Marjal de Massamagrell-Rafalell-Vistabella

Bones Festes, Amics !!

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 24 Dec 2012 17:30:00 +0000

AE-Agró i Medi Ambient amollen 32 juvenils de Collverd

noreply@blogger.com (Anonymous) — Fri, 23 Nov 2012 18:58:00 +0000

Us reproduïm una nova notícia d'AE-Agró

dimarts 2 d'octubre de 2012, per AE-Agró

El passat dissabte 29 de setembre, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord i el Servei de Biodiversitat de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient amollaren 32 collverds (Anas platyrhynchos) en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell. En l’activitat, que comptà amb la col·laboració de l’Athlètic Massalfassar, participaren una quinzena de xiquets i xiquetes. Un a un els més menuts soltaren els ànecs, que gaudixen ja de la seua nova llar: la Marjal de Rafalell i Vistabella, un dels hàbitats amb major valor mediambiental de tota la comarca de l’Horta Nord.

Un dia després de la primera gota freda de la tardor, Acció Ecologista-Agró Horta Nord i el Servei de Biodiversitat de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient organitzaren una solta de collverds en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell. Els 32 exemplars d’Anas platyrhynchos amollats eren juvenils criats en captivitat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Saler, on havien arribat després de perdre a la seua mare quan només eren uns pollets (la majoria d’ells en les proximitats de la CV-500, al seu pas pel Parc Natural de l’Albufera de València).
L’activitat comptà amb la participació de l’Athlètic Massalfassar, entitat que també col·labora amb AE-Agró en el Projecte Emys, una iniciativa que per segon any consecutiu ha permés realitzar el cens de tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en la Marjal de Rafalell i Vistabella i en altres zones humides del País Valencià. Els vora quinze xiquets i xiquetes de l’Athlètic Massalfassar, però també de Massamagrell i altres pobles de l’Horta Nord, que participaren en la solta van ser, junt als Anas platyrhynchos, els grans protagonistes d’esta pluja de collverds. Un a un, els menuts amollaren cadascun un ànec a la llacuna nord de la Marjal de Rafalell i Vistabella, per a concloure l’activitat amb la solta conjunta d’una desena de collverds en la seua nova llar.
Actualment, els collverds són les aus aquàtiques més nombroses de la Marjal de Massamagrell, on este estiu els voluntaris d’AE-Agró han localitzat 12 parelles reproductores d’Anas platyrhynchos. A més a més dels collverds, altres nou espècies d’aus aquàtiques també han nidificat enguany en Rafalell i Vistabella: el cabussonet (Tachybaptus ruficollis), el gomet (Ixobrychus minutus), l’agró roig (Ardea purpurea), el sivert (Netta rufina), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el gall de canyar (Porphyrio porphyrio), la fotja (Fulica atra), el corriolet (Charadrius dubius) i el fumarell de galta blanca (Chlidonias hybridus).
Destaca especialment la nidificació, un any més, de l’agró roig i el fumarell de galta blanca, dues espècies considerades com a vulnerables pel Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada i protegides també pel Conveni de Berna, la Directiva d’Aus de la Unió Europea i el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial d’Espanya. A més a més, este estiu el biòleg Jorge Bonet i l’ambientòleg Rafael Marquina, els voluntaris d’AE-Agró responsables del cens d’aus aquàtiques nidificants i estivals de la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, han pogut constatar la reproducció del corriolet i el sivert. I també verificar la presència de desenes d’aus aquàtiques d’una trentena d’espècies diferents, tant nidificants com no nidificants, en esta zona humida de l’Horta Nord, on també s’han pogut observar durant la passera migratòria aus tan espectaculars com els becplans (Platalea leucorodia).
Des del passat dissabte, els 32 collverds amollats per AE-Agró, la Conselleria de Medi Ambient i l’Athlètic Massalfassar ja formen part d’esta gran família d’aus aquàtiques de la Marjal de Rafalell i Vistabella, una xicoteta zona humida que, a pesar de patir una forta pressió urbanística i estar dividida en dos per l’autovia V-21, constitueix un autèntic bastió de biodiversitat, tant en estiu com en hivern, i és a dia de hui un dels espais naturals més importants de tota la comarca de l’Horta Nord.


Collverds i becplans al cel de Rafalell.

Tortugues d'estany

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 20 Nov 2012 20:34:00 +0000

Us reproduïm l'article que penjà ahir AE-Agró.

La població de tortugues d’estany es consolida a la Marjal de Rafalell i Vistabella

AE-Agró i l’Athlètic Massalfassar organitzen una xarrada per a analitzar l’evolució d’esta espècie amenaçada en la zona humida de Massamagrell

dilluns 19 de novembre de 2012, per AE-Agró

La setmana passada, Acció Ecologista-Agró i el Club Athlètic Massalfassar presentaren, en el Centre Cívic d’esta poble de l’Horta Nord, els resultats del Projecte Emys a la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell. Cinc anys després de la seua reintroducció per part de la Conselleria de Medi Ambient, la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) evoluciona favorablement en esta zona humida de l’Horta Nord, on els voluntaris del Projecte Emys d’AE-Agró han constatat per segon any consecutiu la reproducció d’esta espècie autòctona amenaçada.

El passat dijous 15 de novembre, el Centre Cívic de Massalfassar albergà la presentació dels resultats de la segona edició del Projecte Emys a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), que enguany ha sigut desenvolupat pels voluntaris d’Acció Ecologista-Agró i del Club Athlètic Massalfassar. Jorge Bonet, biòleg d’AE-Agró i coordinador del Projecte Emys en esta zona humida, va explicar que, gràcies al treball setmanal dels voluntaris, en 2012 s’ha pogut confirmar per segon any consecutiu la reproducció de la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) en esta marjal de l’Horta Nord, on l’any passat AE-Agró constatà per primera que esta espècie autòctona amenaçada estava criant en llibertat. Fins al moment, s’han censat sis tortugues, dos en 2011 i quatre en 2012, nascudes en Rafalell i Vistabella. A més a més, els voluntaris del Projecte Emys també han recapturat una vintena d’Emys orbicularis reintroduïdes per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient en esta marjal.
Com va precisar durant la presentació Matthieu Lassalle, coordinador general del Projecte Emys d’AE-Agró, entre 2007 i 2009 la Conselleria de Medi Ambient va amollar 53 tortugues d’estany en esta zona humida, al mateix temps que iniciava la restauració ambiental d’esta marjal que forma part del Catàleg Valencià de Zones Humides. Lassalle, que va treballar en la reintroducció de les Emys orbicularis en Rafalell i Vistabella i actualment ho fa al Tancat de la Pipa de l’Albufera de València, afirmà que, gràcies al ràdio-seguiment de les tortugues, els tècnics de Medi Ambient van verificar que, conforme s’incrementava la zona inundada i restaurada, les tortugues augmentaven la seua distribució per la marjal. I que inclús alguns exemplars van arribar a ficar ous, però llavors sense èxit.
Lassalle també comentà que durant els primers anys, els tècnics de Conselleria localitzaren quatre tortugues de florida (Trachemys scripta), que van retirar de la marjal, ja que esta espècie exòtica està catalogada com a invasora, perquè representa actualment un dels majors perills per a la conservació de les Emys orbicularis. Durant la presentació, Vicent Sancho, coordinador del LIFE-Trachemys de la Conselleria de Medi Ambient, informà a la trentena d’assistents que, en només dos anys que porta en marxa esta iniciativa, la Conselleria ja ha retirat més de 15.000 tortugues de florida de les marjals i zones humides del País Valencià. Per això, Sancho va fer una crida a la ciutadania perquè no allibere ni tortugues ni cap altra espècie al·lòctona en el medi natural. I va recordar que, si tens una mascota exòtica i no saps que fer amb ella, pots telefonar al 961 610 847 i la Conselleria es farà càrrec d’ella.
Després de les intervencions de Vicent Sancho, Matthieu Lassalle i Jorge Bonet, Patricia Serena, sòcia del Club Athlètic Massalfassar i voluntària del Projecte Emys d’AE-Agró, tancà la presentació explicant les tècniques i la metodologia per a la captura i el seguiment de les Emys orbicularis. Serena mostrà els mornells que s’utilitzen per a capturar les tortugues, les ferramentes per a mesurar-les i els vestits d’aigua que porten els voluntaris per a moure’s per la Marjal de Rafalell i Vistabella, un espai natural de gran valor, però que desconeix la majoria d’habitants de l’Horta Nord. Per això, Serena animà el públic de la xarrada visitar esta zona humida que tenim al costa de casa i a implicar-se en la seua conservació, per a descobrir així les tortugues d’estany i la resta de tresors naturals que amaga la Marjal de Rafalell i Vistabella.


D’esquerra a dreta: Lassalle, Sancho, Bonet i Serena.

Ja estan ací els hivernants

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 14 Nov 2012 18:52:00 +0000

Com tots els anys, a partir del mes d'octubre, van arribant els ocells que hivernen a la Marjal. Us mostrem fotografies que hem fet a les espècies que hem anellat les darreres setmanes. Dels distints ocells hivernants volem destacar al Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus, ja que és una espècie en clara regressió. Ací hivernaran uns 50-100 exemplars. L'hivern dels anys 2010-11 vàrem anellar 116 exemplars, l'hivern de 2011-12 en vàrem anellar 60 i en estos moments n'hem anellat 37 ( estes xifres inclouen exemplars anellats en època de migració). L'hivern passat, el 22-01-2012, vàrem recuperar-ne un anellat a França.

.

BUSQUERETA DE CASQUET

CUETA BLANCA


MOSQUITER COMÚ

MOSQUITER COMÚ

PIT-ROIG

TEULADÍ DE CANYAR

TITETA D'HIVERN

BEQUERUDA

PIT-BLAU

CUA-ROJA FUMADA

Tortuga d'estany

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 27 Aug 2012 13:07:00 +0000

Projecte Emys

AE-Agró censa nous juvenils d’Emys orbicularis en la Marjal de Rafalell i Vistabella

dilluns 27 d'agost de 2012, per AE-Agró

Voluntaris de l’organització ecologista i de l’Athlètic Massalfassar localitzen quatre tortugues d’estany més nascudes en esta zona humida protegida.

Després de constatar l’any passat la reproducció de les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, esta temporada els voluntaris del Projecte Emys d’Acció Ecologista-Agró han localitzat quatre juvenils més d’esta espècie protegida, que va ser reintroduïda en 2007 en esta zona humida de l’Horta Nord. Amb les captures d’enguany, ja son sis els juvenils censats pels ecologistes en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, a més a més de nou individus adults d’Emys orbicularis.

Des del passat mes d’abril, Acció Ecologista-Agró treballa, amb la col·laboració de l’Athlètic Massalfassar, en el cens de tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) de la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell (Horta Nord, València). Fins al moment, esta temporada els voluntaris del Projecte Emys d’AE-Agró han localitzat deu individus diferents d’esta espècie, catalogada com a vulnerable i prioritària al País Valencià i protegida pel Conveni de Berna, la Directiva d’Hàbitats i el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE). De totes les captures d’enguany, cal destacar la de quatre juvenils d’Emys orbicularis nascuts en esta marjal de l’Horta Nord, on les tortugues d’estany europees van ser reintroduïdes en 2007 per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
Amb la captura d’estos quatre exemplars, són ja sis els juvenils d’Emys orbicularis censats en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, on l’any passat AE-Agró localitzà les dos primeres tortugues d’estany nascudes en esta zona humida després de la seua reintroducció. La captura d’estos sis juvenils, sumada a la de nou individus adults des de 2011, confirma la viabilitat d’esta nova població d’Emys orbicularis, que estaria formada per aproximadament 50 exemplars. A més a més de la reproducció i la viabilitat d’esta població de tortugues d’estany europees, cal destacar que el cens del Projecte Emys ha permés confirmar la baixa o nul·la presència de les exòtiques i invasores tortugues de florida (Trachemys scripta) en esta marjal, on en dos anys de treball només s’ha capturat un exemplar (concretament en l’estiu de 2011).
Estes tortugues originàries d’Amèrica, junt a la destrucció i la degradació dels hàbitats de marjal, representen actualment les principals amenaces per a la supervivència de les Emys orbicularis en el nostre territori. Per això, el Projecte Emys d’AE-Agró, que també es desenvolupa en el Tancat de la Pipa de l’Albufera de València, la Marjal d’Almenara, la Marjal dels Moros i el riu Canyoles al seu pas per Moixent, compta amb la col·laboració del LIFE-Trachemys de la Conselleria de Medi Ambient, un projecte europeu per a eradicar esta espècie exòtica invasora de les nostres zones humides.

Plantació de flora dunar a Sagunt

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 20 Mar 2012 10:37:00 +0000

Voluntariat Ambiental

La Colla Verda realitza una nova plantació de flora dunar

Per segon any consecutiu els voluntaris col·laboren amb esta activitat en la restauració ambiental de les dunes de la platja del Port de Sagunt

divendres 16 de març de 2012.

El passat dissabte 10 de març, la Colla Verda, el grup de voluntariat ambiental de l’Ajuntament de Sagunt que coordina Acció Ecologista-Agró, visità la platja del Port per a continuar amb el projecte de recuperació i conservació d’ecosistemes dunars que els voluntaris encetaren l’hivern passat. En total es plantaren 200 plançons de set espècies diferents de flora dunar, com per exemple barró, passacamins marí o lleterola de platja, amb l’objectiu de millorar i conservar les dunes i la seua biodiversitat vegetal.

En març de 2011, la Colla Verda afrontava un nou repte mediambiental: augmentar la biodiversitat vegetal del cordó dunar de la platja del Port de Sagunt. Este projecte, possible gràcies a la col·laboració del Servei de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, arrancà amb una plantació pionera al nostre territori, que va permetre reintroduir o potenciar l’any passat la població de fins a quinze espècies diferents de flora dunar. A més a més, durant la passada tardor els voluntaris tornaren a la platja del Port de Sagunt per a combatre el Xanthium strumarium, una perillosa planta exòtica invasora que s’escampa sense control per l’arena, dificultant així la conservació de la vegetació autòctona, com passava abans també a la platja d’Almardà amb les acàcies.

Enguany, la Colla Verda no ha volgut perdre l’ocasió de continuar amb esta pionera iniciativa conservacionista i ha protagonitzat una nova plantació de flora dunar en la platja del Port de Sagunt. Una quinzena de voluntaris participaren el passat dissabte 10 de març en esta activitat, durant la qual es van plantar en les dunes 200 plançons d’Amophila arenaria (barró), Teucrium dunense, Euphorbia paralias (lleterola de platja), Poligonum maritimum (passacamins marí), Lotus creticus (trèvol femella), Crucianella maritima i Eryngium maritimum (card marí). L’objectiu d’esta plantació és, a més a més d’augmentar el nombre d’espècies de flora costanera i potenciar les poblacions ja existents, facilitar la conservació i consolidació de les dunes, que constituïxen el nostre millor aliat per a combatre l’erosió de la platja i la pèrdua d’arena davant dels temporals marítims.

Els ecosistemes costaners, com el de la platja del Port de Sagunt, són un medi de transició entre dos ambients molt diferents: el medi marí i el terrestre. Per això, este ecosistema és molt complex i dinàmic. Està marcat per unes condicions ecològiques en lluita constant on intervenen factors com el vent, l’aigua, la sal i les altes temperatures. Fruit d’esta batalla natural es creen les platges, formades a partir de la sedimentació de partícules minerals modelades pel vent i l’aigua, que les ones dipositen en les platges, originant camps dunars que la vegetació perpetua. Tanmateix, si la flora dunar es perd i desapareix la cobertura vegetal de la platja, la seua arena és engolida ràpidament per la mar, produint-se així, ona a ona, un important retrocés del medi terrestre davant del medi marí.

Amb plantacions com la del passat dissabte 10 de març i la realitzada l’any passat, la Colla Verda pol posar el seu granet d’arena per a conservar la platja del Port de Sagunt, augmentant la seua biodiversitat vegetal i consolidant les seues dunes amb flora autòctona costanera. Si vols aportar el teu granet d’arena a la seua conservació de les dunes i de la resta d’espais naturals de Sagunt i el Camp de Morvedre, la Colla Verda t’esta esperant. La següent activitat serà el pròxim dissabte 24 de març i consistirà a restaurar els senders del Parc Natural de la Serra Calderona, al seu pas per Albalat dels Tarongers. Si vols participar en este voluntariat de la Colla Verda, només has d’inscriure’t abans del dijous 22 de març, enviant un correu electrònic a colla_verda@yahoo.es o telefonant al 962 690 854 o al 691 816 502 (només pel matí). T’esperem!!!


Pam a pam, reforestant les dunes de la platja del Port de Sagunt.

Hivernen 200 aus aquàtiques

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 13 Mar 2012 23:04:00 +0000

200 aus aquàtiques hivernen en la Marjal de Rafalell i Vistabella

Els collverds, amb 137 exemplars, representen l’espècie majoritària de les 10 censades en esta zona humida de Massamagrell

dilluns 12 de març de 2012.

El col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord continua treballant pam a pam en la conservació i en l’estudi de la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell, València). Durant els darrers mesos, els nostres companys Rafael Marquina i Jorge Bonet han elaborat el cens d’aus aquàtiques hivernants d’esta xicoteta zona humida, que ens ha permés descobrir que 188 aus aquàtiques d’11 espècies diferents han elegit Massamagrell per a refugiar-se del fred. La majoria han sigut anàtids, especialment collverds, però cal destacar també la presència d’un solitari agró roig, una espècie que enguany només ha hivernat en la Marjal de Rafalell i Vistabella i en el Parc Natural de l’Albufera de València.

Després de censar les aus estivals de la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), el biòleg Jorge Bonet i l’ambientòleg Rafael Marquina, membres els dos del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord, han realitzat també el cens d’aus aquàtiques hivernants d’esta zona humida, que constituïx pràcticament l’últim reducte marjalenc de tota la comarca de l’Horta Nord. Gràcies al treball dels nostres companys, sabem que este hivern les espècies d’aus aquàtiques més abundants en la Marjal de Massamagrell han sigut els anàtids, especialment els collverds (Anas platyrhynchos), amb 137 exemplars comptabilitzats, i els sarsets (Anas crecca), amb 12. A més a més, també s’han pogut observar exemplars d’altres espècies d’anàtids, com per exemple bragats (Anas clypeata) i siverts (Netta rufina).

Pel que respecta a la resta de l’avifauna aquàtica hivernant de la Marjal de Rafalell i Vistabella, destaca la presència de 14 corbes marines (Phalacrocorax carbo) i la d’una dotzena de gavines de tres espècies diferents: 2 Larus fuscus, 6 Larus michahellis i 4 Larus ridibundus. També resulta interessant l’albirament d’un arpellot de marjal (Circus aeruginosus), a més a més de tres agrons blaus (Ardea cinerea) i especialment el d’un agró roig (Ardea purpurea). Esta espècie, protegida pels catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada i per l’Annex I de la Directiva d’Aus de la Unió Europea, va nidificar l’estiu passat en la Marjal de Rafalell i Vistabella, però no acostuma a hivernar en el nostre territori. Per això, la presència d’un agró roig en esta xicoteta zona humida és una de les dades més rellevants que es desprenen del cens. Si el comparem amb la resta de censos d’aus aquàtiques hivernants de la Conselleria de Medi Ambient, només trobem dos exemplars d’esta espècie entre les més de 145.000 aus aquàtiques que han passat l’hivern en el nostre territori: l’agró roig de la Marjal de Massamagrell i un altre en el Parc Natural de l’Albufera de València.

A més a més d’estes 11 espècies d’aus aquàtiques, en la Marjal de Rafalell i Vistabella també han hivernat, com ho demostren les dades dels companys del Grup d’Anellament l’Horta, altres ocells de la família dels passeriformes, com per exemple teixidors (Remiz pendulinus), teuladíns de canyar (Emberiza schoeniclus), pit-blaus (Luscinia svecica), pit-rojos (Erithacus rubecula)... Totes estes xifres, unides a les del cens d’aus aquàtiques estivals de 2011 i a les del Projecte Emys d’AE-Agró, que va permetre constatar l’any passat la reproducció de les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en esta zona humida després de la seua reintroducció en 2007, confirmen que la Marjal de Rafalell i Vistabella, malgrat patir una forta pressió urbanística i estar partida en dos per l’autovia V-21, constituïx un autèntic bastió de biodiversitat, tant en estiu com en hivern, i és a dia de hui un dels espais naturals més importants de tota la comarca de l’Horta Nord.

El Tancat de La Pipa

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 11 Feb 2012 14:18:00 +0000

Us mostrem el capítol que dedicà Medi Ambient l'any 2010 al Tancat de La Pipa

Part I

Part II

La Marjal al programa Medi Ambient

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 11 Feb 2012 10:30:00 +0000

Us passem l'enllaç al programa Medi Ambient dedicat a la nostra Marjal:

http://www.rtvv.es/va/mediambient/Medi-ambient-Cap_3_643165790.html

En les següents fotos veiem als professionals del programa en diversos moments de la jornada que compartírem amb ells. Des d'ací les nostres gràcies per difondre esta xicoteta marjal.

Passeig per la platja

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 04 Feb 2012 11:36:00 +0000

Dimecres passat vaig fer un passeig per la platja i el cordó dunar de Massamagrell i Rafalell i Vistabella. Us mostre algunes fotografies. Hi ha algunes plantes de les quals desconec el nom. Si algú em pot ajudar ...

Jonc

Tamariu

Dia mundial de les zones humides 2012

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 31 Jan 2012 18:58:00 +0000

Acció Ecologista Agró ha fet la següent convocatòria:

Hola a totes i tots!

El saladar és la zona natural delimitada entre la platja i la marjal. És un espai d´unes característiques molt particulars sobretot per l´alta salinitat del seu terreny. Aquestes característiques impliquen que la vegetació i fauna que trobem allí siga única, ja que no es pot desenvolupar en altres hàbitats.

A més a més , els saladars tenen un altra funció molt important, tenen la funció de corredor ecològic, d´enllaç entre dos espais naturals, la marjal i la platja. Un enllaç fonamental per a l´intercanvi d´espècies i la seua supervivència. Així com, per a nosaltres les persones, ja que ens permet imaginar com seria el litoral valencià sense transformar pels humans.

Per això, aquest any celebrarem el DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES al saladar colindant amb la Finca de Penya custodiat per Acció Ecologista-Agró.

Convidem a totes aquelles persones interessades en la recuperació dels nostres espais naturals el dissabte 4 de FEBRER a la FINCA de PENYA.

Trobareu informació de la convocatòria al document adjunt o a la nostra web.

Vos esperem!

CRISIS IS OVER! La crisi s'ha acabat... Si tu vols.
[image: zh2012.jpg]

Com arribar: http://g.co/maps/7btsq
SARA AUNÉS i MARQUÉS Educació ambiental i voluntariat
ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ

La musaranya

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 30 Jan 2012 12:03:00 +0000

La musaranya (Soricidae) és un menut animal mamífer vertebrat que es troba a quasi tot el món. Es caracteritza pels seus menuts ulls i un llarg musell amb bigotis molt sensibles. És similar a un ratolí, però està emparentada amb els talps.
La musaranya comuna mesura entre 5,4 i 8,45 cm, als que cal afegir la seva cua que va entre els 2,8 i els 5 cm. El seu pes pot anar des dels 4,7 fins als 12 grams.
Són els mamífers més actius que hi ha. Cacen el seu aliment tant de dia com de nit. Moltes de les espècies, especialment les europees mengen el seu propi pes en insectes diàriament, arribant a morir si passen més de quatre hores sense menjar.
(Viquipèdia)

Les fotos corresponen a una musaranya que hem trobat morta a primera hora del matí. Possiblement va morir eixa mateixa nit.

Nidificació en les zones humides (2011)

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 29 Oct 2011 11:31:00 +0000

Us reproduïm la notícia apareguda al diari Levante:

Más de 32.000 parejas de aves acuáticas han nidificado en los humedales de la Comunitat Valenciana en la estación reproductora de 2011, la cifra más alta desde que la Generalitat comenzó en 1984 ha realizar censos de aves nidificantes, según un comunicado del Consell. En la provincia de Castelló destaca el Marjal de Almenara, con más de 500 parejas nidificantes, entre ellas, 120 parejas de polla de agua, las 100 parejas de ánade real, o las 80 parejas de canastera, catalogada vulnerable. En el Parque Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca se han reproducido 267 parejas, entre las que destacan 69 parejas de focha, 11 de canastera, 14 de aguilucho cenizo, catalogada como vulnerables en el Catálogo Valenciano de Especies Amenazadas, y 2 parejas de aguilucho lagunero, en peligro de extinción.
El director general de medio Natural, Alfredo González, ha destacado que el Parque Natural de l'Albufera es, una vez más, el punto que ha registrado una mayor concentración en número y especies, y también marca un récord histórico, con más de la mitad de aves nidificantes en nuestro territorio.
Cabe señalar que en 2010 se reproducieron 17.494 parejas, frente a las 15.849 que nidificaron en 2009. Entre las especies que se encuentran protegidas, destacan 1.336 parejas de Garcilla bueyera; 537 de garcilla cangrejera, catalogada en peligro de extinción; 1.402 parejas de charrán común; y 633 de gaviota de Audouin, que ha estabilizado su población en el parque. También destacan las 4.762 de Ánade real, que este año ha triplicado su población nidificante en l'Albufera y marca récord histórico, como también lo superan el Charrán patinegro, con 1.959 parejas, la gaviota reidora, con 1.396 parejas, o la gaviota picofina.
Le siguen en número de nidificantes los humedales del sur de Alicante, en el triángulo formado por los Parques Naturales del Hondo, las Salinas de Santa Pola y las Lagunas de La Mata-Torrevieja, que este año ha registrado más de 10.750 parejas reproductoras, según los datos facilitados por la Generalitat.

Afegeix la llegenda

L’agró roig i el fumarell de galta blanca nidifiquen a la Marjal de Rafalell i Vistabella

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 10 Oct 2011 21:43:00 +0000

L’agró roig i el fumarell de galta blanca nidifiquen a la Marjal de Rafalell i Vistabella

AE-Agró constata la presència aquest estiu de 54 espècies d’aus, 10 d’elles nidificants, en la Marjal de Massamagrell

divendres 16 de setembre de 2011.

La Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell) continua recuperant a poc a poc el seu pols natural i la seua biodiversitat. Després de confirmar la reproducció de les tortugues d’estany europees, els companys d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord han realitzat aquest estiu el cens de l’avifauna d’esta zona humida. En total, s’han comptabilitzat aus de 54 espècies diferents, 10 d’elles nidificants, entre les que destaquen l’agró roig i el fumarell de galta blanca, dues espècies "vulnerables" segons els catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada.

Durant l’estiu, els companys d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord, a més a més de treballar en el Projecte Emys en la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), han realitzat el cens d’aus nidificants d’esta zona humida. En total, els voluntaris de l’organització ecologista han constatat la nidificació de 10 espècies diferents, 2 d’elles pertanyents a l’ordre de les passeriformes i altres 8 a les no passeriformes. Entre les espècies nidificants de la Marjal de Rafallel i Vistabella destaquen les quatre parelles d’agró roig (Ardea purpurea) i les deu de fumarell de galta blanca (Chlidonias hybridus) censades este estiu, ja que ambdues espècies estan protegides pels catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada com a "vulnerables" i per l’Annex I de la Directiva d’Aus de la Unió Europea.

A més a més d’estes dues espècies catalogades com a vulnerables, les altres huit que han nidificant este estiu a la Marjal de Massamagrell han sigut el gall de canyar (porphyrio porphyrio), el collverd (Anas platyrhynchos), el gomet (Ixobrychus minutus), la fotja (Fulica atra), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i el cabussonet (Tachybaptus ruficollis), a més a més del totestiu (Parus major) i la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus), que són les dues espècies censades que formen part de l’ordre de les passeriformes. La majoria d’estes aus estan protegides pel Catàleg Espanyol de Fauna Amenaçada, en la seua categoria de Règim de Protecció Especial.

Malgrat que no ha sigut possible constatar la seua nidificació, este estiu Rafael Marquina i Jorge Bonet, els companys responsables del cens, també han pogut albirar fins a 44 espècies més d’aus en la Marjal de Rafallel i Vistabella. Dues d’estes espècies, la gavina corsa (Larus audouinii) i l’oroval (Ardeola ralloides), es troben en perill d’extinció a la Comunitat Valenciana, i altres dos, el xatrac d’albufera (Strena hirundo) i la mongeta (Sterna albifrons), estan catalogats com a vulnerables al nostre territori. A més a més, també cal destacar la presència d’exemplars de picaport (Plegadis falcinellus) i de juvenils de becpla (Platalea leucorodia) i martinet (nycticorax nycticorax), tres espècies en Règim de Protecció Especial segons el Catàleg Espanyol de Fauna Amenaçada.

Estes dades sobre l’avifauna i la constatació este estiu de la reproducció de la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) confirmen la gradual recuperació de la biodiversitat en la Marjal de Rafalell i Vistabella, després de sobreviure a l’amenaça de l’urbanisme desgavellat i ser inclosa per la Generalitat Valenciana en el Catàleg Valencià de Zones Humides. Esta tardor, AE-Agró continuarà treballant, pam a pam i dia a dia, per a accelerar este procés de recuperació ambiental i que tots els veïns de l’Horta Nord puguen gaudir d’esta marjal, pràcticament l’única zona humida que s’ha salvat del taulell en tota la comarca.


Pollet d’agró roig en la Marjal de Rafalell i Vistabella.

(Article d' AE-Agró)

Carranc americà

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sun, 25 Sep 2011 20:24:00 +0000

Va ser introduït a la Península recentment (1974) i es va estendre de manera molt ràpida. S'alimenta de larves, ous de peixos, cries d'altres carrancs i plantes. És una espècie molt agressiva que en alguns indrets està fent desaparéixer els amfibis.
El seu impacte ecològic és gran, ja que transforma físicament l'entorn: elimina plantes de les marjals i fa descendir o elimina altres animals (en molts rius ha substituït el carranc autòcton). A més, suporta molt bé les aigües contaminades.

Tortuga de florida

noreply@blogger.com (Anonymous) — Thu, 01 Sep 2011 07:00:00 +0000

Este és el primer exemplar de tortuga de florida (Trachemys scripta) capturat pels voluntaris del Projecte Emys d'Acció Ecologista-Agró a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell). Esta espècies exòtica invasora constitueix, junt a la degradació i destrucció de les nostres zones humides, el principal perill per a la supervivència de les nostres tortugues autòctones (Emys orbicularis). Així que si tens una tortuga de florida a casa com a mascota, no l'amolles mai a la marjal. (Acció Ecologista Agró)

Libèl·lula /Parotet

noreply@blogger.com (Anonymous) — Wed, 17 Aug 2011 07:51:00 +0000

Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l’aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d’uns 50 km/h. Com tots els insectes tenen els ulls compostos.
Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.
La femella pon els ous dins de l’aigua. De l’ou ix la larva que muda unes 8-15 vegades la seua pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s’anomenen nimfes. La nimfa viu dins l’aigua de basses i rierols.
Finalment la nimfa ix de l’aigua pujant per la tija d’una planta i trenca la pell per eixir com a adult.

La pell abandonada que queda s’anomena exúvia i conserva l’aspecte de la nimfa.

Reproducció de la tortuga d'estany europea

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 19 Jul 2011 17:17:00 +0000

AE-Agró constata la reproducció de les Emys orbicularis a la Marjal de Rafalell i Vistabella

Voluntaris del Projecte Emys capturen per primera vegada un juvenil sense marcar d’esta espècie que es va reintroduir en 2007 a la Marjal de Massamagrell

dimarts 19 de juliol de 2011.

El passat dilluns 11 de juliol, un grup de voluntaris del Projecte Emys 2011 d’Acció Ecologista-Agró, el major voluntariat ambiental realitzat fins ara al País Valencià per a conservar les poblacions de tortugues autòctones, va capturar un exemplar d’Emys orbicularis sense marcar a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell). Es tracta d’una captura molt important i il·lusionant per a la supervivència de les nostres tortugues autòctones, ja que és el primer juvenil d’Emys orbicularis que es localitza a esta zona humida, on en 2007 la Conselleria de Medi Ambient va reintroduir esta espècie amenaçada.

Des de principi de juny, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord realitza el seguiment de la població de tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) de la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell). Este seguiment forma part del LIFE-Trachemys de la Conselleria de Medi Ambient i del Projecte Emys 2011 d’AE-Agró (el major voluntariat ambiental organitzat fins ara per a conservar les poblacions de tortugues autòctones a Rafalell i Vistabella, la Marjal d’Almenara i el Tancat de la Pipa de l’Albufera de València). Durant el primer mes de treball, els voluntaris d’AE-Agró van capturar un parell de femelles d’Emys orbicularis a Massamagrell. Estes dues tortugues estaven marcades i per tant el seu origen era la solta que la Conselleria de Medi Ambient realitzà, entre 2007 i 2009 a la Marjal de Rafalell i Vistabella, per a reintroduir esta espècie autòctona amenaçada.


Jordiet, la primera Emys nascuda en molt de temps a Massamagrell.

Tanmateix, el passat dilluns 11 de juliol, Jorge Bonet, Rafael Marquina i Juanjo Iborra, voluntaris del Projecte Emys d’AE-Agró, capturaren una tortuga sense marcar. Es tracta d’un juvenil d’Emys orbicularis d’aproximadament quatre anys de vida, que hauria nascut ja a la Marjal de Massamagrell i que els voluntaris Lucas Marín i Carlos García tornaren a capturar el passat dijous 14 de juliol. Jordiet, nom amb el qual s’ha batejat a esta tortuga que va ser capturada per primera vegada el dia de l’aniversari del voluntari Jorge Bonet, és la primera Emys orbicularis sense marcar que es localitza a Rafalell i Vistabella des de la reintroducció de l’espècie en 2007. La seua captura confirmaria que la nova població de tortugues autòctones, formada per aproximadament 50 individus, hauria sigut capaç de reproduir-se a la Marjal de Massamagrell, una dada que fins al moment no s’havia pogut constatar.

Altre aspecte rellevant de les primeres setmanes del seguiment de la població de tortugues de Rafalell i Vistabella és l’absència de captures de tortugues exòtiques, concretament de Trachemys scripta, més conegudes també com tortugues de florida. Esta dada, conjuntament amb la localització per primera vegada d’un individu d’Emys orbicularis sense marcar i per tant nascut a esta zona humida, representen un magnífic inici per al Projecte Emys i el LIFE-Trachemys a la Marjal de Massamagrell. Per una banda, el naixement de Jordiet confirmaria la completa adaptació de la nova població de tortugues autòctones de Rafalell i Vistabella i, a més a més, l’absència de Trachemys scripta facilitaria la seua supervivència en esta zona humida, que tant ha patit durant les últimes dècades la pressió urbanística i agrícola.

No obstant, encara és prompte per a llançar les campanes al vol. El Projecte Emys i el LIFE-Trachemys acaben de començar. En octubre, quan els voluntaris d’AE-Agró concloguen el seguiment de la població de tortugues de Rafalell i Vistabella i es disposen de totes les dades, serà el moment d’avaluar definitivament l’estat de conservació de les Emys orbicularis a Massamagrell. Esperem que quan arribe eixe moment es puguen constatar els bons resultats que fins al moment es desprenen de l’inici del seguiment i que, malgrat la dificultat de capturar juvenils, trobem més Jordiets nadant a la seua nova llar, la Marjal de Rafalell i Vistabella.

Fins llavors, AE-Agró continuarà, pam a pam i dia a dia, treballant en la conservació de les nostres tortugues a Massamagrell, la Marjal d’Almenara i el Tancat de la Pipa de l’Albufera de València. Si vols, ens pots ajudar unint-te al Projecte Emys com a voluntari. Per a apuntar-te només has d’enviar un correu electrònic a projecteemys@gmail.com o telefonar al 608 746 865. No ho dubtes i mulla’t este estiu per la supervivència de les nostres tortugues autòctones!!! T’esperem!!! I les Emys també!!!


Pam a pam, continuem treballant per la supervivència de Jordiet i la resta d’Emys.

Seguiment de tortugues autòctones i al·lòctones

noreply@blogger.com (Anonymous) — Tue, 19 Jul 2011 07:50:00 +0000

AE-Agró participa al LIFE-Trachemys en la Marjal de Rafalell i Vistabella

Els ecologistes realitzen el seguiment de tortugues autòctones i al·lòctones a la marjal de Massamagrell

Des de principi de juny, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró a l’Horta Nord col·labora amb la Conselleria de Medi Ambient i VAERSA en el projecte europeu LIFE-Trachemys, amb el qual es pretén ficar les bases per a combatre la presència de les invasores i exòtiques tortugues de florida (Trachemys scripta) al vell continent. Els ecologistes de l’Horta Nord treballen pam a pam a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell) per a capturar les tortugues al·lòctones i a més a més censar les autòctones: les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis).

El passat 1 de juny va començar a la Marjal de Rafalell i Vistabella de Massamagrell la participació d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord al projecte europeu LIFE-Trachemys, que organitza la Conselleria de Medi Ambient i VAERSA, amb la col·laboració de tres entitats portugueses: CIBIO-ICETA, Parc Biològic Gaia i ALDEIA-RIAS. Esta iniciativa, que actualment s’està realitzant al País Valencià i a Portugal, pretén posar les bases per a combatre la presència de tortugues exòtiques invasores, especialment les de Florida (Trachemys scripta). Esta espècie, que durant molts anys va estar a la venda com animal domèstic, ha anat colonitzant les nostres marjals i actualment constitueix, conjuntament amb la degradació de les zones humides, una amenaça molt seriosa per a la supervivència de les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis).
Precisament a la Marjal de Rafalell i Vistabella les tortugues autòctones van desaparéixer pràcticament com a conseqüència de la forta degradació que va patir esta zona humida durant la segona meitat del segle XX, quan es va eixugar sistemàticament amb finalitats agrícoles i urbanístiques, i va estar a punt de convertir-se en una víctima més del model valencià d’urbanisme desgavellat. Gràcies a la lluita de la Coordinadora per la Defensa de la Marjal de Massamagrell-Rafallel-Vistabella, que comptava amb la presència d’AE-Agró, es va salvar de la voracitat del taulell.


Pam a pam, a la recerca de les tortugues.

La seua degradació va impedir, no obstant, que es consolidara una població estable de tortugues de florida, com sí que ha passat en altres marjals valencianes, per exemple la d’Almenara o la de La Safor. Durant els treballs d’eradicació realitzats per la Conselleria de Medi Ambient a Rafalell i Vistabella es van capturat molts pocs exemplars de Trachemys scripta (4 en 2007 i un en 2008), amollats per ciutadans que no són conscients del perill per a la biodiversitat que suposa alliberar una espècie exòtica en un ecosistema que no és el seu. Afortunadament, durant les primeres setmanes del LIFE-Trachemys tampoc no s’ha detectat cap tortuga al·lòctona a esta zona humida de l’Horta Nord.
Pel que respecta a la presència d’Emys orbicularis a la Marjal de Rafalell i Vistabella, cal destacar que entre 2007 i 2009 la Conselleria va reintroduir 53 individus de tortuga d’estany europea, que s’han adaptat bé a l’entorn en la seua majoria. Inclús es va capturar una femella gràvida, però encara no s’ha pogut constatar ni la nidificació ni la reproducció dels exemplars d’esta nova població d’Emys orbicularis. Dos d’estes tortugues ja han sigut recapturades, censades i alliberades de nou a la marjal pels voluntaris d’AE-Agró. Durant els sis mesos que durarà el projecte s’espera censar la resta d’Emys orbicularis reintroduïdes a la marjal i qui sap si localitzar algun neonat o juvenil que confirme l’adaptació total de la nova població de tortugues autòctones de Rafalell i Vistabella.

Algunes aus que crien ací

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 11 Jul 2011 18:37:00 +0000

Les aus que crien a la Marjal les podem separar en 2 tipus: 1) estivals: aus migratòries que crien ací i hivernen a l'Àfrica. Per tant, només les podem vore durant l'època de cria. 2) sedentàries: viuen tot l'any ací.

ESTIVALS

Corrot
Ocell estival que cria als canyars. L'hivern el passa a l'Àfrica Tropical.

Corrotxí
Ocell estival que cria als canyars. L'hivern el passa a l'Àfrica Tropical.

Gomet
Ocell estival que cria als canyars. L'hivern el passa a l'Àfrica tropical.

Fumarell de galta blanca

Xitxarra / Boscaler comú (nidificant molt escàs)

SEDENTÀRIES

Rossinyol bord

.
Cabussonet

Fotja

trist

Polla d'aigua (jove)

Collverd

Bitxac comú / Cagamànecs

Serp d'aigua

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 27 Jun 2011 21:53:00 +0000

La serp d'aigua es distribueix per Espanya, Portugal, França, Sardenya i nord d'Àfrica. Amida entre 70-80 cm i el nom li ve perquè viu en zones humides i embassades i per la gran habilitat en nadar i bussejar. La podem trobar fins als 1800 m d'altitud.

Presenta una coloració al dors molt variable: grisenca, verdosa, marronosa, taronjada.

S'alimenta de granotes i peixos, mentre que els joves capturen insectes i mol·luscs. Té 2 períodes de zel, un a la primavera i l'altre a la tardor. Fa una posta molt variable d'entre 4 a 24 ous. Les cries naixen al mes o dos mesos.

No és verinosa, però adopta una postura defensiva imitant l'atac dels escuçons si se la molesta, xiulant i llançant-se cap avant. Inclús pot llançar un líquid pudent. Mai mossega, de fet no presenta l'estructura inoculadora del verí (ofidio aglifo); ni tan sols arriba a obrir la boca per a atacar.

Encara que no està particularment amenaçada, la seua supervivència depén de la qualitat dels ecosistemes aquàtics.

Lliri groc

noreply@blogger.com (Anonymous) — Mon, 02 May 2011 07:28:00 +0000

Entre les plantes autòctones, el lliri groc és una de les que presenta les flors més espectaculars. Els pètals, d'un groc intens, apareixen molt desenvolupats i en posició decaient, oferint en el seu conjunt un magnífic aspecte. Les fulles són planes, dretes, molt allargades i amb forma d'espasa. Pel que fa a l'alçada, rarament supera els 100-120 cm. Aquesta planta herbàcia té una vida que pot allargar-se durant alguns anys, si bé la seua part aèria acostuma a pensir-se durant els hiverns, amb la qual cosa únicament es mantenen vius els elements subterranis.
Els mesos d'abril i maig, quan els lliris grocs floreixen, les vores d'estanys i els xicotets recs d'aigües quietes esdevenen esplendorosos. Si bé es pot veure aquesta espècie des del nivell del mar fins a pràcticament els 1.600 m d'altitud, on més ben desenvolupades es troben les formacions de lliris és a les zones d'aiguamolls.
Ací a la Marjal en tenim una bona formació, que podeu vore al costat del caminet que va entre la marjal i la platja.

Bitxac / Cagamànecs / Cagaestaques

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sun, 09 Jan 2011 14:07:00 +0000

Blauet

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sat, 08 Jan 2011 23:24:00 +0000

Habitant típic de paratges amb aigua: rius, marjals, llacunes. Necessita aigües ben netes, ja que la seua alimentació principal són els peixets que captura capbussant-se. És, per tant, un bon indicador de la qualitat de les aigües.
Vola a baixa altura, en línia recta, com si fóra un torped.

Senill, Canyís

noreply@blogger.com (Anonymous) — Sun, 05 Dec 2010 21:29:00 +0000

Nom comú valencià : Canya borda. Canyet. Canyís. Canyissot. Canyot. Càrritx. Senill. Senís. Xisca.

Nom comú castellà : Cañiza. Carrizo.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.

Hàbitat : Vores d'aigua i llocs humits del litoral.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : El canyet d'albufera és una planta ben freqüent a totes les zones humides, canals i basses. Es caracteritza per la seua tija alta i esvelta coberta per fulles llargues i amples. La inflorescència apareix a la part superior ampla i sedosa, una mica penjant. Les espiguetes tenen llargs cilis, que li donen aquesta textura una mica sedosa.Es diferencia d' Arundo donax , que és la canya, perquè aquesta és molt més robusta i normalment molt més alta). Floreix a l'estiu i tardor.

Ús: S'utilitza per cobrir barraques o construccions agrícoles, fer cistelles, mobles de jardí, etc.