noreply@blogger.com (Pilar)Wed, 18 Dec 2024 20:16:23 +0100Blogger http://www.blogger.com47125http://aencesadellum.blogspot.com/en-usnonoreply@blogger.comhttp://aencesadellum.blogspot.com/2015/03/silenci-tot-es-illusori.htmlDavid Lynchnoreply@blogger.com (Pilar)Sat, 14 Mar 2015 23:14:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-8110233665075724987 David Lynch: Mulholland Drive (Una història verdadera) Adam Kesher (Justin Theroux), un director de cine, fa un càsting per triar una actriu principal que substitueixi la que tenia i ha estat detinguda. La pel•lícula es va concebre com a l’episodi pilot d’una sèrie, amb un final obert, però els productors de la cadena ABC el van rebutjar, perquè no era comercial.  Posteriorment3http://aencesadellum.blogspot.com/2014/09/derrere-la-tempesta-la-calma.htmlAki Kaurismäkicinenoreply@blogger.com (Pilar)Mon, 22 Sep 2014 18:01:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-1004990583645687052 Aki Kaurismäki : Núvols passatgers (Kauas pilvet karkaavat) Inici brillant de les lletres de crèdit en el que veiem al restaurant el pianista Shelley Fisher que ens delecta amb la cançó Lonesome Traveller. Així comença aquesta pel•lícula aparentment innòcua però amb grans càrregues de profunditat. Ningú pot imaginar que pot passar qualsevol cosa; bé sigui negativa i absurda o 3http://aencesadellum.blogspot.com/2014/02/soledat.htmlcineJoshua Logannoreply@blogger.com (Pilar)Sat, 8 Feb 2014 23:41:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-8952609507480162858 Joshua Logan: Picnic Hal ensenya a Millie uns passos de ball i en un moment determinat acompanya la música amb palmades suaus. Madge apareix en escena i comença a moure’s al compàs; primer de manera inconscient i posteriorment amb tots els sentits. El mascle ha aconseguit atraure l’atenció de la femella i senten la sensualitat que els atrapa de manera torbadora.  La història que 6http://aencesadellum.blogspot.com/2014/01/veus-irrepetibles.htmlGérard Corbiaunoreply@blogger.com (Pilar)Wed, 29 Jan 2014 22:42:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-1497724691851736426 Gérard Corbiau; Farinelli il castrato Farinelli, ha tingut accés a les partitures de Händel i decideix cantar-les en públic. A l’escena canta l'ària "Lascia ch'io pianga", que commou a tots els assistents i al compositor, fins al punt de provocar-li un col•lapse.  Haendel va popularitzar l’ària en la seva òpera Rinaldo. Es va estrenar al King 's Theater de Haymarket (Londres) el 0http://aencesadellum.blogspot.com/2014/01/antagonisme.htmlcineMike Nicholsnoreply@blogger.com (Pilar)Wed, 15 Jan 2014 22:29:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-2393186973819025612 Mike Nichols: Qui té por de Virginia Wolf? Un parèntesi musical amenitza part de la vetllada. La nit,  plena de dards enverinats, posa al descobert les ànimes i en un tres i no res les fa desaparèixer. Guió adaptat per Ernest Lehman d’una obra de teatre en 3 actes "Who 's afraid of Virginia Woolf?", d'Edward Albee, que es va estrenar al 1962.  Sembla ser que l’autor va 1http://aencesadellum.blogspot.com/2013/10/presa-de-consciencia.htmlcineRoberto Faenzanoreply@blogger.com (Pilar)Sun, 27 Oct 2013 23:11:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-1058231032007972230 Roberto Faenza; Sosté Pereira Pereira acudeix a la cita que ha concertat amb Francesco Monteiro Rossi, a la sala de ball popular. Li ha agradat la tesina que l’han publicat al diari i vol contractar-lo per escriure, de manera imparcial, necrològiques sol•licitades. El jove es dedica a cantar per tal d’obtenir algun diner i la presentació que li fan, ajuda al  periodista a 0http://aencesadellum.blogspot.com/2013/10/volar.htmlAlan Parkercinenoreply@blogger.com (Pilar)Tue, 15 Oct 2013 18:14:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-3932569587645059834 Alan Parker: Birdy Birdy se sent pressionat per la seva mare, una vegada més, per tal que assisteixi al ball de l’institut. L’amenaça de deixar-lo sense el que més estima, els ocells, és molt efectiva. No obstant això, no aconsegueix que aquest es senti molt allunyat de la societat en què viu i que “la realitat” l’aparti dels seus somnis. Pel·lícula dirigida pel britànic Alan Parker, 3http://aencesadellum.blogspot.com/2013/09/disbauxa.htmlLuc Bessonnoreply@blogger.com (Pilar)Tue, 17 Sep 2013 19:35:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-2966208797204650961 Luc Besson: The Fifth Element (El cinquè element) La Diva Plavalaguna, protagonitza una escena de gran bellesa visual i sonora, al transatlàntic Paradís Fhloston. Mentre hi actua, tot despertant l’admiració dels assistents al concert, els Mangalores ataquen el vaixell. L'escena mostra una barreja entre una peça clàssica titulada "Ill Dolç Suono" pertanyent a l'obra "Lucia di Lammermoor3http://aencesadellum.blogspot.com/2013/07/homenatgeva-luis-valero-el-chico.htmlcineJosep Maria Fornnoreply@blogger.com (Pilar)Wed, 17 Jul 2013 12:12:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-3414393023235741817 Josep Maria Forn: La piel quemada Amb l'entrada d'avui, reto homenatge a Luís Valero (Manolo), el meu tiet, que va morir dissabte passat. A José, un immigrant granadí instal•lat a Catalunya, que treballa en la construcció i espera l'arribada de la seva família procedent del seu poble natal, Guadix, li han preparat els companys de feina un “comiat de solter”. Al mig del sopar amb què 2http://aencesadellum.blogspot.com/2013/06/encontre.htmlBernardo Bertoluccicinenoreply@blogger.com (Pilar)Sun, 23 Jun 2013 16:14:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-9110981672200599078 Bernardo Bertolucci : "Last Tango in Paris" L'últim tango a Paris  Són a una vetusta sala de ball, on les parelles que ballen concursen per obtenir un premi. Ella vol ballar, al ritme dels sensuals acords d’un tango. Es comporten de manera incívica i estrafolària, tot interrompent i obstaculitzant els ballarins. Paul està borratxo i cau al terra i al final els convidaen a abandonar 2http://aencesadellum.blogspot.com/2013/05/tabu.htmlcineYojiro Takitanoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 30 May 2013 21:39:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-7897257358898238228 Yojiro Takita: Okuribito  おくりびと (Comiats)       Daigo (Masahiro Motoki), toca amb el violoncel el tema principal de la pel•lícula, Memory, el qual el du al passat. Aquest és dolorós, però l’allibera d’un present gens grat. El dolor està ocasionat per l’abandó del pare quan era petit. Tot i així el cerca en el rostre borrós, a causa de la ràbia que sent. Entre les 3http://aencesadellum.blogspot.com/2013/05/melangia.htmlcineSidney Polacknoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 23 May 2013 22:27:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-1539518168618755214 Sydney Polack: Out of Àfrica (Memòries d'Àfrica) Karen es troba en dificultats a causa d’una baralla, la nit de Cap d’Any. Dennis la rescata i la convida a ballar, sense que, aparentment, passi res entre ells. S’atrauen, però, fins al punt que, propiciat per una inesperada situació es besen dues vegades. Una a iniciativa d'ell i després, d'ella. Així celebren l'any nou, amb el ball com a 4http://aencesadellum.blogspot.com/2013/05/trenat.htmlcinePaul Thomas Andersonnoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 9 May 2013 19:55:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-8311550190141853429 Paul Thomas Anderson: Magnòlia Hi ha harmonia sota la pluja. Diferents persones, diferents llocs, diferents perspectives d’un únic quadre, cerquen l’aixopluc del xàfec, mentre canten a l’uníson una cançó que els amara i aïlla. Les gotes es dilueixen i s’escampa l’esperança. Qualsevol cosa pot passar, fins i tot en un escenari previsible. La pluja, però, no pararà; si de cas, canviarà 3http://aencesadellum.blogspot.com/2013/04/faico.htmlcineDavid Lynchnoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 11 Apr 2013 21:06:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-5750045140658181491 David Lynch: Blue Velvet L’ambient a Slow Club, on Dorothy actua és penombrós i agradós, com el vellut. Jeffrey se sent fascinat per la cantant i el to xiuxiuejant amb què interpreta la cançó “Blue Velvet”. És la primera vegada que la veu i a partir d’aquí es desencadenaran els secrets amagats al rerefons de la trama. El nom de la pel•lícula esdevé d’aquesta cançó. A Espanya va 2http://aencesadellum.blogspot.com/2013/04/fugacitat.htmlcineDoris Dörrienoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 4 Apr 2013 22:22:00 +0200tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-6025265779161485814 Doris Dörrie : “Kirschblüten Hanami” Les flors del cirerer Rudi recorre el parc curull de cirerers florits. Coneix una jove dansaire de Butoh que li crida poderosament l’atenció. Encuriosit per l’espectacle se li acosta i li pregunta el significat. Yu, la noia, li explica que és la dansa de les ombres, aquelles que no són nostres sinó les que ens uneixen amb els éssers estimats que han 2http://aencesadellum.blogspot.com/2013/03/estances.htmlBertrand Bonellocinenoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 28 Mar 2013 22:11:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-5550035198104273127 Bertrand Bonello: Apollonide, Souvenirs de la maison close (La casa de la tolerància) Hi ha companyonia entre elles i comparteixen soledats i vida, entre l’amor i la violència. Ballen i ploren en la lluita per la supervivència i per mantenir la dignitat personal que perilla. Saben que no hi ha lloc per a elles en la societat en què viuen; han estat desnonades i són conscients de la 2http://aencesadellum.blogspot.com/2013/03/duplicitat.htmlcineKrzysztof Kieślowskinoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 21 Mar 2013 23:47:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-6752377362623139763 Krzysztof Kieślowski: La double vie de Véronique (La doble vida de Verónica)   Verònica assisteix a un espectacle de titelles, a l’escola on fa classes de música. El titellaire (Alexandre) treu d’una caixa una ballarina i la fa ballar fins que defalleix i mor. Una altra titella s’hi acosta i li posa al damunt un sudari blanc. Mentre contempla l’espectacle, Verónica observa el 9http://aencesadellum.blogspot.com/2013/03/atemporal.htmlcineFederico Fellininoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 7 Mar 2013 21:39:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-5777393449417774807 Federico Fellini : La dolce vita La festa és una manera de viure del món mecanitzat d’una aristocràcia ociosa i decadent, buida existencialment. Aquesta escena mostra una de les quatre festes que tenen lloc al llarg de la pel•lícula, la que celebra Sylvia, una diva perseguida per tots els periodistes, de la qual se n’ha enamorat un, Marcello. Mentre ballen, aquest se li entrega. Li fa 3http://aencesadellum.blogspot.com/2013/02/sentiments.htmlcinePablo Bergernoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 28 Feb 2013 22:06:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-911092369503459272 Pablo Berger: Blancanieves Una lluna plena, lorquiana, pinta una atmosfera gòtica a les nits. Els dies tenen aparença de somni. Després de les proves del vestit, entre balls, l’emocionant amor entre “Carmencita” i la seva àvia, l’únic ésser que l’acompanya a la vida, i la punxada amb una agulla de cap que la senyora “Concha” va haver de patir, arriba el dia de la primera comunió. La 2http://aencesadellum.blogspot.com/2013/02/afrodisiac.htmlcineFrancis Ford Coppolanoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 21 Feb 2013 21:59:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-3380147773510039788 Francis Ford Coppola: Dràcula Mina es troba al vampir en una cafeteria. Un primer plànol ens mostra un got ple d’absenta i la veu en “of” de Dràcula explica que és un afrodisíac i que la fada verda que hi viu vol arravatar-li l’ànima , però que amb ell està segura. Mina beu i queda totalment seduïda mentre sembla recordar, ajudada pel que li explica Dràcula, la seva vida anterior com a 3http://aencesadellum.blogspot.com/2013/02/dansa.htmlcineMihalis Kakogiannisnoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 14 Feb 2013 19:34:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-1336857017194556618 Mihalis Kakogiannis (Michael Cacoyannis): Zorba the greek (Zorba el grec)     Zorba ha gastat tots els diners del seu cap, Basil, en el disseny d’un telefèric. Tot el poble ha acudit al bateig de l’enginy que acaba sent catastròfic, mentre els veïns fugen i es llencen al mar aterrats.És en aquest moment Zorba diu: “Jefe”, haig de dir-li-ho, perquè l’estimo, vostè té tot per ser 6http://aencesadellum.blogspot.com/2013/02/agredolc.htmlcineMarc Webbnoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 7 Feb 2013 16:00:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-5007479012447963808 Marc Webb: (500) Days of Summer (500 dies junts) Us heu sentit un dia tan feliços que us han agafat ganes de cantar o ballar pel carrer? Tom coneix a Summer. Surt al carrer absolutament feliç, es veu guapo, confia en si mateix . El món és meravellós, els ocells canten, els músics acaricien amb melodies primaverals, està embriagat pel nèctar de la dona de la seva vida, la gent amb què es 6http://aencesadellum.blogspot.com/2013/01/sintonia.htmlcineWody Allennoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 31 Jan 2013 12:12:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-2358126592109184821 Wody Allen: Radio Days (Dies de radio) Dos lladres roben a l'interior d'una casa; de sobte, sona el telèfon. Un d’ells pregunta si haurien de contestar la trucada, la qual cosa fan per tal d’evitar que els veïns es despertin. Truquen de la ràdio, des d’un programa concurs, “Gues that tune”. És una trucada a l’atzar amb què repten els oients a encertar el títol de la cançó que sona en 8http://aencesadellum.blogspot.com/2013/01/satira.htmlCharles Chaplincinenoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 24 Jan 2013 15:50:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-3909873177851688530 Charles Chaplin: The Great Dictator (El Gran Dictador) L’escena ens mostra un estat dictatorial. A Tomania, el poder el té Hynkel i només hi ha uns pocs privilegiats que són els que ajuden a governar i l'assessoren. El dictador demana que el deixin sol. Agafa un globus terraqui i, com si fos un globus infantil, comença a jugar amb ell. Una onada d’alegria l’envaeix i el 15http://aencesadellum.blogspot.com/2013/01/disbarat.htmlcinePenelope Spheerisnoreply@blogger.com (Pilar)Thu, 17 Jan 2013 12:56:00 +0100tag:blogger.com,1999:blog-8557472591710178325.post-8144544344148231394 Penelope Spheeris: Wayne's World (El món de Wayne) Wayne: Us posaré “al lloro”, em dic Wayne Campbell. Visc a Aurora, Illinois, en un suburbi de Chicago ... genial. He treballat en un munt de coses, encara que no m'ho he muntat molt bé ... però, tinc un tresor, una al•lucinant col•lecció de plaquetes nominals i rets per als cabells. Sí, ho sé, segueixo vivint a casa dels meus 7