Brou Casolà

Acte "Com obtenir dades d'ús dels serveis d'administració electrònica"

noreply@blogger.com (MarcG) — Mon, 02 Nov 2009 22:57:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous de la setmana passada - 29/10/09 - vaig assistir a un acte organitzat per MV Consultoría, la Fundación CTIC i WebTrends.

L'acte estava pensat només per administracions públiques, de fet, estava dirigit a donar respostes als seus responsables d'indicadors respecte a com obtenir dades d'ús dels serveis d'administració electrònica, enlloc de quedar-nos només amb les dades de disponibilitat (que són les que actualment es donen).

L'acte va començar tard (fet que personalment valoro negativament, especialment pel fet que m'havia aixecat molt d'hora per poder ser a l'hora acordada a Madrid).

L'acte es feia a l'Hotel Intercontinental de Madrid, un luxós hotel amb un bon servei i una sala adequada per fer l'acte, però sense el servei de connexió a Internet via wifi, de fet, si et volies connectar s'havia de pagar 20 euros!!

Ens vam ajuntar unes 20 persones: hi havia representants de diferents governs autonòmics, d'ajuntaments de grans ciutats, ministeris i d'altres institucions públiques de reconegut prestigi.

Per tant, hi havia una bona representació dels responsables d'indicadors web (i dels indicadors de l'administració electrònica) de les administracions públiques.

El resultat fou molt interessant.

Especialment per la iniciativa IMUE: Indicadores para la Medición del Uso Efectivo de la administración electrónica presentada per Sergio Maldonado.

Aquesta iniciativa és una metodologia per intentar tenir un procediment per tenir indicadors d'ús de l'e-administració.

Actualment tenim més indicadors de disponibilitat (com per exemple els de la Fundación Orange) que no pas d'ús (l'esmentada Fundación Orange també té indicadors sobre ús, però són molt genèrics, no arriben a un detall més profund com el que es proposa en la iniciativa IMUE).

També va ser molt interessant la ponència de Josema Alonso i conèixer la nova versió de l'aplicatiu WebTrends Analytics 9 així com quins són els passos necessaris per passar a generar els indicadors mitjançant la 'petjada' creada via JavaScript.

En breu, espero poder-vos escriure una sèrie de posts relacionats amb aquestes ponències.

Enllaços relacionats:

"La Declaració Oberta" (The Open Declararation)

noreply@blogger.com (MarcG) — Sun, 18 Oct 2009 21:31:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

David Osimo és una persona que segueixo des de pràcticament els meus inicis en el món del Web 2.0 i, especialment, l'aplicació d'aquest 2.0 en el món de l'administració pública.

De fet, vaig fer un resum del seu "Web 2.0 in Government: Why and How?" en aquest post.

Fa un temps que està portant - conjuntament amb d'altres persones - una altra iniciativa que personalment l'he trobada molt interessant: redactar un text que serveixi com a 'guió' per indicar en què ha de canviar l'administració pública si vol anar cap a un context de govern obert (i 'dospuntzerista').

Això enllaça plenament amb la sessió web que va presentar (seria millor dir 'moderar') en Genís Roca la setmana passada en el CEJFE, (tinc pendent fer-ne un post amb les meves impressions sobre aquesta sessió web).

Tornant al David Osimo, la seva iniciativa (de fet, ara ja és la iniciativa de tots) té per títol: "The Open Declaration" i està previst que es porti a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment que es farà a Malmö (Suècia) del 18 al 20 del proper mes de novembre.

El text d'aquesta 'Open Declaration' el podeu trobar aquí.

Però per a qui li interessi més llegir-lo en català, aquí en teniu la traducció:

(Adverteixo que el meu nivell d'anglès no és massa bo, per tant, és probable que hi hagi errors en la traducció, espero els vostres comentaris per esmenar-los, gràcies!).

"Una declaració oberta sobre els serveis públics europeus

Les necessitats de la societat d'avui són massa complexes per ser afrontades per només l'administració pública. Si bé les tradicionals polítiques de modernització de les administracions públiques han tractat d'automatitzar els serveis públics i fomentar l'auto-servei, el major impacte del web serà en la millora dels serveis a través de la col·laboració, la transparència i l'intercanvi de coneixements.

Europa hauria d'aprofitar aquesta oportunitat i reconstruir la relació entre els ciutadans i les administracions públiques mitjançant l'obertura d'aquestes institucions públiques facilitant, i potenciant, que els ciutadans assumeixin un paper més actiu en els serveis públics.

Com a ciutadans, volem una visió completa de totes les activitats que es realitzen en el nostre nom. Volem ser capaços de contribuir a les polítiques públiques que es vagin desenvolupant, implementant i revisant. Volem participar activament en el disseny i la prestació de serveis públics amb àmplies possibilitats d'aportar les nostres opinions i amb les decisions cada vegada més en les nostres mans. Volem que tot el ventall de la informació pública, des d'un projecte de llei fins a les dades del pressupost, sigui fàcil per als ciutadans accedir-hi, entendre-ho, reutilitzar-ho i, si s'escau, barrejar-ho amb d'altra informació. Això no és perquè vulguem reduir el paper de les administracions públiques, sinó perquè la col·laboració oberta millorarà els serveis públics i augmentarà la qualitat de la presa de decisions.

En aquest context, es proposa tres principis bàsics per als serveis públics europeus:

1. Transparència ('transparency') : Totes les administracions públiques han de ser "transparents per defecte" i han de proporcionar al públic informació clara; a més la informació ha d'estar actualitzada periòdicament de cara a entendre tots els aspectes de les seves accions i els seus processos de decisió. També ha d'haver-hi mecanismes sòlids pels ciutadans per destacar les àrees en què els agradaria veure una major transparència. Respecte al subministrament d'informació, les administracions públiques han de fer-ho en obert, utilitzant estàndards i fent ús de formats reutilitzables (i, per descomptat, sent plenament conscients de les qüestions de privacitat).

2. Participació ('participation'): Les administracions públiques han de ser proactives buscant, i promovent, la participació ciutadana en totes les seves activitats, des de involucrar als ciutadans en la configuració de serveis fins a la participació ciutadana en la formulació de polítiques. Aquesta participació ha de ser pública pels altres ciutadans i les administracions públiques han de respondre d'ella. La capacitat per col.laborar amb els ciutadans hauria de convertir-se en una competència bàsica del govern.

3. Donar més protagonisme al ciutadà ('empowerment') : Les administracions públiques haurien d'actuar com a plataformes per a la creació de valor públic. En particular, les dades públiques i els serveis públics haurien d'estar disponibles de tal manera que tercers puguin fàcilment construir valor a partir d'aquestes dades i/o serveis. Els organismes públics haurien de permetre a tots els ciutadans resoldre els seus problemes per si mateixos, proporcionant les eines, els coneixements i els recursos necessaris per a tal finalitat. Així mateix, han de tractar els ciutadans com a amos de les seves pròpies dades personals i donar-los eines que els permeti vigilar i controlar com es comparteixen aquestes dades.

[Nota de traducció: Hi ha un debat a la Xarxa sobre quina és la millor manera de traduir el mot 'empowerment', aquí l'he traduït per 'donar més protagonisme al ciutadà'].

Reconeixem que l'aplicació d'aquests principis requerirà temps i recursos de la mateixa manera que el que serà necessari per modificar els processos de les administracions públiques, però creiem que aquesta iniciativa ha d'estar en el centre dels esforços de la transformació (modernització) de les administracions públiques. Actualment, els ciutadans ja estan actuant en aquestes idees transformant els serveis públics 'des de fora', el que han de fer les administracions públiques és donar-hi suport i accelerar aquest procés.

Fem una crida als governs europeus i a la Comissió Europea d'incorporar aquests principis en els seus plans d'acció sobre administració electrònica i garantir que els ciutadans europeus gaudeixen dels beneficis de la transparència, participació i que tinguin més protagonisme en el govern tan aviat com sigui possible."

Ara que l'heu llegit, no creieu que val la pena apuntar-s'hi? http://www.endorsetheopendeclaration.eu/

Penseu que, tal com comentava al principi, aquesta declaració es portarà a la cinquena conferència ministerial sobre eGovernment.

Per aquest motiu convé obtenir el màxim d'adhesions per a demostrar que a la ciutadania europea li importa que els seus governs siguin oberts, transparents i accessibles.

Penseu que és la primera vegada que una declaració ciutadana - no portada per cap partit polític - es presenta a una conferència ministerial de la Unió Europea.

Per tant, convé demostrar que la ciutadania europea es preocupa per aquests temes.

Apunteu-vos-hi i feu-ne difusió!: http://www.endorsetheopendeclaration.eu/

Enllaços relacionats:

Aplicar el 'dospuntzerisme' a l'Administració Pública: una qüestió de voluntat

noreply@blogger.com (MarcG) — Wed, 07 Oct 2009 21:59:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimecres de la setmana que ve, dia 14/10/09, està prevista una nova sessió web del Centre d'Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada (CEJFE) que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

En aquest cas qui està previst que condueixi la sessió és en Genís Roca (aquí teniu informació sobre el Genís) amb el títol:

Treballar en xarxa a l'Administració, per on començar?

Com no podia ser d'una altra manera, tenint en compte la temàtica de la sessió, s'ha obert un debat per a que tothom pugués dir-hi la seva opinió.

El debat s'està efectuant a Facebook, i s'han rebut 66 aportacions (fins avui 07/10/09).

Intentaré fer-ne un resum (tot i que ja avanço que és difícil sintetitzar aquestes 66 aportacions donada l'extensió i la riquesa que tenen la majoria).

S'han explicat iniciatives de projectes 2.0 o de treball en xarxa a l'Administració, per exemple:

SIRE (Servei d'Innovació i Recerca Educativa) del Departament d'Educació de la Generalitat.
RECERCAT (Direcció General de Recerca de la Generalitat).
"Sant Feliu On Line-Ciutat Digital" de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.
DebatDeVi.
Servei de Formació Agrària del Departament d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat.
Oficina Virtual de Tràmits de la Generalitat.
Departament de Justícia de la Generalitat.
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.
Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos.
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.
Museu Picasso.
VISESA en el Gobern Basc.
Patrimoni de la Generalitat.

Alguns d'aquests projectes són de comunicació (de cara al ciutadà) d'altres són més complexos ja que impliquen modificar la forma de treball dels funcionaris.

Però més que saber qui està fent algun projecte que podríem considerar 2.0, el que interessa - de cara al debat - és saber quins problemes han aparegut a l'intentar implantar projectes 2.0.

Al parlar de problemes n'han aparegut moltíssims i, com és lògic, depenen de les característiques de cada administració.

Aquí apuntaré els que, segons la meva opinió i la meva experiència, són els que ressaltaria (de tots els que s'han dit en el debat a Facebook):

Voluntat (manca de): Per mi aquest és el punt clau. Ja fa molt anys que un destacat membre de la Universitat Politècnica de Catalunya em va comentar "Amb voluntat s'aconsegueix el que sigui, sense voluntat no es fa res, per senzill que sigui".

És evident, però, que hi ha d'altres característiques que poden ajudar que no calgui 'molta' voluntat:

Lideratge (manca de): Cal que algú (o alguns) liderin el projecte 2.0. Em refereixo a aquelles persones que hauran de convèncer a la direcció per a que li donin el vist-i-plau al projecte. Però també són els que hauran de convèncer a les bases per a que s'impliquin en el projecte; això és especialment crític per aquells projectes 2.0 enfocats en clau interna.
Desconeixement: Tothom sap que som reacis a allò que no coneixem i, a més, només sabem veure els problemes que té, no les virtuts. El cas del 2.0 n'és un clar exemple. Aquests darrers dies ha donat la casualitat que he estat dinant amb professionals informàtics - de reconegudes institucions - que em preguntaven sobre web 2.0 (que no 'dospuntzerisme'). Quan els hi explicava que no era una qüestió tecnològica sinó un tema d'actitud, un tema de valors, immediatament - en tots els casos - m'han respost que ells no volen perdre la seva intimitat en el Facebook. Encara que els hi intentava explicar les bondats ja els hi veia a la cara que no els convencia... Hi ha molt desconeixement i aquest desconeixement genera por, la por provoca reacció negativa. Cal educar i fer-ne pedagogia.

(acudit del Forges trobat aquí)

Actituds 2.0 (manca de): Un altre gran problema és el fet que la majoria de treballadors públics - i especialment la direcció pública - no tenen 'inculcats' els valors 2.0 necessaris per a poder tirar endavant projectes 2.0. Em refereixo a valors com el treball en xarxa, compartir, col·laborar, reutilitzar, confiar, cercar la senzillesa, en continua evolució, basat en la meritocràcia, ser openmind, apassionats, etc. Sense aquests valors és díficil tirar endavant un projecte 2.0, pel simple fet que no l'entendran.
Poder (repartició de): Si realment som 2.0 llavors hem entès (i els practiquem) els valors 2.0. Un d'ells és la meritocràcia, és a dir, ets important pel que fas, no pel que ets. És evident que això provoca una repartició del poder, aquest ja no depèn d'una (rígida) escala jeràrquica - molt implantada en les administracions - sinó que l'estructura s'aplana repartint el poder. Aquesta pèrdua de poder (per part de qui el té actualment) és un fre (ja que ha d'aprovar els projectes 2.0 són els que perdran el poder).
Funcionament 2.0 (manca de): Lligant amb el tema de les actituds 2.0, cal que l'administració canviï el que calgui de cara a tenir un funcionament 2.0. Un exemple el trobem en l'agilitat, és evident que aquest concepte no és el més usual en les nostres administracions, cal canviar per a que siguin àgils. L'agilitat és una característica de la (nova) Societat Xarxa, és a dir, ja no és un concepte propi del 'dospuntzerisme', va més enllà. Un altre exemple el tenim en l'opacitat: les administracions són molt estanques, no deixen que la ciutadania pugui participar en el seu funcionament intern. Cal que s'obrin i que deixin que la ciutadania s'hi impliqui, és una molt bona forma de reduir l'actual desafecció (i desconeixement) que hi ha a la ciutadania vers les administracions públiques. També cal que es modifiquin procediments interns, simplificar-los, i, si cal, canviar algunes lleis (obsoletes) que posen pals a les rodes. En el fons el que cal és canviar el model organitzacional de les administracions.
Gestió del coneixement (manca de): Hi ha una clara manca de gestió del coneixement en les administracions i això els fa perdre eficiència (i en alguns casos eficàcia). Si més no no acostuma a haver-hi cap gestió del coneixement que sigui transversal a tota l'administració.
Gestió del talent (manca de): Algunes administracions tenen milers de treballadors públics, el seu talent, la suma de tots els talents individuals, ben gestionats, pot donar una força brutal. Desgraciadament ara tenim administracions internament pensades en els processos, hauríem d'anar en administracions internament pensades en els treballadors, en el seu talent (i de com aprofitar-lo al màxim).
Mètriques (absència de): Desgraciadament encara no disposem de suficients mètriques, de números, que convencin a la direcció de les bondats dels projectes 2.0. Aquest és, al meu entendre, un punt important ja que no hi ha cap forma més fàcil de convèncer algú que sent absolutament objectius, és a dir, amb números.
Objectius (absència o desconeixement de): Aquest ja no és un tema 2.0, és una qüestió de sentit comú. Abans d'implementar cap projecte cal tenir clar quins són els seus objectius, és a dir, no es tracta de fer un projecte 2.0 pel simple fet que hi ha una moda 2.0, cal tenir clar quins objectius es persegueixen i de si aplicant conceptes/idees 2.0 s'assoliran aquests objectius.
Perfecció (búsqueda de): En alguns casos - pocs - es té convençuda a la direcció per realitzar un projecte 2.0 però aquesta demanda un control i un nivell de perfecció que fa que aquest projecte no s'acabi mai. El món 2.0 és d'evolució contínua, per tant, cal sortir de seguida que estigui una mica 'visible' i ja s'anirà depurant mica en mica, però no esperem a tenir-ho tot perfecte, correm el risc de no sortir mai o de sortir tard. Seguim la tàctica del 'divideix i guanyaràs', és a dir, comencem per aspectes concrets per, mica en mica, passar a la totalitat del projecte.

Per mi aquests són els principals frens a la posta en marxa de projectes 2.0 a l'administració.

Evidentment n'hi ha molts més, però crec que aquests són els principals (si més no per la meva experiència).

D'altra banda, fixeu-vos que en més o menys mesura aquests problemes no són només propis de l'administració, són propis de les organitzacions en general, ja siguin administracions públiques o empreses privades, especialment en el cas d'organitzacions amb un alt volum de treballadors.

Insisteixo que és un tema de voluntat...

Enllaços relacionats:

Debat "Treballar en xarxa a l'Administració, per on començar?" a Facebook.

La gent 2.0 viu en una bombolla irreal?

noreply@blogger.com (MarcG) — Mon, 05 Oct 2009 22:30:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dijous passat vaig tenir el plaer d'estar en una xerrada sobre l'aplicació del model 2.0 en el món empresarial.

Gràcies a la invitació de l'Elena Sanz, la María Jesús Salido i un servidor - Marc Garriga - vam intentar explicar els motius pels quals les empreses, i les persones, hem de pujar al tren 2.0.

El públic eren estudiants del Màster PDD de l'IESE, directius de diferents empreses.

Personalment va ser una experiència molt enriquidora, no només pel fet que escoltar a la María ja és tot un plaer i, a més, aprens molt, sinó també pel fet que debatint tots junts vaig 'aterrar' a la realitat.

Fa temps que estic seguint la filosofía del 'dospuntzerisme'.

En sóc un clar convençut i predicador.

Això no crec que canviï, si més no a curt termini.

Però també és cert que a la blogosfera, a Twitter, fins i tot a les trobades presencials, acabem sempre per ser més o menys els mateixos, som una gran (i a la vegada petita) família.

És un fet que m'agrada, em sento còmode... però també és cert que és irreal.

A l'estar rodejat de gent amb uns sentiments semblants pel 'dospuntzerisme' fa que acabem caient a la temptació de pensar que tota la societat és així.

Primer error!

Però és que potser no ho serà mai, creiem que els que som 2.0 estem més avançats, anem un pas per davant... però potser la veritat és que estem un pas més enrera perquè ens hem equivocat de camí.

És a dir, potser el gruix de la societat mai serà 2.0...

Al cap i a la fi tot just fa 3 anys que se'n parla del moviment 'dospuntzerisme'.

Avui he estat dinant amb dues grans professionals del ram de la informàtica, dues noies amb estudis universitaris d'informàtica que treballen en el sector del web.

Dues noies que són 1.0.

I que no tenen cap necessitat en ser 2.0, no li veuen cap motiu...

Les haig de convèncer?, o són elles les que m'han de convèncer a mi?

Sincerament, tot plegat m'ha servit per 'aterrar' i tornar a la realitat.

M'encanta la filosofia 'dospuntzerisme' però la realitat és 1.0 (per no dir 0.0).

Per tant, prenem-nos el 'dospuntzerisme' com una meta, un objectiu però sempre tocant de peus a terra.

Com ho veieu?

Enllaços relacionats:

Directivos y la nueva sociedad red.

Què és PDF?

noreply@blogger.com (MarcG) — Mon, 21 Sep 2009 22:37:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Per a molta gent les sigles PDF no volen dir res.

Pels que estem en el món informàtic les sigles PDF són l'abreujament de 'Portable Document Format', o el que és el mateix: un format de documents que no depèn de la plataforma que s'utilitzi. Si voleu més detall consulteu aquesta entrada de la Vikipèdia.

Però per alguns altres - encara una minoria - les sigles PDF provenen de 'Personal Democracy Forum'.

El 'Personal Democracy Forum' és un blog (tot i que potser hauria de dir website) que fou creat per Andrew Rasiej i Micah Sifry. A més, des del 2004 organitzen anualment la 'PDF Conference' amb l'objectiu de tenir reconeguts polítics professionals, tècnics i executius sense ànim de lucre compartint opinions, debatint sobre com la tecnologia està canviant (o podrà canviar) el futur de la democràcia, el futur de la societat.

En el seu site, 'Personal Democracy Forum' s'autodefineix com:

"Technology and the Internet are changing democracy in America. This site is one hub for the conversation already underway between political practitioners and technologists, as well as anyone invigorated by the potential of all this to open up the process and engage more people in all the things that we can and must do together as citizens."

Us recomano que llegiu el seu manifest: és clar i, a la vegada, molt potent.

El PDF Europe és un blog a nivell europeu per, tal com diu l'Antoni: "(...) dar a conocer las políticas de participación, acción y comunicación que, a través de la tecnología y de las redes sociales, se realizan en Europa y cómo se está usando la Red para difundirlas y llevarlas a cabo".

Enguany es celebrarà un PDF Europe Conference a Barcelona (de la mà de NuestraCausa), de fet, vindrà a ser com l''acte fundicional' d'aquest PDF Europe.

És, per tant, un esdeveniment molt important per a la ciutat de Barcelona, pel nostre país i, de fet, per Europa.

Tan sols fa falta que aquesta 'criatura' vagi creixent amb el temps... de ben segur que es farà gran, fort i revolucionarà el que entenem per política.

Al cap i a la fí, tal com diu l'Idoia: "PDF ayudó, colaboró para que emergiese un lider en EEUU que respondiese a los deseos ciudadanos que abriese definitivamente el gobierno."

No ho creieu possible a casa nostra?

Enllaços relacionats:

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda)

noreply@blogger.com (MarcG) — Sat, 19 Sep 2009 17:37:00 +0000

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009 (sessions de la tarda).

(El resum de les sessions del matí el teniu aquí)

Comencem la tarda amb la Dolors Reig parlant de Free.

"Nous models d'excel·lència i negoci d'eLearnig"

Dolors ha començat la seva xerrada des del seu blog (com és habitual en ella) escrivint aquest post.

Empresa 2.0, Cultura 2.0, Periodisme 2.0, Educació 2.0... Passió 2.0

"Va a cambiar mucho la educación (después de ver los cambios en los periódicos y en los negocios)" Seth Godin

Hi ha molts continguts a Internet (i alguns molt bons!) però es necessita tenir passió per (auto)motivar-se per aprendre.

[Què ràpida que parla la Dolors!, segur que els traductors van de bòlit...]

"A cada nueva abundancia se genera una nueva escasez": Ara tenim informació amb abundància, què escasseja?

L'atenció i la rellevància.

Una cosa és escriure (tothom ho pot fer) però no tothom és escoltat (escasetat).

"L'educació és conversació"

Dolors parla dels MOOCs (Cursos Oberts Massius OnLine).

"El problema de l'educació és una qüestió de MindWare (canvi de mentalitat) no de software ni de hardware..."

Quins problemes tenim?

La demanda d'acreditacions, sembla més important l'acreditació que no pas el que aprens.
Mala fama de l'e-learning (guanyada en bona part gràcies als pèsims cursos de les primeres époques de l'e-learning).
Desconfiança a Internet.
Continguts escombraria a Internet (tenen més fama que no pas repercusió real).

Hem comentat que una de les escasetats actuals és l'atenció, a on hem de posar la nostra atenció?

Característiques de l'e-learning 2.0?

Pretén donar veu a l'alumne. Intenta fomentar la participació i les competències digitals. Construcció col·laborativa de coneixement (entre els propis alumnes amb la participació - o no - del professorat).
Es forma la "identitat digital 'professional'" (el que Prensky - 2009 - anomena 'sabiduría digital').
Es valora més la transparència que el prestigi.
Economia de la confiança (entorn Groundswell).
És important la personalització, tenir l'educació contextualitzada (per encarar el caos que tenim actualment amb tanta abundància d'informació).
Ús d'eines centralitzadores de la distribució de la informació i el coneixement (PLE: Entorns personalitzats d'aprenentatge).
En l'extrem tenim els artesans, els educadors artesans.
Materials accessibles, embodiment, multimèdia, multiformat, mobilitat, etc.
Immediatesa, agilitar, estar al día...
Responsabilitat social, (ara creem entre tots el coneixement).

Què poden fer els educadors per facilitar aquesta educació 2.0?

Actualment ja hi ha molts professors que practiquen l'educació 2.0, però encara en queden molts que ni ho coneixen.

Els professors són els primers interessats, millora l'educació als alumnes i millora també l'educació dels propis professors, és una "retro-alimentació".

José Antonio Galaso - "Espacios para el trabajo".

"La oficina perfecta no existe", entre otras cosas por que las oficinas están basadas en la sociedad industrial, no en la sociedad de servicios.

[El José Antonio ha fet aquest post]

Hemos adaptado todos nuestros espacios (dónde nos desarrollamos como personas) en espacios industriales.

Es el momento de hacer un breakout!

El concepto.

Nos muestra fotografías del Citilab y nos explica como un edificio industrial se ha transformado en un edificio que alberga acciones relacionadas con la sociedad del conocimiento.

Actualmente los ciudadanos tienen más 'poder' y con más ganas de ejercerlo...

Es una nueva manera de entender los negocios, de hacer negocios y con la ayuda de la tecnología.

Un ejemplo es el co-working: un espacio donde la gente puede compartir ilusiones, ideas, proyectos.

Es una filosofía diferente de crear y realizar proyectos, (José Antonio pone el ejemplo de una oficina con un sofá, imposible de ver en una empresa 'tradicional', estaría mal visto, no es productivo).

Que sean las necesidades las que crean las funciones, y no al revés!.

Las acciones.

Experimento: Han buscado un sitio en un parque (en el World Trade Center de Cornellà) para tener una no-oficina en medio de los edificios (8 grandes oficinas).

La gente está interesada y ayudan (con ayuda logística).

Este será el break out, (previsto para todo el lunes 28/09/09).

Los resultados.

Dinámicas de creación de actividad entre personas que actúan en ese momento.

Estudio de transformación de espacios y de participación de las personas en esta transformación.

Hacer co-working 'real' y con gente que no está acostumbrada a hacer co-working.

Y cómo hacer explícito el conocimiento, romper la mentalidad industrial de que el conocimiento se tiene que quedar entre las paredes de la empresa.

En el fondo será un gran experimento, una gran investigación sin saber con claridad qué saldrá.

Pero, por què tiene que ser un acto presencial?

Porque está pensado para empresas, para administraciones públicas, no para individuos.

"Sin oficina (cerrada)"

Cómo transformar el ruido?

Los orígenes.

Una necesidad de cambiar la forma de relacionarse, de organizarse.

Hacer del problema el centro de interés.

Lo que se persigue es:

Apertura.
Colaboración.
Flexibilidad.
Cercanía.
Adaptación.

Más información en su blog: Sin oficina.

Marc Cortés : Cava & Twitts

Parla de com s'ha gestat el Cava & Twitts en aquest primer any de vida (12 sessions: molt cava begut!).

"El foro romano de Barcelona está en Cava & Twitts" (en al·lusió a l'anterior presentació).

[En Marc ha escrit aquest post sobre la presentació]

En aquest any s'ha après:

Que la gent vol participar (i emmerdar-se).
Que a la gent li interessa parlar de coses tangibles, no tant de tecnologia.
La part essencial de Cava & Twitts és la part real (la sessió) més que no pas el blog, twitter, etc.
La gent cada cop aborreix més les ponències tradicionals... la gent el que vols és compartir i enriquir-se conjuntament.

En resum:

"La tendència del que hi ha al darrera del Web 2.0 és la tornada a la socialització després de l'individualisme"

La gent necessita desvirtuar-se i socialitzar-se, de trobar-se físicament.

Segons es diu en antropologia: un ésser humà es pot relacionar en com a màxim 150 persones.

En Cava & Twitts hem vist que això es pot superar, com? tenint diferents nivells de relacions (cercle interior, cercle exterior, cercle llunyà).

Es poden muntar actes, esdeveniments, però, en alguns casos, com aquest, acaben sent un acte entre família.

Per què en el fons veure cava està molt bé però veure cava entre amics està molt millor!

Carles Campuzano - Ricard Espelt: "Contextualització de la xarxa NuestraCausa - presentació Mixedink"

Comença el Ricard Espelt explicant què és NuestraCausa (i demana que la gent s'hi impliqui!)

NuestraCausa és una xarxa ciutadana amb l'objectiu de fomentar la col·laboració entre la ciutadania, les administracions públiques i la política.

Més informació aquí: NuestraCausa.

I explica alguns dels exemples: Colabora en tu ciudad, Copons 2.0, UsNow, PDF'09, Fes Europa, etc.

Carles Campuzano agraeix a NuestraCausa que li hagin proposat l'ús de l'eina MixedIn per a debatre sobre la reforma de la llei d'estrangeria.

Però l'objectiu - segons comenta el Carles - no és tant debatre sobre el redactat de la llei, ni fer un debat legal (la llei d'estrangeria és molt complexa).

La idea és debatre sobre 6 temes, 6 visions que el grup polític del Carles - Convergència i Unió - els hi interessa debatre i copsar què hi diu la societat civil.

Es vol tenir un espai a la Xarxa per ampliar la discussió, el debat, per escoltar però, sempre tenint present que els grups polítics tenen un programa (que és com un 'contracte' amb els seus votants) i que, en principi, l'han de seguir.

No és qüestió de ser absolutament immòbil, però tampoc d'anar d'un cantó a un altre en funció de com bufa el vent.

El debat ja ha començat... des d'aquest dimarts.

Però tot just només té dues aportacions, cal fer-ne més difusió (estar al PodCamp BCN 09 hi ajudarà) i també tenir paciència, ja se sap que en el món 2.0 la viralitat costa d'arrancar, però arribat a un cert punt després 'ja va sol'... però cal arribar a aquest 'cert punt').

Aquesta eina pot ser molt útils als partits polítics per copsar millor què diu la societat civil.

De fet, segons comenta el Carles, el correu electrònic ja va ser una molt bona eina per conèixer les opinions de la gent.

L'objectiu també és enriquir-se mútuament, ampliar, millorar, matisar, els punts de vista que té tothom (partits polítics, ONGs, ciutadans, etc).

En el debat es parla sobre transparència, aquestes eines donen una major transparència.

El Carles parla del concepte de petjada política, és a dir, deixar 'rastre' sobre què has dit o què has fet a nivell polític...

D'entrada sembla molt interessant, i necessari, però no sempre és fàcil de fer això...

D'altra banda també es debat sobre com aterrar, com cristal·litzar tot aquest debat en coneixement col·lectiu, com podem trobar conclusions (per a la vida real) de tanta infoxicació.

Gregor Gimmy - "Sclipo"

Ja l'he vist vàries vegades... és molt interessant i el Gregor és molt bon comunicador.

Si voleu més informació sobre Sclipo aquí teniu aquest resum que vaig fer de la Sessió Web (al CEJFE) que va fer el Gregor Gimmy l'11 de juny de 2008.

Presenta Sclipo com una eina que és un mix entre SlideShare, Flickr, iTunes, YouTube, Skype, EventBrite, UStream, Facebook, Moodle...

No sé si és perquè estic cansat... però avui no m'està agradant la presentació del Gregor, no l'està fent amena.

Trina Milan - "Innovant amb un blog"

(La presentació està aquí).

Es presenta com una professora... que a més treballa en el Departament d'Educació i presidenta d'Stic.cat.

I comença explicant un conte!: El trèvol màgic.

Vladimir Propp va ser una persona que va estudiar tots els contes populars de les diferents cultures.

Va trobar que hi ha unes característiques concretes que es repeteixen a tots els contes populars del món, es coneixen com les característiques de Propp, (a la Vikipèdia podeu trobar aquestes característiques de Propp).

Fa un símil i comenta que els blogs també són contes, compleixen bona part de les característiques de Propp.

També parla de Guttenberg i les similituds i les diferències entre la invenció de la impremta i el desenvolupament real d'aquest eina contrastant-ho amb la invenció d'Internet i el desenvolupament real de l'eina (en aquest cas un blog).

La diferència principal està en la rapidesa: entre la invenció de la impremta i el seu desenvolupament real van passar molt anys, segles!.

Entre la diferència en la invenció d'Internet i el seu ús real han passat molt poc anys.

Quina és la conclusió del conte?

"Potser no saps que només obtindràs coses noves quan faràs coses noves" Àlex Rovira i Fernando Trias de Bes.

Començo a estar cansat, m'hauria agradat quedar-me més estona però el meu cap ja comença a estar saturat... ;-(

He fet una mica de podcamp al vestíbul... i després a casa.

He aprofitat per desvirtuar a la Trina, a l'Antoni, al Marc, l'Ana... i parlar amb molta, molta gent.

Enllaços relacionats:

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí).

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (primera part: matí)

noreply@blogger.com (MarcG) — Sat, 19 Sep 2009 11:29:00 +0000

Aquestes són les impressions (escrites en directe) del PodCamp Barcelona 2009.

Primera sorpresa: Arribo tard i encara sóc dels primers! (em comenten que l'autobús que havia de portar el gruix de gent des de Barcelona s'ha equivocat d'hora: pensava que havia de portar la gent a les nou de la nit!!).

Comença a fer la presentació el regidor d'El Masnou: Ernest Suñé: "Declarado inaugurado este pantano, perdón, esta PodCamp BCN 09".

Acaba la presentació del regidor, estem esperant que arribi l'autobús (no tenim ni ponents...), mentrestant xerro amb la Gemma i amb el Ricard...

Arriba la gent del bus!

En Chris es disculpa pel retard...

Isabel Sabadí comença la seva presentació: "Las 5 claves para promocionar contenidos en las redes sociales".

- "Hay que pensar qué contenidos ponemos en cada red social".
- "Cada vez es más fácil introducir contenidos, la gran liberación ha sido que cualquier persona puede introducir contenidos, no haca falta tener conocimientos técnicos".
- "Las redes se estan transformando en plataformas con muchísimas visitas".
- "Las redes són grandes escaparates".
- "Los blogs son lo que actualmente genera más valor para las empresas, después las redes como Facebook".
- "1a clave: Ir hacia donde está el usuario".
=> Ejemplo: Serie on-line "Mama Saga" de Sara Lee (en Facebook).
- "2a clave: Establecer conversación".
=> Ejemplo: Campaña de MINI en un juego on-line, con widgets, aplicaciones, etc. Se intenta generar conversación mediante la diversión.
- "3a clave: Usar más de una red social".
=> Ejemplo: Versace en Facebook, Twitter para dar una imagen de modernidad y de ubicuidad (en diferentes redes).
- "4a clave: Fomentar la recomendación-viralidad".
=> Ejemplo: Privalia: Ha creado una 'chapa digital' para fomentar el apadrinamiento para recomendar a Privalia a tus amigos de Facebook (a cambio tienes 5€ de bonificación).
- "5a clave: No es una campaña, hay que mantener este diálogo contínuamente".
El objetivo es que el contenido en las redes nos sirvan para nuestro día a día.

Conclusiones:

Escoger la red que más nos interesa (en función de nuestros objetivos).
El tipo de conversación, la interacción es lo clave.
Hay que premiar la viralización.

Steve Lawson: "Amplified09"

Em costa seguir-lo... (no aporta cap suport visual a la seva veu), m'adono que el meu nivell d'anglès és pitjor del que pensava... a més, ens quedem sense xarxa durant una bona estona, desconnecto (de la xarxa i del ponent: I'm sorry!).

Democracy..., transparency..., Twitter..., quick..., children..., ideas..., education..., Shakespeare...

L'objectiu és fer servir les eines 'social media' per amplificar (d'aquí el nom) idees, projectes de la societat (preservant les característiques de transparència, participació, col·lectivitat, facilitat de transmissió de la informació, cost baixíssim d'aquesta transmissió).

Network of networks: Amplified'09.

Stefaan Lesage: "Educational Podcasting"

Ús dels Podcast via diferents eines (iPod, PSP, etc) per l'educació.

Característiques: mobilitat (puc utilitzar-ho a la feina... o a casa... o al carrer), no sincronitzat (en el moment que em va millor):

Avantatge principal: Pots decidir com vols aprendre i a on, esculls el teu ritme des del lloc (o llocs) que més m'interessin, (per exemple des del cotxe, com fèiem abans amb els cassettes).

S'han fet vàries investigacions sobre si el sistema de podcast funciona o no: els resultats no només són iguals sinó lleugerament millors respecte al sistema tradicional).

Passive Aproach:
Utilitzar el Podcast tal com fèiem amb els cassettes, l'alumne és passiu.
És un sistema vàlid però que aporta poc valor.

Active Approach:
Utilitzar el Podcast de tal forma que els alumnes sigui actius (millor dit: proactius).
Es creen els continguts col·lectivament, d'aquesta manera - involucrant-se - aconsegueixes que s'impliquin i és molt més fàcil que adquireixin els coneixements que els hi volies transmetre.

Exemple: Radio Lingua Network
Servei de Podcast per aprendre idiomes, no és només l'àudio sinó que també hi ha documents PDF per fer exercicis. Està pensat com a petites càpsules per aprendre 'petites porcions' d'un idioma.

Exemple: IzzyVideo
Un altre servei de Podcast amb tota mena d'informació relacionada amb la creació de vídeos.

Exemple: Screencasts Online
Servei de Podcast amb molt material relacionat amb Macintosh.

Exemple: iTutor Podcast
Igual que el cas anterior però en danès, flamenc.

S'ha d'anar pensant en aquests nous formats per ser utilitzats en l'escola, en les empreses... en qualsevol col·lectiu que necessiti aprendre.

S'ha de compartir el talent amb el món, l'educació ha d'estar a tot arreu, és el moment de canviar d'arrel el sistema educatiu.

Acaba amb el (ja famós) vídeo de la Kaplan University sobre el canvi necessari en l'educació:

Temps de debat:

Els professors han de canviar la mentalitat, tenen por d'errar.

També hi ha un problema amb els drets d'autor.

S'ha de ser menys restrictius, l'important ha de ser que el coneixement flueixi a tothom.

Necessitem que hi hagi un Obama que digui a les escoles: "És el moment de canviar!"

David Allen: "Creating a successful podcast"

Comença parlant del (seu) blog: Mac20Q (Mac 20 preguntes).

És un blog ple de podcasts sobre el món dels Mac (és una de les passions de l'autor).

Està ple d'entrevistes a persones, entrevistes amb 20 preguntes.

El primer que s'ha de fer és publicar i promocionar el blog.

Prèviament has d'escollir les eines adequades per a fer el blog: ell ha escollit WordPress (hostatjat a GoDaddy) i per fer els podcasts utilitza Amadeus (?).

Segon: Personalitza el blog (utilitzant els WordPress Plugins).

Tercer: Protegeix el teu nom a tot arreu i promociona'l a tots els llocs que se t'acudeixin. La idea és fer un embut, és a dir, de diferents llocs arribar a un únic punt: el teu blog.

Com gestionar tots aquests llocs: amb Ping.fm.

Un altre servei molt interessant: Knowem.com: et diu si el teu nom d'usuari està lliure a moltíssims serveis on-line. Molt útil per triar un nom que no sigui encara utilitzat per ningú.

D'altra banda també és necessari interactuar amb el teu públic, no és qüestió només de penjar material, no es tracta només de fer spam...

Una bona manera és utilitzant Twitter, és àgil, ràpid i cada cop més utilitzat.

També és necessari fer un seguiment per saber què et demanda el teu públic (i el públic que encara no és teu però està interessat en el teu tema): Per exemple, anar a fòrums de Mac i anar fent comentaris, respostes, etc.

Amb SocialOomph aconsegueixes fer un autoseguiment a tots els teus seguidors, (per exemple enviant missatges directes a vària gent a la vegada), però cal anar amb compte per no caure en l'spam...

Un altre servei interessant Twitter Karma, amb aquest servei podem saber com va evolucionant els teus seguidors: quins són els teus nous seguidors, qui no et segueix ja.

Un altre servei: TWaiTter per repetir tweets cada cert temps (ideal si tens seguidors a d'altres parts del món), també cal anar amb compte per no caure en fer spam.

Hi ha una frontera molt fina entre l'spam i els 'missatges bons'.

"El correu electrònic ha mort, per a connectar a persones és molt millor les xarxes socials"

Catavino: "Wine and social media"

Portal web amb molta informació sobre vins espanyols i portuguesos, amb un públic d'arreu del món.

Ens ofereixen una cata de vi de Porto (Quevedo). (Això implica que estic postejant amb una copa de Porto a la mà ;-)

Un dels objectius que té CataVino: Ensenyar a les empreses què és un blog (o fins i tot, què és Internet).

Quan van començar a fer el blog hi havien molt pocs blogs sobre vins, actualmeny n'hi ha milers.

És un petit nínxol de mercat però molt actiu i d'abast mundial.

És curiós però, encara que sembli estrany, hi ha molta diferència entre els móns dels vins a Espanya i a Portugal, per exemple al fer una cata es fa direrent.

Hi ha molta desunió en el món del vi, molts 'regnes de Taifes', un dels objectius és educar i mostrar al món del vi que és millor unir-se, compartir.

Un altre dels objectius de CataVino és educar al públic, explicant el que ells creuen que s'ha de dir, encara que vagin en contra dels experts mundials en vi.

Primeres conclusions del PodCamp Barcelona 09:

Acte molt interessant, tant pels assistents com pels ponents: ha estat un encert apuntar-s'hi, (tot i que, com és lògic, algun ponent ha estat més brillant que d'altres).
No obstant, esperava més participació dels assistents... (tot i que a mesura que anem avançant el públic va participant més).
Però està morint d'èxit: cal una major infrastructura (espai més gran, millors serveis (especialment el wifi), climatització, etc.), hi ha una agenda molt plena (cal pensar en fer-ho en dos dies?, o fer-ho semestralment enlloc de fer-ho anualment?).

Enllaços relacionats:

Impressions des del PodCamp Barcelona 09 (segona part: tarda).

PodCamp Barcelona 2009

noreply@blogger.com (MarcG) — Fri, 18 Sep 2009 14:50:00 +0000

Demà assistiré al PodCamp Barcelona 2009.

Potser més que dir "assistiré" hauria de dir "participaré", donat que un PodCamp és una 'unconference', és a dir, una trobada on tots els assistents participen en ella, no és la típica conferència on uns parlen i els altres escolten.

En aquest cas, segons es comenta en el propi web de l'acte:

"L’objectiu és fomentar el concepte basat en comunitats d’usuaris per impulsar la col·laboració, participació i l’intercanvi de coneixement i experiències."

L'acte es realitzarà demà dissabte 19/09/09 des de les 9h del matí fins a les 21h de la nit a El Masnou, on poble d'El Maresme (aquí teniu l'enllaç a Google Maps).

Haig de reconèixer que em fa il·lusió anar-hi, vull veure què és això d'una 'UnConference', què és això d'un PodCamp.

A més, em trobaré amb gent que conec físicament i segueixo en el món virtual (a la Dolors, a la Gemma, a la Isabel, al Jesus, a la María, al Ricard)

I espero 'desvirtuar' a d'altres que encara només conec virtualment (a l'Àlex, a l'Ana, a l'Antoni, a la Francesca, al Marc, a la Trina)

I d'altres que encara no conec però que m'enriquiran molt com a professional, com a persona.

En un pròxim post us explicaré l'experiència.

Enllaços relacionats:

PodCamp Barcelona 2009.

Reflexions des de La Garriga (#3): Catalunya serà el que vulguin els catalans!

noreply@blogger.com (MarcG) — Thu, 10 Sep 2009 22:35:00 +0000

Ahir dijous (10-set-09) estava escoltant l'acte de record de l'Avi Macià fet al Parlament des del cotxe, (gràcies al bon embús que hi havia a la xarxa viària per sortir de Barcelona).

Recordo els discursos del presidents Maragall, Pujol i Montilla, a més del discurs de l'Ernest Benach, president del Parlament.

En aquests discursos l'Estatut i, especialment, la resolució del recurs sobre l'esmentat Estatut era una referència constant.

Fins i tot recordo al President Pujol comentar que estem en un moment 'especialment perillós per a Catalunya'.

Personalment opino que segurament té raó, no sóc ningú per contradir-lo!

Però també sempre he pensat que Catalunya ha tingut una història tant poc plàcida - per dir-ho suament - que potser ja va sent hora que treiem conclusions.

La conclusió que en trec jo és que Catalunya serà el que vulguin els catalans, així de clar, així de senzill.

No vull caure en la demagògia, ni molt menys... sóc conscient que durant molts anys - especialment durant el Franquisme - Catalunya volia una cosa i el General Franco li donava una altra ben diferent.

Però també és cert que si no fos perquè els catalans volíem ser això, catalans, avui en dia la nostra cultura seria un reducte folclòric (com passa en tantes nacions sense estat).

Què ens tomben l'Estatut?, doncs sí realment el volem sortim massivament a manifestar-nos (pacíficament) al carrer.

Creieu que es pot anar en contra del sentiment massiu de la immensa majoria de catalans?

Sí que es pot fer, però costa més defensar la postura en contra...

Per tant, el que ens cal és estar units i ser coherents, perseverants, mantenint la dignitat d'un poble, del nostre poble.

En el cas contrari faran el que voldran de nosaltres.

Molt em temo que aquest és el veritable problema: els catalans no estem units...

Dos apunts més relacionats amb aquesta reflexió.

El primer:

La setmana passada, mentre estava ordenant retalls de diaris va sobresortir el discurs del Jordi Nadal (catedràtic emèrit de la UB) que va pronunciar el 20/05/09 en el marc dels 450 anys del Gremi de Fabricants de Sabadell (en presència del Rei).

Os recomano la seva lectura (aquí podeu llegir el discurs sencer).

El discurs comença amb un resum de la història del Gremi de Fabricants de Sabadell; seguidament recorda que els catalans vam renunciar a aspiracions polítiques (no teníem gaire èxit en això), per centrar-se en l'aspecte econòmic, en el treball (aquí sí que vam tenir èxit):

"Riquesa i benestar material en lloc de càrrecs i honors"

D'aquí es va forjar la famosa cita: "El català, de les pedres en treu pa".

Però desgraciadament - segons apunta Jordi Nadal - creix cada vegada més l'acomodament, els conceptes com ara rigor, esforç, compromís, ambició, risc, sacrifici no són els que estan més de moda.

I això no només passa en l'esfera individual... sinó que, al meu entendre, també està passant en l'esfera col·lectiva.

No volem arriscar, no ens volem comprometre, no ambicionem!

Qué trista que és una nació sense ambició... de fet, sense ambició, tard o d'hora deixarà de ser nació.

El segon apunt (de caire més personal):

Si us enrecordeu, en el 1988 la Generalitat va voler commemorar el mil·lenari de Catalunya, (per cert, ara costa molt trobar informació a la Xarxa d'aquesta commemoració).

En aquells moments jo estava fent batxillerat.

La Delegació Comarcal de Granollers de l'Òmnium Cultural va convocar un concurs de redaccions i dibuixos sobre el tema: Mil·lenari de Catalunya.

Jo hi vaig participar encoratjat pel que en aquell moment era el meu professor d'història: Santiago Cucurella (actual director de la Fundació Universitària Martí l'Humà).

El meu escrit va quedar segon en la categoria de batxillerat... i això que vaig fer una redacció molt crítica amb l'acte.

Bàsicament em vaig queixar del folclorisme de l'acte, i del poc rigor històric.

És a dir (cito textual):

"Fa aproximadament mil anys el comte de Barcelona i, a la vegada, de Girona i Osona, en Borrell II decidí no retre acte de vassallatge al rei francés Hug Capet, fill de Lluís V.

(...)

- S'alterà radicalment a favor la vida del pagès?, ... millorà l'esperança de vida?, ... adquirí una collita de franc?, ... o potser tingué dos bous de més per celebrar l'esdeveniment?"

També vaig reflexionar si aquest acte es va crear només per contrarestar els cinc-cents aniversari de la descoberta d'Amèrica.

Amb el temps s'ha anat oblidant el Mil·lenari, ens ha perdurat alguna estàtua i, sobretot, molts carrers de pobles catalans amb aquest nom.

És a dir, deixem-nos d'aspectes superficials que, perdoneu-me, són una mica de cara a la galeria i dediquem-nos a decidir què volem ser, no tinguem por a obrir el debat!

La primera imatge és de la senyera que oneja a la torre del Castell de Sant Martí Sarroca.
La segona imatge és en Jordi Nadal, catedràtic emèrit de la UB.
La tercera imatge és el logotip d'Òmnium Cultural.

(si feu click a les imatges les podreu veure més grans)

Reflexions des de La Garriga (#2): El turisme d'aquí: quin gran potencial que tenim!

noreply@blogger.com (MarcG) — Mon, 31 Aug 2009 05:01:00 +0000

Escric aquestes ratlles a poc més d'una hora d'acabar les vacances d'estiu.

Han estat unes vacances on he (re)descobert la riquesa turística que té Catalunya.

De fet, ja fa temps que s'està dient que cal redreçar l'oferta turística, deixar el simple 'sol-i-platja-a-baix-preu' per tal d'oferir un turisme amb un valor afegit.

És a dir, no oferir un turisme per a masses pensat en els anys 60 i 70.

El món ha canviat moltíssim, ja no podem competir en preu, i això no ho dic només pel turisme sinó per qualsevol aspecte econòmic.

Catalunya, Espanya, té suficient potencial, riquesa, talent, formació com per poder deixar enrera un passat econòmic basat en la competència en el preu baix, cal anar endavant i lluitar amb els millors, els que ofereixen valor als seus productes, valor que justifica pagar-ne un preu superior, valor que genera fidelitat, valor que proporciona seguretat econòmica, valor que produeix benestar social.

Què ens falta?, creure'ns-ho!

A més, tenir més iniciativa, (no ens enganyem, no ens arrisquem, som bastant 'apalancats', no ens volem complicar-nos la vida fent d'emprenedors...).

Ens queixem molt del que no fan les administracions públiques però no fem autocrítica: conec moltíssim gent que es queixa del que no ha fet l'Ajuntament, Generalitat, Estat... o del que ha fet (i ho ha fet malament), però poques vegades fem autoinculpacions.

Ja fa temps que a Twitter vaig comentar que l'esport rei d'aquí és la queixa cap a l'administració pública, és fàcil, gratis i sempre està de moda.

Però, encara que no ho sembli, en aquest post volia parlar de les meves darreres vacances.

Durant uns dies d'aquest mes d'agost he estat a aquesta casa de Torrelles de Foix, al Penedès.

Tal com em va definir la Gemma Urgell, el Penedès sempre ha estat una terra de pas, suposo que precisament per això mai m'hi havia quedat uns dies.

Han estat uns dies ideals, amb una magnífica casa datada del 1879 però completament restaurada (amb molt bon gust) i amb les comoditats actuals, incloent-hi WiFi.

Han estat uns dies ideals per descobrir el Penedès: ceps, raïms, bodegues, vi, castells, calor, aigua i l'escalf de la gent.

Han estat uns dies ideals per descobrir que Catalunya té molts racons, moltes zones on perdre's.

Han estat uns dies ideals per descobrir que no cal anar a l'altra part del món per gaudir d'unes bones vacances.

Han estat uns dies ideals per descobrir detalls... perquè la vida està plena de detalls, plena de matisos pels quals val la pena viure...

La primera imatge és de la senyera que oneja a la torre del Castell de Sant Martí Sarroca.
La segona imatge és de l'entrada de Ca La Laia, a Torrelles de Foix.
La tercera imatge és un camp ple de ceps (carregats de raïm) a Pacs del Penedès.

(si feu click a les imatges les podreu veure més grans)

Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.

(La fotografia és d'una xemeneia del 1912 obra de l'arquitecte Raspall, un dels arquitectes més representatius del modernisme de La Garriga, la fotografia l'he obtingut de Wikimedia Commons)

Reflexions des de La Garriga (#1): La innovació en el vi: sacrilegi?

noreply@blogger.com (MarcG) — Tue, 28 Jul 2009 23:13:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Avui dimarts, via Twitter, he tingut un interessant conversa - conjuntament amb @GemmaUrgell, @Odilas, @RicardEspelt i @AlexDuran_ - sobre els usos terapèutics del vi ;-)

A més ha coincidit amb l'arrancada de l'usuari @Debatdevi a Twitter.

És curiós, fa un parell de dies que volia escriure un post relacionat amb el vi, bé, per ser més exactes, volia parlar sobre la innovació en el vi.

Tot plegat ve d'algunes iniciatives de modernització del sector del vi, un exemple la trobem en el Debat de vi. Un altre exemple el tenim en els vins 100% ecològics (aquí més que innovació hauríem de parlar de tornar a les arrels ancestrals), i un tercer exemple - potser més anecdòtic - el trobem en l'ús de codis QR en l'etiquetatge del vi de la bodega Cingles Blaus (DO Montsant).

En tot cas, el que crec que és cert és que el vi sempre ha estat rodejat d'una certa aurèola de misticisme, de tradició, d'artesania, de llinatge... (només cal veure la contraetiqueta de la majoria d'ampolles de vins).

Això li dóna una categoria especial a aquest producte però, a la vegada, també és una barrera d'entrada a d'altres col·lectius de la societat.

Una anècdota personal: em vaig casar fa 6 anys; vam seleccionar tots els detalls del convit... excepte el vi, li vaig dir al maître que seleccionés un normalet, correcte.

Actualment tinc clar que ho seleccionaríem nosaltres... un viatge per Argentina i Xile em van fer obrir els ulls (i el paladar) als (bons) vins, (després he anat descobrint els d'aquí).

Aquesta anècdota em serveix per il·lustrar que hi ha molts sectors de la societat (especialment els joves) que estan allunyats del vi.

I personalment crec que aquesta aurèola del vi que comentava abans és la que provoca aquesta barrera.

Però, a la vegada, molts dels que beuen vi no entendrien aquest producte sense tot aquest 'embolcall' de tradició, de costums, que porta associat.

De fet, qualsevol innovació pot ser vista com un sacrilegi, com una blasfèmia. Aquest és un dels exemples que aporta Alessandro Baricco en el seu assaig "Los bárbaros" sobre el canvi de paradigma que està desenvolupant la societat, centrat (tot i que no exclusivament) en les noves tecnologies.

Baricco explica com els soldats americans que van participar en la Segona Guerra Mundial van tornar al seu país amb el costum de veure vi adquirit. Als USA es van trobar que no hi havia vi... fins que algú va decidir crear-ne.

Però aquest algú no tenia els costums ancestrals passats de generació en generació, tampoc no tenia el coneixement perdurat al llarg del temps... però sí que tenia clar què volia: un vi per a paladars poc exigents, de fet, éren paladars neòfits amb el vi, per tant, no tenien idees prèvies. Però, és clar, havia de ser un vi que lligués bé amb els menjars (i costums) típicament americans.

El resultat fou un vi que als nostres ulls diríem que es un vi 'resultón', 'facilet', sense poc cos, un vi molt superficial, nosaltres el despreciaríem.

Però va resultar un vi amb molt d'èxit, tant que s'exporta a tot el món.

El motiu: es va innovar pensant en l'usuari, arribant a més sectors de la població (donat que, a més, tenia un preu força assequible), i desfent-se d'aquesta aurèola que té el vi clàssic.

Baricco defineix aquest vi com un "vi sense ànima", els seus trets distintius són:

"El alma se pierde cuando se dirige hacia una comercialización en auge". Per tant, el bon vi ha de ser restringit?
"Hay una revolución tecnológica que rompe de repente con los privilegios de la casta que ostentaba la primacia del arte". Es refereix que fins que no es va inventar l'aire condicionat era impossible fer vi fora dels llocs tradicionals. Per tant, l'aire condicionat va ser tota una innovació.
"(...) utilizan una nueva lengua. Naturalmente más simple." Es refereix al fet que Robert M. Parker va instaurar un simple (i controvertit) sistema de puntuació dels vins; d'aquesta manera, la gent que no era molt il·lustrada podia saber en tot moment si un vi era millor que un altre simplement contrastant la puntuació de tots dos. Això va ajudar molt a popularitzar els vins, especialment als USA.
"La espectacularidad se convierte en un valor". Ho explica millor dient que aquest (nou) vi busca "el camino más corto y más rápido para el placer", i apunta "es como si la idea de belleza fuera sustituida por la de espectacularidad". Per tant, ha de ser un vi que entri a la primera (encara que sigui a costa de perdre matisos, regustos, profunditat...).
És un vi ideat i creat als USA, això també li dóna unes característiques especials pròpies dels americans.
I potser el més important: "Una determinada masa de gente invade un territorio al que, hasta ahora, no tenía acceso y cuando toman posiciones no se contentan con las últimas filas: es más, a menudo cambian la película y ponen la que a ellos les gusta". Es refereix al fet que el vi resultón americà ha guanyat tants adeptes que a molts llocs del món és més fàcil trobar-ne, més que no pas vins europeus, els "vins clàssics".

Tot això m'ha fet reflexionar sobre la innovació en el sector del vi.

Personalment sóc partidari de qualsevol innovació, l'immobilisme no forma part del meu diktat, per tant, no crec que innovar, obrir el vi a més sectors, aplicant noves idees, no implica que estiguem fent cap sacrilegi.

Tanmateix també és important tenir sempre present la història, el coneixement adquirit al llarg de generacions, fins i tot de segles en el cas del vi.

Suposo que la millor opció és innovar tot tenint present el coneixement adquirit.

Al cap i a la fi, si no innoves tens el perill de desaparèixer donat que la societat sí que s'està innovant contínuament.

Reflexions des de La Garriga pretén ser un tipus de posts sobre allò en què vull reflexionar, sense que sigui necessàriament relacionat amb noves tecnologies, simplement allò que em passa pel cap i vull compartir-ho.

Aprofito aquests dies de pre-vacances per començar aquesta sèrie de posts.

(La fotografia és d'una xemeneia del 1912 obra de l'arquitecte Raspall, un dels arquitectes més representatius del modernisme de La Garriga, la fotografia l'he obtingut de Wikimedia Commons)

Accés a la informació pública i xarxes socials

noreply@blogger.com (MarcG) — Mon, 13 Jul 2009 21:59:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimarts de la setmana passada, pel matí, vaig assistir al panel 3 de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Aquest panel tenia com a títol:

Accés a la informació pública i xarxes socials.

Aquesta sessió prometia molt, donada l'alta qualitat dels ponents:

Com a conductor: Ismael Peña-Lopez.
Com a ponent: José Manuel Alonso.
Com a ponent: Alberto Ortiz de Zárate.
Com a ponent: Jordi Graells.

La veritat és que el resultat va ser boníssim, us en faig un resum.

La presentació va anar a càrrec de l'Ismael Peña-Lopez.

Tot seguit va parlar el José Manuel Alonso (a qui esperàvem en el 'Día W3C en España 2009', però que un inesperat accident li va impedir assistir-hi).

Va començar parlant del grup d'eGovernment del W3C del qual n'és el màxim responsable, va comentar que en el fons el que busca aquest grup és donar una guia, unes pautes, de com publicar dades públiques a Internet, 'simplement' això.

Va parlar dels grans portals de l'administració on es centralitza tota la seva informació, en el nostre cas - Espanya - tenim el 060.es.

El problema d'aquests portals és que no funcionen, no tenen l'èxit esperat, es fan servir molt poc i, per tant, estan desapareixent (tal com va passar amb el portal suec sverige.se).

El motiu és senzill: la gent va a Google i busca el que vol allà i es queda amb els principals resultats, siguin del portal que siguin.

També hi ha altres motius, entre els quals que aquests portals estan fets i pensats per l'administració, això vol dir generalment que la terminologia, la disposició de la informació, la usabilitat no és proper al ciutadà.

Per tot això el que es necessita és un canvi cultural en els continguts generats per les administracions públiques. És a dir, han de passar de ser propietaris de les dades a ser qui 'custòdia' la informació, a ser qui garanteix la fiabilitat de les dades.

El que s'està dient és que les administracions han de centrar-se en la producció de continguts i que aquests es propaguin per Internet.

El Public Sector Information (PSI) és un estàndard per a dades en cru pensat per a fer accessible la informació i per reutilitzar-la fàcilment.

L'ús d'aquest estàndard dóna beneficis a les polítiques públiques, per exemple proporciona més transparència, podem portar un millor control del que fa l'Administració, aquesta es pot integrar molt més a la societat i, a més, resulta ser molt eficient: l'Administració proporciona la informació, la iniciativa privada aportarà les eines de com tractar aquesta informació, algunes d'aquestes eines (usos) a l'Administració mai se li ocurririen:

"the coolest thing to do with your data will be thought of by someone else”

Per exemple, l'Austrian Mapping Agency (BEV) és una agència austríaca productora de dades geoespaials i metereològiques. Van decidir reduir les tases un 97% però posant la informació en format cru, accessible fàcilment i reutilitzable.

El resultat fou que el nombre de descàrregues va augmentar un 7.000%. Tot i la reducció d'un 97% de les tases no van perdre volum de recaptació respecte el que obtenien abans de la reducció de tases.

Quins passos hem de seguir per poder reutilitzar la informació:

Identificar les dades.
Representar aquestes dades (en formats oberts com ara XML).
Exposar les dades (per a que els ciutadans podem utilitzar-les).

En aquest punt el José Manuel Alonso va voler puntualitzar que, a dia d'avui, extreure les dades que hi ha en una pàgina web és molt senzill, per tant, això no hauria de ser un fre.

Va exposar la ruta dels formats/tecnologies per a la reutilització de dades, des del HTML Scraping, al RSS/Atom, API, RDFa, XML, Web Semàntic, fins arribar al Linked Data que és la tecnologia que ens permet una millor reutilització.

Un exemple és dc.gov, el web del District of Columbia (USA), conté molta informació, entre les que hi ha les dades de crims (en una taula).

Alguns ciutadans han agafat aquestes dades i les han millorat (millorant la presentació) fent:

Mostrant la informació geogràficament (amb un mashup amb Google Maps).
Mostrant la informació amb un indicador en un iPhone. A mesura que et vas movent pels diferents barris aquest indicador va pujant o baixant en funció del nombre de crims que es fan en el barri on estàs: http://www.areyousafedc.com/.

Però 'la joia de la corona' en temes de reutilització de dades (per qualsevol persona) és el web data.gov. (Va comentar algun error, com el fet que no sempre funciona amb màquines que no tinguin un sistema operatiu Windows, però a grans trets aquest web està marcant el camí a seguir en la reutilització de dades públiques).

També va esmentar els aspectes de sindicació que té la pàgina web del eGovernment Interested Group del W3C.

Un altre exemple és el cas de Mapumental, una aplicació feta per la gent de MySociety, no és res més que un exemple de reutilització de dades públiques amb l'objectiu de buscar una correlació entre el temps en transport públic amb el preu de l'habitatge.

D'aquesta manera pots 'jugar' amb aquestes dues variables per, per exemple, buscar habitatges que no estiguin a més d'una hora en transport públic del centre de Londres i que tinguin un preu inferior a 300.000 lliures.

Aquí teniu un vídeo explicatiu del projecte:

També ens va mostrar un altre exemple (similar a aquest últim). Es tracta de simplificar la cerca de lloc per a la instal·lació d'una nova oficina d'una multinacional a l'àrea d'EMEA. A partir de dades de diferents administracions nacionals i supranacionals i 'jugant' amb aquestes dades s'obté un destí (o varis destins) adients per la selecció efectuada. Aquesta és una aplicació desenvolupada per la pròpia gent del W3C.

Després de tots aquests exemples, va parlar del format RDFa, un format que simplifica el camí per a tenir un web semàntic.

En el fons el que es tracta és de passar d'un format pensat pels navegadors (exemple: 'Headline') a un format semàntic (exemple: 'Títol').

Actualment Google i Yahoo! ja suporten aquest format. I un exemple d'ús el trobem en el London Gazette (per a que ens entenguem, és similar al nostre BOE però a nivell de la ciutat de Londres).

Un altre exemple (més proper) el trobem en l'aplicatiu Cruzar de la ciutat de Saragossa. El que fa aquesta aplicació és donar al ciutadà rutes turístiques per la ciutat a partir de n variables. El fet diferencial d'aquesta aplicació és que genera dues vistes amb els resultats, una per a les persones (de fet, és una vista pels navegadors), i una altra vista per les màquines (amb les dades 'crues').

També va donar una pinzellada al concepte de Linked Data. Això no és res més que un sistema per publicar, compartir i connectar dades com a pas necessari per a arribar al web semàntic.

José Manuel Alonso va acabar la seva exposició fent un resum dels problemes (i reptes) que ens trobem al posar les dades públiques per a que siguin reutilitzables, bàsicament:

Tenir clar els objectius que tenim al posar les dades per a que siguin reutilitzables i la estratègia que seguirem.
Deixar clar que provenen d'una font autoritzada de confiança.
Cuidar els aspectes de la seguretat de les dades, la integritat, la persistència, l'ús d'estàndards, el llicenciament del seu ús, etc.

Aquesta és la presentació que va exposar el José Manuel Alonso:

Jose Alonso - W3C

View more presentations from osimod.

Després de parlar el José Manuel Alonso fou el torn de l'Alberto Ortiz de Zárate, més conegut com Alorza.

També va parlar de la reutilització de dades públiques.

Va començar la seva xerrada parafrasejant a Mariano José Larra i el seu "vuelva usted mañana" del 1833.

La societat encara veu a l'administració igual, per això Alorza ens va dir que ens quedaven 23 anys per a que les administracions ho solucionin, 23 anys per a que faci 2 segles del famós article de Larra.

Seguidament va comentar que la modernització administrativa i el e-government persegueixen el mateix, si bé comencen per extrems oposats.

L'e-government comença pels aspectes tècnics: interoperabilitat, tramitació on-line, serveis electrònics... En canvi la modernització administrativa comença pels aspectes d'organització, de gestió de persones, de qualitat i simplificació del servei, etc.

En aquest punt es va queixar que les estratègies d'e-government dels països europeus s'han basat en la disponibilitat on-line dels serveis, és a dir, a més serveis disponibles on-line millor ets.

Però quina utilització tenen aquests serveis?, de què serveix posar molts serveis disponibles on-line si després tenen un ús baix?, a més, a part de saber si s'utilitzen o no, també convindria conèixer la satisfacció dels ciutadans després d'utilitzar-los.

D'altra banda, aquests serveis on-line han estat bàsicament orientats als aspectes recaptatoris i als relacionats amb les empreses.

Quina és la part d'e-government que està més endarrerida?

La participació ciutadana.

Quins altres problemes/errors s'han fet en el desplegament de l'e-government? Entre d'altres qüestions, fer un ús de portals amb grans inversions en infrastructures amb la informació totalment centralitzada.

Tot el contrari del que propugna la reutilització de les dades públiques.

Per tant, convé un canvi de model, passem a l'open government.

El gran canvi (respecte a l'e-government) és que ara impliquem al ciutadà, no és un subjecte passiu sinó plenament actiu.

De fet els 3 pilars fonamentals de l'open government són:

Serveis que són pensats i dissenyats per i per als ciutadans.
La transparència i l'accountability són bàsics per una plena confiança entre administració i ciutadà.
Impuls de la innovació amb una constant, i ràpida, implantació de canvis. De fet, els errors són habituals, i és bo tenir-ne per anar millorant el model, (aquest comentari em va recordar al post sobre trystorming que vaig redactar fa uns mesos).

Aquesta implicació del ciutadà en el model és de tal nivell que Alorza va comentar:

"Todos somos trabajadores públicos aunque no seamos funcionarios".

Personalment crec que aquesta és un gran slogan, resumeix moltes idees sobre cap a on ha d'anar l'administració que volem.

Les dades públiques són la matèria prima per a que altres facin productes, un exemple seria el blat (seria la dada que proporciona l'administració) i com a productes derivats tindríem les pizzes, el pa, les galetes, etc.

Les administracions públiques han d'abandonar la idea de fer grans portals suportats per grans infrastructures amb costosos pressupostos.

Cal anar cap a l'open government on, entre d'altres conceptes, hi trobem l'open data, és a dir, les administracions públiques han de fomentar la reutilització de les dades, han de proporcionar aquestes dades en cru, la propia societat serà qui trobarà productes derivats d'aquestes dades, productes que a la administració no se li haurien acudit mai.

Com en el cas de la presentació de José Manuel Alonso, Alorza també va posar l'exemple dc.gov, el web del District of Columbia (USA). Aquest web posa les dades públiques a l'abast de tothom i, a més, ha promogut que el sector privat (i, en general, la ciutadania) creï aplicacions per explotar les esmentades dades.

Un exemple d'aquí el trobem en el preu del carburant (benzina). El ministeri d'indústria, turisme i comerç va crear aquest web per oferir les dades dels preus de les benzineres d'Espanya.

Se suposa que si mostra aquesta informació és per fomentar la competència entre estacions de servei amb l'objectiu d'aconseguir reduir preus i, a la vegada, informar al ciutadà dels esmentats preus.

Tal com està fet el web, és difícil assolir aquests objectius. Les dades necessàries hi són, però el format escollit no és el més senzill per a ser usat.

Tenint en compte tot això, un noi va desenvolupar el web 'elpreciodelagasolina.com', aquest és un web que et permet trobar les benzineres més properes a un determinat punt, d'aquesta manera, per exemple, un camioner pot decidir a quina estació de servei li interessa parar.

Aquest web es nodreix de les dades públiques, però han millorat moltíssim la usabilitat, (entre d'altres aspectes).

Per tant, han donat valor a les dades públiques.

Després d'aquest exemple en va presentar d'altres, un va ser la pàgina 'conmidinero.com'. Aquesta és una interessant iniciativa privada que permet que puguis votar a què es destina el pressupost públic.

Us enllaço el fitxer de la presentació que va exposar:

reutilización de datos públicos: yes, we want

View more presentations from Alberto Ortiz de zarate.

El darrer en parlar fou el Jordi Graells, una persona que he seguit de prop aquests darrers mesos i, per tant, no em va sorprendre tant com els altres ponents.

Va començar recordant què és innovació, no és res més que "transformar el coneixement per generar valor".

En aquesta innovació la tecnologia, l'aprenentatge, la interrelació social i la comunicació hi juguen un paper destacat.

Cal un nou lideratge que permeti assolir una verdadera innovació, l'objectiu és donar una oportunitat a les idees de tothom.

En aquest entorn les administracions públiques haurien de donar exemple i avançar cap a l'open government.

Cal que es fomenti la reutilització de les dades públiques, això xoca amb la 'cultura tradicional' de les administracions que marca que les dades s'han de tancar amb doble pany pel bé del país. Hi ha un excés de zel en aquest tema.

En aquest punt va parlar de diferents iniciatives de reutilització de dades (públiques o privades).

I després va fer un resum de les llicències Creative Commons.

Va recordar que la primera experiència d'una administració pública en aquest tipus de llicències va ser de la Generalitat de Catalunya, l'obra era un llibre sobre el Centre Penitenciari Can Brians 2.

Actualment s'està extenent l'ús d'aquestes llicències a tota la Generalitat de Catalunya.

No obstant això hi ha una clara contraposició entre la creativitat i la burocràcia, cal trobar l'equilibri necessari.

Un pacte de mínims hauria de ser aquest:

"Tota la informació que es generi en el sector públic hauria de ser de domini públic"

Però l'actual legislació espanyola no ho permet...

Tot i això s'ha de promoure el canvi, com? Amb la participació de les persones (ja sigui cap enfora amb la intel·ligència col·lectiva ciutadana, o cap endins amb el treball col·laboratiu per millorar l'organització).

Reutilitzar la informació pública per canviar l'Administració

View more documents from jordigraells.

Torn de preguntes:

En el torn de preguntes es va parlar de la bidireccionalitat del blog que vol obrir la Generalitat de Catalunya. El Jordi Graells va puntualitzar que serà el blog de la gent que treballa en el web gencat.cat, no serà el blog institucional de tota la Generalitat de Catalunya.

Es va preguntar el motiu que justifica el fet que a l'administració pública (espanyola) li costa molt reutilitzar dades (i posar-les per a que siguin reutilitzades). José Manuel Alonso va comentar que l'actual legislació no hi ajuda.

Arran del comentari del Alorza sobre la poca participació de la ciutadania (en el model d'e-government) vaig preguntar quin podia ser el motiu d'aquesta baixa participació i, sobretot, com podíem invertir aquesta situació, per la pressió de la pròpia societat?, no hauria de promoure-ho la pròpia administració, no li hauria d'interessar copsar el feedback de la gent?, i els polítics què hi diuen?. Alorza em va respondre que un dels problemes és que la participació que es fa està poc organitzada, això li fa perdre força. Respecte dels polítics em va puntualitzar que aquest mot (polítics) pot sonar com a despectiu, com perifèric, quan, de fet, hauríem de definir bé què és un polític... touché.

Després l'Ismael Peña-Lopez va comentar que per a quin motiu havia de participar en la societat, per a quin motiu havia d'implicar-m'hi si jo ja estic votant cada 4 anys i pago els meus impostos per a que els polítics pensin el què cal i ho executin. Se li va respondre que el motiu era per obtenir una millor societat, així de senzill, per què entre tots sempre arribarem a una millor societat que no pas la que decideixin uns pocs.

Després d'alguna altra pregunta més, Idoia Llano va tancar l'acte exposant el projecte UsNow - Nuestra Causa. Una plataforma que vol fomentar (amb l'ajut de les TIC) la col·laboració de les persones per millorar la seva vida i actuar com una ciutadania responsable.

Reflexió personal:

Aquest tercer panel de la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP) el vaig trobar molt interessant.

Gràcies als ponents vaig poder informar-me amb detall (i veure'n clarament les conseqüències d'aplicar-ho i de no aplicar-ho) del que és la reutilització de les dades públiques.

De fet, vaig corroborar el fet que les administracions públiques no s'han de centrar en fer grans portals per rebre moltes visites.

El seu objectiu ha de ser proporcionar les dades públiques a l'abast de tothom i amb els formats adequats.

Això implica un canvi de mètriques, les administracions públiques no han de competir fent webs que rebin moltes visites, han de competir en la lliga de la presència a Internet.

Quan parlo de 'presència a Internet' em refereixo no només a un web, sinó a fer que la seva informació (les dades públiques) flueixin per tot arreu fins arribar a la ciutadania (pel camí que sigui).

Per tant, les administracions públiques haurien de canviar de mètrica (que en el fons vol dir canviar d'objectius), les administracions públiques haurien de fixar-se en quant es reutilitzen les seves dades que no pas en quantes visites té el seu web.

Això implica un canvi de mentalitat per part dels dirigents, han de 'competir' no en visites sinó en d'altres indicadors com per exemple volum de vegades que una dada pública s'ha reutilitzat o volum de pàgines web, (de tercers), que s'han realitzat a partir de les dades públiques.

D'altra banda, i com anècdota, aquest acte em va servir per desvirtualitzar a l'Alorza, al Josemalonso, a la Gemmaurgell, al Ricardespelt, al Mlopezplana, i a la Idoiallano.

Enllaços relacionats:

Estava redactant aquest post mentre escoltava la música de Willie Nelson i el Wynton Marsalis conjuntament en el disc 'Two Men With The Blues'.

És un disc brutal, us el recomano!

De fet, és la unió de dos 'monstres' actuals de la música americana. Willie Nelson és una llegenda viva del country, Wynton Marsalis és un dels millors trompetistes de la història.

I aquest és el resultat (i en directe)...

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Conversion Thursday Barcelona - Juliol 2009

noreply@blogger.com (MarcG) — Thu, 09 Jul 2009 21:59:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest vespre he assistit a la sessió de juliol del Conversion Thursday de Barcelona.

El Conversion Thursday és un esdeveniment, amb periodicitat mensual, pensat per compartir coneixements, experiències, èxits, fracassos relacionats amb l'analítica web (el que a mi m'agrada dir 'indicadors web') i el màrqueting que s'hi aplica.

Em vaig enterar d'aquesta iniciativa després de conèixer a la Gemma Muñoz, experta en analítica web i 'propietària' del blog ¿Dónde está Avinash cuando se le necesita?.

A més, aquesta iniciativa encaixa de ple en la intenció que tinc d'actualitzar els meus coneixements sobre analítica web.

Fa 9 anys que em dedico a la analítica web, conjuntament amb d'altres temes. En els dos primers anys gestionava temes d'analítica web a diferents clients, però ara fa uns set anys que només estic a un: Ajuntament de Barcelona, de fet, des de fa quatre anys que en sóc el responsable dels indicadors web.

Tant temps en un client (que a més no té un web amb finalitats comercials), unit al fet que també porto altres temes, ha provocat que els meus coneixements d'analítica web quedessin una mica obsolets.

Per això, tinc la intenció d'actualitzar-me i esdeveniments com el Conversion Thursday em van molt bé.

En aquest mes de juliol el Conversion Thursday s'ha fet en el Centre Cívic del Xalet Golferichs, un bonic lloc.

Érem unes 25 persones, però la sala no era la més adequada, hi havia problemes de so, potser caldria que els ponents utilitzéssin micròfon.

A més, donat que la majoria de gent entenc ja es coneixen, no hi hagut presentacions, llevat dels ponents. He entès que un es deia Sergi López (no he pogut escoltar de quina empresa era), i l'altre ponent es deia Nacho (tampoc no he entès de quina empresa era, però sí que sé que era del sector de turisme). I el conductor de la sessió crec que era un tal Jordi.

El tema de la sessió d'avui eren les landing pages, (teniu més informació sobre les landing pages en aquest article de la Viquipèdia, també us en vaig parlar breument en aquest post). Bàsicament es tracta d'una pàgina web que apareix quan un client potencial fa click a un anunci o als resultats d'un motor de cerca. La pàgina sol mostrar el contingut que és una extensió lògica de la publicitat o d'enllaç, i que està optimitzat per oferir les frases o paraules clau específiques per a la seva indexació pels motors de cerca. D'aquesta manera simplifiquem la compra (la transacció) per obtenir més clients (més vendes).

De fet, el primer que he vist és que la sessió era molt tècnica. Desconec si és habitual o no, però jo l'he trobat molt tècnic.

Han començat parlant dels pitjors errors que pots fer en una landing page:

Centrar-se en el disseny de la pàgina i no en l'objectiu de la pàgina.
Utilitzar pàgines genèriques com a landing pages.

Després el conductor de l'acte ha demanat saber els 'ingredients màgics' que hauria de tenir una landing page exitosa:

Objectius de conversió clars.
Target a qui va dirigida molt clar.
Missatge que conté que sigui contundent.
Clara ordenació dels elements de la pàgina (el disseny).
Conèixer com volem que arribin fins a la pàgina.
Contingut de la pàgina complert i específic.
Realització de tests per millorar la landing page.

També s'ha comentat el fet que cal aprofitar la situació. Per exemple, un hotel podria haver pensat en fer una landing page per oferir els seus serveis relacionats amb l'arribada del Tour a la ciutat.

Després s'ha preguntat si és millor tenir una landing page que s'adapti a les cerques (a partir de text automàtic) o si és millor tenir n landing pages amb objectius específics cada una.

S'ha arribat a la conclusió que el millor és tenir n landing pages (si vols amb algun aspecte dinàmic, com per exemple des de quin cercador ha arribat el client), enlloc de tenir una sola landing page amb contingut automàtic, això és perillós ja que després podem crear una landing page amb productes/serveis que no tenim (i, per tant, confonent al potencial client).

En aquest punt he comentat si tenia sentit tenir landing pages en un web públic (on no hi ha una finalitat comercial).

De seguida m'ha respost l'Andrés Flores (consultor en la matèria i un dels fundadors de The Watt Project).

M'ha comentat que, per exemple, seria molt útil tenir landing pages pels tràmits.

Jo també he comentat que, aprofitant el tema del Tour, potser es podria haver fet una landing page per 'encaminar' totes les consultes relacionades amb les afectacions al trànsit que ha provocat el Tour.

Després de presentar-me com una persona que treballa en el web municipal de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha entrat en la típica crítica a la feina que fa l'administració pública, en aquest cas, crítica cap a l'esmentat web.

Personalment detesto les persones que critiquen un producte, un servei, el que sigui sense conèixer mínimament de què parlen.

Quan ha finalitzat l'acte, en un to més distès - mentre picàvem una mica - he comprovat com la majoria de la gent no havia entrat mai (ni coneixien el domini) a bcn.cat.

Per tant, criticaven sense ni tan sols haver visitat el web...

Després d'aquestes crítiques, el conductor ha retornat cap als aspectes tècnics de les landing pages.

S'ha parlat de metaetiquetes, de millorar les pàgines amb multivariate tests, de conceptes més estadístics com ara variança, mostreig, interval de confiança, biaix, etc.

També s'ha comentat que no es fa la mateixa optimització en el cas de ser una landing page d'un sol click (amb un sol click anem al producte/servei objectiu), o en el cas de ser una landing page que és l'inici d'un procés que dura varis clicks.

En tot cas, el que s'ha recomanat és fer una optimització pas a pas, millorant mica en mica a partir de petits detalls; no esperar a fer una gran optimització a partir de grans canvis.

I s'ha acabat l'acte amb la pregunta de com fer una valoració econòmica de l'èxit d'una landing page que no tingui una finalitat comercial, (és a dir, l'objectiu és guanyar tràfic al teu site).

Novament l'Andrés Flores ha comentat que això es resol 'simplement' calculant quant et costaria obtenir el tràfic (que has guanyat amb la landing page) mitjançant altres sistemes.

S'ha acabat l'acte distesament, tot xerrant i menjant unes pastetes.

La valoració que en faig és positiva (tot i la crítica gratuïta a la feina que fan les administracions públiques).

No obstant això, en funció de la temàtica de cada sessió hi assistiré o no; jo esperava un nivell més funcional, menys tècnic.

Enllaços relacionats:

Eines estadístiques per Twitter

noreply@blogger.com (MarcG) — Tue, 30 Jun 2009 16:10:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

A finals d'octubre sempre em faig auto-regals en motiu del meu aniversari, l'any passat, entre d'altres regals, em vaig autoregalar l'usuari de Twitter.

Des de llavors m'he anat enganxat a aquesta xarxa social, potser hauria de dir micro-blogging... o senzillament eina d'informació.

Actualment és una de les fonts d'informació que més utilitzo... i això que crec que encara puc treure-li molt més suc.

He passat d'utilitzar directament la pàgina web de Twitter, a fer servir el PowerTwitter, el Twhirl, el TweetDeck i el Mixero (tot i que aquest encara l'haig de configurar i descubrir-ne les funcionalitats).

I darrerament m'ha picat per conèixer (breument) les aplicacions relacionades amb la generació d'indicadors d'ús a Twitter, us faig un resum en aquest post. Les eines que he mirat són les següents (ordenades alfabèticament):

(L'objectiu no és donar un resum exhaustiu ni detallat de totes les funcionalitats de cada servei, es tracta simplement de llistar-ho i de proporcionar l'enllaç per si teniu més curiositat).

Haig de donar les gràcies al Genís Roca i al Jordi Graells, he fet servir els seus usuaris per exemplificar les eines estadístiques que detallo en aquest post.

TweetStats:

URL: http://tweetstats.com/
Principals funcionalitats: Donat un usuari de Twitter, et proporciona diferents gràfiques d'ús d'aquest usuari. En concret dóna:

Un resum amb els tweets enviats per cada mes, un timeline.
Una matriu amb l'ús que fa l'usuari en funció del dia de la setmana i de l'hora del dia.
Un resum amb els tweets que s'envien en funció del dia de la setmana, de cara a veure quin és el dia amb més/menys ús, etc.
Un resum amb els tweets que s'envien en funció de l'hora.
Un resum amb els usuaris a qui més s'ha fet reply.
Un resum amb els usuaris a qui més s'ha fet retweet.
Un resum amb les eines utilitzades per enviar tweets.
També dóna un núvol amb les paraules més utilitzades en els tweets de l'usuari, (tot i que aquest núvol dóna problemes per caràcters no anglesos).

D'altra banda, també dóna dades estadístiques del servei de Twitter en conjunt, concretament proporciona les paraules més utilitzades de les darreres hores i les paraules des de que es va crear el servei de Twitter.
Captures d'imatges (feu click a les imatges per fer-les més grans):

TwitScoop:

URL: http://www.twitscoop.com/
Principals funcionalitats: Aquesta és una aplicació client de Twitter, que, a part d'enviar tweets, veure els replies i els missatges directes també està constantment generant un núvol amb les paraules que més s'estàn utilitzant a Twitter. És interessant veure com va evolucionant cada segon aquest núvol.
Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

TwitterCounter:

URL: http://twittercounter.com/
Principals funcionalitats: Aquesta és una aplicació d'estadístiques de Twitter que et dóna informació (i gràfiques) sobre els teus seguidors (els followers), a qui segueixes (friends) i els tweets que fas. A més, t'ho permet comparar amb dos usuaris més (jo he triat al Genís Roca i al Jordi Graells donat que tenen un volum d'ús a Twitter semblant al meu). També dóna un llistat dels usuaris amb més followers, més friends i amb més tweets a nivell mundial i per zones horàries, entre d'altres funcions.
Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

TwitterGrader:

URL: http://twitter.grader.com/
Principals funcionalitats: Aquest és un servei de Grader.Com, empresa especialitzada en oferir eines relacionades amb el màrqueting. TwitterGrader és un servei que, donat un usuari de Twitter, ens proporciona un indicador (anomenat grade, o podríem traduir com 'grau', 'nivell', 'rang', etc), que pren un valor de 0 a 100 (és un percentatge), com més a prop de 100 estàs més influència tens. Aquest indicador està basat en el número de followers que tens, el grade dels followers que tens, el número de tweets que fas, la freqüència d'actualització de tweets, entre d'altres factors, (aquí teniu un post on s'explica amb més detall el càlcul d'aquest indicador). També proporciona un rànquing en funció del grade que tens, com millor grade més a prop de 0 estàs; i un llistat dels usuaris amb millor grade en funció del país, ciutat, etc.
Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

Twinfluence:

URL: http://twinfluence.com/
Principals funcionalitats: Aquest servei proporciona dos conjunts de dades. El primer és el reach ranking que, donat un usuari de Twitter, proporciona dos indicadors, un és la posició d'aquest usuari segons la seva influència (el que té el número 1 és l'usuari amb més influència, el que té el número 81.360 té 81.359 usuaris amb més influència que ell). L'altre indicador és el grade, (és el mateix concepte vist a TwitterGrader, però els resultats són força diferents, com a mínim en el meu cas). El segon conjunt conté dades de l'usuari en relació amb la mitjana dels usuaris de Twitter que tenen com a mínim la meitat del número de followers de l'usuari que li estem demanant estadístiques. En aquest cas estem parlant de velocitat en l'adquisició de followers, capital social (que no és res més que veure la influència dels teus followers, i la centralització (és a dir, si la influència depèn de pocs followers o de molts, en el primer cas caldrà anar amb compte ja que una breu reducció de farà reduir dràsticament la influència, en canvi en el segon cas la influència és molt més robusta). Per a més informació sobre aquests conceptes consulteu aquesta pàgina.
Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

TwitRank:

URL: http://www.twitrank.me/
Principals funcionalitats: Aquest és un servei força senzill que proporciona una puntuació (de 0 a 10) en funció de diferents paràmetres (no indica exactament com es calcula). Personalment he tret un 4, no he aprovat :-(

TwitterScore:

URL: http://twitterscore.net/
Principals funcionalitats: Com en el cas anterior, aquest és un senzill servei que et proporciona indicadors sobre quants em segueixen, a quants segueixo, quants tweets he escrit i una puntuació (que no està gaire clar com es calcula).
Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran):

TwitterCharts:

URL: http://www.xefer.com/twitter/
Principals funcionalitats: Donat un usuari de Twitter, et proporciona un gràfic on es mostra - de forma molt visual - en quin dia de la setmana (i hora del dia) escriu més tweets l'esmentat usuari. És una forma molt visual de veure en quin moment té més activitat un determinat usuari.
Captura d'imatge (feu click a la imatge per fer-la més gran): En el meu cas apareix aquesta imatge (queda clar que no sóc un usuari que escrigui molts tweets a Twitter), proveu amb els vostres usuaris a veure què obteniu.

Com a conclusió final comentar que hi ha moltes aplicacions que generen estadístiques relacionades amb Twitter, algunes són molt senzilles, d'altres més complexes.

Majoritàriament les podríem classificar en dos tipus:

Les que proporcionen dades pròpies d'un usuari de Twitter.
Les que comparen les dades pròpies d'un usuari de Twitter amb d'altres usuaris.

De fet, la majoria ofereixen els dos tipus d'informació.

El que és curiós és veure les diferències que hi ha entre diferents indicadors (prenent sempre com a referència el mateix usuari). De fet, a Twitter passa el mateix que en d'altres entorns (com el web), hem de fixar-nos més en les tendències que no pas en els valors absoluts.

Per acabar, una mica d'humor relacionat amb Twitter (enviat a Twitter per l'Anna):

Enllaços relacionats:

Mentre redactava aquest post, estava escoltant el disc 'Sweet & Wild' dels Cool Jerks.

Cool Jerks va ser un grup que feia un autèntic soul molt potent, amb molta energia, impossible de quedar-se quiet si s'està escoltant la seva música.

L'únic problema és que era un grup espanyol i no se li va fer la difusió que es mereixien.

Aquest 'Sweet & Wild' fou el segon disc del grup, va significar la seva maduresa, la seva consagració (tot i que només en grups minoritaris).

Si us agrada el bon soul, us recomano que l'escolteu, no us en penedireu!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

V Congrés Internet, Dret i Política

noreply@blogger.com (MarcG) — Mon, 29 Jun 2009 21:24:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Ara fa poc més d'un any us comentava que es celebraria la quarta edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP), organitzat per l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Doncs bé, ja ha passat més d'un any i, per tant, ja ha arribat la cinquena edició del Congrés Internet, Dret i Política (IDP).

Enguany es centrarà el congrés en les xarxes socials i en com impacta l'ús massiu que s'està fent d'aquestes xarxes en la intimitat personal, el control de les dades privades, la gestió de la propietat intel·lectual, etc.

Segons es comenta en el propi web del Congrés:

En els darrers temps, les xarxes socials han passat a ser, segons molts, el vaixell insígnia de l’anomenada Web 2.0 per davant de blocs i altres plataformes. Això ha estat gràcies a la facilitat amb què un públic molt ampli, amb pocs coneixements tecnològics, pot pujar a la xarxa qualsevol contingut —text, fotografia, so, vídeo— i, a més, posar-lo en relació amb un mateix i el seu entorn social: família, amics, companys de feina i, en el límit, tot el món. Això no obstant, la facilitat i la immediatesa, unides a la desaparició de fronteres de temps i d’espai, han posat contra les cordes regulacions i pràctiques tradicionalment lligades a les jurisdiccions polítiques i jurídiques.

El V Congrés Internet, Dret i Política vol ser un punt de trobada per a conèixer i debatre l’impacte de les xarxes socials en àmbits com la propietat intel·lectual; la protecció de les dades personals, la privacitat i la intimitat; les polítiques i el govern de la xarxa; el dret a l’accés a la informació pública, o l’acció democràtica a la xarxa.

Tot i que per motius laborals no podré assistir a totes les sessions, ja m'hi he inscrit, espero que sigui tant interessant (i útil) com va ser el congrés de l'any passat.

Les dates en que es desenvoluparà el Congrés són el dilluns 6 i el dimarts 7 de juliol; recordeu que la inscripció és gratuïta (però limitada).

Aquí teniu el programa, feu-li un cop d'ull, és molt interessant!

Enllaços relacionats:

"Llega la web comercialmente inteligente" (16/06/09)

noreply@blogger.com (MarcG) — Thu, 25 Jun 2009 22:14:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El dimarts de la setmana passada, dia 16/06/09, vaig assistir a un acte organitzat per les empreses Multiplica, T2O Media i Oxxigeno amb el títol:

"Llega la web comercialmente inteligente"

L'acte va ser presentat per Quim Badenes, director de desenvolupament de negoci de Multiplica que va comentar que el passat són les webs 1.0 i les webs 2.0, la tecnologia actual ens permet que les webs puguin anar molt més enllà...

D'entrada vaig pensar que no calia que hi anés donat que el nostre web no té una finalitat comercial, tanmateix, el meu cap em va demanar que hi anés per veure les tendències del mercat, agafar 'culturilla'.

La jornada va tenir tres parts, una per cada empresa organitzadora. Us faig un resum de cada part.

Va començar parlant Oscar Alonso, CEO de T2O Media.

Va explicar que el màrqueting digital s'està reinventant, de fet, va explicar 23 missatges diferents, 23 idees, relacionats amb aquest canvi i en com aplicar-los per millorar el nostre web.

Pel que fa al SEM, va exposar exprimir les eines per obtenir el màxim d'informació pròpia i de la competència, també va comentar centrar-se en les assignacions per vàries paraules, no només de la darrera introduïda de cara a ser més precisos en el que està cercant el client.

També va incidir en l'ús d'XML connectat directament amb la base de dades de clients, així aconseguim actualitzar automàticament el resultat dels buscadors quan fem algun canvi en el nostre contingut (per exemple, quan canviem els preus dels nostres productes).

Un altre concepte interessant que va comentar són les Dynamic Landing Pages. Bàsicament es tracta de donar al client directament la pàgina que està cercant al buscador, no que vingui a la nostra home i ho torni a buscar dins del nostre site. Això és molt útil, per exemple, per quan estem buscant un bitllet de vol, Rumbo.es és una de les webs de viatges que ho aplica, és molt útil ja que amb només un click des del buscador (per exemple Google) ja estàs a la pàgina amb la informació del(s) vol(s) que estàs cercant.

Pel que fa al SEO va començar parlant de les darreres funcionalitats del cercador Google que permet que puguis promocionar certs resultats o eliminar-los, (sempre que estiguis logat amb un usuari de Google).

També va parlar de nous 'players', com ara Bing o WolframAlpha, (tot i que Google segueix sent el clar líder), i de noves maneres de buscar: YouTube (segon buscador després de Google) o Twitter.

Respecte al SMO va comentar que no és només tenir un espai a Facebook, s'ha de tenir clar quins objectius volem assolir i tenir una metodologia concreta. De fet, el fenomen Web 2.0 no és un tema tecnològic, és una actitud, per tant, SMO implica canviar la forma de com es presenta, com actua l'empresa i, fins i tot, com actua cadascú personalment.

Després va parlar del Mobile Marketing, que gràcies als Smartphones ara sí que sembla que es pugui desenvolupar i fer negoci (no en va, el 90% dels usuaris espanyols d'iPhone tenen Facebook, Tuenti o Twitter en el seu mòbil).

Per acabar va comentar altres aspectes com ara els webs comparadors, (potencialment poden ser bones fonts de visites al nostre web), els microsites (ideals per captar un determinat públic), el retargeting (no és res més que perseguir - en el bon sentit de la paraula - a l'usuari fins que compri, per mitjà de l'ús de cookies i de banners).

Aquesta és la presentació que va exposar:

T2O Lawebcomercialmenteinteligente Junio 2009

View more Microsoft Word documents from guest994f62.

David Boronat (CEO de Multiplica) va començar la seva participació explicant que hi ha hagut un canvi de paradigma: hem passat d'usuaris a clients.

Actualment ja es pressuposa que els sites són (o han de ser) usables, però s'ha d'anar més enllà, s'ha d'anar cap a la persuabilitat.

En aquest punt el David Boronat va exposar tendències per a fer més 'persuasiu' el nostre web:

Segmentar el més aviat possible amb propostes per targets cada cop més compactes, també fent 'ganchos' de valor per apropor-nos al potencial client.
Donar més veu als usuaris, ser més transparents.
Utilitzar formats visuals per explicar-nos, en detriment del text, donant (encara) més protagonisme al vídeo.
Amb experiències d'ús més interactives i més visuals.
Amb funcionalitats que agrupin tota l'experiència de la compra. (En aquest punt va comentar el cas de Domino's Pizza que permet en tot moment saber com està la teva comanda, si s'està preparant, si està al forn, si s'està repartint, etc).
Obtenint més informació amb menys clicks, potenciar al màxim la usabilitat. De fet, es tracta de buscar la màxima verticalitat, l'usuari cada cop és més impacient.
Tenir el site superactualitzat, gairebé al segon. Això dóna una sensació de control brutal.
Fer ús de promocions cada cop més exclusives (fruit de la (micro)segmentació) i provocar l'acció de l'usuari. Una manera de provocar a l'usuari és creant-li una sensació d'urgència, el que es persegueix és convèncer a l'usuari i convèncer-lo per a que ho faci ara.
Apropar-se a on està l'usuari, no esperar que vingui al nostre site (per exemple, amb l'ús de widgets).

D'altra banda, darrerament hem tingut novetats tecnològiques que ens permeten millorar molt més els nostres sites, de fet, actualment estem fent webs iguals per tothom, i és evident que tots no tenim les mateixes necessitats ni som iguals.

Per tant, cal que adaptem el nostre web a aquestes diferents característiques de cada visitant, és el moment de "poner más ciencia y menos intuición".

Com ho podem fer?, aquí hi ha algunes idees:

Diferenciar el site en funció de si és un nou visitant o si ja és un client de l'empresa. (Mitjançant l'ús de cookies KiwiBank ofereix diferents visions del seu web en funció de si l'usuari ja és client de l'entitat o no).
Contextualitzar el web en funció de les dades geogràfiques de l'usuari. (Això és especialment útil per a webs com per exemple AdultFriendFinder.com especialitzades en buscar parelles, per tant, és important la situació geogràfica. Aquest site es modifica completament el contingut inicial del web en funció de la posició geogràfica del visitant, incloent també un canvi d'idioma).
Crear sites paral·lels pensats pels buscadors. (Per exemple això és el que ha fet Iberia, han creat un site per tenir les landing pages de totes les possibles combinacions de cara als cercadors).
Fent que els nostres buscadors interns siguin proactius. (Per exemple donant resultats a mesura que es va escrivint el que es vol cercar, proporcionant recomanacions de l'empresa, recomanacions d'altres clients, recomanacions en el moment oportú, recomanacions amb intel·ligència social, etc).
Fent més curt el camí cap a la contratació dels productes.
Creant experiències de compra mai vistes fins ara. (Per exemple el que ofereix el Window Shop d'Amazon).
Priorització de continguts i escolta activa de la intel·ligència social. (Per exemple fent ús del serveis de buzz, com ara Buzzmetrics o Swotti).

Regles de negoci en funció de criteris concrets. (Per exemple, el web del banc BCI inclou peticions de crèdit en determinats moments, per exemple quan acabes de fer una compra important, fent-ho així augmentes la demanda de crèdits).
Customització de missatges en funció del comportament actual, o històric, dels usuaris. (Per exemple l'agregador de notícies DailyMe varia en funció del comportament que es fa en el seu site).
També podem customitzar les capes d'informació en funció de la IP, el temps de visita, les pàgines vistes per l'usuari, etc. (Un bon exemple d'això és Amazon).
Fins i tot podem oferir ofertes de darrera hora a aquells usuaris que estiguin abandonant el nostre web, la idea és que tinguin difícil abandonar el site.
Oferir la nostra informació quan la tinguem (fer push). (Per exemple, guardar-se les cerques que fan els nostres usuaris i, quan hi hagi canvis, enviar els nous resultats. Això ho fa l'agència de viatges HotWire).
Testejar, testejar i testejar (per perfeccionar). (Per exemple fent testos multivariants que et permeten testejar vàries coses amb diferents usuaris en temps real amb l'ajut d'eines com Omniture, SiteSpec o Google Website Optimizer).

Javier Pardo (CEO d'Oxxigeno) va ser el darrer en parlar.

Clarament va ser el més fluix de tots tres; potser és que era l'últim i ja estàvem una mica cansats... però el que tinc clar és que va ser la única presentació que no em va resultar productiva.

Després de fer una breu introducció de l'empresa i de fer un resum de les dues presentacions anteriors, el Javier Pardo ens va parlar de personalització.

Va parlar dels principals players que actualment hi ha en el món de la personalització de webs:

I també va parlar dels buscadors intel·ligents:

Per acabar, va comentar que hi ha molt moviment en el sector de les empreses especialitzades en personalització, s'estan efectuant compres d'empreses i no es descarta que aquest sector acabi eclosionant en breu.

Aquesta és la presentació que va exposar el Javier Pardo:

Oxxigeno - Llega la web comercialmente inteligente

View more documents from guest6cd6f0.

Enllaços relacionats:

Com és habitual en mi, mentre estava redactant aquest post estava escoltant música. Concretament estava escoltant el disc 'Sunsets On Empire' de Fish.

Segurament aquest és un dels discos de Fish més rockers i menys simfònics.

Tanmateix, això no vol dir que no sigui interessant, les cançons tenen molta energia amb un so cru, una mica rude, però molt interessant.

Recomanable escoltar-lo.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Presentació sobre indicadors web en el Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona

noreply@blogger.com (MarcG) — Fri, 05 Jun 2009 14:29:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El passat 27 d'abril vaig fer una ponència sobre indicadors web en el marc del Màster en Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona.

Concretament, vaig ser convidat pel Cristóbal Urbano (al qual li estic agraït), degà de la facultat de Biblioteconomia i Documentació, lloc on s'imparteix l'esmentat Màster, donada la meva experiència en gestió d'indicadors web (fa més de 8 anys que m'hi dedico, els últims 3 sent el responsable d'indicadors web de l'Ajuntament de Barcelona).

L'objectiu que em va transmetre el Cristóbal Urbano era doble, inicialment calia oferir una petita introducció al tema de l'analitíca web i els sistemes per mesurar l'ús que es fa d'un determinat web. Posteriorment el gruix de la sessió havia de ser explicar el cas del lloc web de la ciutat de Barcelona des del punt de vista de l'analítica web, tal i com ja havia fet altres anys, i tot plegat tenint en compte que els alumnes tenien còpia de l'article que vaig publicar a la revista 'El profesional de la información'.

Donat que aquesta era el tercer any que ho feia, vaig voler modificar la presentació i donar 10 missatges - uns titulars - de com s'ha d'exercir la feina de responsable d'indicadors d'un gran lloc web.

(Home del 1999 del web de la ciutat de Barcelona)

Aquests 10 missatges (també els podríem veure com 'recomanacions') són els següents:

Coneix sempre com es generen (tècnicament) els indicadors web. Cal dominar-ho per entendre el perquè dels resultats obtinguts i com millorar-los.
Coneix la varietat d'indicadors web que existeixen així com llur característiques. En funció de les necessitats utilitzarem un indicador o un altre.
Contrasta sempre els resultats obtinguts amb les dades de períodes anteriors. Donar xifres aïllades sense cap comparació amb períodes anteriors no diu absolutament res, l'important és tenir la xifra i l'evolució, veure si s'ha crescut/decrescut i el perquè.
Desgrana els resultats fins arribar al detall que faci falta per entendre les dades obtingudes. No només farà falta desgranar-ho sinó que també caldrà adaptar el 'llenguatge' i fer que aquest sigui entès pels destinataris finals de les dades estadístiques.
Intenta explicar el perquè de les dades obtingudes. Les dades per si soles són molt 'fredes', cal esbrinar els motius que justifiquen les dades resultants, això implica tenir un contacte directe i constant amb els equips tècnic i de continguts del web.
Complementa les dades estadístiques internes amb dades estadístiques externes. Complementa les teves dades internes amb serveis externs que no només complementaran la informació que ja tens sinó que ajudaran a contrastar el teu web amb el de la competència.
Innova el catàleg de serveis relacionats amb els indicadors web. La tecnologia web està canviant constantment i, de fet, tot el fenomen Web 2.o està modificant moltíssim el web; és lògic que en els indicadors web també sigui necessari innovar.
És molt important fer contínuament pedagogía dels indicadors web a tots els implicats. Les estadístiques web són una de les tasques que generalment sempre se'ls hi dedica menys esforços, està poc valorada... però és la millor manera (sovint la única) de saber el retorn de la inversió que s'està fent al site. Convé explicar bé els 'quatre conceptes' bàsics dels indicadors web per estalviar-se problemes i malentesos.
L'important són les tendències. No fixar-se en els valors absoluts sinó en com evolucionen els indicadors, això és bàsic.
Es poden treure mil conclusions diferents de les mateixes dades. Per tant, és important saber per a què es volen les dades i, en funció d'això, ressaltarem una dada o una altra. No es tracta de mentir, es tracta simplement de reforçar un missatge respecte d'un altre.

Aquesta és la presentació que vaig fer (he eliminat algunes dades que són internes de l'Ajuntament que sí que les vaig mostrar el dia de la ponència)

Gestión de indicadores web, (ejemplo de bcn.cat)

View more OpenOffice presentations from Marc Garriga.

Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'Ghost Notes' del grup Everest mentre estava redactant aquest post.

Everest és un grup molt recent, es van crear en el 2005 i aquest 'Ghost Notes' és el seu primer disc.

En ell hi trobaràs un rock suau, molt instrumental, cançons llargues i un tipus de música que costa d'entrar... però cada cop que l'escoltes t'agrada més i més i vas descobrint-hi matisos que encara el fa més atractiu.

Una bona recomanació.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball col·laboratiu. Primera part (de tres parts).

noreply@blogger.com (MarcG) — Wed, 20 May 2009 21:57:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Aquest matí he assistit a un nou acte relacionat amb el programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (en les instal·lacions del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)).

Concretament he anat al VI Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement que tenia per títol: Dinamització d'entorns virtuals: xarxes socials, comunitats de pràctica i grups de treball coll·laboratiu.

Si voleu saber què és el programa Compartim podeu consultar aquest post o anar directament al web del Programa Compartim.

L'objectiu d'aquest seminari era donar un plantejament teòric sobre com s'han de posicionar estratègicament les comunitats de pràctica en les organitzacions així com donar també tècniques (i eines) de dinamització en línia per a comunitats i per a grups de treball col·laboratiu.

El programa era el següent:

Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals
Sr. Sergio Vásquez Bronfman
Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management)
Dinamització de xarxes i comunitats
Sra. Dolors Reig Hernández
Experta en tecnologies 2.0 i web semàntic
Les claus per a la dinamització eficient dels grups de treball col·laboratiu
Sr. Cristóbal Suárez Guerrero
Professor de la Universidad de Salamanca

Tot seguit us comento la ponència del Sergio Vásquez afegint-hi els comentaris, apunts, que he anat anotant.

En posteriors posts us faré el mateix per les ponències de la Dolors Reig i de Cristóbal Suárez.

Com encaixar CoPs madures en organitzacions tradicionals

Després de la presentació de l'acte per part del Jesús Martínez, el primer en parlar ha estat el Sergio Vásquez Bronfman, Professor a l’ESCP-EAP (European School of Management), i un dels experts a qui es va recórrer en els moments inicials del Programa Compartim.

El Sergio Vásquez ha començat explicant que les organitzacions 2.0 no existeixen, es un concepte més utòpic que real.

Per aquest motiu, enlloc d'explicar com encaixen les comunitats de pràctica (CoPs) en les organitzacions tradicionals (1.0) i les organitzacions 2.0, el seu objectiu ha estat intentar donar una base teòrica a l'encaix de les CoPs dins - només - dels entorns de les organitzacions tradicionals.

Ha començat definint què és per ell una comunitat de pràctica:

"Un grup de persones enllaçades per una pràctica comuna, recurrent i estable en el temps".

Per tant, no qualsevol grup és una comunitat de práctica, per exemple, un grup d'un projecte no és una comunitat de práctica ja que en els grups de projectes no hi ha recurrència.

Quina és la problemàtica principal?

L'encaix entre l'estructura de les comunitats de práctica (totalment desjerarquitzada, el poder està repartit; de fet, ho representa com un gràfic de nodes de connexió sense cap patró en concret), i l'estructura de l'organització tradicional (diguem-ne '1.0').

En les organitzacions 1.0 el poder el tenen uns pocs i estan profundament jerarquitzat. Les tasques estan repartides per especialitzacions i estan molt dividides i la coordinació del treball es
fa a través de processos estandaritzats.

És a dir, tot el contrari de les comunitats de pràctica (CoPs).

Això provoca que sigui enormement complicat encaixar les CoPs en les organitzacions tradicionals.

El Sergio Vásquez ha posat l'exemple de l'empresa Axiem (del grup Altran).

Aquesta empresa va decidir crear vàries CoPs en el 2001. La idea era compartir el coneixement dins de l'organització implicant en aquestes CoPs tan a consultors novells com als consultors veterans.

Quins van ser els aspectes positius d'aquesta iniciativa?

Bàsicament el fet, (obvi), que els consultors novells s'integraven més ràpidament en l'organització i aprenien el coneixement dels veterans de forma més ràpida, (es compartia millor el coneixement).
A més, el coneixement fluïa més i, per tant, no quedava limitat a uns pocs.
I s'aprofitava millor el temps de poca activitat que tenen els consultors quan han acabat un projecte i encara no ha començat el següent.

Quins van ser els problemes?

Tot i que les CoPs eren importants, els projectes tenien preferència.
La participació en les CoPs era poc valorada per la direcció.
Per tant, les activitats en les CoPs era voluntari.

És a dir, com que les CoPs eren poc valorades, els consultors havien de tenir moltes ganes per participar en una CoP, (especialment pels consultors veterans que potencialment eren els que tenien menys a guanyar amb l'ús de les CoPs).

Quina era la causa principal d'aquests problemes?

La diferencia de percepció entre els membres de les CoPs i la direcció. Aquesta necessita dades quantificables, resultats concrets, entregables resultants, etc. Conceptes que són difícils de donar en una CoP.

Quin va ser el resultat?

La organització tradicional ('1.0') es va imposar a la innovadora estructura de les CoPs.

En el cas del Programa Compartim els principals problemes en què es troben els e-moderadors són:

Falta d'implicació del col·lectiu. Això és ben lògic, quan hi ha una innovació, estadísticamente sempre hi ha poca gent implicada, (us recomano la lectura d'aquest post on es parla de les innovacions tecnològiques i els paradigmes socials).
Xoc entre la innovació i la organització tradicional, i més si es té en compte que el cas del Programa Compartim és el d'una administració pública.
Falta de reconeixement del treball realitzat en les CoPs per part de la direcció.

En el fons el problema és sempre el mateix: la repartició de poder.

Sergio Vásquez ens ha comentat que "per compartir coneixement s'ha d'afrontar els jocs de poder en l'organització".

A partir d'aquest punt ha comentat les arts de base per enfrontar un problema:

Art de la comunicació, (comunicar amb l'objectiu que tots els 'clients' d'una CoP tinguin la mateixa visió. A més també s'ha de comunicar per posar-se en el lloc dels directius i entendre que són legítimes les peticions que fan)
Art de la negociació, (quan no es té tot el poder - cas habitual - s'ha de negociar. Per negociar bé s'ha de dominar l'art de la política i l'art militar i centrar-se en els interessos de la CoP).
Art de la política, (mobilitzar a la gent, (mobilitzar no és només convocar a una reunió, s'ha de treballar molt més), buscar aliances, aïllar els enemics, arribar a compromisos, encara que hagis de renunciar a algun aspecte, de fet, el que ha comentat és que cal que tinguem una mica d'hipocresia, d'estòmac).
Art militar, (bàsicament es tracta de dominar la tàctica tenint en compte els recursos disponibles).

Personalment crec que aquí el Sergio Vásquez ha entrat a explicar amb massa detall aquestes arts i, especialment, a explicar per quin motiu havia inclòs l'art militar, a més quan parlava de la hipocresia en l'art de la política ha insistit massa en què mentim, en què siguem hipòcrites.

De fet, cada cop que s'encara una innovació a un sistema antic, la innovació tendeix a conquerir territori del sistema tradicional. No hi ha cap altre opció. Com és lògic, el sistema tradicional generarà resistència. Aquí tindrem el xoc.

En aquest punt el Sergio Vásquez ha posar l'exemple de l'empresa de diligències Well Fargo que va respondre a la innovació del tren resistint-s'hi i duplicant el nombre de cavalls de les diligències. Evidentment es va imposar la innovació: el tren.

Ha seguit parlant del poder:

El poder com capacitat de coercisió.
El poder com capacitat d'acció.
El poder no té sentit si no hi ha una relació, no hi ha poder en si.
De fet, es pot definir el poder com una relació desequilibrada.
També parla del poder com a passió, de fet, l'amor i el poder són les dues passions humanes més antigues.

Aquí el Sergio Vásquez ha 'marxat' una mica per endinsar-se en... zoologia!

Ha comentat que els mamífers comparteixen que lluiten per:

Aconseguir el millor lloc en la jerarquia social.
Controlar un territori (físic o virtual) determinat.

De fet, aquests dos aspectes són la font de la majoria de problemes de la humanitat.

I la cerca de poder està en el nostre codi genètic. Per tant, en lloc de lluitar per a que no passi això (que sabem que acabarà passant sempre), el que hem de fer és 'civilitzar-ho'.

Per tant, quan creem una CoP cal fer-se aquestes preguntes relacionades amb el poder:

Qui guanya o perd si la CoP és un èxit?
A qui no li convé que sigui un èxit? (tenint en compte, o no, la persona que ho dirigeix).
Coalicions a favor (i en contra) d'aquesta CoP?
Quina serà la tàctica?

Cal tenir en compte que les CoPs que s'acaben implementant no necessàriament són les millors, sinó les que han estat recolzades per una coalició de poder més forta.

Què s'ha après del Programa Compartim?

No hi ha receptes màgiques, el camí es va fent (descobrint) dia a dia.
S'ha de tenir molta mà esquerra i molta flexibilitat per conciliar interessos contradictoris.
Cal tenir el suficient poder per fer el que es vol, si no es té el poder millor no començar res.
Va bé tenir present el 'sistema ideal' per saber quina és la meta final (encara que no hi arribem mai).
Tenir capacitat d'improvització.

Aquest és el document que ha utilitzat el Sergio Vásquez per presentar la ponència, (l'he aconseguit després de llegir aquest post del Jesús Martínez):

CoPs maduras en organizaciones tradicionales

View more OpenOffice presentations from Jesus Martinez.

Enllaços relacionats:

KickOff del projecte 'Benvingut a Barcelona'

noreply@blogger.com (MarcG) — Mon, 20 Apr 2009 21:58:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Tal com comenta Odilas en aquest post, un KickOff d'un projecte és aquell moment del projecte en que s'explica amb detall què se n'espera d'aquest.

Segons les seves paraules, la reunió de KickOff és:

És on ens presentem al client amb una proposta concreta i un equip consolidat.
És la darrera oportunitat de replantejar aspectes del projecte, (si s'escau).
És on el cap de projecte es confirma com el líder del projecte, qui coneix els objectius d'aquest, l'estratègia i el pla de projecte.
És on es fan visibles (per tothom) els riscos del projecte i es pacten accions per minimitzar-los.
És on, per primera vegada, l'equip del projecte i l'equip del client comencen a treballar plegats.

Comparteixo plenament aquests punts d'Odilas.

Tanmateix, diuen que cada projecte és un món diferent de la resta.

En el cas del KickOff del 'Benvingut a Barcelona' la reunió va coincidir bastant en el que comenta Odilas però també va haver algunes especificitats.

És on ens presentem al client amb una proposta concreta i un equip consolidat.
Certament, en el cas del 'Benvingut' va ser així. No obstant cal comentar el fet que el 'Benvingut' té dos impulsors (la Direcció d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona i la Direcció d'Atenció al Ciutadà de l'esmentat ajuntament), més 8 prestadors municipals implicats (són el que nosaltres anomenem 'clients' que no és ben bé el mateix significat del 'client' d'Odilas).
És la darrera oportunitat de replantejar aspectes del projecte, (si s'escau).
En el nostre cas així va ser, hi ha alguns serrells que no estan tancats al 100%, si bé són d'aspectes 'menors' que no haurien d'afectar gaire al desenvolupament del projecte.
És on el cap de projecte es confirma com el líder del projecte, qui coneix els objectius d'aquest, l'estratègia i el pla de projecte.
Em vaig presentar com el cap de projecte, vaig portar el pes de la reunió, explicant els objectius, riscos, pla de projecte, etc. Personalment no m'agrada dir que sóc el líder del projecte, la paraula 'líder' té algunes connotacions que no m'agraden i, a més, crec que un bon líder ha de tenir algunes característiques innates que no crec que jo tingui... prefereixo dir 'cap de projecte'.
És on es fan visibles (per tothom) els riscos del projecte i es pacten accions per minimitzar-los.
Aquest era un dels objectius principals que m'havia assignat per aquesta reunió de KickOff. Deixar clar quins són els principals riscos, que tothom en fos conscient ja que si tothom hi posa de la seva part hi podem guanyar molt.
És on, per primera vegada, l'equip del projecte i l'equip del client comencen a treballar plegats.
Un dels riscos del projecte és el poquíssim temps que tenim per implantar-ho: només 24 setmanes des de la seva adjudicació (això és el mateix que dir que només queden 20 setmanes, vacances a part). Per aquest motiu, abans del KickOff, ja vam començar a fer algunes reunions (encara que només introductòries amb alguns dels 8 prestadors municipals que hi estan implicats), és a dir, vam començar a treballar abans del KickOff per 'esgarrapar' temps d'on fos.

A part d'aquests aspectes que comenta Odilas, en el nostre cas, la reunió de KickOff també va servir per:

Deixar clar qui són els impulsors del projecte: la Direcció d'Administració Electrònica de l'Ajuntament de Barcelona i la Direcció d'Atenció al Ciutadà de l'esmentat ajuntament. Això calia deixar-ho ben clar als prestadors municipals que hi estan involucrats.
Conèixer-nos entre tots (impulsors, clients, equip de treball, gent de sistemes). Va ser una reunió amb 26 persones; són moltes. Aquest volum de persones deriva del fet de tenir tants prestadors municipals - segons la nostra terminologia: 'clients' - involucrats.
Deixar clar que segons el projecte Barcelona 2.0, (el full de ruta que ha de guiar com han de ser els serveis que realitza l'Ajuntament de Barcelona), hem d'oferir uns serveis al ciutadà de més qualitat, amb més proactivitat, sent més propers. El 'Benvingut a Barcelona' s'emmarca clarament en aquesta política i, per tant, cal que tothom s'hi esforci per a que aquest projecte acabi bé i quan està previst.

Ara comença la 'vorágine de la ejecución del proyecto'...

Enllaços relacionats:

Resultat del 'Día W3C en España 2009'

noreply@blogger.com (MarcG) — Fri, 17 Apr 2009 20:43:00 +0000

Ahir es va celebrar el 'Día W3C en España 2009' que ja us n'havia informat dies enrera.

El resultat va ser tot un èxit, la jornada es va celebrar amb total normalitat, complint escrupolosament l'horari previst, rebent molta participació del públic assistent, etc.

En aquest post volia fer un petit resum dels principals èxits de la jornada així com també dels errors que vam (l'organització) fer. Ho intercalaré amb fotografies de l'acte, (feu click a les fotografies si voleu ampliar-les).

Èxits (principals):

El poder de convocatòria: Inicialment aquest acte estava previst per, com a molt, 100 persones, al final es van inscriure més de 360 persones assistint realment a l'acte 240, per tant, dos terços dels inscrits (és el ràtio habitual en aquests actes d'inscripció gratuïta). De fet, cal puntualitzar que vam haver d'aturar el procés d'inscripció, en cas contrari probablement hauríem arribat als 400 inscrits.

El lloc: L'Auditori de la Torre Agbar és un lloc ideal per a fer aquest tipus d'acte, bon espai, bona sonorització, molt ben preparat, amb un personal que se n'encarrega molt professional. Fins i tot, vam haver de fer un 'mini-curs' d'evacuació de la sala (segons la política de seguretat de l'edifici).

El compliment estricte de l'horari previst: en tota la jornada es va anar complint tots els 'timings' previstos inicialment. Això té especial mèrit si tenim en compte que van haver-hi 9 ponents, 3 taules rodones, 1 esmorzar i un dinar.

La qualitat i la diversitat dels ponents: Aquí cal esmentar que la cerca i selecció dels ponents (i les temàtiques) les realitza l'Oficina
Española del W3C, per tant, el mèrit és d'ells.

La participació dels assistents: La jornada es dividia en tres grans blocs: xarxes socials, administració electrònica i accessibilitat web. Cada un d'aquests blocs acabava amb una taula rodona de, com a mínim, una hora on el públic podia fer preguntes als ponents. Personalment creïa que una hora de preguntes era massa, especialment a la taula d'accessibilitat web que era de 80 minuts i a darrera hora de la tarda... doncs encara va faltar temps per atendre a totes les persones interessades a fer preguntes.

L'organització: Reconec que en aquest punt no sóc imparcial (com a membre de l'organització), però crec sincerament que els organitzadors - tot i la poca experiència en organitzar aquest tipus d'actes - ens mereixem una bona nota, tot i que a l'inici vam anar una mica corrent, en general va sortir força bé, (incloent el càtering on teníem alguns dubtes dipositats per no saber exactament quina quantitat de gent es quedaria al dinar).

Errors (bàsicament 2):

Falta de repercussió mediàtica. Tot i l'excel·lent resposta dels assistents, (en la inscripció i en la participació activa en les 3 taules rodones de l'acte), la veritat és que aquest 'Día W3C en España 2009' ha tingut un ressò mediàtic escàs, si més no en els mitjans de comunicació 'tradicionals', en els blogs sí que ha tingut una mica més d'impacte.

L'entrega d'informació per part de l'Ajuntament de Barcelona. Com és habitual en aquest mena d'actes, es va proporcionar una bossa als assistents amb tota mena d'informació dels organitzadors de l'acte: la Fundación CTIC, la seu espanyola del W3C però no de l'Ajuntament de Barcelona. Va resultar impossible - per diferents motius - incloure informació de serveis tecnològics prestats per l'Ajuntament. Vam perdre una excel·lent oportunitat per fer una mica de publicitat dels nostres serveis a un 'target' especialista en aquesta matèria. (Per cert, també ens vam oblidar d'incloure una còpia de l'agenda de la jornada a l'esmentada bossa que vam donar als assistents).

Resumint:

Un acte que va resultar ser un èxit... tant que fins i tot s'ha demanat - des de l'Ajuntament de Barcelona - que l'any que ve es torni a fer en aquesta ciutat.

Espero que l'any vinent millorem els èxits (encara més) i minimitzem al màxim els errors.

Nota adicional:
La gent del W3C ha deractat un resum de la jornada i està disponible aquí:
http://www.w3c.es/Eventos/2009/DiaW3C/Report/

Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc 'A Little Light Music' dels Jethro Tull mentre redactava aquest post.

És un disc en directe - de la gira europea del 1992 - amb algunes de les millors cançons d'aquest grup versionades respecte a les versions originals.

Molt recomanable!

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

Recull de 'page ranks' de webs de diferents ciutats

noreply@blogger.com (MarcG) — Fri, 10 Apr 2009 20:18:00 +0000

Amb aquest post el que us vull donar és un llistat de webs de ciutats (espanyoles, resta d'Europa, resta del món) en comparació amb el page rank del web municipal de la ciutat de Barcelona.

Segons comenta Google, el page rank és una dada numèrica que indica la importància de cada pàgina web, aquesta dada es genera seguint un algorisme que es nodreix de moltíssimes variables. Pàgines que Google considera que són pàgines importants reben un page rank més elevat i apareixeran més amunt en la part superior dels resultats de cerca.

Cal tenir en compte que el page rank és un valor de 0 a 10 (on el millor número és el 10). Aquesta dada, a nivell dels usuaris, és, tal com deia, un enter de 0 a 10. Però a nivell intern (incloent-hi el posicionament en el buscador) la dada és real, és a dir, és un número amb molts decimals.

D'altra banda, el page rank es "transmet". Així si una pàgina està enllaçada des de pàgines amb un page rank probablement també tindrà un page rank alt.

Aquí us proporciono el page rank de les pàgines inicials de diferents ciutats (concretament del llistat de ciutats que us proporciono les dades del traffic rank d'Alexa).

Per ser més exactes, el page rank no és a nivell de domini sinó que, tal com indica el seu nom, és a nivell de pàgina. Aquí el que proporciono són les dades de page rank de la pàgina inicial de diferents webs de ciutats, (usualment aquesta pàgina és la que té millor page rank de cada site).

(Imatge extreta del blog Blaugh!)

Veureu que els webs amb millor page rank són les corresponents a les ciutats de:

Xangai (9/10).
Helsinki (8/10).
Istanbul (8/10).
Madrid (8/10).
París (8/10).
Pequín (8/10).
Rio de Janeiro (8/10).
Viena (8/10).
Washington (8/10).

En el cas del web municipal de l'Ajuntament de Barcelona tenim que ambdós dominis principals tenen el mateix page rank:

bcn.cat (7/10).
bcn.es (7/10).

D'altra banda comentar que aquesta informació s'ha realitzat el 09/04/09 amb l'ajut del Guillermo Borrell.

Aquestes són les dades:

Ciutat	URL	Page Rank
bcn.es	http://www.bcn.es/	7/10
bcn.cat	http://www.bcn.cat/	7/10

Ciutats espanyoles
A Coruña (ayto)	http://www.aytolacoruna.es/	6/10
Alacant	http://www.alicante.es/	5/10
Badalona	http://www.badalona.cat	6/10
Bilbao	http://www.bilbao.net/	6/10
Burgos	http://www.aytoburgos.es	6/10
Castelló	http://www.castello.es/	4/10
Córdoba	http://www.ayuncordoba.es	6/10
Gijón	http://www.gijon.es/	7/10
Girona (.gi)	http://www.ajuntament.gi/	6/10
Granada	http://www.granada.org/	6/10
Las Palmas	http://www.laspalmasgc.es	6/10
L'Hospitalet de Llobregat (.cat)	http://www.l-h.cat/	6/10
L'Hospitalet de Llobregat (.es)	http://www.l-h.es/	6/10
Lleida	http://www.paeria.es/	5/10
Madrid	http://www.munimadrid.es/	8/10
Màlaga	http://www.ayto-malaga.es/	6/10
Oviedo	http://www.ayto-oviedo.es/	5/10
Palma de Mallorca	http://www.palmademallorca.es/	4/10
Pamplona	http://www.pamplona.net	6/10
Sabadell (.cat)	http://www.sabadell.cat/	5/10
Sabadell (.net)	http://www.sabadell.net/	5/10
Sant Sebastià	http://www.donostia.org	6/10
Santander	http://portal.ayto-santander.es	6/10
Santiago de Compostela	http://www.santiagodecompostela.org/	6/10
Saragossa	http://www.zaragoza.es/	7/10
Sevilla	http://www.sevilla.org/	6/10
Tarragona	http://www.tarragona.cat/	6/10
Terrassa (.cat)	http://www.terrassa.cat/	5/10
Terrassa (.org)	http://www.terrassa.org/	6/10
València	http://www.valencia.es/	6/10
Vigo	http://hoxe.vigo.org/	6/10
Vitoria-Gasteiz	http://www.vitoria-gasteiz.org/	6/10

Ciutats europees
Amsterdam	http://www.amsterdam.nl/	6/10
Atenes	http://www.cityofathens.gr/	7/10
Belgrad	http://www.beograd.org.yu/	7/10
Berlin	http://www.berlin.de/	5/10
Birmingham	http://www.birmingham.gov.uk/	6/10
Brusel·les	http://www.brucity.be/	6/10
Copenhagen	http://www.kbhbase.kk.dk/	7/10
Edinburgh	http://www.edinburgh.gov.uk/	7/10
Frankfurt	http://www.frankfurt.de/	6/10
Ginebra	http://www.ville-ge.ch/	7/10
Glasgow	http://www.glasgow.gov.uk/	6/10
Hamburg	http://www.hamburg.de/	7/10
Helsinki	http://www.helsinki.fi/	8/10
Istanbul	http://www.ibb.gov.tr/	8/10
Lisboa	http://www.cm-lisboa.pt/	7/10
Liverpool	http://www.liverpool.gov.uk/	6/10
Londres	http://www.london.gov.uk/	7/10
Manchester	http://www.manchester.gov.uk/	7/10
Marsella	http://www.marseille.fr/	7/10
Milà	http://www.comune.milano.it/	7/10
Moscú	http://www.mos.ru/	7/10
Múnic	http://www.muenchen.de/	7/10
Oslo	http://www.oslo.kommune.no/	6/10
Paris	http://www.paris.fr/	8/10
Roma	http://www.comune.roma.it/	7/10
Rotterdam	http://www.rotterdam.nl/	6/10
Salzburg	http://www.stadt-salzburg.at/	7/10
Stockholm	http://www.stockholm.se/	7/10
Torino	http://www.comune.torino.it/	7/10
Varsòvia	http://www.um.warszawa.pl	6/10
Venècia	http://www.comune.venezia.it/	6/10
Viena	http://www.wien.gv.at/	8/10
Zuric	http://www.zh.ch/	7/10

Ciutats de la resta del món
Bogotà	http://www.bogota.gov.co/	6/10
Boston	http://www.cityofboston.gov/	7/10
Brisbane	http://www.brisbane.qld.gov.au/	6/10
Buenos Aires	http://www.buenosaires.gov.ar/	7/10
Chicago	http://egov.cityofchicago.org/	6/10
Dallas	http://www.dallascityhall.com/	7/10
Denver	http://www.denvergov.org/	7/10
Dubai	http://www.dubai.ae/	7/10
Houston	http://www.houstontx.gov/	6/10
Johannesburg	http://www.joburg.org.za/	6/10
Kyoto	http://www.city.kyoto.lg.jp/	6/10
Los Angeles	http://www.ci.la.ca.us/	7/10
Melbourne	http://www.melbourne.vic.gov.au/	7/10
Mèxic DF	http://www.df.gob.mx/	7/10
Montreal	http://ville.montreal.qc.ca/	7/10
Nova York	http://www.nyc.gov/	7/10
Osaka	http://www.city.osaka.jp/	4/10
Ottawa	http://www.ottawa.ca/	6/10
Pequín	http://www.beijing.gov.cn/	8/10
Perth	http://www.perth.wa.gov.au/	6/10
Philadelphia	http://www.phila.gov/	6/10
Rio de Janeiro	http://www.rio.rj.gov.br/	8/10
San Antonio	http://www.sanantonio.gov/	2/10
San Diego	http://www.sandiego.gov/	7/10
San Francisco	http://www.ci.sf.ca.us/	7/10
Sao Paulo	http://www.prefeitura.sp.gov.br/	7/10
Seattle	http://www.ci.seattle.wa.us/	6/10
Sidney	http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/	7/10
Tòquio	http://www.metro.tokyo.jp/	7/10
Toronto	http://www.toronto.ca/	7/10
Vancouver	http://www.vancouver.ca/	7/10
Washington	http://www.dc.gov/	8/10
Xangai	http://www.shanghai.gov.cn/	9/10

Enllaços relacionats:

Dades d'Alexa (abril'09) sobre el posicionament del web de l'Ajuntament de Barcelona

noreply@blogger.com (MarcG) — Wed, 08 Apr 2009 21:23:00 +0000

Segueixo donant-vos dades sobre el traffic rank d'Alexa dels dos principals dominis web (el bcn.es i el bcn.cat) del web de l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas amb l'ajut de l'Omar Ghadban.

Aquí teniu les dades dels mesos anteriors d'enguany:

Prèviament cal que tingueu en compte el següent:

Les dades provenen d'Alexa, (consulteu aquest post si voleu tenir més informació sobre Alexa).
Són les dades del traffic rank, (l'índex més conegut de tots els que genera Alexa).
S'ha agafat les dades del traffic rank mitjà dels darrers 3 mesos, (s'agafa aquesta dada mitjana per no caure en possibles pujades/baixades puntuals).
Només s'han agafat dades de webs municipals, no d'altres administracions.
S'ha comparat amb dominis de webs d'altres ciutats en 3 grans àmbits: Espanya, Europa (sense Espanya) i tot el món (excepte Europa).
No existeix, (com a mínim jo no ho conec), cap llistat de webs municipals, per tant, s'ha elaborat un llistat a partir d'aquelles ciutats en què creiem que tenia sentit comparar el web de Barcelona. Per tant, no és un llistat exhaustiu, probablement ens haurem deixat alguna ciutat important.
S'han escollit les webs oficials de la ciutat. És important aquesta puntualització ja que hi ha moltes ciutats que tenen vàries webs, només hem escollit aquelles webs fetes per l'ajuntament i que contenen la informació oficial, (si tenen més informació millor, però com a mínim ha de tenir la informació oficial).
Les dades s'han obtingut a principi del mes, (no necessàriament al dia 1), (en aquest mes d'abril'09 s'han calculat al 02/04/09).

Comportament dels dominis de l'Ajuntament de Barcelona:
bcn.es

En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté líder.
En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) es manté en la posició número 11.
En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (és a dir, sense tenir en compte les europees) es manté a la posició número 14.
En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté en la posició número 24.
Disminueix (millora) 331 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 21.870.

bcn.cat

En el nostre rànquing de ciutats espanyoles es manté en la mateixa posició, la número 3.
En el nostre rànquing de ciutats europees (excepte les espanyoles) guanya una posició, ara és 18.
En el nostre rànquing de ciutats de la resta del món (excepte les europees) perd una posició, ara és 19.
En el nostre rànquing de ciutats de tot el món es manté a la posició número 36.
Augmenta (empitjora) 1.098 posicions en el traffic rank, ara es troba a la posició 39.170.

Rànquing, (abril'09):

1	.-	Sao Paulo	http://www.prefeitura.sp.gov.br/	1.473
2	.-	Tòquio	http://www.metro.tokyo.jp/	1.547
3	.-	Melbourne	http://www.melbourne.vic.gov.au/	3.271
4	.-	Sidney	http://www.cityofsydney.nsw.gov.au/	3.384
5	.-	Berlin	http://www.berlin.de/	3.431
6	.-	Rio de Janeiro	http://www.rio.rj.gov.br/	3.757
7	.-	Nova York	http://www.nyc.gov/	4.169
8	.-	Osaka	http://www.city.osaka.jp/	4.734
9	.-	Brisbane	http://www.brisbane.qld.gov.au/	5.153
10	.-	Mèxic DF	http://www.df.gob.mx/	8.174
11	.-	Perth	http://www.perth.wa.gov.au/	8.872
12	.-	Moscú	http://www.mos.ru/	9.219
13	.-	Múnic	http://www.muenchen.de/	9.289
14	.-	Hamburg	http://www.hamburg.de/	9.325
15	.-	Oslo	http://www.oslo.kommune.no/	10.622
16	.-	Viena	http://www.wien.gv.at/	10.651
17	.-	Helsinki	http://www.helsinki.fi/	11.469
18	.-	Xangai	http://www.shanghai.gov.cn/	12.737
19	.-	Istanbul	http://www.ibb.gov.tr/	13.365
20	.-	Buenos Aires	http://www.buenosaires.gov.ar/	13.783
21	.-	Washington	http://www.dc.gov/	16.827
22	.-	Stockholm	http://www.stockholm.se/	19.056
23	.-	Paris	http://www.paris.fr/	21.740
24	.-	bcn.es	http://www.bcn.es/	21.870
25	.-	Toronto	http://www.toronto.ca/	22.677
26	.-	Varsòvia	http://www.um.warszawa.pl	23.602
27	.-	Madrid	http://www.munimadrid.es/	26.232
28	.-	Torino	http://www.comune.torino.it/	26.688
29	.-	Montreal	http://ville.montreal.qc.ca/	32.396
30	.-	Milà	http://www.comune.milano.it/	33.266
31	.-	Frankfurt	http://www.frankfurt.de/	35.294
32	.-	Copenhagen	http://www.kbhbase.kk.dk/	35.818
33	.-	San Diego	http://www.sandiego.gov/	36.283
34	.-	Pequín	http://www.beijing.gov.cn/	37.645
35	.-	Amsterdam	http://www.amsterdam.nl/	38.953
36	.-	bcn.cat	http://www.bcn.cat/	39.170
37	.-	Roma	http://www.comune.roma.it/	39.335
38	.-	Chicago	http://egov.cityofchicago.org/	40.439
39	.-	Philadelphia	http://www.phila.gov/	42.664
40	.-	Kyoto	http://www.city.kyoto.lg.jp/	48.176
41	.-	Los Angeles	http://www.ci.la.ca.us/	51.602
42	.-	Boston	http://www.cityofboston.gov/	60.099
43	.-	Saragossa	http://www.zaragoza.es/	60.334
44	.-	Bogotà	http://www.bogota.gov.co/	62.357
45	.-	Vancouver	http://www.vancouver.ca/	64.334
46	.-	Johannesburg	http://www.joburg.org.za/	65.359
47	.-	Houston	http://www.houstontx.gov/	65.970
48	.-	Zuric	http://www.zh.ch/	66.399
49	.-	Birmingham	http://www.birmingham.gov.uk/	70.258
50	.-	Denver	http://www.denvergov.org/	70.741
51	.-	Rotterdam	http://www.rotterdam.nl/	72.711
52	.-	Ottawa	http://www.ottawa.ca/	77.581
53	.-	San Antonio	http://www.sanantonio.gov/	79.880
54	.-	A Coruña (ayto)	http://www.aytolacoruna.es/	81.951
55	.-	Venècia	http://www.comune.venezia.it/	81.963
56	.-	Londres	http://www.london.gov.uk/	85.771
57	.-	Seattle	http://www.ci.seattle.wa.us/	90.336
58	.-	Manchester	http://www.manchester.gov.uk/	94.058
59	.-	Ginebra	http://www.ville-ge.ch/	95.952
60	.-	València	http://www.valencia.es/	97.215
61	.-	Dubai	http://www.dubai.ae/	98.739
62	.-	Dallas	http://www.dallascityhall.com/	102.082
63	.-	Glasgow	http://www.glasgow.gov.uk/	113.267
64	.-	Edinburgh	http://www.edinburgh.gov.uk/	114.707
65	.-	Sevilla	http://www.sevilla.org/	140.993
66	.-	Lisboa	http://www.cm-lisboa.pt/	146.513
67	.-	Liverpool	http://www.liverpool.gov.uk/	149.098
68	.-	Bilbao	http://www.bilbao.net/	152.563
69	.-	Palma de Mallorca	http://www.palmademallorca.es/	178.810
70	.-	Atenes	http://www.cityofathens.gr/	179.546
71	.-	Marsella	http://www.marseille.fr/	187.467
72	.-	Belgrad	http://www.beograd.org.yu/	188.097
73	.-	Salzburg	http://www.stadt-salzburg.at/	220.050
74	.-	Granada	http://www.granada.org/	221.830
75	.-	Sant Sebastià	http://www.donostia.org	222.117
76	.-	Brusel·les	http://www.brucity.be/	225.189
77	.-	Gijón	http://www.gijon.es/	250.858
78	.-	Córdoba	http://www.ayuncordoba.es	262.271
79	.-	Màlaga	http://www.ayto-malaga.es/	280.301
80	.-	San Francisco	http://www.ci.sf.ca.us/	286.026
81	.-	Pamplona	http://www.pamplona.net	299.214
82	.-	Vitoria-Gasteiz	http://www.vitoria-gasteiz.org/	319.127
83	.-	Santander	http://portal.ayto-santander.es	327.279
84	.-	Castelló	http://www.castello.es/	328.924
85	.-	Vigo	http://hoxe.vigo.org/	350.634
86	.-	Sabadell (.cat)	http://www.sabadell.cat/	362.144
87	.-	Burgos	http://www.aytoburgos.es	382.148
88	.-	Girona (.gi)	http://www.ajuntament.gi/	421.742
89	.-	Terrassa (.cat)	http://www.terrassa.cat/	453.561
90	.-	Lleida	http://www.paeria.es/	461.488
91	.-	Terrassa (.org)	http://www.terrassa.org/	478.228
92	.-	Las Palmas	http://www.laspalmasgc.es	599.427
93	.-	L'Hospitalet de Llobregat (.cat)	http://www.l-h.cat/	605.147
94	.-	Badalona	http://www.badalona.cat	662.882
95	.-	Tarragona	http://www.tarragona.cat/	668.693
96	.-	Alacant	http://www.alicante.es/	713.621
97	.-	Santiago de Compostela	http://www.santiagodecompostela.org/	752.546
98	.-	L'Hospitalet de Llobregat (.es)	http://www.l-h.es/	754.615
99	.-	Sabadell (.net)	http://www.sabadell.net/	952.331

Gràficament tenim, (feu click per ampliar):

Espanya:

Europa (excepte Espanya):

Món (excepte Europa):

Tot el món:

Enllaços relacionats:

Projecte 'Benvingut a Barcelona'

noreply@blogger.com (MarcG) — Tue, 07 Apr 2009 07:11:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Els que em seguiu via Twitter sabreu que ja fa unes setmanes que us parlo del projecte 'Benvingut a Barcelona'.

L'objectiu d'aquest post és explicar-vos breument què és això del projecte 'Benvingut a Barcelona', del qual en sóc el cap del projecte.

El projecte 'Benvingut a Barcelona' és un kit de serveis relacionat amb l'empadronament a la ciutat de Barcelona.

Sent més precisos, 'Benvingut a Barcelona' és un kit de tràmits i serveis que resoldrà en un sol tràmit les demandes i necessitats més habituals de les persones que s’empadronen de nou a la ciutat, així com de les que canvien de domicili.

Aquest kit s’ofertarà, de forma personalitzada, als nouvinguts (a la ciutat, o al districte), vinculat a les altes o modificacions del padró d’habitants.

Es tracta d’agrupar en una única petició un seguit de tràmits que, actualment, en la majoria dels casos, ja s’estan ofertant per separat.

Quins són els objectius d'aquest projecte?

El principal objectiu és facilitar als nous residents l’aterratge a la ciutat (al seu nou domicili).

Ser proactius en la prestació de serveis a la ciutadania, no limitar-se a fer només allò que ens ha demanat el ciutadà: fer l'alta o modificació del padró.

Millorar l’eficiència dels processos evitant la introducció reiterada de les dades dels nouvinguts. Això serà especialment útil si tenim en compte que podrem fer fins a 13 tràmits a la vegada.

Millorar l’eficiència aglutinant serveis de diferents prestadors municipals que internament són molt disjunts uns amb els altres però que, des del punt de vista del ciutadà, es veuen com d'una sola administració: Ajuntament de Barcelona. Aquests prestadors municipals són: Barcelona Activa, Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), Consorci de Biblioteques de Barcelona, Consorci d'Educació de Barcelona, Direcció d'Atenció al Ciutadà, Direcció de Serveis de Cooperació Internacional i Immigració, Institut Municipal d'Hisenda, Institut Municipal d'Informàtica.

Fomentar la interoperabilitat entre administracions públiques, (si bé en aquest aspecte encara queda molt camí per recórrer).

Promocionar l’ús de la Carpeta del Ciutadà (web) en detriment dels canals presencial (oficines d'atenció al ciutadà, OACs) i telefònic (010)..

El procés que es seguirà és detalla tot seguit:

Un ciutadà nouvingut (o que ha canviat de domicili dins de la pròpia ciutat) es dirigeix a l'Ajuntament - per qualsevol dels tres canals (OACs, 010 o web) - per donar-se d'alta al padró o modificar-lo.
Es tramita l'alta o la modificació del padró.
Tot seguit se li ofereix al ciutadà automàticament el kit 'Benvingut a Barcelona'.
Se li demanen dades adicionals per complementar les que ja ens ha donat per fer l'empadronament.
En funció de totes aquestes dades se li ofereix el kit personalitzat.
Es tramiten aquells tràmits i serveis que ha demanat el ciutadà.

Per tant, el 'trigger' que fa executar el kit 'Benvingut a Barcelona' és sempre una alta del padró, (per ser nouvingut a Barcelona), o una modificació d'aquest (per canvi de domicili dins de la mateixa ciutat).

Cal tenir en compte que aquest no és un projecte pensat només pels immigrants estrangers, és perfectament aplicable per una persona que vingui a viure a Sants tan si ve del Marroc, com si ve de Sant Cugat del Vallès o com si ve de Nou Barris, per posar tres exemples perfectament plausibles.

Quins tràmits estan inclosos en aquest 'kit de benvinguda'?

Carta de benvinguda de l'alcalde (en el cas de ser un nouvingut a Barcelona) o carta del regidor del districte (en el cas de ser un canvi de domicili dins de la pròpia ciutat). [De fet, això no es pot considerar un tràmit, és simplement un 'detall' de 'bona educació']. (Via la Direcció d'Atenció al Ciutadà).
Tràmit informatiu 'El meu barri'. Es tracta de donar informació dels equipaments d'interès públic (inclosos els transports) que estan a prop del lloc on s'acaba d'empadronar el ciutadà; l'objectiu és que s'integri al barri el més aviat possible. (Via la Direcció d'Atenció al Ciutadà).

Tràmit informatiu 'Què cal fer quan es canvia de domicili?'. L'objectiu és informar al ciutadà de quines accions ha de realitzar quan es canvia de domicili, per exemple, anar a canviar l'adreça del DNI, etc. Cal tenir en compte que aquest tràmit es personalitza en funció de les circumstàncies personals i familiars del ciutadà, per exemple no avisarà que has de canviar l'adreça del vehicle si no en tens cap. (Via la Direcció d'Atenció al Ciutadà).

Comunicació del canvi de domicili a altres administracions (via el Consorci d'Administració Oberta de Catalunya). Aquest és un dels tràmits més interessants d'aquest kit si bé cal tenir en compte que, tot i el nom, aquesta comunicació actualment només afecta a CatSalut i a l'AEAT.
Sol·licitud (i lliurament) del certificat electrònic IDCat per a que el ciutadà es pugui identificar unívocament via web. L'objectiu és seguir promocionant l'ús dels certificats electrònics per a que s'utilitzin el canal web com a canal de comunicació amb l'administració. (Via la Direcció d'Atenció al Ciutadà).
Canvi de titular, i domiciliació, de l'impost sobre béns immobles, només en el cas que sigui el propietari de l'immoble on s'acaba d'empadronar, (via Institut Municipal d'Hisenda).
Sol·licitud d'alta al servei de lloguer de bicicletes Bicing, (via Barcelona de Serveis Municipals).
Sol·licitud del distintiu de l'Àrea Verda en el cas que disposi de vehicle, (via Barcelona de Serveis Municipals).
Sol·licitud del carnet d'usuari de les Biblioteques de Barcelona, un carnet que no només et permet utilitzar els serveis bibliotecaris sinó que es podria considerar un carnet cultural tenint en compte tot el que t'ofereix. (Via el Consorci de Biblioteques de Barcelona).
Subscripció a un servei d'avís, via SMS, de l'inici dels terminis de preinscripció i matriculació a les escoles, només en el cas de tenir fills en edat escolar, (via el Consorci d'Educació de Barcelona).
Sol·licitud d'inscripció a una sessió informativa per emprenedors (a Barcelona Activa) si és una persona que vol crear una empresa.
Sol·licitud d'inscripció als serveis ocupacionals de Barcelona Activa si és una persona que busca feina o vol millorar la que ja té.
Inscripció a una sessió informativa adreçada a immigrants extrangers amb l'objectiu d'explicar breument els trets característics (i més bàsics) sobre la societat espanyola, la societat catalana, la societat barcelonina i els principals drets i deures de tot barceloní. Via la Direcció de Serveis de Cooperació Internacional i Immigració.

Cal tenir en compte que aquest kit de tràmits i serveis està plantejat amb una visió integral, és a dir, s’incorpora als tres canals d’atenció al ciutadà: presencial, telefònic i telemàtic (web). el ciutadà podrà utilitzar indistintament qualsevol d'aquests canals.

El principal risc d'aquest projecte és la diversitat de sistemes d'informació implicats, i el gran nombre d'interlocutors amb qui cal dialogar, pactar, acordar.

L'altre gran risc és el curt període en que hauria d'estar en producció aquest kit, la planificació ens marca tenir-ho en producció a l'octubre d'aquest any, serà difícil...

Enllaços relacionats:

Estava escoltant el disc en directe 'A Fistful Of Alice' de l'Alice Cooper mentre estava redactant aquest post.

És un disc en directe amb un recull de les millors cançons de l'Alice Cooper amb col·laboració amb Rob Zombie, Slash i Sammy Hagar (de fet aquesta disc està grabat en un club propietat de Sammy Hagar).

Un disc de hard rock recomanable per copsar la trajectòria d'Alice Cooper, ideal per a qui no el conegui gaire.

(Enllaç a la seva fitxa en el meu inventari de música)

"Día W3C en España 2009"

noreply@blogger.com (MarcG) — Sun, 29 Mar 2009 21:59:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

El proper dijous 16 d'abril es farà una nova sessió del "Día W3C en España".

Enguany es celebra a Barcelona i està co-organitzat per la Oficina Española del W3C, la Fundación CTIC i l'Ajuntament de Barcelona.

L'objectiu d'aquesta jornada és debatre sobre la nova generació d'estàndards web i conèixer les experiències d'organitzacions, i del públic en general, en l'aplicació dels esmentats estàndards.

La jornada estarà dividida en tres grans blocs d'interès:

Xarxes socials.
Administració electrònica.
Accessibilitat web.

S'ha intentat buscar ponents rellevants en el seu àmbit per augmentar la qualitat de la jornada. Per exemple està previst ponències d'autors com ara Ricardo Baeza-Yates (parlant sobre el poder del Web 2.0), Miguel Acosta (parlant del tractament i de la protecció de les dades de les xarxes socials), Miguel A. Amutio (parlant de l'esquema nacional d'interoperabilidad), Jesús García i Manuel Lavín (amb dues ponències sobre les noves WACAG 2.0), Lourdes González Perea (parlant sobre del web com la interfície ideal per a la integració dels usuaris amb discapacitat en diferents entorns), entre d'altres.

L'acte serà introduït per Pilar Conesa, Gerent d'eAdministració i Sistemes d'Informació de l'Ajuntament de Barcelona; Pablo Priesca, Director General de la Fundación CTIC i Martín Álvarez, responsable de la seu espanyola de W3C.

D'altra banda, també es pretén fomentar la participació del públic assistent.

Aquí teniu disponible l'agenda.

Personalment sóc el responsable de la part d'organització de la jornada que li ha tocat a l'Ajuntament de Barcelona.

Nota de darrera hora:

Les inscripcions a la jornada van ser tot un èxit, de fet amb només 2 dies es van exhaurir totes les places disponibles.

Per aquest motiu hem cercat una sala molt més gran per atendre a totes les inscripcions rebudes, l'objectiu de l'Ajuntament és poder atendre a totes aquestes sol·licituds, tot i que, com és lògic, això suposa un sobrecost addicional.

De fet al final es realitzarà la jornada a l'Auditori de la Torre Agbar, (amb un aforament de més de 300 places), gràcies a la col·laboració del Grup Aigües de Barcelona.

Per tant, no deixeu passar l'oportunitat d'assistir-hi i apunteu-vos a aquest formulari d'inscripció.

Enllaços relacionats:

Cinc gots de llimonada

noreply@blogger.com (MarcG) — Thu, 26 Mar 2009 22:45:00 +0000

(Aquí tenéis disponible la versión en castellano de este post)

Fa uns dies, la Rosa em va 'enviar' una llimonada.

Haig d'agrair-li el reconeixement que em va donar, especialment venint d'ella que, tot i que tot just l'acabo de conèixer, em dóna la sensació que és d'aquelles dones que val la pena tenir-la en compte.

En el seu blog - Disfunción Pública y Modernización Administrativa - la Rosa critica, comenta, exposa les virtuts, els defectes de l'administració pública... es nota que és una d'aquelles persones preocupades per millorar el servei públic, suposo que, en el fons aquest és el principal motiu pel qual segueixo les seves opinions.

Aquest 'premi' té les seves regles, són aquestes:

1. Posar el logotip en el post o en el blog.
2. Nominar a com a mínim uns altres 5 blogs que - pel que motiu que sigui - creguis oportú donar-los el teu reconeixement.
3. Assegurar-se d'enllaçar als nominats en el post.
4. Fer saber als nominats que han rebut aquest premi mitjançant un comentari en el seu blog.
5. No oblidar-se d'enllaçar a qui et va premiar.

Els premiats...

La veritat és que m'ha resultat difícil saber a qui premiar, la veritat es que segueixo a molts blogs i considero que tots ells són dignes de rebre el meu reconeixement.

Així que he optat per premiar als blogs que provenen de persones que he conegut - en més o menys mesura - des de que estic a la blogosfera:

A la María (amb el seu Proyectos Personas Pasiones). Una de les primeres persones a qui vaig conèixer després de començar a escriure en el blog. Considero que és una de les persones que val la pena seguir per infinitat de motius... però em quedaré amb un: per la passió que posa en tot allò que fa.
A l'Elena (amb el seu El Blog de María Elena). Precisament vaig conèixer a l'Elena de la mà de la María. El seu blog és relativament recent, i no conté un volum important de posts (degut a que no té temps lliure). Tot i això m'he decidit per donar-li una llimonada ja que, després de conèixer-la (virtualment i presencialment) crec que és una dona que és capaç d'aportar molt.
Al Manu (amb el seu Ciudades a Escala Humana). De sempre m'ha agradat la gestió de les ciutats (suposo que això justifica en part que estigui treballant a l'Ajuntament de Barcelona). Així que és lògic que m'agradés un blog específic sobre la gestió de les ciutats. De fet, recordo haver-hi tingut alguns diàlegs interessants en posts que afectaven a Barcelona (una ciutat que m'apassiona). El Manu el premio per la qualitat i la quantitat de posts que és capaç d'escriure, reconec que em dóna molta enveja...
A l'Andrés Nin i al Gabiotillo (amb el seu Apuntes Electrónicos). Una altra blog sobre l'administració pública que segueixo provinent del conegut Diario del opositor tras la máscara de Gabiotillo. En els Apuntes Electrónicos hi trobem unes bones reflexions sobre l'administració pública, el servei que donen, la gestió que fan. És un blog relativament recent però molt interessant.
A la Dolors (amb el seu Caparazón). Una font inesgotable d'informació sobre el món web 2.0, web 3.0, comunitats de pràctica, e-learning, etcètera, etcètera, etcètera... Una persona que, coses de la vida, després de seguir el seu blog des de fa temps, fa molt poc que he descobert que vivim al mateix poble!.
Al Ioannes Xabier (amb el seu Oikoumene). Un blog amb clares referències polítiques sense que, al meu entendre es pugui considerar un blog polític. Des de fa molt temps que ens comentem els blogs respectius i he arribat a desgranar el seu perfil; un perfil que no comparteixo al 100% de les seves opinions però que les respecto totalment, crec que té les idees clares i les explica adequadament.

Podria haver posat molts i molts altres blogs, aquests són els primers que m'han vingut al cap. Suposo que tampoc no volia 'premiar' altres blogs 'estrella' com ara Administraciones en Red, K-Government o el de Juan Freire, blogs que també segueixo fidelment i que em nodreixen d'interessant informació.

Per acabar comentar-vos que no sóc gens partidari de seguir aquestes 'cadenes', no m'agraden gens aquells correus de l'estil 'envia això a 15 persones si vols que el teu desig es compleixi'.

Per aquest motiu he decidit saltar-me una de les normes del premi, no seguiré la cadena notificant aquest reconeixement meu a tots aquests blogs. Em consta que tots ells són assidus lectors del meu blog, qui vulgui que segueixi la cadena en el seu blog, qui vulgui que faci un comentari i qui vulgui que no faci res.

Al capdevall una de les característiques que més valoro de la blogosfera és que cadascú pot fer el que vulgui, és ben lliure de fer el que cregui convenient...

Enllaços relacionats:

Cinco vasos de limonada.