Bielsart

Des de l'Aragó, bon any nou 2011 a tots!

2011-01-06T10:04:00.000-08:00

I vens tu, dona somniada

Any nou que vens com una núvia
que ens pren pel braç,
misteriosa, i ens porta
cap a ones lluminoses
en països d'amor,
i ens diu paraules a l'oïda
fresques com fonts femenines,
música en l'aigua.

Any nou, i vens tu,
dona somniada,
com un camí fet de dies
que s'estenen cap a la mar
del temps, tota plena vens
d'una frescor de llums
de pluja, tota vestida
i tota nua, suau armonia,
tota amarada de gotetes
de bellesa _estels al cor_,
tota plena d'innocències,
plena d'il·lusions nupcials,
tota plena de baptisme
des d'un profund cos
de netedat,
plena de blancors,
tota plena de tactes
que són carícies.

Amb tu venen llavis
(o són flors?) i silencis
que parlen amb ritmes
que dancen i viuen,
immaculada vens, sencera
i mullada per roses,
sota ruixats de perfums
i caminant lliure
pels camps que somriuen,
humides les mans i l'anell perlat;
com la mateixa alba
de la vida
vens tu, com muntanya
que s'alça orant
cap a celísties.

Any nou, i vens tu,
dona somniada,
plena de dies
i d'espais,
plena de signes
d'esperança,
sempre llunyana,
jove i vella, sempre bonica,
tota infinita,
present sempre en la distància,
eterna amiga,
eterna amada,
dona de l'ànima.

Juan José Bielsa

Català, llengua de la poesia

2010-06-20T09:02:00.000-07:00

Llengua catalana,
suau i dolça com la veu
d'un amor per sempre.

Llengua catalana
sense imperis,
llengua universal del cor
i de la mar.

Per viure em caldrà
la teva frescor de dona,
em caldran per adormir-me
les teves paraules tendres,
per somniar són bones
les teves ones, les platges
llunyanes sense sang.
Amada, amada, per sentir
l'eternitat, són bones
les teves mans acaronant
com una música, les teves paraules
sense mal.

Català, català,
són bones les teves oliveres
de la pau, les teves flors
d'ametllers esclatant
als amples espais blaus, els teus pins
meditant sobre espadats
d'escuma i fantasia,
són bones les muntanyes
ascendint els teus cels clars,
(els teus cims cap a les llums
més altes),
i són bons els teus sons apuntant
cap a universos de misteris,
i bones són les paraules teves
que un dia va inventar
la deessa poesia,
humils i profundes i belles
per ser feliç parlant, cantant, amant.

Català, català, que acarones
amb meravellosos mots
ànimes a la nit
quan s'adorm el món,
que ets la dona amada
(tactes delicats)
en les hores calmes
prèvies a la son,
que ets el dia alçant-se
quan el sol més tard
s'encén vora la platja rosa,
o sobre els erms marins,
o quan plugims ens toquen
amb dits femenins,
català de cel i de clarors,
elegància suprema,
llengua de frescors
brollant de la font,
encarnació de la bellesa.

Per somniar, per viure
són bones les paraules
de la teva poesia, català-poesia,
català, català, llengua perfecta
per designi de l'amor,
llengua per viure en aquest món
i més enllà del temps,
llengua de la pau,
bellíssima,
llengua per viure amb il·lusió
malgrat tots els hiverns,
llengua forta i alta i femenina,
calor d'amor, carícies d'una passió,
dona, dona del cor
per amar per sempre.

Juan Bielsa

Éssers femenins i espirituals

2010-01-26T07:53:00.000-08:00

Icona de Fada Dolça
Oli sobre tela, 65 x 54 cm
© Juan Bielsa
A la venda
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es
No us preocupeu pels preus. Si us agrada, l'obra
pot ser vostra.

Ignoro la raó, però aquesta obra vaig tenir-la ben a prop durant bastant temps al meu estudi. Com si d'aquesta fada es desprengués una estranya atracció.

Quan pinto figura _dones, sers femenins_ tot és producte de la imaginació, en realitat tracto de crear un ser del qual emani alguna mena de màgia, d'espiritualitat, o bé d'altres atributs semblants. És a dir, les criatures que sorgeixen de les teles són criatures perfectament simbòliques.

Suposo que en el cas d'aquesta fada aquesta màgia existeix, perquè en presència de la seva imatge em sentia comfortat i transportat contínuament a un país ben bonic, cap a quelcom d'indefinible molt proper a tot allò que la nostra vida més autèntica desitja.

L'art, en bona mida, existeix per a transcendir realitats, per a transportar-nos cap a mons més consistents inclús que aquest en què visquem, ben material.

És legítim que cadascú tingui diferents visions sobre el significat últim de l'art. Una vegada vaig escoltar a un crític important dir que l'art, en última instància, era matèria, solament matèria, matèria justificant-se a si mateixa.

Per a mi, l'art és transcendència. Segurament estic molt influenciat per alguns corrents de pensament idealistes. Per començar, estic molt influenciat per l'art egipci. En l'art de l'antic Egipte tot és transcendència, tota obra artística és simbòlica i té un claríssim contingut espiritual. I aquesta obra solament té justificació _i vàlua_ prenent com a base aquesta transcendència.

En aquest context, les fades i sers femenins que em plau de pintar ben podrien ser una mena d'arquetipus d'un cert tipus de bellesa i de bondat que apunten cap a concrets paisatges que busquem amb l'ànima.

Juan Bielsa

Espluga del drac - Pintura

2009-10-27T07:02:00.000-07:00

Espluga del drac - Pintura
Oli sobre tela, 65 x 54 cm
© Juan Bielsa
A la venda a partir de 250 €
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es

Aquesta és la meva última obra pictòrica, "Espluga del drac". És una pintura per a somniar, per a meditar en els mons llunyans que habiten dintre de nosaltres. Mons lluyans perquè els infinits sorolls del món ens distancien de la nostra essència, del nostre camí més bonic: el de la felicitat, el de la pau.

Tinc aquesta obra al meu costat mentre escric aquestes línies. Fa un moment n'he fet una fotografia, que reprodueixo aquí. I penso que aquesta foto no fa gaire justícia a la pintura. Em caldrà fer-ne més, de fotos, per tal que tot allò que realment irradia la pintura "al natural" hi transpuï una mica. Els colors que dancen i viuen en l'obra no apareixen degudament en la imatge fotogràfica.

"Espluga del drac" ha reposat alguns dies al meu taller-estudi-sala de meditació, i als meus ulls ha anant guanyant bellesa moment a moment. A vegades passa això, que els quadres adquireixen vida pròpia i ens parlen; són com persones, a vegades poden decebre'ns una mica en passar el temps i a vegades succeeix tot el contrari: ens sorprenen, es dersperten i ens desvetllen a noves meravelles i riqueses interiors, com si fossin un magnífics amics, capaços de colorejar els més bonics camins de la nostra existència.

Hi ha pintures humils que amaguen paisatges que tenen la potencialitat de conduïr-nos a aquells camins que paguen la pena, és a dir, els que proporcionen pau i ens reconcilien amb el sentit que cerquem a la vida. "Espluga del drac" és, em sembla, un d'aquests quadres. És una pintura que apunta des de la seva ubicació terrestre cap a uns altres planetes joiosos. Crec que pot fer una bona feina, encenent contemplacions, a qualsevol casa bonica (és a dir, a qualsevol casa on hi hagi il·lusions i innocència), apuntant cap al frescor dels somnis.

En qualsevol cas, jo ha he habitat alguns paisatges en calma cap als que viatgen els seus colors, els seus diamants.

Juan Bielsa

El camí dels estels - Pintura a l'oli.

2009-02-17T15:31:00.000-08:00

El camí dels estels
Oli sobre taula, 60.7 x 48.5 cm
© Juan Bielsa
A la venda
Si voleu, podeu fer ofertes. jnbielsa@yahoo.es

Algunes pintures són el resultat d'una mena de màgia. Recordo: el procés de pintar "El camí dels estels" va representar en realitat una dança; les mans i tot el meu ésser dançaven mentre pintava. No hi va haver cap esforç conscient, cap mena de lluita per tal de concretar formes i colors. Les formes van aparéixer a la taula imprimada d'una manera absolutament natural. No hi vaig fer cap correcció. En poc més d'un dia el quadre ja era acabat, com naixent des d'una primigènia terra del ritme.

Parlant de "fer" art, almenys per a mi la part més important és la preparació mental prèvia, la contemplació, el fet de jugar meditativament amb colors i formes. I també em cal silenci, un gran espai buit on l'ego tingui l'oportunitat d'esvair-se. Si l'artista té les necessàries habilitats tècniques _adquirides després de molts anys d'aprenentatge i treball_, quan arriba el moment de concretar una creació, està preparat per a materialitzar sense més dilació el ritme de l'Esperit en formes aparentment fenomèniques. En realitat, l'infinit està jogant amorosament mitjançant l'artista.

Crec en el treball dur, però al mateix temps també crec en allò que sol anomenar-se "inspiració". Els poemes meus que més m'agraden (i que al mateix temps més agraden als altres) van ser concebuts i creats seguint una necessitat interior imperiosa que res té a veure amb tècniques o artificiositats. A l'antiga Xina els millors pintors clàssics van veure el procés creatiu d'una manera similar. Y exactament el mateix pot dir-se de les arts influïdes pel Zen al Japó.

Juan Bielsa

Nadal: llum d'esperança

2008-12-26T11:05:00.000-08:00

Al Nadal amaneix una gran llum, una aurora d'esplendor.

En la gran nit de l'univers neix un estel fet d'amor, que solament desitja ser d'amor. En l'obscura nit de tot allò que no té sentit una gran llum creix sobre les tenebres. I aquesta llum solament podia néixer en el més humil cantó dels mons, entre la carn que sofreix, entre éssers que viuen en el dolor i la necessitat. I aquesta llum solament podia ser d'amor.

Per aquells que creuen en ell, y per a tots els éssers que sofreixen, Jesús és la gran lluminària i la gran esperança, l'alba del seu dia. Jesús és el camí cap a una llum que mai no mor. És un camí sense escarnis, sense enganys. Camí fet d'amor cap a un paradís fet d'amor. Camí que és el cor de l'amistat, la mà compassiva, ajuda del germà, esperit joiós de la llibertat. Camí cap una vida autèntica amb moments fet d'esperança.

Bon Nadal a tots.

(Traduït de l'aragonès al català pel mateix autor. Podeu visitar el meu blog en aragonès Artebielsa)

Juan Bielsa

Carmelo Valero Planas, cantautor andorrà. Llàgrimes de tardor.

2008-09-06T04:39:00.000-07:00

CARMELO VALERO PLANAS
SIN PRETENSIONES,
un cd ple de poesia i amor a l’Aragó... i a Catalunya,
on s’inclou la cançó "Llàgrimes de tardor”.

Carmelo Valero Planas, cantautor nascut a Andorra de Terol però que ja porta molts anys vivint a la Ligúria italiana treballant com a professor d’espanyol, ha publicat un nou CD de música, que porta per títol SIN PRETENSIONES.

La trajectòria com a cantautor de Carmelo Valero ja és considerablement llarga, amb molts i excel·lents treballs musicals concretats en uns quants CDs de música. També ha realitzat gires musicals per nombrosos països; ha cantat entre altres llocs a ciutats i pobles d’Itàlia, a Istambul, a Kènia, a les illes Maldives, a Trinidad i Tobago...

Com no podia ser d’una altra manera, Carmelo Valero també ha cantat a la seva localitat natal, Andorra de Terol, en bastants ocasions, en concerts que sempre tenen una gran acollida popular. El cantautor andorrà mostra en tot moment una autèntica passió i un amor gegant per Andorra, la Tierra Baja i per Aragó sencer.

En aquest nou CD poden sentir-se cançons tan boniques com QUISIERA..., RETRATO, RAÍCES, LO QUE ME FALTA, LLÀGRIMES DE TARDOR... En realitat es molt difícil assenyalar "els millors" temes del disc, per l’excel·lent qualitat de tots ells, i cadascú hi pot trobar les seves particulars jòies; algunes cançons tenen un delicat, per a mi exquisit, punt romàntic (particularment, aquestes són les meves preferides, que sento una vegada i una altra sense cansar-me), d'altres tenen un intel·ligent to irònic, o un caràcter més social, però totes comparteixen l’amor per l’Aragó i la poesia. En realitat Carmelo Valero és un poeta total, un autèntic trobador contemporani.

Al CD s’inclou la cançó NO SALUDA, la lletra de la qual pertany a un poema meu amb el mateix títol. Aquest poema el vaig escriure originalment en aragonès comú i el vaig publicar a la revista FUELLAS, publicada a Osca pel CONSELLO D’A FABLA ARAGONESA, acompanyat d’unes boniques il·lustracions de Francho Nagore, gran poeta, artista i lingüista. Algun any més tard vaig fer una traducció d’aquest poema al castellà-aragonès (en aquest cas a un castellà-aragonès prou castellanitzat, si val l’expressió, molt més que no pas altres poemes meus escrits en aquesta modalitat lingüística). Aquesta traducció va sortir publicada a CIERZO, revista mensual andorrana.

D’aquesta manera, curiosament, NO SALUDA surt musicat a la llum pública en castellà-aragonès i no en aragonès comú o estàndar, en què va ser escrit l’original. Cal dir que Carmelo Valero, llògicament, no parla l’aragonès comú, però com un gran nombre d’andorrans ama i empra sempre que li és possible (tenint en compte que resideix a Gènova) les paraules i girs de la nostra modalitat lingüística particular, tan sumament rica i per desgràcia amenaçada de desaparició, devant l’incúria més absoluta d’aquells que tenen la potestat i l’obligació de protegir-la.

Aquí pots llegir la lletra de la cançó NO SALUDA, inclosa en el disc de Carmelo Valero Planas.

Pel que fa al balanç final del treball musical del que parlem, com a autor de la lletra d’una de les cançons, solament puc dir, amb la màxima objectivitat de què soc capaç, que el CD és en el seu conjunt magnífic, per a mi sense dubte una veritable jòia, una agradable troballa, on Carmelo Valero ens mostra el seu complet mestratge com artista. Solament cal sentir els temes per poder comprobar-ho. I pel que fa a la cançó NO SALUDA únicament puc dir que és meravellosa, deliciosa, i que s’integra molt bé amb la resta de les composicions del disc.

I no és pas gens fàcil que jo faci servir els generosos adjectius de dalt, per tal com sóc extremadament exigent pel que fa a música i cançons. Cadascú de nosaltres té les seves particulars idees sobre art. En el meu cas crec profundament que la POESIA, la MÚSICA i la DANÇA conformen el cim de la bellesa i les realitzacions del gènere humà, són les reines sagrades de totes les ARTS.

A continuació publico la lletra d’una de les cançons del disc, que és del mateix Carmelo Valero Planas, i que va escriure a partir d’una experiència personal a terres on ja l’Ebre, a la Terra Alta, havent deixat l’Aragó, s’adentra en territori català camí de la mar. Un vi amb la denominació “Llàgrimes de tardor” va desencadenar un seguit d’inspiracions i vivències en el nostre cantautor que es van concretar en una ben bonica i emotiva cançó.

Juan Bielsa

LLÀGRIMES DE TARDOR

El verano se retira
y se lleva su calor,
están naciendo en tus viñas
llàgrimes de tardor.
Antes de morir, el Ebro
convierte el delta en verdor,
sufre y guarda en su recuerdo
llàgrimes de tardor.
Manos que saben su faena,
tierra, sol, agua y calor
de Garnacha y Cariñena
son llàgrimes de tardor.

Y cuando las nubes lloran,
las uvas toman color
y sus racimos se inmolan
en llàgrimes de tardor.
Ploran los secos sarmientos
de nostalgia y pundonor.
Su muerte anuncia a los vientos
llàgrimes de tardor.
Sangre de guerra lejana,
llàgrimes vermell color,
quiero la pau que derraman
tus llàgrimes de tardor.

Terra Alta, terra lliure,
qué bien haces tu labor,
qué contenta distribuyes
les llàgrimes de tardor.
Llàgrimes de otoño, quiero
gustar tu recio sabor
pa’ olvidar momentos negros,
¡ay llàgrimes de tardor!
El día que yo me vaya
no paséis pena o dolor,
quiero que llenéis mi caja
de llàgrimes de tardor.

Carmelo Valero Planas

Viatge a l'Algarve. Platges d'or.

2008-06-09T18:28:00.001-07:00

Costa de l'Algarve, a Portugal

Quan era nen, tenia per costum escriure a les embaixades estrangeres a Madrid per tal de solicitar guies i mapes sobre els seus respectius països. Ja aleshores em fascinaven la geografia i els viatges, i vaig aprendre tot un munt de coses amb els manuals que em van enviar.

L'embaixada de Portugal, en concret, va ser molt generosa en els seus enviaments. Vaig rebre antologies de literatura, una de las joies del portuguès, "Os lusíadas" de Luís de Camões, i esplèndides guies turístiques sobre algunes regions de Portugal.

Deixant de banda les obres literàrias, el que més em va impressionar de tot el que vaig rebre va ser una guia sobre l'Algarve, amb meravelloses fotografies a tot color. Vaig quedar literalment embadalit contemplant platges paradisíaques pròpies d'un país de somnis o de conte. Platges y caletes bellíssimes, amb formacions rocoses i de sorra esteses per tot arreu com si haguessin estat col·locadas per algun gegant agraciat amb la màgia de la poesia. Platges que durant el dia eren d'or massís i que en venir el crepuscle es transformaven màgicament per donar lloc a les més exquisides contemplacions; ara eren platges rogenques, ara eren platges de porpra, els promontoris i cingles de vi eren allà parats per ser habitats per la sagrada fantasia.

A l'Algarve Portugal i la mar es tornen poesia. Beneïda aquesta terra on tot sembla acollir la llum d'un or magnífic i espiritual, on l'Atlàntic ajunta en armonia i encantament Mediterranis i Índics, Caribs y Brasils. No és pas casualitat que molt a prop d'aquest altre Finisterre que és el Cap de São Vicente, en Sagres, Enric el Navegant va fundar al segle XV la seva ben coneguda escola de navegació amb l'objectiu d'explorar tota la costa occidental de l'Àfrica. Aquella fabulosa empresa va posar els fonaments de la futura gran expansió de Portugal per tot el món, des de Guinea fins a la Xina, des de les illes de Cap Verd fins al Brasil. Era el temps en què la lingua franca de tot l'oceà Índic era el portuguès.

En altres ocasions tornarem a parlar de l'Algarve, sense cap dubte una de las regions de Portugal amb més potencial turístic i que disposa d'atractius il·limitats per a satisfer amb escreix al viatger més exigent.

Encara conservo els llibres que em va enviar l'embaixada de Portugal. De la preciosa antologia literaria "A terra e o homem", de David Mourão-Ferreira, he extret aquests versos del poeta de l'Algarve João Lúcio:

Ó meu ardente Algarve impressionista e mole (...)

Para te adormecer, Deus pôs-te perto o mar,
E, para fecundar a tua fantasia,
No vasto palco azul, erguido nos espaços,
Fez mais belo p'ra ti o drama em oiro - o Dia

He recopilat alguns interessants enllaços sobre l'Algarve en castellà i anglès; crec que podrien ser d'interès per a algunes persones. Són aquests:

www.aviajes.com/algarve

Guia turística dels municipis de l'Algarve.

L'Algarve a la Wikipèdia

Ampla informació en castellà sobre l'Algarve.

www.centraldereservas.com

Hotels a Faro i altres poblacions de l'Algarve.

www.trivago.es

Guia de viatges - Algarve.

www.guiadeviaje.net

Informació sobre la regió portuguesa de l'Algarve i mapes.

www.secretplaces.es

Guia d'hotels amb encant i turisme rural.

www.visitalgarve.pt (En anglès)

Portal de Turismo do Algarve.

www.algarve-web.com (En anglès)

A resource for information on the Algarve.

www.algarvenet.com (En anglès)

The Algarve Home Page - Information for tourists and residents.

www.thealgarve.net (En anglès)

Your virtual door to sports and leisure in Algarve.

Juan Bielsa

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

Ikebana de planetes

2008-05-05T02:47:00.000-07:00

Pintura original de Juan Bielsa
Oli sobre taula, 56'7 x 69'2

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

Pintura: Gruta de les fades

2008-04-09T15:16:00.000-07:00

Gruta de les fades
Oli sobre tela, 81 x 100
Autor d'aquesta pintura original: Juan Bielsa

Aquesta obra es una de les que més m'estimo. A vegades la tinc ben a la vora en el meu estudi de casa, que no té finestres. És així que ja tinc a prop el més bonic paisatge, la meva finestra d'infinit.

Bé, he parlat del meu estudi. M'he referit a l'estudi on tinc l'ordinador, els llibres... L'estudi d'art el tinc a una casa de camp ben a prop del meu poble, al bell mig d'un paisatge de bellesa profunda.

Si estàs interessat en l'adquisició d'aquesta obra, no tens més que posar-te en contacte amb mi. No et preocupis massa pel preu. No m'agrada vendre a preus prohibitius, penso que l'art ha d'estar a l'abast de qualsevol persona. Si tens interès per aquest quadre, solament et cal preguntar sense cap problema. Ja veus, sóc una persona real, amb domicili fixe, telèfon. Visc a Andorra de Terol. Si parlo català és per pur interès personal; hi estic enamorat, això es tot.

Repeteixo: pregunta'm tantes vegades com vulguis sobre les meves obres o sobre el tema que vulguis. Gràcies pel teu interès en visitar aquesta pàgina.

Juan Bielsa

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

Agyness Deyn, absoluta elegància

2008-02-28T17:06:00.000-08:00

Agyness Deyn
La model desfilant, elegant i màgica.

La model britànica s'ha afiançat sense dubte com un referent obligat en el món de la moda.

Agyness Deyn ja no necessita ser comparada amb cap model per reforçar la seva influència, no necessita més la reiterada cantarella de ser la nova “Kate Moss”. Agyness té una personalitat de contorns ben marcats, que fan que resplendeixi amb llum pròpia com a una icona de ampla volada en l'àmbit de la bellesa i l'estilisme, i inclús molt més enllà, com una dona que transmet tendències d'una forma poderosa.

Elegància serena, suprema, a la que no li cal cap escarafall ni forçar res per imperar. Agyness Deyn il·lumina tot allò amb el que entra en contacte. Res no és convencional en la seva presència, la feminitat que destil·la és sòbria i profunda, sempre amb un segell personalissim. Agyness converteix en elegants, màgicament, els mons que habita. Feminitat en estatat pur, doncs, sempre suggeridora. Si contemplem veritablement, res no hi ha d'andrògin en el seu aspecte, en contraposició a tot allò que algunes i alguns reiteradament apunten.

Agyness s'erigeix en model de present i d'esdevenidor per a una dona bella que no desitja adherir-se a uns estereotips massa encarcarats. Sí, Agyness es indici de futur, bellesa lliure. Amb molt de misteri. La firma de Giorgio Armani va encertar de ple en apostar per la seva elegància captivadora i natural.

Agyness és Agyness. Inconfusible, increïblement única. Potser la tendència actual a emfasitzar les maravelloses possibilitats d'un bonic cabell curt de dona li deu molt a ella. Lluïnt el seu cabell de color ros platí o bé senzillament negre, Agyness és Agyness, icona d'una fonda elegància per a qualsevol futur.

Juan Bielsa

Si vols escriure'm. aquestes són les meves adreces :
jnbielsa@yahoo.es
pintura@juanbielsa.com

Franz Marc, pintor de la puresa

2008-01-25T14:35:00.000-08:00

Franz Marc (1880-1916), durant tota la seva vida, va ser un buscador de puresa i veritat. En principi, aquestes qualitats no va trobar-les en l’èsser humà. La seva recerca espiritual i artística va encaminar-se, aleshores, cap al món dels animals, als quals veia en qualsevol cas més innocents, més purs. Tots podem admirar a les seves pintures cavalls blaus, gossos, gats... tractats amb amor i poesia. És possible que ja sàpigues que Adolf Hitler va condemnar explícitament els cavalls blaus de Franz Marc i en general tota la seva obra, que va titllar d’”art degenerat”.

Franz Marc va morir jove. Cap a les acaballes de la seva carrera, el seus pensaments sobre l’art i la vida van sofrir notables canvis, sempre mostrant una contínua evolució cap a l’abstracció, i d’alguna manera deixant de banda, almenys en bona mida, les seves idees prèvies sobre la puresa en el món natural. Ës en aquest moment de la seva pràctica artística quan les formes d’animals van desapareixent ostensiblement de les seves obres. L’horitzó vital de Marc era una contínua recerca i un anhel constant de puresa (sempre en un sentit moral i espiritual, és clar). No obstant, no va disposar del temps suficient per donar forma definitiva i portar a terme aquest últim ideal seu sobre l’existència i l’art.

Cadascú de nosaltres té les seves preferències sobre artistes, pintures, moviments artístics... En el meu cas, solament puc dir, ben breument, sense artificis, amb la veu del cor: amo l’obra de Franz Marc.

Juan Bielsa

2007-12-26T18:24:00.000-08:00

BON NADAL, AMICS

Encara que aquest any, malauradament, no he publicat gaire en aquest blog, no voldria que finalitzés 2007 sense felicitar de tot cor a totes aquelles persones que alguna vegada l'han visitat.

Espero que l'any vinent publicaré amb més assiduitat. De totes formes, he de perfilar definitivament l'orientació del blog. I a més a més, no l'he promocionat en absolut.

I malgrat tot, m'interessa molt fer coses d'importància en aquest blog. Però és veritat, el camí es demostra fent via, no amb vanes paraules.

Ara solament puc desitjar un BON NADAL a la bona gent de Catalunya, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Rosselló, Franja Oriental d'Aragó, Rosselló i l'Alguer.

Que aquest any vinent sigui una fita per tal que la llengua catalana, encara no del tot normalitzada, faci passes endavant en aquest sentit, sobre tot a la meva comunitat, l'Aragó, on és menystinguda en tants àmbits, tan injustament.

Que aquest any vinent Catalunya pugui avançar amb il·lusio i empenta cap al seu futur, el gran futur que mereix UN GRAN PAÍS, que des de sempre ha estat far de modernitat, solidaritat i creativitat. Que sigui capaç de tenir la norma estatutària que el seu poble es va donar i va aprovar. Que continuï sent un referent de progrés i d'altíssima cultura. Que torni a ser la gran Catalunya, exemple i guia.

Tot el millor per a la gent de bona voluntat.

PAU, PROSPERITAT I FELICITAT PER A TOTHOM!

Juan Bielsa

2007-12-11T15:24:00.000-08:00

LA LLENGUA DE LA MAR. ABSÈNCIES

No cal dir que darrerament no he escrit gaire en aquest blog (empro "blog" i no "bloc", qüestió de gustos).

En aquest cas podria excusar-me honestament dient que he estat molt ocupat realitzant diferents treballs (inexcusables) que no tenen res a veure amb l'àmbit "online".

No obstant, un aspecte m'intriga a mi mateix, en relació a l'atenció que donaré a aquest blog. Perquè aquest és el meu blog en CATALÀ, aquesta llengua que va ser la meva forma d'expressió privilegiada durant bastants anys de la meva joventut (i això sense haver viscut mai a Catalunya). En català llegia aleshores la majoria dels llibres i revistes, en català escoltava la ràdio, i es cregui o no el meu àmbit cultural era el català, i tot això des d'Andorra de Terol estant. La meva relació amb la llengua catalana era (i encara és) estrictament una relació d'amor.

Però, haig de reconèixer-ho, amb el pas dels anys, altres interessos, altres llengües s'han anat sumant al meu bagatge, i el temps que he dedicat i dedico al català ha minvat. Ja a penes sento ràdio en català, ni llegeixo en català tan assíduament como ho feia... Trist. Bé, el que és essencial no ha canviat, podria dir: el meu amor per les paraules, pels misteris íntims que vehicula la llengua.

Voldria amb aquest blog mantenir ben viu aquest lligam de pur amor que al llarg de la vida he tingut en relació a aquesta llengua que considero també meva. Voldria mantenir ben viva aquesta flama. Aquest és el propòsit. Però solament el temps podrà confirmar si ideal i actes van de la mà. Solament el temps podrà ser testimoni, o no, de la meva fidelitat a la llengua de la mar.

Juan Bielsa

2007-12-03T14:54:00.001-08:00

ELS LLIBRES I L'AMOR

Ordenant la meva vella biblioteca...
Massa volums per a tan poc espai.

Buscava criteris per a ubicar als meus amics
guardats després dels anys que van volar
com boira.

De sobte, els munts de llibres
van caure a terra amb estrèpit.

El meu cor i el dolor.

Hi havia llibres que recollia com un enamorat,
dels quals acariciava lloms i cobertes,
hi havia llibres que amava amb tota la passió de la vida,
hi havia llibres que m'havien convertit en allò que era,
o que m'havien obsequiat esplèndidament
els moments més feliços.
Hi havia llibres que desprenien un record de camins
on havia passejat durant tants d'anys;
havien descansat entre les plantes perfumades
dels vells camps.

Hi havia llibres que havien il·luminat
l'univers de les meves nits, els seus tresors
oberts a l'atzar a la tauleta, vora el llit.

Hi havia llibres celestes que havien impregnat,
amb la seva fragància de rosa humida,
el jardí de l'ànima.

I hi havia uns altres llibres també
que no havien traspassat el llindar
de l'amistat o de l'amor,
que seguien intentant humilment
formar part dels meus somnis.

Ho vaig comprendre:
hi havia llibres amats
i hi havia llibres no amats.

I seguint aquest simple criteri
vaig començar a ordenar de bell nou
la fidel, acariciada, elegantment bella,
jovenívolament enamorada
biblioteca del meu cor.

Juan Bielsa

2007-11-24T16:12:00.000-08:00

LLENGUA MÉS AMADA

perquè l'aire de les tuques va ser
la seva real cambra
(la seva corona alta)

perquè el seu cant el van cantar
i el van besar tronades
(el van sentir les flors perdudes)

perquè la seva casa només va ser
la pobra gruta de les fades
(la seva llum candeletes de somnis)

per això
   la meva llengua
llengua més amada

perquè les seves veus van deixar de ser solament veus
y en l'absència i l'unió amb tot
en segles i segles de silenci
es van barrejar amb la boira i amb el sol
amb les olors de les pluges a la terra
amb les ovelles a les flames i a la set del camí
amb el somriure d'un nen amb pilotes de draps
(les seves veus van créixer com la flor de neu
als cingles oblidats)

perquè la seva veu va ser
veu d'ara i de present i d'infinit
i no de fronteres ni de força
ni de foscos pensaments

perquè com un savi va viure sempre
a la seva ermita sense desitjos
(res no va voler d'accions folles a aquest món
res dels que maten o els que odien)

perquè per no voler fer mal va preferir quasi morir
y no ferint fugir de tot imperi
(somniava solament
en néixer un dia de les cendres)

perquè la seva gran literatura se sent i està escrita
als pobres masos esfondrats
a les planades ermes
a les remors del cerç i de l'ausín
a la cançó fresqueta de l'alt riu verge
a la cleda querada d'una borda abandonada
a la bruguera salvatge i a l'ocell lliure
i a les clivelles de les planes bíbliques de l'Aragó

perquè van ser els pastors i les muntanyes
i selves habitades per la màgia
el seu brollador de mots

perquè la meva llengua tot i sent alta
es va tornar humil com una vall
la més baixa i la més profunda de les valls
(les seves paraules són paraules d'aigua viva
pujant des de l'arrel de la nit)
perquè la meva llengua es va abaixar fins a l'escarni
de tantes i tantes llengües ben vestides
i les seves paraules tot i sent les més boniques
van endurar dignes el fuet i tanta lletja rialla

perquè quasi la meva llengua es va abaixar fins a l'oblit
per això
   per això
la meva llengua
   llengua més amada
sí
   aragonès de la meva ànima
llengua més amada

Juan Bielsa

2007-11-24T15:18:00.000-08:00

SILENCI I BELLESA

En aquests temps en què vivim crec que la confusió predomina, sorolls de tota mena ens dificulten veure i escoltar allò que més ens importa, allò que més ens interessa, allò que ens pot aportar bones dosis de felicitat.

No hi ha receptes màgiques per a lluitar contra aquesta confusió omnipresent. Cadascú és molt lliure de triar els mètodes que consideri oportuns per guanyar-se una necessària serenitat, una mica de coherència, claredat en la visió i els objectius.

Per la meva part cada vegada tinc més fe en el silenci. Silenci físic i silenci mental (una veritable higiene). Les més meravelloses filosofies i religions han donat pas moltes vegades a sorprenents aberracions i extremes crueltats. Silenci doncs, deixem que parli ara el silenci, ja hem parlat massa tots plegats.

Una altra eina que ens pot servir per a fer qualque claror en el nostre maremàgnum contemporani és la bellesa, la recerca de la bellesa, el gaudiment del que és bo en la seva simplicitat, la delectació en el que és bonic sense ostentació. Hi ha micro-universos de bellesa que contenen tanta llum, misteri i fantasia com els universos físics poblats d'estels i d'infinit.

Silenci (que és meditació, que és contemplació, que és autèntica religió) i bellesa (que és art, que és esperança, que és joc, que pot ser també la casa de l'amor). Devant de tanta boira, dos immenses lluminàries.

Juan Bielsa

2007-10-09T16:05:00.000-07:00

Dança de silenci

Voldria que les meves creacions pictòriques fossin el resultat madur d'una atenció centrada sobre un treball interior, espiritual.

Les meves obres... Jo voldria que en fossin oracions, autèntiques oracions. Ja sé que tot això no està precisament "de moda" actualment. Però què voleu, és això el que m'apassiona, el que estudio, el que manté les meves esperances. És això el que il·lumina les cambres de la meva vida, l'omple de llum de sols amables, o de pluges pacífiques cantant en el silenci, amb lluïssors de somni en cada cosa.

Una oració sincera, arrecerada sobre el castell del cor, és això el que considero important. Amb el pas del temps, increïblement, sense adonar-me'n, he anant perdent interès per aficions que realment m'agradaven molt: esports, futbol... Inclús he perdut part de la meva inclinació natural per temes com la lingüística o algun tipus d'art que considero superficial (encara que, també, ben interessant i necessari).

Així doncs, cada artista tracta d'expressar la passió que emergeix del seu si. Jo voldria crear partint d'una dança de l'Infinit, d'un silenci receptiu, d'una meravellosa operació que s'endinsa en la pau i l'amor. El camí d'una perseverant oració amb expressió artística, aquest és el camí _la dolça, meravellosa força_ que em porta a pintar.

Juan Bielsa

2007-10-09T15:56:00.000-07:00

Simfonia de cors

Pintura original de Juan Bielsa

Oli sobre taula

69'1 x 58'1 cm

700 €

2007-09-08T03:43:00.001-07:00

Bella religió sense adeptes

Pintura original de Juan Bielsa

Oli i tinta xinesa sobre taula

60'6 x 104'2 cm

800 €

2007-09-08T02:57:00.000-07:00

La nit és femenina

Sí al negre. Sí a la nit. Sí a la potencialitat pura.

I és que l'elegància és d'atzabeja. No, no és retre culte a l'estètica gòtica, ni reivindicar la malenconia. És reconèixer la pura bellesa a la que el negre constantment dóna cabuda.

Del negre sorgeixen les distàncies que ens uneixen a allò desconegut. En el negre viuen i reneixen els astres, i en els seus espais interiors naveguen en silenci paradisos. De negres uniformes o estrellats brolla el misteri que anuncia totes les possibilitats, oferint cels sense límits a altíssims somnis.

¿Algú coneix el tresors que ens esperen a la nit? És el ventre infinit. És l'innocència d'un temps sense marges. És allò radicalment subtil que solament albirem amb l'ànima. Nit, ¿què ens amagues al teu si, que sigui nou, que sigui bell, fet de realitat? Després de l'esclat de tot el que és aparent i fugitiu, després de la cremor de tot estiu, la nit punteja, no tan llunyana. No tinguis fred, amor, l'estrella dels teus somnis resplendeix allà dalt.

Caldrà que ho reconeguem, tot a la nostra vida avança cap a la nit, sempre. Tot a ella ens porta, és la referència de tot batec, es el camp i el seu llindar, arribada i inici. És el que roman per sempre, allò que dóna vida des d'el fons, es la font d'aigua fresqueta. És el silenci que acull els sons, són les cançons.

Tots els instants es drecen sobre frescors nocturnes. S'eleven llums sobre una buida plenitud.

La nit és femenina perquè al seu si es formen mons. Universos daurats, mars d'argent en planetes de vida bressen sos cabals al seu llit. La nit és una Idea de Dona. Tot en ella és creació. D'allò que és impossible sorgeixen ànimes amb vocació d'amar i de ser amades. D'allò que és impossible emergeix tot el que el cor busca, tot el que sempre hem somniat contemplant les constel·lacions.

Juan Bielsa

2007-08-05T16:55:00.000-07:00

El camí dels somnis

Amb el temps coses que ja teníem prou clares es van clarificant més i més. Coses que pertanyen a la nostra filosofia quotidiana, vull dir. Arriba un moment en què ens trobem devant d'un rierol amb les aigües fresques, meravellosament transparents. Eureka! Ja no hi ha cap dubte. La vida ha acumulat proves irrefutables sobre alguna qüestió important. I ja no importa massa a partir d'aquesta comprensió interior el que puguin dir especialistes, familiars o gent benintencionada.

Una conclusió, per exemple, ben senzilla : La contínua satisfacció del desig immediat, a mig i llarg termini, no mena a cap bon port. És a dir, satisfer els nostres apetits, siguin del tipus que siguin, sense un sistema que els ponderi, i en el seu cas refreni amb coherència i fermesa, comporta males conseqüències, a vegades nefastes. Tot aixó semblen paraules d'un moralista, tot el contrari del que sóc.

Un dels actius més importants amb els que comptem és la nostra autoestima. I aquesta es fonamenta en el grau de coherència entre la nostra "norma" _els nostres ideals, els nostres principis, les nostres determinacions, la nostra "agenda"_ i els nostres actes, el compliment que en fem de tot el que hem pactat amb nosaltres mateixos.

La vida ens va col·locant devant de forma contínua temptacions, visions aparentment suggeridores, "plats" _un darrera l'altre_ que enganyen la vista i el paladar, i no em refereixo precisament a plats ben cuinats llestos per menjar. Si tenim un conjunt d'idees i normes prou clares sabrem com reaccionar en tot moment als estímuls externs. I també cal una força de voluntat ben entrenada (conscientment entrenada). Si no és així caurem continuament en el parany de la mentida, d'allò que és exteriorment seductor... i va, i buit.

És ben senzill, doncs : Tenir els nostres valors i unes normes clares, i tenir la força de voluntat per complir el que hem decidit que és millor per nosaltres; això allunya molta esterilitat, ens pot fer guanyar molts dies de felicitat. Això és una obvietat, molts podrien dir. Cert, però molt poca gent entrena la seva força de voluntat per fer-lo possible quotidianament. I molta gent sí que en té, de valors i normes personals, però els està transgredint amb insistència, amb perseverància, dia rera dia. Falla la voluntat, no hem entrenat la voluntat. O sigui que en aquest cas els suposats principis, deixats de banda _"per una vegada..."_ serveixen de ben poca cosa, han estat derrotats pel desig immediat.

Si adeqüem el que pensem amb el que fem, si tenim coherència, la nostra autoestima anirà creixent com un dia ben fresc i blau al matí, un dia que segur que mereixerà la pena, ple de bellesa, un dia en què podrem avançar complint els nostres somnis. Si actuem guiant-nos solament per la satisfacció immediata del desig de cada moment, la collita serà, sense excepció: un plaer fulgurant, brevíssim, i molts, molts moments, al llarg de dies i mesos i anys, de problemes, de frustracions, d'un continu allunyar-nos d'allò que més estimem, d'allò que fa que la vida pugui ser un viatge ple de sentit.

Juan Bielsa

Hi ha traducció al castellà d'aquest article, originalment escrit en català. Podeu consultar-la a juanbielsa.blogspot.com

2007-07-20T18:21:00.000-07:00

Fada roja

Oli sobre taula

Obra original de Juan Bielsa

2007-07-20T16:33:00.000-07:00

Entrevista a Jordi Pujol a COM Ràdio

Avui a COM Ràdio he seguit l'entrevista que li fan fet a Jordi Pujol. La meva ubicació política no es trobaria precisament al mateix lloc que la del ex-president de la Generalitat. No obstant, sempre m'he escoltat amb molta atenció (i respecte) les declaracions de Pujol. No hi gaires persones a Catalunya, ni a Espanya, amb una lucidesa i una cultura equiparables a la d'ell.

En aquesta entrevista he parat molt esment, doncs, a les paraules i a les sensacions que ha deixat escapar. I crec que la seva intervenció ha reflectit prou bé l'ambient social i de tota mena que es viu avui a Catalunya: manca de confiança col.lectiva, desencisament polític (que es reflecteix a les baixíssimes participacions electorals), una relació prou tèrbola amb Espanya, que és bidireccional. Segons ell, mai Espanya, durant almenys els darrers vint-i-cinc anys, havia tingut una actitud tan freda i distant, en certs punts negativa, envers Catalunya. Mai Catalunya havia tingut menys influència real, malgrat les aparences, per demanar unes contraprestacions equitatives i justes per part de l'Estat... Mai Catalunya havia estat més menystinguda, tan malament escoltada. Inclús Catalunya, segons Pujol, estava deixant de ser una referència i un model per països com Escòcia, Gal.les o Quebec, com ho havia estat abans.

Crec que aquestes afirmacions reflecteixen prou bé l'ambient que es respira a Catalunya.

A Madrid cal que s'escoltin amb moltíssima atenció paraules com aquestes, que crec que dibuixen prou fidelment un estat d'ànim col.lectiu a Catalunya, que ja s'arrossega des de fa bastant temps. Cal donar unes respostes decisives a aquest estat d'ànim i de coses. Encara hi ha temps per tal que la nafra que s'ha obert no es vagi transformant en ferida i després en infecció. Encara hi ha temps i espais per trobar solucions entre tots a aquest distanciament, a aquest malestar inqüestionable.

Catalunya mereix la màxima atenció per part dels poders públics estatals, un tracte digne, unes inversions dignes, un màxim respecte per les seves propostes i peticions.

Perquè no ho oblidem pas, Catalunya encara és el motor econòmic i en certa mida també cultural d'Espanya. Si falla, tots en serem resposables i en patirem les conseqüències.

Juan Bielsa

2007-07-04T19:17:00.000-07:00

Escriure en català

Em sembla increïble, a la fi tinc un blog en català. Ja fa tants anys que el vaig aprendre! Amb el temps he anant perdent matisos, molts matisos, però encara tinc ben a dins l'esperit de la llengua, que és l'important.

Amo el català. És suficient.