Hola de nou amics ! Vaig baixant a la piscina… No, espera.. Ja et vaig dir que durant aquestes setmanes d’estiu no introduiríem nous conceptes sinó que parlaríem de temes més ‘frescs’ que ens poden servir de cara a les nostres vacances…

Què ens tens preparat avui? Doncs avui avançarem l’entrega que tenia preparada pel darrer dia abans de les ‘meves’ vacances però com que hi ha amics del nostre taller que ja les agafen la setmana vinent he pensat que aquest tema d’avui podria ser d’interès per tots aquells que en els propers dies han de marxar de viatge…

Taller de fotografia (33): Preparem l’equip fotogràfic

Amb tot el que hem anat parlant al nostre taller seria bo que féssim un ‘inventari’ del nostre equip fotogràfic per no deixar-nos res així com uns consells de com posar-lo a punt abans de marxar:

Bé, potser que em quedi… Deixem la càmera pel final i comencem pels accessoris….

Els objectius: Ja hem aprés a capítols anteriors algunes característiques dels objectius i com aquests acaben sent la ‘finestra’ que ens permet captar l’escena d’una manera concreta. Si la qualitat de la càmera ve donada bàsicament per la qualitat del seu sensor, la d’un objectiu passa per la qualitat de les seves lents i de la complexa construcció. No cal dir que un objectiu ‘barat’ ens desgraciarà la fotografia per molt bon sensor que tingui la càmera. Els objectius els classificàvem per la seva ‘distància focal’ que ens determinarà el punt de vista de l’escena i ja hem vist que en hi ha de varius tipus: gran angular, zoom, macro….

Per comoditat i versatilitat el més comú és tenir sempre posat un objectiu ‘multi-distància focal‘, al dibuix de dalt us els marco en verd com indispensables i ja dependrà del fabricant i dels diners que tenim per gastar el rang de distàncies focals que escolliu. Us recomano que el límit inferior estigui al voltant de 16 a 20, que teòricament estaria fent de gran angular.. Eh, però tenim el factor multiplicatiu.. Molt bé, recordeu que les càmeres que no tenen ‘full frame‘, és a dir el sensor equivalent a les càmeres de 35 mm, tenen el famós factor multiplicatiu. Recordeu el taller 23, allí dèiem per exemple que una Nikon D80 té un factor 1,5 per lo que un objectiu amb distància focal 17mm estaria donant una visió de camp equivalent a 17*1,5= 25,5mm. El límit superior al voltant de 50mm és més que suficient per tenir un petit zoom incorporat, a més amb el factor multiplicatiu encara notaríem més els efectes. Aquest és l’objectiu principal de la vostra càmera i amb el que fareu el 90% de les vostres fotografies. És important per tant que sigui el més bo possible.

La segona recomanació és que complementeu el vostre objectiu principal amb un objectiu zoom, on hauríeu de buscar que el límit inferior comencés al voltant d’on acaba el superior de l’objectiu principal i el superior… bé el superior pots ser tant alt com plena tingueu la butxaca… Un 200 o 300 tindria efectes extraordinaris amb el factor multiplicatiu…

Suposo que no fa falta que comentem l’efecte sobre la profunditat de camp que té la distància focal, no? No, no cal, això ja ens ho sabem… Practiqueu a casa com canviar de forma ràpida d’objectiu. El moment en que la càmera es queda sense objectiu és crític, intenteu sempre que la càmera miri cap el terra o fins i tot us l’enganxeu al cos per la part del forat de l’objectiu per que no entrin brosses ni pols.

La tercera. Si us agraden les fotografies de bestioletes i floretes és indispensable que aneu pensant en un objectiu macro. Ja dedicarem un monogràfic a aquest tipus de fotografia però en algun taller ja vam parlar de la capacitat d’aquests objectius de captar fotografies de factors d’ampliació 1:1 i superiors. Jo normalment acabo no portant-lo als viatges llargs, bàsicament perquè pesa una mica i al final si el que visites son paratges d’aquests països del món tampoc trobes tantes oportunitats per la macrofotografia però si el vostre viatge per per la muntanya potser sí que valdría la pena portar-lo a sobre.

El pack bàsic: El segon pack indispensable és el format per filtres, bateries, targes de memòria i trípode:

Malauradament la fotografia digital té aquests inconvenients, que has d’anar ben provist de targes de memòria, a més si de tant en tant disparem en RAW els fitxers acaben amb la capacitat de la tarja, i sobretot de bateries i carregador. No seria la primera vegada que ens hem quedat sense poder fer fotos úniques perquè s’ens han acabat les bateries.. sí, fa una mica de ràbia. Ara ja hi ha targes de 4Gb, més que de sobra per captar més de 1000 fotografies d’alta ressolució.

Filtres. Què us he dir, al passat taller us vaig intentar explicar que ‘jo no puc viure sense ells’. Per mi son indispensables i en cada sortida sempre tinc oportunitat d’utilitzar el polaritzador i el de densitat neutra, el UV ja us vaig comentar que sempre el tinc posat a l’objectiu principal, més per protecció que una altra cosa, val a dir.

Trípode. Sí ja sé que ha vegades és, apart de ridícul, molt pesat carregar amb el trípode però ja m’he acostumat i sempre el porto penjant de la motxilla. Tampoc podria passar sense ell. M’agrada molt la ‘fotografia lenta’, a vegades per creativitat i altres per necessitat però sempre al llarg del dia, estigui al lloc que estigui en un viatge, acabo fent-lo servir. A més si us agrafa la fotografia nocturna el trípode és indispensable. Senzillament hem de pensar que el trípode ens dona l’oportunitat de captar escenes que altrament serien impossibles. Ara és quan hauríem de recordar que sense trípode la mínima velocitat abans de que al foto surti moguda coincideix amb la distància focal.. Ah sí, si tirem la fotografia amb l’objectiu de 60mm no hauríem de fer fotografies més lentes de 1/60s… Sí, això diu la teoria…

El tercer grup: És convenient dur-lo però no indispensable. L’he volgut representar pel para-sol i la bossa o motxilla, però també podríem incloure camusses per netejar els objectius o pinzellets per treure la pols… El para-sol no el porto mai, serveix bàsicament per fotografies on la llum del sol podria incidir directament sobre l’objectiu.. simplement tracto d’evitar aquest tipus de fotografies, tot per no carregar amb aquest accessori, lleuger sí, però que acabes no fent-lo servir mai. La bossa és important. en hi ha, com les motxilles, especials per càmera i objectius. Fa temps les feia servir, però depenent el tipus de viatge que fas necessites la bossa per altres coses, una rebequeta, les petites compres que fas… i finalment ara per mi el més còmode és una bona motxilla, de les convencionals, on a dintre hi poso una altra bossa més petita amb la càmera, piles,…. i l’objectiu zoom. En quant a camusses de l’estil de netejar ulleres i pinzell sempre em porto a sobre, ocupen poc i son importants al final de la jornada, a l’hotel o a casa, fer-los servir per netejar l’equip i treure la pols.

La càmera. És òbviament la protagonista de la pel·lícula. Cal cuidar-la i fer-li els seus manteniments.. L‘hem de portar també a passar la ITV? Doncs no ho descartis. Jo més d’una vegada l’he portat a que li facin una neteja general.. però anem per parts:

El cos. Estan fets de materials prou resistents i soferts com per anar per deserts i selves, sota el sol i la pluja, sense cap problema. Ara bé, sí que recomanaria netejar el cos, la part externa, amb un a camussa o drap i a vegades fins i tot amb un pinzell per treure la sorra de la platja. Netegeu també el visor per on mireu ja que es pot embrutar i dificultar la visió, si bé no afecta en absolut a la fotografia.

Els comandaments. És fàcil molt fàcil que deixeu activades certes propietats pels botons externs (ISO, indicador d’exposició, balanç de blancs..) i després no us en recordeu de tornar-les a posar com estaven. Reviseu sempre tots els indicadors externs periòdicament. El mateix amb els del menú, com per exemple el menú RAW-JPG o altres funcions que podeu canviar per una foto en concret.

El mirall i el sensor. Ací és on volia arribar. Aquests son dos elements bàsics en l’obtenció de la fotografia. El mirall és la peça que rota com una porta cada vegada que disparem amb l’objectiu de deixar passar la llum directament al sensor. El que estigui brut afecta únicament al que veiem en el moment de fer la fotografia pel visor però no directament a l’exposició del sensor. Cal però, amb un pinzell o camussa d’ulleres tenir-lo ben net i polit.

El sensor és la part més delicada de la càmera. A diferència de la fotografia analògica, la cavitat que veiem quan trèiem l’objectiu s’embruta molt, l’electrònica del sensor està carregada d’electricitat estàtica i molt sovint, pel simple fet, de canviar d’objectiu, s’embruta o hi ha pols en suspensió que dipositat sobre el sensor por donar-nos les més grans frustracions a la fotografia. A la fotografia de l’esquerra (feu clic per ampliar) veieu la fotografia d’un cel amb el sensor brut… Quin desastre, això no hi ha qui ho arregli….

Jo us recomano no posar-hi els dits però com tots tenim esperit aventurer segur que esteu temptats de netejar-lo… Quan us surti una fotografia ‘bruta’ primer intenteu esbrinar si és culpa del sensor o dels objectius o filtres. Si ha estat el sensor el culpable o porteu la càmera a la tenda o servei oficial o us atreviu a netejar-lo vosaltres sols….

Ens atrevim? Som-hi…

Bé, el primer que cal dir per la vostra tranquil·litat és que el sensor no el tocareu mai. El sensor està cobert d’un vidre que és realment el que s’embruta i haurem de netejar. Quan parlem de ‘netejar el sensor’ penseu que esteu netejant el ‘vidre’ que cobreix el sensor. Però a efectes del compte que cal tenir és el mateix. Aquest vidre és extremadament sensible i simplement tocant-lo amb un mocador o un bastonet, sense estar humit, ja n’hauria prou per ratllar-lo. De tota manera si el ratlleu no s’acaba el món i simplement haureu de portar la càmera al servei oficial, ara bé, la reparació és força cara.

El primer que heu de fer és treure l’objectiu, veureu el mirall que tapa el sensor que està al darrera. Ara és el moment d’aprofitar i amb un pinzell o camussa podeu netejar el mirall. Per menú hi podreu trobar una opció semblant a ‘Neteja del sensor’ on a l’activar-la s’obre el mirall deixant al descobert el sensor (ara sabem que és realment el vidre que cobreix el sensor). El temps que passeu amb el sensor a l’aire és perillós ja que més es pot embrutar de pols…

Hi ha dos mètodes bàsics de neteja del sensor:

1. Si creieu que la taca no està enganxada sinó que es tracta d’una brossa, aleshores simplement la podeu treure amb un pinzell (que venen especialment a les tendes de fotografia) i que moltes vegades van acompanyats d’aire comprimit per netejar-los abans de que toqui el sensor. A l’esquerra en veieu l’esquema.

2. Si no és una brossa sinó que és una taca i està ben enganxada aleshores cal netejar la superfície com si es tractés d’unes ulleres però molt, però que molt sensibles. Una petita ratlla i ja podeu anar preparant pressupost. El millor mètode, jo l’utilitzo molt sovint sense problemes és el kit d’eclipse. Es tracta d’unes espàtules d’amplada del vostre sensor que cal posar-li unes gotetes del líquid d’eclipse i passar al llarg del vostre sensor. Ací en veieu l’exemple:

El líquid no és massa car però cada espàtula és ben cara (cosa que no entenc per què de fet no deixa de ser ben senzilla) i només serveix per una vegada. Els resultats son els esperats, la superfície del sensor queda completament neta de brosses o taques enganxades al vidre.

Si voleu més informació la pàgina en anglès http://www.cleaningdigitalcameras.com/methods.html us parla de diferents mètodes. El millor: Anar a la tenda i demanar consell. No feu cas d’articles que podeu trobar a internet on recomanen mètodes casolans per netejar el sensor.

Alguna vegada haurà de ser la primera… La brutícia del sensor es veu en fotografies a zones de cel o monocromes sense contrast i sempre a apertures grans. Podríeu tenir el sensor ben brut però si feu fotografies amb apertures petites i a escenes riques en colors i contrastos ni es notarà.

Espero hagi estat del vostre interès i encara tingueu temps per passar per la vostra tenda de fotografia i acabeu de completar allò que us falta. Tot al voltant de la fotografia no és barat, és el preu que em de pagar per obtenir una bona fotografia.

Aquesta setmana no hi haurà exercicis. Si bé obriré al nostre grup de flickr el tema ‘Exercicis del taller 33′ per si voleu fer alguna pregunta ilustrada amb alguna fotografia, altrament feu servir els ‘comentaris’ al bloc.

Bona setmana, bones vacances per alguns i fins el proper dilluns….

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Quina calor, no? Doncs ara què ho dius, sí. A més ve de gust qualsevol cosa menys passar-te davant de l’ordinador calentant-te el cap amb les teves lliçons… Sí, potser tens raó i hauríem de fer vacances.. Sí, sisplau..

Bé, si us sembla deixarem el taller amb nous conceptes pel setembre i aprofitarem, potser d’una manera menys formal, i mentre no anem de vacances a fer un ‘Taller d’estiu ‘, amb més casos pràctics deixant la teoria pel nou curs…

Què millor que començar amb un dels complements més importants del vostre equip fotogràfic? Vaig traient la cartera…

Taller de fotografia (32): Els filtres

Els filtres que fem servir, tant a la fotografia analògica com la digital, tant a la de color com la de blanc i negre son ‘discs’ més o menys transparents que deixen passar la llum però modificant les seves propietats, ja sigui de color o de llum. D’una manera més formal direm que els filtres ‘filtren’ la llum, deixant passar part de les seves radiacions i retenint-te una altra part. Els efectes de la col·locació dels filtres a la part frontal de l’objectiu son molt variats i en molts casos suplien el que ara, amb la fotografia digital, podem obtenir a l’etapa de revelat digital amb programes de retoc fotogràfic. Avui parlarem només dels filtres que es col·loquen enroscats al nostre objectiu però en hi ha d’altres, potser els heu vist a les llums a teatres o concerts o quan aneu a fer-vos les fotos de carnet, que van acoblats directament a la font de llum incident. Però aquesta darrera tècnica, més pròpia d’estudis fotogràfics, no és la més usual per fotografies amateurs com les nostres, normalment a exteriors o a interiors amb llums fixes i no addicionals com podem veure a estudis fotogràfics o de cinema.

Hi ha ‘tres’ tipus de filtres que considerarem ‘obligatoris’ en el nostre equip fotogràfic: Els UV (ultravioleta), els polaritzadors i els de densitat neutra.

Parlem-ne d’ells i veieu-ne els resultats, segur que avui mateix passeu per la tenda…

El filtre ultravioleta (UV): Aquest filtre és aparentment transparent i té la propietat de retenir la radiació ultravioleta que es troba a la llum del sol. Es pot fer servir tant a les fotografies b/n com a les del color. La radiació UV, molt present a l’alta muntanya i a primeres hores del dia, provoca cels clars a la fotografia en B/N i tonalitats ‘blavoses’ a les fotografies en color. Aquest filtre evita aquests efectes i com què és innocu es fa servir normalment de ‘protector’ de les lents de l’objectiu.

En algunes marques hi podem trobar a més els filtres ‘Skyligth‘, es tracta de filtres tenyits de un lleuger color ’salmó’ per donar més calidesa i contrarestar el color ‘blavós’ que provoquen el UV però normalment no absorbeixen el 100% dels UV. Molt sovint però, us podeu trobar que els filtres ‘Skyligth‘ provoquen a la fotografia tons cap el rosa o salmó. En alguns llibres o foros de fotografia es poden trobar veus crítiques sobre l’ús d’aquest tipus de filtres en el sentit de pèrdua de nitidesa o colors dominants que cal després retocar. En una cosa tenen raó, què no sembla massa lògic posar un tros de plàstic barat davant d’un objectiu que ens ha costat un ronyó… No intenteu estalviar en la compra del filtre…

A dalt podeu veure, del catàleg de B+W, la col·lecció de filtres UV i Skylight. El ‘1′ és el UV i a partir del ‘2′ fins el ‘8′ teniu les diferents tonalitats de Skylight.

Es pot deixar sempre posat. A les dues fotografies de sota en podeu veure clarament les diferències.

El filtre polaritzador: És més fàcil explicar-ne els efectes que les seves causes a partir de la teoria electromagnètica de la llum. Deixem-ho per més endavant… Ara simplement vull que entengueu que un polaritzador funciona, al fer-lo girar, com una mena d’escletxa que deixa passar només la llum que ‘vibra’ en un pla concret impedint captar les ones de llum que ‘vibren’ en altres plans, com per exemple les reflectides. No ho he entès massa però ja veig què no hi penses aprofondir…

Aquest filtre es caracteritza per què es pot ‘rotar’ lliurement, a diferència de la resta que son fixes, i depenent de l’angle de rotació podeu experimentar llums reflectides ben diferents. Les dues característiques més habituals son l’obtenció de cels més blaus i l’absència de reflexes a superfícies. Potser més endavant ja us parlaré de les tècniques i ús del polaritzador però de moment quedem-nos amb aquestes dues situacions. Als exemples en podeu veure els dos casos típics.

El millor que podeu fer es simplement col·locar el filtre i mirar al cel (blau) o als reflexes de l’aigua o d’un vidre, feu girar la rodeta del filtre i……

Compte al anar a comprar un polaritzador, en hi ha de ‘linials’ i de ‘circulars’. Us recomano, per càmeres digitals i autofocus els polaritzadors circulars, son molt més fàcils d’utilitzar. Els linials sembla que provoquen una lectura incorrecta del fotòmetre de la càmera, a més per la seva construcció, a poc que moveu la càmera el pla de polarització canvia pel que hauríeu d’estar contínuament ajustant la rodeta del filtre. Tampoc abuseu d’aquest filtre i utilitzeu-lo en situacions molt concretes, com quan voleu obtenir cels blaus-foscos o voleu evitar la reflexió de la llum en una superfície.

El filtre de densitat neutra: És un dels meus preferits. Es tracta d’un filtre ‘tenyit’ amb una tonalitat concreta de gris. El que provoca és que deixa passar menys llum de l’escena i per tant automàticament provoca que el fotòmetre de la càmera llegeixi menys lluminositat, provocant una més gran apertura del diafragma o un més gran temps d’exposició. Especialment si tirem la fotografia a un diafragma fixe, el temps d’exposició hauran de ser més llargs provocant els típics efectes de l’aigua en ‘moviment’. Les fotografies obtingudes amb aquesta tècnica son espectaculars però heu de tenir en compte de son més lentes que sense polaritzador.

Ací també podeu trobar filtres amb moltes intensitats que redueixen la intensitat de llum a de l’escena:

Hi ha a més de les dues situacions que hem comentat a dalt, una que és especialment interessant i que no sol aparèixer com gran característica de fer servir aquest tipus de filtres. Es tracta de situacions d’alta lluminositat amb moltes zones de llums altes que poden provocar pèrdua de rang dinàmic amb l’aparició d’aquestes zones a la fotografia sense detall, massa exposades, pot ser el cas de fotos a la platja, al desert o a paisatges a ple sol.. Un filtre gris o de densitat neutra pot ser la solució. A la dreta en teniu un exemple, com veieu no s’ha sacrificat la lluminositat del cel sinó únicament l’estàtua conté més riquesa de tons.

Malauradament aquesta ha estat la primera vegada que he hagut de fer servir il·lustracions alienes a la meva fototeca, concretament les he tret de les pàgines web dels fabricants de filtres, al no disposar de la mateixa fotografia feta amb i sense filtre i la veritat al cap de setmana no m’ha donat temps d’anar a Collserola a fer les fotos pel taller d’avui.. Tranquil, estàs disculpat…

Cal dir que, tenint sempre el filtre UV posat al vostre objectiu, podeu perfectament superposar el polaritzador o el de densitat neutra a sobre de l’UV. D’aquesta manera només heu de posar específicament el polaritzador o el de densitat neutra quan ho necessiteu. Si bé aquest darrer és innocu, és a dir, simplement provoca que la vostra fotografia sigui més lenta però no té efectes en el color, el polaritzador cal utilitzar-lo amb cura ja que amb absència de reflexes, en dies per exemple ennuvolats, l’efecte pot ser nociu, provocant fotos excessivament ‘blaves’ i ‘fosques’. És recomanable que tenint el polaritzador posat sobre-exposeu una mica (1/3 o 2/3 de punt) per donar a la fotografia una més de lluminositat.

I això no ho haguéssim aconseguit amb un programa de retoc? Sí i no, per exemple per suplir el filtre UV, el que sempre tenim posat, caldria anar fotografia a fotografia i augmentar una mica la temperatura del color i així treure aquesta tonalitat blavosa. En canvi els efectes del polaritzador son difícilment simulables amb un programa de retoc i el de densitat neutra és massa difícil de reproduir-lo (sempre es podria agafar el tros d’aigua i ‘desenfocar-la’ amb un programa com Photoshop, però és massa laboriós).

Hi ha infinitat de filtres més, bàsicament aquells amb efectes sobre el color o degradats de colors i d’altres amb efectes ben ‘especials’:

Aquests filtres eren pràctics a la fotografia analògica però a la digital no gaire ja que ben bé tots ells es poden reproduir amb qualsevol programa de retoc fotogràfic i no cal anar de viatge amb desenes de filtres que a la pràctica o no fareu servir o podreu perfectament reproduir els seus efectes al tornar a casa. Per si de cas us en poso uns exemples del catàleg de ‘Cokin’:

Quines marques ens recomanes? Doncs seria pretensiós dir-vos que uns em semblen més bons que d’altres. Les marques més comuns son Hama, Hoya, B+W, Cokin,… per citar-ne algunes. Jo personalment he anat comprant allò que he trobat a les tendes especialitzades i normalment son B+W i Hama. Per suposat sempre porto el ‘UV’ enroscat a l’objectiu i a la bossa de la càmera el polaritzador i el de densitat neutra (ací sí que heu d’escollir dintre del ventall de diferents densitats que hi ha, a més densitat més lenta us sortirà la fotografia).

Us deixo els Catàlegs Hama, B+W, Hoya i Cokin.

No vull acabar sense tornar a la fotografia en blanc i negre.. Home, ací els filtres que ‘filtren’ el color no serveixen de molt, no? Doncs t’equivoques, justament per la fotografia en b/n, a més de poder fer servir els tres que us he aconsellat, UV, polaritzador i de densitat neutra, hi ha filtres de ‘color’ especialment dissenyats per la fotografia en b/n. Concretament un filtre totalment ‘vermell’ on no el faràs servir mai és a una fotografia en color…

Explican’s això…

Recordeu el taller de la fotografia en b/n? L’aplicació de filtres de color, tant de primaris com combinacions d’aquests, tenen efectes molt importants sobre la fotografia en b/n. Us poso un exemple, mireu la fotografia feta en color i com queda en b/n després d’aplicar els filtres de color:

Perdeu una estona comparant cada una de les fotografies en b/n per cada un dels filtres de color que les he fet passar (això ho he aconseguit amb el programa que us vaig recomanar LightZone) i mireu quines fotografies tan diferents… He llegit en algun lloc que els filtres vermells provocaven al cinema en b/n l’anomenada ‘nit americana‘, és a dir cels gairebé negres que feien pensar que era de nit però que les ombres dels objectes descobrien que veritablement l’escena s’havia pres de dia amb un filtre vermell…

Ací m’allargaria molt si ara us comences a explicar els efectes de cada filtre sobre els colors, simplement us recomano que ‘practiqueu’ amb fotografies en color passant-les a b/n aplicant els diferents filtres de color i comparant el resultat. Tot depèn, és clar, de la composició de color a l’escena original.

Amics, teniu filtres per una estona…. però si encara no els teniu aneu pensant en passar-vos per la vostra tenda habitual i comprar-los de cara a les vacances. Repeteixo, els efectes, especialment amb els polaritzador i de densitat neutra, poden ser espectaculars…

Important: No aneu a comprar cap filtre sense haver-vos apuntat el diàmetre del vostre objectiu. Els filtres van enroscats a l’objectiu, per tant en hi ha un per cada diàmetre dels objectius més utilitzats. Podeu veure aquesta dada gravada a la part frontal de l’objectiu. El problema és que si teniu més d’un objectiu i no tenen el mateix diàmetre, haureu de comprar un filtre per cada un.

Bé, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (32) a flickr simplement clicant la icona:

Bon ‘San Fermin‘, molt bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Quina setmana més curta no? Sí, per uns més que per altres.. A més suposo que fent o no pont heu tingut més temps per poder fer fotografies… Home, vaig intentar fer-ne dels focs i petards i mira, no han sortit malament del tot… Molt bé, poc a poc anem solucionant situacions diferents..

I avui? Ens queda alguna cosa per aprendre? I tant… Avui començaré a parlar-vos d’alguns temes i preparar-vos per endinsar-nos a les tècniques més conegudes de la fotografia analògica.. Ja, però jo tinc una digital !!

Taller de fotografia (31): El revelat digital

Ja ho sé, i per això abans d’aplicar les tècniques més avançades de la fotografia clàssica hem d’entendre bé les analogies i diferències amb la fotografia digital. Home, les diferències estan clares.. Sí? N’estàs segur? No.

La fotografia digital parteix d’un desavantatge enorme, si bé veurem que té avantatges sobre l’analògica, i és el procés (en anglès se’n diu workflow) fins arribar a la copia impresa o a la visió de la fotografia a la pantalla del nostre ordinador.

A l’esquema de dalt podeu veure representats esquemàticament els dos processos, el de la fotografia analògica i el de la digital. És important entendre’ls i veure’n les analogies. Mireu bé aquest esquema perquè hi tornarem.

A la fotografia, tant analògica com digital, hi ha dos moments clau on podem fer servir els nostres coneixements tècnics per obtenir la nostra petita obra d’art, l’exposició i el revelat. L’exposició en el moment de fer la fotografia i el revelat el procés posterior. Ja ho veig, a la fotografia digital no hi ha revelat… Ací volia arribar, doncs sí que en hi ha i a més aquest pot ser un gran desavantatge. No ho entenc.

Mirem el procés de dalt, en el moment de fer la fotografia controlo els paràmetres de l’exposició que en definitiva queden emmagatzemats al ‘carret fotogràfic’. Amb el carret anàvem a un laboratori fotogràfic i ací perdíem el control. Allí primer obtenien el ‘negatiu‘ i després el ‘positivaven‘, és a dir feien passar llum a través del negatiu sobre el paper fotogràfic. Finalment anàvem a recollir les fotografies. Suposo que més d’una vegada heu estat decebuts de com us han revelat les fotografies.

A la fotografia digital tot sembla més senzill, controlem igualment l’exposició (amb les mateixes tècniques que a l’analògica) i a la majoria de casos ja obtenim directament la fotografia, que passada a l’ordinador ja la podem veure o imprimir en paper. El que jo deia, no hi ha procés de revelat….

Sí, de la mateixa manera que amb el revelat analògic perdíem el control d’aquest procés ara el revelat també es produeix però directament a dintre de la càmera. El que veiem al ‘visor’ després d’haver fet una fotografia és ja el resultat del revelat. Un revelat però que en direm ‘revelat digital‘. La fotografia abans de ser ‘revelada digitalment’ es diu que té format RAW mentre que després del revelat té format JPG (o JPEG) i en algunes càmeres format TIFF.

Caram, finalment entenc què era això del ‘RAW’…. Al següent esquema podeu veure clarament el procés ‘invisible’ de revelat digital que es produeix immediatament després de fer la fotografia. Si hem escollit al nostre menú l’opció ‘JPG’, què és pràcticament una opció per defecte, el procés és el següent:

Aquest procés, precisament per ser automàtic, és molt important ja que deixem en mans de Mr Xip el procés de revelat. El resultat de la incidència de la llum, després de passar pels filtres RGB, és la fotografia de l’esquerra, en format RAW (no processada). He volgut exagerar el fet de que la fotografia s’ha format per milions de pixels que formen un mosaic.. Sí, ja recordo on s’intercalava els filtres dels diferents colors vermell, verd i blau. És com un enorme mosaic que caldrà ‘des-mosaicar‘, verb que m’acabo d’inventar però que podeu entendre clarament, es tracta de donar una aspecte uniforme a la fotografia és a dir treient les petites zones del sensor entre pixels. Aquest i altres processos s’apliquen a la foto RAW no-processada, com el balanç de blancs (la temperatura del color), les corbes tonals (per la seva distribució a l’histograma, expandint o estretint el rang dinàmic), el contrast, la saturació del color o la nitidesa amb la que veiem els detalls. Totes elles variables que prèviament hem ajustat al menú de la càmera i que ara Mr Xip aplica, absolutament a cegues, sense criteri de si el que fa està fent està bé o no, fins acabar el seu treball i produir l’arxiu ‘JPG’ que finalment endreça a la tarja de memòria de la càmera.

Això pot anar molt bé a la majoria d’ocasions ja que ens estalvia veritablement molt treball però també és cert que perdem la possibilitat d’intervenir-hi en el procés. Cert és que una vegada carregada la fotografia al nostre ordinador (primer esquema de dalt) podem fer servir programes de retoc (com el Photoshop o el LightZone) però potser és ja massa tard donat que la fotografia ha passat ja per un primer revelat i ha patit una compressió. Sí, explica això de la compressió…

El format JPG s’ha convertit en un estàndard de format d’imatges digitals pel seu ‘poc pes’, és a dir pel seu poc tamany en Bytes, donant qualitats acceptables en tamanys molt més reduïts, si el comparem amb altres formats com el ‘bmp’ (ara ja en desús) o el png, tiff o gif. A l’esquema de d’alt, just abans de ser emmagatzemada la foto digital a la tarja de memòria l’arxiu JPG pateix una compressió, una reducció de tamany d’arxiu. L’objectiu no és altre que produir arxius petits perquè a la tarja en entrin més. Aquesta compressió normalment la podeu pre-establir també al menú de la vostra càmera, on podeu escollir, en pixels, el tamany de la fotografia. De tota manera aquesta compressió, així com alguns paràmetres que s’ha fixat en aquest procés de revelat digital, com la nitidesa o ‘màscara d’enfoc ‘ son irreversibles’

Això pot ser un problema, ja que Mr Xip comprimeix l’arxiu resultant JPG a base de perdre ‘pixels’ d’informació. A l’esquema de dalt podeu veure els diferents resultats escollint tres tamanys JPG diferents al menú de la càmera. Aparentment tres fotos iguals, la de la dreta molt comprimida, obtenint per 12 KB pràcticament el mateix que la de l’esquerra amb 44 KB però si us fixeu amb el detall veureu que la qualitat s’ha reduït amb el tamany apareixent el que se’n diu ‘artefactes JPG ‘, aquests quadrats visibles a la foto de la dreta. Ha estat la solució de Mr Xip per poder produir un arxiu més petit.

Mira, tot plegat em sembla que ens estan prenent el pèl.. No m’acaba de convèncer el treball de revelat digital que fa la càmera. No hi podem intervenir?

Clar. No dic que ho hagem de fer sempre, ja que per la gran majoria de fotografies el format JPG amb revelat inclòs ja ens està bé, però podem ‘desactivar’ el revelat digital a la nostra càmera i quedar-nos amb la foto sense processar, sense tractar, és a dir amb el format RAW:

En aquest cas hem de dir-li al menú de la càmera que vull el format RAW en lloc del JPG. Mr Xip se’n alegra d’aquesta decisió ja que no ha de treballar tant. Simplement amb el format RAW, el negatiu digital, ja acaba la seva feina i emmagatzema aquest arxiu, no revelat digitalment, directament a la tarja de memòria. Sí clar, i ara?

Ara és el nostre torn. Normalment amb els programes que venien al comprar la vostra càmera o amb altres com el Photoshop, el LightZone o el iPhoto podeu obrir aquest ‘negatiu’ i jugar a ser artistes. Sí, artistes per anar aplicant, amb aquests programes, tots els processos de revelat digital, podeu canviar el color, el contrast, les corbes tonals, la nitidesa,…. tot. Tot excepte lògicament allò que ha estat capturat en el moment de fer la fotografia, com profunditat de camp per exemple. El resultat d’aquest laboratori digital tornarà a ser una fotografia en format JPG, que la podreu comprimir al vostre gust i que finalment la podreu emmagatzemar a la vostra fototeca.

A la dreta us poso un exemple del menú que apareix quan obrim el fitxer RAW en un programa de tractament de RAW’s, concretament és el que ve amb les càmeres Canon però n’estic segur que hi ha programes semblants per la resta de fabricants. Podeu veure com a l’obrir la foto RAW se’ns pregunta pels paràmetres que us he comentat per poder-los ajustar a les vostres preferències: Nitidesa, Contrast, saturació de color, to del color i d’altres. S’ajusta i s’emmagatzema com un JPG. No és gens complicat.

Fem una petita taula comparativa i veureu que el format RAW permet el control dels paràmetres que determinen la lluminositat i color en una fotografia però té en contra que és un procés a aplicar fotografia a fotografia i és impensable fer-ho amb totes les fotos de les vostres vacances. Precisament és important establir correctament els paràmetres de color, contrast, nitidesa,.. a la vostra càmera, perquè els resultats obtinguts automàticament a l’escollir el format JPG siguin el més satisfactoris possible.

Hi ha però ocasions on una fotografia té una importància especial, un paisatge o un monument per exemple i no us la voleu jugar amb un revelat digital automàtic. En aquestes ocasions recomano canvieu a RAW al menú de la càmera, dispareu i a casa la ‘reveleu’ digitalment fins que us satisfaci. A la taula us he posat una característica que considero molt important: ‘control del rang dinàmic‘. Ja sabeu la meva obsessió per aquest tema i sabeu també que fotos amb zones ‘negres’ o ‘blanques o cremades’ son irrecuperables. El format RAW capta un millor rang dinàmic i és més ric en tonalitats. És Mr Xip al passar el format RAW a JPG qui malmet les fotografies. Mireu aquest exemple:

La meva càmera té una opció per produir fotografies en RAW i JPG a la vegada. La JPG la teniu abaix, sense cap retoc addicional. La RAW a dalt i l’he processat amb un programa que processa RAWs. Mireu les diferències: el tamany és la primera. Però la més important és que el rang dinàmic a la RAW és molt més ric que a la JPG, només cal que mireu les ombres a la cara d’aquesta petita estatueta. Us he afegit l’histograma perquè enteneu el per què. Si me l’he de jugar en una foto complexa escolliré sempre el format RAW i seré jo qui ‘reveli digitalment’ el ‘negatiu RAW’.

Avui ha estat una mica llarg però espero que profitós. Vull que us quedeu amb la idea de que no sempre una fotografia que no us acaba de fer el pes és per culpa vostra. Moltes vegades el procés de revelat intern i creació del JPG no aconsegueix el resultats esperats i val més, en aquests casos, disparar en format RAW i fer-vos càrrec vosaltres mateixos del procés de revelat.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (31) a flickr simplement clicant la icona:

Molt bona setmana i fins el proper dilluns.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Hola amics, treballeu igual que nosaltres? Vinga home, no siguis fals i admet que aquest capítol és en diferit, mentre tu estàs a la platja… Bé, és cert, però tot sigui per no faltar a la cita de cada dilluns…

Avui, potser aprofitant que per molts fem pont i demà és festa m’agradaria introduir-vos en un nou tipus de fotografia que canviarà radicalment bona part del què heu après fins ara.. Per què ens ho fas això? No pateixis, ja veuràs com t’agradarà…

Taller de fotografia (30): La fotografia en blanc i negre

Caram, no em pensava que poguéssim fer fotografies en blanc i negre amb les nostres càmeres digitals.. No és un tema una mica antic? Ni de bon tros, la majoria de les càmeres digitals, reflex o compactes, tenen l’opció de poder captar fotografies en blanc i negre o en el pitjor dels casos de fer-les en color i convertir-les després a blanc i negre amb algun dels programes de retoc digital, alguns dels quals venen inclosos al comprar la càmera. I no té res d’antic. Al contrari, la fotografia en b/n és un nou món a explorar on alguns conceptes que hem aprés fins ara els haurem de retocar.

Què vols dir? Fàcil, a la fotografia en color és evident que el ‘color’ és molt sovint allò que és capaç d’expressar-nos alguna cosa. Mira les fotografies de dalt, la de l’esquerra no és gran cosa però la gràcia que té és el canvi de color de les plantes al voltant de la finestra. Aquest ‘motiu’ ha desaparegut a la fotografia en b/n. La foto de la dreta és ‘plana’ i ha perdut la poca gràcia que tenia. I què suggereixes?

Recordem les propietats bàsiques que havíem de treballar alhora de composar una fotografia: motiu, composició i tècnica (de tractament de la llum). Tret de la composició, les altre dues son ben diferents en una fotografia en b/n. El ‘motiu’ que ho era en una en color potser que ara no ho sigui i a l’inrevés i la tècnica de tractament de la llum, l’exposició, la lluminositat… és evident que no pot ser el mateix. L’absència de ‘color’ ens aparta de la realitat i una foto en b/n és més una representació de la realitat que volem captar que no una ‘còpia’. Ara haurem de treballar una mica més, ‘visionant’ en blanc i negre l’escena que tenim al davant.

Bé, no sembla massa difícil… Doncs sí, i més del que sembla.

A l’esquema de sobre crec que hi podreu trobar l’explicació.

El ‘color’ ja vam veure que ve determinat per tres paràmetres: matís (que veritablement per nosaltres és el color que percebem), la saturació i la brillantor o lluminositat. Cada color ve determinat de forma unívoca per aquests tres paràmetres. El ‘taronja’ que he escollit és diu: 29-78-92, és a dir té un matís del 29%, una saturació del 78% i una lluminositat del 92%. El mateix ‘color taronja’ també vam aprendre que sortia de la combinació dels tres colors additius (vermell, verd i blau) RGB, per tant també el podríem representar per RGB: 235-141-52. Aquests valors recordareu venen de l’escala de lluminositats que va del 0 al 255, per tant el taronja que he escollit és barreja del vermell de lluminositat 235, del verd de 141 i del blau de 52.

I ara ve el problema…

Al voler representar el ‘color’ en ‘blanc i negre’ de les 3 variables necessàries per representar-lo en ‘color’ només en necessitem 1 en ‘blanc i negre’, que no és més que la tonalitat que li correspon a l’escala de grisos. El problema, ja us podeu imaginar, és que més d’un color ‘real’ li correspon el mateix gris a la fotografia en blanc i negre !!! A l’esquema de dalt, el blau i el taronja escollits tenen el mateix valor en ‘blanc i negre’. Caram, vol dir que una foto en color on hi sortissin aquests taronges i blaus concrets es veuria tota grisa, sense cap diferència ni contrast? Exactament.. Ja veig, això pot ser un problema.

A l’animació que us poso a continuació podeu veure l’equivalència dels 3 colors primaris additius i els tres subtractius que representen en blanc i negre:

Aneu clicant per anar passant els esquemes. Al ‘1′ teniu els ‘colors’ primaris. Ara cliqueu i passeu a ‘2′, podeu veure l’equivalència d’aquests colors en una fotografia en b/n tirada directament amb la càmera. A ‘3′ i ‘4′ teniu un exemple de dos mètodes que podem trobar als programes de retoc si volguéssim convertir la foto en ‘color’ a ‘b/n’, us he volgut demostrar com aquesta ‘equivalència’ no és única. El pitjor mètode podeu comprovar que és el de ‘desaturar‘ el color, una de les opcions clàssiques als programes de retoc fotogràfic, ací us demostro com els 6 colors tindrien la mateixa equivalència a l’escala de grisos. Un desastre…

Tranquil, tot té solució. Simplement vull que entengueu la importància de la conversió del ‘color’ al ‘blanc i negre’:

A l’esquema de dalt en podeu veure els efectes. La gama de colors de l’esquerra (tots ells amb la mateix lluminositat) han de convertir-se en una gama de grisos, a l’esquema del centre ho podeu veure, aquest esquema central té variacions segons el mètode emprat però assegura ‘grisos’ diferents tot i venint de ‘colors’ diferents amb la mateixa saturació i lluminositat. És l’esquema utilitzat per les càmeres que tenen l’opció de tirar fotografies en b/n i de la majoria d’opcions de conversió de fotos en color a b/n en un programa de retoc digital. En canvi ‘desaturar’, o treure-li el color, és un concepte diferent, com ho podeu veure a l’esquema de la dreta. Fixeu-vos que perillós és aquest mètode, colors diferents però amb la mateixa saturació i lluminositat tenen el mateix ‘gris associat’. Per tant compte amb l’opció ‘desaturar’ dels programes com Photoshop o altres, els resultats podrien ser horribles.

Crec que ho entenc. Vols dir que hem d’anar en compte amb el mètode de conversió del ‘color’ al ‘b/n’ o contrastos que teníem a la foto en color desapareixeran a la de blanc i negre… Exactament, i això ens permet afirmar que l’actitud que hem de tenir davant d’una escena si volem fer una foto en b/n és diferent. En aquest cas la fotografia en b/n expressa el seu missatge únicament amb tonalitats de grisos, per tant haurem de cuidar expressament els ‘contrastos’ i tractament de la llum de manera diferent a com ho fèiem a la fotografia en color.

La fotografia en b/n és tot un repte. En absència de color ens les haurem d’enginyar per expressar el que volem només amb l’ajuda del blanc, el negre i les tonalitats de grisos. Per contra, aquesta absència de ‘color’ pot expressar conceptes que no serien possibles en color, no oblidem les fantàstiques fotografies que ara ens poden venir al cap en b/n, on el motiu, la composició i la lluminositat, especialment el contrast, son els elements bàsics.

Bé, què suggereixis que hem de fer?

Hi ha òbviament dues maneres de fer fotografies en b/n: 1. Fer-les directament en b/n si és una opció que ens dona la nostra càmera. 2. Fer-les en color i després convertir-les amb programes de retoc fotogràfic.

A la composició de sota en podeu veure alguns mètodes i m’he entretingut a ajuntar-los tots perquè en pugueu veure les diferències:

La segona porció ‘grey scale/càmera’ és tal i com normalment sortiría directament de la càmera si hem optat per tirar-la en b/n directament. Sol coincidir amb la típica opció dels programes de retoc que diu ‘Convertir en b/n’ o ‘grey scale’ (escala de grisos). Els efectes en un i altre cas son força similars. És un mètode, el de tirar les fotos directament en b/n, força còmode i normalment no cal retocar, però també perillós ja que diguem-ne que l’original ja és en b/n i per tant no tenim opcions a retocs de lluminositats selectius pel ‘color’ original, ja que aquest s’ha perdut.

La tercera és la de ‘desaturate’. És una opció que trobem també a la majoria de programes de retoc i consisteix, com hem dit abans, a ‘treure’ el color de la fotografia original que hem tirat en ‘color’. En aquest exemple no es veuen massa les diferències però ja heu vist que és un mètode pot ‘aplanar’ els colors i colors de la mateixa lluminositat es representen pel mateix to de gris. Faig tant èmfasi amb aquesta opció per que entengueu que colors diferents, igual de saturats i amb la mateixa lluminositat donaran el mateix gris, però normalment en una escena és dificil que ens trobem amb aquesta casuística i els resultats, tot i no donar massa contrast, poden ser acceptables.

Els dos següents son ja per més avançats i son opcions que estan presents a Photoshop però desconec si també les podem trobar a altres programes de retoc, inclosos els que teniu que venien amb la càmera. Especialment vull fer èmfasi al ‘black and white‘, aquesta és una opció molt interessant de Photoshop que ens permet ‘canviar’ les lluminositats depenent del color original, Com veieu a l’exemple de dalt (porció de la dreta) he manipulat la lluminositat del verd dels arbres deixant igual la resta. Aquest mètode és perfecte per la fotografia creativa.

Per descomptat una vegada a dintre del programa de retoc fotogràfic podeu, apart de convertir les vostres còpies en b/n, colorejar-les amb el to que vulgueu, donant un aire antic o de reportatge. En teniu un exemple a la dreta.

A l’exemple de sota podeu veure, després de remenar molt per la meva fototeca i buscar una foto adient, de com la aplicació de mètodes per passar a b/n de forma incorrecta  sobre una foto en color poden ‘aplanar’ els colors i perdre contrast i textura:

La foto de l’esquerra parteix de la de color amb manipulació incorrecta amb programes de retoc mentre que la de la dreta ha estat obtinguda mitjançant l’opció de ‘convertir en b/n’ (que coincideix força amb que hauriem obtingut si directament l’ha haguessim tirat en b/n). Compte per tant en fer d’aventurers amb complexes opcions que porten aquests programes.

Us deixo un curt vídeo de les opcions que porta un dels programes que més m’agrada de retoc digital, lightzone, simplement perquè en veieu les diferències de diferents mètodes de passar una fotografia a color a blanc i negre:

L’opció ‘blanc i negre’ a la càmera La majoria de compactes i reflex tenen l’opció de fer fotografies directament en blanc i negre: Normalment aquesta és una opció que haureu de trobar en els complexes menús de la vostra càmera digital. El resultat serà directament la foto en ‘b/n’. Us recomano compareu el millor mètode. Començaria pel més senzill, el de ‘Convertir en B/N’ del vostre programa de retoc i la compararia amb la que sortiria directament de la càmera havent triat l’opció en B/N. Compareu els detalls i el que és essencial, com els diferents mètodes tracten els colors originals. Per experiència, el millor és tirar les fotos en color i convertir-les després a b/n amb el programa de retoc, sempre que el tingueu clar o que doni les prestacions que exigiu, de lo contrari, tot i que no les podreu manipular massa, tireu-les directament en b/n.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (30) a flickr simplement clicant la icona: (aquesta setmana els exercicis es publicaran demà dimarts)

Molt bona setmana i molt bona revetlla de Sant Joan !!!!

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Som-hi de nou. Com ha anat la setmana? Més o menys però ja t’avanço que no he practicat gens… Doncs així no avançarem massa, no?

Avui parlarem més que de conceptes nous de situacions noves… De moment molt excitant… No home, he pensat que podríem aprofitar que s’apropa la revetlla de Sant Joan per treballar algunes situacions que de ben segur ens les trobarem el dia de la revetlla… Què ens ensenyaràs? a tirar petards? No exactament però la cosa va per aquí…

Taller de fotografia (29): Qui ha apagat la llum?

Definitivament a tu el cap de setmana no et prova… a què ve aquest títol? Doncs senzillament que avui tornarem a donar-li una volta més a les situacions de poca llum, a les fosques o fotografies de nit. Mira aquí has pogut estar fins i tot inspirat ja que sempre m’ha fet gràcia fer fotos dels focs artificials.. Doncs prepara’t que el dia de la revetlla no pararàs…

A Mr Xip no li agrada massa les situacions de poca llum, ha de treballar massa i s’ha d’esforçar per captar lluminositats molt baixes. Recordeu el taller del rang dinàmic? Sí, l’he llegit 5 vegades… Doncs aquestes situacions de baixa lluminositat estan situades a la zona de l’esquerra del quadre on representàvem el rang dinàmic de l’ull humà. Mentre no hi hagi grans variacions de lluminositat normalment el rang dinàmic de la nostra càmera serà suficient per captar aquestes escenes, proporcionant histogrames més o menys equilibrats, però o fem treballar a Mr Xip per què capti el màxim detall possible o simplement obtindrem zones fosques sense cap detall. Per això aquestes fotografies posen a prova la nostra càmera i especialment el sensor, de la qualitat del qual dependran les nostres fotografies. O sigui, que estem en mans del sensor? Més o menys…

Però quin és el problema?

El problema és el ‘soroll digital‘. Sí, ja n’havies parlat.. El ’soroll’ a la fotografia digital és un dels elements a batre pel nostre sensor, com ho és el ‘gra fotogràfic’ a la fotografia analògica. Podríem dir que el ’soroll digital’ és equivalent als sorolls de fons que sentim quan una emissora de ràdio no està ben sintonitzada o de senyal molt dèbil o la ‘neu’ que veiem en una recepció dèbil d’un canal de TV. El ’soroll’ està sempre present a les nostres fotografies, fins i tot en absència complerta de llum, per lo que notem més la seva presencia en situacions de baixa lluminositat, a les zones uniformes en color, en ombres i negres, bàsicament a altes sensibilitats i amb càmeres amb sensors amb pixels ‘petits’. A l’esquema podeu veure com els pixels, contenidors dels fotons incidents, han de lluitar per separar el senyal rebut amb el senyal de fons, propi de l’electrònica del sensor, o ’soroll digital’:

És evident que si la relació del nivell de soroll, comparat amb la màxima capacitat del pixel és molt petita el ’soroll’ pràcticament no s’apreciarà, per això es diu que el nivell de soroll depèn de quan gran és el pixel i en càmeres digitals d’última generació s’ha aconseguit ja molts bons nivells de reducció de soroll comparat amb el que trobem als mòbils o a les digitals de fa uns anys o compactes d’ara. El soroll el podem trobar bàsicament als ‘blaus’, per exemple al blau del cel i al vermell (el canal més afectat pel soroll), amb desviacions de lluminositats entre pixels fins al 20% en càmeres compactes, que és una barbaritat. I com sabem com es comporta el nostre sensor de la càmera davant aquestes situacions?

Molt fàcil. Aquest efecte tan molest que és el soroll ja hem dit que apareix en situacions de relativa baixa lluminositat i sobretot en ISO altes. Per què? L’augment de la sensibilitat ISO es entesa per Mr Xip com una ordre a ampliar el senyal, és com si poses un amplificador addicional per multiplicar el senyal rebut a cada pixel, el problema es que s’amplifica el senyal però també el soroll !! A les fotos de dalt, un interior amb relativa poca llum, es pot veure la mateixa zona a ISO diferents. Veieu l’aparició del ’soroll’ a ISO altes? Veieu com és sobretot visible a la zona blava?

A la foto de dalt m’he entretingut en separar els tres canals per demostrar-vos com el soroll afecta molt més al vermell i al blau i gairebé no afecta al verd (fixeu-vos en la textura de la caçadora texana). Això és molt important. Després del taller dels ‘colors’ ara fins i tot podeu predir l’efecte del soroll a les fotografies per la presencia dels colors primaris.

Quan es presenta el ’soroll’ a les nostres fotografies? Primer per entendre la naturalesa del soroll separem els dos tipus més importants, el soroll fixe i l’aleatori. El ‘fixe‘ el podem veure en exposicions llargues, normalment a partir de 1 o 2 segons, aquest soroll és conseqüència de que no tots els pixels que reben la mateixa llum contenen el mateix nombre de fotons (és com si poséssim recipients iguals sobre una pluja de gotes grans i separades, al final els recipients podrien no contenir el mateix volum d’aigua). Aquesta diferencia entre pixels és normalment petita però en exposicions llargues apareixen els ‘hot pixels’ o pixels ‘bojos’, que sobrepassen la mitjana de lluminositat de la resta. Son pixels que podríem dir ‘defectuosos’ i apareixen sempre al mateix lloc. El resultat és força desagradable’.

El soroll ‘aleatori‘ és el que apareix a altes sensibilitats i és el que hem explicat als paràgrafs de dalt. La diferència amb l’anterior és que l’aparició de pixels ‘diferents’ a la resta és aleatori, no es segueix cap patró i no apareixen normalment al mateix lloc en dues fotografies iguals. En quant a la seva naturalesa podem dir que el soroll ho pot ser en ‘lluminositat‘ i en ‘color‘. En ‘lluminositat’ vol dir que a la fotografia veiem zones que haurien de ser uniformes i en canvi ens trobem amb els ‘puntets’ que varien de lluminositat. En ‘color’ vol dir que a més aquests puntets aporten colors inexistents a l’escena, normalment vermells i blaus.

Com veieu estem davant d’un problema que només podrem resoldre amb programes de tractament o retoc fotogràfic.

Ja però per les meves fotos de la revetlla això és un desastre… Doncs pot ser que sí, efectivament hi ha una situació concreta, la de les fotografies nocturnes, que pateix especialment l’efecte del soroll:

Aquest és un exemple clar de fotografia de llarga exposició. Hi ha de tot, soroll cromàtic i centenars de pixels ‘bojos’ que han donat una lectura errònia de l’escena (els puntets blancs i de colors). Els puntets blancs de la fotografia son estels? No, la prova és l’ampliació que veieu abaix, és un avió que sortia de Barajas i la línia és tot el temps, uns 30 s, que la càmera estava amb el diafragma obert i per tant captant les llums de l’avió… No son estels, és soroll !!!! Clar, vaig haver de disparar en intervals de 30 s per captar de tant en tant un llamp. Molt hàbil. De tota manera aquesta és una foto del 2000 amb una de les primeres digitals que van sortir al mercat, una Olympus, ara n’estic segur que amb les vostres càmeres no haguéssiu obtingut tant soroll.

A la fotografia de la dreta podeu veure’n els efectes del soroll a altes sensibilitats ISO, en aquest cas es una foto d’interior, al Ice Bar de Copenhagen, sense flash la única manera de fer la foto era forçant-la a un ISO molt alta però el sensor s’ha tornat boig i no pot captar totes les textures en aquestes condicions (i no té res a veure amb els -5º de l’interior) provocant un soroll excessiu, visible tant en lluminositat com en color. Si cliqueu la foto la podreu veure ampliada i entendreu el que us explico. La foto està tirada amb una compacta Canon iXus.

Mal rotllo no? Doncs sí, volia que entenguéssiu que el ’soroll’ és la bèstia negra de la fotografia digital i que únicament amb les darreres càmeres poc a poc es va resolent el problema, tant a exposicions llargues (pixels bojos) com a sensibilitats altes (soroll aleatori en lluminositat i color). Proveu la vostra càmera i comproveu les seves capacitats de treballar amb condicions baixes de llum. Si el seu rendiment és dolent obtindreu fotografies amb molt soroll que només podreu arreglar una mica amb programes de retoc fotogràfic, però segurament serà a canvi de perdre textura de les zones amb soroll.

Bé amics, espero els vostres comentaris ací mateix al bloc, ara ja només us queda saltar als exercicis del taller (29) a flickr simplement clicant la icona:

Molt bona setmana i espero poder estar amb vosaltres el proper dilluns però el pont és molt atractiu i no sé si disposaré del temps necessari per treballar el Taller 30.

<<< Veure tots els articles de ‘Taller de Fotografia’

Què tal amics? Caram, ja estem pel 28? Sí, la veritat és que sembla ahir quan vam començar, no? Doncs no exactament, a mi se m’ha fet una eternitat…

Avui, si em deixes, sí que us introduiré el sens dubte element més important de la fotografia a color.. Sí, tira, tira… No és més que el ‘color‘, la percepció que tenim dels colors, com es creen i de què depenen.. fins i tot ens atrevirem a donar uns consells sobre quins colors escollir, si podem, alhora de fer una fotografia..

Taller de fotografia (28): El color

El color no pertany als objectes sinó a les propietats dels mateixos per absorbir la llum que les incideix. Sí crec que ja ens vas parlar d’això.. Essent la llum incident capital en la percepció del color als objectes potser que repassem què és la llum..

Ja recordareu na naturalesa ‘electromagnètica’ de la llum i que només una part n’és visible. Aquest és l’espectre visible de la llum que fàcilment obtindrem per refracció de la llum blanca al passar per un prisma.. És el mateix concepte darrera la formació de l’arc de Sant Martí, no? Sí, exactament, en aquest cas son les partícules o gotes d’aigua les que pateixen la refracció de la llum del sol. L’espectre visible de la llum ens mostra, ordenada per les longituds d’ona, els diferents colors, dit d’una altra manera cada color té associat una longitud d’ona o freqüència, de la mateixa manera que ho tenen les ones de radio o TV. Veig que hi ha molta part invisible? Sí clar, de fet les ones radio ho son no? Però ja hem comentat que les longituds d’ona adjacents a l’espectre visible, com els ultraviolats o infrarojos poden afectar a les nostres fotografies, sobre-exposant-les incorrectament o variant l’equilibri de lluminositat. Però amb un bon filtre diguem-ne que ho tenim solucionat….

Agafem aquest rang de colors i estudiem-los una mica més:

No entrarem en l’història del color, tot i que és ben interessant, sinó que anirem directament a un dels models més comuns per representar tots els colors de l’espectre visible. Aquest el podem representar, des de l’esquema inicial que anava del violats als vermells, en un cercle on els podem representar en dues dimensions.

El model més comú és l’additiu, aquest es basa en el concepte de que tots els colors es poden formar a partir de la barreja de tres colors primaris: el vermell, el verd i el blau, recordeu les sigles de RGB? Sí, red, green i blue.. La teoria dels colors additius és ben senzilla, com veieu a l’esquema de dalt, i es la base dels televisors o dels projectors.. Els colors primaris de dos en dos donen els secundaris i els tres a la vegada el blanc. A l’exemple podeu veure que el vermell + verd = groc, que és complementari al blau. Aquesta relació és interessant conèixer-la, ja que a les nostres fotografies ens podem trobar diferents colors formats a partir de la llum incident.

El segon model és el substractiu. De fet és ben semblant a l’additiu però ara els colors es formen per substracció o absorció d’algun color. És l’utilitzat en pigments i colorants com les tintes de les impressores. En aquest cas els colors primaris s’obtenen per substracció dels tres colors substractius: el cian, el magenta i el groc. Mireu l’esquema amb els tres cercles, si a la llum blanca que conté els primaris verd, vermell i blau li trec el blau obtinc…..el groc? Perfecte, això és molt important per entendre la naturalesa del color dels objectes. Ja em dit que el color d’un objecte és aquell resultant de la llum que reflecteix o el que és el mateix: del complementari del que absorbeix. Mirem l’esquema següent:

Senzill, imaginem que incideix llum blanca sobre l’objecte i que aquest, per les seves propietats absorbeix el component blau de la llum, per lo que reflectirà únicament les components verda i vermella.

De quin color veuràs l’objecte? Si reflecteix el verd i el vermell… pel model additiu, verd+vermell igual a.. groc? Bé. Amb el model substractiu, si el blau és l’absorbit.. miro el complementari i és el … groc ! És divertit, no? Ara ja podem entendre que si posem un filtre groc a la càmera aquest absorbirà el seu complementari, és a dir el blau, deixant passant el verd i vermell, que combinats donarà el groc… Si alguna vegada compreu algun filtre de color a la càmera penseu amb això….

Perfecte, ja sabem com obtenir els colors en una projecció o monitor (model additiu) o en una impressió en paper (substractiu), però ara parlem una mica més de les propietats del color ja que segur que trobeu aquests models massa senzill, que hi falten matisos de colors…

Podem considerar que les propietats del color son tres: el matís, la lluminositat i la saturació. Cada color queda representat per un valor de les tres. A l’esquema podeu veure el cercle on representàvem els colors (el matis em donarà la percepció del color), quan més lluny ens situem del centre més saturat serà el color i la lluminositat és la tercera variable que representarà la quantitat de llum reflectida. Les tres combinades donaran el color escollit. Tots i cadascun dels colors de les nostres fotografies tenen una única representació en aquest cercle més una alçada a la barra de lluminositat.

La percepció del color.

Però com arribem a percebre el color? El nostre sistema de visió és força complexe i es fa servir bàsicament del que s’en diu ‘bastons i cons‘, situats al nostre sistema ocular i que acabaran donant l’ordre al cervell per que ‘percebem’ el color. Els ‘bastons’ ens ajuden a les situacions de baixa lluminositat i no perceben el c