#duesotrescoses

Soledat

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 4 Jun 2014 10:00:00 +0200

Publicat al recull de poemes “La Poesia. Una sola veu”

editat a propòsit de la I Trobada de poetes dels Països Catalans a Vinaròs.

Al bar cada nit,

dins del llit en apagar el despertador.

Dins de tu, o de tu o de tu.

Amb el fum d’una cigarreta agra,

al davant d’un capellà pedòfil.

segons els gustos de cadascú.O al darrere,

A la feina,

a la platja,

passejant per qualque muntanya o parc natural.

Corrent estàtic a la cinta mecànica d’un gimnàs.

I no sentir i no pensar.

Al massatgista,

Coca, whisky, vidre, brossa.

Al cinema,

ioga, tai-txi, pare nostres i avemaries.

El rosari de l’aurora,

un cop de puny

i la sang que brolla d’un nas, el teu.

Una cançó que sempre m’ha agradat,

rellegir compulsivament aquell llibre,

aquest poema.

Estacar-te els dits ben a dins del cony, del cul, del nas i de l’orella.

Llepar-te l’aixella

i posar-me fang quan em pica una vespa.

(segueix llegint)

Escriure, sobretot escriure, desdibuixar-te, esquematitzar-te

i tornar al treball.

Cansat, vençut, comprat.

I amb cada amanèixer menys puta, menys lliure, més brut.

Córrer estàtic a la cinta mecànica del gimnàs.

Esnifar-me els caps de setmana,

beure’m les nits,

empassar-me els minuts, com píndoles,

i meditar. Meditar amb la respiració pausada i tranquil·la, de diafragma.

Matar el monstre que a dins meu vol cridar, follar, matar, sentir…

Un xiquet negre mor a la televisió,

una xica furta una cartera al metro, la meua.

Un xic que se sent vell

i un vell que no sap què creure quan veu la seua estimada.

“Mira que m’ha costat trobar-te”

i la mort que ja no sembla tan fosca,

ni la vida tan llarga,

ni els anys, que s’escapen tan ràpid.

Dir “no, si no ens podem queixar…”

I Creure -ho i pensar-ho. Saber-ho.

Tornar a pregar-li als sants i a la verge,

i saber que t’escolten.

Assaborir les mentides

al davant o al darrere del capellà, segons els gustos.

Davant o darrere el taulell, segons el dia.

Davant o darrere dels mots, de les lletres, dels contes.

Davant o darrere de tu. On tu vulgues.

I sempre, tornar a començar

justet en aquest mateix lloc,

on tot deixa d’existir

i ja no som.

Mitjons sense aparellar

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 16 Apr 2013 12:40:00 +0200

¿Saps quan, en obrir el calaix dels mitjons després d’un cap des setmana fent un intensiu d’ordre i neteja, els mires i fan goig? Tots la mar d’aparelladets, els rojos amb els rojos i els negres amb els negres. El dilluns al dematí tries els més bonics i surts al carrer amb la intenció de menjar-te el món. Les setmanes, massa sovint, semblen més curtes del que voldríem i, sense adonar-nos-en, en dos dies arriba el cap de setmana una altra volta, no ens hem menjat res en aquests dos dies que s’han cruspit els altres tres que se’ns havien promès abans d’arribar al cap de setmana i veus que encara queden mitjons; els de ratlletes amb els de ratlletes i els de rombes amb els de rombes, que són una mica especials i hi ha a qui agraden i hi ha qui no els pot ni veure.
Una altra volta comença la setmana i després d’una breu deliberació amb tu mateix, surts al carrer amb uns mitjons de color verd festuc sabent que, de quatre que els vegen, tres no li veuran el gust i l’altre no els pararà ni esment. Avança la setmana i ara ja no... Més

2x2/3... Dies i Coses @Palma

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 7 Feb 2013 18:33:00 +0100

Dissabte, 16 de febrer, a les 19.30 hores tindrà lloc a la llibreria-vinoteca de Palma, La Biblioteca de Babel, la presentació dels llibres Dos dies a Barcelona, de l’escriptora palmesana Caterina Cortès Palmer i Dues o tres coses que mai no sé d’ella del valencià Adrià Garcia.

Durant l’acte, que serà presentat pel periodista Carles Cabrera, els autors recitaran texts dels seus llibres i ens descobriran els punts d’encontre entre les seues obres que, encara que d’estils diametralment oposats, comparteixen uns mateixos temes de fons, la gestió dels sentiments, l’enfrontament amb els propis dimonis així com els conflictes que envolten l’erotisme i els sentiments amorosos; temes que per una banda tenen molt d’universal, però que ells enfoquen des d’una perspectiva jove, dinàmica i vital.

Hi ha que destacar que ambdós autors són novells i que forment part d’aquesta nova fornada d’autors d’arreu de Països Catalans que s’estan obrint camí a recer de la catosfera i que s’han donat a conèixer gràcies al món de les xarxes socials i d’iniciatives de caire col·lectiu. Posteriorment a la presentació es servirà un petit piscolabis i unes copes de vi per als assistents.

Us esperem!

Costera amunt, Costera avall

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 7 Jul 2012 00:17:00 +0200

Dues o tres coses que mai no sé d'ella i jo mateix vam estar presentant-nos a la Llibreria la Costera de Xàtiva de la mà de Lorena Cayuela. Va ser un gran dia rodejat de persones increïbles.

Si no vau poder ser-hi, ací teniu l'oportunitat de veure el vídeo integre i en rigorós diferit.

Espero que el gaudiu, i que em digueu que us sembla.

Aïllat i llunyà es mira a l'espill

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 5 Jul 2012 11:42:00 +0200

El 14 de juliol Dues o tres coses que mai no sé d'ella i jo mateix serem Vall-de-Roures, a Can Serret. Tornem al lloc on tot va comença. On per primera vegada vaig llegir-me en paper. On la xarxa es va fer tangible, l'Andreu Adrià i els perfils amics.

#duesotrescoses al cor de La Costera

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 26 Jun 2012 12:38:00 +0200

Presentació a la llibreria La Costera de Xàtiva, amb cervesa La Socarrada, Lorena Cayuela

...i tots vosaltres!

Dues o tres coses que mai no sé d'ella

Negociant amb Happy Mòbil

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 14 Jun 2012 17:05:00 +0200

Avui, només alçar-me, he sentit un desig irrefrenable de trucar a la meua companyia telefònica. La companyia és diu Happy Mòbil, el nom és el mateix de tots els dies, però avui no sé per què m’ha semblat especialment adient.

No sóc jo gaire bo en això de reprimir els sentiments, així que en voler adonar-me’n ja estava parlant amb ells i explicant-los amb ets i uts com d’insuficients em semblen avui els tres-cents minuts que tinc de tarifa plana, i és que ahir, els conto, en vaig parlar cinc amb tu. Els pobres m’han ofert un terminal ...(segueix llegint)

#duesotrescoses a Sta Magdalena de Polpís

noreply@blogger.com (Anonymous) — Fri, 1 Jun 2012 15:01:00 +0200

Gràcies a l'A. J. PONT DE L'AGÜELO QUEIXALET, el proper dissabte, 9 de juny, el meu primer llibre, DUES O TRES COSES QUE MAI NO SÉ D'ELLA serà al Bar musical "Chicle" (C/ Parres) de Santa Magdalena de Polpís.

En acabar la presentació la mateixa associació organitza la segona edició de Jam Session a la fresca que ja van fer l'any passat, ocasió en la que va ser tot un èxit, tant d'assistència com de participació.

Animeu-vos, veniu i participeu d'una vetllada feta de lletres i música a la vora de la Serra d'Irta!

T'estimo arreu

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 23 May 2012 10:26:00 +0200

T’estimo arreu, i no t’importa el desordre.
T’estimo amb les mans descosides i els pantalons descordats,
Amb ulls de gallina moixa i esbufecs de porcell senglar.

T’estimo amb la llengua humida de desig,
amb llengua desvergonyida i aventurera

....(segueix llegint)

Ja l'has llegit? Entra i dis-me que t'ha semblat!

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 14 May 2012 14:50:00 +0200

Entra i comenta'l, ací!

Aïllat i llunyà al diari ARA

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 9 May 2012 14:48:00 +0200

El bloc Aïllat i llunyà, tal com el coneixíeu s'ha traslladat a l'apartat de blogs personals del diari ARA. Així que si voleu seguir estant al dia, seguiu l'enllaç següent:

Aïllat i llunyà

En aquest bloc, que ara es diu Dues o tres coses, hi trobareu tota l'actualitat del meu primer llibre publicat per l'editorial Llibres de l'Índex, "Dues o tres coses que mai no sé d'ella".

Moltes gràcies a tots totes per seguir-me fins ací. Espero que seguim fent encara molt més camí plegats.

Dues o tres coses que mai no sé d'ella a la premsa!

noreply@blogger.com (Anonymous) — Fri, 4 May 2012 15:31:00 +0200

Dues o tres coses que mai no sé d'ella a Serret online!

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 2 May 2012 00:38:00 +0200

Ja podeu aconseguir Dues o tres coses que mai no sé d'ella online, gràcies a l'Octavi i la llibreria Serret.

http://www.serretllibres.com/cataleg/49455/dues-o-tres-coses-que-mai-no-se-della

Festa-Presentació de "Dues o tres coses que mai no sé d'ella"! Avui! Esteu tots convidats!

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 30 Apr 2012 08:43:00 +0200

Avui! Esteu tots convidats!

Signatures de "Dues o tres coses que mai no sé d'ella" a Barcelona

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 23 Apr 2012 00:23:00 +0200

Horari per a la Diada de Sant Jordi.

11 a 13 hores. Plaça Font i Sagué (el clot). Parada de la llibreria Paper Groc

18 a 19 hores. Rambles, a l’altura del Liceu. Parada Gent de la terra.

Diumenge 22, a les 12 hores a la Fira del llibre de Benicarló

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 21 Apr 2012 16:49:00 +0200

Diumenge 22, a les 12 hores a la Fira del llibre de Benicarló

Dues o tres coses que mai no sé d'ella

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 19 Apr 2012 23:33:00 +0200

On s’amaga que no aconsegueixo trobar-la? La busco en la tebior d’un cos, darrere l’enigma que amaga cada ànima, dintre la fosca que emplena les nits en què ella no hi és.

  De vegades perdo l’esperança i és en aquells dies que s’apropa, m’arrapa l’esquena, juga amb els meus cabells i em parla amb paraules noves que no aconsegueixo comprendre.

  

  Després, quan la torno a perdre i el record encara és ben fresc, escric les seues carícies, les seues pors i els retrets abans que no se m’escapen al fons del pou de l’oblit.

  Lliure com els somnis que es recorden, va i ve, llunyana i tangent, propera i difusa... Llegiu-la amb mi en aquests fulls, repasseu la nostra història en cada capítol i digueu-me si en acabar sabeu descobrir, d’entre totes les certeses, aquelles dues o tres coses que jo mai no acabo de saber d’ella.

Ara ja saps on trobar-me!

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 17 Apr 2012 14:23:00 +0200

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 16 Apr 2012 03:53:00 +0200

M’agafo amb força, he de fer el bot. Del mot al món.

Del puny i la lletra al teu cos que m’espera.

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 9 Apr 2012 22:09:00 +0200

Busca'm!

Traïdes

noreply@blogger.com (Anonymous) — Fri, 17 Jun 2011 11:31:00 +0200

Pirata d'ànimes lliures i d'ànimes segrestades

Regent de vaixells a la deriva,

solcador de mars, avorrits i/o oportuns.

Guanyes guerres innecessàries

a base de canonades

que apunten debilitats

i febleses estructurals.

Tant en víctima com en verduc.

Ahir, sense anar més lluny, ni més prop,

et vaig veure enfonsar una barca pel simple plaer de veure-la naufragar.

Tenia un capità lleial, que onejava amb bandera blanca.

Ara lleves l'ancora, sense més sal ni més oli, per emprendre un nou viatge:

Colpista de desencisos

sempre a favor la marea

i el ventijol que afalagues.

T'has enrocat al meu pal

només per passar l'estona.

I guanyant-te confiança de tripulants i patrona

te m'has fet amb el timó.

M'has enfilat a la lluna

i t'has fet imprescindible.

Et conec i et coneixia...

només que me desbarates

fugiràs peus ajudeu-me,

fent la juguesca malalta

de la teua falsa estima,

pregonant que fou “la ona”

qui esfondrà el castell de sorra i

repetint, ara en carn pròpia,

la prevista traïdoria.

Volent estimar

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 14 Jun 2011 15:57:00 +0200

Ens vam estimar una vegada

ara només ens volem.

El respecte i els afectes

han passat a millor vida.

Vivim d'un desig infundat,

de compartimentar retrets,

de fer i desfer anhels.

De possibles mentides millors.

Ens vam trobar, ens buscàvem

ara ens agrada retindre'ns,

sabent que ens perdem amarrar-nos

amb temor i ànsia les mans,

no siga cas que gaudim

del pas que fem a les fosques

quan no ens veiem les esquenes,

del goig de fotre i que ens foten

quan ningú no ens sent ni ens veu.

Traïdors del nostre passat

traduïm mentides a llengües que no ens pertanyen.

El futur ja no ens escolta

no es creu les nostres lloances, ni tampoc les amenaces.

Cibergenes

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 25 May 2011 13:55:00 +0200

És addicte a les deixalles cibernètiques. No ho pot evitar. Tot va començar com una mania. Una cura excessiva pel seu ordinador, ell es va donar corda i es deixà fer fins que la cosa se li'n va anar de les mans.

Quan va voler caure al compte aquesta cura ja havia mutat i s'havia tornat anhel incontrolable de guardar, de conservar qualsevol informació. Un dia se n'adonà que ja no era capaç d'esborrar ni tan sols un miserable correu. S'auto-convencia i es deia que no era per a tant, que es podia desfer d'ells quan volguera però passejant-se per la carpeta dels correu brossa entre viagres il·legals i extensors de penis miraculosos ell no era capaç de trobar el moment de començar amb la neteja. Se li n'anà de mare i va arribar el moment en què fins i tot li feia front esborrar virus, troians i altre programari maliciós. Tampoc no és per a tant, es deia per a ell mateix, enganyant-se. La cosa com tot allò que es descontrola dins d'un mateix va anar creixent i madurant.

...

Guarda un correu, aquest en tota una altra carpeta talment diferent de la brossa, que data d'any i mig enrere i on el seu cap li comunica la rescissió unilateral i de manera justificada del seu contracte per –textualment– “falta d'higiene informàtica”. Aquell va ser un avís que ell no el va voler veure.

Manté un mòbil senceret i funcional amb l'única finalitat de conservar vius, en format missatge de text, els primers divuits mesos de flirteig i enamorament amb la seua dóna, fins i tot el carrega religiosament cada cop que un senyal acústic l'informa del baix nivell energètic de la bateria. Això li semblà bonic i el té allí, al damunt del moble bar. Just al costat del dels divuit mesos següent farcits de desencís i baralles que sobreviuen dintre del telèfon que el va seguir. I és que li agrada tindre'ls a prop per bé què no se li oblide que un any i mig de convivència ha segut suficient, no només per a fer-li caure el pèl a ell i posar-li a sobre uns quilets a ella sinó també per a fer-los créixer sengles prefixes, “ex”, al principi del malnom. Uns prefixes que els recorden el que eren i ja no són i que casualment sonen molt, però que molt semblant a “ecs”, una interjecció que es podria utilitzar perfectament per definir els seus sentiments actuals, mutus i sobretot correspostos.

De cabells rulls i pell bruna

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 5 May 2011 15:44:00 +0200

Era bonica però el dia que va arribar plorava. Va vindre amb una maleta roja preparada a corre-cuita. Fugia de tot un món que l'anquilosava i no la deixava ser. Poruga i radiant la vaig veure desembarcant. Tenia el pel rull i la pell bruna, era preciosa –crec que això ja ho he dit però no puc deixar de repetir-ho– era preciosa i jo me'n vaig enamorar de primer antuvi. Va ser albirar-la i caure de la parra. Ja està, em vaig dir, ara no la cagues i avant. En assabentar-me que llagrimejava jo, tendre i afectuós, li vaig preguntar si li passava res. Potser no era el millor moment i em va enviar a fer punyetes. “Ja ho tinc bé de fills de putes, només em faltes, tu”. Jas frase. No crec que valga per a una novel·la, on els amors acostumen a ser dolços com els merengues. A nosaltres però sí que ens ha valgut per a ser feliços. A la realitat les coses no són com a les pel·lícules i no sempre surten redones a la primera. “Ja ho tinc bé de fills de putes”, així va començar la nostra història. I sabeu què? Que a mi ja m'està bé. Va començar amb força perquè aquesta anava de debò, ho sabíem els dos. He viscut estimes de sabó moll i se m'han fet insulses. Jo sempre he cercat una amor de tir i arrossega i me'l vaig creuar un dia quan anava cap al port, i ella tot just arribava amb els ulls vidriosos i el caminar ferm. Semblava tindre molt clar cap a on anava i em va dir que la deixes en pau. No molt de temps després em va reconèixer que no en tenia ni la més remota idea. Només fugia. Alguns anys després em va dir també que en veurem va caminar més ràpid i que li va pregar a un déu en el què no creu per a què no li digues res, volia sentir-se lliure i sola. Pensava –segons em diu– que amb mi, no podria ser-ho. Jo no sé si ho va aconseguir, o si li vaig furtar aqueixa solitud que venia perseguint. La llibertat però sé del cert que no li la vaig prendre, ¿Per què seria sinó que poden fugir, a deixat de fer-ho? ¿I què poden anar-se'n, al capvespre quan es fa fosc, ella tria tornar amb mi? No és gran cosa, direu alguns, però sabeu què? Que jo no necessito més. I només trobant-la al meu costat cada dia en despertar, ja en tinc prou i més que de sobres.

Paraules d'amor: Llibre, festa i concurs...

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 4 Apr 2011 14:32:00 +0200

He segut un dels guanyadors del concurs de presentació del llibre Paraules d'amor,de la editorial Angle. I com a premi m'han convidat a la festa de presentació que tindrà lloc aquesta setmana a un restaurant de Barcelona. Em fa molta il·lusió, per varies raons... Primer, per tornar a Barcelona després d'un parell de mesos sense anar-hi i segon, per la bona companyia que hi tindre. Ara en quant passe la festa i tinga el llibre que em donen com a premi us poso aquí el microrelat amb el que he guanyat per a que el pugueu llegir i us faig la crònica de la nit.