A cau d'orella...

Benvolgut Pepe

noreply@blogger.com (Joan fer) — Thu, 01 Mar 2012 10:52:56 PST

Benvolgut Pepe,

No, no em posis aquesta cara. Ja fa tres anys que vas fer el teu últim viatge sense avisar, i des de llavors he mirat sempre de dedicar-te un post el mateix dia que vas partir. Justament ara estic veient la pel·lícula que les teves "vídues" van gravar en una de les seves trobades en memòria teva. Conèixer històries, intimitats, curiositats de la teva vida privada i professional sense treure un somriure, o inclús una rialla, saps que és impossible. I és que no deixes mai de sorprendre!

Saps? Encara molts et trobem a faltar. Les coses per aquí últimament no van massa bé. Aquell humor que tenies, amb aquell sarcasme tan sutil, encara no ha trobat substitut.

Que sàpigues que la pudor a merda dels fatxes ha tornat en aquests últims temps. I és que sembla que aquests fills de puta, com tu deies, no s'acaben de morir mai... Bé, el Fraga, gran amic teu i demòcrata de la tota la vida, sí (que Déu el tingui en sa glòria... o no!).

Entre retallades aquí i retallades allà (totes molt necessàries i ben esperades per tots i totes, clar!), també els grisos semblen haver tornat al carrer, manifestant-se i defensant-se d'uns estudiants que portaven llibres com a arma de destrucció massiva contra ells. I alguns llibres eren de Garcia Lorca!! És que ja els hi val... Si s'haguessin quedat aquests a casa o estudiant, que és la seva obligació, res del que està passant passaria... això diuen alguns!

Per cert, suposo que ja t'hauràs assabentat que fa dos anys et van condemnar a retractar-te per uns suposats insults al batlle de Salamanca. Ho has fet ja? Dons espavila!! Crec que la justícia espanyola és l'única que és capaç de condemnar algú després de mort. Ara, això sí, també són capaços d'absoldre a xoriços il·lustres, genis de la política contemporània, després d'aprofitar-se del seu càrrec en benefici personal. I aquests estan "vivitos y coleando"! Però, bé, ja saps.... Spain is different!

També explicar-te que que jo també m'he quedat solter. I és veritat quan deies que això és una de les tragèdies més grans que pot viure la persona, per Déu!! Si quan surto a lligar l'únic que lligo és un constipat, Pepe!! I la gent comença a mirar-me malament quan surto pel carrer!! I els nens em senyalen amb el dit!

Què m'ha passat, per favor?? Jo crec que m'han drogat o algo... Encara recordo quan deies:

"esa desazón permanente; de ese vacío espiritual, de esa oquedad;
de ese levantarte por la mañana y preguntarte «¿Pa qué?»;
de ese mojar el pan en aceite, ¡por mojar algo!"

I ara entenc com et senties, perquè jo em sento igual... Què vols que et digui? Ara, no et pensis que sóc un depravat com tu que va fent-se "cosetes marranes" por ahí, no. Jo sóc molt més indecent! ... Perdó, indecent he dit?? Decent, volia dir decent...

En fi, acabo ja que saps que no m'agrada enrotllar-me. Que ja veus com va tot. I jo aquí, veient encara la teva pel·lícula... sol!! I tornant a fumar!! És que el meu cos no aguantava tanta salut, saps? I clar, com que sóc solter, també havia de buscar-me alguna companyia, jopeta!

Bé, company filòsof, ara sí que m'acomiado. Recorda sempre el que t'he dit altres vegades: enrecorda't molt de mi i de tots i totes nosaltres... però no tinguis pressa en venir-nos a buscar... amenys a mi!! No siguis cabró que et conec, eh?

Una forta abraçada!

El box 26

noreply@blogger.com (Joan fer) — Sat, 25 Feb 2012 13:26:42 PST

Avui, per raons familiars, he hagut de passar-me unes quantes hores a l'hospital de Mataró i comprovar, amb els meus propis ulls, quina és la situació actual i en quines condicions han de treballar l'equip de professionals del centre: falta de personal, boxes a petar de gent malalta, passadissos plens de gent en cadira de rodes i en llitera...

La meva tieta, que era la persona que acompanyava perquè pogués ser atesa, s'ha tirat des de les sis de la matinada fins les quatre passades, esperant en un passadís que la pugessin a planta per ser ingressada. I com ella, altres pacients esperaven de la mateixa forma que poguessin ser atesos. Us asseguro que era una autèntica pena...

Però en l'espera ha passat quelcom que m'ha deixat gratament perplex i gairebé sense paraules. Estàvem justament davant del box 26, quan de sobte una infermera surt disparada cap al megàfon d'urgències per avisar un metge i altres efectius a causa de la gravetat d'una pacient. Han començat a entrar i sortir gent del box. El metge no ha trigat ni quinze segons en arribar i una infermera entrava amb ell amb un desfibril·lador. Dues noies jovenetes, m'atreviria a dir que eren auxiliars, sortien i entraven amb el material necessari com si de la seva pròpia vida depengués d'ells. Després d'aquest anar i venir, la porta del box 26 es tanca.

Els pacients i acompanyants que estàvem pels passadissos ens miràvem els uns als altres veient que la cosa era greu i que es podia témer el pitjor.

Però al cap de cinc minuts llargs, davant del box 26, una de les infermeres jovenetes surt al passadís i es queda, exhausta, mirant cap a la porta que ella mateixa ha tornat a tancar. I al poc temps, l'altra jove que s'havia quedat dintre, surt com ella fent el mateix gest de tancar la porta. I en aquell moment, davant la mirada de tots els que estàvem allà expectants, les dues noies s'han mirant directament als ulls i, sense importar-lis què i qui hi havia al voltant d'elles (això és el que menys importava...) s'han fet un apasssionat petó i una abraçada com si es tractés del final d'una pel·lícula romàntica... Barreja de valentia, nervis i amor, han fet d'aquesta escena una autèntica meravella per admirar i no oblidar. I és que la feina havia estat més que ben feta. Al cap de molt poca estona es va tornar a obrir la porta i començaren a sortir metges i infermeres. Havien pogut estabilitzar la pacient que, per un moment, semblava que la perdien

I és que podran retallar moltes coses, però hi ha gestos, com els petons, que mai ens els podran retallar, perquè alguns valen igual, o més, que la mateixa vida...

"Si per un petó poses la vida, què importa el teu sexe, si poses l'ànima..." (Malú)

L'affaire Sofia

noreply@blogger.com (Joan fer) — Mon, 20 Feb 2012 06:21:28 PST

Envoltat durant els últims dies de molta feina, crispació política-social i retallades, i més retallades, busques sovint una distracció que t'ajudi a desconnectar d'aquesta realitat. Sovint ho faig amb la música, ja ho sabeu, eterna companya en tot moment. No fa oblidar, però recoi, la companyia és inmillorable.

A propòsit d'això, feia dies que esperava que sortís el nou disc d'un amics, que fa uns anys que van saltar al nou panorama de la música catalana amb molt bon peu. Una música d'aquí, diferent, real, divertida, reflexiva i que t'embriaga ràpidament provocant un molt bon rotllo (feia uns dies que parlava d'això en un altre post) han aconseguit amb el seu disc acabar de conquistar-me amb cadascuna de les seves cançons. Sé que hi ha bloggers i bloggeres que sovint passen per aquí que coincidiran amb mi amb això que explico. Per vosaltres també aquest post.

Però, a part d'això, era inevitable que fes un post exclusivament per una d'aquestes cançons. Poques, molt poques cançons han tocat el tema de la Filosofia, i més en concret de la Història de la Filosofia, com a tema central de la mateixa. M'atreviria a dir que ara mateix no em vindria cap al cap. En un moment en el que cada dia està menys de moda estudiar-la i més en retallar-la (compte no us retallin a vosaltres també aquesta cançó!), el treball diari dels docents i cançons com aquesta ens ensenyen que la Filosofia encara serveix per alguna cosa.

I és que no hi ha res com posar una Sofia a la teva vida...

Una parella lingüística,
una oportunitat
d’enterrar l’affaire Patrícia,
fer dissabte emocional.

Una estona en cada idioma,
trenar una conversació,
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes
i ens ensenyem tots dos.

Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors.
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys,
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

Vaig provar d’impressionar-la
fent un Google d’amagat:
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”.
Cap dels tres li van sonar.

Tot mostrant-me l’erotisme
potencial del català,
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”.

I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

Em va preguntar en què creia
mentre s’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume:

“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”.
(Quan començo amb formalismes
és senyal que estic nerviós).

Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava,
xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

Mentre pujàvem l’escala
del seu pis, va deixar anar:
“Ara tu tries la trama,
tot flueix, deixa’t portar”.

I vaig dir: “Fem de viure una festa,
fem-ho abans de fer-nos grans
que demà serà impossible,
que demà ja serà tard”.

I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour.

Un petó, ja era de dia,
en un carreró del Born,
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar l’etern retorn.

El poble parla

noreply@blogger.com (Joan fer) — Sun, 19 Feb 2012 02:51:23 PST

Quan el poble parla...

el polític calla, escolta...

i pren nota!

Ni moral, ni vergonya

noreply@blogger.com (Joan fer) — Fri, 17 Feb 2012 15:16:33 PST

Desolació, indignació i ràbia continguda.

"No tienes cuerpo ni de puta!". Això és el que ha hagut de sentir una mare i professora en boca d'un policia quan aquest s'ha dirigit a una jove estudiant de l'IES Lluís Vives de València, quan es manifestaven en contra de les retallades. La repressió ha estat desproporcionada i esperpèntica. Nombrosos ferits pels cops de "la fuerzas de in-seguridad" i varis detinguts, gairebé tots i totes d'edats compreses entre 14 i 17 anys. I ara, qui us (ens) protegirà de la policia?

No sóc pare, però si ho fos de qualsevol de vosaltres, tingueu per segur que estaria més que orgullós del vostre exemple, davant d'aquells que no tenen ni moral, ni vergonya!

Tanca els ulls

noreply@blogger.com (Joan fer) — Mon, 13 Feb 2012 04:04:06 PST

(21 de setembre de 1962 - 13 de febrer de 1999)

Tanco els ulls i encara sento com la teva veu regalima els nostres cors. Massa temps sense tu, però el teu record ens acompanyarà per sempre.

Tretze anys sense Carles Sabater.

Arriba la nit
tu ja saps que és l'hora d'anar a dormir,
així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls.
Ningú no pot venir a fer-te mal

Tu tens tanta por
de quedar-te sol,
però ara no,
jo estaré amb tu per sempre més.
Així que tanca els ulls,
tanca els ulls,
tanca els ulls
i dorm.

Emma

noreply@blogger.com (Joan fer) — Wed, 08 Feb 2012 04:24:51 PST

Que estigui amb una galipàndria de cavall, i que a més sigui la segona en el que va d'any, no és cap notícia. Que avui faci tres anys aquest blog, que en els seus orígens va començar anomenant-se "Filosofia avui", tampoc ho és. El que sí és notícia és que l'Emma fa cinc anys.

Diuen que quan venim al món ho fem amb una barra de pa sota el braç. I efectivament, ella va venir, no amb una barra sota el braç, sinó amb carro de compra sencer, però per al seu tiet. Es va convertir, sense ella saber-ho, amb el meu particular talisman. I quan les coses no em rutllen del tot bé, penso en ella i en la sort que tinc (que tenim) de tenir-la.

Recordo el dia que va néixer. I de veritat que sembla que va ser ahir. La meva mare em va trucar per telèfon ben d'hora, ben d'hora, per dir-me que ja havia nascut. Que era clavadeta a mi, però amb la bellesa natural de la seva mare. I que des del primer moment radiava felicitat i unes ganes enormes de viure. El primer que vaig fer a l'arribar a l'hospital va ser agafar-la entre els meus braços, i en aquell moment vaig descobrir que començava també a néixer una veritable història d'amor.

Amb una carona preciosa, uns ulls grans i brillants i un somriure entramaliat, li agrada la música, tocar la guitarra, els Lax'n'Busto... i fer-li molt, molt, la punyeta al seu tiet per després descollonar-se a costa seva. I és que per un ésser d'aquesta mena, jo em deixo fer el que sigui. Amor de tiet? No ho sé... El que sí que sé és que és amor vertader.

Emma, aquí tens el meu primer regal: la teva cançó preferida perquè la cantis i la ballis com tu només saps. Felicitats, petita!

Sóc mestre

noreply@blogger.com (Joan fer) — Mon, 06 Feb 2012 03:55:54 PST

Sí, sóc mestre. Sense por, sense complexos (mal que li pesi a alguns)... I crec en l'educació pública, catalana i de qualitat!

Sóc mestre i estic orgullós de ser-ho!

Tot canvia

noreply@blogger.com (Joan fer) — Thu, 26 Jan 2012 12:58:50 PST

Deixem, doncs, que bufi el vent

perquè matí i vespre

existiran sempre,

tota l'eternitat.

Res no neix,

res no mor,

tot canvia.

(Alfred Tennyson)

Bon rotllo

noreply@blogger.com (Joan fer) — Fri, 20 Jan 2012 11:33:21 PST

Un dels programes de televisió que més disfruto veient és el "No me la puc treure del cap" de TV3, presentat pel Roger de Gràcia. Ahir encetaven la seva segona temporada, amb un programa dedicat a aquelles cançons que donen "bon rotllo". Antònia Font, Els Pets, James Brown, Queen, Abba, i inclús Javier Gurruchaga i Kiko Veneno, van ser algun dels exemples de cantats o grups que en algun moment han composat o cantat alguna cançó que només l'inici ja et posen de bon humor.

No sé si és perquè el programa en sí ja em dóna aquest efecte, però tot el que va sortir ja em semblava genial. Vamos, que estava d'un bon rotllo... Fins que em vaig preguntar qui afegiria o qui havia trobat a faltar en aquesta llarga llista. Sense cap mena de dubtes em va venir ella al cap. Des de sempre, sentir la Rosana, m'ha donat molt, però que molt bon rotllo. I és que sentir-la dir que "si quieres las estrellas vuelco el cielo" el bon rotllo t'ha de venir de cop!

I a vosaltres, qui us transmet el bon rotllo??

Campanades a morts

noreply@blogger.com (Joan fer) — Sun, 15 Jan 2012 15:17:53 PST

Avui, Fraga és mort. Assassí de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries...

Fum

noreply@blogger.com (Joan fer) — Thu, 12 Jan 2012 15:46:35 PST

Hi ha lletres, i cançons, que s'haurien d'escoltar sempre en companyia...

Fum, ingràvid volum, colom dispers.
Fum, grisor sense pes, estel malmès.
Espai que és sols inspiració
Per poetes de ciència ficció.
Aquell tros de món on no hi ets tu és...

...Fum, allunya’t de mi, no vull el teu mal perfum,
Fragància de mort, cel sense sort.
Encara que sembli mentir
I als mapes no ho marquin així,
Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.

Ets tu l’únic cos, l’únic so que vull sentir
Quan pari el temps
I un món negre em tanqui els ulls
I una suau brisa em converteixi en

Fum, ingràvid volum, colom dispers.
Fum, grisor sense pes, estel malmès.
Espai que és sols inspiració
Per poetes de ciència ficció.
Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.


Qui ho vulgui ja ho pot contradir,
Que ningú pot sentir-ho per mi.


Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.

Nit màgica

noreply@blogger.com (Joan fer) — Thu, 05 Jan 2012 07:59:40 PST

Ep! Ja ho teniu tot preparat? Heu entregat la vostra carta als reis? Perquè ja sabeu que aquesta nit és màgica... I que si heu estat molt bons, molt bons, els Reis Màgics us portaran tot allò que heu demanat. I si durant l'any heu estat una mica trastos... mmm... potser us portaran una mica de carbó, eh? Però no us enfadeu per això, que el carbó, si el tasteu, està molt bo (que m'ho diguin a mi...).

I aquesta nit ja sabeu: deixeu una sabata al balcó, aigua, torrons i neules pels reis i els seus camells d'Orient. Tanqueu els ulls... demaneu un desig i...

... bona nit màgica i que us concedeixin tot allò que heu demanat...

Cagun dena!

noreply@blogger.com (Joan fer) — Mon, 02 Jan 2012 16:45:29 PST

Dos menús d'adult + un d'infantil,

un passeig perquè sí,

un paquet de Donettes,

dos nassos de pallasso,

tres entrades al circ,

Tot, un pasta!

Veure la meva neboda disfrutar amb el mateix pallasso que em feia riure a mi a la seva edat...

... Cagun denaaaa!! Però què bèsssstiaaaa...!!!

Per a tu...

noreply@blogger.com (Joan fer) — Sun, 01 Jan 2012 15:02:46 PST

El primer post de l'any havia de ser per a tu, Vicky. Estic segur que el teu últim viatge serà cap a Albanta i serà en un Unicorni blau. Sempre en el meu cor...

"Els amics són la família que un escull"

(Vicky Cruz Monterrey)

Ara que l'any s'acaba

noreply@blogger.com (Joan fer) — Mon, 02 Jan 2012 17:47:28 PST

Últim dia de l'any. Sempre per aquestes dates busco tenir un moment per fer una mica de balanç personal del que ha estat l'any que tot just deixem enrere. I, tot i que sóc dels que pensa que sempre tot es pot millorar, el valoro com un any molt positiu a nivell general.

Això sí, ha hagut moments de tot: he rigut, he plorat, he compartit, he viatjat, m'he enamorat com mai i m'he estimbat com sempre, he disfrutat treballant molt, he gaudit del plaer de tornar a estudiar, he sapigut tornar a sentir el valor de l'amistat, he après que hi ha coses que val més la pena perdre-les, m'he fet mala sang, he recuperat amistats, he fet coses de les quals no m'empenedeixo, he acomiadat gent que la vida s'ha emportat, encara que a altres no he arribat a temps, he conegut gent més que interessant, m'he caigut, però el més important és que m'he tornat a aixecar i segueixo fent camí... què més puc demanar?

Ara toca mirar el nou any que demà comença tenint la sensació que serà un any en que m'esperen molts canvis. I escric això i la veritat és que em ve una mica de por... L'última vegada que vaig tenir sensacions semblants, tot just fa un any i mig, als quinze dies em separava de la meva última parella, em quedava només amb mitja feina i començava una nova vida que s'havia de refer sencera. I la veritat és que, de tot allò, me n'he sortit amb prou nota.

Malgrat tot, m'agradaria pensar que qualsevol canvi que em pugui venir a partir d'ara serà sempre en positiu. I si no és així, doncs mireu, "virgencita, virgencita", que em quedi com estic. I de propòsits pel nou any... cap en particular, però acolliré tots els que se'm presentin, sense miraments! Això sí: tots bons, positius i alegres... I parlant de propòsits, voldria recuperar un poema d'en Martí i Pol, poeta que com sabeu em té robat el cor...

Ara que l'any s'acaba

Invoco els dies clars, ara que sé

que me’n desposseeix el temps.No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.

La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

I vosaltres, quin són els vostres propòsits?

Que tingueu tots i totes un molt Bon Any 2012 ple de bons propòsits! I al 2011... adéu!

Avui és Nadal

noreply@blogger.com (Joan fer) — Mon, 26 Dec 2011 07:32:36 PST

Riu

Perdona
Relaxa’t
Demana ajut
Fes un favor
Vés a caminar
Digues el que penses
Trenca un hàbit
VÉS A CÓRRER
Somriu al teu fill. Planta un arbre
Permet-te brillar. Mira fotos velles
LLegeix un bon llibre. Canta a la dutxa
Escolta a un amic. Accepta un compliment
Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu diari
FINALITZA UN PROJECTE
Ajuda a la gent gran Compleix les promeses
Sigues un nen altra vegada. Escolta la Natura
Avui no et preocupis. Deixa que algú t’ajudi
Tracta’t com a un amic. Permet-te equivocar-te
Fes Feliç als qui t’envolten. Fes un album familiar
Mira una flor amb atenció. Perd una mica de temps
Apaga la televisió i parla. Escolta la teva música preferida
APRÈN ALLÒ QUE SEMPRE HAS DESITJAT
Fes una llista d’allò et fa sentir-te bé. Vés a la biblioteca i escolta el seu silenci
Tanca els ulls i imagina les ones de la platja. Fes que algú es senti benvingut
Truca als teus amics per telèfon. Fes un petit canvi en la teva vida
Digues a les persones estimades que les Estimes Molt
Sàpigues que no estàs sol
Dóna un nom a un estel
Respira profundament
Pensa en el que tens
Sigues solidari
Cultiva l’ Amor
SOMRIU I SIGUES FELIÇ

Avui és Nadal. Encens la tele, escoltes la ràdio, llegeixes la premsa, mires al teu voltant i veus la que està caient... i crec que encara podem donar gràcies del que som, del que tenim... Encara podem estar contents.

Però intentem per un moment oblidar-nos de tot allò negatiu que ens envolta, que no és poc, i mirem de ser positius, que us en sembla? A més, tinc l'estanya i positiva sensació que l'any que ve serà molt, molt positiu (no, la majoria absoluta del PP no tindrà res a veure amb això que dic...). Ara, això sí... ens hem d'aixecar ben d'hora, ben d'hora, eh? :P

Com suposo que ja haureu observat, les mostres de felicitacions nadalenques són més que variades, i per a mostra un botó! Però jo, sense deixar de banda el meu permanent esperit crític sobre el Nadal, i en concret sobre el que l'hem convertit, no voldria deixar de compartir amb vosaltres i encomanar-vos els meus desitjos més positius. En aquest particular arbre de Nadal en podreu trobar molts, però el meu desig més important és que sigueu feliços, molt feliços. I que aquesta felicitat no es mantingui durant aquestes dates només, sinó que romangui en vosaltres durant tot l'any. Ah, i si és així, no sigueu garrepes i compartiu-la amb els amics, que és gratis! :) Gràcies a tots i totes per ser-hi encara.

Sabeu? Avui és Nadal... i estic content!

Bon Nadal a tothom!

Coses de l'amor(t) i de la vida

noreply@blogger.com (Joan fer) — Sun, 18 Dec 2011 16:31:46 PST

"Si res no ens

salva de la

mort, almenys

que l'amor

ens salvi de

la vida".

Pablo Neruda

Potser caldria no deixar de fer l'amor, doncs, no...?

Lennon

noreply@blogger.com (Joan fer) — Thu, 08 Dec 2011 13:44:02 PST

Trenta-un anys es compleixen avui de la mort d'un mite: John Lennon. Moltes vegades m'he preguntat si es va convertir en mite amb el seu assassinat o ja ho era des d'abans. Sigui com sigui, el recordo i me n'adono que el temps passa molt ràpid. La vida passa massa ràpida...

Amb la cançó "Beautiful boy" de l'àlbum "Double Fantasy" (1980) ens va deixar escrita una de les seves millors herències, que és recordar-nos que...

"La vida és allò que et va passant, mentre intentes fer altres plans."

Queda prohibit...

noreply@blogger.com (Joan fer) — Sat, 03 Dec 2011 10:18:04 PST

Queda prohibit plorar sense aprendre,
aixecar-se un dia sense saber que fer,
tenir por als teus records.

Queda prohibit no somriure als problemes,

no lluitar pel que vols,
abandonar-ho tot per por,
no convertir en realitat els teus somnis.

Queda prohibit no demostrar el teu amor,
fer que algú pagui els teus deutes i el mal humor.
Queda prohibit deixar als teus amics,
no intentar comprendre el que van viure junts,
cridar només quan els necessites.

Queda prohibit no ser tu davant la gent,
fingir davant les persones que no t'importen,
fer-te el graciós per tal que et recordin,
oblidar a tota la gent que et vol.

Queda prohibit no fer les coses per tu mateix,
tenir por de la vida i als seus compromisos,
no viure cada dia com si fos un últim sospir.

Queda prohibit fer fora algú de menys sense

alegrar-te, oblidar els seus ulls, el seu riure,
tot perquè els seus camins han deixat d'abraçar-se,
oblidar el seu passat i pagar-lo amb el seu present.

Queda prohibit no intentar comprendre a les persones,
pensar que les seves vides valen mes que la teva,
no saber que cadascú té el seu camí i la seva felicitat.

Queda prohibit no crear la teva història,
no tenir un moment per a la gent que et necessita,
no comprendre que el que la vida et dóna, també t'ho lleva.

Queda prohibit no cercar la teva felicitat,
no viure la teva vida amb una actitud positiva,
no pensar que podem ser millors,
no sentir que sense tu aquest món no seria igual.

Atribuït a Pablo Neruda, encara que això és cada vegada més incert...

Ens peguen!

noreply@blogger.com (Joan fer) — Tue, 29 Nov 2011 14:47:19 PST

Ho he vist aquesta nit a l'APM i no m'ho podia creure. I estic segur que si estàveu vosaltres també davant la televisió, tampoc estareu donant crèdit. I és que s'ha vist molt de passada. Gairebé no s'ha apreciat. Però sí, allà s'ha mostrat! Allà s'ha mostrat la prova irrefutable que els professors i les professores hauríem de cobrar un plus de perillositat per treballar amb un material altament perillós, amb capacitat de mutació i que s'infiltra sigil·losament entre la multitud. I ha parlat! I de quina forma, mare meva... Semblava una autèntica possessió!

Doncs que sapigueu que d'aquests, n'hi ha a tot arreu. I molt més grans! Són com una plaga! I... No sabeu del que parlo? Potser no ho heu vist? Doncs aquí teniu la prova de la que us parlo.

(Atenció, si sou professors o professores, penseu que les imatges poden ferir la vostra sensibilitat).

Bogeria

noreply@blogger.com (Joan fer) — Sat, 26 Nov 2011 01:44:54 PST

Diuen que els bojos, a part de dir sempre la veritat, viuen en el seu propi món paral·lel. No sabrem mai si en aquest món seu seran feliços o no, però fixant-nos en alguns, i en la seva capacitat de lluitar i viure, no deuen estar pas gaire allunyats de poder tocar-la amb els dits.

De mi sempre s'ha dit que visc en el meu propi món paral·lel... Què em voldran dir amb això?... No ho sé... Per mi sempre ha estat un misteri... De què estàvem parlant?... Bé, és igual... El cas és que ahir al vespre, ves per on, em vaig enrecordar d'aquesta cançó i en el temps que feia que no la sentia, ni tocava. I és que tothom, alguna vegada a la seva vida, s'ha sentit embriagat per alguna mena de bogeria o, si més no, n'ha fet alguna.

Amb tot, vaig poder comprovar que amb la guitarra encara me n'ensurto prou bé. Ara bé, cantar... ufff, cantar segueixo cantant com el cul!

T'atreveixes a cantar tu amb mi?

Quan la neu es cansa i es fa tendra,
Quants desitjos en aquell moment;
Quanta vida, quanta primavera.
I jo no puc assaborir-les,
No puc canviar de rumb els pensaments

Si pogués reviure un cop aquest instant, de gran,
Quan ja ningú recordi com va ser.
Ho faria sense por i sense innocència,
Com aquell que va oblidar que parla d’ell.

Viure de nou al recordar el regust d’un temps llunyà
I d’algú que sents potser teva però fugaç;
Que no saps si feia mal o era un somni sobrenatural
Que el destí no et va atorgar
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria...

Tu que et perds, que ja no sé per on trobar-te,
Fes, desfés i torna per tornar a allunyar-te,
Omples buits amb posat de marbre.
I jo que veig que lluito però que se m’escapa
Sé que el temps m’ensenyarà com oblidar-te,
Però l’espera resulta llarga.

I tu que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
Fes i desfés. Potser el culpable vaig ser jo
Que vaig fer malament de forma inconscient.
Premi sense interès, misteri que ara ja no resoldré,
Em manca fe.

Si pogués reviure un cop aquest instant,
De gran, quan no recordi com va ser
Ho faria sense por i sense innocència,
Com aquell que va oblidar que parla d’ell.

Viure de nou al recordar el regust d’un temps llunyà
I d’algú que sents potser teva però fugaç;
Que no saps si feia mal o era un somni sobrenatural
Que el destí no et va atorgar
Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria...

I tu que et perds, que ja no sé com allunyar-te,
Fes i desfés. Potser el culpable vaig ser jo
Que vaig fer malament de forma inconscient.
Premi sense interès, si misteri que ara ja no resoldrem,
Ens manca fe.

P.D.: Aquest post només anava a posar: "Ahir vaig pensar en aquesta cançó i vull comprtir-la amb vosaltres...". I mira! Si és que em tireu de la llengua, em tireu de la llengua, i m'acabo enrotllant! Ja us val, eh?

Dia internacional de la NO violència contra les dones

noreply@blogger.com (Joan fer) — Thu, 24 Nov 2011 16:12:50 PST

Si m’estimes...

No em cridis,

No m’insultis,

No m’ignoris,

No em peguis,

No em violis,

No em matis,

... ESTIMA’M!

Casualitats, curiositats

noreply@blogger.com (Joan fer) — Sun, 20 Nov 2011 14:50:00 PST

Hi ha casualitats curioses a la història que tenen la capacitat de posar els pèls de punta. La que es porta la palma (almenys que jo conegui) té molt a veure amb un dia com el d'avui: 20N. Tots i totes sabem la relació que té aquesta data amb l'extrema dreta espanyola, i és que en un dia com aquest es commemora la mort de Francisco Franco i també de José Antonio Primo de Rivera.

I parlant de casualitats curioses al voltant d'això, agafem per un moment la data de l'inici de la guerra civil espanyola, 18.07.36 i sumem-li la data de l'anunci oficial del final de la Guerra Civil Espanyola, 02.04.39. Què obtenim com a resultat? Doncs curiosament... 20.11.75! Us sóna aquesta data per casualitat??

Avui, casualment els fills i nets de tots aquests hi tornen. I ho fan amb força! Així que, veient els resultats electorals de les eleccions espanyoles d'avui, i observant que la gent cada vegada té menys memòria històrica i política, curiosament, m'he recordat d'Einstein i d'una de les seves célebres frases:

"Hi ha dues coses que són infinites: l'Univers i l'estupidesa humana.

I de la primera no n'estic gaire segur“ (Albert Einstein)

Jo tampoc n'estic gaire segur...

Sembla que venen temps difícils! Haurem de fer autocrítica i, ara més que mai, haurem d'unir esforços...

Dia Mundial de la Filosofia

noreply@blogger.com (Joan fer) — Wed, 16 Nov 2011 22:00:02 PST

El Dia Mundial de la Filosofia, va ser instituït per la UNESCO l'any 2002 com a resultat de la necessitat que té la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front als desafiaments que se'ns plantegen. L'existència mateixa de la UNESCO, la seva missió, els seus ideals de cultura de la pau, ja està lligada a la recerca universal de l'esperit filosòfic. I és precisament el tercer dijous de novembre, el mateix dia en el que es creu que va ser executat de forma injusta Sòcrates, quan celebrem any rere any aquesta diada.

Així, durant la jornada d'avui, es realitzarà arreu del món nombroses activitats per unir-se a aquesta celebració. Però va ser precisament ahir, amb la V Mostra de Fotofilosofia, quan es va dur a terme l'acte més important de celebració d'aquesta diada al nostre país. La participació de més de 50 instituts i l'assistència de més de dues-centes persones a l'acte va signficar, una vegada més, un paper més que rellevant i engrescador per part de la comunitat educativa enfront d'una disciplina que cada vegada sembla tenir menys pes a l'ensenyament.

Actes com els d'ahir en ensenyen que la Filosofia, aquest esperit reflexiu, crític, segueix més viu que mai. Com diria un alumne meu en la seva petita gran aportació a la Mostra, "Pensa tot el que vulguis. És gratis... (de moment)". Fem-ho doncs: pensem, penseu! Malgrat que a alguns encara els pesi que ho fem.

Feliç dia de la Filosofia!