També et pot interessar

• 30 novembre 2009 -- Auditori de Girona (0)
• 18 juny 2010 -- Mecanismes de participació i governança compartida (2)
• 29 abril 2010 -- De Sant Jordi a Temps de Flors (0)
• 11 desembre 2009 -- En defensa de la dignitat de Catalunya (0)
• 11 desembre 2009 -- De Copenhaguen a Girona: un vot d’esperança pel planeta (0)

La biblioteca té un pressupost de 16,2 milions d’Euros i formarà part d’un nou complex cultural al costat del nou Centre d’Art Contemporani. A Girona la llum és part del nostre patrimoni i l’edifici de la biblioteca de 8.074 metres quadrats la convertirà en la protagonista, gràcies a les finestres grans, un pati interior i les terrasses. L’equipament comptarà amb un auditori, una sala de treball en grup i una zona infantil. Com que serà construïda amb finestrals oberts i grans, de nit la Biblioteca il·luminarà tot l’entorn.

Les obres de la nova Biblioteca Pública de l’Estat finalitzaran a començaments de 2013 i, aleshores, començarà a edificar-se el nou Arxiu Històric Provincial de Girona. Els espais de la seu actual, situada al convent de Sant Josep, han quedat petits. El nou edifici estarà al carrer Pont de la Barca, al barri de Fontajau, i s’integrarà a la xarxa d’arxius de la Generalitat com a Arxiu Històric de Girona.

La cultura i l’educació són una bona aposta econòmica per al conjunt de la ciutat. Sempre he cregut que tothom pugui tenir una bona formació és una de les millors apostes per anar creant i consolidant una societat no només més justa i cohesionada, sinó també més eficaç i eficient.

Entrades relacionades

• 30 juny 2010 -- L’onzè Festival de Músiques Religioses i del Món (0)
• 22 juny 2010 -- Festes Majors (0)
• 31 maig 2010 -- Una ciutat de música (0)
• 28 maig 2010 -- El refugi del Jardí de la Infància (0)
• 20 maig 2010 -- Temps de flors (0)

El parc de la Devesa és un entorn magnífic per passar un matí o una tarda d’estiu, és un tresor natural i cultural de Girona i el millor emplaçament per tenir-hi serveis esportius a prop del centre de la ciutat. Des de ja fa uns quants mesos, hem portat a terme diferents actuacions de millora, entre les quals, voldria destacar la construcció de tres pistes de tennis de paviment sintètic, dos de pàdel de gespa artificial, una zona de volei sorra, l’ampliació dels espais de gespa destinats a solàrium, així com millores en el vas i zona de platja de la piscines. Tot aquest procés de remodelació es completarà quan acabi la temporada d’estiu, amb la construcció d’uns nous vestidors i l’arranjament i posta a punt definitius de les zones de pas de tota la zona esportiva. Un any més, s’ofereix el servei de bibliopiscina, per tal de facilitar llibres, revistes i activitats a tots els usuaris.

En un altre ordre de casos, com cada any i en el marc del Programa de Vacances, arrenquen els casals d’estiu de l’Ajuntament de Girona, que són una excel·lent oportunitat de participar en activitats esportives de tot tipus, culturals, esportives o de lleure. El govern de la ciutat també ha posat en marxa un programa de beques per facilitar que es puguin inscriure tots els nens i nenes de la ciutat que ho vulguin. Hi ha una oferta àmplia de casals molt diversos, de bàsquet, d’esports, de dansa, d’idiomes i de teatre, de circ, de natació i de futbol, entre molts d’altres. Ha arribat l’estiu a Girona! Tots els joves estan convidats a participar-hi i a aprendre tot divertint-se.

Entrades relacionades

• 29 juliol 2010 -- La biblioteca i l’arxiu gironins (0)
• 13 juliol 2010 -- Impulsa. Fòrum de la Fundació Príncep de Girona (0)
• 30 juny 2010 -- L’onzè Festival de Músiques Religioses i del Món (0)
• 22 juny 2010 -- Festes Majors (0)
• 18 juny 2010 -- Mecanismes de participació i governança compartida (2)

Article d’Ignasi Thió

El dia 1 de juliol, dijous, la Fundació Príncep de Girona va clausurar el I Fòrum Impulsa a Girona. Muhammad Yunus en va ser un dels ponents més destacats: premi Nobel de la pau l’any 2006 i premi príncep d’Astúries de la Concòrdia l’any 1998 pels esforços per incentivar el desenvolupament social i econòmic a favor dels més humils. També hi van participar la Masia del Futbol Club Barcelona o Elena Ochoa, el jove ballet de Catalunya, l’economista Ana Maiquès o l’Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona.

Anna Pagans, alcaldessa de Girona, ens recordava que la primera edició del Fòrum Impulsa ha estat un èxit, perquè ha programat temes d’interès per a la joventut i ha convocat experts de prestigi en àmbits tan diferents com l’educació, la formació, la tecnologia o l’esport. De fet, el fil conductor va ser l’esperança en la joventut com a factor clau per a canviar i millorar el món en el futur.

Al marge de qualsevol debat polític, que en les circumstàncies actuals resultaria del tot banal, cal destacar que Impulsa ha estat un èxit, i que ha tingut repercussió a Girona, Catalunya, la restat de l’Estat i a Europa. Domènec Espadalé, president de la cambra de comerç de Girona, va dir amb encert que la Fundació Príncep de Girona ha complert l’objectiu de la creació de vocacions emprenedores. I Iñaki Frades, president de Pimec Girona, certificava que la capital de l’Onyar havia aconseguit rellevància com a capital internacional.

En un moment de dificultats econòmiques, amb dificultats notables per a les famílies i els barris, l’aposta a favor de la transformació i la solidaritat, la innovació i l’emprenedoria de la joventut, impulsada per ponents de prestigi i amb la col·laboració activa de les empreses més importants com a patrons, és una bona notícia per a la ciutat de Girona. La potència cultural i congressual de la ciutat es complementa bé amb aquesta nova iniciativa.

Al llarg del devenir històric, hi ha hagut períodes difícils, quan a més de les dificultats del dia a dia, han ocorregut canvis importants que han ajudat a superar situacions complexes i han creat nous escenaris per a l’esperança i el progrés. L’energia i les idees, l’esforç i el treball són bones receptes de futur per mantenir-nos de manera tossuda en contra de les circumstàncies i a favor de l’optimisme de la feina ben feta.

Entrades relacionades

• 12 novembre 2009 -- Preparant els pressupostos del 2010 amb responsabilitat (0)
• 18 juny 2010 -- Mecanismes de participació i governança compartida (2)
• 11 juny 2010 -- Aportar per construir (0)
• 10 juny 2010 -- Girona, Font de la pólvora i la plaça Llimoner (4)
• 8 juny 2010 -- El Gironès: comarca urbana o rural? (0)

També et pot interessar

• 25 febrer 2010 -- L’Escola Migdia, els drets de la infància i el dia de la llengua materna (0)
• 5 novembre 2009 -- La política al servei dels valors (0)
• 20 novembre 2009 -- Lluïsa Faxedas (0)
• 19 juliol 2010 -- Estiu a Girona (0)
• 12 febrer 2010 -- Sèquia Monar (0)

La basilica de Saint-Denis a l’antiga presó parisina de La Conciergerie o la plaça de la Catedral de Barcelona són escenaris, on Enrique Morente ja havia cantat una Misa flamenca. A Girona, però, els responsables de l’onzena edició del Festival de Músiques Religioses i del Món, Víctor García i Pep Salazar, a qui vull traslladar personalment la meva més sincera enhorabona, van demanar nous temes musicats a Enrique Morente, que aconseguiren captar i despertar l’interès i l’estima de tothom.

El dilluns 28 de juny, continuava el Festival amb un nou èxit: les corals del FEiEG, Saba Nova, Xàntica i Pla de Girona i els cors Juvenil Geriona, Filharmonia i Maragall i Preludi foren les 150 veus gironines, que acompanyaren de manera ben notable el cant d’amor i diàleg, de diversitat i mediterraneïtat de Maria del Mar Bonet a l’escenari incomparable de les escales de la Catedral.

La cultura i la música tenen un paper central a les polítiques educatives i de civisme, per comprendre i viure la realitat de manera polièdrica. Un bon exemple és Staf Benda Bilili. Actuen el dimarts. Són un grup de músics paraplègics a causa de la poliomielitis, d’entre Kinshasa i Brazzaville, que canten a favor de la vida i l’esperança en el futur, tot i que estan molt acostumats a viure tot afrontant dificultats i superant obstacles.

Ho escrivia fa uns dies el regidor Ignasi thió: Girona és una ciutat de música. L’èxit de crítica i de públic del Festival, també com a formula d’observatori d’altres cultures llunyanes, o com a obertura a la curiositat per apropar-nos els uns amb els altres, demostra que l’aposta per la qualitat musical ha estat una bona opció. Hi ha un cartell d’altíssim interès, que també comptarà amb la presència a Girona del cantant africà Salif Keita o de Kepa Junkera, entre d’altres, i la gent hi té molt interès i hi participa activament.

Entrades relacionades

• 31 maig 2010 -- Una ciutat de música (0)
• 30 novembre 2009 -- Auditori de Girona (0)
• 29 juliol 2010 -- La biblioteca i l’arxiu gironins (0)
• 22 juny 2010 -- Festes Majors (0)
• 28 maig 2010 -- El refugi del Jardí de la Infància (0)

Us afeixo la declaració institucional dels grups municipals de l’Ajuntament de Girona del PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA:

ALS CIUTADANS I LES CIUTADANES DE GIRONA

El Parlament de Catalunya va acordar una proposta de nou Estatut

d’Autonomia. Posteriorment, aquest projecte fou debatut i aprovat per les Corts

Generals espanyoles. El poble de Catalunya fou convocat en referèndum i

aprovà aquest text. A aquesta llei, un cop refrendada, es van interposar

diferents recursos davant el Tribunal Constitucional.

Aquest òrgan després de més de quatre anys de deliberacions, ha resolt el

recurs que va presentar el PP contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que

ha declarat inconstitucionals algun dels 223 articles de l’Estatut d’Autonomia

de Catalunya.

Aquest Tribunal no té l’autoritat ni la legitimitat moral que seria desitjable per

emetre una sentència d’aquesta transcendència.

Davant d’aquesta situació, afirmem solemnement que:

Catalunya és una nació_, per raons històriques i perquè així ho creuen i ho han

expressat reiteradament els seus ciutadans i que no renunciem a les

aspiracions de Catalunya contingudes en l’Estatut que van votar els catalans.

Continuarem defensant el contingut íntegre de l’Estatut, perquè l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya és el reflex de l’aspiració majoritària d’autogovern

de Catalunya és l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de

Catalunya i neix del pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals

per definir l’encaix de Catalunya a Espanya a la llum de la realitat del segle

XXI.

Per a defensar-lo, proclamem que la unitat és la millor via per defensar aquesta

voluntat majoritària del poble català i que la indignació del poble de Catalunya

davant la falta de visió política i històrica del Tribunal Constitucional ha de ser

expressada amb fermesa, determinació, serenitat i intel·ligència, evitant que

aquesta sentència dictada per un Tribunal sense legitimitat moral desemboqui

en un conflicte entre Catalunya i Espanya, perquè l’Estatut es va fer amb

esperit de concòrdia i és amb esperit de concòrdia que Catalunya ha de saber

aconseguir els seus objectius i aspiracions nacionals.

Per aquestes raons, cal fer realitat aquesta resposta unitària, ferma i serena, i

proposem fer-ho donant suport a les mesures i accions que el President de la

Generalitat durà a terme.

Per això, els grups municipals del PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA de l’Ajuntament

de Girona:

Demanem als ciutadans i a les ciutadanes de Girona que assisteixin

massivament a la manifestació que s’ha convocat per diferents forces

polítiques i socials amb la senyera com a pancarta unitària i que servirà per a

afirmar la nostra voluntat d’autogovern.

Donem suport a la tasca que s’encomanarà a un grup d’experts juristes que

hauran de dur a terme una anàlisi exhaustiva de l’abast de la sentència.

Demanem als líders polítics catalans que atenguin la convocatòria a una reunió

per a valorar l’estudi dels experts i les seves conseqüències jurídiques i

polítiques.

Considerem necessària la compareixença que durà a terme el President davant

del Parlament de Catalunya, màxima expressió de la voluntat política dels

catalans i les catalanes, per a explicar la seva posició política i les actuacions

que cal dur a terme per defensar la voluntat majoritària del poble català.

Donem també suport a totes aquelles actuacions que amb caràcter unitari

promoguin la societat civil i les institucions catalanes en aquest sentit.

Girona, a 30 de juny de 2010

També et pot interessar

• 23 abril 2010 -- El teatre de Sant Narcís: aposta per fer barri i fer ciutat (0)
• 7 juliol 2010 -- Olena Kaplina, in memoriam (0)
• 12 febrer 2010 -- L’Agrupació de Girona del PSC visita els barris de la ciutat (0)
• 27 novembre 2009 -- Nou espai per al Servei d’Atenció i Informació a les dones (0)
• 17 desembre 2009 -- Fer ciutat (0)

Com més recursos hi destinem, més focs patim. Com més invertim en l’aigua, més sequera i dificultats de gestió. Què està passant? Aquestes són preguntes evidents, que afloren si analitzem els darrers esdeveniments que s’han produït, alguns dels quals estan en ple debat públic en l’actualitat.

Pel que fa al foc cal, amb urgència, un canvi de model. Un model decidit i valent, que faci prevaler la prevenció per sobre de l’extinció. Un model que, com es diu popularment «apagui el foc a l’hivern»; és a dir, que vetlli per les neteges forestals i, sobretot, pel seu posterior manteniment. Que tingui en compte que a Catalunya, més de la meitat de la superfície és avui en dia bosc i, en concret, un bosc jove i mal gestionat, sense un paisatge en mosaic que aïlli les diferents masses forestals i permeti al foc aturar-se quan s’inicia.

Molts municipis rebem ajuts puntuals per traçar franges de protecció, per fer neteges forestals, per eliminar sotabosc. Tanmateix, al cap de poc temps, aquell espai torna a ser colonitzat per la densa vegetació i cal una nova inversió econòmica per mantenir-lo, la qual, massa sovint, no arriba. Si invertíssim l’import del cost d’un vehicle d’extinció (sigui terrestre o, més encara, aeri) en aquestes neteges seguides del manteniment amb pastures, garantiríem centenars de caps de bestiar. A més, i com a beneficis subsegüents, els ramats són productius; signifiquen feina i una certa mà d’obra, generen beneficis i asseguren mantenir el paisatge, la biodiversitat i, sobretot, la lluita estratègica i eficient contra els incendis forestals a mitjà i llarg termini. Pel que fa a costos, una hectàrea de pastura significa una inversió d’entre 17 i 45 euros. Si tenim en compte que les inversions en extinció són de milions d’euros cada any al nostre país, un senzill càlcul ens evidencia que, amb poc temps, tindríem amortitzada la feina de l’esforç inicial en prevenció, tot gestionant ramats, els quals generarien paisatge, riquesa i beneficis, a més de l’evident finalitat d’evitar incendis forestals. Em costa entendre per què encara no hi hem apostat; potser perquè no som capaços com a país de mirar més enllà de quatre anys, i apostar per mesures a mitjà termini?

Si per contra analitzem dades sobre l’aigua, ens adonem que, novament, cal una nova visió per afrontar la situació actual. Cal garantir el subministrament d’aigua a tots els camps, conreus, pobles i ciutats de Catalunya i això implica, inevitablement, es vulgui o no, la connexió de conques. El dessagnament sistemàtic del Ter és només la conseqüència més visible d’aquesta mala gestió; la conseqüència del temor (o deixeu-me dir del «tabú») d’obtenir aigua d’altres conques desenes de vegades més cabaloses però, ai las, «intocables». I, com més milions d’euros invertim en dessalinitzadores, pous i infraestructures (algunes, necessàries i imprescindibles; altres, simples pegats per «tapar» problemes puntuals), més problemes afloren ací i allà. Hem invertit, en el període 1996-2007, 1.287 milions d’euros en l’aigua, al ritme que seguim encallats i desorientats com mai abans, en les grans decisions sobre la gestió de l’aigua al país. Fem dessalinitzadores faraòniques i no les utilitzem pel cost que suposa el seu funcionament (mentre seguim «estirant» del Ter aigua més «barata») i mentre seguim sense ser capaços (ni prou valents com a país), de fer allò més evident; agafar l’aigua d’on en raja. Una nova paradoxa, alarmant i urgent, la de l’aigua.

Foc i aigua; dos exemples que evidencien que no per més inversió econòmica som capaços de solucionar els problemes. Per a la gestió de recursos, oportunitats i riscos, cal fonamentar-se en estratègia, valentia, visió de futur i, sobretot, lògica. Una lògica que, segles enrere, era més present que avui en dia; els pobles creixien on hi havia aigua, i els focs eren menors perquè gestionàvem el paisatge. Tenim més recursos, els invertim més en l’aigua i la prevenció del foc, i patim més que mai les conseqüències dels incendis i de les sequeres temporals. Paradoxes de la capriciosa Natura? No. Conseqüències de la nostra millorable gestió.

Entrades relacionades

• 19 març 2010 -- La Devesa: gestió de present i de futur (0)
• 12 febrer 2010 -- Sèquia Monar (0)
• 13 juliol 2010 -- Impulsa. Fòrum de la Fundació Príncep de Girona (0)
• 18 juny 2010 -- Mecanismes de participació i governança compartida (2)
• 11 juny 2010 -- Aportar per construir (0)

Tothom sap que les conseqüències de la crisi econòmica estan essent dures. També a la ciutat de Girona. Moltes famílies les estan patint, perquè no poden arribar a final de mes, perquè algú pròxim ha quedat sense feina, o perquè el negoci ja no ven tant com abans. Però, aquí, a Girona, ningú no es resigna, ni deixa de fer res a causa del desànim. Tal com afirmava abans, les Festes Majors en són un bon exemple. Com cada temporada d’estiu, els barris desenvolupen propostes interessants per a tota la gent de la ciutat. Fins ara, ja n’han començat dues: la de Sant Narcís i la de Germans Sàbat.

Els veïns i veïnes del barri de Sant Narcís, de Montilivi i de les Pedreres posseeixen una extraordinària experiència, perquè porten molt temps presentant nous programes. Aquest any a les Pedreres no ha acompanyat gens el temps i alguns actes van haver-se de suspendre.

La Festa Major de Sant Narcís és una de les més conegudes de Girona. Han comptat amb Manel Serra com a pregoner d’enguany. Tothom qui hi va ser va gaudir amb intensitat per la feina feta de les persones que organitzaren una Festa Major, de nou, plena de sorpreses: la botifarrada popular, la Fira dels Pobles, les sardanes, el Premi de Narrativa, l’homenatge als socis majors de 90 anys, entre d’altres.

A la Festa Major del barri de Germans Sàbat, Josep Roca del Celler de Can Roca en va ser el pregoner i va obrir tots els actes, el divendres onze de juny. El primer cap de setmana, van ser dos dies molt intensos amb balls, funky i flamenc per als grans, festa de l’escuma i pallassos per als petits. Una nota particular mereix la imaginació dels dissenyadors dels vestits de paper, que no són altres que la gent del centre de pensionistes de Germans Sàbat – Taialà.

A Girona, quan estem a pocs dies perquè el sol passi pel primer punt del signe de Càncer, ja han començat les festes dels barris. En continuaran moltes altres a Vila-Roja, Font de la Pólvora, la Pujada de la Torrassa, Mas Ramada, Campdorà, Sant Feliu, Sant Daniel, Montjuïc, Avellaneda, Taialà, Santa Eugènia, Devesa – Güell… Aquest serà un estiu ple d’aventures i experiències divertides. De nits llargues, que són a punt de començar. Les Fires de Girona recolliran el testimoni a la tardor, recopilaran bones idees i utilitzaran l’experiència de cadascuna de les festes dels barris, per elaborar un nou programa comú i compartit de la Festa Major de tots els veïns i veïnes de la ciutat.

Entrades relacionades

• 29 juliol 2010 -- La biblioteca i l’arxiu gironins (0)
• 30 juny 2010 -- L’onzè Festival de Músiques Religioses i del Món (0)
• 31 maig 2010 -- Una ciutat de música (0)
• 28 maig 2010 -- El refugi del Jardí de la Infància (0)
• 20 maig 2010 -- Temps de flors (0)

La participació ha estat sempre un dels eixos importants de la política del govern de la ciutat de Girona, tant de les associacions de veïns, com del conjunt de la ciutadania. Les institucions i els mecanismes de participança estan regulats des de novembre de 2005. L’Ajuntament ha posat a disposició de tota la ciutadania els següents drets: el de petició, perquè tothom pugui realitzar sol·licituds de matèria municipal; el de proposta, per a prestació de serveis públics municipals; el d’audiència pública i debat, per tenir mecanismes de trobada i diàleg; el dels veïns i veïnes, per demanar una consulta popular; o el d’iniciativa privada, per promoure accions o activitats municipals. Ha fet taules territorials a diferents barris de la ciutat. Ha invertit i acompanyat les entitats, perquè poguessin gestionar-se amb completa independència i autonomia. Ha fet passos endavant per definir entre tots nous plans d’usos en espais característics de la ciutat. Tothom pot fer arribar la seva veu directament a l’equip de regidors i regidores per mitjà de la bústia d’avisos del consistori. La xarxa urbana de centres cívics és amplíssima i, en aquest terreny, el govern ha avançat moltíssim els últims anys.

Per altra banda, les eleccions continuen sent el mecanisme més fiable de participació. A Girona, des de l’any 1976, hi ha hagut un total de 32 processos electorals i democràtics (8 eleccions municipals, 8 del Parlament de Catalunya, 10 del Congrés i Senat i 6 del Parlament Europeu), sense tenir en compte els diferents referèndums, tant de lleis orgàniques i constitucionals, com dels de l’Estatut de 1979 i 2006. A les eleccions municipals de 1987 el percentatge de participació va ser del 66,77%; el 1991, del 57,97%; el 1995, del 63,88%; el 1999, del 57,9%; el 2003, del 61,3%; i el 2007, del 51,29%. Aquestes són algunes dades sumarials per tenir en compte que, ara com ara –tot i els problemes i limitacions– les eleccions són l’espina dorsal del sistema democràtic. No podem menystenir les consecucions de la democràcia representativa en nom d’uns ideals de democràcia participativa que no hem atrapat, ni a Girona ni a cap país del món.

Estic convençut que incrementar la participació ciutadana és un bé per a la comunitat i la ciutat, per a la cohesió i la unitat. El govern ha apostat fort per anar fent avenços notables en aquesta qüestió. Els representants polítics han estat escollits per la ciutadania i això suposa haver d’assumir un deure de responsabilitat amb el conjunt de la gent, a favor del bé comú i de la ciutat. Cal escoltar tothom i viure sempre a peu de carrer, a prop de les persones, per poder tenir coneixement i prendre la millor decisió al marge de qualsevol interès parcial. Aquest exercici a vegades suposa fer enfadar algunes persones per poder acontentar la majoria.

Santa Eugènia de Ter és una prioritat de govern durant els últims anys. El pla de barris de l’Ajuntament i de la Generalitat hi inverteix 14 milions i mig d’euros per a la frontissa, que ja està en tràmit de licitació; per al nou centre de dia, que ja està aprovat; per a la construcció ja realitzada de rampes per a l’accessibilitat a Can Gibert; per la reforma de la plaça Santa Eugènia, per a la rehabilitació de la fàbrica de la Marfà; per a la construcció de noves estructures a l’espai del mercat; per reurbanitzar el carrer Maçana, el carrer Orient i el carrer Montnegre; per adequar les voreres i la retirada de cables aeris als carrers Santa Eugènia, Montseny, Maçana, Puigmal, Bassegoda, Sant Sebastià, Orient, Mare de Déu de la Salut, Balandrau, Bastiments, Campcardós i Puig Neulós; per estendre la xarxa Wi-Fi; per relligar territorialment i cohesionar socialment Girona. El valor de totes aquestes millores i avenços és importantíssim per al conjunt de la ciutat. Perquè barri a barri és la manera de fer una ciutat tan maca com Girona, en la qual tots els barris hi aporten part de la personalitat de la nostra ciutat.

Article publicat a El Punt, 17 de juny de 2010.

Entrades relacionades

• 11 juny 2010 -- Aportar per construir (0)
• 13 juliol 2010 -- Impulsa. Fòrum de la Fundació Príncep de Girona (0)
• 10 juny 2010 -- Girona, Font de la pólvora i la plaça Llimoner (4)
• 8 juny 2010 -- El Gironès: comarca urbana o rural? (0)
• 2 juny 2010 -- El centre de dia de Santa Eugènia (0)