<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:blogger='http://schemas.google.com/blogger/2008' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd="http://schemas.google.com/g/2005" xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998</id><updated>2024-10-07T05:20:08.723+01:00</updated><title type='text'>Avui sí</title><subtitle type='html'></subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default?redirect=false'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default?start-index=26&amp;max-results=25&amp;redirect=false'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>32</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>25</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-4641593412474571821</id><published>2008-06-06T18:57:00.004+01:00</published><updated>2008-06-07T17:00:41.426+01:00</updated><title type='text'>Ctrl+Z</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;p&gt;La tecnologia em farà parar boig. És interessant veure com fem associacions relativament gracioses al llarg de la nostra existència. I com a mínim en el meu cas la tecnologia dóna mot de joc.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;p&gt;L&#39;altre dia arribava a casa força tard a la nit. Havia estat conduint feia poc. Em planto davant del portal, trec les claus de la butxaca i pitjo el botó del tancament electrónic de la clau. No funciona. Hi torno. S&#39;han acabat les piles? Si les vaig canviar fa poc! Uhm, òbviament m&#39;he equivocat de clau. Encara no hi ha &quot;cierre centralizado&quot; a les cases, tot arribarà.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;p&gt;A vegades estudio escoltant música amb l&#39;mp3. Tot i que si el tema és “peliagut” acostumo a tancar-lo o baixo molt el volum. En una ocasió estaven fent obres al costat de la biblioteca. Havia aconseguit concentrar-me prou com per aconseguir que el terrible soroll que estaven fent no em molestés. Em trobo una derivada interessant que no acabo de veure&#39;n l&#39;entrellat ni perquè s’ha de fer i el primer que faig es buscar l&#39;mp3 per apagar el soroll de les obres. No, no va funcionar. Però també arribarà.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;p&gt;Segur que algun cop heu fet algun cosa de la qual ràpidament us n&#39;heu penedit. Ens passa molt als que tenim un &quot;pronto&quot; fàcil, però més o menys sovint ens passa a tots. Doncs un dia en concret em va passar, i em vaig descobrir intentant fer CTRL+Z a la meva vida, la combinació de tecles de la majoria de programes informàtics per desfer alguna acció. Suposo que tard o d&#39;hora això també arribarà, tot i que és força més complicat, no acabo de veure com es podria fer. Ara, jo firmaria, tot seria molt més fàcil.&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;p&gt;Sempre he pensat que és bo aprendre&#39;s les combinacions de tecles dels programes, així vas molt més per feina. Però clar, ja em veig d&#39;aquí poc intentant fer CTRL+C i CNTRL+V, CTRL+S, un F8 o un F6 a la meva vida real. Sí, sóc un friki, però què bé que ens aniria. Imagineu-vos poder fer un F1 (ajuda) sempre que ho necessitéssim. O poder apretar ESC (sortir). O simplement apagar...&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/4641593412474571821/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/4641593412474571821' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/4641593412474571821'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/4641593412474571821'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/06/ctrlz.html' title='Ctrl+Z'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-5655486279689943539</id><published>2008-06-01T02:01:00.002+01:00</published><updated>2008-06-01T02:03:34.457+01:00</updated><title type='text'>Lapislàtzuli!!</title><content type='html'>&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;Una de les primeres coses que aprenem quan som petits són els colors. Que si el patito és groc, els barrufets són blaus, els llacets de les tres bessones... blau, verd, vermell... Al final amb esforç li acabes pillant el truco i passes a centrar-te en aprendre a contar. Primer fins a tres, fins a deu i anar fent, fins que una mica més endavant arriba el dia que et proposes contar fins a mil (sí nois, no vaig tenir la mega-drive jo). &lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;Però el tema, la raó d’aquest escrit, i motiu de gran preocupació per part meva és: que ja en tenim prou sabent el groc patito, el blau barrufet i els colors de l’arc iris? Sí, ens pensàvem que sí i ens passejàvem tranquil·lament per la vida fins que un dia descobrim que això no s’ha acabat aquí. Es veu que també hi ha l’ocre, el siena, el cobalt, el cedre, el cadmi, el lapislàtzuli, l’anyil... Buf, quin merder. Ja m’imagino l’escena, en una guarderia la professora diu: Nens, de quin color és això? I tots: Lapislàtzuli!! Estaria bé... &lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;Web: &lt;a href=&quot;http://www.nike.com/nikeacg/index-en.html&quot;&gt;http://www.nike.com/nikeacg/index-en.html&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Interessant l&#39;estètica, la tècnica i el contingut.&lt;/p&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/5655486279689943539/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/5655486279689943539' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/5655486279689943539'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/5655486279689943539'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/06/lapisltzuli.html' title='Lapislàtzuli!!'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-4402499450813885323</id><published>2008-05-28T21:04:00.002+01:00</published><updated>2008-05-28T21:53:31.776+01:00</updated><title type='text'>Cop de calor</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Es veu que la depressió atmosfèrica que tenim aquests dies a Catalunya i al sud d&#39;Europa en general, està provocant que les temperatures siguin força altes a la zona de Grècia i els Balcans. I entre altres efectes, ha provocat la mort d&#39;una persona a causa d&#39;un cop de calor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una notícia sense gaire interès ni gaire dramàtica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les persones es moren, però no totes les morts tenen la mateixa “gràcia” ni el mateix potencial d&#39;explotació. Si  hi ha sang i fetge o cors trencats sempre se li pot treure més suc. Que avorrit morir-se de vell als 98 anys, plàcidament, envoltat per una gran família i amb la sensació d&#39;haver fet les coses ben fetes. Ara, si un mor assassinat després de dies d tortura i resulta que es tracta d&#39;algú amb una vida, a poder ser més aviat curta, i extremadament obscura i turbulenta...Aleshores ja té més &quot;gràcia&quot; el tema.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Som així, òbviament no ens agrada que la gent es mori, però passa. I resulta que ens impactem més les morts violentes. Les morts o no morts. La violència i les tragèdies sempre atrauen més. Només cal mirar el diari. A les pel·lícules que la majoria de la gent considera com a mínim entretingudes sempre hi ha algun perill per crear intriga. I clar, crear intriga basant-se en saber si el protagonista es gay o no...o si es casarà amb un o am l&#39;altre...doncs no ven molt. I molts ho consideren cursi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No sé a què ve tot això. Simplement ho he pensat i ho he escrit. D&#39;això es tractava no?&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/4402499450813885323/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/4402499450813885323' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/4402499450813885323'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/4402499450813885323'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/05/cop-de-calor.html' title='Cop de calor'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-6825794776260539511</id><published>2008-05-15T17:11:00.003+01:00</published><updated>2008-05-15T17:22:14.707+01:00</updated><title type='text'>Volvemos en…</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;És curiós veure com funcionen les coses, la societat, els mercats…la vida de les persones…És curiós veure com evolucionen les coses, les tendències que han passat, les que hi ha ara i les que vindran...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Molt curiós sí. Tot evoluciona, cap a millor, cap a diferent o cap a pitjor...és díficil de jutjar però passa. I davant aquest fenomen normalment tenim tres opcions: o seguim el canvi voluntàriament, o ens veiem obligats a seguir-lo per un motiu o altre, o simplement ens quedem fora i perdem el tren. És trist però és el que hi ha. Molts són els exemples que podríem trobar sobre aquest tema, sobretot pel que fa a noves tecnologies, xarxes socials a través d’internet...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M’agrada pensar quan veig la televisió i m’agrada pensar en el que veig. El món televisiu està en continua evolució, sovint amb l’objectiu principal d’augmentar el nombre d’espectadors i el temps que aquests passen davant el millor amic de l’home (tots sabem que ja no és el gos). Nous programes, nous formats i noves tècniques, sovint còpies fidels del que passa a altres països o a la competència més directa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No recordo quina va ser la primera cadena que va fer aparèixer els seus actors i presentadors als talls que passen just al començar o quan acaben els anuncis (no sé com es diuen tècnicament). El cas és que ara ho fan totes. Per què? Perquè queda més bonic? Perquè no tenen gent que els faci talls corporatius virtuals més macos que el “jeto” de la Quintana? Potser és això.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bé, a què venia tot això? Res, simplement avui he vist un dels ja mítics... “Volvemos en...” acompanyat d’un cronòmetre marxa enrere. Jo crec que algun realitzador brillant (o qui sigui que pensi en això) d’alguna cadena de TV va pensar: “no sé perquè però la gent cada cop té menys intriga per saber quanta estona duraran els anuncis, ja no és queden veient-los, fan zapping”. Així que un dia va decidir posar el cronòmetre matant així la incertesa dels telespectadors que ara al saber que només queden cinc minuts d’anuncis pensen que no val la pena canviar...o potser canvien sabent quan duren exactament els anuncis...qui sap?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com a observador aficionat del món que m’envolta pronostico que un dia ens voldran mantenir enganxats als anuncis traient-nos els cronometres. Hi ha compte enrere al metro, als autobusos, d’aquí poc n’hi haurà a les cues del supermercat i de correus... Potser llavors, quan n’hi hagi a tot arreu, i ja no hi hagi cap mena d’incertesa pel que fa al temps...potser llavors trauran el cronometres de la tele.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Video: Animusic &lt;a href=&quot;http://youtube.com/watch?v=KAvPRbh0jmE&quot;&gt;http://youtube.com/watch?v=KAvPRbh0jmE&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/6825794776260539511/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/6825794776260539511' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/6825794776260539511'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/6825794776260539511'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/05/volvemos-en.html' title='Volvemos en…'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-7000203763271119977</id><published>2008-04-30T22:23:00.003+01:00</published><updated>2008-05-04T18:15:07.964+01:00</updated><title type='text'>La ignorància, una oportunitat per fer coses noves</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;M’he passat tota la vida pensant que com més sap una persona millor. Això em van ensenyar i, com a bon animal que intenta ser racional però que no ho aconsegueix del tot, això és el que penso. O pensava vaja... No és que renegui de tot el que après des de la més terna infància. O no tan terna... Tota la vida aprenent coses que probablement mai utilitzarem, però que no son inútils, no. El nostre cervellet és força elàstic, el d’alguns més que el dels altres, això sí. I em refereixo a la majoria de sentits menys al físic. Si et claven un bon cop al cap t’hi quedes, això ho tenim clar. Al que em refereixo es que aprenem un munt de coses que van entrant al nostre cap i després hi acaba quedant la meitat. Així que si ens aprenem les províncies d’Espanya és perquè ens puguem recordar que políticament formem part d’Espanya. Però no és això del que volia parlar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quan un està aprenent per dur a terme alguna professió es passa bona part del temps veient què han fet els seus predecessors. No partim de cero, i així anem evolucionant. Però això ens condiciona, el fet de no partir de cero ens dificulta el poder trobar altres camins. Si volem buscar noves vies, trobar noves solucions, formular noves teories que no es fonamentin en res anterior... aleshores ens trobem com en una gàbia, ens costa anar enrere, cap a dreta o esquerra, només podem anar més enllà, i sovint ni això.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb tot això volia dir que a vegades va bé deixar de tenir en compte el que saps, el que penses o el que sents i buscar altres punts de vista. I si no saps, no penses o no sents res sobre alguna qüestió en concret no ha de ser necessariament un inconvenient.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;La ignorància, una oportunitat a la creativitat.&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/7000203763271119977/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/7000203763271119977' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7000203763271119977'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7000203763271119977'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/04/la-ignorncia-una-oportunitat-per-fer.html' title='La ignorància, una oportunitat per fer coses noves'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-1994532620588437021</id><published>2008-03-06T02:09:00.003+01:00</published><updated>2008-06-01T02:01:00.723+01:00</updated><title type='text'>Percepcions</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;No pot ser. Les tres últimes entrades han estat totes sobre política o similar. Prometo intentar que la temàtica de les pròximes sigui ben diferent, només un últim comentari. L’altre dia deia que “sovint ens movem per les percepcions que tenim, deixant de banda els criteris racionals”. Un amic va comentar encertadament:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Realment tots nosaltres som percepcions. Jo el primer. Sóc a la teva psique la percepció que tu tens de mi, essent aquesta diferent en cadascú dels qui em coneixen. Alguns més propers i d&#39;altres més allunyats a la percepció que tinc jo de mi mateix. I és aquest el joc que tenen els polítics i tots aquells que viuen del públic, que no és més que interpretar un rol per al seu públic fidel, i fer pensar als nouvinguts que por haver-hi quelcom d&#39;interessant en la seva proposta.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa temps, pensant sobre el tema recurrent del nostre estimat règim polític vaig voler posar les meves idees per escrit en una sola frase. Què en penso de la democràcia? Que em suggereix? Quin és el mecanisme que es desencadena? És correspon realment amb el significat de la paraula? El resultat va ser:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“La democràcia és la dictadura dels ignorants”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Algun dia intentaré expressar-ho d’una manera més entenedora i menys sensacionalista, però crec que per al moment és prou evident i expressa el que penso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què vull dir amb “la dictadura dels ignorants”. Sempre s’ha dit que la educació ens fa lliures, el fet de saber ens permet escollir, entre el bé i el mal o simplement la opció que més ens convingui. Si només coneixem una alternativa està  força clar quina escollirem. Si no en saben cap també sabem quin serà el resultat. Així doncs, saber és llibertat?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Què és el que hem de saber? Es pot saber a molts nivells, i cada nivell ens fa més o menys ignorants. Tots els nivells es poden assolir a través de la informació, però aquesta pot ser més o menys fàcil d’aconseguir. H ha una problema però, que és conegut en economia i altres camps com a “informació asimètrica”. És dóna quan una part té més informació que l’altra. Això pot succeir en una transacció de compra-venta o en qualsevol tipus de relació. El fet que una part tingui menys informació la posa en clar desavantatge.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La percepció que nosaltres tenim dels candidats a la presidència del govern són un conjunt de dades que probablement no són reals, o no es corresponen amb la percepció que ells mateixos tenen. Ni que ens sapiguem els programes electorals de pe a pa, coneguem la trajectòria dels candidats, dels partits...no ens assegurarem tampoc massa. Hi ha una gran distància entre el que ens diu aquesta informació i el que pot acabar essent. Per això recorrem a la intuïció i al que ens transmeten els candidats. De fet, com deia, hi ha molta gent que obvia totes les altres informacions i es guia per les percepcions a l’hora de votar. Però tot això ho tenen molt ben estudiat i hi juguen. Això entre totes les altres coses que podem o no desconèixer és el que ens fa ser ignorants. En major o menor grau, tots som ignorants.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si no sabem què votem, on està la nostra llibertat? Així i tot, és democràcia això??&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Avui un blog: &lt;a href=&quot;http://evasedesnuda.blogspot.com/&quot;&gt;http://evasedesnuda.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;No sé si serveix d&#39;alguna cosa, però és interessant. Hi ha molta gent que només mirarà els videos, molta gent que es posarà les mans al cap. Jo no en penso res del contingut, només que s&#39;ho està currant molt, que ho ha pensat tot molt bé, i perquè no dir-ho? L&#39;striptease està molt ben fet, i la musiqueta molt adequada.&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/1994532620588437021/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/1994532620588437021' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/1994532620588437021'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/1994532620588437021'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/03/percepcions.html' title='Percepcions'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-2504857740897580910</id><published>2008-03-06T00:39:00.003+01:00</published><updated>2008-03-06T02:09:36.903+01:00</updated><title type='text'>Sacrifici en honor a la festa de la democràcia</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Sí senyor, s’acosta la festa de la democràcia, el dia de les eleccions, el dia en que tots els partit polítics guanyen. Segurament deu ser un gran dia però jo en sé d’uns quants que aquell dia maleeixen la democràcia més que qualsevol altre. I no estic parlant dels feixistes, em refereixo als presidents, vocals i suplents diversos de les meses electorals. No sé si us ha tocat mai fer-ho però és tota una experiència, sobretot quan no creus gaire en el sistema.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És curiós perquè trobo que els sistema de les meses és de les coses més antidemocràtiques i anti-llibertat (no antiliberal) que hi ha actualment a Espanya. És com fer un sacrifici al més pur estil dels sacrificis humans de la Amèrica prehispànica. Sí, sóc una mica exagerat, però trobo increïble que a través d’un sorteig et pugui tocar formar part d’una mesa electoral per ous. A més no ho saps d’un any per l’altre no, tan sols algunes setmanes abans. I si no t’hi presentes... Què no hi ha gent que estaria disposada a fer-ho voluntàriament? Jo crec que més d’un estaria disposat a fer-ho pels 50 euros que et donen en concepte de “dietes”. Jo mateix he treballat més hores per menys diners fent coses més avorrides, però ho vaig fer voluntàriament&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es nota que no he fet la “mili”, perquè els tiros deuen anar pel mateix lloc, i el rerefons devia ser el mateix. El tràngol d’anar a la “mili” era “todo por la pàtria”, i als qui s’hi sentien identificats no els devia importar. Les meses electorals són “todo por la democràcia” i segurament també hi deu haver algú que hi va tot content quan li toca. Havent-hi sistemes alternatius més agraïts no acabo d’entendre el perquè d’aquest. És com si els redactor de la llei de règim electoral haguessin volgut establir un sistema de catarsis democràtica, una flagel·lació electoral que depen únicament del destí. Un sacrifici humà en honor a la festa de la democràcia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Potser és que si els components de les meses van de mala gana a causa del sorteig, aleshores estan menys atents i és més fàcil que hi hagin “trapitxeos” amb els vots? Ara mateix no recordo res en particular, però recordo sortir del col·legi pensant: han guanyat els que han guanyat perquè ningú dels que estàvem allà ha volgut que guanyés un altre. Els vots nuls anaven que volaven.&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/2504857740897580910/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/2504857740897580910' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/2504857740897580910'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/2504857740897580910'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/03/sacrifici-en-honor-la-festa-de-la.html' title='Sacrifici en honor a la festa de la democràcia'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-7448314831252986837</id><published>2008-03-04T10:54:00.005+01:00</published><updated>2008-03-06T02:11:25.717+01:00</updated><title type='text'>Un minipunto per al PP</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;No, avui no parlaré sobre el debat d&#39;ahir. Ni el vaig veure ni tinc res més a dir sobre el tema. Vull parlar sobre la propaganda electoral, i més concretament sobre el correu de propaganda electoral.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els darrers dies m&#39;han anat arribant diversos sobres que contenien &quot;informació&quot; sobre els diferents partits polítics. Cada un amb el logo del partit ben gros i amb algun lema. Només arribar els he anat tirant a les deixalles, les del paper per això. Ahir però, em va arribar un on a part de la meva adreça només hi deia &quot;tramesa de propaganda electoral&quot;, primer en castellà i després en català. Això ja m&#39;hauria d&#39;haver donat un indici però com que estava mig adormit vaig pensar: &quot;goita, de qui deu ser això?&quot; I seguidament vaig obrir la carta. Podria ser que la meva simpatia pel PP no sigui gaire gran però curiosament només vaig obrir la seva tramesa de propaganda electoral. Ja ho diuen que &quot;la curiosidad mató al gato&quot;, i deixant de banda prejudicis o opinions personals, aquest cop els del PP s&#39;ho han currat. Hauré estat l&#39;únic gato?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb el disseny no només es busca fer coses agradables a la vista, sovint ni això es té en compte. Es té un objectiu i quasi tot és vàlid per arribar-hi. Vaya, com a la política!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;web: &lt;a href=&quot;http://www.fuchs-funke.de/&quot;&gt;http://www.fuchs-funke.de/&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/7448314831252986837/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/7448314831252986837' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7448314831252986837'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7448314831252986837'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/03/un-minipunto-per-al-pp.html' title='Un minipunto per al PP'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-8324736739966853721</id><published>2008-02-26T18:59:00.002+01:00</published><updated>2008-02-26T19:02:03.835+01:00</updated><title type='text'>Cara a cara</title><content type='html'>&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;Ahir es va perpetrar el primer debat electoral, un cara a cara Zapatero-Rajoy. Dic perpetrar perquè és més un crim que cap altra cosa. Una estafa vaja. Ja no és pel que diuen o fan, al final t’hi acabes acostumant, més aviat és per l’objectiu del debat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Està clar que les eleccions no les guanya qui és més bona persona, ni qui busca el major benefici per al màxim de gent, no. Guanya qui té més vots. I la majoria dels votants no acostumen a tenir un criteri gaire objectiu. Perquè la gent vota a un o altre? Pel seu programa? Cada cop hi ha menys gent que se’l llegeixi, i menys encara que se’l cregui. Per la seva ideologia? Pel partit al qual pertanyen? Per la seva trajectòria? Jo crec que és una barreja de tot plegat, però crec que el que més pes té és la percepció que la gent té d’un o altre candidat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sovint ens movem per les percepcions que tenim, deixant de banda els criteris racionals. I això és el que busquen el polítics. Contínuament intenten millorar la percepció que nosaltres tenim d’ells, i per sobre de tot intenten empitjorar la que tenim dels seus adversaris. És la manera més fàcil i ràpida d’assegurar-se vots, i també la més utilitzada. S’aprofiten del nostre instint primitiu, quasi sembla que hagi de ser el més alt, fort i el que més cridi el que hagi de tenir el poder, com en una manada de goril·les. Encara que ni un ni l’altre sigui un “portento” físic m’esperava que en qualsevol moment un dels dos es posaria sobre la cadira i es picaria amb les dues mans sobre el pit, al més pur estil orangutan.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vaig sentir tres minuts escassos del debat d’ahir i no em va caldre més. Tocar una mica la fibra sensible amb el tema “dialogar amb ETA” i els “atemptats de Madrid” i a picar ben fort sobre el pit. I resulta que agafes el diari i tot d’analistes dient si va guanyar un o l’altre. Es que hi ha d’haver guanyador en un debat? Per mi debat és més proper a diàleg, compartir opinions, acostar posicions que no una disputa, competició o baralla.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Em sembla trist que el que jo vaig veure serveixi a algú per decantar-se cap a una banda o cap a l’altra. La veritat és que a mi no em diu res. Quasi preferiria que s’esbatussessin una estona, tal com van les coses segur que alguns veurien més clar a qui votar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Que bonica és la democràcia, però jo m’estic cansant de votar el mal menor.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt; &lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;Audio: The PinkerTones  S.E.X.Y. R.O.B.O.T&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;a href=&quot;http://es.youtube.com/watch?v=p585wwaGcnY&quot;&gt;http://es.youtube.com/watch?v=p585wwaGcnY&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt; &lt;/p&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/8324736739966853721/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/8324736739966853721' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/8324736739966853721'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/8324736739966853721'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/02/cara-cara.html' title='Cara a cara'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-7556769337585480304</id><published>2008-02-24T21:31:00.000+01:00</published><updated>2008-02-24T21:33:29.561+01:00</updated><title type='text'>Una altra de caixeres...</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Tal com deia fa uns mesos, continuo admirant la professió de caixer/caixera. Però com també deia llavors, hi ha alguns detalls que són si més no qüestionables. I em refereixo altre cop al moment de tornar el canvi. Em queixava llavors del fet que algunes caixeres et posen primer els bitllets i el tiquet a la mà, i després les monedes a sobre, amb el conseqüent perill que tot vagi a para a terra a causa de curioses lleis físiques. Però això no és tot! N’hi ha que ni es dignen a donar-te el canvi a la mà i directament te’l deixen al mostrador. Segur que n’hi ha que ni hi pensen, però segur que més d’una ho fa expressament per veure els malabarismes que fan alguns per aconseguir agafar les monedes, que s’entesten en lliscar per la superfícies on es troben esquivant hàbilment les mans de qui les intenta agafar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En alguns llocs això passa per la “mala baba” voluntària o involuntària del caixer o caixera, però en moltes ocasions és degut al lloc en si. I em refereixo a les taquilles i similars. Quan vas al cine, al tren o a una estació d’esquí, i et disposes a comprar l’entrada, bitllet o forfait, et trobes normalment una mampara de vidre amb un forat o una espècie de bústia per on et tornen el canvi. Per allà és impossible que et donin les monedes a la mà, i te les deixen en el forat o bústia corresponent esperant que demostris la teva habilitat pinçant monedes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;S’ha de dir que hi ha llocs on sí que han pensat en el problema i han deixat un petit sortint que permet que arrosseguis les monedes per deixar-les caure sobre l’altra mà, solució que proposo que s’adopti a tot arreu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Caixers, caixeres, no és res personal.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Web: &lt;a href=&quot;http://www.martinazua.com/&quot;&gt;http://www.martinazua.com&lt;/a&gt; (hi ha algunes coses per flipar)&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/7556769337585480304/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/7556769337585480304' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7556769337585480304'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7556769337585480304'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/02/una-altra-de-caixeres.html' title='Una altra de caixeres...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-5341829196469702054</id><published>2008-02-14T14:38:00.001+01:00</published><updated>2008-02-14T14:39:20.855+01:00</updated><title type='text'>La caixa tonta?</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Està de moda dir de la tele que és la caixa tonta. La veritat es que depèn de quan si que ho sembla. Quan veus alguns programes on l’únic objectiu es...hi ha objectiu? Suposo que simplement es fer passar l’estona a la gent i enxufar-los el màxim d’anuncis possibles mantenint-los enganxats amb la promesa d’un interessant “cotilleo” o similar. És una “democràcia d’interessos”. Les cadenes emeten allò que vol veure la majoria de la gent i a canvi la gent es traga els anuncis, que fet i fet són els que paguen gran part de les despeses. Vist així tampoc no està tan malament. Si és el que la gent demana...Què trist que la gent demani això no? Ara, que n’he vist més d’un, que sovint renega dels típics programes del “corazón” o de “sociedad”, però que s’hi queda enganxat com a mínim uns segons. Reconec que a mi em passa algun cop. És el que hi ha, ningú és perfecte. &lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;br /&gt;Fa un temps llarg que a casa ens vam quedar sense televisió. La veritat és que no la mirava gaire, com a molt en algun moment del matí o de la nit però habitualment no més d’un quart d’hora. En algun moment si que es troba a faltar per algun programa que de tant en tant mirava, però la veritat es que no és per fer-ne un gra massa. No obstant, sí que hi ha una cosa que trobo a faltar de la TV. Per mi és una font d’opinió. I no és que acostumi a coincidir amb el que sento, però em fa pensar i posicionar-me cap a una banda o cap l’altra, a la vegada que m’informo una mica. Sovint em fa adonar-me de coses que d’altra manera no me n’hauria adonat. Potser seria millor així, perquè la majoria d’elles no són gaire positives. Ai la caixa tonta!&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/5341829196469702054/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/5341829196469702054' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/5341829196469702054'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/5341829196469702054'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/02/la-caixa-tonta.html' title='La caixa tonta?'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-7912898160602604381</id><published>2008-02-14T13:50:00.000+01:00</published><updated>2008-02-14T13:52:03.296+01:00</updated><title type='text'>Ara fa uns dies...</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Fa més de dos mesos que no he passat per aquí, no es que no tingués res a dir, però les circumstàncies són les que són i sovint no donen per més. Feia dies que tenia ganes d’escriure, així que avui és un altre gran dia. Des de l’últim dia han passat moltes coses,  entre d’altres hem canviat d’any. Per primer cop a la vida (que jo recordi) no vaig menjar raïm durant les campanades, però penso tenir molt bona sort. Bé, unes paraules per reactivar això. Fins aviat!!!&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/7912898160602604381/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/7912898160602604381' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7912898160602604381'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7912898160602604381'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2008/02/ara-fa-uns-dies.html' title='Ara fa uns dies...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-3838939610888118255</id><published>2007-11-29T23:28:00.000+01:00</published><updated>2007-11-29T23:29:05.714+01:00</updated><title type='text'>Dring, dring!!</title><content type='html'>&lt;blockquote&gt;&lt;p align=&quot;justify&quot;&gt;Tornant amb el tema recurrent de les bicicletes…Va ser un encert això de la nova normativa d’obligar als ciclistes a portar timbre. És divertidíssim perquè hi ha molta gent que a part d’anar amb bicicleta per aceres de menys de cinc metres d’ample, es creuen els reis del mambo i van fent sonar el timbre amb la intenció de fer apartar la gent. Entre poc i massa!! Això de no poder anar amb bicicleta per la majoria d’aceres de la ciutat deixant en moltes ocasions l’asfalt com a única alternativa no em sembla bé. Ara, que alguns ciclistes tinguin el morro d’anar per l’acera fent saltar els vianants de mala manera tampoc no és gaire catòlic.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La web del professor de packaging, que hem conegut avui: &lt;a href=&quot;http://www.virgili.com/&quot;&gt;www.virgili.com&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;/blockquote&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/3838939610888118255/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/3838939610888118255' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/3838939610888118255'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/3838939610888118255'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/11/dring-dring.html' title='Dring, dring!!'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-4295378550548551241</id><published>2007-11-19T14:18:00.000+01:00</published><updated>2007-11-19T15:33:24.283+01:00</updated><title type='text'>&quot;El més destacable és l&#39;absència d&#39;incidents greus.&quot;</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&quot;El més destacable és l&#39;absència d&#39;incidents greus&quot;. Aquestes han estat les paraules d&#39;un presentador que comentava la represa parcial del servei de rodalies de Renfe. És una mica paradoxal que en un informatiu es pugui dir aquesta frase. Fins on hem arribat que el fet que no hi hagi problemes sigui notícia?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A Catalunya tenim unes infraestructures que deixen molt a desitjar i en bona part és gràcies a la solidaritat fiscal que practiquem generosament els catalans. Els nostres impostos s&#39;inverteixen en infraestructures, sí, però no aquí. Alguns volen la dimissió de la ministra de foment, no dic que no, perquè encara que és va trobar ja l&#39;arròs fet no l&#39;ha gestionat gaire bé. Ara, demanar per demanar, crec que la llista de gent a qui se li podrien demanar responsabilitats és força més llarga. I molt em temo, que quan haguem superat el &quot;bache&quot; i hagin passat les eleccions així seguirem. És així que la independència de Catalunya passa a ser un assumpte pràctic, deixant a banda els sentiments i centrant-se en el dia a dia. &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/4295378550548551241/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/4295378550548551241' title='52 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/4295378550548551241'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/4295378550548551241'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/11/el-ms-destacabl-s-labsncia-dincidents.html' title='&quot;El més destacable és l&#39;absència d&#39;incidents greus.&quot;'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>52</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-5347916578538382352</id><published>2007-11-15T22:25:00.000+01:00</published><updated>2007-11-15T23:16:13.090+01:00</updated><title type='text'>El rellotge de Bin Laden</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;L&#39;altre dia llegint un diari vaig trobar una foto d&#39;un conegut personatge anomenat Bin Laden. No recordo de què anava el tema però hi havia un element que em va cridar l&#39;atenció: el seu rellotge. Sent qui és podia ser que portés un Rolex o algun altre rellotge imponent, però no, portava el rellotge per excel·lència, el més mític de tots, el famós Casio f91W.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El temps és un element molt important a la nostra societat, a la nostra i a totes, no ens enganyem. A totes les societats hi ha gent que li sobra el temps i també n&#39;hi ha molta a qui li falta. És per això que portem el rellotge, sense ell aniríem ben venuts. Pocs sabem ja que el sol surt per l&#39;est, es pont per l&#39;oest, i que va d&#39;un a l&#39;altre passant pel sud. Al migdia és el moment que està més alt però no és quan posa les 12 al nostre rellotge ja que no anem amb l&#39;hora solar. Uf, sort del rellotge. A la meva vida n&#39;he tingut molts de rellotges, però mai l&#39;hi he donat cap tipus d&#39;importància més enllà de la seva funció d&#39;informar de l&#39;hora. Per alguns és com una joia, un complement cabdal en la seva indumentària i busquen que sigui maco i que atregui. Jo en canvi busco que em sigui còmode, que hi digui l&#39;hora, i que sigui molt econòmic, i així si se&#39;m trenca o el perdo no em sap tant greu. He portat 5 rellotges exactament iguals, el mateix model que porta en Bin, Bin Laden pels que no tingueu tanta confiança. Fa uns anys, després de perdre el meu tercer Casio f91w en vem comprar tres amb uns amics, anàvem als Alps i tots tres necessitàvem un rellotge així que ens en vem un per cada un. No buscàvem aquest model en concret, però era l’únic que oferia garanties contrastades a un preu competitiu. Fins aquell moment la meva simpatia per aquest model de rellotge havia estat individual, però des de llavors és com formar part d&#39;una comunitat, i sempre que veig algú amb aquest rellotge sento un vincle que m&#39;hi uneix.&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;img id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5133193099132425378&quot; style=&quot;DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center&quot; height=&quot;195&quot; alt=&quot;&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEuka_4p3gGE-O7L0NH8U8dvS5GvL3wiEFPrzcQM3PlbxuM25lRrmy76OLwgFg0Z1H2GGBx5Yud41kv271onCPI-3HjS9AuMdKik4Ofy6d2UAi89vAWAsNkg1At2EQD0RRgNTHCwmwhLM/s320/caciof91.gif&quot; width=&quot;203&quot; border=&quot;0&quot; /&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt; &lt;/p&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Si voleu formar part d&#39;aquest selecte grup amb celebritats com en Bin Laden o jo mateix, no dubteu en posar un Casio f91 a la vostra vida.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Audio: &lt;a href=&quot;http://www.youtube.com/watch?v=WNSZRvOzfRc&quot;&gt;Mirwais - Disco Sciene&lt;/a&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/5347916578538382352/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/5347916578538382352' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/5347916578538382352'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/5347916578538382352'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/11/el-rellotge-de-bin-laden.html' title='El rellotge de Bin Laden'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEuka_4p3gGE-O7L0NH8U8dvS5GvL3wiEFPrzcQM3PlbxuM25lRrmy76OLwgFg0Z1H2GGBx5Yud41kv271onCPI-3HjS9AuMdKik4Ofy6d2UAi89vAWAsNkg1At2EQD0RRgNTHCwmwhLM/s72-c/caciof91.gif" height="72" width="72"/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-74795129651842644</id><published>2007-11-08T23:37:00.000+01:00</published><updated>2007-11-09T00:59:04.426+01:00</updated><title type='text'>Es busca soci capitalista per fer un lloguer de gossos</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Més tard o més d&#39;hora aprenem que la millor manera de saber què passaria si féssim tal cosa o tal altra és provar-ho. És per això que els arquitectes fan maquetes, els pintors fan esbossos, els científics fan assajos...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estaria bé poder aplicar aquest sistema a la vida de cada dia...Que passaria si li dic això? Què em dirà si faig això altre? Seria una bona manera de d&#39;anar sobre segur i d&#39;encertar-la més sovint sense anar a parar a situacions compromeses. Llàstima que normalment això no és possible. Normalment no, però a vegades sí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Recordo que quan era petit una de les meves il•lusions era tenir un gos però la meva mare deia que ni en broma, que portava molta feina i que no ens hem faríem càrrec. Jo deia que sí, que el portaria passejar, que el rentaria, que li posaria el menjar i que recolliria tots els pèls que anés deixant; i ho deia tot convençut pensant-me que ho faria realment. Vaig estar molt temps desitjant un gos que no va arribar mai, ara veig que va ser la millor elecció però evidentment en aquells temps no ho veia així. Crec que si hagués aparegut un gos a casa meva i hagués hagut de fer tot el que jo deia que faria aviat hauria vist el tema i ràpidament hauria donat la raó a la meva mare oblidant el tema. Però en comptes d&#39;això vaig estar molts anys volent un gos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És un exemple divertit i molt gràfic per veure que sí que hi ha coses a la vida quotidiana que es poden provar i que a vegades no ho fem per simple mandra o perquè tenim algun prejudici o pel que sigui. I a vegades currar-nos-ho una mica i provar-ho ens pot fer canviar d&#39;opinió o refermar-la però ara ja amb coneixement de causa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es busca soci capitalista per llogar gossos a famílies que vulguin convèncer els seus nens que el millor amic de l&#39;home porta molta feina.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Audio: &lt;a href=&quot;http://es.youtube.com/watch?v=AmcVsrlmQMA&quot;&gt; stabat mater - Pergolesi&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/74795129651842644/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/74795129651842644' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/74795129651842644'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/74795129651842644'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/11/es-busca-soci-capitalista-per-fer-un.html' title='Es busca soci capitalista per fer un lloguer de gossos'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-1861611666100774104</id><published>2007-11-05T01:03:00.000+01:00</published><updated>2007-11-10T14:03:54.006+01:00</updated><title type='text'>Les errònies resten?</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Només llegint el títol (Les errònies resten?) de que creieu que vaig a parlar? Ara mateix se m&#39;acudeixen tres situacions en les que hi encaixaria aquesta pregunta, però si sou estudiants, diria que només hi ha una possibilitat. Sí senyor, els exàmens en forma de test, aquest gran invent que ha significat la felicitat dels professors i reaccions contraries entre els alumnes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Personalment no estic a favor ni en contra d&#39;aquest tipus d’exàmens. A vegades en pots sortir beneficiat ja que “impepinablement” una de les opcions és la resposta correcta, encara que sigui la típica &quot;cap de les anteriors&quot;. Però per altra banda en un examen a desenvolupar, sempre que el tema no vagi de números, pots divagar una mica i enrotllar-te donant-li voltes al tema amb l’esperança que el professor interpreti que més o menys saps què dius o directament se&#39;n cansi i et doni alguns punts sense llergir-s&#39;ho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara, hi ha una cosa que considero intolerable (jejeje, hauré de canviat el títol del blog i posar-li: intolerabilitats de la vida quotidiana). Normalment als exàmens test les respostes errònies resten. Això ho fan perquè el resultat esperat de l’examen d&#39;un tio que no entengui sobre la matèria sigui 0. Però això té un problema, que és l&#39;aversió al risc. Les persones tenim diferents preferències i predisposició al risc, a uns ens agrada jugar-nos-la i a altres no. Dues persones amb exactament els mateixos coneixements però amb diferent grau d&#39;aversió al risc que facin un examen test tindran molt probablement dos resultats molt diferents. En canvi en un examen a desenvolupar els resultats tendeixen a ser més semblants. Es pot dir doncs que la variància dels test són molt més grans. És just això? És normal que el fet de ser o no &quot;risk lover&quot; i l’estratègia siguin factors determinants a l&#39;hora d&#39;aprovar o no un examen? Em sorprén que facin exàmens d&#39;aquest tipus en una carrera on hem vist en innumerables ocasions la importància de les preferències personals i el grau d&#39;aversió al risc a l&#39;hora de pendre decisions.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Des d&#39;aquí, i segons la meva humil opinió proposo que les preguntes errònies no restin i que sigui necessari encertar un número major a la meitat de les respostes per tal d&#39;aprovar; que el número mínim d&#39;encerts sigui el necessari per assegurar un nivell de coneixements acceptable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Web: &lt;a href=&quot;http://www.ora-ito.com/&quot;&gt;http://www.ora-ito.com/&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/1861611666100774104/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/1861611666100774104' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/1861611666100774104'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/1861611666100774104'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/11/les-errnies-resten.html' title='Les errònies resten?'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-735855035026735938</id><published>2007-10-29T12:56:00.000+01:00</published><updated>2007-11-05T01:03:19.348+01:00</updated><title type='text'>El joc dels disbarats.</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Ahir m&#39;estava mirant uns apunts de l&#39;assignatura de Comunicació i vaig veure aquest gràfic:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5126744608727145906&quot; style=&quot;DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center&quot; alt=&quot;&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIZ6moG0n8peGNlj-j8FegSAomCeT6-Q6muyYtrBQajx6sSgho__DfnimnY8PHY9rwNt2Efe7K2Xsp3u6ZjKjkdupD2wOD7_ncxWGCXeKFdhx06Ba5doG6Y_kbeJQoxxC_sjRUBqB_kV4/s320/im00.gif&quot; border=&quot;0&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;...i vaig pensar: genial! És l’expressió gràfica d&#39;un dels grans problemes que tenim els humans. No només tenim problemes amb el que pensem o creiem, si no que a més quan ho expressem sovint arriba molt distorsionat al receptor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta distorsió o pèrdua de significat és en moltes ocasions origen de conflictes absurds que es basen simplement en degeneracions de significat. És curiós veure que aquesta distorsió es produeix normalment cap a un signe negatiu. Si fóssim animals amb mentalitat neutre segurament la mitja dels errors seria zero, però veiem que en aquest cas no és així i acostumem a tendir cap a la negativitat. Som pessimistes per naturalesa?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una de les grans diferencies del humans respecte als animals és la nostra capacitat de comunicar missatges complexos per expressar infinitat de conceptes. I ja ho fem, expressem tot això i més, però si la gent entén una altra cosa enlloc del que volem dir, o com a molt la meitat...tampoc no té tant mèrit no? Els gossos no son capaços de formular tanta varietat de missatges, en part perquè suposadament nosaltres som intel·ligents i ells no, però segur que ells s&#39;entenen millor que nosaltres. Vigileu si veieu el vostre gost voltant aprop del vostre ordinador, que encara aprendrien a enviar emails, s&#39;organitzarien i ja em veig amb una corretja al coll.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bé, encara que no ho sembli la finalitat d&#39;aquest escrit és enviar un missatge d&#39;esperança a l&#39;univers. Amb la de gent sonada que hi ha pel món (de fet la majoria ho estem una mica, i ben avorrits són els que no ho estan gens) i les dificultats que tenim per fer-nos entendre correctament els uns als altres, és increïble que no estiguem immersos en la 78ena Guerra Mundial o Intergaláctica (&quot;neng, la cara de la luna me está mirando mal, le voy a meter un puro que te cagas, neng&quot;). A veure si seguim pel &quot;bon camí&quot; i no hem de cedir la supremacia de l’espècie als gossos (tot i que alguns ja ho han fet involuntàriament).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Audio &amp;amp; video: Preludi en do major – Bach&lt;br /&gt;&lt;a href=&quot;http://es.youtube.com/watch?v=ApP3olOX0Os&quot;&gt;http://es.youtube.com/watch?v=ApP3olOX0Os&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Web: &lt;a href=&quot;http://www.screenvader.com/root.html&quot;&gt;http://www.screenvader.com/root.html&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/735855035026735938/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/735855035026735938' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/735855035026735938'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/735855035026735938'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/10/el-joc-dels-disbarats.html' title='El joc dels disbarats.'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIZ6moG0n8peGNlj-j8FegSAomCeT6-Q6muyYtrBQajx6sSgho__DfnimnY8PHY9rwNt2Efe7K2Xsp3u6ZjKjkdupD2wOD7_ncxWGCXeKFdhx06Ba5doG6Y_kbeJQoxxC_sjRUBqB_kV4/s72-c/im00.gif" height="72" width="72"/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-7238090895190411973</id><published>2007-10-26T12:46:00.000+01:00</published><updated>2007-10-26T16:04:35.598+01:00</updated><title type='text'>Benvolgudes caixeres...</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;He de dir que admiro molt a tota aquella gent que es dedica a la professió de caixer-caixera. Només d&#39;imaginar-me estar vuit hores seguides dret ja em fa esgarrifar. I encara deu ser més difícil mantenir una cara mínimament amable durant tanta estona. I les dues coses a l&#39;hora ja...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara, hi ha una cosa que fan algunes caixeres que és absolutament intolerable: arribes a la caixa, et passen tots els productes per l’escàner, et diuen el preu, pagues i... aquí ve el moment crític. Et tornen el canvi. Però com te&#39;l tornen? S&#39;ha de dir que n&#39;hi ha que ho fan bé, però n&#39;hi ha que no, ja que quan pares la mà primer et posen els bitllets i el tiquet i llavors les momedes a sobre. Malament!! No home no, això no! Si ho fas així les monedes queden lliures per sobre els bitllets amb alt perill de que caiguin, i fins que no les has canviat de posició o guardat a la cartera no pots moure&#39;t.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Com s&#39;hauria de fer doncs? Caixeres: Atenció. Primer s&#39;han de donar les monedes a la palma de la mà, que així les pots engrapar bé cobrint-les amb els dit, i després es donen els bitllets i el tiquet de manera que es puguin agafar fent pinça amb els dits polze i índex. I ja està! Tot arreglat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Audio: Natasha Bedingfield – These words&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/7238090895190411973/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/7238090895190411973' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7238090895190411973'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7238090895190411973'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/10/benvolgudes-caixeres.html' title='Benvolgudes caixeres...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-9057775735526927522</id><published>2007-10-22T11:21:00.000+01:00</published><updated>2007-10-22T12:45:33.777+01:00</updated><title type='text'>Qui és la Massiel...?</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;He arribat de la universitat i he posat la tele mentre esmorzava. M&#39;ha sortit Antena 3, on parlaven d&#39;un home que s&#39;havia deixat la seva filla de 21 mesos a dins del cotxe, i que degut a la calor havia mort. Era el programa que fa la Susanna Griso al matí, no sé com es diu. Hi havia tres personatges més que comentaven la notícia. No tinc n&#39;idea de qui són, només sé que hi havia una dona a la que anomenaven Massiel, per edat podia ser perfectament la d&#39; Eurovisión.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No sé els &quot;pormenores&quot; del succés, però he trobat increible la llibertat que es prenia la Massiel aquesta i un altre tio jutjant de mala manera al pare de la nena morta. Més tard, en un altre canal, he vist la notícia sencera on sortien coneguts de la família, dient que el pare era una persona exemplar, encantadora... Això tampoc no vol dir res, però la pregunta que em formulo és: Qui és la Massiel i l&#39;altre tio per despotricar i titllar d&#39;assassí al pobre home, que prou destrossat deu estar per la mort de la seva filla? Qui són aquesta gent per jutjar altres persones, sense ni tant sols saber-ne res? Espero de tot cor, que com a mínim siguin uns hipòcrites, i que només estiguin fent el que fan perquè saben que és la manera d&#39;aconseguir audiència. Clar, que no sé que és pitjor, que realment pensin el que diuen o que s&#39;estiguin venent de mala manera. Encara sort que hi havia un altre contertulià que concedia el benefici del dubte al pare. Sovint em dedico o despotricar de la justícia i del poders establerts, no per ser poders en sí, si no per ser justícia mal entesa o poders mal establerts. Doncs bé, en aquest cas hi ha un principi fonamental del dret molt encertat que és la presumció d’innocència, però la gent se&#39;l passa pel forro i es creu amb el dret de jutjar a tothom. I actualment la televisió es basa en això. En jutjar a tothom, despotricar i criticar, sigui lícit o no. Aquesta és la clau de l&#39;èxit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D&#39;Antena 3 he anat a para a Telecinco, no sé ben bé de què va, però diria que feien un programa que es diu La Nòria. Estaven deixant verda a no sé quina famosa. Baixo una mica més i vaig a parar a TV3, al programa del meu amic Cuní. Parlaven sobre la neteja que s&#39;està fent als magatzems dels jutjats i sobre el cost que representa el lloguer de diversos equipaments per guardar proves de crims que es van cometre fa molts anys. Tot i que anteriorment hagi fet algun petit comentari no especialment positiu d&#39;aquest programa, s&#39;ha de dir que és d&#39;allò més decent si ho comparem amb la resta de la programació.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La &quot;moraleja&quot; de tot això és (i evidentment ja no parlo del cas de la nena de 21 mesos): Ens hauríem de mossegar una mica la llengua abans de jutjar, intentar posar-nos en el lloc de les persones a qui jutgem i intentar entendre perquè pot haver fet una cosa o no haver-ne fet una altre. No podria ser, que nosaltres en el mateix lloc haguéssim fet el mateix? Seria com tirar-nos pedres sobre la nostra pròpia teulada. No és fàcil, però el simple fet d&#39;intentar-ho ja ens farà ser una mica més tolerants.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Audio: Relax, Take It Easy&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height=&quot;350&quot; width=&quot;425&quot;&gt;&lt;param name=&quot;movie&quot; value=&quot;http://www.youtube.com/v/Be6jlCuMvVQ&quot;&gt;&lt;param name=&quot;wmode&quot; value=&quot;transparent&quot;&gt;&lt;embed src=&quot;http://www.youtube.com/v/Be6jlCuMvVQ&quot; type=&quot;application/x-shockwave-flash&quot; wmode=&quot;transparent&quot; width=&quot;425&quot; height=&quot;350&quot;&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/9057775735526927522/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/9057775735526927522' title='8 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/9057775735526927522'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/9057775735526927522'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/10/qui-s-la-massiel.html' title='Qui és la Massiel...?'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-4523236684349988877</id><published>2007-10-21T21:50:00.000+01:00</published><updated>2007-10-22T15:52:15.345+01:00</updated><title type='text'>Aigua si us plau</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Normalment, quan vaig a dinar o sopar a un restaurant acostumo a demanar aigua per veure. Primer de tot demanes els plats que vols, i aleshores ve la típica pregunta: I de veure què voldran? La gent acostuma a demanar vi, cervesa, cocacoles i demés begudes. A mi, per menjar, m&#39;agrada l&#39;aigua.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si vas a un restaurant on el menú costa més de 10 euros (no els freqüento massa), i si hi ha més gent que ha demanat aigua, a vegades porten ampolles grans. Ara, als llocs on acabo anant jo, des del Pans&amp;amp;Company a baretos de mala mort, passant per totes les franquícies dedicades a l&#39; &quot;alimentació&quot;, acostumen a donar-te una ronyosa ampolla de 33 cl.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquí és on volia anar a parar, on van amb 33 cl? Tothom sap que s&#39;ha de consumir un mínim de dos litres d&#39;aigua al dia. I aquesta xifra augmenta si es fa esport, si les temperatures son altes...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estudiem un cas concret per entendre la problemàtica. Posarem com a exemple que un dia determinat només ens aixequem del sofà per sortir a sopar a algun lloc i que fa fred, així només necessitaríem dos litres d&#39;aigua aquell dia. Estaria molt bé que anéssim bevent entre àpats, però tots sabem que a vegades resulta difícil, i aquell dia com que estàvem extremadament ocupats veient la tele escarxofats al sofà no em pogut beure entre àpats. La gent normal fa 2 o 3 àpats principals al dia, que hi ha molta gent que es salta l&#39;esmorzar. Així doncs, si dividim 2 litres entre tres àpats, ens surt la “friolera” de 66, 7 cl. Torno a fer la mateixa pregunta, on van amb 33 cl? Ens estan donant la meitat de l&#39;aigua que ens haurien de donar per àpat en un dia sense activitat i amb fred, supòsits que no acostumen a succeir a la vegada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Des d&#39;aquí faig una crida a les autoritats perquè es decideixin a legislar sobre temes realment importants com és la capacitat de les ampolles d&#39;aigua que ofereixen els diferents establiments de restauració; i de pas que deixin de tocar el que no sona legislant pèssimament sobre altres temes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Audio: Modus operandi - Sonata Rabidus&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height=&quot;350&quot; width=&quot;425&quot;&gt;&lt;param name=&quot;movie&quot; value=&quot;http://www.youtube.com/v/ef0AuH3sjQo&quot;&gt;&lt;param name=&quot;wmode&quot; value=&quot;transparent&quot;&gt;&lt;embed src=&quot;http://www.youtube.com/v/ef0AuH3sjQo&quot; type=&quot;application/x-shockwave-flash&quot; wmode=&quot;transparent&quot; width=&quot;425&quot; height=&quot;350&quot;&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/4523236684349988877/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/4523236684349988877' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/4523236684349988877'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/4523236684349988877'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/10/aigua-si-us-plau_21.html' title='Aigua si us plau'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-117856611501379988</id><published>2007-10-19T17:44:00.000+01:00</published><updated>2007-10-22T12:50:03.691+01:00</updated><title type='text'>I al pròxim capítol...</title><content type='html'>Al proper o algun dels propers &quot;capítols&quot; parlarem de dos temes molt interessants:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- reflexió sobre l&#39;activitat legislativa&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- paternalisme&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- enquestes&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- la independència de Catalunya i Renfe&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- naixem o ens fem?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Divertit eh!</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/117856611501379988/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/117856611501379988' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/117856611501379988'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/117856611501379988'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/10/i-al-prxim-captol.html' title='I al pròxim capítol...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-2824474288491437206</id><published>2007-10-18T22:09:00.000+01:00</published><updated>2007-10-19T17:14:32.518+01:00</updated><title type='text'>El mal humor, la bici i la llibertat de pensament</title><content type='html'>&lt;div align=&quot;justify&quot;&gt;Jo, com la majoria de la gent que conec, tinc uns moments millors i uns de pitjors. Tots tenim alguns moments en que no tenim el millor humor i es curiós que sovint segueixen un patró. Jo en tinc dos de preestablerts en que fàcilment em trobareu de mal humor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El primer moment és quan em llevo, per començar bé el dia. De fet crec que en aquest aspecte no sóc gaire especial, això de llevar-se no és gaire gratificant per a molta gent. Però contràriament al que es pensa, la majoria de la gent normalment no ens despertem de mal humor, no. El que passa és que des de que ens llevem fins que interactuem amb algú ens passen un seguit de coses que alteren al més pintat. Primer de tot el despertador, alguns tenen la sort de despertar-se amb la radio, però molts ho fem amb d’odiós pipipipipiiiiip pipipipipiiiiiiip. Bé, ja hi estem acostumats, no és excusa suficient per posar-se de mal humor. Aleshores ve quan ens hem de llevar. Comencem; primer ens incorporem, després anem a posar els peus a terra. Iep! Important, primer el dret, que si no tindrem mala sort tot el dia i el mal humor estaria justificat. Bé, posem el peu dret al terra i...ai!! El terra està congelat. No passa res. On carall estan les sabatilles? Les trobem, anem cap al lavabo, oh! Està ocupat, no passa res....mentre anem pel passadís cap a la cuina ensopeguem amb ves a saber què. I així un seguit de coses... És normal que estiguem de mal humor!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara, tot canvia quan és un dia de festa. El despertador no toca perquè ens llevem tard, el terra ja no està fred perquè s&#39;ha escalfat, com que hi ha llum veiem les sabates, no hi ha ningú al lavabo perquè la gent encara dorm... moraleja? .... .... ....&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I el segon moment, quan arribo a casa. Hauria de ser un moment de pau, tranquil·litat i relaxació abans d&#39;afrontar la següent activitat del dia, però no. Em desplaço amb bicicleta per Barcelona, cosa que vol dir estar exposat a unes 20 situacions amb alt risc d&#39;accident, xifra que es dispara si vas tard o és de nit. Autobusos que et mig avancen just abans d&#39;una parada, cotxes que t&#39;avancen a una distància de 20 cm, motos que et passen cridan-te no sé què.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I ara, amb la nova normativa, ens hem de parar al semafor i tragar-nos tot el fum dels cotxes quan arranquen al posar-se verd com si fos una carrera, que abans no has posat el peu al pedal ja t&#39;han avançat sis cotxes, una moto i dos autobusos turístics plens de guiris que se n&#39;enfoten de tu. I si un dia estàs fart o no et veus amb cor d&#39;arribar a casa anant per la calçada no pots pas anar per l&#39;acera.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo em pregunto, el reglament aquest que regula el tema de les bicis qui l&#39;ha fet? M&#39;hi jugo alguna cosa que ningú dels que ha participat en la redacció ha anat mai en bicicleta per Barcelona com a mitjà de transport. De fet dubto que hagin anat mai en bicicleta per Barcelona. Espero que com a mínim hi sàpiguen anar. I clar, després surten els disbarats que surten, gent legislant sobre coses que no en té n&#39;idea i passa el que passa. Primer fem unes lleis per fer veure que currem, i si no va bé, ja ho arreglarem d&#39;aquí deu anys amb un text “refundido”. De fet és un bon sistema, el mateix que ha permès l&#39;evolució i &quot;supremacia&quot; de la nostra especie, el conegut sistema d&#39;&quot;ensayo y error&quot;. Lo provamos, y si no funciona, a otra cosa mariposa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Davant d&#39;aquest sistema normatiu poden passar dues coses. Que hi hagi control per part de l&#39;administració (multes i tal) i que la gent s&#39;emprenyi i facin el que en teoria s&#39;havia d&#39;evitar. O l&#39;altre opció, que no hi hagi control i que l&#39;ha gent segueixi fent el que feia, però ara il·legalment. En el cas de les bicis ha passat el segon. Seguim saltant-nos els semàfors, anem per l&#39;acera, no portem timbre, anem per la calçada tot i havent-hi carril bici, aparquem on podem (arbres, pals, parades d&#39;autobus) i no ho fem pel gust de fer-ho, si no perquè hi ha mesures inviables o que com a mínim necessiten un procés, pero no parlar de la utilitat del timbre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bé, sempre hi ha els que defensen que la llei per sobre de tot, que encara que digui disbarats s&#39;ha d&#39;obeir i totes aquestes coses que a la gent de bé ens posen al cap com gravat gràcies a una “bona educació” i després ens pensem que som autònoms i lliures de pensament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però això és un altre tema que tocarem un altre dia. Sempre començo parlant d&#39;una cosa i acabo en una altra, és divertit. Però no em vull permetre un pas més enllà, tres canvis de tema serien massa. Així que ho deixo aquí.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Audio: The Pinkertones Tones - L&#39;heros &lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/2824474288491437206/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/2824474288491437206' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/2824474288491437206'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/2824474288491437206'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/10/el-mal-humor-la-bici-i-la-llibertat-de.html' title='El mal humor, la bici i la llibertat de pensament'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-7513234150232229100</id><published>2007-10-15T16:29:00.000+01:00</published><updated>2007-10-22T14:36:14.366+01:00</updated><title type='text'>Els explicaré un conte...</title><content type='html'>&lt;div style=&quot;TEXT-ALIGN: justify&quot;&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;MARGIN-BOTTOM: 12pt&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot;&gt;Fins fa poca estona no havia vist el famós discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt d&#39;en Quim Monzó. Però fa una estona hi he pensat i he decidit de buscar-lo per internet. Si algú encara no l&#39;ha vist ho pot fer a http://www.vilaweb.tv/?video=4976 . Realment un discurs enginyós i amb sentit de l&#39;humor, però l&#39;adjectiu que segons crec més el defineix és VALENT. I tant, valent, ja que resumidament i amb molts matisos però el que va fer el Sr. Monzó va ser dir &quot;capullos&quot; (entre altres coses) a un bon grapat de gent, alguns dels quals estaven allà. I el van aplaudir, i tant si el van aplaudir, no crec que l&#39;haguessin aplaudit mai tant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tot això em fa pensar una cosa, que la gent tenim el cap vuit, que estem extremadament influïts per tot una mica i que pensem poc. No sé si els polítics que estaven allà van sentir la part en que deia que sovint els polítics deixen anar monòlegs composts per un seguit de paraules totalment buides de contingut. Però el van ben aplaudir. No sé si van pensar: &quot;que cabrón, s&#39;està enfotent de nosaltres però ara l&#39;hem d&#39;aplaudir que si no encara la liarem&quot;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Això em recorda una mica al personatge &quot;el neng&quot; que sortia al programa del Buenafuente. Qui més qui menys reia amb aquella imitació dels pelaos i xungos espanyols, però a qui més agradava aquell personatge era als mateixos pelaos i xungos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Va dir moltes altres coses, com que a la gent els agrada jutjar facis el que facis, tingui contingut o no; que sovint la gent es dedica a ser i a actuar de manera políticament correcte sense més ni menys, fent el que toca a cada moment simplement perquè toca... i moltes més coses en terrenys més pantanosos...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En fi, va dir moltes coses que es queden en un discurs que va ser aplaudit durant tres minuts, qui les va escoltar i li van fer gràcia, que rigui; qui les va escoltar i no li van fer gràcia, que aplaudeixi. Tant de bo sempre fos així.&lt;?xml:namespace prefix = o /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot; style=&quot;TEXT-ALIGN: left&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot;&gt;Audio: Ratatat Seventeen Years http://es.youtube.com/watch?v=r82hSQfcIOY&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class=&quot;MsoNormal&quot;&gt;&lt;span lang=&quot;CA&quot;&gt;&lt;br /&gt;Videoclip: Multicoloured dawn - elmiku&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;object height=&quot;350&quot; width=&quot;425&quot;&gt;&lt;param name=&quot;movie&quot; value=&quot;http://www.youtube.com/v/OL0A_HAEllI&quot;&gt;&lt;param name=&quot;wmode&quot; value=&quot;transparent&quot;&gt;&lt;embed src=&quot;http://www.youtube.com/v/OL0A_HAEllI&quot; type=&quot;application/x-shockwave-flash&quot; wmode=&quot;transparent&quot; height=&quot;350&quot; width=&quot;425&quot;&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/7513234150232229100/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/7513234150232229100' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7513234150232229100'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7513234150232229100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/10/els-explicar-un-conte.html' title='Els explicaré un conte...'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-2390291981656049998.post-7814924392809091579</id><published>2007-10-14T18:32:00.000+01:00</published><updated>2007-10-15T18:20:26.013+01:00</updated><title type='text'>Aresta Ribas Montserrat</title><content type='html'>&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;Si algú em pregunta si escalo diré que si, però aquest divendres, quan em vaig posar els pantalons que utilitzo algunes vegades per escalar vaig trobar una ressenya: la de la Sanchez-Martinez. I? Doncs que aquesta via la vaig fer el dia 1 de novembre de l&#39;any passat, és dir, fa quasi un any. Diria que des de llavors no he fet cap més via de diversos llargs. Així que si que escalo, però de tant en tant.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;El divendres vam anar a fer l&#39;aresta ribes, a la cara sud de Montserat, al sector de la Vinya Nova. anàvem 4, així que vam fer dues cordades: Alfred-Lins, Albert i jo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style=&quot;text-align: center;&quot;&gt;&lt;a onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot; href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuGIXvRz1jW1NQV1b2RR-6ixRtrzNCqlccQQeayU9NVuupXY6J2MNe7ISkX9zcjN0X7M1kaGuU2udPxfklBpZGdstJgeo08wBh38tIlwF48Cm2lJZtoABKA8eL6VkihWUz_NNlfFqRQlw/s1600-h/untitled.bmp&quot;&gt;&lt;img style=&quot;margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuGIXvRz1jW1NQV1b2RR-6ixRtrzNCqlccQQeayU9NVuupXY6J2MNe7ISkX9zcjN0X7M1kaGuU2udPxfklBpZGdstJgeo08wBh38tIlwF48Cm2lJZtoABKA8eL6VkihWUz_NNlfFqRQlw/s400/untitled.bmp&quot; alt=&quot;&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5121275923106538370&quot; border=&quot;0&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=&quot;font-size:85%;&quot;&gt;Ressenya de la via, onaclimb.com&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;La via està força bé, en algun tram la roca trencada, però normalment bona. Algun llarg poc equipat, els passos difícils estaven ben assegurats. Hi ha diversos llargs fàcilment empalmables. Ara, s&#39;ha de vigilar si vas de primer a la segona cordada i la cordada anterior decideix empalmar dos llargs. A mi em va passar, no en vaig ser conscient perquè tenien la meva ressenya i em vaig saltar la reunió del primer llarg que vem empalmar i que no estava especialment ven equipat. Així doncs vaig fer uns 30 o 35 metres sense cap assegurança, i la última que havia xapat era un cordino.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style=&quot;text-align: center;&quot;&gt;&lt;a onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot; href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0aFNCcSG331BxsoROzX_nhx-qvS-dCCbuiailCgaIOav7_mH2UGsUP_FcX_P7NlriBa7-xEqs3sDcNjjt-VL9RQ9g0wRPbFXSfQ9C_WZRLExGYpgMz1ybvMMC0OoaTOTSjKwfWRoaWxg/s1600-h/IMG_2233.jpg&quot;&gt;&lt;img style=&quot;margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 234px; height: 312px;&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0aFNCcSG331BxsoROzX_nhx-qvS-dCCbuiailCgaIOav7_mH2UGsUP_FcX_P7NlriBa7-xEqs3sDcNjjt-VL9RQ9g0wRPbFXSfQ9C_WZRLExGYpgMz1ybvMMC0OoaTOTSjKwfWRoaWxg/s320/IMG_2233.jpg&quot; alt=&quot;&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5121267998891877186&quot; border=&quot;0&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=&quot;font-size:85%;&quot;&gt;El Lins a mig segon llarg (V), al costat d&#39;on hi havia la primera i última assegurança del llarg. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El primer i el vuitè llargs són els més difícils. En el primer la dificultat decreix ràpidament. El vuitè és més constant, tot i que la part més difícil també està al principi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: center;&quot;&gt;&lt;a onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot; href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0j4ThyOpf0hWuktvOS8bkMD-tTs3_2rA0g7-z1pmWS-iXIg4jZzvYME7eEdCs8Sn7ohtroPzCMCyCI27ixUNNWSNf-hl8dM17_ch6pJY9po6AcNa3hxTA9bWvfjO-_6zbkUcOe_L4zA/s1600-h/IMG_2253.jpg&quot;&gt;&lt;img style=&quot;margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 245px; height: 327px;&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0j4ThyOpf0hWuktvOS8bkMD-tTs3_2rA0g7-z1pmWS-iXIg4jZzvYME7eEdCs8Sn7ohtroPzCMCyCI27ixUNNWSNf-hl8dM17_ch6pJY9po6AcNa3hxTA9bWvfjO-_6zbkUcOe_L4zA/s320/IMG_2253.jpg&quot; alt=&quot;&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5121270039001342802&quot; border=&quot;0&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=&quot;font-size:85%;&quot;&gt;L&#39;Alfred al vuitè llarg (6a)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi ha diversos llargs d&#39;enllaç, molt fàcils i sovint sense cap assegurança, en alguns casos es poden unir fàcilment amb el llarg anterior. Així, tot i que a la ressenya diu que n&#39;hi ha 13, 4 o 5 d&#39;aquests són més aviat un tràmit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: center;&quot;&gt;&lt;a onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot; href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9TQlLUJL_s2-II_tHUnl19v3fB8xM9QIfCqtxCDlgAVhXiBazA7IEBXloR8g5a6FODVgQER6KjcD3hPDnJ-NZZjglsaT79FBC-4bee4ZaGixL5NeNn5IOHYwudZtgGiXqd-qrKjF3dsw/s1600-h/IMG_2249.jpg&quot;&gt;&lt;img style=&quot;margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 324px; height: 242px;&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9TQlLUJL_s2-II_tHUnl19v3fB8xM9QIfCqtxCDlgAVhXiBazA7IEBXloR8g5a6FODVgQER6KjcD3hPDnJ-NZZjglsaT79FBC-4bee4ZaGixL5NeNn5IOHYwudZtgGiXqd-qrKjF3dsw/s320/IMG_2249.jpg&quot; alt=&quot;&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5121271159987807074&quot; border=&quot;0&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=&quot;font-size:85%;&quot;&gt;L&#39;Albert al final del sisè llarg (V+), els últims metres tenen la seva gràcia. Des d&#39;aquí es veu tota la part inferior de l&#39;aresta.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Diu en alguna ressenya que només és necessari portar cintes express, nosaltres la vem fer així, però no estarà de més algun friend petit o algun tascó, sobretot si les vostres ànimes són fàcilment impresionables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: center;&quot;&gt;&lt;a onblur=&quot;try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}&quot; href=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpzldMukEcnSjUmeoGHGi37xqYUQ3ka3GIPilsfcH7VM3QYptYRa4GR6FT-rmbbDg-AUu6NNoFgjnVPgvOxQefTmEBiRKRAzCcu1jLd-vMRQOx8G_gu0cRsXW8jlZ7HYZtqmTtHWtr6Ns/s1600-h/IMG_2275.jpg&quot;&gt;&lt;img style=&quot;margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 285px; height: 380px;&quot; src=&quot;https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpzldMukEcnSjUmeoGHGi37xqYUQ3ka3GIPilsfcH7VM3QYptYRa4GR6FT-rmbbDg-AUu6NNoFgjnVPgvOxQefTmEBiRKRAzCcu1jLd-vMRQOx8G_gu0cRsXW8jlZ7HYZtqmTtHWtr6Ns/s320/IMG_2275.jpg&quot; alt=&quot;&quot; id=&quot;BLOGGER_PHOTO_ID_5121272740535772018&quot; border=&quot;0&quot; /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style=&quot;font-size:85%;&quot;&gt;L&#39;Albert assegurant-me des de la última reunió.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style=&quot;text-align: justify;&quot;&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A la baixada vam fer una petita drecera per una canal interessant, on el camí estava poc marcat però era evident (cap avall, jeje). Aquesta canal és la que es veu mentre escales la via a l&#39;esquerra. Diria que el camí real, baixa per una canal que queda una mica més enllà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La via és força aconsellable, dificultat moderada i roca més o menys bona. Les assegurances allunyen quan la dificultat baixa, i en principi els passos més difícils estan ben assegurats. A gaudir-la!!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bringuiton.blogspot.com/feeds/7814924392809091579/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment/fullpage/post/2390291981656049998/7814924392809091579' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7814924392809091579'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/2390291981656049998/posts/default/7814924392809091579'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bringuiton.blogspot.com/2007/10/aresta-ribas-montserrat.html' title='Aresta Ribas Montserrat'/><author><name>david</name><uri>http://www.blogger.com/profile/00405193139190122867</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='https://img1.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" url="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuGIXvRz1jW1NQV1b2RR-6ixRtrzNCqlccQQeayU9NVuupXY6J2MNe7ISkX9zcjN0X7M1kaGuU2udPxfklBpZGdstJgeo08wBh38tIlwF48Cm2lJZtoABKA8eL6VkihWUz_NNlfFqRQlw/s72-c/untitled.bmp" height="72" width="72"/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>