XVIII Congreso de Antropología en Colombia. Universidad del Cauca. Popayán (Colombia) · 9 jun. 2025

Dentro del proceso de etnografía participativa del proyecto Veu de Veïns (Voz de Vecinos), que tiene como objetivo construir el relato comunitario en un barrio periférico, esta ponencia quiere explorar las estrategias de la tecnoantropología aplicada para producir innovación social y cultural en la propia comunidad, extrapolando los mecanismos de la innovación tecnológica en la transmisión de conocimiento.

Analiza en primer término, la investigación basada en la creación colectiva entre el investigador e informantes, trabajando conjuntamente para crear un producto. En este caso, las estrategias de innovación social y cultural de la comunidad, desarrolladas a partir del enfoque aportado por la tecnoantropología como herramienta de capitalización y digitalización del conocimiento de las personas que participan por sus propios intereses colectivos, aportando su experiencia dentro de un marco atemporal de un laboratorio ciudadano.

En segundo término, profundizar en los sistemas de producción de innovación social y cultural de la tecnoantropología y asociaciones de vecinos como entornos o escenarios ocasionales, donde la ciudadanía construye y modula su propia tecnología afectiva por medio de la corporalidad física y digital, siendo capaz de establecer una relación de paridad e influencia con el gobierno local por medio del consumo y práctica de la participación ciudadana.

Esta “tecnología afectiva”, la tenemos que entender desde el sentido foucaltiano de tecnología, donde las subjetividades del poder se articulan como un régimen de verdad. El resultado es un diseño social portador del discurso de la propia comunidad, donde la innovación social, consiste en la organización de un conjunto de estrategias orientadas a solucionar problemas estructurales y sociales que afectan a la ciudadanía. La reivindicación del espacio urbano, el apoyo a la sanidad pública, la defensa del estado de bienestar o el acceso a la vivienda se transforman en ejes de unas estrategias diseñadas para confluir con las políticas públicas.

Bibliografía

Abbas, Y., & Dervin, F. (2009). Digital technologies of the self. Cambridge Scholars publishing, 189.

Alfama, E., Bona, Y., & Callén, B. (2005). ::La Virtualización de la Afectividad:: Athenea Digital, 7, 1-17. http://psicologiasocial.uab.es/athenea/index.php/atheneaDigital/article/view/196

Ayala Poveda, F. (1988). La cultura sintética. Hojas Universitarias, (30), 154-160. https://editorial.ucentral.edu.co/ojs_uc/index.php/hojasUniv/article/view/1817

Benach Rovira, N., & Delgado Ruiz, M. (2024). Paisajes ocultos de la desposesión urbana. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 28(3). https://doi.org/10.1344/sn2024.28.47745

Colobrans, J. (2021). Las tres especialidades de la tecnoantropología. Puntos de encuentro, (352). https://ichan.ciesas.edu.mx/las-tres-especialidades-de-la-tecnoantropologia/

Colobrans, J., Serra, A., Bezos, C., Faura, R., & Martin, I. (2012). La Tecno-Antropología. Antropología Experimental, (12). https://revistaselectronicas.ujaen.es/index.php/rae/article/view/1909

Colombani, M. C. (2023). Tecnologías del yo, política y resistencia. Michel Foucault y la posibilidad de nuevas subjetividades. Revista Central De Sociología, (16). https://www.centraldesociologia.cl/index.php/rcs/article/view/153

Daria Bylieva, Prof. Dr. A. N. (2022). Technology, Innovation and Creativity in Digital Society. En Lecture Notes in Networks and Systems (Vol. 345). https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-030-89708-6

Dean, J. (2010). Affective Networks. Media Tropes, II(2), 19-44. https://www.researchgate.net/publication/277215636_Affective_Networks

Dean, J. (2013). Society doesn’t exist. First Monday, 18(3). https://doi.org/10.5210/fm.v18i3.4616

Delgado, M. (s.d.). Ciudadanismo. Ensayo sobre la reforma ética y estética del capitalismo. 1-56. https://www.academia.edu/125206671/Ciudadanismo_La_reforma_ética_y_estética_del_capitalismo_Manuel_Delgado

Foucault, M. (1994). Hermeneutica del sujeto. Las ediciones de La Piqueta.

Foucault, M. (2008). Tecnologías del yo. En 1981. Paidós. https://monoskop.org/Michel_Foucault

Giraud, E. (2015). Subjectivity 2.0: Digital technologies, participatory media and communicative capitalism. Subjectivity, 8(2), 124-146. https://doi.org/10.1057/sub.2015.5

Macknet, D. T. (2009). Review of Digital Technologies of the Self: Edited by Yasmine Abbas and Fred Dervlin. The Kelvingrove Review, (5), 189. https://www.gla.ac.uk/research/az/thekelvingrovereview/issue5imaginationandinnovation/

Márquez, M. T. (2002). Estilo tecnológico: Construyendo puentes entre tecnología y cultura. Nueva Antropología, XVIII(60). http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=15906005

Ristic, D., & Marinkovic, D. (2019). Lifelogging: Digital technologies of the self as the practices of contemporary biopolitics. Sociologija, 61(4), 535-549. https://doi.org/10.2298/SOC1904535R

Stypinska, D. (2022). Social Media, Truth and the Care of the Self. Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-031-18108-5

Wee, L.-H. (2010a). Review of Abbas & Dervin (2009): Digital Technologies of the Self. Pragmatics and Society, 1(1), 173-177. https://doi.org/10.1075/ps.1.1.11wee

Wee, L.-H. (2010b). Review of Abbas & Dervin (2009): Digital Technologies of the Self. Pragmatics and Society, 1(1), 173-177. https://doi.org/10.1075/ps.1.1.11wee

L'entrada Tecnoantropología, participación ciudadana y políticas públicas ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

Diari de la Creu Alta. Abril 2024

L’augment de la esperança de vida i la inversió de la piràmide demogràfica és una tendència als països desenvolupats, per tant, les formes de consum es modificaran i la gent gran es convertirà en el motor de la economia platejada.

Segons el darrer avanç de les estimacions sobre població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la població de Catalunya ha superat els 8 milions d’habitants, amb una xifra estimada a 1 de novembre de 2023 de 8.005.784 habitants i un canvi demogràfic que ha evolucionat cap a un major envelliment de la població, segment que representa el 19,3%. Encara per sota de la mitjana del total de la població espanyola prop del 31%, amb comunitats com Astúries, Galícia i Castella i Lleó que superen el 42%.

Aquesta tendència no para de créixer amb una previsió durant els propers 20 anys, on els actuals séniors, aquells que es troben entre els 44 y 64 anys, coparan el segment de població de persones grans superant el 30% del total d’habitants a Catalunya. La principal conseqüència de la major longevitat, unida al descens generalitzat de la natalitat a tot el món, és la inversió de la piràmide demogràfica. Això significa que cada vegada hi ha més persones grans i menys joves, cosa que es va poder constatar el 2018 amb un fet insòlit: aquell any, per primera vegada en la història de la humanitat, els més grans de 65 anys van superar en nombre els menors de cinc, com va revelar l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

El creixement exponencial de la proporció de persones grans comporta un impacte significatiu en moltes societats, que afecten als aspectes econòmics, socials i culturals amb una transformació on pren rellevància la economia platejada o «silver economy». Un concepte derivat del anomenat «silver market» que es va començar a definir al Japó als anys 70 per al mercat sénior, amb la finalitat de trobar solucions i serveis per assistir a la població de persones gran. Cal tenir en compte que el Japó és el país del món amb més persones majors de 65 anys i una esperança de vida de 83,84 anys.

La economia platejada obre un ventall de reptes per la sostenibilitat de l’Estat de benestar, que suposaran canvis socioeconòmics radicals amb conseqüències a llarg termini en el desenvolupament de la organització social, les empreses i les institucions. La Comissió Europea a definit la economia platejada com «la suma de tota l’activitat econòmica que satisfà les necessitats de les persones de 50 anys o més, inclosos tots els productes i serveis que consumeixen directament i l’activitat econòmica addicional». Per aquest motiu, fa èmfasi en la necessitat d’enfocar l’envelliment com la continuïtat d’altres fases de la vida, considerant els més grans des d’una perspectiva dinàmica i integradora, en lloc de centrar-se només en l’última etapa de la seva vida.

Aquesta relació entre la economia platejada i l’Estat de benestar és crucial en aspectes que defineixen canvis en diferents sectors.

Tecnologia. Les innovacions tecnològiques que han transformat la societat en les darreres dècades, es comencen a centrar en el el desenvolupament de la telemedicina, facilitant i millorant l’atenció sanitària. La transformació de les ciutat cap al disseny de les smart cities tenint en compte infraestructures amb millor mobilitat i serveis adaptats o la incorporació de la internet de les coses, son algunes de les possibilitats.

Formació i treball. El coneixement, el reciclatge professional i l’aprenentatge de noves eines per les persones és un procés permanent en tot el cicle de vida, fonamental per millorar la qualitat de vida que permet als grans mantenir-se actius en una societat cada vegada més digital. La experiència i el desenvolupament del talent al llarg de la vida son el seu punt fort, que pot aportar considerable al mercat laboral o al voluntariat en el tercer sector.

Oci i entreteniment. Durant la etapa de la jubilació, les persones de la economia platejada, comencen a gaudir més del seu temps lliure que al passat. Una oferta d’oci adaptada a les seves necessitats, els permet aprofitar les activitats culturals i socials, amb un gran impacte econòmic al turisme.

L'entrada La gent gran serà el motor de la economia platejada ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

L'entrada Salt de mico ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

ARIES. Anuario de Antropología Iberoamericana · 25 ago. 2020

El Archivo Antropologia Visual nace en el año 2005, como un proyecto personal, de la necesidad de entender la relación entre la imagen y el texto dentro del espacio internet, por un lado, y por otro, la necesidad de diversos compañeros antropólogos de “liberar” en el mundo digital sus producciones en cine etnográfico.

Un espacio digital depositario de la memoria de antropólogos, donde el hipertexto ha ido tejiendo un sistema de relaciones a veces acertado y otras muchas completamente abiertas a la discusión, sobre las referencias cruzadas entre imágenes, símbolos, discursos y narraciones, que se ven obligadas a un abordaje constante.

Sobre estas necesidades, el Archivo se convierte en un ejercicio abierto de antropología virtual sobre la deriva del deseo de coleccionar y registrar lo material en lo digital, una condición donde los objetos/sujetos se virtualizan en imágenes y en narrativas enzarzadas por un sistema de organización, selección, categorización, etiquetaje y clasificación con ingenuos propósitos que intenta de forma análoga comprender un mapa inconsciente de la memoria colectiva de la práctica etnográfica.

L'entrada Abordar el Archivo: La antropología visual/virtual en la cultura digital ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

L'entrada El vell pescador Gilormu ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

ARIES, Anuario de Antropología Iberoamericana. (Dec, 2019).

La estructura urbana desarrolla su labor en torno a una ciudad orgánica y a la vez tranquila, sosegada y sometida al diseño de imágenes de representación, creando su marca de excelencia y reputación a través de espacios urbanos que desafían la imaginación colectiva. Pero detrás de la trama urbanística, se encuentra el ciudadano, que de un modo u otro, de forma impulsiva y a veces desordenada, crea complicidades para dar otro sentido al espacio urbano.

La activación de los movimientos vecinales para preservar el capital social acaba dando significado al derecho a la ciudad. Entonces, los vecinos y vecinas son activadores de nuevas visualidades de la ciudad, imágenes que se escapan a la comprensión de un sistema de contención dentro de ese marco de leyes y reglas que velan por la reputación de una ciudad.

Cuando la ciudadanía se apropia de un espacio que considera propio, produciendo nuevas prácticas sobre una estructura urbanizada, invalida la imagen de marca de ciudad y construye otra imagen. La de la colectivización del imaginario sin más motivo que vivir el lugar desde lo cotidiano. Se produce así, una supresión de lo abstracto, para posicionar lo simbólico. A través de una fotoetnografía digital realizada en espacios ocupados y recuperados por sus vecinos, encontramos otra visión de la ciudad fuera de la trama urbanística, postulando así el uso de la fotografía por las ciencias sociales como productora de instantáneas que reivindican la voluntad de ciertos colectivos o comunidades a su derecho de exclusión del sistema planificado.

L'entrada El derecho a la exclusión: Fotoetnografía digital de otras ciudades después de la ocupación ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

L'entrada Cafe Azourki ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

L'entrada Douar El Koudia ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

NEXES+ESPAI-E / Jornades barris i pràctiques artístiques. 29 jun. 2018

La cultura urbanística desenvolupa la seva tasca al voltant de l’organització d’una ciutat orgànica i alhora tranquil·la, assossegada i sotmesa al disseny d’imatges de representació, la imatge que valida la marca d’excel·lència i reputació de la ciutat. Aquesta ciutat construeix llocs de representació en contra de la imaginació col·lectiva, de l’imaginari dels seus veïns que donen sentit a la vida quotidiana.

En aquesta darrera dècada les ciutat han estat assotades per l’especulació immobiliària, on s’ha modelat el seu espai urbà al ritme de les oportunitats d’inversió de bancs, immobiliàries o inversors tant locals com estrangers. Una ciutat que ha canviat la seva cara a través del maquillatge de les façanes i carrers, adquirint una nova imatge construïda per seduir i fascinar les butxaques més poderoses.

L’acció veïnal en aquests espais de representació, en paraules de Lefebvre, constitueixen llocs materials on posar en pràctica la quotidianitat des de la imaginació i allò simbòlic, en un experiment col·lectiu per crear noves possibilitats de la realitat espacial. Creant un desplaçament des del costat del buit, des del concebut i l’abstracte en la fragmentació capitalista de la configuració urbanística, fins a arribar i agitar al viscut per trobar la polièdrica implicació de les dues parts, la urbanística i la ciutadana.

Quan la ciutadania s’apropia de l’espai que considera propi i desenvolupa noves pràctiques sobre una estructura urbanitzada, deslegitima la imatge de la marca de ciutat i construeix una altra imatge des de la col·lectivitat i la imaginació sense més motiu que viure l’espai des de la quotidianitat. Es produeix així una supressió de l’abstracte per posicionar allò simbòlic.

Però darrera de la trama urbanística i la organització de la ciutat, es troba el ciutadà, que d’una manera o altre, de forma impulsiva i de vegades desordenada, arribar a crear acords i complicitats per donar sentit a l’espai urbà. L’activació dels moviments veïnals dels barris de Sants i la Bordeta per preservar el capital social que dóna sentit al dret a la ciutat. Can Batlló al barri de La Bordeta, L’horta alliberada i L’hortet de la Farga al barri de Sants són espais viscuts que escapen als límits de la compressió urbanística i al mateix temps són activadors de noves visualitats del veïnatge i producció social. Han creat espais de convivència, aprenentatge i reciprocitat de relacions veïnals. Una realitat que es torna tangible als carrers dels barris i a les persones que ho fan possible.

Metodologia

Com artista he volgut reconstruir amb la foto-etnografia aquestes “altres imatges de la ciutat”, nascudes a l’imaginari col·lectiu des de la voluntat dels moviments veïnals dels barris.

Com antropòleg he comprés que més enllà de la mirada a través de la càmera, el sentit de comunitat es forja en les relacions que estableixen les persones, creant un ens col·lectiu que suma els esforços individuals en la construcció del comú.

Les llargues converses, assemblees i la observació participant han estat les eines principals per donar forma a la idea que d’aquests projecte. Participant com un veí més, entre tots, donem sentit a les imatges que legitimen allò que es de tots.

Conclusions

Can Batlló al barri de La Bordeta, L’horta alliberada a Badal, L’hortet de la Farga al barri de Sants de Barcelona i la Caserna a Sabadell són espais viscuts que escapen als límits de la compressió urbanística i al mateix temps són activadors de noves visualitats del veïnatge i producció social.

Tots els veïns i veïnes que formen part d’aquests espais recuperats, han creat illes de convivència per mitja de la seva creativitat, aprenentatge i reciprocitat de relacions veïnals. Una realitat que es torna tangible als carrers dels barris i a les persones que ho fan possible.

L'entrada Altres imatges, ciutats i comunitats ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

L'entrada Joc de nit a Can Batllo, 2017 ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

L'entrada Reina del ball / Queen dance ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

L'entrada Els nois de Tanque ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.

XVI Congreso de Antropología en Colombia. Pontificia Universidad Javeriana. Bogotà (Colombia) · 8 jun. 2017

El Archivo Antropología Visual (http://www.antropologiavisual.net) es un proyecto de archivo que nace desde la necesidad de abrirse hacia un púbico expandido, de la necesidad de entender la relación entre la imagen y el texto dentro del espacio internet, por un lado, y por otro, la necesidad de diversos compañeros antropólogos de “liberar” en el mundo digital sus producciones en cine etnográfico. Un espacio digital depositario de la memoria de antropólogos, donde el cine etnográfico latinoamericano ha tenido una presencia significativa. Sobre estas necesidades, el Archivo se convierte en un ejercicio abierto de antropología digital sobre la deriva del deseo de coleccionar y registrar lo material en lo digital, una condición donde los objetos/sujetos se virtualizan en imágenes y en narrativas enzarzadas por un sistema de organización, selección, categorización, etiquetaje y clasificación con ingenuos propósitos que intenta de forma análoga comprender un mapa inconsciente de la memoria colectiva de la práctica etnográfica.

L'entrada Visiones de archivo de la antropología visual en América Latina ha aparegut primer a Isidor Fernàndez.