A cau d'orella...

Encara t’enyorem

noreply@blogger.com (joanfer) — Tue, 1 Mar 2022 19:06:00 +0100

Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.

El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria.

Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que la feia) contra la monarquia, l’església, la Caixa, els polítics, però sobretot dels “fills de puta dels fatxes”. No tenia pèls a la llengua. Ni tan sols els més poderosos s’atrevien a qüestionar-lo; ni els poderosos, ni la sacrosanta unitat d’Espanya, que en un intent de deixar-lo en la corda fluixa i posar-lo en el punt de mira, només aconseguí que es descollonés de riure fins i tot després de fer el seu últim viatge.

Males llengües expliquen que, cada primer de març, se sent el ressò de la seva rialla des de ves a saber on, per recordar-nos que, d’alguna manera o una altra, encara segueix viu i cagant-se en tot

I sí, encara t’enyorem, Pepe…

XIV Mostra de Fotofilosofia

noreply@blogger.com (joanfer) — Thu, 24 Sep 2020 09:03:00 +0200

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2020 (UNESCO, 19 de novembre) es convoca la XIV Mostra de Fotofilosofia. Un any més, a l'escola volem enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts.

L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

BASES

1. El termini d’aquesta convocatòria és del 14 de setembre al 25 d’octubre de 2020.

2. Es participa través del blog: “Sapere Audere”, (filosofialestel.blogspot.com). Tot l'alumnat tindrà permís, amb nombre d'usuari i contrasenya, per poder penjar les fotofilosofies.

3. Cada post correspondrà a un alumne/a.

- En el títol s’hi escriu el número del post i la pregunta;

- Dins el post es puja la fotografia en mida gran i centrada.

- Convé afegir-hi etiquetes o categories: natura-cultura, Nietzsche, antropologia, metafísica, ...

- Abans de penjar-ho definitivament, l'alumne/a haurà desar el post i comunicar-ho al professor.

4. Els posts han de ser originals i propis. Cal que cada participant disposi del dret d’ús de la fotografia. El format de les fotografies ha de ser JPEG. El pes del fitxer no pot ser superior a 600 kb (Blogger les redueix automàticament).

5. Cada centre seleccionarà un 10% de les millors fotografies per presentar-les a l’acte públic de tots els centres participants, que es farà el dia 18 de novembre, on assistiran els autors o autores i en rebran el reconeixement.

CALENDARI

Data d'inici de presentació: Dilluns 14 de setembre

Data final de presentació: Diumenge 25 d'octubre (penjades al blog

Votacions: Del 26 al 29 de novembre (alumnat, professorat, personal del centre i famílies)

Dia de la Mostra i exposició de FOTOFILOSOFIES: Dimecres 18 de novembre a les 17h (en principi de forma virtual)

Molta sort a tots i a totes i ENDAVANT!!

Racons enyorats

noreply@blogger.com (joanfer) — Mon, 1 Jun 2020 19:39:00 +0200

Passejant per Barcelona podem trobar tot tipus de missatges: n'hi ha de senzills, de complicats, d'amor, de desamor, de poetes, de revolucions, de vida...

Hi ha un, però, ben a prop de la Catedral que em té encisat: "El món neix a cada besada". Us imagineu que fos veritat? (Il·lús de mi...).

Per si no heu estat, la plaça és petita, però molt tranquil·la, acollidora, amb un punt d'inevitable romanticisme. Sembla voler-se aïllar del bullici que l'envolta i crear un clima tan íntim, que sempre voldries allargar el temps cinc minuts més. Sempre he pensat que els llocs als què ens agrada tornar són perquè d'alguna manera ens veiem reflectits en ells. O, com deia Mercedes Sosa, perquè allà, alguna vegada, també vam estimar la vida.

Un fotomosàic de Fontcuberta situat al fons recrea la senzilla i eròtica imatge d'un petó. Aquesta és l'expressió més clara, transparent i poderosa per transmetre amor i passió. Davant d'aquesta obra, vull creure encara en la utopia que el món neix a cada besada, aquesta és la veritable revolució. I el món necessita més revolucions com aquesta,.O potser més (o menys) il·lusos confinats com jo...

Laura

noreply@blogger.com (joanfer) — Fri, 14 Jun 2019 23:18:00 +0200

XII Mostra de Fotofilosofia

noreply@blogger.com (joanfer) — Sat, 10 Nov 2018 10:52:00 +0100

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2018 (UNESCO, 15 novembre) es convoca la XII Mostra de Fotofilosofia. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

Un any més, a l'escola hem volgut enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts.

A més, aquest curs celebrem 10 anys de la primera vegada que vam participar a la Mostra, i també que vam incorporar el Projecte Filosofia 3/18 al centre. Totes les nostres Fotofilosofies les podreu veure visitant el nostre blog: SAPERE AUDERE Les guanyadores d'enguany, representaran a l'escola en l'acte central de la Mostra, que tindrà lloc el proper dimen un acte públicecres 14 de novembre a les 17h, a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Us hi esperem!

Feliç Diada '18 🎗

noreply@blogger.com (joanfer) — Tue, 11 Sep 2018 13:12:00 +0200

La història és nostra i la fan els pobles...

(Salvador Allende)

Molt bona Diada a tothom!! 🎗🎗

Quan vaig estimar-me de veritat

noreply@blogger.com (joanfer) — Mon, 20 Aug 2018 18:41:00 +0200

En un moment en el que la vida et torna a un punt de recolliment i recerca d'un mateix, em trobo amb aquest bell text de Charles Chaplin que va titular "As I began to love myself" (Quan vaig estimar-me de veritat):

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig comprendre que en qualsevol circumstància, jo era al lloc correcte i en el moment precís. I, llavors, vaig poder relaxar-me. Avui sé que això té nom... AUTOESTIMA.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig poder percebre que la meva angoixa i el meu sofriment emocional, no són sinó senyals que vaig contra les meves pròpies veritats. Avui sé que això és… AUTENTICITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent, i vaig començar a veure que tot el que esdevé contribueix al meu creixement. Avui sé que això es diu… MADURESA.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig començar a comprendre per què és ofensiu tractar de forçar una situació o una persona, només per aconseguir allò que desitjo, tot i saber que no és el moment o que la persona (potser jo mateix) no està preparada. Avui sé que el nom d’això és… RESPECTE.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig començar a lliurar-me de tot el que no fos saludable: persones i situacions, tot i qualsevol cosa que em empenyés cap avall. Al principi, la meva raó va egoisme a aquesta actitud. Avui sé que es diu… AMOR cap a un mateix.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig deixar de preocupar-me per no tenir temps lliure i vaig desistir de fer grans plans, vaig abandonar els mega-projectes de futur. Avui faig el que trobo correcte, el que m’agrada, quan vull al meu propi ritme. Avui sé, que això és… SIMPLICITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig desistir de voler tenir sempre la raó i, amb això, vaig errar moltes menys vegades. Així vaig descobrir la… HUMILITAT.

Quan vaig estimar-me de veritat, vaig desistir de quedar revivint el passat i de preocupar-me pel futur. Ara, em mantinc en el present, que és on la vida esdevé. Avui visc un dia a la vegada. I això es diu… PLENITUD.

Quan em vaig estimar de veritat, vaig comprendre que la meva ment pot turmentar i decebre. Però quan jo la col · loco al servei del meu cor, és una valuosa aliada. I això és… SABER VIURE!

No hem de tenir por de qüestionar. Fins i tot els planetes xoquen i del caos neixen les estrelles

Charles Chaplin

No et salvis

noreply@blogger.com (joanfer) — Tue, 14 Aug 2018 12:57:00 +0200

No et quedis immòbil

a la vora del camí

no congelis el goig

no vulguis amb desgana

no et salves ara

ni mai

no et salvis

no t'omplis de calma

no reservis del món

només un racó tranquil

no deixis caure les parpelles

pesants com judicis

no et quedis sense llavis

no t'adormis sense son

no et pensis sense sang

no et jutgis sense temps

Però si

malgrat tot

no pots evitar-ho

i congeles el goig

i estimes amb desgana

i et salves ara

i t'omples de calma

i reserves del món

només un racó tranquil

i deixes caure les parpelles

pesants com judicis

i et seques sense llavis

i et dorms sense son

i et penses sense sang

i et jutges sense temps

i et quedes immòbil

a la vora del camí

i et salves

llavors

no et quedis amb mi.

(Adaptació al català del poema "No te salves" de Mario Benedetti)

Barcelona pensa

noreply@blogger.com (joanfer) — Sun, 12 Nov 2017 21:40:00 +0100

15-16 de novembre. Aquestes són les dates d’enguany del Festival de Filosofia “Barcelona pensa”. El programa d’activitats, a barcelonapensa.cat.

Nosaltres a l’escola, com ho portem fent des de fa ja nou anys amb l’alumnat de 4t, assistirem el dimecres 15 a la Mostra de Fotofilosofia representant a l’escola.

Com cada any, està tothom convidat!

Llibertat

noreply@blogger.com (joanfer) — Wed, 8 Nov 2017 21:34:00 +0100

“Llibertat”, poema del poeta francès Paul Éluard i musicat pel Genís Mayola. Imprescindible pel temps que corren, difícilment no us emocionarà.

Encara "escric el teu nom"...

Quan van venir..

noreply@blogger.com (joanfer) — Sun, 15 Oct 2017 18:44:00 +0200

Diumenge a la tarda. Intento aturar la ment, però últimament és batalla perduda. Penso en la situació política i social que estem vivint al llarg de les últimes setmanes, inclús mesos. Sento ràbia, impotència davant les mentides i actituds de menyspreu que estem patint i que mai m'hagués imaginat que les podríem viure.

Mentida rere mentida. Amenaça rere amenaça. Odiats i assenyalats per una part de la societat espanyola i mitjans de comunicació. Ens volen rendits, humiliats, oprimits, com sempre.

No han tingut prou amb ocupar-nos el país de Policies i Guàrdies Civils, sinó que amb un "a por ellos", s'han atrevit a apallissar els nostres avis i les nostres àvies tot just fa dues setmanes. I el pitjor no és això. El pitjor és la gent d'allà, però també d'aquí, que pensen que van fer el que calia. Que valents! Com si el problema fos realment el fet de ser català o d'haver demanat un referèndum. Mireu cap a Múrcia, que han fet el mateix amb la seva gent per protestar pel soterrament de l'AVE.

Qui es pensi que això és un problema d'independència sí o independència no, s'equivoca. No és un problema d'independència, és un problema de democràcia. Som un poble que tan sol demanava votar. Votar! I votar es democràcia. Però hem toca os, que és voler canviar el poder fàctic establert. Si no plantem cara seriosament, veuran que "aquí no ha pasado nada". I avui serà per això i demà serà per la baixada de les pensions i demà passat per les retallades als treballadors i l'altre per... Però tant se val, perquè "no pasa nada!"

I et trobes així, amb una barreja de sentiments que no pots evitar: per una banda ràbia, estupor, indignació, impotència, inclús odi (que mai no n'havia tingut, però no el puc evitar, tot i la vergonya de reconèixer-ho); i per alta banda, a tocar d'un somni, esperança, il·lusió, amb una certa sensació de papallones a la panxa, com quan t'enamores...

I enmig de tots aquests pensaments. Avui em perdonareu, potser no estic sent massa rigorós en l'estructura del text. Moltes idees, molts sentiments, moltes emocions... He volgut deixar-me anar per desfogar-me una mica i aquesta vegada, encara que deuria, no faré gaires revisions.

Enmig d'aquests pensaments, deia, m'ha vingut al cap un text que he volgut recuperar i portar-lo fins aquí. És un text del pastor luterà Martin Niemöller,, emmarcat en la II Guerra Mundial i que ben segur alguna vegada heu llegit.

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,

vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar els socialdemòcrates,

vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes,

no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a pels jueus,

no vaig pronunciar paraula, perquè jo no era jueu.

Quan finalment van venir a buscar-me,

no hi havia ningú més que pogués protestar...

PD. Per cert: les nostres àvies, les nostres mares, les nostres escoles i les nostres mestres, NO ES TOQUEN

Aturada de país

noreply@blogger.com (joanfer) — Tue, 3 Oct 2017 11:39:00 +0200

En favor del Referèndum, el poble català i en contra de la violència policial: ATURADA DE PAÍS! I que només els petons ens tapin la boca...

Els amants

noreply@blogger.com (joanfer) — Mon, 4 Sep 2017 23:53:00 +0200

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d’una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

No tenim por!

noreply@blogger.com (joanfer) — Sat, 26 Aug 2017 00:39:00 +0200

Vindrem del Nord i vindrem del Sud. Per la Pau i la Llibertat, avui hem de ser-hi! #NoTenimPor

Revetlla de Sant Joan

noreply@blogger.com (joanfer) — Fri, 23 Jun 2017 22:42:00 +0200

Els focs d'aquest Sant Joan

Ja les podeu fer ben altes,

les fogueres aquest any:

cal que brillin lluny i es vegin

els focs d’aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,

de Ponent i de Llevant ..

i en fareu també en la serra

perquè els vegin de més enllà.

Que la terra està revolta

sota els peu dels occitans,

i convé que se’n recordin,

de l’antiga germandat.

Des de que fou esquarterada

no s’havia vist pas mai

redreçar-se alhora els trossos

cadascú pel seu costat.

Miracle! gent d’Occitània

l’esprit d’Oc s’ha despertat !

Tots la passarem en vetlla,

eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarem en vetlla

al voltant dels focs més alts,

perquè es parlin uns amb altres

com llengües de l’Esperit Sant.

Parlaran de serra en serra,

i de la més als plans ..

Pirineus, si resplandessis

tot encés de mar a mar,

remembrant als fils den vetlla

les memòries del passat,

les fiances del pervindre

i els misteris de l’atzar,

que fa que els fills d’una mare,

que els homes d’un sol parlar

tinguem els braços a l’aire

tots alhora bracejant;

i el crit d’una sola llengua

s’alci dels llocs distants

omplint els aires encesos

d’un clamor de llibertat.

Joan Maragall – juny 1907

Molt bona revetlla a tothom!!

El treball dignifica

noreply@blogger.com (joanfer) — Mon, 1 May 2017 12:15:00 +0200

Feliç dia dels Treball, amb l'enyorat Pepe Rubianes. Ai, si aixequés el cap... ;))

(Enèssim) Manifest per la Filosofia

noreply@blogger.com (joanfer) — Thu, 23 Feb 2017 14:03:00 +0100

MANIFEST

Per la presència de la filosofia en l’ensenyament

al Govern i al Parlament de Catalunya

Els signants ens adrecem als governants del nostre país per sol·licitar que en la llei d’ensenyament i en el currículum català, la filosofia hi sigui contemplada en tota la seva dignitat i expressió.

ASSUMIM

1.- La crida feta pels professors i intel·lectuals italians (Appello per la filosofia, 1992): “Dirigim una crida a tots els parlaments i governs del món perquè vingui confirmat i reforçat, o introduït a ple dret, en totes les escoles l’estudi de la filosofia en el seu curs històric […] com a premissa indispensable per un autèntic encontre entre els pobles i les cultures i per la fundació de noves categories que superin les contradiccions actuals i orientin el camí de la humanitat vers el bé.”

2.- La Declaració de París (1995): “Confirmem que el foment del debat filosòfic en l’educació i en la vida cultural constitueix una aportació primordial a la formació dels ciutadans al posar en exercici la seva capacitat de judici, que és fonamental en tota democràcia.”

3.- El pronunciament de la UNESCO (2005): “La filosofia és una escola de llibertat que no només elabora instruments intel·lectuals que permeten analitzar i comprendre conceptes fonamentals com la justícia, la dignitat i la llibertat, sinó que també crea la capacitat per pensar i emetre judicis amb independència, incrementa la capacitat crítica per emprendre i qüestionar el món i els seus problemes i fomenta la reflexió sobre els valors i els principis.” La mateixa UNESCO hi continua insistint en l’informe La filosofia, una escola de llibertat(2007).

4.- Els anteriors documents que s’han presentat al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (Document per a la dignificació de la Filosofia al nou batxillerat, 2008, signat per totes les universitats i entitats catalanes amb estudis de Filosofia, els manifestos de Tarragona (2014), Vilafranca del Penedès (2015) i el de Vic (2016)

CONSIDEREM

Que la presència de la filosofia en la formació i en l’ensenyament permet als infants i als joves no només descobrir l’existència d’una disciplina acadèmica, sinó fomentar uns hàbits en el seu comportament intel·lectual, així com educar una mirada a la vida, tant personal com col·lectiva.

Que és important estimular en els joves un pensament propi, afavorir la comprensió de la realitat com un fet complex, fomentar la crítica i l’autocrítica com actituds que ajuden a ser prudents i tolerants o cercar un punt de raonabilitat com a espai de trobada entre posicions discrepants. La filosofia al batxillerat no només és una assignatura, és també una manera de presentar un estil de vida.

DEMANEM

Que en la llei d’Ensenyament de Catalunya la filosofia tingui un paper clau en tot el currículum docent.

Que sigui present en els cursos on es formen els criteris essencials per esdevenir, posteriorment, ciutadà lliure i crític (a l’ESO, al Batxillerat i a la Formació Professional.

Que no sigui una assignatura optativa i que tingui un creditatge suficient perquè la formació de l’alumnat sigui de qualitat.

Barcelona, febrer de 2017

SIGNA ARA!

One More Try

noreply@blogger.com (joanfer) — Mon, 26 Dec 2016 12:02:00 +0100

David Bowie, Prince, Leonard Cohen i ara George Michael. Quina cara se'ns està quedant veient com la vida s'emporta els nostres genis. Quin any, tu...

Potser Nadal

noreply@blogger.com (joanfer) — Sat, 24 Dec 2016 12:04:00 +0100

Els meus millors desitjos per a totes i a tots en aquestes festes. I, sobretot, i el més important, recordeu ser bons i bones... (o no!) 😉

Potser Nadal és que tothom es digui

a si mateix i en veu molt baixa el nom

de cada cosa, mastegant els mots

amb molta cura, per tal de percebre'n

tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls en els objectes

quotidians, per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són de tant mirar-los.

Potser és un sentiment, una tendresa

que s'empara de tot; potser un somriure

inesperat en una cantonada.

I potser és tot això i, a més, la força

per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s'ha esvanit, i tot

torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol

So long, Marianne

noreply@blogger.com (joanfer) — Fri, 11 Nov 2016 18:59:00 +0100

"Hem arribat a aquell temps en què som tan vells, que els nostres cossos cauen a trossos, que crec que et seguiré molt aviat. Només vull desitjar-te un bon viatge. Adéu, vella amiga. Tot l'amor. Ens veurem pel camí..."

Leonard Cohen va escriure una vegada aquestes paraules a la seva estimada Marianne. Avui, tres mesos després de la mort de la musa, tots dos han trobat el camí del retrobament...

Torna el Pensa

noreply@blogger.com (joanfer) — Mon, 7 Nov 2016 12:47:00 +0100

El festival "Barcelona pensa", que es durà a terme la setmana del 14 a 19 de novembre, arribarà de nou a la ciutat per oferir-nos una setmana plena activitats que ens aproparan una mica més a la Filosofia. El programa d'activitats el podeu trobar aquí.

Per a les escoles i instituts de Secundària, l'activitat més important serà la Mostra de Fotofilosofia, que enguany celebra la seva desena edició, i que segueix formant part de l'agenda de la UNESCO per celebrar el Dia Mundial de la Filosofia del 17 de novembre.

La Mostra, que es farà el dimecres 16 de novembre a les 17h a la Facultat de Filosofia de la UB, comptarà amb la participació de seixanta-tres centres inscrits, i setanta-tres blogs d'ESO i Batxillerat d'arreu del Principat, Catalunya Nord i Les Illes. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària, expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

Us hi esperem!

Tornarem...

noreply@blogger.com (joanfer) — Sat, 5 Nov 2016 12:38:00 +0100

Ahir a la nit els Lax'n'Busto feien l'últim concert de gira i començaven una aturada indefinida, que a alguns ens costarà pair després de 30 anys i 1300 concerts. Amb un bagatge a l'abast de molt pocs, només d'uns pocs escollits, el grup del Vendrell s'ha esdevingut etern per sempre més.

Per circumstàncies de la vida, no va ser possible que assistís a la Sala Razzmatazz per viure aquest concert tan especial. I qui em coneix bé, sap que hagués fet el que fos per no perdre-me'l. Així que, sigui com sigui, això no pot ser un punt i final.

Últim concert (de moment), i amb el cor amb un puny, ja em podeu dir massa sentimental, que això no és un "adéu", sinó un "fins aviat". Tornarem...

Endavant les atxes!!

noreply@blogger.com (joanfer) — Sun, 11 Sep 2016 14:22:00 +0200

L'11 de setembre de 1924, van detenir Antoni Gaudí per cometre el 'delicte' de parlar en català.

- ¿Cómo se llama usted?

- Antoni Gaudí.

- ¿Qué edad tiene usted?

- 72 anys.

- ¿Qué profesión?

- Arquitecte.

- Pues su profesión le obliga a usted a hablar castellano.

- La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.

- ¿Cómo se llamaba su padre?

- Francesc Gaudí.

- ¿Qué es eso de Francesc?

- ¡Si usted no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!

- Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua...

- Si usted no fuese viejo...

- [...]

De vegades sembla que algunes coses hagin canviat ben poc.

Bona diada a tothom i endavant les atxes!! ;)

Deixa'm

noreply@blogger.com (joanfer) — Sun, 4 Sep 2016 13:09:00 +0200

Deixa'm que et pense que t' invente;

deixa la porta oberta, amor, tota la casa,

deixa obert el balcó sobre la plaça,

deixa el colp dels geranis en la reixa.

Si el rossinyol en els llorers es queixa,

si el vent els fulls del calendari passa,

la llima en l'alacena dins la tassa,

la lluna sempre lluna i la mateixa...

Deixa' m que et mire com volia abans,

deixa' m que et mire sense més ni més,

trie els silencis i m' agraden grans

i els faç estelles amb el bes, després.

Vicent Andrés Estellés

La mesura del temps

noreply@blogger.com (joanfer) — Wed, 24 Aug 2016 14:33:00 +0200

Jorge Luis Borges va néixer a Buenos Aires un 24 d’agost de 1899. Un gran de la literatura hisponamericana, que ens va ensenyar que iun vers pot arribar a acaronar una ànima...

EL AMENAZADO

Es el amor. Tendré que ocultarme o que huir.

Crecen los muros de su cárcel, como en un sueño atroz.

La hermosa máscara ha cambiado, pero como siempre

es la única. ¿De qué me servirán mis talismanes: el ejercicio

de las letras, la vaga erudición, el aprendizaje de las palabras

que usó el áspero Norte para cantar sus mares y sus

espadas, la serena amistad, las galerías de la biblioteca,

las cosas comunes, los hábitos, el joven amor de mi madre,

la sombra militar de mis muertos, la noche intemporal,

el sabor del sueño?

Estar contigo o no estar contigo es la medida de mi tiempo.

Ya el cántaro se quiebra sobre la fuente, ya el hombre se

levanta a la voz del ave, ya se han oscurecido los que

miran por las ventanas, pero la sombra no ha traído la paz.

Es, ya lo sé, el amor: la ansiedad y el alivio de oír tu voz,

la espera y la memoria, el horror de vivir en lo sucesivo.

Es el amor con sus mitologías, con sus pequeñas magias inútiles.

Hay una esquina por la que no me atrevo a pasar.

Ya los ejércitos me cercan, las hordas.

(Esta habitación es irreal; ella no la ha visto.)

El nombre de una mujer me delata.

Me duele una mujer en todo el cuerpo.