Anant anant

Economia

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Tue, 07 Oct 2008 12:11:00 +0000

Factura d'un obrer a l'any 1975. Atenció a la diferència de salari entre l'obrer i el manobre. Per dir-ho d'alguna manera l'obrer és el capitalista, aquell que hi posa les ferramentes i celebra el contracte amb el propietari de la casa, camp... També du a terme les feines tècniques i de major complexitat. El manobre dóna suport a l'obrer, pasta, carrega rajola, reompli forats, etcètera. L'obrer cobra a 130 pessetes l'hora i el manobre ho fa a 115, així el tècnic cobra un 13.04% més que l'auxiliar. Poden comparar-ho vostès amb la situació actual.

Tot continua igual

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Tue, 02 Sep 2008 17:19:00 +0000

Ara que comença un nou període de treball després de dos mesos tocant-me els ous continuaré fent el mateix que feia. No pense ni matricular-me en cinquanta cursillos, ni anar a classes de tir amb arc...

Estiu rural

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Thu, 24 Jul 2008 11:47:00 +0000

Faig vacances al poble on vaig nàixer i vaig passar la infantesa. Retrobes vells saludats, coneguts i amics, amb alguns d'aquests darrers esmorzes i xarres bones estones. Vaig bastant al camp i m'hi trobe content, si t'hi fixes bé i ha moltes coses a observar. Ocells que venen a l'estiu fugint de la calor africana com les orenetes i els papamosques, herbes remeieres a qui ningú ja fa cas, camps abandonats que els animals han fet casa seva...

Demà me'n vaig de viatge a Espanya, eixiré de València a les set i quart del matí i amb un automotor aniré fins a Conca. M'han dit de el trajecte és força pintoresc. Ja hi veurem.

Rates

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Sat, 05 Jul 2008 11:21:00 +0000

A unes dues hores del poble vall avall, per la dreta del riu s'arriba a la serra. Sí, s'hi troben la muntanya i el riu en una mena de meandre d'una única volta, el qual dóna nom al paratge. Prop hi anaven els pastors a tancar el ramat a un dels nombrosos corrals que hi havia per tot arreu, bé, corral són quatre parets, o dues arrecerades a qualsevol penya. Els pastors eren joves, de segur que no tenien quinze anys. Tancaven el ramat i davallaven a qualsevol mas de la vall on podien xarrar amb els estatgers mentre sopaven, si sopaven. Un cop cansats de tant de xarrar tornaven cap a la muntanya per corriols que la solcaven fins arribar al corral. Un cop hi eren es gitaven a dormir damunt un romer, que espaterraven a modo de llit i així passaven la nit, la curta nit de l'estiu. 'Que n'era de fresc, el romeret' em va dir un cop un pastor.
D'aquells tossals assedegats plens d'argelagues, coscolles i d'altres mates punxegudes, dormir a sobre el romer era un plaer. M'ho puc imaginar perfectament.

Il·luminats

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Fri, 06 Jun 2008 14:46:00 +0000

Un cap de cinquena fila ha posat tots els mitjans per tal que una situació, diguem-ne injusta, s'hi produís. L'home ha fet tot el que ha sabut per tal d'evitar-la i així impartir justícia. A hores d'ara no sabem si reeixirà, no ho crec. Tanmateix el que per a mi és significatiu és el fet que ací hi ha centenars de situacions infinitament més injustes, i el pàjaro passa, no se n'assabenta, és un miserable, no té capacitat per a més, o un il·luminat. No és pot pretendre netejar a una merda de gos que hi ha a una cadira la part líquida per deixar-la-hi més estètica.

Txèkov, Anton

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Wed, 04 Jun 2008 16:35:00 +0000

Només s'enfronta als exàmens universitaris per a aprendre a jutjar l'home i condemnar-lo a la presó o a la deportació; una vegada obtingut el càrrec que li permet rebre un bon sou, només jutja i condemna, no sap ni li importa ni entra en el seu cercle d'interessos on acabarà el culpable després del procés ni què farà, com és la garjola on anirà i com és Sibèria: Això és assumpte dels guardians i carcellers del nas vermell!

En una carta a Suvorin Txèkhov respongué que en la sacietat "hi ha sempre una part d'insolència que és manifesta sobre tot en el fet que l'home fart done lliçons al famolenc"; més valdrà passar comptes als governs,als ministres,als nobles,als bisbes.

Extractes inconnexos del llibre Unos buenos zapatos y un cuaderno de notas. Cómo hacer un reportaje. Muntat per Piero Brunello a partir del text de Txèkhov L'illa de Sakhalín i correspondència amb amics i coneguts.

Mestra

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Tue, 03 Jun 2008 16:47:00 +0000

Avui quan venia cap al treball amb metro m'he assegut al costat d'una mestra. Ho he sabut perquè anava corregint dictats. Uns dictats on només hi havia lletres que aparentment no formaven cap paraula ni frase concreta, devien de ser de nens molt xicotets. Hi havia dues o tres línies per dictat i el que més m'ha sorprès és el temps que la professora hi dedicava a cada dictat, potser uns cinc minuts per examen. He tingut curiositat per què estaria determinant mentre els hi escrutava amb tanta cura. Tanmateix no li he preguntat, ningú no pregunta res al veí de cadira al metro. Li podria haver dit, senyoreta, vostè que deu ser mestra, em podria explicar quina és la raó per la qual analitza amb tanta cura aqueixes quatre línies de dictat?, o bé, què és capaç de veure-hi vostè darrere aqueixes lletres inconnexes? No li he dit res, al metro mai no és pregunta. Quan ha acabat de corregir s'ha posat a llegir un betseller.

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Wed, 28 May 2008 18:26:00 +0000

Gossos i amos

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Wed, 28 May 2008 16:48:00 +0000

Esta vesprada quan anava cap al treball he ensopegat amb una conversa de gossos mentre esperava la llum verda del semàfor. L'home tenia un gos negre i musculós i en defensava la pulcritud amb el menjar que hi trobava, hi haja el que hi haja no toca res. La senyora afirmava que el seu gos l'havia trobat al carrer quan tenia 8 mesos, imagina't quin trauma, deia. L'altre tornava a parlar del comportament del seu gos quant al menjar al, i la dona més trauma... La dona parlava bastant més que l'home, representava uns 50 anys, anava vestida amb xandall, sandalies esportives de plàstic i llavis pintats de roig. Sembla que feien lliga, ja que quan el semàfor ha canviat de color, no l'han creuat i han seguit xarrant.

Nighthawks, Edward Hopper

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Fri, 23 May 2008 15:52:00 +0000

L'ou com balla

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Fri, 23 May 2008 13:49:00 +0000

Cada dijous de corpus a Barcelona se celebra un costum vellísim, l'ou com balla. Consisteix a situar un ou (supose que gallinaci, almenys per la grandària ho sembla) el qual s'ha buidat amb anterioritat, en una font que ragi cap amunt. L'ou sura damunt del raig, com que és manifestament irregular va fent una mena de cabrioles a sobre del feix d'aigua. De vegades l'ou no s'hi pot mantenir a dalt del raig i hi cau, com que s'hi ha cobert tota amb una xarxa, l'ou és menat cap a la base del doll i s'enfila de nou. Les fonts estan embellides amb flors acabades de tallar que sempre donen un ambient agradable i festiu.

Podem gaudir-ne d'aquest espectacle des d'ahir dijous fins a diumenge al claustre de la catedral, a l'arxiu de la corona d'Aragó, a la casa de la Arcàdia i al Jardí del l'Ateneu entre d'altres.

Fum de canyot!

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Thu, 22 May 2008 13:51:00 +0000

A la Costera dèiem aquesta locució quan una cosa d'aparença important acabava en res. Em pensava que Joanet seria molt faener; fum de canyot! Sembla que és una expressió semblant a foc de botges, encara que aquesta darrera no l'he escoltada mai a la Costera. El canyot és la tija del panís (Blat de moro), quan ja s'ha collit l'espiga i restava al camp a l'espera de ser segada per al bestiar, llavors el pas del temps l'assecava i s'hi desfeia molt fàcilment.

Militars al Maremàgnum

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Fri, 16 May 2008 14:45:00 +0000

Aquest matí mentre feia esport he vist un vaixell de guerra britànic ancorat al port de Barcelona, feia més de cent metres de llargària (eslora? No tinc ni puta idea, com tampoc sé si era cuirassat o bergantí). Dues coses m'han sorprès: un soldat feia guàrdia a l'escala de pujada al vaixell vestit de guerrer model iraquià, que tant hem vist des del començament de les guerres del Golf Pèrsic, abans era més habitual veure'l tipus Rambo o Chusquero espanyol. Portava una metralleta amenaçadora entre les mans, al Maremàgnum a les 10 del matí; A la part de darrere (estribord, babord, popa, proa? Tampoc ho sé) portava hissada una bandera en la qual hi havia al seu quart dret superior la Union Jack, i la resta la creu de sant Jordi, és a dir la bandera d'una de les regiones de la gran pàtria britànica. No sé si serà possible veure mai alguna cosa semblant ací. Ho dubte. Ah, el vaixell s'anomenava Manchester.

Timó mascle florit

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Thu, 15 May 2008 13:18:00 +0000

Timó mascle florit. Cada primavera plena les muntanyes seques del sud del País Valencià. No fa mes de pam i mig; les mates, sempre rodones, no abasten més d'una bracillada d'adult. En passar unes setmanes la flor groga s'eixugarà i esdevindrà negra marro, mantenint-s'hi fins ben entrat l'hivern següent. L'olor es forta, fonda i humida; recorda lleugerament el timó, però no tan perfumat.

Herbari virtual UIB

Més ample que un palloc

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Wed, 14 May 2008 18:07:00 +0000

Quan un fa o diu qualsevol cosa i no s'hi veu afectat, tant se li'n fot. Estava reunit amb l'alcalde, es va tirar un pet i es va quedar més ample que un palloc.

DCVB

PALLOC m. 1. Fulles de la panolla de dacsa (Xàtiva, Massalavés, Alcoi, Biar, Campello, Benialí, El Pinós). El féu gitar a la cambreta de la màrfega de pallocs, Valor Rond. 26. 2. Ram, conjunt de fruita o altra cosa que es pot agafar amb la mà (Empordà); cast. manojo. «Un palloc de tomates, de cireres», etc. (Llofriu). Estavan enganxats pellochs de cabells rossos, Genís Julita. Sucant un pelloch de cotó fluix en lo tinter, Vict. Cat. Film (Catalana, i, 166). 3. pl., fig. Diners. (val.). Lo qui té pallochs els pega, Ros Rom. 2. Fon.: pəʎɔ́k (Empordà); paʎɔ̞́k (val.). Intens.: palloquet (Puix per quatre palloquets que tenen en la bolseta, Ros Rom. 2). Etim.: derivat de palla

Gats i gossos

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Fri, 09 May 2008 14:47:00 +0000

Locució adverbial d'ús molt comú a la Costera que vol dir tothom, molta gent. És clar, quan té accés molta gent mai és res superb, incorpora sempre un matís de poc valor, de baixa qualitat... En aquella casa han viscut gats i gossos, A la paella gratuïta organitzada pel l'Ajuntament d'Alcoi hi van acudir gats i gossos. Ara que estic construint les frases m'adone que potser s'emprava mes com a contestació, Qui va anar a la paella? Gats i gossos.

Mercuri

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Wed, 07 May 2008 18:33:00 +0000

Estos dies és possible veure el planeta Mercuri a poqueta nit, només s'ha de mirar per on es pon el sol i esperar que fosquege. Hi és uns 15 graus darrere del sol, un poc menys d'un pam estirant la mà, s'hi pon sobre les deu cada dia; com que té fases, i estos dies és en minva, va perden lluminositat; és podrà veure quasi tot el mes.

Policia local i civisme

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Wed, 07 May 2008 16:31:00 +0000

Un policia municipal a llançat, des del cotxe oficial en què circulava, una burilla per la finestra i ha continuat circulant tranquil·lament. Aquesta burilla de poc no m'ha caigut als peus. El fet s'ha esdevingut aquest matí a les onze i mitja al carrer D'en Roig, al barri del Raval de Barcelona.

Monument a Colom

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Mon, 05 May 2008 18:38:00 +0000

El centre de Barcelona s'ha convertit en un Cafarnaüm de turistes occidentals, majoritàriament europeus, que deambulen per les Rambles amb les seues càmeres i pells rogenques a causa de l'exposició al sol. Al final de la Rambla hi ha el famós monument a Colom. A la base de la estàtua hi ha una sèrie de representacions que simbolitzen el que va representar la conquesta, almenys com ho veien fa 200 anys, que és quan van erigir el monument. En la segon representació per la dreta hi ha un indígena besant la mà d'un frare. Així els conqueridors van ajudar a eixir de la misèria moral i ignorància els nadius. Ni genocidi ni res, van exportar ordre, coneixement i raó; per això supose que es va plantar este monument. Al fons de la imatge a l'esquerra és veu un edifici militar on hi ha una altra ensenya ignominiosa. Sembla que ara per llei la hi trauran. I l'altra? No va produir moltíssims més morts sense cap mena de justificació?

El Mundo

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Wed, 30 Apr 2008 16:33:00 +0000

Darrerament prenc algun cafè en un bar'popular' de la rodalia de Barcelona, on hi ha certa filiació pepera. Hi tenen el diari El Mundo. Jo, això, no ho he llegit mai, donada la meua condició de progre militant; ni quan va haver l'operació per treure del poder Felipe González. Ahir criticava la política lingüística del govern, fent ènfasi en la discriminació del castellà a les aules de les 'comunitats' de tenen idioma propi. Del País Valencià, res de res, per tant el model dels populars allà és perfecte (abans els socialistes van aplicar exactament el mateix). Sembla que donen per exterminat el català del PV, de no ser així hi hauria més garrot. No?

Manuel Baixauli

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Tue, 29 Apr 2008 17:46:00 +0000

Des que vaig llegir a la premsa que l'havien premiat amb un parell d'ocasions vaig decidir cercar alguna cosa seva per llegir. Vaig trobar el llibre 'Espiral' a la biblioteca de la Sagrada Família (ací a Barcelona ho pots trobar gairebé tot a les biblioteques públiques) i de seguida l'he llegit. És un llibre de relats curts, curtíssims, en què es troben situacions corrents de la vida, records d'infantesa i la mort, bastant mort. S'ha de llegir.

Teatre

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Mon, 21 Apr 2008 17:55:00 +0000

Els diumenges al capvespre, després del passeig que acostume fer a poqueta nit, veig eixir del teatre a la gent. Són persones alienes a l'entorn en el qual han anat a veure la funció. M'explique, acostumat a vore gent treballadora al barri, i algun jovenet que també hi viu, aquestes senyores i els seus acompanyants que surten del Romea són com marcians que els han deixat caure i, com a estranys que són al barri, fugen ràpidament cap a les Rambles. La vella progressia ha esdevingut carca amb el pas del temps. Jo, també. La paorosa imatge d'aquesta gent em fa venir esgarrifances, perquè m'hi sento plenament representat.

Quinze anys sense Guillem Agulló

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Fri, 11 Apr 2008 13:37:00 +0000

IKI

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Thu, 10 Apr 2008 14:46:00 +0000

S'ha mort Iki. Iki representa la rebel·lia, la personalitat i la llibertat. En este món de miserables i fariseus en què vivim això és sens dubte una gran pèrdua. M'han contat que el van trobar tirat a casa on feia uns dies que havia mort. Este traspàs m'ha fet recordar l'Iki jove, al qui els xiquets teníem un respecte absolut, que no tenia por de dir-li, en ple franquisme, a una beata bollera, que convivia amb una núvia que havia estat capaç de denunciar el seu propi pare a les noves autoritats franquistes, que si no s'arrimava del seu camí, no el volia deixar passar amb una càrrega de llenya, la xafava com a una oliva. Arrima't d'aquí, marimatxo. Adéu Iki

Tres-cents noranta nou anys de l'expulsió dels moriscos del País Valencià

noreply@blogger.com (Bresquilla) — Wed, 09 Apr 2008 13:39:00 +0000

Hui fa 399 anys des que Felip II va signar el decret d'expulsió del moriscos de l'estat espanyol. Per al País Valencià va significar la pèrdua d'un terç de la població (uns 125.000 aproximadament sobre 400.000) que feia 370 anys que convivien amb els cristians. Segons conta Antoni Furió en Història del País Valencià. L''operació es va dur a terme entre setembre de 1609 i gener de 1610, els moriscos van ser acompanyats fins als ports més propers on els esperaven naus que els portarien, pagant el trajecte, majoritàriament cap al Magrib. Podien portar amb ells allò que pogueren carregar, les demés propietats passarien a mans dels seus senyors. Les morisques casades amb cristians vells podien restar al país, mentre que els moriscos casats amb cristianes havien d'abandonar el territori i només les seues dones i fills podien romandre-hi. Sembla que van ser atracats abans, durant i després del creuer.