tag:blogger.com,1999:blog-45643078106584294722024-02-19T09:07:01.166+00:00Cap el RenaixementUn viatge cap el renaixement italià.xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.comBlogger168125tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-7767620074788509722015-01-22T22:36:00.002+00:002017-05-24T09:28:47.638+01:00 Piero di Cosimo (II) : Cosimo y la pintura de los Primitivos Holandeses.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
En este segundo y modesto ensayo sobre Piero di Cosimo voy a comprobar si es cierto que<br />
<br />
"<i><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">In the first phase of his career, Piero was influenced by the Netherlandish naturalism of </span><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Hugo_van_der_Goes" rel="nofollow" target="_blank">Hugo van der Goes</a><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">, whose </span><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Portinari_Altarpiece" rel="nofollow" target="_blank">Portinari Triptych</a></span></i><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><i> (now at the Uffizi Gallery in Florence) helped to lead the whole of Florentine painting into new channels</i>" (<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Piero_di_Cosimo" rel="nofollow" target="_blank">wikipedia</a>).</span><br />
<span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOIu8K7MyRF5liQxBWGpxyYkAk9Vo2FYHK2hGse1yEWWdFTdEWZ8_5ns4Vv_9OGwD0uMUNifjl4e1r3-c2UhEQO9iZ0NtZc-wUArhcE_o0fvQeFDMtLdEGHVYcN6tgLZuNZJo94MA-feP8/s1600/Hugo_van_der_Goes_004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOIu8K7MyRF5liQxBWGpxyYkAk9Vo2FYHK2hGse1yEWWdFTdEWZ8_5ns4Vv_9OGwD0uMUNifjl4e1r3-c2UhEQO9iZ0NtZc-wUArhcE_o0fvQeFDMtLdEGHVYcN6tgLZuNZJo94MA-feP8/s1600/Hugo_van_der_Goes_004.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: #f9f9f9; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 12px; line-height: 17.3185615539551px; text-align: left;">The </span><i style="background-color: #f9f9f9; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 12px; line-height: 17.3185615539551px; text-align: left;">Portinari Altarpiece, </i>Hugo van der Goes, Uffizzi, Florencia.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><br /></span>
<br />
y de paso entro en un estudio nuevo y apasionante de la pintura holandesa del siglo XV/XVI, los llamados <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Early_Netherlandish_painting" rel="nofollow" target="_blank">Primitivos Holandeses</a>. Pintores omo Campin, van Eyck, van der Weyden, Petrus Christus, Hans Hemling, van der Goes y el Bosco, fueron muy mal considerados hasta mediados del siglo XIX en que se reconoció lo valioso de esta maltratada escuela que perdió la mayoría de su producción a causa de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_los_Ochenta_A%C3%B1os" rel="nofollow" target="_blank">la furia iconoclasta</a> de fanáticos calvinistas.<br />
<br />
(continuará)</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-22298213571469104782015-01-22T22:00:00.001+00:002015-01-22T22:38:02.253+00:00Piero di Cosimo (I) : de Giotto a Cosimo.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Aprovecho la sugerencia de <em style="background-color: white; color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.2000007629395px;">"<a href="http://www.unannoadarte.it/main/" target="_blank">Un anno ad arte - A Year in Art</a>”</em><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18.2000007629395px;"> </span>que conmemora los 150 años en que Florencia se convirtió en capital del Reino de Italia para acercarme a una de las épocas más apasionantes del arte ocidental : el arte del siglo XV/XVI.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7xqe2MCnEfpRsVW76roaJZsB4WM3ylDFrKTeCaEacv5W10DYl4nuFkJHxvljDTeKGLpy7kzn3GyB64oGTgJWOqvGdIqqsDO0Bwrq4aHDPh9dK06hK2R1r1ssFI7RaD4OqlAuSUgPp7PFN/s1600/di_Cosimo_-_Portrait_de_femme_dit_de_Simonetta_Vespucci.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7xqe2MCnEfpRsVW76roaJZsB4WM3ylDFrKTeCaEacv5W10DYl4nuFkJHxvljDTeKGLpy7kzn3GyB64oGTgJWOqvGdIqqsDO0Bwrq4aHDPh9dK06hK2R1r1ssFI7RaD4OqlAuSUgPp7PFN/s1600/di_Cosimo_-_Portrait_de_femme_dit_de_Simonetta_Vespucci.jpg" height="640" width="472" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 21.0559997558594px;">Portrait of <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Simonetta_Vespucci" rel="nofollow" target="_blank">Simonetta Vespucci</a></i><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 21.0559997558594px;">, oil on panel painting, c. 1480, 57 x 42 cm, </span><a href="http://www.musee-conde.fr/" rel="nofollow" target="_blank">Musée Condé,</a> Chantilly<span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; line-height: 21.0559997558594px;">, Piero di Cosimo (Piero di Lorenzo)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
El protagonista de esta fantástica aproximación no puede ser otro que Piero di Cosimo, también llamado Piero di Lorenzo a quien Florencia le dedica una <a href="http://www.unannoadarte.it/wp-content/uploads/2014/12/05_Scheda_PIERO_COSIMO_Uffizi_141030_OK.pdf" rel="nofollow" target="_blank">exposición </a>dentro de esta memorable conmemoración.<br />
<br />
Y para acompañar el enorme placer de contemplar la belleza que sale de las manos del genial pintor y poner mi granito de arena para su mayor gloria presento dos pequeños ensayos :<br />
<br />
1.- Piero di Cosimo (I) : de Giotto a Cosimo.<br />
<br />
2.-<a href="http://xiscobernal.blogspot.com.es/2015/01/piero-di-cosimo-ii-cosimo-y-la-pintura.html" rel="nofollow" target="_blank"> Piero di Cosimo (II) : Cosimo y la pintura de los Primitivos Holandeses</a>.<br />
<br />
(continuará)</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-1201021015459962312014-12-01T07:12:00.000+00:002014-12-01T07:12:19.273+00:00De Leonardo a Galileo.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Esta entrada "De Leonardo a Galileo", pretende realizar un ensayo sobre la siempre tensa relación entre ciencia y religión. Más concretamente sobre las relaciones entre la Iglesia Católica y el movimiento social, filosófico y científico del Renacimiento Italiano.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw6Y5kgKBHl5gZwkg6kvf60y1czph8eYaoUFnkWeRFoypdat6Caxb_iJW0o7vHHJFqXUKe34Ya2axluOzGfAUpKbboXdW94OSoyIUTXxHl8gXX1U_yBEunKLNy8lTu8C3vIgeyEGFZaKVe/s1600/Justus_Sustermans_-_Portrait_of_Galileo_Galilei,_1636.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw6Y5kgKBHl5gZwkg6kvf60y1czph8eYaoUFnkWeRFoypdat6Caxb_iJW0o7vHHJFqXUKe34Ya2axluOzGfAUpKbboXdW94OSoyIUTXxHl8gXX1U_yBEunKLNy8lTu8C3vIgeyEGFZaKVe/s1600/Justus_Sustermans_-_Portrait_of_Galileo_Galilei,_1636.jpg" height="640" width="502" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: #f9f9f9; font-family: sans-serif; font-size: 11px; line-height: 17.6400012969971px;">Galileo por </span><a href="https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/sustermans-justus/" rel="nofollow" target="_blank">Justus Sustermans</a><span style="background-color: #f9f9f9; font-family: sans-serif; font-size: 11px; line-height: 17.6400012969971px;"><a href="https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/sustermans-justus/" rel="nofollow" target="_blank"> </a>(1636).</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Este ensayo será mi homenaje a Leonardo da Vinci en el 500 centenario de su muerte el 2 de mayo de 1519.<br />
<br />
Biblio.-<br />
<br />
1.- Gille (Bertrand). Les ingénieurs de la Renaissance, Revue d'histoire des sciences et de leurs applications. 1964, Tome 17 n°3. pp. 267-275. (<a href="http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rhs_0048-7996_1964_num_17_3_2355" rel="nofollow" target="_blank">Texto completo en francés</a>).<br />
<br />
(continuará)</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-65577458339961526822014-11-10T09:48:00.000+00:002014-11-10T09:49:07.298+00:00Renacimiento, arte y literatura (I) : William Shakespeare.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Este verano me he entretenido con los dramas romanos de William Shakespeare. La culpa la tuvo el Festival Internacional de Teatro de Mérida que programó "Coriolano" en su programación de verano. Después de <a href="http://cs335.blogspot.com.es/2014/08/shakespeare-dramas-romanos-i-coriolano.html" rel="nofollow" target="_blank">Coriolano</a>, vino <a href="http://cs335.blogspot.com.es/2014/10/shakespeare-dramas-romanos-iii-tito.html" rel="nofollow" target="_blank">Tito Andrónico</a>, <a href="http://cs335.blogspot.com.es/2014/09/shakespeare-dramas-romanos-ii-julio.html" rel="nofollow" target="_blank">Julio César</a> y <a href="http://cs335.blogspot.com.es/2014/11/shakespeare-dramas-romanos-iv-antonio-y.html" rel="nofollow" target="_blank">Antonio y Cleopatra</a>. Ese es mi defecto. Como los pobres siempre quiero más.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Y independientemente del trabajo sobre esos dramas romanos (ver) he descubierto dos cosas interesantísimas que me acercan aún más a uno de mis tema-obsesión, el Renacimiento Italiano. La primera es que Shakespeare fue un gran renacentista. A pesar de ser inglés y no ser exactamente lo que podríamos decir un humanista. La segunda el enorme fraude que el siglo XVIII hizó con él. Y con casi todo. Como muy dice<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jan_Kott" rel="nofollow" target="_blank"> Jan Kott </a>en "Shakespeare, nuestro contemporáneo", hubo que hacer un trabajo de arqueología para desenpolvar el auténtico Shakespeare que yacía bajo enormes cantidades de realismo neoclasicista y polvo romántico acumulado durante años por sendos movimientos social-artísticos.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Ese trabajo arqueológico me ha sacado a la luz el auténtico Shakespeare.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Shakespeare siempre me ha provocado emociones encontradas pues no entendía muy bien cómo el autor de los sonetos podía ser, a la vez autor de Hamlet. Y al fin he resuelto la contradicción. El Hamlet que nos llega no es el de Shakespeare, sino un Hamlet romántico que nada tiene que ver con el original. Y lo mismo ocurre con toda su obra dramática en general.</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/0WwqN8XgjOk" width="420"></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Esa falsificación llega a límites insospechados en la Historia del Arte.<br />
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-80209327930996686412014-11-10T09:13:00.001+00:002014-11-10T09:13:55.645+00:00Renacimiento y Rococó.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Ayer me compararon - y creo que muy acertadamente Barroco y Rococó. El primero como ejemplo de solemnidad - lo solemne y sublime - y el segundo como la alegría de vivir. En el vídeo a continuación se habla de esto - minuto 6 -.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/dRo4-XnXtiE" width="420"></iframe></div>
(continuará)</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-72178090266675542402014-09-14T10:52:00.000+01:002014-09-14T11:26:49.923+01:00Renacimiento y Barroco.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
"<i>Llamamos Barroco al período literario que tuvo lugar en España
y en Europa a lo largo del siglo XVII, época en la que se produjeron
cambios políticos y sociales que modificaron la visión del mundo y
los gustos estéticos. Puede considerarse al Barroco como la
culminación e intensificación de las tendencias renacentistas.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>Las características que definen al Barroco son:</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>Limitación y originalidad. Al encontrarse con todo tipo de
barreras morales y sociales, los poetas se valen de su ingenio para
hablar de los temas más conocidos. Así, se crea un estilo complejo
con una oscura expresividad.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>Dinamismo. Se crea conciencia de fugacidad de la vida, agudizada
por la constante impresión de movimiento barroca.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>Desmesura. Se rompe el equilibrio y la armonía clásicas,
insistiendo en lo contradictorio, lo que lleva al uso de la antítesis
y los contrastes.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>Se revaloriza lo humano y se presenta una ansia de infinito. Se
valoran los objetos cotidianos, pero a la vez éstos son presentados
como el camino hacia una huída de lo espiritual.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>Se valora la belleza, tendiendo a la idealización y la
estilización e introduciendo elementos sensoriales como el
cromatismo y la musicalidad, a la vez que se estima lo feo y lo
monstruoso.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>Se presenta un cambio de actitud hacia los clásicos, a los que no
sólo imitan, sino que intentan superarlos.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>Así mismo, la actitud de los autores es de pesimismo, desengaño
y angustia, y su postura ante su obra es de evasión de la realidad,
de sátira, y de intención moralizadora. Existen dos estilos
predominantes de la literatura barroca; el conceptismo y el
culteranismo. Ambos persiguen una expresión oscura y son el reflejo
de la complejidad expresiva de la época. Los temas principales son
el amor, la naturaleza, la mitología, el paso del tiempo y la
muerte, el desengaño, la apariencia y la realidad, y la religión.</i><br />
<i><br />
</i><br />
<i>El estilo conceptista trata de expresar mediante conceptos; no
alude directamente al objeto poético, sino que lo representa
estableciendo una relación de éste con otros objetos. Para esto,
utiliza numerosas figuras retóricas como comparaciones, alegorías,
enigmas, antítesis, metáforas, ... así como juegos de palabras,
calambures, silepsis, dilogías, etc. Todo esto dota de una especial
densidad a las composiciones conceptistas. El estilo culterano (o
gongorino), surge a partir del conceptismo. Góngora, a quien debe su
nombre, utiliza los procedimientos formales del estilo anterior
enriqueciéndolos. Se consigue una expresión sonora y llena de
plasticidad mediante el vocabulario y la sintaxis; se repiten algunas
formas sintácticas; se omite un término y se reemplaza por otro que
alude a él; se usan originales metáforas; y abundan las
enumeraciones (…)</i>”(<a href="http://html.rincondelvago.com/renacimiento-y-barroco_3.html" rel="nofollow" target="_blank">Rincón del Vago</a>).<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWaenxAkgBe-kTGboVUcRWIOD8ENmTJIpYdT66tZstSXvxUfZvq7AIwYqjdghT8GifTmwoLeyTXjIGuBb8c0DFhG5gLerg_NTbEtWW3-XR4Olxe9Vj1MuoiUYrz9P_kHGsIvWpFFnDnnaW/s1600/Ecstasy_St_Theresa_SM_della_Vittoria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWaenxAkgBe-kTGboVUcRWIOD8ENmTJIpYdT66tZstSXvxUfZvq7AIwYqjdghT8GifTmwoLeyTXjIGuBb8c0DFhG5gLerg_NTbEtWW3-XR4Olxe9Vj1MuoiUYrz9P_kHGsIvWpFFnDnnaW/s1600/Ecstasy_St_Theresa_SM_della_Vittoria.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Éxtasis de Santa Teresa (1647-1651), de Gian Lorenzo Bernini,
iglesia de Santa María de la Victoria, Roma. (Foto <a href="mailto:jastrow@pip-pip.org" rel="nofollow" target="_blank">JASTROW</a>)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Me parece este texto del Rincón del Vago una buena manera de comenzar mi ensayo sobre Reanacimiento y Barroco. Sin embargo, yo estoy más de acuerdo con Nietsche cuando dice que<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
«el estilo barroco surge cada vez que muere un gran arte»
(wiki).(1)<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
Me tendría que explicar Nietsche que gran arte precedió al
nacimiento del Barroco pero casi seguro que se refería al
Renacimiento. Pues</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
"el barroquismo supone la reformulación en clave formalista del
sustrato ideológico barroco, basado principalmente en el absolutismo
y el contrarreformismo."(wiki)(2).</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;"><span style="text-align: left;">Hatzfeld,(1966) distingue entre barroquismo y barroco, lo cual
siempre es una sutileza muy italiana y válida desde el punto de
vista de la Historia del Arte. Sin embargo lo que me interesa
resaltar aquí es la definición del sustrato ideológico del barroco "</span><i>basado principalmente en el absolutismo y el contrarreformismo</i>". Es decir en términos más dramáticos, el sustrato ideologico del barroco es la putrefacción del cadáver renacentista. Un Renacimiento asesinado científicamente y despiadadamente en el Concilio de Trento.</span><br />
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<span style="text-align: center;"><br /></span>
<br />
Bibliografía.-<br />
<br />
1.- Cabanne, Pierre; Soler Llopis, Joaquim; Masafret Seoane, Marta, 2007,<i> El Barroco, </i>Larousse,<i> </i>Barcelona.<br />
2.- Hatzfeld, Helmud, 1966,<i> Estudios sobre el barroco</i>, Gredos, Madrid.<br />
<br />
<br /></div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-36982983785615682962014-09-13T22:20:00.001+01:002014-09-14T11:14:51.016+01:00Alma Tadema&Pintura victoriana.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCmju5kpFr_DN4MEqaSEUzhDwu9Ci-onSKtMWN9O9h3vhaVJhsa7PoR9l6OYSIctrPgCexEfjKMz9Ks-zAPwsKLYagtF6D_8sw9oeFnwa0qwfG70RnufMOo6oOtxezd32TNkmLFTYUXvtS/s1600/Escena_pompeyana_(Alma-Tadema).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCmju5kpFr_DN4MEqaSEUzhDwu9Ci-onSKtMWN9O9h3vhaVJhsa7PoR9l6OYSIctrPgCexEfjKMz9Ks-zAPwsKLYagtF6D_8sw9oeFnwa0qwfG70RnufMOo6oOtxezd32TNkmLFTYUXvtS/s1600/Escena_pompeyana_(Alma-Tadema).jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Escena pompeyana/La siesta, Lawrence Alma-Tadema, 1868, Museo del Prado.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
"<i>(...) <span style="background-color: white; color: #4d4d4d; font-family: Verdana, Arial, Tahoma; font-size: 11px; line-height: 16.5px;">A pesar de haber nacido holandés, </span><a href="https://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/alma-tadema-lawrence/" style="background-color: white; border: 0px; color: #a6a6a6; font-family: Verdana, Arial, Tahoma; font-size: 11px; line-height: 16.5px; margin: 0px; outline: none; padding: 0px; text-decoration: none;">sir Lawrence Alma</a></i><span style="background-color: white; color: #4d4d4d; font-family: Verdana, Arial, Tahoma; font-size: 11px; line-height: 16.5px;"><i> cultivó un personal neoclasicismo ecléctico más cercano en su elegancia y estilo a los prerrafaelistas británicos, como podemos observar en este cuadro.</i>" (<a href="https://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/obra/escena-pompeyana-o-la-siesta/" rel="nofollow" target="_blank">Museo del Prado</a>)</span><br />
<span style="background-color: white; color: #4d4d4d; font-family: Verdana, Arial, Tahoma; font-size: 11px; line-height: 16.5px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #4d4d4d; font-family: Verdana, Arial, Tahoma; font-size: 11px; line-height: 16.5px;">"<i>(...) </i></span><i><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">Tras su paso por París y Roma, en junio llega al Museo Thyssen-Bornemisza la muestra </span><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px; padding: 0px;">Alma-Tadema y la pintura victoriana</span></i><span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><i>, una invitación a descubrir la sensualidad esteticista de algunos de los pintores más emblemáticos de la pintura inglesa del siglo XIX. Sir Lawrence Alma-Tadema, Edward Coley Burne-Jones, Sir Frederic Leighton, Albert J. Moore o Dante Gabriel Rossetti cultivaron en sus obras valores que ofrecían un fuerte contraste con las actitudes moralizantes de la época: la vuelta a la Antigüedad clásica, el interés por el desnudo, las suntuosas decoraciones y las referencias a los temas medievales, que habían heredado de los prerrafaelitas</i>. (<a href="http://www.museothyssen.org/thyssen/exposiciones_proximas/115" rel="nofollow" target="_blank">MuseoThyseen-Bornemisza</a>).</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;">"<i>(...) </i></span><i><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">El nombre </span><b style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">Nazareno</b><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"> fue adoptado por un grupo de </span><a class="mw-redirect" href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pintura_art%C3%ADstica" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px; text-decoration: none;" title="Pintura artística">pintores</a><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"> del </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Romanticismo#Pintura" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px; text-decoration: none;" title="Romanticismo">Romanticismo</a><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"> </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alemania" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px; text-decoration: none;" title="Alemania">alemán</a><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">, nacidos en torno a 1785. A este estilo de principios del </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Siglo_XIX" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px; text-decoration: none;" title="Siglo XIX">siglo XIX</a><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"> también se le conoce como </span><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Purismo_(arte)" style="background: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Purismo (arte)">Purismo</a> nazareno</span></i><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><i>. Es el grupo pictórico más coherente del romanticismo alemán; pretendían revivir la honradez y espiritualidad del arte cristiano medieval.</i>" <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Nazarenos_(arte)" rel="nofollow" target="_blank">(Wiki</a>).</span><br />
<span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><b>Yo creo que prerrafaelitas y nazarenos - también barrocos, aunque estos por su importancia merecen atención aparte - son las versiones nacionales - inglesa, alemana, española - del neoclasicismo europeo que se estudia como movimiento artístico y social nacido de las ruinas de Pompeya y divulgado por la Monarquía de los Borbones desde Carlos III.</b></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"><br /></span></div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-22324640543580365612014-09-08T13:00:00.000+01:002014-10-18T22:06:24.495+01:00El Renacimiento alemán y el Greco.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
El Greco me ha obligado a pensar en el Renacimiento alemán. Ya anoto en el blog que le dedico - (<a href="http://xiscobernal.blogspot.com.es/2014/04/el-greco-un-extrano-renacentista.html" rel="nofollow" target="_blank">Ver blog</a>) - que lo veo más cerca de Lutero que de la Contrarreforma. Y que esta fue una de las causas del <a href="http://www.europapress.es/castilla-y-leon/noticia-escorial-rechazo-greco-no-cumplir-contrarreforma-destacan-curso-verano-uned-20130703171905.html" rel="nofollow" target="_blank">rechazo de Felipe II</a>. Gracias a éste rechazo tenemos hoy al Greco. Si se le hubiera aceptado en El Escorial hoy no tendríamos Greco. Al menos no como lo tenemos ahora.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.york.ac.uk/media/historyofart/The%20Silver%20Age.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://www.york.ac.uk/media/historyofart/The%20Silver%20Age.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Edad_de_Plata" rel="nofollow" target="_blank"> Edad de Plata,</a> <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Lucas_Cranach_el_Viejo" rel="nofollow" target="_blank">Lucas Cranach el Viejo</a>, 1516.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Vamos ahora con el Renacimiento alemán de la mano de la <a href="http://www.nationalgallery.org.uk/" rel="nofollow" target="_blank">National Gallery </a>y su expo "<a href="http://www.nationalgallery.org.uk/whats-on/exhibitions/strange-beauty" rel="nofollow" target="_blank">Strange Beauty. Masters of the German Renaissance</a>" . Tengo la extraña afición de aprovechar la fuerza de la frustación que me ocasiona la imposibilidad económica de acudir a eventos tan importantes para poner en marcha mi afán investigador. Me da que compensa. De esa energía salen trabajos que valen la pena. Este es una pequeña muestra de ello.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkjdjaSVdR5fPsMmtfEUD7kTccJk49ozLjdOe0gTJkmgI2mCUMveQwftZDwppZTs79qDtr8rOZfYGKOsEE0TCmFCw9DaPfbgG4A6sM2DE65fdOTtlRtREP1NRoL85vqBSNR-OG0L2jRVul/s1600/d777.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkjdjaSVdR5fPsMmtfEUD7kTccJk49ozLjdOe0gTJkmgI2mCUMveQwftZDwppZTs79qDtr8rOZfYGKOsEE0TCmFCw9DaPfbgG4A6sM2DE65fdOTtlRtREP1NRoL85vqBSNR-OG0L2jRVul/s1600/d777.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Venus y el espejo, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Mabuse" rel="nofollow" target="_blank">Jan Gossaert (Mabuse)</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
En breve emplearé esta energía para adentrarme en los misterios de uno de los grandes maestros del Renacimiento norte-europeo - <a href="http://www.wikiart.org/en/paintings-by-style/northern-renaissance?firstArtist=lucas-cranach-the-elder#artist-lucas-cranach-the-elder" rel="nofollow" target="_blank">Nothern Renaissance</a> : <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Rembrandt" rel="nofollow" target="_blank">Rembrandt</a>. Igualmente de la mano de la National Gallery "<a href="http://www.nationalgallery.org.uk/whats-on/exhibitions/rembrandt-the-late-works" rel="nofollow" target="_blank">Rembrandt : The late works</a>".<br />
<br />
Mientras tanto podemos distraernos con la peli sobre el Greco<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/V7gCX8RpaYc" width="420"></iframe></div>
<br />
<a href="http://grhomeboy.wordpress.com/2007/10/01/greek-painter-comes-to-life-on-the-big-screen/" rel="nofollow" target="_blank">El Greco, de Yannis Smaragdis.</a><br />
<br />
<br />
<br /></div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-82524665817676044472014-07-18T22:22:00.000+01:002014-08-29T03:16:33.878+01:00Renacimiento y Contrarreforma.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Posiblemente esta sea uno de los temas más apasionantes con los que se puede encontrar un investigador en Historia del Arte.<br />
<br />
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: red;">Las imágenes de la Contrarreforma</span> : </h3>
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><span style="color: white;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">"</span></span></span><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">La
</span></span><span style="color: white;"><i>Accademia
del Naturale</i></span><span style="color: white;">—</span><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">también
conocida por </span></span><span style="color: white;"><i>Accademia
del Disegno</i></span><span style="color: white;">— </span><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">se
formó en el taller de los Carracci, que pretendían renovar el arte
del momento, predominantemente </span></span><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Manierismo"><span style="color: white;">manierista</span></a><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">,
estilo que ellos consideraban decadente. Bolonia era por entonces no
sólo la segunda ciudad de los Estados Pontificios sino también una
ciudad con una pujante </span></span><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Burgues%C3%ADa"><span style="color: white;">burguesía</span></a><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">,
(…) En su gestación influyó la publicación en 1582 de un ensayo
</span></span><span style="color: white;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Teolog%C3%ADa">teológico</a>
</span><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">del
entonces </span></span><span style="color: white;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Arzobispo">arzobispo</a>
</span><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">de
Bolonia, </span></span><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Gabriele_Paleotti"><span style="color: white;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">Gabriele
Paleotti</span></span></span></a><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">,
titulado </span></span><span style="color: white;"><i><b>Discurso
acerca de las imágenes sacras y profanas </b></i></span><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">(</span></span><a href="http://www.memofonte.it/home/files/pdf/scritti_paleotti.pdf"><span style="color: white;"><i>Discorso
intorno alle immagini sacre e profane</i></span></a><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">).
Paleotti, siguiendo las directrices marcadas por la </span></span><span style="color: white;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_cat%C3%B3lica">Iglesia</a>
<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Contrarreforma">contrarreformista</a></span><span style="color: white;"><span style="font-family: sans-serif;">,
(...)" (<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_bolo%C3%B1esa">wiki</a>).</span></span><span style="color: white;">
</span></span>
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://images.tackk.com/mio/10634496/fma11k04/large" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://images.tackk.com/mio/10634496/fma11k04/large" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://iccu01e.caspur.it/ms/internetCulturale.php?id=oai%3Abncf.firenze.sbn.it%3A21%3AFI0098%3AMagliabechi%3ARMLE005943&teca=Bncf" rel="nofollow" target="_blank">Discorsi...</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: red;">Las imágenes de la Reforma</span> : </h3>
<br />
Inmediatamente después haremos un repaso sobre las imágenes de la Reforma para establecer la comparativa.</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-62312844053954144752014-04-14T02:34:00.002+01:002017-05-24T09:40:32.094+01:00El Greco, un extraño renacentista.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<h3 style="text-align: center;">
</h3>
<div>
<span style="color: red; font-size: large;">Fue El Greco, un extraño renacentista?</span><br />
<br />
Se le adscribe al movimiento tardo-renacentista : el manierismo miguelangelesco. Yo no estoy de acuerdo. Miguel Ángel fue mucho más naturalista y materialista. El Greco funde la naturaleza y la materia en una espiritualidad flamígera desorbitada - más que desbordante, porque se acerca al misticismo -.<br />
<br />
No sé si el <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Renacimiento_alem%C3%A1n" rel="nofollow" target="_blank">Renacimiento Germánico</a> - o antes el gótico - tuvo algo que ver con el alargamiento flamígero de sus figuras. De cualquier forma hay que anotarlo.<br />
24/05/2017 : BINGO!! Efectivamente. Mi intuición de hace unos años se confirma. Las fechas coinciden. El Greco se apunta al gótico flamígero. Un nuevo camino se abre para entender su pintura.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://uploads2.wikiart.org/images/lucas-cranach-the-elder/cupid-complaining-to-venus.jpg!Blog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://uploads2.wikiart.org/images/lucas-cranach-the-elder/cupid-complaining-to-venus.jpg!Blog.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cupido quejándose a Venus, Lucas Cranach el Viejo, 1525, National Gallery, Londres. </td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: large;">¿Se exagera el background contrarreformista de El Greco?</span><br />
<br />
La contrarreforma no tuvo ninguna repercusión en España. Yo creo que por el contrario en El Greco se encuentra un componente conceptual y filosófico importante que si bien no le acerca a la Reforma de Lutero,(NOTA1) le separa ampliamente de los presupuestos básicos de la Contarreforma. Yo creo que fue ese componente fuertemente intelectual el que desagradó en la corte de Felipe II. Allí nadie lo podía entender.<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/0z9DtOiPjJI" width="560"></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<b>"<i>La pintura se desmaterializa y pierde la rotundidad escultórica romana..</i>."</b><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/ooMHW99g9F4" width="560"></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<i><b>"(...) se le llegó a tildar de loco (...)</b></i><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/X-nksj3lk88" width="420"></iframe></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif5XqH8CZscduX_u68bG_5J4e0SL5VtcNnjaeZefcz_BxTabn-dyagVpg5F5LYntR_fLrBUYxnK8yuco6hGtX4m-hEnI9lr3SFMQZSCUJYbDNUUmJ-Krz9QJm8373JclkuR4ZTRqVc7GVD/s1600/Greco_01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif5XqH8CZscduX_u68bG_5J4e0SL5VtcNnjaeZefcz_BxTabn-dyagVpg5F5LYntR_fLrBUYxnK8yuco6hGtX4m-hEnI9lr3SFMQZSCUJYbDNUUmJ-Krz9QJm8373JclkuR4ZTRqVc7GVD/s1600/Greco_01.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<b>"<i>Si superia lo
que es verdaderamente aquella manera griega que el di(...) de otra sorte la
trataria en lo que dize digo digo conparan(...)la con lo que yzo Jotto que e
cosa simple a comparaç(...) de lo que se ensenna(...) deficultades engen
(...)sas en aquela (...)</i>" (Doménikos Theotocópoulos, El Greco) en...(1).<o:p></o:p></b><br />
<b><br /></b>
<b>NOTAS.-</b><br />
<b><br /></b>
<b>NOTA1.-</b><br />
<b><br /></b>
<b>En wikipedia se afirma más taxativamente : </b><i><span style="font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;">El renacimiento artístico no fue en <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Alemania" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px; text-decoration: none;" title="Alemania">Alemania</a><span style="font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"> una tentativa de resurrección del arte clásico, sino una renovación intensa del espíritu germánico, motivado por la </span><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Reforma_protestante" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px; text-decoration: none;" title="Reforma protestante">Reforma protestante</a></span></i><span style="font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.3999996185303px;"><i>." Yo creo que El Greco se adscribió más intensamente a la espiritualidad de este Renacimiento Germánico que no al humanismo más filosófico, científico y materialista del Renacimiento Italiano</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>BIBLIOGRAFÍA .-</b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>1.- </b>Fernando MARÍAS y
Agustín BUSTAMANTE,<i> </i><i>El Greco y el arte de su tiempo - las notas de El Greco a Vasari </i>en<i> "</i>Las ideas artísticas de El Greco"<i>,</i> Madrid, Ediciones
Cátedra, 1981, p. 125.)</div>
<div class="MsoNormal">
<b>2.- </b><span style="font-size: 12pt;"><b>"</b><a href="http://xn--archivoespaoldearte-53b.revistas.csic.es/index.php/aea/article/download/117/118" rel="nofollow" target="_blank">La defensa del arte bizantino por El Greco : Notas sobre una paradoja, por Nicos Hadjinicolau, ElGreco Centre - Instituto de Estudios Mediterráneos / FORTH, Creta</a>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<h3 style="text-align: left;">
<b>El Greco según Picasso.</b></h3>
<br />
<div style="text-align: center;">
<b style="font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px;"><span style="font-size: x-small;">Retrato de un pintor según El Greco</span></b><br />
<b style="font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px;"><span style="font-size: x-small;">Óleo sobre lienzo 101x 81 cm</span></b><br />
<b style="font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 13px; line-height: 18.2000007629395px;"><span style="font-size: x-small;">Colección Angela Rosengart, Lucerna</span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b style="color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 13px; line-height: 18.200000762939453px;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQBNsGprIxW6-PCePS83hoFgBSDO3YOlIPb6VYFjaBurb0h-eWbPjL3DTvUkTRApQginQCq1P6O3-5ec-wrWPUC7ghnO3XiE3lxIlkcMLoZJ1Kxszp2lXPAobNEmb-n6VMhoLhcZlGPiQE/s1600/73-retrato-de-un-pintor-segun-el-greco-1950.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQBNsGprIxW6-PCePS83hoFgBSDO3YOlIPb6VYFjaBurb0h-eWbPjL3DTvUkTRApQginQCq1P6O3-5ec-wrWPUC7ghnO3XiE3lxIlkcMLoZJ1Kxszp2lXPAobNEmb-n6VMhoLhcZlGPiQE/s1600/73-retrato-de-un-pintor-segun-el-greco-1950.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Yo creo que lo entendía.<br />
<br />
Creo que debo desaconsejar la visita a la Sacristía de la Catedral de Toledo para contemplar El Expolio. Y se preguntaran Vdes porqué de tan drástico consejo. La respuesta es muy sencilla y ya la he comentado en alguna otra ocasión - ver link - .Al final los que no desean contemplar al Greco auténtico pero claro está no pueden retocar ni falsificar sus pinturas recurren a lo que yo llamo la manipulación del enmarcado. Se suelen utilizar marcos excesivamente ostentosos - contrarreformistas - sobre obras de clara austeridad y espiritualidad - Reformistas, Luteranas - como el caso que nos ocupa. Mejor, contemplen la belleza y la intensa espiritualidad de la pintura en wikipedia.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRxWjcFuYMrikBjnweLp9mDr2FhiqO0nFVVwW-yyl_1dfdx-RbBOpOuJAgCrRQAM2K3dhveCScQTu5Em6TkmxdrvjNtacrSSYkc3B9Jjn3H_G2YtoKLreS33QYXsJySeopEGYXZmAitRfF/s1600/El_Expolio_del_Greco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRxWjcFuYMrikBjnweLp9mDr2FhiqO0nFVVwW-yyl_1dfdx-RbBOpOuJAgCrRQAM2K3dhveCScQTu5Em6TkmxdrvjNtacrSSYkc3B9Jjn3H_G2YtoKLreS33QYXsJySeopEGYXZmAitRfF/s1600/El_Expolio_del_Greco.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El Greco, 1577, Catedral de Santa María de Toledo.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
Yo lo he hecho escuchando la Pasión según san Juan de J. S. Bach subido en youtube por <a href="https://www.youtube.com/watch?v=ZmHlSM4QN5Q" rel="nofollow">Miguel Zampedri</a> a quien debo la idea de la contemplación del cuadro del Greco y esta reflexión. Gracias Miguel.<br />
<br />
En la Sacristía de la Catedral de Toledo no es posible apreciarla en su completo y auténtico sentido.<br />
<br />
Al final siempre ganan los más poderosos.</div>
<div style="text-align: left;">
<br />
<span style="background-color: black; color: white;"><span style="font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">No puedo pasar por alto este comentario de Carl Justi en "Velázquez y su siglo" p69, refiriéndose a la visita de <b>Pacheco a El Greco en Toledo</b> : </span><br style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px;" /><br style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px;" /><span style="font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: 13px;">"<i>En Toledo fue a visitar al Greco, que ya entonces era un hombre absurdo. Sus primeras obras, venecianas aún, sus delirios de entonces y sus paradojas, sumieron al visitante en una profunda consternación·</i>."</span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>(continuará)</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-13660785115130513602014-02-17T22:34:00.000+00:002014-02-17T22:34:06.106+00:00Deconstructing Contemporary Art<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<h3 style="text-align: center;">
Deconstructing <a href="http://contemporani2012.blogspot.com.es/" rel="nofollow" target="_blank">Contemporary Art</a> o el descrédito del Arte Contemporáneo.</h3>
<br />
<br />
Siempre he pensado que la elección del inglés como lengua de
cultura y comunicación así como la creación de los innumerables Museos de Arte Contemporáneo son una de las muestras más evidentes
del mal gusto estético, la carencia de ideas y vacío cultural de
nuestra época.<br />
<br />
<br />
Hoy, leyendo una crítica de <a href="http://www.lejournaldesarts.fr/index.php" rel="nofollow" target="_blank">Le Journal des Arts.fr </a>del lunes
17.02.2014, descubro algo que, entre otras puede ser una causa de
este descomunal y universal desvarío estético.<br />
<br />
<br />
<i>"Artiste rare,<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Peter_Doig" rel="nofollow" target="_blank"> Peter Doig </a>présente au<a href="http://www.mbam.qc.ca/en/" rel="nofollow" target="_blank"> Musée des beaux-arts de Montréal </a>une très belle exposition centrée sur ses
dix dernières années. Monter une exposition consacrée à Peter
Doig relève du tour de force. L'artiste, en effet, produit très peu
: moins d'une dizaine de toiles de grand format sont réalisées en
général chaque année."</i><br />
<br />
<br />
¿Son las exigencias de una producción
a destajo una de las causas de la degradación del arte
contemporáneo? ¿Se puede hablar de "muy poca producción"
la de un artista que crea menos de diez telas de gran formato al año?<br />
<br />
<br />
Estoy a mitad camino de demostrar que
el arte neoclásico no es arte sino un movimiento estético y
cultural promovido por la realeza borbónica para perpetuar la idea
del poder absoluto.<br />
<br />
<br />
He recorrido más o menos lo mismo para
demostrar que el Renacimiento acabó con Leonardo da Vinci y que
retomarlo es un de los grandes retos del arte y de la cultura si
queremos finalizar esta travesía por el desierto que hacemos desde
entonces.<br />
<br />
<br />
Estoy también más o menos a la misma
distancia de poder concluir que la abstracción fue primero en arte
paleolítico. Y consecuentemente la relación entre el arte y la
capacidad de abstracción o podríamos decir incluso
matemático-musical.<br />
<br />
<br />
<br />
Y con estas líneas doy comienzo a una
nueva línea de investigación. Creo que ha llegado el momento de
inciar una investigación en profundidad sobre la relación entre la
vacuidad del arte contemporáneo, sus causas y el interés en
promoverlo desde las altas instancias del poder de gobiernos e
instituciones.<br />
<br /></div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-85133925339156945262013-04-08T16:24:00.000+01:002014-06-07T22:30:54.001+01:00La mentida del Neoclasicisme.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Avui estic especialment content. Des que vaig aplegar a Madrid me va<br />
<br />
<br />
cridar l'atenció una arquitectura tan imposant i descomunal com buida<br />
<br />
i carent de sentit. <br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOoE0H0qz6EiHyac8pd2fjyT2suXqhJCMqzfe5K-dKhoW26TFVCyiGH9hos44s62vJvkQXzGsosmnAEYb8BWrM3-cLPpScVH4lkp0r5JCSjpw7EcroSkuA-Xq2MEKpQHU1SYDLwpGRkxd7/s1600/neoclasico-ESP-madridpalacio1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOoE0H0qz6EiHyac8pd2fjyT2suXqhJCMqzfe5K-dKhoW26TFVCyiGH9hos44s62vJvkQXzGsosmnAEYb8BWrM3-cLPpScVH4lkp0r5JCSjpw7EcroSkuA-Xq2MEKpQHU1SYDLwpGRkxd7/s1600/neoclasico-ESP-madridpalacio1.jpg" mta="true" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Palau Reial, Madrid. (Mostra Neoclàssica).</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
Ràpidament vaig entendre que això no hi podia ser.<br />
<br />
Que aquella arquitectura anomenada neoclàssica tenia un sentit que la<br />
<br />
meua mirada artística no hi era capaz de percebre. Potser perquè no hi<br />
<br />
era. Potser perquè el sentit artistic no hi era. Val a dir.<br />
<strong><span style="color: red;"><br /></span></strong>
<strong><span style="color: red;">Perquè </span></strong><strong><span style="color: red;">l'art neoclàssic hi era una falsificació artísticament parlant</span></strong>.<br />
<br />
<h2 style="text-align: left;">
Sempre m'ha produït un cert neguit el terme neo. El trobe com la máxima expressió del mal gust en el sentit de <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Martial_Raysse" target="_blank">Marcial Raysse</a> (1). Com una falsificació.</h2>
<div style="text-align: left;">
Me sembla com si una època incapaç de crear qualque cosa pròpia haguès de demanar en</div>
<br />
prèstec la creació d'uns altres. El neoplatonisme me produeix urticària.<br />
<br />
<br />
El remei d'aquesta urticària no es un altre que la investigació.<br />
<br />
<br />
I la investigació me va portar a descobrir els secrets del Jardí<br />
<br />
Mediceo amb el seu famòs Marsilio Ficino. I allí vaig descobrir on<br />
<br />
s'estaba gestant la fi del Renaixentisme. Al manco com ho entenia<br />
<br />
Leonardo i molts d'altres. Desprès nomès Leonardo - que jo sápiga -<br />
<br />
escapà de les xarxes del neoplatonisme - "els Medicis me crearen i els Medicis me destrugueren" - . Miguel Ángel, Rafaello Sanzio hi caigueren. Y desprès molts d'altres i no nomès artistes...(2).<br />
<br />
<br />
<br />
I els que els Medicis no hi perdien el temps. Sabien del perill de<br />
<br />
situar a l'individu humà com a raó de ser de tot.Varen intuir molt a<br />
<br />
temps el que acabaria desembocant en la Revolució Francesa. I ells proposaren l'aternativa. <br />
<br />
El seu Renaixement neoplatònic. Val a dir, falsament platònic.<br />
<br />
<br />
<br />
El més greu hi és que això. Aquesta campaña ideològica que començà<br />
<br />
allà pel segle XV aplega fins als nostres dies.<br />
<br />
<br />
Val a dir perquè la seua raó d'ésser no hi era artística. Aleshores,<br />
<br />
però. qual va ser la raó de ser del neoclasicisme?<br />
<br />
<br />
<h3 style="text-align: left;">
<a href="http://books.google.com/books?id=tvL7Jg0OnrcC&pg=PA25&lpg=PA25&dq=Carlos+III+y+Herculano&source=bl&ots=omDxYH8Ni_&sig=y09jwFFf1hsKKuIyLahcaYrSEuA&hl=es&sa=X&ei=cONiUZfWEsjWOdnvgJgP&ved=0CC4Q6AEwAA" rel="nofollow" target="_blank"><span style="color: orange;">El descobriment d'Herculano</span></a><span style="color: orange;"> & <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_de_Farnesio" rel="nofollow" target="_blank">Isabel de Farnesio</a>. </span></h3>
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: orange;">Una medici com a cervell de l'Operació Neoclasicisme.</span></h3>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgGuoAyw7lfwESlOQnFeviAY1VhOMu3I09JZiOAx5qKgO22ai7Sb9ldLAGQ6EIw8OJnASbIq1ag2x10K5dl8i9X_3NVeinpeESQkyOkzdkqo5gyQPx__Tdluu-OdJNOael8su9SETZbvTl/s1600/isabel_de_farnesio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgGuoAyw7lfwESlOQnFeviAY1VhOMu3I09JZiOAx5qKgO22ai7Sb9ldLAGQ6EIw8OJnASbIq1ag2x10K5dl8i9X_3NVeinpeESQkyOkzdkqo5gyQPx__Tdluu-OdJNOael8su9SETZbvTl/s320/isabel_de_farnesio.jpg" height="320" mta="true" width="250" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Isabel de Farnesio, per xxxx</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Eixos profonds canvis estètics i morals, en els gustos y els costums que va posar en marxa el neoclasicisme jo dic que començaren en el poderòs i ben moblat cervell de la filla d'una de les famílies més poderoses de l'Europa d'aleshores : Isabel de Farnesio, una medici.<br />
<br />
Els emperadors romans s'hi presentaven com divins - o s'hi convertien en divins al morir -. Els reis posteriorment no hi aspiraven a tant. S'hi conformaben però a ser considerats descendents simplement d'aquells emperadors romans i de tota la seua gloria humana - no pas divina -.<br />
<br />
Per tal de construir aquella iconografia va ser necessari un cervell potent - en el sentit mental - i a la vegada poderòs -materialment parlant -. <br />
<br />
Potent mentalment per ser capaç de posar en marxa tota una iconografia especialment vinculada a una idea - a la idea del poder absolut imperial - i que siguès atractiva. Una moda.<br />
<br />
Poderosa materialment per poder crear el suport material de la idea. <br />
<br />
La seua potència mental s'hi va manifestar especialment en saber calcular el potencial expansiu de la moda que s'estaba descobrint en Pompeia i Ercolano. (continuará)<br />
<br />
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #cc0000;">Ensayo completo en <a href="https://docs.google.com/file/d/0B2CutIp1ibJ7dzJmT0M0TlRuaTQ/edit?usp=sharing">Neoclasicismo.doc</a></span></h4>
<br />
Avui, dilluns 8 d'abril - mes amoròs... - . Homenatge a <a href="http://josecouso.info/" rel="nofollow" target="_blank">Couso</a>, cercador de la veritat de la guerra. <br />
<br />
(1) "<i>El mal gusto es la belleza demasiado deseada</i>" (Marcial Raysse).<br />
(2) El idealismo que inyectó el neoplatonismo en la filosofía de la Contrarreforma podría estar muy bien en el fracaso de la castidad en gran parte del clero católico y sus aficiones pederásticas. Siempre me ha llamado la atención que tantas personas tan cultas y con tan buena formación hayan caído en la trampa de la pederastia. Hoy tengo el convencimiento que es la propia formación eclesiástica recibida la principal responsable del problema.(7.06.2014)</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-62771602939680369802012-10-18T18:37:00.000+01:002013-03-18T23:41:52.329+00:00Demasiadas prisas<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Veo a la gente en los museos con demasiadas prisas. Y estan viendo obras que se contemplaban meses y meses - porque se habían esperado meses y meses -. Construcciones que se prolongaron trescientos años las vemos en un cuarto de hora.<br />
<br />
Parar el tiempo, nuestro tiempo y sobre todo el ritmo y la velocidad a que pasan por delante de nuestros ojos las imágenes para poder mirar con alguna garantía de éxito la obra renacentista. La meditación como propedéutica; La contemplación relajada y desinteresada como práctica. Una epoca donde el tiempo caminaba muy espacio. Y esas pinturas eran las pantallas del televisor- en color – y las tabletas de nuestros días.</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-78500267084240164722012-10-18T08:34:00.000+01:002013-11-30T22:32:14.211+00:00¿Prisioneros o esclavos?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
¿En qué quedamos? al fin y al cabo es lo mismo. Y ahora vais a ver porqué. Porque sí, eso. Exactamente, eso. Quieren ser libres, esclavos o prisioneros. Pero ¿de qué? Ahora lo explico.<br />
<style type="text/css">td p { margin-bottom: 0cm; }p { margin-bottom: 0.21cm; }</style>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table border="1" cellpadding="3" cellspacing="0">
<colgroup><col width="128"></col>
<col width="128"></col>
</colgroup><tbody>
<tr valign="TOP">
<td width="50%"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/58/Michelangelo-The_Rebellious_Slave2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/58/Michelangelo-The_Rebellious_Slave2.jpg" width="286" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esclavo rebelde, El Louvre.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br /></td>
<td width="50%"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg" width="254" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esclavo muriente, El Louvre.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br /></td>
</tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Rianse Vdes de la cursilada de nombre de estos esclavos - ¿esclavos? -.</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
“Michelangelo
se asustó delante de lo que iba tomando forma delante de sus
ojos y pensó que el camino de la perfección no podia
ser recorido por un hombre sólo. Dejó para a historia
intencionadamente la consumación de <strong><em>Il Prigioni</em></strong> porque lo que
estaba creando lo destruía a él absolutamente : <span style="color: #cc0000;">estaba
dando forma humana al concepto de lo femenino</span>. <br />
<br />
Ese concepto que dió
lugar al mito de la Virgen María y las demás vírgenes
mediterràneas antiguas. Ese mito que metió a miles de personas en
conventos a principios del siglo X buscando una vida aislada. Pero no
por aislarse sino porque algunos : los fundadores tuvieron conciencia
de que el descubrimiento de la auténtica felicidad pasaba por la
comprensión – más que el descubrimiento – de lo
femenino, de eso que nosotros podemos entender como la cualidad de
lo femenino, la femineidad.<br />
<br />
Y aislarse para buscar la castidad pero
no como un fin en sí misma sino para descubrir el auténtico
placer del sexo que proporciona la comprenión de la
femenidad, de lo femenino. Es posible que ni los propios fundadores
fueran conscientes de este hecho. Las normas de abstinencia de la
sexualidad eran muy estrictas ciertamente. Pero no sé si los
fundadores eran concientes de que ese camino de abstinencia de la
castidad les ponía con turbo en el camino de otra sexualidad
mil veces más potente
y satisfactoria. Que yo llamo a falta de otro nombre mejor la
sexualidad dentro de la comprensión del femenino.<br />
<br />
<b><i>Il Prigioni</i></b> se estan
liberado de la masculinidad. Se estan liberando de todos los
conceptos relacionados con la posesión, la violencia, el
poder.<br />
<br />
No es por casualidad que el concepto de
lo masculino, de la masculinidad ha permanecido fiel a sus raíces
a través de la historia. Más adelante demostraré
que en lo masculino original se alojaba la esencia del femenino - el
tercer sexo en Paquistán, India... - . Pero por ahora no vamos
a complicar más las cosas.<br />
<br />
Lo masculino conserva aproximadamente
su sentido original percisamente por su contundencia, por su
tosquedad, diríamos por su primitivismo.<br />
<br />
Mientras que el concepto que yo reclamo
ahora como clave para la felicidad ha sufrido un grave deterioro a lo
largo de la historia debido precisamente a su fragildad, a su
sutileza, a su facilidad de adaptación y finalmente a su
receptividad como esencia de lo femenino.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Lo <span style="color: #cc0000;"><strong><span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">«</span>femenino
original<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">»</span></strong></span> – para
diferenciarlo de lo que actualmente entendemos como tal - no resulta
compatible con la vida humana tal como ha ida evolucionando a lo
largo de la historia. Quizá por eso algunos y algunas se
aislaron en grandes comunidades a principios del segundo milenio.
Seguidores del culto a la castidad. Adoradores del culto a la Virgen.
Cultivadoras del amor de Dios. Consciente o inconscientemenmte
percibían que algo se acababa. Que empezaba algo nuevo. Era el
tiempo de los trobadores. Del amor cortés. De la pureza y
radicalidad de los cátaros.<br />
<br />
Este ensayo enlaza con el publicado también en referencia a<a href="http://xiscobernal.blogspot.fr/2012/05/leonardo-mes-enlla-de-la-masculinitat.html" rel="nofollow" target="_blank"> Michelangelo y la Saint Anne</a>.<br />
<br />
Y se completará con interpretación del sacrificio de Cristo como símbolo del sacrificio necesario de la masculinidad para llegar a la felicidad en la comprensión del <strong><span style="color: #cc0000;"><span style="font-family: DejaVu Sans;">«</span>femenino original<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">»</span></span></strong> .<br />
<br />
Una interpretación, que como se ve destruye toda la moral cristiana del dolor, basándose en el Sacrificio y Resurección de Cristo y en la propia teología de la Padres de la Iglesia.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.regmurcia.com/servlet/integra.servlets.Imagenes?METHOD=VERIMAGEN_51262&nombre=[Murcia_Bellas_Artes]_Crucifixion._Bartolome_Esteban_Murillo_res_720.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://www.regmurcia.com/servlet/integra.servlets.Imagenes?METHOD=VERIMAGEN_51262&nombre=[Murcia_Bellas_Artes]_Crucifixion._Bartolome_Esteban_Murillo_res_720.jpg" width="232" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/obras/10619.htm" rel="nofollow" target="_blank">Cristo crucificado</a>, !675, Murillo, Museo del Prado.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Hoy, 30.11.2013, he descubierto que John Huston es algo más que un buen director de pelis de vaqueros.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/I1CP5Lz2iHE" width="560"></iframe><br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
La música vuelve la espalda a lo masculino. Vuelve a lo femenino. No hay duda.</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-18780115834922303382012-10-16T15:59:00.000+01:002012-10-16T15:59:12.742+01:00Rafaello Sanzio y Michelangello<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Estudios sobre la saint anne.</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-24820156775651322502012-10-16T15:49:00.000+01:002012-10-16T16:29:05.235+01:00Rafaello Sanzio y Leonardo da Vinci.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Y de esta expo El Pardo-El Louvre, nace una nueva relación para mí desconocida, al menos con la intensidad que ahora me aparece. Me refiero a la relación entre Rafael y Leonardo. Vamos a concretar este estudio con el de mito de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Leda_and_the_Swan" rel="nofollow" target="_blank">Leda y el Cisne</a> que ambos dibujaron cada uno a su manera.El tema erótico del apintura nos mostrará sn duda aspectos muy interesantes de la visión del mundo de estos dos gtandes del triunvirato - lo siento, pero me ha gustado la expresión de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Oliver_Everett" rel="nofollow" target="_blank">Oliver Everett</a> -.<br />
<br />
<i>"Althougth Raphael could have seen Leonardo's design for the Leda during the time ther were both in Rome, from late 1513 to late 1516 (1)". </i>Clayton habla de la diferencia de rayado en la copia de Leda tan diferente del rayado habitual en Rafael. En Leda el rallado sigue los contornos de la musculatura al estilo obsesivamente anatómico del maestro, que en el texto se llama "bracelet modelling"<br />
<br />
Los obras terminadas<b> perdidas en su mayoría - </b>¿efecto Savaranola? -<b> </b> : las Ledas de Michelangelo, la de Leonardo, etc. <br />
<br />
No importa demasiado porque nos vamos a centrar en los dibujos -mucho más explicativos y libres en su creación -.<br />
<br />
Contradictoriamente empiezo mostrando una copia - y me aguanto mi odio a las copias por lo maravillosa que es esta, que me hace anotar el nombre su autor para más adelante <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Cesare_da_Sesto" rel="nofollow" target="_blank">Cesare Sesto</a>, y me confirma con el descubrimiento también de de Lelio Orsi que exhibe muy estudiosa mi compañera de mesa, la idea inicial de que la Italia Renacentista era un vergel, un mar de artistas y humanistas a los que la sombra - interesada? del <span style="color: red; font-size: large;">triunvurato</span> hace desaparecer y ante la cual yo me inclino como hice delante del Cristo de Giotto en Florencia -.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLbkB-Dys73pEprcgPjdglppWYGo-cDK6lkAwDt0BVOeccsKM8TiX9MqqaXxMooSWBPFRMKPEiZQkpaa5iCjlrgO2cSuEsiDhyzFJ8b7PMgjlMm3ij5Hv5oP5YOU42onMDEPL6clG1qBJZ/s1600/Leda_and_the_Swan_1505-1510.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLbkB-Dys73pEprcgPjdglppWYGo-cDK6lkAwDt0BVOeccsKM8TiX9MqqaXxMooSWBPFRMKPEiZQkpaa5iCjlrgO2cSuEsiDhyzFJ8b7PMgjlMm3ij5Hv5oP5YOU42onMDEPL6clG1qBJZ/s1600/Leda_and_the_Swan_1505-1510.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Leda and the Swan</i>, by <a class="mw-redirect" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Cesare_Sesto" title="Cesare Sesto">Cesare Sesto</a> after a lost original by <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo</a>, 1515-1520, Oil on canvas, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Wilton_House" title="Wilton House">Wilton House</a>, England. </td></tr>
</tbody></table>
<br />
Yo creo que vale la pena acercarse a <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Wilton_House" title="Wilton House">Wilton House</a>, aunque fuera sólo por esta pintura.<br />
<br />
Copy after Leonardo a Vinci, Leda red chalk, Louvre. <br />
<br />
También analizaremos otro tema común a Michelangelo Y Rafael : La sainte Anne. Y así los tenemos a los tres enlazados con temas comunes dos a dos.<br />
<br />
Subir los dibujos de Leonardo y Rafa (Leda and the Swan, ca 1507,</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-91243541333427253842012-10-16T10:51:00.000+01:002012-10-16T10:51:35.472+01:00Giulio Romano me lleva a Mántua.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
No quiero perder la posibilidad de emocionarme cuando veo desfilar por delante de mi un texto de Bernini. Un texto de los grandes, no de bolsillo precisamente. De esos de Rizzolli, Taschen, Carrogio, etc. etc. Y que va a parar a un puesto delante de mi en la Bibliothèque National de France que ya está abarrotado de otros textos de arte. Y esa posibilidad me la da desear mucho y tener poco. Entusiasmarme - hacer alma en griego -. <br />
<br />
Pero hoy vamos ha hablar de un descubrimiento que como siemrpe resumo para ir al grano : Mántua entre la pintura flamenca y los renacentistas florentinos, un mix importante para explicar el Renacimiento Italiano.<br />
<br />
Hasta ahora los que más contaban eran los Medici - ¡cuando hay de los Medici en Paris! - . Ahora tengo otra familia entregada al arte con una devoción - y una espiritualidad - que intuía viendo los retratos de Isabella d'Este. <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Retrato_de_Isabel_de_Este" rel="nofollow" target="_blank">Criatura divina dibujada </a>por una mano divina. ¡Qué relación tendrían ambos! Yo creo que Leonardo se enamaró de Isabella -. Cecilia Gallerani expresaba a Isabel su opinión de que Leonardo era mejor retratista que <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Bellini" title="Giovanni Bellini">Giovanni Bellini</a>.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj54XYP_UkssXnj2B2t1mUZg2f1cmyApM-qI0C-URLvAYb5YwTRsZvrqmR_gpajsKq6cs0aLxNy2_sKjokFbW0KUDhXxt8Xpblqculx5buCwRGSfl-2mKuRSzRl4XV_1N4MvIuQyxj5C-VH/s1600/Isabella_d'este.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj54XYP_UkssXnj2B2t1mUZg2f1cmyApM-qI0C-URLvAYb5YwTRsZvrqmR_gpajsKq6cs0aLxNy2_sKjokFbW0KUDhXxt8Xpblqculx5buCwRGSfl-2mKuRSzRl4XV_1N4MvIuQyxj5C-VH/s1600/Isabella_d'este.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Isabella d'Este, 1500, por Leonardo da Vinci.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-86802154621316008592012-10-05T11:05:00.000+01:002012-10-07T18:54:03.443+01:00El primer Rafael.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.21cm; }</style>
<br />
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="background-color: white; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">Es
importante saber de donde partió Rafael a la hora de analizar
su punto de llegada. La <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Rinascimento_umbro" rel="nofollow" target="_blank">Escuela de Umbría</a>, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Pietro_Perugino" rel="nofollow" target="_blank">Perugino</a>,
<a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Pinturicchio" rel="nofollow" target="_blank">Pinturicchio </a>son sus puntos de partida. Un poco más allá al principio y al final del Renacimiento : Florencia, que entonces era la Bottega de <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Verrocchio" rel="nofollow" target="_blank">Verocchio</a> (Nota1).</span></span></div>
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgISyy-RnlntYTpzXGmenC2UD9DhYr4wmmYA8UEi7ECc1s5WE0TZcIME-Oy7W1Wn4vZV93ACjhw2nYlccpAzP-KSUVx0BzZkt_jb80dZXDe3ymVnEESyJh7FVGgKnpDZdf1-fs7C08_LLYl/s1600/Pinturicchio_Virgen_con_ni%C3%B1o_Ashmolean_Museum.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgISyy-RnlntYTpzXGmenC2UD9DhYr4wmmYA8UEi7ECc1s5WE0TZcIME-Oy7W1Wn4vZV93ACjhw2nYlccpAzP-KSUVx0BzZkt_jb80dZXDe3ymVnEESyJh7FVGgKnpDZdf1-fs7C08_LLYl/s1600/Pinturicchio_Virgen_con_ni%C3%B1o_Ashmolean_Museum.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><small class="credit">The Virgin and Child, 15th century (oil on panel),
Pinturicchio (Bernardino di Biagio) (c.1454-1513) / Ashmolean Museum,
University of Oxford, UK.</small></td></tr>
</tbody></table>
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="background-color: white; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">No digamos sandeces
delante de <i>La Transfomación</i> porque Rafael sólo vivió
37 años y en ese tiempo adelantó la Historia del Arte
como no había sido capaz de hacerlo casi nunca.</span></span></div>
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzyXFRTN9EevPrTYoeAxbyiIzIGVQI0RKfMrvyvQ-zbw0O1LRmLQWn4ebIKGVDlCqFIYKIp91hWxWsI8U3YmtIMGKDfUFF8EUWoaQoCSGU0ZRuZ_sSgvUwOwTLIaVd6bqg4_EZhRbj60QW/s1600/Raffaello,_pala_baglioni,_deposizione.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzyXFRTN9EevPrTYoeAxbyiIzIGVQI0RKfMrvyvQ-zbw0O1LRmLQWn4ebIKGVDlCqFIYKIp91hWxWsI8U3YmtIMGKDfUFF8EUWoaQoCSGU0ZRuZ_sSgvUwOwTLIaVd6bqg4_EZhRbj60QW/s1600/Raffaello,_pala_baglioni,_deposizione.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Deposizione_Borghese#Descrizione_e_stile" rel="nofollow" target="_blank">Descendimiento Borghese<span id="goog_1048551208"></span></a>, 1507, Rafael, Galería Borghese, Roma.<span id="goog_1048551209" style="background-color: white;"></span></td></tr>
</tbody></table>
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="background-color: white; margin-bottom: 0cm;">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.21cm; }</style>
</div>
<div lang="es-ES" style="background-color: white; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"><span style="font-size: small;">La
indefinición es la nota dominante cuando se habla de los
orígenes de Rafael. No es nada fácil para nuestra
ideología hablar de misticismo y algunos prefieren hablar de
'blandura'. Pero la escuela de Umbría parece caracterizarse no
por la intelectualidad florentina (Nota2) sino por la espiritualidad
'cristiana' – la entrecomillo porque no tengo clara la procedencia
y la cualificación de cristiana me parece muy simple - . La
podría llamar espiritualidad bizantina o copta probablemente
con mayor acierto. O simplemente espiritualidad naturalista
franciscana si hubiera tenido la paciencia de leerme los escritos
franciscanos de San Buenaventura. </span></span></span></div>
<div lang="es-ES" style="background-color: white; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="es-ES" style="background-color: white; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"><span style="font-size: small;">Un consejo: mirar las pinturas de
Perugino y Pinturicchio, simplemente. Después las de Fra
Angélico. Todavía no se había creado la Escuela
Neoplatónica en los jardines mediceos. Aquello era otra cosa.
Pero hacerme caso : mirar las pinturas, detenidamente. Aquí hay una muestra:</span></span></span></div>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYj0oVC4vvmNTDs5thJVTjbDKAnOd5G-GvjOVZ0qp2CiKIQeI03nXcjixcVOKPgBO9nhie9HK2nLPfAT3AN1eAb8vod9w6seVVmjo1BdAPTQmfJO9Lyd_z_fiC-S7BX3HVErvBBQ4rQLhQ/s1600/Perugino.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYj0oVC4vvmNTDs5thJVTjbDKAnOd5G-GvjOVZ0qp2CiKIQeI03nXcjixcVOKPgBO9nhie9HK2nLPfAT3AN1eAb8vod9w6seVVmjo1BdAPTQmfJO9Lyd_z_fiC-S7BX3HVErvBBQ4rQLhQ/s1600/Perugino.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Compianto_sul_Cristo_morto_%28Perugino%29" rel="nofollow" target="_blank">Descendimiento</a>, 1495, Pietro Perugino, Galería Palatina, Florencia.</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></div>
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span><br />
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="background-color: white; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="LEFT" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="background-color: white;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">No
se puede entender el último Rafael sin conocer el primero y
ese creo que ha sido el pecado capital de esta expo en El Prado : dar
por sentado que la gente conoce al primer Rafael, pero no es así.</span></span></div>
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
<div style="background-color: white;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">Notas.-</span></span></div>
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
<div style="background-color: white;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">Nota1.-</span></span></div>
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
<div style="background-color: white;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">"</span></span>Alla sua bottega si formarono allievi come <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, <a class="mw-redirect" href="http://it.wikipedia.org/wiki/Botticelli" title="Botticelli">Botticelli</a>, <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Perugino" title="Perugino">Perugino</a>, <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Domenico_Ghirlandaio" title="Domenico Ghirlandaio">Domenico Ghirlandaio</a>, <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Francesco_Botticini" title="Francesco Botticini">Francesco Botticini</a>, <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Francesco_di_Simone_Ferrucci" title="Francesco di Simone Ferrucci">Francesco di Simone Ferrucci</a>, <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_di_Credi" title="Lorenzo di Credi">Lorenzo di Credi</a>, <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Luca_Signorelli" title="Luca Signorelli">Luca Signorelli</a>, <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Bartolomeo_della_Gatta" title="Bartolomeo della Gatta">Bartolomeo della Gatta</a>.</div>
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
<div style="background-color: white;">
Rivestì un ruolo importante nella tendenza a misurarsi con diverse
tecniche artistiche, manifestatasi nella Firenze di fine Quattrocento, e
infatti la sua bottega divenne polivalente, con opere di pittura,
scultura, oreficeria e decorazione, così da poter far fronte
all'insistente domanda proveniente da tutta l'Italia di prodotti
fiorentini."(<a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Verrocchio" rel="nofollow" target="_blank">Wikipedia</a>).</div>
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
<div style="background-color: white;">
Muy buen maestro Verrocchio pues todos le superaron.</div>
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
<div style="background-color: white;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: small;">Nota2.-</span></span></div>
<div style="background-color: white;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; color: black;"><span style="font-size: small;">"</span></span><span style="background-color: white;">Secondo lo storico francese </span><a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A9_Chastel" style="background-color: white;" title="André Chastel">André Chastel</a><span style="background-color: white;">,
il Rinascimento urbinate, detto "matematico", fu una delle tre
componenti fondamentali del Rinascimento delle origini, assieme a </span><a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Rinascimento_fiorentino" style="background-color: white;" title="Rinascimento fiorentino">quello fiorentino</a><span style="background-color: white;">, "filologico e filosofico", e </span><a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Rinascimento_padovano" style="background-color: white;" title="Rinascimento padovano">quello padovano</a><span style="background-color: white;">, "epigrafico ed archeologico". Dei tre era quello "più strettamente connesso alle arti"</span><sup class="reference" id="cite_ref-1" style="background-color: white;"><a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Rinascimento_urbinate#cite_note-1">[2]</a></sup><span style="background-color: white;">." (</span><a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Rinascimento_urbinate" rel="nofollow" style="background-color: white;" target="_blank">Wikipedia</a><span style="background-color: white;">)</span><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"> </span></span></div>
</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-76287443833685632032012-09-11T16:55:00.000+01:002012-09-11T16:55:33.166+01:00Andrea Commodi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcaHUmsCk-8WZvqB3ssdMDBucFFsqXzluVEAtz4bl2eafP5tCR-8HbAcNCHIxGf3LfLmGlhcMpKsnjEgC7Sj0i9hixlem9j63RdxuRaBbWL9YHUxEWOKs2djuim6BnvgstDjbqhAdPA5gU/s1600/17764FAnonimi-225x300.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcaHUmsCk-8WZvqB3ssdMDBucFFsqXzluVEAtz4bl2eafP5tCR-8HbAcNCHIxGf3LfLmGlhcMpKsnjEgC7Sj0i9hixlem9j63RdxuRaBbWL9YHUxEWOKs2djuim6BnvgstDjbqhAdPA5gU/s1600/17764FAnonimi-225x300.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Estudio de perfil femenino, Andrea Commodi</td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEWSEQ0tdY8kpqVpe-g5H1WbQopvHyek_0UH4lirwaXO8jGwYAOuhHreUjjcNsrQCfY69QkNhObEPGyV1PatNoi2rC9jhxNy5d0F6GRjmaDFQlmwspddq1lZvJgIXKFFHiJE_PukBOIUal/s1600/18417FCommodi-225x300.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<br />
<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Andrea_Commodi" rel="nofollow" target="_blank">Andrea Commodi</a>, amigo de Michelangelo El Joven, copista y entusiasta de Michelangelo nos aporta una visión posterior pero muy interesante desde el punto de vista de la evolución del Renacimiento Italiano.<br />
<br />
"<i>Ma l’importanza della mostra va oltre
la ricostruzione del rapporto a distanza tra Andrea Commodi e
Michelangelo. Il Commodi, infatti, è un artista che merita più
attenzione di quella che finora gli è stata riservata. Nel
contesto dei pittori fiorentini suoi coetanei e compagni, e rispetto
ai suoi maestri Alessandro Allori e Santi di Tito, egli dimostra da
subito – in particolare per quanto riguarda i suoi cimenti grafici
– un’indole sperimentale e indagatrice, potentemente
anticonformista.</i>
“(Expo en <a href="http://www.casabuonarroti.it/it/2012/02/10/andrea-commodi-dallattrazione-per-michelangelo-allansia-del-nuovo/" rel="nofollow" target="_blank">Casa Buonarroti</a>)
</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-16071835028790284132012-08-27T11:01:00.000+01:002012-10-25T13:19:33.316+01:00El Último Rafael, Museo de El Prado.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.21cm; }</style>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<div style="text-align: left;">
<img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFfI49QkZpmuwd2R8f2YYxmBvCMxKSX5wAr2vbo_78bHoQ1lLoDh6bxwA4bU9qpbIDNzTWLwY91gOu4jM1BdwqCM3U33mVP35kJKdDAevCD-qwOyMCRgWmJqRenhjmg_bq0ozjSq2AAnTL/s1600/9780521551335i.jpg" /> </div>
<div style="text-align: left;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/52791607/Drawings-Michelangelo" rel="nofollow" target="_blank">The Drawings of Michelangelo and his Followers in the Ashmolean Mu (descarga gratuita) seum</a><img alt="" border="0" height="1" src="http://www.assoc-amazon.co.uk/e/ir?t=xiscberngall-21&l=as2&o=2&a=0521551331" style="border: medium none ! important; margin: 0px ! important;" width="1" />
</div>
<br />
Siempre he pensado que las vidas de los
artistas son mucho más interesantes que sus obras. Algunos
marchantes, a pesar de ellos mismos, resultan seducidos primero por
la personalidad del propio artista. A mí me sedujo <a href="http://www.raffael-projekt.com/dussler/index.html" rel="nofollow" target="_blank">Raffaello</a>
primero que su obra. Siempre soñé tener en mi hombro su
mano maestra. La que reposó en el hombro de Giulio Romano.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1JkleaIUV6_ij8nyIhWVIZc2YaEPVx_Is5ebNWHjmqupl7yJTqZn6aqXFKswQTgKgxW9k6IX26cxbVaRF3XqbFdi6VlbCaJ9luCmY6qwro3DlUe6kGUsACLwzuM-sxzXtfoVtRxjEzNtj/s1600/Rafael+Y+Giuliol.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1JkleaIUV6_ij8nyIhWVIZc2YaEPVx_Is5ebNWHjmqupl7yJTqZn6aqXFKswQTgKgxW9k6IX26cxbVaRF3XqbFdi6VlbCaJ9luCmY6qwro3DlUe6kGUsACLwzuM-sxzXtfoVtRxjEzNtj/s1600/Rafael+Y+Giuliol.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">
<dl>
<dt><i>Autorretrato con Giulio Romano/Autorretrato con un amigo, </i>Rafael, Óleo sobre lienzo, 99 x 83 cm,1519 - 1520,París, Musée du Louvre. Département des peintures. </dt>
</dl>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Raffaello Sanzio dicen que murió
de amor en los brazos de Margarrithe Leti. Y yo me lo creo. Más
aún ahora después de ver la expo “<a href="http://www.museodelprado.es/exposiciones/info/en-el-museo/el-ultimo-rafael/" rel="nofollow" target="_blank">El último Rafael</a>” en la que he descubierto que no sólo él sino
su inseparable Giulio Romano pinta sus Madonas inspirándose en
Margarithe. ¡Afortunada mujer tan bien e intensamente amada!</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Impresionante Baltasar de Castiglione.
Muy bien escogida la pintura-pradigma del retrato que conforma el
cartel de la exposición.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Realmente impresionante. Sobre haberlo
visto tantas veces en carteles en la calles de Madrid, en el museo,
en el Metro. Incluso después de haberlo pintado. Descubres
algo que no habías visto todavía. Descubres más
arte. Se te humedecen los ojos con él, como para limpiarlos de
esa pátina de mediocridad que sin querer el tiempo va poniendo
encima de nuestras retinas.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Un arte que voy a llamar <span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">«</span>más
allà de la realidad<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">».
Porque ni realista ni naturalista lo definen. Me recuerda el arte de
las primeras pinturas rupestres de El Castillo, de Covalanas, que a
falta de palabras y conceptos mejores denominamos también
naturalistas. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixJcvafLlApzZzUKzupcIj8-hiai-7i9B4dQHvRGJogvYMvuOKORC4KHBIpu5Mq_b-rvMH7tpm52u_BcbsSWhDfgc2mS1KSULrUvh2dk_tpPe5fIgCPqydw_Avq8vAgkUjl8r_6t_wAhBS/s1600/Baldassare-Castiglione.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="529" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixJcvafLlApzZzUKzupcIj8-hiai-7i9B4dQHvRGJogvYMvuOKORC4KHBIpu5Mq_b-rvMH7tpm52u_BcbsSWhDfgc2mS1KSULrUvh2dk_tpPe5fIgCPqydw_Avq8vAgkUjl8r_6t_wAhBS/s640/Baldassare-Castiglione.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Retrato de Baldassare Castiglione</i>, Rafael. Óleo sobre tabla, 82
x 67 cm. París, Musée du Louvre, Département des Peintures © 2007 Musée
du Louvre / Angèle Dequier</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Y
el <i>'cabrón'</i> – perdón por la cariñosa
expresión - del comisario me pone juntas. Una al lado de la
otra, a Baltasar castiglione y la pintura de Rafael y Giulio Romano.
Otra de las más interesantes y emocionantes del último
Rafael. Una al lado de la otra. Y mas aún. Me las pone al
final de la expo. Cuando ya piensas que lo has visto todo. Con toda
la mala idea. De poner estas obras al principio todo lo demás
hubiera quedado oscurecido. ¿Maestro, porqué guardas
el mejor vino para el final? (Episodio de las Bodas de Canaán,
Evangelios). Era emocionante ver ayer domingo, 16.09.2012, el numeroso grupo de personas que como yo mismo, vinimos expresamente para despedirnos del maestro y realizar nuestro último homenaje a una obra Baldassare Castiglione que puede colocarse sin ningun compeljo, al lado de La Gioconda. Y a ese homenaje añado este dibujo atribuído a Leonardo, pero en el que el parecido con la obra maestra de Rafael es asombroso. </span><br />
<br />
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Dejo a los investigadores el camino abierto de la duda. El autoretrato ¿podría ser también de Baldassare Castiglione y hecho por Raffaello Sanzio? Yo creo que vale la pena estudiar la hipótesis.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuEvg5ItpH-sbyGjj_C0e61KMJjz1TxRSP1TQb9Hj45pVwSxksvJj8XTugO8aBfVvmEXaLA5vI4CI_qSyq-CceSKwiVRzSI5A-P0coJI7Sl84BshKZP2Odkr0XkvR5zRkX5qXx2Kne_RS/s1600/Leonardo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjuEvg5ItpH-sbyGjj_C0e61KMJjz1TxRSP1TQb9Hj45pVwSxksvJj8XTugO8aBfVvmEXaLA5vI4CI_qSyq-CceSKwiVRzSI5A-P0coJI7Sl84BshKZP2Odkr0XkvR5zRkX5qXx2Kne_RS/s1600/Leonardo.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autoretrato, Leonardo (atribución), Louvre, Paris.</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Y más hoy - 18.09.2012 - después de descubrir en<a href="http://www.liveauctioneers.com/" rel="nofollow" target="_blank">www.liveauctioneers.com</a> esta <a href="http://www.liveauctioneers.com/item/11088532_the-drawings-of-the-florentine-painters-amplified" rel="nofollow" target="_blank">página</a> del texto de Berenson, <a href="http://www.amazon.co.uk/gp/product/0226043576/ref=as_li_qf_sp_asin_tl?ie=UTF8&camp=1634&creative=6738&creativeASIN=0226043576&linkCode=as2&tag=xiscberngall-21">Drawings of the Florentine Painters</a><img alt="" border="0" height="1" src="http://www.assoc-amazon.co.uk/e/ir?t=xiscberngall-21&l=as2&o=2&a=0226043576" style="border: medium none ! important; margin: 0px ! important;" width="1" />, en la que el especialista en Michelangello adscribe el dibujo al propio Michelangello. </span><br />
<br />
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Esto, sin duda muestra las dificultades de adscripción y refuerza mi hipótesis y la fuerza de la duda. Joannides en su texto discute la poblemática adscripción. Encontrándome ya de lleno y plenamente confirmado en el centro de una interesantísima discusión sobre un dibujo y pintura fascinantes. Joannides parece dar la razón a Poncey en la adscripción de dibujo y pintura a Bandinelli.</span><br />
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhn-YIR1aaRy7LQacZ0QXg9Vfl-_a9TpCi-hVJkPxnaqjgS9wuT1YnDuFM2b3K4l7CRUx-0WPd5rwhLZyZACDEyt1QEttVkstSbViWdBx4UOP9A7l1iBVvQPfbU2Vny_HmB-zDK_ozeNsF/s1600/Leonardo_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhn-YIR1aaRy7LQacZ0QXg9Vfl-_a9TpCi-hVJkPxnaqjgS9wuT1YnDuFM2b3K4l7CRUx-0WPd5rwhLZyZACDEyt1QEttVkstSbViWdBx4UOP9A7l1iBVvQPfbU2Vny_HmB-zDK_ozeNsF/s1600/Leonardo_2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">BERENSON, Bernard.<a href="http://www.amazon.co.uk/gp/product/0226043576/ref=as_li_qf_sp_asin_tl?ie=UTF8&camp=1634&creative=6738&creativeASIN=0226043576&linkCode=as2&tag=xiscberngall-21">Drawings of the Florentine Painters</a><img alt="" border="0" height="1" src="http://www.assoc-amazon.co.uk/e/ir?t=xiscberngall-21&l=as2&o=2&a=0226043576" style="border: medium none ! important; margin: 0px ! important;" width="1" />. Chicago: University of Chicago, 1938. 3 volumes.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Y
los dibujos. Sin embargo, no para el gran público.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Me
he quedado con el dibujo de Giulio Romano, </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNGdSlqK3frF6tCFXGelCGANP7-i17nOtzwJP63J3Z-fHAvbrpklHDgL3UIVsoqxZ3ov3GEcFOyXxsu4SWSYWnImxHPHVH5PFS1p0SDcdjgS00h0Cupx3sXbyJ4-UFoRJbsaxefpNRDAgb/s1600/SAM_0382.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNGdSlqK3frF6tCFXGelCGANP7-i17nOtzwJP63J3Z-fHAvbrpklHDgL3UIVsoqxZ3ov3GEcFOyXxsu4SWSYWnImxHPHVH5PFS1p0SDcdjgS00h0Cupx3sXbyJ4-UFoRJbsaxefpNRDAgb/s1600/SAM_0382.JPG" /></a></div>
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"> “Fragmento de cartón para la Sagrada Familia de
Francisco I”, Bequest of Howard Spensley, 1939. National Gallery of
Victoria, Melbourne.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: CMILNA+Garamond-Italic, serif;"><span style="font-size: x-small;">Fragmento
de un cartón con santa Isabel, san Juanito, el Niño
Jesús y parte de un Ángel</span></span></div>
<div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: CMICOA+Garamond-Bold, serif;"><span style="font-size: x-small;">Giulio
Romano, Láp<span style="font-family: CMIEOG+Garamond, serif;">iz negro y
clarión sobre papel, 70,6 x 52,6 cm,1518, Melbourne, National
Gallery of Victoria. Bequest of Howard Spensley, 1939</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
“<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">The
Virgin and Child with Saint Anne and the Baptist” las Saint_Anne,
en francés y las Sagradas Famílias en español
completan otro aspecto interesante de la expo. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">También
un impresionante por las dimensiones “Lapidación de San
Esteban”. El primer cartón completo que veo en mi vida.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Y
Giulio Romano. Otro descubrimiento impresionante. Qué
diferencia con el otro «seguidor» Penni. Cómo
pinta Giulio Romano las Madonas siempre con la imágen de
Margarita Lethi en la cabeza...</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Y
la “Transformación” – «Transfiguración»
en el lenguaje ortodoxo - . Igualmente impresionante por la escena
tan terrenal” del loco...</span><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSEh-So6jcRJY9nYdCSYl2ZHQT9HSVRM50bXVzfbipHUhDRIkBhyRa6NfIoQxsDj3wVM8miMVBMVpkWMJAsOqL73wbMzMVdfKgX_JRtYic70dY6-aZUlZNgOykfFXrNQ6XGVfdacC7sVav/s1600/Leonardo_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSEh-So6jcRJY9nYdCSYl2ZHQT9HSVRM50bXVzfbipHUhDRIkBhyRa6NfIoQxsDj3wVM8miMVBMVpkWMJAsOqL73wbMzMVdfKgX_JRtYic70dY6-aZUlZNgOykfFXrNQ6XGVfdacC7sVav/s1600/Leonardo_3.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.21cm; }</style>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<style type="text/css">p { margin-bottom: 0.21cm; }</style>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><span lang="es-ES"><span style="font-size: small;"><b>Joannides,
Paul, The drawings of Michelangel and his followers in the Ashmolean
Museum, </b>12/515427 Sala Cervantes, BNE-Madrid.</span></span></span></div>
<span style="color: black;"><span style="font-size: x-small;"></span></span>pág. 376 y 377.</div>
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"> Es curioso comprobar como los dibujos de Bandinelli se confundían con los de Michelangelo. </span><br />
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">"</span><i>Bandinelli's drawings, which have in the past masqueraded as
Michelangelos in connoisseurs' collections, have come into their own in
the later twentieth century</i>" (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Bartolommeo_Bandinelli" rel="nofollow" target="_blank">Wikipedia</a>).<br />
<br />
<span style="font-family: DejaVu Sans, sans-serif;">Yo no me decido a opinar, pero aquí hay algo de Leonardo.</span></div>
</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-51896749393586110492012-08-14T12:05:00.001+01:002012-10-16T11:41:16.621+01:00La vida alegre renacentista : Renacimiento y moral.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Sólo nos queda el recuerdo de los Papas. Un recuerdo de escándalo para nosotros, pero no para los contemporáneos de los Borgia. Todos disfrutaban de una vida alegre sin cortapisas morales. Pero la historia no ha permitido que llegase hasta nosotros ese modelo de sociedad tan lúdico : podría poner en peligro la estructura moral que mantiene nuestra sociedad militarizada o de esclavos, como se prefiera, basada en presupuestos tales como el trabajo dignifica, el amor para toda la vida, etc. etc. - . <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvG-amhC5DFWRvoZjxOH-3d5taQRB2UYWwrLfoYmeby-Y3F_WifuMb2ey4WOmCZzHZHHopjfPmYPVbwhzNA4cD0ynPy9SY45NcdTyBu4v0j4ZyasSJK_kA5AclwjM-TbzkaoETTNShdXEU/s1600/Los+Borgia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" mda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvG-amhC5DFWRvoZjxOH-3d5taQRB2UYWwrLfoYmeby-Y3F_WifuMb2ey4WOmCZzHZHHopjfPmYPVbwhzNA4cD0ynPy9SY45NcdTyBu4v0j4ZyasSJK_kA5AclwjM-TbzkaoETTNShdXEU/s1600/Los+Borgia.jpg" /></a></div>
Es curioso como a través de la Historia de la Iglesia podemos llegar a conclusiones que de otro modo serían muy difíciles a causa de la destrucción del pasado que, de manera sistemática, realizan los gestores de la Cultura Oficial.<br />
<br />
También resulta curioso cómo la Historia oficial entrega a la justicia del tiempo a determinados chivos expiatorios que sólo hacían lo que todo el mundo. Lo especial en este caso es que los chivos expiatorios són los Papas de la Iglesia Romana. Y es curioso ver cómo la Iglesia Romana los entrega sin defensa posible al linchamiento moral de la historia. <br />
<br />
Algunas Congregaciones religiosas conservan - como si fuera de orígen divino -, el privilegio artistocrático del <b>repudio al trabajo</b>, vigente en la Edad Media. Y el casto amor cortés que nació de los excesos misticismos del pueblo cátaro, pudo estar en el orígen del <b>amor a Dios</b> que profesan muchas religiosas y religiosos cuyas órdenes y monasterios se fundaron en la época - siglo X -.<br />
<br />
Sea éste un recuerdo de cómo una sociedad absolutamente perversa y libertina, según nuestros cánones fue la que dió orígen a una cultura - la Renacentista - en la que aún nos movemos y que todavía no ha desarrollado todo su potencial revolucionario. <br />
<br />
No olvidemos que <span style="color: red; font-size: large;">Leonardo da Vinci</span> fue el único - de los grandes - que permaneció fiel a la Revolución Renacentista, quizá por eso murió exiliado en <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Amboise" rel="nofollow" target="_blank">Amboise,</a> Francia. Los otros dos del <span style="color: red; font-size: large;">triunvirato</span> (1)tuvieron que hacer de tripas corazón en Roma.<br />
<br />
(1) Oliver Everett, Librarian of Windsor Castle en Clayton, Martin, 1999, "<i><a href="http://www.amazon.co.uk/gp/product/1858940761/ref=as_li_qf_sp_asin_il_tl?ie=UTF8&camp=1634&creative=6738&creativeASIN=1858940761&linkCode=as2&tag=xiscberngall-21" rel="nofollow" target="_blank">Raphael and his circle, drawings from Windsor Castle</a>,</i> Merrell Holberton Publishers London</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-68897990255879644282012-08-03T12:59:00.000+01:002016-09-29T17:14:34.200+01:00¿Neoplatonismo...? Una reflexión sobre el Renacimiento.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
¿Neoplatonismo? ¿Que es eso del neoplatonismo como reacción del poder y de la Iglesia de Roma a las nuevas ideas del Renacimiento Italiano? Yo creo que es sencillamente una perversión del lenguaje. Una perversión interesada, claro, por parte del poder para deshacer conceptualmente la idea renovadora del Renacimiento. Concretamente la idea materialista dialéctica de Leonardo, que Karl Marx retomó 600 años después.<br />
<br />
Perversión basada en la ignorancia - interesada también - de que Platón fué el filósofo de las ideas y que sin embargo dijo : <span style="font-size: large;">"<span style="color: red;">El conocimiento se pudre en la mente que no lo convierte en acción</span></span><span style="color: red;">"</span><br />
<br />
El desconocimiento de las matemáticas, largamente cultivado, conduce hoy en día a la ignorancia total de los procesos financieros y permite que la sociedad comulgue con ruedas de molino descomunales.<br />
<br />
Cómo podemos entender los frescos de las <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Estancias_de_Rafael" rel="nofollow" target="_blank">estancias de Raffaello Sanzio</a>, como "<em>la quintaesencia de aquello que se ha convenido en llamar renacimiento clásico</em>" ?(1,3).<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdYyl3ijFiwAKWslSKbReJNScSa-ZbI-LeJ-tCqODgem48P0sEP_ULR2eLl7EQ7c_KI-8Kfe8fsgawXYLxNH4UEHV9gLIuuq9t1LVZeAiuqfD9Oz4ZrTD08TlOvP1o2nGIOszXYmEXU4hv/s1600/La_Disputa_del_Sacramento..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" eda="true" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdYyl3ijFiwAKWslSKbReJNScSa-ZbI-LeJ-tCqODgem48P0sEP_ULR2eLl7EQ7c_KI-8Kfe8fsgawXYLxNH4UEHV9gLIuuq9t1LVZeAiuqfD9Oz4ZrTD08TlOvP1o2nGIOszXYmEXU4hv/s400/La_Disputa_del_Sacramento..jpg" width="372" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Disputa del Sacramento,. Museos Vaticanos.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
El poder político y eclesial actuó rápido para deshacer el lema antiguo anunciado por <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Prot%C3%A1goras" rel="nofollow" target="_blank">Protágoras</a> :" El hombre es la medida de todas las cosas".<br />
<br />
Alguien encuentra alguna relación estética entre el anterior fresco de las estancias del segundo piso del Palacio Apostólico en Roma con esto?<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGe3ubxmufUBaNJqNeJ0l-RYBMQOmwnjqpo4BZOo-5-hU_3WpBgZrrexfwaQiPsTXEEv2l5Ugsu2IzNuLuO0yQ7EG2cOnzADa7623rgUSsiglNFBrAhgU31suDiaPF-n4pKb8kv-UtufuV/s1600/th.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" eda="true" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGe3ubxmufUBaNJqNeJ0l-RYBMQOmwnjqpo4BZOo-5-hU_3WpBgZrrexfwaQiPsTXEEv2l5Ugsu2IzNuLuO0yQ7EG2cOnzADa7623rgUSsiglNFBrAhgU31suDiaPF-n4pKb8kv-UtufuV/s400/th.jpg" width="373" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://arte.observatorio.info/2008/02/el-hombre-de-vitrubio-leonardo-da-vinci-h-1492/" rel="nofollow" target="_blank">Hombre de Vitrubio</a>, Galería de la Academia, Venecia.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Pero no aprendemos. Preferimos que llegue otro Karl Marx - y otro Lenin y otra revolución - a recordarnos lo que decía Leonardo. Preferimos <span style="color: red; font-size: large;">los ríos de sangre de nuestros propios hijos</span> al aprendizaje sereno y tranquilo de la ciencia y la historia. <br />
<br />
Bibliografía.<br />
<br />
1.- Salvini, Roberto, 1989, <i>Roma, estancias y logias de Rafael</i>, Atlantis, 75 RAF, Biblio Aluche-Madrid.</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-57085342085857590642012-07-31T11:46:00.001+01:002012-08-14T10:45:09.805+01:00Ernst Ludwig Kichner, loco como Van Gogh<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="font-size: large;">A propósito de Kichner o discurso sobre el arte contemporáneo</span>. <br />
<br />
(<a href="http://es.reuters.com/article/entertainmentNews/idESMAE87605B20120807" rel="nofollow" target="_blank">Homenaje a Robert Hugues, en el día de su fallecimiento</a>)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJBllF8W85CKJo-UttgrYgHIg_RW0fnYB_fWpaUs2FR0IWfs-Yz4T9w0DGD-nya7CbBPhBflhmQeKANvlqDAwSNNL7BTBxyJZ1USeZRMeMPnzRqd5LaxUv2vaS0G758njxY0vXEo2nZ4cr/s1600/Robert+Hughes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" kda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJBllF8W85CKJo-UttgrYgHIg_RW0fnYB_fWpaUs2FR0IWfs-Yz4T9w0DGD-nya7CbBPhBflhmQeKANvlqDAwSNNL7BTBxyJZ1USeZRMeMPnzRqd5LaxUv2vaS0G758njxY0vXEo2nZ4cr/s640/Robert+Hughes.jpg" width="425" /></a></div>
<br />
<br />
Así nos gustan los artistas. Locos. Que pierdan la posibilidad de crear en aras - en el altar de su catarsis personal -. Decadentes no , desgraciados que acaban pegándose un tiro. Al hombre de la calle también se le prefiere borracho y al fin, claro, un poco ido. Ayer hablaba de esto con una encanto de vigilante : es política institucional. No se puede permitir que la vida en calle resulte socialmente aceptable. La calle y los parques se llenarían de gente sin trabajo, de desalojados, de ociosos, de vividores, de juergistas. No se puede permitir que se consolide como un modo de vida alternativo al modo de vida en la casa mirando la televisión. Y - le explicaba - en los comedores sociales, en los alberges sociels los tratan como animales. ¿Para qué? Para que acaben despreciándose, perdiendo la dignidad y el repeto hacia sí mismos y hacia los demás. Pâra que acaben sucios y borrachos y nunca puedan presentar una opción válida. Ellos mismos se encargaran de espantar - con robos y faltas de respeto - a los nuevos postulantes de <strong><span style="font-size: large;">la vida en la calle</span></strong>. <br />
<br />
Todo esto lo digo - así se lo dije a aquella beldad - por experiencia de artista callejero.<br />
<br />
Otros lo dicen mejor, indudablemente : "Vivían del éxito y la desesperación". Apoyados y subvencionados por el Departamento de Estado norteamericano. "<em>Un grito de desesperación se convirtió en una declaración a favor de la democracia</em>." <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/John_Berger" rel="nofollow" target="_blank">John Berger</a> (1,104).<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGXh3cL5X_ojkxsaIXWowco3R-SLaA233X0iPE0i47gggiC-DHKx9YK_p1ti6_g4Twr384nL4Ht5dfs6-yT1RoqzciT9vU2IovOojivorYW9MTCqXA1miD497AOn7VyZolJuaRzOsHdYp/s1600/1973_63.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" eda="true" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEGXh3cL5X_ojkxsaIXWowco3R-SLaA233X0iPE0i47gggiC-DHKx9YK_p1ti6_g4Twr384nL4Ht5dfs6-yT1RoqzciT9vU2IovOojivorYW9MTCqXA1miD497AOn7VyZolJuaRzOsHdYp/s400/1973_63.jpg" width="373" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Prostituta en rojo, de Kichner, Museo Thyssen, Madrid.</td></tr>
</tbody></table>
El espectáculo está bien servido para la masa de bienpensantes alienados - yo no digo que "balan" como <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Mar%C3%ADa_Anson" rel="nofollow" target="_blank">Luis María Ansón</a> : el ignorante nunca "bala" aunque sea fascista como los que iban a la Plaza de Oriente a escuchar al Dictador, pobres ignorantes y muertos de hambre recién salidos de una guerra; el que "bala" mayormente es el "Ortega y Gasset" bienpagado o el "artista de la ceja", <span style="font-size: large;">los juancarlistas.</span>..son los que balan, querido Luis María Ansón : <span style="font-size: large;">tú eres el que bala</span>.<br />
<br />
Ahora sí, para esos que balan, para ellos, los museos confeccionan sus programaciones : pobres desgraciados como Kichner, Hopper, Antonio López...gente que no puede ofrecer la imágen real, alternativa, del arte y de la belleza; "santos" como <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/William_Blake" rel="nofollow" target="_blank">William Blake</a> en Caixafòrum...<br />
<br />
Gente que necesita del arte para sobrevivir en su desgracia - o incluso para ser felices - . O simplemente para vivir bien a costa del arte - esto se paga a la larga - . Pero incapaces de aportar nada dentro de ese vértigo centrípeto absolutamente egocéntrico. <br />
<br />
El arte necesita gente que pueda dar. Gente feliz. En el arte, como en el amor, la necesidad es peligrosa.<br />
<br />
Yo también utilizo el arte para estar bien en algunos momentos : pero no engaño diciendo que "creo". Me creo yo mismo para no hundirme. Pero no aporto. Para crear arte hay que estar creado antes - aunque siempre hay altibajos -.<br />
<br />
Gracias a "El último Rafael". Siempre hay excepciones. Pero yo me quedo con su <span style="font-size: large;">Fornarina</span>. <br />
<br />
Algunos apreciaran cierto totalitarismo entre estas líneas. No se equivocan, porque el arte, la creación artística no es una creación democrática .- igual para todos, como pretende el arte contemporáneo -. <br />
<br />
La demagogia del arte contemporáneo lo afirma, pero es <span style="color: red; font-size: large;">el fin del arte</span> - eso es lo que interesa -. Yo he sido víctima de esa demagogia mucho tiempo - también de la demagogia del 15M - . <br />
<br />
Sólo unos pocos - genios - pueden compaginar el arte con la bohemia. Otros trabajan lo suyo, que también los hay : KANDINSKY, los constructivistas soviéticos, Miró, Dalí...Todo no es demagogia, claro. Pero sí la mayor parte.<br />
<br />
Los que caen en la desesperación del arte son el buen espectáculo para la masa de bienpensantes alienados. Y Michel Jackson, y la otra, y el otro... <br />
<br />
<span style="color: red;"><span style="font-size: large;"><strong>Así, en el redil, estais mejor ¿no os dais cuenta?</strong></span> Fijaros en ellos...</span><br />
<br />
Este es el lema del discurso artístico contemporáneo.<br />
<br />
Bibliografía.- <br />
(nº de orden, página)<br />
<br />
1.- Mayer, Marcos, 2004, <em>John Berger y los modos de mirar</em>, Campo de Ideas S.L. Móstoles, Madrid, <a href="mailto:contactos@alfaomega.es">contactos@alfaomega.es</a>, (7 BER, Biblio Aluche).</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-27549941949424300302012-07-29T20:53:00.003+01:002012-08-15T10:51:08.297+01:00La Fornarina, de Rafaello Sanzio, preñada.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Yo también estuve enamorado de una "fornarina" de El Puig (País Valencià) y lo estoy aún de un "fornarino" hijo de panaderos y poeta de Burjassot, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Andr%C3%A9s_Estell%C3%A9s" rel="nofollow" target="_blank">Vicent Andrés Estellés</a>. <br />
<br />
Pero ahora voy a hablar del descubrimiento que he hecho copiando la obra "La Fornarina" de <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Raffaello_Sanzio" rel="nofollow" target="_blank">Raffaello Sanzio</a>. <br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDL-OdY7fZtUF5XWMLOQ5PiahbW6_L3siOg8eaPtQ6czDIT31z5wHn9ARxvtojbMI2px-Te1LI8rMvr1Zh1_HjD_OQCo1lU9_7lximgoGfVuhelcdwUTJVKhDznxCYgIp5z1bum6eVj4xE/s1600/FORNARINA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" sda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDL-OdY7fZtUF5XWMLOQ5PiahbW6_L3siOg8eaPtQ6czDIT31z5wHn9ARxvtojbMI2px-Te1LI8rMvr1Zh1_HjD_OQCo1lU9_7lximgoGfVuhelcdwUTJVKhDznxCYgIp5z1bum6eVj4xE/s1600/FORNARINA.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Fornarina, Raffaello Sanzio, 1518, Galleria <br />Nazionale d'Arte Antica, Roma</td></tr>
</tbody></table>
He descubierto que, a despecho de las mil sandeces que se han dicho de la pintura de la amante del maestro, creo poder afirmar que este bellísimo retrato está realizado en un momento muy especial para la pareja : su amante espera un hijo de él. Y su mano no cubre un pecho cancerígeno sino que se eleva, delicadamente, - no hay que olvidar que La Fornarina era soltera - para dejar al descubierto un vientre que empieza a crecer preñado y que es el motivo central de la pintura.<br />
<br />
Especialistas - ginecólogos, tocólogos - analizarán a partir de ahora cada pliegue, cada volúmen de este extarordinario retrato para mayor gloria, no mía, sino de Raffaello Sanzio. Lo compararán con el otro retrato de <a href="http://galeriebalzac.blogspot.com.es/2011/02/raphael-and-la-fornarina.html" rel="nofollow" target="_blank">Margherita Luti</a>...<br />
<br />
Me siento feliz copiando al maestro. <br />
<br />
Me siento feliz poniendo mi granito de arena en la Historia del Arte. <br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAXko8w41fO76Y_a4rFmCEcceT2fEHZT9Zfnlv9vEzXzJHgzrYDmiqzWRpC4_JGiUh9kyqqRY1V7sYB9yKMEfl_zj-XlcdsxHnvdrNu4tEZWihEtKh8o_Ak4THKQOQTttuURBpuU2kQ15u/s1600/Madonna_01(detall).JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="247" mda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAXko8w41fO76Y_a4rFmCEcceT2fEHZT9Zfnlv9vEzXzJHgzrYDmiqzWRpC4_JGiUh9kyqqRY1V7sYB9yKMEfl_zj-XlcdsxHnvdrNu4tEZWihEtKh8o_Ak4THKQOQTttuURBpuU2kQ15u/s400/Madonna_01(detall).JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Madona Sistina (detalle), Raffaello Sanzio, 1513-1514, Gemäldegalerie, Dresde.</td></tr>
</tbody></table>
Ahora dejo el trabajo a los investigadores (también discuten acerca de la Madona Sistina : yo no veo a otra que a Margherita Luti). Yo sigo pintando...(aunque mi cuaderno de dibujos - con La Fornarina el último - acabará en algun rastro de vete a saber donde...de tan bien robado que fue, 30-07.2012). <em>No problem</em> mañana empiezo otro...<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf0bTwq2LYMbM97ewFFVmDO-3c5aic0ZI0r7ZQyOJsLN1fF0nutqwFYqjttAdLPW3gN2NQhUwMBzDESe3bFtDb4Y5gDPzn6CNujTQiiGwl-G_waYIASLhph6f1DsfbdHQ4sd6rPx6k5uSO/s1600/Raphael_Madonna_della_seggiola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" mda="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf0bTwq2LYMbM97ewFFVmDO-3c5aic0ZI0r7ZQyOJsLN1fF0nutqwFYqjttAdLPW3gN2NQhUwMBzDESe3bFtDb4Y5gDPzn6CNujTQiiGwl-G_waYIASLhph6f1DsfbdHQ4sd6rPx6k5uSO/s400/Raphael_Madonna_della_seggiola.jpg" width="373" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Madonna della Seggiola, Raffaello Sanzio, 1514, Palacio Pitti, Florencia.<br />
<br />
<div align="left">
<span style="font-size: small;">Dicen las malas lenguas que Raffaello Sanzio murió de placer en los brazos de su Fornarina.</span> <span style="color: red; font-size: large;">Yo me lo creo</span>.</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4564307810658429472.post-1888069892867535392012-07-27T17:04:00.002+01:002012-07-27T17:04:51.825+01:00Luis de Góngora y Argote<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Y debo publicar, aunque no sea a los cuatro vientos que aquí en Madrid tiene un sitio de mucha solera, que la seriedad de burro de Luis de Góngora es un artificio de Velázquez, que como buen pintor, crea una imágen respetable del mayor cachondo del Siglo de Oro. Porque Luis de Góngora y Argote no es el culteranista oscuro que nos han afamado los malos textos de literatura de <span style="font-size: large;">un país de tópicos para vagos como es España</span>.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg89RDDIzDXvwCz_QPTQlATvMUNkE_bKQZTWIXzvXF9Iq7NTNz9Wrs93nG0pF77U3pTOCanm0x7HM1qeByxp5Jv2m-jwNjkcuEfDHY0Z-G70cxyNYrsjOqoR2b2r3Glk8lLOW1MichtMiXi/s1600/Diego+Velazquez.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg89RDDIzDXvwCz_QPTQlATvMUNkE_bKQZTWIXzvXF9Iq7NTNz9Wrs93nG0pF77U3pTOCanm0x7HM1qeByxp5Jv2m-jwNjkcuEfDHY0Z-G70cxyNYrsjOqoR2b2r3Glk8lLOW1MichtMiXi/s400/Diego+Velazquez.jpg" width="381" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Don Luis de Gongora 'con cara de circunstancias', por Velázquez (detalle).</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Pero ¿qué expresión iba a tener un clérigo amonestado por su vida disoluta? Y aún más ¿qué expresión iba tener un clérigo en una época en que las casas de los clérigos servían de casa de citas de mujeres casadas?<br />
<br />
Está claro que la menor concesión a la sonrisa o incluso a la simpatía se podía interpretar como...ya lo imaginamos...<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>¿o no?</b></span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Bibliografía.<br />
Arquetipos velazqueños : la pintura de Velázquez en el grabado de sus contemporáneos, en <i>Velázquez en blanco y negro,</i> 2000, Madrid, Museo del Prado, Madrid.</div>xiscobernalhttp://www.blogger.com/profile/12834903271979974528noreply@blogger.com0