Però què tenen aquestes marques?! Són tan i tan bones com perquè tothom (bé un gran percentatge de persones) sigui fidel a aquestes i no es plantegi dues vegades confiar plenament amb ella?!
Doncs podria començar amb una gran publicitat que es fa difusió per la TV, revistes, Internet i xarxes socials i contactant així directament amb el client, fent-lo participar i opinar sobre els nous looks de la marca.

Però com a catalans i catalanes ens hem plantejat que hi ha moltes més marques de moda i dissenyadors que són de la terra i que fan coses realment precioses i còmodes?! Doncs sí, i en aquest article en citaré a tres però esta clar que n’hi ha moltíssims més.

Toni Francesc

Dissenyador català nascut a Barcelona on a la majoria d’edat comença a treballar a la empresa familiar, curiosament dedicada a la moda on més tard li permet crear la seva pròpia línia. El 2007 treu la seva primera col·lecció, on ja es pot veure l’estil fresc i dinàmic a les seves prendes i a més fa que siguin funcionals, destinades a una dona moderna, urbana i sofisticada.

A el dissenyador li agrada sortir al carrer i agafar inspiració de la gent, llavors projecte els seus sentiments i sensacions a les col·leccions, per així donar un missatge més proper.
El 2011 les col·leccions es posen a la venda a la botiga pròpia.

“Vull aconseguir la senzillesa i a la vegada l’impossible, que una prenda sembli fàcil tot i que no ho sigui”

Miriam Ponsa

Dissenyadora catalana que ha viscut ja des de petita immersa en la tradició familiar tèxtil, i això li va fer animar-se a crear la seva pròpia marca a l’any 2000 quan comença amb el seu projecte.
Li agrada estar constantment investigant i defineix el seu treball com “workin progress” treball en curs, i una cosa que la fa molt especial és que utilitza tècniques antigues, artesanes com la cistelleria, tapisseria i elaboració de teixits manual.

El 2007 Ponsa guanya el premi “Barcelona és moda” a la millor empresa emergent.
Podem trobar les seves prendes a la seva botiga de Manresa on abans era la antiga fàbrica de Francesc Ponsa, el seu pare.

Lurdes Bergada

Nascuda a Barcelona, va començar fent-se les seves pròpies prendes a mida, i en veure que la gent preguntava i s’interessava pels dissenys que es feia i l’estil propi que tenia que el 1973 va decidir crear la seva pròpia marca anomenada Plexiglas.

El 1988 la marca ja es comercialitza amb el nom de Lurdes Bergada i a dia d’avui ja té moltes botigues al seu nom. El 2001 treu la primera col·lecció per home.

Bé aquí tenim tres exemples de dissenyadors catalans independents amb estils propis molt diferents però compartint un sentiment i un respecte per la moda que fa que totes les prendes que creen transmetin molt més que una simple prenda.

“Saps què és un Maison Martin Margiela quan t’oblides que el portes posat”      by MMM

Aquesta frase dona un reflex molt clar del que vol aconseguir la marca, comoditat total en el client, però sempre amb estil.

La col·lecció per H&M

Impressionant la col·lecció que H&M ha tret juntament amb la marca Maison Martin Margiela, un estil generalment oversize però liderat per la peça clau que és la americana, tan en home com en dona.

Destacaria els següents looks, crec que són atrevits però portables a la societat actual, tal hi com alguns altres looks de la nova col·lecció que crec que molt poca gent es decidiran a compara-se’ls.

Tot va començar el 2009 quan un grup de persones compromeses amb el barri Rec volia donar-lo a conèixer i vincular-lo amb la creativitat del món de la moda. A data d’avui ja s’ha convertit en un gran esdeveniment de moda reconegut on hi ha més de 40 marques reconegudes de moda que ofereixen els seus estocs a preus increïbles, com per exemple Desigual, Sita Murt, Miriam Ponsa, Skunkfunk, Josep Abril i molts altres més.

Rec.06 no és només moda sinó també cultura, ja que a part de les vendes especial que ofereixen les grans marques s’organitzen activitats culturals que es duen a terme a diferents espais del circuit com poden ser concerts, recitals de poesia, exposicions, projeccions i d’altres. Per a saber quan i on tindran lloc les diferents activitats podeu consultar-ho a aquí.

Què és una Recshopper?

A la edició anterior es va iniciar un servei de Recshopper que va triomfar, dues personal shoppers que ofereixen un servei d’assessorament i estilisme als visitants del Rec. Les persones interessades seran analitzades en un estudi de la persona per buscar els seus punts forts i així saber què els afavoreix i quin és l’estil amb que s’identifica.

Seguiu l’esdeveniment per Facebook, Twitter i Pinterest!

Ens veiem a Igualada en 3 dies!

Sóc Dissenyadora de Moda i ara per ara estic buscant feina, però per tal de donar-me a conèixer i fer el que m’agrada faig roba a mida i complements.

Ja he fet més d’un vestit per a casament i des del 2008 que he tret diverses col·leccións de bolsos i a part a la carrera he dissenyat dues col·leccións:

Destroy me http://vimeo.com/12337906
Fire http://vimeo.com/25316626

Podeu veure tot el que he fet a http://pinterest.com/annaibern/creation/

Si heu d’anar a un casament i no heu trobat el vestit adequat, jo te’l faig a mida!!
Busques una samarreta en concret que no hi ha manera de trobar-la, jo te la dissenyo!!
Hi ha uns pantalons que t’encanten d’una marca que no et pots permetre, jo t’en faig uns d’iguals!
Tens un jersei que t’encanta i en vols un altre en un altre color, jo te’l faig igual!

Gràcies
www.annaibern.com
twitter.com/annaibern

 Desigual, H&M i Mango són les tres marques que m’han agradat més per a formar aquest tàndem i m’han permès completar un look peculiar però molt normal dins els diversos estils que podem trobar pel carrer.

Breu descripció; Un top negre cenyit al cos amb una brusa 100% poliester per sobre, una faldilla per sobre genoll amb mitjes negres i unes sabates negres de cunya de fusta. Tot combinat amb un abric de llana gris cenyit a la cintura.  

 Colors sobris i apagats però a la vegada amb molta força que es combinen amb un estil bohemi i còmode, les models lluïen uns pentinats fets amb trenes cargolades que els hi recullien el cabell.

Enmig de Grisos i negres podiem veure prendes fetes amb nervis, tenyits, algunes transperències, mitges amb escletxes formades per pedaços de roba, siluetes rectes i abombadas majoritàriament a la part superior i estretes a la part inferior.

I en sortir hem anat a l’estan de Casualfruit a provar el seu nou producte truvía que revolucionerà el mon dels sucres!

Hem pogut tastar-lo i ens ha agradat molt, a més ens han explicat que està fet amb productes naturals i té 0 calories i fins hi tot és apte per a diabètics.

Podreu trobar aquest producte a la seva web o també al Carrefour d’entre altres supermercats.

Una nova edició que compta amb algunes novetats paral·leles, com és el 080 – Shirt Contest. Una decisió que ha pres la organització conjuntament amb les escoles de disseny de moda de Catalunya, que tracta d’un concurs on es seleccionarà una samarreta 080 Barcelona Fashion que es posarà a la venda a la pròxima edició el mes de juliol.

D’entre altres aquesta edició podrem veure desfilar a Josep Abril, Montse Liarte, Alexis Reyna, Miriam Ponsa i Manuel Bolaño com a dissenyadors i també podrem veure grans marques com Desigual i Mango davant les camaras.

D’entre totes les peces de dona, home, nen i accesoris he triat aquest model perquè crec que és el que representa més la inspiració en el circ. Com a dissenyadora i també com a consumidora aquesta samarreta anomenada BUMBA té un encant especial, no és agresiva ni amb el color ni amb les formes.

I no sé per què però cada cop que la miro em dóna una bona sensació, la mateixa que em queda quan surto d’un espectacte del Cirque Du Soleil, aquesta samarreta em treu un somriure…

Quina t’agrada a tu?

Aquest teixit és fruit d’un projecte que ve de la Universitat Jiao Tong i la Universitat de las Nacionalitats de Hubei i asseguren que aquesta nova tecnología representerà un estalvi econòmic.

Els enginyers xinesos han desenvolupat aquest teixit ecològic en una base de cotó que té la capacitat de netejar-se sol, només cal que aquest s’exposi a la llum del sol i les males olors i la brutícia desapareixen.

El sector tèxtil ha fet un gran avanç creant aquest teixit “solar”: El procés es realitza mullant la fibra de cotó amb una barreja de trietilamina, un neutralitzador d’àcids, que després del secat i escorregut es submergeix novament en aigua calenta i neta. Per potenciar les reaccions de la llum, el teixit es va tractar amb yoduro de plata.

Està clar que el teixit està provat, però ara caldrà veure les primeres prendes que surten; el tacte, la olor, i l’utilitat de la prenda seran la clau per saber si l’experiment tindrà èxit o es quederà en un simple experiment.

El 1984 van néixer dues marques que van encaminar dues rutes totalment diferents, Desigual a dia d’avui és una marca coneguda mundialment on comparteix el cim de ventes i fama amb grans marques de moda. Le Cirque Du Soleil nascut al mateix any, també s’ha construït un gran renom en el món del circ i l’espectacle. 

Dues grans marques en sectors diferents però amb alguns aspectes en comú, com pot ser la gran passió pel color; la combinació, potència i mescla i també l’objectiu principal que comperteixen que és crear un estat se shock o una impressió brutal que no deixa a l’espectador (o consumidor) indiferent.

Per això l’any passat van decidir de dur a terme un projecte conjunt que de moment valoren en 5 anys on totes dues part obtindrà uns beneficis. L’inici és una primera col·lecció on inclou Dona, Home, Nen i Accessoris i on està plantejada en tres families de models anomenades Costumes, Troupe i Human. 

A partir de Febrer ja podrem trobar aquesta nova i moderna col·lecció a les botigues, però abans d’aquesta distrubució fan una proba de vendes en espais de 200m2 a Barcelona i als circs de Santa Mónica.

Desigual amb el Cirque du Soleil

Aquest any hi ha novetats com per exemple la celebració de la desfilada “Rusia a Cibeles” que tindrà lloc avui dilluns 19 a les 20h on vint creadors russos mosatraràn les seves propostes. Com també aposten per les xarxes socials, a més de la participació en Facebook i Twitter també s’han afegit a Tumbir i Tuenti, i a sobre les desfilades d’aquesta nova edició es tornen a retransmetres en directe a través de la pàgina web de Cibeles ja que l’any passa va tenir molt d’èxit.

Andrés Sardá                                           Juanjo Oliva

Els colors més portats, sense deixar els negres i els blancs, que ens acompanyen a la majoria de les col·leccions són els tons pastel.

En el cas de Ferretti els colors en general són molt vius i amb estampats molt coloristes i abstractes però si que deixa caure alguns tons pastel que trenquen amb la tònica principal i dóna un equilibri a la col·lecció. Amb McQueen passa el mateix, és una col·lecció on el blanc i el negre dominen el color i s’enfronten amb el gris, que també es deixa veure força, i en un look podem veure clarament un vestit “unicolor” d’un lila pastel apagat on, igual que la Ferretti, fa que trenqui amb la monotonia del color i dóna un respir a la col·lecció.

Alexander Wang en canvi ha partit d’una carta de color on els tons pastel ja n’han format part des de l’inici contestant-se amb un negre nit que en ocasions es junta i cohesiona amb el blanc.
Anna Sui té una carta de color més amplia on hi podem trobar des de verds, liles, blaus, un marró ataronjat i sense deixar-nos els tons pastel que ha preferit transmetre’ls amb el rosa pàl·lid i algun blau clar.

I ja per últim però no el menys important Balmain crea una línia de color molt fosca on els negres, grisos i marrons formen estampats diversos (majoritàriament a ratlles) i on com no pot faltar en aquesta firma els daurats i tons brillants també es deixen veure força. Balmain ha fet com en McQueen, amb un sol look “unicolor” d’un to blau pastel ha donat un punt de llum a la col·lecció.

Veient cinc exemples de col·leccions molt diferents hem pogut extreure els colors “clau” d’aquesta propera temporada 2011 i qui ho hauria de dir que ens decantaríem cap als colors pastel.

Alberta Ferretti                                              Alexander Wang

Anna Sui

Alexander McQueen                                     Balmain

Estampats bruts, pantalons gotejant, caçadores amb dibuixos o estampats formats amb mil agulles imperdibles, samarretes trencades o estripades…



Des de sempre que la imatge exterior de cada persona ha estat important. Abans les dones tenien una manera de vestir diferent si eren nobles, esclaves, criades o treballadores del camp. A simple vista podies definir les seves costums, creences i manera de veure les coses. Ara ja no hi ha nobles ni esclaves sinó que totes (la majoria) de les dones treballen i son criades de casa seva, per tant no hi ha una indumentària concreta i destinada per a cada tasca i costa molt més diferenciar a primera ullada la feina, economia, costums i creences de 4 dones actuals.

La indumentària pot ser semblant o no, però aquest no és un motiu per a separar o diferenciar aquelles 4 persones, ja que estem al segle XXI i tenim llibertat en vestir com més ens vingui de gust. Però realment és Així a la vida real?

Tot hi les semblances i diferències físiques que tenen dues persones econòmicament i culturalment diferents, encara hem de reprimir-nos o conscienciar-nos més a l’hora de vestir-nos per a ocasions concretes o especials. Vulguem o no la imatge exterior personal et situa en un dels molts grups socials que hi ha, en un estàndig econòmic, en un estil de vida, ens uns possibles costums…  i això fa que una persona tingui una petita idea de com deus ser.

Anem-ho a comprovar, he elaborat una enquesta per a persones t’entra 18 i 30 anys amb preguntes fent referència a com vesteixen i si es consciencien a l’hora de tenir una cita, una entrevista de feina o per sortir de festa. He escollit aquestes tres activitats diferents per veure si estem condicionats o no alhora d’escollir vestuari per espais, gent, ambient i actituds diferents.

ASSAIG

El vestuari o indumentària avui en dia és part de la personalitat de cada persona, s’ha pogut comprovar amb el resultat de l’enquesta que encara estem condicionats. Un 100% rotund indica que una totalitat de la gent s’ha de qüestionar la seva indumentària  per a qualsevol acte, ja sigui una entrevista, una cita romàntica o anar de festa a una disco, són ambients totalment diferents, amb gent que té intencions diverses, amb el temps limitat o no, també diferent (ja que en una entrevista estàs un període de temps molt menor a una cita i aquest també és menor a una nit de festa).

La persona actua o vol ser vista de tres maneres diferents; en la entrevista la gran majoria vol mostrar naturalitat però amb elegància i serietat, en la cita en canvi l’estil casual i de carrer però amb naturalitat i si parlem d’anar de festa el que prima és diversió i comoditat.

Pensem que mostrem el que som, per això ens qüestionem sempre com hem d’anar? Sabem que la nostra imatge exterior diu molt de nosaltres, quin estatus social, amb quina gent convivim, si tenim una feina ben remunerada o no, si ens preocupem de nosaltres, de la nostra imatge… per què tenim por? I de què tenim por? Si sempre hem d’estar pensant què ens hem de posar.

Ara i més que mai hi ha molt atur, molta gent que busca feina i això augmenta la competència, tenim por d’això? Que hi hagi algú millor? Tot és qüestió de confiança. La traducció de tenir una entrevista de feina és “et vull ensenyar què sé  fer, què puc arribar a fer, et vull mostrar confiança, et vull conbènçer” Ara si busques per Internet trobaràs mil pàgines que parlen sobre quina és la millor indumentària, què no pots portar, quins colors són els millors, totes et diuen una cosa diferent però coincideixen en que has de mostrar serietat, responsabilitat i sobre tot donar bona impressió, tots creuen en les prendes bàsiques, tampoc s’arrisquen massa i opten pels trajes per home amb corbata i camisa i americanes per dona combinables amb faldilla o pantaló, que no sigui texà i una bona camisa i sobre tot sabates de taló per a estilitzar més i bon maquillatge. La qüestió és donar bona imatge i ser el més atractiu o atractiva possible. Doncs primer de tot no pot haver-hi ningú que et digui com has d’anar vestit i molt menys què no has de portar, aquestes persones no saben a quina mena d’entrevista vas, què esperen de tu, què valoren i el més important no saben com ets.

Tal hi com diu l’article de Marc Martí a diaridegirona.cat comarques, que ens posa un exemple molt clar sobre el que volen els joves i el que els imposen les normatives per la indumentària als instituts, abans totes les escoles tenien el seu uniforme per diferenciar uns dels altres, però ara això ja no és vigent, són molt pocs encara els que queden amb aquestes normatives. I no hauria de ser aixì, els joves tenen tot el dret d’anar amb ells volen, com les seves cultures els diuen, com es senten bé mostrant la seva personalitat, la seva visió de vida, no han de ser imposats, si ja des de petits ens diuen com hem d’anar vestits és normal que de més adults encara tinguem dubtes de com és la millor manera d’anar vestit o quina és la indumentària adequada per a cada cosa.

Per una altra banda la traducció de tenir una cita és “et vull ensenyar qui sóc, el millor de mi, vull agradar-te” en un context diferent que el d’anar a buscar feina també volem agradar però d’una altra manera, volem ser més naturals tenir elegància i donar-nos a conèixer de la millor manera possible. Ens preguntem si hem fet bé d’escollir el vestuari que portem? Li deu agradar com vaig? Segur que abans de triar el modelet que portem hem dubtat t’entra altres prendes, altres estils més atrevits o més seriosos, ens hem sentit CONDICIONATS per nosaltres mateixos pensant en si li agradarà a l’altre o no. En aquesta ocasió tornem a pensar en la visió que tindrà l’altre sobre nosaltres en si li semblarà bé com som, d’ on venim, quina cultura o estatus social tenim a primera vista, si li agradarà com vesteixo i com diferencio el meu estil.

Tractant-se dels grups socials és interessant saber que tots tenim present que existeixen diferents grups socials, uns de fa molt de temps, uns altres nous d’ara, d’altres que sabem que existeixen però no són massa comuns, d’altres que no ens agraden o que mai formarem part d’ells… Ens pregunten si formem part d’un grup social i diem que no, que nosaltres vestim com volem i no seguim unes pautes marcades per cap marca ni cap grup social, però en canvi si et pregunten sobre 5 amics 2 familiars i 3 desconeguts segur que un 80% d’aquests podries col·locar-los en un grup social o en un estil concret.

CONCLUSIÓ

Això ens ha de fer reflexionar si realment vestim per nosaltres o per l’altra gent, vesteixo per mi o per aquesta persona que m’està analitzant, vesteixo per mi o par aquesta persona que vol saber com sóc? Vestim per agradar a l’altra i això ens agrada, per tant vestim per està bé amb nosaltres mateixos ja que estem agradant a l’altre. Vestim CONDICIONATS per nosaltres mateixos tenint en compte el punt de vista de l’altra gent, és a dir ens posem els nostres límits però en uns paràmetres diferents segons l’entorn al que ens dirigim, però no només en ocasions especials, sempre el dia a dia.

És una reflexió interessant que ens hem de fer tots ja que avui en dia hi ha un concepte de llibertat absoluta alhora de vestir però en realitat no hi és.

Acabo aquesta reflexió final que fa la Núria Alart; “La moda és un ús social que condiciona la manera de vestir segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i el país. Ens cal valorar la bellesa exterior com el reflex de la bellesa interior, reafirmar la nostra personalitat i reflexionar sobre els valors que volem transmetre alhora de vestir.”

MIRIAM PONSA

“Una gran festa” serien les primeres paraules que li diria a la jove dissenyadora després d’haver vist la desfilada en el 080’2011. Una col·lecció vesada en la festa major on es poden apreciar perfectament petits detalls, colors, textures, formes concretes i molta festa i felicitat. A fet referència a una festa tradicional de la casa i hem pogut veure elements molt peculiars com poden ser el calçat (esperdenyes) o elements que ens recorden als castallers, les mans amuntegades com fent pinya, i els ninotets en relleu simbolitzant l’amuntagament de gent en una festa tan bonica i Catalana.

MAL-AIMÉE: « BLEACHED SHERBET » COLLECTION

Una colecció femenina on l’estil és molt clar; silueta entallada, hombros marcats, varietat i mescla en teixits de diferent caient, color i elesticitat. Aquesta col·lecció respira un perfum tant d’alta costura com de futurisme. Se centra en peces per al cos i desenvolupa el concepte de malles, pantalons de ciclista, granotes, bodis, microvestits i pantalons curts estil busseig, sensuals i robòtics alhora. Tocs metàl·lics i referències de faixes que marquen malucs falsos i les formes del cos femení.

MANUEL BOLAÑO: ¿CÓMO REPARAR UN CORAZÓN ROTO?

Ens ha sorprès amb una col·lecció plena d’aplicacions, estampats, colors vius sobre una negre nit, cintures altes, colors pastel, ens recorda al món de l’espectacle, el circ amb exageració de colls on observem un gran treball en patronatge. Però Manuel Bolaño ens ha mostrat una colecció que recorda aquells temps on segons ell, “les noies eren dones disfressades que entenien l’amor i fins i tot la mort, i que la nostra feina era fer el soroll que les fascinava. Ho sabien tot sobre nosaltres, i nosaltres res sobre elles.” S’ha de remarcar que ha sigut ell en guanyador per la millor col·lecció femenina.

Per acabar nomenar també a en Toni Francesc que també ha creat una gran col·lecció, i felicitar a Celia Vela pel seu gran treball.

Aquest any han sortit 17 dissenyadors emergents molt ben preparats i amb idees fresques i innovadores de de Bau ‘Escola Superior de Disseny. La passarel·la va tenir lloc a Paloalto el passat 17 de Juny, i mostrem la col·lecció de Anna Ibern una col·lecció inspirada en els incendis, tal i com el nom indica Fire.

Varietat de teixits, experimentació en textures i  colors tot vesant’se amb els patrons bàsics del foc. Gran contrast de color, part que significa el foc i la potència, de textures que simbolitzen la natura cremada i morta després d’un gran incendi  i dels teixits que tan per una part com per l’altre han ajudat molt a representar els dos grans aspectes diferenciats.

Una passarel·la completament diferent a la anterior; col·lecció, música, inspiració, models, maquillatge, perruqueria, fins hi tot el públic té una visió totalment diferent.

Primer de tot l’espai és enormement més gran que l’altre (el de la Vivienne Westwood), i això fa que la gent vegi amb més perspectiva la model i té una visió més amplia de tota la passarel·la, a diferència de l’altre que només tenies uns segons per veure la model que passava per davant en un determinat moment.

Segon, el públic no està a tocar sinó que hi ha una distància considerable entre la passarel·la i el públic i, tot hi que estan a la mateixa alçada hi ha una perspectiva que en l’altre no es podia apreciar.

És clar que són dues marques molt diferents, Prada i Vivienne Westwood, però és molt important de la manera que s’expressen cada una, ja sigui fent publicitat o una passarel·la.

Us mostro aquest vídeo de la dissenyadora Vivienne Westwood, que correspon a la col·lecció Primavera – Estiu 2010 perquè veieu que per moltes passarel·les que s’hagin fet al llarg d’aquests anys, sempre hi ha una nova idea, una nova manera d’expressar i ensenyar una col·lecció i una nova experiència a viure.

També hi té molt a veure la manera que té de dissenyar, ja que l’aspecte de la col·lecció encaixa molt bé amb el decorat i la passarel·la en global.

www.boutique.com

Jo personalment penso que per estar per casa hem de portar roba còmoda, ja que el que menys volem és que ens sentim incòmodes amb una peça apretada o que no ens dóna mobilitat. I per això optem per pantalons de xandall, i roba d’esport en general, ja que la finalitat d’aquesta també és donar la màxima mobilitat possible i utilitzar teixits transpirables per a deixar passar la suor i l’aire.

PERÒ LA FINALITAT DE LA ROBA D’ESPORT NO ÉS LA D’ESTAR PER CASA.

Repeteixo, es clar que és còmode i a tots ens sembla bé anar d’esport per casa, “com que no ens veu ningú”… Però per això jo he fet aquesta reflexió, i si vull anar còmode però no em dona la gana de portar roba d’esport, jo faig bàsquet i entreno 3 cops a la setmana, llavors cada vegada que haig de practicar l’esport em vesteixo amb la roba adequada perquè aquella roba està destinada a aquella utilitat. I quan estic a casa no em bé de gust portar roba d’esport, perquè ja en porto quan toca portar-la.

És com si jo cada dia per anar a treballar hagués de portar talons per obligació de la feina, però a la vegada estigués còmode amb 8cm més alçada, llavora quan arribi a casa el que primer faré serà treure’m els talons! PER MOLT CÒMODE QUE ESTIGUI me’ls trauré!! (he posat un exemple molt forçat però és per fer-vos entendre millor el que vull dir)

Un altre punt a tenir en compte és les visites inesperades: Quantes vegades t’ha passat que han trucat a la porta un diumenge a la tarda, quan tu estàs relaxada mirant la TV al sofà, i de sobte penses ostres mira quina roba porto! Potser que em vagi a canviar…

A mi sí que m’ha passat, i moltes vegades!

Amb tota aquesta reflexió he arribat a la conclusió que tal com hi ha unes tendències per roba interior, o per a ulleres, o per bolsos, també hi hauria d’haver una moda a seguir per a la indumentària per estar per casa. Totes les tendències estan fetes per a l’observador, és a dir ens comprem aquells pantalons perquè ens agrades, són còmodes i VULL QUE EM VEGIN AMB AQUELLS PANTALONS.

Per sortir al carrer ja podem escollir quin aspecte volem donar perquè hi ha molta gent que es dedica a això, però qui ens diu quines opcions tenim per vestir i agradar/agradar-nos quan estem a casa?