adn-dna

212- Gens per anar a la guerra

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Tue, 22 May 2012 20:28:00 +0000

En el següent article David Bueno ens parla de les aplicacions militars de la genòmica.

Ja fa una dècada que es va completar la seqüència del primer genoma humà, el conjunt de gens que determinen la nostres característiques biològiques. Es van necessitar 10 anys, centenars de milers d’euros i l’establiment d’un consorci internacional format per centenars de científics per aconseguir seqüenciar el primer genoma humà.

Però ben aviat, potser d’aquí a un parell d’anys, serà possible seqüenciar tot el genoma d’una persona concreta en menys d’un dia i per només 100 euros. També en una dècada s’ha passat de realitzar proves genètiques amb comptagotes a la possibilitat de comprar tests genètics variats per internet i fins i tot de trobar-los a les prestatgeries d’alguns supermercats, com passa als EUA. Uns tests que hom pot realitzar còmodament a casa seva, enviar-los per correu i rebre, en pocs dies, un perfil genètic que inclou la susceptibilitat de patir un nombre creixent de malalties. ¿Realment el coneixement que tenim del genoma dóna per tant?

Soldats genèticament capacitats per a la professió

Una de les darrers notícies impactants s’ha produït recentment, quan es va fer públic un informe elaborat per un grup d’experts a petició del Pentàgon sobre les aplicacions bèl·liques de la genòmica. No cal, però, que fem càbales sobre la creació al laboratori de supersoldats genèticament modificats, com potser algú ha pensat en llegir la notícia. A banda de l’immens component ètic que això representaria, les dificultats tècniques i la manca de coneixements específics són, ara per ara, insuperables, per la qual cosa aquesta idea –o aquest malson– continuarà sent domini exclusiu del camp de la ficció –o de les històries de terror, com preferiu–.

No, la idea del Pentàgon és completament diferent. Amb la imminent possibilitat de seqüenciar tot el genoma d’una persona en menys d’un dia pel mòdic preu de 100 euros, s’han plantejat la possibilitat de seqüenciar el genoma de tots els seus soldats i aspirants per triar els més adequats per aquesta professió, per exemple seleccionant, com diu el document textualment, “els que genèticament estiguin més capacitats per manifestar un alt rendiment mental i físic; presentin una major resistència a vacunes i a factors ambientals; tinguin una millor resposta emocional a l’estrès al camp de batalla i un menor estrès postraumàtic; manifestin una millor tolerància a la manca de son, a la deshidratació i l’exposició al fred, a la calor i a l’altitud, i presentin una menor susceptibilitat a les fractures òssies i a les hemorràgies, i una cicatrització més ràpida de les ferides”.

Tanmateix, ¿és possible saber tot això amb una anàlisi genètica? En certa manera, en algun aspecte concret, ja s’està fent. Als EUA, per exemple, per poder entrar a l’exèrcit hom s’ha de realitzar una prova per saber si és portador de l’al·lel de l’anèmia falciforme, el qual es troba en una proporció relativament significativa en les persones l’origen familiar de les quals és africà. Per què? Totes les persones tenim dues còpies de cada gen –llevat dels mascles pel que fa als cromosomes sexuals, atès que els tenim diferents–, dues còpies que poden ser exactament iguals o presentar lleugeres diferències. En aquest cas concret, el gen que s’analitza conté la informació per a la síntesi d’hemoglobina, la proteïna que transporta l’oxigen per la sang, dins els glòbuls rojos.

Les persones que tenen les dues còpies normals d’aquest gen no presenten cap problema pel que fa a l’anèmia falciforme, i si presenten les dues còpies anòmales presenten aquesta malaltia, la qual els provoca la mort durant la infantesa.

En canvi, les persones que en tenen una còpia de cada tipus duen una vida aparentment normal, però la seva sang produeix trombes amb molta facilitat, unes masses sanguínies coagulades que poden tapar vasos sanguinis, la qual cosa acostuma a provocar-los la mort abans dels 45 anys, de forma imprevista. I aquesta susceptibilitat és un desavantatge al camp de batalla, on la mort sobtada d’un soldat pot posar en risc la vida dels companys.

Què vull dir amb tot això? Totes les característiques que esmenta l’informe sol·licitat pel Pentàgon tenen una base genètica i, per tant, en teoria, és possible fer-ne un pronòstic. Però generalment la situació no és tant simple. D’una banda, el nombre de gens implicats en cadascuna d’aquestes característiques pot ser molt elevat, especialment en les que hi ha implicats aspectes de comportament, com l’estrès o el rendiment mental, però també en molts aspectes físics. I si bé es cert que hom en pot obtenir un panorama general, en alguns casos el pronòstic serà sens dubte complex, atenent precisament al gran nombre de gens que hi poden estar implicats i també a les interaccions que s’estableixen entre ells, moltes de les quals encara no es coneixen. A més, com en el cas esmentat de l’anèmia falciforme, cal tenir informació de les dues còpies de cada gen, i saber quina relació s’estableix entre elles pel que fa a la seva manifestació en el conjunt de la persona (dominància i recessivitat, herència intermèdia, codominància, etc.)

Cóm interpretar les dades genètiques?

Podem completar la lectura d'aquest article en Recerca en Acció.

En l'aula virtual adn-dna.net es pot ampliar informació sobre genètica en:

Curs B07- Genètica mendeliana, molecular i humana

Els lectors del blocs adn-dna, biologia i naturalesa i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb les aplicacions pràctiques de la genòmica.

211- El ictus cerebral

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sat, 19 May 2012 21:51:00 +0000

La sonrisa de esta mujer, paralizada durante quince años por un ictus cerebral, lo dice todo: ha conseguido beber de una botella utilizando un brazo robótico. Lo extraordinario es que movía ese brazo con el pensamiento.

El video forma parte de un artículo publicado en la revista Nature, que describe los resultados obtenidos en dos pacientes que llevaron electrodos implantados en sus cerebros durante varios años.

Los electrodos son agujas finísimas, como un pelo, que penetran varios milímetros dentro del cerebro. En este caso, recogen las ondas producidas en el área cerebral que se encarga de ejecutar movimientos. Aunque las personas con parálisis no sean capaces de mover los músculos para, por ejemplo, agarrar una botella con la mano, la simple intención de llevar a cabo esos movimientos activa las mismas áreas cerebrales y produce unos impulsos eléctricos que son captados por los electrodos y descodificados por un ordenador, que los transmite al brazo mecánico.

Fuente: A Ciencia Cierta

En el aula virtual adn-dna.net podemos ampliar información sobre el sistema nervioso en:

Curs B10-Cos humà: anatomia i fisiologia

Tema-6 Sistema nerviós

Curs B14- Neurociències

En este blog pueden consultarse otros posts relacionados con el Curs B10-Cos humà y Curs B14- Neurociències

Los lectores de este blog adn-dna, biologia i naturalesa y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces e información relacionada con el tratamiento del ictus cerebral.

210- Geolodia 2012 a Fumanya (Barcelona)

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Tue, 15 May 2012 21:33:00 +0000

adn-dna.net-Geolodia 2012

El següent video és un petit reportatge del Geolodia 2012 a Fumanya (Barcelona).

209- Els cinc dits de l'evolució

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sat, 12 May 2012 15:33:00 +0000

Per repassar la teoria de l'evolució, el bloc BioTay ens presenta el següent video subtitulat a partir d'un treball Paul Anderson per a la plataforma TED.

Aquest recurs s'incorpora a l'aula virtual adn-dna.net on es pot ampliar informació sobre l'evolució i aspectes generals de genètica en:

Curs B08- L'evolució biològica

Curs B07- Genètica mendeliana, molecular i humana

En aquest bloc adn-dna, es poden consultar altres posts on es tracten temes relacionats amb la genètica i l'evolució, en les següents etiquetes: Curs B07- Genètica i Curs B08- Evolució.

208- De alérgeno a vacuna: polen de olivo

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sun, 06 May 2012 20:17:00 +0000

La alergia al polen de olivo representa uno de los principales problemas clínicos en los países del área Mediterránea, América del Norte, Sudáfrica, Australia y Japón. En España, se estima que más del 10% de la población alérgica está sensibilizada a este polen. Se trata de un típica reacción de hipersensibilidad inmediata que se caracteriza por la presencia de altos niveles de anticuerpos IgE en suero frente a determinadas sustancias externas, denominadas alérgenos, que suelen ser inocuas para la mayoría de la población.

En la actualidad, el tratamiento de los pacientes alérgicos al polen de olivo se basa en la inmunoterapia específica que consiste en la desensibilización del paciente mediante la administración de dosis crecientes del extracto alergénico durante largos periodos de tiempo. Sin embargo, a pesar de los importantes avances en la estandarización de los extractos empleados y en los ensayos clínicos, se trata de una forma de vacunación bastante rudimentaria, donde los riesgos de reacciones adversas y de nuevas sensibilizaciones frente a otros componentes del extracto durante el tratamiento, representan un obstáculo para su uso generalizado. En consecuencia, el diseño de nuevas vacunas es uno de los objetivos más apremiantes de la investigación en el campo de la alergia.

SE BUSCA UNA ACTIVIDAD ALERGÉNICA MÍNIMA

Micrografía electrónica de un grano de polen de olivo (Olea europaea). Fuente: UCM

Durante los últimos años, se ha considerado como una posible alternativa a la vacunación convencional el uso de derivados hipoalergénicos o hipoalérgenos que son moléculas obtenidas a partir de los alérgenos que presentan una actividad alergénica disminuida o nula pero conservan su capacidad de estimular a las células T específicas; propiedad que es necesaria para permitir la modulación de la respuesta inmune. El término actividad alergénica hace referencia a la capacidad de la molécula de unir anticuerpos IgE.

Desde 1989, el grupo de investigación UCM liderado por las Dras. Rosalía Rodríguez, Mayte Villalba y Eva Batanero viene estudiando los alérgenos del polen de olivo. Ole e 1 es el alérgeno más importante y mejor estudiado de este polen. El disponer de esta proteína en forma recombinante, así como conocer las regiones de la molécula que unen IgE (epitopos E), llevaron a su elección como modelo. Proteínas homólogas a Ole e 1 se han detectado en otros pólenes relacionados filogenéticamente o no con el olivo, como los de fresno, lilo, ballico o abedul. Así, Ole e 1 y sus homólogos forman una familia de proteínas.

Sin embargo, no todos los miembros de dicha familia presentan la misma actividad alergénica. Se han detectado diferencias debido a cambios en sus secuencias de aminoácidos. Y uno de ellos, la proteína del polen de abedul, presenta la particularidad de no ser alergénica. Por lo tanto, cabría esperar que la sustitución de los aminoácidos de un epítopo E en Ole e 1 por los correspondientes de la secuencia de abedul podría constituir una estrategia para obtener un hipoalergeno de Ole e 1, sin alterar significativamente la estructura tridimensional de la molécula.

La caracterización inmunológica ha confirmado que el mutante presenta una menor capacidad tanto de unir IgE del suero de pacientes alérgicos al polen de olivo, como de activar basófilos en ensayos in vitro. Sin embargo, mantiene la capacidad de activar células T específicas en un modelo de ratón alérgico. Estos resultados permiten considerar a este mutante como un derivado hipoalergénico de Ole e 1 cuyas propiedades le convierten en un buen candidato para ser utilizado en el diseño de una nueva vacuna para la alergia. Esta estrategia podría generalizarse a otros alérgenos.

El estudio ha sido realizado en colaboración con el grupo del Dr. Heimo Breiteneder de la Universidad de Medicina de Viena (Austria), que clonó el DNA de la proteína homóloga a Ole e 1 del polen de abedul. Recientemente, este trabajo ha sido publicado en la revista Molecular Immunology (doi:10.1016/j.molimm.2011.12.006), una de las más importantes en el área de Inmunología.

La ingeniería genética permite convertir un alérgeno en un hipoalérgeno que podría utilizarse en el desarrollo de una vacuna para la alergia. Fuente: UCM.
Autor: Eva Batanero Cremades Fuente: madri+d noticias

En el aula virtual adn-dna.net se puede ampliar información sobre inmunología en:

Curs B06- Immunologia

Tema 1- La immunologia

Tema 2- Animacions i videos sobre immunologia

Tema 3- Malalties relacionades amb el sistema immunitari

En este blog adn-dna se pueden consultar otros posts sobre inmunología.

Los lectores de los blogs: biologia i naturalesa , adn-dna y usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros contenidos de actualidad relacionados con la inmunología.

207- Geolodia 2012, diumenge 6 de maig

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Fri, 04 May 2012 15:02:00 +0000

Aquesta és una proposta de turisme científic per incentivar la vocació científica .Es pot consultar la informació relacionada amb aquesta activitat al bloc biologia i naturalesa.

Els lectors dels blocs biologia i naturalesa i adn-dna poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb el Geolodia 2012.

206- Los científicos descubren cómo entra el virus del sida en el sistema inmunitario

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Thu, 26 Apr 2012 19:25:00 +0000

Científicos del instituto IrsiCaixa en el hospital Germans Trias i Pujol han identificado una molécula que el virus del sida (VIH) utiliza para colonizar el sistema inmunitario y que abre una vía de esperanza para crear fármacos capaces de eliminar el virus del organismo. El avance, presentado en la revista de acceso libre Plos Biology, también podría inspirar el desarrollo de vacunas eficaces para prevenir la infección.

El equipo de IrsiCaixa ha presentado ya una solicitud de patente y ha iniciado experimentos con ratones para desarrollar un tratamiento a partir de su descubrimiento. Pero “es un camino largo”, advierte Javier Martínez-Picado, investigador Icrea de IrsiCaixa y director del trabajo. “El desarrollo de un fármaco suele requerir de 10 a 15 años”.

Los virólogos especialistas en sida llevaban dos décadas buscando cómo el VIH entra en las células dendríticas, que son las células del sistema inmunitario por las que empieza la infección. Estas células equivalen a policías que patrullan por el organismo. Cuando encuentran un virus ordinario, lo detienen, lo trocean y lo llevan a la comisaría, es decir, a los ganglios linfáticos. Allí, presentan los restos del delincuente ante los linfocitos T, otro tipo de células que se encargan de ficharlo y de poner en marcha un ataque selectivo contra otros delincuentes similares.

Con el VIH, sin embargo, esta estrategia no funciona. El virus se deja detener, pero no se deja trocear. Y cuando las células dendríticas lo llevan a la comisaría, ataca los linfocitos T y los corrompe para fabricar nuevos virus.

Si se pudiera evitar que el virus entrara en las células dendríticas, razonaron los investigadores, se podría evitar que la infección progresara.

El equipo de Martínez-Picado, en colaboración con investigadores del Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC y de la Universidad de Heidelberg (Alemania), ha identificado cuáles son las moléculas de la membrana del virus que le permiten colarse en las células dendríticas. Concretamente, se trata de los llamados gangliósidos. Según los resultados presentados en Plos Biology, cuando se desnuda a un virus del sida de sus gangliósidos, pierde la capacidad de infectar a las células dendríticas.

A partir de estos resultados, los investigadores han sintetizado una molécula capaz de inactivar los gangliósidos del VIH con el objetivo de desarrollarla como fármaco. Es aún demasiado pronto para saber qué eficacia y qué efectos secundarios tendrá cuando se ensaye en pacientes, advierte Martínez-Picado.

Pero, según su hipótesis de trabajo, evitar que el virus infecte las células dendríticas debería evitar también que infecte linfocitos T –ya que son las células dendríticas quienes llevan el virus a los linfocitos-. De este modo, se evitaría que la infección progrese no solo en las células inmunitarias que circulan en la sangre sino, aun más importante, en los ganglios linfáticos. Es decir, allí donde el virus se atrinchera y los fármacos antirretrovirales actuales no pueden eliminarlo.

Los fármacos actuales limitan la capacidad de replicación del virus, pero aún no hay ninguno que limite la entrada del virus en las células dendríticas. Combinar los dos tipos de fármacos podría abrir la vía a “erradicar el virus del organismo, que es el objetivo que perseguimos”, destaca Bonaventura Clotet, director de IrsiCaixa.

En paralelo, otro equipo de IrsiCaixa ha iniciado una investigación para desarrollar una vacuna contra el VIH aprovechando que los gangliósidos actúan como delatores que son reconocidos por el sistema inmunitario. “Nuestra intención –explica Martínez-Picado- es combinar gangliósidos con antígenos del virus para estimular una respuesta inmunitaria activa”.

Fuente: La vanguardia

En este blog pueden consultarse otros posts relacionados con el VIH.

Los lectores de este blog adn-dna y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces e información relacionada con el avance de la investigación para combatir este virus.

205- Dia mundial de l'ADN, 25 d'abril de 2012

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Tue, 24 Apr 2012 20:15:00 +0000

El Dia de l'ADN commemora el descobriment de l'estructura de l'ADN el 1953 i l'èxit en la culminació del Projecte del Genoma Humà l'abril del 2003, l'objectiu principal del qual va ser determinar la seqüència dels parells de bases que conformen l'ADN i identificar aproximadament de 20.000 a 25.000 gens del genoma humà.

El codi genètic va ser un misteri fins que els biòlegs van descobrir l'estructura de l'ADN com una escala en espiral. La informació genètica es guarda a l'ADN com un codi de quatre bases químiques: l'adenina (A), la guanina (G), la citosina (C) i la timina (T). Cada graó d'aquesta escala és un parell d'aquestes bases, en què A només s'uneix a T, i C només s'uneix a G. L'ADN és una seqüència química d'aquestes bases en fues fileres que estan unides en forma de doble hèlix. A l'ordre d'aquestes bases a través d'una filera d'ADN se'l coneix com la seqüència de l'ADN.

En el següent video podem veure la història de com es va descobrir la molècula de l'ADN.

En l'aula virtual adn-dna.net es pot ampliar informació sobre la molècula d'ADN en:

Curs B01- La química de la vida

Tema-5 Els àcids nucleics

Curs B07- Genètica mendeliana, molecular i humana

Tema-2 L'ADN molècula portadora de la informació genètica

En aquest bloc adn-dna es pot consultar el post nº 194 on hi ha una conferència sobre els coneixements actuals de la molècula d'ADN.

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres informacions relacionades amb la molècula d'ADN.

204- Llibres de ciència per Sant Jordi 2012

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Tue, 17 Apr 2012 20:53:00 +0000

El portal recerca en acció i l'ACCC amb motiu de la diada de Sant Jordi ens presenten una llista de llibres sobre ciència i divulgació científica de recent publicació.

Aquestes propostes ens poden servir per trobar el llibre que volem regalar a les persones que tenen una inquietud científica.

En aquest bloc adn-dna es poden consultar altres posts sobre recomanacions de llibres.

Els lectors del bloc adn-dna i els consultors de l’aula virtual de ciències de la naturalesa adn-dna.net poden suggerir, en l’apartat de comentaris d’aquest post, aquells llibres que considerin puguin ser d’interès en el camp de la ciència.

203- Nou curs a adn-dna.net: B14- Neurociències

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sun, 15 Apr 2012 12:49:00 +0000

El coneixement detallat de l'anatomia i fisologia del cervell és el camp de treball de les neurociències. La tasca de recerca pendent de fer és immensa enfocada des de moltes especialitats de la ciència: bioquímica, genètica, citologia, anatomia, farmacologia, medicina, psicologia, ...

Els avenços en aquest camp ens permetran entendre els mecanismes moleculars que intevenen en els processos d'aprenentatge i desenvolupament de la conducta humana. Facilitaran trobar remei a malalties neurològiques i psiquiàtriques.

En l'aula virtual adn-dna.net he iniciat, dins la categoria de biologia, un nou recull de continguts relacionats amb la neurociència en:

Curs B14- Neurociències

Tema 1- Recursos generals sobre neurociències

Tema 2- Videos sobre neurociències

Dins aquest bloc adn-dna es poden consultar altres posts relacionats amb la neurociència.

Els lectors del bloc adn-dna i els usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres enllaços relacionats amb la neurociència que seran incorporats en aquest curs.

202- Apaguen sus teléfonos y empiecen a vivir

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sat, 14 Apr 2012 12:43:00 +0000

Sherry Turkle se atrevió a defender una idea cada vez más extendida delante de personalidades destacadas de Internet y las redes sociales: existe un preocupante exceso de conectividad. La accesibilidad a Internet y a todos los servicios que ofrece ha pasado de ser un utilísimo complemento a nuestros conocimientos y a nuestras relaciones interpersonales (en lo que Turkle confiaba) a ser una adicción para muchos de nosotros.

Como destaca la psicóloga y socióloga, esta casi total dependencia tecnológica conlleva efectos realmente negativos en nuestra vida: desde la incapacidad para desarrollar relaciones personales presenciales (cara a cara) a causa de la sensación de control que nos da el mantenerlas a través de las redes sociales, hasta una pérdida de los beneficios que aporta el saber estar solo.

Esta dulcísima y elegante mujer, que en 1995 tenía una enorme fe en las posibilidades de los avances en electrónica, hoy les dice a Biz Stone, fundador de Twitter, a Jeff Bezos, fundador de Amazon y a medio Sillicon Valley, “apaguen sus teléfonos y empiecen a vivir”, porque algunas de las más grandes mentes de nuestra generación desperdician su intelecto ocupándose de actualizar estados o de subir fotografías a la red.

Con los estudios realizados a raíz de su preocupación por cómo afectan las nuevas tecnologías a las nuevas generaciones, Alone Together nace de su contacto directo con la situación de su hija de 21 años. He aquí una de sus conferencias al respecto.

Fuente:www.pandorai.com

Los lectores del blog adn-dna i usuarios del aula virtual adn-dna.net pueden manifestar su opinión en el apartado de comentarios de este post.

201- Biocat, impulsant les biociències

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Mon, 09 Apr 2012 10:02:00 +0000

Biocat és l’entitat que coordina i promou la biotecnologia, la biomedicina i les tecnologies mèdiques innovadores a Catalunya, és a dir, la BioRegió de Catalunya. La seva missió és dinamitzar tots els agents que actuen en aquest àmbit i les seves iniciatives, per tal de configurar un entorn amb un sistema potent de recerca, una transferència de coneixement activa, i un teixit empresarial emprenedor que esdevingui motor econòmic del país i contribueixi al benestar de la societat. Per ampliar informació entra en la web de biocat

En aquestes dates de curs acadèmic, els alumnes de batxillerat es plantegen la tria dels seus estudis universitaris. Les propostes en el camp de les biociències són cada vegada més àmplies, fins a generar certa dificultat diferenciar les titulacions universitàries: biotecnologia, biomedicina,... La lectura del següent article de Montserrat Vendrell ens pot ajudar a entendre què signifiquen en l'actualitat aquests estudis a la vegada que ens orienta sobre les sortides professionals posteriors.

En l'aula virtual adn-dna.net es poden consultar recursos per ajudar en l'orientació professional i conèixer aspectes de la biotecnologia:

Curs O01-Informació acadèmica: tècniques d'estudi, selectivittat,...

Tema-1 Tècniques d'estudi

Tema-3 Proves selectivitat

Tema-4 Informació notes de tall per accés a la Universitat

Curs B13- Biotecnologia

Tema-1 Recursos generals sobre biotecnologia

Tema-2 Organismes transgènics

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres enllaços relacionats amb els estudis sobre biociències. També poden fer arribar els seus comentaris alumnes que estan cursant aquests estudis actualment.

200- Posa't a prova ... selectivitat 2012

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Mon, 02 Apr 2012 19:24:00 +0000

El Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, per tal d’ajudar als estudiants a preparar-se per superar les PAU (o proves de Selectivitat), publica una aplicació interactiva anomenada Posa’t a prova, i que conté una sèrie de preguntes de tipus test de totes les matèries de les quals es poden examinar en aquestes proves. Només cal triar una matèria del desplegable i, tot seguit, apareixeran una sèrie de qüestions sobre la matèria triada a les que es pot anar contestant i, posteriorment, es poden saber els resultats obtinguts.

Aquest any, i un cop s’estigui fent el test d’una matèria en concret, apareix a la part superior dreta de la pantalla un enllaç ( amb un signe d'interrogació) i, al prémer-lo, s’obrirà una finestra nova amb les titulacions en què aquesta matèria pondera i com ho fa (si per 0,1 o per 0,2).

En l'aula virtual adn-dna.net es poden consultar recursos per ajudar a preparar les proves de selectivitat en:

Curs O01-Informació acadèmica: tècniques d'estudi, selectivittat,...

Tema-1 Tècniques d'estudi

Tema-3 Proves selectivitat

Tema-4 Informació notes de tall per accés a la Universitat

En aquest bloc podem consultar posts anteriors relacionats amb la preparació de la selectivitat i les notes de tall.

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres enllaços relacionats amb la prova d'accés a la Universitat.

199- La Hora del Planeta

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sat, 31 Mar 2012 16:22:00 +0000

Un centenar de ciudades españolas se han adherido a La Hora del Planeta, la mayor iniciativa global en defensa del medio ambiente.

El sábado 31 de marzo, capitales de provincia, como Barcelona, Madrid, Sevilla, Bilbao, Ávila, Burgos o Valencia, además de más de 50 empresas, casi 100 organizaciones y 50 colegios y universidades oscurecerán sus edificios entre las 20:30 y 21:30 horas en toda España.

World Wide Fund for Nature (WWF) también destaca el apoyo de la ciudadanía a esta campaña, como lo demuestra el hecho de que 8.500 personas ya han apagado sus bombillas virtuales en horadelplaneta.es.

198- Drosophila melanogaster ayuda a identificar enfermedades humanas

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sun, 25 Mar 2012 20:11:00 +0000

Drosophila melanogaster

Un estudio cooperativo -llevado a cabo por científicos del Baylor College of Medicine (BCM), en EE.UU. y el Instituto Neurológico de Montreal, de la Universidad McGill, en Canadá- que ha sido publicado en 'PLoS Biology', ha descubierto que las mutaciones en el mismo gen que codifica parte de la maquinaria vital de la mitocondria, puede causar trastornos neurodegenerativos en la mosca de la fruta, y en humanos.

Vafa Bayat, del laboratorio del doctor Hugo Bellen, en el CBM, examinó, en una serie de moscas de la fruta mutantes, los defectos que conducen a la degeneración progresiva de los fotorreceptores del ojo, identificando mutaciones en el gen de la mosca de la fruta que codifica una enzima mitocondrial, conocida como metionina-tRNA-sintetasa (MetRS). Estas mutaciones acortan tiempo de vida, y causan otros problemas, incluyendo una proliferación celular reducida.

Las mitocondrias son las centrales eléctricas de la célula, y tienen su propio mecanismo para la producción de proteínas. Los defectos en los genes que codifican proteínas mitocondriales han sido previamente asociados con el metabolismo humano y los trastornos neurológicos.

El doctor Bayat, del Programa de Biología del Desarrollo en el CBM, buscó en la literatura médica los trastornos neurológicos genéticos que se cree que son causados por defectos en una región de nuestro genoma, que contiene la versión humana del gen de la MetRS, MARS2. Una de estas enfermedades, la ataxia espástica recesiva con leucoencefalopatía frecuente, ya había sido asignada, anteriormente, a esta región del genoma, por el doctor Bernard Brais, pero el gen responsable exacto aun no se conocía. Este tipo de ataxias son enfermedades neurodegenerativas progresivas, que causan problemas de coordinación, dando lugar a modificaciones en la marcha y el habla, así como otros problemas.

La doctora Isabelle Thiffault, del equipo de Montreal, identificó reordenamientos complejos del material genético en el gen MARS2 de los pacientes con ataxia espástica recesiva. Estos reajustes inusuales dieron lugar a niveles reducidos de la enzima de MARS2, una reducción de la síntesis de proteínas por la mitocondria, y una función mitocondrial alterada. Al igual que ocurrió con las moscas de la futa mutantes, las células de los pacientes también tenían niveles más elevados de especies reactivas del oxígeno, que pueden dañar las células y su material genético, y ocasionar una proliferación celular lenta.

"Hemos encontrado el mismo defecto en las cadenas respiratorias mitocondriales de las células humanas, que produjo una gran cantidad de especies reactivas del oxígeno," explica el doctor Bayat, quien añade que, "cuando alimentamos a las larvas de mosca con antioxidantes, esto suprimió los fenotipos degenerativos en las moscas". La capacidad de los antioxidantes para contrarrestar las consecuencias negativas del gen mutante en las moscas, plantea la posibilidad de que un enfoque relacionado podría tener efectos beneficiosos en pacientes humanos, aunque esto aún está por determinar.

Según Bellen, "hemos demostrado que podemos utilizar moscas para identificar moscas mutantes con fenotipos neurodegenerativos, y que éstas mutantes pueden ayudar en la identificación de genes de enfermedades humanas" .

Fuente:europapress.es

En el aula virtual adn-dna.net podemos ver el ciclo vital de Drosophila melanogaster en:

Curso P00- Prácticas de laboratorio - informaciones generales

Tema-6 Organismos utilizados en experimentación

Recurso nº 01 adn-dna.net 0151 Drosophila melanogaster - vídeo 3:06

Para ampliar conocimientos sobre las mutaciones consultar:

Curso B07- Genética mendeliana, molecular y humana

Tema-2 El ADN molécula portadora de la información genética

Tema-3 Las mutaciones

Para leer sobre temas de actualidad científica consultar:

Curso VC01- Vocació científica-1 ( Vocación científica-1 )

Tema-2 Divulgación científica

Los lectores de este blog y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces sobre modelos animales para experimentar sobre enfermedades humanas.

197- Les il·lusions del cervell al Museu Blau de Barcelona

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sat, 24 Mar 2012 11:41:00 +0000

Museu de ciències naturals de Barcelona

Com a celebració del primer aniversari del Museu Blau, que va obrir les seves portes el 27 de març de 2011, el 25 de març gaudirem de la Fira de les ciències amb el títol “Les il·lusions del cervell”, al Museu Blau.

La fira pretén atreure un públic ampli i heterogeni amb diversos experiments científics i lúdics relacionats amb la percepció. L’objectiu és doble: d’una banda fomentar vocacions científiques entre escolars i d’altra, impulsar la inquietud pels darrers avenços en el coneixement del cervell.

Aquesta proposta, basada en els mecanismes de percepció, alterna diversos experiments i demostracions en directe, a càrrec d’estudiants de doctorat i de màster de centres de recerca com el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, l'Event Lab i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

Els experiments i demostracions es poden consultar en la web del Museu Blau.

En l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar propostes per fomentar la vocació científica i ampliar coneixements sobre el cervell en:

Curs VC01- Vocació científica - 1

Curs B10- El cos humá: anatomia i fisiologia

Tema-6 Sistema nerviós

En el canal adn-dna.net a YouTube es poden veure altres videos relacionats amb el sistema nerviós. Dins aquest mateix bloc adn-dna es poden consultar altres posts sobre neurociències.

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres activitats destinades a fomentar la vocació científica.

196- La mitosi

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sun, 18 Mar 2012 20:11:00 +0000

Les cèl·lules eucariotes tenen dos mecanismes de divisió cel·lular atenent a la conservació del material cromosòmic:

1-La meisoi comentada en el post nº 85 d'aquest bloc.

2-La mitosi és el procés que reparteix equitativament el material cromosòmic entre les dues cèl·lules filles assegurant que la informació genètica es transmeti d'una generació a l'altra. Durant la interfase, en la fase S, es produeix la duplicació del DNA per poder incorporar a cada cèl·lula filla una còpia de la informació original.

La mitosi és un procés continu, per facilitar-ne l'estudi es divideix en quatre fases: profase, metafase, anafase i telofase.

En la següent imatge d'observació microscòpica podem veure cèl·lules en les diferents fases.

L'animació mostrada a contiuació presenta de forma esquemàtica el procés global de la mitosi.

En l'aula virtual adn-dna.net es pot ampliar informació ( videos, animacions, activitats, imatges microscòpiques, ...) sobre la mitosi consultant:

Curs B03- Cèl·lules i virus

Tema-4 La reproducció cel·lular: mitosi

També en el canal adn-dna.net a YouTube es poden veure altres videos i animacions que faciliten la comprensió del procés.

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres vídeos i enllaços relacionats amb la mitosi.

195- Cómo hacer un vídeo científico

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Fri, 02 Mar 2012 19:36:00 +0000

En esta guía se explica, paso a paso, cómo planear, grabar, editar y difundir un vídeo sencillo, con pocos recursos y sin ser necesaria una formación previa. Además, cada capítulo se acompaña con un breve vídeo didáctico para facilitar la comprensión de los puntos más importantes. Siguiendo estos consejos, cualquier investigador podrá crear su propio vídeo explicando su trabajo.

Esta publicación y los vídeos que la acompañan forman parte de la Colección “Comunicar es fácil”, una iniciativa del Observatorio de la Comunicación Científica de la Pompeu Fabra, destinada a mejorar las habilidades comunicativas del personal investigador. Esta colección está ideada bajo un concepto de autoformación online y de libre acceso.

Como ejemplo podemos ver el vídeo:

En el aula virtual adn-dna.net podemos consultar:

Curso P00- Prácticas de laboratorio - informaciones generales

Tema-2 Los informes de prácticas de laboratorio

Recurso nº 06- Cómo hacer un vídeocientífico - canal Youtube de OOC-UPF

Para leer sobre temas de actualidad científica podemos consultar:

Curso VC01- Vocació científica-1 ( Vocación científica-1 )

Tema-2 Divulgació científica

Los lectores de este blog y los usuarios del aula virtual de ciencias de la naturaleza adn-dna.net pueden sugerir, en el apartado de comentarios de este post, otros enlaces de ayuda para la edición y publicación de vídeos científicos.

194- La molècula d'ADN

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Mon, 27 Feb 2012 20:06:00 +0000

En la següent conferència publicada a TED, podem veure mitjançant animacions, l'estructura de la molècula de l'ADN, el seu procés de replicació i la separació dels cromosomes durant la divisió cel·lular.

En l'aula virtual adn-dna.net es pot ampliar informació sobre la molècula d'ADN, la duplicació, la transcripció, la traducció i el procés de divisió cel·lular per mitosi i meiosi en:

Curs B01- La química de la vida

Tema-5 Els àcids nucleics

Curs B03- Cèl·lules i virus

Tema-4 La reproducció cel·lular:mitosi

Curs B05- La meiosi i la reproducció sexual

Tema-1 La meiosi

Curs B07- Genètica mendeliana, molecular i humana

Tema-2 L'ADN molècula portadora de la informació genètica

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres vídeos relacionats amb la molècula d'ADN.

193- La cèl·lula - The cell

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sat, 25 Feb 2012 23:25:00 +0000

El següent vídeo ens presenta amplia informació sobre la cèl·lula. Pot servir als alumnes de 1r de batxillerat per preparar el proper control de biologia i als alumnes de 2n com a repàs del temari del curs anterior.

En l'aula virtual adn-dna.net es pot ampliar coneixements sobre la cèl·lula en:

Curs B03- Cèl·lules i virus

En aquest bloc podem consultar altres post publicats relacionats amb el Curs B03- Cèl·lules i virus.

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post,altres vídeos relacionats amb la cèl·lula.

192- Presentació de vídeos sobre geomorfologia

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sun, 19 Feb 2012 20:45:00 +0000

La geomorfologia és la branca de la geologia que estudia les formes del relleu de la superfície terrestre. En els continguts de ciències de la naturalesa de 3r ESO s'estudia l'efecte de l'aigua i el vent sobre el relleu.

El següent vídeo ens presenta un aspecte d'aquesta acció.

Els alumnes de 3r ESO i usuaris de l'aula virtual de ciències de la naturalesa adn-dna.net poden proposar, en l'apartat de comentaris d'aquest post, enllaços a vídeos que es poden trobar a Internet sobre diferents aspectes de geomorfologia.

Nota: cal explicar detalladament en el comentari, l'aspecte de la geomorfologia que podem observar en el vídeo recomanat. No es publicarà cap enllaç a vídeos que no siguin explicats.

191- Observació de la circulació en un embrió

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sun, 12 Feb 2012 10:05:00 +0000

El següent vídeo és el guanyador del concurs patrocinat per Nikon sobre vídeos d'observació microscòpica.

Podem veure el desenvolupament de l'aparell circulatori en un embrió mitjançant l'injecció de tinta i posterior filmació durant 72 hores.

En l'aula virtual adn-dna.net es poden veure altres vídeos d'observació microscòpica en:

Curs P01- Pràctiques de laboratori-1: observació microscòpica

Pràctica-3 Observació d'organismes aquàtics

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, altres enllaços relacionats amb videos d'observació microscòpica..

190- Nova piràmide de la Dieta Mediterrània

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Fri, 03 Feb 2012 21:03:00 +0000

La piràmide de la Dieta Mediterrània s’actualitza per adaptar-se a l’estil de vida actual. Per iniciativa de la Fundación Dieta Mediterrània i en col·laboració de nombroses entitats internacionals, un grup d’experts, ha consensuat un nou esquema que incorpora elements qualitatius i quantitatius en la selecció d’aliments.

La nova piràmide segueix la pauta de l’anterior amb la incorporació d’indicadors d’ordre cultural i social lligats a l’estil de vida mediterrani. No només tracta de donar prioritat a un tipus d’aliments, sinó també a la manera de seleccionar-los, cuinar-los i consumir-los. També reflexa la composició i número de racions dels àpats principals.

En l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar informació sobre nutrició humana en:

Curs B11- La nutrició humana

Tema-1 La nutrició humana

recurs nº08 Fundación Dieta Mediterránea

Tema-2 Vídeos amb continguts sobre nutrició

Tema-3 Els aliments

Tema-4 Malalties relacionades amb la nutrició

En aquest bloc podem consultar altres post publicats sobre nutrició humana

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post,altres enllaços relacionats amb la nutrició humana.

189- El VIH crea un "cavall de Troia" per infectar l'organisme

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sat, 28 Jan 2012 21:02:00 +0000

Laboratori IrsiCaixa

Tècniques innovadores de video-microscopia han permès a investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), visualitzar per primer cop imatges en moviment que mostren com el virus de la sida, el VIH, penetra dins unes cèl·lules del sistema immunitari anomenades cèl·lules dendrítiques. Un cop dins, aquestes es converteixen en un “cavall de Troia” que facilita que la infecció proliferi ràpidament dins l’organisme. Conèixer aquesta via d'entrada és essencial per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per combatre el VIH.

Les imatges obtingudes -fruit d’un estudi recentment publicat a la revista Traffic, i liderat pels investigadors Javier Martínez-Picado, d’IrsiCaixa, i María García-Parajo, de l’ICFO, ambdós ICREA- mostren que, en primer lloc, els VIHs que es van apropant a la cèl·lula dendrítica s’ubiquen tots en un mateix lloc sobre la superfície exterior de la membrana. A continuació, s’observa com la cèl·lula interioritza els VIHs i els ubica tots dins una vesícula. Emprant tècniques punteres en l’àrea de la biofotònica, l’estudi facilita imatges inèdites d’aquest moviment, i també descriu els diferents tipus de fenomens físics que faciliten aquesta penetració.

Si un patogen entra en el nostre organisme, les cèl·lules dendrítiques juguen un paper clau en l’activació de la resposta immunitària. La seva funció consisteix a patrullar en l'organisme i capturar els agents infecciosos que ens envaeixen. En condicions normals, una vegada que les dendrítiques han capturat patògens com ara el VIH, les cèl·lules maduren i són capaces de degradar-los i presentar-los a la seva principal diana: els glòbuls blancs anomenats limfòcits T CD4, que generen llavors anticossos específics davant l'agent invasor. No obstant això, el nou descobriment dóna noves pistes sobre com el VIH pot entrar dins les cèl·lules dendrítiques sense ser degradat i fer proliferar la infecció, escapant de la ruta habitual de degradació de patògens.

Quan les cèl·lules dendrítiques carregades de virus entren en contacte amb els limfòcits T CD4, en lloc de presentar virus degradat, alliberen a l'exterior virus que infecten de forma altament eficient als limfòcits T CD4, les principals dianes de la infecció pel VIH. D'aquesta manera, les dendrítiques actuen com a veritables “cavalls de Troia”, i el seu contacte amb els limfòcits T CD4, que en un principi hauria d'afavorir l'establiment d'una resposta immunitària adequada contra el virus, es converteix en un escenari ideal per a la infecció de noves cèl·lules i la progressió de la malaltia.

Així mateix l’estudi també mostra que els “cavalls de Troia” es poden formar amb virus provinents de cèl·lules infectades per VIHs productores de virus, que transmeten els virus sencers cap a cèl·lules dendrítiques.

Conèixer a fons aquest mecanisme és un primer pas per poder desenvolupar en un futur estratègies terapèutiques capaces de bloquejar-lo, i combatre per tant la infecció pel VIH.

Els VIHs utilitzats en aquest estudi han estat modificats per motius de seguretat per poder utilitzar-se en instal·lacions convencionals de microscopia.

Font:IrsiCaixa

Aquesta informació relacionada amb el mecanisme d'infecció del VIH, és d'interès en ciències naturals a 3r ESO ara que hem explicat les MTS i en el programa de biologia i biologia humana de batxillerat per estudiar els virus i les aplicacions immunològiques.

Pregunta relacionada amb el contingut d'aquest post:

Explica els diferents tipus de limfòcits i la seva funció.

Aquesta pregunta està adreçada als alumnes de biologia de 2n del batxillerat científic i a la vegada oberta a tots els lectors del bloc adn-dna, per contestar-la en l'apartat de comentaris d'aquest post.

En l'aula virtual adn-dna.net trobarem informació per respondre raonadament en els cursos:

Curs B03- Cèl·lules i virus

Curs B06- Immunologia

Curs B10- Cos humà: anatomia i fisiologia

El termini per respondre a l'activitat finalitza el proper diumenge 5 de febrer de 2012.

188 - Dissecció d'encèfal de xai

noreply@blogger.com (Josep M Torra Colom) — Sun, 22 Jan 2012 11:11:00 +0000

Continuant el programa de pràctiques de laboratori de 3r ESO, s'ha fet la última dissecció d'aquest curs per estudiar i visualitzar l'anatomia de l'encèfal de xai.

Es pot trobar informació per la realització d'aquesta pràctica en l'aula virtual adn-dna.net :

Curs P03- Pràctiques de laboratori- 3: disseccions

Pràctica-4 Dissecció d'encèfal

Els lectors del bloc adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net poden suggerir, en l'apartat de comentaris d'aquest post, les informacions adicionals que considerin adients relacionades amb aquesta dissecció.

Aquells alumnes que han realitzat l'experiència, poden comentar els aspectes que considerin més rellevants sobre l'observació realitzada.