Blogs Pontaires

Castanyada

2025-06-19T09:39:40+02:00

Ara en el parc
els pellons oberts guaiten
els castanyers.

Margherita Guidacci, Neurosuite

(trad. de Marta Vilardaga i Josep Porcar)

No eternitat, sinó infinit.
Per als infants, les altíssimes
capçades dels castanyers.
Per als vells, aquest turó
més costerut cada tardor.
S’hi enfilen aferrant-se
al passamans, llis
de massa pujar.

I als peus, pellons, eriçats
de por al pas dels caminants,
parpellegen un instant
per guaitar com hi passem
abans de tornar al son
—ull castany, mig cluc,
que de nou vens a vetllar
els nostres cucs.

Mandreja l’alba, als vidres
baf, i ja tomba el sol
als cingles de la nit.
No eternitat, sinó dits
de dol: infants i vells
pelem castanyes vora el foc
i les comptem plegats
fins al pròxim infinit.

Pelló de castanya, Viladrau

Estrena

Hi ha novetat: la web estrena casa. Després de vint-i-quatre anys escrivint Salms, porcar.net té cara nova, amb infinit a la capçalera. El seu símbol, si més no. Per moltes raons, considere familiar la xifra del vuit: ja hi jugava el llibre Preguntes (2015), i apareix també en la data del meu naixement, 28 de juliol. Un vuit és un infinit posat dret, dos cercles que es toquen en un sol punt. Per això la J i la P de la signatura es trenen fins a formar-ne un, i les esses de Salms en repliquen les giragonses. Per estrenar la casa calia un poema que fos, ell també, un joc de vuits: tres estrofes de vuit versos, vint-i-quatre en total, tants com els anys de Salms, tants com les hores d’un dia que torna a començar. Poema i infinit van sorgir, tots dos, davall dels castanyers.

Sovint l’eternitat fa desconfiar. Una paraula gruixuda. Estàtica. Promet coses que ningú no ha pogut comprovar mai. L’infinit, en canvi, hi és, cada tardor, davall dels castanyers. No és el que dura per sempre, és el que torna: la castanya que cau, el pelló que s’obri, el foc que algú torna a encendre la nit dels morts. Quan camine per un bosc de castanyers, alce el cap. També els ocells m’ho demanen. Les capçades queden tan altes que se’m perden, i em torne xiquet davant d’uns arbres que no s’acaben. Fins que de ben amunt cau un pelló vora meu i em fa abaixar els ulls. I a terra, entre la fullaraca, n’hi ha molts més, entreoberts, i dins de cadascun una castanya, com un ull mig cluc. Em fa l’efecte que ens guaiten: un instant, el temps d’un parpelleig, prou per veure com hi passem, i després es tornen a adormir fins a l’any que ve. L’autora de la citació al poema –i ama de la imatge, si es pot dir així–, és la poeta florentina Margherita Guidacci, de la qual Salze Editorial hem editat aquest any l’antologia Neurosuite.

Pense en els castanyers de Viladrau i en els vells que pugen per graons de pedra, aferrats a un antic passamans, llis pel refrec de tantes mans. Pense que el turó és el mateix de sempre, però cada tardor és més costerut. «Sempre caro mi fu quest’ermo colle», escrivia Leopardi, que des d’un turó solitari, darrere d’una bardissa que li tapava l’horitzó, s’imaginava l’infinit. Als vells, l’horitzó els el tapa la pujada. Pense la castanya, que ha fet el camí invers: ella ja ha baixat del lloc on nosaltres no arribarem. I sé que dins de moltes castanyes hi ha un cuc, com a dins nostre. O com els que un dia nodrirem. Coses que es diuen poc en veu alta, certament, però que es poden pensar mentre arrenquem pellofes.

M’estime la castanyada. L’única nit de l’any en què infants i vells fan el mateix gest, tant és en quin lloc, en quines famílies, en quines solituds o amb quines companyies, però amb els dits igual d’ennegrits. Infants i vells ho som tots, al mateix temps o en certa gradació. Infants i vells pelen, mengen i compten castanyes. Jo hi veig un compte més ancestral, cíclic, dels dies que falten, dels que ja no hi són, dels que vindran. I el compte no s’acaba mai. Arriba fins al pròxim infinit, i aquesta és l’única manera que tinc d’entendre’l: incomptables abans, incomptables després. Ja ho preguntava Maragall: «Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira / amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, / què més ens podeu dâ en una altra vida?». Qui vol l’eternitat, amb tot açò? Un capvespre de tardor, baf als vidres, el sol que es rovella als cingles de la nit, i nosaltres, plegats, comptant, amb un llambreig als ulls.

L'entrada Castanyada ha aparegut primer a Salms.

En el Dia Mundial de les Biblioteques

2025-06-19T09:39:40+02:00

Encesa, la llàgrima que el meu dit va collir
a la biblioteca venia davallant en silenci
la teua galta des de la xicranda del jardí.
Va travessar solitària el pòrtic plateresc,
va enfilar les escales monumentals, dins
del seu mar cristal·lí va traginar les voltes
gòtiques i la filera d’escriptoris enllumenats,
amb nosaltres va peregrinar per última vegada
sense saber encara que acabàvem d’entrar
en un hospital: confortables lleixes en lloc
de lliteres, llibres ara on abans malalts.

Ignoràvem com avui, en perenne processó
de morts, quins i quants ulls van cloure’s
definitivament on ara dorm sense dolor
aquella edició pòstuma d’Imitació del foc
que a la vitrina dels nostres cremava tant
com la teua mà dins la meua, tota buscall.
Com fer llar, però, amb fusta de naufragi,
com covar l’espurneig d’una illa d’aigua?
Als llavis guarde, ja sense crossa, la sal lenta
de la teua galta en aquell matí on vam deixar
de ser malalts condemnats a la infermeria.

Convent dels Àngels, carrer del Carme,
passatge de l’Hospital, jardins de Rubió.
Ara hi plovisqueja, però un jardiner ruixa
com un bomber la xicranda, qui sap, potser
una biblioteca és, també, recordar una llàgrima.

Josep Porcar, Els focs ignífugs (Godall, 2023)

Xicranda dels Jardins Rubió i Lluch

L'entrada En el Dia Mundial de les Biblioteques ha aparegut primer a Salms.

Barcelona com a mare (i com a àvia)

2026-07-22T06:48:36+02:00

Títol: Si fos una sibil·la
Autora: Maria Canelles
Angle editorial
Barcelona, 2026
316 pàgines

Amb el seu primer llibre, Contra la nostàlgia, Maria Canelles Trabal va concitar una rara unanimitat crítica. S’hi van celebrar la seua sofisticació emocional, la maduresa narrativa i el ventall de temes relacionats amb la feminitat (el sexe, la maternitat, els vincles familiars...) tractats amb un punt de vista original.
Per a Si fos una sibil·la, la seua segona novel·la, augure un acolliment semblant. Canelles, certament, té una vigorosa capacitat narrativa i sap construir mons simplement sustentats per la paraula. Perquè això és el que fan el seus personatges, parlar i parlar, i quan no parlen ells hi parla el narrador. Aquest poderós edifici verbal és convincent i provoca una lectura plaentera.
Si fos una sibil·la aborda la història de tres generacions d’una família barcelonina. Amanda, dependenta d’una llibreria, és filla d’una escriptora de culte, per bé que autora unius libri. La mare d’Amanda, Maria Mercè Paloma Soler, va morir quan ella era molt petita, però va poder escriure abans la novel·la Com un crit de fàstic. Per a Amanda, sa mare suposa un doble enigma: un enigma biològic i un de literari. Ella s’ha criat, en realitat, sota les ales de Clara, la seua àvia. Clara és un dels personatges més atractius del llibre. Ha lluitat per mantenir Amanda a la seua falda fins quan ha pogut i hi ha abocat l’amor que no va poder o saber projectar sobre la seua pròpia filla. Clara Soler és molt de missa però també s’ha psicoanalitzat. És un personatge a la vegada modern i tradicional, sotmès també d’alguna manera a l’embruix de la literatura, fins i tot en matèria d’aventures extraconjugals: “Anna Karenina tenia vint-i-vuit anys quan va viure la gran història d’amor amb el comte Vronski i quan jo en vaig fer vint-i-nou [reflexiona Clara] aquesta dada m’obsessionava. M’evidenciava que se m’estava acabant el temps. Per això quan va aparèixer el Robert a les nostres vides m’hi vaig aferrar. N’acabava de complir ja trenta, llavors, i no volia que passés més temps allunyant-me de les opcions de viure una novel·la”.
Més enllà de la família, pel volum pul·lulen uns altres personatges relacionats amb el món de la cultureta barcelonina. L’autora és gestora cultural, i això es nota en les minucioses i de vegades hilarants descripcions de les ambicions i les misèries d’un tall de personatges on destaca potser Màrius Plana, un dramaturg que no acaba de consolidar la seua fama. Ell i d’altres protagonitzen la inauguració d’un centre d’art que permet l’autora narrar amb versemblança aquesta mena de cerimònies, amb molts discursos però la crueltat afegida que només s’hi dispose d’olives per a picar (farcides d’anxoves de l’Escala, això sí).
A l’entorn de Màrius Plana hi ha potser una certa displicència narrativa, en anunciar el narrador un fil que no porta enlloc. Algú ha pintat per etapes al davant de sa casa el refrany “A tot porc li arriba el seu Sant Martí” i Màrius, llegint el cas d’un director teatral que recorda l’episodi d’abusos destapats a l’Institut del Teatre en 2021 pel diari Ara, revela una incomoditat. La pintada i aquest cas esperaríem que tingueren un desenvolupament ulterior en el relat, però no és així.
Més enllà d’anècdotes, és evident que Com si fos una sibil·la és una bona novel·la. Per la seua captació de l’oralitat dels personatges, per la penetració psicològica, pel retrat dels ambients artístics de Barcelona i per abundar en la relació mare-filla, que és sempre un nus gordià. És clar que aquesta relació, al relat, no es resol però, es pot resoldre definitivament d’alguna manera?

Joan Garí

Publicat en Ara, 24-10-2026

Viatge

2026-10-30T02:19:43+01:00

Vole en avió enmig la boira. No trac el mòbil durant el trajecte.

Al costat un seient buit, a l'adjacent una xica amb un llibre (Los siete maridos de Evelyn Hugo) i un separador on llig línia rere línia. No parlem gens ni mica.

Al terra camps d'oliveres, turó rere turó. Hauran iniciat ja la recol·lecta?

Auxiliars de vol amunt i avall amb serveis i promocions. De llarg passen.

No veig cap ovni, ni chemtrails rere la cua on sóc. No hi ha cap fumigació, ni observe cristalls glaçats on són inscrits, ni consignes polítiques, ni fotografies dels presidenciables oportunistes.

Descendim a Hispalis en 15 minuts. Sobre la depressió del Guadalquivir, la terra m'asserena. A la vora m'espera la família.

Oblide tanta morralla televisiva. Tan sols caminaré i escoltaré. El sol m'escalfa de bondat!

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

FASCINACIÓ PER NÀPOLS

2026-07-22T07:16:36+02:00

JOSEP PIERA(1987). Un bellíssim cadàver barroc. Barcelona. Edicions 62

Aquest llibre ens conta l’estada de l’autor a Nàpols, durant un curs acadèmic com a professor de la universitat, encara que el motiu principal, segons confessa, és el desig d’escapar “d’un ambient mediocre, una societat mesquina, una mentalitat provinciana, que es deixa devorar pel poder que la nega.”

Josep Piera comença la narració envoltat per una mena de somni, l’arribada a Nàpols serà el seu despertar. La primera impressió de la ciutat del sud d’Itàlia és “força desagradable, bruta, trencada, fantasmagòrica, tota una devastació.” Nàpols se li presenta com un enigma que a poc a poc anirà descobrint, i ho farà amb il·lusió, amb l’expectació d’un espectacle a veure pròximament. A partir d’ahí anirà fent-se seua la ciutat, anirà coneixent la gent, els carrers, les places, els monuments, els paisatges, el fenòmen Maradona o la influència de la camorra. Tot això ho va descrivint acompanyant-lo de records, sentiments, emocions i xicotetes anècdotes.

Nàpols fascina l’escriptor perquè la veu un símbol de “l’Europa desfeta, pobra, maltractada, vella, quasi agònica”, una ciutat amb passat esplendorós i on ara s’endevina el presagi de la seua mort. Avui tot és història i ruïna, la bellesa és cosa del passat. La narració és fa especialment emotiva quan compara els efectes del pas del temps en la ciutat de Nàpols i en la seua pròpia persona, els contrastos brutals entre el món de la infantesa i l’actual en les persones de la seua generació.

La soledat es va apoderant d’ell i ens trobem amb uns moments descriptius d’una extraordinària tendresa amarada de tristor; la malaltia del pare, les cartes dels amics, les telefonades a la dona...A poc a poc, el desig de tornar, fa que la ciutat se li convertisca en una cosa cada vegada més insuportable. Però aquest desig d’anar-se’n és per poder tornar, perquè l’escriptor acaba el llibre proclamant el seu amor pel sud.

Però Piera no escriu només de Nàpols, sinó que escriu també de literatura. Sovint ens dóna les seues opinions sobre la narrativa italiana o reflexiona sobre el fet literari, de vegades d’una manera fins i tot una mica tòpica, però tal vegada aquests pensaments davant l’obra literària siguen molt comuns a totes les persones que intenten la creació per mig de les paraules.

Amb Un bellíssim cadàver barroc Josep Piera ha assolit una autèntica maduresa com a escriptor, i encara que no és un llibre de ficció, el lector queda atrapat en les seues pàgines, i la tensió de lectura no desapareix fins el final.

Josep San Abdón

(Ressenya recuperada. Escrita l’any 1987)

L’Holandès Errant d’Ion Minulescu

2025-06-19T09:39:40+02:00

L’Holandès Errant

al comandant Eugen Tăutu

Al port blanc, on he fondejat,
cap pilot dels molls no sap qui soc,
ni quantes vides, de cap a cap, imparable
he navegat,
escopit per les pluges
i bufetejat pel xaloc…
Però qui soc de debò
no ho sé ni jo.
Només sé que soc mariner
i no res més.
I per sempre seré el mateix mariner!

Soc el condemnat,
un llop de mar aventurer,
borratxo,
sospitós
i mentider,
amb el cap buit,
el cos esquarterat
i l’ànima del revés:
un marí que, tot just nascut,
el fat sentencià a no tenir, per escut,
res més que un fals salconduit,
amb el qual erro encara, proscrit,
per tots els mars d’aquest món!

I tal com soc,
no soc més que un vist i no vist!
Soc l’espectre de l’home clavat com un Crist…
Soc l’hoste no convidat,
que, a penes arribat,
salpo novament
amb el vell renom de valent,
deixant a cada port
un mort
i el mateix ressò de mal averany, sempitern…
Dels qui no em volen, en soc l’espant
i el millor company de viatge dels morts…

Soc l’Holandès Errant!

Olandezul zburător

comandorului Eugen Tăutu

În portul alb, în care-am ancorat,
Nici un pilot nu știe cine sunt,
Nici câte vieți întregi am navigat
Neîncetat,
Scuipat de ploi
Și pălmuit de vânt…
Dar cine-anume sunt cu-adevărat
Nu știu nici eu…
Nu știu decât că sunt un matelot,
Și-atâta tot…
Și-același matelot voi fi mereu!…

Sunt matelotul blestemat ―
Un lup-de-mare derbedeu,
Bețiv,
Suspect
Și mincinos,
Cu capul gol,
Cu trupul dezmembrat
Și sufletul întors pe dos ―
Un matelot ursit, când m-am născut,
Să n-am în viața mea ― drept scut ―
Decât un fals permis de drum,
Cu care rătăcesc și-acum
Pe toate mările de pe pământ!…

Și-așa cum sunt ―
Nu sunt decât un „Uite-l… nu e!”
Sunt spectrul omului bătut în cuie…
Sunt musafirul nepoftit,
Ce-abia sosit,
Pornesc din nou
Cu-aceeași veche faimă de erou,
Lăsând în fiecare port
Câte un mort
Și-același veșnic cobitor ecou…
Sunt spaima celor care nu mă vor
Și cel mai bun tovarăș de drum al morților…

Sunt Olandezul zburător!…

Ion Minulescu
Nu sunt ce par a fi…
Bucarest: Fundația pentru Literatură și Artă «Regele Carol II», 1936

Tr. Josep Porcar, octubre de 2026

Un vist i no vist. Notes al poema

El poeta Ion Minulescu (Bucarest, 1881-1944) es va formar a París a les primeries del XX. Bona part de la burgesia romanesa era profundament francòfila i la família l’envià a estudiar-hi Dret. Ell, però, va tornar a casa amb una maleta a vessar de simbolisme i una insòlita capacitat per a fer-lo cantable. «El simbolista popular», l’ha anomenat el crític Paul Cernat. De fet, Caragiale –el gran dramaturg de la literatura romanesa, poc afecte a les modernitats– el va saludar des del seu debut com l’únic simbolista que apreciava. Tenia predilecció per la forma de la romança, guarnida de ports, d’illes llunyanes, de vaixells i de dones que esperen, amb tornades que la gent aprenia fàcilment de memòria i una mena de melangia amb aquell punt de comèdia que acaba arrencant un mig somriure. «L’Holandès Errant» s’inclou en un recull tardà, Nu sunt ce par a fi… (1936), un títol que diu molt: No soc el que semble…

«Flying Dutchman», Albert Pinkham Ryder, c. 1887, Smithsonian American Art Museum

La llegenda és ben coneguda. Un capità holandès s’obsessiona i jura per Déu que doblarà el cap de Bona Esperança, encara que haja de portar el vaixell fins al dia del Judici Final. I el cel el pren al peu de la lletra. La balada del vell mariner de Coleridge (1798), amb el seu vaixell d’espectres, n’és parenta pròxima. Heine en va fer una faula irònica (1834), Frederick Marryat la gran novel·la, The Phantom Ship (1839), i Wagner una òpera de redempció (1843). Més a prop nostre, Albert Lewin la va dur al cinema amb Pandora and the Flying Dutchman (1951), rodada a Tossa de Mar amb Ava Gardner i James Mason. Hollywood encara la fa navegar avui: el vaixell de Davy Jones a Pirates del Carib es diu, justament, Flying Dutchman. I el poeta d’Alzira Josep Ballester va posar L’holandès errant al títol d’un poemari del tot recomanable (Barcelona: Edicions 62, 1994). En la versió wagneriana, l’holandès pot tocar terra cada set anys i salvar-se si troba una dona que li siga fidel fins a la mort. Minulescu el despulla de totes aquestes beneiteries: ni set anys, ni dona fidel, ni salvació. El seu llop de mar no té altre escut que un salconduit fals i, en compte de ser narrat, és ell qui parla: una confessió en primera persona d’algú que diu no saber qui és, que es descriu borratxo, sospitós i mentider, i que no és «més que un vist i no vist».

Vet ací la clau, si llegim el poema com un autoretrat. El fantasma de Minulescu no és cap heroi tràgic sinó una màscara, potser la del poeta mateix: un funcionari amb ànima de bohemi que ha fet de l’exotisme portuari el seu ofici, amb fama de valent i en estat de trànsit –fugitiu abans no el puga conéixer ningú. És ell qui es mira a l’espill de la llegenda, on es reflecteix el seu retrat burlesc. Fins i tot el mot el delata. El seu mariner no és el marinar de tothom, sinó un matelot, un vell manlleu del francès, rar en romanès, que sona a port llunyà i a París, com el simbolisme a la maleta. L’autoironia, lluny de restar gravetat al poema, l’esperona. I la forma el realça amb una versificació irregular en un vaivé de rimes juganeres sense esquema aparent i amb un to irònic de cançoneta. Versos d’un sol mot cauen com cops de rem, i les exclamacions, com girs de timó, fan ressonar encara més freda la sentència que travessa el poema com una quilla: «deixant a cada port / un mort».

Però, si el llegim en el context de 1936 –l’any de publicació del recull, per bé que el poema podria ser d’algun any anterior–, admet també la lectura col·lectiva. I no cal veure-hi cap profecia; la realitat el vindica. Romania vivia entre l’autoritarisme creixent de Carol II i l’ascens de la Guàrdia de Ferro, Europa vorejava l’abisme i aquell mateix estiu esclatava la guerra d’Espanya. Recorrien el continent persones desesperades sense pàtria ni papers, apàtrides amb el passaport Nansen –document que la Societat de Nacions concedia a qui ja no tenia cap estat–, exiliats que eren l’hoste que ningú no ha convidat i que, a penes arribats, havien de partir novament. Aleshores, algú sense identitat certa i amb un document fals no era tan sols una figura literària. Però el mariner –víctima propiciatòria i botxí alhora– que arriba amb fama de valent i deixa un mort a cada port s’assembla massa als salvadors que aquells anys la gent aclamava, figures que prometien redempció i ordre mentre fabricaven enemics i deixaven, també elles, morts a cada port.

I avui? Les embarcacions que les xarxes de tràfic de persones fan salpar, i a les quals de vegades es nega un port on atracar, ja no són cap llegenda. Són al Mediterrani gairebé tots els dies de l’any. De tard en tard ens les mostren les notícies, sobretot quan els morts són a les costes de la Unió Europea. Persones en pasteres de gom a gom que cap pilot dels molls no sap qui són i que molts ports preferirien no veure. Amb tot, el poema no parla només de qui no té papers, sinó de cadascú, i interroga també la identitat com a relat que exhibim davant dels altres. En un temps propici a la constant exhibició personal, a mostrar un perfil en cada port, el mariner que confessa «qui soc de debò / no ho sé ni jo» resulta d’una sinceritat incòmoda, i fa venir a la memòria uns cèlebres versos de l’Emily Dickinson: «I’m Nobody! Who are you? / Are you – Nobody – too?». Tothom arrossega alguna antiga fama que no és del tot seua, algun salconduit que no resistiria una inspecció a fons, i sabem, encara que no es diga, que la identitat exhibida és sovint això, un vist i no vist.

Minulescu no ofereix cap redempció, i potser aquesta és la seua honestedat. Estem sempre errant –en els dos sentits principals de la paraula. Canvia, tan sols, el port que no ens deixa atracar.

L'entrada L’Holandès Errant d’Ion Minulescu ha aparegut primer a Salms.

ENTREVISTA A PILAR ALFONSO ESCUDER

2026-07-22T07:16:36+02:00

Pilar Alfonso Escuder (Cinctorres, Els Ports) és doctora en Comunicació Audiovisual i ha exercit durant molts anys com a professora de Cultura Audiovisual a l’Educació Secundària. És autora de llibres com Les marques ONGD, (Tot) el que encara no saps sobres les marques o De Warhol a @ yodominguez. Mirar l’art i veure el món. Acaba de publicar Quatre pantalles i uns peixos de colors. Contra els gegants tecnològics (Onada Edicions) un llibre en què davant l’ús despectiu de l’expressió “les pantalles”, reivindica críticament les quatre pantalles que acompanyen la nostra vida. Sobre el contingut del llibre hem fet aquesta entrevista per correu electrònic.

Actualment hi ha tendència a demonitzar les “les pantalles”, així en general, i de culpabilitzar-les de tots els mals del món. Tu no estàs d’acord i per això has escrit el llibre.

L’expressió “les pantalles” amb el sentit pejoratiu i metonímic que se li atribueix actualment no m’agrada gens. Em pareix que és una cortina de fum que ens impedeix veure allò que realment és important. Vull aclarir, per començar, que he estat professora de Comunicació i de Cultura Audiovisual en secundària durant molt anys. El meu plantejament respecte a les pantalles ha estat sempre molt crític, encara ho és, tanmateix crec que ara cal reivindicar-les. Dir “les pantalles”, com es diu avui en dia, reviu dicotomies molt antigues: imatge vs paraula escrita, emoció vs raó. Perdoneu-me l’obvietat, les pantalles no són perverses ni demoníaques per se. Del que hem de parlar és dels senyors de la tecnologia i de la política que incentiven els usos dominants. Si ens som conscients potser podrem oposar-hi alguna resistència.

Una cosa que critiques són les metàfores que s’han imposat al llarg dels anys i que hem anat acceptant acríticament coma ara: “la fàbrica dels somnis”, “finestres obertes al món”, “autopistes de la informació”, “el núvol”...Què s’amaga darrera d’aquestes metàfores?

Sí, les pantalles han deixat un rastre de metàfores algunes de les quals han arribat fins als nostres dies. Jo dic que les metàfores s’hereten.

Al llibre faig un repàs d’eixes que tu has enumerat en la pregunta i d’alguna altra. Perquè com va escriure Susan Sontag, les metàfores “s’han de posar en evidència, s’han de criticar, s’han de castigar, s’han de desgastar”.

La fàbrica de somnis curiosament va nàixer com una crítica. Tanmateix, els estudis de Hollywood van apropiar-se-la de seguida com un tret essencial de la seua identitat de marca. El Gran Germà apareix i reapareix al llarg del llibre... Amb una certa intenció polèmica, em manifesto en contra de la finestra oberta al món que tanta confusió ha creat. Però, sobretot intento desmuntar la metàfora del núvol, la nefasta metàfora del núvol. Si t’hi fixes, veuràs que fins i tot el títol és diferent a la resta del capítol. És més apel·latiu, més combatiu: “No en digueu núvol, diguem-ne centres de dades d’alts consums”. No hi ha cap núvol! Hi ha els megacentres de dades de les grans empreses tecnològiques (Amazon, Meta, Google...) que necessiten molta aigua per refrigerar els equips i molta electricitat per fer-los funcionar, i que, a més, contaminen més del que pensem. Per això estan sorgint tants moviments de protesta ciutadana. Als Estats Units l’oposició als centres de dades s’ha convertit en un tema central de les properes eleccions. A Irlanda els han aturat en sec. A Austràlia s’estan prenen mesures per alentir o prohibir-ne la construcció... Hauríem d’observar el que passa pel món i reaccionar ara que encara estem a temps.

Des del primer filmet dels germans Lumière, “Arribada d’un tren a l’estació de La Ciotat”, fins a les darreres tecnologies digitals, les diverses pantalles sempre han generat por. Tu tens algunes propostes per a lluitar contra aquestes pors.

Conèixer el passat podria ser un bon antídot, no? I educació audiovisual a les escoles i als instituts. Aquest capítol es titula “La continuïtat de la por” perquè, des del cine fins al mòbil, les pantalles no han deixat mai de generar monstres. Com va escriure Joan Fuster: “la por engendra els monstres que necessita”. Ara ho estem veient amb la intel·ligència artificial. Què hi ha de veritat i que hi ha de màrqueting de la por en les darreres notícies sobre el descontrol de la IA? Potser, tot aniria millor si bescanviàrem part de la nostra por per més acció política i ciutadana. No?

Ara hi ha muntada una indústria de la desinformació, la missió de la qual és que la gent desconfie de les notícies, i que no vullga saber res, ni dels uns ni dels altres. Aquest és un parany en el qual no hauríem de caure.

És exactament el que dic al llibre, en l’epígraf titulat “Tanta postveritat ens esgota”. Per a mi és el capítol més emotiu. A l’octubre de 2024 estava rellegit l’assaig La posverdad de Lee McIntyre. Després de la barrancada tràgica del 29 d’octubre de 2024, després de les 233 víctimes mortals i de tots els danys materials, vaig percebre que el llibre de McIntyre m’interpel·lava d’una manera diferent. Arriba un paràgraf en què McIntyre vaticina que “quan els nostres líders (o una pluralitat de la nostra societat) neguen fets bàsics, les conseqüències poden ser devastadores a escala mundial”. A València, ho acabàvem de comprovar.

Clar que la desinformació és un parany i que avança en forma de granges de bots i de polítics, convertits en divulgadors de la postveritat, que ens volen fer creure que els fets es poden subordinar al seus interessos polítics, i econòmics, és clar.

Les utopies (o no donem les pantalles per perdudes) és el capítol final del llibre, on tractes de rebatre aquest pessimisme que ens envolta, “allà on mires arrasa la distòpia” – dius-. Sembla que hi ha un intent per a que les utopies socials i polítiques desapareguen de l’imaginari col·lectiu.

Algú va dir que estem molt dotats per imaginar distopies, però som incapaços de projectar utopies. Des que vaig començar a escriure Quatre pantalles i uns peixos de colors, tenia molt clar que volia fugir de les distopies. De distopies, en tenim de sobres en les sèries, en la narrativa, en l’assaig... Com escriu Layla Martínez en Utopía no es una isla, “Jo sí que crec en una societat millor. De fet, crec que ni tan sols tenim una altra opció que construir-la”. En el meu cas, parlar d’utopies és potser una mica hiperbòlic, però el poder dels magnats de la tecnologia és tan desproporcionat en comparació amb la força del professorat i de la ciutadania en general per combatre’l que qualsevol lluita, per mínima que siga, sembla una utopia. Així que al llibre proposo tres “utopies” senzilletes: utopia de la regulació anticipada, utopia de la sobirania digital i utopia del decreixement.

Una de les utopies que proposes és, no prohibir les pantalles a les aules, sinó regular-les, i per això seria necessari introduir de manera seriosa i obligatòria l’assignatura de Comunicació Audiovisual en l’ensenyament secundari.

El que ha passat a França i a Austràlia ho confirma. Han prohibit l’ús de les xarxes socials als menors i han hagut de recular, perquè no ha funcionat o perquè els tribunals els han dit que no podien fer-ho. Prohibir, sí. Regular, no? Açò no és el far west encara que ho parega. Les tecnològiques s’han de regular. Les tecnològiques han de complir les lleis. Dins i fora de les aules se n’ha de parlar.

Com he dit, he estat professora de Comunicació i Cultura Audiovisual durant molt cursos de manera una mica excepcional, aprofitant totes les escletxes del currículum. Però, no hauria de ser així. Hauria d’existir una assignatura (o més d’una) per a la totalitat de l’alumnat de secundària, tant obligatòria com postobligatòria. Amb un plantejament crític, amb una mirada oberta al món. A la dècada dels noranta alguns ja demanàvem que el cine i la televisió havien de ser part del currículum escolar. Amb l’arribada de les noves pantalles, persistim.

Una altra utopia seria la sobirania digital, contrarestant el poder immens de les empreses de Silicon Valley.

En el llibre l’enunciat de les tres utopies comparteixen un afegitó: “(i educació)”. És la qüestió clau del meu plantejament. En parlar de la sobirania digital a l’escola, entre d’altres, comento el cas valencià. El 28 de febrer de 2020, l’experta en ètica digital Manuela Battaglini, va escriure un article en què felicitava la Generalitat Valenciana per protegir la privacitat de l’alumnat amb la creació d’eines com Ítaca i Aules. Dies després va començar el confinament per la covid i tots vam poder comprovar com eren d’importants aquelles eines. L’alegria va durar poc. Durant el curs següent, la Generalitat va signar un acord amb Microsoft. És una qüestió importantíssima. Ho assenyalen tots els experts. Estem parlant de la privacitat de l’alumnat i del professorat. Les dades del nostre sistema educatiu han d’estar en mans de les transnacionals tecnològiques? De debò?

També proposes el decreixement digital. Una de les coses que molta gent desconeix és el cost mediambiental de l’ús dels dispositius mòbils.

Fa anys que el fotògraf Joan Fontcuberta va parlar de la “fúria de les imatges”. En podríem dir també deliri fotogràfic i videogràfic. Crec que és una obsessió intergeneracional. Per no fer-ho llarg, podria aportar algunes dades objectives:

1. S’ha calcultat que es faran més fotografies en un any qualssevol de la dècada actual que en tot el segle XX.

2. En any i mig, la IA ha creat tantes imatges com en els dos segles d’existència de la fotografia.

Coral romput

2026-06-11T12:29:43+02:00

Me n’havia parlat l’amiga Mercè Ubach després que aquest estiu havíem coincidit a Xert i a Traiguera, on vaig guiar la ruta literària de Vicent Andrés Estellés. La ruta està formada pels plafons amb citacions de poemes seus que l’Ajuntament va col·locar en edificis públics per festejar el centenari del naixement del poeta de Burjassot i per fer alguna cosa diferent, també, de la displicència amb què les institucions polítiques valencianes van ignorar aquest centenari. Fa pocs dies, però, me’n van fer memòria i sense més vaig traure entrada per a Coral romput de Vicent Andrés Estellés, que Pere Arquillué recita aquests dies al Heartbreak Hotel Teatre de Sants, a Barcelona, acompanyat a la guitarra per Carles Coronado com si fos el mateix Toti Soler acompanyant Ovidi Montllor en aquell disc mític de 1979.

Encara recordo l’adaptació teatral en què el mateix Arquillué va participar la temporada 2007-2008 al Teatre Lliure. Vaig anar a veure-la amb la meua parella, expressament des del poble un diumenge de les vacances de Nadal i a Barcelona, abans de la funció, hi va ploure que comptàvem que no arribaríem al Mercat de les Flors. Coral romput no és precisament un poema decantat pel lirisme simbolista, sinó que més prompte conta una circumstància personal molt concreta. Personal i diria també que social. Estellés, entre més divagacions creatives, hi sublima, parlant-ne, la mort de la seua primera filla, que va faltar poc després de nàixer, als anys 50. El poema també parla de la València del moment, de la vida quotidiana viscuda entre el redós familiar i el veïnat, l’ocupació professional, les nits sense dormir escrivint i l’enyor de la vila natal de Burjassot. També hi ha lloc per a la imaginació: viatjar per Itàlia encara que només siga llegint fulletons de propaganda turística, quan pràcticament no es podia sortir del tancat espanyol, i per a la ironia, contrafent l’evocació de les ciutats italianes amb referències a noms de lloc castellans o burlant-se dels poetes blaveros de diumenge a la tarda, en plantofes i a la tauleta braser.

Pere Arquillué ho broda durant setanta minuts adequant el ritme, la velocitat, el to de la veu a cada passatge i a cada melodia que surt de la guitarra, que fa una música, una banda sonora tan o més evocadora que el text i la declamació que en fa l’actor. Si el guitarrista és la concentració personificada, l’actor força la màquina interpretativa per assolir clímaxs que marquen la seqüència de l’elocució del poema, que evidentment també assoleix el lirisme pels seus recursos, o es deixa anar en les referències banals o canvia al to intimista, de confessió, quan el poema ho demana. No és debades que ja fa temps que coneix el text i se’l fa del tot seu.

El resultat, com anuncia la informació del cartell de presentació de l’obra, és una lliçó magistral de recitació que esdevé tan meravellosa com la música que l’acompanya. Tenint en compte que la interpretació original d’Ovidi Montllor i Toti Soler és de fa quaranta-sis anys i el text de fa potser setanta, no es pot negar que el fet que es continue interpretant en un recital un dia de cada dia en un teatre de butxaca, palesa la vigència de la poètica estellesiana. Del tot recomanable per apropar-se a l’experiència de la poesia com a paraula dita.

Escoltant el vent

2025-06-19T09:39:40+02:00

She was very taken by surprise.
Ingrid Carlberg, secretària permanent de l’Acadèmia Sueca

A la Borsa d’Estocolm (Börshuset), cada octubre –exactament a les 13 hores– s’obrin solemnement unes dobles portes de fusta, algú hi llig un nom i, aquell mateix dia, els diaris publiquen el perfil del guanyador. Sí, ja el tenien ben redactat i guardat al calaix des de fa anys, però ara un parell d’adjectius afegits emmascaren la sentor de resclosit. Una litúrgia antiga i eficaç, aquesta, amb oficiant, missal i frases fetes.

Fa poc llegia, en un diari encara de paper, la columna fixa d’un escriptor que afirmava que el Nobel a Anne Carson té «un punt de profecia autocomplerta». Pam! M’hi ature. La frase sona bé i no vol dir el que pretén, les dues condicions de tot bon clixé. Profecia autocomplerta, des que Robert K. Merton va encunyar l’expressió, és aquella que provoca allò mateix que anuncia, com ara el banc que fa fallida perquè tothom ha corregut a retirar-hi els estalvis. Que les cases d’apostes (Ladbrokes, Betsson i companyia) hi endevinen algun any el nom del guardonat no fa que l’Acadèmia Sueca vote al seu dictat. Fa, com a molt, que les cases d’apostes facen diana. I, és clar, quan l’encerten ho esbomben més que no pas quan s’equivoquen.

Ai, les travesses, quin gran fonament d’anàlisi! A la columna hi he pogut llegir que alguns dels darrers llorejats van ser «lleugeres i agradables sorpreses», ja que figuraven en llocs «menys visibles» d’aquestes llistes, mentre que Carson feia anys que les encapçalava. Feia anys? Som-hi, doncs, a l’hípica. Repassem ara la cursa de cavalls. El 2024, l’any de Han Kang, Ladbrokes tenia Carson a vint contra u. A una setmana del veredicte d’enguany, a trenta-tres contra u, a la cua d’una bona colla de noms. Que els darrers dies pujara fins als primers llocs diu més dels apostadors que de l’Acadèmia. Posats a classificar sorpreses, convindria no barrejar-les. Que Louise Glück o Han Kang agafaren desprevingut mig món editorial és cert. Que Krasznahorkai, favorit perenne de cada tardor, en fóra una, ja costa més d’empassar. I que Carson fóra tan previsible com per arrancar un «Ah, clar» col·lectiu als seus milers de lectors ho desmenteix la mateixa Acadèmia, que al telèfon la va trobar «molt sorpresa», a Islàndia, «escoltant el vent».

I encara hi ha un detall que desmunta tot aquest joc de favorits, sorpreses i llistes: les nominacions reals són secretes durant cinquanta anys, de manera que ningú, fora de l’Acadèmia, no pot saber qui encapçala res. Les llistes que circulen cada tardor les fan cases d’apostes, les quals, que jo sàpiga, no tenen cadira a Estocolm. O potser sí? Un escambell? El 2018 la premsa sueca publicà que el marit d’una acadèmica havia filtrat el nom del guanyador set vegades (set!) des del 1996, i un parell de cases d’apostes del país van haver d’obrir investigacions.

A l’article que em desassossega apareix (com no!) el pobre Valéry, candidat «dotze o tretze anys seguits», fa constar el columnista. Cada octubre aquest francès d’Occitània se n’anava a fer un passeig per calmar els nervis i es va morir just l’any que els suecs –això diuen que van dir– s’havien decidit a premiar-lo. Les anècdotes, com els peixos del miracle, es multipliquen cada volta que es conten: el poeta de Seta va ser nominat en dotze anys diferents, amb alguns buits, entre 1930 i 1945, i no hi ha constància que els acadèmics digueren mai res semblant, perquè allò del 1945 no és més que una conjectura pòstuma. Valéry va morir al juliol, i el premi, que s’anunciava mesos després, se’l va endur Gabriela Mistral. Ningú no sabrà mai si havia de ser seu, i precisament per això l’anècdota és tan còmoda.

El problema, però, no és tant l’anècdota inflada com el lloc que ocupa. Gran part dels textos com aquest que he llegit (amb desassossec) van plens d’apostes, telefonades i passejos per calmar els nervis, de manera que el premi n’és la supervedet. I la literatura hi arriba tard, com qui es presenta a la festa quan ja s’han menjat el pastís. «Sempre és tard», reblaria poèticament l’amiga Maria Josep Escrivà. El columnista ho decora encara més, asseverant que «no és fora de lloc» imaginar Carson esperant la trucada de l’Acadèmia durant anys. Home, imaginar-ho, es pot… El que no es pot és donar-ho per fet sense cap indici, i l’únic que tenim diu el contrari. És projectar sobre una escriptora les necessitats d’un periodisme que viu de calendaris, efemèrides i rànquings, i que vol que els autors visquen amb ansietat de premi perquè la notícia conserve algun punt de suspens. Carson, mentrestant, escoltava el vent. La imatge de l’escriptora ansiosa al costat del telèfon no és seua. És de qui necessita escriure-la.

Pitjor és quan la cosa sembla passar de la crònica de successos a la crítica literària. L’escriptor columnista ens documenta que els versos de Carson són «llargs, discursius, de vegades admonitoris». L’Acadèmia l’ha premiada justament per un diàleg «lúdic» amb la tradició clàssica i per haver travessat gèneres –poesia, assaig, teatre, traducció–. Lúdic i admonitori no s’exclouen, és cert, però l’article no aporta ni un sol vers que legitime el segon adjectiu, i el jurat, que sí que l’ha llegida, s’ha quedat amb el primer. O és que l’estretor de la columna eximeix d’argumentar? Ens instrueix dient que Decreació proposa el llenguatge com a instrument per dissoldre el jo, i fins ací té raó. Però oblida la part substancial, d’on ve la idea –de Simone Weil–, que Carson llegeix al costat de Safo i de Marguerite Porete, tres dones que escriuen per desfer-se a si mateixes. Sense Weil, la «decreació» no és més que una paraula bonica. Ens diu, a més, que Autobiography of Red parla del desmembrament del jo. Dit així serveix per a mig segle XX. El que fa singular el llibre és que Anne Carson parteix dels fragments conservats de la Gerioneida, d’Estesícor, sobre Gerió, el monstre roig i alat que Hèracles mata per apoderar-se del seu bestiar, i el converteix en un adolescent que s’enamora, fa fotografies i pateix. La fórmula no explica el llibre. Només el classifica. I que a Albertine. Rutina d’exercicis hi ha un procés de «transliteració», paraula que designa, en sentit tècnic, el pas dels signes d’un sistema d’escriptura a un altre, del ciríl·lic al llatí, posem per cas. Aplicada a la literatura, la metàfora potser s’aguanta; el que ja costa més és entendre què hi aporta, sobretot quan va acompanyada d’una «transmutació de veus i textos» que sembla explicar-ho tot sense acabar de dir res. De la Carson filòloga, la que tradueix Safo i Eurípides i va debutar amb un assaig sobre l’eros grec, ni rastre. Com explicar Fuster sense esmentar els aforismes.

I després, el fastfood de la casa. Que la poesia de Carson és «culturalista», però connecta amb públics amplis, com si llegir els grecs fóra una malaltia que el lector perdona per caritat. Que la seua mirada és «freda i a la vegada apassionada», fórmula que serveix per a Carson, per a Ausiàs March i per a un bon gaspatxo. Que retrata «la insatisfacció de ser vius» en el temps que li ha tocat viure, com si algú poguera escriure en un altre. Que la frustració de l’autora és «compartida amb els seus conciutadans», sense dir-nos quin poema ens fa passar de la seua vida a la nostra. Són frases que no fallen mai, perquè no apunten enlloc. Les podríem canviar de poeta, de segle i de diari, i ningú no notaria la diferència, cosa que és la prova més fiable que una frase no diu res.

Un exemple valdrà més que tres adjectius. Quan va morir el seu germà, Carson no va escriure una elegia a l’ús. Va agafar el poema 101 de Catul, el que el poeta llatí va escriure davant la tomba del germà i que acaba amb aquell «ave atque vale» que tants han repetit sense saber d’on venia, i el va traduir paraula per paraula. Cada mot llatí hi té la seua entrada de diccionari, amb tots els sentits possibles, com qui regira les calaixeres d’algú que ja no hi és, buscant-hi el que no va saber dir-li. Al costat, fotografies, cartes, retalls. I en va fer Nox, un llibre plegat en acordió dins d’una capsa, que es llig com qui desplega, plec a plec, una carta vella que feia anys que no gosava obrir, amb por d’esquinçar-la. Hi ha joc, hi ha erudició i hi ha dol, tot alhora, i cap no anul·la els altres. Qui obre capses, realment, qui llegeix, qui escolta el vent? Quin món tan estret, la columna: no sols no hi ha espai per escriure, sinó que tampoc no hi ha temps per (re)llegir.

I el Nobel? Doncs el Nobel té una virtut que cap altre premi no té –no amb aquesta potència global–, la de ser venerat i menyspreat pels mateixos escriptors segons el resultat de la votació. Peter Handke va demanar el 2014 que l’aboliren, perquè només oferia una falsa canonització i sis pàgines al diari. Cinc anys després va pujar a recollir-lo a Estocolm, amb la medalla, el xec i les sis pàgines. Fins i tot qui fa veure que no li interessa acaba passant per caixa. Bob Dylan, el 2016, va trigar un parell de setmanes a donar senyals de vida i no va anar a la cerimònia, però mesos després va enviar el discurs preceptiu, sense el qual no hauria cobrat. «Don’t Think Twice, It’s All Right». A Borges, que era cec, se li atribueix la clarividència de dir que no donar-li el Nobel s’havia convertit en una antiga tradició escandinava, ironia que encara hi ha qui confon amb indiferència. El més conseqüent de la colla va ser Sartre, que el 1964 el va refusar perquè un escriptor no s’havia de deixar convertir en institució. Pasternak també el va rebutjar, el 1958, però per ordre del Kremlin. Un sol refús sonat en més d’un segle. La resta, cada octubre, repeteix el mateix diàleg.

—És un premi polític, eurocèntric i previsible.

—I si te’l donen?

—Aleshores és un premi a la literatura universal.

Tots dos tenen raó, només que mai el mateix any.

Relativitzem-lo, doncs, que no costa gens. Tolstoi, Proust, Joyce, Kafka, Woolf o Borges no el van rebre mai, i el cànon s’ha fet igualment, sense demanar permís a ningú. Valéry tampoc, i no consta que cap lector l’haja deixat de llegir per això. De cent vint-i-tres premiats, només dinou són dones, ni de bon tros un 20 %. La literatura catalana encara l’espera –si és que l’espera. Un grapat d’acadèmics suecs, que per força llegeixen el món traduït, i encara només el tros que les grans llengües editorials han volgut traduir i publicar, decideixen cada any què és la literatura universal, i sense cap vot extraterrestre, si no és que n’hi ha entre els ancestres dels suecs. No és cap retret, és una descripció, però convindria tenir-la present quan el veredicte es presenta com si baixara del Sinaí. Aquell mateix escàndol, a més, va obligar l’Acadèmia a ajornar el premi i va fer trontollar en un any un prestigi de més d’un segle.

El Nobel, això sí, ven llibres, i és la cosa més honesta que se’n pot dir. Dotze milions de corones per a l’autora, una faixa daurada per a la coberta i, durant unes setmanes, piles a l’entrada de les llibreries on abans no hi havia ni un exemplar. És una operació de mercat, legítima i fins i tot benvinguda, però que no ens la venguen com un judici estètic. I Carson, amb setanta-sis anys i el Princesa d’Astúries a la lleixa des del 2020, no ha estat descoberta per ningú. Ha estat, si de cas, confirmada.

El mèrit real és més modest i més nostre. Carson era inèdita en català fins al 2023, quan Vaso Roto va publicar Decreació, i després hi van arribar tres títols més, tots de la mà de Núria Busquet Molist. Una traductora i una editorial que s’hi van arriscar abans de la trucada, sense travesses i sense esperar-la, quan publicar poesia traduïda era, com sempre, un acte de fe amb factura. A elles, i als lectors que ja la llegien, el Nobel no els ha descobert res. Perquè, segurament, també ells escoltaven el vent.

El Nobel sempre arriba tard. La literatura, per sort, sol arribar abans.

I si un dia el donen a l’autor de l’article que –amb desassossec– he llegit? Aleshores, és clar, serà un premi a la literatura universal i, a més, segur que hi votarà ET l’extraterrestre.

Foto de capçalera: Islàndia. Marek Piwnicki

L'entrada Escoltant el vent ha aparegut primer a Salms.

La vista cansada</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_Dunning-Kruger">Efecte Dunning-Kruger</a> aplicat a la IA: quan utilitzes la IA generativa per a dur a terme una tasca que no sabries emprendre tu sol, augmenta la probabilitat de valorar a l’alça el seu rendiment, atès que és més probable que manques de criteris per a jutjar l’adequació del resultat.</p> <p>És a dir, hi hauria una projecció cap a la màquina del sentiment de superioritat il·lusori que de vegades pot acompanyar la ignorància.</p> <blockquote> <p>Abans de ser reconegut en l'àmbit científic, aquest efecte ja era conegut a nivell popular en refranys com <em>«La ignorància és atrevida»</em>, que expressen el mateix concepte.</p> </blockquote> </article> <article> <h1>On habitarà el poema</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <div class="wp-block-group alignwide avisats-wide-safe is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained"> <blockquote class="wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow"> <p class="wp-block-paragraph"><em>[…] la concentració d’una meditació pacient.</em></p> <cite>T. W. Adorno, <em>Minima Moralia</em>, 1951</cite></blockquote> <p class="wp-block-paragraph">Ha nascut amb la tardor i les primeres pluges, un poema meu, i fa un parell de dies que sembla demanar-me acampar a recer dels aiguats. La primera ocurrència va ser donar-li sopluig al blog, com qui tira mà d’un paraigua. En fi, escrius, hi treballes, té gràcia, i el pas sembla molt senzill: publicar-lo. Però aquesta vegada m’he aturat –ha deixat de ploure– tot just abans d’entrar a l’editor del WordPress, que no és de cap editorial sinó el sistema de publicació d’aquesta web.</p> <p class="wp-block-paragraph">La primera raó és una certa por, que no us vull amagar. Fa mal veure com circulen textos que han passat per propis sense ser-ho. Amb un poema breu com el meu, la còpia semblaria un risc ínfim i, segons com, fins i tot còmic. El dolor, però, no depèn de la mida, i tampoc no consola gens saber que a casa nostra els drets d’autor naixen amb l’obra i que hi ha maneres senzilles –algunes de ben interessants i eficaces– de deixar constància de l’autoria. Conèixer que hi són per protegir els teus textos i no voler passar per aquest tràmit són dues coses ben diferents. En tot cas, no és una raó que em lleve la son i a aquesta primera raó n’he oferit contraarguments amb poemes ja publicats al blog i a les xarxes.</p> <p class="wp-block-paragraph">La segona raó pesa molt més. És un poema que avança amb suspens, creant una certa expectació, i no es resol –si callant, això és possible– fins a la segona estrofa. Aquell silenci entre estrofa i estrofa no és tan sols un espai en blanc: acull l’alè retingut que el lector necessita per arribar sencer a la resolució. Un blog, que sovint es llegeix (si arriba a ser llegit!) de pressa i sense marges, no li’l dona. Més aviat el devora. A la pàgina d’un llibre, en canvi, el poema disposa de tot allò que li fa falta, com ara la mà del lector a sobre.</p> <p class="wp-block-paragraph">Per això el guarde per al llibre nou, el poema. Podria demanar-me si això em fa menys generós amb el món, i la resposta és alhora complexa i nítida: guardar-me’l és, en efecte, no donar-lo –i és, alhora, no deixar de fer-ho. No té ara importància si una cosa compensa l’altra, ni estic segur que calga que ho faça. Per ara, el món es queda sense el poema una mica més de temps, encara que ara mateix torna a ploure. I sobretot: no passa res. Fins i tot potser hi ha qui ho podria celebrar… Sarcasme a banda, escriure ja és, en si mateix, una manera de donar: un poema acabat és una cosa que abans no existia i que ara hi és, a punt perquè algú el trobe algun dia. El món no hi perd res, ni tan sols temps; i el poema, mentrestant, hi guanya. Guanya l’espai que li cal i multiplica versions que el completen, i que jo no li hauria pogut donar amb presses.</p> <p class="wp-block-paragraph">Hi ha poemes que demanen el món immediatament i altres que demanen on han d’habitar. Ja pot ploure que aquest, em sembla, ha canviat d’opinió i ara demana el segon.</p> </div> <p>L'entrada <a href="https://www.porcar.net/2026/10/03/on-habitara-el-poema/">On habitarà el poema</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.porcar.net">Salms</a>.</p> </article> <article> <h1>The Glamour</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p> Christopher Priest, <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/The_Glamour_(novel)"><em>The Glamour</em></a>. Al començament assistim a la penosa rehabilitació d’un pacient amnèsic en un sanatori i això podria haver estat una història d’intriga més o menys convencional. Però cada secció de la novel·la comporta un gir inesperat. I el final, desconcertant, t’obliga a rellegir, si més no, les primeres pàgines… i continuar pensant-hi una estona. La invisibilitat com a fenòmen psíquic? O metàfora existencial?</p> </article> <article> <h1>TARDOR</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi64UI-rsNi8-kjZVnUkLpI9Ed5V5xWPfndWcg_VFDyniAu-sbrjFG5v01IbclIOrHNMM-sM5tZPiBOU5Q62tt0tdAIDFUvjopyjaGx6ZOya-wadXiOnWbK9IS9lgQ-yGG3h5R4cJqcGo-7ViOt05CEUBJMowJ2y9dRIRwsVNjKMlC530FKkLW8yKV8u86L/s800/tardor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La tardor ja ha arribat i ningú se n’ha adonat... <b>Vivaldi</b> hauria encertat dedicant-los un <i>Rèquiem</i> a les estacions, però tampoc tenia una bola de vidre per endevinar el futur al que la gran revolució industrial ens està abocant des de fa dècades. Però els exòtics mandataris de les principals potències del món són negacionistes de la lògica, del canvi climàtic i de la falsa polarització de la ciutadania provocada per les forces del mal. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La tardor era temps de collir figues, ametlles, avellanes, nous, garrofes, safrà, pomes, caquis, magranes, codonys, de collir bolets o de fer confitures, però sobre tot era el temps de les taronges primerenques, de la clementina del terreny, de la mandarina, de la satsuma, de la nulera, de la clemenvila i, per tant, de l’inici de la Prega quan la Plaça de la Vila s’omplia de gom a gom a boqueta nit, perquè els collidors anaven a cobrar el jornal del dia i a llogar-se per a l’endemà, mentre les rosariers estrenaven abric o portaven el vell des de la tintoreria i els xiquets anàvem a escola a peu, a soles, amb pantaló curt, per adquirir anticossos amb els que afrontar tota classe de refredats, alguns fins i tot creuàvem l’antiga carretera nacional quatre vegades al dia, amb set anys!, perquè vivíem de la carretera per amunt: poca broma! </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">En aquell temps les escoles tenien els sostres elevats i no comptaven amb cap sistema de calefacció, si de cas algun xucla-mocs que sempre se li solia escapar al mestre per escalfar un poc l’ambient, però els alumnes solíem anar proveïts de tota classe d’enginys per enganyar el fred que sempre aguaitava en retornar la <b>Mare de Déu de Gràcia</b> a l’Ermitori: tapa-boques, bufandes, gorretes, calcetins grossos, els jerseis de llana fets per la iaia, la samarreta interior apelfà, etc. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">L’any agrícola anava de tardor en tardor, perquè en realitat el mes de setembre, o millor l’octubre, era el gener dels llauradors, quan realment començava l’any nou per a ells, ja que açò del canvi climàtic era totalment impensable i les platges servien encara per refrescar-se, per això “Quan octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat” i no n’hi havia cap hort abandonat, perquè tampoc hi havia res més: ara no queden llauradors a Vila-real, ni un ni cap o sabeu d’algú que visca, exclusivament, del que li paguen per la collita de les taronges? Això, no cap. Ara tenim més varietats de taronges primerenques que citricultors: clemenrubí, oronules, loretina, marisol, arrufatina, nero, clemenules, owari, okitsu, clausellina... </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El canvi climàtic ha arribat per a quedar-se, com la maledicció de la IA (intel·ligència artificial), però la citricultura i certa forma tradicional de vida estan en greu perill d’extinció, com ara les estacions, només hi ha estiu o hivern, blanc o negre, blau o roig, quin món més polaritzat i maniqueïsta, que trist! </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Per la tardor que no us guanye la tristor, vila-realencs, ens hem de reinventar però ja!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: right;">Revista Poble, nº 342, octubre 2026</div><div style="text-align: justify;"><br /></div> </article> <article> <h1>Barcelona íntima</h1> <p>2026-06-11T12:29:43+02:00</p> <figure class="wp-block-image size-large"><a href="https://vicentsanz.wordpress.com/wp-content/uploads/2026/09/img_3603-edited.jpeg"></a></figure> <p class="wp-block-paragraph"></p> <p class="wp-block-paragraph">I és clar que hi ha una Barcelona que és la meua Barcelona, com hi ha sempre una ciutat viscuda, uns llocs i uns carrers, unes places, uns edificis, uns locals que formen part de l’experiència vital i que solen tornar i retornar al cap del temps; uns llocs que et resulten coneguts, en què et reconeixes, que ningú t’ha d’explicar què són ni on són, perquè ja ho saps de fa temps i els tornaries a trobar amb els ulls clucs, perquè en un moment o altre la teua existència hi ha trescat, hi ha fet marrada o estada i te’n queda la memòria del que hi has viscut, que és, al cap del temps, el que t’identifica. </p> <p class="wp-block-paragraph">No soc de Barcelona, però havent-hi viscut, havent-hi treballat en moments diferents, després de 40 anys d’existència, ja me la puc considerar poc o molt també meua. No seré mai un barceloní als ulls dels barcelonins catalans que hi han nascut i es coneixen entre ells com si es tractés d’un poble. Potser aquesta frase sona massa estrident, però podria posar la mà al foc que, almenys, té part de veritat i descriu fidelment la realitat; una realitat que avui per avui s’escola avall pel pendent accelerat de la globalització i la despersonalització cultural i lingüística, de la desnacionalització. En qualsevol cas, no hi ha res que m’impedisca tenir aquesta percepció ni fer-me’n la meua idea, ni tampoc parlar de l’experiència personal malgrat que el pas del temps i la deriva turistificadora vagen erosionant el que abans se solia considerar autenticitat, un concepte que ha estat arrossegat a l’oblit i substituït per l’adotzenament de la modernor capitalista.</p> <p class="wp-block-paragraph">Des del començament, les Rambles han estat l’aparador públic d’una ciutat de badocs i tafaneres que trobaven en l’activitat d’escrutar el proïsme una distracció carregada de possibilitats a causa de la fauna humana i de la densitat que assoleix sempre en aquest espai urbà. A començaments dels anys 80, quan era en aquella etapa que ara en diuen de secundària, ja vaig posar els peus a la plaça Reial, que aleshores em semblava ben bé el mercat del vici. Entre aquell lloc estrany, on homes s’arremolinaven fent un rogle impenetrable ves a saber amb quines intencions, i l’autèntic punt de trobada del Cafè Zurich, a la cantonada amb la plaça de Catalunya, vaig fer les primeres passes per Barcelona com a persona lliure. Uns anys més tard, quan ja campava per aquests verals, de vegades sortir volia dir fer cap amb metro a la plaça de Catalunya i recórrer el carrer Pelai, seure al Zurich i veure passar la gent, resseguir les pantomimes dels pallassos que imitaven algú seguint-lo una estona sense que se n’adonés, o sortir per les escales mecàniques i baixar rambla de Canaletes avall fins al carrer de Portaferrissa i perdre-s’hi badant entre aparadors, entrar a les galeries Portaferrissa, que tenien un dromedari a l’entrada i un bar a la primera planta, que donava a l’interior de l’illa. Aquell recorregut abocava al carrer del Pi, on la xarcuteria La Pineda era un lloc d’una altra època que havia resistit el pas del temps, on es venia absenta i botes de vi, amb un aparador amb barres de moixama, amb piles de llaunes que feia la impressió que hi fossin des de sempre. S’hi podia prendre una tapa del que volguesses en unes poques tauletes tronades, envoltat de vitrines amb ampolles de tot tipus. Encara més tronat era el bar El Portalón, al carrer dels Banys Nous, un catau amb les parets negres de sutge i unes botes de vi entrant a mà dreta, d’on se servia un vi fluix de gust en topins d’obra. Al Portalón s’hi aplegava un personal a mig camí entre el hipisme i la marginalitat de la ciutat vella, entre l’underground i la descomposició social. Molt més lluminós era el bar del Pi, a la plaça de Sant Josep Oriol i era una sort poder-hi seure. Al costat, hi havia la farmàcia Dr. Clapés, més antigament coneguda amb el nom de Botica Central, amb aquella placa ceràmica de Josep Miracle que fa esment de la relació amb Àngel Guimerà, que té estàtua de bronze dedicada en aquesta plaça, una d’aquelles estàtues tan de Barcelona, ubicada a l’altura del vianant i integrada plenament en el paisatge urbà i en el mercat d’art de cada cap de setmana. Avui, la farmàcia Dr. Clapés és una gelateria, que això no obstant ha conservat a la façana la ceràmica de Josep Miracle. Passant per davant de l’església del Pi es pot anar cap a Petritxol travessant la plaça o bé resseguir una altra vegada fins a les rambles per Cardenal Casañas. Si es pren aquest segon camí, es fa cap al pla de la Boqueria, on hi ha aquell mosaic de Miró i l’anomenada casa dels Paraigües, que crida l’atenció pel seu estil orientalista, ben exòtic en aquest entorn urbà. Més avall, la terrassa del Cafè de l’Òpera és una altre bon lloc per seure a veure passar la gent. </p> <span id="more-2706"></span> <p class="wp-block-paragraph">El paisatge humà d’aquests llocs ha canviat molt. Des de pocs anys després d’aquelles Rambles en què Ocaña, Nazario i companyia havien protagonitzat les seues performances, quan encara hi havia <em>El Víbora</em> reflectint aquell ambient social, fins a avui, ha passat molt de temps i la ciutat ha evolucionat cap al negoci turístic fent bo el lema <em>Barcelona, la millor botiga del món</em> i esborrant progressivament els locals tradicionals, on es podia demanar uns seitons fets al mateix establiment, posem per cas, i ha anat substituint-los per establiments marcians, que pots trobar en qualsevol altra banda, que venen una cuina rebordonida com si fos exòtica o de mestissatge. Això o establiments orientals. En poso un exemple. A la façana de Llobregat de l’avinguda de Sarrià, entre Londres i Josep Tarradellas, un lloc de l’Eixample ben considerat, on vaig viure durant un temps, hi ha ara mateix un kebab, un súper Spar, una braseria peruana, un restaurant <em>napolitano</em>, un altre de coreà, un mexicà de burritos, un forn MacXi Pa i un japonès de ramen, només per fer esment dels establiments on s’hi pot trobar menjar. Fixem-nos que només el súper i el forn de pa venen a ser establiments on poder trobar menjar d’aquí. I és ben bé un tros de carrer que tinc en molta consideració. En l’època que el vaig habitar, la família vam acabar reincidint al BarcelonaliM, a Villarroel, un restaurant que combina cuina catalana i italiana, molt acollidor, i és quan volem reunir-nos al voltant de la taula a Barcelona, que hi solem anar la família i les seues amistats. Després de tot, és a poques cantonades de l’Hospital Clínic, al mateix carrer, aquell monstre de la salut que durant tants anys, va formar part de la família com si ens conguéssem de tota la vida. </p> <p class="wp-block-paragraph">Hi va haver un temps, ja llunyà, que vaig visitar assíduament la Casa de Convalescència de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al carrer del Carme. Va ser durant els dos darrers cursos de la llicenciatura de Filologia Catalana, per les pràctiques que hi feia com a estudiant per a les tasques d’introducció i lematització del Diccionari del Català Contemporani, que dirigia en aquell moment el Dr. Rafel, professor de Fonètica i Fonologia a la Facultat de Filologia de la plaça Universitat, una figura que des de la llunyania veig ara com un noucentista molt estirat, molt seriós, rigorós i absolutament compromès amb la llengua catalana. Érem un grup d’estudiants de Filologia i ens van assignar a la sala que avui ocupa la secretaria general, al primer pis, entrant a mà dreta de la recepció. El punts de treball eren terminals d’ordinador amb la pantalla negra i verda. El Dr. Rafel va fer-nos una visita guiada per explicar-nos amb quins recursos comptava el projecte. A la planta baixa hi havia el servidor, gros com un generador d’electricitat, comprat expressament als EUA. Va ser la primera vegada que cobrava un sou per treballar i vaig tenir la sensació d’estar contribuint a crear alguna cosa positiva per al meu país. Aquell entorn i l’entusiasme dels estudiants i dels treballadors de la casa que participaven en el projecte el recordo amb emoció. El fet de treballar per a una institució tan valuosa com l’IEC, en aquell edifici històric, amb la Biblioteca de Catalunya a la vora, amb aquell pati o claustre d’un barroc equilibrat, tenia i va tenir un valor personal molt important. Tot el complex de l’antic hospital, malgrat un entorn urbà de vegades molt degradat, té un valor incalculable per a la ciutat. </p> <p class="wp-block-paragraph">Per acabar, he de fer referència al palauet Fígols, l’edifici annex al Departament d’Educació, on he treballat en els darrers deu anys abans de la jubilació. Deu ser de les poques mostres d’arquitectura civil que van sobreviure a la urbanització de la Via Augusta quan es va soterrar el tren a Sarrià, bastant després que Sant Gervasi hagués passat a ser un barri més de Barcelona. La finca era propietat del comte de Fígols, de la família Olano, d’origen basc. José Enrique de Olano y Loyzaga era un magnat miner del carbó, que tenia explotació a Fígols, al Berguedà. Alfons XIII li va concedir el títol nobiliari. En aquesta finca de Sant Gervasi hi tenia una torre amb aires de castell medieval. L’edifici annex, més petit que la torre medievalitzant del comte, va ser un regal seu a la seva filla Mercedes de Olano y Jalón, casada el 1928 amb l’empresari Ignasi de Coll i de Caralt. Més tard, al 1941, l’edifici va ser llogat per ubicar-hi l’escola Virtèlia, que s’hi va estar fins al 1960. Aquell any o posteriorment, la finca va passar a mans de la IBM, que va fer enderrocar el castell per construir-hi l’edifici actual, radicalment diferent, que va entrar en funcionament el 1975. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat s’hi va traslladar el 1995 i les dependències de l’escola ubicada al palauet devien convertir-se aleshores en el que són actualment. Així, el Departament d’Ensenyament, va ubicar els serveis centrals a l’edifici de la IBM i els seus consells al palauet o annex. Des de 2016 a 2026 vaig treballar com a tècnic docent a la secretaria del Consell Escolar de Catalunya, avui Consell d’Educació. En tres etapes anteriors, des de 2000, també havia treballat a l’edifici principal, en altres serveis. Entre els treballadors de la casa, és habitual, del palauet, dir-ne el xalet i, de l’edifici principal, la casa gran. Així com la casa gran no té cap encant i tothom n’atribueix la idea a la IBM americana per més que l’edifici va ser dissenyat inicialment per Joan Antoni Coderch i de Sentmenat, el xalet conserva l’aire senyorial original, del tot adient amb l’entorn del jardí que l’envolta. Avui, uns pins altíssims que hi havia, ja han passat també a la memòria. Des del meu punt de treball, veia l’avet que hi ha a l’esquerra de la façana, la qual cosa em feia evocar cada dia el poema “<a href="https://catalaalcata.blogspot.com/2013/02/josep-carner-arbres.html">A un auró</a>” del llibre <em>Arbres</em> de Josep Carner, que havia treballat a classe, a Premià de Mar.</p> <p class="wp-block-paragraph"></p> <p class="wp-block-paragraph"></p> <p class="wp-block-paragraph"></p> <p class="wp-block-paragraph"></p> <p class="wp-block-paragraph"></p> <p class="wp-block-paragraph"></p> </article> <article> <h1>Nostàlgia del futur</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjljhjV2Y9EIo-87m1L3312fmBb11oJfD5nQ5LuJcgkX2M35zKOINZrQjs9gAbHXqa39eDdtmLnWx_m72ZGTQ1XIuB3oolNw3oglPJLe_1GtLC6fd_1DBoHvDRkjWfXShFhLWn-LjURNh6YsNCNfKZCp-ZSJqTGWGTgaaXCBu6E1REwQ9k03YHolGkyOXI/s397/de-gran-vull-ser-una-casa.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>De gran vull ser una casa</i><br />Autora: Aina Fullana Llull<br />Bromera<br />Alzira, 2026<br />165 pp.</span><br /><br /> Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) va publicar la seua primera novel·la, <i>Els dies bons</i>, en 2021. Ja aquell text era colpidor i literàriament remarcable. Era una història familiar. El pare, drogoaddicte des de l’adolescència, troba un poc de pau en el seu matrimoni. La mare, menys sociable que el pare, suporta en silenci la pertorbació marital fins que ja no pot més i es divorcia. Serà en la filla, finalment, on recaurà la missió de reconstruir la memòria familiar. Aquesta filla primer es refugia en una concepció massa idealitzada de l’amor i després en una espiral d’autodestrucció promíscua. La pau només vindrà quan podrà fer les paus amb son pare i descobrir el poder expiatiu i transformador de la literatura. <br /> <i>De gran vull ser una casa</i> és la continuació lògica, moral i literària, d’aquell món familiar trasbalsat, dissonant i punxegut de <i>Els dies bons</i>. També ací trobem una protagonista, Emma, amb un pare absent (aquesta vegada sense addiccions) ¡ una mare que no acaba d’entendre’s massa bé amb la seua filla. <br /> Emma té un brot psicòtic i ha de ser internada en un psiquiàtric. Una part de la novel·la hi transcorre. És el seu món el que es desplega al llarg de les pàgines del relat, la seua afició a la pintura, la dificultat per a relacionar-se amb els altres (i amb ella mateixa), l’enyorança de l’estima que li regalaven els seus avis, el gran naufragi de l’amor (amb homes i amb dones). <br /> Si alguna cosa té <i>De gran vull ser una casa</i> és una llengua literària poderosa (atenta al batec del mallorquí col·loquial) i una manera de narrar amb sobrietat i precisió. Un estil poètic que parteix de la simplicitat per suggerir fondàries d’interés:</p><p style="margin-left: 40px; text-align: left;"> “A la mar, quan plou, només se sent l’aigua batejant l’aigua. Els trons es confonen amb les ones que copegen les roques i d’enfora no saps si són ones o trons. El món es torna negre d’aigua. Llavors no hi ha res més que el món fet aigua; només plou. M’agradaria ser la mar, quan plou”.</p><p> Emma, que de poder triar hauria optat per “no néixer” (com Cioran), sent nostàlgia per “un futur en què mirar enrere sigui agradable”. I és que la seua vida és difícil de suportar, però també el teló de fons on es desenvolupa –la transformació irreversible de Mallorca en un decorat postís per a turistes- té un altre punt d’angoixa i d’amargor.<br /> És difícil empatitzar amb la protagonista d’un relat així. Però no hi ha cap dubte que Emma, com a personatge, és viu i versemblant. L’autora pot estar ben satisfeta de la seua creació. </p><p style="margin-left: 80px; text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara</i>, 26-9-2026<br /><br /><br /></p> </article> <article> <h1>Cova de les Mans</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <div id="fws_6ab44f3a497c6" data-column-margin="default" data-midnight="dark" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row" style="padding-top: 0px; padding-bottom: 0px; "><div class="row-bg-wrap" data-bg-animation="none" data-bg-animation-delay="" data-bg-overlay="false"><div class="inner-wrap row-bg-layer" ><div class="row-bg viewport-desktop" style=""></div></div></div><div class="row_col_wrap_12 col span_12 dark left"> <div class="vc_col-sm-8 wpb_column column_container vc_column_container col no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div id="fws_6ab44f3a4e24d" data-midnight="" data-column-margin="default" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row inner_row" style=""><div class="row-bg-wrap"> <div class="row-bg" ></div> </div><div class="row_col_wrap_12_inner col span_12 left"> <div class="vc_col-sm-12 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1790195503334 poemes_encarats" > <h3>Cueva de las Manos</h3> <p><em>Margherita Guidacci</em></p> </div> </div> </div> </div> </div></div><div id="fws_6ab44f3a4eaa4" data-midnight="" data-column-margin="default" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row inner_row" style=""><div class="row-bg-wrap"> <div class="row-bg" ></div> </div><div class="row_col_wrap_12_inner col span_12 left"> <div class="vc_col-sm-12 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1790162740897 poemes_encarats" > <p>Germans humans que vau viure<br /> deu mil anys abans que nosaltres, a l’estepa<br /> de la Patagònia, caçant el guanac<br /> i el nyandú, i us refugiàveu potser<br /> en coves com aquesta de brutals<br /> tempestes australs, vingudes dels Estrets<br /> encara no de Magallanes, quin salt<br /> al cor el descobriment<br /> d’aquestes empremtes vostres, aquestes mans<br /> que des del principi dels temps s’estenen cap a nosaltres!<br /> Categòric, el gest fa que ens aturem. Tot i això<br /> nosaltres no sabem interpretar-lo. És un alegre<br /> senyal de salutació? O el desesperat<br /> últim adéu de nàufrags que l’onada<br /> enfonsa? En quin dels missatges contraris<br /> vau pensar? O en un altre encara: un ritual, un joc?<br /> Tot ens ho podeu mostrar al vostre<br /> palmell obert i nosaltres tot ho acollirem,<br /> sense forçar en cap sentit<br /> el vostre enigma. Ja que certament<br /> la vostra vida va conèixer alegria<br /> i tragèdia, com tota vida, com la nostra,<br /> per tant, també nosaltres en recíproca ofrena<br /> aquí us mostrem el que som: efímers<br /> com vau ser vosaltres i tan amenaçats<br /> (si bé per forces diferents) que de nosaltres<br /> potser ni tan sols en quedarà en el futur<br /> cap pàl·lida empremta en una cova.<br /> Expresseu-vos-hi, doncs! Som fulles<br /> del vostre mateix arbre, despreses<br /> més tard pel mateix sospir de la tardor,<br /> que tot ho empeny en una diagonal<br /> semblant a aquella que vau traçar. I al cel<br /> les mateixes estrelles que van brillar<br /> sobre la vostra caiguda encara brillen<br /> sobre la nostra, i mai<br /> de vosaltres ni de nosaltres en van ser conscients:<br /> el nostre món un volva invisible<br /> a llur distància, i ni tan sols un batec<br /> del seu temps immens l’interval<br /> d’aquells deu mil·lennis que ens separen.</p> </div> </div> </div> </div> </div></div><div class="divider-wrap" data-alignment="default"><div style="margin-top: 0.5px; height: 1px; margin-bottom: 0.5px;" data-width="100%" data-animate="yes" data-animation-delay="" data-color="default" class="divider-border"></div></div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1790195631526 font_14px" > <p style="text-align: left;">«Cueva de las Manos» és un poema de la poeta florentina <a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Margherita_Guidacci" target="_blank" rel="noopener">Margherita Guidacci</a> amb traducció de Marta Vilardaga i Josep Porcar, inclòs a l’obra antològica <a href="https://www.salze.cat/producte/neurosuite-de-margherita-guidacci/" target="_blank" rel="noopener"><em>Neurosuite</em></a>, Salze Editorial, 2026. A la web de Salze podeu <a href="https://www.salze.cat/2026/04/15/guidacci-diu-neurosuite/" target="_blank" rel="noopener">escoltar recitacions de la poeta</a>.</p> </div> </div> </div> </div> <div class="vc_col-sm-4 wpb_column column_container vc_column_container col no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="img-with-aniamtion-wrap center" data-max-width="100%" data-max-width-mobile="default" data-shadow="none" data-animation="fade-in" > <div class="inner"> <div class="hover-wrap"> <div class="hover-wrap-inner"> <a href="https://www.porcar.net/fitxers_salms/2026/09/Cueva_de_las_manos_Santa_Cruz_Patagonia_Argentina.jpg" class="pp center"> </a> </div> </div> </div> </div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1790163462809 font_14px" > <p><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Cueva_de_las_Manos">Cueva de las manos</a> (Santa Cruz, Argentina)</p> </div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1790195446110 font_10px" > <p>Cueva de las Manos. Fratelli umani che siete vissuti / diecimila anni prima di noi, nella steppa / di Patagonia, cacciando il guanaco / e il nandù, riparandovi talvolta / in grotte come questa da crudeli / tempeste australi, venute dagli Stretti / non ancora di Magellano, quale tuffo / al cuore, la scoperta / di queste vostre impronte, queste mani / che dal fondo del tempo a noi si tendono! / Imperioso ci ferma il gesto. Eppure / noi non sappiamo interpretarlo. È un cenno / festoso di saluto? O il disperato / ultimo addio di naufraghi che l’onda / sommerge? A quale degli opposti messaggi / pensaste? O ad altro ancora: un rito, un gioco? / Tutto potete porgerci sul vostro / palmo aperto e noi tutto accoglieremo, / senza forzare in una direzione / il vostro enigma. Poiché certamente / la vostra vita conobbe allegria / e tragedia, come ogni vita, come la nostra, / ecco, anche noi in vicendevole offerta / qui vi porgiamo ciò che siamo: labili / come voi foste e tanto minacciati / (benché da forze diverse) che di noi / forse nemmeno resterà in futuro / qualche pallida impronta in una grotta. / Esprimeteci, dunque! Siamo foglie / del vostro stesso albero, staccate / poi dallo stesso soffio dell’autunno / che tutto spinge in una diagonale / simile a quella che tracciaste. E in cielo / le medesime stelle che brillarono / sulla vostra caduta ancora brillano / sulla nostra, né mai / di voi o di noi furono consapevoli: / il nostro mondo un bruscolo invisibile / alla loro distanza, e neanche un battito / del loro immenso tempo l’intervallo / di quei dieci millenni che ci separano.</p> <p><em>Anelli del tempo </em>(1993)</p> </div> </div> </div> </div> </div></div> <p>L'entrada <a href="https://www.porcar.net/2026/09/23/cova-de-les-mans/">Cova de les Mans</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.porcar.net">Salms</a>.</p> </article> <article> <h1>God told them to sell crypto. Their investors lost everything.</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://www.technologyreview.com/2026/09/10/1143588/indxcoin-god-regalados-sell-crypto-investors-lost-everything/">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/09/19/god/">aquest apunt</a></p> <p>Déu els va manar casar-se, comprar-se una casa, tenir fills. Després els va dir que havien de crear una criptomoneda i difondre-la en cercles evangèlics. Ho van aconseguir, mitjançant els serveis d’uns programadors indis, i van arruïnar un munt de cristians. Ell escoltava la veu en qualsevol lloc i moment del dia. Ella, sobretot, mentre es dutxava. Per a mi que no era Déu.</p> </article> <article> <h1>Avisats, doncs tranquils</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <div class="wp-block-group alignwide avisats-wide-safe is-layout-constrained wp-block-group-is-layout-constrained"> <blockquote class="wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow"> <p><em>No hi ha vida justa possible dins d’una vida falsa.</em></p> <cite>T. W. Adorno, <em>Minima Moralia</em>, 1951</cite></blockquote> <p class="wp-block-paragraph">Diuen que un enginyer ha deixat Anthropic advertint que la intel·ligència artificial que ell mateix ajudava a desenvolupar <a href="https://news.google.com/search?q=Anthropic%20investigador%20dimissi%F3%20intel%B7lig%E8ncia%20artificial">ens podria matar a tots</a> abans que s’acabe la dècada. La notícia m’ha arribat amb una estranya sensació de <em>déjà vu</em>, com si ja l’haguera llegida abans amb un altre nom i un altre fantasma: el del botó roig que, durant quaranta anys de Guerra Freda, ens va tindre a mitja hora exacta de fer-nos saltar tots pels aires; el del termòmetre planetari que puja i que, pronostiquen, ja no recularà; el d’un virus microscòpic que ens va ensenyar –o això van publicitar– que un sol vol d’avió basta per a portar la pesta d’un continent a l’altre en un tres i no res. Cada generació té les seues profecies particulars, i totes s’assemblen en una cosa: arriben amb data de caducitat i amb <a href="https://www.google.com/search?q=intitle:%2210%25%22+OR+intitle:%2210+percent%22+Anthropic&tbm=nws">percentatges</a> –deu, vint, seixanta per cent– que sonen científics encara que ningú no sàpiga ben bé d’on ixen.</p> <figure class="wp-block-image alignright size-large is-resized avisats-inline-img" style="width: 380px;"></figure> <p class="wp-block-paragraph">No cal restar-ne importància, a cap d’elles. La Guerra Freda va ser real, el canvi climàtic ho és, i la pandèmia ho va ser fins als ossos. Tampoc no se n’ha de restar a la intel·ligència artificial, perquè, especulacions a banda, no tenim raó per pensar que el seu propi enginyer menteix quan diu que li fa por. El que em costa cada vegada més de creure és una altra cosa: que aquest crit d’alerta, com més fort se sent, menys compromet ningú a fer-hi res. És l’obvietat insòlita de la nostra època –permeteu-me robar-me a mi mateix <a href="https://www.porcar.net/2010/12/20/les-obvietats-insolites/">l’expressió</a>–, aquesta hàbil manera de vendre com a revelació escandalosa allò que tots ja sabíem, sense que la revelació canvie mai res del que ve després.</p> <p class="wp-block-paragraph">Perquè, qui ha anat mai a presó per contribuir decisivament a incrementar l’escalfament global? Són comptats els casos en què executius petroliers han respost civilment per dècades d’ocultació deliberada. I durant quaranta anys de risc nuclear real, la nostra seguretat va dependre molt més d’un joc de daus carregats que de cap prudència institucional demostrable. L’alarma mediàtica –ara amb un percentatge d’extinció, adés amb un altre– funciona, sospite, no com una crida a l’acció sinó com una mena d’assegurança moral: dir-ho ben fort avui permet dir demà «ja ho vaig avisar», sense que això obligue ningú, mentrestant, a canviar res. És l’equivalent col·lectiu d’aquell que es queixa molt de la seua salut però mai visita el metge: la queixa hi substitueix el remei, i tots quedem tranquils perquè, si més no, tu, algú ja ho va dir!</p> <p class="wp-block-paragraph">I no és casualitat, doncs. Perquè el poder de decidir de veritat –limitar, auditar, fer pagar– mai no ha sigut del tot a les mans de qui n’acaba pagant els plats trencats, i cada volta ho és menys: ni la ciutadania hi pinta gran cosa, ni els estats, que actuen més com a majordoms que com a àrbitres de les grans corporacions. Quan qui hauria de regular depén, econòmicament i políticament, de qui hauria de ser regulat, l’estrident i alarmista declaració d’emergència es converteix en l’única manera de «fer alguna cosa» que no li costa res a qui de veritat mana. Alarmar-se ix gratis; regular, auditar i fer responsables civilment les empreses, no. Per la qual cosa, resulta evident, això últim és exactament allò que mai no acaba passant.</p> <p class="wp-block-paragraph">Així que la propera vegada que un titular ens regale –amb llacet ben vermell– un nou percentatge d’extinció, jo em preguntaria, abans que res, dues coses ben senzilles: qui hi guanya, amb l’espant, i qui, mentrestant, continua sense haver de respondre de res i per res. Avisats! Doncs tranquils. I camí a l’extinció. Que descanse, almenys, la consciència.</p> <style> .avisats-wide-safe{ max-width: min(1100px, 92vw) !important; margin-left: auto !important; margin-right: auto !important; } @media (max-width: 600px){ .avisats-inline-img.alignright{ float:none; display:block; margin-left:auto; margin-right:auto; width:85% !important; max-width:380px; } } </style> </div> <p>L'entrada <a href="https://www.porcar.net/2026/09/10/avisats-doncs-tranquils/">Avisats, doncs tranquils</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.porcar.net">Salms</a>.</p> </article> <article> <h1>COMENÇA EL CURS... ELECTORAL</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjK75QYOLAYSUU8YKG5JKOawrzFaX91IxaNbUxFfARWJCrANXtUv6u7uZ99opQr1O7pq84ZC4fyD1ESp707dGdxrjGlRxzZP5FveynwDX0x65yyLd-KN3ApLtobv-nfDjyAXEEjySr_73ZN98fk09N3K7M3MgtIj2gcHVkE5mCs0_03mLfp8IlMsFuS1gJr/s872/pol%C3%ADtics.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El curs 2026-27, a banda del malestar dels docents i dels sanitaris -que continua amb major o menor intensitat, segons territoris-, ha començat amb certa olor electoral perquè, si ningú ho remèdia, se convocaran Eleccions Generals, pot ser abans d’abril, Eleccions Municipals per al 23 maig -on, de fet, ja tenim aprovat el calendari fester del 7 al 17, dilluns, de maig- i també Eleccions Autonòmiques per a la mateixa data, si el Molt Honorable President, <b>Pérez Llorca</b>, no les avança per fer-les coincidir amb les generals. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Aquest curs electoral preocupa, sobre tot, als que viuen de la sopa bova de la política amb minúscules que en són molts, massa diria jo! I, naturalment, també preocupa als fanàtics de dreta i d’esquerra perquè pronostiquen l’Apocalipsi si no guanyen els seus. Finalment, hi ha la gent moderada, llegida i democràtica, tant progressista com conservadora, que continua immersa en el pèndol que va de l’abstencionisme a l’escepticisme militant perquè aspira, innocentment, a una classe política més responsable, preparada i, per suposat, menys corrupta: d’entre tots els partits polítics que han tingut responsabilitats de govern, tant estatals com autonòmiques, qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra! </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A nivell estatal, la cosa està complicada perquè ha passat de llarg l’època de les majories absolutes i la confiança cega en un gurú o líder diví amb els peus de fang i, qualsevol que siga el resultat, s’haurà de pactar amb Vox, amb Bildu, amb Junts o amb el Sursumcorda: tota l’oposició a <b>Pedro Sánchez</b> s’haurà de tragar tants anys de crítiques, la majoria fora de lloc, si arriben a tenir responsabilitats de govern sense majoria absoluta que, a més, sol ser darrerament el més habitual. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A nivell autonòmic, el PP pot repetir mandat o no, segons quin siga el preu que els votants li facen pagar pels seus grans pecats, és a dir, la nefasta gestió de la DANA i les retallades en Educació i Sanitat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A nivell local, encara que tots ens coneixem i sabem que Vila-real segueix creixent amb els problemes vials de sempre, la tercermundista estació de Renfe i els problemes econòmics i de funcionament de Ca la Vila, hi ha la incògnita dels lideratges: continuarà <b>Benlloch</b> al capdavant dels socialistes, hi haurà renovació a Compromís per acompanyar <b>Maria Fajardo</b>, serà <b>Casabó</b> el líder carismàtic que el PP necessita, es mantindrà Vox, tornarà Podem, trauran algun vot els autònoms? Són preguntes que, ara mateix, recent iniciat el curs electoral, tots o quasi tots ens fem i que es resoldran a poc a poc. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, el més important continua sent la precarietat dels salaris, l’encariment de les coses bàsiques de la vida (alimentació, energia, vivenda, etc.), la marginació dels valencians per l’infrafinançament estatal i l’autoodi autonòmic per la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra televisió d’Àpunt, cada vegada més murciana (amb tots els respectes pels nostres veïns) i, sobre tot, el creixement dels terraplanistes de la política pertot arreu. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Bones festes de la Mare de Déu de Gràcia i molt de coneixement!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span>Revista Poble nº341, setembre 2026.-</span></div> </article> <article> <h1>Viatge interior visitant el Japó</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivUFe9l__LGOE5V6HlVzrFIbsQTR0VM6Zog8bIefOAJ1-UBVp0RS5XhBByX_j_PKHRDpGNvkUB0N4-tXd5MZ8AvZD1tndSwU82LAeOHX1hRLNqCwoAw48HTCJVZ7meINyIAh7I_TaPrXxEMmx1TPuQhq_Js3HJO8V1_PUcCl41Yv1M_D3PYAajzjWHFIs/s1847/Antoni%20G%C3%B3mez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">ANTONI GÓMEZ (2026). <i>Pregaré per vosaltres sota el cel de Tòquio.</i> Benicarló. Onada edicions.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Un mes després de la dana de València del 29 d’octubre de 2024 Antoni Gómez inicia un viatge al Japó que de bon principi li planteja una sèrie de dubtes. És un viatge organitzat a un país que pensava que seria una exaltació de la societat de consum, però al mateix temps sempre li havia interessat tot tipus d’art japonès. La seua dona l’incita a escriure un dietari del viatge però ell creu que quinze dies no havien de donar per a fer literatura. Tot i això, mentre sofreix les molèsties del viatge, va llegint un manual d’història del Japó.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Però ben aviat l’autor comença a redactar un dietari, a fer literatura d’allò que veu. La primera parada és Kyoto, li crida l’atenció una cosa que crec que a tots els valencians ens la cridaria, el silenci i la netedat dels carrers. Ací ens presenta els companys de viatge, es fixa sobretot en un home gran i solitari, que després sabrà que és un catedràtic d’institut de Filosofia jubilat, aparentment sembla desconnectat, però en realitat és el més connectat de tots. En la visita al santuari sintoista de Shimogamo – jinja un dia amable de desembre, l’encant del lloc es trenca pel grall dels corbs, que el porta pensar en els nens morts en la dana de València, això serà una constant del llibre, sovint, en les diverses visites, s’aïlla del grup i pensa en les víctimes de la tragèdia valenciana, però també recorda episodis passats de la seua vida. Una altra parada en Kyoto és la porta medieval de Rashomon, un lloc deteriorat amb el temps, i ara convertit en refugi de gent marginal, això el porta a recordar la pel·lícula d’Akira Kurosawa del mateix nom, molt dura però de final esperançador.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En la visita al temple Kinkaku – ji arrastra el síndrome del protagonista de la novel·la de Yukio Mishima, no pot deixar de pensar en la desgràcia de València. Recorda que aquest escriptor es va suïcidar fent-se l’harakiri, i que el seu pare no volia que fóra escriptor i li destruïa els manuscrits,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>establint un paral·lelisme amb ell mateix, perquè al seu pare li molestava que li agradara llegir. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La visió d’uns ancians que recullen fulles seques pel carrer per fer front a la solitud en una societat molt envellida, el porta a pensar en els ancians arrastrats per la dana mentre estaven tranquil·lament asseguts en el sofà de casa i també en les iaies dels anys 60 i 70 que de joves havien viscut la guerra, tot i que analfabetes, eren depositàries de la saviesa popular i aguantaven la casa.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el passeig pel barri de Gion, lloc que s’ha caracteritzat per ser el barri de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">geishes</i>, ens mostra els problemes que ha causat la pel·lícula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memòries d’una geisha</i>, que fa que milers de turistes van a la caça de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">geishes</i> per fotografiar-les. En realitat la pel·lícula manipula la vida d’una de famosa, Mineko Iwasaki, de qui l’autor ha llegit la biografia i ens la conta.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En la visita a la casa Muri – an fundada pel mariscal de camp Meiji Yamagata Aritomo (1838 – 1922), que va obrir la porta a l’occidentalització del Japó, medita sobre el contrast entre la bellesa del jardí les conspiracions polítiques que va albergar. Ací es queda absort pensant en el poeta Matsuro Bashô, establint una relació amb Sant Joan de la Creu i els patiments que els dos van sofrir.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">De vegades la realitat no és el que sembla, a la ciutat de Nara els parcs públics estan plens de cérvols, sembla un paratge ideal i màgic, però descobreix que aquests animals poden arribar a ser pesats i fins i tot perillosos. Això el porta a pensar en el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Homenatge a Catalunya</i> de George Orwell, en el contrast entre els ideals dels joves que de les brigades internacionals i la realitat amb la que es van trobar. També en les lectures<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de joventut i els ideals que representaven, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Siddhartha</i> de Hermann Hesse, o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Així parlà Zaratustra</i> de Nietzsche i la realitat que s’ha trobat després.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En la visita a Hiroshima, recorda l’horror que va viure aquesta ciutat, i fa referència a l’escriptor Kenzaburô Ôé que va escriure com va ser el després de l’explosió nuclear. Una vegada més el pensament sobre aquella catàstrofe el porta a pensar amb els xiquets morts a causa de la dana.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpLast" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el viatge d’Hiroshima a Tòquio, en l’anomenat tren bala, en passar per davant de la muntanya Fuji, recorda que als seus peus hi ha l’anomenat bosc dels suïcides, un bosc on acudeixen molts japonesos a llevar-se la vida, això el porta a pensar en autors que s’han suïcidat com Gabriel Ferrater, Stefan Zweig i sobretot la poeta russa Marina Tsvetàieva, i a partir de la seua història recorda la barbàrie del nazisme i del comunisme.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoTitle" style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Antoni Gómez també es crea imatges a través de les lectures, així una jove japonesa li crida l’atenció per la seua extraordinària bellesa, això el porta pensar en un personatge de Yasunari Kawata i a reflexionar sobre la bellesa.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpFirst" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">A l’estació de Shibuya a Tòquio recorda la bonica història del gos Hachikô, que tots els dies acompanyava el seu amo i l’esperava fins que tornava, però un dia no va tornar, i la gent de l’estació el va anar cuidant durant molts anys, fins i tot li van fer una estàtua .<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el parc Uomo de Tòquio hi ha l’estàtua de Takamori, que segons el guia va ser l’últim samurai, això el porta a recordar una desgraciada història de la guerra civil espanyola, quan 46 homes de la 84ª Brigada Mixta de l’Exercit Popular que el desembre de 1937 van conquerir Terol, van ser afusellats per l’exèrcit de la República perquè després d’haver passat un dia de permís a Rubielos de Mora, es van negar a tornar al front, perquè estaven completament esgotats. Estan enterrats en una fosa comuna sense, encara avui, cap mena de reconeixement.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el viatge de tornada a València mentre escolta una cançó d’Aretha Franklin té un doble sentiment d’alegria perquè li recorda la seua infantesa, però al matreix té un sentiment trist perquè recorda aquells que ja no hi són. I una vegada més el sentiment el porta a la literatura, en aquest cas <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tòquio Blues</i> d’Haruki Murakami.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Finalment troba sentit al que ha escrit perquè pensa que aquest dietari ha estat escrit contra l’oblit de les persones mortes per la dana de València. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Però més enllà d’aquesta lloable intenció, Antoni Gómez demostra ser un bon coneixedor de la cultura japonesa, la literària i la cinematogràfica. A banda de les històries a què fem referència en aquest article, el lector en trobarà moltes més, bellament escrites. Així mateix veurem que la literatura i la vida, són dos elements que van necessàriament units. I que el viatge no és només el paratge o la gent que un veu, sinó també el viatge interior, allò que ens aporta emocions i que com en aquest cas som capaços de transformar-les en literatura. <o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p> </article> <article> <h1>Solsida poètica</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <div><p style="text-align: justify;"><style type="text/css">.Normal { margin:1.0pt; margin-top:1.0pt; margin-bottom:1.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Roman"; font-size:10.0pt; color:Black; font-weight:normal; border:none; }h1 { margin:1.0pt; margin-top:12.0pt; margin-bottom:3.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Sans"; font-size:18.0pt; color:Black; font-weight:bold; border:none; }h2 { margin:1.0pt; margin-top:12.0pt; margin-bottom:3.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Sans"; font-size:16.0pt; color:Black; font-weight:bold; border:none; }h3 { margin:1.0pt; margin-top:12.0pt; margin-bottom:3.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Sans"; font-size:14.0pt; color:Black; font-weight:bold; border:none; }.tm5 { line-height:150%; text-align:justify; }.tm6 { margin:1.0pt; margin-top:1.0pt; margin-bottom:1.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Roman"; font-size:10.0pt; color:Black; font-weight:normal; border:none; line-height:150%; text-align:justify; }.tm7 { font-family:"Times New Roman"; </style> <style type="text/css">.Normal { margin:1.0pt; margin-top:1.0pt; margin-bottom:1.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Roman"; font-size:10.0pt; color:Black; font-weight:normal; border:none; }h1 { margin:1.0pt; margin-top:12.0pt; margin-bottom:3.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Sans"; font-size:18.0pt; color:Black; font-weight:bold; border:none; }h2 { margin:1.0pt; margin-top:12.0pt; margin-bottom:3.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Sans"; font-size:16.0pt; color:Black; font-weight:bold; border:none; }h3 { margin:1.0pt; margin-top:12.0pt; margin-bottom:3.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Sans"; font-size:14.0pt; color:Black; font-weight:bold; border:none; }.tm5 { border:none; }.tm6 { line-height:150%; text-align:justify; }.tm7 { margin:1.0pt; margin-top:1.0pt; margin-bottom:1.0pt; margin-left:0.0pt; margin-right:0.0pt; text-indent:0.0pt; font-family:"Basic Roman"; font-size:10.0pt; color:Black; font-weight:normal; border:none; border:none; line-height:150%; text-align:justify; }.tm8 { font-family:"Times New Roman"; }.tm9 { font-family:"Verdana"; }</style></p><p class="tm7"><span class="tm9"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWQhz5UW3lmRsm7bJbMynl3pYr8lWYm9A7J-D67Rht0h5AgnoSzJixCGRSLiUv5LXQ6uToazFd478KV32qL425ZHJNGl-ol_uFkm47Uwe_wiu-t2j4o-YOPiiv5JmmHp7uOmawiiqz2sbpY1NJrN-zVmrQfzZzOfOLT5-DuM6GJGduzmgSwHeL7xr_EO4Z/s1280/photo_2026-08-25_12-35-59.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">El silenci del bosc. El silenci del bosc en la llum. La llum del vent en els arbres. El vent del arbres sobre els ocells. Els ocells alats pels seus cants. Els cants, murmuris allunyats de fulles. Les fulles que somien el sol. El sol que agombola les cigales. Les cigales engronsant les mores. Les mores sobre vetustes mans. Les mans que remouen foc. El foc que ablaneix el dàtils. Els dàtils tot amalgamant la melmelada. La melmelada esvarant-se per la boca. La boca que promou la veu. La veu que llig aquest bocí de temps. El temps agafant-se a la vida. La vida o l'intent proper de poesia.</div><div style="text-align: justify;"> </div>https://www.youtube.com/watch?v=SqCIbp3KBs4&list=RDSqCIbp3KBs4&start_radio=1<p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Que entre el cerdo hormiguero</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p> Jessica Anthony, <em>Que entre el cerdo hormiguero</em> (<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Enter_the_Aardvark"><em>Enter the Aardvark</em></a>). Les peripècies d’un congressista republicà, que no és pas gai tot i tenir relacions sexuals en secret amb homes, i un porc formiguer, caçat a Namíbia i dissecat a Anglaterra el 1875. Dues històries paral·leles a més d’un segle de distància, entre la sàtira política i el conte gòtic. Un descobriment interessant.</p> </article> <article> <h1>Cataclismes i combustible per a Falles</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijWVPD0yN6fcwMZ0toRTFM84skphR1Gjwzuy-T7MgsYO87Ye64m-Rfgl5RM_B_KVFenDHCs2Un7EzGeBY8glBj_AxOM4ydUSCQtqOF-tNNLGa-zWWaOxfs0tXCjTe7IEwWtSdwq-NEKTpzrsvtmDbfM5GxTFzbC9qW7mPnFMk6tz1nmDqbpqyhuAbTfZ-B/s795/foto.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div><div style="text-align: justify;">José Marìa Figaredo Álvarez-Sala és un llicenciat en dret i en direcció i administració d'empreses per la Universitat Pontificia de Comillas.<br /><br />Aquesta Universitat catòlica i jesuítica sembla no haver calat en les estructures neuronals del subjecte en qüestió. Ja a la primera pàgina d'entrada de Comillas s'afirma "Nuestro proceso de admisión es riguroso, queremos a los mejores estudiantes y a las mejores personas".<br /><br />Si és cert que per les paraules emprades podem escanejar una ment o essència --en llenguatge clàssic-- d'una persona, aquest primer enunciat podríem afirmar que no té res a veure amb el personatge polític que ens pertoca. I tot açò ve pel vocabulari emprat pel personatge en dir que s'havia de "caçar i pescar" tots els immigrants per retornar-los a casa seua. PARAULES CRISTIANES les emeses per la boca de la "merla polida figaredil".<br /><br />Per altra banda ens estan donant pel "c " amb el tema de l'eclipsi. De la nit al matí sembla que ens hem convertit tots ens savis especialistes que volem esbrinar els inefables secrets de l'astre. No solucionem els de casa nostra quan la burrera s'estén a tort i a dret i per tot arreu caps durs i tronats afirmen les barbaritats més ximples que trenen ments fanatitzades i il·luminades: terraplanisme, negacionisme de canvi climàtic, anunnakis i altres pelleringues.<br /><br />Hi ha milers d'hectàrees enceses, uns termòmetres on el mercuri vessa i regalima, terratrèmols, el petroli suspès en muntanya russa, venda d'armes per tot arreu, ferides sagnats al planeta i éssers vius, el ien que vol destronar el dòlar i un babau de president que apunta una apocalipsi previsible; ell contra tothom i contra tot el qui li negue la major: combustible per a falles.<br /><br />Regire la premsa nacional i basquege, se m'evaporen els mots de pensar allò llegit i la misèria que se retroalimenta i s'acreix sempre sobre els mateixos humans. Al diumenge catòlics, evangelistes (la nova fe enganxada a la dreta ideològica per obtenir privilegis) combregaran i cantaran com pollastres o rossinyols, pararan mà a la neula consagrada i cap a dins. Tot seguit caldrà esperar l'efecte en consciències, siguen polítics, nacionals o estrangers: obtindrem un genial fracàs?<br /><br />En cas d'haver-hi vida extraterrestre, potser fa massa temps que s'adonaren que calia passar de llarg.<br /><br />Cansat, avorrit, fart i un xic desenganyat després d'haver dedicat una vida a generar consciència i moblar neurones, massa a sovint contra pares que no han cregut en l'educació pública i posseïdors de saviesa infusa inqüestionable.<br /><br />I per no ser un maleducat, acabar amb un "per l'amor de Déu i de la carn":<br /> <p>En quin món vivim?</p></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> </p><p style="text-align: left;">Maxine, https://open.spotify.com/track/7fW59TD8pQRSobXp3BslSd?si=b074f361cda74bf4 </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Cartes a Irina, 49</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcDGDgBtJtfZVP5cwXfvm7V7ympt2YJEPeXt3tvX4KAxbDdRrINMPwmPkUrxPoMw27De0r_CRXbh1EKZsz45N7M_l4_ohlHMDAzLzCWU3FfwLsnfx65QK0XBBOmA6WuAj78UsGsKQ4on73_IIU3t6IqdCMUrnGZ5r_IbzWyBQFFfIiJoHcq9vpuSEP5-vo/s3988/cassie-matias-4xlyg8cjfvk-unsplash.jpg" style="clear: right; display: block; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding: 1em 0px; text-align: center;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia de Cassie Matias a Unsplash</td></tr></tbody></table><p style="text-align: justify;">Illa de Wrangel, 29 de gener 1969 </p><p style="text-align: justify;">Una cançó pot ser un reducte de pau. No obstant això, més gris no ha pogut ser, avui, el dia. De matinada, una bandada cridanera d’ocells m’ha despertat. Un fenomen ben estrany per aquestes dates ací al nord. </p><p style="text-align: justify;">He hagut d’escalfar el café i iniciar les rutines diàries. Sense taronges, doncs el transport de vitualles duu uns dies d’endarreriment. Han comunicat tan sols que en millorar les condicions climatològiques ho intentaran. </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;">He mirat el rebost i tinc un gran nombre de sobres amb menjars que tan sols és menester mesclar-los amb aigua calenta. La fruita escasseja. Avui faré pa, i amb oli i formatge de cabra passarem. </p><p style="text-align: justify;">Amb els peus sobre la taula neta i ordenada – sé qui em renyiria-, però la mirada més enllà de la finestra. El córrer dels núvols baixos s’agafen amb fermesa al dibuix que el pensament meu t’esbossa, Irina. </p><p style="text-align: justify;">La conec de fa molts anys, i no cansa la repetició per qui la canta, Zizi Possi. Hom té debilitats emocionals abraçades a certes melodies. Sempre elegant, divina, amb el timbre meravellós. De vegades una cançó val tots els silencis de l’Univers: Mania. </p><p style="text-align: justify;">Gaudeix d’aquests petits plaers, col·lecciona’ls en aquesta vida. La bellesa es manifesta efímera, però el seu record falca la Humanitat i l’ímpetu per reescriure-la. </p><p style="text-align: justify;">Irina, tu no em penses, però jo no t’oblide. <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> </p><p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;">Mania, de Zizi Possi </p><p style="text-align: justify;">https://www.youtube.com/watch?v=equ1KMWGZgo</p><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Retrat de família</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p style="text-align: center;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLv9CYkgbyCGC-u5DWYd9TmlRAXRWG2NUJe0OC1AnAGc_3l8ChAhFGPSiO4wpJDiKs_wvYRULpMvCkQDvjpkPr-iqSFi5oWnkiuekV34FTGclkj8lsCZo1UdKO_hM1Bo0OuTwoye3gNfixZKLW5-9P32IP6RGz1yBD5aQnY_4VI0H770-qnKdtYXSr3hE/s2421/La%20gran%20fam%C3%ADlia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Antònia Carré – Pons (2025). <i>La gran família</i>. Barcelona. Club editor.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Antònia Carré – Pons i jo pertanyem a la mateixa generació. En els nostres anys adolescents, quan havíem de decidir el nostre futur, aquells que els seus pares tenien un negoci, si decidien seguir el seu propi camí, que normalment era estudiar, s’enfrontaven a la incomprensió i les pressions dels seus progenitors, no entenien que volgueren iniciar una aventura incerta i deixaren sense successió una empresa segura que havien alçat amb esforç o mantingut durant vàries generacions. Vaig conèixer més d’un cas entre els meus companys i companyes de l’institut.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Antònia Carré – Pons va nàixer al si d’una família propietària d’una cansaladeria durant vàries generacions, estava destinada a continuar amb el negoci familiar, però ella va decidir estudiar Filologia Catalana i es va doctorar amb una tesi sobre l<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’Espill</i> de Jaume Roig. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La gran família</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> està inspirada en les seues vivències familiars, naturalment tamisades per la ficció, que per això és una novel·la. La història està protagonitzada per dues xiquetes, la Rateta i la Sió, el seus pares i el seu avi regentaven una cansaladeria, tota una referència en el seu poble. La Rateta és una nena introvertida que passa bona part del dia en un altell de la casa fent deures i sobretot llegint, que és la seua gran passió, li agrada contar històries a la seua germana petita Sió tot i que de vegades la molesta.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Les dos estan condemnades a continuar amb la cansaladeria, per això, quan la Rateta és ja una mica gran, el seu pare la porta a veure els porcs que han de sacrificar per vendre la seua carn a la carnisseria, a ella li fa un fàstic enorme la pudor d’aquells animals, com també li fa fàstic veure’ls, ja una vegada morts, a la botiga, com els esquarteren i els davantals s’omplin de sang, o com el seu avi remena la sang en un gran recipient per a fer després botifarres.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’autora sap narrar-nos a la perfecció, amb curts capítols, com és la vida de Rateta en la seua infantesa, amb xicotetes pinzellades ens fa arribar detalls de com són els familiars del seu entorn, algun li retrau la seua afició a llegir, o en tot cas, li diu, que ja llegirà quan tanque la botiga, però llavors amb la feina segurament ja li passarà aquesta dèria.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Amb un salt temporal ens trobem a la Rateta convertida en una reconeguda medievalista, que fa conferències en llocs prestigiosos. En el llibre se’n reprodueix una pronunciada a la universitat alemanya de Bochum sobre el cos de les dones, un tema tabú en els textos mèdics medievals. Una conferència on es pot veure el caràcter misogin dels textos medievals, i es reivindica la figura de Cristina de Pizan, la filòsofa francesa del segle XV, que segons la conferenciant, formula el primer <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no és no</i> de la història.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En aquesta el·lipsi temporal Rateta, ha viscut bastant distanciada de la seua família, al mateix temps que ha superat un càncer. La seua germana Sió, s’ha fet càrrec de la cansaladeria, s’ha casat i és mare de dos fills, i també se li diagnostica un càncer. A partir d’aquest moment la relació entre les dues germanes es fa cada vegada més estreta, parlen tots els dies, i Rateta visita, sempre que pot, la seua germana, rememoren temps de la infantesa i la seua complicitat es fa cada vegada més evident. Són els moments més intensos i de més tendresa de la novel·la.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Antònia Carré – Pons ha sabut teixir molt bé el retrat d’una família, les complexes relacions que sovint tenen lloc en la majoria de famílies, i que configuren moltes vegades la manera de ser de les persones que en formen part. Però el que fa vàlida la novel·la és sobretot l’estil narratiu de l’autora, la manera senzilla però eficaç com ens narra la història. Sens dubte és ben merescut el premi Omnium Cultural a la millor novel·la de l’any.<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> </article> <article> <h1>Quote Origin: People Don't Really Read Your Books; They Only Say They Do To Keep You From Feeling Bad</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://quoteinvestigator.com/2026/07/16/really-read/">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/07/29/mark-twain/">aquest apunt</a></p> <p>Mark Twain, justificant-se per reutilitzar fragments dels seus llibres en discursos públics. La gent era molt amable amb ell.</p> <figure> <blockquote> <p>…perquè la gent no llegeix realment els teus llibres: només diu que ho fa per evitar que et sentes malament.</p> <figcaption>Mark Twain </figcaption> </blockquote> </figure> </article> <article> <h1>Viatge per la Grècia de pedra</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho-mvzFW0u68uLrxgtfRlN1QfbiOLeyCLvtufziITnoSmBNb6yIseUeuYvbhxQDzeXd9EEyWk_7dQOk13aL397jUtruJcqpBYZ5eG7beJ13_bQzFNtxjyIIrR_OdDZlK34NIp_YrYTLI_6hBol5Hb1WUrf4oz83YQa93m8ktU-IByS4i001Eo1VmUwy1M/s1000/Salvador%20Vendrell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Salvador Vendrell (2026). <i>Sense illes ni sirenes. </i></span></b><b style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA;">Viatge per la Grècia sòlida</span></i></b><b style="text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">. Benicarló. Onada edicions. Fotografies Francesc Vera.</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">Aquest llibre és un dietari que relata un viatge a la Grècia continental, entre el 31 de desembre de 2024 i el 13 de gener de 2025, fet per Salvador Vendrell, autor dels textos, el fotògraf Francesc Vera, autor de les fotografies, i les seues respectives esposes Xelo i Hortènsia.</span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el pròleg Vendrell reflexiona sobre la relació entre viatge i literatura, repassa el que al respecte han escrit diversos autors, en els quals es veu reflectit, “el dubte constant entre el sofà i l’aeroport, entre la lectura lenta i l’embarcament amb presa.” I fa seues les paraules de Claudio Magris que diuen que els llibres són sovint pretextos per viatjar, i els viatges pretextos per escriure.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els nostres viatgers fugen de la típica ruta turística de les illes del mar Egeu per endinsar-se per la Grècia de l’interior, “la que s’amaga darrere de les muntanyes i dels camins polsegosos, la que respira entre les pedres d’un teatre buit o en la frescor d’una font rural.” <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El viatge arranca del poble natal de Salvador Vendrell, Riola, amb la preparació de la ruta el 30 de desembre, amb una referència, amb una certa ironia, a Josep Pla quan en el llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Notes per a Sílvia</i> diu que visitar Grècia a certa edat, és com portar ruïnes a veure ruïnes. Entre l’últim i el primer dia de l’any emprenen el viatge per carretera fins Barcelona, i després en avió fins Atenes, amb les vicissituds habituals dels que s’atreveixen a viatjar en aquestes dates.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Una vegada instal·lats a l’hotel començaran l’autèntic viatge pels monuments grecs. Sovint Salvador Vendrell establirà comparacions entre el que va donar lloc a aquells monuments mil·lenaris i el nostre temps. Així, davant La Torre dels Vents construïda per l’astròleg macedoni<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Andronic de Cirros perquè volia mesurar el temps amb el sol, amb aigua i amb aire, conclou que no està tant allunyat del nostre dia a dia, en què ens hem convertit en petits Andronics digitals “que volem controlar el clima, el trànsit, les emocions, les notícies, fins i tot la felicitat.” Ho volem controlar tot, però no tot és controlable.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Una altra cosa que crida l’atenció és la continuïtat de l’espai mediterrani, la mateixa mar que banya Grècia i la costa valenciana, significa costums semblants, paisatges, gastronomia, manifestacions culturals, ambients...<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El llibre suposa sovint una rememoració dels mites i les llegendes greges protagonitzades per l’infinit nombre de déus i herois, que l’autor va recordant i comparant amb l’època contemporània. Vendrell assegut a les pedres de l’Àgora d’Atenes recorda que “els déus, capaços de tota violència, hagueren de sotmetre’s a una forma de dret col·lectiu” i relata la història d’Ares, fill de Zeus i d’Hera, que encarnava la força bruta i el descontrol de la guerra, va ser jutjat, perquè la guerra era també un afer moral, i fins i tot els déus havien de respondre davant l’ordre humà, mentre que les guerres actuals es despleguen amb impunitat, lluny de qualsevol tribunal o càlcul moral. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’autor i els seus acompanyants segueixen el trajecte, arribats a Micenes la memòria li porta a recordar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Ilíada</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Odissea</i> i conclou que “no puc deixar de pensar que la literatura és, en essència, la memòria de la humanitat.” <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El viatge continua amb llocs tant mítics com Olímpia, Delfos, o Tessalònica, on van ressonant les veus de filòsofs o artistes com Plató, Aristòtil, Fídies o Praxíteles. I constantment van fent acte de presència les històries antigues protagonitzades per déus o convertides en llegenda amb el pas del temps, però que, com ja hem dit, troben sovint analogies en fets actuals.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El llibre compta amb un ampli repertori fotogràfic a càrrec del reconegut fotògraf de Sueca, Francesc Vera, que d’alguna manera també escriu el seu propi dietari a través de la mirada.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sense illes ni sirenes</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> no és una guia turística a l’ús, encara que pot ser un punt de partida per visitar la Grècia carregada d’història. Però el lector podrà també viatjar virtualment, assegut en el sofà, gaudint de les històries que ens narra Salvador Vendrell, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reflexionat amb els seus pensaments i delectant-se amb la seua exquisida prosa..<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> </article> <article> <h1>Totus revolutum</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgsUMN_Lyp30SlHpE296KQXwhEeYL67f6CA_CjtDn8xDBb5Sn2ZOs4pPeoU_fJRY3dhcRXYrP0jSl-oNaioU0UXUG-hQ1__ZqUqeK27r2tBs95gmCUQTef3Y2bTk1VqPl21rkLBqLYkC-NoDSYpCK33WQbF4TVsCcLVbxie6aEhK5zhaU2qaLhuIQYA_S4_" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> </a> </div><br /><div>Tot embolicat<div><br /></div><div>Llig renglons esparsos i poden arribar a esgotar-me per allò que diuen, de qui ho diuen i la manera com s'enfronten al viure.</div><div><br /></div><div>Llig dietaristes que un bon amic em proporciona per tot seguit dipositar a biblioteques públiques del poblet que m'acull. Si els autors pogueren pesar en balança l'esforç d''escriure'ls front al desapegament en lliurar-me'ls!</div><div><br /></div><div>Editors i editorials li ofrenen les peces per si escriu unes línies promocionals per al públic comprador. No sempre ocorre.</div><div><br /></div><div>Al dietari que llig hi ha reflexions sobre la vida pública situacions íntimes de solitud, enyor de temps passats, personatges de la vida cultural i política. Les misèries, també, de qualsevol d'aquests personatges pintats, per tal d'arribar a l'afirmació de "No hi ha ningú que siga la mare de Déu".</div><div><br /></div><div>Alguns d'aquests personatges es creuen importants per a la història actual. Però si les parets parlaren...</div><div><br /></div><div>Ara se m'acut el nacionalisme espanyol exacerbat mostrat per tot arreu, ràdio, TV, empreses de retransmissió en línia (Spotify, i altres per mi desconegudes) amb la ridícula història del mundial de futbol. Tot allò ocorregut al planeta, instigat i provocat per polítics de pa i calbot ha restat en l'oblit: genocidi de Gaza, destrucció del sud del Líban, els milers de morts d'innocents, enriquiment de companyies petrolieres i brokers.</div><div><br /></div><div>Vaja, quin merder i fàstic amb tot açò! I calor per a reblar el clau, tot i que no dec mostrar queixes: amén.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></div> </article> <article> <h1>La vida no està feta per comptar calories</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihzcDO6_a539MQZ0fyv5ue1GQkQdTNKRQr_TIMi600O41gY0pQlqF02Aui6oD4st4yzOlstYixtu6Y8CE2jWZPTI6VG2oF4pyl4Fxw0EZQ1bJHtm6-pZQN6WOz6cO8ySI1z6OUu5Sb6AO69aOasjEHA2exLCwwnGtCbvyD3aWApGPi8ELHg0wDZPwPmvw/s866/9791399079074.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>Afamada</i><br />Autora: Melissa Broder<br />Ela Geminada<br />Girona, 2026<br />Trad. de Núria Busquet<br />361 pàgines.</span><br /><br /></p><p style="text-align: right;"> Rachel viu a Los Angeles, és jueva (però no religiosa) i té un problema seriós amb el menjar. No suporta la idea d’engreixar-se i el que ha viscut a casa no l’ajuda: la mare li va inculcar l’obsessió per la línia, així que la terapeuta de Rachel li recomana que hi talle tot contacte durant un període llarg. <br /></p><p> A tot això, Rachel coneix una dependenta d’una tenda de iogurt (Yo!Good) i hi queda fascinada. És la Miriam, que sempre insisteix a posar la màxima quantitat de iogurt i extres a la seua tarrina, quan Rachel la voldria rasa i amb les calories comptades. Miriam, a més, és una dona de gran esplendor anatòmic: està grassa, vull dir, però això no sembla importar-li gens. <br /> Passarà l’inevitable: Rachel s’enamora de Miriam. La cadena de iogurt gelat és propietat de la seua família, i per això ella ajuda fent-hi de dependenta. La família: jueus ortodoxos, dels que celebren rigorosament el sàbat, i on és impensable acollir de bona voluntat una relació lèsbica. Rachel no és exclusivament lesbiana: ha tingut parelles masculines i femenines. Però amb Miriam ha trobat una partenaire sexual que li permet, alhora, baixar la guàrdia en la qüestió de menjar. Juntes frueixen igual al llit i a la taula. Rachel comença a agafar quilos però, mentre s’està amb la Miriam, això no sembla preocupar-la.<br /> Tot discorre bé fins que, en un sopar a casa de la família de Miriam, a Rachel se li ocorre fer uns comentaris polítics sobre l’opressió patida pels palestins a Israel i els territoris ocupats. Això destapa una caixa de Pandora que determinarà tota la part final de la novel•la, que naturalment no desvelaré. <br /> Al lector que ara es pregunte si li abelleix llegir un relat amb aquesta temàtica, caldrà explicar-li que es tracta d’un text escrit amb enginy i amenitat i aporta una visió desdramatitzadora dels trastorns de la conducta alimentària. <br /> Un dels grans encerts del text és relacionar el menjar amb el sexe. Com es pot, en efecte, fruir de l’un sense l’altre? “L’amor –escriu la narradora- és quan tens menjar a la boca i saps que no t’engreixarà. La luxúria és quan tens menjar a la boca i saps que t’engreixarà”.<br /> Però què passa quan es fusionen l’amor i la luxúria? Un estrany oasi, una llibertat inusual i absoluta: exactament el que Rachel troba en Miriam. I s’esdevé el miracle: </p><p style="text-align: left;"> “En tastar la seva salabror, vaig quedar impactada per la sensació d’eternitat, com si fos tot anterior a nosaltres, viscut pels nostres avantpassats a Rússia, a Lituània, Polònia o Moldàvia. Érem dues jueves del xtetl [aldea jueva] reencarnades, dues dones que s’havien conegut en una vida anterior i s’havien estimat. Vaig tenir la sensació que tot el que havia passat abans passava ara, en aquell moment, i que tot el que passava en aquell moment passaria per sempre. Aquell amor sempre havia existit entre les dones. Continuaria existint. El propagàvem. Irradiava per les finestres del meu pis, a través de la ciutat, dels canyons, més enllà del turons, en el cel nocturn”.<br /></p><p> Tractant-se d’una col·lecció de literatura eròtica, les escenes de sexe són bones: “Vaig baixar cap als pits i li vaig fregar la cara contra la brusa amb fermesa, perquè em pogués notar bé. Els mugrons se li van endurir sota la tela de cotó”... i la resta ja la deixe a la imaginació dels lectors i lectores.<br /> Com deia aquell eslògan d’un vell anunci, “la vida no està feta per comptar calories”. Però Rachel no ho ha descobert fins que no s’ha enamorat. Diguem-li sexe, diguem-li amor: el desenfrè abismal que porta els i les amants al gran banquet dels seus propis cossos.</p><p style="margin-left: 40px; text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara</i>, 18-7-2026<br /><br /></p> </article> <article> <h1>Why AI companies hire philosophers</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://medium.com/@lfloridi/why-ai-companies-hire-philosophers-series-notes-to-myself-9dd7b574db80">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/07/09/14808/">aquest apunt</a></p> <p>Floridi ens recorda que no és cap novetat que l’empreses acudisquen als departaments de filosofia per reclutar personal. En realitat, l’excepció històrica seria la reducció de la filosofia a docència universitària, que va començar amb Kant. Però el que es busca ara, més exactament, és “…el tipus de persona que tria estudiar filosofia”: disposada, per tant, a haure-se-les amb qüestions conceptuals complexes sense afanyar-se a obtenir conclusions definitives.</p> <blockquote> <p>Descartes va ser soldat. Quan va morir era tutor d'una reina. Leibniz va servir prínceps com a diplomàtic, bibliotecari i enginyer de mines. Va idear l'aritmètica binària amb què funcionen actualment els ordinadors. Hume es va guanyar la vida com a tutor, bibliotecari i secretari d'ambaixada. Li van negar dues vegades una càtedra. El filòsof amb una sola feina, una càtedra assalariada, és una invenció de les universitats del segle XIX, amb Kant al seu llindar. La càtedra va ser un veritable assoliment. L'error va ser confondre una forma de vida filosòfica amb la totalitat.</p> </blockquote> </article> <article> <h1>Estats Units dolents</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6AhYkYTAAWvs2JRwF0fC6CRzKKvV4zvbrJ53T9xkwvsgGoWBH4xjvMF4jqxnSTNicopxgUtAlLUzUvD_EDWFRD49yfGgs9MWqRpDcb6D8_QW4c_1igVVuRy6btvrKbsHOExnt59JlwkUXfaP-C90cuJaBNcRiR77U16cCVu3kQ491Dj01RmWTKyP64vUM/s474/OIP.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br />L'escanyolit mental Trump, no suporta que ningú siga més brillant que ell, no accepta que ningú li ature els peus. <p></p><p style="text-align: justify;">El magrelis Trump acabarà un dia no molt llunyà com a president del país (potser canvie lleis, jutges i allò que calga per continuar autoadorant-se): el seu ego és més profund i quilomètric que les Marianes, però una sima ho és sempre. </p><p style="text-align: justify;">El que diuen Bendodo i Abascal rebrega la indolència més estúpida amb frases gastades a bolquers cagats. I així anem, suportant estúpids amb micro alhora que ens alleten amb pa i circ (volia dir futbol). </p><p style="text-align: justify;">Aquest sol que bada penyes hauria de rompre, cremar i desfer més de quatre boques per fer inservibles certs sons guturals. Per tal de reblar el clau encara faltava assabentar-me de camps de futbol (europeu o americà) reblits d'aire condicionat: la solució a tot aquest desgavell complica trobar solucions realistes. </p><p style="text-align: justify;">Amén. <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>El doble assassinat de Guillem Agulló</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>L’assassinat de Guillem</i><br />Autor: Rafa Xambó<br />Rebel Edicions<br />Torrent, 2026<br />421 pàgines</span></p><p style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"> </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2zXmyN9rgxGJN6cbG3f-y38sY3nX1ZMcpwRDfJwo0r_K01JUcRA9gylnkZ_vUAcxYimQpK5NhuebT0BvtJ07QSuYWrJ5MjupDEjie2skT3592PjGA35YTbV77pqcL0YwFrO5Cp5UEqScvSeYsZGUKIA7iP_4YtLTNmtlW-rAbdcjPL8WCS62m-bQbOMo/s560/9788409829545_1_l.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></p><p style="text-align: left;"> Guillem Agulló era un jove nacionalista, antifeixista i independentista valencià de 18 anys assassinat per una banda de nazis en abril de 1993, a Montanejos (Alt Millars). El seu únic crim era ser conegut per les seues idees pel seu assassí, Pedro Cuevas. Cuevas li va etzibar una punyalada al cor. La mort va ser quasi instantània. L’assassí i la seua colla van abandonar el lloc dels fets cantant el Cara al sol. Aquest detall és important, perquè en el judici posterior es va obligar una testimoni a cantar el conegut himne feixista, teòricament per a demostrar que l’identificava correctament. És només un dels molts elements surrealistes presents a tot l’afer.<br /></p><p> I és que el crim contra Agulló va obrir les portes a un procés inenarrable conduent a emmascarar els fets, disculpar els assassins i criminalitzar el moviment nacionalista i antifeixista valencià. Tot això és el que ha estat investigant pacientment el professor, escriptor i músic Rafa Xambó durant quatre llargs anys. El resultat d’aquesta recerca és <i>L’assassinat de Guillem: mentides, feixistes i togues</i>, un volumàs de més de 400 pàgines, de lletra atapeïda, que explica com es va tractar el crim de Montanejos al precari i colonitzat ecosistema mediàtic valencià i quin va ser el resultat judicial de tot plegat.<br /> Aquest volum és la culminació de tot un seguit d’iniciatives de diferent tipus que han mantingut el cas candent durant les últimes dècades. Parle de la novel·la <i>Guillem</i>, de Núria Cadenes (Amsterdam llibres, 2020) o del film <i>La mort de Guillem</i>, de Carlos Marqués-Marcet (2020). Aquest darrer títol va ser emés per les televisions de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, aconseguint xifres de més de 600.000 espectadors en total.<br /> Xambó, però, no fa ficció. El seu ha estat un treball d’hemeroteca i de mirar amb lupa el sumari judicial. Les seues conclusions són inapel·lables: després del crim, el principal periòdic local, <i>Las provincias</i>, va encetar una campanya brutal per a disculpar els assassins, atribuint-ho tot a una “baralla de joves” (sic). Els altres mitjans (incloent-hi Canal 9) també van fer un paper incomplet i poc professional, però el diari del Cap i Casal s’hi va endur la palma.<br /> Per a qui no conega la història de <i>Las Provincias</i>, caldrà explicar que el diari fundat en 1866 per Teodor Llorente (patriarca de la Renaixença valenciana) va ser el principal agent, des del 1979, de la promoció de l’anticatalanisme a València i la criminalització del nacionalisme. L’episodi d’Agulló, en realitat, era la cirera d’un pastís podrit que havia estat enverinant la societat valenciana durant vint anys. Al seu capdavant, la tristament famosa María Consuelo Reyna.<br /> En realitat, la punyalada al cor contra Guillem Agulló representa, d’alguna manera, el final de la convulsa Transició al País Valencià. Una etapa de crims impunes (les bombes a Joan Fuster i altres intel·lectuals, les agressions a les autoritats democràtiques...) que Xambó s’encarrega de recordar per a què no ens sorprenga gens la ridícula condemna a Pedro Cuevas amb què es va saldar el judici que va tindre lloc a Castelló de la Plana.<br /> Com a colofó sardònic a aquesta història, caldrà anotar què va fer Pedro Cuevas –el xicot que diu que va matar Agulló per raons esotèriques, juvenils i testosteròniques- després de complir els quatre anys de presó a què va ser condemnat. De seguida es va incorporar al FAS (Frente Antisistema) i es va veure implicat en l’Operació Pànzer. En aquesta ràtzia la Guàrdia Civil va desarticular una cèl·lula neonazi amb armes i propaganda, que es dedicava a la <i>cacera </i>d’antifeixistes i immigrants.<br /> Així s’escriu la història, indubtablement...</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara</i>, 4-7-26<br /><br /></p> </article> <article> <h1>Recordatori de la matança al metro de València, 2006</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9CxMtf7gwc4-2n-caosbgB2bLWsnMPmN1n4yCfkkl8KivfqtfIfOzBJ3TNtfXjFFggBkU5i-2Fyv1qYE6rZbUr5WyBPIfE7KrokEHNVqI1bJsvhghHrmFptHjmFVeVRJZzjuGJlInVIgU8Wrg1Td6uIZoS3duMLx-0zTDb7de-bxkzAmuYN5EsYWRDnQV/s463/Els%20estius.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></span></span></div><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-weight: bold;">Matança al metro de València.<br />4 de juliol de 2006</span></span><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-weight: bold;">A Francisco Camps,<br />president de la Generalitat Valenciana<br /></span></span><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: bold;">De vegades, per accident,/<br />l’escorxador s’esguita de sang,/<br />la pedra no esmola com cal/<br />i acaba rebel·lant-se algun porc/<br />que sangloteja i desconcerta/<br />la cort, però el carnisser és/<br />el millor director d’orquestra<br />d’un silenci sec que a mort els marca<br />quan trinxa la seua llengua.<br />No hi ha compassió per a les veus blanques.<br />No hi ha privilegis per als escandalosos.<br />Ni hi ha clemència per als heretges.<br />La carnisseria funciona a ple rendiment<br />amb uns guanys del tot insuperables.<br />Un a un, passen tots per la màquina<br />que multiplicarà la política del greix.<br />A univers massa real put<br />el país dels porcs esquarterats<br />amb l’esplendor d’aquest sol cendrós<br />que a l’aparador lluu al·lucinant<br />en els ulls astorats dels cadàvers.<br />Després de la matança,<br />després de la mort, l’únic misteri<br />que ens queda és el dels ganivets<br />que no s’amaguen després del crim.<br /><br />Josep Porcar, Els estius, 2007<br /><br />Pots baixar-te el llibre gratuïtament <a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/2011/01/31/els-estius-josep-porcar/ " target="_blank">al següent enllaç</a></span></span><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /><br /></span></span><p></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></p><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>IÑIGO PÉREZ IL·LUSIONA</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5LH2bX1VL_usLVlENcL4uqpT3ARr1rSZWriyqM8pytRf85x_mHdMOwL92eK9SfVywF73khXX-JnJeUxm6h1gGhDcj_7GqxQk15ZEQzznz5mLnQcZRSctl3dmEakqCr9rcrgWWuDs3y98CJn23gD5Q_tIt64ujONU6CTT5ExLI26gyyWZV3vlLVlA7UDnT/s311/i%C3%B1igo_perez.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El Villarreal C.F. torna al treball el proper dilluns 6 de juliol, amb les proves mèdiques als futbolistes durant tres dies (fins el 8), però començarà els entrenaments el dia 9. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Després iniciarà un stage de pretemporada que inclou diversos amistosos, com ara contra el PSV Eindhoven o la participació en la Como Cup italiana on es trobarà amb rivals com ara el propi Como, el Crystal Palace anglés (campió de la Conference), l’Alula (club saudí), el Famalicao (portugués) o el Racing Club de Lens (francés)... fins ací el ritual normal de cada pretemporada, però enguany, més que conéixer els nous futbolistes que en seran pocs, l’afició està il·lusionada amb el nou míster. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Iñigo Pérez</b> ve avalat pel seu gran treball amb el Rayo, un dels pocs equips modestos que han sabut plantar cara als equips més potents de la Lliga i ha arribat a una final europea, malgrat perdre-la amb el Crystal Palace de <b>Yeremi Pino</b>. I si, en teoria i en la pràctica (mirant la classificació de la temporada anterior), el Villarreal té millors jugadors i millors instal·lacions que el Rayo Vallecano -modèstia a part i amb tots els respectes pel club del barri més gran d’Espanya-, se suposa que el nou entrenador, ací, pot fer coses grans, com ara pujar jugadors de la pedrera: <b>Requena, Cheikh, Macià, Diatta</b>? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Una gran majoria d’aficionats grocs hem passat de no comprendre la no-renovació a <b>Marcelino</b>, després de deixar l’equip en la tercera posició de la Lliga -encara que després hem sabut que el no-acord estava pactat des de gener-, a il·lusionar-nos al 100 per 100 amb <b>Iñigo</b> al que, dia a dia, anem descobrint-li nous mèrits i qualitats, perquè domina l’escena i el llenguatge i no és un populista que diu el que tots volem escoltar, sinó un home tranquil amb les idees clares que en la seua primera roda de premsa ja va demostrar que té un cap molt amoblat i que, a més, sap transmetre la seua forma de concebre el futbol a l’afició, des de la humilitat i el treball constant del dia a dia. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A més, a nivell tàctic, malgrat el seu sistema habitual del 4-3-2-1, sabem que sap afrontar les adversitats i la diversitat d’equips rivals amb la flexibilitat tàctica i la versatilitat d’alguns dels seus jugadors, perquè el futbol modern demana peons polivalents, és a dir, que tots defensen i tots ataquen, ara que se poden realitzar 5 canvis i, per tant, el ritme és molt més frenètic que als temps de <b>Kubala</b> o <b>Di Stéfano</b>, que -si visioneu algun vídeo de l’època- eren uns cracks que jugaven caminant en aquells temps de l’11 contra 11 sense canvis. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, és futbol i pot passar de tot, però no me negareu que som afortunats els que hem pogut gaudir al Madrigal de jugadors de la talla de <b>Riquelme, Forlán, Pirés, Senna, Cazorla, Bruno</b>... o de rivals com ara <b>Guardiola, Zidane, Thierry Henry, Beckham, Ronaldinho, Toni Kroos, Iniesta, Cristiano, Xavi</b> o <b>Messi</b> (el millor, amb diferència, de tots els temps) i, a més, tornarem a gaudir de la Champions League per segona temporada consecutiva. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Sempre Endavant!</span></div><div style="text-align: right;"><span>Revista Poble nº340, juliol-agost 2026.-</span></div><div style="text-align: right;"><br /></div> </article> <article> <h1>Versos per a Noah</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <span style="font-size: small;">Tanque els ulls/<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFWCJboMYrqTaaCUMyaPh908t_fvDNMidde7SdY_Ogg8NR3uPhSVKtIvRUYUkZsleu7XgPD0dc4jjJOYtQiUs0FIzoGj11j0UXfH0JQ_N0PwYJ0AA-SuWsXs7zcV4QApabovTPnyBuAM-JB71SLIMtWME4KLLLhySdzgSsxAhaEX62V174F09gQ5Il3aAU/s1280/Balconada.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>Tanque els ulls/en aquesta falsa migdiada,/<br />per si s'acosten els versos/<br />que vaig fer fugir./<br />Els recuperaré?/<br />Dispose la llengua mullada,/<br />dúctil i juganera./<br />Com sargantana emet sons arcaics,/ <br />quasi inaudibles/<br />per fer bategar el silenci del cor./<br /><br />Oh, encara no és desfet, mort!/<br /><br />Ben cert i astut és callar/<br />i així emprendre un nou to,/<br />dir tota aquesta misèria que ens envolta,/<br />la que s'empastifa amb la saliva/<br />i no demana res./<br /><br />I així tancar els ulls per veure't Noah./<br /><br />Pensar que, potser, hi haurà un dia/<br />que llegiràs aquestes ombres dipositades amb tinta/<br />i interpretaràs tota la tristesa calorosa del 2026,/<br />que em salvares per agafar-me els polzes/<br />mentre et cantussejava melodies populars./<br /><br />I això farà que ara veja i parle/<br />molt més lluny d'aquest melic.../<br /><br />Les orenetes xiularan/<br />alhora que s'empassen tanta pena grossa,/<br />el capvespre durà un fresc ventijol./<br /> <br />Hauré tancat ja els ulls,/<br />no hi haurà cap ombra meua,/ <br />ni cendres, ni cants./<br />Tan sols un braçalet/<br />que per aqueixa boca de llum/<br />ens lligarà a tots dos./</span><p><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> </p><p><span style="font-size: x-small;"> </span></p><p><span style="font-size: x-small;">Missing Reward de Mt. Royal i Katrina Ford</span></p><p><span style="font-size: x-small;">https://open.spotify.com/track/6acPkZy4mAzfMftQSbqSFY?si=8bf8a9cb628a4cb3 </span></p><p></p><p><script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Galletetes</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb2J40fAVpBawXQVG6agALYSmXzjpFeIR258Rtce-3eZzhQ5-uPw4WNnIG5d5ne_tzzHrIuKWvgR6ZrlmV_ZRClPxBHCfYDjfOrLN3DyiyjQ6f1RXz0cKP2onURKiNUMWTqecnTZ4VK6YV4RzIGTT3GQy9_JMTEC6WtUC8D5BkvyLqGHvw_yMWMiNFS23d/s1280/photo_2026-06-30_09-36-11.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>Agafe uns pocs fonemes/<br />desproveïts de significat,/<br />els acotxe al palmell concau/ <br />de la mà esquerra./ <br /><br />Els afig alenades/<br />i sense cap voluntat meua/<br />es conformen el mots primers:/<br />"Carabassa, mel, aigua" sonen,/<br /><br />s'escorren entre els clavills dels tous,/<br />ells m'han triat a mi./<br />Tot seguit cerque blat/ <br />al diccionari dels records/<br /><br />perquè pastaré unes galletetes:/<br />a les nits d'estiu courem/<br />dolçors i l'aigua ens refrescarà/<br />aquest lent desassossec i desfici./<br /><br />Mengem-nos tots aquestes llepolies/<br />espargim-les dintre nostre./<br />Vessem amb la veu esperança,/ <br />l'esdevenidor duga vida./<br /><br />No hi ha cap foscor més cruel/<br />que la mudesa. Al retorn/<br />d'aquests somnis tan discrets/<br />ningú ens tenallarà la paraula./<br /> <p> <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>El balneari</h1> <p>2026-06-11T12:29:43+02:00</p> <div class="wp-block-image"> <figure class="aligncenter size-large is-resized"><a href="https://vicentsanz.wordpress.com/wp-content/uploads/2025/08/elbalneari.jpg"></a></figure> </div> <p class="wp-block-paragraph"><em>El balneari</em>, de Joan Garí, va obtenir el premi de narrativa Certamen Literari de la Ciutat de Vila-real 2012. La novel·la apareix referenciada per Llorenç Soldevila dins <em>Geografia literària. País Valencià</em> (2018) en tractar de Benassal. L’existència històrica del balneari de la Font d’en Segures hi queda il·lustrada literàriament per un fragment d’aquesta novel·la ambientada a Les Llacunes, una localitat imaginària que conjumina referents de diversos pobles dels voltants, entre els quals Vilafranca, on l’autor solia sojornar, per bastir una ficció en què l’escriptor Joan Llopis conta el seu retir a un balneari de la muntanya del Maestrat després d’haver-se separat i amb la finalitat d’obrir una nova etapa en la seua vida, consistent sobretot a intentar superar el terrabastall psicològic en què viu.</p> <p class="wp-block-paragraph">Joan Garí, amb aquest plantejament, fa a la seua manera una recreació de <em>La muntanya màgica</em> de Thomas Mann. El títol apareix citat com a obra de referència del protagonista ja a la segona seqüència de la primera part i estableix un referent de la literatura universal que atorga un caire determinat al plantejament de la novel·la. Més endavant, a la setena seqüència, el mateix protagonista s’identifica amb la figura de Hans Castorp, el seu equivalent a la novel·la de Mann. L’amistat de Joan Llopis amb el capellà de Les Llacunes, Sòcrates Miró, que hi és destinat pel bisbe cal imaginar de Sogorb-Castelló per la seua rebel·lia dins la jerarquia eclesiàstica, proporciona a l’estadant de Les Llacunes l’agafador intel·lectual al qual aferrar-se per no acabar convertint el seu estat paranoic reconegut en una autèntica bogeria. El caràcter heterodox del capellà, que resulta fins i tot de dubtosa autenticitat vocacional a la vista dels seus posicionaments ideològics i tal com, al capdavall, acaba demostrant la seua trajectòria vital, proporcionen a Joan Llopis, escriptor que no escriu, els materials dialèctics per continuar fent funcionar les neurones i, en la mesura de les possibilitats, anar reordenant la seua existència, que a més del fracàs matrimonial té en l’antagonisme amb la figura del pare un altre motiu de ressò literari clàssic. I és que, al capdavall, la gent de la muntanya del Maestrat i els seus imaginaris estiuejants són ben diferents dels de Davos (Suïssa), on s’ambienta <em>La muntanya màgica</em>. Els de Les Llacunes perquè són gent de poble i prou i els forasters perquè venen de la Plana o de València i conformen una població flotant que s’esvaeix quan s’acaba el bon temps.</p> <span id="more-2584"></span> <p class="wp-block-paragraph">El protagonista, per raons de contacte quotidià, sí que estableix relació amb persones del poble com ara Joaquim Peraire, àlies Guerxo, que li facilita un lloguer. Com viu aquest personatge la mort de son pare proporciona al protagonista, i també al lector, una visió determinada de la vida, que toca d’alguna manera el sentit que Joan Llopis mira d’escrutar, d’escatir amb la seua experiència a Les Llacunes. En termes generals, això no obstant, se sent exclòs de la pertinença a la vida pública local, representada per les festes majors i pel trio de beates que s’oposen a la tasca i la presència de Sòcrates Miró: Maria Nativitat Tena Sacaries, Anna Maria Bohigues Querol i Maria Carme Petit Balaguer, personatge col·lectiu caracteritzat pel gregarisme més repatani i per conspirar contra el capellà.</p> <p class="wp-block-paragraph">En aquest ambient, el protagonista pateix errors de percepció quan intenta refer la seua vida sentimental arrossegat per la bellesa de la dependenta romanesa del forn on va a comprar el pa, Nicole. Incapaç ni tan sols d’encetar-hi conversa i alhora subjugat platònicament, queda perplex quan se li presenta a casa com a substituta de la treballadora domèstica que hi tenia, Otília. Aquesta circumstància aporta a la narració una volta de rosca del que és l’evolució del personatge, a la qual se suma l’encàrrec editorial d’escriure un llibre per a gais sobre el clàssic cinematogràfic <em>Casablanca</em>. Tot plegat, juntament amb el destí de Sòcrates Miró, aboquen al final de la peripècia de Joan Gomis a Les Llacunes, quan l’estiu ja és passat, l’expectativa d’allargar la vida pròpia dels visitants del balneari s’ha esvaït i la quotidianitat dels habitants de tot l’any és l’única vida que hi ha a Les Llacunes.</p> <p class="wp-block-paragraph">Tot això semblaria molt transcendental si no fos que tot està contat amb la ironia podria dir-se que racionalista de l’autor. La impressió inicial evocada en el títol ben aviat deixa pas als revolts neuròtics que aclaparen el protagonista, que li fan portar una vida entre l’elucubració ideològica de les converses amb Sòcrates Miró i la neurastènia de les manisetes verdes del seu lavabo, que es queda embadocat mirant quan s’asseu a la tassa; passant per les propostes masclistes del seu amic Pepín Martorell i, sobretot, a causa del personatge doble Nicole-Diana i com evoluciona la relació que hi manté. Tot de situacions en què el lector té ocasió de copsar quina és, en realitat, la intenció de l’autor en sotmetre el seu personatge a les situacions entre ridícules i grotesques on va a parar sense ni tan sols proposar-s’ho volgudament.</p> <p class="wp-block-paragraph">Al capdavall, <em>El balneari</em> acaba sent un joc creatiu a partir d’una sèrie de referents culturals teletransportats imaginàriament al context de la muntanya del Maestrat de començaments del segle XXI, amb el resultat que el lector haurà de conèixer en acabant de llegir el llibre i tenint en compte que el protagonista no ve de la Baixa Alemanya sinó de la Plana de Castelló. És així que Joan Garí fa entrar en diàleg literari referents de la literatura i la cultura universals amb interlocutors del paisatge comarcal nostrat per extreure’n una lectura sobre les limitacions humanes i sobre la manera d’afrontar-les. El resultat és una història que suscita unes expectatives que, a mesura que avança la narració, van transformant-se en escenes tendents a la perplexitat i a la hilaritat, segurament l’efecte que l’autor busca com a producte del seu joc literari, cosa que, ben mirat, és el millor antídot per a les limitacions que tracta.</p> </article> <article> <h1>Si jo poguera</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2uDJKJDyAZno56v4PxvQH2ZbFIXLXV9bJie3S5OxThtBTJbg41JYCQDdVlqMmpmLg1qMtiF445VykUApTzroteuTBCafl4-tjRTOwOf2qB36t_P55qOzw9ihKaqF2UjrQZbXSex_pKVZ5kqz_zNfCt8DojWMyxcz7VyV-12DcHdBj7n1YNrwLRTEAvG2b/s1083/photo_2026-06-26_11-34-28.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aín</td></tr></tbody></table></p><p></p><p><br />Si jo poguera... </p><p>Obriria una xarxa de neurones on caure'm ofegat en tu. </p><p>Vessaria petites porcions de silencis, encetaria monosíl·labs i sols;</p><p>i quan els vents acaronaren foscúries t'anomenaria. </p><p>Si jo poguera extreure't bombolles de somriures càmbrics, </p><p>si poguera observar com creix la molsa i hi hagués, </p><p>potser, una ínfima possibilitat que t'hi arrelares... </p><p>Si poguera dir una melodia on no finalitzara aquest amor, el joc. </p><p>Infant que soc esmaperdut als budells de capvespres que decauen. </p><p>Però veig candeles, petits llums que diuen esperança, </p><p>diuen allò que vaig ser i escriure com arbre gegant on la vida creix. </p><p>Si jo poguera, i puc, i podré encara més quan ja no hi siga... </p><p>Perquè una ànima encendrà la veu que fou carícia, foc i llar...</p><p> I de nou acamparé ona als vents, oasi al desert, aigua a la terra </p><p>i aleshores, per vosaltres, Vida. </p><p> </p><p>If I Could de Pat Metheny</p><p>https://www.youtube.com/watch?v=cdPb4b-J1oM </p><p> <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>Irium</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjW8jZ3cwRr_0kBwq9gE1iElxVm-Gj0YDEtT0om9j-N6Edh6dkC2LnXKpGHqM8RIwC-fScfNoFYA40W3j0gMLomVAhmK-mH8sgnSuj44hb8XffdVAbg5zFVXcLoyfnqCuJ42DHEYTVyG8lqbh-n45Jcz4h2QKMK3egopxXHaXywBQv0Co1l1JgB5vXlOuPj/s1280/photo_2026-06-16_17-51-53.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: times;">Xicrandes de Betxí</span></td></tr></tbody></table><br />M'afaite la cara per fer desaparéixer aquell desganat que em recorre les venes i capil·lars del cervell. Observe, escolte i continue en silenci car pense que no hem de fer res davant de tot allò que ventilen els calendaris. Diposite als palmells un centilitres d'alcohol perfumat per tallar qualsevol infecció exògena que vulga acampar sobre la fesomia.</p><p>Fa temps que no reconec a l'individu de l'espill.</p><p>Si parlen de política als mitjans, <i><b>Spacecraft</b></i> apaigava aquesta coentor que tot ho inunda. </p><p>Si m'arriben informacions de companys escriptors i premis atorgats celebre aquestes petites victòries sobre paper i vídeo, foteses al capdavall. Les mateixes cares per tot arreu, tv, premsa,taules rodones, recitals, etc... Funcionem mediocrement els humans, però hem de treure enfora tota mena de fantasmes. Fer-se visibles --digueres Manel Alonso-- tots aquells anys arrere. <i><b>Optimitzar el meu maquinari i software</b></i> de les distribucions linux amb Vmware afluixa tanta tensió i recorde l'amic <a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/2011/03/02/albert-garcia-i-pascual/" target="_blank">Albert Garcia Pasqual</a>.</p><p>Si parle amb exalumnes, babaus convertits al neofeixisme: els qui no han patit gens ni mica a la vida, ni dictadures, ni repressió física ni ideològica, ni fam... Els senyorets que han obert la boca i tot ha plogut instantàniament del cel dels parents. Aquests qui diuen que entre immigrants i majors quasi <i>eviterns</i> (gràcies Anna Salomé) el país se'n va a fer la mà. <i><b>Olore sota un sol de migdia</b></i> l'ombra de les xicrandes i el cor acurta el ritme dels batecs.</p><p>Aviat reprendré el vocabulari, resseguiré aquest amor de magrana encesa.</p><p> <span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> </p><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div> </article> <article> <h1>La lliçó d'estil de Gustave Flaubert</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLRilWJFvUr0sxuiIEVlXRPb1Go_AjbF0RShtnSUlZNHRu7tyE5_pXoV6Qzg2GpaBjHDkDMQ9IDBRdGDyf7oM8K3yNEJj9sQUgWI_OL7Addxj2GZydIk_-1nv8SHonDwyU4oMiCRcLnyS87LnACwWMS8wA-RM_1-Gw_ERalP6WPJVsjZpLU8H-7YKJ-sA/s866/9788409684038.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>Tres contes</i><br />Autor: Gustave Flaubert<br />Flâneur<br />Barcelona, 2025<br />130 Pàgines<br />Trad. de Georgina Solà</span><br /><br /> Quan et poses a llegir qualsevol narració de Gustave Flaubert, és inevitable pensar en <i>Madame Bovary</i>. Els motius són evidents: aquesta prodigiosa novel·la, fundadora de la literatura moderna, és el compendi de tota la saviesa de la novel·la realista -i vos assegure que és molta saviesa. Hi ha implícit, a més, tot el cinematògraf, que usaria i abusaria de les tècniques de Flaubert: el muntatge paral·lel de la conversa entre Emma i Rodolphe a la fira de l'agricultura, l'itinerari enigmàtic del fiacre per Rouen (el Rouen de Claude Monet) amb Emma i Léon a dins mentre s'hi obra de nou el misteri de la seducció (que em fa pensar, per cert, en l'escena de <i>Titanic</i>, de James Cameron, quan Jack i Rose s'estimen per primera vegada a dalt d'un automòbil), o la visita d'Emma al recaptador per a evitar l'embargament, observat a través del punt de vista de dues veïnes.<br /> Tot en aquesta meravellosa novel·la, en efecte, presagiava el cine. Però si en alguna cosa Flaubert es demostra un mestre és en el ritme de la narració, amb la perfecta gestió de resums, el·lipsis i amplificacions. És curiós perquè, fa anys, Quim Monzó va introduir, com a cita preliminar d'un volum seu de contes (<i>Guadalajara</i>), la següent cita de l’obra mestra flaubertiana: "Van començar lentament, després van anar més de pressa" (cap. 8 de la primera part). <br /> Segons li vaig llegir en alguna entrevista, sembla que Monzó volia burlar-se del costum de les "cites preliminars". Però el cas és que, volent-ho o no, va triar una frase (de l'escena del ball a casa del marquès d'Audervilliers) que podria entendre's com el resum de l'actitud de Flaubert respecte al fet de narrar -que no és altra cosa que saber quan resumir i quan fer durar els instants. De fet, en una ocasió en què Emma passeja amb Léon, el narrador repeteix el mateix esquema oracional: "Durant un temps va caminar ràpidament; després va afluixar el pas" (cap. 3 de la segona part). Potser Monzó volia burlar-se'n, però de segur que va entendre molt bé la impagable lliçó narrativa que implicava.<br /> Amb tot això a les alforges, emprendre ara la lectura dels <i>Tres contes</i> que Georgina Solà ha traduït magníficament per a l’editorial Flâneur és retrobar-se amb l’estil immortal del també autor de <i>L’educació sentimental</i>. Perquè no cal buscar trames, ni confondre’s amb la genealogia dels personatges. L’autèntic protagonista de tot el que escriu Flaubert és el seu estil.<br /> Una descripció, per exemple, de la dona de Julià, l’heroi del segon conte: “Era molt blanca, una mica orgullosa, i entenimentada. Les banyes de la toca fregaven les llindes de les portes; la cua del seu vestit de drap s’arrossegava tres passes rere seu. Casa seva es regia com l’interior d’un monestir; cada matí repartia la feina a les criades, controlava les confitures i els ungüents i filava o brodava tovalles d’altar. A força de pregar, li va venir un fill”.<br /> “A força de pregar li va venir un fill”! Només la sagacitat d’un narrador de raça és capaç de condensar ironia, temps i sintaxi en només nou paraules. Això és Flaubert, sense cap mena de dubte.<br /> Dels tres contes del recull, el primer és el que més s’assembla al món de <i>Madame Bovary</i>. És la França posterior al somni napoleònic, l’<i>arrière-pays</i> poblat per petitburgesos, viudes, criades i rectors. En aquest univers provincià els personatges somien, estalvien o malgasten i malden per sobreviure sense abaratir mai el seu somni. Com Emma Bovary.<p></p><br /><p style="text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara</i>, 13-6-2026<br /><br /></p> </article> <article> <h1>China ha descubierto que miles de restaurantes de sus apps de reparto no existen</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://www.xataka.com/magnet/primero-fue-tarta-sospechosa-ahora-china-ha-descubierto-que-miles-restaurantes-sus-apps-reparto-no-existen">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/06/06/30541/">aquest apunt</a></p> <p>Restaurants fantasma virtuals amb fotos generades per IA. Quan arribava una comanda, la derivaven a un mercat negre de subhastes per assignar-la a l’oferta més baixa i guanyar així una comissió ben sucosa. Seixanta i tantes mil <em>ghost kitchens</em> detectades, 3,6 milions de comandes i ara multes per 3.600 milions de iuans a les plataformes de menjar a domicili.</p> </article> <article> <h1>L'ENSENYAMENT PÚBLIC ÉS UNA INVERSIÓ</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUwJNe1D7_pOPfDdT0DjMfBdjb5-Z3nJwcGcVgsVH6zZtVwdVZC1hrOaxoC25-ilGhty4wVDa4lMJAzbbRYHbsV-4NpBJDn9Zl8fhsiIN6P5gFL3nxIYWqnF3AmcWHjIznlC3mFbFBKCfalNdGZKdtDmlVMz1yMwwTPTM75zkc5-ynt4KMn0_dgcAl5AF-/s1203/vaga02.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La problemàtica de l’ensenyament públic no és específica dels valencians, ja que a Catalunya i d’altres comunitats també s’han encetat protestes semblants a les iniciades ací el mes passat. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Els motius del malestar del professorat no són únicament econòmics, que també: els que portem quasi una dècada jubilats encara recordem les retallades de <b>Zapatero</b> i <b>Rajoy</b> amb l’excusa de la crisi global de 2008 que ens van situar, salarialment, a nivells de l’any 2000 i no exagere. Aquell any Espanya comptava amb 40 milions d’habitants, el País Valencià amb 4 milions i Vila-real amb 40.000: ara Espanya quasi arriba als 50 milions, la comunitat autònoma a 5,5 i la Vila als 54.000, però la inversió en l’Educació Pública ve a ser la mateixa en percentatge del PIB… </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsq7V_ywse7PqBizqXfbc8Sk8lBbSzMPMx524A-WQ-elqUMWJa6imbBwr2F1CEv3Qd_5V5E5OSPzDxAI7yjylhLwOoQMp3_plGy2JvM5HeLIzAh0CN0zT0-07U14DTIMSy1kQP5khmU3NiD0mx47RhWQSe_ix3xHkO55zZZHP4d11Bqha9dlGLI0pz1bTf/s1620/vagacartells.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>Cartells de @laulauenlaseuatinta<br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Alguns direu que ha caigut la natalitat, sí, però hi ha més alumnes i de més diverses ètnies i procedències que, juntament als alumnes amb necessitats educatives especials, fa que la integració siga una utopia si no s’augmenta la despesa -que és inversió- en professorat, aularis i infraestructures en general, mentre el canvi climàtic ataca les aules de sostres baixets, finestres amples i materials prefabricats, amb el fred a l’hivern i la calor a partir d’abril… </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A més, l’any 2000, quan <b>Zaplana</b> inaugurava Terra Mítica, i era el fan número 1 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb 5.000 pts (30 €) omplíem el carro del súper quan, ara mateix, amb 100 € els mestres tampoc en tenen prou per omplir-lo i ja no són temps de fer-los tornar a <i>passar fam</i>. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Per una altra banda, si Conselleria al·lega manca de pressupost, després de subvencionar la privada amb més de 70 milions d’euros (sobre tot col·legis elitistes de l’Opus Dei), això no és creïble com tampoc ho és dir que a les Casetes d’Alcanar parlen una llengua diferent a la de Vinaròs. I que conste que tampoc és obligat transformar tota la privada en concertada, a base de desviar diners públics com han fet fins ara tots els governs. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">La Vaga ha fet perdre hores i dies de classes als alumnes, sí, però no tants com n’ha fet perdre la Conselleria d’Educació a l’hora de retardar les substitucions per baixes o malalties del professorat, com ha vingut passant des de principi de curs. Sense oblidar la paralització del programa Edificant, iniciat pel Govern del Botànic, per a la creació de nous centres o l’adequació d’aquells en mal estat que, després de la maleïda dana, en són uns quants més. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipbzy63TBKa-FaU_IzHuuPi-a1SUfQ4niR2hnXLwOaEWnoV4pVchko37ERKWSta5Jt_rMuQyCKszIiWc-UMkIz_qSqtNFA0ke8s53HkictFmqYsM3tagwK5R7laSli9bMhyphenhyphenP6EPfF_JLW1xfSXEv3mm62kIlaUR-LmV93ViCf_LZeSWgcJh-r4rZ1KrPtB/s650/vagacamiseta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span>En resum, les causes de la vaga de mestres són més justes que mai, perquè tampoc tenen un origen estrictament polític o sindical i, a més, ja no és hora de traure el comodí de l’infrafinançament que patim tots els valencians, sobre tot perquè PP i PSOE mai no volen posar-se d’acord en res: ni en fer tornar als bancs el Mega Rescat que els vam pagar entre tots, amb les firmes de </span><b>Rajoy</b><span> i </span><b>Zapatero</b><span>… </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">I és que des del poder, pensen com el iaio <b>Verle</b>, que tenia un hort a la vora del Madrigal: <i>per a vosaltres la raó i per a mi els diners!</i></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCqSj16qDGA2oAzB7yHTF9oqyCrdtiylPuLgyZL30z5vg3FXh4_6CNWqzp4EEnIvKGGa9tUgCtL_-PUmNr8eIM0olZ11syAb5ivj_cBJnH1YnNj5vKSq5kscmRhqvRMXht9LuwEJ1uV8BaCocB0avRvFpS0ntsHMhsTNMHTevKe9Vlfhk7y3ZDdM44eBht/s1201/vaga01.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div><div style="text-align: right;">Revista Poble nº 339, juny de 2026.-</div><div style="text-align: justify;">...................................................................................................................................................................... </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjDifFOB-pCoIoARBKN8ywldyFQLkFOi72-HQeTnK9F5fISyMZiLJHoajgG1Q6-oGZfdho_xLONFdWUiTOpZRrZOFBBCkinyUVVIlmzDmk2Xf7Qg6zwieqLcxxhIb-2TDMri4lqgy8NBZuCJGDaTPxVabkTplWCTMJjpbDQvOnBmjY3jx9UKYKaLgJBvzx/s894/vagacartell_laulauenlaseuatinta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><div style="text-align: center;"><br /></div> </article> <article> <h1>Tech CEOs are apparently suffering from AI psychosis</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <p><a href="https://techcrunch.com/2026/05/27/tech-ceos-are-apparently-suffering-from-ai-psychosis/">enllaç directe</a> | <a href="https://carlesbellver.net/2026/05/28/91178/">aquest apunt</a></p> <p>La #IA al·lucina. Els seus promotors també.</p> <blockquote> <p>Els executius tecnològics, especialment els CEO, pateixen com a col·lectiu deliris de grandesa referents a la IA.</p> </blockquote> </article> <article> <h1>DONES QUE LLUITEN PEL SEU SOMNI</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwbhkvXxC6Q_iUa8FSeFJKd0Pkudo-kBAMVSyKX6QxzKSCVGkpM06EH25sgeOV9bVr-gP1U3zeCTb7xcjgSyOzdCZsnSHD1Qd7tzOnc29xDFa0buR06RWWKvRPcBGoc9RUwFwhvy6KGk3pwNj6mUyAM1qRs8mS14_IUybCZ_qiGi_0NWmU9e53Gs1vR0A/s1808/Somnis%20de%20sal....jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">MARTA TENA SUBIRATS(2026). <i>Somnis de sal i de cendra</i>. Benicarló. Onada edicions</span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquesta novel·la completa una trilogia iniciada amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Una lluna a la finestra</i> i continuada amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Murs d’aigua</i>, que té com a protagonista la inspectora dels mossos d’esquadra Jana Carbó. Com és habitual en Marta Tena el començament de la novel·la és impactant, en un text, que sembla ser una carta, s’adverteix a la inspectora que vaja amb molt de compte perquè “els animals més perillosos són els que aparenten ser més inofensius, aquells que aconsegueixen els seus objectius sense tacar-se de sang. Què fàcil és quan hi tens la mà trencada!” Descobrirem en la part final de la novel·la el perquè de tant inquietant missatge.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després apareix un cadàver que troben uns joves al fons d’un pou. Els joves fan brometa sobre si ha tornat l’assassí en sèrie que havia aparegut en la novel·la anterior, cosa que molesta moltíssim la inspectora. Des d’aquells fets han passat cinc anys i en els capítols successius anirem descobrint com ha estat la vida de Jana Carbó en tot aquest temps. Malgrat els dubtes que presentava en la novel·la anterior sobre si hauria de ser mare, ara ja sabem que ha tingut una filla, i que la maternitat li ha canviat la vida, i ací es planteja el tema sobre la difícil compatibilitat de ser mare amb la feina. També es dissipen els dubtes sobre qui és el pare de la criatura. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La primera part de la novel·la continua amb diverses informacions sobre la vida familiar de la Jana, però de repent apareix una història ambientada en 1835, una mare, amb la seua filla petita que es dedica a recollir herbes remeieres pel camp, per a curar la gent. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En la segona part de la novel·la ja anirem desxifrant alguns dels enigmes que han anat apareixent, descobrim la identitat del difunt, el propietari d’una antiga botiga de mobles vingut a menys, una història que podem relacionar amb la crisi de moltes tendes de mobles a La Sènia després de l’època d’esplendor de principis de segle, no déu de ser casualitat que aquest capítol es titule País del moble, conegut eslògan de la ciutat del Montsià. També sabrem que la història ambientada en 1835 és una novel·la que escriu Gerard, la parella de Jana, es titula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cau de feres</i>, ambientada al territori de la La Sènia durant les guerres carlistes. Com és habitual en l’autora, ens aporta una bona quantitat d’informació històrica per a situar-nos en el context dels esdeveniments, en aquest cas sobre la figura del líder carlí Ramon Cabrera.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cau de feres</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> és una novel·la dintre d’una altra novel·la, l’acció de les dues transcorre de forma paral·lela, i a mesura que es van desenvolupant les dues accions podrem observar que la història del segle XIX encara guarda alguna relació amb la que passa en el segle XXI. Cap al final del llibre descobrirem la coincidència de la llegenda en què es basa la novel·la amb la realitat. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En les altres dues parts del llibre Marta Tena ens anirà aportant diverses informacions sobre la persona morta, que com en tota bona novel·la policíaca, fan que el lector puga anar fent conjectures sobre les causes de la seua mort. Al mateix temps que en l’altra novel·la ens va narrant les vicissituds de la Làlia, que així s’anomena la protagonista. Finalment quan tot sembla que ja està tancat l’autora ens sorprèn amb un gir de guió que òbviament no podem desvetllar però està relacionat amb el títol que li hem posat a la ressenya.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Un fet a destacar en la novel·la és la presència de les dos protagonistes, Jana Carbó i Làlia, dos dones que saben lluitar pels seus somnis. Com en altres novel·les anteriors de l’autora la força de l’amor té molta importància. La relació de Jana Carbó amb Gerard ja està consolidada, tot i que aquest explica que una anterior relació fallida l’obliga a mantindré sempre viva la flama amb la Jana. La Làlia viu una apassionada història amb Martí, una relació impossible per la diferència social que els separa i perquè quan es troben ell ja està casat.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Un altre element a assenyalar és la importància de les cures. Quan mort la mare de la Jana és fa càrrec del pare i fins i tot canvien de casa per facilitar-li la vida, aquest a la vegada també cuida la seua neta; la tia del poble, encara que una mica pesada, cuida de tots. Per la seua banda la Làlia que perd molt jove el pares, trobarà l’ajut dels seus oncles i en els moments més difícils, malgrat tot, l’ajut del Martí.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La novel·la és una reivindicació del territori i dels seus paisatges, en un dels capítols del llibre tenim una detallada descripció de la carretera entre La Sènia i La Pobla de Benifassà, que tots els que la coneixem podem donar fe de la seua extraordinària bellesa. També hi ha referències a altres llocs del territori com Refalgarí o el refugi de la Font Ferrera. I en aquesta reivindicació de la contrada apareix en un moment de la novel·la la seua defensa, els protagonistes i una bona part del veïnat lluiten contra la possible instal·lació d’un camp d’aerogeneradors eòlics que suposaran la destrucció del paisatge i l’abandonament definitiu del poble pels seus pocs habitants. La decisió final de la Jana deixa una esperança que el poble no pot morir.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Finalment, en el capítol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ficcionar la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>història</i>, Gerard comenta com està escrivint la seua narració, i teoritza sobre com escriure una novel·la històrica, diu que cal aportar dades històriques però sense aclaparar el lector.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Somnis de sal i de cendra</i>, Marta Tena ha escrit una novel·la que a la intriga pròpia de les dues històries cal afegir diversos punts de vista i registres lingüístics, a més d’altres qüestions que hem anat comentant i que la converteixen en una lectura atractiva i recomanable. <o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> </article> <article> <h1>Escriptor</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivOSwl5gADXUn-J-OHvMchqU-lPi_5HNf6V3bWeit4C2-TnvgoyT5I41OzXzJqo_bbGfRo92-Mlk2lxeV6CMxoe2IgPpDDOP26dLLIFN4gUiF9DqLLlvLjBjXkZNI77OQzLAqRqlOsCBfdeSLASoYBJt2l6zmriGYb0UDj4rN4jaMsob9eDfA_fi8K6L74/s5202/ferdinando-g8_QttyxHE0-unsplash.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Agrair la foto a <a href="https://unsplash.com/es/@fidgetingferdie">Ferdinando</a></td></tr></tbody></table>Imagina coses que escriu. <div><br /></div></div><div><div style="text-align: justify;">I en gravar-les a tinta són vida. No tenim diverses vides, tan sols una i la mateixa. No distingim entre real i imaginari. Tot és real des del moment que és pensat i regalat, desat a l'abast dels altres. Perquè la meua i la teua, la nostra història és la de les paraules emprades. <div><br /></div><div>Cerquem aquell cel, el de la Justícia. </div></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></div><div>https://open.spotify.com/track/4hZuLM3UTkagGw73Hevl07?si=41980ba73d0e4ef5</div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"> </span></span></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a></div><div> </div><div><br /><div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"><br /></div></div></div> </article> <article> <h1>De les cendres</h1> <p>2026-10-30T02:19:43+01:00</p> <div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilEGm6sKxbhpwQv2ChXgnZEBAl8YjmEIFAz-BQAOfz7lU7xC5KYuqhFaMuEoYfUriyTRK-6z_6doGFcI1AzZtgmhSgB0GskrXdsrESp3l_IsFBiVIzQaw00-JzZnv_ExcLNTi2Hc70wAwYm5m034OmVLdtS6m2e_1WWPGbpFpGuipxxbnQfTJrqgVxml/s1086/cercis.jpg" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"></a></div><div><br /></div><div style="text-align: center;">Tan sols gemeguen </div><div style="text-align: center;">els <i>Cercis siliquastrum</i> </div><div style="text-align: center;">nit rere dia. </div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/2024/07/01/99-haikus-i-1-tanka-josep-lluis-abad/">99 haikus i 1 tanka</a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;"><br /></span></span></div><div><br /></div><div><span style="font-size: 78%;"><span style="font-weight: bold;">Josep Lluís Abad i Bueno</span></span> <a href="javascript:print()">Imprimir</a> <script src="http://js-kit.com/ratings.js"></script> <div class="js-kit-rating" starcolor="Emerald"></div></div> </article> <article> <h1>Un míssil amarg contra la sororitat</h1> <p>2026-07-22T06:48:36+02:00</p> <p><span style="font-size: x-small;">Títol: <i>Criatures podrides</i><br />Autora: Amy Twigg<br />Edicions de la Ela Geminada<br />Girona, 2026<br />412 pàgines<br />Trad. d’Anna Carreras</span><br /></p><p style="text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsVXQDGVaDVZkCs-5qmjmUhLF1GbfWtXICE54N5QmncBbJ_p2Mi63o9uf9ncWxnmm6aYOZthuqnRi7EAa8A4DKxtLhus4IOoDlL2D-9Vuet6M7b_XSApnsDHeh9zwUxzjOq_0NNWiQPfah82vw2YF2dkJrpt7V0Cligan2Y8aUpHKZg9b_Dls6mn3h8/s837/9791399079043.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>Aquest és un relat un poc sorprenent, sobretot si tenim en compte que l’ha escrit una dona. No sé molt d’Amy Twigg: el que diu la solapa del llibre és tot el que se’n pot trobar a internet: que és anglesa –i sembla prou jove (enlloc consta la seua edat)-, que va estudiar Escriptura creativa i que amb <i>Criatures podrides</i> va guanyar el BPA Pitch Prize i va alçar molt d’enrenou. <br /> Es tracta d’una història que comença d’una manera diguem-ne inadvertidament rutinària. Iris (trenta-dos anys) decideix entrar en una comuna de dones –la Casa de l’Esquerda- per veure si la seua precària realitat vital millora. Ho fa atreta per una de les residents a la casa, la misteriosa Hazel. Al front del matriarcat domèstic es troba Blythe, una dona vigorosa i resolutiva.<br /> El perfil de les qui s’hi acollien ens el podem imaginar: “No totes fugien de la violència. Hi havia dones que venien perquè estaven esgotades de la jornada de vuit hores, de treballar per pagar una casa on gairebé no vivien i d’ascensos que mai no arribaven. Dones cansades de cites frustrants i d’escalfar-se els àpats al microones, de rebre fotopolles que no havien demanat i dels embussos del trànsit. D’anar joguinejant amb les claus quan tornaven a casa i era fosc, de tapar la beguda amb la mà perquè no els hi posessin res, de no beure ni un glop perquè el cambrer els havia fet mal rotllo”.<br /> Fins ací tot en ordre. La Casa de l’Esquerda sembla un d’eixos espais segurs per a les dones, on exercir amb llibertat i goig la sororitat. Però no. El que passarà, i s’anuncia al text quasi de seguida, és inesperat. Podríem dir que la novel·la comença com <i>Terra d’elles</i> i acaba com <i>El senyor de les mosques</i>. <br /> <i>Terra d’elles</i> (<i>Herland</i>) és una utopia de ciència ficció obra de Charlotte Perkins Gilman. Tracta d’una societat habitada únicament per dones on imperen l'ordre, la pau i la racionalitat.<br /> Aquesta ginecotopia presenta una col·lectivitat cooperativa en què les relaciones de competència han estat transformades en relacions de solidaritat. En algun lloc de Sudamèrica, tres milions d'amazones viuen felices en cooperació i comunió amb la natura. Es reprodueixen per mitjà de la partogènesi i han aconseguit concebre únicament filles. La seua religió és el panteisme matern (reten culte a Maaia). Una maternitat transversal a la societat, que influeix en totes les arts i indústries, que protegeix absolutament tota la infància i li proporciona l'atenció i la formació més perfectes.<br /> <i> Terra d’elles </i>és el segon volum d'una trilogia i es va publicar originàriament en 1915. El va traduir Jordi Vidal i es va editar en català en 2002.<br /> <i> El Senyor de les Mosques</i>, al seu torn, és una novel·la més coneguda. La va publicar en 1954 William Golding, guanyador del Premi Nobel de literatura. Tracta sobre un grup de jovenets britànics encallats en una illa deserta que intenten d'autogovernar-se amb resultats esgarrifosos. Una faula sobre les pulsions de violència innates en l’individu que va fer fortuna (el volum va ser traduït per Manuel de Pedrolo i publicat en català en 1966).<br /> Doncs bé, tot el que passarà a l’espai suposadament ideal de la Casa de l’Esquerda revelarà les contradiccions de la naturalesa humana (mascle i femella indistintament). La història d’amor d’Iris amb la Hazel (esquer del relat) anirà evolucionant, però també ho faran, a pitjor, les relacions entre les dones residents i els propis humors de la Blythe. La intervenció masculina, això sí, no hi ajuda, sinó que precipita els esdeveniments.<br /> No desvele res si escric que la cosa acabarà fatal, com la narradora ens adverteix repetidament. El que semblava una paràbola feminista acaba convertint-se en la seua nèmesi. Però el flux narratiu d’Amy Tigg llisca tan suaument i tan ben greixat que hi anem caient sense adonar-nos-en. I així passa la glòria del món (i de les dones).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="text-align: right;"><b>Joan Garí</b></p><p>Publicat en <i>Ara </i>el 2-5-2026<br /><br /></p> </article> <article> <h1>UN MAIG DE CHAMPIONS</h1> <p>2026-07-22T06:48:37+02:00</p> <p style="text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgebnhOkeI-0XcIzu_W5ys1Gc4U7HbI54LQuuWFd7qihbPtMss_kKjmMhm_RoimDfkw9u-XXvp608li-EaCOtFgFRmTi7U_WGjpVRsluinBg_ADujPTsPl1YwL58qcknPKMVP-DvB-zKZPE8XjRCE5kn6yQgEEEj1gHLCAKzFA2h3QgLvUoHbhTYm4QlRRL/s898/classificaci%C3%B3_jornada33.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El mes de Maig sempre és especial a la Vila, perquè Sant Pasqual és a 17 i les festes patronals omplen els barris de la ciutat de música i colors i diversitat, mentre el Sol matiner es desperta amb la flor del taronger que perfuma els carrers i la llum de la Lluna aporta el sentor nocturn de l’olor a gessamí.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">A més, el maig del 26 assistirem a la setena classificació del Villarreal CF per jugar la Champions League una temporada més, un fet excepcional que hem anat normalitzant degut a l’excel·lència futbolística d’un club que va entrar al segle XXI en construcció i, des de fa uns anys, s’ha consolidat no solament com un del millors de la Lliga espanyola, sinó com un referent sòlid a Europa i al món. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El gran treball amb la pedrera a la <b>Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza</b>, l’impecable gestió econòmica a base de vendre car i comprar barat i, per suposat, la confecció d’un gran planter de jugadors administrat pel cos tècnic d’un dels millors entrenadors del panorama futbolístic, com ho és <b>Marcelino García Toral</b>, han fet que la classificació europea siga una realitat quan encara queden més de 15 punts en disputa contra Mallorca i Rayo fora i Llevant, Sevilla i Atleti a casa, on ens jugarem el tercer lloc de la classificació general en el darrer partit. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">De tota manera, potser degut a l’escàs protagonisme del club tant en Champions com en Copa del Rei, la temporada ha sigut un tant estranya i, fins i tot, polèmica en alguns aspectes ja que l’equip ha presentat dues cares ben diferents: per una banda, la d’equip imbatible quan hem sigut seriosos en defensa, ràpids al contraatac i encertats en la definició i, per l’altra, un equip amb nervis a la porteria, generós en defensa a l’hora de fer regals, amb un centre del camp incapaç de fer arribar balons en condicions als puntes i una davantera deprimida davant l’absència de balons. Però si posem cada cosa a la seua balança, podem concloure que la temporada també podrà ser qualificada de brillant si aconseguim la majoria dels quinze punts que queden en joc, ja que tampoc se pot guanyar sempre. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Per tant, només queda aclarir les dues incògnites que ens desvetllarà maig: la continuïtat o no de l’entrenador (alguns afirmen que se’n va a la Roma!) i la posició final que ocuparà el <b>Villlarreal CF</b> (tercers o quarts?). De tota manera, ja voldrien aquests maldecaps futbolístics tots els que, en el fons, ens admiren però també envegen la trajectòria de la família <b>Roig</b> al capdavant del club d’una ciutat de 54.000 habitants que omple cada diumenge <b>La Ceràmica</b> amb l’aportació dels pobles de La Plana, de la província de Castelló, així com de la de València, Tarragona o de més lluny encara... </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Sempre Endavant!</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJRc4nxQeErMisqLod9MZkyUWyWq_AyJrR2IH3hNA35LzMirfmtXXHlWSuK24j6mEM43yizU7k8YdSaPCJEDai5isvXBf-cAC3o5Gc7dNS-mjPLKUET7iBs-jwHLSsE-AcuEzDle5qd4zLFIxIon-diGMb7N1G8NqAJP9d-yunDVpYmSxT4WODPpH1zaN8/s395/la_cer%C3%A0mica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><div style="text-align: right;">Revista Poble, nº338, maig 2026.-</div></div> </article> <article> <h1>Tornar-hi amb el nom</h1> <p>2025-06-19T09:39:40+02:00</p> <div id="fws_6aaf0ed45b9ea" data-column-margin="default" data-midnight="dark" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row" style="padding-top: 0px; padding-bottom: 0px; "><div class="row-bg-wrap" data-bg-animation="none" data-bg-animation-delay="" data-bg-overlay="false"><div class="inner-wrap row-bg-layer" ><div class="row-bg viewport-desktop" style=""></div></div></div><div class="row_col_wrap_12 col span_12 dark left"> <div class="vc_col-sm-8 wpb_column column_container vc_column_container col no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div id="fws_6aaf0ed460341" data-midnight="" data-column-margin="default" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row inner_row" style=""><div class="row-bg-wrap"> <div class="row-bg" ></div> </div><div class="row_col_wrap_12_inner col span_12 left"> <div class="vc_col-sm-3 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> </div> </div> </div> <div class="vc_col-sm-9 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1777657415546 font_14px" > <p><em>Per fi arribàrem al desitjat bosc. Era gran i espés; verd i obscur pel brancatge i clar per vora de la terra. En ell es respirava aire pur i perfumat per les flors i les fraures.</em></p> </div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1777656407752 font_14px" > <p><a href="https://www.porcar.net/fitxers_salms/2026/05/sofia_salvador_fraures-scaled.jpg">Sofia Salvador</a></p> </div> </div> </div> </div> </div></div><div id="fws_6aaf0ed460e80" data-midnight="" data-column-margin="default" class="wpb_row vc_row-fluid vc_row inner_row" style=""><div class="row-bg-wrap"> <div class="row-bg" ></div> </div><div class="row_col_wrap_12_inner col span_12 left"> <div class="vc_col-sm-12 wpb_column column_container vc_column_container col child_column no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="wpb_text_column wpb_content_element wpb_animate_when_almost_visible wpb_fadeInLeft fadeInLeft vc_custom_1777655104037 poemes_encarats" > <p>Oblidarem que els déus anaven tots<br /> a prendre les aigües al teu esguard<br /> termal de nena, que de bon antuvi<br /> ho van saber tot de tu i cap ni un<br /> se’t va jugar als daus un millor destí?</p> <p>Fruita pura és, però, anomenar-te<br /> en l’idioma que el teu somni embosca<br /> —a la sendera el verb es fa de nit<br /> on la veu trenca a cantar com el vent<br /> entre fulles estrafent la tempesta.</p> <p>Ho oblidarem? Ulla’ns, dona de cures,<br /> pel mots que ensementares, ulls de terra<br /> encesa entre els verds, robins llambrejants<br /> com els teus en clarianes de pi roig<br /> que vam negligir, tot perdent-ne el nom.</p> <p>Vas dir-lo i ara hi podem tornar: fraures.<br /> Roents i silvestres, al sotabosc<br /> esparpallades a ramells: maduixes.<br /> I al primer tast ens demanem si el món<br /> fos tan senzill com tornar-hi amb el nom.</p> </div> </div> </div> </div> </div></div><div class="divider-wrap" data-alignment="default"><div style="margin-top: 0.5px; height: 1px; margin-bottom: 0.5px;" data-width="100%" data-animate="yes" data-animation-delay="" data-color="default" class="divider-border"></div></div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1777657402902 font_14px" > <p style="text-align: left;">«Tornar-hi amb el nom», poema de Josep Porcar dins de <a href="https://www.elpontdeleslletres.cat/producte/com-si-fos-un-paradis/" target="_blank" rel="noopener"><em>Com si fos un paradís. Memòria de Sofia Salvador</em></a>, El Pont Edicions, 2026. Poema també present a l’edició 2026 del <a href="https://www.taradell.cat/biblioteca-de-taradell/bloc-de-la-biblio/envians-el-teu-poema-i-participa-al-juny-poetic-2026.html" target="_blank" rel="noopener">Juny Poètic</a> de la Biblioteca de Taradell, Osona.</p> <p> Les «fraures» són maduixes silvestres, també anomenades «fraules» o «fragues».</p> </div> </div> </div> </div> <div class="vc_col-sm-4 wpb_column column_container vc_column_container col no-extra-padding inherit_tablet inherit_phone flex_gap_desktop_10px " data-padding-pos="all" data-has-bg-color="false" data-bg-color="" data-bg-opacity="1" data-animation="" data-delay="0" > <div class="vc_column-inner" > <div class="wpb_wrapper"> <div class="img-with-aniamtion-wrap center" data-max-width="100%" data-max-width-mobile="default" data-shadow="none" data-animation="fade-in" > <div class="inner"> <div class="hover-wrap"> <div class="hover-wrap-inner"> <a href="https://www.porcar.net/fitxers_salms/2026/05/Jean_Simeon_Chardin_-_Le_Panier_de_fraises_des_bois_1761-scaled.jpg" class="pp center"> </a> </div> </div> </div> </div> <div class="wpb_text_column wpb_content_element vc_custom_1777657317813 font_14px" > <p><a href="https://collections.louvre.fr/en/ark:/53355/cl010509181"><em>Le panier de fraises desbois</em> </a>(«La cistella de fraures»), Jean Siméon Chardin, 1761</p> </div> </div> </div> </div> </div></div> <p>L'entrada <a href="https://www.porcar.net/2026/05/01/tornar-hi-amb-el-nom-poema/">Tornar-hi amb el nom</a> ha aparegut primer a <a href="https://www.porcar.net">Salms</a>.</p> </article> <article> <h1>UNA AVENTURA APASSIONANT I DIVERTIDA</h1> <p>2026-07-22T07:16:36+02:00</p> <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmrel6oGAMEXDJtJm0foiiSaVkv4YzBHfHmRn2i9DqSmSbP4ARrl-ilEv95u6cQHPFBW4KH8VwVxepeFavAs2ivNIyibRDsDdxGNojsxNZqBHfJTRPFC9Glto6dqiPQ5Gf6lOP1de_I7YaKHEAIGllcsIfbcQo_3WH6XuNOPtbjNJpEJaZSQMBnIU2SvM/s600/ostres-tu-quin-cacau-402x600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div><br /><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Recentment li ha estat concedida a Maite Carranza la Creu de Sant Jordi. Fa quaranta anys jo escrivia aquest article comentant la seua primera novel·la, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ostres tu, quin cacau!</i><o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">MAITE CARRANZA (1986). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ostres tu, quin cacau!</i> Barcelona. Edicions de La Magrana.<o:p></o:p></span></b></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Maite Carranza comença amb molt bon peu el seu camí pel món de la novel·la amb aquesta història apassionant i divertida i amb una certa càrrega subversiva.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La novel·la ens narra el viatge i les aventures de tres personatges una mica esbojarrats, una nena i un nen, la Laia i el Roger, i una vella entremaliada SD4. Els nens estan cansats d’aguantar els pares, els mestres i l’escola, la vella d’aguantar la seua filla que no la deixa vestir-se de moderna, com ella vol, i tots tres inicien un viatge cap a Katmandú, el mític paradís dels hippies.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El principal problema de la Laia i de SD4 és que no volen resignar-se als estrets límits en què els constreny la societat. La Laia només vol jugar i passar-s’ho bé, no entén les prohibicions que li fan, moltes vegades absurdes. SD4 no vol resignar-se a fer de vella, li agraden els dibuixos animats, la xocolata i vestir roba moderna, això li ocasiona la incomprensió de la seua filla.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">El llibre de Maite Carranza ens presenta uns personatges situats en els extrems de la vida humana, la infantesa i la vellesa, en què l’individu sol ser moltes vegades marginat. Són dues etapes improductives i això dintre del model de societat capitalista porta inevitablement a la marginació. És això el que li passa a la Laia que es nega a integrar-se en aquest aparell de preparació per a la producció que és l’escola i com a conseqüència se la porta al psicòleg per a que la introduïsca en el “bon camí”.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el seu viatge trobaran també unes persones igualment marginades, - des d’un pispa honrat fins un taxista que veurà l’oportunitat de viure una persecució policíaca com ha vist tantes voltes al cinema,- amb les que viuran aventures d’allò més interessants.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">La Laia, el Roger i SD4 veuran que el camí cap a Katmandú no és fàcil, però no obstant això i malgrat les contínues ensopegades no tornaran cap arrere.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ostres tu, quin cacau!</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;"> és un llibre que farà les delícies dels lectors entre tretze i quinze anys per la càrrega aventurera que té. Però també és interessant per als lectors de totes les edats, que a més del plaer de la lectura poden trobar un motiu de reflexió.<o:p></o:p></span></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">Josep San Abdón<o:p></o:p></span></b></p> <p align="right" class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; text-align: right; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA;">(Publicat en Benicarló Crònica, núm. 86)<o:p></o:p></span></b></p> </article> </main></body></html>