La conferència “Guanyar-se la igualtat PSOE” ens ha mostrat que tenim una excel·lent herència dels governs socialistes en igualtat, especialment en l’etapa Zapatero, i que estem retrocedint a marxes forçades amb el govern del PP que pretén que les dones tornin a un paper tradicional ja que el seu model es trenca si les dones són lliures i autònomes. També es van abordar els reptes pendents, i un cop més, el feminisme socialista posa sobre la taula propostes per aconseguir avenços efectius com són la reforma de la Constitució, incorporar les llistes cremallera i reforçar alguns aspectes de la llei contra la violència de gènere.

Es va mostrar la potència del discurs feminista socialista. Com va dir Elena Valenciano: “És revolucionari aconseguir que les dones no tinguin por i que els homes valorin compartir”. Sens dubte aquest és l’objectiu del feminisme, un nou contracte social per a homes i dones, una societat més equilibrada. Les polítiques feministes són les que amplien l’horitzó de llibertat i igualtat de les dones, com va apuntar Amelia Valcárcel, però beneficien el conjunt de la societat. Quan avancen els drets de les dones, la democràcia avança. De fet, el feminisme perfecciona la democràcia ja que incorpora als drets i a les decisions a més del 51% de la població.

Un dels panells més interessants va ser el que va abordar els drets a la vida lliure de violència, al dret al propi cos i al dret a no ser comerç sexual, que són tres drets inseparables dels drets humans. Les polítiques sobre la llibertat del cos de les dones són el cavall de batalla polític perquè, tal com va indicar Àngels Álvarez, “el cos de les dones ha estat al servei d’altres”.

Es va defensar l’actual legislació sobre l’avortament, que precisament la dreta obvia que es tracta d’una llei de salut sexual i reproductiva, que va incorporar estratègies globals de prevenció d’embarassos no desitjats que han aconseguit disminuir el nombre d’avortaments en els últims anys.

Però el govern del PP ha anunciat una contrareforma, i ara hem de defensar de nou el dret de les dones a decidir lliurement la seva maternitat. Diverses dones socialistes de llarga trajectòria es van lamentar d’haver d’acabar la seva trajectòria defensant per a les seves filles els drets que havien aconseguit fa dècades. En aquest sentit la constitucionalista María Luisa Balaguer va dir: “M’hauré de jubilar en manifestacions a favor de l’avortament i no m’ho crec”.

Podeu consultar el document Ganar el futuro con igualdad en Europa:

Links relacionats:

Polítiques d’igualtat al programa electoral del PSC

Les dones decidim: no a la contrareforma de Gallardón

La conferencia “ganarse la igualdad PSOE” nos ha mostrado que tenemos una excelente herencia de los gobiernos socialistas en igualdad, y especialmente la etapa Zapatero, y que estamos retrocediendo a marchas forzadas con el gobierno del PP que pretende que las mujeres vuelvan a un papel tradicional ya que su modelo se rompe si las mujeres son libres y autónomas. También se abordaron los retos pendientes, y una vez más el feminismo socialista pone sobre la mesa propuestas para conseguir avances efectivos, como son la reforma de la constitución, incorporar las listas cremallera y reforzar algunos aspectos de la ley de violencia de género.

Se mostró la potencia del discurso feminista socialista, como dijo Elena Valenciano: “es revolucionario conseguir que las mujeres no tengan miedo, y que los hombres valoren compartir”, sin duda este es el objetivo del feminismo, un nuevo contrato social para hombres y mujeres, una sociedad más equilibrada. Las políticas feministas son las que amplían el horizonte de libertad e igualdad de las mujeres, como apuntó Amelia Valcárcel, pero benefician al conjunto de la sociedad. Cuando avanzan los derechos de las mujeres, la democracia avanza. De hecho el feminismo perfecciona la democracia, ya que incorpora a los derechos y a las decisiones a más del 51% de la población.

Uno de los paneles más interesantes fue el que abordó los derechos a la vida libre de violencia, derecho al propio cuerpo y derecho a no ser comercio sexual, que son tres derechos inseparables de los derechos humanos. Las políticas sobre la libertad del cuerpo de las mujeres son el caballo de batalla político porque tal y como indicó Ángeles Álvarez  “el cuerpo de las mujeres ha estado al servicio de otros”.

Se defendió la actual legislación sobre el aborto, que precisamente la derecha obvia que se trata de una ley de salud sexual y reproductiva y que incorporó estrategias globales de prevención de embarazos no deseados, que han conseguido disminuir el número de abortos en los últimos años.

Pero el gobierno del PP ha anunciado una contrarreforma, y ahora debemos defender de nuevo el derecho de las mujeres a decidir libremente su maternidad. Varias mujeres socialistas de larga trayectoria se lamentaron de tener que acabar su trayectoria defendiendo para sus hijas los derechos que ellas habían conseguido hace décadas; en este sentido la constitucionalista María Luisa Balaguer dijo “Me voy a tener que jubilar en manifestaciones a favor de la aborto y no me lo creo”.

Podeis consultar el documento Ganar el futuro con igualdad en Europa 

Links relacionados:

Polítiques d’igualtat al programa electoral del PSC

Las mujeres decidimos: no a la contrareforma de Gallardón

A les jornades “Les dones i els nous perfils directius de les empreses” es va arribar a una conclusió: cal que 865 dones s’incorporin als consells d’administració de les empreses catalanes abans del 2015 per complir la llei. Vull felicitar l’Anna Mercader per impulsar aquestes  jornades. Les iniciatives de l’Observatori Dona, Empresa i Economia  sempre aporten dades rellevants, com el fet que la pèrdua de talent femení representa per a Catalunya un cost anual de mil milions d’euros.

La Llei d’igualtat (2007) obliga a les empreses de més de 250 treballadors a tenir consells d’administració paritaris. Aquest article entra en vigor el 2015 perquè la llei donava 8 anys de marge per aplicar la paritat a les empreses. Precisament, l’Estudi de Carme Poveda examina la situació quan només maquen 2 anys per a l’entrada en vigor de la llei.

Del conjunt de 284.200 societats, només el 29% compta amb alguna dona en el consell d’administració i el 71% estan dirigides exclusivament per homes. Aquest xifra puja fins al 36% en el cas de societats anònimes de més de 250 treballadors.

La presència de dones entre el conjunt de conselleres i conselleres d’admistració (158.751 a Catalunya) és de només un 25%.

A mesura que augmenta la dimensió de l’empresa el percentatge de dones conselleres baixa. En les empreses de més de 250 treballadors només hi ha un 13,4% de conselleres, molt per sota del 40% que recull la llei.

A Catalunya s’haurien d’incorporar 865 dones als consells d’administració de les empreses de més de 250 treballadors per complir la Llei d’igualtat i tenir una presència equilibrada d’homes i dones en les grans empreses.

Més dades sobre la presència de dones a les empreses:

- Les empreses que tenen presència de dones en els consells experimenten menys risc comercial que les empreses que no compten amb cap dona.

- Les empreses de la Generalitat no són exemplars, només hi ha un 24% de conselleres a les societats amb una participació majoritària de la Generalitat.

- La presència de dones als equips de direcció és baixa. El 67% de les empreses no té cap dona a l’equip directiu, només el 33% d’empreses compta amb alguna dona.

Trias ha optado por ser un alcalde de baja intensidad y, por lo tanto, desaparecer del primer plano. De esta forma, en los momentos de crisis no se siente interpelado por la ciudadanía para responder por sus problemas. Esta no es una opción aceptable, cuando precisamente lo que hace falta son gobernantes que den la cara y estén junto a las personas en los momentos en que sufren más dificultades.

Una consecuencia de la estrategia del alcalde es que Barcelona se apaga, que pierde peso político, económico y estratégico. Tener un alcalde supeditado al proyecto soberanista de Artur Mas hace que Barcelona deje de tener su propia agenda, como así ha sido históricamente. La carencia de proyectos liderados por Barcelona hace que la ciudad no actúe como la punta de lanza que tiene que arrastrar al conjunto del país.

Actualmente, Barcelona no sólo no tiene liderazgo político, sino que además sufre una supeditación política con un elevadísimo coste para la ciudadanía. La deuda reconocida de la Generalitat con el Ayuntamiento  es de 325 millones de euros,  y si  sumamos los servicios que está pagando de forma subsidiaria el Ayuntamiento llegamos a los 400 millones. Además, cada minuto que pasa, esta deuda se incrementa en 430 euros.

El alcalde Trias niega que el Ayuntamiento de Barcelona sea el banco del Gobierno de Artur Mas, tal y cómo hemos denunciado los grupos de la oposición, sino que es tan sólo un acreedor pero a la vez que exculpa el Gobierno del regreso de esta deuda. Os invito a imaginar qué pasaría si el alcalde Trias fuera el director de una empresa y en una entrevista justificara el impago de una elevada deuda por parte de otra empresa, en vez de reclamarlo. Seguramente sería cesado.

El Ayuntamiento de Barcelona en el 2011 era un consistorio totalmente saneado. Ahora se están derrochando los recursos y la capacidad financiera de Barcelona. Hay que reflexionar sobre las consecuencias de esta descapitalización: ¿podremos de aquí a pocos años hacer frente al pago y el mantenimiento de los servicios? ¿O bien entonces la derecha justificará que hay que recortar también los servicios de Barcelona?

No puedo dejar de pensar que hay demasiadas personas en Barcelona que están sufriendo la crisis y que requieren de un incremento del apoyo social que no tienen. ¿Cuántos barceloneses y barcelonesas podrían tener una vida mucho más digna con los millones que no reclamamos a la Generalitat? Con 236 millones se podrían pagar 44 guarderías o 452.107  personas cada año podrían tener becas de comedor o 46.420  personas cada año podrían acceder a ayudas de inserción social o la T10 no habría tenido que subir 1,20 euros en el 2012, en plena crisis.

La derecha barcelonesa aparenta que no gobierna y que no ejerce, intenta que su empujón pase desapercibido, pero los datos no engañan: con CIU la desigualdad en la ciudad se ha incrementado de forma acelerada.

Las desigualdades entre barrios de Barcelona se incrementan. En tres años se ha pasado de un factor de 4,3 veces entre el barrio con más renta y el de menos, a un factor del 7,1; un incremento del 65%.

El PSC Barcelona ha lanzado la campaña “Barcelona se apaga. Trias no funciona”. Podéis seguir los mensajes y opinar con la etiqueta #TriasNoFunciona. Podéis utilizar las imágenes de campaña con ejemplos concretos de por qué Trias no funciona después de 2 años a la alcaldía (Facebook (http://on.fb.me/117jmd2) y Flickr (http://bit.ly/12imvxg) y el vídeo “Trias no funciona. Barcelona se apaga“. En el www.deutometre.cat se  muestra en tiempo real como se incrementa la deuda del Gobierno de la Generalitat con Barcelona.

Trias ha optat per ser un alcalde de baixa intensitat i, per tant, desaparèixer del primer pla. D’aquesta forma, en els moments de crisi no se sent interpel·lat per la ciutadania a respondre pels seus problemes. Aquesta no és una opció acceptable, quan precisament el que cal són governants que donin la cara i estiguin al costat de les persones en els moments en què pateixen més dificultats.

Una conseqüència de l’estratègia de l’alcalde és que Barcelona s’apaga, que perd pes polític, econòmic i estratègic. Tenir un alcalde supeditat al projecte sobiranista d’Artur Mas fa que Barcelona deixi de tenir la seva pròpia agenda, com així ha estat històricament. La manca de projectes liderats per Barcelona fa que la ciutat no actuï com la punta de llança que ha d’arrossegar el conjunt del país.

Actualment, Barcelona no només no té lideratge polític, sinó que a més pateix una supeditació política amb un elevadíssim cost per a la ciutadania. El deute reconegut de la Generalitat amb l’Ajuntament  és de 325 milions d’euros,  i si hi sumem els serveis que està pagant de forma subsidiària l’Ajuntament arribem als 400 milions. A més a més, cada minut que passa, aquest deute s’incrementa 430 euros.

L’alcalde Trias nega que l’Ajuntament de Barcelona sigui el banc del Govern d’Atur Mas, tal i com hem denunciat els grups de l’oposició, sinó que és tan sols un creditor però a la vegada que exculpa el Govern del retorn d’aquest deute. Us convido a imaginar què passaria si l’alcalde Trias fos el director d’una empresa i en una entrevista justifiqués l’impagament d’un elevat deute per part d’una altra empresa, en comptes de reclamar-lo. Segurament seria cessat.

L’Ajuntament de Barcelona el 2011 era un consistori totalment sanejat. Ara s’estan malbaratant els recursos i la capacitat financera de Barcelona. Cal reflexionar sobre les conseqüències d’aquesta descapitalització: podrem d’aquí a pocs anys fer front al pagament i el manteniment dels serveis? O bé aleshores la dreta justificarà que cal retallar també els serveis de Barcelona?

No puc deixar de pensar que hi ha massa persones a Barcelona que estan patint la crisi i que requereixen d’un increment del suport social que no tenen. Quants barcelonins i barcelonines podrien tenir una vida molt més digna amb els milions que no reclamem a la Generalitat? Amb 236 milions es podrien pagar 44 escoles bressol o 452.107  persones cada any podrien tenir beques de menjador o  46.420 persones cada any podrien accedir a ajudes d’inserció social o la T10 no hauria hagut que pujar 1,20 euros el 2012, en plena crisi.

La dreta barcelonina aparenta que no governa i que no exerceix, intenta que la seva empenta passi desapercebuda, però les dades no enganyen: amb CIU la desigualtat a la ciutat s’ha incrementat de forma accelerada.

Les desigualtats entre barris de Barcelona s’incrementen. En tres anys s’ha passat d’un factor de 4,3 vegades entre el barri amb més renda i el de menys, a un factor del 7,1; un increment del 65%.

El PSC Barcelona ha llançat la campanya “Barcelona s’apaga. Trias no funciona”. Podeu seguir els missatges i dir la vostra amb l’etiqueta #TriasNoFunciona. Podeu utilitzar les imatges de campanya amb exemples concrets de per què Trias no funciona després de 2 anys a l’alcaldia (Facebook (http://on.fb.me/117JMD2) i Flickr (http://bit.ly/12iMVXg) i el vídeo “Trias no funciona. Barcelona s’apaga“. Al www.deutometre.cat s’hi mostra en temps real com s’incrementa el deute del Govern de la Generalitat amb Barcelona.

El PSC Barcelona ya es el primer partido abierto de Barcelona. El pasado 25 de mayo la conferencia del Partido Abierto aprobó las resoluciones y las modificaciones reglamentarías para lograr este reto. (documento resoluciones partido abierto).

El PSC Barcelona se aplica los principios de la gobernanza abierta, asumiendo los principios de la transparencia, interacción y colaboración, así como apuesta por ser una organización red en su forma de funcionamiento. Seremos ejemplares en transparencia y estamos impulsando procesos abiertos que incorporen nuevas formas de participación en la toma de decisiones utilizando las TIC.

El boto rojo, muestra el decálogo de los compromisos del primer partido abierto de Barcelona. Quiero agradecer a Antoni Gutiérrez Rubí que me haya hecho este regalo, creando esta presentación para hacer pedagogía de lo que significa ser un partido abierto.

Los 10 compromisos del primer partido abierto de Barcelona:

1. Datos abiertos, máxima transparencia: un espacio específico en Internet con acceso fácil y didáctico, donde toda la información se publicará en formatos abiertos y reutilizables, y que publicitarà los datos abiertos y de transparencia del PSC (acuerdos, responsabilidades…).

2. Información clara y detallada sobre la actividad política y retribuciones de todos nuestros cargos electos (iniciativas políticas; agenda pública; declaraciones de bienes, actividades e intereses; funciones que ejercen y antigüedades en los cargos; ingresos por razón del cargo; donaciones al partido…).

3. Publicación de cuáles son y cómo se utilizan nuestros recursos (presupuesto, personal, patrimonio y alquileres…).

4. Participación virtual efectiva: www.partitobert.cat será nuestro espacio de participación vía Internet dirigido a la militancia, personas simpatizantes y ciudadanía, el cual incorporará todas las actividades del PSC Barcelona.

5. Política 2.0: todas las personas del PSC con responsabilidades políticas tendrán presencia en la Red, asumiendo la cultura 2.0 y por lo tanto practicando la escucha activa, la interacción y el hecho de compartir conocimientos.

6. Nuevos canales para la política deliberativa: definición en Red de una iniciativa del Grupo Municipal Socialista para cada Plenario del Ayuntamiento de Barcelona y consultas de forma continuada entre militantes y simpatizantes (incluyendo referéndums para las grandes decisiones políticas).

7. Streaming: cualquier persona podrá seguir nuestras actividades públicas, en directo interactuando o visualizándolas posteriormente.

8. Activismo por causas: promoveremos causas que la ciudadanía identifique como prioritarias, estableciendo fórmulas flexibles (individuales o colectivas) de participación.

9. Solidaridad directa: el PSC Barcelona será un instrumento de solidaridad por si mismo (voluntariado, intercambio, apoyo para todas las personas de nuestro entorno que sufran la crueldad de la crisis).

10. Más autofinanciación: practicando nuevas formas de autofinanciación abiertas a la ciudadanía (crowdfunding).

El PSC Barcelona ja és el primer partit obert de Barcelona. El passat 25 de maig la conferència del Partit Obert va aprovar les resolucions i les modificacions reglamentaries per assolir aquest repte. ( document resolucions partit obert).
El PSC Barcelona s’aplica els principis de la governança oberta, assumint els principis de la transparència, interacció i col•laboració , així com aposta per ser una organització xarxa en la seva forma de funcionament. Serem exemplars en transparència i estem impulsant processos oberts que incorporin noves formes de participació en la presa de decisions utilitzant les TIC.

El boto vermell , mostra el decàleg dels compromisos del primer partit obert de Barcelona. Vull agrair a Antoni Gutiérrez Rubí que m’hagi fet aquest regal, creant aquesta presentació per a fer pedagogia del que significa ser un partit obert.

Els 10 compromisos del primer partit obert de Barcelona:

1. Dades obertes, màxima transparència: un espai específic a Internet amb accés fàcil i didàctic, on tota la informació es publicarà en formats oberts i reutilitzables, i que publicitarà les dades obertes i de transparència del PSC (acords, responsabilitats…).

2. Informació clara i detallada sobre l’activitat política i retribucions de tots els nostres càrrecs electes (iniciatives polítiques; agenda pública; declaracions de béns, activitats i interessos; funcions que exerceixen i antiguitats en els càrrecs; ingressos per raó del càrrec; donacions al partit…).

3. Publicació de quins són i com s’utilitzen els nostres recursos (pressupost, personal, patrimoni i lloguers…).

4. Participació virtual efectiva: www.partitobert.cat serà el nostre espai de participació via Internet adreçat a la militància, persones simpatitzants i ciutadania, el qual incorporarà totes les activitats del PSC Barcelona.

5. Política 2.0: totes les persones del PSC amb responsabilitats polítiques tindran presència a la Xarxa, assumint la cultura 2.0 i per tant practicant l’escolta activa, la interacció i el fet de compartir coneixements.

6. Nous canals per a la política deliberativa: definició en Xarxa d’una iniciativa del Grup Municipal Socialista per a cada Plenari de l’Ajuntament de Barcelona i consultes de forma continuada entre militants i simpatitzants (incloent-hi referèndums per a les grans decisions polítiques).

7. Streaming: qualsevol persona podrà seguir les nostres activitats públiques, en directe iinteractuant-hi o visualitzant-les posteriorment.

8. Activisme per causes: promourem causes que la ciutadania identifiqui com a prioritàries, establint-hi fórmules flexibles (individuals o col•lectives) de participació.

9. Solidaritat directa:el PSC Barcelona serà un instrument de solidaritat per si mateix (voluntariat, intercanvi, suport per a totes les persones del nostre entorn que pateixin la crueltat de la crisi).

10. Més autofinançament:practicant noves formes d’autofinançament obertes a la ciutadania (crowdfunding).

Comparto con vosotros la campaña #burkamutila que apoya mujeres en red. Esta causa busca apoyos en changue.org para una acción simbólica consistente en pedir a los diputados y diputadas del Parlamento de Catalunya que utilicen esta vestimenta integral durante un rato. Este es un ejercicio que recomendamos a cualquier persona que pueda haber pensado o relacionado el uso del burka con el concepto de libertad.

La igualdad de derechos de las mujeres ha dejado de estar en la agenda pública. Las derechas gobiernan en España y en Catalunya y, automáticamente los debates sobre la igualdad dejan de estar presentes. La estrategia esta clara; sino hablamos de un problema, no existe. No estar presentes en el espacio público significa retroceder. En los últimos días he participado en varías acciones, una campaña en twitter #4MujeresEn48h, -después de cuatro muertas por violencia de género en dos días había que denunciar los silencios de los gobiernos-, o la presentación del vídeo “¿Quiénes son las mujeres que abortan? “#quienessonlasmujeresqueabortan para denunciar la contrarreforma de Gallardon, y ahora #burkamutila.

Hace falta un rechazo claro al uso del burka y del nicab. Los derechos de las mujeres no se poder relativitzar ni subordinar. Las mujeres en este país son ciudadanas de primera, están en vigor leyes ejemplares para garantizar los derechos a la igualdad y a la libertad de las mujeres (ley de igualdad, ley integral contra la violencia de género, ley contra la violencia machista…).

En el año 2010, varios ayuntamientos catalanes prohibieron el uso de estos velos integrales. En Barcelona se prohibió su uso en los equipamientos municipales. M. Teresa Fernandez de la Vega al hablar de su cargo como primera vicepresidenta del gobierno de España siempre decía “cada vez que una mujer da un paso, todas avanzamos”; cuando en nuestras ciudades vemos a mujeres cubiertas con un velo integral todas las mujeres retrocedemos.

Comparteixo amb vosaltres la campanya #burkamutila que dones en xarxa recolza. Aquesta causa cerca suports a changue.org per a una acció simbòlica consistent en demanar als diputats i diputades del Parlament de Catalunya que utilitzin aquesta vestimenta integral durant una estona. Aquest és un exercici que recomanem a qualsevol persona que pugui haver pensar o relacionat l’ús del burka amb el concepte de llibertat.

La igualtat de drets de les dones ha deixat d’estar a l’agenda pública. Les dretes governen a Espanya i a Catalunya i, automàticament els debats sobre la igualtat deixen d’estar presents. L’estratègia és clara; sinó parlem d’un problema, no existeix. No ser presents a l’espai públic significa retrocedir. Als darrers dies he participat en varies accions, una campanya a twitter #4MujeresEn48h, -després de quatre mortes per violència de gènere en dos dies calia denunciar els silencis dels governs-, o la presentació del vídeo “Quiénes son las mujeres que abortan? “#quienessonlasmujeresqueabortan per denunciar la contrareforma de Gallardon, i ara #burkamutila.

Cal un rebuig clar a l’ús del burka i del nicab. Els drets de les dones no es poder relativitzar ni subordinar. Les dones a aquest país son ciutadanes de primera, estan en vigor lleis exemplars per garantir els drets a la igualtat i a la llibertat de les dones ( llei de igualtat, llei integral contra la violència de gènere, llei contra la violència masclista ..).

A l’any 2010, diversos ajuntaments catalans van prohibir l’ús d’aquests vels integrals. A Barcelona es va prohibir el seu ús als equipaments municipals. M. Teresa Fernandez de la Vega al parlar del seu càrrec com a primera vicepresidenta del govern d’Espanya sempre deia “cada vegada que una dona fa un pas, totes avancem”; quan a les nostres ciutats veiem a dones cobertes amb un vel integral totes les dones retrocedim.

Avui la plataforma nosaltres decidim ha presentat el vídeo:

Qui són les dones que avorten?

Participo en aquest vídeo al costat d’homes i dones que volem donar resposta clara: no a la contrareforma de Gallardon, no volem una reculada en 30 anys en els drets de les dones.

Els avanços en llibertats i drets aconseguits en els darrers anys no poden eliminar-se d’un cop de ploma a l’ombra de la crisi, de la qual les dones també són les més perjudicades. Ha d’haver-hi una clara resposta social contra la reforma de la llei de l’avortament.

Posts relacionats: Les dones decidim: no a la contrareforma de Gallardón, Gallardón activa la contrareforma de l’avortament, Dia internacional dones. Que no ens retallin drets!, 28s# dret a decidir. Aixecar la veu per no retrocedir, #nosaltresdecidim Els drets de tothom estan en perill