BCNudge

Pràctica "black hat" en social media

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Sun, 05 Feb 2012 18:30:00 +0000

Fa uns dies que circula per Facebook i Twitter una història que tracta sobre una situació que es va donar dins d'un avió. Pel que es veu, el capità de l'avió va convidar a un home negre a primera classe perquè una senyora gran blanca no volia seure al seu costat.

bullshit

Una gran història contra el racisme que sempre queda mot bé de compartir. L'efecte "viral" (odio aquesta paraula) és impressionant en històries d'aquest tipus.

Doncs bé, la primera vegada que va aparèixer a la meva pantalla ja vaig desconfiar i una simple cerca a Google va confirmar la meva sospita. És una llegenda urbana que circula des de fa més de dues dècades i se n'han fet moltes versions diferents. De fet, crec que em sonava de feia anys.

La història actual deixa ben clar que això va passar a TAM Airlines (anys enrere havia passat suposadamet a Brittish Airways i a moltes d'altres companyies). No m'estranyaria gens que això sigui un altre cas de "black hat" social media.
Que la història és un "fake" és bastant clar però que algú de TAM Airlines hagi intentat colar-la ja és més difícil de demostrar. De totes maneres, qui hagi sigut ha demostrat poca originalitat.

L'any 2012 serà l'any de les pràctiques "shot-in-the-dark" en Social Media

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Fri, 30 Dec 2011 17:27:00 +0000

Defineixo les pràctiques "shot-in-the-dark" en Social Media com aquelles estratègies desesperades per captar clients/compradors en plataformes socials (Twitter, Facebook, LinkedIn...) que són contràries a la Netiquette del lloc o a les normes bàsiques de convivència i interacció a la xarxa.

La meva predicció és que a l'any 2012 pujaran exponencialment aquestes pràctiques fins a convertir-se en un problema greu, perquè molesten als usuaris i perquè perjudiquen el sector del màrqueting i el branding a les xarxes socials.


Prop de 24000 clicks provinents del shot-in-the-dark	(font: bit.ly)

El sector s'està pervertint a marxes forçades, cosa inevitable amb l'arribada de molts usuaris nous que no coneixen prou el medi i van desesperats a la caça del client.
Tot i això, sempre hi haurà bons professionals que adquireixen cada vegada més bona reputació, gràcies a la seva bona feina i també gràcies als que estan fent les coses malament.

Fa un temps, un amic del Twitter em va preguntar si em molestava que "qualsevol" entrés al món de les xarxes socials i s'auto-denominés Community Manager o Social Media Strategist...li vaig contestar que tant me fa, els bons són benvinguts perquè enriqueixen el sector. D'aquests sempre hi ha coses a aprendre. Els que no són prou bons, no duren gaire. És el darwinisme del sector.

QUÈ CAL FER?
Denunciar, sempre.

Yahoo Answers, when crowdsourcing went wrong

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Sun, 27 Nov 2011 18:40:00 +0000

Només un petit apunt per desfogar-me dient que probablement, la basura més ben posicionada a internet és Yahoo Answers.

WTF!

Sí, em conec la teoria, també m'he llegit el magnífic "The Wisdom of Crowds" però Yahoo Answers no cola. És un altre exemple de com una bona idea no sempre funciona.

Blocs de pisos

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Tue, 08 Nov 2011 13:11:00 +0000

Blocs de pisos. 2011
GIMP a partir de quadre de pintura acrílica sobre tela.

Els 6 principis de persuasió de Cialdini

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Thu, 03 Nov 2011 10:45:00 +0000

Cialdini

Un dels meus autors preferits és en Robert Cialdini, psicòleg americà especialitzat en l'estudi de la ciència de la persuasió.

Des de fa un temps el trobo citat a quasi tots els llibres que llegeixo, un d'ells "Errornomics. Why we make mistakes and what we can do to avoid them" de Joseph T. Hallinan, gran llibre! o el genial "Blink. The power of thinking without thinking" de Malcolm Gladwell.

I és que està demostrat, encara que ho neguem, que el 90% de les compres que fem estan subjectes d'alguna manera a algun tipus d'influència social.

Les investigacions de Cialdini i d'altres psicòlegs socials poden ser força útils als responsables de comunitats online.

És important saber quines lleis o biaixos regeixen el comportament dels usuaris en aquest medi i provar coses sempre mesurant (analítica web) els resultats orientats als objectius que tenim marcats.

Cialdini va identificar 6 principis de Persuasió. Els poso aquí sota amb una breu descripció.

Reciprocitat: La gent té tendència a retornar un favor. Exemple: Etiòpia va ajudar a Mèxic durant el terratrèmol de 1985 perquè Mèxic havia ajudat a Etiòpia durant la seva lluita per la independència 50 anys abans.
Compromís i coherència: La gent tendeix a ser consistent amb un compromís si ho ha confirmat per escrit. Exemple: Les convocatòries on el convidat ha de confirmar la seva assistència tenen més percentatge d'èxit. Lligat a la dissonància cognitiva.
Prova social: La gent tendeix a fer el que fa l'altra gent. Es busca conformitat. Exemple: Algunes sèries de televisió usen "riures enllaunats", això fa que la percepció que es té de la sèrie sigui més divertida.
Autoritat: La gent tendeix a respectar l'autoritat social o jeràrquica. Trobem múltiples exemples en actes de guerra.
Agradositat: La gent tendeix a creure o a ser influenciada per la gent que agrada d'alguna manera. Exemple: Molts anuncis usen famosos o gent atractiva per captar l'atenció dels seus productes.
Escassetat: La gent tendeix a desitjar alguna cosa quan és única o limitada. Exemple: Els anunciants de vegades usen l'estratègia de dir que només queden "últimes unitats" d'un producte.

Una altra paradoxa pel Community Manager

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Wed, 02 Nov 2011 12:12:00 +0000

Ja vaig advertir fa un temps sobre els perills del flooding a les xarxes socials. Entenc per "flooding" la desmesurada publicació d'apunts al mur de Facebook, a Twitter o a d'altres plataformes.

Però, quant (amb t) es considera molt?

Doncs depèn de la pàgina, òbviament. Cada comunitat es comporta diferent i els seus individus són influenciats de manera directe (conscient o inconscientment) pels comportaments dels altres membres de la comunitat, igual que a la vida real. Això és el que en anglès es diu "peer pressure".

Jo el que aconsello és fer servir la "columnaWTF"® ;)

Cada vegada és més important tenir els abandons en compte, sobretot per aquestes raons:

Facebook ja està en un punt de ser sobre-explotat. Els time-lines dels usuaris treuen fum
Els usuaris estan cada vegada més cansats de ser exposats a tant bombardeig publicitari
Els usuaris són més susceptibles que abans
Els usuaris cada vegada estan més informats sobre les eines de filtratge

Però el flooding xoca de front amb la ignorància, ja sigui del client/marca o del mateix Community Manager.

Inevitablement associem l'escriure més, publicar més fotos i més material amb el fet de treballar més i de fer una feina més eficient. Basant-se amb aquesta premisa, el client exigirà més publicacions al responsable de les seves comunitats perquè en el seu imaginari, això serà positiu per la marca i at the end of the day, per això el paga!

Avui en dia, molts CMs es troben amb aquest dilema. Cobren uns diners per fer una feina i no només s'ha de fer la feina si no que també s'ha de demostrar que aquesta feina s'ha fet. Això fa que el flooding sigui una espècie de paradoxa pels que fan aquesta professió; Per una banda és perjudicial per la marca però per l'altra, manté les boques callades del client, i ja se sap: qui paga mana.

Almenys en aquest país tan meravellós com el nostre, on TOTHOM sap de TOT.

How to owl like a ninja #HootupBCN

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Mon, 24 Oct 2011 08:41:00 +0000

El passat dijous dia 20 d'Octubre vaig participar de ponent al primer #Hootup de Barcelona.

like a ninja...igual

Els ponents només teníem deu minuts per exposar pel que vaig optar per fer una cosa molt amena titulada "how to owl like a ninja" en la que exposava 4 trucs o funcionalitats que es poden fer amb la versió gratuïta de Hootsuite.

La bona amiga i ex-companya a Elogia Marta Jiménez Hita va explicar com van treure un bon rendiment de Hootsuite amb un compte tan complexe com Groupalia ( ho conec bé perquè hi vaig participar en les fases inicials)
També va ser convidada la també amiga Cristina Vila Umbert, que és la Community Manager de Volkswagen que va fer una presentació de benchmarking de diferents eines de Social Media. Molt interessant tot plegat.

Podeu trobar totes les presentacions a l'Slideshare de Enconexo, empresa organitzadora de l'esdeveniment i amb la que col·laboro habitualment. A la seva pàgina de Facebook hi ha penjades les fotos.

A part, aquest acte va servir per a donar a conèixer una enquesta sobre eines de gestió de les xarxes socials, els resultats dels quals també es van exposar durant el #HootupBCN i també es poden trobar a l'Slideshare esmentat així com també a desenes de notícies de diferents mitjans.

How to owl like a ninja

View more presentations from Enconexo

Sobre miLLoringlix, blogging i això

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Fri, 14 Oct 2011 11:03:00 +0000

Volia compartir aquí aquesta entrada que he fet a miLLoringlix.

Meetup de Hootsuite

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Mon, 10 Oct 2011 17:30:00 +0000

Aquest dissabte passat vaig tornar al #BCM una vegada més de la mà de l'amic Xavier Colomés (company de la 1ª promoció i ara professor del mateix), per acompanyar-lo a una classe sobre gestió de crisis online.

Com l'altra vegada, va ser una bona experiència genial i vaig participar a la classe de manera ocasional. Aquesta vegada però, van convidar-nos al "breakfast share" perquè expliquèssim les nostres trajectòries professionals i vivències relacionades amb el #BCM.

Una de les coses de les que vam parlar va ser de la suposada batalla entre Hootsuite i TweetDeck , cosa que vaig aprofitar per a convidar a tots els beceemes al Meetup d'usuaris de Hootsuite que organitza Enconexo.

Els que em coneixen i/o llegeixen saben que sóc un gran fan de l'eina del mussol i és clar, ja m'he reservat un lot de "Hootkits". ;)

Els 30 primers inscrits tenen aquest regal de Hootsuite (foto d'Adriana Freixa)

Aquí podeu accedir a la pàgina d'inscripció amb els detalls de la trobada i el lloc. Serà el proper dijous dia 20 a les 19:30.

Ens veiem allà!

Com amagar el que escolto a Spotify?

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Wed, 28 Sep 2011 07:39:00 +0000

Deixant de banda la crisi econòmica mundial, una de les preocupacions més grans que té la gent aquests dies, és tenir molta cura en escollir les cançons que s'escolten a Spotify.

El nou Facebook ens regala un feed amb les cançons que escolten els nostres amics en tot moment. Una cosa que va bé per conèixer les gustos musicals dels amics i també, per descobrir noves propostes musicals.

Però, horror!
Què passa si els nostres gustos musicals ens deixen en evidència? Ningú vol que els seus amics descobreixin que és un fan de... Kenny G, no és gaire cool avui en dia.

COM CONFIGURAR FACEBOOK PER AMAGAR SPOTIFY?

Pas 1.
Accedir a "configuració de privacitat"

Pas 2.
Accedir a la configuració de "aplicacions i llocs web"

Pas 3.
Aquí hi ha tota la llista d'aplicacions que tenim associades al nostre compte de Facebook. Buscar Spotify.

Pas 4.
Trobem Spotify i cliquem a "editar".

Pas 5.
Aquí veiem com ho tenim configurat. Qui pot veure la nostra activitat?
En el meu cas, ho tinc perquè ho puguin veure els meus amics. Si volem canviar això, cliquem.

Pas 6.
Aquí tenim diferents opcions. Si no volem que es vegi quines cançons escoltem via Spotify, cliquem a "personalitza" .

Pas 7.
Cliquem "només jo" i desem preferències.
Ja pots escoltar a Kenny G en pau sense deixar de ser guai.

Ara només ha de vigilar el teu "porn shui" ;)

El "bug" més popular al nou Facebook

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Tue, 27 Sep 2011 10:59:00 +0000

Aquests dies, amb l'aparició del nou Facebook, s'està multiplicant un copy-paste als murs dels nostres amics que evidencia que hi ha, almenys, una cosa que no agrada de la nova plataforma.

L'escrit diu així:

Em podríeu fer un favor? Poseu el ratolí sobre el meu nom, espereu que carregui la finestreta que surt, i poseu el ratolí sobre "Subscrit (a)". Després desmarqueu l'opció "Comentaris i 'M'agrada'". Això evitarà que els meus comentaris en publicacions d'amics es facin públics.
Després publiqueu això al vostre mur si no voleu que cada cosa que feu aparegui a la part superior dreta.
Moltes gràcies.

El primer que m'ha vingut al cap és descriure aquest fenomen com a "bug social" perquè vindria a ser una espècie d'error del sistema que no és acceptat socialment...però, després he pensat que seria una bajanada molt gran dir això, per tant, ho retiro!

El que molesta a certes persones és que, a la part superior dreta, es vegi l'activitat dels amics. Especialment els comentaris que hom pot fer en els murs d'altres amics o d'amics comuns, és clar. Això òbviament, no és un error del sistema (bug), però ho he definit així entre cometes per fer la conyeta geek.

La gent que està a Facebook està exposada a aquestes coses i està molt bé que es facin aquests tipus de missatges si hom no vol que els altres vegin el que s'escriu als altres murs. Però hem de tenir en compte una coseta:

Cadascú s'ha de configurar el seu Facebook com vulgui. Això vol dir que cadascú escull el que vol veure, el que vol compartir i sobretot, qui vol que vegi el que s'escriu.

El nostre Facebook és el que nosaltres volem que sigui.

La llei de Moore & Zuckerberg

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Fri, 23 Sep 2011 10:06:00 +0000

Ahir vaig estar mirant per streaming la #F8 de Facebook i penso que va ser històric. La posada en escena va ser genial, amb un inici divertidíssim de la mà del còmic Andy Samberg fent de Mark Zuckerberg. Molt sentit de l'humor (mes o menys irreverent) i molta ironia per trencar el gel.

Zuckerberg & Samberg

Els moments més Don Draper van venir després però una de les coses que em va agradar més va ser el final, quan Zuckerberg va agafar el micro i va justificar d'alguna manera el perquè de tot plegat (la inevitable i indiscutible tendència a l'alça del fet de voler compartir cada vegada més coses online) amb una nova teoria que s'inspira en la famosa Llei de Moore.
Segons el creador de Facebook, el volum d'informació que la gent comparteix a la xarxa fa una curva exponencial, és una versió social de la Llei de Moore.

Ens agradi o no i/o ho fem o no, això està passant. El nou Facebook ens ho posa encara més fàcil, per això és històric.

No és nou, ja fa anys que estan canviant les relacions humanes. Ho sentim a dir a cada conferència i a cada article del diari. Però ara entrarem en una nova dimensió de bogeria col·lectiva d'addictes a compartir.

Ens estem tornant bojos i encara no tinc clar si és bo o dolent. Pel que és veu, aprendrem noves receptes de cuina, com pot ser això ser dolent? ;)

La versió social de la Llei de Moore és una realitat i...

...Google+ va morir ahir.

Canvi importantíssim a Facebook

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Mon, 19 Sep 2011 12:17:00 +0000

M'ha sorprès molt la poca repercussió que ha tingut un dels canvis més importants a Facebook en els últims temps;
la informació que es pot veure a partir del 15 de Setembre sobre el número de vegades que un contingut ha estat compartit i, depenent de la configuració de l'usuari personal, qui ho ha fet.

Des d'un punt de vista professional, aquest canvi és espectacular!

Atenció al que permet:
- Tenir molta més idea de quin tipus de material és més susceptible a ser compartit. Exemple real: La pàgina de fans del FC Barcelona publica diferents fotos del partit anterior. A partir d'ara poden saber quines fotos són les més compartides, per tant, les que són més "virals" (perdó per la paraula). De fet, n'hi ha que no s'han compartit cap vegada i algunes han tingut molt èxit.
- En moltes ocasions es poden veure els comentaris que posa la gent al seu propi mur acompanyant la foto/vídeo etc. Aquesta informació és súper valuosa!
- En moltes ocasions es pot saber el número d'amics de la gent que ho ha compartit. Per tant, dóna una idea teòrica de l'efecte viralitzador
- Es poden identificar "brand ambasadors" més fàcilment. (depenent de configuració personal clar)
- En moltes ocasions es poden veure els comentaris dels amics de qui ho ha compartit.
- Els informes professionals poden ser molt més exhaustius i qualitatius.

Sorprenent:
- Una cosa que m'ha sorprès és que no només els administradors de les pàgines poden veure això, si no que tothom ho pot veure.
____

Curiosament se li va donar molta més importància al nou botó de subscripcions per perfils i pàgines, un canvi que no aporta gaire i de fet, la majoria de gent que va fer RTs i comentaris, no tenen ni p* idea del què vol dir i a més, no ho faran servir.

Update 18:00
M'he oblidat de dir abans que també es poden veure els "shares" als perfils personals. No només a les pàgines.

Planking, owling, horsemaning...#Scarlettpose?

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Thu, 15 Sep 2011 08:30:00 +0000

Ahir va ser un d'aquells dies mítics a Twitter gràcies a l'aparició d'unes suposades (?) fotos de l'actriu Scarlett Johansson despullada que suposadament es va fer amb el seu mòbil i van ser suposadament hackejades.

Això, com sempre passa, va portar a un gran rebombori i moltes conyes. NTBTS...

Vist des d'un punt de vista cultural, m'ensumo que aquest fet pot passar a la història d'internet, aquestes fotos passaran a ser part d'aquesta espècies de sub-cultura mundial de la xarxa. Una altra inside joke d'internautes.

És només una qüestió de temps, si és que no ha passat ja!, que aparegui el concepte "Scarlett pose" o "Scarlett style photos"...
Avui al matí ja he trobat un parell de reconeguts humoristes que s'han apuntat al "Scarlett pose"...segur que en sortiran més.

Planking, owling, horsemaning...Scarlettpose?

Berto amb el seu Scarlett pose. Font: Yfrog

L'humorista Rob Delaney fent una Scarlett pose l'any 2009. Òbviament la foto guanya molta repercussió avui.

13 Setembre

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Tue, 13 Sep 2011 14:57:00 +0000

13 Setembre. 2011
Pintura acrílica sobre paper.

L'efecte backfire a Twitter

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Wed, 07 Sep 2011 16:15:00 +0000

Crec que en major o menor mesura tots hem patit el despotisme de les companyies de telefonia mòbil.

ANTECENDENTS

Movistar es va equivocar en una factura meva i em van cobrar uns 300€ de més (250€+IVA). Des del primer moment van reconèixer l'error i em van confirmar que em tornarien els diners. Això va ser pel Maig del 2011 i no hi ha hagut manera que me'ls tornessin. Ja us podeu imaginar les vegades que els he trucat, les hores de musiqueta d'espera i els diferents números de reclamacions que m'han passat sense resultat.

Les xarxes socials són un "nou" front de reclamació cap a les marques. Ja fa temps que estic dient que certs canals de certes marques s'han convertit en un Customer Service més. Movistar va apostar fort per Twitter i va implementar un canal d'Atenció al Client.

Durant aquests mesos he intentat contactar amb ells en diferents ocasions i fa uns dos mesos va semblar que m'havien solucionat el problema. Una persona molt amable i atenta, per DM em va dir que em tornarien els diners per l'Agost. Fins i tot em va trucar. Molt professional, però al final no em van tornar els diners, aquesta vegada tampoc.

BACKFIRE
Després d'intentar, en moltes ocasions, que contactessin amb mi de nou via tweets, DMs i també per telefon i no aconseguir-ho, Movistar em va posar l'escenari ideal per atacar. I reclamar el que és meu, vaja, el que em van robar.

Primer de tot van fer un tweet que m'ho van posar molt bé per mostrar la meva lògica resposta de client insatisfet:

12:21 Vaig aconseguir 26 RTs gràcies a l'evident efecte empàtic.

Aquest és el primer exemple de l'Efecte Backfire a Twitter.

Després van fer un concurs que encara m'ajudava més a expressar la meva queixa i frustració cap a ells.

Try me!

Doncs això, que vaig voler participar al concurs. Sóc un gran fan d'Angry Birds.

12:52 45 RTs

Gracias a l'efecte empàtic que comentava i a l'ajuda d'alguns al·liats coneguts i no coneguts el meu tweet va ser de llarg, el més retweetejat del concurs. Curiosament, el dels "ladrones" va ser el segon!
Durant les següents hores, vaig començar a rebre missatges de gent que no coneixia i que tenia o havia tingut problemes amb Movistar o amb altres companyies telefòniques

Al·liat

Topsy no enganya

Al final els CMs de Movistar em van demanar que els fes un DM a les 14:06 després de 28RT. A les 17:19 i uns quants RTs més em van contestar dient-me que no em pagarien fins al cap de dos mesos com a mínim, el mateix que m'havien dit dos mesos abans.
Aquesta història no té final feliç, ja que no em van solucionar el problema i vaig decidir denunciar-los via OCU.

Vull deixar clar que no tinc res en contra dels professionals que gestionen el compte de Movistar, no se qui són ni m'interessa. M'imagino que ells van fer els possibles per parar "el cop" i que la marca els va posar impediments per solucionar el problema abans. Quan hi ha mini-crisis online com aquestes, sempre hi ha un punt en el que la marca en pot sortir reforçada. Aquest cop no va passar, de totes maneres, tampoc crec que els importi molt perquè estan acostumats a rebre atacs de tot tipus cada dia.

El dia després van fer aquest tweet que em va fer força gràcia.

No, no vaig guanyar el meu peluix tot i que havia tingut el màxim número de RT i els meus tweets eren els que havien agradat més, mala sort.
El que sí vaig guanyar és un nou cas d'estudi de l'efecte backfire a les xarxes socials.

I love Twitter

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Wed, 24 Aug 2011 10:56:00 +0000

No acostumo a posar vídeos aquí però avui faig una excepció. Aquest és un vídeo que he descobert fa poc tot i que fa anys que corre per la xarxa.

M'ha encantat perquè m'hi he sentit identificat.
Els que som uns viciats de Twitter som criticats pels off-Twitters per l'absurditat que comporta haver d'explicar el que fem en tot moment i sobretot perquè de vegades no ens importa el que llegim ni als nostres followers els importa el que expliquem! ...i molts cops tenen raó! però
I love Twitter anyway.

Rule of thumb #0008 a les xarxes socials

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Tue, 23 Aug 2011 16:45:00 +0000

Els anònims no tenen credibilitat. Un usuari amb nom, cognoms i fotografia sempre serà més creïble.

#riots a Escòcia? el mal temps i els imbècils de Facebook

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Tue, 16 Aug 2011 10:35:00 +0000

M'ha agradat el petit article al diari escocès Daily Record d'aquest passat diumenge 14 d'Agost on parla de la influència de la meteorologia en les revoltes al Regne Unit.

Segons el professor Paddy J. O'Donnell del Departament de Psicologia de la Universitat de Glasgow, les revoltes no es van donar a Escòcia perquè feia mal temps, a diferència de les ciutats angleses a on feia un temps molt idoni per aquest tipus d'activitats.

Vaig estar seguint especialment les revoltes de Liverpool i s'ha de dir que el mal temps del tercer dia va ser determinant a que no es produïssin disturbis.

Us deixo una foto de l'article, molt interessant sobretot per la gent que li agrada, com a mi, el món de la psicologia social i l'economia de la conducta en general.

Però, tot i que no hi va haver #riots a les ciutats escoceses, sí hi va haver detinguts, un noi de 16 anys que va incitar a la violència des de Facebook i un altre de 18 anys pel mateix motiu.
Aquests dies s'ha parlat molt sobre de com la policia "espia" Facebook, Twitter i altres plataformes socials per controlar aquest tipus d'activitats criminals. La meva opinió és que serien molt incautes de no fer-ho!. Aquestes pràctiques han de ser normals, no és espionatge, és una investigació sobre un crim i les proves estan a l'abast de tothom.

Hi ha hagut a la Gran Bretanya moltes detencions per aquests tipus de missatges a les xarxes socials, si algú és prou imbècil com per instar a la violència des del seu Facebook obert, el més normal és que rebi una trucada a la porta de casa de la policia.

Una altra cosa seria que s'investiguessin missatges privats, emails o sms. En aquests casos, sí que penso que hi hauria un debat sobre la privacitat de la xarxa.

Una altra cosa que ha donat molt resultat a la policia britànica ha estat la publicació de fotos dels "looters" a les seves webs. La gent podia ajudar a la policia a identificar els criminals. La col·laboració ciutadana ha estat molt important en aquest aspecte, com per exemple en la identificació del tristament famós Reece Donovan, el noi de 21 anys, ara "estrella" de Youtube per robar a un estudiant ferit.

Assignació de likes a Youtube com a mètode comunicatiu (2)

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Sun, 31 Jul 2011 15:33:00 +0000

Fa uns dies vaig fer aquest petit estudi que anava sobre el canvi en la freqüència i tendència en l'assignació de likes i unlikes a un vídeo de Youtube.

Vaig comparar dos períodes; el primer comença quan el vídeo va ser pujat a Youtube, el 24 d'Abril de 2008 i acaba el 23 de Juliol del 2011 a la tarda, quan la notícia de la mort de la cantant Amy Winehouse es comença a estendre a internet.
El segon període era de només 24 hores. Com era d'esperar, les visites van pujar a un ritme espectacular però més que analitzar això, volia veure si s'evidenciava un canvi de tendència en l'assignació de likes i unlikes al vídeo en qüestió.

I sí, hi va haver un canvi important. La gent va "votar" amb molta més freqüència. La mitjana de likes va pujar un 65% i el més sorprenent és que la mitjana d'unlikes també va pujar i molt, concretament un 125%.

Doncs bé, ara vull veure si aquesta tendència es manté una setmana justa després de la "foto" del 23 de Juliol.
Durant les 24 hores del segon període tot era molt recent i s'entén que les votacions es van fer "en calent".
A veure què passa en el període 3. Recordem que ha estat una setmana amb molts homenatges, repeticions de concerts per la TV, imatges del funeral, reportatges als diaris i a qualsevol mitjà de comunicació online i offline, retorn al número 1 en ventes a UK, bromes gràfiques i mofes a la cantant, polèmiques entorn a algunes d'aquestes mofes, cartes obertes d'amics de la cantant i molt de debat entorn a l'addicció a les drogues i crítiques de com la societat tracta als addictes.

Com van afectar aquests fets a les votacions? Es van mantenir igual que al període 2?
Aquí tenim la foto del dia 30 de Juliol a la tarda. Exactament 6 dies després de la foto del període 2 i 7 dies de la del període 1.

Aquest és el resultat:Analitzant els números veiem que la mitjana d'unlikes es situa a nivells del període 1 i que la mitjana de likes es manté alt tot i que el pic es va assolir durant el període 2.

Melting city

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Wed, 27 Jul 2011 09:08:00 +0000

Melting City. 2011
Pintura acrílica sobre paper. Lleugers retocs amb Gimp.

Assignació de likes a Youtube com a mètode comunicatiu

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Sun, 24 Jul 2011 22:01:00 +0000

A part dels anàlisis que sempre faig amb eines com Topsy i Trendistic, aquest cop vaig voler provar una altra cosa.
Un petit estudi més enfocat al sentiment, més en la línia del que més m'agrada, que és l'anàlisi de l'economia de la conducta.

Vaig fer una captura d'imatge a un vídeo representatiu de l'Amy Winehouse a Youtube poques hores després que es sabés la notícia, i una altra, exactament 24 hores després de la primera captura.

M'interessava esbrinar si l'increment de les visualitzacions tenia un caire més positiu o negatiu en el sentiment.
Evidentment sabia que les visualitzacions creixerien a un ritme espectacular, però volia saber si el fet que la cantant hagués mort (suposadament per culpa de la seva addicció a la droga) faria que la gent expressés la seva opinió amb un canvi en la tendència d'assignació de "likes"(m'agrada) i "dislikes"(no m'agrada) al vídeo.

Tinc clar que aquest és un indicador que no necessàriament parla del vídeo en sí, si no de l'artista.L'assignació de likes, és un mètode comunicatiu dels usuaris amb el seu entorn(!) i amb el subjecte del vídeo. Hem de tenir en compte que depenent de la configuració personal del compte de Youtube, un usuari pot compartir automàticament la seva interacció:
- like
- dislike
- comentari fet
- subscripció
- fet favorit
- pujada de vídeo
- ajuntar vídeo a llista de reproducció)

a aquestes plataformes:
- Facebook
- Twitter
- Reader
- Orkut
- MySpace

Normalment, menys d'un 1% dels usuaris que visualitzen els vídeos fan likes o dislikes. Una de les raons és que s'ha de tenir com a mínim un compte de Google o de Youtube i estar loggejat en aquell moment. Una altra raó és que senzillament fa mandra o no es té una opinió prou clara o interessada com per ser expressada.

Fer un like/dislike o un comentari a Youtube és un acte comunicatiu, és una declaració unilateral.

Aquí hi ha els resultats del meu anàlisi:

Increment número visualitzacions: +18.85% /// 19.49 visualitzacions/segon
Increment número de likes: +31.14%
Increment número de dislikes: +42.6%
_

Període 1 :
Likes: 0.2336%
Dislikes: 0.0056%

Període 2 (24 hores) :
Likes: 0.3859%
Dislikes: 0.0126%

Diferència entre la mitjana Període 1 i mitjana Període 2 de likes: +65.19%
Diferència entre la mitjana Període 1 i mitjana Període 2 de dislikes: +125%

Els dislikes han augmentat pràcticament el doble que els likes.

Els atacs de Noruega i la mort d'Amy Winehouse. Senzill anàlisi numèric

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Sun, 24 Jul 2011 17:20:00 +0000

Quan passen esdeveniments de molta repercussió mediàtica sempre estudio els números per medir-ne l'abast.
En els darrers dies n'hi ha hagut dos que han provocat reaccions molt grans;
El primer va ser els gravíssims atacs terroristes a Noruega i el segon la mort de la cantant britànica Amy Winehouse.

No tenen absolutament res a veure una cosa amb l'altra però vaig voler comparar-ne les mencions numèricament a Twitter. Els atemptats a Noruega van tenir mencions a centenars de milers de tweets amb un pic el divendres 22 de Juliol 2011 que va estar a l'entorn del 1.1-1.5% del tweets mundials. Unes xifres molt grans sobretot si tenim en compte que molta gent del món no sap a on és ni Oslo ni Noruega.

Les mencions a l'Amy Winehouse representen, al meu enteniment, un nou rècord mundial de mencions a Twitter.
En els darrers anys he anat analitzant esdeveniments i mai havia vist una cosa igual. El rècord d'abans probablement el tenia la mort de Bin Laden i no crec que hagués arribat al 6% dels tweets a nivell mundial. La veritat és que ara no ho recordo.
El passat dissabte dia 23 de Juliol, les mencions a la cantant arribaven aproximadament al 14% de tweets mundials.

Fa por pensar quin serà el nou rècord.

Twitter no solucionarà els problemes del món

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Thu, 21 Jul 2011 10:41:00 +0000

Amics, sento anunciar que Twitter no és la solució als problemes de la humanitat.

Sóc un heavy-user i gran defensor de Twitter però tinc clar que no serveix per:

- redactar una constitució d'un país
- pagar la teva hipoteca
- sortir de la crisi
- votar en unes eleccions
- ...

Sí serveix per moltes coses, moltíssimes! i és genial però no flipem tan amics.
No cal retuitejar qualsevol imbecilitat que contingui la paraula Twitter...

El temps i els vídeos virals

noreply@blogger.com (Carles Roca-Font) — Mon, 18 Jul 2011 16:17:00 +0000

Estarem tots d'acord que la percepció que tenim del temps està canviant. Que el temps passa volant es ve dient des de...sempre!
...però parem-nos a pensar en una cosa que va "passar" a Twitter fa només un any i segur que la sensació que ens deixa és que fa molt més.

El bombardeig d'informació al que estem sotmesos a diari és impressionant, sempre ho ha estat però amb l'aparició de les xarxes socials això s'ha multiplicat. Cada dia milers d'anuncis i campanyes online intenten captar la nostra preuada atenció. Volen sorprendre'ns, emocionar-nos...o escandalitzar-nos.

Cada dia mirem i analitzem desenes de campanyes i la gran majoria se'ns obliden al dia després, o no en recordem el nom de la marca, o a on les hem vist, o qui ens les ha passat.
Només ens recordem de les que ens han impactat de veritat.

Tot va a un ritme frenètic, consumim informació a dos-cents per hora i molts cops la compartim sense ni haver-la acabat de veure o ...llegir.

És per això que si algú vol fer un vídeo que tingui èxit, el que ha de fer és anar al gra. Impactar asap! La qualitat és secundària.

Si un vídeo triga més de 5 segons a començar, no serà viral.