Bloc de Jordi Rius Bonjorn

Obertures de façana en l' arquitectura deTenerife

2012-01-13T08:30:00.000+01:00

La manera com s'obren els edificis ens diu molt sobre el sistema constructiu, la relació dels habitatnts amb el seu entorn, el clima, els costums, ...

Per tant per ella mateixa, la manera com es configura aquesta obertura i els seus elements pot ser, un tema monogràfic a seguir.

Us deixo l'enllaç a una selecció de forats de façana que com a Arquitecte m'han cridat l'atenció i m'agradaria compartir.

Enllaç a les imatges de l'àlbum de Picasa

Un Arquitecte a Tenerife

2012-01-11T08:30:00.000+01:00

M'agradaria compartir algunes imatges d'Arquitectura a Tenerife.
El "reportatge" va des de la tranquil·litat de l'arquitectura "tradicional" fins el contrast del tipus "d'Arquitectura" que tant de moda s'ha posat a tot Espanya els últims anys.

Quan l'Arquitecte fa una nova proposta.

2012-01-07T01:59:00.000+01:00

La majoria de les vegades fer una proposta que no és acceptada és la manera com el teu client pot dir-te de forma més clara el que vol i li agrada. Per tant no pensem que hem malbaratat tot el temps i esforç que ha costat arribar a una proposta, ni que no hem sabut interpretar els desitjos del client, sino que ha estat un pas més dins el procés d'arribar a la casa que realment pot satisfer dos aspectos importants i a la vegada contraposats: el programa d'usos desitjat i l'ànima del que serà la casa que amb tant esforç i il·lusió , el teu client t'ha encarregat.

Aquesta es la segona proposta que es desenvoluparà com a projete.

Anar a l'àlbum d'imatges

La teva casa: De la línia al 3D.Proposta1

2011-12-15T10:43:00.003+01:00

La que serà la teva casa comença amb un paper en blanc i una linia ...sempre el que costa mes :-) ... unes poques línies que mica en mica incorporen les teves necessitats i que ja a ma alçada estableixen els eixos mestres del projecte. Quan tenim els paràmetres clars podem passar a fer la maqueta vitual en 3D per que puguis veure el teu habitatge de forma bastant real molt ràpidament. Podràs veure créixer molt ràpidament el teu habitatge i fàcilment decidir si allò que creies, realment t'agrada.La tecnologia ens ajuda a tots per poder aconseguir la casa dels teus somnis :-)

Ens retrobarem a la segona entrega d'aquesta serie en el que serà la Proposta 2. Fins aviat!

Anar a l'album d'imatges

Vinculació ús Xarxes Socials i indicadors d'ús avançat de xarxes socials pels arquitectes catalans

2011-11-08T10:06:00.000+01:00

Apareix una absoluta vinculació entre els usos que fan els arquitectes de les xarxes socials, i els indicadors d’ús avançat de les xarxes socials (disposar de Bloc, poder accedir des d’un espai de l’arquitecte a Internet ja sigui una web o un bloc a les xarxes socials en que participa i mantenir informats als clients i per tant fidelitzar-los)

Els arquitectes que disposen de bloc personal/professional utilitzen els seus espais interactius per generar lideratge, rebre opinions dels clients, de l’entorn, i donar-los servei també per contactar amb nous clients.

Imatge: Connection by ~thomas-brown-sk

Relació entre connectivitat i presència a web social dels arquitectes

2011-11-04T09:27:00.000+01:00

Respecte de la relació entre els usos avançats de les eines web 2.0 i aspectes sociolaborals, de presència a Internet, de presència i connectivitat a xarxes socials dels espais a Internet dels arquitectes, i de l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les eines web 2.0, s’ha arribat, entre d'altres que anirem veient en propers posts, a les següents conclusions:

Existeix una vinculació absoluta entre la connectivitat (entesa com a capacitat d’anar directament des del weblog de l’arquitecte als seus comptes a les xarxes socials) i totes les variables de presencia a la web social (es a dir entre tots els indicadors : disposar de bloc, connexió weblog i xarxes socials i la percepció de mantenir informats als clients)
a. Tant el fet de disposar de bloc com la connexió weblog -xarxes socials presenta una associació absoluta amb totes les variables de connectivitat , i en tots els cassos amb una significació molt elevada.
b. La percepció de mantenir informats als clients també presenta associació amb totes les variables de connectivitat i presenta una significació molt elevada quan es pot accedir a twitter i a linkedin, i presenta relació elevada amb la connectivitat entre espai web i espais socials en general i concretament amb facebook.

Relació eines web 2.0 i connectivitat dels espais dels arquitectes a xarxes socials

2011-11-03T10:18:00.000+01:00

La majoria d’Arquitectes no tenen interconnexió entre els seus espais web i els comptes a xarxes socials, i quan la tenen implica que té diversos usos i percepcions avançades respecte les xarxes socials com és: generar lideratge, donar serveis als clients, obtenir notorietat i publicitat de l’activitat, rebre informació de l’entorn, contactar amb nous clients, mantenir-los informats i generar comunitats de clients.

Del conjunt d’arquitectes, poc mes de la quarta part (26,5%) tenen interconnexió entre el seu espai propi a Internet i les xarxes socials. Atès que la connexió entre els espais propis i les xarxes socials és un avantatge i una característica intrínseca d’aquestes eines 2.0 per facilitar la col·laboració, la cooperació i la comunicació a la xarxa, el fet de la seva magre utilització fa palès el baix grau de penetració tant de les eines com de la filosofia que comporta la web 2.0 i la empresa xarxa. És a dir, si ja son pocs els arquitectes que disposen d’espais a Internet, són més (43,3%) els que no tenen els seus espais connectats, que no pas els que els tenen connectats (26,5%).
Quan es produeix interconnexió entre espai web i comptes a xarxes socials, veiem que aquesta segueix sent molt baixa: 21,4% dels arquitectes interconnecta els seu espai personal o corporatiu amb Facebook, el 14,9% ho fa amb twitter i el 13,5 el connecta amb LinkedIn.
Els arquitectes que tenen els seus espais personals/corporatius connectats amb xarxes socials i que ho utilitzen per generar lideratge presenta un diferencial de 90,9% en front del 26,5% de la mitjana, així com els que no tenen connexió amb un diferencial del 45,1% en front del 43,3% de mitjana.
Els arquitectes que tenen connexió des del bloc a les xarxes socials i utilitzen els espais interactius per donar serveis als clients tenen una notòria participació del 70,4% superant de llarg a la mitjana que és del 26,5%. Mentre que els que no tenen connexió superen de mes poc la mitjana: un 46,8% en front del 43,3%.
Destaquen els arquitectes que tenint connexió entre espais propis i xarxes socials, utilitzen els seus espais 2.0 per obtenir notorietat i publicitat de la seva activitat amb un 44,4% que supera el 26,5% de la mitjana.

Rel·lació eines 2.0 i connectivitat espais web dels arquitectes a Catalunya

2011-10-28T11:55:00.000+02:00

La interactivitat o connectivitat professional dels espais on te presència l’arquitecte és molt baixa

Si entenem com a Interactivitat la capacitat de comunicació bidireccional (també anomenada 2.0) d’espais com els blocs i les xarxes socials, la Interactivitat de la presència amb espais propis o xarxes socials dels arquitectes es molt baixa des del punt de vista professional, ja que per una banda, només el 16,3% dels espais es poden considerar com interactius (blocs). Per un altra, nomes el 9,7% dels arquitectes que són a Facebook disposen de pàgines, la resta nomes hi participa amb perfils(els perfils per normativa de Facebook nomes poden ser personals i les pàgines és on tenen presència les empreses). I entenent que el perfil representa una persona i la pàgina representa una empresa, la bidireccionalitat de l’arquitecte com a empresa, que es desenvolupa a la xarxa social més representada a nivell professional, es molt baixa.(9,7%)

Imatge: Connection by ~Max6

El weblog en mans dels Arquitectes a Catalunya

2011-10-20T09:47:00.000+02:00

El fet de disposar o no de bloc, majoritàriament no està associat a la percepció d’utilitat de les xarxes socials

a. No presenta percepció d’utilitat pel que fa a mantenir informats als clients, ni a fer una escolta activa dels mateixos, ni a generar una comunitat de clients entorn de la nostra empresa d’arquitectura.
b. Nomes apareix associació entre disposar de bloc i la utilitat percebuda de poder contactar amb els clients i la de crear xarxes en general.

De la responsabilitat social de l' arquitecte.

2011-10-19T11:42:00.002+02:00

Quan vaig començar a estudiar arquitectura, bàsicament ho vaig fer perquè com que la meva curiositat és gairebé il·limitada, no se'm va acudir cap més carrera que aglutines en una sola disciplina tantes capacitats i coneixements diferents. Ja se sap que quan un és jove, a vegades es deixa portar per tòpics mes o menys certs :-) . En aquest cas ho és que els estudis d'arquitectura et marquen vitalment amb la seva amplitud i complexitat. Per tant a nivell de coneixements no estava equivocat, tot i que això després no te res a veure amb l'exercici de la professió (però aixo es ja un altre història...)
Un d'aquests tòpics del que molts cops se sent a parlar, és el de la "responsabilitat social de l'arquitecte".
Quan estas estudiant, quan t'estas formant, és cert que molts cops et sents d'alguna manera responsable de la manera en que s'organitza la vida de les persones, inclus de la societat. No de bades, estas dissenyant (creant, calculant) els espais on es desenvolupa la seva, la nostra vida, estas estructurant els espais on es desenvolupen ciutats i inclús territoris, i dones pautes per les infraestructures més importants d'un pais. Per tant l'arquitectura i l'urbanisme a l'escola semblen disciplines amb les quals pots donar un servei a la societat i millorar-la. Després, la majoria de les vegades ets nomes un tècnic que has de intentar desfer la esquizofrènia de la realitat imposada i el que saps que seria una millor solució.
Per exemple, potser penses que el més necessari es establir els mecanismes per a que la societat disposi de més habitatges de lloguer a uns preus raonables ... i poca cosa hi tens a fer. Però quan actualment un dels problemes més greus és el fet de la nova pobresa, inclús es pot dir de la nova esclavitud quan no pots pagar la hipoteca, perds el pis, però no la hipoteca; quan et relacionen en un (sino "él") sector que ha provocat aquesta maleïda "crisi", on en teoria t'has fet d'or oblidant que la majoria d'arquitectes estan en una situació de precarietat (enquesta laboral 2010 Sindicato de Arquitectos) com molts altres sectors productius, etc etc ... potser la responsabilitat social última que et queda es dir el que penses com arquitecte i com a ciutadà.
Per això quan sento que l'administració autonòmica mirarà de fer de mitjancer entre entitats de crèdit i "hipotecats" quan aquests no puguin (puguem) fer front a l'hipoteca, em ve al cap allò de la caritat i el dret. És molt diferent pensar en "fer caritat" (ergo "ajudar a"...), en front de que els ciutadans tinguem drets.
En el primer cas es reafirma la situació de precarietat, mentre que en el segon millora la dignitat com a persona. Com a arquitecte amb responsabilitat social, i com a ciutadà, no vull caritat, vull drets. No vull que l'estat faci caritat amb nosaltres. Vull que estructuri uns drets per a que no siguem els nous esclaus econòmics de principis de segle XXI.

Percepció d'utilitat i ús de les Xarxes Socials pels Arquitectes a Catalunya

2011-10-18T09:12:00.000+02:00

Respecte de la relació entre els usos avançats de les eines web 2.0 i aspectes sociolaborals, de presència a Internet, de presència i connectivitat a xarxes socials dels espais a Internet dels arquitectes, i de l’ús i la utilitat percebuda per els arquitectes de les eines web 2.0, s’ha arribat a les següents conclusions que clouen la sèrie de posts amb les principals conclusions de l'estudi realitzat com a Treball Final de Màster SIC (Societat de la informació i la comunicació) per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya)

Apareix una associació pràcticament absoluta entre la percepció d’utilitat de les xarxes socials per mantenir informats als clients (fidelitzar) i la presència a xarxes socials, la connectivitat a xarxes socials, l’ús de les xarxes socials i la percepció d’utilitat d’aquestes xarxes. Apareix constantment amb una presencia diferencial superior a la mitjana, els arquitectes que no veuen utilitat a les xarxes socials per a fidelitzar als clients, i que fan poc ús o tenen poca presencia a les xarxes socials , a la vegada que apareixen sobrerepresentats, els arquitectes que sí veuen avantatges per fidelitzar clients a les xarxes socials i que sí presenten un alt nivell d’usos o de presencia a Internet.

a.   Té una participació més gran, el grup dels arquitectes que no consideren avantatjós fidelitzar els clients a través de les eines web 2.0 i que no tenen presència a les xarxes socials amb un 77,9%, que està per sobre del 64,7% de mitjana.
b.   Així mateix es important la participació en els resultats del 41,5%, superant el 35,3% de mitjana, dels arquitectes que sí que consideren avantatjós fidelitzar els clients amb les eines web 2.0 i que tenen presència a les xarxes socials.
c.   Tenen una presència significativa el grup d’arquitectes que no creuen importants les eines web 2.0 per mantenir informats als clients i fidelitzar-los però que participen a les xarxes socials i hi participen des de fa menys d’un més amb un 81,0% per sobre de la mitjana de 64,7%.
d.   És significatiu el grup d’arquitectes que sí que creuen que és important mantenir informats als clients i fidelitzar-los i participen de les xarxes socials des de fa més de tres anys amb un 58,3% per sobre del 35,3% de mitjana.
e.   Destaca el grup dels arquitectes que no veu avantatges en la informació al client a traves de les eines web 2.0 (weblog o xarxes socials) i no te comptes a actualitzar amb un 77,3% en front de la mitjana del 64,7%.
f.   El grup dels arquitectes que sí creu amb els avantatges i ha actualitzat els seus comptes la darrera setmana destaca amb un 47,9%, superior al 35,3% de la mitjana.
g.   Destaca el grup dels arquitectes que veu avantatjós utilitzar les eines web 2.0 per comunicar-se amb els clients i fidelitzar-los i que tenen el bloc connectat a les seves xarxes socials amb un 50,9%, superant la mitjana del 35,3%.
h.   Els arquitectes que no perceben que és útil utilitzar les eines web 2.0 per mantenir informats als clients ni utilitzen per els seus espais interactius per generar lideratge, donar servei al client i rebre opinions d’ell, per obtenir notorietat/publicitat i rebre informació de l’entorn, tenen una presencia significativa del 66,7%, 68,1%, 76,2% i 71,4%, per sobre del 64,7% respectivament.
i.   Els arquitectes que sí perceben que és útil aprofitar les eines web 2.0 per mantenir informats als clients i utilitzen els seus espais interactius per generar lideratge, donar servei al client i rebre opinions d’ell, per obtenir notorietat/publicitat de la seva activitat i rebre informació de l’entorn, tenen una presencia significativa del 72,7%, 59,3%, 58,3% i 44,9% respectivament, per sobre de la mitja del 35,3%.

Relació eines web 2.0 i presència a Internet dels arquitectes a Catalunya

2011-10-14T08:46:00.000+02:00

Apareix una total relació entre la presència a Internet i la connexió entre weblog i xarxes socials, ja sigui aquesta presència a través de web personal/professional, bloc personal/professional, web corporativa o de bloc corporatiu. En tots els cassos la significació es molt elevada.
La presència a Internet presenta una molt escassa relació amb el fet de disposar de bloc i la percepció d’utilitat de les eines web 2.0 per a mantenir informats als clients.

a. El mantenir informats als clients sí que presenta relació amb disposar de web corporativa.

b. Disposar de bloc no presenta relació amb cap de les variables de presencia a Internet (ni web personal/professional, ni web corporativa, ni bloc corporatiu)

Imatge : The light of the future by `gilad

Relació eines web 2.0 i aspectes sociolaborals dels arquitectes a Catalunya

2011-10-11T09:21:00.000+02:00

Les característiques personals, demogràfiques i laborals dels arquitectes pràcticament no tenen vinculació amb els indicadors d’usos avançats de la web 2.0.

a. Nomes trobem tres excepcions on sí apareix associació. El sexe de l’arquitecte apareix associat tant a disposar de bloc com amb la connexió a espais de xarxes socials, així com apareix associació entre la edat i la percepció d’utilitat per mantenir informats als clients.
b. En canvi si observem un altre paràmetre d’us de xarxes socials com es la presencia a les xarxes socials independentment de tenir o no weblog, trobem una associació rellevant, presentant vincles amb l’edat l’exercici de la professió i la mida de l’empresa

Imatge: future by ~muratsuyur

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Utilitat percebuda dels espais interactius

2011-10-03T10:22:00.000+02:00

Dins el marc del Màster Universitari de Societat de la informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i concretament pel que fa a la redacció del Treball Final de Màster, l'Ús que en fan de la web 2.0 els arquitectes catalans en base a una enquesta realitzada, ha estat el tema escollit. Aquí podeu veure el treball complet.

Aquest és un extracte de la utilitat percebuda dels espais interactius dels arquitectes catalans, d'acord amb les respostes que es van donar a l'enquesta.

Taula 14. Utilitat percebuda dels espais interactius
Freqüència Percentatge Vàlid

Per contactar amb nous clients
Sí 126 58,6
No 89 41,4

Fidelitzar clients
Sí 76 35,3
No 139 64,7

Escolta activa
Sí 45 20,9
No 170 79,1

Crear Comunitat clients
Sí 46 21,4
No 169 78,6

Crear Xarxes
Sí 61 28,4
No 154 71,6

No se quina utilitat poden tenir
D’acord 56 26,0
En desacord 159 74,0

No té cap utilitat
D’acord 18 8,4
En desacord 197 91,6

Font: Elaboració pròpia
Podem dir que la utilitat que es percep amb més claredat pel que fa a la utilització de les eines web 2.0 es la de establir contacte amb els clients i poder seguir en contacte, mantenir-lo, tot i que abans hem vist que l’ús efectiu era nomes del 12,6% mentre que opinen que aquesta es una utilitat interessant el 35,3%. Això implica que no es disposa del coneixement necessari de les eines a utilitzar, i que si es coneguessin, hi haurien més arquitectes que utilitzarien aquestes eines. Hi ha més desconeixement de la utilitat d’aquestes eines (56%) que no pas rebuig o opinió contrària (18%) amb el que ens reafirmem amb el fet de la necessitat de l’”evangelització” en comunicació 2.0. La resta de característiques de les utilitats percebudes s’accepten amb un grau bastant baix, en la banda dels 20 %.

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Espais Interactius

2011-09-27T08:58:00.000+02:00

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Connectivitat espai propi amb xarxes socials

2011-09-26T10:44:00.000+02:00

Imatge: jurvetson

Dins el marc del Màster Universitari de Societat de la informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i concretament pel que fa a la redacció del Treball Final de Màster, l'Ús que en fan de la web 2.0 els arquitectes catalans en base a una enquesta realitzada, ha estat el tema escollit. Aquí podeu veure el treball complet.

Aquest és un extracte de la connectivitat existent entre els espais propis dels arquitectes (web ó bloc) i els seus comptes a xarxes socials, d'acord amb les respostes que es van donar a l'enquesta.

Veiem com només un 26,5% dels arquitectes enquestats connecten el seu Web-Bloc amb espais a Xarxes Socials, i la majoria dels que ho fan és a traves de en primer lloc Facebook, seguit per Twitter i LinkedIn en tercer lloc. Atès que la connexió entre els espais propis i les xarxes socials és un avantatge i una característica intrínseca d’aquestes eines 2.0, per facilitar la comunicació, la cooperació i la comunicació a la xarxa, el fet de la seva magre utilització fa palès el baix grau de penetració tant de les eines com de la filosofia que comporta la web 2.0 i la empresa xarxa. És a dir, si ja son pocs els arquitectes que disposen d’espais a Internet, són més (43,3%) els que no tenen els seus espais connectats, que no pas els que els tenen connectats (26,5%)

Taula 10. Connectivitat espai propi amb xarxes socials
Freqüència Percentatge Vàlid

No disposo de Web-Bloc 65 30,2
Connexió Weblog - X.Socials 57 26,5
No Connexió Weblog - X.Socials 93 43,3

Connexió a Facebook   46    21,4
No Connexió a Facebook   169 78,6

Connexió a Twitter   32 14,9
No Connexió a Twitter   183   85,1

Connexió a LinkedIn 29   13,5
No Connexió a LinkedIn 186   86,5

Connexio a Flickr 10 4,7
No Connexio a Flickr 205 95,3

Connexió a Tuenti - -
No Connexió a Tuenti - -

Connexió a Slideshare 1 0,5
No Connexió a Slideshare 214 99,5

Connexió a Scribd 1 0,5
No Connexió a Scribd 214 99,5

Connexió a Youtube 10   4,7
No Connexió a Youtube 205 95,3

Connexió a Tumblr 2 0,9
No connexió a Tumblr 213 99,1

Font: Elaboració pròpia

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Presència a xarxes socials

2011-09-23T14:12:00.000+02:00

La presència dels arquitectes que han respost l’enquesta, com a mínim a una xarxa social arriba a un 68,4%. La gran majoria d’ells es connecta només a Facebook amb un perfil i no amb una pàgina. Per tant hem de deduir que atès que la pàgina es la forma com a Facebook es comuniquen les empreses, la presència a Internet dels arquitectes es més a nivell personal que empresarial.

Tot i la gran quantitat de xarxes socials que existeixen, i que s’ha preguntat per les mes importants, sembla que Facebook (61,9%) acapara l’atenció com a lloc social de trobada i de participació. En segon lloc i amb un 34,4% es troba LinkedIn per davant de Twitter amb un 21,9.

Veiem que a part de Facebook, que al tenir una utilització més polivalent te més capacitat per absorbir arquitectes participants, la xarxa professional de LinkedIn es la més utilitzada per la seva participació. L’actualització de la presència als espais i per tant la participació gairebé diària, és el grup més nombrós dels que participen a Facebook essent el grup que ja fa més d’un any que hi és present el més nombrós dels enquestats. Per tant dels arquitectes que participen a Facebook la majoria no són nouvinguts sinó que fa mes d’un any que hi són actius.

Taula 8. Presència a xarxes socials
Freqüència Percentatge Vàlid

Tinc presència a xarxes socials 147 68,4
No Tinc presència a xarxes socials 68 31,6

Participo a Facebook 133 61,9
No Participo a Facebook 82 38,1

Participo a Twitter 47 21,9
No Participo a Twitter 168 78,1

Participo a Tuenti 3 1,4
No Participo a Tuenti 212 98,6

Participo a Flickr 20 9,3
No Participo a Flickr 195 90,7

Participo a Slideshare 20 9,3
No Participo a Slideshare 195 90,7

Participo a Tumblr 0 0
No Participo a Tumblr 215 100

Participo a Youtube 26 12,1
No Participo a Youtube 189 87,9

Participo a Scribd 1 0,5
No Participo a Scribd 214 99,5

Participo a LinkedIn 74 34,4
No Participo a LinkedIn 141 65,6

Participo a Xing 4 1,9
No Participo a Xing 211 98,1

Disposo de perfil a FBook 135 62,8
No disposo perfil a FBook 80 37,2

Disposo de pàgina a FBook 20 9,3
No Disposo de pàgina a FBook 195 90,7

Disposo de Grup a FBook 17 7,9
No disposo Grup a FBook 198 92,1

Antiguitat a Xarxes Socials

No hi participo 63 29,3
Menys d'un mes 4 1,9
Menys de 6 mesos 17 7,9
Menys d'1 any 25 11,6
Menys de 2 anys 54 25,1
Menys de 3 anys 28 13,0
Més de 3 anys 24 11,2

Frequència d’actualització a les Xarxes Socials

No els actualitzo 66 30,7
Ahir 58 27,0
La darrera Setmana 48 22,3
El darrer mes 21 9,8
Fa més d'un mes 22 10,2

Font: Elaboració pròpia

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Presència a Internet

2011-09-22T14:20:00.000+02:00

Taula 5: Variables de Presència amb espais propis a Internet per part dels arquitectes

Presència a Internet
DISWEB	R51 Disposo de Web Personal/Professional	Té una web personal/professional (baixa interactivitat)
DISBLO	R52 Disposo de Bloc Personal/Prodessional	Té un bloc personal/(professional (eina 2.0)
DISWEBCO	R53 Disposo de Web Corporativa	Te una web corporativa(baixa interactivitat)
DISBLOCO	R54 Disposo de Bloc Corporatiu	Disposa d’un bloc corporatiu (eina 2.0)
NIWEBNIBLOC	R55 No disposo de Web ni de Bloc	L’arquitecte ni utilitza ni té web ni bloc per la seva activitat professional

Taula 6. Presència internet

Freqüència Percentatge Vàlid

DISWEB Disposo de Web profesional 61 28,4

No disposo de Web 154 71,6

DISBLO Disposo de Bloc profesional 35 16,3

No disposo de Bloc 180 83,7

DISWEBCO Disposo de Web Corporativa 48 22,3

No disposo de web corporativa 167 77,7

DISBLOCO Disposo de Bloc Corporatiu 15 7,0

No disposo de Bloc Corporatiu 200 93,0

NIWEBNIBLOC No Disposo ni de Web ni de Bloc 89 41,4

Disposo d’algun tipus de web o Bloc 126 58,6

Font: Elaboració pròpia

És remarcable la poca presència dels professionals de l’arquitectura a Internet quan ens referim a una presència activa participant, ja que tot i que podem dir que el 58,6% dels arquitectes tenen presència a Internet, pel que fa a la presència amb eines interactives i de comunicació bidireccional no puja del 16,3% pel que fa a blocs professinals.

És més elevada la presència amb l’eina web 1.0 com es pot constatar fàcilment buscant exemples concrets per la xarxa. La majoria d’espais dels arquitectes són pàgines amb presentacions de treball realitzat, i amb poca capacitat de comunicació 2.0 fet que queda remarcat amb aquest anàlisi.

Ciutats intel·ligents

2011-09-18T20:08:00.002+02:00

Un post de sindikos, en el que podem veure diversos exemples de projectes de ciutats intel·ligents, m'ha fet reflexionar un altre cop sobre l'urbanisme 2.0.

Si una ciutat intel·ligent de forma molt resumida la podriem descriure com aquella que utilitzant canals de comunicació bidireccionals, obté dades per millorar tot tipus de serveis, com seria l'urbanisme en aquesta ciutat intel·ligent? com seria l'urbanisme que en podríem dir, urbanisme 2.0?

Actualment els planejaments de les ciutats son processos que tot i ser públics, són de difícil seguiment per la majoria dels ciutadans. Es parla de la "loteria urbanística" de manera que per una simple decisió un terreny de la teva propietat pot tenir un aprofitament o un altre atenent al que algú ha decidit alhora de projectar el creixement de la ciutat.
Si dit de forma esquemàtica, entenem l'urbanisme com la disciplina que projecta l'espai comú per establir les normes i les formes de com s'ha d'organitzar, (en molts nivells) per a que hi puguem viure i conviure, d'una manera anàloga a com es fa en l'arquitectura pel que fa als edificis on es porten a terme les activitats de les persones, si disposéssim d'una canal de retorn de les accions que es duen a terme en el camp urbanístic en les nostres ciutats, el podríem utilitzar no nomes per obtenir mes dades i poder així dissenyar unes ciutats més d'acord amb els desitjos dels ciutadans (a la vegada que se la sentirien més seva) sinó que establiríem el nexe d'unió entre els ciutadans i els ciutadanes per a que aquest flux de coneixements, ens ajudes a fer un urbanisme en línia, que s'actualitza constantment, i no un proces difícil, encarcara i opac.

La tecnologia ha ajudat molt en quant a la digitalització de dades d'informació urbanística i aquesta pot ser ara mes fàcilment accessible, per tant mica en mica s'acosta el dia en que la participació de la ciutadania a través de processos de participació en línia, podrà ser un actor mes en el procés d'aprovació dels nous plans generals "2.0"
Com a mínim així crec que hauria de ser. La web 2.0 també revolucionarà l'urbanisme tal i com el coneixem. Com creus que pot entrar l'urbanisme 2.0 de les persones i dels serveis als ajuntaments?

Us de la web 2.0 pels Arquitectes catalans. Estructura Socio-Laboral

2011-09-15T10:50:00.000+02:00

Taula 3: Variables socio laborals

Personals
SEXE	R1 Sexe de l’arquitecte	Sexe de l’arquitecte entrevistat
EDAT	R3 Quina és la teva edat?	Edat de l’arquitecte
Empresa
EXERCI	R15 Exercici de la professió	L’arquitecte exerceix la seva professió establert per compte propi, per compte aliè o amb dós al mateix temps
TREBALL	R2 En la teva empresa, incloent-te tu, quants treballadors sou?	Nombre de treballadors al despatx en que treballa l’arquitecte
POBLACIÓ	R4 Població on desenvolupes activitat.	Nombre d’habitants de la ciutat en la que desenvolupa l’activitat l’arquitecte

Font : Elaboració pròpia

Taula 4. Estructura Socio-Laboral

Freqüència Percentatge Vàlid

Edat de l’arquitecte

Menor de 25 anys - -

de 25 a 34 anys 70 32,6

de 35 a 44 anys 69 32,1

de 45 a 54 anys 49 22,8

de 55 a 64 anys 23 10,7

major de 64 anys anys 4 1,9

SEXE

Home 147 68,4

Dona 68 31,6

EXERCI

Treball per compte propi 144 67,0

Treball per compte d’altri 51 23,7

Treball per compte propi i d’altri 20 9,3

TREBALL Nombre de treballadors

1-2 103 47,9

3-9 73 34,0

10-49 21 9,8

50-199 7 3,3

Més de 200 11 5,1

Font: Elaboració pròpia

A grans trets podem veure que a majoria dels arquitectes que participen en aquest estudi son homes (68,4%) que treballen per compte propi (76,3%) en forma de microempresa d’un o dos treballadors (47,9%), essent la majoria (64,7%) menors de 34* anys.

La relativament baixa edat dels participants en l’enquesta, també ens indicaria que la major utilització de les TIC i de la web 2.0 és per part de persones joves, ja que la convocatòria a la participació en l’enquesta es va fer per medis no oficials (enviament particulars als arquitectes) i a través de xarxes socials (Facebook) i espais socials de microblogging (Twitter)

Ser Arquitecte a Catalunya: Estat actual. Condicions de l’exercici de la professió

2011-09-12T10:56:00.000+02:00

Pel que fa a les condicions de l’exercici de la professió entre les principals conclusions de l'estudi del Sindicato d'Arquitectos, destaquen que: el 32,4% dels professionals es troben en situació d'atur, dels quals un 32,87% d'aquests aturats fa més d'un any en aquesta situació. A més, un 25,76% treballa sota la figura il.legal del fals autònom (xifra que s'ha reduït en els últims dos anys, quan representava el 60% del total a mitjans del 2008, a causa que molts d'aquests falsos autònoms estan ara en l'atur) i el 30,7% cobra entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals. És important ressaltar que tres de cada quatre enquestats en actiu (73%) no arriben al mínim obligatori que estableix el conveni nacional existent per oficis equiparables a d'arquitecte (22.826 euros bruts anuals segons el XV Conveni nacional d'enginyeries i oficines tècniques). El sector de l'arquitectura ha estat sens dubte un dels més afectats per la crisi econòmica, ja que un 32,4% dels 1.800 arquitectes enquestats assegura estar en atur. Aquesta xifra cobra més importància si tenim en compte que un 14,3% de ells té feina però no està d'acord a la seva formació d'arquitecte. Per contra, un 48,5% es troba en actiu exercint activitats professionals lligades al sector de l'arquitectura. Un 0,9% declara realitzar treballs eventuals, a mitja jornada o malament pagats.
A l'hora d'establir una anàlisi sobre les remuneracions existents en el sector, podem establir que un 30,7% percep uns ingressos entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals, mentre que els que perceben entre 15.000 i 27.000 euros bruts anuals representen el 26,3%. Un 7,4% dels enquestats percep entre 27.000 i 39.000 euros bruts anuals mentre que tan sols un 3,2% cobra més de 39.000 euros bruts anuals.
Com ja s'ha esmentat, l'enquesta reflecteix que el 90,43% dels aturats no cobra subsidi per desocupació davant, tan sols, un 9,57% que sí que ho cobra.
Un altre dels efectes directes de la crisi sobre els professionals del sector s'ha fet notar entre els emprenedors: un 49,1% afirma no haver pogut crear un negoci per compte propi al no tenir mitjans ni pressupost per fer-ho. Tot i així, un 18% ha decidit crear la seva pròpia empresa malgrat el desfavorable entorn. A més, un 9,8% no ha vist necessari crear el seu propi negoci perquè ja tenia un abans de la crisi i un 23,2% no ha vist necessari emprendre una nova alternativa professional i s'ha mantingut com estava”.
Pel que fa a les dades respecte de la mida de les “empreses d’arquitectura”, de l'"Informe arquitectos 2007, Encuesta sobre el estado de la profesión" (CSCAE i SQ, 2007) podem llegir les seguents dades:

"Els col·legiats que assenyalen a l'exercici liberal de la professió amb estudi propi com a principal font d'ingressos componen el gruix de la nostra mostra, amb un 68 per cent del total, proper al 70 per cent del 2003. De tots ells, un 22 per cent treballa en el marc d'una societat professional d'arquitectes, que sol ser una societat limitada (en el 59 per cent dels casos, encara que les arquitectes trien aquesta opció amb menor freqüència) o Societat Civil Particular (un 23 per cent). La mitjana de socis participants en aquestes societats és de 2,41. Els arquitectes liberals, per la seva part, només han constituït estudis associats en el 16 per cent dels casos (una mica més si són dones, bastant menys si són majors de 55 anys)".

De Quadres Treball Final de Master UOC

La gran majoria dels que van respondre a l'enquesta "Informe sobre el estado de la profesión"(CSCAE, 2009) van assenyalar que:"la seva forma d'ocupació principal és la professional liberal amb estudi propi, ja sigui individual o compartit. Les categories restants queden a molta distància. Per exemple, només un 6 per cent s'identificava com a col·laborador sense contracte laboral, i la combinació dels assalariats amb contractes fixos i temporals se situa en el 8,2 per cent."
Podem concloure amb aquestes dades que la forma d’exercir la professió majoritàriament és en despatxos petits (estudi propi) dins l’exercici liberal de la professió.

Imatge Corporate Slavery by ~amptone

Ser Arquitecte a Catalunya: Estat actual de la professió. Els grans nombres

2011-09-09T10:04:00.003+02:00

Per donar una visió ràpida de l’estat actual de l’arquitecte i del marc on desenvolupa principalment si mes no fins a l’arribada de la crisi, la seva activitat, el sector de la construcció, ens fixarem amb les dades bàsicament econòmiques del darrer trimestre de l’any 2010 que dona la Confederación Nacional de la Construcción (CNC), en les dades més de marc laboral i socioeconòmiques d’una enquesta impulsada per el Sindicato de Arquitectos.(SARQ) i per veure la dimensió dels estudis d’arquitectura i la manera d’exercir la professió, amb dades que proporcionen els estudis del “Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España” (CSCAE). Finalment a partir de les dades d’enquestes fetes per el “Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España” i la “Fundación Arquia” de la “Caja de Arquitectos” veurem com les dades ens indiquen que la majoria d’Arquitectes exerceix la professió com a autònom ja sigui sòl o formant algun tipus d’associació i que el nombre d’arquitectes assalariats es molt baix, del que es pot deduir la petita dimensió de la majoria dels despatxos d’Arquitecte. Les dades que ens aporta l’informe del 4rt. Trimestre de l’any 2010 per part de la CNC són les següents: -Visats de direcció d'obra residencial i no residencial “La superfície total visada per a obra nova destinada a l'edificació en el mes de desembre ha estat de 2.049.331 m2, dels quals 1.401.425 m2 van ser destinats a edificació per a usos residencials (68,4%) i la resta, 647.906 m2 , per a edificacions d'ús no residencial (31,6%). Respecte al mateix mes de l'any anterior, la superfície total visada ha estat inferior, 15,6%, arribant en aquesta data un total de 2.428.011 m2.”
“El total de superfície visada per a obra nova, un cop finalitzat l'any, és de 24.507.412 metres quadrats, el que suposa un descens del 16,0% respecte al 2009, on la superfície total visada va ascendir a 29.168.594 metres quadrats.”
“Els projectes visats d'habitatge, indicador avançat de l'activitat de la construcció a mitjà termini, han pujat durant el mes de desembre a 10.350, la qual cosa en taxa interanual suposa una disminució del 6,3%. Atenent a les dades trimestrals, durant el quart trimestre els projectes visats van sumar 29.195, inferior en un 19,63% a la dada del quart trimestre del 2009 (36.327). Per al conjunt de l'any 2010, la disminució dels projectes d'habitatge ha estat del 13,0%, amb 127.543 projectes visats el 2010, enfront dels 146.640 de l'any 2009”. -Llicències d'obra major “Segons les últimes dades del Ministeri de Foment, relatius al nombre de llicències d'obra major concedides, el setembre de 2010 va assolir un total de 7109, inferior en un 26,0% al mateix mes de l'any anterior
(9606).”

-Superfície visada no residencial “Atenent a la tipologia d'edificació no residencial, la superfície visada al desembre ha registrat una variació interanual negativa del 32,2%, presentat el mateix signe per a tots els tipus d'obra, sent la que més ha baixat la de tipus industrial (-50 , 9%) seguida de turisme, esbarjo i esports (-50,6%), edificacions de serveis per a transport (-30,7%), edificacions comercials (-21,3%), i finalment la destinada a oficines (-15,7%).”
“Considerant el total de superfície visada el 2010 respecte al 2009, la variació interanual també ha resultat negativa (-16,0%), sumant 8.115.942 m2, enfront dels 9.659.509 m2 de l'any anterior.” Si ens fixem només en Catalunya,per el mateix període de temps, les dades que podem desglossar serien aquestes

Indicador

Font

Data

Valor

Any anterior

%Variació

El nou arquitecte a la Web social

2011-09-08T11:55:00.000+02:00

L’activitat de l’arquitecte s’emmarca com tota la resta d’activitats econòmiques,en una societat en una crisi important. Una crisi que coincideix amb un canvi de paradigma: de la societat industrial, a la societat de la informació i el coneixement, amb una nova manera d’entendre les relacions econòmiques per a les empreses en una societat xarxa. Vull remarcar aquest context social del canvi que s’està produint, un canvi que és estructural, que no hi ha marxa enrere i en el que l’activitat econòmica ha d’adaptar-se al nou paradigma d’empresa xarxa, per entendre el context de canvi global en el marc tecnològic i social que comporten les TIC, i per tant les eines web 2.0.

Pel que fa al concepte de la web 2.0 cal ser conscient del canvi conceptual que suposa l’aparició d’aquest terme utilitzat per Tim O’Reilly a finals de 2004. Un terme que denota una nova tecnologia . Aquesta nova tecnologia canvia substancialment les bases de les empreses. Els vells termes de Comunicació, Cooperació, Col•laboració i Connexió ara tenen nous significats dins d’aquesta revolució tecno-social, a la qual l’activitat econòmica cal que s’hi adapti com ens explica Cook (2008) i que ja queda significat en el subtítol del llibre Empresa 2.0: “Com el software social canviarà el futur del treball”. Veiem aquí una mostra de les eines i les seves principals característiques a utilitzar en aquest nou context.

I partir d’aquesta explicació raonada demostrant quina es la nova filosofia i com aplicar-la en les comunicacions a la web 2.0, veient quines son les principals eines per poder-la portar a terme, passem com a continuació lògica a les xarxes socials com una eina més, però amb molt més d’èxit, d’aquesta nova manera de fer que les empreses i evidentment, els arquitectes com a agents econòmics, que han de poder i saber utilitzar. Encara fa falta molta evangelització per a les empreses i els professionals per a que entenguin la filosofia dels canvis que s’estan produint i la manera com aplicar-la de forma pràctica.

Però moltes vegades aquesta aplicació no es possible. L’acceptació i la posta en funcionament de la tecnologia es converteix en un problema. És important que en les organitzacions i empreses de tota mena, es segueixi una estratègia per a que es puguin aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Cal que aquests beneficis siguin percebuts per a que es puguin adoptar. Cal que tot el conjunt de l’empresa s’impliqui en aquest fet i per tant si no es disposa de la complicitat de l’estructura dirigent, no se’n podran beneficiar en els seus efectes positius. Per tant, per a que s’accepti la tecnologia en les empreses cal que es demostri de manera pràctica a les persones que porten la direcció, els beneficis de les mateixes, i se les impliqui en el seu funcionament.

Sabem que la majoria de les empreses existents en aquest país són de 1 a 10 treballadors, i les mes nombroses son les que menys són presents a la xarxa. Encara hi ha molt camp per córrer pel que fa a la necessària utilització de les Tic per ser present al nou univers comunicacional que representa Internet i el seu potencial de comunicacions i oportunitats empresarials.

A més, als arquitectes se’ls hi presenta un futur on la construcció com tradicionalment s’entén, difícilment tornarà a tenir la importància que va tenir en l’últim cicle expansiu de l’economia. Per tant per una banda s’observa un gran potencial de desenvolupament però per altra, és en el sector de les petites empreses on menys desenvolupada està la presència a Internet, essent la presència a les xarxes socials molt poc significativa.

Cal fer notar la oportunitat que representa el fenomen de les xarxes socials com a una oportunitat que tenen les empreses d’acostar-se als clients i començar aquesta nova relació de proximitat i comunicació des del mateix nivell i no des d’un nivell superior jeràrquic en que abans les marques/empreses es situaven respecte als consumidors/clients. La presència a xarxes socials a Internet, no es un fenomen de moda on cal ser-hi perquè sí , i no s’hi pot ser de qualsevol manera. Una bona estratègia de comunicació social és important per a les empreses.

Es pot posar en context aquest concepte de proximitat amb el client , de nova manera de comunicar-s’hi, respecte les noves estratègies del que s’anomena marketing relacional a la web 2.0.
Tota aquesta nova filosofia de relació amb el client, totes aquestes noves eines amb que posar-s’hi en contacte , esdevenen conceptes clau per desenvolupar una nova estratègia de marketing a Internet. Cal adequar la nova filosofia, a la nova estratègia de comunicació , amb la nova possibilitat de relacionar-se de manera individual a multituds. I és clau que els arquitectes, la resta de professionals i les empreses entrin en aquestes noves dinàmiques socials com a font de diversificació, innovació i futur.

Un Arquitecte a Malmö

2011-09-01T23:30:00.000+02:00

De Malmo

Sens dubte, si passes prop de Malmö, cal fer una visita a una zona residencial de construcció recent on s'ubica la torre de l'Arquitecte valencià Santiago Calatrava. No vam poder pujar a la torre per que cal que les visites siguin concertades, però la visita al barri de recent creació dona una impressió de zona d'alt "standing" amb una situació privilegiada, in on pots gaudir d'unes magnifiques vistes en els espais publics que donen al mar i gaudir també d'un element molt valorat per aquestes latituds com és el "sol". Evidentment l'element reclam el constitueix l'obra d'enginyeria de la torre, tot i que urbanísticament no se com funcionarà el barri ja que de fet es troba apartat del centre urbà.
Us podeu fer una petita idea amb aquestes imatges

L'Arquitectura de les punxes

2011-08-31T10:07:00.002+02:00

De Pinacles Danesos

No se si us passa a vosaltres però, en tots els paisatges, ja siguin urbans o no, els elements arquitectònics o naturals que et criden primer l'atenció son els punts elevats, les torres, les "punxes". Aquí hi ha una selecció de les "punxes" que m'he trobat en el meu pas per Dinamarca...
Anar a les imatges