artifex Gallery

Artparadors

2018-04-13T21:11:00.003+02:00

Durant la campanya de Nadal de 2016-17 vaig participar a l'ArtParador que organitzava l'ajuntament de Picanya. Aprofitant l'exposició de PHOTOPICANYA, de uns mesos abans, vaig usar varies de les fotos dels blogs photopicanya (N32) i photopicanyabw (N12 - N13) per penjar-les a les tendes.

MIRADES. Art al Carrer 2016.

2018-04-13T20:17:00.001+02:00

MIRADES va ser l’obra que vaig crear per a l’Art al Carrer 2016.
Mirades en general, ni femenines ni masculines. Cada persona te una mirada única i personal. Presente 10 mirades, 9 de dones i una d’un home que acaba l’obra:

LAS RELACIONES AMOROSAS NO SON PERFECTAS NI MUCHO MENOS IDÍLICAS, PERO CUANDO GOZAN DE BUENA SALUD, NO PERTURBAN, NO DESESTABILIZAN, NO FAGOCITAN. Y, SOBRE TODO, NO TE DESTRUYEN. TE APORTAN, TE HACEN MEJOR PERSONA,TE AYUDAN A CRECER. Y SI NO FUNCIONAN, PUEDES SALIR DE ELLAS EN EL MOMENTO QUE QUIERAS.
FANI GRANDE.

T´ESTIME PER ESTIMAR-TE I NO PER A ÉSSER ESTIMAT,
JA QUE RES EM PLAU TANT COM VEURE'T FELIÇ.
GEORGE SAND.

MEMENTO.
UNA PÀGINA DESFIBRADA.
SEMPRE UNA SOLA
DE CÚMULS ARRELATS.
ÀNGELS MORENO.

EN SÍ, LA HOMOSEXUALIDAD ESTÁ TAN LIMITADA COMO LA HETEROSEXUALIDAD: LO IDEAL SERÍA SER CAPAZ DE AMAR A UNA MUJER O A UN HOMBRE, A CUALQUIER SER HUMANO, SIN SENTIR MIEDO, INHIBICIÓN U OBLIGACIÓN.
SIMONE DE BEAUVOIR.

PIES,¿PARA QUÉ LOS QUIERO SI TENGO ALAS PARA VOLAR?
FRIDA KAHLO.

MENTRE QUE EL GENI, ENTRE ELS HOMES, ES RECONEIXIA PELS ACTES EXTRAVAGANTS, UNA CERTA TENDÈNCIA A LA VANITAT, UNA PROFUNDA MELANGIA I UNA PROPENSIÓ A SENTIR-SE INCOMPRÈS I ACAÇAT, ES QUALIFICAVA DE PARANOIA, DESORDRE I HISTÈRIA SI HABITAVA UN COS FEMENÍ.
ANNA MONER.

I ELS CAMINANTS COM NOSALTRES
HEM DE DEIXAR EL MOL•LUSC PETIT CRÉIXER,
PERÒ-ENS CONTRADIEM SEMPRE-, VOLDRÍEM
PESCAR, ENXARXAR, CUINAR AMB FAM
I AL NOSTRE GUST LA FRESCA I FINA CARN AMB
OLI I SAL, A LA PEDRA DEL SOL
QUE ENS CREMA VENTRE I PIT: ALIMENT SOM.
ISABEL GARCIA CANET.

A L'ATZAR AGRAEIXO TRES DONS: HAVER NASCUT DONA,
DE CLASSE BAIXA I NACIÓ OPRIMIDA.
I EL TÈRBOL ATZUR DE SER TRES VOLTES REBEL.
MARIA-MERCÈ MARÇAL.

EL FEMINISME ÉS LA LLUITA PER ACONSEGUIR UNA NOVA IDENTITAT HUMANA A PARTIR DEL FET BIOLÒGIC D'HAVER NASCUT DONA, ÉS ACONSEGUIR, JUNTAMENT AMB ELS HOMES, UNA NOVA CATEGORIA DE LA PERSONA.
MONTSERRAT ROIG.

DE ESO SE TRATA, DE COINCIDIR CON GENTE QUE TE HAGA VER COSAS QUE TÚ NO VES. QUE TE ENSEÑEN A MIRAR CON OTROS OJOS.
MARIO BENEDETTI.

La silueta de la xica embarassada, a més que se suposa que està llegint-les, tambés és perquè l'obra està dedicada a les futures mirades.

Diverses. Històries de dones.

2016-12-09T20:05:00.000+01:00

Al mes de gener es vapoder gaudir a la sala d'exposicions de l'exposició Diverses. Històries de dones.11 fotoreportatges fets per 11 dones fotoperiodistes de València. L'exposició va estar organitzada per Dones de Picanya. Hi hagué visites escolars, conferències i l'actuació d'Amaia Prima.

A continuació pose links on vaig penjar fotos de l'exposició.

Sala d'exposicions

photopicanya (exposició)

photopicanya (actuació d'Amaia Prima)

Snapshot version

2016-03-16T17:13:00.001+01:00

Versions dels blocs en snapshot:

PHOTOPICANYA

PHOTOPICANYA BLACK AND WHITE

INFRARED ARTIST

Les adoradores de Baudelaire

2015-11-23T21:46:00.001+01:00

ADORADORES DE SATAN

Succioneu amb gràcia l’alè

que gira al voltant de l’arbre

en una sàfica dansa

de llum abissal.

Set nimfes bressolant l’erotisme

en una partitura de silenci

mentre la transgressió

abandona amb elegància

la lassitud lèsbica

L'amic i poeta Francesc Mompó ha dedicat un poema a una de les meues fotos infraroges. Quin goig!

Aquesta és la seua explicació sobre el poema:

"Les adoradores de Satan són lèsbiques. Són les donzelles que contravenen l'ordre de la natura i fan l'amor per plaer i no per procrear. És per això que adoren l'àngel caigut i no un déu. És la teoria de Baudelaire i que jo també utilitze en Atlàntic."

Atlàntic és el darrer poemari que ha publicat Francesc. A continuació podeu gaudir de "Dones Condemnades", dedicat a Baudelaire i al seu poema "Femmes Damnées (delphine et Hippolyte)".

DONES CONDEMNADES

Darrere els cristalls vaig penjar la lluna

de les hores que floreixen en la pell

perquè les roses de l'esmolat coltell

obriren els talls de l'ofrena oportuna.

Ben aviat us oferíreu el clivell

més delitós que viu a les cuixes d'una

nimfa. Nèctar que brolla de la llacuna

on naden les carícies i el flagell.

El tebi alè de total donació

ofega en el mateix cor de la mentida

els falsos paranys de la convenció.

Només vosaltres decidiu quina vida

condemneu íntegra a la contemplació

del príncep caigut en la llum maleïda.

Femmes Damnées (delphine et Hippolyte)

Les femmes damnées recitat per Damian Saez

N01 infrared artist

Francesc Mompó

infrared artist

2015-09-02T16:03:00.001+02:00

Des d'ahir ja es pot gaudir del meu nou blog fotogràfic sobre fotografia infraroja analògica i digital, color i blanc i negre. Aquests són els links on es podrà seguir per les xarxes socials.

infraredArtist (blog)

TWITTER - FACEBOOK - INSTAGRAM.

Cinc sentits al celler

2015-08-14T18:27:00.001+02:00

El 29 de Juliol, aprofitant que anava a ser l'última cata de vins, el celler de Peamflo va organitzar una vetllada artística jugant amb els cinc sentits. Amparo Domènech i Vicent Múñoz (música), Estela Esplugues (dansa), Fran de Rois (pintura), Gemma Lunar (escenografía), Sergio Tronc, com a mestre de cerimònies, i jo, amb les meues fotografies, vàren ser els responsables de l'espectacle. Unes 90 imatges meues es projectaren a la terrassa del Peamflo mentre la gent gaudia del sopar i dels vins.

A continuació algunes fotografies del sopar.

microteatre

2015-08-04T23:44:00.000+02:00

Durant les festes Majors (juliol), es va celebrar un microteatre on vàrem gaudir de tres obres de teatre d'uns 15 minuts a la sala d'exposicions i al voltant de la plaça. Ací algunes fotografies.

Abril al Cabanyal

2015-07-15T20:34:00.000+02:00

Al més de juny vaig gaudir d'un bon sopar amb bona companyia, amb les dones progressistes de Picanya. El pati de la Casa de la Cultura estava de gom a gom pel sopar i, especialment, pel documental que veuríem després sobre el barri del Cabanyal de València. "Abril al Cabanyal. Crònica viva d'una resistència", dirigit per Sergi Tarín i on col·labora una de les sòcies de l'associació Esther Albert, ens sumergeix en uns dels barris més antics de la capital, i ens explica com un partit polític s'obsessionà per destruir-lo.

Two versions

2015-06-17T20:17:00.001+02:00

Dues versions d'una mateixa imatge. M'agraden ambdues.

N 154 de photopicanya. N 06 de photopicanya black and white.

photopicanya black and white maig

2015-06-08T19:09:00.002+02:00

Photopicanyabw Maig 2015. Primeres fotografies del bloc photopicanya black and white. Imatges en blanc i negre del poble, on barrege la tècnica blanc i negre amb la fotografia infraroja blanc i negre.

photopicanya maig

2015-06-08T18:54:00.005+02:00

Photopicanya Maig 2015. Maig Literari i Premis de Poesia Camí de la Nòria.

photopicanya en blanc i negre

2015-05-18T16:43:00.001+02:00

Comencem un nou vol. Un nou bloc fotogràfic, el germà menor de photopicanya, ara presentant el poble en blanc i negre: photopicanya black and white.

http://photopicanyabw.blogspot.com.es/ (bloc)

https://twitter.com/photopicanyaBW (twitter)

https://www.facebook.com/photopicanyablackandwhite (facebook)

https://instagram.com/photopicanyabw (instagram)

PhotonFestival 2015

2015-05-10T21:14:00.004+02:00

Conferències al PhotónFestival dels fotògrafs Jürgen Schadeber, Xaume Olleros, José Palazón, Chema Conesa i Javier Bauluz. Al Centre Cultural La Nau (València).

El Vol (volar-voler)

2015-05-10T19:43:00.001+02:00

El Vol

"és arriscat i curt

el vol des d'aquest niu".

AU VERGE

Descansa humit l'esguard

a la branca de l'arbre,

fa corfa el sol al tronc,

resseca les arrels,

espurneja vells mots.

Descansa humil l'esguard

quan parle de l'ocell,

només amb ell somie

i embaste tot el vol;

el verd caduc i humit

d'aquesta antiga pluja.

Escric a degoteig

esgarrant tot el blau

del balcó que m'habita,

-fora l'arc perd la forma-

au verge del poema

sóc cada temps del dia.

Escric el testament,

descanse humida i blanca

l'esguard en tot moment.

Juguem a fer dos ratlles:

és arriscat i curt

el vol des d'aquest niu.

Claustre d'Isabel Garcia Canet.

El Vol penjada.
Art al Carrer.

Art al Carrer 2015.
Dones de Picanya.

Isabel Garcia Canet, poeta.

Kodak 100 Vista

2015-05-03T17:55:00.000+02:00

"-Què li pareix, monsieur? Una meravella, veritat? Una càmera Kodak 100 Vista. Vosaltres premeu el botó, nosaltres fem la resta -recitava l'eslògan divertit mentre li la mostrava orgullós."

En aquest fragment del llibre El retorn de l'Hongarés d'Anna Moner, es pot apreciar l'entusiasme amb què un dels protagonistes parla de la nova càmera que ha adquirit. La Kodak 100 Vista.
Una càmera que sorgí cap a la fi del s.XIX i va aconseguir democratitzar la fotografia entre la classe mitjana. Ja no feia falta tindre una càmera de plaques per obtenir imatges fotogràfiques.
Avui dia ha passat una cosa semblant amb la fotografia digital, s'ha tornat a democratitzar aquèsta. El boom de les càmeres rèflex entre els aficionats, a més d'altres dispositius electrònics (mòbils, tàblets), ha afavorit que el nombre de fotografies augmentés considerablement.
No vaig a parlar sobre si la fotografia digital és millor que la fotografia química. Per mi són dues tècniques diferents que es poden complementar perfectament. Tampoc vaig a parlar sobre el nivell de qualitat que hi ha ara. Molts professionals es queixen que el nivell a baixat molt malgrat que més que mai es realitzen fotografies. La resposta és fàcil, no existeix un aprenentatge del llenguatge visual com sí hi ha de l'escrit. Tot el món en fa, però no tot el món sap.
Del què sí que vaig a parlar és sobre una pel·lícula que Kodak va crear al s.XX i que amb l'aparició de la fotografia digital, va deixar de fabricar.
Quan llegia el fragment citat anteriorment, de seguida em vingué a la ment la pel·lícula infraroja High-Speed Infrared Film de Kodak. L'entusiasme del protagonista em recordà el mateix entusiasme que gaudia jo cada vegada que tenia en les meues mans aquesta pel·lícula.
Kodak va ser una marca de llegenda entre els professionals. Durant més de 100 anys van i vàrem gaudir dels seus productes fotogràfics. Fins que la digital la va destrossar. Bancarrota. Moltes pel·lícules mítiques, de Kodak i d'altres marques, han desaparegut i ens han deixat òrfens de noves mirades.
La pel·lícula infraroja va ser una d'elles. Sols Kodak la fabricava. Sí, ja ho sé. Avui dia es pot fer fotografia infraroja amb la digital. Ho sé. Però igual que, irònicament, ara hi ha també un boom de les tècniques del s.XIX, especialment del col·lodió humit, per què deixar de fabricar les pel·lícules del s.XX que tenia tants seguidors fidels?
Cada mirada requereix d'una tècnica, química, digital o una mescla de les dues.
La màgia que trobava en la infraroja analògica, el procés de realitzar la toma, el procés de revel·lar-la, el possitivar-la... tota eixa màgia malauradament no la trobe en la infraroja digital. Em sent forçada, obligada a utilitzar aquesta tècnica alternativa.
Amb la pel·lícula infraroja va ser amor a primera vista, on per primera vegada podia expulsar amb imatges els fantasmes, els dimonis que tothom tenim dins. Ara estic amb la digital, sé que trobaré un moment del procés que em recordarà a la seua germana analògica, i sé que en eixe moment... m'enamorarà.
Fins aleshores, faré moltes fotos. Sóc pacient.

"-I tant! És fantàstica, senzillament fantàstica! Redueix l'acte de fotografiar a tres moviments: estirar de la cadena de l'obturador, avançar la pel·lícula i prémer el disparador... Així, fins a cent vegades."

fotografia infraroja (video)
Anna Moner, artista i escriptora
La casa de la Sirena d'Anna Moner.

Teatre al carrer

2015-04-13T19:54:00.002+02:00

Teatre al carrer. Photopicanya, N145.

Art al Carrer

2015-04-11T20:36:00.000+02:00

L'Art al Carrer és una iniciativa artística de l'associació Dones de Picanya, on des de l'any 2013, s'exposen als balcons del poble de Picanya obres artístiques amb la temàtica de la dona.
Jo hi participe des del primer any. Com servidora allò de pintar encara no m'he posat en serio, doncs, les obres que presente sempre use la mateixa tècnica: una fotografia transferida al llenç.
A l'any 2013 presentí "Dona Embarassada", el 2014 "Dret a Decidir", i enguany "El Vol (volar-voler)".
"Dona Embarassada" jugava amb l'il·luminació per crear un efecte òptic i simular la sil·lueta d'una dona embarassada. Un flascó d'oli de vidre i un llum lateral amb el fons fosc, va aconseguir crear aquest efecte.
"Dret a Decidir" va sorgir per l'indignació que tenia jo i moltíssimes dones amb la nova llei de l'avortament que el govern volia imposar. Afortunadament aquesta llei no anà endavant.
Poca gent ho sap, la dona que hi apareix sóc jo. Vaig decidir emular el símbol de la dona i posar-me les mans formant un triangle invertit al meu ventre. El lloc de la controvèrsia. La dona és qui ha de decidir, crear vida o avortar. Sempre ella.
I, finalment, enguany presentí l'obra "El Vol (volar-voler)". L'origen de la foto és un poema que descobrí al llibre "Claustre" d'Isabel Garcia Canet. El vaig llegir i llegir i rellegir. El poema cada vegada em demanava una imatge, que li creara una foto.
Coincidint que havia de presentar una obra per l'Art al Carrer, vaig decidir fer cas al poema. Els últims 2 versos serien el principi de la inspiració. "Au Verge" era el poema i els versos aquests:

"és arriscat i curt

el vol des d'aquest niu".

El repte era estar a l'altura del poema. La paraula Vol era la clau de tot. Arriscar-se, volar, eixir, explorar, exterior, llum...
Per mi, el poema era eixir a crear. Tindre la voluntat i les ganes de llançar-se. De voler volar.
Tenia clar que el lloc havia de ser una casa antiga i fosca (el passat), on una xica obrira una porta i entrara moltíssima llum (futur). Per què una llum encegadora? Perquè quan ens llançem mai sabem que va a passar.
Altre punt important era que la model no estiguera quieta mirant l'exterior, havia de travessar la porta. Llançar-se implica acció.
Durant la sessió de fotos notí la màgia. No sé ben bé com explicar-ho, tot va rodant cap a un punt i saps que eixa és la FOTO.
La resposta del públic em donà la raó. Em sent molt agraïda de com ha reaccionat la gent amb l'obra. I tot començà perquè "Au Verge" em demanà una fotografia.

AU VERGE

Descansa humit l'esguard

a la branca de l'arbre,

fa corfa el sol al tronc,

resseca les arrels,

espurneja vells mots.

Descansa humil l'esguard

quan parle de l'ocell,

només amb ell somie

i embaste tot el vol;

el verd caduc i humit

d'aquesta antiga pluja.

Escric a degoteig

esgarrant tot el blau

del balcó que m'habita,

-fora l'arc perd la forma-

au verge del poema

sóc cada temps del dia.

Escric el testament,

descanse humida i blanca

l'esguard en tot moment.

Juguem a fer dos ratlles:

és arriscat i curt

el vol des d'aquest niu.

"El Vol (volar-voler) està dedicada a totes les DONES CREADORES, especialment les del passat que per la seua condició de dona no tingueren el mateix reconeixement que els hòmens.

Imagine que l'any que ve em tornaré a presentar a l'Art al Carrer. És una bona iniciativa que cada any es supera. A més, Dones Progressistes és una associació que sempre recolza la cultura i per mi és molt important perquè un país sense cultura és un país sense ànima.

El Vol

El Vol penjada al balcó

El Vol penjada (II)

Dret a Decidir penjada al balcó

Dret a Decidir penjada al balcó (II)

Dona Embarassada penjada al balcó

Art al Carrer 2015

Art al Carrer 2014

Art al Carrer 2013

Art al Carrer entrevista cadena Ser
Horta Noticias