Això era i no era

Indignación

2011-06-15T22:54:00.000+02:00

El 15M pilló a todos desprevenidos; todos los que estaban convencidos de que se había abolido el espiritu reivindicativo, la capacidad de protestar; y quizas lo más importante, las ganas y la ilusión por discrepar. La clase política estaba tranquila y acomodada en esa burbuja artificial que se han creado ellos mismos; donde no tiene contacto con la realidad y se autoconvencen de que a nadie le importa ni preocupa que hacen, cuando lo hacen ni como lo hacen.
Por esto el 15M no supieron como enfocarlo, ni como asumirlo; y siguen sin saber nada ni asumir que la gente esta indignada con su manera de actuar, por la escala de valores que aplican; que la gente quiere respuestas, quiere poder opinar y que se les tenga en cuenta.
La clase política ha demostrado con creces su mediocridad, sin distinción de ideologias ni de cuotas de poder. Valoran mucho más las posiciones partidistas y de cuotas en la encuestas, que la capacidad de acuerdos para llegar a soluciones de estado ante la situación económica que se esta viviendo.
Siguen soñando, todos ellos, con gobernar y mandar; no quieren asumir la realidad de que el estado esta prisionero de los mercados; y ante esto solo hay una solución, el acuerdo, la moderación y la mediación; y todo esto, desgraciadamente, no hay un solo político en España que este capacitado para llevarlo a cabo.
Y se han empecinado en luchar contra el movimiento, Spanisch Revolution, regenerador de la democracia, porque desde su punto de vista les quitará poder, cuando en la práctica, hace ya muchisimos años que no tienen ningún poder, ni capacidad de decisión; en el momento que sucumbieron a las presiones de los mercados internacionales, vendieron su integridad moral y la integridad económica del Estado.
Hoy verlos luchar contra los indignados en las plazas es patético, ni siquiera son conscientes que ya ni defienden sus sillas; que una vez que has vendido tus principios y tu moral al mejor postor no tienes más opción que seguir adelante o en una arranque de dignidad presentar tu dimisión; todos, todos, ya que la catadura moral tanto la muestras desde ámbitos de poder como desde la oposición; y en estos momentos ya estan todos ellos prostituidos.
Los grupos de radicales que aprovechan para desestabilizar a los manifestantes del 15M, son esto, grupos de radicales ajenos a individuos con una consciencia democrática, aunqué tal vez seria muy interesante saber y concoccer a quien esta detras de las trinceras diseñando estas acciones.

La Paraula

2011-03-18T22:48:00.000+01:00

La paraula pot esser un arma molt perillosa o per el contrari un eina que podem emprar per fer molt de bé.

Sempre hi pot haver una persona que ens pot fer molt de mal amb una paraula ofensiva, humillant o agresiva, ho faci inconscientment o consientment per fer-nos mal. Quan això passa el normal es que ens agafi desprevenguts, i no sapiguem reaccionar i altres vegades reaccionam amb agresivitat.

El que hem d'aprende és a salvar el nostre ànim. No hem permetre que ens afectí emocionalment. Devant una ofensa greu l'hi hem de mostra a l'altre que ha passat els límits, i ha d'esser la nostra actitut la que ho mostrí; ha de veure que ens hem enfedat. Si creim que qualqhom és perjudicial per el nostre ànim, l'hem d'evitar.

Si permetem que les persones ens dominis s'apaga la nostra energia i la por domina la nostra vida. Si feim desapareixer aquesta por, reapareix la nostra energia recuperam el nostre lloc perdut.

El dolor de la impotencia

2011-03-13T21:27:00.000+01:00

Por muy seguros que nos sintamos en nuestro entorno, siempre nos puede golpear la llegada de una enfermedad en la familia. Y es entonces cuando tenemos que hacernos fuertes ante la situación, y muchas veces enfrentarnos a fantasmas psicologicos, que en nuestra vida habitual mantenemos enterrados bajo capas y capas de falsa seguridad.
Cuando empezamos a dudar de nuestra propia capaciad de analisis; cuando tenemos que mostrar apoyo a otros miembros de la familia, y a la vez no nos sentimos capaces de superar nuestros propios medios.
Tenemos que aprender a diseccionar nuestros sentimientos de culpabilidad, superar nuestras frustaciones.
Es un camino duro, difícil, lleno de baches, subidas, bajadas; hay momentos en que nos parece interminable, la sensación de que estamos agotando nuestras fuerzas. Y sin embargo siempre acabamos encontrando el último recurso, el último intento; y esto nos da este otro empujón que necesitamos para seguir.
Este muro de la impotencia, se supera con constancia, con apoyo del entorno más cercano, compartiendo el dolor con los miembros que se enfrentan al mismo abismo. El amor, la constancia y la ilusión son el motor que nos mueve a la superación.

Gambia - Mallorca (Barcelona) viatge d'anada i tornada

2011-03-13T15:34:00.001+01:00

Ara ja fà bastants de mesos vaig parlar-vos dels esforços per dur un nin desde Gambia a Mallorca per una operació quirurgica, imprescindible perque el nin sobrevisquí.

Tot aquest s'ha seguít fen feina per aconseguir tota la documentació per poder dur-lo cap aquí, tot això ho ha fetu una dona a caràcter individual, i al final el que ha aconseguit ha estat que donassin el permis per viatjar al nin acompanyat del seu pare (les autoritats de Gambia) i el suport d'una companyia aerea, per els viatjes.

Després de totes aquestes peripecies el nin serà operat el proper 22 de març, però a una clínica de Barcelona, per un tema de la companyia aerea i de visats.

Es totalment irrelevant on siguí operat aquest nin, el que realment importa és que serà operat, i esperam que la intervenció siguí un exit, tal i com aseguren els metges.

Però no oblidem que tot això ha estat posible gracies a la perseverencia de una dona que no ha deixat mai de tenir esperança i per molts de documents, visats, etc que l'hi haguín demanat, no s'ha rendit en cap moment.

Esper poder parlar de l'evolució de la recuperació.

Un Lazo en Movimiento

2010-10-03T21:32:00.004+02:00

Un año más ha llegado octubre, y en octubre celebramos el dia mundial del Cancer de Mama, es una manera de recordarnos a todas que no debemos descuidar los reconocimientos, que la prevención y la detección precoz es la mejor arma contra esta enfermedad. También es una fecha que nos recuerda que hay vida después de un cancer, que lo importante es la lucha, las ganas de vivir, las ganas de sentir, que el que haya que mutilar una parte de nuestros cuerpos no es obice para que nuestras vidas no sigan siendo llenas, para que no sigamos siendo hermosas, explendidas. El mes de octubre tiene que servirnos para revindicar el derecho a vivir, a enfrentarnos al lobo y salir vencederas, más mujeres, más libres, más fuertes. Se organice donde se organice la movilización del Lazo, sea una caminata, una carrera, un paseo de nordic walking, una concentración, etc la idea que se nos ocurra, tiene que ser una fiesta, una manera de celebrar el triunfo de todas las que han salido vencedoras y una manera de honrrar a todas las que con valentia y con ganas lucharon para vencer también pero su suerte no fué tan benevola en la batalla. Un beso a todas.

El Pal - Ses Orelles de s'Ase

2010-10-03T21:23:00.003+02:00

Una pasejada increible, hem començat a caminar al kilometre 8 de la carretera de Formentor, i ja de tot d'una hem començat a pujar, i quines pujades, però quines vistes, el Colomer, na Farrendell, i sempre al el Castell del Rei, la Badia de Pollença, El Cavall Bernat, Na Blanca, etc, i cada vegada més amunt, i un dia clar, i les viestes cada vegada més impresionants, guaitar als acantilats, veure la mar, allà baix, i sempre el Colomer de referencia, i l'arribada al Pal, el nostre destí, INCREIBLE, i desde allà ja veus el Cap de Catalunya, el Faro, el Fumat, la Roca Blanca. Un dia per tornar repetir, un dia i unes viestes per compartir amb els amics, un somni.

¡Quiero zapatillas de deporte que no estén hechas en Asia! ¿Mande? (Aida Sánchez/ CanalSolidario.org)

2010-09-28T22:53:00.001+02:00

Hemos llamado a 15 tiendas de deportes de Madrid y Barcelona para preguntar si tienen calzado deportivo que no esté fabricado en Asia. La respuesta en todas ellas: No. Las alternativas son escasas, pero existen: ¡Juega limpio y pasa del calzado sucio!
¿Has intentado encontrar alguna vez zapatillas de deporte que no estén fabricadas en el sudeste asiático? Difícil, ¿verdad? La odisea empieza a la hora de interpretar las etiquetas. Con la legislación actual, un “made in Spain” puede significar que, aunque las zapatillas se hayan fabricado en Asia, en España les han hecho sólo un simple retoque final.
El problema es que en zapatillas deportivas casi no hay opciones locales... http://www.canalsolidario.org/noticia/24610

Unos datos sobre el Nordic Walking

2010-03-12T22:54:00.000+01:00

¿Caminan los nórdicos diferente que los españoles? En principio no, ellos también tienes dos piernas. Pero en los últimos años se ha popularizado y extendido la marcha nórdica conocida internacionalmente como Nordic Walking, que consiste simplemente en caminar con la ayuda de bastones similares a los de esquiar.

¿Por qué se ha puesto de moda algo así? Básicamente porque es un tipo de ejercicio físico accesible para personas de todas las condiciones, que se puede realizar con más o menos intensidad, cuyo aprendizaje es muy rápido, que favorece extraordinariamente la coordinación entre el cuerpo y la mente y que tiene múltiples beneficios:
- Utiliza un gran número de grupos musculares en un mismo movimiento en contraprestación al running o a la marcha convencional que utiliza solo el tren inferior
- Mejora la capacidad cardiovascular (que equivale a la de una suave sesión de running) y la oxigenación
- Duplica el gasto energético y consumo de calorías respecto de la marcha clásica
- Disminuye la presión sobre las articulaciones
- Mejora la movilidad del cuello y la parte superior de la columna a la vez que fortalece la espalda y los brazos
- Contribuye a la prevención de la osteoporosis

Armados de bastones andan por las orillas de los rios, las praderas y las montañas. Cada vez son más y suelen ir en grupo. Son los nordic walkers.
Aunque a los no iniciados en este deporte les siga pareciendo un poco ridículo y no puedan ocultar una sonrisa o evitar un comentario, nordic walking, o marcha nordica, es el deporte que en este momento causa furor en Alemania. Proviene de Finlandia, por eso lo de nórdico, y se origina en los deporte sde invierno escandinavos: debido a que el esquí de fondo no puede practicarse cuando ha desaparecideo la nieve.

El compromiso constante de Baltasar Garzón

2010-03-12T22:12:00.000+01:00

Trabaja durante años a favor de las víctimas y contra la impunidad

Baltasar GarzónEl juez Baltasar Garzón es noticia prácticamente todos los días. Su labor aplicando el principio de justicia penal universal ha hecho correr ríos de tinta y ha puesto contra la cuerdas a personajes como el dictador Augusto Pinochet o a los militares que cometieron numerosos crímenes en la dictadura argentina. Ahora tiene entre manos el caso de la prisión de Guantánamo y ha metido la mano en la gran herida purulenta de la historia de nuestro país: los desaparecidos de la Guerra Civil. Aún se recuerda su actuación implacable contra la trama política de los GAL o su constante trabajo acorralando a ETA y a su entorno.
http://www.revistanamaste.com/el-compromiso-constante-de-baltasar-garzon/

Por Alberto D. Fraile Oliver
Revista Namasté

Quan acabarà aquest desbarat? Quan ens respetaràn el suficient per tenir-nos en compte?

2010-02-27T20:57:00.000+01:00

Després d'unes setmanes d'autentica bogeria, hem arribat a l'últim divendres de febrer amb un penúltim acte d'autentic climax. El esperpent que ve escenificant Unió Mallorquina aquests mesos cada dia ens deixa una sorpresa nova.

El que realment no arribo a entendre és com és possible que, si el 90% dels casos de corrupció que estan sortint a la llum tenen el seu inici en la legislatura passada, que UM governava el Consell en coalició amb PP, que PP s'ofereixi com única sortida viable en el poder per a acabar la legislatura. No hem d'oblidar, que encara que ara els grans titulars siguin per als polítics de UM, la meitat de la plana major del PP està imputada en alguna causa; el que uns hagin acaparat els titulars, no lleva que els altres segueixin estant on estan. I són a ells mateixos, els uns i els altres, als quals se'ls omple la boca demanant dimissions en el Govern i el Consell, així com en l'Ajuntament.

En cas que es produís aquesta dimissió, quins candidats podrian proposar ells per a ocupar els càrrecs executius? A un senyor que els dilluns acudeix al seu despatx, a una senyora que no s'adóna del que fa la seva mà dreta amb una visa, a uns senyors que els sembla bé que algú infli els pressupostos de les obres públiques per a poder cobrar comissions que li permetin tenir escombretes de bany de 300€, però que hem de creure i pensar que ells no en cobraren de comissions, només veien com un altre en cobrava i ells no deien res???

Qué hem fet els ciutadans d'aquestes Illes per haver de mantenir aquesta casta de bestiar amb els doblers dels nostres imposts, que tant ens costa de guanyar?
Per qué aquests senyors estàn blindats d'esser acomiadats de la seva feina quan a qualsevol de nosaltres en el moment que ens indemnicin amb 45 dies per any treballat ens poden fer fora sense altre motiu que l'amo s'ha cansat de veurens, i a aquests politics, per molt que es puguí demostrar la seva ineptitut, prevaricacions, apropiació indebuda, malversassió de fons públics, etc els hem d'aguantar tant si volem com si no, fins que ells decideixen dimitir, si ho decideixen?
I el més trist de tot és que a les properes eleccions seràn els mateixos que es presentaràn, i seràn els mateixos que seguiràn cobran uns sous que no es mareixen, i seguiràn visquent a l'esquena dels contibuients als que ens desprecien sense amagar-sen gens.
El que hem de demanar són llistes obertes, ja que volem votar a les persones i no els partits, perque al cap i a la fí són les persones les que es seuen a una cadira i no la mollen ni a tirs, i són les persones les que posen la ma al calaix, així que els votants hem de tenir dret a dicidir a quina persona volem donar el nostre vot perque fací tot aixó, al pareixer de totes maneres ho feràn, segons pereix la disponibilitat a la corrupció està lligat geneticament a la vocació política.

Ser mujer y ser mayor de manera autónoma, sana y equilibrada

2010-02-19T17:03:00.000+01:00

Con sus acciones e iniciativas las mujeres mayores desmontan cada día, los tópicos que se han asociado a la vejez: desaparición de la sensualidad y de la sexualidad, la enfermedad, la invisibilidad social y económica, la pasividad y la soledad obligada.
Nunca como hasta ahora ha habido tantas mujeres mayores tan preparadas, y con tanta energía, con un bagaje tan grande y con tantos años por delante.
http://www.revistanamaste.com/ser-mujer-y-ser-mayor-de-manera-autonoma-sana-y-equilibrada/

Revista Namaste

¿Quien es realmente un pobre espiritual?

2010-01-17T20:39:00.000+01:00

Esta semana a raiz del terrible terremoto de Haiti se ha generado una polemica por las declaraciones del Sr. Obispo de San Sebastián, el cual al dia siguiente intento maquillar sus declaraciones diciendo que se habián sacado de contexto. Sr. Munilla, yo estaba escuchando el programa La Ventana en directo mientras Gemma Nierga le entrevistaba a Ud. por tanto yo no estoy influenciada por ningún titular escandaloso, y le puedo asegurar que sus palabras no se sacaron en ningún momento de contexto, a la pregunta referente al terrible terremoto Ud contesto que era más preocupante la pobreza nuestra, de nuestra sociedad, que la terrible tragedia de esa gente, ya que nuestra sociedad tiene un profunda pobreza espiritual.

Hacia solo unos dias que otro "ilustre" Obispo, el de Granada, sin ningún rubor dijo que una vez que se había legalizado el aborto, esto daba via libre a los hombres para cometer violaciones, ya que la mujer tenía via libre para librarse de las posibles consecuencias de estas violaciones.

Las declaraciones de uno y de otro, y que la gravedad de las mismas no haya provocado que sean destituidos inmediatamente de sus cargos, nos hace pensar que sus colegas y superiores compoarten con Uds la bestialidad de sus ideas, esto solo sirve para la demostración práctica de quienes son realmente los pobres en espiritualidad, Uds, señores mios, toda la clase eclesiastica que son capaces de escuchar semejantes declaraciones sin escandalizarse.

Estamos cansados de oir a toda la clase eclesiastica argumentar que los fieles se han alejado de la Iglesia, ellos olvidan un detalle muy importante, la Iglesia son los fieles, por tanto los fieles no pueden haberse alejado de la Iglesia, ya que son ellos mismos.

Los que si se han alejado de la Iglesia es toda la clase eclesiastica, ellos que se han atrincherado, cual "okupas", en las catedrales, conventos y palacios episcopales, y le han dado la espalda a la Iglesia, ellos que amparandose en su estatus privilegiado se permiten criticar, juzgar y aleccionar a toda una sociedad de la cual se han alejado y a la cual contemplan desde su egocentrismo, creiendose superiores a todo y a todos y por encima de las leyes y de los valores humanos. Ellos son los pobres de espiritu, que con declaraciones y actuaciones estan rozando la legalidad, ya que se comportan cuales instigadores y encubridores de actividades delictivas tales como la violación y la pederastia. Ellos son los pobres de espiritu que deberian perder sus privilegios y que de oficio se investigara sus actuaciones.

Hasta pronto.

Bon any 2010

2010-01-02T20:14:00.001+01:00

Hem començat un nou any, esperem que la salut i l'amistat segueixin acompanyant-nos en aquest nou any.

Algunes persones comencen en any fent un llistat de propositos i objectius, jo prefereixo anar adaptand-me a les circumstàncies, que els meus objectius s'adaptin als esdeveniments segons vagin ocorreguent. Però sigui el que sigui el metodo de cadascun, esperem que cadascun obtingui el que espera.

Esperem que vagi suavizant-se la crisi que es viu actualment, encara que serà molt díficil que aquest any es noti el canvi. Esperem que la classe politica recuperi una mica de sentit comú i facin l'esforç d'acabar amb la corrupció que actualment sembla ser el seu únic mètode de treball.

Si tenim salut i aconseguim eliminar les dues màximes preocupacions que té la societat actual, la crisi i els politics; llavors podrem centrar-nos a gaudir de la vida i apreciar les petites coses que dia a dia van sorgint en el nostre camí.

El que s'ha dit, que l'any nou sigui fructifer i profitós per a tots. Fins aviat.

Molts d'Anys i Bones Festes

2009-12-27T01:05:00.000+01:00

Estem gaudint del que per tradició són les festes més familiars en les Illes, recordem que la tradició ens duia el dia de Nadal a casa d'uns padrins a dinar i el dia de Segona Festa a casa dels altres padrins. Si fa uns anys s'hagués trencat aquest ritual hagués estat un drama, actualment el fet que moltes familías es conti amb més d'una llar, el del pare i el de la mare, i que al seu torn els progenitors tinguin altres parelles, que representa moltes vegades més de dues cases d'avis fa que aquesta tradició hagi anat canviant i cada familía la va adaptant a la seva situació particular. Però encara així, aquestes festes segueixen conservant majoritàriament la seva caracter familiar, han perdut gran part de de el seu pes religiós, ja que cada vegada la societat és cada vegada més laica.

Encara que el caracter de família i convivència familiar tendria que practicar-se tot l'any, i en la mayoria dels casos així és, tenen un valor afegit unes dates que faciliten i promouen aquesta convivència familiar i esperem que aquest caracter se segueixi conservant, encara que no estaria de més deixar de costat el protagonisme que des de fa uns anys ha adquirit el consumisme.

Esperem que la profunda crisi que es viu aquest any serveixi per a posar en el seu lloc cada valor, el familiar i el del consum. És imprescindeble que es torni a la tradició de la reunió familiar, per a un dinar, un sopar, simplement pel plaer de reunir-se tots junts per a gaudir d'un dia familiar; i ens oblidem del pes que ha adquirit el factor regals, grans menjars (excessivament cars) i tot el que representa un consum que no té cabuda en les nostres tradicions ni en les nostres butxaques.

Espermos que aquesta crisi ens serveixi per a retornar a les nostres tradicions i ens serveixi d'aprenentatge per a aprendre a recharzar el superficial i innecessari.

Molts d'Anys.

I ells, n'estàn orgullosos d'esser els més corruptes de l'estat? Per noltros són una vergonya

2009-12-18T21:49:00.001+01:00

Tenim un diputat amb condemna en ferma per corrupció assegut en el seu escó. Ja ha quedat clar que cada diputat és titular de l'escó, i que per tant no se li pot obligar a dimitir, ha de ser una decisió lliure. Però el fet que tinguem clar que no se li pot obligar a deixar el seu escó no significa que els ciutadans estiguem contents amb la situació actual.

Perquè l'escó fora realment personal i intransferible, hauriem de tenir llistes obertes en les eleccions, però amb el sistema d'eleccions que tenim ara, el nostre vot és per a un partit, i automaticamente l'escó és per a la persona individual que està en aquesta llista.

Quants dels votants de UM va votar en les passades eleccions al senyor Vicens directament, i quants van votar una llista que tenia un programa que coincidia, mes o manco, amb les seves idees? I d'aquests mateixos votants, quants d'ells estan conformes amb que el seu vot a UM serveixi en aquests moments per a mantenir en el seu escó a un senyor que UM ha donat de baixa del partit i que ara resta adscrit al grup mixt i a més té una condemna en ferma de 4 anys de presó?

El que s'hagin generalitzat els casos de corrupció en aquesta CA no vol dir que els ciutadans hàgim d'acostumar-nos a això, i molt manco que ho vegem com una situació normal i inevitable.

Els ciutadans hem de manifestar el nostre rebuig a la situació i exigir que tots els politicos entenguin que no podem seguir mantenint amb els nostres impostos uns llocs per a unes persones que han demostrat àmpliament que són indignes de la confiança que els ciutadans van dipositar en ells en el seu moment.

Haidar esta en casa. Las miserias del mundo estan al descubierto.

2009-12-18T21:00:00.000+01:00

Después de más de un mes de incertidumbres, de negociaciones y de contactos diplomaticos, desde esta madrugada Amunati esta en casa, en El Aiún, pero, ¿es motivo de satisfacción el que ella este en casa? Si tenemos motivos para alegrarnos, ya que se ha llegado a un acuerdo antes de que el mal fuera irreparable; pero, realmente es una verguenza para las sociedades democraticas, para la ONU y para la diplomacia internacional que se haya dado este caso.
Recordemos que lo único que había hecho hasta ahora la señora Haidar era reclamar su derecho a la autodeterminación, su derecho a reclamar vivir en un pais libre, no sometido a ninguna dictadura ni invadido por ningún vecino.
Por lo tanto el cúmulo de despropositos que se han dado en este mes y pico, no puede ser nunca un motivo de alegria, lo que se tendria que abrir ahora es un espacio de debate, y a la vez reactivar el proceso de Sahara, que fué anexionado unilateralmente por Marruecos, y así se ha quedado, sin que ninguna OTAN haya puesto en marcha un dispositivo para liberar el pais sometido al control del vecino; esto fué lo que paso en su momento cuando Irak se anexionó Kuwait, pero claro, todo tiene su explicación logica, Sahara no esta asentado sobre el mayor yacimiento de petroleo.
El derecho a la libertad de un pueblo viene determinado por la cantidad de dinero que pueda dar a ganar a las grandes potencias este pueblo, y a la vez, la falta de petroleo esta directamente relacionada con la capacidad de privación de libertades de este pueblo.
Lamentable el caso Haidar, pero ha servido para poner sobre la mesa la pobreza de espiritu de las grandes potencias, y la falta de valor que tienen en realidad los tan cacareados valores democraticos. Realmente lamentable.

¿Derechos Humanos?

2009-12-06T16:29:00.000+01:00

¿Están los derechos humanos por encima de los intereses económicos y políticos? Estas últimas semanas, con el caso de Aminetu Haidar, nos estamos preguntando que prevalece en la realidad, a la hora de tomar decisiones, sean políticas sean humanitarias, los derechos humanos o los intereses politicos. Tal y como se esta llevando el caso de Aminetu, esta el estado español respetando los derechos de una mujer que, no olvidemos, nacio con la nacionalidad española, y que hoy por imperativo legal tiene la nacionalidad marroquí, y su único pecado ha sido durante más de treinta años reclamar su derecho a tener su propia patria, Sahara, un pueblo que se vió sometido al dominio marroquí.
¿No deberia el estado español hacer prevalecer los derechos de esta mujer, ex-española, sobre los caprichos de un estado dictatorial y colonizador, por muchos intereses economicos que se compartan?
Pisotear los derechso de Aminetu Haidar, equivale a pisotear los derechos de todo el pueblo saharaui, una ves más.
La lucha que tenemos que liderar toda la sociedad es la exigencia de que este sea un caso que sirva para reactivar la lucha por un pueblo que fué nuestro hermano y que lleva demasiados años olvidado y abandonado.

El foment de la lectura

2009-11-28T17:55:00.000+01:00

Des de fa ja uns mesos, la biblioteca de Santanyi ha engegat una iniciativa, una taula per a l'intercanvi de llibres, ja descatalogads de la biblioteca, amb llibres que tinguem a casa; molt fàcil, tu duus un llibre, revises les existències que tenen allà, tries el llibre que t'apeteix llegir i ho canvies per el que tu has duit, fàcil i econòmic.

Un dissabte al mes està disponible la taula per a l'intercanvi; aquesta idea és formidable, sobretot en aquests temps de crisis, ja que et permet anar renovant els teus llibres sense un cost afegit; així mateix pots trobar exemplars que ja no estan en les librerias, conèixer autors que desconeixies, etc.

Seria molt interessant que les altres biblioteques de la illa engeguessin iniciatives similars, jo des d'aquí les animo a fer-lo ja.

Fins a la pròxima.

Gambia - Mallorca, viatge d'anda i tornada

2009-11-26T14:44:00.000+01:00

Una d'aquestes històries que et duen a pensar que no tot està perdut en aquest món dominat per la economia, el materialisme i el consumisme.
Una dona, duu setmanes treballant per a aconseguir portar un nin malalt a Mallorca per a poder operar-lo i que d'aquesta manera tingui una possibilitat de sobreviure; és un nin de Gàmbia, de 3 anys, i sofreix una malaltia que en el seu país no té més conclusió que la mort en uns mesos.
Ella, s'ha marcat un objectiu, donar-li una oportunitat, ja que la malaltia que sofreix, aquí, en un país amb la tecnologia mèdica adequada, no té més complexitat que superar una operació i uns mesos de postoperatorio. De moment té centrants tots els seus esforços a recopilar tota la documentació necessària perquè el govern de Gàmbia autoritzi la sortida d'aquest nin del país.
Els metges i ong's a Mallorca amb els quals ha contactat per a ajudar-li a sufragar les despeses hospitalàries han respost positivament. Anem a creuar els dits tots i esperar i desitjar que la conclusió d'aquesta història sigui un exit rotund.
Fins aviat.

Racons

2009-09-18T20:25:00.000+02:00

Experiencies:

Mirador de Ses Barques - Sa Calobra, una excursió molt agradable, s'ha d'estar en forma, però en cas de no voler forçar tant es pot fer en dues o tres etapes, val la pena l'esforç, la meva recomanació si no es pot fer tota és començar d'es Mirador fins al Coll de Biniamar i tornar; un altre dia desde Cala Tuent a Sa Costera, i en un altre dia fer de Cala Tuent a Sa Calobra.

Es Torrent de Pareis, un lloc inigualable, s'ha de veure per entrendre el que és realment, això si, s'ha d'estar en bona forma i s'ha d'anar amb algú que tenguí experiencia i el coneguí. No averturar-se tot sòl o amb gent sense experiencia.

Una marxa plena de companyerisme

2009-09-18T20:10:00.000+02:00

Després de fer la pujada de la part forana a Lluc a Peu, un any més, només dir que de cada any enganxa més l'experiencia. El companyerisme que hi ha tota la nit, el compartir amb els amics i companys l'aventura és extraordinaria, un altre any hem quedat convidats per l'any que vé. Esperem veurens tots allà mateix i a la mateixa hora i si és posible que hi haguí qualqhom més.

D'es Güell a Lluc

2009-08-01T14:50:00.000+02:00

Avui vespre viurem una festa de mallorquinitat, és la 36 edició de la pujada d'es Güell a Lluc a peu, i un grup hem decidit afegir-nos als palmesans en aquesta festa, són 48 kilòmetres que esperam superar sense quedar massa mal ferits, demà contarem com ens ha anat l'eixida.

ETA - només sou uns assassins

2009-08-01T14:40:00.000+02:00

Aquest dijous heu duit a terme el vostre primer atemptat amb victimes a les Illes, i que vos pensau? Que això vos dona més credibilitat, doncs no, el que heu fet l'únic que deixa clar és que no teniu cap argument per el que feis; vosaltres que "reivindicau" el vostre dret a la independència heu vengut a una terra que te clar quin és la seva cultura i la seva identitat com a païs sense cap necesitat de matar ningú.

Ho heu deixat molt clar només sou uns ASSASSINS, malaïts assassins.

Valoració molt personal del sopar Intercultural Felanitx

2009-06-28T15:24:00.000+02:00

Bones tardes, després de dos dies del vespre del sopar intercultural, financiat per l'Ajuntament, he decidit fer la meva valoració, la festa var estar molt bé. Els organitzadors (regiduria de Serveis Socials) no havien previst la quantitat de gent que hi aniria i no s'havien montat taules suficients, però deixant això de banda, var estar bé.
Els voluntaris que hi varen participar preparant els menjars típics de cada un, excelent, el menjar molt bò, fet amb molt de carinyo, i agraidisims a tot hom de la seva aportació.
Però..., no sé si jo no els vaig saber veure o... no hi havia cap regidor, ni de l'equip de govern ni de l'oposició. Els que varem veure tot el vespre organitzant, controlant i comprovant, foren els funcionaris del departament de Serveis Socials (que acaben la seva jornada a les 15:00, si no vaig malament), però representats polítics, jo no en vaig veure cap, perdonau-me si hi eren i jo vaig errada.
L'altre incongruencia que em va sorprende, "sopar intercultural" just davant el portal de la "casa de cultura" i davers les nou i mija, la "casa de cultura" va tencar les seves portes, ¡sorpresa!; desde la meva modesta opinió, malament només fos per tenir els escusats oberts, la casa de cultura havia de romandre oberta fins que s'acabàs la festa, que var esser davers les deu o deu i quart, però, això només és la meva modesta opinió.
Sé, per els diaris, que el dissabte passat es va celebrar una Festa Primavera al parc, també patrocinada per l'Ajuntament, o siguí, els nostres doblers, on hi esteien convidats tots els jubilats del municipi; i, no vull esser mal pensada, però m'hi jugaria un cafè que n'hi havia més d'un de regidor.

24 juny dia contra la contaminació electromàgnetica

2009-06-24T22:04:00.000+02:00

Tenim un dia per reivindicar el dret a viure a unes ciutats lliures de contaminació electromàgnetica, però el que no hem d'oblidar és que la reivindicació ha d'esser constant. Les grans multinacionals de la telefonia mantenen que no s'ha demostrat que les ones electromàgnetiques siguín perjudicials per la salut, aquesta és la seva argumentació per no haver de llevar les antenes que tenen instalades a centres urbans, escoles, finques de pisos, etc, però el que hem de demanar nosltres no és que es demostri que siguín dolentes per la salut, sino que en base a l'obligació dels governs a vetlar per la salut dels ciutadans, mentre no es demostri que són inocues, doncs que no es puguín instalar devora nuclis urbans.

Així mateix no només hem de pensar amb les antenes de telefónia mòbil, també tenim els grans transformadors de mija tensió, que per el fet de que fací anys i anys que hi siguín no vol dir que no ens facín mal. Esteim tan acostumats a veurerls que ja ni ens adonam, però les ones d'aquests transformadors són molt pitjor que les de les antenes.

La nostra reivindicació diaria, no només el 24 de juny, ha d'esser que es fací una legislació adequada a la realitat i que siguí preventiva de la salut.