CEACCM BLOG

Rapid?

noreply@blogger.com (Resaka) — Fri, 17 Apr 2009 15:07:00 +0000

Lobotomies a meitat de preu : La distorsió social

noreply@blogger.com (Fusti_CEACCM) — Wed, 25 Mar 2009 12:06:00 +0000

Bones lectors;

He decidit ampliar una mica la meva col·laboració en aquest blog, anar una mica més enllà, i obrir una nova secció, on de tant en tant penjaré escrits que he fet sobre temes variats. La finalitat? Bé, sense ésser del tot clara, podriem dir que és donar un text per reflexionar-hi, opinar o purament entretenir-se als visitants del blog. També vull donar la meva opinió personal sobre temes variats, des del meu modest punt de vista. Espero que ho disfruteu :)

En el primer post, penjo un text que vaig fer fa més d'un any casualment i que es diu La distorsió social. Espero que us agradi.

La distorsió social

Tot plegat vé a ser un pèl ridícul. Em refereixo a l’influència de l’entorn sobre les persones amb esperit crític que no es conformen a pensar com la massa adotzenada, com diaria el mestre Quimi Portet. Per què quan saps de sobres que l’estructura social és una gran imbecilitat, un engranatge acurat i escrupulosament cuidat per aquells que han mogut, mouen i mouran els fils els pocs dies d’existencia que queden a la humanitat en aquest trist planeta que poc a poc va morint-se, et poden arribar a provocar una profunda angoixa foteses tan irrellevants com un exàmen, una pràctica de la universitat o una entrevista de feina. Mirant-ho fredament és ridícul. Com va dir un gran i històric cabró, tot està lligat i ben lligat. I el que em fot més és que no li faltava raó.

El sistema obliga a tothom a seguir-li la beta , en més o menys grau d’implicació. L’etern joc d’ous. La condemna que tots, conscients de la seva existencia o no, duem a sobre les 24 hores del dia. Guiats com un ramat d’ovelles, destruïts cerebralment i intoxicats des de petits, per no qüestionar el sistema que ens envolta i per viure sense molestar a ningú que no li interessi qüestionar cap norma establerta. Això és el que realment hauria de preocupar-nos, ídilicament, a totes les persones amb esperit crític. I la nostra única preocupació dia i nit hauria de ser córrer amunt i avall a les palpentes buscant una sortida que segurament ni existeix. Però realment, per molta lluita popular que hi hagi, la situació no té remei. Els diners manen a les persones. Cent-cinquanta mil innovacions tecnològiques, transports supersònics, tots comunicats per dir i sentir estupideses encara que no volguem, a qualsevol hora i lloc, i curiosament a les ordres d’una colla de paperets minúsculs. Ironies que donem per normals i a les que no qüestionem mai. I ja la òstia, qui té diners i poder, que desgraciadament ha quedat demostrat que no té seny. El millor que podria passar és que demà mateix tota la maleïda humanitat s’extingís sense deixar rastre, deixant respirar una mica el planeta i desitjant que la següent espècie que “evolucioni” a nivells similiars tingui més seny i sapiga fer les coses millor. I ho poso entre cometes per remarcar el meu desacord amb el terme evolució. L’evolució porta a més incultura? L’evolució porta a l’odi, la discriminació eterna, les desigualtats perpetues i a una societat que com una bèstia afamada i carronyera només ronda esperant un tros de carn que li apaivagui la fam eterna de vés-a- saber-què? Si ha de ser així, em nego estèrilment a patir l’evolució. I el millor de tot és que si algú se n’adona una mica de tot l’assumpte és qualificat d’excèntric o directament de tocat del bolet. És graciós. Més que graciós, odiós. És molt millor estar tot el dia mirant la televisió, esperant que un coàgul ens inutilitzi del tot el cervell mentre ens emmerden amb divagacions i ones electromagnètiques que no tenen cap tipus de rellevància, però que hem de considerar importants i imprescindibles perquè la gent ho diu. La gent. Déu meu, com odio la gent. Reflexioneu-hi, si us plau.

Per poc que ens hi parem a pensar el panorama és desolador, i si no formeu part del gran sector social dels estúpids (No més gran en número que el d’estúpids integrals que ja no arribarien a aquestes alçades de text) després de 5 minuts pensant-hi us vindran ganes de plorar. Ara bé, que no hi hagi solució no implica unir-se a la secta de la televisió. Cal tocar-los els collons sempre que es pugui de manera que poguem compaginar les exigències inevitables del sistema per no morir-nos de gana o acabar presos pel seu feixisme implícit ni per la seva policia i dinamitant poc a poc tot aquest immens bidó de merda que és el món actual, tant occidental com oriental. Tant al nord com al sud.

És com qui compra la loteria i no li toca mai: segueix comprant, i viu amb esperança, però sap en el fons del seu esperit que no hi ha res a fer, perquè les probabilitats són més que reduïdes. Comportaments humans, típicament contradictoris. Quan hem passat el punt socialment alarmant?Perquè ningú ens ha avisat? Perquè no ho hem vist? Potser perquè no hem estat mai en un punt no alarmant mundialment? Crec que això és un fet que constata el bloqueig que patim. Patètic, oi?

Concurs Engresca't 2009: Suport als Whyshoes!

noreply@blogger.com (Fusti_CEACCM) — Sun, 15 Mar 2009 09:55:00 +0000

Bon dia a tothom!

En motiu de la participació dels Whyshoes ( Grup de Sant Pol agermanat amb The Nothings, podriem dir que seria el germà gran i bo ) al concurs Engresca't 2009, que consisteix en una espècie de sufragi popular per tal de triar quins grups tocaran a la telecogresca, voldriem demanar-vos des del CEACCM Blog que els donessiu un cop de mà i els votéssiu per internet.

Cliqueu aquí per votar.

Teniu temps fins dimecres vinent i podeu votar un cop per dia. Com més voteu, millor!

Moltíssimes gràcies;

CEACCM Blog

09 - 42 Chronicles : Estanislau Verdet

noreply@blogger.com (Fusti_CEACCM) — Mon, 09 Mar 2009 23:38:00 +0000

Nom del grup: Estanislau Verdet
Gènere: Cançó d'autor.
Data: 23-01-2009
Lloc: Sala La Bombolla (Salt)
Preu: 6€ anticipada / 8€ a guixeta
Acústica i Sonorització: Encertada i bona en general. Projeccions d'imatge i video a temps amb la música durant tot el concert.

Nota global: 8,5

Uns quants amics de la CEACCM vam dirigir-nos a Salt un divendres de Gener armats amb uns carnets del Punt Diari per veure el concert de Pre-Estrena del disc del peculiar cantautor Estanislau Verdet, molt encuriosits per veure que ens oferiria. Un apunt molt positiu que vull fer és que la Bombolla, a part de disposar d'una bona acústica, una barra amb preus molt raonables i futbolí i billar, amén de màquina de tabac , és l'avantatge que suposa pels entusiastes de la música en viu les promocions que fan amb carnets del Punt Diari, que en aquesta ocasió suposava un 2 x 1 en les entrades. Això, a part de fer-los propaganda i de possibilitar que als grups de nova generació els vingui a veure més gent, per al públic suposa una motivació extra per assistir-hi, en els temps que corren. Un 10 per aquestes promocions.

Esperavem, com en altres ocasions en que haviem anat a veure altres grups relativament poc coneguts a la mateixa sala, un petit commité d'afortunats o de desconçertats oients, en tot cas pocs; i no és que la sala estigués al màxim aforament ni molt menys, però l'entrada no era gens despreciable. El concert va començar bastant puntualment i va enganxar-nos des de bon principi. Només de començar, el que va cridar-me l'atenció és que la banda havia aparcat les divertides disfresses que utilitzaven durant l'anterior gira: "Ara volem donar un aspecte de grup seriòs, tot i que no som un grup" va dir l'Estanislau només de començar el show.

Encetaren amb Un finlandès nascut al Congo, i de seguida es van fer notar les hores d'assaig que de ben segur que porta la banda a les esquenes, cuidant fins el mínim detall instrumental, uns coros polidíssims i una posada en escena sense ostentacions i amb una presició digne d'admiració. A partir del segon tema van començar a emetre projeccions de vídeos que acompanyaven els temes amb rigurosa compenetració i que van arrencar sonores rialles del públic, sobretot a la canço Tot (Dedicada a Josep Cuní) o amb el karaoke de la versió del tema Dragostea Din Tei, que aconseguí que tot el públic la pogues cantar amb ells, fent-lo participar i ajudant-lo, encara més, a entrar a l'espiral de l'univers magnífic d'Estanislau. I dic encara més perquè des de feia bastanta estona amb unes bateries inmaculades, els carriollons, les percusions, els teclats i les guitarres recolzades amb un fil de baix solidíssim ja ho havien aconseguit amb la gran majoria del públic. El repertori es va basar, evidentment, en el segon treball del grup barceloní , malgrat que hi va haver espai per temes del primer disc, com Himne, cançó que cada cop sembla que es va tornant en allò que satiritza, els himnes, i no es d'extranyar, perquè és molt divertida i encertada, Yamshes en Escabetx, Ja tinc el teu mail (en versió vals) la particular Beixamel i matò o Ni tu ni jo, amb un final canyero que hi encaixa a la perfecció. I per tancar practicament dues hores de concert, la cançó que dóna nom al nou disc, L'all ho és tot pels anglesos, deixant-nos amb ganes de més.

Els meus companys i jo vem coincidir que Estanislau Verdet guanya quelcom en directe de calor i màgia, i , perquè no dir-ho, de proximitat, perquè facilita molt més entrar al seu entron lletgista. Així que us recomano de veritat que si teniu ocasió d'anar-lo a veure, ho feu. Disfrutareu d'una estona de bona música.

Salut i rock'n roll per a tothom!

PD: Cliqueu a aquest enllaç per veure fotos del concert.

Traduït: U2 - Stuck in a Moment

noreply@blogger.com (Resaka) — Fri, 06 Mar 2009 03:47:00 +0000

Dedicada a una persona molt especial.

Sobre paraules i significats....

noreply@blogger.com (Enric (The Marxist)) — Mon, 16 Feb 2009 12:43:00 +0000

Salut de nou família. Després de moooooolt de temps sense escriure, toca una altra entrada sobre política, que ja toca....

El tema d'avui (així com en properes entrades), serà el del llenguatge que emprem. i direu: i quin collons de relació té el llenguatge amb una crítica política? Doncs molt. Sentim moltes vegades els polítics (o nosaltres mateixos quan parlem d'un tema determinat) parlar d' "ensenyament laic", "racisme", "xarnegos" o altres paraules que es fan servir per designar una cosa quan realment no volen dir el que s'està diguent.

Avui parlarem de dues paraules: Laic (o laïcitat), i racisme. Són dos conceptes molt de moda i que la veritat és que els he sentit en alguns contextos que feien feredat de sentir.

Segons el Diec (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), que és el diccionari de referència per a tots els catalano-parlants (valenciano-parlants també, que tenim la mateixa llengua, no fotem...), les definicions són:

Laic: 1 1 adj. [LC] [RE] Que no és eclesiàstic. Persones laiques.
1 2 m. i f. [RE] Cristià, membre actiu de la comunitat eclesial, que no és ni clergue ni religiós.
2 adj. [PE] [RE] Independent de tota confessió religiosa. Ensenyament laic. Escola laica. Estat laic.

Notis la tercera entrada. Independent de tota confessió religiosa. És a dir, que no hi ha cap confessió que hi tingui membres ensenyant, seguint la segona accepció de l'entrada.

El que ens han fet entendre per laic, doncs, no és el que realment vol dir la paraula, sinó que haurien de fer servir aconfessional (adj. [RE] Que prescindeix de les confessions religioses, que n’és fora. Estat aconfessional.)

El que estan aconseguint amb això, és canviar el significat d'una paraula. Adaptant-la intencionalment o no als plans que tenen. Així doncs, quant en ZP diu que s'està buscant l'ensenyament laic i permet classes de religió per tractat amb el Vaticà, no està dient (cosa rara) cap mentida. I quan en Mariano diu que s'està traient la religió de l'escola, tampoc diu cap mentida.

No ho oblidem: l'ensenyament religiós, és aquell que porten a terme els religiosos, ni laics (mirar més amunt) ni clergues (m. [LC] [RE] [PR] Home que ha rebut ordes sagrats, especialment sacerdot.).

Laïcitat: 1 f. [RE] [PO] [PE] Qualitat de laic.
2 f. [PO] [RE] [PE] Actitud que reconeix la independència de la política i de l’ensenyament respecte de les diverses confessions religioses. La laïcitat de l’Estat.

Altre vegada, la paraula que busquen és aconfessionalitat(f. [RE] Caràcter o qualitat d’aconfessional.), i no laïcitat. Independència no vol dir sense relació. Es pot tenir una política cristiana (o musulmana o budista o el que sigui) en un estat laic, ja que no requereix que es trenqui amb la religió a dins l'estat. només que la religió so s'hi immisqüeixi; però no en un estat aconfessional, ja que en ell (per bé que es reconegui la diversitat religiosa o no), la religió no està permesa dins de les estructures estatals o de govern. La religió no influeix en cap aspecte, no hi pot haver una "política cristiana", ja que això vol dir premiar un tipus de fe per sobre de les altres, o senzillament deixar que la professió religiosa dels polítics influeixi en assumptes d'estat.

L'altra paraula de la qual us volia parlar és racisme. Altre vegada el que els polítics en diuen racisme (o nosaltres mateixos) difereix del que realment vol dir. Segons el Diec:

Racisme: 1 m. [SO] [PO] [AN] Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.
2 m. [LC] [PO] [AN] Actitud o comportament inspirats en aquesta doctrina.

Qui no ha dit o sentit dir davant de l'expressió "El negre aquell dels collons no fot res" o "no hi han moros a la costa" o "aquell grup de moros" o també una estrella del pseudo-racisme, la paraula "xarnego", i tantes altres expressions... Doncs bé, analitzem-ho.

Perquè quant es diu "el negre dels collons" és racisme però quant es diu "l'americà dels collons" no ho és? No s'implica en l'expressió que el negre o l'americà siguin inferiors. L'expressió és, senzillament, una constatació d'un fet: que un senyor que és negre, moro, americà o català ha fet quelcom que no està bé segons el nostre criteri. no s'està diguent com a insult, sinó com a constatació.

Per il·lustrar-ho, dono les definicions (altre vegada segons el Diec):

Negre (per estalviar-vos una parrafada de text, us dono aquí l'accepció que busquem):
3 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] De raça etiòpica. La discriminació dels negres.
3 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als negres. Música negra. Art negre.

Moro: 1 1 adj. i m. i f. [LC] [FL] [AN] [ISL] pop. Magribí.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [ISL] Musulmà.
2 m. [LC] fer moros Cisar.
3 m. [LC] [JE] [AN] moros i cristians a) Festa que se celebra a diversos indrets del País Valencià en la qual diferents comparses escenifiquen la victòria dels cristians sobre els musulmans en el temps de la Reconquesta.
3 [LC] [JE] moros i cristians b) Joc infantil entre dos equips arrenglerats l’un davant de l’altre.
4 m. [ZOP] Gerla.

Tant negre com moro són gentilicis (noms de provinença), no insults. És com si nosaltres ens enfadéssim perquè ens diguessin blancs o catalans. Perquè enfadar-nos, si és el que som?

Un altre capítol es mereix la paraula xarnego, tant en desús degut a la pressió (tant demogràfica com política dels castellans ,que són els "destinataris" de la paraula).

Xarnego: 1 m. i f. [LC] Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa, dit despectivament.
2 m. i f. [LC] Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament.

És un terme despectiu, cert, però com l'accepció indica, fa referència als mestissos i als castellans. Cal destacar també que l'enciclopèdia catalana recull només la segona accepció (tant l'actual com la versió de 1980 que tinc a casa i que recull una altra accepció de "gos coniller"). Essent la primera accepció, per tant, una de recent per bé que vàlida mal que sigui només per extensió.

Fins aquí la meva aportació d'avui.

I recordar també una cosa: en el futur, quant veieu que fan servir o feu servir paraules que no en conegueu bé el significat, recordeu que és preferible explicar-ho en altres paraules que for-ho malament amb una que "soni com allò".

Recordar també que "el decir una cosa por su nombre es un tic izquierdista", ja que la dreta poques vegades diu les coses pel seu nom... Tot i que sembla esser que l'esquerra d'ara ha agafat també aquest mal costum. Com diria en Monegal, "Alerta! Pensem-hi..."

Au gent, Salut i República!

Semilla en la tierra

noreply@blogger.com (Resaka) — Sun, 15 Feb 2009 21:37:00 +0000

Duele,
la vida como un puñal hay veces que duele
y nada tiene que ver con tu boca
que hecha para besar
hay veces que muerde
que anuncia cordura
y a veces se vuelve loca
Duele porque la piel no es materia inerte
Duele porque el querer es dolerse a veces.

Tiembla,
la vida como con miedo hay veces que tiembla
y nada tiene que ver con el aire
que mueve tu ropa
en noches de luna escueta
que aprieta suelta y evoca y me enloquece
tiembla por los latidos que tu provocas
y también porque el querer es temblar a veces.

Y cada uno en su camino
va cantando espantando sus penas
Y cada cual en su destino
va llenando de soles sus venas.
Y yo aquí sigo en mi trinchera, corazón
tirando piedras,
contra la última frontera
la que separa el mar del cielo
del color de tus maneras,
la que me lleva a la guerra,
a ser semilla en la tierra.

Y no me pidas tanto, corazón
que tengo poco aire en el pulmón
lo que tengo es un castillo en el cielo
si viene la guadaña a mi rincón
envuélveme la frente en tu sudor
y le das un beso a todos si me muero...

Ríe,
la vida como un volcán hay veces que ríe
y nada tiene que ver con el tiempo
Se ríe porque para ella somos tan leves
como el humo azul
que del pudor se desprende
ríe porque tu llanto se lo merece
y también porque el querer es reírse a veces.

Vive,
la vida por compasión hay veces que vive
y nada tiene que ver con la muerte
Y cuando llegue ese instante
déjame verte
que no hay mayor libertad que tenerte enfrente
y que nadie sea absuelto por no quererse
y vive porque el querer es vivir con creces.

Y si todo es semilla
no me dolerá la astilla
que sangran de mi costado tus andares de chiquilla,
y no me digas nada,
déjame a mi en mi ventana
con los pies del otro lado,
yo me fumo mis mañanas.

Lyric-èrgia: I el diumenge, les neurones destrossades...

noreply@blogger.com (Fusti_CEACCM) — Wed, 11 Feb 2009 23:50:00 +0000

Bona nit Nothingers!

Satisfent la petició d'en Jesús, un dels nostres seguidors més acèrrims i ja practicament un component més del grup, publico la lletra de la cançó Alcohol. Us esperem dissabte al Mariscal ( Els Whyshoes valen la pena!! ).

ALCOHOL

SOM DILLUNS,
QUINA MERDA!
4 DIES
DE SEQUERA

EL DIJOUS
JA SORTIRÉ
ABRAÇAT A
LA XIBECA

EL DIVENDRES
MÉS LITRONES
KALIMOTXO
I HERBES BONES

I DISSABTE
AMB EL WHISKY
SURTO DE NIT
TORNO DE DIA

I DIUMENGE
LES NEURONES DESTROSSADES...

CAMPANYES
CONTRA L’ALCOHOL
SUBNORMALS!
FOTEU UN BON GLOP!

BOTELLON
A TOTES LES PLACES
DESTROSSEM-ELS-HI
LES CASES!

ALS POLÍTICS
FILLS DE PUTA
QUE ENS VOLEN TREURE
LA BEGUDA

BEUREM
I FUMAREM
TOT ALLÒ
QUE CONSIDEREM

LA RESSACA
SERA MEVA
AIXÍ DONCS
VÉS A LA MERDA!

I DIUMENGE
LES NEURONES DESTROSSADES...

CAMPANYES
CONTRA L’ALCOHOL
SUBNORMALS!
FOTEU UN BON GLOP!

Salut i rock'n roll!!

Lyric-èrgia: "Dia dels enamorats" al Mariscal

noreply@blogger.com (Fusti_CEACCM) — Tue, 10 Feb 2009 12:26:00 +0000

Bon dia Nothingers!

El proper 14 de Febrer, en la diada importada, postissa, comercial i estúpida que alguns s'entossudeixen a cel·lebrar com el dia dels enamorats, els Nothing retornen a la mítica Sala Mariscal ( A les 00:00h, 5€ d'entrada )amb els grans Whyshoes per aportar una vetllada contundent i rockera a la penya que vulgui passar-nos a fer una visiteta. Avui doncs, publico un Tracklist practicament definitiu del concert ( Així si a algu l'interssa la lletra d'una cançó en concret pot demanar-m'ho i al publicaré) i la lletra d'una vetllada romàntica, amb la que iniciarem l'actuació.

- TrackList:

A LOVE SONG
PITUH
JOAN COYOT ( Versió de Ramones )
CAPELL PRESIDENT
TIBY
SOM ELS NOTHING
DOMENECH II
TXUSS
1-Vé
FULLMAN ( Versió d'Ars Mortem )
EL TREN ( Manager introducing The Band )
SEX IN TORROELLA ( O Subnormal )
PERDUTS EN LA INMENSA MAR BLAVA
ALKOHOL
OCELL DE FOC
HISTORIA TRISTE ( Versió d' Eskorbuto )
SAM: EL MOSSO
PRIMAVERA
DOMENECH!!/ JA ESTIC!

- Cancó d'amor (A Love song):

A LOVE SONG

HE ESTAT AMB ALTRES,NENA
PERO NINGU MILLOR QUE TU
DES DEL PRIMER MOMENT
T’HE ENTREGAT LA MEVA ANIMA

I QUAN CAU LA NEGRA NIT
MENTRE MIRO EL PARTIT DEL BARÇA
M’ENCANTA DEVORAR-TE PER DINS
I ELS TEUS FLUIDS EMPASSAR-ME

JA TOCA QUE T’HO DIGUI
HE DE DIR-TE QUE T’ESTIMO
QUE DE TU M’HE ENAMORAT...

XIBECA,
ESTRELLA,
VOLL DAM!!!!
T’ESTIMO CERVESA
TU ETS LA MEVA AMANT!

FA TEMPS QUE AMB TU VAIG CASAR-ME
DE TU NO VULL SEPARAR-ME
DINS LA FAMILIA DE LES GERRES
EM SENTO FLOTAR...

XIBECA,
ESTRELLA,
VOLL DAM!!!!
T’ESTIMO CERVESA
TU ETS LA MEVA AMANT!

Doncs res més de moment; Salut, rock'n roll i espero que ens veiem dissabte!!

Traduït: Nirvana - Smells like Teen Spirit

noreply@blogger.com (Resaka) — Fri, 06 Feb 2009 21:22:00 +0000

Una cançó que feia molt de temps que volia penjar. Un dels mites per no dir rei o creador del Grunge. El grup que va posar aquesta cançó numero 1 a les llistes al costat d'altres adinerats del Pop del moment. Una cançó de les mes difícil d'entendre però al meu interpretar m'arriscaria a dir que es dirigeix a la TV. No se que opineu?

Nirvana - Fa olor a Teen Spirit

Vídeo tret del YouTube del usuari: first1rst

Errata! Gràcies a en Roger i un anonim han donat la informació de que Teen Spirit es una marca per tant no pot ser traduïda com una paraula normal. Gràcies pel comentari i perdo pel retard del canvi.

No digas nada

noreply@blogger.com (Resaka) — Thu, 29 Jan 2009 15:24:00 +0000

Un sentiment que hem tingut tots algun cop a la vida i segur que aquests dies creix aquesta idea en la ment d'alguns.
BSO de la peli No digas nada del grup Def con Dos.

Traduït: Rise Against - Ready to Fall

noreply@blogger.com (ceaccm) — Sun, 18 Jan 2009 16:23:00 +0000

Després d'una llarga temporada sense connexió he tornat i segueixo amb la tònica que hi ha molts vídeos, així que el traduït d'aquesta setmana serà en format text i en català.

Contra creixement - Preparat per caure (Rise againts - ready to fall en català)
Vam fer aquesta traducció amb una mica d'ajuda de tothom i sobretot amb l'ajuda de la mare del Marxista. Així que mersi a tots.
Una cançó que parla de com hem crescut sense tindre en compte el que destruïm per aconseguir-ho. Una gran cançó de Rise Against, un grup que a mi personalment m'agrada molt i recordar-vos que te nou disc.
El vídeo oficial el teniu aquí: Rise against - Ready to fall

Traducció:
Espera, frena
una altra vegada des de dalt de tot i explica-m'ho tot
se que he estat absent durant
el que sembla una eternitat

però ara estic aquí esperant
per convèncer-te que no soc
un fantasma o un desconegut
sinó més proper del que et penses

Ella ha dit que seguissis amb el que tu
pretens que sigui la teva vida, però
si us plau no se me moris aquí

les ales no em portaran
les altures no em fan basarda
així que fes un pas
però no miris abaix, fes un pas

Ara estic al teulat, preparat per caure (preparat per caure)
crec que estic a la vora, però podria estar equivocat
m'estic dret al teulat preparat per caure

moció constant que la imatge no es centra
només es veu borrositat
peró aquí en aquest moment, com a l'ull de l'huracà
tot se m'esclarí

vaig trobar una espatlla on apoiar-me
una raó infal·lible per viure per si mateix
Prenc una última mirada a les altures que un cop vaig estimar
i després corro corro com un esperitat

les ales no em portaran
les altures no em fan basarda
així que fes un pàs
però no miris abaix, fés un pas

Ara estic al teulat, a punt per caure (apunt per caure)
crec que estic a la vora però em podria equivocar
Estic en un teulat a punt de caure

I compto les vegades que me n'he empenedit (ho se, ho se)
i la meva compassió es va afogant (ho se, ho se)
si hi havia un temps en què aquestes parets et podien guarder-te (ho se, ho se)
aleshores deixa que aquest temps sigui ara.

Ara estic al teulat,
Ara estic al teulat,
a punt per caure (apunt per caure)
crec que estic a la vora però em podria equivocar
Estic en un teulat a punt de caure, apunt per caure
Estic en un teulat a punt de caure, apunt per caure
Estic en un teulat a punt de caure, apunt per caure

Exposició Fotogràfica de Xevi Font: 9 anys d’absència. El color vermell de Ferrari

noreply@blogger.com (JBC) — Fri, 16 Jan 2009 14:08:00 +0000

Per als que sous de Torroella de Montgrí i per als que no ho sous també, us vull informar que a qui li interessi hi ha una exposició de fotografies dedicada a Ferrari al Claustre de l'Hospital; C/Hospital,2 Torroella de Montgrí. Del 3 al 30 de Gener de 2009. Obert tots els dies de les 10 fins les 20h.

Copio el text publicat a la pàgina de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí:

Xevi Font Galí, nascut el 1963 a Bellcaire d’Empordà, amb 6 anys es desplaça ala població de Torroella de Montgrí, però va ser a l’any 1989 quan coneix el teixit associatiu fotogràfic a la Bisbal d’Empordà - on resideix actualment - fa un parell de cursets de fotografia i de manera autodidacta comença a fer fotos. Gran apassionat pel reportatge sobre qualsevol temàtica quotidiana.

L’any 1990 es construeix el Circuit de Montmeló, i es quan comença amb les fotos del motor. L’any 2000 ve marcat per la mort del seu cosí i company a les visites al circuit.

Aquest treball fotogràfic és una selecció d’un munt de fotografies sobre la Fórmula 1, de l’any 2000 al 2008 realitzades a Montmeló. Totes les fotos porten el color vermell de FERRARI en record d’en QUIM – Joaquim Font i Batlle -, que va morir el 13 de gener de l’any 2000.

AQUEST FINS AVUI SÓN ELS 9 ANYS D’ABSÈNCIA .

09 - 42 Chronicles : Pepet i marieta

noreply@blogger.com (Fusti_CEACCM) — Thu, 15 Jan 2009 22:54:00 +0000

Nom del grup: Pepet i Marieta
Gènere: Folk, Rumba, rock, tradicional, cançó d'autor.
Data: 14-01-2009
Lloc: Sala Apolo 2 (Barcelona)
Preu: 6€ anticipada / 8€ a guixeta
Acústica i Sonorització: Acústica acceptable però en general mala sonorització, constants fallos de la taula en quant a volums i acoblaments.

Nota global: 8

Un dimecres a la nit i amb un fred que pelava em vaig dirigir a sentir a la mítica Sala Apolo, amb el meu amic i company de pis Xavi Arbonès, un esperat i benvingut concert de Pepet i Marieta i ens esperaven no poques sorpreses.

Per començar el concert es celebrava a la Sala 2 i ens vem dirigir cap allà, on la banda en breus minuts es disposava a presentar el seu nou disc, del qual desconeixia la seva existència, anomenat La Pelu. Entrem, fem una cervesa (I voldria posar de manifest que per una canya ens van clavar 4 €, un preu excessiu però ja rutinari, ja que aquest és el cànon de cotització que solen imposar les sales de concert de cert renom en quant a begudes i el qual ja tothom dona per bo i normal i de fet no ho és) i ens disposem a sentir el que ens anaven a oferir Pepet i els seus. I no ens van decepcionar gens.

Començant amb 15 minuts de retard encara no, i sortint primer la banda progressivament, fixant progressivament una bona base musical per començar, i després Pepet, showman i mestre de cerimònies, ens van oferir prop de 2 hores de concert sense treva i amb poques errades d'execució, combinat estils sense complexes al més pur estil d'aquesta banda d'Ulldecona que confirmen que ténen la formula màgica per oferir un fil de concert realment adictiu, fresc i divertit. Aconsegueixen fer disfrutar al públic sense renunciar gens ni mica a la seva pròpia diversió. Transmetre és molt important i a l'abast de poca gent, i ells de la mà d'un Pepet pletòric en saben, sens dubte. Van tocar integrament tot el disc nou, potser es van trobar a faltar alguns temes més dels altres treballs, però per alguna cosa era la presentació del nou treball, i de regal vem poder gaudir de les inestimables col·laboracions de Quico el célio, Marta Robles, component del grup de flamenc Las Migas, exhibint el seu talent com a guitarrista i Núria Lozano i Carol Duran de La Carrau en un tema que va començar sent melòdic però que va acabar fregant un punk-metal canyero amb en Pepet esperonant el públic amb crits desgarrats i fent-nos "cuernos". Un espectacle en tota regla, molt ben plantejat de dalt a baix, amb aire desenfadat però amb l'ombra d'una acurada preparació darrere, tot rematat amb un strip-tease final i integral de'n Pepet, com ja vé sent tradició en els seus concerts. Només la nota negativa d'una sonorització feta a desgana, a parer meu.
Si en teniu l'ocasió, aneu-los a veure en directe. Passareu una estona molt divertida.

Salut i rock'n roll!!

PD: No penjo fotos perquè no disposava de càmara el dia del concert...per la pròxima crònica ja aniré més preparat! ;)

Pilotes de golf

noreply@blogger.com (ceaccm) — Sun, 11 Jan 2009 03:58:00 +0000

Ara hauria tocat el traduït Peró es que hi ha molt de vídeo al blog i un post de nomes text jo crec que aniria bé.
Això m'ho van enviar un dia per mail i mes tard ho vaig veure a yonkis.com, es un d'aquells mails en cadena que es van envia'n però, en fi, aquest esta força bé i com a mínim aquest no diu que si no l'envies a 50 persones seràs un desgraciat a la vida.

Un professor, davant els seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-lo amb pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d’acord a dir que sí.
El professor va agafar una capsa plena de perdigons i la va buidar dins del pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar als estudiants si el pot estava ple i ells van tornar a dir que sí.

Després el professor va agafar una capsa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per suposat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió, els estudiants van respondre amb un sí unànime.

El professor ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien.

Quan el riure es va anar apagant, el professor va dir:”Vull que us adoneu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l’amor, les coses que t’apassionen. Són coses que, encara que perdéssim tota la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe,… La sorra és la resta de petites coses.

Si primer posem la sorra en el pot, no hi hauria espai per als perdigons ni per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai no tindrem lloc per a les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, dóna’t temps per anar al metge, vés amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o afecció favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l’aigua,… Ocupa’t primer de les pilotes de golf, les coses que realment t’importen. Estableix les teves prioritats, la resta només és sorra”.Un dels estudiants va aixecar la mà i va preguntar què representava el cafè.

El professor va somriure i va dir:”Què bé que em facis aquesta pregunta!. El cafè és per demostrar que encara que la teva vida sembli plena, sempre hi ha lloc per a un parell de tasses de cafè amb un amic”.

Dedicat a totes les pilotes de golf del meu pot.

Pilots Mítics: Només freno quan veig impossible el pas a fons - Capítol 1

noreply@blogger.com (JBC) — Tue, 06 Jan 2009 18:59:00 +0000

Després de festes torna la normalitat al bloc i aprofitant que avui és el dia de Reis aquest és el meu regal: La història d'un gran pilot al qual admiro i que aniré explicant en breus capítols i on també hi aniré afegint fotos i vídeos per tal de fer-ho més entretingut. Espero que us agradi i que em comenteu que us sembla, tant si és bo com si és dolent. Tingueu pietat! jejeje
Comencem la història...

Capítol 1

El 29 d'Agost de 1945 neix a Carpentras (França), un dels pilots més carismàtics i espectaculars que hi ha hagut en el meravellós mon dels ral·lis. Ell és...

Jean Ragnotti.

De ben petit, ja demostrava que li agradaven els cotxes i fer curses amb ells, és per això que amb tan sols 6 anys, ja va tenir la seva primera i una tan malaurada experiència al volant d'un auto, concretament un Renault Juvaquatre, amb el qual perseguia i atacava les gallines que corrien per la granja dels seus pares. Més endavant "s'entrenava" amb un Renault 4CV, donant voltes i més voltes al voltant d'un arbre del pati de casa. Amb 8 anys, ja tenia el permís dels seus pares, per a utilitzar totes les velocitats de l'auto i conduir a l'exterior i prop de casa, també va començar a ajudar al seu pare amb les feines de la granja conduint el tractor. Va ser amb aquest vehicle agrícola i a l'edat de 14 anys que va participa en la seva primera cursa, una gimcana de tractors la qual va guanyar. Com a curiositat, quant tornava cap a casa va fer una petita cursa amb els seus amics, la qual va acabar amb el tractor bolcat i girant sobre el seu propi eix.
Però passem al que realment ens interessa, la seva fascinant trajectòria esportiva.

Els inicis: 1967-1969

L'any 1967 debuta al ral·li Istre al volant d'un Fiat 850 i amb un sorprenent resultat: 3er scratx i 1er del grup 2. Després d'aquest ral·li canvia el Fiat 850 per un Renault 8 Gordini Gr.2 amb el motor de serie i s'inscriu al ral·li Vaucluse, on fa un altre sorprenent resultat: 6è scratx (135 inscrits) i 2on del grup 2.

1967 Ral·li Vaucluse - Renault 8 Gordini Gr.2

La temporada 1968 arrenca amb un nou auto, un Renault 8 Gordini però del grup 1, ja que l'anterior grup 2 va "explotar" el motor al ral·li Petrol.
Comença amb un bon resultat, 1er del grup 1 al ral·li Istre.

1968 Ral·li Istre - Renault 8 Gordini Gr.1

Participa en dues Copes de promoció Renault 8 Gordini amb un 20è i 9è lloc a la general. Al ral·li Vaucluse fa un bon 4rt lloc i un 1er del grup 1 i també iguala el record d'una especial.

1968 Ral·li Vaucluse - Renault 8 Gordini Gr.1

Seguidament participa en cinc pujades en costa on aconsegueix la 4a posició a Leminier i la 1a posició del grup 1 en totes cinc.

1968 Pujada Condom - Renault 8 Gordini Gr.1

Passem al 1969. El Neige Glace (Renault 8 Gordini, 30è scratx i 5è grup 1) és el primer ral·li amb el copilot Pierre Thimonier, amb el qual faria parella fins el 1989, any que pren el relleu el seu fill Gilles Thimonier. Fa una pujada en costa al Ventoux amb un Lancia Fulvia HF Gr.2 on es classifica en 43a posició, 10è del grup 2 i 1er de la seva classe.

1969 Pujada Mont Ventoux - Lancia Fulvia HF Gr.2

Participa al ral·li Vaucluse amb un NSU Gr.1 (desconec el model però podria ser un NSU TT) aconseguint un 5è lloc a la general i la primera posició del grup 1. A finals del 1969 s’associen Jean Ragnotti, el preparador Edmond Simon, el copilot Pierre Thimonier i formen l'equip RAG-SIM-THIM.

Fi del primer capítol

Per anar fent boca per al següent capítol i perquè comenceu a veure com pilota, aquí hi teniu un parell de vídeos on ens mostra el que és capaç de fer al volant d'un Renault 8 Gordini i d'un Renault 5 Turbo Tour de Corse. Gaudiu de les seves acrobàcies!

Renault 8 Gordini i Renault 5 Turbo Tour de Corse.

Aquest vídeo és propietat de l'usuari del YouTube: kembus

Renault 8 Gordini i Renault Clio Cup.

Aquest vídeo és propietat de l'usuari del YouTube: enalid

Salut, Gas, Llibertat i fins el pròxim capítol!

(Queda prohibit copiar aquest text sense fer esment de l'autor)

Font de consulta: club Jean Ragnotti
Fotos extretes de: www.driverphoto.com

Acudit d'en Flip 1x07

noreply@blogger.com (ceaccm) — Mon, 05 Jan 2009 05:38:00 +0000

Últim acudit de la temporada dels Acudits d'en Flip, espero que us hagi agradat molt aquesta primera temporada i que espereu la segona amb molta il·lusió:

Acudit d'en Flip 1x07 El Capitan

Vídeo racing de la setmana: Gilles Nantet - Porsche 911

noreply@blogger.com (JBC) — Tue, 30 Dec 2008 23:26:00 +0000

Bé doncs de moment segueixo penjant vídeos racings clàssics i espectaculars que corren pel YouTube.
En aquesta ocasió el vídeo és un on-board on el protagonista és un Porsche 911 pilotat per l'espectacular pilot francès Gilles Nantet al ral·li de Mont-Blanc de l'any 2003.

Si voleu més informació d'aquest pilot cliqueu aquí: Gilles Nantet
Us aconsello que mireu el vídeo de principi a fi. Gaudiu de l'espectacle!

Aquest vídeo es propietat de l'usuari del YouTube: mtbikemikeg

Que tingueu un bon any, que sigueu feliços i tingueu seny a la carretera!

Salut, Gas, LLibertat i fins el pròxim vídeo!

Acudit d'en Flip 1x06

noreply@blogger.com (ceaccm) — Mon, 29 Dec 2008 02:02:00 +0000

Aqui tenim el penultim acudit den Flip d'aquesta temporada.
Per no ploreu que ja estem preparan la segona temporada amb moltes sorpreses per a el nostre heroi Flip. En fi aquest i un altre capitol queden. Disfruteu del flinal de la temporada.

Acudits d'en Flip 1x06 L'elefant ninja

Traduït: Bon jovi its my life

noreply@blogger.com (ceaccm) — Sun, 28 Dec 2008 05:43:00 +0000

Aquesta setmana presentem una canço també molt mitica i qu tots heu cantat fins quedarvos sense veu en alguna festa que s'ha anat de les mans, una d'aquelles de 2 copetes i tornem a casa. Una canço que jo crec que no hauria de faltar en cap festa de cap d'any.

Bon Jovi - Es la meva vida

Vídeo tret del youtube del usuari: brazz00100

Vídeo racing de la setmana: Ken Block's snow/rally

noreply@blogger.com (JBC) — Fri, 26 Dec 2008 21:56:00 +0000

Ja que estem en època nadalenca, avui penjo un vídeo racing sobre neu on el protagonista és en Ken Block #43, un californià de 41 anys especialista en fer bogeries amb un Subaru Impreza WRX STi que ronda els 500 cavalls de potència.
Si en voleu saber més d'aquest personatge visiteu la seva web: Kent Block #43
Gaudiu de l'espectacle!

Aquest vídeo es propietat de l'usuari del YouTube: 0to60mag

Salut, Gas, Llibertat i fins el pròxim vídeo!

Mis vidas anteriores de Toni Rodríguez

noreply@blogger.com (ceaccm) — Thu, 25 Dec 2008 03:58:00 +0000

Per arrancar-vos un somriure us presento un dels monòlegs que vaig veure al canal Paramount en el programa Nuevos cómicos. Un humorista que es va donar a conèixer en un programa de la TVE anomenat El Rey de la Comedia. Personalment a mi em fa molta gràcia,i crec que està molt ben trobat aquest monòleg i aquesta primera part es bastant idònia per aquests dies.

Les altres parts del monòleg aquí: Part 2, Part 3

En estat de Jocs: LineRider

noreply@blogger.com (ceaccm) — Thu, 25 Dec 2008 03:48:00 +0000

Per aquests dies tan bonics i tan melancòlics us proposem un joc que fa enganxar a molta gent duran hores i va fomentar la creativitat de tants altres.

Line Rider (beta)

Recepta Pomes al forn

noreply@blogger.com (Resaka) — Tue, 23 Dec 2008 23:49:00 +0000

Cuidar la línia per nadal? A L'IGUAL!!! A la cuina del cau us presentem un plat senzill de fer i ideal com a postre duran aquestes festes, que encantara al jovent de la casa (i als grans també). Espero que us agradi a tots i desitjar-vos un bon nadal a tots els lectors des de lo mes profund... del cau ;)

Pomes al forn
Dificultat: fàcil

Ingredients:

pomes
branca de canella
vi negre
moscatell
sucre
pell de llimona

Instruccions:

Netejar i treure els cors a les pomes
Posar-les a la safata, tira-hi força sucre per sobre, el vi i el moscatell fins cobrir-les per la meitat.
Posar-les al forn a mes o menys 160ºC.
Anar vigilant i mullant de tant en tant.
El temps dependrà del tamany de les pomes, quant més petita millor. Quan estiguin tovetes ja estaran.

Bon profit i Nadal.

Traduït: Europe - The Final Countdown

noreply@blogger.com (Resaka) — Mon, 22 Dec 2008 22:40:00 +0000

Aquesta setmana, amb retard i aprofitant que el cuiner del cau postejarà la recepta un dia tard, poso el traduït que no vaig poder penjar fa uns dies.
El d'avui es una cançó d'aquelles que amb les primeres notes tothom sap quina es. Un temazo entre els temazos.

Europe - El compte enrere final

Vídeo tret del YouTube del usuari: jesuzrocker

També he trobat aquest vídeo per casualitat. Dedicat als que premeu el "continuar llegint".

Vídeo tret del YouTube del usuari:tv3