AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI

PÒSITS, COL·LECTIVA DELS AMICS DE LA FOTOGRAFIA.

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Sun, 10 Mar 2019 18:14:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Pòsits
Autor: Col·lectiva Amics de la Fotografia
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 2 al 21 de març de 2019
Inauguració: dissabte , 2 de març, a les 12h

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

PÒSITS
La paraula pòsit està definida com a deixalla d’una vivència. En aquest sentit l'exposició fa una mirada sobré aquests objectes que han deixat de fer la funció que tenien i han passat a tenir un altre destí.

Cada soci participant de l'exposició presenta quatre fotos on veurem aquests objectes que han deixat de tenir la utilitat per la qual van ser creats.

LA SENSUALITAT DE LES ESQUENES, DE SALVADOR MAYNOU

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Fri, 01 Feb 2019 21:25:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: La sensualitat de les esquenes.
Autor: Salvador Maynou
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 2 al 28 de febrer de 2019
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

La sensualitat de les esquenes

Després de més de quinze anys com a aficionat a la fotografia, havent pogut millorar el meu coneixement i tècnica gràcies a l’escola universitària ERAM on he cursat el Grau en Audiovisuals i Multimedia així com el Màster en Fotografia Creativa, he pogut dur a terme un projecte que portava molts anys rondant dins el meu cap, mostrar la sensualitat de les esquenes. Aquesta part del cos sempre m’ha fascinat per la quantitat de formes i textures que s’hi creen, úniques de cada persona, indistintament de l’edat o el sexe. És per això que després d’aprendre a controlar la il·luminació en fotografia, he pogut mostrar la meva visió personal, igual que ho va fer en el seu moment el gran fotògraf Edward Weston amb les seves imatges. El moment en què vaig veure la sèrie en què únicament fotografiava pebrots, em va fascinar com era capaç de mostrat tanta bellesa d’una cosa tant aparentment senzilla.

En la meva obra intento representar la bellesa que pot tenir una part tant simple del cos humà com ho és una esquena, però des d’un punt de vista personal i que de ben segur passa desapercebut als ulls de la majoria de la gent.

Salvador Maynou (Santa Coloma de Farners, 1987)

S’inicia en la fotografia a l’adolescència de manera autodidacta. Entra a la universitat per estudiar audiovisual i multimèdia, on perfecciona les seves habilitats en aquests camps i l’ajuden a evolucionar en la manera de crear i tractar les fotografies. És aleshores quan crea el seu treball La sensualitat de les esquenes, el qual ha estat exposat a la Factoria Cultural Coma Cros (2018) i al festival de fotografia FineArt d’Igualada (2018).

Els seus estudis conclouen amb un màster en fotografia creativa. Actualment realitza fotografia de producte i interiorisme en l’àmbit professional, i desenvolupa projectes fotogràfics personals més artístics, on el contrast i la il·luminació són els protagonistes.

DIAMBA, D'ANNA BATALLA.

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Wed, 26 Dec 2018 19:42:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: DIAMBA
Autors: Anna Batalla
Dates: del 2 al 31 de gener de 2019

Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

DIAMBA

El privilegi de ser infants, d’estar en el principi de la nostra vida, permet que la nostra mirada al món sigui neta, i tenim aquella força que ens fa de motor per relacionar-nos amb l’impuls de vida d’una forma realment directa i especial.

Aquest és el moment important i vital de la Diamba. Als nou anys, encara som nens però els canvis s’acosten imparables. Interiorment, intuïm la nostra transformació imminent en púbers, però alhora encara vivim en el món sensible dels infants.

L’entorn salvatge i verge en el qual viu aquesta nena, conviu amb tot allò que la família necessita per fer possible i pràctica la seva vida.

La seva filosofia de vida és la humilitat. Cal tenir el necessari però prescindir d’allò que no ho és.

La Diamba i els seus, han establert una relació de respecte i amor al planeta que es manifesta en cada un dels seus actes, tot allò que existeix de forma natural és sagrat i com a tal ha de tractar-se.

Maria de Santfores

Anna Batalla
Igualada, 1979

Formada a l’IEFC, s’especialitza en fotografia documental. Ha exposat al VisaOFF de Perpinyà, amb la exposició colectiva “6 vides” premiada amb la menció especial del jurat “VISA por l’image”, al Photogenic Festival a l’apartat “the very best of”, a Foto Colectania (El Projector), a la Galeria Tigomigo (Sense límits) i a la Mostra de Creadors de Barcelona. La seva inquietud social es centra a captar l’ànima de les persones en la seva íntima transició vivencial.

Website: www.annabatallaphoto.com
Instagram: @anna_batalla

HYDRONIUM, DE MIQUEL SOLANELLAS, ALEJANDRA MORALES I FRANCESC MAS.

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Thu, 29 Nov 2018 23:23:00 +0000

Títol: Hydronium
Autors: Miquel Solanellas: Dificultades perceptivas
Alejandra Morales : Silencio en el cieno
Francesc Mas : Il·luminacions
Dates: de l'1 de desembre de 2018 al 2 de gener de 2019
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Hydronium

L’Alejandra és una fotògraf artística, en Francesc un paisatgista amant del reportatge, i en Miquel un Street Photographer. Tot i venir de disciplines diferents, ens vàrem proposar d’escollir un tema i que cadascú en fes la seva interpretació: l’element vertebrador triat fou "l’aigua". Cal destacar que cap de nosaltres no va intervenir ni influenciar en el projecte dels altres. De fet, no vam conèixer els resultats fins un cop acabats.
L’Alejandra ens presenta la contemplació de la bellesa oculta en un paisatge periurbà. En Francesc ens mostra el quotidià món de preses en què vivim i que ens acaba engolint. A en Miquel, l’aigua li serveix per explicar una historia personal de decepció i desengany.
Tres fils d’aigua que es fusionen en aquesta proposta col.lectiva convertint-se en hydronium

Alejandra Morales
(Hydronium) Silencio en el cieno: Un recorrido por el RÍO Llobregat
El proyecto se inicia con la práctica de CAMINAR en la periferia del Parc agrari del Baix Llobregat, a modo de recorrido lineal por la orilla derecha del RÍO. Nos muestra un no-lugar, un paisaje residual que no es urbano ni rural y que abarca el paisaje agrícola, el natural y el cemento en una zona periurbana.
En la contemplación de la esencia oculta de un paisaje periurbano, incluso en un no-lugar, brota la capacidad de evocación a la belleza a través del AGUA. Son aguas llenas de barro y suciedad, aguas estancadas del río que abren una puerta a otro lugar: la vacuidad atemporal del ánima que todo lo ES.
Necesitamos dejar espacio al vacío, a la serenidad, a la contemplación. Aquel segundo en el que uno se abandona y se sumerge bajo el agua, donde no existe la percepción del tiempo y el espacio y el hombre se funde con la NATURA.
Existe un instante que todo lo envuelve, donde nada y todo sucede. Esa quietud baja las frecuencias y la vida fluye más lenta, con más conciencia y presencia.
¿Lo oyes?
Es el silencio de la ausencia

Francesc Mas
(Hydronium) Il·luminacions
Com cada matí el despertador sona a quarts de set del matí, i fem cinc minutets de mandra encara que les preocupacions no ens hagin deixat descansar a gust. Una remullada sota l’aigua calenta de la dutxa ens acaba de desvetllar i iniciem el dia a corre-cuita. Comença una activitat neguitosa i estressant de clients, telèfon, maldecaps; i una veu aguda i punyent ens recorda a intervals cíclics, matemàtics, tot el que hem de fer. I el que hem de fer... hem de fer... fer! A mig matí engolim un entrepà —“engolim”, perquè ni el degustem— i sant tornem-hi: vuit hores de frenesí, i això en el millor dels casos. Fins i tot a vegades al migdia ens sorgeix un forat lliure, però ens apuntem al gimnàs per omplir-lo. Fem qualsevol cosa per cercar un moment de relaxació i creiem trobar-lo, però potser anem errats perquè l’hem de fer corrent, entre la ingesta del dinar i el retorn al lloc de treball. Sempre de pressa, sense ni un instant per parar, reflexionar i poder gaudir de nosaltres mateixos. Cap moment de soledat, introspecció o retrobament.

Sortim de la feina i continuem corrent cap a altres obligacions, o cap a una vida social que ens empeny a sopars, copes, relacions, activitats... I vinga comprimir més i més el temps. Som presoners dins un cercle viciós creat per nosaltres mateixos en què s’estipula que tot, absolutament tot, s’ha de fer de pressa i al més ràpid millor. I així dia rere dia, setmana rere setmana, en una rutina monòtona i inacabable. Gastem quantitats enormes d’energia en aquest estira-i-arronsa esgotador, però realment som incapaços de trobar un espai de tranquil·litat on poder aturar-nos i pensar, deixar-nos sentir, fer projectes i imaginar com dur- los a terme... En resum, un espai on ser nosaltres mateixos i viure d’aquelles guspires compostes, d’il·lusions, anhels i fites, que són el motor de la nostra vida i el que ens dona les ganes de continuar. Malauradament, però, sembla ser que això és “perdre el temps”.
Als dimecres a la tarda trobo el meu espai i, passi el que passi, em calço unes bambes i dedico dues o tres hores a caminar. I amb cada gambada intento desprendre’m de tantes pells de ceba que m’emboliquen per tornar a ser jo. Aleshores, lliure de manilles, tot comença a fluir en una cadència rítmica i pausada, sense embats de violència però que a poc a poc va remenant el solatge intern, fins que el pòsit torna a les capes més someres i revela tot allò que dormia dins meu. Com un engranatge rovellat que després d’engreixar-lo grinyola cap a un moviment imparable, a poc a poc m’envaeix una sensació de llibertat que deslliga el pensament de les idees, el trons dels llamps, i desencadena unes descàrregues mentals que a vegades resulten ser tota una traca. És llavors quan hi veig clar, quan deixo volar la imaginació i comencen a brollar idees, flaixos de conceptes, llampecs i rajos de llum que s’hauran de madurar fins esdevenir els projectes que caldrà dur a terme.

Miquel Solanellas
(Hydronium) Dificultades perceptivas
Este proyecto nace al comprobar cómo a lo largo de los años, personas muy próximas consideradas como amigas, acabaron diluyéndose en un corto período de tiempo hasta desaparecer totalmente de mi vida.
Esta situación me llevó a reflexionar sobre la dificultad de conocer al otro en todas sus dimensiones. Alguien, probablemente algún divulgador científico, dijo aquello de que: "la realidad tiene mil caras". Pienso que es totalmente cierto.
"DIFICULTADES PERCEPTIVAS" es una metáfora fotográfica sobre el desconocimiento del otro, y lo hace mostrando paisajes y personas en unas condiciones que dificultan su reconocimiento. Paisajes y personas que en su esencia no cambian, son la mismas, pero que se nos muestran bajo unas condiciones desconocidas.
La lluvia ha sido una excelente aliada en este proyecto.
Las distorsiones, colores y reflejos que ésta provoca, pueden hacer que nuestra mirada interprete equivocadamente el objeto o la situación observada, e incluso impedir el reconocimiento de personas concretas. Puede que veamos otras realidades, o mejor dicho, otras facetas de la misma realidad que nos inducen a confundir o a malinterpretar.

UN ALTRE DIA A DIA, DE PERE FONT I FERRAN FONT

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Mon, 05 Nov 2018 23:45:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Un altre dia a dia
Autor: Pere Font i Ferran Font
Dates: de l'2 al 30 de novembre de 2018
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Definició del projecte

El projecte es basa en una sèrie de fotografies realitzades per en Ferran i en Pere Font a l'Índia, en llocs quotidians, en el dia a dia de la gent, en com viuen, com es mouen, com es guanyen el dret al plat a taula, en la senzillesa de les coses que fan. Imatges que mostren la gent en situacions d'un dia a dia tan diferent del nostre, que molts hauríem de prendre com a exemple per intentar aconseguir aquest equilibri espiritual i mental que tenen, desvinculat de qualsevol propietat, i vinculat tan sols a l'esperit i l'agraïment del regal de la vida.

Explicació i motivacions

En els països desenvolupats el bombardeig constant d'informació i les males pràctiques en l'ús de les noves tecnologies, ens estan convertint en una societat insensible, individualista i obsessa en el consum i la propietat i, alhora, provoquen la pèrdua dels valors més elementals de la vida. Es perd la fe, la solidaritat, la sensibilitat... Hem oblidat d'on venim i on anem, i avui sembla més important el que posseïm, que el que realment sentim o som.
Avui és fàcil apropar-se a qualsevol lloc del món en un temps relativament curt. Això permet visitar indrets remots, on els costums, les tradicions i, sobretot, els valors culturals, mentals i espirituals són molt diferents dels de la nostra cultura. Llocs on es percep en la gent, amb una senzillesa envejable, el que els importa, el que necessiten per viure i, sobretot, el que cadascú necessita per ser feliç.
Quan es viatja a un país pobre ens podem sorprendre i, de vegades, sentir-nos afligits de com viuen els seus habitants, una pena que probablement és el reflex de nosaltres mateixos imaginant-nos vivint en aquelles circumstàncies, lluny dels nostres luxes i del nostre aparent benestar. Arribats a aquest punt, ens hauríem de plantejar dues preguntes: Són feliços vivint així? i nosaltres?
La gent que habita les parts més pobres de l'Índia no aspira a coses materials, només vol un plat a taula i estar envoltada de qui els estima. Un percentatge molt alt de la població creu en la reencarnació, i per a ells, passar per aquesta vida és una sola etapa d'un llarg camí, un aprenentatge que continua després de la vida, i la seva felicitat es basa en coses que no tenen res a veure amb el consumisme ni el materialisme; només busquen pau interior, equilibri i felicitat.

PERE FONT RUIZ

Pereangels2@hotmail.com

Estudis:
Autodidacta a excepció d’un curs intensiu de fotografia de natura organitzat pel Centre Excursionista d’Olot, l’any 2000.
2007 Taller de fotografía digital en B/N a carrec de Gabriel Brau
2009 Taller de fotografía organitzat per l'AFIC Blanes a carrec d'Albert masó i Hugo Rodriguez
2009 Taller de fotografía digital a carrec de Gabriel Brau

Exposicions:
Més de 20 exposicions individuals. Destaquen:

V, VI i VII Bienal de fotografia jove d’Olot, 2002/2004/2006
II i III Bienal de Ribesaltes, 2003/2005
Sala de Exposicions Can Trincheria d’Olot. 2003
Sala de exposicions Corbaton d’Olot. 2003
Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí. 2003/2005
Institut Bosc de la Coma, Olot 2008
Exposició al Centre Excursionista d'Olot. 2016
Exposició al Centre Excursionista d'Olot. 2018

Distincions:
Distincions en més de 300 concursos dels que destaca:

Institut D’estudis Illerdencs -03
Torredembarra -05
II Bienal de fotografia joven Manises -05
Vall de Aran -05
Montseny -05
Naturalistas de Girona, apartat Costa Brava -03/04/05
Adenc (Sabadell) 05/07
Grabat digital Olot 07
AFA Antequera 08
C. Excursionista de Figueres 08
Gran Canarias 09
Àlex Lorente 2on premi 2007
Àlex Lorente 1er Premi 2006/08/10/14/16

BEWARE OF THE DOG, D'ALEX LLOVET.

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Sun, 23 Sep 2018 20:23:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Beware of the Dog
Autor: Alex Llovet
Dates: de l'1 al 31 d'octubre.
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Inauguració: Dissabte, dia 6, a les 12'30

Exposició de la Beca guanyadora del 2017

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Beware of the Dog

Beware Of The Dog es el viaje que significa madurar, el tránsito donde aparecen el sentimiento de deseo junto a la idea de la muerte, y las cicatrices que va dejando el paso del tiempo, sustituyendo el espacio que de niños le damos a la ficción, por “lo real” y la conciencia del mundo adulto.
Pero ¿dónde están los límites entre lo físico y lo espiritual, entre lo tangible y la fe, entre el temor y la confianza? ¿Hasta dónde podemos apelar a la fantasía para llenar el vacío de lo inexplicable y lo desconocido?
La pérdida de la inocencia supone darte cuenta de si tus miedos son realmente tuyos o de los demás, y de si tu imaginación va a poder seguir salvándote o no. Pero también implica abandonar progresivamente el ahora, para quedar invariablemente atrapado entre lo que fue y lo que será.

Alex Llovet

Nació en 1974 en Barcelona, y vive en la sierra de Collserola, en las afueras de dicha ciudad.
Estudió humanidades, dirección cinematográfica y fotografía.
Ha escrito y dirigido varios cortometrajes y ha publicado diversos fotolibros. También ha participado en exposiciones colectivas e individuales en numerosos países y festivales de fotografía.
Su trabajo ha sido premiado en diversas ocasiones entre las que cabe destacar la mención de honor en Nexofoto (Concurso Iberoamericano de Fotografía), finalista en Voies Off Arles, mejor fotógrafo emergente en Photogenic Festival, y ganador de la VI Beca AFTM (Amics de la Fotografia)
Ha impartido talleres y clases magistrales en la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), EINA (Centro Universitario de diseño y arte) y la Fundació Joan Miró entre otros.
Actualmente trabaja desarrollando proyectos fotográficos personales caracterizados por la voluntad de construir un discurso poético conceptual, donde subliminar lo cotidiano para desvelar realidades más allá de las apariencias.
Su obra está representada por la Galería Fifty Dots de Barcelona.
Pero Alex Llovet también es músico, compositor y productor. En 2001 adoptó el apodo de Profesor Manso, y creó junto a Mr. Furia el dúo The Pinker Tones. Desde entonces ha publicado numerosos discos, libros y bandas sonoras, y ha recorrido los cinco continentes tocando en directo.

LA METAMORFOSI, DE FRANCISCO COBOS I JO SÓC TU, COL.LECTIVA DE "EL TRAMPOLÍ"

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Tue, 31 Jul 2018 19:35:00 +0000

DOBLE EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: La metamorfosi

Autors: Francisco Cobos

Títol : Jo sóc tu

Autor Col·lectiva “El trampolí”

Lloc: Claustre de l’Hospital

C/ Hospital,2

Torroella de Montgrí

Dates: de l'1 al 31 d'agost de 2018

Inauguració: dijous,dia 2 a les 11h

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

La metamorfosi

La metamorfosi de la papallona macaon, des de que l'eruga surt de l'ou fins que la papallona surt volant és un dels exemples de com de fascinant pot ser la natura. El treball fotogràfic de seguiment, on prima el rigor i la paciència, ajuda a endinsar-nos en aquesta espècie concreta i a conèixer com es desenvolupen els canvis de les papallones en general. Una mirada a aquelles petites coses que estan per sobre dels daltabaixos socials.

Francisco Cobos

Aficionado a la fotografia, ha sido a partir de mi jubilación cuando realmente me he interesado por este medio de expresión, decantandome por la macro-fotografia (principalmente), y tratando de mostrar las pequeñas cosas que la Naturaleza nos enseña, las cuales por el ritmo de vida que llevamos pasan desapercibidas la mayoría de las veces.

Jo sóc tu

Exposició fotogràfica sobre les persones que formen part del Trampolí.

Persones considerades diferents, però si les mires als ulls t'adonaràs

que són com tu.

Jo sóc tu i tu sóc jo, tots som diferents, tots som iguals, tots som el mateix.

HIJRAS, EL TERCER SEXE AL PAKISTAN, DE DANI SALVÀ

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Wed, 27 Jun 2018 21:36:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Hijras, eltercer sexe al Pakistan
Autors: Dani Salvà
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 31 de juliol de 2018
Inauguració: diumenge,1 de juliol, a les 12'30
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Hijras, el tercer sexe al Pakistan

Al Pakistan els Hijras són una casta de transsexuals; cos d’ home amb ànima de dona. Una llegenda situa el seu origen fa vint mil anys, quan el déu Krishna es va convertir en donzella després de sentir el fill d'Arjuna, un dels herois del Mahabharata, la gran epopeia hindú, lamentar-se per morir sense haver-se ficat al llit amb cap dona. Actualment algunes mantenen una doble vida i tenen parella i fills, d'altres no oculten els seus sentiments i sovint són rebutjades per la seva pròpia família o reben amenaces de mort de talibans i grups fonamentalistes; també es donen casos de Lady Boys que són amants d’homes casats. Acostumen a ajuntar-se per viure en comunitat, sovint al voltant de la figura d'un guru o guia espiritual que els dóna ajuda i consell. La majoria viuen en barris marginals i miserables i són incompresos i odiats pels propis veïns. Durant l'imperi mogol solien protegir els harems d’emperadors i poderosos; degut al prestigi de què gaudien i pels seus contactes i bona situació a la cort, tothom volia la seva amistat per tenir accés directe amb l'emperador, això feu que alguns d'ells arribessin a ocupar llocs i càrrecs prominents. A l’època de l'ocupació britànica patiren persecucions i discriminacions; després de la partició, al Pakistan a partir dels anys 70 i 80 i amb l'auge del conservadorisme religiós començaren a tenir problemes. Actualment malviuen dedicant-se a la prostitució, actuant i fent d’extres en festivals o pel·lícules, ballant en celebracions o perseguint a la gent per aconseguir unes miserables rúpies.

Dani Salvà

Figueres, 1978. Fotògraf de viatges i documental. Mogut per l’afany de descobrir nous llocs i intentar captar-ne la seva essència amb la fotografia, viatja pel món amb una càmera penjada al coll des de fa molts anys.
La seva formació inclou tallers amb fòtografs de prestigi com Tino Soriano, Pep Bonet o Navia i el curs d'especialització en fotoperiodisme a l'escola ERAM.
Col·laborador habitual de les revistes Gavarres i Revista de Girona i de l'agència de fotografia esportiva Sportimagen. A nivell internacional és representat per l'agència de fotografia Visual & Written Pics.
Ha exposat al festival Visa OFF de Perpinyà; ha estat finalista diverses vegades al certamen fotogràfic The Travel Photographer of the Year del Regne Unit i seleccionat una vegada per Descubrimientos PhotoEspaña.

CAMINOS DEL MONSÚN, DE GABRIEL BRAU GELABERT

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Thu, 31 May 2018 20:47:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Caminos del Monsún
Autors: Gabriel Brau Gelabert
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 29 de juny de 2018
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

CAMINOS DEL MONSÚN

Monzón, Monsón o Monsún es el nombre que recibe un viento estacional, que sopla alternativamente en direcciones opuestas y que se produce por el desplazamiento del cinturón ecuatorial, especialmente en el Océano Índico.
A lo largo de miles de años, este viento ocasional que recorre algunos países del cinturón ecuatorial, cargado de lluvias en verano o seco y frío en invierno, ha forjado el carácter de la mayoría de pueblos que lo soportan, marcando así sus formas de vida y acondicionándolas a sus beneficios o inclemencias.
Las imágenes que se recogen en esta exposición, son el resultado de un paseo abierto por algunos de los caminos que el Monsún va trazando a lo largo de su recorrido, y en los que los seres humanos, viven, luchan y se debaten día a día, para conseguir la superación material o espiritual que se les exige.
A través de diferentes viajes por algunos de los lugares más emblemáticos de la India, el autor construye imágenes que hablan de una particular forma de vida, y de una espiritualidad, en la que los sentimientos y los valores humanos adquieren una dimensión especial.
Son imágenes que reflejan a la par la belleza y la pobreza, que hablan de la familia o de la soledad y del trabajo o la enfermedad, sugiriendo en cada mirada, un nuevo diálogo acerca de como los caminos del ser humano, son atravesados paralelamente por los caminos que va trazando el Monsún.

GABRIEL BRAU GELABERT

Nacido en Cardedeu (Barcelona) en 1957.
Se inicia en el mundo de la fotografía en el año 1976 y se dedica profesionalmente a ella desde 1989.
De formación autodidacta. Durante casi 30 años ha desarrollado su actividad profesional en el campo de la fotografía industrial, publicitaria y comercial con estudio propio, combinándola con trabajos personales y de autor. Actualmente combina los trabajos fotográficos de carácter documental, con la docencia y la formación fotográfica. 

Es autor de los libros:
Luces de África. (Artual Ediciones 2008)
De la captura de imagen a la impresión fotográfica. (Artual Ediciones 2011)
Jazzlights. (Ajuntament de Vila-real 2012)
Visión fotográfica y lenguaje visual. (Ediciones Terra Natio 2017)

Así como de los trabajos:
El tratamiento en blanco y negro del archivo digital. (2007)
Construyendo la mirada fotográfica. (2014)

Es miembro de las siguientes instituciones:
UPIFC - Sindicat de la Imatge.
SPEVP-ICE - Universitat de Barcelona.
FIAP - Fédération Internationale de l’Art Photographique.
ISF - Image sans Frontières.

Posee las distinciones:
EFIAP por la Fédération Internationale de l’art Photographique.
ARTISTA por la Confederación Española de Fotografía.
MAESTRO por la Federació Catalana de Fotografia.
En el año 2007 recibe el PREMIO NACIONAL DE FOTOGRAFÍA otorgado por la Confederación Española de Fotografía.

Trabajos:
Cofundador de los encuentros de fotografía DONOSTIMAGEN, así como de diversos grupos y colectivos a través de las redes sociales.
Es embajador de la firma CANSON-FILA.
Ha impartido numerosos cursos, ponencias, talleres y conferencias, en diversos países, sobre aspectos y técnicas relacionados con la fotografía, tanto analógica como digital,

+34 686 47 90 87
www.gabrielbrau.com - info@gabrielbrau.com

POEMES DE J.V.FOIX, EXPOSICIÓ COL.LECTIVA

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Thu, 31 May 2018 20:39:00 +0000

Aquest divendres 1 de Juny a les 20, a la Capella de Sant Antoni, a la Plaça de la Vila de Torroella, s'inaugura l'exposició col.lectiva de l'associació, centrada aquest any en els poemes de J.V. Foix.
Us hi convidem.

WEAPONS, EL NEGOCIO DE LAS ARMAS, DE MARC JAVIERRE-KOHAN

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Thu, 03 May 2018 20:06:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: WEAPONS,EL NEGOCIO DE LAS ARMAS.
Autors: Marc Javierre-Kohan
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 28 d'abril al 31 de maig
Inauguració: dissabte,28 d'abril , ales 12'30
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Marc Javierre-Kohan (1973) Fotoperiodista y fotògraf documental amb base a Barcelona i Paris.
La seva obra documental es fonamenta en agitar les consciències mitjançant el contrast entre el fons i la forma dels seus treballs. Les seves imatges retracten el que es considera normal o banal, amb fons, i provoquen amb la seva forma l’espectador al situar-lo entre el que és “bo i dolent” entre lo moral i lo immoral. Amb aquesta idea vol suscitar la pressa de consciència sobre les actituds humanes perjudicials. En aquesta línia de treball es troba la seva obra documental sobre el turisme massiu, Tourist Walk, La Rambla de Barcelona (2012), Lloret Paradise (2013) i Palmatour (2015). Sobre la industria de l’armament: Weapons (2014-2017) y ATM Hotel on es mostra una estreta relació entre els Bancs i la pobresa.
Aquests treballs han donat forma a tres fotollibres i vàries exposicions como "Weapons, el negoci de les armes" (ICUB castell de Montjuïc 2017, Barcelona). S’han exposat en diversos festivals de fotografia com ScanTarragona 2014 (Tourist Walk) i Athens Photo Festival 2017 (Weapons).

WEAPONS, El negoci de les armes.
El projecte Weapons, comença a principis de l'any 2014, amb una conversa amb Plàcid Garcia-Planas, en què m'explica l'existència de la fira d'armament mes important del món , Eurosatory, que es fa cada dos anys a prop de París. Aquell mateix any vaig anar a la fira i vaig començar a treballar sobre l'imaginari col.lectiu sobre la violència i les armes, amb la mateixa idea que en els meus treballs sobre el turisme massiu, on ensenyo el normalitzat com a fons, per provocar l'espectador amb la forma i situant-lo entre el que és "bo" i el que és "dolent", entre l'immoral i el moral, entre la veritat i la mentida, per provocar, al final, una reflexió sobre les actituds humanes perjudicials. Es això estava quan em vaig trobar enmig dels atemptats del 13 de novembre a París. El cercle mortal de la industria de l'armament es va tancar aquella nit al meu voltant. Un nou cicle de por i mentida s'apodera d'europa, ja que la guerra comença en una moqueta de color magenta, la que cobreix els estands de les empreses d'armament finançades per els estats europeus.

TALLER DE LA IDEA AL PAPER (FOTOLLIBRE)

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Mon, 02 Apr 2018 20:33:00 +0000

De la idea al paper - accés al pdf explicatiu

Data: 14-15 d'abril de 2018

Horari : dissabte de 9'30 a 13 h i de 16 a 20'30 h

diumenge de 9'30 a 13'30

Lloc: Casa Pastors

C/Major , 31

Torroella de Montgrí

Preu : 75 euros

Grup: màxim , 18 persones

mínim per fer el curs , 8 persones.

Inscripcions: fins el 9 d'abril

Taller "De la idea al paper".

En aquest taller s'impartiran els coneixements necessaris per traslladar un projecte fotogràfic a un format llibre a través de l'estudi i l'anàlisi de tots els aspectes relacionats amb l'edició, tant a nivell conceptual i narratiu com de producció.

Durant el taller es treballarà: Les etapes del procés a seguir (conceptualització, edició d'imatges, disseny, maquetes, impressió,...)

L'organització de les imatges de cara a una millor comprensió del contingut del llibre, treballant la narrativitat, la seqüenciació i les diferents estructures internes possibles mitjançant l'estudi de casos concrets.

Els actuals canals i plataformes de difusió, màrqueting i vendes.

... i sempre sense perdre de vista que un llibre és alguna cosa més que un objecte físic, també és el fruit d'un procés de treball i reflexió personal.

El curs està dirigit a estudiants, fotògrafs i altres interessats en l'edició fotogràfica que desitgin ampliar els seus horitzons creatius.

Durant el taller es podrà consultar bibliografia especialitzada i llibres originals per exemplificar els continguts del curs (alguns d'ells descatalogats i/o de difícil accés).

L'Enric també compartirà i mostrarà tots tipus de material relacionat amb la realització dels seus fotollibres (proves d'impremta, maquetes,...)

Per aprofitar els continguts del taller no calen tenir coneixements de programes de disseny.

ENRIC MONTES

Vinculado a la fotografía en sus más variados aspectos desde 1985. Ha compaginado el aprendizaje y la docencia en diferentes centros y escuelas con la actividad como fotógrafo profesional y la producción de obra personal que, desde 1993, exhibe en diferentes galerías y festivales.

Es el editor de sus propios libros de fotografía: El viaje vertical (2009), El eco de las cosas (2010) y El domador de sueños (2011), que han sido finalistas en Photoespaña al “Premio Mejor Libro de Fotografía del año” (2010 y 2012) y han participado en la exposición colectiva "Libros que son fotos, fotos que son libros" (2014) en el Museo de Arte Reina Sofía.

El libro "20 ways to disappear" (2013), fue presentado en la sección oficial de Les Rencontres d'Arles (Francia) y durante el 2015 fue exhibido en el Tokyo Institut of Photography (Japón) y los Encontros da Imagen en Braga (Portugal).

Su último trabajo, "Lisboa Secret" (2017), ha sido publicado por la editorial CaravanBook.

En la actualidad es profesor de fotografía en Grisart y el IEFC, ambas escuelas de Barcelona.

También imparte servicios personalizados de asesoramiento y edición en la realización de fotolibros.

Más información en:

www.enricmontes.com

www.facebook.com/EnricMontesFotografia

https://www.instagram.com/enric_montes/

INSCRIPCIONS

Cal fer l’ingrés de l’import del curs abans de la data indicada al compte d’Amics

de la Fotografia de Torroella de Montgrí:

Banc de Sabadell – Compte nº 0081 0197 61 0001258329

fent constar el “Nom Cognom / Taller foto-llibre” i després enviant el

comprovant de l'ingrés per e-mail a amicsfoto@gmail.com

Cal facilitar un numero de telèfon de contacte.

Per més informació: Tel.679794276

e-mail: amicsfoto@gmail.com

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

EL RUIDO DEL RIZO, DE OLGA SORIA I HORTUS BOTANICUS, DE CONCHI MARTINEZ

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Sat, 24 Mar 2018 17:33:00 +0000

DOBLE EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: El Ruido del rizo
Autor: Olga Soria
Títol: Hortus botanicus
Autor:    Conchi Martínez
Lloc: Claustre de l’Hospital
   C/ Hospital,2
   Torroella de Montgrí
Dates:    de l'1 al 29 d'abril de 2018
Inauguració: dissabte,14 d'abril, a les 13h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

EL RUIDO DEL RIZO

El Ruido del rizo segueix el rastre d'una ferida.

Parla sobre l’acció de partir-se, del misteri que s´hi amaga, de les seves conseqüències, de l’origen, de la tensió que existeix entre barallar-s´hi i escapar-ne, quan tot és susceptible de trencar-se.

La idea es repeteix i es poleix, tal com fa el riu amb els seus còdols , fins que el que queda d'aquesta ferida, la seva memòria, esdevé una versió de la història.

OLGA SORIA

Barcelona,1985.

Al 2016 finalitza els seus estudis de fotografia a GrisArt ( Barcelona), especialitzant-se en post-producció digital i fotoacabats.

La seva obra s’ha vist al Scan Photobooks 2014 (Tarragona), al Strip Art 2015 (Barcelona) i dins l’exposició col·lectiva ORBITAL a la galeria MUTUO ( Barcelona, 2016).

HORTUS BOTANICUS

Hortus botanicus está pensado, en su conjunto, como un imaginario tratado de botánica.

En la naturaleza encontramos líneas que relaciono inconscientemente con las que se hallan escondidas en nuestro cuerpo. Ejemplos evidentes son el de las nervaduras de las hojas con las líneas de nuestras manos o el de las raíces de las plantas con las líneas que se crean en nuestro cuerpo a partir de los pliegues de la piel, las articulaciones al doblarse o dos partes del mismo que se aproximan hasta tomar contacto la una con la otra.

A partir de la fusión entre las líneas del cuerpo y las que sugieren las ramas y troncos de los árboles, nuestro subconsciente tiende a buscar continuidad imaginando una unidad real en cada una de las imágenes creadas para este universo vegetal imaginario que es Hortus botanicus.

Cada una de estas nuevas especies lleva asignado un nombre científico en latín, que aparece como pie de foto.

CONCHI MARTÍNEZ

Soria, 1963

Licenciada en Matemáticas por la UB, anteriormente Catedrática en un Centro de Secundaria y actualmente Fotógrafa.

Mi formación artística procede de diversas escuelas de Barcelona y de talleres dirigidos por el MOMA, Fontcuberta, Esclusa, Navia, Elvira, Soriano, Caujolle, O. Monasterio, Cohen, Parr, Schmid, Sluban, Hassink, Webb, Molina, Momeñe,…

Exposiciones destacadas:

Sensaciones oníricas, GRISART, Barcelona (2004)

Un paseo por Barcelona, Festival OLLADAS, A Coruña (2006)

Libros inéditos de Fotografía, Galería Fotonauta, Barcelona (2006)

Interiores, Medinaceli DeArte (2009), Audiencia, Soria (2010), Fotonoviembre (2011), Can Basté, BCN y Estambul (2012) y Pati Llimona, BCN (2016)

Hortus botanicus, Junta CyL, Soria y Galería Collage, Lleida (2010) y Espai Garum, CC Albareda, Barcelona y Bienal de Olot (2014)

El libro de artista, una opción alternativa, Passanant Foto (2011)

El libro de autor, una opción alternativa, Passanant Foto (2012)

Diagonal-Cornellà, Passanant Foto, CIMIR (Reus) y Universidad Lleida (2012), Rencontres Arles y Festival Valparaíso (versión libro) y Can Basté, BCN (2013) y Galería Barcelona Visions y SCAN, Tarragona (2014)

Mongolia, el país de la calma, Galería Collage, Lleida (2013)

Proximidad, IEI, Lleida (2013) y Museo Espluga Francolí, FineArt, Can Basté, BCN, Museo Ripoll y Centro lectura, Reus (2014) y Festival Mirades (2015)

Gràcia, Martes noche en Fotonoviembre, Tenerife (2013)

Confluencias e influencias, Audiencia, Soria, Úrex, Baeza y Jaén (2014)

Catania, Foto Mural, Covington, Washington, USA (2015)

Jääl Photo, Madrid (2015)

Paisajes de mi memoria, Festival Revela-T, y Festival Outono Fotográfico (2015) y Festival FineArt y 4ª Bienal Fine Art y Fotografía documental de Berlín (2016)

50, Byopaper Project, Rencontres d’Arles y Photogenic Festival, BCN (2015)

Barcepoly, Photolux Festival, Lucca (2017).

Premios:

Interiores, Beca Creación Artística MUSAC, 2007

Hortus botanicus, Premio Visionats, Festival Emergent, 2008

Diagonal-Cornellà, Premio Passanant Foto produce una exposición, 2011

Paisajes de mi memoria, Julia Margaret Cameron Award, 2015

Barcepoly, Young Curators Photolux Contest Award, 2017

Mediterráneo, XVII Premio Eurostars Grand Marina de Fotografía, 2017

Trabajo:

Reportajes y portfolios publicados en diversas revistas especializadas y catálogos y en el tercer volumen de la colección Viatge a la Conca de Barberà. Soy colaboradora habitual de la Editorial Anaya desde Mayo de 2015.

Libros de Artista:

Autorretratos (2002) y Cuaderno de viajes (2005)

Libros de Autor:

Hortus botanicus (2010) y Diagonal-Cornellà (2012).

MUNTANYES CAMINANT, DE PAU GUERRERO

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Tue, 27 Feb 2018 21:33:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Muntanyes caminant

Autors: Pau Guerrero

Lloc: Claustre de l’Hospital

C/ Hospital,2

Torroella de Montgrí

Dates: de l'1 al 31 de març de 2018

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

MUNTANYES CAMINANT

L’exposició mostra una sèrie de fotografies que tenen en comú haver estat realitzades caminant per la muntanya.

La gran majoria són paisatges d’alta muntanya, al Pirineu, però també n’hi ha d’altres muntanyes, com Montserrat, el Montseny o Sant Llorenç de Munt. Fotografies de grans panorames, gairebé a vista d’ocell, juntament amb fotografies de petits

detalls a peu de terra.

Serrejar, caminar extensament per la muntanya, et permet viure el paisatge des d’una experiència dinàmica, involucrant tots els sentits. Quan portes una bona estona caminant per senders de muntanya, l’atenció es volca pràcticament a l’exterior, atent al camí, als seus accidents, allà on poses els peus… Alhora atent a tot el que t’envolta, els sons propers i llunyans, el vent passant a través de les branques dels arbres i el so de les petjades sobre fulles seques a terra; les intensitats de llum i d’ombra, els colors de les roques i la vegetació; les sensacions a la pell, la temperatura de l’aire, al mateix temps que les sensacions més profundes d’equilibri i verticalitat del teu cos.

La ment quotidiana va asserenant-se, les preocupacions passen a un segon terme, vistes en la perspectiva més amplia que ofereix la muntanya. La ment rumiadora es calma mentre que l’atenció es desperta, entrant de forma natural en un estat de contemplació activa, un estat de predisposició fotogràfica.

És així que m’adono de la munió d’imatges que m’envolten, amb el potencial de convertir-se en noves fotografies.

PAU GUERRERO PRADO

Arquitecte i fotògraf, treballa com a fotògraf d’arquitectura a Barcelona alhora que dedica una bona part de la seva activitat creativa a la representació del paisatge, amb especial interès per el paisatge i l’experiencia de la muntanya.

pauguerrero@gmail.com
http://pauguerrero.cat

POR LA ESPAÑA QUE CREÍAN MEJOR, DE MANEL CLEMENTE

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Sun, 28 Jan 2018 22:28:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Por la España que creían mejor

Autors: Manel Clemente

Lloc: Claustre de l’Hospital

C/ Hospital,2

Torroella de Montgrí

Dates: del 3 al 28 de febrer de 2018

Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

FOR THE SPAIN THEY BELIEVED TO BE BETTER - POR LA ESPAÑA QUE CREÍAN MEJOR

El títol d'aquest projecte s'ha extret del text que es trobava al monument del Cementiri de València, dedicat a les víctimes republicanes enterrades en diverses fosses comunes durant el franquisme des de l'1 d'abril de 1939 fins al 31 de desembre de 1945: En memoria de todos los que dieron la vida por la España que creían mejor».

Aquest text es va eliminar a l'octubre de 2015, ja que segons el Fòrum per la Memòria del País Valencià i altres associacions, aquestes paraules no respectaven la memòria de les persones enterrades a les fosses comunes que havien estat víctimes de la dictadura franquista.

Ara, el monument està format per una desolada pedra llissa, decorada amb dues peces metàl·liques, que sembla il·lustrar la dificultat per arribar a consensuar una memòria històrica compartida a l’estat espanyol.

Por la España que creían mejor és un projecte que convida als espectadors a recuperar aquesta memòria històrica. I ho fa mitjançant la documentació fotográfica -acompanyada d’uns texts explicatiusd’uns espais vinculats a una guerra civil que com tota guerra va generar horror i tragèdia entre tots dos bàndols.

Un horror i tragèdia que gestionats al llarg del temps de forma desigual i diversa en postguerra, dictadura i posterior democràcia, avui encara requereixen una profunda revissió.

MANEL CLEMENTE

Manel Clemente (Santa Cruz de Tenerife, 1966) combina la pràctica fotogràfica amb l’ensenyament.

Professor de Fotografia i coordinador ERASMUS a les institucions Escola d'Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona (Barcelona) i ESDAP Catalunya i catedràtic d’arts plàstiques i disseny, ha mostrat la seva obra fotogràfica a diferents galeries i museus.

De forma paral·lela ha col·laborat com a coordinador i comissari d’exposicions de fotografia i arts plàstiques a diferents espais de Badalona: Museu de Badalona, Espai Betúlia, Sala El Refugi, Espai d’Exposicions Pau Gargallo… Actualment viu a La Garriga.

Membre de la UPIFC, les seves fotos han estat publicades a diferents revistes i ha col·laborat de forma regular amb diferents editorials de Barcelona.

En els darrers anys, però, ha deixat la fotografia aplicada per dedicar-se de ple a projectes fotogràfics personals, que va presentant de forma regular a la seva web manelclemente.myportfolio.co.

Entre els projectes en què ha estat treballant recentment cal destacar On sale, una interpretació de la societat de consum, Ghost towns, un projecte vinculat a la bombolla immobiliària a Espanya, Runes oblidades, una selecció d’espais abandonats a l’entorn de Barcelona, Dark tourism?, una selecció de localitzacions històricament associades amb la mort i la tragèdia i World Souvenir, projecte que analitza des d’un punt de vista antropològic i amb un cert grau d’humor i ironia, el turisme cultural i urbà a localitzacions emblemàtiques del nostre planeta.

IT (coses que passen), DE DIDAC SALAU.

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Mon, 25 Dec 2017 19:21:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: “It” (coses que passen)
Autors: Didac Salau
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 2 al 31 de d gener de 2018
Inauguració: dissabte , dia 20, a les 12h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Didac Salau es un fotògraf català dedicat a la fotografia documental i d’autor. Com a freelance ha colaborat amb diferents mitjans de comunicació (espanyols i mexicans). També fou fotògraf en plantilla durant uns anys del rotatiu andorrà Diari d’Andorra. Actualment du a terme un projecte anomenat A Lupita su Postalita encaminat a la difusió i venda d'obra fotogràfica. Es membre de la UPIFC-Sindicat de la imatge. L’exposició reflexa l’interés més recent d'aquest autor per treballar dins d’estudi i amb elements inanimats.

“It” (coses que passen)
“It” (coses que passen) és un projecte de trobades objectuals on determinats estris, protagonistes de la seva pròpia història, juguen el paper d’antiherois. Màgicament, objectes quotidians ens parlen amb les seves noves significacions de conceptes com l’absurd, axí com de qüestions més terrenals i diaries com l’obsolescència, el reciclatge o la mateixa societat de consum.
Són aquells oblidats de cada casa que prenen la paraula per tal de que els mirem amb uns altres ulls. Reclamen ser redescoberts a partir d’una nova disposició en un espai aliè. Un terreny nou i desconegut que els permet redescobrir-se; sols o en relació amb altres elements que els complementen o redefineixen.
Ells, errants i perduts foren fabricats sense el seu permís; són com nosaltres. Ara, rebels i descontextualitzats, només cerquen un instant per expressar-se:
—¡Som aquí, d’una altra manera, escolta’ns mirant-nos!—Semblen exigir, críptics.

ALES I MANS, DE ROGER SANMARTÍ I CARLES SANTANA

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Sun, 26 Nov 2017 21:54:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Ales i mans
Autors: Roger Sanmartí i Carles Santana
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 de desembre de 2017 al 2 de gener de 2018
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

“Si li hagués tallat les ales
hauria estat meu,
no hagués escapat.
Però, així hagués deixat de ser ocell
i jo...
jo el que estimava era un ocell”
Joxean Artze, 1957

Als humans ens agraden els ocells, ens fascinen. Canten, sovint tenen colors llampants i...poden volar! Ens agraden des de molt antic, els primers humans ja feien servir plomes com a ornament i els pintaven a les parets de coves i balmes. Ens agraden a tot arreu, són moltes les cultures que fan servir ocells de manera al·legòrica, moltes religions els inclouen en la seua iconografia. Fins i tot hi ha Estats que tenen el seu ocell nacional. I què n’hem de dir a Catalunya on fem ballar àguiles en moltes poblacions com a gest de reconeixement. Ens agraden tant que tot sovint els invoquem quan diem que algú és un capsigrany , un gamarús, un passerell o una garsa o quan ens quedem sols com mussols. Ens agraden des de ben petits, poques coses fascinen més un nen que els ocells esmunyedissos. Els ocells ens parlen, o si més no parlen a aquell que se’ls escolta, ens indiquen canvis de temps i d’estació. Són moltes les frases populars que en fan al·lusió a cigonyes i oronetes per anunciar que ve la primavera o que el fred de l’hivern encara és viu. I també ens diuen coses sobre el nostre medi, molts ocells són indicadors de la qualitat del medi on habiten, bé per presència o bé per anar desapareixent dels llocs on eren freqüents.
Però, algunes persones van més enllà de la fascinació i en dediquen tot o part del seu temps de treball. N’hi ha qui els investiga des de les universitats, qui els protegeix juntament amb els seus hàbitats des d’ONG i governs, qui en té cura perquè és propietari de les terres on viuen o qui els posa en valor a través d’activitats turístiques. Són les persones que tenen cura dels ocells. Aquí en tenim només una petita mostra en representació de tots aquells que, d’una manera o una altra, estan vinculats als ocells i els seus hàbitats.

Sobre els autors

Les fotos són de Roger Sanmartí i Carles Santana .

Roger Sanmartí és un naturalista i fotògraf de natura involucrat professionalment i personal amb molts projectes de conservació de la natura. Ha desenvolupat projectes de reintroducció d'espècies, de seguiment i es cofundador de Photo Logistics, empresa de turisme de fauna amb un fort component de desenvolupament rural i conservació del medi natural.

Carles Santana és biòleg i fotògraf de natura. Ha treballat com a gestor del medi natural en diferents àmbits al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. Cofundador de Photo Logistics.

NATURA MORTA, FLORS,... DE VICENÇ ROVIRA

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Wed, 01 Nov 2017 14:48:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Natura morta, flors ,..
Autor: Vicenç Rovira i Riera
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 30 de novembre de 2017
Inauguració: diumenge, 5 de novembre a les 13h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

Sobre l'exposició

No fa pas gaire es va fer a la Pedrera de Barcelona una retrospectiva de Toni Catany . Les seves fotografies de natura morta em van impactar per molts motius : els colors, la composició,el tractament de la imatge,... Aquesta exposició em va animar a fer natures mortes , volia provar aquesta modalitat que fins ara no li havia fet cas. Em vaig documentar amb altres autors , sobretot , en Josef Sudeck.

El que avui presento en aquesta exposició és una aproximació fotogràfica des del meu punt de vista , d'aquest gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat.

He de dir que segurament moltes de les fotografies no segueixen el canon clàssic de la natura morta ; segurament algunes són només retrats d'objectes . Sigui com sigui i tal com he dit abans no deixa de ser una aproximació.

Vicenç Rovira i Riera

Fotògraf afeccionat, resident al Baix Empordà. Comença a interessar-se per la fotografia a l'any 1992 després de fer un curs sobre el sistema de zones d'Ansel Adams. Ha realitzat diferents tallers i seminaris amb fotògrafs reconeguts: Humberto Rivas , Navia, Pep Bonet, David Airob,Manel Esclusa,..

És soci fundador de l'associació Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí de la que actualment n’és president. És responsable de la programació de la sala d'exposicions del claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí.

La major part de la seva producció està dedicada a la fotografia de paisatge (Menorca, atzavares, Bardenas Reales,..) .Treballa bàsicament en blanc i negre ja que d'aquesta manera pot controlar tot el procés des de que prem el disparador fins que surt la còpia del laboratori.

vic.rovira@gmail.com

VEREDICTE DE LA VI CONVOCATÒRIA DE BECA PER A LA REALITZACIÓ DE TREBALLS FOTOGRÀFICS

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Tue, 31 Oct 2017 14:55:00 +0000

El passat divendres 6 d'Octubre es va reunir a Torroella de Montgrí el jurat per decidir el guanyador de la VI convocatòria de beques per a la realització de treballs fotogràfics.

Els membres del jurat:

Llorenç Raich

Manel Esclusa

Enric Montes

van decidir, després d'avaluar els 66 treballs presentats, que el guanyador de la present edició és:

Alex Llovet, pel seu treball Beware the dog.

Ens plau adjuntar-vos l'acta del veredicte.

AMB RESPECTE, DE RALF LANGENHORST

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Thu, 31 Aug 2017 22:48:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: Amb respecte - Mit respekti
Autor: Ralf Langenhorst
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: del 30 d'agost al 30 d'octubre de 2017
Inauguració: dissabte, 30 de setembre. a les 13h
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

AMB RESPECTE

L’Escorxador Municipal de Palafrugell, situat a Catalunya, Espanya, va ser construït el 1907.
Actualment encara funciona com a una petita empresa amb tres treballadors. Aquests treballen fent les operacions d’escorxament d’una forma manual, sense cap automatització. Per a un observador és perceptible el respecte amb el qual els treballadors tracten els animals.
La feina esdevé una tasca manual i una de les prioritats és minimitzar el patiment dels animals. Aquesta manera de fer ha esdevingut la raó del títol i l’objectiu d’aquest reportatge. No mostra la duresa inherent a aquesta tema. En canvi, si que vol expressar el respecte entre les persones i els animals que es troben a l’escorxador.
La seqüencia de fotografies mostra l’entorn, les feines i les tasques d’escorxament de xais. Les imatges van ser preses en tres sessions durant l’octubre i el novembre de 2015.
El meu sincer agraïment als treballadors de l’escorxador Alex, Josep i Joan i també a la veterinària Alba. Tots ells van facilitar la meva tasca de capturar de forma natural la seva feina i la seva professionalitat i respecte al fer-la. Agraeixo a les autoritats de l'Ajuntament de Palafrugell et fet que m’hagin permís fer aquest reportatge fotogràfic.

RALF LANGENHORST

Nascut el 1960 a Ibbenbüren, Alemanya.
De jove era un entusiasta de la fotografia analògica en blanc i negre.
El 2014 reprèn la seva passió, aquesta vegada amb fotografia digital.
2015-2017: aprenentatge en fotografia creativa i aplicada a la Prager Fotoschule Österreich (PFSÖ), Austria.
Membre de l'Associació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí (AFTM)
Ralf viu a Sant Feliu de Guíxols i té una galeria per presentar les seves fotografies (C/ Notaria, 29, 17220 Sant Feliu de Guíxols)

GYNAIKES, DE MIQUEL ABAT

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Thu, 31 Aug 2017 22:47:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA
Títol: “Gynaikes”
Autor: Miquel Abat Cano
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 29 de setembre de 2017
Inauguració: 1 de setembre ales 19h.
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

“GYNAIKES”
Reconstruir una imatge amb la mirada del passat i, a partir dels seus elements i l'essència que la conformaven, construir-ne una de nova amb la mirada del present.
Fer present el passat, conjuntant mirades que ens transporten en el temps, intuïm el seu esdevenir.
Fer actual l'Art, sent aquesta la clau de tota creació. L'Art és vigent i el seu passat és essencial en els nostres temps.
Fem mortals a les deesses, deconstruint la mitologia!
Convertim a les models en filles engendrades per mares !
Sense ser més que mortals, són protagonistes del passat i del seu futur.
Del present: el retrat de la dona contemporània que podreu observar en aquesta exposició, fruit de la meva mirada personal.
Veiem el pas del temps i observem com actua.

MIQUEL ABAT

Miquel Abat Cano, Neix a Barcelona l'any 1958. Enginyer T. Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, inicia els seus estudis de Fotografia al "Institut d'Estudis Fotogràfics" de Catalunya (IEFC) " i posteriorment a l’ Escola de Fotografia i Imatge IDEP de Barcelona , on realitza el Curs General de Fotografia i el Postgrau de "Fotografia d'Autor", amb Manel Úbeda.
Realitza diferents tallers a:
La Magistral amb Joan Fontcuberta, sobre la postfotografia. Sant Pere Pescador (Girona).
La Magistral amb Alberto Garcia-Alix, "LES CONFESSIONS DE LA MIRADA" sobre el retrat i la realitat. Sant Pere Pescador (Girona)
Passanant-Foto "Fotografia d'Espectacles" realitzat per Josep Bou durant la realització de l'esdeveniment "Fira Tàrrega 2011".
La Magistral amb Javier Vallhonrat "Explorar la creativitat". Sant pere Pescador (Girona)
Premis i Mencions:
-2011 Finalista en el projecte "Brangulí va ser aquí i teu? Del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
- 2014 Finalista en el premi Fòrum Can Basté per el projecte Gynaikes.
.2014 Premi Qgat-foto 2014 per el projecte Gynaikes.

Ha exposat en diferents sales de tot el país com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, L’ Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida , la sala Ramón Alabern del IEFC de Barcelona , Certament Fine Art de Igualada, Claustre de l’Hospital de Torroella de Montgrí, Sala cava de Can Basté de Barcelona , el Museu de cal Gerrer Fundació Cabanas de Sant Cugat del Vallès, la Sala Sant Roch de IEV de Valls entre altres i galeries d’art com Espai Garum de Lliça de Munt , Barcelona Visions de Barcelona, Galeria Collage de Lleida.
Ha publicat els llibres de Fotografies:
De Paisatge "Viatge a la Conca de Barberà 4" realitzant les fotografies corresponents al Municipi de les Piles i les seues pedanies. Editat pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i de Passanant-Foto.
- “Catàleg Proximitat” Editat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Catàleg exposició en l' Institut d'Estudis Ilerdencs de Lleida. Junts amb varis autors : Miquel Abat, Conchi Martínez Jiménez, Josep Bou, Maria Gregori, Ivana Larrosa, Carles Llop, Xavi Moix, Cori Pedrola
- “Gynaikes”, Imprès per Agpograf, Llibre basat amb el projecte fotogràfic del mateix . Autor : Miquel Abat, Pròleg : Màrius Gómez. 1ª edició Juny 2016.
A més de realitzar diferents conferencies i xerrades sobre la fotografia d’autor.

PROGRAMACIÓ DE CURSOS PER AL SEGON SEMESTRE

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Thu, 17 Aug 2017 13:22:00 +0000

Us adjuntem la programació de cursos del segon semestre d'enguany i inicis del proper any, amb l'enllaç als detalls de cadascun. Esperem que siguin dels vostre interès.

Curs d'iniciació a la fotografia

Del 27 de Setembre al 29 de Novembre de 2017

Adreçat a tothom que vulgui introduir-se en el món de la fotografia i no tingui coneixements previs. Es treballen tant el coneixement de la càmera com conceptes fonamentals de la tècnica fotogràfica. Es un curs tant teòric com pràctic.

Curs de fotografia macro

Del 4 d'Octubre al 23 de Novembre de 2017

Es tracta d'un curs de introducció a la macrofotografia (material, tècniques d'il·luminació, processat de la imatge). El curs inclou sessions de pràctica, en estudi i a l'exterior.

Taller de narrativa visual i edició gràfica

11 i 12 de Novembre de 2017

Adreçat a fotògrafs aficionats i professionals, l'objectiu del curs, impartit per Maria Rosa Vila, es aprendre a construir de manera efectiva discursos fotogràfics coherents, estètics, amb sentit, que capturin l'atenció dels espectadors, com una forma de comunicar molt millor una història, missatge o projecte artístic.

Curs perfeccionament

Del 17 de Gener al 21 de Març de 2018

Adreçat a tots aquells que ja dominen la seva càmera i volen aprofundir en la tècnica fotogràfica. Es treballen tècniques d'il·luminació i de processat digital de les imatges. Es un curs tant teòric com pràctic.

Taller fotollibre: del la idea al paper

24 i 25 de Febrer de 2018

En aquest taller, impartit per Enric Montes, es treballaran els coneixements necessaris per traslladar un projecte fotogràfic a un format llibre a través de l'estudi i l'anàlisi de tots els aspectes relacionats amb l'edició, tant a nivell conceptual i narratiu com de producció.

ABCDANSA, DE FRANCESC MARTÍ PALAU

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Fri, 30 Jun 2017 20:21:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: “ABCDANSA
Autor: Francesc Martí Palau
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 31 d'agost de 2017
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

ABCDansa

Hi ha qui creu que fou el gest corporal del braç i de la mà allò que amb el pas del temps va produir el llenguatge escrit. El domini coreogràfic del gest. Aquesta intenció comunicativa flueix també a través del crit i del sospir, del gemec, el plor i l’esglai, en definitiva de l’expressió del sò humà.

Un origen comú a totes les llengües o potser diversitat de naixements en formes diferents amb sincronies i diacronies pròpies, però tenint en comú la marca, la petjada, el rastre deixat pel gest al damunt de l’espai físic, bi o tridimensional, amb un estri (el calam) que, com eina d’us especific no ha parat mai d’evolucionar.

La predisposició pel llenguatge heretada genèticament, ja ens dona la facultat d’adquirir capacitats mímiques en el moment de la naixença. Mamífers mandrosos i lents com som, necessitarem uns períodes força dilatats i entorns favorables per adquirir una destresa verbal, tant oral com escrita, que ens permetrà ingressar en la comunitat de forma natural i satisfactòria.

Aquest és el sentit que volem evocar per mitjà de les imatges fetes al obrador de la llum electrònica. Performem amb una voluntat expressiva al servei de la llibertat d’associació entre camps d’experiència distints. Blasmades en la fotografia conviuen dansa, cal·ligrafia i el gest primigeni d’una batuta i una cinta, per composar conjuntament la partitura d’un procés cultural de emancipació.

La Tipografia

L’ eix sobre el que es vertebra el desenvolupament de la tipografia d’aquesta mostra, fonamenta el seu concepte en el traç de la Carolíngia, tot i que no cerca imitarla. La minúscula Carolina fou emprada com a escriptura standard i dins del conglomerat cultural que insistentment anomenem Europa, dels segles IX al XIII i que desembocà posteriorment en la minúscula gòtica.

Entenem que presenta dues característiques cabdals per conduir el nostre projecte: d’una part, serà la base sobre la que es bastiran totes les tipografies actuals a occident, de l’altre és, com ja s’ha insinuat, el gest , el moviment intencionat que es normalitza amb la clara voluntat de transcriure, de convertir i de modelar la intuïció primigènia en un espai comú de comunicació i coneixement.

La Dansa

El moviment de la cinta, una de les disciplines més plàstiques i complexes de la gimnàstica ritmica, surt del cos però el transcendeix.

Un traç llarg, instantani i fugisser, captat per la càmera, ens permet, a través del mestratge de la ballarina/atleta , albirar de sobte, una forma congelada en l’espai i el temps, que ens explica i ens remet al gest emocional, expressiu i descriptiu que donarà pas al nostre llenguatge. És una aproximació a l’escriptura efímera que es perd d’immediat però que gracies a la fotografia i la gestualitat de l’Artista passa a ésser testimoni i referencia d’un procés que ha vinculat tota la humanitat: la escriptura.

La Mostra

Les imatges ens evidencien com canvia el traç en funció del estri emprat per dibuixar-la. Són les minúscules del nostre abecedari, més dues aproximacions

a la variant majúscula per la G i la L i dues versions de la A la S, front la gestualitat de la cinta amb traços molt més llargs i volàtils. Conjuntament conformen les fotografies fetes a Aphoto per Francesc Martí partint del estudi, posterior recreació cal·ligràfica i vectorització de la Carolingia, dissenyada per en Joaquim Cañellas. L’objectiu final no ha passat per reproduir el gest formal de la tipografia de referencia, sinó per crear una “nova”tipografia utilitzant el pal (a mode de ploma o batuta) de la cinta com a una nova eina d’escriptura.

Francesc Martí Palau, tot I haver-se format inicialment en Disseny gràfic i industrial a l’escola Eina on va començar el seu interès per la fotografia de la mà d’en Xavier Miserach, posteriorment amb un master de marketing per EADA i publicitat, Membre del col·legi de Relacions públiques i publicitat de Barcelona, ha cursat també estudis de música a l’Aula de música Jazz de Vallvidrera i s’ha format posteriroment a l’escola IRCO com a practitioner de PNL.

Tot i així i bàsicament ha estat molts anys vinculat al món editorial tant com a soci de dues editorials (GRAÓ i Serveis Pedagògics) com a director d’art i co-creador de la BC Biblioteca de la Classe. Director d’art i Editor fotogràfic a RBA en el departament de Grandes Obras i posteriorment passant al seu partner NATIONAL GEOGRAPHIC, on va desenvolupar la funció de director d’art durant un dilatat període i, posteriorment, a la revista Viajes amb les mateixes funcions. Responsable de l’edició de llibres pe l’ajuntaments (L’Escala etc.) i actualment autor del seu primer llibre literari-fotogràfic de Vidas Secretas, de propera aparició. Ha col·laborat també com a assessor de Gorbs publicacions.

Tot aquest entramat de activitats ha esta sempre acompanyat per la seva activitat tant com a grafista i publicista: Tret, S.l., Imatge, S.L., Ala coeli S.l. i durant molts anys Logosfera S.l. han estat estudis de comunicació I publicitat en els quals s’ha donat servei integral des de campanyes de comunicació a promocions o llocs web a més de 150 empreses industrials catalanes. Director de Producció cinematogràfica i soci a Xavier Ferrer i asociados , productora cinematogràfica publicitaria i posteriorment realitzador i propietari de MIRAFILMS S.l. va ser responsable de les campanyes de comunicació al mitjà televisiu durant anys d’ERC. Vídeos formatius i de comunicació per a la RENFE , ADIF o el MOPU etc.

Ha fet exposions de pintura, especialment de giclèe i compta amb dos CDs al mercat de Jazz fussion amb Carretera i Manta (guitarrista i compositor) i pop eclèctic, treball de composició, interpretació i producció en solitari el 2008 i actualment encara a Spotify. El caracter del seu treball ha fet que estigués poc volcat a participar en exposicions fotogràfiques, activitat que fa menys d’un any ha començat a desenvolupar. Ha participat a la bienal de Olot i cinc monogràfiques dins Catalunya amb l’obra Vidas secretas.

Com a rere fons, el seu interès continuat per la fotografia ha donat com a resultat, un fons fotogràfic de més de 100.000 fotografies especialment publicitària, d’arquitectura i d’aus, però també de molts altres temes d’investigació fotogràfica als quals hi dedica actualment gairebé tot el seu temps tant al plató com a exteriors.

PETIS MONS, DE CESC NOGUERA

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Fri, 30 Jun 2017 20:08:00 +0000

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Títol: PETITS MONS
Autor: Cesc Noguera Busquets
Lloc: Claustre de l’Hospital
C/ Hospital,2
Torroella de Montgrí
Dates: de l'1 al 29 de juliol de 2017
Organitza: Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí

PETITS MONS és un recull d’imatges de natura realitzades amb les tècniques de la fotografia macro i la fotografia d’aproximació, en les quals s’ha volgut captar moments que la natura ens ofereix constantment. En aquesta mostra s’han combinat imatges de flora i d’altres amb petits essers vius, que ens podem trobar tot caminat per l’entorn natural o en el mateix pati de casa.

En algunes de les imatges s’hi veu la manera personal de l’autor de donar una visó mes extracta, jugant amb les tècniques d’enfoc i d’aproximació respecte a l’objecte fotografiat; i en altres la composició s’aconsegueix jugant només amb l’enquadrament.

El projecte de PETITS MONS va començar fa aproximadament dos anys, a partir de l’experimentació amb dues òptiques diferents. Les òptiques utilitzades han sigut un macro 60 mm f2,8 i un zoom 40/150 f2,8

Ressenya.: Els meus orígens comencen a finals dels 90 amb el disseny industrial a Arbùcies, i el 2003 començo a fixar-me en la fotografia. Des de les hores, he anat entrant en diferents temàtiques de manera autodidàctica i fen alguns cursos i tallers. És el 2013 quan decideixo entrar en el mon de la fotografia a nivell professional i em poso a estudiar fotografia professional al Cef de Palma. Actualment estic dins d'aquest mon col·laborant amb una de les empreses de material fotogràfic mes important a nivell nacional, i donant tallers, cursos de fotografia, i col·laborant amb una de les marques capdavanteres en el mon de la fotografia.

Tal i com resumeixo en una de les cites que recullo en la meva web de fotografia: "Un es converteix en fotògraf quan ha superat les preocupacions de l'aprenentatge i en les seves mans la càmera es converteix en una extensió d'un mateix. Llavors comença la creativitat (Carl Mydans)”; aquest moment de l’aprenentatge, al costat de grans fotògrafs , com l’arbucienc Josep Guiolà, ja l’he superat i aquesta exposició n’és una bona mostra.

BECA PER A LA REALITZACIÓ DE TREBALLS FOTOGRÀFICS

noreply@blogger.com (AMICS DE LA FOTOGRAFIA DE TORROELLA DE MONTGRI) — Sat, 03 Jun 2017 19:50:00 +0000

Ens plau adjuntar-vos les bases de la VI convocatòria de la beca per a la realització de projectes fotogràfics organitzada per el Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí.

Bases en Català

Bases en Castellano