<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:blogger='http://schemas.google.com/blogger/2008' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd="http://schemas.google.com/g/2005" xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232</id><updated>2024-12-19T04:31:27.793+01:00</updated><category term="castellano"/><category term="català"/><title type='text'>aires de vida</title><subtitle type='html'>Petits contes, moments del dia a dia. Pequeños cuentos, momentos del día a día.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default?redirect=false'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>18</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>25</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-7811334470031011153</id><published>2016-03-14T18:10:00.000+01:00</published><updated>2016-03-14T18:22:03.151+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="català"/><title type='text'>Hola?</title><content type='html'>&lt;data:post .body=&quot;&quot;&gt;&lt;/data:post&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;
&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWS28_isR6MuIkY6L8bwnbUNCTl0Xe_xeG1bEq8xvpKqni-jlLb17AkswKeUvYmvULmSYbHvIApgKfTWza0W3kzVrhM2az-p3DRqhrh-z6LNimotgTvC2ttq9aZMJTbagYC7bxYxRYBrQ/s1600/36_Preferent.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWS28_isR6MuIkY6L8bwnbUNCTl0Xe_xeG1bEq8xvpKqni-jlLb17AkswKeUvYmvULmSYbHvIApgKfTWza0W3kzVrhM2az-p3DRqhrh-z6LNimotgTvC2ttq9aZMJTbagYC7bxYxRYBrQ/s1600/36_Preferent.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;
5 km en 45 min. He
millorat la meva marca. I puc respirar! Ja no semblo un gos asmàtic!
Vaig bé, vaig bé. He de mirar les marques de fa un mes. Crec que he
millorat notablement des de llavors. Però continuen fent-me figa les
cames... Caminaré una estona per relaxar-les. Fa un dia tan bonic!
Quina sol! Quina cel! I si em regalo un merescut repòs en una
terrasseta d’aquestes vora el mar? Només són dos quarts d’onze,
és d’hora i ben mirat, no tinc res a fer. I aquestes terrasses amb
aquest solet tan bo... Amb la brisa que corre no patiré calor. Però
estic suadíssima... I em bull la cara. Uf! Em crema i tot! Dec estar
vermella com un tomàquet. Saps, què? Millor
me’n vaig cap a casa i així m’estalvio les temptacions, perquè
em conec i acabaran caient la cerveseta i les braves. Vinga
cap a casa!&lt;br /&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
Què faig? Ascensor o
escala? Avui m’he clavat una bona pallissa. Les cames encara se
me’n ressenten. Però ja que hi estic ficada, quants eren? 60
esglaons? Va, cap amunt per les escales, que així aquesta tarda em
podré permetre algun luxe calòric. Els esglaons de dos en dos,
som-hi! Dos, quatre, sis, vuit, deu, dotze, catorze i quinze. Primer
tram superat. Ai, les cames! El replà em servirà per destensar una
mica les cuixes. Potser són
imaginacions meves, però crec que tinc menys cel·lulitis. I m’està
quedant un bon culet! Visca! Ànims que tu pots! Segon tram. Dos,
quatre, sis, vuit, deu, dotze, catorze i quinze. 30 esglaons ja. Uf!
Començo a defallir. Potser és massa per les meves cames i el meu
cul. I si agafo l’ascensor? Però ja que estic aquí... Va, cap
amunt, que ja he fet la meitat! Dos, quatre, sis, espera que respiro,
que les cames em fan mal. Uf! D’un en un, a partir d’ara? Crec
que puc permetre’m una petita llicència, potser no cal forçar
tant la màquina. Graó a graó i bona lletra que encara em
lesionaré, i anar amb crosses al casament, serà pitjor que anar amb
uns quilos de més.&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
Ui! No he pensat en el
que em posaré! Si segueixo així, potser cabo en el vestit turquesa,
fa tant que no me’l puc posar. I em quedava tan bé! Tothom m’ho
deia! I si no m’aprimo tant, doncs potser em podria posar el
conjunt aquell de l’americana i la faldilla. Però ja que m’hi
estic deixant la pell, m’agradaria alguna cosa més cenyida, que
pugui lluir pit, cul i cuixa! Ep! La porta està oberta! Que
estrany... Com és que està oberta? Truco a la policia? No, no,
espera, no t’avancis tant, però per si de cas, tingues el mòbil a
mà. Quin és el número de la policia? Merda. Em sona el 012, o era
112? Truco als pares, segur que em diuen que n’estic fent un gra
massa. L’exercici que m’ha pujat al cap i tinc les neurones
cruixides. Ai, no! Que estan a Grècia. Truco mon germà. No l’agafa,
com de costum! I si pico als veïns perquè estiguin alerta per si
les mosques? Al pis B no hi viu aquell matrimoni d’uns quaranta i
escaig amb quatre o cinc nens? Ell està fibrat i amb tants nens, deu
estar curat d’espants. Al C, crec que hi viu la parella aquella tan
jove que no deuen ni haver fet els vint-i-cinc, però semblen
espavilats, tot i que són poca cosa, una mica escanyolits, no? Si,
primer els del B. No hi són. Els del C. Merda, tampoc hi són. La
porta està oberta... Entro? Les cames em fan figa. Estic baldada. I
si faig com si res? A dins no sembla que hi hagi ningú, no se sent
res. Tampoc sembla que hi hagi cap llum obert... Què faig?&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
–Hola? Hola? Què hi ha
algú?  –què faig? Entro?– Hola? Hola? –va, amb dos collons!
Tu pots amb això també!– Hola? –el pany no sembla forçat, però
si de cas no el toquis per si hi ha empremtes. –Hola? Què hi ha
algú? Entro, eh? Que estic entrant, eh? –el rebedor sembla
ordenat. És clar que és un simple rebedor i està molt fosc. Encenc
el llum? Què es fa en aquests casos? Hauria de trucar a la
policia... –Hola? –deixo la porta oberta? L’obro de bat a bat?
La tanco del tot? No! Tancar-la del tot, no, dona, que si has de
sortir corrents, que no hi trobis cap nosa i si has de cridar, que et
sentin ben fort. Deixa-la com estava i procura no tocar res, que no
esborris empremtes. –Hola? –mira que si ara em responen...
M’agafa un infart! Però que emocionant, no? Calla, calla, que no
és per fer-ne broma, que això no és cap set, ni tu cap actriu, i
pots acabar molt mal parada, idiota! –Hola? –però mira que
arribo a ser pàmfila, com sóc! Deixa de dir &lt;i&gt;Hola?&lt;/i&gt; com una
bleda assolellada, que si t’haguessin volgut respondre ja ho
haguessin fet. S’hauran amagat? No fotis! Hauria de trucar a la
policia... –Hola? –ho sento, ho sento, són els nervis, ja callo,
no fos cas que em responguessin. Quin riure! Ja paro, ja paro, són
els nervis, no és cap joc això, que la porta estava oberta i vés a
saber que em trobo! No vull ni imaginar-m&#39;ho.&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
A veure, passadís enllà
no es veu res. Potser sí que haig d’encendre el llum. Però prem
l’interruptor amb compte i toca el menys possible, per això de les
empremtes, d’acord? Uf! Estic fatal, he vist massa sèries de
televisió. Bé, el passadís sembla en ordre. És clar que és un
passadís. Què hi esperaves trobar, tòtila? Per què vas de
puntetes? Si hi algú, ja fa estona que sap que ets aquí i fins i
tot, que has entrat! Si ja li has dit! Quins nervis! On he deixat el
mòbil? A la butxaca del xandall, d’acord. Va, calma, centra’t i
posa tots els sentits en el que estàs fent. Obro totes les portes?
Bé, seria lo seu, no? Estàs comprovant que tot estigui en ordre,
no? Doncs hauràs d’obrir les portes per comprovar-ho. D’acord.
Ostres, que faig si m’hi trobo algú? Merda, això ho hauria
d’haver pensat abans. M’estic ficant on no em demanen, això és
cosa de la policia, no meva... Però ja hi estic ficada de ple... Ja
no penso clar. Potser hauria de marxar i trucar a la policia. Mira,
pit i collons, que ja hi sóc dins i a veure què em trobo i com
reacciono. Ara resaria, si sàpigues resar... Estic molt malament. Si
l’últim cop que vaig posar els peus en una església va ser pel
meu bateig i perquè no podia opinar! Deixa’t d’històries i
centra’t, que amb la tonteria ja has obert dues portes i ni t’hi
has fixat! Que això no és un joc! Torno a enrere? Sí, és clar, he
de tornar enrere i entrar a les habitacions. Com a mínim encendre-hi
el llum!&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
Aquesta habitació sembla
que està bé, tot en ordre. Quina tensió! Relaxa’t, dona,
relaxa’t que tan tensa no podràs fer cap passa sense trencar-te.
Suposo que si hi haguessin entrat lladres estaria tot de potes
enlaire, no? L’armari i els calaixos estarien oberts i regirats,
no? És clar que podrien ser lladres endreçats. Millor que obri
algun calaix. Per si de cas. Ostres, està buit! I aquest també! I
aquest! I l’armari? Només hi ha perxes i un abric! Sota el llit?
Ningú. Uf! Quins nervis! No, això no pot estar bé, no pot sortir
bé... I l’altra habitació? Se m’està accelerant el cor. Em
sortirà per la boca... Calma. Respira, respira, no t’oblidis de
respirar. El despatx. Molt bé. Sembla tot en ordre aquí. Ordinador,
impressora, papers, cubilet de bolígrafs i llapis, grapadora, pot de
clips, cinta adhesiva... Si haguessin entrat lladres, l’ordinador i
la impressora no hi serien, no? Doncs em trec un pes de sobre, la
veritat. Tot i que podria ser que abans de robar res, valoressin tots
els objectes per determinar què els surt més rendible endur-se.
M’estic flipant. Tira milles i continua comprovant portes. Els
sentits alertes. Estigues atenta a qualsevol soroll o moviment. De
moment no sento res. No veig cap moviment. Uf! 
&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
La cuina. No està
recollida. No crec que els lladres s’hagin preparat un banquet...
Tampoc els interessen els plats bruts, ni les molles de pa, ni les
pells de plàtan. Pells de plàtan! Haig de comprar plàtans, que
diuen que van tan bé després de fer exercici, i també m’he
quedat sense kiwis. Centra’t, dona, centra’t! La cuina la donem
per segura, hi ha el microones, la nevera, aquest televisor petit...
No ho sé, s’ho haurien endut, no? Bé, hi són.  I la galeria
també la podem donar per comprovada. Uf! Em quedo més tranquil·la.
No pinta tot tan malament, però no ho sé, no faig bé. No, no faig
bé, hauria de marxar. Tot plegat, em fa mala espina. Massa tard,
t’hi has ficat de quatre potes. Apa, continua! Mira, el menjador.
No es veu ningú, no? No. No hi ha ningú. S&#39;haurien endut segur
aquest televisor, si haguessin entrat lladres. És clar que deu pesar
una tona i no deu ser fàcil passar desapercebut amb aquest tros de
pantalla sota el braç. No, no hi ha entrat cap lladre aquí. Per què
estava oberta la porta, doncs? Ui! Què ha estat això? M’ha
semblat sentir alguna cosa... Ni respiris! Tu quieta aquí. La porta?
Claus? Passes? Ostres! Merda! Què faig? Què faig? Pit i collons!
Les passes s’acosten al menjador. Estic tremolant, ja m’ha sortit
el cor per la boca. Uf! Uf! Respira, respira. Ara és el moment de
mantenir la calma, d’acord? Hauria d’amagar-me. Amagar-me, no!
Segur que no! Hauria d’anar al seu encontre. Si. No. Què faig? Que
ja ve... Ja és aquí. 
&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
–Oh! Ah! Ai, ai, ai!&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
Ostres, ha caigut en
rodó! Quina castanya! Què faig? No es mou... S’ha espantat més
ell que jo. Ostres, ostres, ostres, que no es mou! Té pols? On té
el pols? –Ei! Hola? Hola? Que em sent? Escolti! Em sent?  –que no
es mou! Que l’has matat de l’ensurt! Ostres! Ostres! Truca la
policia. No! Una ambulància! –Escolti, perdoni, que em sent? Que
ho sento molt! Que ara truco al 212. Què em sent? Escolti? No es
mori, eh? No em faci això, eh? Em sent? 
&lt;/div&gt;
&lt;a href=&quot;javascript:location=&#39;http://www.wikio.es/sharethis?url=&#39;+encodeURIComponent(location)+&#39;&amp;amp;title=&#39;+encodeURIComponent(document.title);&quot;&gt;








&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div align=&quot;JUSTIFY&quot; style=&quot;margin-bottom: 0cm;&quot;&gt;
–Aquí és per
urgències? Ha caigut en rodó i no respira! No ho sé, ha caigut en
rodó i no em respon, em sembla que no respira, no li trobo el pols!
Que faig? Si, si, al C/ del Tro, 28, 3r A, si, de Barcelona, si, si.
Que no ho sé, que ha caigut en rodó i no em respon. Que no! Que no
li trobo el pols! No tinc un mirall a mà. No ho sé! No sóc a casa
meva!  Sóc la veïna del 4r A. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;
&lt;a href=&quot;javascript:location=&#39;http://www.wikio.es/sharethis?url=&#39;+encodeURIComponent(location)+&#39;&amp;amp;title=&#39;+encodeURIComponent(document.title);&quot;&gt;&lt;br /&gt;&lt;/a&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/7811334470031011153/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2016/03/hola.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/7811334470031011153'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/7811334470031011153'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2016/03/hola.html' title='Hola?'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWS28_isR6MuIkY6L8bwnbUNCTl0Xe_xeG1bEq8xvpKqni-jlLb17AkswKeUvYmvULmSYbHvIApgKfTWza0W3kzVrhM2az-p3DRqhrh-z6LNimotgTvC2ttq9aZMJTbagYC7bxYxRYBrQ/s72-c/36_Preferent.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-5288090539577056057</id><published>2012-08-03T14:12:00.000+02:00</published><updated>2016-03-14T18:51:52.712+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="català"/><title type='text'>Cotó de sucre</title><content type='html'>&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;data:post .body=&quot;.body&quot;&gt;

&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjowXWZAWcVq9zNl2YyoQJJPNS0epLR5UFWyPMDZbVw6nL9Ee091i0yEOlvEj9XhNL2uE7rTdjwErUKbLavfPDx8jJWJsQYrrQ0Anuaaz5dJq2UILcBOo7my8K4T-HQhirKeUF3VB4Ci0c/s1600/algoblog%5B1%5D.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; height=&quot;288&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjowXWZAWcVq9zNl2YyoQJJPNS0epLR5UFWyPMDZbVw6nL9Ee091i0yEOlvEj9XhNL2uE7rTdjwErUKbLavfPDx8jJWJsQYrrQ0Anuaaz5dJq2UILcBOo7my8K4T-HQhirKeUF3VB4Ci0c/s320/algoblog%5B1%5D.jpg&quot; width=&quot;320&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;Una braçada i llisca en el no-res com si d’un electró somrient es tractés.
Una altra braçada sense enfonsar el cap a l’aire i avança fàcil un parell de
metres més. Quan es despista i perd alçada, inclina lleugerament el cos cap
amunt i empeny amb les cames el buit. Llavors aixeca de nou el vol sense
fressa ni pressa, talment com una bombolla tornassolada que s’enlaira amb el
buf curós d’un infant. Torna a la posició horitzontal que li permet
flotar sense esforç. De tant en tant les mans que s’allarguen i s’obren pas per
esquitllar-hi el cos amb un impuls simple. Li és senzill mantenir-se a flor
d’aire.&amp;nbsp; Gasela etèria que esquiva les envestides ara d’una
branca, ara d’un fanal. Un cavallet de mar al vent que volteja un sortint traïdor
o un rètol inesperat. Nada reposada pels carrerons empedrats i solitaris, entre
les façanes pàl·lides, el seu reflex a les finestres i als balcons. Reconeix des de dalt els
racons per on passa a peu, els bancs on s’asseu a xerrar amb els amics o els
jardins tancats que amaguen les b&lt;span style=&quot;mso-bidi-font-weight: bold;&quot;&gt;uguenvíl·lees
fúcsies&lt;/span&gt;, que aquest cop, pot admirar d’a prop. Des d’aquí dalt el món
pren un altre caire. Tot perd la seva contundència, com una ciutat al fons del
mar, distant i freda, però amarada d’encant i misteri. Aprofita l’alba encara
en calma per esmunyir-se entre la llum lletosa. Aviat els daurats acariciaran
lents el campanar de l’església, algun que altre penell o els seus cabells, si
nada més amunt de les teulades. Tota ella és lleugeresa, tan desvinculada de la
terra. Tan lliure de tot. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/data:post&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;El despertador sona irritant. Obra els ulls: el blanc del sostre, la
bombeta penjant d’un fil. És a la seva habitació. Dins del llit. El cos com una
llosa sota els llençols, que l’entaforen una mica més en el seu món. D’un cop
sec para el despertador i tanca de nou els ulls. Sí, torna a volar, a flotar
ran de mar, entre les barques amarrades a la badia. El dia ja fa estona que
s’ha alçat, però el sol és encara benèvol. Toca l’aigua amb la punta del dit i
trenca el seu reflex i els grocs ataronjats que l’enlluernen. Inspira aquest
aire tan salat, tan humit, que la sosté. Li entra una mica de mar a dins. La
Tramuntana l’acompanya a voltes mentre rissa el blau marí i el torna seda
salvatge sota el seu cos. I l’Arnau que li clava una natjada,
suposadament dolça. S’aixeca. Va al bany. Es dutxa. En surt. Es
vesteix. Va cap a la cuina. Treu la mantega per estovar-la i la confitura de
gerds perquè es temperi. Es prepara el cafè mentre el pa es torra. Tot llest,
de peu esmorza. Es renta les dents. Fa un petó desganat a l’Arnau, que encara
somia al llit. Agafa la bossa, la carmanyola, el fulard per si al metro s’han tornat a passar
amb l’aire condicionat, les claus, cop d’ull ràpid al mirall del rebedor&amp;nbsp;-bé, passable-&amp;nbsp;i
marxa. La porta peta rabiüda. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;El dia s’arrossega sense esma com un gos polsós i vell en ple estiu.
De casa a la feina, de la feina casa, sopar i el dinar de l’endemà,
dents, al llit i torna a començar. Que sòrdid! Ni ella mateixa creu ser conscient de la
seva pròpia existència. Maquinalment va fent, va tirant, tan se li’n fa. Procura no pensar-hi i abraçar-se amb totes les seves
forces als moments volàtils que pot robar i amagar avariciosament dins seu.
Potser ella no està atrapada en el temps, però si fa no fa, avui és igual que
ahir i que demà o passat. Tot i així, no és que sigui infeliç. Sense donar-hi
més voltes, es deixa fer el petó de sempre, esquena amb esquena amb l’Arnau,
ella també s’adorm. I sobrevola de nou els indrets que l’han vist créixer, parsimoniosa
i serena. Quina quietud! Quina&amp;nbsp;pau! Les vistes&amp;nbsp;d&#39;ocell li endolceixen el cor i li resten penes,
llasts que deixa anar per enlairar-se més amunt. Veu el poble fer-se petit allà al
fons, li cabria en un puny. El sol castiga de valent aquest cop i ella s’empara
a l’ombra d’un núvol. Que flonjo! Que suau! Quin&amp;nbsp;vol més dolç! Cotó de sucre. La idea es fa&amp;nbsp;gust. En vol un.
Ben rosa, ben rosa, ben dolç. S&#39;impulsa, ara una braçada, ara una altra, és agradable, és decansat, i així fins a la plana. És temps de fires i cotons de
sucre. Pipipipiiiiiiip. Pipipipiiiiiiip. Pipipipiiiiiiip. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;­&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;-&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;Avui serà diferent &lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;;&quot;&gt;-&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;­&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;pensa,
potser perquè encara és a recer del núvol i el desig de cotó de sucre
se li ha quedat a la boca. Això li fa pensar que aquest somni que té nit rere
nit, tan surrealista com real, que la deixa com nova i amb ganes de més, ha de
tenir algun significat. Avui el seu ritme és més inquiet. La porta
peta rere seu amb decisió. En arribar a l’oficina, espera el moment d’escapolir-se
d’ulls tafaners i busca a Google “significat dels somnis, volar”. De seguida se
li despleguen diccionaris de somnis, entrades de blogs, portals d’entreteniment
i algun altre document de recerca o referències de llibres. Comença a llegir.
Si fa no fa, tots parlen del mateix, amb més o menys detall, però tots
coincideixen en el concepte. Volar és llibertat: perquè en tenies, en tens o en
tindràs, perquè la necessites o en vols més. N’hi ha que fins i tot van més
enllà posant-hi condicionants: si estàs casat, si sobrevoles un bosc ben 
frondós o un paisatge rocós, si tens forma d’ocell o només un parell
d’ales, si aquestes són blanques o negres, si no en dus de cap mena, si voles
baix o ben amunt, si surts cap a la galàxia, si perds alçada, si no et vols
enlairar... N’hi ha un que parla de la llibertat sexual i dels orgasmes! De
totes maneres, no es posen d’acord. Per alguns és un bon presagi, per a
d’altres és una escapada d’una realitat amarga, n’hi ha que diuen que viuràs un
canvi o que l’has d’impulsar, algú hi fica cullerada fent del somni una futura
proposició d’amor deshonesta o d’una proposta laboral poc profitosa. Vés qui ho
hauria de dir!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;Sense ni adonar-se’n, ja se li ha fet l’hora de dinar i no ha ni llegit els
e-mails del dia. Tot i així, dóna la jornada per acabada abans i tot de
començar-la. Avui ocuparà la seva cadira i es buscarà per internet sense
absoldre’s dels remordiments. Demà ja es redimirà. Sent la necessitat de que
algú li digui el que ha de fer, cap a on va, què serà d’ella. Per què sobrevola
cada nit els mateixos indrets? Preguntarà al Sr. Google, com si ell
pogués traçar-li el mapa de la seva vida, mostrar-li en&amp;nbsp;clics les escenes que
concretaran la seva història. Si no la convenç, a veure què li’n dirà el Sr.
Bing. Una vida a la carta, una fe cega en ciències estranyes. Tot i així, i de
moment, no li calen diccionaris ni blogs per interpretar les ganes de deixar la
seva carmanyola a la nevera i baixar al bar per agafar un entrepà. Anirà al
parc que avui fa un dia esplèndid. Donarà una volta a tot el que ha llegit.
Destriarà el gra de la palla i a veure que n’extreu de tot plegat. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;­-&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;La festa major del barri no és aquest cap de setmana? &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;­&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;es recorda. Potser ja han arribat els firaires i
de postres es regalarà un cotó de sucre ben rosa, ben rosa, ben dolç. Però encara no
s’han instal·lat, &lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;tot i que tindran cotó
de sucre demà passat. L’hora d’esbarjo li passa volant i torna a la “feina”.
&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;Pregunta de nou al Sr. Google: “volar en somnis”. Res de nou. “Somiar en volar”
i no troba el que vol, però per tot veu neons virtuals i finestres que s’obren del
no-res. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;­&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;-&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;I això dels horòscops? &lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;;&quot;&gt;-&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;­&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;diu en
silenci. Tecleja ansiosa el seu signe: “peixos”.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;;&quot;&gt;-&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;; mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;­&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;Buf, de mascotes no en vull saber res&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;courier new&amp;quot;;&quot;&gt;-.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt; Amb un gest autòmat torna enrere. Aquest
cop ho escriu en castellà: “piscis”, i un allau de 13.500.000 resultats en 0,24
segons l’aclaparen. –Mare meva, aquí n’hi ha per donar i vendre! –però de
seguida es posa a llegir, una rere l’altra, totes les descripcions,
prediccions, recomanacions... Troba els seus colors, números, pedres i metalls
fetitxe; els seus dies més gloriosos i els més penosos;&amp;nbsp;estrelletes pels diners, la salut,&amp;nbsp;la familia, l&#39;amor;&amp;nbsp;les compatibilitats amb
altres signes... La curiositat pot amb ella, èbria d’incertesa, no pot resistir
la temptació: “mujer piscis, hombre sagitario”. 782.000 resultats en 0,12
segons. Beu àvida de totes les fonts, embogida,&amp;nbsp;totes són
certes, totes parlen d’ella i d’ell, a cada paràgraf prenen més cos tots dos. Llegeix
en diagonal i a mesura que avança, la decepció cada cop és més contundent. Els
peixos i els sagitaris no són compatibles. Dramàtic. Llavors prova a l’atzar
altres signes. No en treu l’aigua clara i comença a provar sort amb els dels
amics i les seves parelles. Plou sobre mullat, però no té aturador i continua. És
tan addictiu que salta d’un enllaç a l’altre i passa per tarots, astròlegs,
horòscops xinesos, arcans, pedres ancestrals, pèndols&amp;nbsp; i tirades de cartes virtuals, una sacerdotessa coronada de flors, vestida de llarg amb una túnica verda i els cabells estremadament llargs li parla des del més enllà! El cap li roda. Ha begut massa. Ja se li ha fet
l’hora de plegar i tanca l’ordinador. S’acomiada amb un xiuxiueig avergonyit i
desapareix per la porta, tota ella un manyoc de nervis com si veiés el món per primer cop i li fes por.&amp;nbsp;Si pogués
volar se n’aniria a la plana a buscar un cotó de sucre ben rosa, ben rosa, ben dolç, i en
acabat s’endinsaria mar endins amb la Tramuntana, ran d’aigua perquè els dofins la
flanquegessin.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;Un cop a casa se sent cansada i es deixa caure morta al sofà. Tantes aures,
energies, esperits i, tanta lectura&amp;nbsp;–que s’ha cregut de principi a fi–,
l’han deixat tocada i enfonsada. Sent les seves pròpies neurones com li reboten revolucionades. Procuren en va connectar caps, res no encaixa. I de sobte, sense previ avis –rar–
ho veu tot tan clar. S’ho acaba d’engolir amb tanta convicció que ella mateixa es sorprèn de la senzillesa dels arguments.
Es treu les sabates i les deixa allà tirades. No atansa el comandament a
distància i li fa massa mandra moure’s un sol mil·límetre. Tota allargada al
sofà, escolta atenta el silenci que l’envolta. Sent que no pertany més a aquell
espai, aquella estança no té ànima, com la ciutat al fons del mar. &lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;L’Arnau trenca el silenci amb les claus burxant el pany i el cop brusc de
la porta rere seu. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;–Hola vida, què fas? Et trobes bé? ­–la saluda deixant-li un petó suau als
llavis. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;–No som compatibles –li deixa anar seca, amb un deix indiferent com qui ja ho té assumit i simplement ho comunica a qui ho vulgui escoltar. No ha
tornat encara a aquella estança. L’Arnau se la mira estranyat, sospira i mut
gira cua cap a la cuina. Passada una estona entra de nou al menjador amb dues
copes de baló i el que sembla un gin tònic a dins. Els glaçons dringuen i la
fan tornar a la realitat, però resta immòbil. L’Arnau li allarga una copa i
s’asseu sota les seves cames –que li ha hagut d’aixecar ell mateix perquè ella
no li&amp;nbsp;cedia pas cap lloc–. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;Diu serè i pacient, allargant uns segons la vocal de l’adverbi:&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;–Intueixo una nit molt llarga. Vols que demanem
una pizza per fer-ho tot plegat més gustós?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;–Per això mateix no som compatibles ­–li engega enutjada–. Jo et dic que no
som compatibles i tu et serveixes un gin i vols una pizza. Em prens per idiota
o què? No estem fets l’un per l’altre i tu només penses en beure i menjar! La
vida s’esmicola sota els meus peus i tu em surts amb ganes de gresca? Però que
no m’has sentit? Que no m’has entès? T’he dit que no –una negació rotunda
retrona a les parets­– som ­– i s’assenyala i l’assenyala repetides vegades amb
un gest histèric, però sense recollir les cames de sobre d’ell­– com-pa-ti-bles
–clarament quatre síl·labes i plana. Esclata a plorar tota vermella, però no es mou ni un
mil·límetre. Entre sanglot i sanglot sí que atansa la copa de gin i la deixa a
la meitat.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;–Va en serio? &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;–Que si va en serio? Em preguntes si va en serio? I tu? Vas en serio? &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;–Alto, alto, què m’he perdut? Molt bé, deixo
el gin, però tu també –l’Arnau li arranca la copa de baló de la mà amb fermesa.
La cara se li ha anat empal·lidint i de tant estrènyer els llavis, els té d’un to
morat. Diluvia al menjador de casa i no l’han avisat. Ni tan sols havia notat
la humitat. Se sent imbècil. No entén res. Si l’haguessin raptat i abandonat en
un paratge inhòspit, al mig de la selva, amb una mà al darrere i l’altra al davant, no
s’hauria sentit, ni de bon tros, tan desorientat i espantat. L’escena cobra
vida dins del seu cap i ja s’hi troba, envoltat de serps, rodejat de tigres, lleopards,&amp;nbsp;orangutans i taràntules peludes i negres.
I no hagués estat pitjor! Perquè ella ja se li tira de nou a la jugular, s’hi
llença forta i amb empenta, escup ira, un dolor que brolla incessant d’algun lloc.
L’urpen ara per la dreta, ara el mosseguen per l’esquerra, el piquen per tot&amp;nbsp;i no sap a sant de
què. No té temps ni de pujar els braços per protegir-se, que ella ja hi torna
sense treva com una fera amenaçada. El més curiós es que no entén en què parla.
&quot;És català? Què diu que què? No tenim peixos. Vol un aquari? On el
ficarem? Però si vols el comprem avui mateix&quot;. No té temps ni
d’expressar-ho en veu alta. &quot;&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot; , &amp;quot;sans-serif&amp;quot;; font-size: 11pt; line-height: 115%;&quot;&gt;Una
balança? D’aliments o de persones? Però què diu? Si ni cuina ni està grassa!
Què li agafa ara?&quot;&amp;nbsp;Les paraules no li surten. &quot;La lluna és plena
aquesta nit? Doncs no ho sabia, però què hi té a veure? Quarts rosa? A sant de
què! Però quin a fixació amb els peixos? Un tauró ha dit? Que vola? Ah, no, un
toro, em sembla... Un toro verge i un lleó en un aquari? Més lleons?
Què?&quot;. La situació el desborda, el col·lapsa.&lt;/span&gt;&lt;una a=&quot;a&quot; agafa=&quot;agafa&quot; aliments=&quot;aliments&quot; ara=&quot;ara&quot; balan=&quot;balan&quot; cuina=&quot;cuina&quot; d=&quot;d&quot; de=&quot;de&quot; diu=&quot;diu&quot; est=&quot;est&quot; grassa=&quot;grassa&quot; li=&quot;li&quot; ni=&quot;ni&quot; o=&quot;o&quot; per=&quot;per&quot; persones=&quot;persones&quot; qu=&quot;qu&quot; si=&quot;si&quot;&gt;&lt;la a=&quot;a&quot; ah=&quot;ah&quot; amb=&quot;amb&quot; aquari=&quot;aquari&quot; aquesta=&quot;aquesta&quot; de=&quot;de&quot; dit=&quot;dit&quot; doncs=&quot;doncs&quot; els=&quot;els&quot; em=&quot;em&quot; en=&quot;en&quot; fixaci=&quot;fixaci&quot; ha=&quot;ha&quot; hi=&quot;hi&quot; ho=&quot;ho&quot; i=&quot;i&quot; lle=&quot;lle&quot; lleons=&quot;lleons&quot; lluna=&quot;lluna&quot; m=&quot;m&quot; nit=&quot;nit&quot; no=&quot;no&quot; peixos=&quot;peixos&quot; per=&quot;per&quot; plena=&quot;plena&quot; qu=&quot;qu&quot; quarts=&quot;quarts&quot; que=&quot;que&quot; quin=&quot;quin&quot; rosa=&quot;rosa&quot; s=&quot;s&quot; sabia=&quot;sabia&quot; sant=&quot;sant&quot; sembla...=&quot;sembla...&quot; t=&quot;t&quot; taur=&quot;taur&quot; toro=&quot;toro&quot; un=&quot;un&quot; verge=&quot;verge&quot; veure=&quot;veure&quot; vola=&quot;vola&quot;&gt;&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/la&gt;&lt;/una&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;–Prou! Ja n’hi ha prou! –de la seva peculiar selva l’Arnau torna al
menjador, en aquella casa que es seva i d’ella, que els acull càlida cada vespre,
que els guarda els secrets, que els veu créixer junts, que és el seu recer, que els preserva els somnis. Prou ampla com perquè hi corrin un
parell de criatures d’aquí un temps, prou lluminosa per allargar les
sobretaules i fer-hi els deures, prou còmode com per arraulir-s’hi i
adormir-s’hi tranquils ara que només hi són ells dos. S’esquerda.– Vida, vull
entendre’t, però no puc. Comença des del principi, a poc a poc i vocalitzant
perquè creu-me quan et dic que et vull entendre. No hi ha res al món ara mateix
que desitgi més que entendre el que m’estàs dient. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;La seva veu, serena, pausada, dolça com mai, poruga, la&amp;nbsp;calmar i comença des del principi de tot: el somni, volar, el cotó de sucre, els significats,
els horòscops, les compatibilitats... Desfila la troca i buida el
pap. I com més s’explica, més lleugera es torna i més rosada de nou, la
cara de l’Arnau. En acabat, demanen la pizza i es&amp;nbsp;serveixen una altra copa. Acabaran encabint-se tots dos, allargats i abraçats, al sofà i s&#39;adormiran. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;span lang=&quot;CA&quot; style=&quot;mso-ansi-language: CA;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-family: &amp;quot;calibri&amp;quot;;&quot;&gt;No va somiar mai més
que volava. Des d’aquell vespre no va volar mai més per la plana, ni vora el
mar, ni entre les casetes blanques, ni amb la Tramuntana. Des de llavors, menja
cotó de sucre, ben rosa, ben rosa, ben dolç. &lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style=&quot;mso-spacerun: yes;&quot;&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;b style=&quot;mso-bidi-font-weight: normal;&quot;&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/5288090539577056057/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2012/08/coto-de-sucre.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/5288090539577056057'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/5288090539577056057'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2012/08/coto-de-sucre.html' title='Cotó de sucre'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjowXWZAWcVq9zNl2YyoQJJPNS0epLR5UFWyPMDZbVw6nL9Ee091i0yEOlvEj9XhNL2uE7rTdjwErUKbLavfPDx8jJWJsQYrrQ0Anuaaz5dJq2UILcBOo7my8K4T-HQhirKeUF3VB4Ci0c/s72-c/algoblog%5B1%5D.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-5285836792029507462</id><published>2011-08-01T09:52:00.001+02:00</published><updated>2016-03-14T18:52:03.574+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>Sin miedo</title><content type='html'>&lt;post .body=&quot;.body&quot;&gt;&lt;/post&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;
&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZJwv6eF9VsiigKjkGdAn4t4wP3yiOnw7do9jeHjf0xyUihfgdPvAPwvCTKyPtlQzi_F_rYJ9gCzJqkiY4bo72FMT1-3kXO6fUteItO5tjGkqKMvc32a6Z0etzrfh28ADgXRAqjEvA_5E/s1600/2235195-fantasmal-castillo-flotante-en-las-nubes.jpeg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; height=&quot;92&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZJwv6eF9VsiigKjkGdAn4t4wP3yiOnw7do9jeHjf0xyUihfgdPvAPwvCTKyPtlQzi_F_rYJ9gCzJqkiY4bo72FMT1-3kXO6fUteItO5tjGkqKMvc32a6Z0etzrfh28ADgXRAqjEvA_5E/s200/2235195-fantasmal-castillo-flotante-en-las-nubes.jpeg&quot; t=&quot;t&quot; true=&quot;true&quot; width=&quot;200&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;
No tenía miedo. No le robaba la paz, ni el sueño, el espacio libre en su cama. No le asustaban los ruidos extraños de medianoche, ni las luces brillantes y desconcertantes en la nada del otro lado del pasillo. No temía ni las palomas, ni las arañas, ni las ratas. Ni siquiera las bestias realmente amenazantes. No le sobresaltaban las tormentas, ni la bravura del mar o las sombras del bosque en luna llena. Tampoco el sol desesperante de las tres de la tarde en pleno agosto sureño. No tenía miedo de los temerarios, imprudentes o alocados viandantes de la madrugada. Tampoco de los drogadictos o alcohólicos en cajeros automáticos. No le inquietaban los atracadores, violadores o psicópatas. No tenía miedo a nada, y sin embargo, el sufrimiento la enajenaba. El propio, más que el ajeno. Le palpitaban las sienas. Le sudaban las manos y la frente. Le temblaban las piernas y se le dormían los pies. Se le nublaba totalmente la razón. Perdía el norte, el sur, el este y el oeste. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tal era su pánico que construyó a su alrededor una fortaleza de amplio y profundo foso, desde donde ella atalayaba sus dominios, siempre en posición beligerante para rehusar cualquier embate o artimaña que pudiera quebrantar su altas murallas. Desconcertados, los aspirantes a allegados se volvían sobre sus pasos y desaparecían entre los desconocidos que ignoraban su cobijo. Y si alguna vez fue descuidada, quedando en ruinas alguna esquina de su paz, más tenaz se volvió y más altos y robustos reconstruyó sus amplios muros y torres. Cada vez más inalcanzable y prevenida de sus flaquezas. Tan segura estaba en su burbuja de roca, que sus episodios de bonanza se alargaron en el tiempo hasta ser imperturbables y diría, que eternos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Una bonita tarde de primavera en la que las flores de los cerezos empezaron a desperezarse e iluminar de suave rosado los jardines de campo abierto, ella no despertó. Como única compañía, un pequeño rayo de sol que ligero, se posó en su pecho regalándole la solemnidad que merece un deceso. No dejó atrás ningún rastro de su existencia, sólo su castillo suspendido en el tiempo, en un remoto rincón olvidado por aquellos que intentaron adueñarse de él. Su vida reducida a un cuerpo inerte y su mundo sumido en un baño de colores mates que se volverían polvorientos con el tiempo. Y en esta estampa en reposo, extrañamente amable, ni siquiera el viento osaba quebrantar el silencio de su paz. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Si&amp;nbsp;hubiera tenido que dejar algún rastro de su existencia,&amp;nbsp;hubiera garabateado a desgana en un trozo de papel, para quienes correspondiera, más por&amp;nbsp;cortesía que por vanidad, que&amp;nbsp;la dejaran en paz.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;script src=&quot;http://www.stumbleupon.com/hostedbadge.php?s=4&quot;&gt;
&lt;/script&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;div align=&quot;left&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/5285836792029507462/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2011/08/sin-miedo.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/5285836792029507462'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/5285836792029507462'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2011/08/sin-miedo.html' title='Sin miedo'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZJwv6eF9VsiigKjkGdAn4t4wP3yiOnw7do9jeHjf0xyUihfgdPvAPwvCTKyPtlQzi_F_rYJ9gCzJqkiY4bo72FMT1-3kXO6fUteItO5tjGkqKMvc32a6Z0etzrfh28ADgXRAqjEvA_5E/s72-c/2235195-fantasmal-castillo-flotante-en-las-nubes.jpeg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-592459617682146990</id><published>2011-01-03T14:05:00.002+01:00</published><updated>2016-03-14T18:52:28.905+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>¿Por qué?</title><content type='html'>&lt;post .body=&quot;&quot;&gt;&lt;/post&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div style=&quot;border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;&quot;&gt;
&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjrM3W8p1ilnXBv1mJhLvQ6pdNtnXBjwKI-j-gbMsBkhawW_BH6n5a_ROFEW7217G2lb0TLTfiGG80exkDBou-Ubv0LauAiRzqVLURKWy377_QATLYxdMy3_Mg0mcD2s_DdCSCmQI1kgQ/s1600/850697b54jo8iont.jpeg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; height=&quot;211&quot; n4=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjrM3W8p1ilnXBv1mJhLvQ6pdNtnXBjwKI-j-gbMsBkhawW_BH6n5a_ROFEW7217G2lb0TLTfiGG80exkDBou-Ubv0LauAiRzqVLURKWy377_QATLYxdMy3_Mg0mcD2s_DdCSCmQI1kgQ/s320/850697b54jo8iont.jpeg&quot; width=&quot;320&quot; /&gt;&lt;/a&gt;¿Por qué pasan las cosas? ¿Existe el Destino? Nacemos, crecemos, sobrevivimos y morimos siguiendo un patrón impuesto por algo o alguien. Títeres a merced de unos hilos y una mano desconocida. ¿O es cuestión del causa-y-efecto? Una fórmula matemática cuyas variables escapan a nuestra imaginación y razón. Y entonces es cierto que el batir de unas alas de mariposa o el parpadeo de unas pestañas con pegotes de rímel pueden cambiar el mundo. ¿O quizás es pura casualidad? El azar que, irónicamente imparcial, pone nuestro mundo del derecho y del revés para luego reordenarlo todo y desordenarlo otra vez, sin sentido, sin lógica, a su albedrío. Aún hoy me pregunto qué pasó, qué nos pasó. ¿Por qué a nosotros? No recuerdo haberlo visto venir. Tampoco recuerdo que me sorprendiera su llegada, como si fuera algo natural. Así pues, ¿fue o no fue algo imprevisto? Dicen que la calma precede a la tormenta y que tras la tormenta llega la calma. ¿Fui incapaz yo, de prever lo que se avecinaba? Ya no lo recuerdo. Y cuanto más escarbo entre las sombras de mis entrañas, más se escapan de entre mis dedos, imágenes y olores y colores y sabores. ¿Cómo sucedió? Quizá si consigo responder a esto, seré capaz después, de entender el porqué. &lt;/div&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ella seguía siendo una mujer preciosa. Con su sedosa melena castaña deslizándose por su espalda. Una cascada de cabello que apetecía oler y acariciar. Ojos brillantes y oscuros, abismos misteriosos que aún me hacen temblar. Nariz y barbilla de porcelana, finura que asusta. ¡No la toques, que se rompe! Su voz tampoco había cambiado a pesar de los años. Serena y plana, hablaba casi en susurros. Ya entonces me parecía una voz falta de brío. Sus dedos frágiles y blancos jugueteaban como antaño con el sobrecillo de azúcar de su cortado. Iba girándolo del derecho y del revés, notando como los granitos del interior le masajeaban las yemas de los dedos. En breve se rompería el sobrecito por el trajín. Ella recogería el azúcar esparcido por la mesa con una mano para dejarlo caer en la otra, y lo&amp;nbsp;sacudiría en el platito donde se enfriaba su cortado. Luego apartaría el sobrecito en una esquina de la mesa para ignorarlo acto seguido como si jamás hubiera existido. Se había mojado los labios un par de veces pero aún estaba demasiado caliente para bebérselo. Cortado sin azúcar con leche del tiempo. Por lo visto, hay cosas que no cambian. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Nuestro último encuentro tampoco fue planeado. Ella bajaba del autobús y yo esperaba el mío en esa misma parada. Tras unos segundos de confusión y reubicación en el momento presente, nos saludamos efusivamente con una gran sonrisa. Hacía un par de años que no sabíamos nada el uno del otro. Bueno, algo sí sabíamos. Lo que se cuenta por ahí. Algún familiar que se cruza en el camino, un vecino o un amigo de entonces. Lo típico. “Sí, creo que sigue soltera y vive no sé dónde”. “Sí, algo pasó con el perro”. “No, dejó de ir al gimnasio al poco tiempo”. “Me pareció que estaba embarazada”. “Le vi con una chica muy guapa”. Fuimos al bar justo en frente de la parada de autobús. Por aquel entonces, hacía buen tiempo y nos sentamos en la terraza. Nos pareció la mejor opción a juzgar por el sol de media tarde, la brisa benevolente y la incertidumbre. El aire libre tiene la virtud de deshacer el hielo y disipar los silencios incómodos. Fue agradable. Muy agradable. Sorprendentemente agradable. Hay personas que te envuelven en un caluroso manto de bienestar con una simple mirada. Te devuelven la calma y te trasladan a un hogar que había quedado dormido en tu corazón. Aquél día desmentimos y confirmamos rumores con una alegre nostalgia. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se terminó el cortado en tres sorbos cortos y rápidos. Apartó la taza y entrelazó sus brazos sobre la mesa. Con su rostro sutilmente alzado hacia mí, iba contándome lo que había sido de su vida esos últimos años. No me resultó demasiado interesante. Entre sus virtudes, no se contaba la de narradora de buenas historias. En efecto, se había casado con su jefe. Tras muchos malentendidos, secretismos y pasión, que con mucho detalle ya me había relatado en nuestro último encuentro, consiguió estabilizar la relación y pasar por el altar. Vivía desde entonces felizmente, aunque tuvo que dejar el trabajo para evitar el veneno de las malas lenguas. Vivían cerca de ahí y tenían una casita en la costa, donde iban a pasar todos los fines de semana. En vacaciones, viajaban por el mundo. Sus pupilas negras centelleaban y se dilataban como si le causara un placer enorme gritar a los cuatro vientos que era feliz. Por mi parte, le conté carente de detalles y sentimentalismos –soy escueto y me gusta serlo-, que seguía viviendo con la misma mujer y que seguía negándome a pasar por la vicaría, no por falta de amor, sino de fe. También le comenté que mi negocio no daba ni para una casita en la costa, ni para viajes transoceánicos, pero sí para vivir tranquilos y permitirnos ciertos caprichos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al ver que mi talante menguaba la elasticidad de mi monólogo, retomó ella el suyo con más ahínco, pero con el mismo tono de voz. Me lo perdí. Me perdí en la comisura de sus labios y la voluptuosidad de su color. Sus dientes blancos cual bailarinas, surgían con elegancia tras abrirse el telón. Y al darme cuenta, en seguida subí sonrojado mis ojos hasta los suyos. Ahí encontré esas finas arrugas enmarcando su mirada, de lo más tierno y sensual. El bagaje de una mujer es su secreto más codiciado. ¿Por quién han surgido esos surcos delicados? ¿Qué la hace reír? ¿Qué la hace llorar? ¿Qué la enfurece? ¿Cuántas noches en vela han tallado estos riachuelos llenos de vida en su rostro? Su voz se hizo banda sonora de una escena de Bertolucci y el tiempo se transformó en un ir y venir del pasado al presente, del presente al pasado, hasta confundirse en un solo tiempo y volverse futuro. Pidió otro cortado con leche del tiempo y un café con leche para mí, me di cuenta cuando nos lo trajeron. Supongo que asentí sin saber que asentía a otro café. Por inercia, por seguir ahí. Y acto seguido, empezó a jugar de nuevo con el sobrecito de azúcar. Esta vez, más despacio, deleitándose con su tacto, con su ruido simulando olas de mar. Me di cuenta de que ya no hablaba. Sólo me miraba. El abismo cerniéndose sobre mí. &lt;br /&gt;
&lt;div style=&quot;border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;&quot;&gt;
¿Cómo fue? ¿En qué momento sucedió? ¿Por qué a nosotros? Dichoso aquel que entienda las andanzas de la vida y sus locuras. Quizá culpar al destino, al causa-y-efecto o a la casualidad sea una excusa de mal perdedor, una forma como otra cualquiera de purgar nuestras conciencias y suavizar nuestros propios reproches y arrepentimientos. Lo que pasó antaño seguirá siendo un misterio en el fondo de nuestros recuerdos. ¿Por qué pasó? Eso siempre se escurrirá entre las brechas de nostalgia de nuestra razón. Sí, la amé. Y luego, dejé de amarla. Es lo único que sé. Lo que pasó en nuestro segundo encuentro seguirá empañando nuestros sueños más profundos y desvelándonos en medio de la noche con sudores fríos de remordimientos. ¿Por qué pasó esa vez? No lo sé. “Dime tú, ¿por qué pasan las cosas?”, le respondí una vez. ¿Cuándo dejamos de desearnos? ¿Cuándo volvimos a desearnos? Y a pesar de todo, fuimos felices juntos y luego con otros, y seguimos siéndolo hoy. Aunque hoy, quizá somos un poco menos honestos con nosotros mismos y con aquellos a quienes amamos.&lt;/div&gt;
</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/592459617682146990/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2011/01/por-que.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/592459617682146990'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/592459617682146990'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2011/01/por-que.html' title='¿Por qué?'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjrM3W8p1ilnXBv1mJhLvQ6pdNtnXBjwKI-j-gbMsBkhawW_BH6n5a_ROFEW7217G2lb0TLTfiGG80exkDBou-Ubv0LauAiRzqVLURKWy377_QATLYxdMy3_Mg0mcD2s_DdCSCmQI1kgQ/s72-c/850697b54jo8iont.jpeg" height="72" width="72"/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-8377164164760865300</id><published>2010-07-23T13:47:00.000+02:00</published><updated>2010-07-23T13:47:32.012+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="català"/><title type='text'>L&#39;estació de trens</title><content type='html'>&lt;post.body&gt;&lt;/post.body&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiStimQvP-qtmCkt3dW2MVPi2cXCR-Qmlz12Ek0UhyphenhyphenyQc0ZllL0CeGMrfOLFboS-c1wajgGtqV7j_zrTFpElC5nAblAfAez4LbZ7_CPedZiL8uojmbMGXndhcLPmlmvLIkJ-_7v24MkLTc/s1600/68922213_3fa05665b8.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; hw=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiStimQvP-qtmCkt3dW2MVPi2cXCR-Qmlz12Ek0UhyphenhyphenyQc0ZllL0CeGMrfOLFboS-c1wajgGtqV7j_zrTFpElC5nAblAfAez4LbZ7_CPedZiL8uojmbMGXndhcLPmlmvLIkJ-_7v24MkLTc/s320/68922213_3fa05665b8.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Gairebé pot sentir l’agulla quan cau sobre el següent minut, implacable, eixordadora per damunt de l’enrenou de l’estació de trens. Cada seixanta segons la corprèn el tac sec i contundent de la minutera. Se’ls acaba el temps. Sap que si tanca els ulls tot s’esfumarà i quedarà tot sospès en l’aire, com un somni que gairebé és del tot real i t’has de preguntar si ha succeït o només ha estat fruit de la imaginació. S’abraça a ell amb força i encaixa el seu cap sota la seva barbeta. Respira profundament i inhala la seva olor per retenir-la quan se n’hagi anat. Té la certesa que una mica d’ell li ha entrat a dins. S’estremeix i el respira de nou. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Ell la rodeja amb els seus braços i l’acaricia amb els dits. Ben quiet, sent com respira profundament. Li besa el front i ella aixeca la cara. La Berta i en Sergi es miren tranquils i no es diuen res. No els queden paraules, només una mena de nostàlgia pel que han viscut els últims dies. El món continua girant al seu voltant però ells en són l’eix, un eix silenciós i fràgil, efímer. En Sergi pujarà al tren i s’endurà amb ell tots els records. La Berta veurà com s’allunya el tren i es fa petit fins a desaparèixer entre el mar d’edificis que rodegen l’estació. I quan ja no el vegi, el conte s’haurà acabat. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Però ara el besa amb tota la dolçor de la que és capaç. Prem el seu pit contra el d’ell. Els ulls en els ulls. Les mans passejant per la seva esquena. Fa un esforç sobrehumà per sentir cada mil•límetre de la seva pell i recordar-la intacta, com un tatuatge en la seva pròpia. I en Sergi la memoritza amb els dits, amb els llavis, també l’olora amb els ulls tancats perquè una mica d’ella li entri a dins. Callen tots dos com si qualsevol paraula pogués desconcentrar-los i fer-los oblidar. El rellotge marca cinc minuts menys per estar junts, cinc minuts només per acomiadar-se. I ja en són només quatre. &quot;Quan ens tornarem a veure?&quot; xiuxiueja la Berta. &quot;No ho sé... Quan puguem. Et trucaré.&quot; &quot;Molt bé.&quot;, i la Berta diu molt bé perquè no pot dir res més en aquell moment.&amp;nbsp; &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;I el temps té la virtut de robar-nos estones quan les necessitem, d’allargar-les fins a l’extenuació quan no ens calen. Els passatgers els comencen a envoltar, les andanes s’omplen de caps i maletes, i els sorolls de les portes que s’obren, i els dels motors que es calenten, alguna que altra empenta, unes quantes famílies amb nens, bombes d’il•lusió i nerviosisme a punt d’esclatar, algú porta un gos histèric en alguna gàbia, i el revisor que comença a xiular i a posar ordre, els altaveus avisen per última vegada, de l’imminent sortida del tren destinació Berlin. I les seves paraules i el seu últim petó també pugen al vagó i es dissipa la màgia i la nostàlgia. Els ulls en els ulls, es diuen adéu. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;El tren s’empetiteix andana enllà. En Sergi s’ha fos en el no-res d’un somni que la incertesa s’emporta. La Berta queda palplantada al mig de l’estació, amb un gran buit a dins, res a les mans, res a la pell, res als ulls, ni tan sols li queda la certesa que es tornaran a veure. Recorda les seves últimes paraules amb molta dificultat. Quan puguem. S’adona que necessita més, saber quan, saber com, saber si... És la incertesa, qui li roba tot el que té d’ell, qui ho torna tot caduc, efímer, del tot irreal. Sense penyora. La Berta arronsa les espatlles, gira sobre els seus peus i comença a caminar cap a la sortida. El conte s’ha acabat. Es resigna, no pot fer més. I una mica d’il•lusió s’escola per l’aigüera. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Quan baixa l’últim graó de la gran escalinata de l’estació de trens, torna a la realitat, la seva realitat. El semàfor està en vermell, multitud de cotxes van passant davant seu, botzines, motors, fums, més vianants a banda i banda, converses d’estranys, soroll de plats quan deixa enrere bars i restaurants, el sol, que llueix ben ample al cel. Aquesta és la seva realitat, i ho serà fins que la incertesa esdevingui una mica més amable, més concreta. &lt;/div&gt;&lt;script src=&quot;http://www.stumbleupon.com/hostedbadge.php?s=4&quot;&gt;
&lt;/script&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;a href=&quot;javascript:location=&#39;http://www.wikio.es/sharethis?url=&#39;+encodeURIComponent(location)+&#39;&amp;amp;title=&#39;+encodeURIComponent(document.title);&quot;&gt;&lt;img alt=&quot;http://www.wikio.es&quot; src=&quot;http://www.wikio.es/shared/images/wikiothis/buttons/wikio_btn_partager_rounded-open_es.png&quot; style=&quot;border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/8377164164760865300/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/lestacio-de-trens.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/8377164164760865300'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/8377164164760865300'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/lestacio-de-trens.html' title='L&#39;estació de trens'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiStimQvP-qtmCkt3dW2MVPi2cXCR-Qmlz12Ek0UhyphenhyphenyQc0ZllL0CeGMrfOLFboS-c1wajgGtqV7j_zrTFpElC5nAblAfAez4LbZ7_CPedZiL8uojmbMGXndhcLPmlmvLIkJ-_7v24MkLTc/s72-c/68922213_3fa05665b8.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-9217345574562530135</id><published>2010-07-23T13:38:00.001+02:00</published><updated>2016-03-14T19:46:59.716+01:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>La estación de trenes</title><content type='html'>&lt;post .body=&quot;&quot;&gt;&lt;/post&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;
&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK4Uc0eG7PBybyhkUwlRn9-xe4-7QHiAol8TOPr_rjUzwY20JO6EvexjsEPoyCZIhPyTRPGtsw96rXEmn81po1ggFUx5XFot9m4axtS049HIEZAPgElPUcCM15__h2ZjH0H3iX5m4gYu0/s1600/68922213_3fa05665b8.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; hw=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK4Uc0eG7PBybyhkUwlRn9-xe4-7QHiAol8TOPr_rjUzwY20JO6EvexjsEPoyCZIhPyTRPGtsw96rXEmn81po1ggFUx5XFot9m4axtS049HIEZAPgElPUcCM15__h2ZjH0H3iX5m4gYu0/s320/68922213_3fa05665b8.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
Casi puede oír la aguja caer sobre el minuto siguiente, implacable, ensordecedora por encima del ajetreo de la estación de trenes. Cada sesenta segundos la sorprende el tac seco y contundente del minutero. Se les acaba el tiempo. Sabe que si cierra los ojos todo se desvanecerá y quedará suspendido en el aire, como un sueño que parece casi real y tienes que preguntarte si ha sucedido o ha sido sólo fruto de la imaginación. Se abraza a él con fuerza y encaja su cabeza bajo su barbilla. Respira profundamente e inhala su olor para retenerlo cuando se haya ido. Tiene la certidumbre que un poco de él le habrá entrado dentro. Se estremece y respira de nuevo. &lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
La rodea con sus brazos y la acaricia con los dedos. Muy quieto, nota como respira profundamente. Le besa la frente y ella levanta su cara. Berta y Sergio se miran tranquilos y no se dicen nada. No les quedan palabras, sólo una especie de nostalgia por lo que han vivido esos últimos días. El mundo continua girando a su alrededor pero ellos son el eje, un eje silencioso y frágil, efímero. Los ojos en los ojos. Las manos paseándose por la espalda. Hace un esfuerzo sobrehumano para sentir cada milímetro de su piel y recordarla intacta, como un tatuaje en su propia piel. Y Sergio memoriza con los dedos, con los labios, también inspira con los ojos cerrados para que un poco de ella le entre dentro. Callan los dos como si cualquier palabra pudiera desconcentrarles y hacerles olvidar. El reloj marca cinco minutos menos para estar juntos, sólo cinco minutos para despedirse. Y ya son sólo cuatro. “¿Cuando nos volveremos a ver?”. ”No lo sé”. “Cuando podamos”. “Intentaré llamarte”. “Muy bien”. Y dice muy bien porque no puede decir nada más en ese momento.&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
Y el tiempo tiene la capacidad de robarnos ratos cuando los necesitamos, de alargarlos hasta la extenuación cuando no nos hacen falta. Los pasajeros empiezan a rodearles, los andenes se llenan de cuerpos y maletas, y los ruidos de las puertas que se abren, y el de los motores calentándose, algún empujón, unas cuantas familias con niños, bombas de ilusión y nerviosismo a punto de estallar, alguien tiene un perro histérico en una jaula, y el revisor que empieza a silbar y a poner orden, los altavoces que avisan por última vez de la inminente salida del tren destinación París. Y sus palabras y su último beso también suben al vagón y se disipa la magia y la nostalgia. Los ojos en los ojos, se dicen adiós. &lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
El tren empequeñece más allá del andén. Sergio se ha difuminado en la nada de un sueño que la incertidumbre se lleva. Berta inerte en medio del andén, con un gran vacío en su interior, nada en las manos, nada en la piel, nada en los ojos, ni tan sólo le queda la certidumbre de que volverán a verse. Recuerda sus últimas palabras con dificultad. Cuando podamos. Se da cuenta que necesita más, saber cuándo, saber cómo, saber dónde, saber si… Es la Incertidumbre la que&amp;nbsp;le arrebata todo lo que le queda de él, la que lo vuelve todo caduco, efímero, irreal. Sin prenda. Berta se encoge de hombros, gira sobre sus pies y empieza a caminar hasta la salida. El cuento se ha terminado. Se resigna, no puede hacer más. Y un poquito de ilusión se va por el desagüe.&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;
Cuando baja el último peldaño de la gran escalinata de la estación de trenes, regresa a la realidad, a su realidad. El semáforo está en rojo, multitud de coches van pasándole por delante, bocinas, motores, humos, viandantes a su lado, conversaciones de extraños, ruido de platos cuando deja atrás bares y restaurantes, el sol brilla en un cielo amplio. Esta es su realidad, y lo será hasta que la incertidumbre se vuelva un poco más amable, un poco más concreta.&lt;/div&gt;
</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/9217345574562530135/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/la-estacion-de-trenes.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/9217345574562530135'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/9217345574562530135'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/la-estacion-de-trenes.html' title='La estación de trenes'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK4Uc0eG7PBybyhkUwlRn9-xe4-7QHiAol8TOPr_rjUzwY20JO6EvexjsEPoyCZIhPyTRPGtsw96rXEmn81po1ggFUx5XFot9m4axtS049HIEZAPgElPUcCM15__h2ZjH0H3iX5m4gYu0/s72-c/68922213_3fa05665b8.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-785784211908499047</id><published>2010-07-17T14:22:00.001+02:00</published><updated>2010-07-17T14:22:49.518+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="català"/><title type='text'>Un gest</title><content type='html'>&lt;post.body&gt;&lt;/post.body&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRS0-I5DXWI-k73CX8smXeoCEvxvxr5eSqV7ln8VRAT7l3BqeSUTwaaGEnYRHaGc2ERqs-Q0M9mdlFIy9JoE9C_My_t5HPQ7AMpmvPsKqj0Q7_BcKIVIW20G07aT_7bbTuYhAUnkF3Z3s/s1600/mano-vaso-agua-2.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; hw=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRS0-I5DXWI-k73CX8smXeoCEvxvxr5eSqV7ln8VRAT7l3BqeSUTwaaGEnYRHaGc2ERqs-Q0M9mdlFIy9JoE9C_My_t5HPQ7AMpmvPsKqj0Q7_BcKIVIW20G07aT_7bbTuYhAUnkF3Z3s/s320/mano-vaso-agua-2.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Era negra nit quan van començar a fer via cap a casa. La carretera, estreta i mal asfaltada, anava enfilant-se muntanya amunt entre el precipici i el bosc espès. Plovisquejava insistentment. En Roger conduïa amb molt de compte, marxes curtes, les corbes les feia suaus. De tant en tant, ullava la Sílvia per saber si ja s’havia adormit del tot, i quan la muntanya li concedia un tram recte, allargava la mà fins a la seva cuixa i l‘acariciava amb tendresa. I finalment, la tranquil•litat va sumir a la Sílvia en un son profund i gronxat, aliena al temps rúfol que envoltava el cotxe i eriçava la pell.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Quan la Sílvia va despertar-se ja circulaven per la ciutat. Va girar el cap i va veure en Roger tot concentrat, pendent dels altres cotxes. De totes maneres, va adonar-se que la Sílvia el mirava i va dedicar-li a corre-cuita una mirada riallera i un somriure reconfortant. &quot;Quina dormida que has fet&quot;, va dir-li, &quot;Estàs cansada, eh?&quot;. La Sílvia va aprofitar el semàfor en vermell per fer-li un petó. &quot;Si, una mica&quot;, va deixar anar amb un fil de veu, &quot;I em fa mal el genoll, deu ser la pluja&quot;. El semàfor es va posar verd i en Roger va reprendre la ruta. &quot;Quan arribem a casa em prendré alguna cosa perquè el dolor no vagi a més&quot;, va comentar la Sílvia.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Els carrers mullats reflectien tot de llums urbans en la nit. Els joves que començaven la gresca anaven de bar en bar corrent. Segur que a fora feia fred. I ells dos estaven a recer, embolcallats en una agradable calidesa, sobretot, silenciosa. Era la primera vegada que deixaven els nens amb els avis. S’havien regalat un cap de setmana ben merescut. Ja ni tan sols recordaven l’última vegada que van escapar-se tots dos sols. A la Sílvia li havia fet por adonar-se que ja només eren pares, que ja només vivien pels nens i que la resta s’havia esfumat, com un miratge el que havien estat.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Els nens, l’estrès de la feina, la pujada de la hipoteca, la nevera que s’havia espatllat, l’escapament d’aigua dels veïns de dalt, l’operació i la recuperació del genoll, els pares que s’anaven fent grans... S’havien oblidat d’ells mateixos i de recordar-se que encara s’estimaven. I en aquell cotxe, la Sílvia era feliç. Ara podia dir-ho, encara s’estimaven, més i tot que anys enrere, quan encara vivien en una bombolla silenciosa i feta a mida per a ells dos, plena de luxes, aventures i capricis, a vessar de joventut. En Roger va aturar el cotxe en un altre semàfor i va fixar-se en el somriure serè dibuixat als llavis de la Sílvia. &quot;En què penses?&quot; va preguntar-li. &quot;Sóc feliç&quot;, va contestar-li mirant aquells ulls&amp;nbsp;misteriosos que sempre l’havien impressionada.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;En arribar a casa, silenciosa, van començar de seguida els rituals per ficar-se al llit. Estaven esgotats. En Roger va atansar-se sigil•lós a la Sílvia, que començava a desvestir-se, i va deixar un got d’aigua i un analgèsic a la tauleta de nit, i un petó als seus llavis. Ni per totes les bombolles del món canviaria aquell gest, aquell petó, va pensar la Sílvia. S’acabava d’adonar que en Roger mai no s’havia oblidat de recordar-li que encara se l’estimava. Va avergonyir-se en secret d’haver-ho dubtat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;a href=&quot;javascript:location=&#39;http://www.wikio.es/sharethis?url=&#39;+encodeURIComponent(location)+&#39;&amp;amp;title=&#39;+encodeURIComponent(document.title);&quot;&gt;&lt;img alt=&quot;http://www.wikio.es&quot; src=&quot;http://www.wikio.es/shared/images/wikiothis/buttons/wikio_btn_partager_rounded-open_es.png&quot; style=&quot;border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/785784211908499047/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/un-gest.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/785784211908499047'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/785784211908499047'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/un-gest.html' title='Un gest'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRS0-I5DXWI-k73CX8smXeoCEvxvxr5eSqV7ln8VRAT7l3BqeSUTwaaGEnYRHaGc2ERqs-Q0M9mdlFIy9JoE9C_My_t5HPQ7AMpmvPsKqj0Q7_BcKIVIW20G07aT_7bbTuYhAUnkF3Z3s/s72-c/mano-vaso-agua-2.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-2046658820804062286</id><published>2010-07-05T19:37:00.001+02:00</published><updated>2010-07-07T10:14:55.538+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="català"/><title type='text'>Còmplices</title><content type='html'>&lt;post.body&gt;&lt;/post.body&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfRvApPSQJtGz3S5SMr1ZEj3i51s6dpeT3Mir0MifCHwrPEk_Fqx4183rbtVXJgIS-CHQW53mHKT2-VrDIST_A6WDqQPmuH6eQrIHW9MQ0RGeg_XNvfFRL4n8vIsOEVbaZiSIF4Ca82c/s1600/cafe.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; rw=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfRvApPSQJtGz3S5SMr1ZEj3i51s6dpeT3Mir0MifCHwrPEk_Fqx4183rbtVXJgIS-CHQW53mHKT2-VrDIST_A6WDqQPmuH6eQrIHW9MQ0RGeg_XNvfFRL4n8vIsOEVbaZiSIF4Ca82c/s320/cafe.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;La Maria té un amant. La Marta ho sap. Quan sopa a casa d’ella no pot evitar preguntar-se si en Cesc ho sap, que la Maria l’enganya. El mira tímida i curiosa per descobrir una ombra en la seva mirada. No la troba i té la certesa que en Cesc no en sap res. Se sent trista per ell i odia en silenci i per uns instants només, a la seva amiga. De seguida es pregunta què l’ha duta a buscar un altre home. La Marta se’ls queda mirant i pateix per ells. No ho entén i procura no pensar-hi més del compte. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Al principi es negava a formar part d’aquell circ. Si la Maria li’n parlava, ella l’escoltava i després la contradeia, un per un, en cada argument. &quot;Maria, no t’entenc&quot;, li repetia, &quot;Com vols que miri al Cesc als ulls?&quot; La Marta hi ha pensat tantes vegades sense treure’n mai l’aigua clara... Els arguments de la Maria li semblen superflus i lleugers com l’aire. Recorda en Cesc esperant-la a l’altar i encara ho entén menys. No vol ser còmplice d’aquesta farsa.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;La Maria i la Marta en parlaven sovint, massa i tot. Les discussions, la incomprensió, l&#39;abisme, les van acabar avorrint. Van deixar de veure’s primer. Després van deixar de trucar-se. Van ser setmanes silencioses, pausades, temps de reflexió, per respirar. Un dia la Marta va adonar-se de la seva pròpia intolerància i del valor que per a ella té l’amistat de la Maria. Recorda tots els cops que la Maria l’ha escoltada, l’ha abraçada. També tots els cops que no l’ha entesa però li ha fet costat.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;La Marta agafa el telèfon i espera nerviosa a que despengi a l’altra banda del fil la Maria. No té sort. La veu d’en Cesc li recorda que la ignorància, de vegades, és la felicitat. Se li trenca el cor i penja de sobte. Plora. La veritat, més tard o més d’hora, sortirà a la llum i el món ordenat i tranquil d’en Cesc esclatarà en mil bocins de mentides i llàgrimes i tristesa i dolor. Ella ho sap molt bé.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Marca de nou el número de la Maria. Aquest cop saluda amablement en Cesc i pregunta per la seva amiga. De seguida s’hi posa i accedeixen&amp;nbsp;trobar-se per prendre un cafè. La Marta té la sensació que la Maria també l’ha trobada a faltar, tot i la desconfiança en el seu to de veu. Suposa que és normal dubtar si hi ha hagut un distanciament, suposa que és també normal donar-se una segona oportunitat.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;La Marta i la Maria es troben. Es somriuen. S’abracen. La Marta demana dos tallats a la barra i busca una taula arraconada per poder parlar amb tranquil•litat. &quot;És la teva vida, Maria&quot;, comença a dir la Marta, &quot;Les teves raons tens que per a tu tenen sentit. No et jutjaré mai més i et recolzaré&quot;, continua la Marta, &quot;Però no vull formar part d’aquesta farsa, no vull tornar a veure el Cesc si això continua.&quot; La Maria li agafa la mà, dubta uns segons, algunes reflexions breus creuen la seva ment. Ha trobat a faltar la Marta, li agraeix&amp;nbsp;que li faci de nou costat i, per això,&amp;nbsp;també procurarà entendre la seva decisió. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;
&lt;script src=&quot;http://www.stumbleupon.com/hostedbadge.php?s=4&quot;&gt;
&lt;/script&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;a href=&quot;javascript:location=&#39;http://www.wikio.es/sharethis?url=&#39;+encodeURIComponent(location)+&#39;&amp;amp;title=&#39;+encodeURIComponent(document.title);&quot;&gt;&lt;img alt=&quot;http://www.wikio.es&quot; src=&quot;http://www.wikio.es/shared/images/wikiothis/buttons/wikio_btn_partager_rounded-open_es.png&quot; style=&quot;border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/2046658820804062286/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/complices.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/2046658820804062286'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/2046658820804062286'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/complices.html' title='Còmplices'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTfRvApPSQJtGz3S5SMr1ZEj3i51s6dpeT3Mir0MifCHwrPEk_Fqx4183rbtVXJgIS-CHQW53mHKT2-VrDIST_A6WDqQPmuH6eQrIHW9MQ0RGeg_XNvfFRL4n8vIsOEVbaZiSIF4Ca82c/s72-c/cafe.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-6036539752853014755</id><published>2010-07-05T17:17:00.006+02:00</published><updated>2011-09-02T11:04:28.050+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>Pequeñas cosas</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6XeMlQ02jTk3nvMI5ZD1ZSLiUBFKH5A1sHaDjjVdxTLDqThq2TeMIvWaVbr_BbK8kYGln72gNRlRwGyY-YMelyExtIYq8WDdJy8ZuLNr9Kxw5diD6vbRQPCbJFxR-ZM-xYRSk_hxuKxo/s1600/bosque.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; rw=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6XeMlQ02jTk3nvMI5ZD1ZSLiUBFKH5A1sHaDjjVdxTLDqThq2TeMIvWaVbr_BbK8kYGln72gNRlRwGyY-YMelyExtIYq8WDdJy8ZuLNr9Kxw5diD6vbRQPCbJFxR-ZM-xYRSk_hxuKxo/s320/bosque.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Le sudaban hasta los dedos de las manos. Cosquillas incómodas le resbalaban por la espalda hasta mojarle la goma del pantalón corto. Se miraba las piernas y sus pelos brillaban perlados de sudor. Sus calcetines habían ya perdido su capacidad de absorción y notaba como se le iba reblandeciendo la piel de los dedos de los pies. Con la mano izquierda, en un vano intento de aliviarse la angustia, desvió el recorrido de las gotas gordas que desde su frente pretendían alcanzar la punta de su nariz. Hasta el pelo empezó a canalizar cauces nuca abajo. Todo él era sudor, una fuente descomunal de secreciones que le producían un malestar considerable casi hasta la desesperación. Pero lo peor era que las gotas de sudor resultaban agujas punzantes sobre los doloridos músculos y huesos bajo su piel. Vio, a unos quinientos metros de él, apartado del camino, un árbol frondoso rodeado de sombra y verde hierba mullida. La tentación era demasiado fuerte y a pesar de los remordimientos que muy probablemente tendría después, su extenuación decidió por él. Recorrió esos últimos metros entregándoles su último aliento y al llegar al árbol, su torpe cuerpo se deshizo como pudo de la mochila y del bastón y se dejó caer en la penúmbra fresca y complaciente que le aguardaba. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;¿Qué narices hacía él allí? ¿Quién se había creido que era? ¿Un quinceañero rebosante de energía? ¿Un deportista disciplinado y adicto a las agujetas? ¿A quién pretendía engañar? A nadie. Sólo a sí mismo. Cerró los ojos y procuró que su respiración se tornase normal. Sentía los latidos de su corazón salirse del pecho con unos espasmos totalmente desconocidos. Tenía la certeza que en cualquier momento le rompían la caja torácica con su demoledor brío. Las sienes doloridas y húmedas marcaban su propio ritmo. La cabeza también podía estallarle en cualquier momento. Sus pies insensibles. Las piernas no le obedecían. Veía unos brazos que no reconocía pero que muy probablemente debían ser suyos. Sus ojos observaban sólo manchas negras sobre colores desteñidos y revoloteaban sin sentido y sin permiso de un lado a otro. Y en cambio la espalda era un armatoste compacto y rígido que desgraciadamente notaba, y que ni con el suave masaje de la hierba blandita parecía destensarse. En el reconocimiento, o no reconocimiento, de las partes de su cuerpo que en ese momento no le pertenecían, aunque parecían estar todas ellas enteras, recuperó el aliento y su respiración de hombre urbanita. Al fin pudo empezar a relajarse.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Se estaba bien a cobijo de esas ramas de hojas grandes y oscuras. Intentaba visualizar el árbol con los ojos cerrados para determinar de qué árbol se trataba. De hecho, el árbol le había ofrecido el paraiso y quería recompensárselo convierténdolo en su árbol preferido.&amp;nbsp;Su mente aún seguía procesando los infinitos estímulos que llegaban de todos los rincones sudorientos y doloridos de ese desvalido cuerpo que era el suyo, e ignoró descaradamente su intento de hallar el nombre del árbol. Ya se acordaría pues más adelante, tras reordenar el caos biológico que se acontecía en él. Así que se centró en lo que el árbol le ofrecía. Y le ofrecía una sutil oscuridad revitalizante que olía a tierra mojada y a… Un urbanita como él desconocía por completo esos olores y ni siquiera era capaz de determinar de dónde procedían exactamente. Era una mezcla aramotizada con distintas proporciones de frescor, intensidad, suavidad, dulzura. O al menos eso le parecía. Se sintió mal, le hubiera gustado descifrar al menos un olor, como cuando era crío e iban a visitar a su abuela en el pueblo. Todo, incluso la abuela, olía a lavanda, excepto la cocina, que siempre olía a canela, y&amp;nbsp; la ropa de cama, que olía a dosis inhumanas de naftalina. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Agudizó su oído, quizá le resultara más fácil esta tarea de reconocer su entorno y lograr recordar el motivo que le había llevado hasta allí. Oía las hojas acariciarse las unas con las otras cuando esa brisa escapadiza las rozaba. A lo lejos, algunos curiosos pájaros se comunicaban con el bosque de más allá. Oía crujidos de ramitas y el zumbido del aire entre los radios de las&amp;nbsp;bicis que seguían el camino a unos metros de él. Algún grillo despistado no se había dado cuenta aún de que el sol gobernaba imperioso las horas. Insectos inéditos con su peculiar batir de alas, quizá alguna abeja, un abejorro o moscas. Sus nociones no daban para más suposiciones. Si se centraba aún más, creía reconocer el alegre y relajante deslizar de un riachuelo festejando las piedras. Le gustó lo que oía y decidió escuchar más atento lo que acontecía a su alrededor. Se dejó llevar. Aves, insectos, hojas, crujidos, zumbidos, las aguas que se le antojaron cristalinas y frescas. “¡Pero qué te pasa! Estábamos preocupados. ¡Qué narices haces aquí!” &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;El corazón le dio un vuelco y se incorporó al instante. Ahora que había conseguido calmarlo, se le rebelaba de nuevo arrítmico y angustioso. “¡Qué susto! Podrías haber sido más sutil”. “¿Pero estás bien? ¿Te pasa algo? Hace más de&amp;nbsp;una hora que te esperamos en el refugio. Empezábamos a preocuparnos. ¿Qué haces aquí?”. “Nada, recuperarme a mí mismo. Gracias por venir a mi encuentro.” Se levantó con otras maneras, la cara sonrosada pero no roja, la camisa húmeda pero no mojada, con todas las partes de su cuerpo bien monitorizadas y coordinadas al unísono. Se puso la mochila y agarró fuerte el bastón, y ladenado la cabeza, dio a entender a su compañero que le cedía el puesto de guía. Retomaron el camino de tierra que dividía la ladera del bosque en dos hasta llegar al refugio. Las cuatro familias con críos descontrolados y sin opción “off”, les esperaban engañando el hambre con un par de bolsas de patatas fritas y unas cuantas latas de aceitunas. Pues sí, era un solterón huraño y sin fe, pero no estaba solo, tambien tenía el bosque y todas aquellas pequeñas cosas (inclusive aquellas que chillaban y corrían a abrazarle cada vez que le veían) que rompían su rutina y le devolvían su juventud. Y sí, tendría agujetas hasta el año siguiente, pero qué bien que le sentaban a su alma! &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;post.body&gt;&lt;/post.body&gt;&lt;br /&gt;
&lt;script src=&quot;http://www.stumbleupon.com/hostedbadge.php?s=4&quot;&gt;
&lt;/script&gt;&lt;a href=&quot;javascript:location=&#39;http://www.wikio.es/sharethis?url=&#39;+encodeURIComponent(location)+&#39;&amp;amp;title=&#39;+encodeURIComponent(document.title);&quot;&gt;&lt;img alt=&quot;http://www.wikio.es&quot; src=&quot;http://www.wikio.es/shared/images/wikiothis/buttons/wikio_btn_partager_rounded-open_es.png&quot; style=&quot;border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/6036539752853014755/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/le-sudaban-hasta-los-dedos-de-las-manos.html#comment-form' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/6036539752853014755'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/6036539752853014755'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/07/le-sudaban-hasta-los-dedos-de-las-manos.html' title='Pequeñas cosas'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6XeMlQ02jTk3nvMI5ZD1ZSLiUBFKH5A1sHaDjjVdxTLDqThq2TeMIvWaVbr_BbK8kYGln72gNRlRwGyY-YMelyExtIYq8WDdJy8ZuLNr9Kxw5diD6vbRQPCbJFxR-ZM-xYRSk_hxuKxo/s72-c/bosque.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-8350486236654422763</id><published>2010-06-29T11:50:00.002+02:00</published><updated>2011-09-02T11:12:00.344+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>Ruta de vuelo</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0VF9OeJCNb4JkvfZj2aH6HzbknYZS4h_YqmkckF0qcf-Rbd98FjgQwdSjK0dWTpqxZP4VbnqtE94qFcvLOJMOwnv0Rs0iEgfUFyH0hBauZLyJlvnBgb5W7zs0Lt8ZxrSBnrAKI-npDs8/s1600/ruta.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0VF9OeJCNb4JkvfZj2aH6HzbknYZS4h_YqmkckF0qcf-Rbd98FjgQwdSjK0dWTpqxZP4VbnqtE94qFcvLOJMOwnv0Rs0iEgfUFyH0hBauZLyJlvnBgb5W7zs0Lt8ZxrSBnrAKI-npDs8/s320/ruta.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Llegó a casa sumida en una ebriedad de contradicciones. La tristeza melancólica de esa inocencia dulce y tierna. La fuerza electrizante de la satisfacción. La sombra inquietante del temor. Pero por encima de todo, se sentía delirante de orgullo. Aquella criatura sonrosada de ojos despiertos y sonrisa alegre, hambrienta y llorona, había crecido ante sus ojos en un suspiro. Y érase una vez, una niña de mejillas sonrosadas, ojos despiertos y sonrisa alegre, hambrienta de mundo y de vida. Su niña se había ido. Y ella la añoraría cada día hasta su regreso. Se dio cuenta entonces, la piel erizada y escalofríos en la nuca, que ser madre también significaba eso. Se sentó en la primera silla que encontró a su alcance. Su marido se acercó y se sentó a su lado. Le cogió las manos y con sus pulgares le acariciaba sus palmas. Movía los labios despacio, a intervalos frecuentes. Ella no atendía. La luz de la mañana se posaba en su rostro. Una luz dorada de verano, pálida y tibia. Hacía un calor húmedo que la brisa ligera tornaba más indulgente. El reloj marcaba las diez y once. Doce. Trece. Su mente en blanco reordenaba veloz y eficaz todos los sentimientos, pensamientos, emociones, sensaciones deambulantes. Mujer hecha y derecha, sagaz y fuerte, madre y esposa. Un temor instintivo golpeaba con violencia su alma. Y sin embargo, su corazón bombeaba coraje, osadía, infinita generosidad. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aturdida, levantó los ojos hasta encontrarse de nuevo en la realidad, en la serenidad reconfortante de su mirada. Nunca su esposo había dejado de mirarla asombrado por los hallazgos que día tras día en ella redescubría. Chispeantes reflejos celestes de la mediterránea, que la cobijaban con ternura y la calmaban. Todo parecía más sencillo. Ley de vida, que se diría. Lo complejo se deshacía como hielo bajo el sol. Y su embriaguez desconcertante se apaciguó. Los instantes convulsos se desvanecieron. “¿Sabes, amor?”, dejó salir con un suspiro. “Creo que lo hemos hecho bien. Creo que lo seguiremos haciendo bien.” Se inclinó hacia él y le beso suavemente. “Enseñarle a volar en todas direcciones para que luego vuele ella por donde desee.” Entonces se alargó para alcanzar una libreta y un bolígrafo que había en la mesa y con un gesto dulce acompañó el brazo de su marido hacia ella para que se sentara más cerca. Sin mediar palabra, su marido atento y expectante, empezó a escribir ella con lentitud e indecisión. Pronto sus dedos se animaron y empezaron a trazar rápidos espasmos de tinta sobre el blanco impoluto. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
“Querida Elia, hace poco más de una hora que has empezado tu trepidante aventura y ya te echamos de menos. Pero estamos muy orgullosos de ti. ¡Qué exploradora más valiente tenemos en la familia! Tu padre y yo ya estamos impacientes por recibir tu primera&amp;nbsp;carta. Seguro que te lo pasarás genial en las colonias, conocerás a muchos niños y harás cosas&amp;nbsp;maravillosas. ¡No te olvides de contárnoslo todo! ¿Cómo ha ido el viaje?&amp;nbsp;¿Cómo es el sitio? ¿Cómo es Francia?” Despegó sus ojos del papel y el bolígrafo se quedó en el aire, suspendido a pocos milímetros de su último trazo. Se giró levemente para observar de reojo a su marido. En efecto, no se equivocaba, leía ansioso las frases que ella iba enlazando, con una mirada ilusionada y llena de complicidad. Él se percató de ello y le devolvió la mirada risueño. “Me parece fenomenal, cariño, la animaremos a descubrir sus rutas de vuelo y la asistiremos en sus despegues y aterrizajes.” Se echaron a reír y, por unos momentos, unos largos instantes, sólo fueron hombre y mujer en el vacío del hogar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;a href=&quot;javascript:location=&#39;http://www.wikio.es/sharethis?url=&#39;+encodeURIComponent(location)+&#39;&amp;amp;title=&#39;+encodeURIComponent(document.title);&quot;&gt;&lt;img alt=&quot;http://www.wikio.es&quot; src=&quot;http://www.wikio.es/shared/images/wikiothis/buttons/wikio_btn_partager_rounded-open_es.png&quot; style=&quot;border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;&quot; /&gt;&lt;/a&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/8350486236654422763/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/ruta-de-vuelo.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/8350486236654422763'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/8350486236654422763'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/ruta-de-vuelo.html' title='Ruta de vuelo'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0VF9OeJCNb4JkvfZj2aH6HzbknYZS4h_YqmkckF0qcf-Rbd98FjgQwdSjK0dWTpqxZP4VbnqtE94qFcvLOJMOwnv0Rs0iEgfUFyH0hBauZLyJlvnBgb5W7zs0Lt8ZxrSBnrAKI-npDs8/s72-c/ruta.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-2792767697903661816</id><published>2010-06-25T12:04:00.003+02:00</published><updated>2010-06-29T10:51:29.557+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>Hilos de plata</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioIsX47YXSaJG5zur2hmtkBLu-j5UIo1SjH5m1Ts3vF9Azt5fkzPABR4bbA4EJjr4L3wDVlIBG2YNV5kKOa10Jtbj8w4BQr_jtWGY1joEmNHKW6VJwLnX8mkRP9dtDJVQIHyyL_2mMx8c/s1600/reflejo+copia.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioIsX47YXSaJG5zur2hmtkBLu-j5UIo1SjH5m1Ts3vF9Azt5fkzPABR4bbA4EJjr4L3wDVlIBG2YNV5kKOa10Jtbj8w4BQr_jtWGY1joEmNHKW6VJwLnX8mkRP9dtDJVQIHyyL_2mMx8c/s320/reflejo+copia.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Cuando lo ha visto, ha pensado en ella. “Es perfecto para Blanca”, se ha dicho. Ya no ha podido dejar de imaginarse el tramado de plata resaltando la finura y el blancor del cuello de Blanca, ni los hilillos plateados resbalándole por el escote, insinuando las curvas incipientes de sus senos. Se ha ruborizado delante del escaparate y le ha hecho rabia su reflejo en él. Aún no se conocía tan romántico. Se ha agobiado y se ha alejado unos cuantos pasos. ¿Quién es este loco irracional que al ver un collar piensa en una desconocida? &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se vuelve y desaparece calle abajo. Se olvida de su cuello esbelto, de su nariz proporcionada, de sus pómulos redondos, de sus labios carnosos. Se olvida de sus cabellos cortos, hilos de oro sobre sus ojos, ventanas al cielo. Reconoce el hombre franco que ve en el culo de la jarra vacía de cerveza. Se le escapa una carcajada ruidosa y mira a sus amigos con los ojos vidriosos. “¿Sabéis qué me ha pasado?”, empieza divertido, “¡He visto un collar precioso ideal para Blanca!”. Y todos se ponen a reír como locos porqué no tiene ningún sentido.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Por la noche, siente su piel en sus dedos. Podría dibujar cada rincón de su delicado cuerpo con los ojos cerrados. Oye su voz y percibe el tacto de sus labios. Un escalofrío le eriza la piel cuando cierra los ojos y ve nítida la fuerza de su mirada. Es viva pero serena. Firme pero dulce. Se da cuenta que, entonces, no es tan desconocida. Indeciso, se hace a si mismo una prueba. ¿Recuerda cómo anda? ¿O cómo se quita los zapatos? ¿Sabe cómo se duerme? ¿O cómo corta en pequeños trocitos la fruta?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Al día siguiente se levanta cansado. No ha dormido bien. Ha dado vueltas incómodo en la cama. Se viste con los primeros pantalones que ha encontrado en el armario y busca una camisa a juego. No da importancia ni a los colores ni a las formas. Cualquier camisa le quedará bien con los pantalones marrones. Se duchará por la noche, ahora no tiene tiempo. Se arregla el pelo con los dedos y se lava la cara. Se calza, coge el abrigo, el maletín y sale corriendo a toda prisa. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se para delante del collar de hilos de plata. Sonríe. Dentro, le preparan una cajita envuelta en papel mate de color azul marino. Tiene un toque tornasolado. El lazo, plateado. Cuando alarga la tarjeta vuelve a sonreír. El acto que ayer le parecía absurdo, le resulta de los más coherente hoy. “Es lógico”, dice, “Sólo puede quedarle bien a Blanca, este collar”. Cuando sale de la joyería se mira en el escaparate. Se reconoce. Es él ese hombre con las mejillas encendidas y ese ademán alegre. Se ve más joven. Más atractivo. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dudará cuando tenga a Blanca frente suyo. En secreto, le reprochará que él se haya gastado dinero en ella. En secreto, se arrepentirá de ser tan tacaño. En el fondo, sabe que lo que le duele es el orgullo, el haberse perdido entre las curvas de su cuerpo, de su Blanca, su pequeña desconocida que de lo absurdo hace coherencia. Le alargará la cajita coronada con un lazo plateado. Se reconocerá en el reflejo de los ojos de Blanca. Sabrá que todo va bien, que todo es coherente, y dejará de hacerse reproches. Príncipe a los ojos de Blanca.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: right;&quot;&gt;&lt;span style=&quot;font-size: xx-small;&quot;&gt;VU7RYA3STNKP&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/2792767697903661816/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/hilos-de-plata.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/2792767697903661816'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/2792767697903661816'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/hilos-de-plata.html' title='Hilos de plata'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioIsX47YXSaJG5zur2hmtkBLu-j5UIo1SjH5m1Ts3vF9Azt5fkzPABR4bbA4EJjr4L3wDVlIBG2YNV5kKOa10Jtbj8w4BQr_jtWGY1joEmNHKW6VJwLnX8mkRP9dtDJVQIHyyL_2mMx8c/s72-c/reflejo+copia.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-7112805963504941630</id><published>2010-06-25T12:03:00.000+02:00</published><updated>2010-06-25T12:03:02.227+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="català"/><title type='text'>Fils de plata</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyDkw4zLRkHkaOc8e1ax4Iva9fHt6lX5O0S6XQeyxXxV_M0jNNwisM9eHg6UVR0EOGTI48geVzla0ZZmOSsGEw84G9nMYtSI2FwfOpkom2NGXQZzp-iy0UnLIddFEc82-ZC1tm0Tgy1Wo/s1600/reflejo+copia.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyDkw4zLRkHkaOc8e1ax4Iva9fHt6lX5O0S6XQeyxXxV_M0jNNwisM9eHg6UVR0EOGTI48geVzla0ZZmOSsGEw84G9nMYtSI2FwfOpkom2NGXQZzp-iy0UnLIddFEc82-ZC1tm0Tgy1Wo/s320/reflejo+copia.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Quan ho ha vist, ha pensat en ella. És perfecte per a la Blanca, s’ha dit. Ja no ha pogut deixar d’imaginar-se l’entramat de plata ressaltant la finesa i la blancor del coll de la Blanca. I els fils platejats lliscant escot avall, insinuant les corbes incipients dels seus pits. S’ha ruboritzat davant l’aparador i li ha fet ràbia el seu reflex sobre el vidre. Encara no es coneixia tan romàntic. S’atabala i se n’allunya unes passes. Qui és aquest boig irracional que en veure un collaret pensa en una desconeguda?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Gira cua i desapareix carrer avall. S’oblida del seu coll esvelt, del seu nas proporcionat, dels seus pòmuls rodons, dels seus llavis molsuts. S’oblida dels seus cabells curts, fils d’or sobre els ulls, finestres cap al mar. Reconeix l’home franc que veu al cul de la gerra de cervesa. Deixa anar una rialla sorollosa i es mira els seus amics amb ulls vidriosos. Sabeu què m’ha passat? Comença divertit, que he vist un collaret preciós, ideal per a la Blanca. I tots esclafen a riure perquè no té cap sentit. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A la nit, dins del llit, sent la seva pell als seus dits. Podria dibuixar cada racó del seu cos menut amb els ulls tancats. Sent la seva veu i el tacte dels seus llavis. Una esgarrifança li eriça la pell quan tanca els ulls i veu nítida la seva mirada. És viva però serena. És ferma però dolça. S’adona que, llavors, ja no és tan desconeguda. Indecís, es fa una prova. Recorda com camina? O com es treu les sabates? Recorda com s’adorm? O com talla en petits trossets la fruita?&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L’endemà es lleva cansat. No ha dormit bé. S’ha remogut incòmode dins del llit. Es vesteix amb els primers pantalons que troba a l’armari i busca una camisa a joc. No dóna gens d’importància ni als colors ni a les formes. Qualsevol camisa quedarà bé amb els pantalons marrons. Es dutxarà a la nit, ara no té temps. S’arregla els cabells amb els dits i es renta la cara. S’acaba de calçar, agafa la parca i el maletí i surt de casa a corre-cuita.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S’atura davant del collaret de fils de plata. Somriu. A dins, li preparen una capseta embolicada amb paper mat de color blau marí. Té un toc tornassolat. El llaç platejat. Quan allarga la targeta torna a somriure. L’acte que ahir li semblava absurd, li resulta ara d’allò més coherent. És lògic, es diu, només pot quedar-li bé a la Blanca, aquest collaret. Quan surt de la joieria es mira al vidre de l’aparador. Es reconeix. És ell l’home de les galtes enceses i el posat alegre. Es veu més jove. Es veu més atractiu. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Dubtarà quan tingui la Blanca al davant. En secret, li retraurà que ell s’ha gastat diners en ella. En secret es penedirà d’haver estat tan avar. En el fons, sap que el que li molesta és haver-se perdut entre les corbes del seu coll, de la seva Blanca, petita desconeguda que de l’absurd en fa coherència. Li allargarà la capseta coronada amb un llaç platejat. Es coneixerà en el reflex dels ulls de la Blanca. Sabrà que tot va bé, que tot és coherent, i deixarà de fer-se retrets. Bell als ulls de Blanca.</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/7112805963504941630/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/fils-de-plata.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/7112805963504941630'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/7112805963504941630'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/fils-de-plata.html' title='Fils de plata'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyDkw4zLRkHkaOc8e1ax4Iva9fHt6lX5O0S6XQeyxXxV_M0jNNwisM9eHg6UVR0EOGTI48geVzla0ZZmOSsGEw84G9nMYtSI2FwfOpkom2NGXQZzp-iy0UnLIddFEc82-ZC1tm0Tgy1Wo/s72-c/reflejo+copia.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-3987410885172370688</id><published>2010-06-22T16:44:00.004+02:00</published><updated>2011-09-02T11:20:52.053+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>Un cuento</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNUTdbtGWrD9Wt5oNYxIAS9V7dMuy5p6wenmN_NLPG57ixAkETNoGhYfNHhUt-y-EXIypLOMywuTXSJ2QYgK7XxQImCLIl0mNGZg5FL9gxAROAb1XfhmiKJSIbwI56bUFs88YWCZ5dbRg/s1600/cuento.bmp&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNUTdbtGWrD9Wt5oNYxIAS9V7dMuy5p6wenmN_NLPG57ixAkETNoGhYfNHhUt-y-EXIypLOMywuTXSJ2QYgK7XxQImCLIl0mNGZg5FL9gxAROAb1XfhmiKJSIbwI56bUFs88YWCZ5dbRg/s320/cuento.bmp&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Voy a contarte un cuento, de esos que no tienen final. Más bien, de esos cuentos que precisan de tu imaginación para alargarse o acortarse. Se van hilando despacito y van entrando dentro de ti. Tan adentro que ya no hace falta que te cuenten todos los detalles, y es que ya los sabes porqué acaban formando parte de ti. Aún hay más, te contaré un cuento que en realidad son tres, aunque esto no se sabe hasta el final. Y por raro que parezca, es un cuento que no tiene nada que ver con la casualidad. En realidad, no lo sé. Pero yo creo que hay cosas que suceden por alguna razón, hechos que se encadenan sin sentido aparente hasta que no te das la vuelta para verlos en su conjunto. Entonces todo adquiere un significado especial, todo encaja como en un puzzle y te sorprende lo sabia que es... bueno, iba a decir la Naturaleza, pero bien podría ser el Destino, el Sentido Común, Dios, Buda o Alá. Empecemos pues con este cuento que son tres, que no cuenta todo lo que sabe, que te entra adentro poco a poco y que no tiene ni fin, ni aparentemente, ningún sentido.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Se conocieron ya hace algunos años, cuando empezaban con cierta ilusión lo que tenía que ser una nueva vida. Esa esperanza tenían ellos, la de los adolescentes que creen que todo en esta vida es posible. Emprendieron el camino, más o menos convencidos de que era el adecuado, hasta que las gotas de lluvia diluyeron rápidamente la ruta. No era el momento. Hay gente que se cruza en nuestras vidas, va y viene, y aunque los nombres y las caras ya no se nos borran jamás, lo que no vivieron ellos, no les ocasionó ninguna desdicha. Siguieron otros senderos que les alejaron hacia otros paisajes, algunos claros, algunos espesos, algunos vacíos de vida, otros remansos de paz. Pero en su cruzada por la vida, se equivocaron. Retrocedieron cual cangrejos y avanzaron cual tortugas, a veces cual liebres. Tomaron decisiones, algunas al azar. Aprendieron lecciones que jamás olvidarán. Y de repente, se volvieron a encontrar. Sin embargo, ninguno creyó que estuvieran en el mismo andén, esperando el mismo tren. Lo que este cuento aún no desvela, es si alguno lamentó estar en lados opuestos. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Desconocidos amablemente cercanos que comparten cenas y algo más, mientras simulan y disimulan lo que no son y lo que son. Extraña combinación del comportamiento, propia de la prudencia y la curiosidad. Todo se vuelve deforme y resignado, hablan por hablar, se ilusionan porqué si, se besan porqué ya no pueden dejar de besar y simplemente se dejan llevar. Un toque de tristeza en sus ojos cada vez que cruzan sus miradas furtivas más allá de los besos vacíos, porqué saben que se están volviendo a equivocar. Demasiado tarde, ya han asumido que sus trenes pronto partirán y que ya todo quedará muy atrás. Sin embargo, cuando faltaron piezas que no quisieron buscar, tampoco se buscan de nuevo cuando te devuelve esa cara amable, una sonrisa vacía. No era el momento. Ya no habrá más momentos. Entonces se dan cuenta que hay errores que sirven para reaccionar. Lo que este cuento ahora no nos dice, es si alguno empezó a desear ese beso que sólo sería para ellos, que sólo contaría su historia. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Y el cuento nos lleva donde todo empezó, porqué como alfiles defendiendo a su rey, a veces es necesario recular para tomar perspectiva y proteger lo preciado. Nos describe nuestro cuento, una playa plateada bañada por un sol benevolente de media tarde. Tres personas reposan en tumbonas de bambú. Una de ellas relata una historia. Otra sólo asiente. La tercera calla sin ni siquiera atender. El orador, en medio, se apoya sentado en su tumbona, respaldo casi en vertical, vista al horizonte, deshila su relato copa de vino blanco en mano. El oyente, a su izquierda, se alarga boca abajo a lo ancho de su tumbona totalmente en horizontal, su mirada fija en el ausente. El ausente, al otro lado, toma el sol boca arriba, totalmente reclinado, la cabeza ladeada, mira el oyente. Y el orador que teje su historia aunque creo que sin público alguno. Termina su copa de vino blanco y reclina como ellos su tumbona, irrumpiendo en sus miradas, rompiendo con su gesto –buscando la mano de la ausente–, el momento donde todo empezó. Tampoco nos aclara todavía el cuento, si alguno de ellos lo notó. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Esa playa plateada bajo el sol de media tarde y tres tumbonas de bambú. ¿Pueden los besos vacíos en andenes opuestos borrar la nitidez de esta imagen? Y esta fue la razón para intentarlo. Para respirar hondo, tomar distancia y esperar. Esperar a que los trenes con destino a otros paisajes, estén ya a campo abierto para saltar y volver hacia atrás, hacia esa playa plateada bajo el sol de media tarde y sólo dos tumbonas de bambú. El cuento no nos cuenta si llegaron a encontrarse de nuevo en esa playa. Sin embargo, nos desvela que en ese andén, esperando trenes opuestos, había tres personas: el pasado, el presente y lo incierto. Y los dos últimos, lamentaron estar en lados opuesto. Nunca sabremos qué lamentó el pasado. Aún nos dice más, que en las cenas y algo más que compartieron, había tres comensales: el pasado, el presente y lo incierto. Y los dos últimos, entre besos vacíos, empezaron a anhelar ese beso que sólo sería para ellos, que sólo contaría su historia. Nunca sabremos qué deseó el pasado. Todavía hay algo más, nuestro cuento nos aclara que cuando ese gesto rompió el momento dónde todo empezó, todo se volvió un poco más cierto. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Y aquí se acaba este cuento que no tiene final porqué tu imaginación lo alargará o lo acortará a su antojo; que se ha ido hilando dentro de ti y no te cuenta los detalles porqué ya los sabes; que en realidad son tres cuentos: el pasado, el presente y lo incierto, que ahora ya es más cierto. Aquí termina el cuento que no tiene nada de casual, porqué las cosas pasan cuando tienen que pasar, se encadenan sin sentido aparente hasta que no te das la vuelta. Y piensas que la Naturaleza, el Destino, el Sentido Común, Dios, Buda o Alá, son sabios de verdad. &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/3987410885172370688/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/voy-contarte-un-cuento-de-esos-que-no.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/3987410885172370688'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/3987410885172370688'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/voy-contarte-un-cuento-de-esos-que-no.html' title='Un cuento'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNUTdbtGWrD9Wt5oNYxIAS9V7dMuy5p6wenmN_NLPG57ixAkETNoGhYfNHhUt-y-EXIypLOMywuTXSJ2QYgK7XxQImCLIl0mNGZg5FL9gxAROAb1XfhmiKJSIbwI56bUFs88YWCZ5dbRg/s72-c/cuento.bmp" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-4511334480302809022</id><published>2010-06-21T21:04:00.001+02:00</published><updated>2010-06-21T21:06:23.218+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="català"/><title type='text'>L&#39;oblit</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3D_MOnkq6svSiBVN8Ylc0nD5x9yj-qKEDjbFWMtB2ZF6tNd14asxKSSbktsloxpIzRORgcmT8TQ5tccINrHRrzywh6DbSltDAsy2exT-oSGx4HdG_BPVe4X0cVaFAnzFjPb1TBANtDkc/s1600/copa.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3D_MOnkq6svSiBVN8Ylc0nD5x9yj-qKEDjbFWMtB2ZF6tNd14asxKSSbktsloxpIzRORgcmT8TQ5tccINrHRrzywh6DbSltDAsy2exT-oSGx4HdG_BPVe4X0cVaFAnzFjPb1TBANtDkc/s320/copa.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;La Laura recull els plats i les copes amb la calma de qui no té pressa ni li ve de gust fregar la vaixella ni deixar neta la cuina. Està absorta i molt lluny del que està fent. Una copa li rellisca de les mans i esclata en mil bocins quan xoca al terra. El soroll i l’escampall la corprenen i torna en si. S’adona que estava distreta i es retreu no haver parat més compte però s&#39;alegra de que estigués buida. Enfadada amb si mateixa va a buscar l’escombra i la pala, i abans de fer net, es queda mirar els petits trossets brillants de cristall que semblen petites joies sobre el parquet. Sent una coïssor al turmell i quan baixa la vista veu un regalim de sang. Un cristall li ha esquinçat la pell. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Moments esberlats que resten a la seva ment i que llueixen sense llum pròpia. Tanmateix, ja no són més que instants sense valor que han deixat de ser i que ja no fan mal. Recorda nítidament l’observació que un dels comensals va deixar anar ahir durant el sopar. Si tu no has pogut oblidar, jo tampoc podré fer-ho, hi ha records que no s’esborren i jo creia que si. En aquell moment va sorprendre’s de la seva resposta, potser perquè mai abans no s’ho havia plantejat i encara no sabia que n’opinava. No s’esborren, però deixen de fer mal, simplement hi són i aprens a conviure-hi. De seguida algú va canviar de tema i va reomplir les copes buides.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Comença a escombrar els bocins de cristall i recorda aquell episodi que va suscitar el comentari del convidat. Ara farà ja cinc anys d’allò. El que més va doldre-li és no entendre-ho, la incertesa, el no saber el perquè de tot plegat. Sobretot, el rebuig. D’un dia per l’altre, va dir-li que l’havia pifiat del tot. Llavors va deixar de parlar-li. No va rebre cap més explicació, cap més argument. Aquella persona va esfumar-se completament de la seva vida sense deixar ni rastre i va endur-se tots els records, les converses, els viatges, les rialles, la convivència, l’amistat. Només va deixar el dubte de si tot havia estat irreal, fingit, obligat. Va deixar l’absència. La confusió. El dolor. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Acaba d’abocar la pala a les escombreries i s’entreté mirant com davallen els trossets de copa fins al cul de la bossa de plàstic. El que abans era una fina i esvelta copa de vi blanc, ara ja no és res, petits bocins que brillen sobre el negre del plàstic, vestigis del que havia estat, però ja no li fa ràbia que s’hagi trencat. S’ha preocupat bé de no oblidar-se cap cristall en algun racó del menjador per no fer-se mal quan camini descalça. Ferma a consciència la bossa d’escombreries i l’aparta a un costat. Ja no prendrà mal i no ha de patir. De seguida llançarà la brossa per precaució. Revisa altre cop el terra per assegurar-se que no queda cap cristall.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Es posa les piles i en un moment té el menjador i la cuina recollits. Amb molt de compte, posa les copes de vi blanc a la vitrina després d’eixugar-les curosament amb un tovalló de paper absorbent. Una per una, les va arrenglerant i fan goig. Va comprar-les a Praga, cristall de Bohèmia. Se’n va enamorar a l’instant i quan hi beu el vi, té la sensació de que és més bo, més gustós, més glamurós. Només al final, quan ja les té totes al lloc que els pertoca, nota l’absència de la que li ha caigut. Té la certesa que sempre més sentirà també l’absència d’aquella persona, però aquesta sensació ja no li fa mal, només bocins de cristall al fons d’una bossa de plàstic negre d’escombreries. La copa ja no hi és, però li és igual, ja no té importància, només ho recorda, amb més o menys tristesa, amb més o menys dubtes, però sense dolor. &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/4511334480302809022/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/la-laura-recull-els-plats-i-les-copes.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/4511334480302809022'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/4511334480302809022'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/la-laura-recull-els-plats-i-les-copes.html' title='L&#39;oblit'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3D_MOnkq6svSiBVN8Ylc0nD5x9yj-qKEDjbFWMtB2ZF6tNd14asxKSSbktsloxpIzRORgcmT8TQ5tccINrHRrzywh6DbSltDAsy2exT-oSGx4HdG_BPVe4X0cVaFAnzFjPb1TBANtDkc/s72-c/copa.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-4783318170373379275</id><published>2010-06-21T20:57:00.001+02:00</published><updated>2010-06-21T21:00:20.945+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="català"/><title type='text'>Fortes, fràgils</title><content type='html'>&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQkhCDUbgkChsSCm97bEYk9cF1JftpCv7hSxOmLg_TuatnV5suS3cTs89dUCENZOkRlMTQtDToSqWAA1KUrx_klms64IYVZhXOSgMwGtHDUYYXoP2gUHkhpiNOPiIldMT3-QnNIooqNiA/s1600/seda.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQkhCDUbgkChsSCm97bEYk9cF1JftpCv7hSxOmLg_TuatnV5suS3cTs89dUCENZOkRlMTQtDToSqWAA1KUrx_klms64IYVZhXOSgMwGtHDUYYXoP2gUHkhpiNOPiIldMT3-QnNIooqNiA/s320/seda.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La Clara, dreta davant del mirall, la roba interior de setí negre, es pregunta de nou si vol sortir a prendre una copa sola. S’obliga a recordar-se que de ben segur que coincideix amb algun conegut, que encara es jove i bonica i que al final, segur que es deixa dur per l’ambient i s’ho acaba passant bé. Potser fins i tot es fixarà en algun home interessant. El mirarà fins que ell li retorni la mirada i, tot seguit, n’apartarà els ulls segura de que ell ja no deixarà de mirar-la de cua d’ull en tota la nit. Però se sent cansada aquesta nit i la mà li tremola quan es posa el rimmel. S’emmascara la parpella i deixa anar un sospir. Desisteix i defalleix. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Asseguda a la punta del llit en roba interior de setí negre, es pregunta si mai trobarà algú capaç d’enamorar-la i de correspondre-la. Odia aquestes nits en que es trenca alguna cosa dins seu i se sent fràgil i poruga, incapaç de seguir lluitant sola per abastar els seus somnis. Es deixa caure enrere, sobre el llit, i es queda mirant el no-res del sostre. Deixa la ment en blanc. Sent com li pesa tot el cos però de cop, deixa de sentir-lo. Com si l’ànima l’hagués abandonat i el sobrevolés. L’ànima observa l’escena. Un cos inert, peus al terra, genolls en angle recte i les cuixes i el tors allargats sobre els llençols nets de cotó. Pell bruna, tensa i vellutada. Ventre llis. Pits ferms en copes de setí negre. Coll llarg i esvelt. Llavis de cirera. L’ull emmascarat. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Torna al seu cos i s’incorpora. Ningú no li pot prendre els seus somnis, encara que hagi de seguir el camí tota sola. S’aixeca enèrgica i davant del mirall del bany, amb un cotonet xopat de crema, es neteja amb molta cura la parpella emmascarada. Si es queda a casa acabarà de trencar-se, millor sortir i divertir-se que això la fa més alegra i feliç. Amb els dits s’arregla els cabells, toc de perfum i una última ullada al conjunt. Està maca. S’encamina a l’armari i tria un vestit de seda negre, lleuger i vaporós, que insinua les seves corbes molt subtilment. Es calça les sandàlies negres de cinc centímetres de taló fi. Es mira sencera al mirall. Està sexy i se sap forta. Es pica l’ullet abans de sortir de cas. Se sent animada. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Quan entra al club de sempre, les llums càlides i tènues dels fanals de disseny del jardí li il•luminen la mirada i el seu pas s’aferma entre les taules. Saluda a uns i a altres amb un somriure sublim. El barman ja li té el Dry Martini preparat quan arriba a la barra, on troba un parell de coneguts. Xerren, beuen, riuen, improvisen uns passos de salsa, s’obliden dels seus temors. I entre glop i glop, l’albira entrant al club. Camisa blanca descordada fins al segon botó, màniga llarga doblegada per sobre els canells. Texans foscos i calçat còmode urbà. La Clara es fixa en com camina, com es mou, com mira al seu voltant, com somriu als altres i els parla. El segueix encuriosida fins a la barra, on ell demana una copa i alça els ulls cap a ella. Li sosté la mirada el temps just perquè el desconegut ja no deixi de mirar-la i buscar-la en tota la nit. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;I quan s’adorm al seu costat, el desconegut li sembla menys desconegut però la roba interior de setí negre al terra, li sembla menys brillant. La Clara s’arrauleix al costat d’ell i li agraeix en silenci que li hagi recordat que les dones fortes, a voltes, també poden ser fràgils i poden deixar-se cuidar. &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/4783318170373379275/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/fortes-fragils.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/4783318170373379275'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/4783318170373379275'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/fortes-fragils.html' title='Fortes, fràgils'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQkhCDUbgkChsSCm97bEYk9cF1JftpCv7hSxOmLg_TuatnV5suS3cTs89dUCENZOkRlMTQtDToSqWAA1KUrx_klms64IYVZhXOSgMwGtHDUYYXoP2gUHkhpiNOPiIldMT3-QnNIooqNiA/s72-c/seda.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-3150931377033965734</id><published>2010-06-21T20:52:00.000+02:00</published><updated>2010-06-21T20:52:13.622+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>El lienzo que se hace presente</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYGT1wc4w4ClUZZV0jIBIPkczjxyIVX9W6IKQKwZGRfJqj6lDbztDTvJHTOhlSAJx3p80Ob9MF2t3-yIMJ14EETbz9Rqw0KaesumPiwNVUDqiSedajNfxxabW9m1_6VdYsg6UoD1S-MrU/s1600/lienzo.jpg&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYGT1wc4w4ClUZZV0jIBIPkczjxyIVX9W6IKQKwZGRfJqj6lDbztDTvJHTOhlSAJx3p80Ob9MF2t3-yIMJ14EETbz9Rqw0KaesumPiwNVUDqiSedajNfxxabW9m1_6VdYsg6UoD1S-MrU/s320/lienzo.jpg&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Érase una vez una mujer que amaba a un hombre. Sin embargo, lo amaba en la distancia, inalcanzable ser que no podía besar, ni abrazar. Añoraba su mirada al hablarle, su cabello, su olor, el sabor de sus labios. Añoraba su voz al despertar. Añoraba su mano en la suya y sus pies calientes bajo las sábanas. Añoraba su forma de andar, el ruido de sus pasos y la firmeza de su piel. Añoraba todos y cada uno de los momentos que pasaban juntos. Añoraba su sonrisa y sus carcajadas, y su respiración al acariciarlo. Su añoranza era tal, que en cada suspiro perdía un poquito de alma y vagaba por las calles sin levantar la mirada, deseando que el tiempo se compadeciera de ella y se agotara. Hasta que un día, desvalida y decadente, se rindió junto al lago, a los pies de un sauce llorón. Se ahogó en sus lágrimas hasta que el sueño la atrapó. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Al despertarse, vió a su lado un viejo rechoncho de aspecto bondadoso. Lucía una larga barba gris llena de migas de pan. Llevaba tejanos y camisa a cuadros, deportivas y un abrigo un poco raído. Apenas tuvo tiempo de incorporarse que el viejo se puso a hablar. “Una no se puede quedar dormida así por las buenas. Suerte tienes de conservar tus pertenencias. ¿Qué haces aquí? Te abandona el alma. ¿Te apetece hablar un poco? Te he guardado medio bocadillo de jamón por si te apetecía un bocado. ¿Lo quieres? He visto muchas personas como tú. El amor os duele en las entrañas. Veo como suspiráis trocitos de alma. ¿De qué sufres tú? ¿Desamor? ¿Traición? Déjame pensar. Déjame verte. ¡Tú, hija mía, sufres de añoranza! ¿Te has preguntado alguna vez por qué las noches están pobladas de estrellas?”. Acarició el pelo de la atónita mujer, se levantó y se fue. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;La mujer que amaba a un hombre no daba crédito ni a sus ojos, ni a sus oídos, y se asustó cuando se dio cuenta que a pesar del surrealismo de lo sucedido, no se trataba de un sueño, es más, hasta se preguntó por qué las noches están pobladas de estrellas. Y así pasó la tarde, frente al lago y a los pies de un sauce llorón, preguntándose que hacían esas estrellas colgando en la oscuridad. Notó una leve brisa en su pelo, del lado donde ese extraño la acarició. Se comió el bocadillo de jamón sin reparo alguno. Notó que su añoranza se hacía más ligera, más llevadera. Y así también anocheció. Anocheció sin estrellas. Una noche oscura, triste, fría. ¿Dónde están las estrellas? Pensó en su amado. No podían abrazarse, besarse, acariciarse, pero se amaban y se sabían juntos bajo esas mismas estrellas que lucían para ellos cada noche. ¿¡Dónde estaban sus estrellas?! &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Y su añoranza se alzó por encima del sauce llorón, brillante y resplandeciente hasta posarse en ese negro firmamento. Con cada suspiro de añoranza iba ella poblando de estrellas esa noche. Poco a poco, la oscuridad se tornó belleza y la belleza le devolvió su alma. Pensó en su amado. Pensó en las estrellas que cada noche en el cielo se recostaban, regalándoles un poquito de presente. Pedacitos de amor que robaban a la distancia. Estrellas que protegían sus sueños y les devolvían sus almas. “Mi amor, haré de la añoranza un bonito lienzo para contemplarlo contigo.” Y la mujer que amaba a un hombre decidió dejar de amarlo desde la añoranza. “Y de este lienzo haremos presente hasta que vuelvas a mi.” &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/3150931377033965734/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/el-lienzo-que-se-hace-presente.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/3150931377033965734'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/3150931377033965734'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/el-lienzo-que-se-hace-presente.html' title='El lienzo que se hace presente'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYGT1wc4w4ClUZZV0jIBIPkczjxyIVX9W6IKQKwZGRfJqj6lDbztDTvJHTOhlSAJx3p80Ob9MF2t3-yIMJ14EETbz9Rqw0KaesumPiwNVUDqiSedajNfxxabW9m1_6VdYsg6UoD1S-MrU/s72-c/lienzo.jpg" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-8340985992388839166</id><published>2010-06-21T19:56:00.002+02:00</published><updated>2010-06-21T20:52:29.476+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>Sirenas con zapatos de tacón</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkFp7QxCunbME4V49ChETQYOgbjGGEdtvl5Br5bafpcBOsjyeIHrCITgTxUMY5P60vdQua_iw6roDfwlciHZ5KQTCt7Deoq2Q3ScWv-C_tRan_DTMW2Y00rNoffn64gtcaR0CjbCv-QSw/s1600/sirena.bmp&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkFp7QxCunbME4V49ChETQYOgbjGGEdtvl5Br5bafpcBOsjyeIHrCITgTxUMY5P60vdQua_iw6roDfwlciHZ5KQTCt7Deoq2Q3ScWv-C_tRan_DTMW2Y00rNoffn64gtcaR0CjbCv-QSw/s320/sirena.bmp&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;De pequeño le contaron que había princesas y hechiceras y caballeros errantes que deshacían maleficios con besos y hacían brotar rosas de la sangre de dragón. De pequeño le contaron que existían sirenas y cantos embrujadores y héroes que combatían feroces en los mares y sucumbían a los besos de sus amadas. De pequeño le contaron que todo esto era mentira. Le contaron que eran ficticias las princesas y las hechiceras y las sirenas. Y que ni los caballeros, ni los héroes, ni los dragones eran reales. Porqué los cuentos, cuentos son. Así creció pues, descreido y abatido por una realidad tan deslucida, alejado de la magia y la ilusión de los relatos para niños. Le hubiera gustado robar unos años más a la inocencia y dejarse llevar por campos de batalla entre armaduras relucientes y bellas damas de trenzas doradas. No pudo ser. Los niños deben crecer. Y el niño se hizo adolescente y el adolescente se hizo joven y el joven se hizo hombre. Un hombre bueno, un hombre tranquilo, racional y realista. Nada quedaba de ese niño que creía en los cuentos. Sin embargo, se olvidaron de contarle en su momento, que a veces, la magia existe y los cuentos recobran vida.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Nada inusual presagiaba esa noche. Empezó con una cena como cualquiera, llena de conversaciones llanas, un menú asequible, buen vino y buena compañía. Amigos y desconocidos por conocer, hilando historias cotidianas de coches averiados, reuniones con jefes, rebajas de verano y viajes al extranjero. Alguien le habló de un libro y le apuntó la referencia en una servilleta de papel. Nuestro hombre no se quedó para los postres y fue al encuentro de una mujer. Sin embargo, cuanto más se alejaba de aquél restaurante, más le atraía una extraña fuerza de nuevo hacía él. Pegada en sus dedos esa servilleta de papel. Y es que las sirenas hoy en día visten tejanos y calzan deportivas, y en vez de cantos embrujadores, hablan de sus vidas. Esa noche nuestro marinero sin navío se refugió en brazos de la mujer que le aguardaba, pero ninguno de sus besos pudo romper el hechizo que hizo mella en él. Nunca más volvió a ver a su sirena y aprendió a convivir con el recuerdo de su canto. Los días pasaron y los meses también. Pero cada vez que pasaba cerca de ese restaurante o tocaba esa servilleta de papel, le embargaba el deseo y la sensación de que la volvería a ver. &lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Unos cuantos años no pasaron en valde. Nuestro hombre hizo y deshizo y rehizo su vida. Aunque el niño que fue empezaba de nuevo a soñar. Volvía a creer en sirenas, hechizos y héreos que surcan el mar. Así que se agarró bien fuerte a estos pedacitos de cuentos para poder esperar paciente ese beso que rompería el hechizo. ¡Loco! Le hubieran gritado, si jamás hubiera contado que una sirena le había hechizado. Pero cuentan por ahí, que a veces, los objetos, ciertos momentos, algunos lugares, quedan impregnados con toques de alma. También cuentan que las almas se buscan entre la muchedumbre sin saberlo, y en su intento no cesan, siempre al acecho de esas migas de pan que en su camino quedan. Ese restaurante. Esa sevilleta de papel. Los ecos de esos cuentos de niñez le susurraban al oido que algo debía pasar. El destino. El azar. Eterno. Fugaz. Su sirena le cantaría seguro una vez más. Y nada inusual presagiaba esa noche. Empezó con una cena como cualquiera, llena de conversaciones llanas, un menú asequible, buen vino y buena compañía. Alguien le habló de un libro y él sacó una servilleta de papel con una reseña. “¡Es de mi puño y letra!”. Si lo es, mi sirena, y a ti me ha devuelto. Ha sido el pequeño faro de mi hogar. Porqué los cuentos, a veces, no lo son. Y las sirenas hoy en día, visten tejanos y, a veces, zapatos de tacón. &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/8340985992388839166/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/sirenas-con-zapatos-de-tacon.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/8340985992388839166'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/8340985992388839166'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/sirenas-con-zapatos-de-tacon.html' title='Sirenas con zapatos de tacón'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkFp7QxCunbME4V49ChETQYOgbjGGEdtvl5Br5bafpcBOsjyeIHrCITgTxUMY5P60vdQua_iw6roDfwlciHZ5KQTCt7Deoq2Q3ScWv-C_tRan_DTMW2Y00rNoffn64gtcaR0CjbCv-QSw/s72-c/sirena.bmp" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5345287068714355232.post-3845491158636754586</id><published>2010-06-21T19:37:00.004+02:00</published><updated>2010-06-22T11:21:56.887+02:00</updated><category scheme="http://www.blogger.com/atom/ns#" term="castellano"/><title type='text'>Una copa de gin</title><content type='html'>&lt;div class=&quot;separator&quot; style=&quot;clear: both; text-align: center;&quot;&gt;&lt;a href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKUL3rWecvaVSbE4zUolKTyoyM-pBDeU7Kqh1jDx9wbeYHT5MDaiiWFRd3g7my93r8mXRapGXQ8zH8w3uX4K2E7eeVRzOBKx16DGLAUX30obP1l7bwTQZk6SwfeMp_ysm9aEZ37WkJTAk/s1600/gin.bmp&quot; imageanchor=&quot;1&quot; style=&quot;clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;&quot;&gt;&lt;img border=&quot;0&quot; ru=&quot;true&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKUL3rWecvaVSbE4zUolKTyoyM-pBDeU7Kqh1jDx9wbeYHT5MDaiiWFRd3g7my93r8mXRapGXQ8zH8w3uX4K2E7eeVRzOBKx16DGLAUX30obP1l7bwTQZk6SwfeMp_ysm9aEZ37WkJTAk/s320/gin.bmp&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Suaves y mullidos, tiernamente tibios, presionaron levemente los suyos y se entreabrieron con desconcertante ímpetu para ofrecerle un soplo húmedo de calor y carícias sabor a miel. Un par de segundos irreales. Dos más para volver a la realidad. Algunos para notar esos labios buscando los suyos. Y los últimos para gozarlos sin demasiado temor. Largo y único. Tan apasionado como descolocante. A Gustavo le parece incorpórea, intangible, vano fantasma de niebla y luz entre sus brazos. Y es que junto al beso, Ana deja una sombra de incertidumbre cuando se adentra en su portal y desaparece en el ascensor. Durante un instante, Gustavo piensa en callar. Luego en hablar. Piensa en olvidar. Luego en soñar. Piensa en huir. Luego en luchar. Dibuja una mueca. Esboza una sonrisa. En la cima de una montaña siente el vértigo en sus entrañas y una extraña sensación de bienestar, el aire de la libertad. Rey por un día en las alturas de un placer sin igual. No sabe que debe permitirse sentir. Decide esperar. Esperar a que Ana vuelva a él o se desvanezca en esa noche viciada de surrealismo y mezclas de alcohol. No sabe si a medias podrá quererla. Peón a merced de la reina. Y sin embargo, el tiempo le guía entre sus miedos y calma su inquietud. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;
&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Gustavo retoma su vida al día siguiente, dejando para más adelante cualquier tipo de reflexión. Decidió que esperaría y aún mantiene su postura. Demasiado mayor se cree para andar jugando en amoríos sin sentido. Ana no es para él. Demasiado guapa, demasiado espontánea, demasiado apasionada, demasiado divertida. Demasiado vulnerable. Demasiado peligrosa quizá. Gustavo teme enamorarse de un imposible. Pero de momento, prefiere no perderse en el laberinto de sus emociones. Sigue con sus quehaceres sin más. Ni tan sólo comenta los acontecimientos a sus allegados mientras comparten una cerveza y hablan de todo y de nada. Hasta que la rutina y el silencio le convencen de que fue sólo un instante lo que aquella noche sucedió. Vuelve a ser el hombre pausado y firme que era antes de ser sorprendido una noche en un portal. Ese beso estremecedor ya sólo es una nebulosa que se dispersa entre su mundo y la irrealidad. Los días pasan sin demasiado brío y las noches se alargan hasta al amanecer. Pero copa de gin en mano, disimula las ojeadas que lanza más allá de las conversaciones que le rodean, en busca de esos rizos azabache que le permitirán de nuevo soñar. Los hielos se tambalean en el vaso y se deshacen con su ilusión.&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Una cara conocida, de amable sonrisa y mirada cómplice, se aproxima a él con una nueva copa de gin. En ella, tres relucientes cubitos flotan sin pesar alguno. Y es que los sueños vienen y van, se desvanecen y vuelven a florecer. Mientras haya un vaso lleno, habrá gustos, y olores, y colores, y esperanzas que hilar y deshilar. Pero lo que uno se ha bebido con gozo, ya nadie lo podrá reclamar. Quien sabe si mañana esos rizos azabache le regalarán de nuevo un beso delante de un portal. Quizá no serán rizos sino trenzas de oro y sus besos sabrán a melocotón frente a la barra de un bar. Gustavo sorbe ya sin temor alguno su copa de gin y le parece más refrescante, más aromática en su paladar. A lo lejos oye una risa familiar. Es Ana. Ya no quiere esperar. Si los suspiros son aire y van al aire, y las lágrimas son agua y van al mar, cuando un sueño se olvida, ¿sabes tú adónde va? Gustavo la saluda y hablan y ríen y llenan más copas de gin. Ahora Ana le parece menos incorpórea, menos intangible, y es que cuando uno sueña sin temor, hasta el sueño puede volverse real.&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/feeds/3845491158636754586/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/una-copa-de-gin.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/3845491158636754586'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5345287068714355232/posts/default/3845491158636754586'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://airesdevida2010.blogspot.com/2010/06/una-copa-de-gin.html' title='Una copa de gin'/><author><name>Aires de Vida</name><uri>http://www.blogger.com/profile/11570890578738110289</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='27' src='//blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4df1BGyHYt_RNK2MGu7evgEw_7HQLN-w5DJ7AMnLFhq1bTEh96E74oulYVj5qDZq5QlistTWqenCc-kiNYte1w6dyhZdOBrvvt39t-6JICXieYkiklGyZL5zpykit9A/s220/pluma.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKUL3rWecvaVSbE4zUolKTyoyM-pBDeU7Kqh1jDx9wbeYHT5MDaiiWFRd3g7my93r8mXRapGXQ8zH8w3uX4K2E7eeVRzOBKx16DGLAUX30obP1l7bwTQZk6SwfeMp_ysm9aEZ37WkJTAk/s72-c/gin.bmp" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>