Blogs Pontaires

Cataclismes i combustible per a Falles

2026-03-20T08:16:20+01:00

José Marìa Figaredo Álvarez-Sala és un llicenciat en dret i en direcció i administració d'empreses per la Universitat Pontificia de Comillas.

Aquesta Universitat catòlica i jesuítica sembla no haver calat en les estructures neuronals del subjecte en qüestió. Ja a la primera pàgina d'entrada de Comillas s'afirma "Nuestro proceso de admisión es riguroso, queremos a los mejores estudiantes y a las mejores personas".

Si és cert que per les paraules emprades podem escanejar una ment o essència --en llenguatge clàssic-- d'una persona, aquest primer enunciat podríem afirmar que no té res a veure amb el personatge polític que ens pertoca. I tot açò ve pel vocabulari emprat pel personatge en dir que s'havia de "caçar i pescar" tots els immigrants per retornar-los a casa seua. PARAULES CRISTIANES les emeses per la boca de la "merla polida figaredil".

Per altra banda ens estan donant pel "c " amb el tema de l'eclipsi. De la nit al matí sembla que ens hem convertit tots ens savis especialistes que volem esbrinar els inefables secrets de l'astre. No solucionem els de casa nostra quan la burrera s'estén a tort i a dret i per tot arreu caps durs i tronats afirmen les barbaritats més ximples que trenen ments fanatitzades i il·luminades: terraplanisme, negacionisme de canvi climàtic, anunnakis i altres pelleringues.

Hi ha milers d'hectàrees enceses, uns termòmetres on el mercuri vessa i regalima, terratrèmols, el petroli suspès en muntanya russa, venda d'armes per tot arreu, ferides sagnats al planeta i éssers vius, el ien que vol destronar el dòlar i un babau de president que apunta una apocalipsi previsible; ell contra tothom i contra tot el qui li negue la major: combustible per a falles.

Regire la premsa nacional i basquege, se m'evaporen els mots de pensar allò llegit i la misèria que se retroalimenta i s'acreix sempre sobre els mateixos humans. Al diumenge catòlics, evangelistes (la nova fe enganxada a la dreta ideològica per obtenir privilegis) combregaran i cantaran com pollastres o rossinyols, pararan mà a la neula consagrada i cap a dins. Tot seguit caldrà esperar l'efecte en consciències, siguen polítics, nacionals o estrangers: obtindrem un genial fracàs?

En cas d'haver-hi vida extraterrestre, potser fa massa temps que s'adonaren que calia passar de llarg.

Cansat, avorrit, fart i un xic desenganyat després d'haver dedicat una vida a generar consciència i moblar neurones, massa a sovint contra pares que no han cregut en l'educació pública i posseïdors de saviesa infusa inqüestionable.

I per no ser un maleducat, acabar amb un "per l'amor de Déu i de la carn":

En quin món vivim?

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Maxine, https://open.spotify.com/track/7fW59TD8pQRSobXp3BslSd?si=b074f361cda74bf4

Cartes a Irina, 49

2026-03-20T08:16:20+01:00

Fotografia de Cassie Matias a Unsplash

Illa de Wrangel, 29 de gener 1969

Una cançó pot ser un reducte de pau. No obstant això, més gris no ha pogut ser, avui, el dia. De matinada, una bandada cridanera d’ocells m’ha despertat. Un fenomen ben estrany per aquestes dates ací al nord.

He hagut d’escalfar el café i iniciar les rutines diàries. Sense taronges, doncs el transport de vitualles duu uns dies d’endarreriment. Han comunicat tan sols que en millorar les condicions climatològiques ho intentaran.

He mirat el rebost i tinc un gran nombre de sobres amb menjars que tan sols és menester mesclar-los amb aigua calenta. La fruita escasseja. Avui faré pa, i amb oli i formatge de cabra passarem.

Amb els peus sobre la taula neta i ordenada – sé qui em renyiria-, però la mirada més enllà de la finestra. El córrer dels núvols baixos s’agafen amb fermesa al dibuix que el pensament meu t’esbossa, Irina.

La conec de fa molts anys, i no cansa la repetició per qui la canta, Zizi Possi. Hom té debilitats emocionals abraçades a certes melodies. Sempre elegant, divina, amb el timbre meravellós. De vegades una cançó val tots els silencis de l’Univers: Mania.

Gaudeix d’aquests petits plaers, col·lecciona’ls en aquesta vida. La bellesa es manifesta efímera, però el seu record falca la Humanitat i l’ímpetu per reescriure-la.

Irina, tu no em penses, però jo no t’oblide.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Mania, de Zizi Possi

https://www.youtube.com/watch?v=equ1KMWGZgo

La vista cansada</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <figure> <blockquote cite="https://en.wikipedia.org/wiki/Time_Out_of_Joint"> <p>El més estrany d’aquest món és que el típic treballador entusiasta, sense idees originals, que copia dels seus superiors jeràrquics fins el nuc de la corbata o el gest amb la barbeta, sempre aconsegueix cridar l’atenció. El seleccionen. Ascendeix. Als bancs, a les companyies d’assegurances, les elèctriques, les que fabriquen míssils, les universitats.</p> <figcaption>Philip K. Dick, <cite> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Time_Out_of_Joint">Time out of joint</a> </cite> </figcaption> </blockquote> </figure> </article> <article> <h1>Senyal de fum</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <div id="fws_6a6e5d8865c3b" data-column-margin="default" data-midnight="dark" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row" style="padding-top: 0px; padding-bottom: 0px; "><div class="row-bg-wrap" data-bg-animation="none" data-bg-animation-delay="" data-bg-overlay="false"><div class="inner-wrap row-bg-layer" ><div class="row-bg viewport-desktop" style=""></div></div></div><div class="row_col_wrap_12 col span_12 dark left"> <div class="vc_col-sm-6 wpb_column column_container vc_column_container col no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div id="fws_6a6e5d88661a2" data-midnight="" data-column-margin="default" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row inner_row" style=""><div class="row-bg-wrap"> <div class="row-bg" ></div> </div><div class="row_col_wrap_12_inner col span_12 left"> <div class="vc_col-sm-3 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> </div> </div> </div> <div class="vc_col-sm-9 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1746350774845 font_14px" > <p><em>Hell can’t burn me</em><br /> <em>more than this…</em><br /> Tom Waits</p> </div> </div> </div> </div> </div></div><div id="fws_6a6e5d8866a2c" data-midnight="" data-column-margin="default" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row inner_row" style=""><div class="row-bg-wrap"> <div class="row-bg" ></div> </div><div class="row_col_wrap_12_inner col span_12 left"> <div class="vc_col-sm-12 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1746351511410 poemes_encarats" > <p>Potser no és un núvol —potser.<br /> Potser són els hòmens de les botes —potser.<br /> Potser les han fet salpar descalces —potser.<br /> Potser l’horitzó és altíssim —potser<br /> un mur.<br /> <span style="color: #ffffff;">. </span>Potser<br /> van fer senyals de fum.<br /> Potser aquell núvol.<br /> Potser aquells esculls.<br /> Potser proxenetes.<br /> Potser la set.<br /> Potser Europa.<br /> Potser tot era lluny.<br /> Potser és lluny tot.<br /> Potser.<br /> <span style="color: #ffffff;">. </span>Tret<br /> d’aquesta sentor de la sorra ací, a cendra<br /> d’espígol, a fusta tumefacta, a sal coent<br /> la pell de les nenes.</p> </div> </div> </div> </div> </div></div><div class="divider-wrap" data-alignment="default"><div style="margin-top: 0.5px; height: 1px; margin-bottom: 0.5px;" data-width="100%" data-animate="yes" data-animation-delay="" data-color="default" class="divider-border"></div></div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1746350922326 font_14px" > <p style="text-align: left;">Josep Porcar, <a href="https://www.porcar.net/els-focs-ignifugs/"><em>Els focs ignífugs</em></a>, Godall, 2023</p> </div> </div> </div> </div> <div class="vc_col-sm-6 wpb_column column_container vc_column_container col no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="img-with-aniamtion-wrap center" data-max-width="100%" data-max-width-mobile="default" data-shadow="none" data-animation="fade-in" > <div class="inner"> <div class="hover-wrap"> <div class="hover-wrap-inner"> <a href="https://www.porcar.net/fitxers_salms/2025/05/Henry_Ossawa_Tanner_Crossing_the_Atlantic_1894-scaled.jpg" class="pp center"> </a> </div> </div> </div> </div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1746351410080 font_14px" > <p style="text-align: left;"><a href="https://americanart.si.edu/artwork/crossing-atlantic-return-home-23646" target="_blank" rel="noopener"><em>Crossing the Atlantic</em></a>, Henry Ossawa Tanner, 1894</p> </div> </div> </div> </div> </div></div> <p>L'entrada <a href="https://www.porcar.net/2025/05/04/senyal-de-fum/">Senyal de fum</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.porcar.net">Salms</a>.</p> </article> <article> <h1>Tornar-hi amb el nom</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <div id="fws_6a6e5d8844501" data-column-margin="default" data-midnight="dark" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row" style="padding-top: 0px; padding-bottom: 0px; "><div class="row-bg-wrap" data-bg-animation="none" data-bg-animation-delay="" data-bg-overlay="false"><div class="inner-wrap row-bg-layer" ><div class="row-bg viewport-desktop" style=""></div></div></div><div class="row_col_wrap_12 col span_12 dark left"> <div class="vc_col-sm-8 wpb_column column_container vc_column_container col no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div id="fws_6a6e5d8849144" data-midnight="" data-column-margin="default" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row inner_row" style=""><div class="row-bg-wrap"> <div class="row-bg" ></div> </div><div class="row_col_wrap_12_inner col span_12 left"> <div class="vc_col-sm-3 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> </div> </div> </div> <div class="vc_col-sm-9 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1777657415546 font_14px" > <p><em>Per fi arribàrem al desitjat bosc. Era gran i espés; verd i obscur pel brancatge i clar per vora de la terra. En ell es respirava aire pur i perfumat per les flors i les fraures.</em></p> </div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1777656407752 font_14px" > <p><a href="https://www.porcar.net/fitxers_salms/2026/05/sofia_salvador_fraures-scaled.jpg">Sofia Salvador</a></p> </div> </div> </div> </div> </div></div><div id="fws_6a6e5d8849d7b" data-midnight="" data-column-margin="default" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row inner_row" style=""><div class="row-bg-wrap"> <div class="row-bg" ></div> </div><div class="row_col_wrap_12_inner col span_12 left"> <div class="vc_col-sm-12 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1777655104037 poemes_encarats" > <p>Oblidarem que els déus anaven tots<br /> a prendre les aigües al teu esguard<br /> termal de nena, que de bon antuvi<br /> ho van saber tot de tu i cap ni un<br /> se’t va jugar als daus un millor destí?</p> <p>Fruita pura és, però, anomenar-te<br /> en l’idioma que el teu somni embosca<br /> —a la sendera el verb es fa de nit<br /> on la veu trenca a cantar com el vent<br /> entre fulles estrafent la tempesta.</p> <p>Ho oblidarem? Ulla’ns, dona de cures,<br /> pel mots que ensementares, ulls de terra<br /> encesa entre els verds, robins llambrejants<br /> com els teus en clarianes de pi roig<br /> que vam negligir, tot perdent-ne el nom.</p> <p>Vas dir-lo i ara hi podem tornar: fraures.<br /> Roents i silvestres, al sotabosc<br /> esparpallades a ramells: maduixes.<br /> I al primer tast ens demanem si el món<br /> fos tan senzill com tornar-hi amb el nom.</p> </div> </div> </div> </div> </div></div><div class="divider-wrap" data-alignment="default"><div style="margin-top: 0.5px; height: 1px; margin-bottom: 0.5px;" data-width="100%" data-animate="yes" data-animation-delay="" data-color="default" class="divider-border"></div></div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1777657402902 font_14px" > <p style="text-align: left;">«Tornar-hi amb el nom», poema de Josep Porcar dins de <a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/producte/com-si-fos-un-paradis/" target="_blank" rel="noopener"><em>Com si fos un paradís. Memòria de Sofia Salvador</em></a>, El Pont Edicions, 2026. Poema també present a l’edició 2026 del <a href="https://www.taradell.cat/biblioteca-de-taradell/bloc-de-la-biblio/envians-el-teu-poema-i-participa-al-juny-poetic-2026.html" target="_blank" rel="noopener">Juny Poètic</a> de la Biblioteca de Taradell, Osona.</p> <p> Les «fraures» són maduixes silvestres, també anomenades «fraules» o «fragues».</p> </div> </div> </div> </div> <div class="vc_col-sm-4 wpb_column column_container vc_column_container col no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="img-with-aniamtion-wrap center" data-max-width="100%" data-max-width-mobile="default" data-shadow="none" data-animation="fade-in" > <div class="inner"> <div class="hover-wrap"> <div class="hover-wrap-inner"> <a href="https://www.porcar.net/fitxers_salms/2026/05/Jean_Simeon_Chardin_-_Le_Panier_de_fraises_des_bois_1761-scaled.jpg" class="pp center"> </a> </div> </div> </div> </div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1777657317813 font_14px" > <p><a href="https://collections.louvre.fr/en/ark:/53355/cl010509181"><em>Le panier de fraises desbois</em> </a>(«La cistella de fraures»), Jean Siméon Chardin, 1761</p> </div> </div> </div> </div> </div></div> <p>L'entrada <a href="https://www.porcar.net/2026/05/01/tornar-hi-amb-el-nom-poema/">Tornar-hi amb el nom</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.porcar.net">Salms</a>.</p> </article> <article> <h1>Retrat de família</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLv9CYkgbyCGC-u5DWYd9TmlRAXRWG2NUJe0OC1AnAGc_3l8ChAhFGPSiO4wpJDiKs_wvYRULpMvCkQDvjpkPr-iqSFi5oWnkiuekV34FTGclkj8lsCZo1UdKO_hM1Bo0OuTwoye3gNfixZKLW5-9P32IP6RGz1yBD5aQnY_4VI0H770-qnKdtYXSr3hE/s2421/La%20gran%20fam%C3%ADlia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Antònia Carré – Pons (2025). <i>La gran família</i>. Barcelona. Club editor.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Antònia Carré – Pons i jo pertanyem a la mateixa generació. En els nostres anys adolescents, quan havíem de decidir el nostre futur, aquells que els seus pares tenien un negoci, si decidien seguir el seu propi camí, que normalment era estudiar, s’enfrontaven a la incomprensió i les pressions dels seus progenitors, no entenien que volgueren iniciar una aventura incerta i deixaren sense successió una empresa segura que havien alçat amb esforç o mantingut durant vàries generacions. Vaig conèixer més d’un cas entre els meus companys i companyes de l’institut.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Antònia Carré – Pons va nàixer al si d’una família propietària d’una cansaladeria durant vàries generacions, estava destinada a continuar amb el negoci familiar, però ella va decidir estudiar Filologia Catalana i es va doctorar amb una tesi sobre l<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’Espill</i> de Jaume Roig. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La gran família</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> està inspirada en les seues vivències familiars, naturalment tamisades per la ficció, que per això és una novel·la. La història està protagonitzada per dues xiquetes, la Rateta i la Sió, el seus pares i el seu avi regentaven una cansaladeria, tota una referència en el seu poble. La Rateta és una nena introvertida que passa bona part del dia en un altell de la casa fent deures i sobretot llegint, que és la seua gran passió, li agrada contar històries a la seua germana petita Sió tot i que de vegades la molesta.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Les dos estan condemnades a continuar amb la cansaladeria, per això, quan la Rateta és ja una mica gran, el seu pare la porta a veure els porcs que han de sacrificar per vendre la seua carn a la carnisseria, a ella li fa un fàstic enorme la pudor d’aquells animals, com també li fa fàstic veure’ls, ja una vegada morts, a la botiga, com els esquarteren i els davantals s’omplin de sang, o com el seu avi remena la sang en un gran recipient per a fer després botifarres.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’autora sap narrar-nos a la perfecció, amb curts capítols, com és la vida de Rateta en la seua infantesa, amb xicotetes pinzellades ens fa arribar detalls de com són els familiars del seu entorn, algun li retrau la seua afició a llegir, o en tot cas, li diu, que ja llegirà quan tanque la botiga, però llavors amb la feina segurament ja li passarà aquesta dèria.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Amb un salt temporal ens trobem a la Rateta convertida en una reconeguda medievalista, que fa conferències en llocs prestigiosos. En el llibre se’n reprodueix una pronunciada a la universitat alemanya de Bochum sobre el cos de les dones, un tema tabú en els textos mèdics medievals. Una conferència on es pot veure el caràcter misogin dels textos medievals, i es reivindica la figura de Cristina de Pizan, la filòsofa francesa del segle XV, que segons la conferenciant, formula el primer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no és no</i> de la història.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En aquesta el·lipsi temporal Rateta, ha viscut bastant distanciada de la seua família, al mateix temps que ha superat un càncer. La seua germana Sió, s’ha fet càrrec de la cansaladeria, s’ha casat i és mare de dos fills, i també se li diagnostica un càncer. A partir d’aquest moment la relació entre les dues germanes es fa cada vegada més estreta, parlen tots els dies, i Rateta visita, sempre que pot, la seua germana, rememoren temps de la infantesa i la seua complicitat es fa cada vegada més evident. Són els moments més intensos i de més tendresa de la novel·la.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Antònia Carré – Pons ha sabut teixir molt bé el retrat d’una família, les complexes relacions que sovint tenen lloc en la majoria de famílies, i que configuren moltes vegades la manera de ser de les persones que en formen part. Però el que fa vàlida la novel·la és sobretot l’estil narratiu de l’autora, la manera senzilla però eficaç com ens narra la història. Sens dubte és ben merescut el premi Omnium Cultural a la millor novel·la de l’any.<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> </article> <article> <h1>Quote Origin: People Don't Really Read Your Books; They Only Say They Do To Keep You From Feeling Bad</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://quoteinvestigator.com/2026/07/16/really-read/">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/07/29/mark-twain/">aquest apunt</a></p> <p>Mark Twain, justificant-se per reutilitzar fragments dels seus llibres en discursos públics. La gent era molt amable amb ell.</p> <figure> <blockquote> <p>…perquè la gent no llegeix realment els teus llibres: només diu que ho fa per evitar que et sentes malament.</p> <figcaption>Mark Twain </figcaption> </blockquote> </figure> </article> <article> <h1>Viatge per la Grècia de pedra</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho-mvzFW0u68uLrxgtfRlN1QfbiOLeyCLvtufziITnoSmBNb6yIseUeuYvbhxQDzeXd9EEyWk_7dQOk13aL397jUtruJcqpBYZ5eG7beJ13_bQzFNtxjyIIrR_OdDZlK34NIp_YrYTLI_6hBol5Hb1WUrf4oz83YQa93m8ktU-IByS4i001Eo1VmUwy1M/s1000/Salvador%20Vendrell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Salvador Vendrell (2026). <i>Sense illes ni sirenes. </i></span></b><b style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA;">Viatge per la Grècia sòlida</span></i></b><b style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">. Benicarló. Onada edicions. Fotografies Francesc Vera.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Aquest llibre és un dietari que relata un viatge a la Grècia continental, entre el 31 de desembre de 2024 i el 13 de gener de 2025, fet per Salvador Vendrell, autor dels textos, el fotògraf Francesc Vera, autor de les fotografies, i les seues respectives esposes Xelo i Hortènsia.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el pròleg Vendrell reflexiona sobre la relació entre viatge i literatura, repassa el que al respecte han escrit diversos autors, en els quals es veu reflectit, “el dubte constant entre el sofà i l’aeroport, entre la lectura lenta i l’embarcament amb presa.” I fa seues les paraules de Claudio Magris que diuen que els llibres són sovint pretextos per viatjar, i els viatges pretextos per escriure.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els nostres viatgers fugen de la típica ruta turística de les illes del mar Egeu per endinsar-se per la Grècia de l’interior, “la que s’amaga darrere de les muntanyes i dels camins polsegosos, la que respira entre les pedres d’un teatre buit o en la frescor d’una font rural.” <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El viatge arranca del poble natal de Salvador Vendrell, Riola, amb la preparació de la ruta el 30 de desembre, amb una referència, amb una certa ironia, a Josep Pla quan en el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Notes per a Sílvia</i> diu que visitar Grècia a certa edat, és com portar ruïnes a veure ruïnes. Entre l’últim i el primer dia de l’any emprenen el viatge per carretera fins Barcelona, i després en avió fins Atenes, amb les vicissituds habituals dels que s’atreveixen a viatjar en aquestes dates.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Una vegada instal·lats a l’hotel començaran l’autèntic viatge pels monuments grecs. Sovint Salvador Vendrell establirà comparacions entre el que va donar lloc a aquells monuments mil·lenaris i el nostre temps. Així, davant La Torre dels Vents construïda per l’astròleg macedoni<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Andronic de Cirros perquè volia mesurar el temps amb el sol, amb aigua i amb aire, conclou que no està tant allunyat del nostre dia a dia, en què ens hem convertit en petits Andronics digitals “que volem controlar el clima, el trànsit, les emocions, les notícies, fins i tot la felicitat.” Ho volem controlar tot, però no tot és controlable.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Una altra cosa que crida l’atenció és la continuïtat de l’espai mediterrani, la mateixa mar que banya Grècia i la costa valenciana, significa costums semblants, paisatges, gastronomia, manifestacions culturals, ambients...<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El llibre suposa sovint una rememoració dels mites i les llegendes greges protagonitzades per l’infinit nombre de déus i herois, que l’autor va recordant i comparant amb l’època contemporània. Vendrell assegut a les pedres de l’Àgora d’Atenes recorda que “els déus, capaços de tota violència, hagueren de sotmetre’s a una forma de dret col·lectiu” i relata la història d’Ares, fill de Zeus i d’Hera, que encarnava la força bruta i el descontrol de la guerra, va ser jutjat, perquè la guerra era també un afer moral, i fins i tot els déus havien de respondre davant l’ordre humà, mentre que les guerres actuals es despleguen amb impunitat, lluny de qualsevol tribunal o càlcul moral. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’autor i els seus acompanyants segueixen el trajecte, arribats a Micenes la memòria li porta a recordar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Ilíada</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Odissea</i> i conclou que “no puc deixar de pensar que la literatura és, en essència, la memòria de la humanitat.” <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El viatge continua amb llocs tant mítics com Olímpia, Delfos, o Tessalònica, on van ressonant les veus de filòsofs o artistes com Plató, Aristòtil, Fídies o Praxíteles. I constantment van fent acte de presència les històries antigues protagonitzades per déus o convertides en llegenda amb el pas del temps, però que, com ja hem dit, troben sovint analogies en fets actuals.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El llibre compta amb un ampli repertori fotogràfic a càrrec del reconegut fotògraf de Sueca, Francesc Vera, que d’alguna manera també escriu el seu propi dietari a través de la mirada.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sense illes ni sirenes</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> no és una guia turística a l’ús, encara que pot ser un punt de partida per visitar la Grècia carregada d’història. Però el lector podrà també viatjar virtualment, assegut en el sofà, gaudint de les històries que ens narra Salvador Vendrell, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reflexionat amb els seus pensaments i delectant-se amb la seua exquisida prosa..<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> </article> <article> <h1>Totus revolutum</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgsUMN_Lyp30SlHpE296KQXwhEeYL67f6CA_CjtDn8xDBb5Sn2ZOs4pPeoU_fJRY3dhcRXYrP0jSl-oNaioU0UXUG-hQ1__ZqUqeK27r2tBs95gmCUQTef3Y2bTk1VqPl21rkLBqLYkC-NoDSYpCK33WQbF4TVsCcLVbxie6aEhK5zhaU2qaLhuIQYA_S4_" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> </a> </div><br /><div>Tot embolicat<div><br /></div><div>Llig renglons esparsos i poden arribar a esgotar-me per allò que diuen, de qui ho diuen i la manera com s'enfronten al viure.</div><div><br /></div><div>Llig dietaristes que un bon amic em proporciona per tot seguit dipositar a biblioteques públiques del poblet que m'acull. Si els autors pogueren pesar en balança l'esforç d''escriure'ls front al desapegament en lliurar-me'ls!</div><div><br /></div><div>Editors i editorials li ofrenen les peces per si escriu unes línies promocionals per al públic comprador. No sempre ocorre.</div><div><br /></div><div>Al dietari que llig hi ha reflexions sobre la vida pública situacions íntimes de solitud, enyor de temps passats, personatges de la vida cultural i política. Les misèries, també, de qualsevol d'aquests personatges pintats, per tal d'arribar a l'afirmació de "No hi ha ningú que siga la mare de Déu".</div><div><br /></div><div>Alguns d'aquests personatges es creuen importants per a la història actual. Però si les parets parlaren...</div><div><br /></div><div>Ara se m'acut el nacionalisme espanyol exacerbat mostrat per tot arreu, ràdio, TV, empreses de retransmissió en línia (Spotify, i altres per mi desconegudes) amb la ridícula història del mundial de futbol. Tot allò ocorregut al planeta, instigat i provocat per polítics de pa i calbot ha restat en l'oblit: genocidi de Gaza, destrucció del sud del Líban, els milers de morts d'innocents, enriquiment de companyies petrolieres i brokers.</div><div><br /></div><div>Vaja, quin merder i fàstic amb tot açò! I calor per a reblar el clau, tot i que no dec mostrar queixes: amén.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div> </article> <article> <h1>La vida no està feta per comptar calories</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihzcDO6_a539MQZ0fyv5ue1GQkQdTNKRQr_TIMi600O41gY0pQlqF02Aui6oD4st4yzOlstYixtu6Y8CE2jWZPTI6VG2oF4pyl4Fxw0EZQ1bJHtm6-pZQN6WOz6cO8ySI1z6OUu5Sb6AO69aOasjEHA2exLCwwnGtCbvyD3aWApGPi8ELHg0wDZPwPmvw/s866/9791399079074.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>Afamada</i><br />Autora: Melissa Broder<br />Ela Geminada<br />Girona, 2026<br />Trad. de Núria Busquet<br />361 pàgines.</span><br /><br /></p><p style="text-align: right;"> Rachel viu a Los Angeles, és jueva (però no religiosa) i té un problema seriós amb el menjar. No suporta la idea d’engreixar-se i el que ha viscut a casa no l’ajuda: la mare li va inculcar l’obsessió per la línia, així que la terapeuta de Rachel li recomana que hi talle tot contacte durant un període llarg. <br /></p><p> A tot això, Rachel coneix una dependenta d’una tenda de iogurt (Yo!Good) i hi queda fascinada. És la Miriam, que sempre insisteix a posar la màxima quantitat de iogurt i extres a la seua tarrina, quan Rachel la voldria rasa i amb les calories comptades. Miriam, a més, és una dona de gran esplendor anatòmic: està grassa, vull dir, però això no sembla importar-li gens. <br /> Passarà l’inevitable: Rachel s’enamora de Miriam. La cadena de iogurt gelat és propietat de la seua família, i per això ella ajuda fent-hi de dependenta. La família: jueus ortodoxos, dels que celebren rigorosament el sàbat, i on és impensable acollir de bona voluntat una relació lèsbica. Rachel no és exclusivament lesbiana: ha tingut parelles masculines i femenines. Però amb Miriam ha trobat una partenaire sexual que li permet, alhora, baixar la guàrdia en la qüestió de menjar. Juntes frueixen igual al llit i a la taula. Rachel comença a agafar quilos però, mentre s’està amb la Miriam, això no sembla preocupar-la.<br /> Tot discorre bé fins que, en un sopar a casa de la família de Miriam, a Rachel se li ocorre fer uns comentaris polítics sobre l’opressió patida pels palestins a Israel i els territoris ocupats. Això destapa una caixa de Pandora que determinarà tota la part final de la novel•la, que naturalment no desvelaré. <br /> Al lector que ara es pregunte si li abelleix llegir un relat amb aquesta temàtica, caldrà explicar-li que es tracta d’un text escrit amb enginy i amenitat i aporta una visió desdramatitzadora dels trastorns de la conducta alimentària. <br /> Un dels grans encerts del text és relacionar el menjar amb el sexe. Com es pot, en efecte, fruir de l’un sense l’altre? “L’amor –escriu la narradora- és quan tens menjar a la boca i saps que no t’engreixarà. La luxúria és quan tens menjar a la boca i saps que t’engreixarà”.<br /> Però què passa quan es fusionen l’amor i la luxúria? Un estrany oasi, una llibertat inusual i absoluta: exactament el que Rachel troba en Miriam. I s’esdevé el miracle: </p><p style="text-align: left;"> “En tastar la seva salabror, vaig quedar impactada per la sensació d’eternitat, com si fos tot anterior a nosaltres, viscut pels nostres avantpassats a Rússia, a Lituània, Polònia o Moldàvia. Érem dues jueves del xtetl [aldea jueva] reencarnades, dues dones que s’havien conegut en una vida anterior i s’havien estimat. Vaig tenir la sensació que tot el que havia passat abans passava ara, en aquell moment, i que tot el que passava en aquell moment passaria per sempre. Aquell amor sempre havia existit entre les dones. Continuaria existint. El propagàvem. Irradiava per les finestres del meu pis, a través de la ciutat, dels canyons, més enllà del turons, en el cel nocturn”.<br /></p><p> Tractant-se d’una col·lecció de literatura eròtica, les escenes de sexe són bones: “Vaig baixar cap als pits i li vaig fregar la cara contra la brusa amb fermesa, perquè em pogués notar bé. Els mugrons se li van endurir sota la tela de cotó”... i la resta ja la deixe a la imaginació dels lectors i lectores.<br /> Com deia aquell eslògan d’un vell anunci, “la vida no està feta per comptar calories”. Però Rachel no ho ha descobert fins que no s’ha enamorat. Diguem-li sexe, diguem-li amor: el desenfrè abismal que porta els i les amants al gran banquet dels seus propis cossos.</p><p style="margin-left: 40px; text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara</i>, 18-7-2026<br /><br /></p> </article> <article> <h1>Why AI companies hire philosophers</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://medium.com/@lfloridi/why-ai-companies-hire-philosophers-series-notes-to-myself-9dd7b574db80">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/07/09/14808/">aquest apunt</a></p> <p>Floridi ens recorda que no és cap novetat que l’empreses acudisquen als departaments de filosofia per reclutar personal. En realitat, l’excepció històrica seria la reducció de la filosofia a docència universitària, que va començar amb Kant. Però el que es busca ara, més exactament, és “…el tipus de persona que tria estudiar filosofia”: disposada, per tant, a haure-se-les amb qüestions conceptuals complexes sense afanyar-se a obtenir conclusions definitives.</p> <blockquote> <p>Descartes va ser soldat. Quan va morir era tutor d'una reina. Leibniz va servir prínceps com a diplomàtic, bibliotecari i enginyer de mines. Va idear l'aritmètica binària amb què funcionen actualment els ordinadors. Hume es va guanyar la vida com a tutor, bibliotecari i secretari d'ambaixada. Li van negar dues vegades una càtedra. El filòsof amb una sola feina, una càtedra assalariada, és una invenció de les universitats del segle XIX, amb Kant al seu llindar. La càtedra va ser un veritable assoliment. L'error va ser confondre una forma de vida filosòfica amb la totalitat.</p> </blockquote> </article> <article> <h1>Estats Units dolents</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6AhYkYTAAWvs2JRwF0fC6CRzKKvV4zvbrJ53T9xkwvsgGoWBH4xjvMF4jqxnSTNicopxgUtAlLUzUvD_EDWFRD49yfGgs9MWqRpDcb6D8_QW4c_1igVVuRy6btvrKbsHOExnt59JlwkUXfaP-C90cuJaBNcRiR77U16cCVu3kQ491Dj01RmWTKyP64vUM/s474/OIP.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br />L'escanyolit mental Trump, no suporta que ningú siga més brillant que ell, no accepta que ningú li ature els peus. <p></p><p style="text-align: justify;">El magrelis Trump acabarà un dia no molt llunyà com a president del país (potser canvie lleis, jutges i allò que calga per continuar autoadorant-se): el seu ego és més profund i quilomètric que les Marianes, però una sima ho és sempre. </p><p style="text-align: justify;">El que diuen Bendodo i Abascal rebrega la indolència més estúpida amb frases gastades a bolquers cagats. I així anem, suportant estúpids amb micro alhora que ens alleten amb pa i circ (volia dir futbol). </p><p style="text-align: justify;">Aquest sol que bada penyes hauria de rompre, cremar i desfer més de quatre boques per fer inservibles certs sons guturals. Per tal de reblar el clau encara faltava assabentar-me de camps de futbol (europeu o americà) reblits d'aire condicionat: la solució a tot aquest desgavell complica trobar solucions realistes. </p><p style="text-align: justify;">Amén. <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>El doble assassinat de Guillem Agulló</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>L’assassinat de Guillem</i><br />Autor: Rafa Xambó<br />Rebel Edicions<br />Torrent, 2026<br />421 pàgines</span></p><p style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2zXmyN9rgxGJN6cbG3f-y38sY3nX1ZMcpwRDfJwo0r_K01JUcRA9gylnkZ_vUAcxYimQpK5NhuebT0BvtJ07QSuYWrJ5MjupDEjie2skT3592PjGA35YTbV77pqcL0YwFrO5Cp5UEqScvSeYsZGUKIA7iP_4YtLTNmtlW-rAbdcjPL8WCS62m-bQbOMo/s560/9788409829545_1_l.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></p><p style="text-align: left;"> Guillem Agulló era un jove nacionalista, antifeixista i independentista valencià de 18 anys assassinat per una banda de nazis en abril de 1993, a Montanejos (Alt Millars). El seu únic crim era ser conegut per les seues idees pel seu assassí, Pedro Cuevas. Cuevas li va etzibar una punyalada al cor. La mort va ser quasi instantània. L’assassí i la seua colla van abandonar el lloc dels fets cantant el Cara al sol. Aquest detall és important, perquè en el judici posterior es va obligar una testimoni a cantar el conegut himne feixista, teòricament per a demostrar que l’identificava correctament. És només un dels molts elements surrealistes presents a tot l’afer.<br /></p><p> I és que el crim contra Agulló va obrir les portes a un procés inenarrable conduent a emmascarar els fets, disculpar els assassins i criminalitzar el moviment nacionalista i antifeixista valencià. Tot això és el que ha estat investigant pacientment el professor, escriptor i músic Rafa Xambó durant quatre llargs anys. El resultat d’aquesta recerca és <i>L’assassinat de Guillem: mentides, feixistes i togues</i>, un volumàs de més de 400 pàgines, de lletra atapeïda, que explica com es va tractar el crim de Montanejos al precari i colonitzat ecosistema mediàtic valencià i quin va ser el resultat judicial de tot plegat.<br /> Aquest volum és la culminació de tot un seguit d’iniciatives de diferent tipus que han mantingut el cas candent durant les últimes dècades. Parle de la novel·la <i>Guillem</i>, de Núria Cadenes (Amsterdam llibres, 2020) o del film <i>La mort de Guillem</i>, de Carlos Marqués-Marcet (2020). Aquest darrer títol va ser emés per les televisions de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, aconseguint xifres de més de 600.000 espectadors en total.<br /> Xambó, però, no fa ficció. El seu ha estat un treball d’hemeroteca i de mirar amb lupa el sumari judicial. Les seues conclusions són inapel·lables: després del crim, el principal periòdic local, <i>Las provincias</i>, va encetar una campanya brutal per a disculpar els assassins, atribuint-ho tot a una “baralla de joves” (sic). Els altres mitjans (incloent-hi Canal 9) també van fer un paper incomplet i poc professional, però el diari del Cap i Casal s’hi va endur la palma.<br /> Per a qui no conega la història de <i>Las Provincias</i>, caldrà explicar que el diari fundat en 1866 per Teodor Llorente (patriarca de la Renaixença valenciana) va ser el principal agent, des del 1979, de la promoció de l’anticatalanisme a València i la criminalització del nacionalisme. L’episodi d’Agulló, en realitat, era la cirera d’un pastís podrit que havia estat enverinant la societat valenciana durant vint anys. Al seu capdavant, la tristament famosa María Consuelo Reyna.<br /> En realitat, la punyalada al cor contra Guillem Agulló representa, d’alguna manera, el final de la convulsa Transició al País Valencià. Una etapa de crims impunes (les bombes a Joan Fuster i altres intel·lectuals, les agressions a les autoritats democràtiques...) que Xambó s’encarrega de recordar per a què no ens sorprenga gens la ridícula condemna a Pedro Cuevas amb què es va saldar el judici que va tindre lloc a Castelló de la Plana.<br /> Com a colofó sardònic a aquesta història, caldrà anotar què va fer Pedro Cuevas –el xicot que diu que va matar Agulló per raons esotèriques, juvenils i testosteròniques- després de complir els quatre anys de presó a què va ser condemnat. De seguida es va incorporar al FAS (Frente Antisistema) i es va veure implicat en l’Operació Pànzer. En aquesta ràtzia la Guàrdia Civil va desarticular una cèl·lula neonazi amb armes i propaganda, que es dedicava a la <i>cacera </i>d’antifeixistes i immigrants.<br /> Així s’escriu la història, indubtablement...</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara</i>, 4-7-26<br /><br /></p> </article> <article> <h1>Recordatori de la matança al metro de València, 2006</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9CxMtf7gwc4-2n-caosbgB2bLWsnMPmN1n4yCfkkl8KivfqtfIfOzBJ3TNtfXjFFggBkU5i-2Fyv1qYE6rZbUr5WyBPIfE7KrokEHNVqI1bJsvhghHrmFptHjmFVeVRJZzjuGJlInVIgU8Wrg1Td6uIZoS3duMLx-0zTDb7de-bxkzAmuYN5EsYWRDnQV/s463/Els%20estius.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></span></span></div><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-weight: bold;">Matança al metro de València.<br />4 de juliol de 2006</span></span><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-weight: bold;">A Francisco Camps,<br />president de la Generalitat Valenciana<br /></span></span><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: bold;">De vegades, per accident,/<br />l’escorxador s’esguita de sang,/<br />la pedra no esmola com cal/<br />i acaba rebel·lant-se algun porc/<br />que sangloteja i desconcerta/<br />la cort, però el carnisser és/<br />el millor director d’orquestra<br />d’un silenci sec que a mort els marca<br />quan trinxa la seua llengua.<br />No hi ha compassió per a les veus blanques.<br />No hi ha privilegis per als escandalosos.<br />Ni hi ha clemència per als heretges.<br />La carnisseria funciona a ple rendiment<br />amb uns guanys del tot insuperables.<br />Un a un, passen tots per la màquina<br />que multiplicarà la política del greix.<br />A univers massa real put<br />el país dels porcs esquarterats<br />amb l’esplendor d’aquest sol cendrós<br />que a l’aparador lluu al·lucinant<br />en els ulls astorats dels cadàvers.<br />Després de la matança,<br />després de la mort, l’únic misteri<br />que ens queda és el dels ganivets<br />que no s’amaguen després del crim.<br /><br />Josep Porcar, Els estius, 2007<br /><br />Pots baixar-te el llibre gratuïtament <a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/2011/01/31/els-estius-josep-porcar/ " target="_blank">al següent enllaç</a></span></span><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><p></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>IÑIGO PÉREZ IL·LUSIONA</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5LH2bX1VL_usLVlENcL4uqpT3ARr1rSZWriyqM8pytRf85x_mHdMOwL92eK9SfVywF73khXX-JnJeUxm6h1gGhDcj_7GqxQk15ZEQzznz5mLnQcZRSctl3dmEakqCr9rcrgWWuDs3y98CJn23gD5Q_tIt64ujONU6CTT5ExLI26gyyWZV3vlLVlA7UDnT/s311/i%C3%B1igo_perez.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El Villarreal C.F. torna al treball el proper dilluns 6 de juliol, amb les proves mèdiques als futbolistes durant tres dies (fins el 8), però començarà els entrenaments el dia 9. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Després iniciarà un stage de pretemporada que inclou diversos amistosos, com ara contra el PSV Eindhoven o la participació en la Como Cup italiana on es trobarà amb rivals com ara el propi Como, el Crystal Palace anglés (campió de la Conference), l’Alula (club saudí), el Famalicao (portugués) o el Racing Club de Lens (francés)... fins ací el ritual normal de cada pretemporada, però enguany, més que conéixer els nous futbolistes que en seran pocs, l’afició està il·lusionada amb el nou míster. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Iñigo Pérez</b> ve avalat pel seu gran treball amb el Rayo, un dels pocs equips modestos que han sabut plantar cara als equips més potents de la Lliga i ha arribat a una final europea, malgrat perdre-la amb el Crystal Palace de <b>Yeremi Pino</b>. I si, en teoria i en la pràctica (mirant la classificació de la temporada anterior), el Villarreal té millors jugadors i millors instal·lacions que el Rayo Vallecano -modèstia a part i amb tots els respectes pel club del barri més gran d’Espanya-, se suposa que el nou entrenador, ací, pot fer coses grans, com ara pujar jugadors de la pedrera: <b>Requena, Cheikh, Macià, Diatta</b>? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Una gran majoria d’aficionats grocs hem passat de no comprendre la no-renovació a <b>Marcelino</b>, després de deixar l’equip en la tercera posició de la Lliga -encara que després hem sabut que el no-acord estava pactat des de gener-, a il·lusionar-nos al 100 per 100 amb <b>Iñigo</b> al que, dia a dia, anem descobrint-li nous mèrits i qualitats, perquè domina l’escena i el llenguatge i no és un populista que diu el que tots volem escoltar, sinó un home tranquil amb les idees clares que en la seua primera roda de premsa ja va demostrar que té un cap molt amoblat i que, a més, sap transmetre la seua forma de concebre el futbol a l’afició, des de la humilitat i el treball constant del dia a dia. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A més, a nivell tàctic, malgrat el seu sistema habitual del 4-3-2-1, sabem que sap afrontar les adversitats i la diversitat d’equips rivals amb la flexibilitat tàctica i la versatilitat d’alguns dels seus jugadors, perquè el futbol modern demana peons polivalents, és a dir, que tots defensen i tots ataquen, ara que se poden realitzar 5 canvis i, per tant, el ritme és molt més frenètic que als temps de <b>Kubala</b> o <b>Di Stéfano</b>, que -si visioneu algun vídeo de l’època- eren uns cracks que jugaven caminant en aquells temps de l’11 contra 11 sense canvis. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, és futbol i pot passar de tot, però no me negareu que som afortunats els que hem pogut gaudir al Madrigal de jugadors de la talla de <b>Riquelme, Forlán, Pirés, Senna, Cazorla, Bruno</b>... o de rivals com ara <b>Guardiola, Zidane, Thierry Henry, Beckham, Ronaldinho, Toni Kroos, Iniesta, Cristiano, Xavi</b> o <b>Messi</b> (el millor, amb diferència, de tots els temps) i, a més, tornarem a gaudir de la Champions League per segona temporada consecutiva. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Sempre Endavant!</span></div><div style="text-align: right;"><span>Revista Poble nº340, juliol-agost 2026.-</span></div><div style="text-align: right;"><br /></div> </article> <article> <h1>Versos per a Noah</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <span style="font-size: small;">Tanque els ulls/<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFWCJboMYrqTaaCUMyaPh908t_fvDNMidde7SdY_Ogg8NR3uPhSVKtIvRUYUkZsleu7XgPD0dc4jjJOYtQiUs0FIzoGj11j0UXfH0JQ_N0PwYJ0AA-SuWsXs7zcV4QApabovTPnyBuAM-JB71SLIMtWME4KLLLhySdzgSsxAhaEX62V174F09gQ5Il3aAU/s1280/Balconada.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>Tanque els ulls/en aquesta falsa migdiada,/<br />per si s'acosten els versos/<br />que vaig fer fugir./<br />Els recuperaré?/<br />Dispose la llengua mullada,/<br />dúctil i juganera./<br />Com sargantana emet sons arcaics,/ <br />quasi inaudibles/<br />per fer bategar el silenci del cor./<br /><br />Oh, encara no és desfet, mort!/<br /><br />Ben cert i astut és callar/<br />i així emprendre un nou to,/<br />dir tota aquesta misèria que ens envolta,/<br />la que s'empastifa amb la saliva/<br />i no demana res./<br /><br />I així tancar els ulls per veure't Noah./<br /><br />Pensar que, potser, hi haurà un dia/<br />que llegiràs aquestes ombres dipositades amb tinta/<br />i interpretaràs tota la tristesa calorosa del 2026,/<br />que em salvares per agafar-me els polzes/<br />mentre et cantussejava melodies populars./<br /><br />I això farà que ara veja i parle/<br />molt més lluny d'aquest melic.../<br /><br />Les orenetes xiularan/<br />alhora que s'empassen tanta pena grossa,/<br />el capvespre durà un fresc ventijol./<br /> <br />Hauré tancat ja els ulls,/<br />no hi haurà cap ombra meua,/ <br />ni cendres, ni cants./<br />Tan sols un braçalet/<br />que per aqueixa boca de llum/<br />ens lligarà a tots dos./</span><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> </p><p><span style="font-size: x-small;"> </span></p><p><span style="font-size: x-small;">Missing Reward de Mt. Royal i Katrina Ford</span></p><p><span style="font-size: x-small;">https://open.spotify.com/track/6acPkZy4mAzfMftQSbqSFY?si=8bf8a9cb628a4cb3 </span></p><p></p><p><script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Galletetes</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb2J40fAVpBawXQVG6agALYSmXzjpFeIR258Rtce-3eZzhQ5-uPw4WNnIG5d5ne_tzzHrIuKWvgR6ZrlmV_ZRClPxBHCfYDjfOrLN3DyiyjQ6f1RXz0cKP2onURKiNUMWTqecnTZ4VK6YV4RzIGTT3GQy9_JMTEC6WtUC8D5BkvyLqGHvw_yMWMiNFS23d/s1280/photo_2026-06-30_09-36-11.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>Agafe uns pocs fonemes/<br />desproveïts de significat,/<br />els acotxe al palmell concau/ <br />de la mà esquerra./ <br /><br />Els afig alenades/<br />i sense cap voluntat meua/<br />es conformen el mots primers:/<br />"Carabassa, mel, aigua" sonen,/<br /><br />s'escorren entre els clavills dels tous,/<br />ells m'han triat a mi./<br />Tot seguit cerque blat/ <br />al diccionari dels records/<br /><br />perquè pastaré unes galletetes:/<br />a les nits d'estiu courem/<br />dolçors i l'aigua ens refrescarà/<br />aquest lent desassossec i desfici./<br /><br />Mengem-nos tots aquestes llepolies/<br />espargim-les dintre nostre./<br />Vessem amb la veu esperança,/ <br />l'esdevenidor duga vida./<br /><br />No hi ha cap foscor més cruel/<br />que la mudesa. Al retorn/<br />d'aquests somnis tan discrets/<br />ningú ens tenallarà la paraula./<br /> <p> <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>El balneari</h1> <p>2026-06-11T12:29:43+02:00</p> <div class="wp-block-image"> <figure class="aligncenter size-large is-resized"><a href="https://vicentsanz.wordpress.com/wp-content/uploads/2025/08/elbalneari.jpg"></a></figure> </div> <p class="wp-block-paragraph"><em>El balneari</em>, de Joan Garí, va obtenir el premi de narrativa Certamen Literari de la Ciutat de Vila-real 2012. La novel·la apareix referenciada per Llorenç Soldevila dins <em>Geografia literària. País Valencià</em> (2018) en tractar de Benassal. L’existència històrica del balneari de la Font d’en Segures hi queda il·lustrada literàriament per un fragment d’aquesta novel·la ambientada a Les Llacunes, una localitat imaginària que conjumina referents de diversos pobles dels voltants, entre els quals Vilafranca, on l’autor solia sojornar, per bastir una ficció en què l’escriptor Joan Llopis conta el seu retir a un balneari de la muntanya del Maestrat després d’haver-se separat i amb la finalitat d’obrir una nova etapa en la seua vida, consistent sobretot a intentar superar el terrabastall psicològic en què viu.</p> <p class="wp-block-paragraph">Joan Garí, amb aquest plantejament, fa a la seua manera una recreació de <em>La muntanya màgica</em> de Thomas Mann. El títol apareix citat com a obra de referència del protagonista ja a la segona seqüència de la primera part i estableix un referent de la literatura universal que atorga un caire determinat al plantejament de la novel·la. Més endavant, a la setena seqüència, el mateix protagonista s’identifica amb la figura de Hans Castorp, el seu equivalent a la novel·la de Mann. L’amistat de Joan Llopis amb el capellà de Les Llacunes, Sòcrates Miró, que hi és destinat pel bisbe cal imaginar de Sogorb-Castelló per la seua rebel·lia dins la jerarquia eclesiàstica, proporciona a l’estadant de Les Llacunes l’agafador intel·lectual al qual aferrar-se per no acabar convertint el seu estat paranoic reconegut en una autèntica bogeria. El caràcter heterodox del capellà, que resulta fins i tot de dubtosa autenticitat vocacional a la vista dels seus posicionaments ideològics i tal com, al capdavall, acaba demostrant la seua trajectòria vital, proporcionen a Joan Llopis, escriptor que no escriu, els materials dialèctics per continuar fent funcionar les neurones i, en la mesura de les possibilitats, anar reordenant la seua existència, que a més del fracàs matrimonial té en l’antagonisme amb la figura del pare un altre motiu de ressò literari clàssic. I és que, al capdavall, la gent de la muntanya del Maestrat i els seus imaginaris estiuejants són ben diferents dels de Davos (Suïssa), on s’ambienta <em>La muntanya màgica</em>. Els de Les Llacunes perquè són gent de poble i prou i els forasters perquè venen de la Plana o de València i conformen una població flotant que s’esvaeix quan s’acaba el bon temps.</p> <span id="more-2584"></span> <p class="wp-block-paragraph">El protagonista, per raons de contacte quotidià, sí que estableix relació amb persones del poble com ara Joaquim Peraire, àlies Guerxo, que li facilita un lloguer. Com viu aquest personatge la mort de son pare proporciona al protagonista, i també al lector, una visió determinada de la vida, que toca d’alguna manera el sentit que Joan Llopis mira d’escrutar, d’escatir amb la seua experiència a Les Llacunes. En termes generals, això no obstant, se sent exclòs de la pertinença a la vida pública local, representada per les festes majors i pel trio de beates que s’oposen a la tasca i la presència de Sòcrates Miró: Maria Nativitat Tena Sacaries, Anna Maria Bohigues Querol i Maria Carme Petit Balaguer, personatge col·lectiu caracteritzat pel gregarisme més repatani i per conspirar contra el capellà.</p> <p class="wp-block-paragraph">En aquest ambient, el protagonista pateix errors de percepció quan intenta refer la seua vida sentimental arrossegat per la bellesa de la dependenta romanesa del forn on va a comprar el pa, Nicole. Incapaç ni tan sols d’encetar-hi conversa i alhora subjugat platònicament, queda perplex quan se li presenta a casa com a substituta de la treballadora domèstica que hi tenia, Otília. Aquesta circumstància aporta a la narració una volta de rosca del que és l’evolució del personatge, a la qual se suma l’encàrrec editorial d’escriure un llibre per a gais sobre el clàssic cinematogràfic <em>Casablanca</em>. Tot plegat, juntament amb el destí de Sòcrates Miró, aboquen al final de la peripècia de Joan Gomis a Les Llacunes, quan l’estiu ja és passat, l’expectativa d’allargar la vida pròpia dels visitants del balneari s’ha esvaït i la quotidianitat dels habitants de tot l’any és l’única vida que hi ha a Les Llacunes.</p> <p class="wp-block-paragraph">Tot això semblaria molt transcendental si no fos que tot està contat amb la ironia podria dir-se que racionalista de l’autor. La impressió inicial evocada en el títol ben aviat deixa pas als revolts neuròtics que aclaparen el protagonista, que li fan portar una vida entre l’elucubració ideològica de les converses amb Sòcrates Miró i la neurastènia de les manisetes verdes del seu lavabo, que es queda embadocat mirant quan s’asseu a la tassa; passant per les propostes masclistes del seu amic Pepín Martorell i, sobretot, a causa del personatge doble Nicole-Diana i com evoluciona la relació que hi manté. Tot de situacions en què el lector té ocasió de copsar quina és, en realitat, la intenció de l’autor en sotmetre el seu personatge a les situacions entre ridícules i grotesques on va a parar sense ni tan sols proposar-s’ho volgudament.</p> <p class="wp-block-paragraph">Al capdavall, <em>El balneari</em> acaba sent un joc creatiu a partir d’una sèrie de referents culturals teletransportats imaginàriament al context de la muntanya del Maestrat de començaments del segle XXI, amb el resultat que el lector haurà de conèixer en acabant de llegir el llibre i tenint en compte que el protagonista no ve de la Baixa Alemanya sinó de la Plana de Castelló. És així que Joan Garí fa entrar en diàleg literari referents de la literatura i la cultura universals amb interlocutors del paisatge comarcal nostrat per extreure’n una lectura sobre les limitacions humanes i sobre la manera d’afrontar-les. El resultat és una història que suscita unes expectatives que, a mesura que avança la narració, van transformant-se en escenes tendents a la perplexitat i a la hilaritat, segurament l’efecte que l’autor busca com a producte del seu joc literari, cosa que, ben mirat, és el millor antídot per a les limitacions que tracta.</p> </article> <article> <h1>Si jo poguera</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2uDJKJDyAZno56v4PxvQH2ZbFIXLXV9bJie3S5OxThtBTJbg41JYCQDdVlqMmpmLg1qMtiF445VykUApTzroteuTBCafl4-tjRTOwOf2qB36t_P55qOzw9ihKaqF2UjrQZbXSex_pKVZ5kqz_zNfCt8DojWMyxcz7VyV-12DcHdBj7n1YNrwLRTEAvG2b/s1083/photo_2026-06-26_11-34-28.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aín</td></tr></tbody></table></p><p></p><p><br />Si jo poguera... </p><p>Obriria una xarxa de neurones on caure'm ofegat en tu. </p><p>Vessaria petites porcions de silencis, encetaria monosíl·labs i sols;</p><p>i quan els vents acaronaren foscúries t'anomenaria. </p><p>Si jo poguera extreure't bombolles de somriures càmbrics, </p><p>si poguera observar com creix la molsa i hi hagués, </p><p>potser, una ínfima possibilitat que t'hi arrelares... </p><p>Si poguera dir una melodia on no finalitzara aquest amor, el joc. </p><p>Infant que soc esmaperdut als budells de capvespres que decauen. </p><p>Però veig candeles, petits llums que diuen esperança, </p><p>diuen allò que vaig ser i escriure com arbre gegant on la vida creix. </p><p>Si jo poguera, i puc, i podré encara més quan ja no hi siga... </p><p>Perquè una ànima encendrà la veu que fou carícia, foc i llar...</p><p> I de nou acamparé ona als vents, oasi al desert, aigua a la terra </p><p>i aleshores, per vosaltres, Vida. </p><p> </p><p>If I Could de Pat Metheny</p><p>https://www.youtube.com/watch?v=cdPb4b-J1oM </p><p> <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Irium</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW8jZ3cwRr_0kBwq9gE1iElxVm-Gj0YDEtT0om9j-N6Edh6dkC2LnXKpGHqM8RIwC-fScfNoFYA40W3j0gMLomVAhmK-mH8sgnSuj44hb8XffdVAbg5zFVXcLoyfnqCuJ42DHEYTVyG8lqbh-n45Jcz4h2QKMK3egopxXHaXywBQv0Co1l1JgB5vXlOuPj/s1280/photo_2026-06-16_17-51-53.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: times;">Xicrandes de Betxí</span></td></tr></tbody></table><br />M'afaite la cara per fer desaparéixer aquell desganat que em recorre les venes i capil·lars del cervell. Observe, escolte i continue en silenci car pense que no hem de fer res davant de tot allò que ventilen els calendaris. Diposite als palmells un centilitres d'alcohol perfumat per tallar qualsevol infecció exògena que vulga acampar sobre la fesomia.</p><p>Fa temps que no reconec a l'individu de l'espill.</p><p>Si parlen de política als mitjans, <i><b>Spacecraft</b></i> apaigava aquesta coentor que tot ho inunda. </p><p>Si m'arriben informacions de companys escriptors i premis atorgats celebre aquestes petites victòries sobre paper i vídeo, foteses al capdavall. Les mateixes cares per tot arreu, tv, premsa,taules rodones, recitals, etc... Funcionem mediocrement els humans, però hem de treure enfora tota mena de fantasmes. Fer-se visibles --digueres Manel Alonso-- tots aquells anys arrere. <i><b>Optimitzar el meu maquinari i software</b></i> de les distribucions linux amb Vmware afluixa tanta tensió i recorde l'amic <a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/2011/03/02/albert-garcia-i-pascual/" target="_blank">Albert Garcia Pasqual</a>.</p><p>Si parle amb exalumnes, babaus convertits al neofeixisme: els qui no han patit gens ni mica a la vida, ni dictadures, ni repressió física ni ideològica, ni fam... Els senyorets que han obert la boca i tot ha plogut instantàniament del cel dels parents. Aquests qui diuen que entre immigrants i majors quasi <i>eviterns</i> (gràcies Anna Salomé) el país se'n va a fer la mà. <i><b>Olore sota un sol de migdia</b></i> l'ombra de les xicrandes i el cor acurta el ritme dels batecs.</p><p>Aviat reprendré el vocabulari, resseguiré aquest amor de magrana encesa.</p><p> <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>La lliçó d'estil de Gustave Flaubert</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLRilWJFvUr0sxuiIEVlXRPb1Go_AjbF0RShtnSUlZNHRu7tyE5_pXoV6Qzg2GpaBjHDkDMQ9IDBRdGDyf7oM8K3yNEJj9sQUgWI_OL7Addxj2GZydIk_-1nv8SHonDwyU4oMiCRcLnyS87LnACwWMS8wA-RM_1-Gw_ERalP6WPJVsjZpLU8H-7YKJ-sA/s866/9788409684038.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>Tres contes</i><br />Autor: Gustave Flaubert<br />Flâneur<br />Barcelona, 2025<br />130 Pàgines<br />Trad. de Georgina Solà</span><br /><br /> Quan et poses a llegir qualsevol narració de Gustave Flaubert, és inevitable pensar en <i>Madame Bovary</i>. Els motius són evidents: aquesta prodigiosa novel·la, fundadora de la literatura moderna, és el compendi de tota la saviesa de la novel·la realista -i vos assegure que és molta saviesa. Hi ha implícit, a més, tot el cinematògraf, que usaria i abusaria de les tècniques de Flaubert: el muntatge paral·lel de la conversa entre Emma i Rodolphe a la fira de l'agricultura, l'itinerari enigmàtic del fiacre per Rouen (el Rouen de Claude Monet) amb Emma i Léon a dins mentre s'hi obra de nou el misteri de la seducció (que em fa pensar, per cert, en l'escena de <i>Titanic</i>, de James Cameron, quan Jack i Rose s'estimen per primera vegada a dalt d'un automòbil), o la visita d'Emma al recaptador per a evitar l'embargament, observat a través del punt de vista de dues veïnes.<br /> Tot en aquesta meravellosa novel·la, en efecte, presagiava el cine. Però si en alguna cosa Flaubert es demostra un mestre és en el ritme de la narració, amb la perfecta gestió de resums, el·lipsis i amplificacions. És curiós perquè, fa anys, Quim Monzó va introduir, com a cita preliminar d'un volum seu de contes (<i>Guadalajara</i>), la següent cita de l’obra mestra flaubertiana: "Van començar lentament, després van anar més de pressa" (cap. 8 de la primera part). <br /> Segons li vaig llegir en alguna entrevista, sembla que Monzó volia burlar-se del costum de les "cites preliminars". Però el cas és que, volent-ho o no, va triar una frase (de l'escena del ball a casa del marquès d'Audervilliers) que podria entendre's com el resum de l'actitud de Flaubert respecte al fet de narrar -que no és altra cosa que saber quan resumir i quan fer durar els instants. De fet, en una ocasió en què Emma passeja amb Léon, el narrador repeteix el mateix esquema oracional: "Durant un temps va caminar ràpidament; després va afluixar el pas" (cap. 3 de la segona part). Potser Monzó volia burlar-se'n, però de segur que va entendre molt bé la impagable lliçó narrativa que implicava.<br /> Amb tot això a les alforges, emprendre ara la lectura dels <i>Tres contes</i> que Georgina Solà ha traduït magníficament per a l’editorial Flâneur és retrobar-se amb l’estil immortal del també autor de <i>L’educació sentimental</i>. Perquè no cal buscar trames, ni confondre’s amb la genealogia dels personatges. L’autèntic protagonista de tot el que escriu Flaubert és el seu estil.<br /> Una descripció, per exemple, de la dona de Julià, l’heroi del segon conte: “Era molt blanca, una mica orgullosa, i entenimentada. Les banyes de la toca fregaven les llindes de les portes; la cua del seu vestit de drap s’arrossegava tres passes rere seu. Casa seva es regia com l’interior d’un monestir; cada matí repartia la feina a les criades, controlava les confitures i els ungüents i filava o brodava tovalles d’altar. A força de pregar, li va venir un fill”.<br /> “A força de pregar li va venir un fill”! Només la sagacitat d’un narrador de raça és capaç de condensar ironia, temps i sintaxi en només nou paraules. Això és Flaubert, sense cap mena de dubte.<br /> Dels tres contes del recull, el primer és el que més s’assembla al món de <i>Madame Bovary</i>. És la França posterior al somni napoleònic, l’<i>arrière-pays</i> poblat per petitburgesos, viudes, criades i rectors. En aquest univers provincià els personatges somien, estalvien o malgasten i malden per sobreviure sense abaratir mai el seu somni. Com Emma Bovary.<p></p><br /><p style="text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara</i>, 13-6-2026<br /><br /></p> </article> <article> <h1>China ha descubierto que miles de restaurantes de sus apps de reparto no existen</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://www.xataka.com/magnet/primero-fue-tarta-sospechosa-ahora-china-ha-descubierto-que-miles-restaurantes-sus-apps-reparto-no-existen">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/06/06/30541/">aquest apunt</a></p> <p>Restaurants fantasma virtuals amb fotos generades per IA. Quan arribava una comanda, la derivaven a un mercat negre de subhastes per assignar-la a l’oferta més baixa i guanyar així una comissió ben sucosa. Seixanta i tantes mil <em>ghost kitchens</em> detectades, 3,6 milions de comandes i ara multes per 3.600 milions de iuans a les plataformes de menjar a domicili.</p> </article> <article> <h1>L'ENSENYAMENT PÚBLIC ÉS UNA INVERSIÓ</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUwJNe1D7_pOPfDdT0DjMfBdjb5-Z3nJwcGcVgsVH6zZtVwdVZC1hrOaxoC25-ilGhty4wVDa4lMJAzbbRYHbsV-4NpBJDn9Zl8fhsiIN6P5gFL3nxIYWqnF3AmcWHjIznlC3mFbFBKCfalNdGZKdtDmlVMz1yMwwTPTM75zkc5-ynt4KMn0_dgcAl5AF-/s1203/vaga02.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La problemàtica de l’ensenyament públic no és específica dels valencians, ja que a Catalunya i d’altres comunitats també s’han encetat protestes semblants a les iniciades ací el mes passat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Els motius del malestar del professorat no són únicament econòmics, que també: els que portem quasi una dècada jubilats encara recordem les retallades de <b>Zapatero</b> i <b>Rajoy</b> amb l’excusa de la crisi global de 2008 que ens van situar, salarialment, a nivells de l’any 2000 i no exagere. Aquell any Espanya comptava amb 40 milions d’habitants, el País Valencià amb 4 milions i Vila-real amb 40.000: ara Espanya quasi arriba als 50 milions, la comunitat autònoma a 5,5 i la Vila als 54.000, però la inversió en l’Educació Pública ve a ser la mateixa en percentatge del PIB… </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsq7V_ywse7PqBizqXfbc8Sk8lBbSzMPMx524A-WQ-elqUMWJa6imbBwr2F1CEv3Qd_5V5E5OSPzDxAI7yjylhLwOoQMp3_plGy2JvM5HeLIzAh0CN0zT0-07U14DTIMSy1kQP5khmU3NiD0mx47RhWQSe_ix3xHkO55zZZHP4d11Bqha9dlGLI0pz1bTf/s1620/vagacartells.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>Cartells de @laulauenlaseuatinta<br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Alguns direu que ha caigut la natalitat, sí, però hi ha més alumnes i de més diverses ètnies i procedències que, juntament als alumnes amb necessitats educatives especials, fa que la integració siga una utopia si no s’augmenta la despesa -que és inversió- en professorat, aularis i infraestructures en general, mentre el canvi climàtic ataca les aules de sostres baixets, finestres amples i materials prefabricats, amb el fred a l’hivern i la calor a partir d’abril… </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A més, l’any 2000, quan <b>Zaplana</b> inaugurava Terra Mítica, i era el fan número 1 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb 5.000 pts (30 €) omplíem el carro del súper quan, ara mateix, amb 100 € els mestres tampoc en tenen prou per omplir-lo i ja no són temps de fer-los tornar a <i>passar fam</i>. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Per una altra banda, si Conselleria al·lega manca de pressupost, després de subvencionar la privada amb més de 70 milions d’euros (sobre tot col·legis elitistes de l’Opus Dei), això no és creïble com tampoc ho és dir que a les Casetes d’Alcanar parlen una llengua diferent a la de Vinaròs. I que conste que tampoc és obligat transformar tota la privada en concertada, a base de desviar diners públics com han fet fins ara tots els governs. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La Vaga ha fet perdre hores i dies de classes als alumnes, sí, però no tants com n’ha fet perdre la Conselleria d’Educació a l’hora de retardar les substitucions per baixes o malalties del professorat, com ha vingut passant des de principi de curs. Sense oblidar la paralització del programa Edificant, iniciat pel Govern del Botànic, per a la creació de nous centres o l’adequació d’aquells en mal estat que, després de la maleïda dana, en són uns quants més. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipbzy63TBKa-FaU_IzHuuPi-a1SUfQ4niR2hnXLwOaEWnoV4pVchko37ERKWSta5Jt_rMuQyCKszIiWc-UMkIz_qSqtNFA0ke8s53HkictFmqYsM3tagwK5R7laSli9bMhyphenhyphenP6EPfF_JLW1xfSXEv3mm62kIlaUR-LmV93ViCf_LZeSWgcJh-r4rZ1KrPtB/s650/vagacamiseta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span>En resum, les causes de la vaga de mestres són més justes que mai, perquè tampoc tenen un origen estrictament polític o sindical i, a més, ja no és hora de traure el comodí de l’infrafinançament que patim tots els valencians, sobre tot perquè PP i PSOE mai no volen posar-se d’acord en res: ni en fer tornar als bancs el Mega Rescat que els vam pagar entre tots, amb les firmes de </span><b>Rajoy</b><span> i </span><b>Zapatero</b><span>… </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">I és que des del poder, pensen com el iaio <b>Verle</b>, que tenia un hort a la vora del Madrigal: <i>per a vosaltres la raó i per a mi els diners!</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCqSj16qDGA2oAzB7yHTF9oqyCrdtiylPuLgyZL30z5vg3FXh4_6CNWqzp4EEnIvKGGa9tUgCtL_-PUmNr8eIM0olZ11syAb5ivj_cBJnH1YnNj5vKSq5kscmRhqvRMXht9LuwEJ1uV8BaCocB0avRvFpS0ntsHMhsTNMHTevKe9Vlfhk7y3ZDdM44eBht/s1201/vaga01.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: right;">Revista Poble nº 339, juny de 2026.-</div><div style="text-align: justify;">...................................................................................................................................................................... </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjDifFOB-pCoIoARBKN8ywldyFQLkFOi72-HQeTnK9F5fISyMZiLJHoajgG1Q6-oGZfdho_xLONFdWUiTOpZRrZOFBBCkinyUVVIlmzDmk2Xf7Qg6zwieqLcxxhIb-2TDMri4lqgy8NBZuCJGDaTPxVabkTplWCTMJjpbDQvOnBmjY3jx9UKYKaLgJBvzx/s894/vagacartell_laulauenlaseuatinta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div> </article> <article> <h1>Tech CEOs are apparently suffering from AI psychosis</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://techcrunch.com/2026/05/27/tech-ceos-are-apparently-suffering-from-ai-psychosis/">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/05/28/91178/">aquest apunt</a></p> <p>La #IA al·lucina. Els seus promotors també.</p> <blockquote> <p>Els executius tecnològics, especialment els CEO, pateixen com a col·lectiu deliris de grandesa referents a la IA.</p> </blockquote> </article> <article> <h1>DONES QUE LLUITEN PEL SEU SOMNI</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwbhkvXxC6Q_iUa8FSeFJKd0Pkudo-kBAMVSyKX6QxzKSCVGkpM06EH25sgeOV9bVr-gP1U3zeCTb7xcjgSyOzdCZsnSHD1Qd7tzOnc29xDFa0buR06RWWKvRPcBGoc9RUwFwhvy6KGk3pwNj6mUyAM1qRs8mS14_IUybCZ_qiGi_0NWmU9e53Gs1vR0A/s1808/Somnis%20de%20sal....jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">MARTA TENA SUBIRATS(2026). <i>Somnis de sal i de cendra</i>. Benicarló. Onada edicions</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquesta novel·la completa una trilogia iniciada amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una lluna a la finestra</i> i continuada amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Murs d’aigua</i>, que té com a protagonista la inspectora dels mossos d’esquadra Jana Carbó. Com és habitual en Marta Tena el començament de la novel·la és impactant, en un text, que sembla ser una carta, s’adverteix a la inspectora que vaja amb molt de compte perquè “els animals més perillosos són els que aparenten ser més inofensius, aquells que aconsegueixen els seus objectius sense tacar-se de sang. Què fàcil és quan hi tens la mà trencada!” Descobrirem en la part final de la novel·la el perquè de tant inquietant missatge.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després apareix un cadàver que troben uns joves al fons d’un pou. Els joves fan brometa sobre si ha tornat l’assassí en sèrie que havia aparegut en la novel·la anterior, cosa que molesta moltíssim la inspectora. Des d’aquells fets han passat cinc anys i en els capítols successius anirem descobrint com ha estat la vida de Jana Carbó en tot aquest temps. Malgrat els dubtes que presentava en la novel·la anterior sobre si hauria de ser mare, ara ja sabem que ha tingut una filla, i que la maternitat li ha canviat la vida, i ací es planteja el tema sobre la difícil compatibilitat de ser mare amb la feina. També es dissipen els dubtes sobre qui és el pare de la criatura. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La primera part de la novel·la continua amb diverses informacions sobre la vida familiar de la Jana, però de repent apareix una història ambientada en 1835, una mare, amb la seua filla petita que es dedica a recollir herbes remeieres pel camp, per a curar la gent. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En la segona part de la novel·la ja anirem desxifrant alguns dels enigmes que han anat apareixent, descobrim la identitat del difunt, el propietari d’una antiga botiga de mobles vingut a menys, una història que podem relacionar amb la crisi de moltes tendes de mobles a La Sènia després de l’època d’esplendor de principis de segle, no déu de ser casualitat que aquest capítol es titule País del moble, conegut eslògan de la ciutat del Montsià. També sabrem que la història ambientada en 1835 és una novel·la que escriu Gerard, la parella de Jana, es titula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cau de feres</i>, ambientada al territori de la La Sènia durant les guerres carlistes. Com és habitual en l’autora, ens aporta una bona quantitat d’informació històrica per a situar-nos en el context dels esdeveniments, en aquest cas sobre la figura del líder carlí Ramon Cabrera.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cau de feres</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> és una novel·la dintre d’una altra novel·la, l’acció de les dues transcorre de forma paral·lela, i a mesura que es van desenvolupant les dues accions podrem observar que la història del segle XIX encara guarda alguna relació amb la que passa en el segle XXI. Cap al final del llibre descobrirem la coincidència de la llegenda en què es basa la novel·la amb la realitat. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En les altres dues parts del llibre Marta Tena ens anirà aportant diverses informacions sobre la persona morta, que com en tota bona novel·la policíaca, fan que el lector puga anar fent conjectures sobre les causes de la seua mort. Al mateix temps que en l’altra novel·la ens va narrant les vicissituds de la Làlia, que així s’anomena la protagonista. Finalment quan tot sembla que ja està tancat l’autora ens sorprèn amb un gir de guió que òbviament no podem desvetllar però està relacionat amb el títol que li hem posat a la ressenya.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Un fet a destacar en la novel·la és la presència de les dos protagonistes, Jana Carbó i Làlia, dos dones que saben lluitar pels seus somnis. Com en altres novel·les anteriors de l’autora la força de l’amor té molta importància. La relació de Jana Carbó amb Gerard ja està consolidada, tot i que aquest explica que una anterior relació fallida l’obliga a mantindré sempre viva la flama amb la Jana. La Làlia viu una apassionada història amb Martí, una relació impossible per la diferència social que els separa i perquè quan es troben ell ja està casat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Un altre element a assenyalar és la importància de les cures. Quan mort la mare de la Jana és fa càrrec del pare i fins i tot canvien de casa per facilitar-li la vida, aquest a la vegada també cuida la seua neta; la tia del poble, encara que una mica pesada, cuida de tots. Per la seua banda la Làlia que perd molt jove el pares, trobarà l’ajut dels seus oncles i en els moments més difícils, malgrat tot, l’ajut del Martí.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La novel·la és una reivindicació del territori i dels seus paisatges, en un dels capítols del llibre tenim una detallada descripció de la carretera entre La Sènia i La Pobla de Benifassà, que tots els que la coneixem podem donar fe de la seua extraordinària bellesa. També hi ha referències a altres llocs del territori com Refalgarí o el refugi de la Font Ferrera. I en aquesta reivindicació de la contrada apareix en un moment de la novel·la la seua defensa, els protagonistes i una bona part del veïnat lluiten contra la possible instal·lació d’un camp d’aerogeneradors eòlics que suposaran la destrucció del paisatge i l’abandonament definitiu del poble pels seus pocs habitants. La decisió final de la Jana deixa una esperança que el poble no pot morir.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Finalment, en el capítol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ficcionar la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>història</i>, Gerard comenta com està escrivint la seua narració, i teoritza sobre com escriure una novel·la històrica, diu que cal aportar dades històriques però sense aclaparar el lector.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Somnis de sal i de cendra</i>, Marta Tena ha escrit una novel·la que a la intriga pròpia de les dues històries cal afegir diversos punts de vista i registres lingüístics, a més d’altres qüestions que hem anat comentant i que la converteixen en una lectura atractiva i recomanable. <o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> </article> <article> <h1>Escriptor</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivOSwl5gADXUn-J-OHvMchqU-lPi_5HNf6V3bWeit4C2-TnvgoyT5I41OzXzJqo_bbGfRo92-Mlk2lxeV6CMxoe2IgPpDDOP26dLLIFN4gUiF9DqLLlvLjBjXkZNI77OQzLAqRqlOsCBfdeSLASoYBJt2l6zmriGYb0UDj4rN4jaMsob9eDfA_fi8K6L74/s5202/ferdinando-g8_QttyxHE0-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Agrair la foto a <a href="https://unsplash.com/es/@fidgetingferdie">Ferdinando</a></td></tr></tbody></table>Imagina coses que escriu. <div><br /></div></div><div><div style="text-align: justify;">I en gravar-les a tinta són vida. No tenim diverses vides, tan sols una i la mateixa. No distingim entre real i imaginari. Tot és real des del moment que és pensat i regalat, desat a l'abast dels altres. Perquè la meua i la teua, la nostra història és la de les paraules emprades. <div><br /></div><div>Cerquem aquell cel, el de la Justícia. </div></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></div><div>https://open.spotify.com/track/4hZuLM3UTkagGw73Hevl07?si=41980ba73d0e4ef5</div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a></div><div> </div><div><br /><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"><br /></div></div></div> </article> <article> <h1>De les cendres</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilEGm6sKxbhpwQv2ChXgnZEBAl8YjmEIFAz-BQAOfz7lU7xC5KYuqhFaMuEoYfUriyTRK-6z_6doGFcI1AzZtgmhSgB0GskrXdsrESp3l_IsFBiVIzQaw00-JzZnv_ExcLNTi2Hc70wAwYm5m034OmVLdtS6m2e_1WWPGbpFpGuipxxbnQfTJrqgVxml/s1086/cercis.jpg" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"></a></div><div><br /></div><div style="text-align: center;">Tan sols gemeguen </div><div style="text-align: center;">els <i>Cercis siliquastrum</i> </div><div style="text-align: center;">nit rere dia. </div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/2024/07/01/99-haikus-i-1-tanka-josep-lluis-abad/">99 haikus i 1 tanka</a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></div><div><br /></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> <div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div></div> </article> <article> <h1>Un míssil amarg contra la sororitat</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>Criatures podrides</i><br />Autora: Amy Twigg<br />Edicions de la Ela Geminada<br />Girona, 2026<br />412 pàgines<br />Trad. d’Anna Carreras</span><br /></p><p style="text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsVXQDGVaDVZkCs-5qmjmUhLF1GbfWtXICE54N5QmncBbJ_p2Mi63o9uf9ncWxnmm6aYOZthuqnRi7EAa8A4DKxtLhus4IOoDlL2D-9Vuet6M7b_XSApnsDHeh9zwUxzjOq_0NNWiQPfah82vw2YF2dkJrpt7V0Cligan2Y8aUpHKZg9b_Dls6mn3h8/s837/9791399079043.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>Aquest és un relat un poc sorprenent, sobretot si tenim en compte que l’ha escrit una dona. No sé molt d’Amy Twigg: el que diu la solapa del llibre és tot el que se’n pot trobar a internet: que és anglesa –i sembla prou jove (enlloc consta la seua edat)-, que va estudiar Escriptura creativa i que amb <i>Criatures podrides</i> va guanyar el BPA Pitch Prize i va alçar molt d’enrenou. <br /> Es tracta d’una història que comença d’una manera diguem-ne inadvertidament rutinària. Iris (trenta-dos anys) decideix entrar en una comuna de dones –la Casa de l’Esquerda- per veure si la seua precària realitat vital millora. Ho fa atreta per una de les residents a la casa, la misteriosa Hazel. Al front del matriarcat domèstic es troba Blythe, una dona vigorosa i resolutiva.<br /> El perfil de les qui s’hi acollien ens el podem imaginar: “No totes fugien de la violència. Hi havia dones que venien perquè estaven esgotades de la jornada de vuit hores, de treballar per pagar una casa on gairebé no vivien i d’ascensos que mai no arribaven. Dones cansades de cites frustrants i d’escalfar-se els àpats al microones, de rebre fotopolles que no havien demanat i dels embussos del trànsit. D’anar joguinejant amb les claus quan tornaven a casa i era fosc, de tapar la beguda amb la mà perquè no els hi posessin res, de no beure ni un glop perquè el cambrer els havia fet mal rotllo”.<br /> Fins ací tot en ordre. La Casa de l’Esquerda sembla un d’eixos espais segurs per a les dones, on exercir amb llibertat i goig la sororitat. Però no. El que passarà, i s’anuncia al text quasi de seguida, és inesperat. Podríem dir que la novel·la comença com <i>Terra d’elles</i> i acaba com <i>El senyor de les mosques</i>. <br /> <i>Terra d’elles</i> (<i>Herland</i>) és una utopia de ciència ficció obra de Charlotte Perkins Gilman. Tracta d’una societat habitada únicament per dones on imperen l'ordre, la pau i la racionalitat.<br /> Aquesta ginecotopia presenta una col·lectivitat cooperativa en què les relaciones de competència han estat transformades en relacions de solidaritat. En algun lloc de Sudamèrica, tres milions d'amazones viuen felices en cooperació i comunió amb la natura. Es reprodueixen per mitjà de la partogènesi i han aconseguit concebre únicament filles. La seua religió és el panteisme matern (reten culte a Maaia). Una maternitat transversal a la societat, que influeix en totes les arts i indústries, que protegeix absolutament tota la infància i li proporciona l'atenció i la formació més perfectes.<br /> <i> Terra d’elles </i>és el segon volum d'una trilogia i es va publicar originàriament en 1915. El va traduir Jordi Vidal i es va editar en català en 2002.<br /> <i> El Senyor de les Mosques</i>, al seu torn, és una novel·la més coneguda. La va publicar en 1954 William Golding, guanyador del Premi Nobel de literatura. Tracta sobre un grup de jovenets britànics encallats en una illa deserta que intenten d'autogovernar-se amb resultats esgarrifosos. Una faula sobre les pulsions de violència innates en l’individu que va fer fortuna (el volum va ser traduït per Manuel de Pedrolo i publicat en català en 1966).<br /> Doncs bé, tot el que passarà a l’espai suposadament ideal de la Casa de l’Esquerda revelarà les contradiccions de la naturalesa humana (mascle i femella indistintament). La història d’amor d’Iris amb la Hazel (esquer del relat) anirà evolucionant, però també ho faran, a pitjor, les relacions entre les dones residents i els propis humors de la Blythe. La intervenció masculina, això sí, no hi ajuda, sinó que precipita els esdeveniments.<br /> No desvele res si escric que la cosa acabarà fatal, com la narradora ens adverteix repetidament. El que semblava una paràbola feminista acaba convertint-se en la seua nèmesi. Però el flux narratiu d’Amy Tigg llisca tan suaument i tan ben greixat que hi anem caient sense adonar-nos-en. I així passa la glòria del món (i de les dones).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara </i>el 2-5-2026<br /><br /></p> </article> <article> <h1>UN MAIG DE CHAMPIONS</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgebnhOkeI-0XcIzu_W5ys1Gc4U7HbI54LQuuWFd7qihbPtMss_kKjmMhm_RoimDfkw9u-XXvp608li-EaCOtFgFRmTi7U_WGjpVRsluinBg_ADujPTsPl1YwL58qcknPKMVP-DvB-zKZPE8XjRCE5kn6yQgEEEj1gHLCAKzFA2h3QgLvUoHbhTYm4QlRRL/s898/classificaci%C3%B3_jornada33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El mes de Maig sempre és especial a la Vila, perquè Sant Pasqual és a 17 i les festes patronals omplen els barris de la ciutat de música i colors i diversitat, mentre el Sol matiner es desperta amb la flor del taronger que perfuma els carrers i la llum de la Lluna aporta el sentor nocturn de l’olor a gessamí.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A més, el maig del 26 assistirem a la setena classificació del Villarreal CF per jugar la Champions League una temporada més, un fet excepcional que hem anat normalitzant degut a l’excel·lència futbolística d’un club que va entrar al segle XXI en construcció i, des de fa uns anys, s’ha consolidat no solament com un del millors de la Lliga espanyola, sinó com un referent sòlid a Europa i al món. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El gran treball amb la pedrera a la <b>Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza</b>, l’impecable gestió econòmica a base de vendre car i comprar barat i, per suposat, la confecció d’un gran planter de jugadors administrat pel cos tècnic d’un dels millors entrenadors del panorama futbolístic, com ho és <b>Marcelino García Toral</b>, han fet que la classificació europea siga una realitat quan encara queden més de 15 punts en disputa contra Mallorca i Rayo fora i Llevant, Sevilla i Atleti a casa, on ens jugarem el tercer lloc de la classificació general en el darrer partit. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, potser degut a l’escàs protagonisme del club tant en Champions com en Copa del Rei, la temporada ha sigut un tant estranya i, fins i tot, polèmica en alguns aspectes ja que l’equip ha presentat dues cares ben diferents: per una banda, la d’equip imbatible quan hem sigut seriosos en defensa, ràpids al contraatac i encertats en la definició i, per l’altra, un equip amb nervis a la porteria, generós en defensa a l’hora de fer regals, amb un centre del camp incapaç de fer arribar balons en condicions als puntes i una davantera deprimida davant l’absència de balons. Però si posem cada cosa a la seua balança, podem concloure que la temporada també podrà ser qualificada de brillant si aconseguim la majoria dels quinze punts que queden en joc, ja que tampoc se pot guanyar sempre. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Per tant, només queda aclarir les dues incògnites que ens desvetllarà maig: la continuïtat o no de l’entrenador (alguns afirmen que se’n va a la Roma!) i la posició final que ocuparà el <b>Villlarreal CF</b> (tercers o quarts?). De tota manera, ja voldrien aquests maldecaps futbolístics tots els que, en el fons, ens admiren però també envegen la trajectòria de la família <b>Roig</b> al capdavant del club d’una ciutat de 54.000 habitants que omple cada diumenge <b>La Ceràmica</b> amb l’aportació dels pobles de La Plana, de la província de Castelló, així com de la de València, Tarragona o de més lluny encara... </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Sempre Endavant!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJRc4nxQeErMisqLod9MZkyUWyWq_AyJrR2IH3hNA35LzMirfmtXXHlWSuK24j6mEM43yizU7k8YdSaPCJEDai5isvXBf-cAC3o5Gc7dNS-mjPLKUET7iBs-jwHLSsE-AcuEzDle5qd4zLFIxIon-diGMb7N1G8NqAJP9d-yunDVpYmSxT4WODPpH1zaN8/s395/la_cer%C3%A0mica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><div style="text-align: right;">Revista Poble, nº338, maig 2026.-</div></div> </article> <article> <h1>UNA AVENTURA APASSIONANT I DIVERTIDA</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmrel6oGAMEXDJtJm0foiiSaVkv4YzBHfHmRn2i9DqSmSbP4ARrl-ilEv95u6cQHPFBW4KH8VwVxepeFavAs2ivNIyibRDsDdxGNojsxNZqBHfJTRPFC9Glto6dqiPQ5Gf6lOP1de_I7YaKHEAIGllcsIfbcQo_3WH6XuNOPtbjNJpEJaZSQMBnIU2SvM/s600/ostres-tu-quin-cacau-402x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Recentment li ha estat concedida a Maite Carranza la Creu de Sant Jordi. Fa quaranta anys jo escrivia aquest article comentant la seua primera novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ostres tu, quin cacau!</i><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">MAITE CARRANZA (1986). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ostres tu, quin cacau!</i> Barcelona. Edicions de La Magrana.<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Maite Carranza comença amb molt bon peu el seu camí pel món de la novel·la amb aquesta història apassionant i divertida i amb una certa càrrega subversiva.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La novel·la ens narra el viatge i les aventures de tres personatges una mica esbojarrats, una nena i un nen, la Laia i el Roger, i una vella entremaliada SD4. Els nens estan cansats d’aguantar els pares, els mestres i l’escola, la vella d’aguantar la seua filla que no la deixa vestir-se de moderna, com ella vol, i tots tres inicien un viatge cap a Katmandú, el mític paradís dels hippies.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El principal problema de la Laia i de SD4 és que no volen resignar-se als estrets límits en què els constreny la societat. La Laia només vol jugar i passar-s’ho bé, no entén les prohibicions que li fan, moltes vegades absurdes. SD4 no vol resignar-se a fer de vella, li agraden els dibuixos animats, la xocolata i vestir roba moderna, això li ocasiona la incomprensió de la seua filla.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El llibre de Maite Carranza ens presenta uns personatges situats en els extrems de la vida humana, la infantesa i la vellesa, en què l’individu sol ser moltes vegades marginat. Són dues etapes improductives i això dintre del model de societat capitalista porta inevitablement a la marginació. És això el que li passa a la Laia que es nega a integrar-se en aquest aparell de preparació per a la producció que és l’escola i com a conseqüència se la porta al psicòleg per a que la introduïsca en el “bon camí”.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el seu viatge trobaran també unes persones igualment marginades, - des d’un pispa honrat fins un taxista que veurà l’oportunitat de viure una persecució policíaca com ha vist tantes voltes al cinema,- amb les que viuran aventures d’allò més interessants.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La Laia, el Roger i SD4 veuran que el camí cap a Katmandú no és fàcil, però no obstant això i malgrat les contínues ensopegades no tornaran cap arrere.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ostres tu, quin cacau!</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> és un llibre que farà les delícies dels lectors entre tretze i quinze anys per la càrrega aventurera que té. Però també és interessant per als lectors de totes les edats, que a més del plaer de la lectura poden trobar un motiu de reflexió.<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">(Publicat en Benicarló Crònica, núm. 86)<o:p></o:p></span></b></p> </article> <article> <h1>Miracle Visitors</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p>Ian Watson, <a href="https://www.goodreads.com/book/show/845550.Miracle_Visitors"><em>Miracle Visitors</em></a>. Una novel·la que és més aviat una excusa per a exposar prolixament una tesi o hipòtesi sobre els ovnis (basada en part, si ho he entès bé, en el <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Un_mito_moderno._De_cosas_que_se_ven_en_el_cielo">llibre de Jung</a> sobre el tema). Malgrat tot, les històries en què es veuen implicats els personatges m’han resultat interessants. Té moments curiosos, com el viatge a la Lluna en un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ford_Thunderbird">Ford Thunderbird</a> trucat pels extraterrestres.</p> </article> <article> <h1>ENTREVISTA A FÈLIX EDO TENA</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh24u-bblJYjwMDEpAk6lPAU1L1VRoxSLNJygex5A-iNXcp4ZOmrg9QhyeRwzFkEasUiEyDTWhl0AgdqXdLRB4lJZOlUCPXpJ29X_ESRnaeMT73iJldrVJXbE522-xU4UxbBLnTiLdfvYt0zA-rIwVphZ1DpNzSw9Nt5FA8AIFAFg2FZ-qA-JdZ_uKdcfw/s1600/F%C3%A8lix%20Edo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p align="center" class="MsoNormalCxSpFirst" style="text-align: center; text-indent: 35.45pt;"><br /></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><b><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Fèlix Edo Tena ha publicat recentment la seua tercera novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El món exterior</i> (Onada edicions), on es narra el viatge iniciàtic de Vicent, que surt d’un mas de Benassal per enfrontar-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a una realitat ben allunyada del món en què havia viscut fins aleshores. Coneixerà alguns dels episodis més tràgics del segle XX i assistirà al final d’un món rural i d’uns valors tal com els havia conegut. Sobre aquesta novel·la hem entrevistat l’autor per correu electrònic.<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><b><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span></b><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA">– </span></b><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">D’on ve el teu interès pel món dels masos i els masovers?</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Es tracta d’un assumpte que no és literari, sinó vital. Jo provinc, tant de part de mare com de part de pare, de sengles famílies masoveres de Benassal, i això implica una relació directa amb un món que avui pràcticament ha desaparegut. Les meues novel·les naixen, sobretot, d’haver escoltat. He parlat molt amb els meus familiars: sobre com era la vida al mas, què suposava per a ells anar a l’escola del Canto, les visites al poble des del mas, la intuïció que allí ja no podien viure més, també la melancolia per tot el que s’ha perdut. I aquestes converses han estat una forma de transmissió de coneixement. No un coneixement acadèmic, sinó una manera de situar-se en el món: el temps lent, la dependència de la terra, una relació molt concreta amb la necessitat i amb el límit. Per tant, escriure sobre els masos és també escriure contra aquesta desaparició. No per idealitzar, sinó per negar que siga irrellevant.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">– És coneguda la teua afició al cine, el començament de la novel·la m’ha semblat molt cinematogràfic.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Tens tota la raó. Evidentment, per a escriure s’ha de llegir molt, però, en el meu cas, jo li dec molt al cinema i a la música. En concret, el cinema que m’ha influït no és el narratiu convencional, sinó aquell que treballa amb el temps i amb la mirada d’una manera radical. Et podria dir molts noms, però ara mateix em venen al cap Abbas Kiarostami, Víctor Erice o Theo Angelopoulos. En aquests autors, el que importa no és tant què passa sinó com es percep el que passa. Hi ha una atenció al detall, al silenci, a l’espai, que trenca amb la idea de relat com a successió d’accions. Això és el que m’interessa portar a la novel·la: una escriptura que no guia el lector, sinó que l’obliga a mirar. Pel que fa al començament d’<i>El món exterior</i>, no busca seduir, sinó descol·locar, situar el lector dins d’un món que no s’explica, sinó que s’ha d’habitar.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">– El Jutge i l’Altre em semblen personatges simbòlics que representen el mal absolut i la violència sense límits. Em recorden, d’alguna manera, alguns dels actuals líders mundials.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">El Jutge i l’Altre no són figures del mal en un sentit moral simple. Són la forma que adopta el mal quan esdevé sistema, en aquest cas, sistema de la modernització de les societats. Des d’aquest punt de vista, el Jutge no és excessiu: és coherent. Representa una racionalitat que es creu legitimada per ordenar el món, encara que això implique destruir-lo. És el mal que no es percep com a tal perquè s’exerceix en nom de l’ordre, del progrés, de la necessitat. En aquest sentit, aquella imatge tan icònica de Walter Benjamin és central: l’àngel de la història veu una acumulació de ruïnes mentre una tempesta —el progrés— l’empeny cap al futur. El Jutge i l’Altre són aquesta tempesta: no reconeixen el que destrueixen, perquè la seua lògica no admet la pèrdua com a problema. Per altra banda, no resulta casual apuntar que la llengua en la qual s’expressen és el castellà, que és la llengua en la qual s’ha destrossat el món dels masovers i també s’està deixant morir la cultura catalana.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">– Ramon també em sembla un personatge simbòlic, és dels dos germans qui té més curiositat per veure que hi ha més enllà del mas, i que amb la seua desaparició incita el seu germà a emprendre el viatge.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Ramon és un sagal especial: molt intuïtiu, sensible, capaç de veure com creix l’herba i de connectar-se a aquelles coses que no es veuen a simple vista. A més a més, és molt curiós, fins al punt que suposa el primer desplaçament. És qui trenca el tancament del mas, qui intueix que hi ha un “món exterior”. Però aquest fora no és una promesa, sinó una obertura que comporta pèrdua. La seua desaparició no és només narrativa: és ontològica. A partir d’ell, el món deixa de ser complet. Vicent hereta aquesta fractura. El seu viatge no és voluntari, és conseqüència d’una ruptura que ja no es pot reparar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: center; text-indent: 35.45pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6g9dvx1NfRywz9SYJeAVpnM61zZ6g4Wh4VOhycU8wczQWJV04LC6OY4lfOYZwY4kz4ciC3s3Xju1F_HgCwU8q_cJ_uXmy_grB1eEPQde5Ngws7z-5Us-GNpL-4PKO7YSnS3vt0oFeMddb6HcNGFD5M8kE_HXZLBnec53drbVgOS-AulIVEHF5R1BobUM/s1808/El%20m%C3%B3n%20exterior.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><br /></span><p></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">– Per què situes l’acció de la novel·la en l’any 1955?</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Perquè és un moment en què dues violències coincideixen: la d’un règim, el franquista espanyolista, i la d’un procés de modernització que transforma el món de manera irreversible. En el context català, això té una especificitat clara: la modernització va lligada a una imposició cultural. El castellà s’imposa com a llengua de poder, mentre el català és progressivament desplaçat. No és només una qüestió lingüística: és una transformació de la percepció, de la manera de pensar. El món dels masos desapareix alhora que desapareix una centralitat cultural pròpia. El “progrés” funciona com una força d’homogeneïtzació. 1955 és el moment en què aquesta substitució ja no és discutible. El món encara existeix, però ja ha perdut la seua continuïtat. De fet, és l’època que molts masos van ser abandonats: per la pressió de la modernitat i també per les seduccions de la modernització.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">– En el seu viatge Vicent descobreix el mal, però també el bé.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Vicent no descobreix el món de cop, sinó per capes. El primer “fora” és el poble: els comerços, els cotxes, una forma de vida que ja funciona amb una altra lògica. És un primer desplaçament, encara assumible. Després arriba el mar, a Vinaròs, que és una obertura més radical: un espai que desborda qualsevol mesura coneguda, que trenca definitivament l’escala del món del mas. I vindrà la ciutat, encara que siga una menuda com Castelló. Però el veritable trencament es produeix amb els diversos testimonis amb qui parla d’alguns dels horrors del segle XX. A través d’aquests personatges, Vicent entra en contacte amb la història en el seu sentit més violent. La conversa amb un supervivent de Dachau, la presència encara viva de la Guerra Civil, els maquis… tot això introdueix una dimensió que ja no és només personal ni local. El mal deixa de ser abstracte: es fa històric. Es fa real en un sentit que desborda qualsevol experiència anterior. El bé, si apareix, ho fa de manera fràgil, com una possibilitat mínima dins d’aquest món.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">– Em criden l’atenció les llargues descripcions que fa la veu narrativa.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Les descripcions tenen a veure amb aquesta manera de descobrir el món. Vicent no el pot assimilar ràpidament, perquè cada espai té una densitat que li és estranya. Descriure és, per tant, una manera de fer visible aquest procés: el pas d’un món tancat i coherent a un món fragmentat i excessiu. També és una forma de resistència. Davant d’un món que tendeix a simplificar, a reduir, a accelerar, la descripció restitueix complexitat. Obliga a mirar, a aturar-se. I, en última instància, és una manera de lluitar contra la desaparició: donar cos, donar temps, donar llengua a allò que ja no hi és o que està a punt de deixar d’estar-hi. Per altra banda, és la manera com, a través de les meues novel·les, intento convertir el paisatge dels Ports i del Maestrat en un paisatge literari, que és profundament local, però que d’aquesta manera aspiro a què arribe a la faceta universal.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;"><o:p> </o:p></span><b style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;">– Les darreres pàgines són bastant desoladores. Vicent és el final d’una estirp, d’un món al qual ja no es tornarà mai. Era aquell un món més autèntic, més humà?</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">La desolació no és un efecte estètic, sinó una conseqüència. Vicent arriba al final de la seua peripècia havent travessat diversos mons, però sense poder integrar-los. El món del mas ja no és possible, però el món nou tampoc no ofereix una forma d’arrelament. La pregunta per si aquell món era més autèntic és, en realitat, secundària. El que importa és que la seua desaparició no ha estat neutral. Ha implicat la pèrdua d’una manera de viure, de parlar i de comprendre. El que queda és una consciència incòmoda: que el que anomenem progrés s’ha construït sobre una acumulació de ruptures i d’oblits. I que aquestes ruptures no afecten tothom de la mateixa manera. Vicent no és només el final d’una estirp: és el testimoni d’aquesta pèrdua. I el seu silenci final és, potser, l’única resposta possible.<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Times New Roman",serif; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt; mso-ligatures: none;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;"><o:p> </o:p></span></p> </article> <article> <h1>Arbres de l’Institut Premià de Mar</h1> <p>2026-06-11T12:29:43+02:00</p> <div class="wp-block-image"> <figure class="aligncenter size-large is-resized"><a href="https://vicentsanz.wordpress.com/wp-content/uploads/2026/04/9788412344110.main_.jpg"></a></figure> </div> <p class="wp-block-paragraph">Avui és 23 d’abril, diada de Sant Jordi. A l’Institut Premià de Mar van tenir la pensada de fer avui un homenatge a dos professors de la casa traspassats de fa poc, Alfred Redrado i Margalida Capellà. Hi van convidar tots els professors i professores que, havent passat per la casa, hi havíem coincidit. Desconeixia el cas de l’Alfred, i me’n vaig assabentar pel missatge de convocatòria. Sí que m’havia arribat el de la Margalida, crec recordar que per la referència que en va fer l’amic comú Vicenç Llorca en el moment del traspàs. Així doncs, aquest matí he tornat a l’institut que ha estat, al capdavall, el més important de la meua carrera professional com a professor de llengua catalana i literatura, on hi he passat més temps, encara que sigui en etapes diverses d’una trajectòria prou marcada pels canvis cíclics. El caràcter eminentment social de l’acte d’homenatge ha permès el retrobament després de temps variables sense contacte o amb contactes escadussers. </p> <p class="wp-block-paragraph">Recordo amb emoció la persona de l’Alfred, un atleta que anava i tornava corrent des de Mataró, on vivia, a l’institut. Tenia el perfil característic del professor d’educació física, amb l’habilitat de promoure com qui no vol la cosa la conlloga de fer equip actiu i amb un objectiu. Amb la Margalida hi vaig tenir prou més tracte, ja que hi compartia departament i en la meua darrera etapa a l’institut hi vaig col·laborar estretament ocupant-me d’un grup de llatí de quart d’ESO. En prou bona mesura, aquesta dedicació durant un curs va servir-me per actualitzar els rudiments que en la matèria havia acumulat al batxillerat i després a la carrera d’Humanitats amb la consultora Mònica Miró. Crec que amb la Margalida vam establir una amistat franca i col·laborativa. Desconec què se’n deu haver fet, de la seua obra didàctica, però en aquell moment, fa ja més de deu anys, cridava l’atenció per orientar plenament l’ensenyament-aprenentatge de les llengües i la cultura clàssiques al que aleshores anomenàvem noves tecnologies. Quan la generalització del portàtil com a eina de treball per a l’alumnat no era més que una experiència que començava a traure el nas, ella ja tenia ocupada la sala d’ordinadors amb les seues assignatures muntades a partir d’activitats pràctiques a l’ordinador i dels blogs <em><a href="https://www.google.com/url?sa=t&source=web&rct=j&opi=89978449&url=https://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/&ved=2ahUKEwj5p-yptYSUAxXkTqQEHedXFgwQFnoECA4QAQ&usg=AOvVaw3ZmLto3L06F9_DlP1LY8Qu">El fil de les clàssiques</a></em> i <em><a href="https://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/">Aracne fila i fila</a></em>.</p> <span id="more-2669"></span> <p class="wp-block-paragraph">Més endavant, el 2021, va publicar, juntament amb la poeta Marta Pérez Sierra, que vaig conèixer personalment amb anterioritat, el llibre <em><a href="https://voliana.cat/llibres/dones-arbres-i-poesia/">Dones, arbres i poesia</a></em>, editat a Voliana Edicions per Jordi Solé i Camardons, que també va passar pel departament de català de l’institut quan encara devia ser Cristòfol Ferrer. Sortíem del temps dels confinaments de la covid-19 i així que vaig poder vaig anar a comprar el llibre a l’editor mateix, a la Setmana del Llibre en Català. Com a resultat del seu activisme pedagògic, <em>Dones, arbres i poesia</em> és un llibre antològic que connecta l’obra de dones poetes i els arbres a partir de la idea inicial d’un treball de recerca portat a terme amb alumnes de Llengua Catalana i Literatura. <em>De arboribus</em> és un recull de poemes que parlen d’arbres ordenats alfabèticament pel nom de l’arbre. Té objectiu didàctic de fornir rutes literàries dins i fora del mateix institut. Això de banda, és una feina ingent sobre poesia femenina catalana dedicada a aquest motiu natural. S’hi van recollir poemes que parlen de fins a cinquanta-dues plantes. <em>Arbor, arboris</em> recull poemes a l’entorn dels arbres en sentit ampli. A l’epíleg, Anna Ruiz Mestres diu que el llibre és un cant a la VIDA, a la NATURA i a l’ART, així amb majúscules.</p> <p class="wp-block-paragraph">L’homenatge d’avui als companys s’ha completat amb el descobriment de sengles plaques commemoratives. Així, el gimnàs de l’antic institut Cristòfol Ferrer ha quedat batejat com a gimnàs Alfred Redrado, al pati de les moreres, potser l’exterior més especial de l’institut. Ben a la vora, s’ha reinaugurat l’<em>hortus</em> que la Margalida va impulsar arran del projecte del llibre. En aquest petit espai hi ha quatre quadrats d’herbes aromàtiques als peus, respectivament, d’una figuera, una olivera, un ametller i un llorer petits i joves, segurament plantats per a l’ocasió. Al centre de la creu que formen els quadrats hi ha un xiprer, tot exquisidament ordenat a cura de Jardineria i Floristeria del mateix institut. He recordat la ruta sobre Salvador Espriu que vaig organitzar amb alumnes de Literatura Catalana de batxillerat a Arenys de Mar, amb la Margalida d’acompanyant. Cap al final de la ruta, una vegada visitada la tomba del poeta al mític cementiri de Sinera, vam eixir als bancs que hi ha davant mateix, mirant la mar des del tossal. Per acabar la ruta, havia preparat la lectura d'”A Mallorca, durant la guerra civil”, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l’amic d’Espriu amb qui es fan companyia al cementiri de Sinera. Comptant com comptàvem amb una mallorquina de cap a peus, la Margalida va llegir-lo de cara a la seua terra dins la mar. La dedicació dels docents està impregnada d’aquest significat que els transcendeix i els converteix en arbres de la vida i de la memòria de qui passa per llurs aules. </p> <p class="wp-block-paragraph">L’olivera està mostrada i l’ametler té ametles verdes. </p> <div class="wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex"> <div class="wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow" style="flex-basis:100%"> <div class="wp-block-columns is-layout-flex wp-container-core-columns-is-layout-8f761849 wp-block-columns-is-layout-flex"> <div class="wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow" style="flex-basis:100%"> <figure data-carousel-extra='{"blog_id":3786267,"permalink":"https://vicentsanz.wordpress.com/2026/04/23/arbres-de-linstitut-premia-de-mar/"}' class="wp-block-gallery has-nested-images columns-default is-cropped wp-block-gallery-1 is-layout-flex wp-block-gallery-is-layout-flex"> <figure class="wp-block-image size-large is-resized"><a href="https://vicentsanz.wordpress.com/wp-content/uploads/2026/04/img_4032.jpeg"></a></figure> <figure class="wp-block-image size-large is-resized"><a href="https://vicentsanz.wordpress.com/wp-content/uploads/2026/04/img_4034.jpeg"></a></figure> </figure> </div> </div> </div> </div> </article> <article> <h1>L’HOME BO</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMjf9wf8me_idhenzViZmsRK1KXY4UImW2AkUXS-nrJYCfhr8uoMqsNVAvnOIlIxJCbwf5J2QR-Un4DH9zslSjQsAfViVqqBrmOwz_HoHpYakIn5Nug5FtG5O3QYQ2Hg-sEeITKr38gxUAnoBrYqrkaontfShP-kHb0gQ_wuWG2SqkzVWTk6Y1fxC62XU/s397/lhome-de-laigua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">FRANCESC DE PAULA BURGUERA (1996). <i>L’home de l’aigua</i>. Alzira. Edicions Bromera</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Francesc de Paula Burguera (Sueca, 1928) va tenir especial rellevància pública com a polític els anys de la Transició. Va ser un dels fundadors del Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià que acabaria integrant-se en la Unión de Centro Democrático, en les files del qual arribaria a ser diputat per València en les Corts Constituents. Posteriorment seria el fundador i secretari general del Partit Nacionalista del País Valencià, aquest partit va entrar a formar part de l’aleshores coalició Unitat del Poble Valencià. L’any 1982 encapçalaria, sense èxit, la candidatura per València de la coalició a les eleccions generals. Després va deixar la política activa i va marxar a Madrid de d’on exerciria el periodisme d’opinió i treballaria en el gabinet de premsa de Convergència i Unió al Parlament espanyol.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Però abans de tot això Francesc Burguera va exercir una important tasca cultural en la València dels anys cinquanta. Va escriure poesia i es va interessar sobretot pel fet teatral, intentant dignificar el teatre en la nostra llengua, del qual llavors únicament es representaven sainets. Això el va portar a escriure una obra, L’home de l’aigua, estrenada l’any 1958.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’home de l’aigua</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> és un drama que transcorre en un lloc qualsevol “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">on puga<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trobar-se un home bo com Lester, que creu en Déu i en el seu treball</i>”. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Déu i el treball són els valors que exalça l’obra, encarnats per un personatge, Lester, que és tot un símbol del bé i de la solidaritat cap al seus semblants. Aquest fer el bé sense esperar res a canvi, li reportarà l’amor d’una dona, i l’enfrontament amb el seu amant Michael, un altre personatge simbòlic que representa tot el contrari, la maldat. Després d’uns dramàtics successos, s’imposarà el triomf del bé.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Burguera va fer una obra que de vegades pecava d’una certa innocència i també d’un excessiu esquematisme en els personatges, però, tot i això, tenint en compte la manca de tradició a València d’un teatre normal en la nostra llengua, la joventut de l’autor i que era la seua primera obra, està escrita molt dignament. Tot ens fa pensar que probablement les circumstàncies del moment ens van fer perdre un bon autor, ja que l’obra només va ser representada a Lo Rat Penat i a l’Ateneu Mercantil, mai no va tenir una estrena comercial.<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep Manuel San Abdón<o:p></o:p></span></b></p><p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">(Publicat a La Veu de Benicarló, 10 de gener de 1997)</span></b></p> </article> <article> <h1>Desconnectar per a llegir</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://blogs.uji.es/bibliotecauji/desconnectar-per-a-llegir/">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/04/21/lectura/">aquest apunt</a></p> <p>Les enquestes són tossudes. El pessimisme i la malenconia també. Es llegeix més que mai. I la gent jove llegeix més que la gent gran.</p> <figure> <blockquote> <p>En general, tenim la impressió que es llig menys que abans; no obstant això, al nostre país les dades mostren el contrari, encara que podrien ser millors. El <a href="https://www.cultura.gob.es/en/actualidad/2026/01/260122-barometro-lectura-2025.html">Baròmetre d'hàbits de lectura de l'any 2025</a>, del Ministeri de Cultura, indica que el nombre de lectors va en augment des de 2017. Un 65,5 % de la població llig en el seu temps lliure i, entre els joves, el percentatge arriba al 78 %. Més de la meitat de la població es considera lectora habitual, és a dir, llig almenys setmanalment. També augmenta la venda de llibres. Amb tot, el 34 % de la població declara que no llig mai o quasi mai.</p> </blockquote> </figure> <p><a href="https://federacioneditores.org/wp-content/uploads/2026/01/260122PRS-FGEE-Habitos-lectura-2025-Avance.pdf">PDF</a></p> </article> <article> <h1>Petites necessitats, 23</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <p style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyeaduFTWFaTJPpqELPTarV1hzTdgDZ6-vBM417MAnr70d8dZIsZ8ViBrlzpKP3OIgR_p0RhtZS0Bv2u1qD7hRzuQPLjP-tweMg2b-WJ1MTcnE7QWI24zsz-zEYWZoXx044L3x1UqEKdHviCMWhYpXwlXkhBw0MJx-cJ5mhPMr5KwdwohgYI5AHLI4B8Xf/s1080/photo_2020-04-23_12-26-42.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Falgueres</span></td></tr></tbody></table></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span> </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span><span> <span> </span><span> </span><span> </span></span><span> </span><span> </span>Per a Guillem i Ana en aquest dia tan especial.</span></p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;">Emporta'm. </p><p style="text-align: justify;">Emporta'm amb tu, sobre pedres enceses i un sol cremant, sota la pluja si cal; bategarem nus, al caliu d'una pell tatuada per llunes i veus. </p><p style="text-align: justify;">Emporta'm, i no em deixes. </p><p style="text-align: justify;">El bosc serà casa nostra, en molsa verda i falgueres jaurem. Menjarem figues, ametlles i espàrrecs; soparem bledes, nespros, lledons. Beurem de la deu als matins i, abans del bany calorós, tastarem unes poques cireres. </p><p style="text-align: justify;">A poc a poc ens cobrirà l'aigua i, mentre s'amaguen colobres, serem observats per xaraus i pixavins. Els baladres ens faran penombres dolces. </p><p style="text-align: justify;">Als capvespres d'estiu construirem la cabana: branques seques, matolls i fullareda; per sostre la platínica escorça dels bedolls. Vindrà la tardor i seré vent que xiula i et crida amb les pluges. I dies després, pintarem a la porta paraules d'hivern: arraulits, llar, neu. </p><p style="text-align: justify;">Emporta'm amb tu; rere les golfes també ens nodriran enceses paraules, el cel. </p><p style="text-align: justify;">28-04-2020 <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>LES MEMÒRIES D’AGUSTÍ PONS</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiR9U9JWw18fLRwRCp1-jsp3QAm7kt4AwEmbF6MzBidVo4GZNaaBYjCxYmiIWjY2cB2ryaoKaCj29BAW6FEY4Wa7S8kahbOui7U01zxWqpaP9GDSbXrdUVFBt2lhXR1sd2osU_7RBpifKt-Pfe-U2q7-AX4Jym_0KWXNb-Gc_TRRTCuE-Ze9GwQXledGI/s492/cronica-al-marge.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><p></p><p align="center" class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: center; text-indent: 35.45pt;"><b style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt;"><o:p> </o:p></span></b><b style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">AGUSTÍ PONS (2019). <i>Crònica al marge</i>. Barcelona. Editorial Comanegra.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Agustí Pons (Barcelona, 1947) és un clàssic del periodisme català que en els últims anys s’ha convertit en autor de referència com a biògraf. A ell es deuen les biografies de Salvador Espriu, Mª Aurèlia Capmany, Pere Calders, Joan Triadú i Néstor Luján. Amb </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Crònica al marge</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;"> ha decidit enfrontar-se a la seua pròpia biografia.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El llibre està dividit en deu capítols, en cadascun dels quals fa referència a una etapa significativa de la seua vida, on a més de contar els fets viscuts, sovint els acompanya amb una valoració o reflexió. El primer d’aquests capítols, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Entre Déu i el mico</i>, és segurament el més personal i íntim, ja que fa referència al seu origen familiar. Des de d’un cristianisme molt conservador, evoluciona cap a una vivència de la religió influïda pel Concili Vaticà II, molt compromesa amb els més desfavorits, i la posterior pèrdua de la fe.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Agustí Pons, com tots aquells que no vam aprendre el català a l’escola, malgrat que era la nostra llengua quotidiana, explica el difícil camí recorregut per a ser capaços d’aprendre-la als vint anys. No va ser fins que va entrar a treballar al diari Avui que no es va llançar a practicar-la i perfeccionar-la. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Em sembla especialment interessant la seua visió del periodisme d’una persona que ha conegut les antigues redaccions, i ha viscut tota la revolució que ha patit la professió en els últims anys. M’agrada una frase que diu: “A nosaltres, els periodistes, no ens paguen perquè expliquem la nostra ideologia sinó les coses que passen.” Pensem que aquesta hauria de ser la divisa de qualsevol professional del periodisme.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Durant la seua època en el diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Avui</i>, Agustí Pons, va dedicar-se durant algun temps a escriure cada dia un retrat literari d’un personatge. Això li va servir de rodatge, per a dedicar-se a l’ofici de biògraf. En un capítol es dedica a explicar el perquè ha triat el personatges biografiats i quins són els seus criteris a l’hora d’escriure una biografia.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El llibre parla del procés d’escriure la biografia de Néstor Luján, a qui considera un autèntic mestre. I també la de Salvador Espriu. Hi ha un apartat on parla del gènere entrevista i en destaca dos que en va fer, una amb Ramón Serrano Súñer, cunyat de Franco i ministre d’Afers Estrangers en el seu primer govern, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i l’altra amb Mercè Rodoreda, de la qual va sortir molt decebut, donat el difícil caràcter de l’escriptora i les respostes que li va donar. Són molt interessants les reflexions que fa sobre el gènere periodístic de l’entrevista.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el capítol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Independentista convers</i> fa referència a diverses vicissituds històriques sobre el difícil encaix de Catalunya amb Espanya, i la enorme dificultat, que davant els esdeveniments dels darrers anys, suposava defensar una tercera via. El llibre acaba amb dos capítols que a partir de la seua experiència personal reflexiona sobre el possible conservadorisme de Catalunya i analitza el moment polític internacional, amb especial atenció al paper que juga Alemanya en la Unió Europea. Les darreres línies del llibre li serveixen per a elogiar l’ofici de periodista, gràcies al qual s’ha format una visió del món que no parteix de cap teoria, sinó “del que he vist, del que he viscut, del que he llegit i de les persones que he conegut.”<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Crònica al marge</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> és un llibre molt interessant perquè d’una banda trobem la vivència personal de l’autor, bastant comú entre les persones de la seua generació, la ruptura radical amb el tipus de formació rebuda en aquells anys. D’altra banda coneixem els grans canvis que ha sofert el periodisme des dels anys seixanta a l’actualitat a través d’una persona que els ha viscut en primera persona, i finalment se’ns narren fets de la història de Catalunya des dels darrers anys del franquisme fins l’actualitat, que l’autor ha conegut des de la seua faceta de periodista, a més a més, acompanyat amb unes reflexions que poden ser motiu d’interessants debats. Per tot això és un llibre de lectura molt recomanable.<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep Manuel San Abdón<o:p></o:p></span></b></p><p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><b>(Publicat a <i>Caràcters,</i> núm. 89)</b></span></p> </article> <article> <h1>Petites necessitats, 18</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC_2o0HZ8gW0QPJwPVLYT9X2CzW1m2b2c8EdBIBik4XVM2XfJeaPbPbC7rQsbgizwMtM0tPH3diOv7mafrnnX5BPy3wG0y458qvkhH2jnU3UTrJet-TnjEGix8mF0GwVJI2ajIY9FLK12v7LmZhlqg0vPmmy2FyN3zsJTday_yz8_PTObwofZQVEP6HFsq/s1280/margarides%20gerberes.bmp" style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto; padding: 1em 0px; text-align: center;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><p>Margarides gerberes de Maria Teresa, Aín</p><p> </p></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;">No llançà cap moneda a l'aire, no; no fou qüestió d'atzar que la dibuixara. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">- "Digues alguna cosa -- i ell parlà--: </div><div style="text-align: justify;">- A Mart la gravetat és 0'38, és a dir, tres vegades menys que a la Terra. El sòl es vermell car està cobert per òxid de ferro.</div><div style="text-align: justify;">-Ets increïble, li contestà ella". </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Així fou llur coneixença: les lletres foren ales de colibrí i quan el temps s'aturà, continuaren el vol; vibraren en altres llavis, es repetí la vida en altres ulls. Foren gegants en bastir aqueixa petita història. Enllà del temps i molt més, l'amor perdurà. Per la paraula. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">23-04-2020 </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">https://www.elpontdeleslletres.cat/2021/01/01/petites-necessitats/</div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span><a href="javascript:print()">Imprimir</a><script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script></div> <div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Dead man walking, un article del blog d'Antorio Turiel</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCriMQRnVmMN8ZHBAAi0EMAsfd2XC5Eau1Uz03t3ASP7lM2b9k4U1fJbZJvPJ4smWmYIspOo_tiuTksH0OY46on0VcQYg-Daztcjp7eSv4V2kl7GHq5GxM0F-URUVuwUvtm_vnbS6oDOKj0hRdV0TItsSU8ucilfAlbNO4hmzj5TYdvkXwir9d1e4jLVWc/s781/Captura%20de%20pantalla%202024-08-21%20172405.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>«Açò no constituirà una crisi més. Açò esdevindrà una autèntica catàstrofe econòmica. Combinada amb l’esclat de les bombolles financeres desmesurades que s’han inflat al llarg dels darrers anys, resulta difícil arribar a comprendre la magnitud del que està a punt d’esdevenir. </div><div style="text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;">Açò és pura aritmètica. No existeix cap eixida favorable si Ormuz roman tancat. Que el món no s’aboque a un abisme depén exclusivament que es reòbriga aquesta via crítica. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Certament, el tancament d’Ormuz escriu amb totes les lletres la fi del capitalisme necroterminal, un sistema destructiu i voraç el qual no trobarem a faltar. El problema no rau tant en la fi del capitalisme, sinó en la manera com es produirà aquesta fi. Perquè, enlloc de transitar cap a un sistema de xarxes de resiliència preparades per a acollir la Humanitat, en la major part del planeta caurem literalment sense xarxa. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Probablement, açò és el millor que podia ocórrer. Amb un Canvi Climàtic desbocat i una multitud d’altres problemes ambientals, no podíem alimentar la il·lusió que es produïra un descens ordenat i controlat. Probablement havia d’esdevenir alguna cosa així, dràstica, una detenció violenta, si havia d’existir algun marge per a construir res en el futur. Tot i això, la preocupació principal és com garantir que l’enfonsament del capitalisme no derive en una hecatombe amb milions de morts.» Antonio Turiel.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ací tot l'article: https://crashoil.blogspot.com/2026/03/dead-man-walking.html</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> <div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div></div> </article> <article> <h1>En canvi, tu sempre m'habitaràs com una música...</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Dir89ir1yl_OtkFK94TzNuC-E8yaIaCz0jxi03f-Pf-oF-bW3RDy9AdlLCIP7AZrt6Ny1SZLa27vebbZQaL8t4OYc1cqlynhGNTyBKlcqWkegvEcfD9DI4STTsZM_Yj-NH9dFHFs-ZGxz48pp2vps_AMPfI7czrv7xVJFygGyZmuLCsyZb8bvA8uPJZq/s1280/Les%20meues%20dones.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>La seua veu <p></p><p style="text-align: justify;"> A Inés Hernández </p><p style="text-align: justify;">Dolçament ella m’ha trucat diumenge al matí i ha fet que em caiguen, de les mans, grapats de preocupacions; per la veu me n’he adonat del seu domini dels meteors i del perquè d’aqueix cel gris que plovia. Semblava obeir-li. </p><p style="text-align: justify;">S’ha preocupat per mi, m’ha demanat pels meus: un moment i l’he notada segura, generosa, forta. Ella ha engegat els engranatges del Temps, ha recuperat l’esperança i amb aqueix somriure amagat sap, de nou, la bellesa de la vida. </p><p style="text-align: justify;">La meua amiga, blanca, tant de temps... </p><p style="text-align: justify;">Com la neu tendra que s’engronsa en les branques adormides de les matinades. Una llum m’ha envaït de felicitat. </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"> https://open.spotify.com/intl-es/track/5oIzl8Wkqt0yRai6l585Ai?si=5a6e3f388b6a409d</p><p style="text-align: justify;"> <br /></p><p> <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>ENRIC, MESTRE I AMIC</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglZkypU7JuNjUwJW6Xjfe4xaN_Pnna5cTjKfDMA_1auPi4RCnzDCZntD8clrM5GS__R67fMTGOFig2VJ54P-9BMBFqWiMCTWzLN0ZKegCHpCtu8J2qbskW8EojpCo_Zbe0cpzpnnCidunxbboD4Pa5N9_WE_eDwe2tkH2r1lGKZpz72ztkJi7k7lE9b1Aq/s1464/enric_aren%C3%B3s.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">En aquesta vida, pot ser monòtona però mai senzilla, tant com passen els anys anem coincidint amb tota classe de personatges, des dels més tòxics fins els més bondadosos que, per sort, en el meu cas, solen ser la majoria. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Entre les bones i les males persones hi ha molts matisos, però també una selecta minoria que, a més de ser gent de bé, sempre t’aporten en positiu... i no parle d’aportacions materials, sinó més elevades, diguem-ne espirituals, culturals i, fins i tot, socials. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span>Una d’aquestes persones especials és l’amic <b>Enric Arenós Cortés</b> amb el qual vaig fer les pràctiques de Magisteri, tot un honor, allà pels anys 70 -uns mesos després de la mort d’un tal <b>Franco</b>-, quan amb a penes 19 anyets els joves aspirants a mestres no sabíem res del Dictador, ni de Política, ni de Pedagogia. </span><span>Per això, quasi sempre, són els anys iniciàtics, quan descobreixes el món per un forat, els que més te marquen i aquelles pràctiques van ser molt beneficioses per a la meua particular formació integral, però, sobre tot, l’inici d’una gran amistat que encara continua, ara de forma epistolar, des que l’avi ha marxat a jugar amb els nets a 300 kms de la seua ciutat natal, però amb un ull sempre vigilant i pendent de l’actualitat de la Vila.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_oWKS9lAibCO1MJLf1aXOSLJ6p0zW3RMJoagp0nI2DjVXdQhruiZc65FwSIWFhKFbBf-kDH_Z_9dcJi0Kr8uciayVNCG8FrX1yYuR0jA6KlEV902YUW0iSL2ZvmldKjRrPndf0UupI9C33Pyf_hTvgZzBQgcyozSV-Wb5uiX3KJPfaGlfaIoQaJwRvn0p/s1170/enric_autovinyeta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Enric</b> em va impressionar com a docent, amb les seus classes exemplars i participatives, no dic magistrals en el sentit eloqüent de la paraula, sinó dinàmiques per una interactivitat docent – discent que semblava espontània, on participaven tots els alumnes, per parelles o en grups, investigant, recollint materials i exposant-los a classe oralment i mitjançant tota classe de materials pedagògics artesanals, en una època on tot era més difícil perquè la tecnologia digital ni estava, ni se l’esperava. Però aquella EGB fruit de la Llei General d’Educació (1970) era un sistema que funcionava, sobre tot, pel caràcter vocacional de mestres com <b>Enric</b>. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Durant aquells anys, posteriors al seté centenari de la ciutat (1974), Vila-real comptava amb un nombre creixent de joventut, filla del <i>baby boom</i>, que començava a importar les modes que corrien pel món, com ara els <i>looks</i> mes hippies, les grenyes dels <b>Beatles</b> i certa cançó protesta reivindicativa amb allò de <i><b>Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!</b></i> </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">També se reivindicava el topònim <b>Vila-real</b> que, amb les vinyetes de <b>QuiQue</b> (nom artístic d’<b>Enric</b> des de 1963), va començar a ser una reivindicació més popular i no només dels quatre peluts que organitzaven els Aplecs de la Plana, des dels Lluïsos, al paratge del Termet de la Mare de Déu de Gràcia. Aquesta reivindicació també va donar a conèixer més al discret personatge, poc donat a exhibir-se en públic ni a concedir entrevistes, ja que el seu humor començava a traspassar fronteres, des de les revistes de caire religiós com ara <b>Vida Nueva</b> fins la revista <b>MUFACE</b> dels funcionaris, passant per <b>Pronto</b>, <b>Antena Semanal</b>, etc.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9nYzp4O1e9WP9WWYPG6i9uy0xkcjAwSsl0dMckVhkq1GO9yKMexLilRN9da4a505EYu688hQl1RBQOxk6rzutha6itY8SV6FU9Nxfu7Rf3-QWefkfUrNQAkfCljpSoZbvLlTI4P58kxC0aleFr6aqJz3_PF7BnhMFi_m-U1gh2OxlnODArZy6Sc-EKh60/s547/enric_llibre2.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">I si <b>Enric</b> ja em va impressionar com a docent, no cal dir com a artista, amb l’acudit diari al periòdic <b>Mediterráneo</b>, en revistes i altres diaris o en la dotzena de llibres d’humor publicats, alguns dignificant el treball dels historiadors locals, com ara la magnífica <i><b>Una altra història de Vila-real, amb humor</b></i> (2024). </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El 2021 va donar tot el seu llegat de dibuixos, revistes, diaris i publicacions a l’Arxiu de Vila-real. Entre les nombroses distincions, <b>Enric Arenós</b> és <i>Premi Socarrat Major</i> (2007), <i>Premi 20 de febrer</i> (2008), <i>Premio Nacional de Humor Gráfico Mingote</i> (2010), <i>Distinció al mèrit cultural de la Generalitat Valenciana</i> (2017), <i>Medalla d’Or de la Ciutat de Vila-real</i> (2023), etc. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, <b>Enric</b> es mereix el triplet, és a dir, el premi com a Gran Docent, Gran Artista i Gran Persona. Gràcies per tot, <b>Enric</b>, mestre i amic!</span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigECJ1qiyJgF-IdcOzcfsDltD7D96ZizJB20dsK1vf46wN_CM9WXvZGpqwWQIXBJQWDX8ndINXVpPmpqqqBKRnDCuR-DmdgnnQ5VfWBVSicxZDfIbJfAtZSbPOvgzzHGNEQJMm1jpitgYKQAtdwnLfJwcrBZ3pzzx2wfbi7ML45ZVu_4IGj7S-8ZukcHB_/s1500/enric_llibre.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><b>Revista Poble, nº 337, abril 2026</b></div></div> </article> <article> <h1>Lolita</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQLf93B1NUn8Ez2B2YF1fy3WMLLPixObydXbAgxgBjywlvFRVMVTHhMM2LoncR-o_IpJD6xDl5OPFmc8BgroS7NAly1iajOJUfAppAEk7Od4daN59dBYVC9hWDgXRoqABKQnOk6iGMDBojrJkXttzMfvmA2wm6momTarsL4FT9hK_CmttUS2SGS-_4plXx/s1280/Pro.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>Arraulit al llit sota una vànova de plumons d’oca hongaresa, despert, de matinada ell pensa… Té un sostre que el protegeix de fred i pluja; a la tauleta de nit un rellotge, ràdio i mocadors. Pensa el rebost de la cuina, els aliments, unes cames que el duen a passeig, un cervell que li respon. No escolta cap soroll acompassat de les busques. <p></p><p style="text-align: justify;">Pensa les toalles i roba eixuta, l’aigua calenta que rajarà a casa. Ell recorda persones: Lolita que cada matí m’ha vist créixer durant quasi 16 anys fins que vaig morir. Sempre tenia paraules amables per a mi; jo la mirava amb tendresa i respecte amb ulls de mel. El príncep l’estira a la memòria perquè no vol que s’enfuja lluny d'ell, perquè sempre tenia un pastís, un pastisset de moniato o cabell d’àngel, unes mones o coques cristines. </p><p style="text-align: justify;">Lolita no oblidava mai certes dates i, a casa, rere la taula enfarinada i a vessar de fruits secs i carabassats era puntual amb el marit que any rere any, perquè sí, per una estima com les abraçades de les palmeres al vent, en cada data li duia cabassos d’agraïment. </p><p style="text-align: justify;">Ella ja no hi és amb nosaltres, però el príncep ens recorda a totes dues: </p><p style="text-align: justify;">- Jana com vas avui, guapa! la veu de Lolita que ens saludava. </p><p style="text-align: justify;">Lolita al capvespre cap a l’esglèsia, matí amb el carro de compra, agranant el sol matiner mentre les oronetes li xiulaven des dels nius davant de la seua llar. I Gabriel a dur-nos les pastes, pastissos i panellets, qualsevol dolç manat per ella fins la porta de casa. Picaven a porta i mà sota la safata: - Ací teniu. </p><p style="text-align: justify;">Tot això fa pensar al príncep el munt de privilegis que li han estat regalats. Ara mentre el món s’atura i amaga rere tota la imatgeria religiosa el gran desficaci que per tot arreu ocorre, retronen les llambordes i les parets es desfan d’enyorança. Aquells que, tot i haver marxat, són petits llums que titil·len en certs cors. </p><p style="text-align: justify;">No mai te n’aniràs Lolita: podem emmascarar-ho tot amb rams, tambors, paperets i colors; ara quan tot ha esdevingut un mer espectacle de silenci quan caldria cridar, ara quan les llums obren les portes a tota eixa mena de repetides tradicions te’m fas present, alhora que venere el teu record. <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Tomorrow, and Tomorrow, and Tomorrow</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p> Gabrielle Zevin, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Tomorrow%2C_and_Tomorrow%2C_and_Tomorrow_(novel)"><em>Tomorrow, and Tomorrow, and Tomorrow</em></a>. Dos joves intel·lectualment brillants. Una relació amb alts i baixos al llarg d’anys. Programar videojocs és complicat, però entendre’s en la resta de les coses podria arribar a parèixer impossible.</p> </article> <article> <h1>Jo, Phoolan Devi, reina dels bandits</h1> <p>2026-06-11T12:29:43+02:00</p> <div class="wp-block-image"> <figure class="aligncenter size-large"><a href="https://vicentsanz.wordpress.com/wp-content/uploads/2026/03/img_3902.jpeg"></a></figure> </div> <p class="wp-block-paragraph"></p> <p class="wp-block-paragraph">Segurament, cada llibre té la seua història. Cada llibre i cada exemplar de cada llibre, vull dir. Fa 30 anys, Columna va publicar<em> Jo, Phoolan Devi, reina dels bandits</em>, una mena d’autobiografia, per al Grup de del Llibre.</p> <p class="wp-block-paragraph">Vaig conèixer el Grup del Llibre perquè tenia un anunci fix a la revista <em>El Temps</em>, amb un cupóde subscripció que s’enviava per correu postal. Llavors, cada cert temps, rebies una revisteta que era un catàleg de llibres. Podies triar-ne els que et donava el compte que mantenies amb la quota i te’ls feien arribar a l’adreça que apuntaves a l’imprès de comanda. Això era a mitjans de la dècada dels 80 del segle passat. De tant en tant, el club feia promocions d’alguns llibres que es podien adquirir de més a més, per un preu molt assequible. També feia edicions especials per als lectors del club. No sé fins a quin punt, aquest Grup del Llibre era una còpia del Cercle de Lectors que en la mateixa època havia creat el Círculo de Lectores castellà, que més tard, al 2014, Planeta va acabar adquirint. El Grup del Llibre va plegar el 2016, molt de temps després que, no recordo exactament per què, havia deixat de ser-ne subscriptor. Abans del tancament, recordo haver anat per una qüestió de feina a la llibreria que tenia al 83 de l’Avinguda de la República Argentina, cosa que em va deixar estupefacte en reconèixer a qui pertanyia el local. La qüestió és que el Grup del Llibre va significar personalment una via molt efectiva de connectar amb la literatura catalana i, sobretot, amb la literatura clàssica i actual europees, que en aquell moment m’interessaven prou més que no la catalana, segurament pel neguit d’ampliar horitzons i anar omplint el sarró de lectures universals. Vaig arribar a triar lectures per intuïció, per les notes mínimes que acompanyaven cada títol, i així vaig llegir Dostoyevski i Milan Kundera, i també Jesús Moncada, a qui després vaig arribar a conèixer personalment en ocasió d’El Gust per la Lectura.</p> <span id="more-2650"></span> <p class="wp-block-paragraph">D’alguna manera que ja no recordo, doncs, <em>Jo, Phoolan Devi, reina dels bandits</em>, una edició especial per al Grup dels Llibre, devia fer cap a les meues mans. No el vaig arribar a llegir en el seu moment i va passar a formar part d’aquell contingent d’exemplars que formen part de la biblioteca personal esperant a ser llegits algun dia. Estic cert que va sobreviure a dues mudances i va anar a parar a la biblioteca de Xert, que és el repositori no sé si dir-ne definitiu de la meua biblioteca personal, reconstituïda fa uns pocs anys. És així que, garbellant exemplars d’aquest contingent, vaig retrobar l’exemplar i vaig deixar-lo a la tauleta de nit per tindre sempre una lectura a mà en anar al poble. I això, malgrat que quasi sempre hi vaig amb una lectura o altra disponible. Però no sempre. El tenia com a darrer recurs. D’aquesta manera, el llibre va passar una llarga temporada a la tauleta de nit abans de ser obert. La lectura de les primeres pàgines, molt fragmentària i espaiada, resultava del tot intranscendent. A més, les vivències d’una xiqueta índia d’una família pobra de solemnitat que vivia a Uttar Pradesh, vora el riu Yamuna, afluent del Ganges, no resultaven específicament atractives; més prompte em causaven una sensació de contrarietat i desfici per les penalitats que s’hi contaven. Una vegada entesa la manera de viure d’aquella gent, els problemes ben bé medievals que les seues vides havien d’afrontar i amb l’expectativa que una joveneta d’una casta inferior que amb prou feines anava vestida acabés esdevenint reina dels bandits, vaig endur-me el llibre a la maleta amb la finalitat de no abandonar-ne la lectura. M’havia enganxat.</p> <p class="wp-block-paragraph">La història està contada en primera persona. Phoolan Devi hi apareix com a autora i doncs, el que s’hi conta és la seua autobiografia, si bé Marie-Thérèse Cuny i Paul Rambali hi apareixen com a col·laboradors, cosa que pot fer pensar que la narració s’ha construït a partir d’entrevistes a qui apareix com a autora. El fet que siga contada en primera persona és un dels atots del llibre. L’expressió de les sensacions, les emocions, les accions i l’espiritualitat de la protagonista en primera persona arrossega el lector a continuar indagant en la seua trajectòria. Així, pot conèixer-se com d’oprimida vivia la família pel robatori despietat d’altres familiars, la violència que des del primer moment domina les relacions socials al petit poble de Gorha Ca Purwa on va nàixer la protagonista, el seu casament forçat amb un home 20 anys major i les violacions a què la va sotmetre, com va fugir-ne i va tornar a la casa familiar, on va ser rebutjada; com va començar a rebel·lar-se contra aquell ordre de coses, els robatoris que feia i com uns bandolers van segrestar-la. Llavors, convertida ella mateixa en <em>dacoit</em>, va venjar-se del seu marit i va casar-se amb el seu protector, Vickram. És en aquesta part que la narració assoleix la bellesa dels paisatges i de les il·lusions de la parella, que viuen amb intensitat una llibertat efímera, feta de violència contra un món que els té com els desclassats que són per la casta a què pertanyen. La narració arriba fins que, mort Vickram a traïció, Phoolan Devi esdevé la líder de la seua pròpia partida de bandolers, moment en què la seua fama coma reina dels bandits s’escampa pertot l’Índia. És clar que el llibre arriba més enllà de l’autobiografia, però no es contarà aquí.</p> <p class="wp-block-paragraph">La traducció al català d’Ernest Riera incorpora tot de lèxic propi de l’Índia o bé intraduïble. Així, el lector acaba per introduir-se poc o molt per via d’aquesta terminologia en els referents del país, cosa que li suposa una ampliació efectiva del seu coneixement, si no en tenia cap de previ, com era el meu cas. El personatge va arribar a ser molt famós al seu país i a traspassar fronteres, com mostra aquesta mateixa traducció al català. En l’actualitat, l’Índia ha esdevingut un actor internacional de primer ordre, l’estat més poblat del planeta, i personalment em resulta del tot exòtic, desconegut, i sospito que per a la societat d’aquesta banda d’Europa, també. Vet aquí el que un llibre oblidat pot aportar: una porta oberta a l’apropament cultural.</p> <p class="wp-block-paragraph">Com a complement, a continuació hi ha un petit vocabulari de termes que la intel·ligència artificial permet esclarir sense esforç.</p> <p class="wp-block-paragraph">Societat i Castes</p> <ul class="wp-block-list"> <li><strong>Braman:</strong> La casta sacerdotal, la més alta en la jerarquia hindú.</li> <li><strong>Pandit:</strong> Títol per a un savi o braman erudit. Sovint s’usa com a tractament de respecte.</li> <li><strong>Thakur:</strong> Casta de guerrers i terratinents. A la novel·la, representen l’ordre establert i, sovint, l’opressió cap a les castes baixes.</li> <li><strong>Mallah:</strong> La casta dels pescadors i barquers. És la casta de Phoolan Devi.</li> <li><strong>Gujar:</strong> Una casta tradicionalment de pastors i agricultors.</li> </ul> <p class="wp-block-paragraph">Poder i Justícia</p> <ul class="wp-block-list"> <li><strong>Sarpanx:</strong> El cap del <em>Panchayat</em> (el consell del poble).</li> <li><strong>Pradhan:</strong> Un líder o cap de la comunitat; sovint té funcions administratives.</li> <li><strong>Maharajà / Rajà:</strong> Rei o gran rei. Són títols de la noblesa índia.</li> <li><strong>Maharaní:</strong> Reina. Phoolan era anomenada així pels seus seguidors com a mostra de devoció.</li> <li><strong>Sipahi:</strong> Soldat o policia (d’aquí ve la paraula “sipai”).</li> <li><strong>Katxwari (Kacheri):</strong> Aquesta paraula es refereix als <strong>jutjats</strong> o oficines administratives del govern.</li> </ul> <p class="wp-block-paragraph">Vida Quotidiana i Objectes</p> <ul class="wp-block-list"> <li><strong>Dacoit:</strong> Bandit. A l’Índia, el “dacoitisme” és un fenomen històric de bandolerisme armat a gran escala.</li> <li><strong>Lathi:</strong> Un bastó llarg de bambú, sovint reforçat amb ferro, usat com a arma per la policia i els bandits.</li> <li><strong>Khat:</strong> El llit tradicional indi, fet amb una estructura de fusta i cordes trenades.</li> <li><strong>Hookah:</strong> La pipa d’aigua per fumar tabac, element central de la vida social als pobles.</li> <li><strong>Lakh:</strong> Una unitat de mesura que equival a <strong>100.000</strong>. (Ex: “un lakh de rupies”).</li> <li><strong>Bighas:</strong> Una unitat de mesura de superfície per a la terra (la mida varia segons la regió).</li> </ul> <p class="wp-block-paragraph">Indumentària</p> <ul class="wp-block-list"> <li><strong>Sari:</strong> La peça principal de roba femenina, una tela llarga que s’enrotlla al cos.</li> <li><strong>Kurta:</strong> Camisa llarga, sense coll, que arriba fins als genolls.</li> <li><strong>Dothi:</strong> Peça de roba masculina que s’enrotlla per les potes creant una mena de pantaló bufat.</li> <li><strong>Lunghi:</strong> Tela que s’enrotlla a la cintura com una faldilla, molt comuna en zones rurals.</li> <li><strong>Banyan:</strong> Samarreta interior d’home (normalment de tirants).</li> <li><strong>Teeka (o Tilak):</strong> La marca (sovint vermella) que es posa al front per motius religiosos o com a benvinguda.</li> </ul> <p class="wp-block-paragraph">Alimentació i Natura</p> <ul class="wp-block-list"> <li><strong>Xapati:</strong> Pa pla, sense llevat, que és la base de l’alimentació.</li> <li><strong>Dal:</strong> Plat de llegums (llenties, mongetes) cuinats amb espècies.</li> <li><strong>Ghee:</strong> Mantega purificada (clarificada), un greix essencial en la cuina índia.</li> <li><strong>Nous de betel:</strong> S’utilitzen per mastegar com a estimulant; tenyeixen la boca de vermell.</li> <li><strong>Neem / Babool:</strong> Tipus d’arbres molt comuns. El Neem és medicinal; el Babool té punxes i creix en zones seques com les valls on s’amagaven els bandits.</li> </ul> <p class="wp-block-paragraph"></p> </article> <article> <h1>Hocus Pocus</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p> Kurt Vonnegut, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Hocus_Pocus_(novel)"><em>Hocus Pocus</em></a>. Publicada el 1990, l’acció transcorre el 2001 en uns EUA decadents. Després de passar per West Point i la guerra de Vietnam, el narrador farà de professor en un <em>college</em> per a fills de classe alta amb dificultats d’aprenentatge i després en una presó privatitzada, fins que hi haurà una fuga massiva. Pocs elements de ciència-ficció, però notables: alimentada amb dades biogràfiques, la computadora GRIOT™ pot predir que et passarà a continuació.</p> </article> <article> <h1>Solarpunk a gran escala</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://enfantsperdidos.com/2026/03/15/solarpunk-a-gran-escala/">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/03/19/solarpunk/">aquest apunt</a></p> <p>Tecnoecologia, una nova abundància, esperança, bricolatge i processos —no punts d’arribada— utòpics.</p> <figure> <blockquote cite="https://enfantsperdidos.com/2026/03/15/solarpunk-a-gran-escala/"> <p>La pinza geopolítica que atenaza Europa entre los dos principales petroestados del mundo, la Rusia de Putin y los EEUU de Trump, están redefiniendo la frontera de lo político. La existencia futura de la UE se juega en que sepamos interiorizar un lema: los aerogeneradores, las placas solares, las baterías y los tendidos eléctricos son máquinas que, como la guitarra de Woody Guthrie en los años cuarenta, matan fascistas fósiles.</p> <figcaption><a href="https://enfantsperdidos.com/2026/03/15/solarpunk-a-gran-escala/">Emilio Santiago Muíño</a> </figcaption> </blockquote> </figure> </article> <article> <h1>Contra el realismo</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/realismo_129_13072972.html">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/03/19/contra-el-realismo/">aquest apunt</a></p> <figure> <blockquote cite="https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/realismo_129_13072972.html"> <p>Como les ocurre a los budistas y a los místicos respecto de la vida, tanto el realismo de derechas como el realismo de izquierdas consideran la democracia y el derecho una simple sombra sin sustancia o, por lo menos, un velo hipócrita que encubre el monstruo que, sin saberlo nosotros, gobierna siempre nuestra existencia colectiva.</p> <figcaption> <cite> <a href="https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/realismo_129_13072972.html">Santiago Alba Rico</a> </cite> </figcaption> </blockquote> </figure> <p>Jo sempre he defensat que el realisme és una patologia, un afebliment perjudicial de la imaginació, en la literatura i en la vida.</p> </article> <article> <h1>Guerres i immundícies</h1> <p>2026-03-20T08:16:20+01:00</p> <div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-HY9OglRVp99UQOWwXNvpwD9FjWzUw139MDX8e8dp1o7E48-WPAUwuUQLHqgHN_h3vLHEdrHIJzzmz_I6fnJkYi58slrLafnXdEGD3_JTYI-V217gIDEd4grPkR94YSMztRwSyoF_ZV04tQHMJ2xUPxGk39fB_f0tLAoit9yHjWkwxmgDvx146EIFIQ51/s566/cavall%20trencat.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>Que s'estan canviant o anul·lant les regles i estructures que protegien el món després de la Segona guerra mundial, és una certesa inqüestionable; i això fonamentat en la força bruta. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Que aquestes regles i estructures tenien un ventall de caminois que eren emprades per certs països quan els avantatges dels mateixos eren qüestionats o posats en dubte, això també es coneixia... Però es mirava de gaidó, malgrat que tothom ho sabia. I així, a Occident, ens ha anat per més brutícia espargida i escombrada sota la catifa davant la resta del món. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El que observem ara mateix al planeta --aquesta desfeta i decadència covard-- que tot ho acompanya, aquest repartiment d'influències geopolítiques i geogràfiques són els darrers estertors d'un sistema econòmic criminal (capitalista) que, a través de certes elits, no vol claudicar davant la Humanitat per la podridura i mort que duu inscrita al seu si. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tot ha estat ben orquestrat pel neoconservadurisme i neoliberalisme als darrers anys: teories de la postveritat, relativisme moral galopant, postmodernisme que tot ho accepta, mitjans de comunicació segrestats per algorismes que dilueixen la humanitat de l'espècie humana i menyspreen tot ésser viu, tones de flux de dades multimedia o "streaming" en temps real per endormiscar i entretenir consciències i una filosofia barata burxada i gravada al moll de l'os d'un <i>salve's qui puga<b></b></i> (individualisme ferotge) han contribuït a oblidar el compromís social i aqueixa responsabilitat davant tantes injustícies que, dira rere dia, volem oblidar com si cremàrem una ampolla d'alcohol. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Sí, com diuen alguns estudiosos i teòrics, la fi del món la tenim a una llançada de pedra; sí d'un món --el que era fins fa poc-- que ja no serà igual a partir d'aquest moment i endavant. Entosudits així i tot, ni la poesia, ni la narrativa, ni la economia o política actual tal com s'enfoca ara mateix, ens duran pel camí de canvis radicals, de major i millor pressa de consciència tot i aquesta voluntat soterrada per la tendresa. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Alienats i esdevinguts éssers egòtics amb una prepotència miraculosa l'agonia d'un progrés malentès que ens direcciona cap a futures catàstrofes tesis que sustenta <a href="https://ctxt.es/es/20260301/Politica/52521/el-fin-de-nuestro-mundo-entrevista-guillem-martinez-emmanuel-rodriguez.htm" target="_blank">Emmanuel Rodríguez</a> si no fem res. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Davant de tot aques ecosistema intel·lectual i moral personal caldria que obviàrem les xarxes socials i les lamentacions per tal d'organitzar-nos amb allò que podem fer on som i vivim i no caure en un constant descoratjament. No hem de pensar macropolíticament i sí en allò que sí pot ser canviat a nivells més propers. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">De moment som sota el cel i cal mullar-se per abandonar aquesta mol·lície que ens pot reescriure cervells i cors. Endavant amb les atxes!! </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per tancar aquestes reflexions, us deixe un poema del nostre estimat Josep González Clofent del seu llibre <i><a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/wp-content/uploads/arxiuspdf/cavall_trencat.pdf" target="_blank">Cavall trencat</a><b></b></i>: </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">X </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Escriure poemes no canvia el món, </div><div style="text-align: justify;">però trau la brutícia de l’intel·lecte. </div><div style="text-align: justify;">Escriure poemes no ens dissol el jo, </div><div style="text-align: justify;">però t’asserena la melangia. </div><div style="text-align: justify;">Escriure poemes és mirar-te a l’espill </div><div style="text-align: justify;">i veure, encara, la voluntat de tendresa. </div><div style="text-align: justify;">Escriure poemes és com l’horitzó lliure </div><div style="text-align: justify;">on reprenen els cavalls la galopada. </div><div style="text-align: justify;">Un poema ens escriu el món enrabiat, l</div><div style="text-align: justify;">a púrria d’algunes ànimes i els canvis. </div><div style="text-align: justify;">La paraula foragita el suïcidi, </div><div style="text-align: justify;">genera esperança i modula cançons. </div><div style="text-align: justify;">Llegir un poema mitiga els ultratges, </div><div style="text-align: justify;">però injecta en la carn les passions, </div><div style="text-align: justify;">rebenta els furóncols de la ignomínia </div><div style="text-align: justify;">i, amb els altres, et fa caminar. </div><div style="text-align: justify;">Escriure un poema que no vol retalls </div><div style="text-align: justify;">i sí la dignitat de les petites lluites: </div><div style="text-align: justify;">sou, casa, taula, estima, temps. </div><div style="text-align: justify;">Un poema d’aire i aigua que despulle </div><div style="text-align: justify;">la roba injusta d’unes mòmies governants. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Escriure poemes, cavalcar de nou. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a></div><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>In search of Banksy, Reuters found the artist took on a new identity</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://www.reuters.com/investigates/special-report/global-art-banksy/">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/03/15/banksy/">aquest apunt</a></p> <p>Reuters creu haver confirmat la identitat de Banksy. El reportatge és extens i interessant.</p> <figure> <blockquote> <p>Banksy, born Robin Gunningham, later took the name David Jones. (Whether he still uses that name is unclear.) And Robert Del Naja, Gunningham’s graffiti idol, friend, and a man himself rumored to be Banksy, has on at least one occasion been his secret painting partner.</p> </blockquote> </figure> </article> <article> <h1>L'ÀNIMA MELANCÒLICA D'ISTANBUL</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk6eFqRpPHWLMnUMO3gwULilbhuvSm2nabi_4pOvE9eRKdbxJdJJayV4ZP5YP68brgFdF4AghS24FrKGcIdSAwIIFybzx2Fxf9lFv5bUJ5y2LU6ic6w_VyHP2bP6AfXcvU2ljo4Cwfi19R9OewuCcfPGa1g4WozcJ2PBsKuKhQdSfOWG-V_Dwf6VvV3xs/s1181/Pamuk.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA"><span style="font-family: times;">ORHAN PAMUK. (2007). <i>Istanbul, ciutat i records</i>. Edicions Bromera. Alzira.</span></span></b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: times;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 14pt; text-indent: 35.45pt;">El rastreig de l'ànima melancòlica d'Istanbul ha donat a Orhan Pamuk (Istambul, 1952) el primer Nobel de les lletres turques. Un rastreig que cal incloure en una recerca molt més àmplia que Pamuk ha dut a terme tossudament des dels seus inicis com a escriptor: el seguiment de les empremtes deixades per Orient a Occident i viceversa. Aquesta investigació l'ha convertit en una mena d'autor pont entre dos mons, com tant li agrada destacar a la premsa.</span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><span style="font-family: times;">Però si li pregunten al mateix Pamuk diu que considera tota la seua obra com un intent d'explicar els últims 200 anys de Turquia, el seu afany per accedir a la modernitat i convertir-se en una societat laica. Aquest interès el converteix, abans que en un pont entre cultures, en un explorador de l'ànima turca. Perquè, és cert, en la seva obra i en la seua formació intel·lectual tenen un pes enorme les influències d'autors occidentals com ara Tolstoi, Dostoievski, Mann, Proust, Nabokov, Kafka, Borges, Calvino, García Márquez, Dante i Joyce, però també un destacat treball de recuperació de la tradició otomana, bandejada arran de la transformació del país afavorida per Mustafà Kemal, <i>Atatürk</i>.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><span style="font-family: times;">Sense tenir en compte això, no es poden entendre en tota la seva dimensió algunes de les obsessions sobre els quals Pamuk ha anat reflexionant llibre rere llibre, com ara la qüestió identitària, el pes del passat en el present i la figura del doble, l'<i>alter ego</i> que tots tenim en algun lloc. Temes als quals s'ha acostat amb les eines de la narració postmoderna – no debades és una de les veus principals de la modernitat turca – com la barreja de gèneres, l'autoreferencialitat, el joc de miralls o la polifonia de veus, en un intent d'anar més enllà dels propis orígens però sense perdre'ls mai de vista.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: times;"><i><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;">Istanbul, ciutat i records</span></i><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"> és una obra que combina magistralment la memòria personal de l'escriptor amb el patrimoni comú, literari o històric. El segle XIX turc, per exemple, hi presenta una certa rellevància. Pamuk hi començà amb la descripció de la casa familiar, on ha acabat vivint durant més cinquanta anys. No es tracta d'una guia turística, però conté elements valuosos que al viatger literari li seran d'una gran utilitat. Per exemple, no tenen preu les pàgines que dedica al Bòsfor<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- l'ànima del riu – i a les antigues mansions que formen la façana d'una de les ribes.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><span style="font-family: times;">Pamuk fixa una imatge d'infantesa del que ell en diu “l’<i>Istanbul en blanc i negre</i>”, i a partir d'ací traça el seu recorregut particular, molt suggestiu, perquè el seu món es nodreix d'estímuls molt diversos. Fill d'una família amb possibles, d'arrels antigues i nobles, la seva literatura conté el reflex d'una certa melancolia per l'imperi caigut. Moltes pàgines de Pamuk revelen una enyorança viva d'episodis històrics en què el seu país ha propiciat la trobada entre concepcions del món encontrades. En Istanbul, aquest sentiment té un nom: l'<i>amargor</i> – que caldria assimilar a la <i>saudade</i> gallega o a altres sentiments nacionals de pèrdua d'alguna cosa que, sovint, resulta boirosa en la seva definició. El lector aprèn des de les primeres pàgines que l'<i>amargor</i> resulta tant inesquivable en Istanbul com l'aire dels seus carrers.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><span style="font-family: times;">Pamuk és un narrador al qui agrada la filigrana narrativa, de relatar els senzills episodis quotidians, la història matrimonial dels seus pares o la vida de la seua peculiar àvia, de descriure els interiors familiars de la seua infantesa i joventut, al mateix temps que descriu la seua visió melancòlica d'Istanbul, formada en bona part per les lectures significatives d'autors turcs, Kemal, Koçu, Tampinar y Hisar, els quals es van deixar inspirar per la visió de molts estrangers, como Melling, Gautier, Flaubert i altres, els quals durant les seues visites van admirar la mescla multicultural de la ciutat.<o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><span style="font-family: times;">Pamuk ens permet divagar per la ciutat sense fer-nos triar entre la seua cara musulmana (Istanbul) o la que té un passat cristià evocat pel seu antic nom, Constantinopla. És una gran festa per a la ment poder visitat ací la gran ciutat alliberada de l'escriptor.<o:p></o:p></span></span></p> <p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><span style="font-family: times;">Josep Manuel San Abdon<o:p></o:p></span></span></b></p> <blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><o:p><span style="font-family: times;"> (La Veu de Benicarló, 3 - VIII - 2007)</span></o:p></span></p></blockquote> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma; mso-bidi-language: #00FF;"><o:p><span style="font-family: times;"> </span></o:p></span></p> </article> </main></body></html>