-Quin dia li toca néixer a l’Aina?
-Dia 22 de febrer.
-Ah! Mira què bé, serà peixos.

No falla, fins i tot gent d’allò més científica segueix el guió.

La primera resposta que em va passar pel cap va ser:

-No, no. No serà cap peix, serà humana! A més, no estàs concordant bé el nombre, “serà” és singular i “peixos” plural.

Desgraciadament, amb la ironia es corre el risc que t’interpretin seriosament (que li diguin al Vigalondo!) i et prenguin per inculte quan vols quedar simplement com un borde.

Tenc bons motius per ser borde.

Per començar, els horòscops són prejudicis en estat pur. Classifiquen les persones en 12 grups i els assignen una personalitat que les marcarà per la resta de la seva vida. Personalment, no veig gaire diferència entre això i dir que tots els jueus són avars o que tots el musulmans són terroristes.  No soc partidari dels estereotips perquè, entre altres coses, com a mestre de casa estic cansat de sentir que un home no podrà fer mai bé les feines de casa. Sabíeu que hi ha gent que contracta els treballadors segons el seu horòscop?

El que més me toca la moral és que aquesta classificació es fa de manera arbitrària, genèrica i sense cap base científica. Tan arbitrària, que si ens creguéssim tots els horòscops, la nostra filla podria tenir trastorns greus de personalitat. Així, segons alguns horòscops la nostra filla podria ser:

• Emotiva, passiva,sensible, lleial, justa i somiadora (Peixos, Horòscop Babilònic)
• Agosarada, orgullosa i intel·ligent (Àguila, Horòscop Asteca)
• Romàntica, apassionada i organitzadora (Pi, Horòscop Cèltic)
• Afectuosa i detallista (Coure, Horòscop Alquímic)
• Emotiva i vulnerable (Destral, Horòscop Àrab)
• Receptiva, emotiva, impressionable i molt curiosa (Freixe, Horòscop Druida)
• Amb força de voluntat, pacient i intel·ligent (Annubis, Horòscop Egipci)
• Prudent, reservada, hospitalària i atenta (Llebre, Horòscop Xinès)
• Justa, lleial, intel·ligent i treballadora (Hufflepuff, Capell seleccionador de Hogwarts)
• Forta, lluitadora i valenta (Tigre, Torrebruno)
• Aventurera moderada (Segons: ¿Soy aburrida o divertida? Descubre cuál es tu personalidad)

Vist que pareix que hi ha horòscops per aturar un tren, hem decidit crear el nostre propi horòscop:  l’Horòscop de l’Ensaïmada.

Aquest horòscop nomes te el signe zodiacal de Koala. Els Koalas tenen la personalitat que els dona la gana, però passen gran part del seu temps lliure dormint o al sofà. Són l’equivalent als Couch Potatoes de l’Horòscop English Breakfast.

Així, ja des de fa temps, quan em diuen:

-Ah! Mira què bé, serà peixos.

No dubt en contestar:

-No, no. Serà koala, com el seu pare. (“Tema zanjat”)

P.S.:  Sé que tots els que heu tengut alguna vegada aquesta conversa amb mi no us mereixeu la meva borderia, perdó. Sé que la vostra intenció última és  imaginar una personalitat per la nostra filla per fer-la més persona i poder estimar-la encara més. Us ho agraïm, de veritat, però ens agradaria més que ens acompanyeu en aquesta nova aventura que ens tocara viure deixant que n’Aina sigui el que vulgui. Sense importar el dia que neixi o si li agrada o no El senyor dels anells (per favor que li agradi, per favor que li agradi, per favor, per favor…)

Actualització: Acab de llegir Una revisión crítica de la astrología i m’ha semblat apropiat afegir-ho a l’apunt.

Ens veim allà!

P.S.: D’acord, que la festa casi coincideixi amb l’aniversari de la meva fillola ens ha acabat de decidir a venir .

Havia passat un mes de el que els mitjans de comunicació havien batejat com La Pluja. L’Expert en Economia, però, trobava que caos era un nom més adient per aquell fenomen.

La Pluja havia estat tan sols un miratge, tot d’una que els bitllets tocaren a terra, es desferen com a cendra. De tota manera, aquells doblers havien desaparegut de llocs ben reals. Així es va fer saber quan varen trobar buides arreu del món caixes fortes, carteres i, fins i tot, alguna caixa de Colacao. Per tot les gravacions mostraven el mateix: els doblers eren allà i un instant després desapareixien. Els Estats havien començat a imprimir bitllets nous de manera massiva, però quan varen voler repartir-los, es van adonar que també s’havia esborrat tot registre oficial -físic o electrònic-  de a qui pertanyien els doblers.  Sense contar que la producció diària de bitllets nous no podia reemplaçar de manera instantània tot el que s’havia perdut. L’Expert en Economia ho havia perdut gairebé tot.

Mentre savis de tot el món es reunien per decidir quina era la millor manera de repartir els doblers, l’Expert en Economia feia servir tots el seus contactes al govern per recuperar d’alguna manera part de les seves inversions. Però la situació era massa greu i els governants tenien poc temps per tornar favors. La població estava cada vegada més alterada, no deixaven de sortir nous profetes assegurant que el que havia passat  era obra de Déu, dels extraterrestres o d’un Monstre Volador d’Espagueti. Poca era la gent que seguia fent feina. Ara que l’Estat era l’únic amb doblers, només les forces de seguretat i els funcionaris seguien treballant.

Sense doblers, la majoria de ciutadans havien perdut l’accés a aliments i serveis bàsics. Les zones metropolitanes eren les més afectades. Els supermercats feia temps que havien estat saquejats i la violència al carrer cada vegada era més accentuada. L’única manera segura d’aconseguir aliments era fer llargues coes per rebre les racions bàsiques que repartia l’exèrcit. L’Expert en Economia havia pensat en anar a la casa que tenia al camp. A les petites zones rurals les coses eren diferents. Allà la gent es coneixia i era més fàcil aconseguir aliment. Però el seu lloc era a la capital, lluitant per a que els polítics recordassin tots els favors que li devien. Odiava fer cua cada dia per aconseguir menjar i aigua, però odiava encara més ser pobre.

L’Expert en Economia sabia que no era bo deixar passar tan de temps. La gent es començava a recuperar del xoc inicial i començava a organitzar-se. Encara no s’havia pogut explicar què havia causat La Pluja i la por de que, una vegada els doblers tornassin a circular, es repetís el fenomen, era evident. Era aquesta por la que havia aturat als governs a l’hora de tornar a repartir els doblers.  Es rebia cada vegada més pressió de la població per trobar un sistema a prova d’una nova Pluja. Alguns havien ocupat fàbriques i granges abandonades i feien economia d’intercanvi elemental.

Irònicament els països pobres eren els que havien patit manco el xoc, hi havia poca diferència entre tenir pocs doblers i no tenir-ne. Sense contar que molts consideraven condonat el seu deute extern, en desaparèixer gairebé tota prova escrita d’aquest. Enmig del desastre molta gent respirava esperança.

A l’Expert en Economia li quedava poca esperança. Feia dies que no dormia a casa, el seu apartament era massa lluny del palau presidencial i volia ser el primer en assabentar-se de qualsevol comunicat que es fes. Molta gent li havia oferit un lloc on estar a canvi de feina, però ell s’havia negat en redó.

“Soc fort! No depenc de ningú!” Repeteix cada nit mentre es dorm entre cartons i es tapa amb les pagines salmó d’un diari vell que va trobar a les escombraries. I ja entre somnis sent la veu de la seva secretaria que li diu: “Ho sento senyor, però aquí diu que sobreviuen els millor adaptats.”

És bon moment, idò, per recordar el començament de l’estiu, quan tots els vienesos (els de naixement i els adoptats) estàvem ansiosos de veure el sol i poder sortir de casa mostrant els avantbraços i els colzes.

Si el començament de la tardor a Viena ve marcat per la sopa de carabassa, un sap que l’estiu ha arribat quan comença a veure fraules als mercats.

Enguany vàrem decidir anar a un camp a recollir fraules nosaltres mateixos. Se veu que els gens pagesos de les nostres famílies se van manifestant a mesura que en Jaume i jo ens anam fent vells.

Era un diumenge al matí, i vam quedar amb els amics a un cafè per agafar forces abans de currar.

En Jaume va aprofitar per estudiar perquè al dia següent tenia un examen d’alemany.

Jo pensava que tenia l’adreça correcta del camp de fraules, però no. Ens vàrem perdre miserablement. No hi ha res més trist que esperar a una aturada de bus totalment buida i, després d’una estona, demanar-se: “Per què som nosaltres els únics que esperam aquí?” La resposta és: “Perquè els vienesos saben que avui diumenge aquesta línia de bus no funciona”. Això ens va passar unes tres vegades.

Finalment, una “membra” de la nostra expedició ens guia pel bon camí.

I arribam al Erdbeerwelt (el món de la fraula).

En Jaume i jo ens posam a collir fraules com si ho haguéssim fet tota la vida, mentre jo pens que tenim sort que el dia estigui ennigulat i no haguem de currar vuit hores sota un sol de justícia, com deuen fer molts, per exemple, a El Ejido.

Com que som lingüista també en els meus dies lliures, deduesc l’etimologia de “fraula” en anglès: strawberry = baia de palla. Se veu que la palla que posen al voltant de les plantes serveix per a què el fruit, que és molt a prop de la terra, no se podreixi. En alemany se diu “Erdbeer”, o sigui, “baia de terra”. També té la seva lògica.

El millor de tot és el gelat de fraula que en Jaume ha perfeccionat aquest estiu.

I per enfrontar-nos al fred que s’acosta, encara ens queden unes quantes bosses de fraules al congelador, per enrecordar-nos de l’estiu!

L’Expert en Economia és feliç, per fi el món és com Déu mana! Si fins i tot la Xina s’ha obert a l’economia de mercat! D’acord, Cuba es resisteix, però no és més que una petita part del món i ben segur que no li falta molt per fer el canvi. No està d’acord amb la gent que es queixa del capitalisme, no és culpa del sistema sinó de les persones que volen que els ho donin tot fet. Al tercer món el que cal és gent amb empenta, que no tengui por de córrer riscos. Ai… què seria d’ell si hagés de dependre dels altres?!

Però no passa res, l’Expert en Economia sap que els drets dels treballadors varen ser un mal necessari per guanyar la partida al comunisme. Ara que el món ha vist que el comunisme només du al fracàs,  aquests drets ja no són necessaris i el sistema que ell, i els que són com ell, han somiat per a un món perfecte, està més aprop.

L’Expert en Economia tanca el diari i avisa a la seva secretària que ja pot retirar l’esmorzar. S’aixeca per fer una ullada a la seva biblioteca personal. Llegeix el títol d’alguns llibres: Assajos sobre economia positiva, Capitalisme i llibertat… Li crida l’atenció un exemplar de L’origen de les espècies de Charles Darwin, no l’ha llegit encara. Recorda que ho va comprar quan era més jove i necessitava raons per convèncer-se que el capitalisme era la millor opció, l’opció més natural. Ja no li cal aquell llibre per saber que només els  forts sobreviuen,  ell és un dels forts!

L’Expert en Economia fulleja el llibre mentre la secretària entra per la porta. “Bon dia senyor,” diu “no sabia que l’interessàs la biologia”. “Només quan em dona la raó!” respon ell. “La raó, senyor?”. “Sí, aquí diu que només sobreviuen els  forts!”. La secretària fa que no amb el cap “Ho sento senyor, però aquí diu que sobreviuen els millor adaptats”,  somriu, surt del despatx i tanca la porta.  L’Expert en Economia triga un moment en reaccionar, obre la porta i crida: “És gairebé el mateix!”.

A L’Expert en Economia li respon el silenci. Al principi pensa que la secretària deu ser a la cuina de l’oficina, fent nets els plats, però tampoc sent el soroll de la gent treballant. Camina obrint portes i la seva estupefacció va creixent a cada despatx buid que troba. Corre cap a la sala de juntes creient, volent creure, que hi trobarà la festa d’aniversari d’algun empleat. La sala també està buida.

L’Expert en Economia davalla al carrer. Veu als seus empleats aturats mirant cap al cel. De fet, el carrer està ple de gent mirant cap al cel. L’Expert en Economia aixeca cap i mira. Triga un moment en entendre el que està passat, però no hi troba cap altra explicació:

Plouen doblers!

Continuarà…

Després de viure quatre hiverns aquí no veig molt clar això de celebrar la tardor. A Mallorca ho veuria normal, ens basta ben poc per deixar les nostres obligacions i fer una festa¹: “Has dit que arriba la tardor? Tenc una idea…” i quan acaba el cap de setmana maleïxes als creacionistes per no permetre que l’ésser humà s’adapti a la ingesta massiva d’alcohol.  Ai… quin temps quan anava de festa universitària en festa universitària,  gastant-me els pocs dobler que guanyava la meva família en combinats i altres substancies², no com la joventut irresponsable d’avui en dia, que es s’hi gasten els seus propis doblers!

Ja hi som, de nou divagant, tornem cap a Àustria.

Com deia, després de viure l’hivern vienès algú m’haurà d’explicar això de fer una Festadelatardor. I no me val això de dir que la Mare Terra ens ha obsequiat amb una collita abundant i per això feim una festa. No cola, d’això s’en diu Festadelacollitaabundantqueenshaobsequiatlamareterra. A mi no m’entabanaran amb paraules boniques, que els mallorquins n’hem après molt amb en Jaume Matas!

La meva opinió és que fer una Festadelatardor te molt a veure amb un sopar d’empresa. Ningú vol celebrar res amb el seu cap, però més val fingir que te’n fa ganes si no vols que et compliqui la vida. Més que una festa, sembla un sacrifici perquè la tardor i l’hivern s’enrotllin cantidubi i no ens toqui molt els…. nassos . Supòs que la “festa” te el seu origen en sacrificis humans, preferentment humans del sexe femení i verges, a la Mare Terra per demanar bon temps, i que actualment, després de l’era industrial, la Mare Terra ha decidit  que l’ alcohol és més adient que la sang.

Així, cap al final de la festa i alcoholitzada al màxim, la Mare Terra ens ha estes el seu braç per les espatlles i en ha dit: ” Tú… tú eresh mi mejjjor apigo… te quiero musho tio!… tú nunca m’hariash daño ¿ferdad?…” Algú li hauria de dir a la Mare Terra que no esta bé vomitar sobre l’espatlla del seu “mejjjor apigo”, que igual s’enfadarà i començarà a deixar l’aigua córrer mentre se renta les dents.

Varem començar aquest blog com una manera de mantenir el contacte amb la gent que varem deixar enfora. Poc a poc les xarxes socials han anat prenent més importància i hem apres a mantenir a contacte d’una altre manera.  Si ara mir enrere veig que una part de la nostra vida escrita  està perduda: al Facebook és molt fàcil conversar amb la gent, però quan vols recuperar les converses de fa temps la cosa és mes complicada.

Ara fa poc més d’un mes, vaig perdre a la meva padrina. Encara que la padrina tenia 96 anys, va ser un cop dur: quan el seu home va morir vaig passar tots els estius amb ella i, després de la mort de la meva mare, ens varem fer companyia fins que na Mercè i jo varem sortir de Mallorca.

Això me va fer pensar molt: una de les coses que més enyoraré d’ella, a més de que ens discutíem per qualsevol cosa , és tot el que contava del seu passat. Cada cop que parlava de quan feia feina de criada o de com va viure la guerra era com conèixer una part del que soc.  Era molt millor que qualsevol llibre d’història. Quan ella ho contava feia real tot el que els llibres nomes poden contar amb paraules.

No puc evitar pensar amb totes les preguntes que ja no li podré fer. De la mateixa manera que va passar amb ma mare, no nomes he perdut algú a qui estimava molt, he perdut també l’oportunitat de consultar la meva història.

A finals de febrer arribarà a les nostres vides algú que potser es farà preguntes sobre nosaltres en ser gran, esper que aquest blog li serveixi per veure que potser no li calia saber segons quines coses dels seus pares .

1. Que sense porc també es pot fer una bona torrada.
2. Com és una planta de ruibarbre.
3. Que no tots els israelians estan d’acord amb les accions del seu govern.
4. Que els nostres gelats de fraula fets a casa triomfen allà on van.
5. Que les cases amb jardí a la vora del riu semblen bona idea fins que apareixen 50.000 moscards.
6. Que val la pena conservar l’amistat amb gent interessant encara que l’idioma sigui una barrera.
7. Que la gent casi m’entén quan parl anglès (nomes faltaria! si ja no m’entenen quan parl català, no serà diferent amb les altres llengües)
8. Que com que els noms bíblics són hebreus, tot els israelians saben que significa el seu nom.
9. Que el meu nom vol dir estira-talons. (al portador?)
10. Que Jaume ve de Jacob y també vull protegir la meva illa (perdó per la referència a LOST ).

Hauria de mirar de recordar tota la llista de verbs irregulars i els seus participis, revisar tot el vocabulari, repassar les declinacions o fer les redaccions dels temes que possiblement entraran demà, però ara mateix no puc.

RELOAD

Vaja n’Andreu diu que ha sortit a l’APM, 15 minuts esperant i nomes hi ha això de nou? Ummm a veure, ala! M’agrada®!

RELOAD

mmm, na Marga ha recompartit el vídeo de n’Andreu… que original . Va, venga, també m’agrada®.

RELOAD

N’Andreu diu pel twitter que ha sortit a l’APM, genial…

RELOAD

…

RELOAD

…

RELOAD

…¿?

Crec que vaig a estudiar alemany. COMPARTEIX

Hi ha 5 pàgines més de fotos

]]>