CantonTrivia - CataloCuriositats

La Tour Eiffel a Barcelona

2009-03-31T14:13:00.005+02:00

El 31 de març de 1889, Gustave Eiffel inaugurava la Torre Eiffel a París, el monument més emblemàtic de l'Exposició Universal de París de 1889 i de tota la ciutat. El que poca gent sap és que aquesta gran torre va tenir la possibilitat d'ésser construïda a Barcelona!

L'enginyer francès va presentar primer el seu projecte de la torre als responsables de l'Ajuntament de Barcelona, perquè es construís en aquesta ciutat amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888; però als responsables de l'ajuntament barceloní els va semblar una construcció estranya i cara, que no encaixaria en la ciutat. En el seu lloc, es va preferir construir l'Arc del Triomf, d'un estil més clàssic. Després de la negativa del consistori barceloní, Eiffel va presentar el seu projecte als responsables de l'Exposició Universal de París, on s'erigiria un any més tard, el 1889. Aquests van acceptar construir la torre, malgrat que en un principi van pensar que l'haurien de desmuntar una vegada acabada l'exposició. Només la voluntat popular va evitar que s'enderroqués.

Tortells de reis, a Mèxic

2009-01-08T08:40:00.007+01:00

Els tortells de reis més famosos de la Ciutat de Mèxic tenen molt a veure amb Catalunya. La Pastelería Suiza, fundada el 1942 per Joan Bassegoda, exiliat a Ciutat de Mèxic, porta mig segle venent tortells farcits de nata. La seva filla, Anna Bassegoda, explica que als anys 60 es van quedar molts tortells sense vendre degut a una forta crisi econòmica i que, llavors, el seu pare va decidir farcir-los de nata, fent així un tortell molt semblant al tortell de reis català.

Font: Diari 20 minutos

L'embaixada de la Xina a Ripoll

2008-11-28T10:00:00.001+01:00

Una de les ambaixades més antigues de l'imperi Xinès/Tàrtar a Europa la podem trobar a terres catalanes, curiosament a Ripoll. A la Crònica de Jaume I, capítol 475, hi podem llegir: "E quan venc al vuitè dia que hi haguem estat, vencnos missatge que Jacme d'Alarig, qui era nostre e nos l'havíem enviat al rei dels tartres, que era vengut de lla e que ens aportava bon missatge. E ab ell venien dos tartres, honrats hòmens mas la u era pus honrat e havia major poder."
Donada la relació del rei Jaume I amb el monestir de Ripoll, els historiadors han pensat que els capitells que contenen personatges amb faccions clarament orientals podrien representar aquells dos mandarins que van acompanyar a Jaume d'Alaric des de la Xina fins a Catalunya.

Font: Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya

La Generalitat de Catalunya: el primer parlament del món

2008-11-14T17:48:00.008+01:00

A la vila de Toluges, al Rosselló (en aquell temps Catalunya), l'any 1027, es reuniren un grup d'eclesiàstics presidits per l'abat Oliba en el que s'anomenaria la primera Assemblea de Pau i Treva de Déu. Aquesta assemblea pretenia limitar les actuacions bèl·liques dels senyors feudals de la zona dels Pirineus, que regnaven i imposaven la seva llei amb total impunitat. Aquest grup de religiosos va decidir d'excloure del sagrament de la comunió a aquelles persones que no respectessin la prohibició de guerrejar de divendres a dilluns. Aquesta primera reunió d'homes de pau és considerada com l'origen del parlamentarisme modern. No seria fins al 1207 que, a Anglaterra, s'establís la segona institució semblant a la de les Assemblees de Pau i Treva: el parlament anglès.
A Catalunya, aquestes assemblees es van anar succeint i van incorporar altres veus: la noblesa, els burgesos, els artesans, etc. Finalment, el 1359 s'escull una comissió permanent: la Generalitat de Catalunya.
El mestre Pau Casals (del qual en parlarem un altre dia) coneixia molt bé la història del seu país i, en l'ocasió de l'estrena de l'Himne de les Nacions Unides, el 1971 a Nova York, va dirigir-se al públic per reivindicar, entre llàgrimes, la primogeneïtat del parlamentarisme català.

Francesc Tàrrega, autor de la melodia més escoltada del món: el Nokia Tune

2008-11-04T11:26:00.014+01:00

La melodia més coneguda del món no és ni les Quatre Estacions de Vivaldi, ni l'Himne de l'Alegria de Beethoven, ni molt menys, Els Segadors. Probablement, aquesta melodia coneguda arreu del món és el timbre per defecte que porten els telèfons mòbils de la marca Nokia. Aquesta música, com poca gent sap, és obra del guitarrista del s.XIX, Francesc Tàrrega.
Francesc d'Assís Tàrrega Eixea (Villareal, 1852-Barcelona, 1909) és considerat com el pare dels fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX. De ben petit va patir un accident que li va afectar la visió i el seu pare, tement que pogués quedar-se cec, el posà a estudiar guitarra per si algun dia s'havia de guanyar la vida com a músic. Estudià a Barcelona i a Madrid, on va tocar a tavernes i cafès per poder mantenir-se i sustentar a la seva família i ben aviat va convertir-se en un gran virtuós de la guitarra. Llavors va començar la seva fulgurant carrera com a compositor, concertista i pedagog per Europa i el nord d'Àfrica. La guitarra prenia el seu lloc com a solista i deixava de ser un instrument d'acompanyament. Francesc Tàrrega va morir als 57 anys a Barcelona, després d'una llarga i penosa malaltia deixant una llarga llista de composicions molt apreciades per als guitarristes.
No va ser fins al 1993 quan Anssi Vanjoki, un directiu de la firma Nokia, va seleccionar el Gran Vals en La Major, composat el 1902, com a música per a un anunci publicitari. Poc després, van escollir 2 compassos d'aquest Gran Vals de Tàrrega per a crear un so de trucada que seria conegut amb el sobrenom de "Nokia Tune" (pareu l'orella al vídeo adjunt, a veure si el reconeixeu). Cada dia, milions de persones identifiquen aquests compassos de la música de Tàrrega amb un telèfon mòbil. Quin homenatge més curiós al gran guitarrista!

Per saber-ne més: [link]

Xàtiva: bressol del paper a Europa

2008-10-27T15:20:00.013+01:00

El paper és el canal d'informació que ha vertebrat el procés de desenvolupament de la cultura europea i asiàtica des del temps dels egipcis. El paper, tal i com el coneixem actualment, va néixer a la Xina i els secrets de la seva confecció van ser transmesos als àrabs (segrestant a artesans xinesos) que, posteriorment, el difondrien per Àsia Menor, el nord d'Àfrica i, finalment, Europa. La fabricació de paper a Europa permetria l'elaboració dels primers còdex il·luminats en monestirs i, amb l'aparició de la impremta, la difusió massiva del coneixement en forma de llibres.

El primer molí paperer que es troba a Europa va ser construït el 1056 per Abú Masaifa a la ciutat de Xàtiva, en aquella època un regne de taifes. D'allà s'estengué a la resta de la península i a Europa. La indústria paperera de Xàtiva seria reconeguda arreu i els seus productes s'exportarien per tot el món. Al-Idrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l’obra “Viatge per l’Islam”), descriu la gran qualitat d’aquest paper que s’exportava tant a Occident com a Orient (Damasc). Els anglesos, particularment, van ser grans consumidors del paper valencià i alguns filòlegs troben en aquest tràfic la justificació de l'homonímia entre els mots paper (en valencià) i paper (en anglès).
Avui en dia, els suports digitals per a la informació i Internet estan canviant el paradigma de la transmissió d'informació i el futur del paper pot estar compromès. Però, per als bons lectors, res millor com la calidesa al tacte d'un bon llibre. Llarga vida al paper!

L'illa de Montserrat, la Moreneta al Carib

2008-10-27T11:56:00.011+01:00

Un toponímic tan típicament català com és Montserrat fa pensar al lector en la muntanya de Montserrat, on s'hi troba el famós monestir. Però també se'n pot fer referència a l'Illa de Montserrat, una illeta britànica d'origen volcànic al grup de les Petites Antilles, amb una superfície semblant a la de la ciutat de Barcelona.
Aquesta illa fou descoberta el 1493 per Cristòfol Colom, en el seu segon viatge a les Índies, on l'acompanyaven el pare Bernat Boïl, com a vicari eclesiàstic, juntament amb dotze monjos del monestir de Montserrat. En veure el perfil de l'illa amb el volcà (anomenat Soufrière Hills), donada la seva semblança amb la muntanya de Montserrat, el pare Boïl va suggerir a Colom de batejar l'illa amb aquell nom. Després de passar per mans de francesos, Anglaterra va prendre possessió d'aquesta illa fins a l'actualitat.

View Larger Map

Josep Oller, l'home del Moulin Rouge

2008-10-21T11:01:00.004+02:00

El Moulin Rouge obre les seves portes, som a l'any 1889. Pocs saben que aquest emblemàtic local del barri roig de París (Pigalle), que tantes pel·lícules i cançons ha inspirat, va ser fundat pel terrassenc Josep Oller.
Josep Oller (1839-1922) va néixer a Terrassa i quan tenia 10 anys, la seva família va emigrar a París. Allà no va tenir massa sort amb els estudis però el seu temperament emprenedor el portà a regentar varis establiments d'esbarjo com l'Olympia (el music-hall més antic de París i encara obert al públic), les muntanyes russes del Boulevard des Capucines, el Théâtre des Nouveautés (encara actiu) i l'esmentat Moulin Rouge. Va ser amic dels artistes de l'època com Toulouse-Lautrec i Thomas Mann.
Si algú el volgués saludar, el trobarà al cementiri de Père-Lachaise, a París.

Per a més informació llegiu "Josep Oller i la seva època. L'home del Moulin Rouge"

La Rambla a la frontera de la vergonya

2008-10-14T17:44:00.009+02:00

Escric aquesta entrada des de San Diego (Califòrnia), on em trobo per motius de feina. La vil·la de San Diego, va ser fundada el 1769 pel català Gaspar de Portolà i el mallorquí Fra Juníper Serra, dels quals en parlaré en un futur, i es troba a l'extrem sud-oest dels Estats Units, fent frontera amb la vil·la de Tijuana, ja dintre de l'estat mexicà. Aquesta frontera entre els Estats Units i Mèxic està fortament protegida per un mur fronterer, construït amb el material militar que va sobrar de la Guerra del Golf Pèrsic als anys noranta. Els motius d'aquesta divisió impenetrable són evidents.
Durant aquesta estada a San Diego, he tingut l'oportunitat de visitar un d'aquells megacentres comercials (un dels més grans de l'estat) que farien empal·lidir qualsevol comerç vist a Europa. Aquest centre comercial està literalment enganxat a aquest mur i, entre les seves clivelles, s'hi pot veure la ciutat de Tijuana a pocs metres. Mèxic, tan a prop però tan lluny! La meva sorpresa catalanofílica va ser majúscula en descobrir que el boulevard central d'aquest centre comercial porta el nom de "Les Rambles" i la plaça central s'anomena "Plaza Catalonia". Quina sensació: paral·lel al mur de la vergonya, unes "Rambles"!

El daiquiri, la contribució catalana a la cockteleria

2008-10-08T09:28:00.004+02:00

El daiquiri, beguda quasi bé nacional de Cuba, va ser l'obra de Constantí I, l'emperador dels còctels. Així era conegut en Constantí Ribalaigua i Vert, natural de Lloret de Mar i propietari del bar La Floridita a l'Havana (avui encara obert al públic). Aquest emigrant català va ser el que va barrejar "accidentalment", el 1914, una copa i mitja de rom, el suc de mitja llimona, mitja cullerada de sucre, mitja copeta de curaçao i gel picat per crear el daiquiri. En aquest mateix establiment, Heminway hi solia passar moltes hores i fins i tot una variant del daiquiri porta el seu nom. Recordada és la seva frase: “My mojito in La Bodeguita. My Daiquiri in La Floridita”. A la fotografia, Constantí Ribalaigua i Ernest Heminway a La Floridita.

Per a més informació [link]

Correcció: Altres fonts (link) comenten que en Constantí Ribalaigua només va perfeccionar/variar i difondre la recepta original de finals del s.XIX. Dos enginyers nord-americans, Pagliuchi i Jennings S. Cox, van visitar la mina de ferro de Daiquiri, ciutat situada a l’extrem meridional de l’illa de Cuba. Van crear el daiquiri d’una manera més o menys fortuïta, ja que amb la suposada intenció de fer-se passar la set i no trobar ginebra o vermut, costums d’aquella època, van decidir barrejar els únics ingredients que tenien a mà: rom, llimones, sucre i gel. D'aquí el nom de Daiquiri.

Una empresa catalana il·lumina Nova York

2008-09-29T11:47:00.007+02:00

Cercant a la teranyina d'Internet, he trobat aquesta notícia curiosa. Qui no ha vist a la televisió els famosos rètols lluminosos de Times Square al centre de la vil·la de Nova York? Aquells que anuncien de forma continuada l'estat de la Borsa, les últimes notícies o resultats esportius. Doncs el seu fabricant és l'empresa Odeco de Badalona. Qui ho diria!!!

Per a més informació [link]

Federic Duran i Jordà - Creador del primer banc de sang del món

2008-09-27T12:14:00.015+02:00

Les guerres que se succeïren a la primera meitat del segle XX van augmentar la rellevància que tenien les transfusions de sang per a salvar la vida del ferits. En aquella època, una transfusió de sang era una operació complexa i perillosa on es "connectaven" una vena del donant amb una del receptor amb el conseqüent risc d'infecció o coagulació. No va ser fins que, uns anys més tard, es descobriria que la sang es podia conservar fora del cos humà si era tractada adequadament amb l'addició d'alguns productes químics.
La idea d'organitzar un "banc de sang" on es guardés un dipòsit de varis tipus de sang a disposició d'hospitals que les requerissin va ser una pensada d'en Federic Duran i Jordà (Martorell, 1905 - Manchester, 1957).
Durant la Guerra Civil Española, l'equip del Dr. Duran van crear el "Servicio de Transfusión de Sangre de Barcelona", l'Agost de 1936. En aquest context bèl·lic, el Dr. Duran va desenvolupar els mètodes per a poder aconseguir una transfusió indirecta, és a dir, que la donació i la recepció fossin processos independents. Durant els 30 mesos que va funcionar aquest servei es van registrar 30.000 donants, es van fer més de 20.000 donacions i es van processar més de 9.000 litres de sang per a transfusions.
Les seves inclinacions polítiques el van fer exiliar-se al Regne Unit, un cop acabada la Guerra Civil, juntament amb el doctor Josep Trueta. A Anglaterra va continuar la seva vocació mèdica i la seva passió per la recerca. Va morir d'una leucèmia que ell mateix s'havia diagnosticat a Manchester. Els últims moments els va viure amb sang transfosa amb les tècniques i protocols que ell mateix va desenvolupar i que tantes vides salven encara avui dia. Tothom que ha rebut una transfusió de sang té contret un deute moral amb ell.

Per a saber-ne més: [link] i [link].
I si voleu encara aprofundir més, feu una passejada pel Museu d'Història de la Medicina de Barcelona.

Jaume Nunó - Compositor de l'himne de Mèxic

2008-09-26T16:07:00.009+02:00

Jaume Nunó i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 1824 - Nova York, 1908) pot no ser molt conegut a Catalunya, però a Mèxic la seva música sona cada dia en algun lloc ja que ell va ser el compositor de l'himne de Mèxic. Va estudiar música a Barcelona i a Itàlia de la mà de l'operista Saverio Mercadante. Un cop acabats els seus estudis viatjà a Cuba (encara espanyola) i a Mèxic, on va fer amistat amb el president de torn, el General Santa Anna. S'instal·là a Mèxic durant un temps i va guanyar el concurs per a posar música a la lletra de l'himne de Mèxic.
Després d'una sèrie de maniobres polítiques agosarades, el 1855, el president Santa Anna reununcia al càrrec i s'exilia a Colombia cosa que porta a Nunó a fugir als Estats Units, a Nova York. Allà treballarà com a director d'orquesta fins que el 1901, un periodista mexicà el re-descobreix i n'informa al president de Mèxic, Porfirio Díaz. Nunó és convidat a tornar a Mèxic on va ser homenatjat degudament. És recordada la festa que se li va oferir al castell de Chapultepec a Mèxic D.F., on hi va tocar un compatriota de Nunó, Luis G. Jordà (del qual en parlaré més endavant).
Nunó va morir el 1908 a Nova York. El 1942, el govern mexicà va reconèixer la seva figura i va fer portar les seves despulles a Mèxic per ser enterrades a la Rotonda de los Hombre Ilustres, destinada als herois nacionals i personalitats amb una reconeguda contribució a la pàtria mexicana. Nunó és l'únic extranger, català, enterrat en aquest panteó nacional.
El 2004, amb la commemoració dels 150 anys de l'himne de Mèxic, Sant Joan de les Abadesses es va agermanar amb la ciutat de San Luis Potosí, lloc de naixement del poeta que posà la lletra a l'himne, Francisco González Bocanegra. Des de llavors, la bandera mexicana oneja juntament amb la catalana a l'ajuntament. Cada 16 de setembre, commemorant el dia de la Independència de Mèxic, a Sant Joan de les Abadesses se celebra una festa a la Plaça Major on mexicans i catalans recorden el seu patrimoni comú. Els balls populars, la xerinola, "mariachis" i sardanes fan aquesta una festa per no perdre's!

Pàgina web de Sant Joan de les Abadesses [link]

Chupa Chups - Endolçant el món amb sabor català

2008-09-26T15:25:00.005+02:00

El 1958, n'Enric Bernat (Barcelona, 1923 - 2003) es va adonar d'un fet evident: els nens mengen caramels i tenen tendència a treure-se'l de la boca. Va tenir una pensada que transformaria el món dels dolços: col·locar un bastonet al caramel per poder-lo manipular sense embrutar-se els dits. Havia nascut el Chupa Chups! Un dels dolços més universals i més coneguts arreu del món. El logotip va ser encarregat al pintor Salvador Dalí. Per desgràcia del nostre país, la marca Chupa Chups va ser venguda el 2006 a un grup italo-holandés, fabricant de llaminadures tan conegudes com els Mentos.

Per a més informació [link]

Enriqueta Compte i el primer Jardí d'Infants de l'Amèrica Llatina

2008-09-25T14:37:00.004+02:00

L'Uruguay ha estat un país capdavanter en matèria d'educació durant el passat segle XX i una de les contribucions a aquest desenvolupament la va dur a terme la barcelonina Enriqueta Compte i Riquet (Barcelona, 1866 - Montevideo, 1949). Va inmigrar desde Barcelona amb els seus pares i oncles quan encara era una nena. A Uruguay estudià magisteri i tornà a Europa, becada pel Govern Uruguayà el 1889, a estudiar sistemes d'educació preescolar. En tornar d'Europa, va crear el jardí d'infànica de l'àrea d'Aguada, a Montevideo, que, avui en dia, encara funciona i porta el nom de la seva fundadora. El 1922 va crear, dins l'Escola Normal de mestres, l'Institut de Clínica Pedagògica. Es va ocupar dels diversos conjunts de ciutadans reclosos en institucions: òrfans, expòsits, asiliats, presos o alcohòlics. Va lluitar pel dret de les dones al vot a l'Uruguay (que no s'aconseguiria fins al 1927). El 1960, el govern uruguayà li dedicà un monument noucentitsta a Montevideo.

El telescopi, un invent català?

2008-09-17T12:07:00.002+02:00

La revista History Today ha publicat un article en el qual es revela que l'inventor del telescopi no va ser l'holandés d'origen alemany Hans Lippershey, com fins ara s´apuntava, sinó que la idea la va tenir un gironí de nom Joan Roget. Aquesta revelació coincideix amb l'any en el qual es compleix el 400 aniversari de l'invent d'aquest aparell.

Per a més informació [link].

Xut de sortida (kickoff)

2008-09-17T11:59:00.001+02:00

Un català empedreït no pot deixar de sentir-se orgullós quan descobreix que l'omnipresent Chupa-Chup va ser inventat per un compatriota seu. Aquest i molts d'altres comentaris referents a curiositats, invencions,... de catalans em porten a encetar aquest blog. I potser, el bateig per par d'un col·lega manresà durant un llarg viatge per Alaska, com a Mr. CantonTrivia, també m'hi ha animat :) Gaudiu-lo!

Cristian Canton