cegesqui

Norge - abril 2009- Esquiant per sobre el Cercle Polar Àrtic...

noreply@blogger.com (Miscel·lAnna) — Thu, 09 Jul 2009 10:43:46 PDT

..., entre neu, pluja i vent... molt de vent

El mes de febrer en va proposar d'anar Noruega.

No vaig dubtar i vaig apuntar-m'hi ràpidament i el mes d'abril ja estaven volant cap allà

L'experiència val el viatge, malgrat que sempre estem a la servitud del temps... en aquest cas la meteo, que no va acompanyar com haguéssim volgut

Dia 18 – Barcelona - Tromso - Hamnes

FOTOS 18/04

Després de 12 hores entre aeroports, avions i esperes arribem a Tromso on ens espera l’Ivar i la seva dona. Ens duen on serà el nostre aixopluc durant aquesta setmana que ens bellugarem per Norge.

L’Ivar ens informa que hem de sortir avui mateix ja que si ens quedem no podrem sortir fins dilluns, ja que s’acosta un temporal.

Després de col·locar les coses a lloc i sopar unes pizzes, carreguem i ens posem en marxa cap al nostre destí.

Comenta a nevar.

Cansats, un cop hem sortir de port ens estirem en els postres llocs a dormir.

A quarts de 3 sento que hem arribat a lloc, veus llunyanes que ajuden a l’Ivar amarrar el veler, son els companys de l’altre veler que han sortit abans, el seu va una mica més a poc a poc. El viatge a estat una mica bellugat

Ara sí que caic en un son profund

Dia 19 - Hamnes

FOTOS 19/04

El vent i el temporal de neu son protagonistes durant tot el dia.

No es pot sortir i l’aparell de vent ens indica a quina velocitat va. Hem arribat a un cop de 47 nusos, vora 90 km/hora.

Per la tarda sembla que es deixi veure sol, cansats d’estar dins del vaixell decidim sortir.

Per arribar al moll hem d’anar saltant de vaixell en vaixell, els dels nostres companys i un d’abandonats, una veritable gimcana.

El passeig és breu, les ràfegues de vent i neu deixen veure el sol, ara si, ara no, es empipador.

Segons l’Ivar, un temporal com aquest i aquests condicions feia més de 10 anys que no el veien.

L’Ivar ens diu que demà hi ha un forat de bons temps, intentarem alguna cosa.

Dia 20 – RUNDJELLNASSEM (+ 600)

Desnivell +/- 600 GPS

Dificultat **

Temps: 4 hores (anar i tornar, llarg amb distància més que pel desnivell)

FOTOS 20/04

Dels cims que hi ha al voltant el més assequible és aquest. La resta, els núvols els cobreixen i sembla que no els vulguin deixar anar.

La neu caiguda el dia anterior ens deixa avançar amb esquís per la mateixa carretera.

No és fins que hem caminat un bon tros que comencem a guanyar alçada per un lloms que ens durant a dalt la carena.

Els companys de l’altre vaixell han sortit una mica abans.

El vent els fa recular una mica, moment que ens agrupem.

Continuem pujant, passem una gran fita. El vent ha decidit unilateralment acompanyar-nos i no es deixa en cap moment.

Una gran fita amb una barra de ferro totalment torçada ens assenyala que hem arribat en algun lloc, no sabem si es va més amunt o no, la boira, el vent i al neu no ens deixa veure res.

Traiem pells i avall, el vent és fort.

La neu a trossos bé d’altres no tant, però ne general la gaudim.

A mesura que baixem el temps millora. Hem sortit del núvol, a la plana fa sol i el vent s’ha aturat.

El que al matí hem fet amb esquís, ara ho fem a peu.

Per la tarda, després de la sopa que l’Ivar ens ha preparar (boníssima , per cert) marxem, canviem de port, anem direcció Hammes.

Dia 21 – ULOYTINDEN (+941) - Havnes

Desnivell: 900 m. wikiloc

Dificultat. **

Temps: 4 hores

FOTOS 21/04

Sortim amb esquís des del mateix moll.

Passem per davant de la estesa d’assecadors de bacallans i enfilem cap amunt entremig de clarianes i boscos, anem guanyant alçada, sortim del bosc. El vent, ens trobava a faltar i ens torna a fer companyia, però nosaltres anem fent.

Quan ja hem fet 500 metres de desnivell ens trobem una cabana, plena de neu per dins, alguna altra ventada s’han dut la porta.

Entre núvols i clarianes en deixa veure el paisatge del fons.

El vent cada vegada és més fort.

Amb força de voluntat continuem avançant, la visibilitat, però minva per moments, la neu que aixeca el vent no ens deixa veure, no es distingeix res pel davant.

Per la informació que ens donem els altímetres, no queda gaire pel cim, però decidim deixar-ho córrer, és impossible continuar.

Mentre esperem als companys per reagrupant-se, ens preparem per la baixada, l’espera és dura, el vent cada vegada és més fort.

La neu per dalt és dura, ventada, si no hagués estat pel vent, que per moment baixaven a les palpentes la haguéssim gaudit.

A mesura que baixem la visibilitat millora i l’esquiada per no dir-ho ... també!!!!

Al capvespre anem a la batejada “Gamba Party”, una sopar-festa, idea de l’Ivar que la fan cada dimarts ens aquest port. Les gambes ens sortien per les orelles i el salmó fumat també estava mol be, la gent de diversos vaixells superaven als del poble que només són 40 en total.

Aquí es troba la botiga més antiga que hi ha al Nord del Cercle Polar Àrtic.

A la sortida del sopar ens embarquem i posem direcció a Lyngen, on passarem la nit i popera parada del nostre recorregut.

Dia 22 – Lyngen – KAVRINGTINDEN (1217) (acumulat 1317)

Desnivell: 1300 m. wikiloc

Dificultat ***

Temps: 6 hores

FOTOS 22/04

FA SOL!!!

DIA MAGNÍFIC!!!!

Ja no ens ho creiem, ha sortit el sol!!!

L’Ivar ens acompanya fins al punt on hem de començar a pujar.

Mica en mica pugem, les vistes que es veuen son espectaculars, neu per totes bandes.

El sol ens acompanya... que més volem!!!

El grup es va allargant.

Arribar a la base del cim ha estat ràpid. Malgrat la calor, que hem substituït pel vent.

L’última pala abans d’arribar a la carena és més entretinguda del que sembla, la neu dura i una mica acanalada pel vent fa que ens ho prenguem amb tranquil·litat, companys decideixen pujar amb grampons, d’altres amb ganivetes i d’altres o aconseguim sense, malgrat tot el més assenyat i segur: ganivetes o grampons.

A dalt de la carena els deixem i el darrer tros el fem tots amb grampons fins al cim.

Home! Com no!! El nostre acompanyant de cada dia ja el tenim aquí, no podia faltar!! El vent, torna a fer acte de presència, ens acompanya fins al cim i també ve acompanyat d’uns quant núvols que decideixen posar-se davant del sol.

Del grup dos s’han quedat just a la base del cim, la resta, tots hem aconseguit fer cim.

La primera pala la gaudim d’allò més, però a mesura que baixem la neu es va tornant crosta, primavera, pastetes, digueu-li com vulgueu.

Bé, malgrat tot hem fet cim, aquesta vegada Sííí!!!

Tornem contents i amb la moral enlaire, ja que no estem tenint gaire sort amb la meteo...

Per la tarda fem un vol pel petit poble de Lyngen. Un pare Noel horrorós, l’església i poc més és el que es pot veure per aquí, les poblacions per Noruega estan molt disperses.

Les sopes de l’Ivar estan boníssimes, malgrat siguin de sobre!!!

Al capvespre marxem cap el moll de Djupvik, on coneixem al fill de l’Ivar que es queda a sopar amb nosaltres.

La previsió del temps per demà no és bona, segons l’Ivar.

Dia 23 – Djupvik – STORHAUGEN (1142)

Desnivell: 1142

Dificultat: **

Temps: Pujada 3 h. 30', baixada 2 h.

FOTOS 23/04

Plou.

Només havíem de sortir a fer un vol, a estirar les cames, no pensaven ni que arribarien a sortir del bosc...

El temps no acompanyava per anar en lloc, però, tampoc podem sortir ara. Per quedant-se al vaixell , no ens ve de gust. El companys de l’altre veler decideixen anar a fer un vol, la Neus i jo ens afegim, la resta vol quedar-se no els hi ve de gust.

Comencem a caminar, una pluja fina ens va caient, ens calcem els esquis, seguint unes velles traces que encara en deixen veure per damunt la neu, anem pujant, la fina pluja s’ha transformat en neu. I avançant, avançant ja hem sortit del bosc, el ritme del Lluís, constant i bo amb un no res hem fet ja 600 metres d’alçada, menys de la meitat per arribar al cim. Això ens anima a continuar.

800 metres, sense problemes, continua nevant, però no fa vent, anem agafant punt de referència, a vegades la visibilitat minva una mica.

En Jordi i la Montse, veiem que no ens segueixen, els esprem una estona, no portaven tant separació, s’han entornat

950 metres, però si no falta res, continuem.

Gràcies a l’altímetre sabem a quin cota estem, i amb un no res ens posem a una gran fita, però, segon l’altímetre encara falta una mica unes fites més amunt ens confirma que ja estem a dalt de tot.

Déu n’hi do com neva ara, la visibilitat ara es poca, amb un tres i no res ja estem en posició de baixada, la neu a la part alta és molt bona.

Baixant ens anem massa a la dreta, tan que quan guanyem la visibilitat veiem el port de Hamnes (on van fer la “Gamba-party”). El port ens queda quan arribem a la carretera a més d’una hora i mitja d’on estem.

Son les 4 de la tarda, hora límit que han posat per arribar al moll... i tot just hem arribat a la carretera!!!

Com només anaven a donar un tomb “curt” no hem agafat res, ni telèfon, ni emissores, ni diners... visca l’alegria!!!

En Lluís baixant s’ha fet una estrebada en una cama.

La Neus, en principi, pensava que havia perdut la càmera, la busquem amb èxit, se li havia caigut al costat de la motxilla i havia quedat enterrada per la neu,... L’hem recuperada.

Per tornar al port, aturem un autocar escolar que ens dur amablement fins prop del moll, només hem fet ½ hora tard.

La Neus i jo dinem alguna cosa, la resta ja està acabant.

Sortim de port, per anar a dormir a un port a mig camí de Tromso.

Dia 24 – Tromso – SKITNTINDEN (+/- 1023 metres)

Desnivell: +/- 1000 wikiloc

Dificultat: ***

Temps: 4 h. 40 min.

FOTOS 24/04

El dia s’aixeca gris.

Segons la previsió, el temps no millora fins el migdia.

Sortim abans d’esmorzar, ens aturem, per decidir que fem si fem cim a o no, però ens hem d’acostar amb la Tingui (petita zodíac), l’Ivar tampoc ho veu clar, malgrat en un primer moment ens pugui apropar a la vora, no vol dir que després la mar estigui bé per recollint-se.

Decidim anar cap a Tromso.

Quan arribem, encara plou.

Mentre esperem que arribi l’altre veler, decidim que fem.

De mentre el cel es va trencant i el cel blau es va imposant.

Amb cotxes la dona de l’Ivar, els seu fill i algun amic ens deixa en un aparcament que dista de Tromso un 35 km.

Travessem un llac gelat i anem enfilant, son quarts de 3 de la tarda!!!

Però fa sol!!

En Jordi se n’adona que no porta les pells, mentre nosaltres anem pujant, en Jordi va amb el fill de l’Ivar a buscar-ne unes a casa seva, i amb un Sprint considerable ens agafar abans de pujar la pala final.

La pujada es va tranquil·la i bé malgrat no està de més posar-se ganivetes per anar més tranquil.

Arribem tot just al coll abans del cim. El tram final es exposat, no estaria de més una corda, i a més, com no s’ha girat una mica de vent.

Arribem fins aquí. Prou bé.

La pala de la part de dalt és pura neu dura del Pirineu (així que,..., com a casa!) quan acabem la pala es transforma amb una neu crosta impracticable ni pel millors esquiadors del grup.

El sol quan tot just se’n va transforma la neu quasi immediatament.

Intentem baixar per on encara toca el sol.

Aquesta sí que és la darrera esquiada.

Quan arribem a la carretera, ja ens esperen amb els cotxes, per tornar-nos al moll de Tromso.

És la darrera nit, que passem al veler.

Dissabte dormirem a l’hotel i passarem el dia a Tromso.

Diumenge de retorn cap a casa

Hi vam anar:

Fri Flyt : Manuel, Jordi, Josep Mª, Marta, Àlex, Neus, Laura i Anna. (Patró: Ivar)

Océane: Lluís, Jaume, Jordi i Montse. (Patro: XXXX)

Wikiloc de Manuel Parrado

el vídeo dels dimecres... un llarg camí

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 07 Jul 2009 15:54:16 PDT

Una mirada enrere, un llarg camí... Avui, aprofitant que hi ha poca poca audiència, vídeo a la carta per a en JoanManuel, de l'escapada a les muntanyes de Rila, a Bulgària (alguna imatge tremola per les cerveses i per que no ens sentíem les cames...)

el vídeo dels dimecres... Motorway al Bishorn

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 30 Jun 2009 22:51:31 PDT

Per refrescar el dimecres... de l'escapada de fa un mes al Bishorn i al Brunegghorn (si el vostre PC és compatible i teniu connexió ràpida a Internet, en fer play s'habilita el botó "HD". I a youtube també podeu veure'ls en qualitat HD i a pantalla completa)

Bones traces!!!

Super mapa de Suïssa

noreply@blogger.com (Jaume J) — Wed, 24 Jun 2009 09:08:41 PDT

http://map.wanderland.ch/?lang=en

Amb un nivell de detall superior al de googlemaps o googleearth!

Sens dubte, una eina interessant per planificar escapades (no sols amb esquís...).

El cercador que té també és molt efectiu per anar directament al tros de mapa que toca...

el vídeo de Sant Joan... un més del MB

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 23 Jun 2009 15:37:50 PDT

Casi tots hem penjat els esquís i canviat el xip... bé, només casi tots! Alguns malalts encara llisquem per les neus virtuals de la xarxa (sí, sí, tu també!). Greg Hill és una font inesgotable de material i vídeos i en aquesta ocasió ha canviat la seva cerca particular de neu pols a Canadà pel sempre gratificant Mont Blanc: descens de la cara N el 9 de maig.

el vídeo dels dimecres... DIY

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 16 Jun 2009 21:30:01 PDT

DIY, do-it-yourself, bricolatge... http://skibuilders.com/howto/

En aquesta pàgina hi ha tota la informació necessària per fer uns esquís. Des de la teoria, passant per les eines, el disseny i fins i tot links a llocs on comprar el material; i és clar, un vídeo de 30minuts amb tots els trucs.

Aneto 2009 - "La cirereta del pastís"

noreply@blogger.com (Miscel·lAnna) — Tue, 16 Jun 2009 09:20:34 PDT

...que faltava per acabar aquesta temporada d'esquí de muntanya

...estic sola, la resta de companys van pujant. Quan dic sola és sola, no hi ha ningú a dalt, ni on sóc ni al cim, cosa ben rara i poc freqüent, és per gaudir del moment...buff!! quina negror que ve!!!...

Son quarts de nou del vespre quan plantem les tendes al Pla d'Aigualluts.
Ja no és el que era arribar a l'esplanada del final del pla on ens havien de descalçar per travessar el riu o fer equilibris entre les pedres per travessar-lo. Han posat una parell de troncs!!, Bé, de totes maneres s’agreixen, Déu n'hi do l'aigua que baixa.

Gaudim del sopar, la fem petar una mica, el cel és serè, però, decidim anar a dormir hem de matinar a les cinc volem començar, com més aviat millor.

Tot just portem mitja hora estirats que veiem com flaixos, "algú que fa fotos" (!!??), continuen les llums, "carai aquest del frontal podia parar de donar voltes, per aquí, hi ha prou lloc per acampar que ha d'anar empipant!!" Deu minuts més tard un tro prolongat i les gotes que comencen a caure ens treuen del dubte, son llampecs.

En Joan ha decidit fer bivac!!!, l'esperem a la tenda, la nostra és la més gran de les tres que hem pujat, però no, no ve. L'endemà ens assabentem que s’ aixoplugat a dins la tenda de la Teresa i l'Atanasi.

Ens llevem, en el cel hi ha estels, és el primer que mirem en sortir de la tenda.

A les cinc puntualment ja estem pujant per la Vall de Barrancs. Caminem més o menys una hora, a la cota 2300, ens calcen els esquis (fa 15 dies m'han comentat que es podia baixa esquiant fins Aigualluts) el sol es deixa veure per dalt dels cims.

Anem guanyant alçada, el cel cada vegada més gris, comencen a caure les primeres gotes cada vegada més persistents.

En Joan, decideix que no puja, quan tot just només ha pujat 300 metres, amb ell decideixen abandonar, la Teresa, l'Atanasi i la Roser.

En Jordi, la Bea, en Josep Mª i jo decidim continuar, pensem que és massa d'hora i que potser escamparà, anem guanyant alçada i amb nosaltres la pluja que no es deixa.

Som tossuts, continuem.

Cadascú puja al seu ritme, mica en mica en separo de la resta, quan arribo a l'alçada de la punta Oliveras hi ha un grup que baixa, al veurem sola, la pregunta sembla obligada: Què vas sola?.

- No, no, els companys venen al darrere...(de què em sona la pregunta?, penso, ah! si, d'un company que quan vam dir que anava a l'Aneto amb la Teresa “soles!” en un principi, es va esverar una mica...Bé deixem-ho estar.)

Arribo amb els esquis tot just abans del pas de Mahoma, la negror que hi ha a l'altra banda fa por, mentre m'espero, penso que no arribarem a passar.

Quan arriben els companys, ens plantegem si passar a o no, mentre, ens anem preparant per baixar, la negror la tenim a sobre, torna a ploure.

Quan acabem ens apropem al pas... és que estem tan a prop!!!

La negror es transforma en gris, deixa de ploure,..., si..., no,... va anem?

dit i fet, encara no hem acabat de dir-ho ja estem posats i amb un tres i no res ja hem passat, el vent bufa, però.

Fotos de rigor i tornem.

Mentre ens posem els esquis els núvols es van trencant, el sol ens ve a veure.

La baixada que fem fins la fons de la vall és espectacular, tota per nosaltres amb un sol espaterrant, amb una neu primavera, que és el que toca per l'època magnífica, la gaudim d'allò més, és l'última de la temporada...

Això si, què és acabar bé la temporada en bon regust de boca.

Satisfets baixem fins Aigualluts, allà amb un sol encantador (massa i tot) despleguem les tendes i anem a trobar a la resta de companys que ens esperen a Benasc.

És la cirereta del pastís que faltava per culminar aquesta temporada d'esquí de muntanya tan magnífica que he tingut.

Ara a esperar la propera...

Assistents: Joan, Atanasi, Roser, Teresa, Bea, Jordi, Josep Mª i Anna

el vídeo dels dimecres... Skagaströnd

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 09 Jun 2009 16:39:40 PDT

Una illa, Islàndia. Un poema per anar-hi a lliscar algun dia.

(poema d'Alberto Caeiro. Vídeo de lucas5150)

31.05.2009 - Gran Paradiso 4061

noreply@blogger.com (Miscel·lAnna) — Fri, 05 Jun 2009 04:28:15 PDT

Després d’una setmana d’indecisions “meteorològiques” divendres per la tarda ens posem en marxa puntualment després de recollir a l’Oriol i al Jordi a Sant Celoni, ja amb el grup complert enfilem cap Annecy on farem nit en un Formula 1 que es va costar de trobar.

El dissabte es desperta entre clars i núvols, però, la direcció cap el Túnel del Mont-Blanc està ben tapat, tenim l’esperança que passat el túnel el cel estigui net i clar, però,..., PLOU!!!

Des de la sortida de l’autopista a Aosta, agafem la carretera que ens porta a Valsavaranche, abans d’arribar al gran aparcament de Pont trobem un porxo

que ens permet canviant-se tranquil•lament privant-se de la fina pluja que continua caient.

Tot just aparquem el cotxe el sol ens ve a rebre.

Animats carreguem els esquis a l’esquena i enfilem el camí que ens durà al refugi.

Quin camí!!,

serpentejant una i altre vegada anem guanyant alçada...el sol ha tornat a desaparèixer, anem pujant mentre la boira ens embolcalla, no anem sols hi ha molta més gent que hi puja, però...
I la neu!!! Uns que havíem vingut la setmana anterior van comentar que van baixar esquiant fins el cotxe!!!

Ens calcem el esquis quan només falten poc menys de 200 metres per arribar al refugi i de què no ens el passem a causa de la boira.
I el sol què deien les meteos que faria?

Arribem al refugi Vittorio Emmanuelle II (2735). Ens instal•lem a les dues habitacions 4 en una, 5 a l’altra (això o dormir a la mansarda amb 33 més), semblen “el cambrot dels germans Marx”.

Passem la tarda fent-la petar, mentre a fora plou o neva segons fa. A l’hora de sopar el sol ens ve a visitar, tímidament va entrant per les finestres. Sortim a saludar-lo tot esperant que l’endemà torni a està aquí.

Són 2/4 de 5, mirem per la finestra i el cel es presenta serè, sense núvols aparents, a aquesta hora ja veiem desfilar una filera de llumetes que van al mateix objectiu que nosaltres. Una hora més tard ja estem de camí, seguim les traces dels matiners, no hi ha cap pèrdua.

La nevada de les darreres hores ha deixat una fina capa de neu nova.

Mica en mica anem guanyant alçada, per la part obaga el fred es fa notar i anem fent amb les parades justes i necessàries, reagrupament i posada de ganivetes. Tot canvia tan punt ens toca el sol, l’agraïm d’allò més,

fem un mos i continuem, ens comença a sobre roba, l’alçada també es comença a notar, costa més d’avançar, no per això, l’horari que portem és perfecte i ens posem al Coll del Gran Paradiso en 4 hores.

El coll es ple a vessar, una multitud de gent i esquis configuren un gran garbuix. Deixem els esquis i ens encaminem al tram final que serà lent a causa de la gent que es troba al cim, i per entrar uns han de sortir els altres, la plataforma no dona per tant.

El pas que s’ha de fer per arribar, també ho alenteix, muntar corda desmuntar corda, sort que molta gent aquest pas no l’arriba a fer i acabem quedant sols al cim, nosaltres i un grup de tres italians que s’acaben colant entre mig de nosaltres.

Fem les fotos corresponents, ens felicitem i tornem, ara toca baixar

En el coll ja no hi queda gairebé ningú.

La baixada és prou bona, hi ha zones amb una neu boníssima que deixa per a cor que vols, trencant pales per un costat i per un altre, baixant per aquí i per allà...fins que...

la Marta cau, bé, vola, l’únic lloc on hi havia un ressalt, dos metres a dreta o esquerra era neu continua i no passava res, i ella va anar a parar... al terra, sembla que s’ha fet mal genoll, però pot continuar fins al refugi bé, estem a prop.

la pedra "del salt de la Marta"

A la terrassa del refugi celebrem els nostre triomf i els que s’han estrenat en els 4000 ens conviden a unes cervesetes que agraïm.

La tarda la passen entre xerrant, dormint o dutxant-se, a la Marta cada vegada el genoll el te més inflat, això no pinta bé, no es veu en cor de baixar caminant al cotxe i ens plantegem que baixi amb helicòpter. El cop és més fort del que en un primer moment ens creiem.

Mentre ens cruspim un bons macarrons, decidim que fem a primera hora del dilluns, el Tresenta o el Ciarforon, ja que ens han informat que la meteo seria la mateixa que el diumenge, la qual cosa en anima, ja que a fora l’hora de sopar neva.

A l’hora prevista per llevar-nos, per anar fer cim plou, així que ho deixem córrer i continuem dormint. A les set ens trobem tots, a fora neva en força. El guarda del refugi ens comenta que el temps millora, i tan punt pugui pujarà a buscar-la l’helicòpter, nosaltres decidim baixar, per anar guanyant temps, l’hem d’anar a recollir a l’hospital d’Aosta i no anem en línia recta nosaltres.

Quan tot just arribem a la vora del cotxes sentim el sentim que s’apropa, i en un tres i no res ja esta de tornada.

Un cop a Aosta recuperem a la Marta i els seus esquis, i posem camí de tornada cap a casa, no sense parar abans a dinar, tot just abans de passar el túnel en una pizzeria, davant de l’agulla negre de Peuterrey on els núvols també ens han permès gaudir-les tot menjant.

Assistents: Àlex M., Dani M., Eugeni S., Jordi S., Marta B., Oriol G., Roger G., Teresa L. i Anna M.

La piulada que ha fet el Dani Martí, paga la pena llegir-la

el vídeo dels dimecres... Beyond the Limit

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 02 Jun 2009 15:32:11 PDT

Qui no ha vist el vídeo de l'Edurne aquests darrers dies? cal aquest sensacionalisme basat en el patiment?

Dômes de Miage

jralsinad@gmail.com (J. Rafel Alsina) — Thu, 04 Jun 2009 15:56:25 PDT

Sortida final de la temporada d'esquí de muntanya als Alps, concretament al massís del Mont Blanc. Avui som una bona colla - vuit persones - ja que per a aquesta ocasió ens hem associat amb en César i la seva colla.

30 de maig: Le Cougnom (1.180 m) - Refugi Tré la Tête (1.970 m)

Després d'un llarg viatge per autopista hem arribat al pàrquing de Le Cougnon, des d'on surt un camí ben marcat que ens porta en dues hores i mitja fins al refugi de Tré la Tête, un refugi privat situat en un lloc estratègic, a la sortida del glaciar de Tré la Tête i en la ruta del GR de la volta al Mont Blanc. És un camí ben traçat però amb molta pujada. Superem els 800 metres de desnivell amb els esquís i la resta de material a l'esquena, ja que no hi ha neu. És força dur però ja estava escrit en el guió que avui els esquís serien només una càrrega per a nosaltres. A mitja pujada es posa a ploure però, afortunadament, són només quatre gotes i arribem al final de l'etapa sense problemes. El sopar no és dels millors però ve acompanyat per una taula de formatges que ens agrada força.

31 de maig: Refugi Tré la Tête (1.970 m) - Refugi de Conscrits (2.600 m)

(ascensió al Pain de Sucre du Mont Tondu (3.167 m)

Sortim del refugi de Tré la Tête amb les primeres llums. El dia sembla que no està massa bo però la previsió de Méteo France és que farà bon temps i, potser, a la tarda es taparà i pot caure alguna tempesta. Des del refugi hem d'anar a buscar la gelera de Tré la Tête a través del Mauvais pas, un caminet que ens ha d'aproximar al glaciar de Tré la Tête, per on puja el nostre itinerari d'avui. Hi ha algun pas equipat però no és massa complicat i aviat arribem a la gelera. Aquí ens portem una gran decepció, ja que no hi ha neu sinó que tot és pedra. Caldrà pujar un bon tros fins a trobar la neu i poder seguir amb els esquís als peus. Sort que la nostra moral de victòria és indestructible i, amb els esquís a l'esquena, pugem entre pedres, pedretes i blocs fins que, gairebé a 2.400 m, trobem ja la continuïtat de la neu. Estem sobre la gelera de Tré la Tête a sota mateix del refugi de Conscrits on hem de retornar per passar la nit. Des d'aquí, l'itinerari de pujada al Pain de Sucre es veu complicat, ja que passa per sobre d'una barrera de séracs i no hi ha molta neu, però seguim endavant i ens comencem a enfilar per la gelera del Mont Tondu. La barrera de séracs no és tan difícil com semblava de lluny i la superem sense problemes. A mesura que pugem, el panorama es fa cada vegada més impressionant. Viem perfectament la part superior de la gelera de Tré la Tête, per on hem de pujar demà i, al fons, veiem de tant en tant el Mont Blanc treient el cap entre els núvols. Més amunt decidim tirar per una pala que puja directa al cim sense passar pel collet com marca la ressenya. Hem se superar uns trams molt drets però aviat arribem al cim del Pain de Sucre du Mont Tondu. Des d'aquí el panorama és molt extens, dominat pel Mont Blanc. Fem la panoràmica circular i ens preparem per a l'esquiada. El descens és magnífic, encara que curt, i en molt poc temps tornem a estar a la gelera de Tré la Tête des d'on remuntem, novament amb els esquís a l'esquena, uns dos-cents metres de desnivell fins al refugi de Conscrits (2.600 m), on ens instal·lem. El refugi és molt acollidor i com que hi hem arribat molt aviat (a les dues del migdia) tenim temps de tot: migdiada, lectura, curset de rescat en geleres ... Després, un bon sopar i a dormir aviat perquè demà ens esperen les Dômes de Miage.

1 de juny: Travessia de les Dômes de Miage, descens per la gelera d'Armancette

A les cinc del matí sortim del refugi de Conscrits en direcció a les Dômes de Miage. Com és habitual en aquesta sortida, iniciem la jornada amb els esquís a l'esquena; el camí que travessa enlairat fins a enllaçar amb la part alta de la gelera de Tré la Tête no té neu contínua i preferim posar-nos els esquís més endavant. Aquesta vegada només caminem 45 minuts fins arribar a una gran pala que ja enllaça amb la gelera. L'itinerari és fàcil perquè puja suaument per la gelera i en tres hores arribem al coll des Dômes. Deixem les motxilles i els esquís i, amb piolet i grampons, pugem al punt culminant de les Dômes, el pic Oriental (3.673 m). Des del cim veiem la immensitat del Mont Blanc al davant mateix. Distingim l'Agulla de Bionessay, l'aresta de les Bosses i la Dôme de Gouter. A l'altra banda veiem l'aresta de les Dômes de Miage que hem de recórrer tot seguit. Fem la panoràmica i retornem al coll, on recuperem el material i ens posem en marxa per l'aresta. Novament portem els esquís a l'esquena, ja que aquesta aresta cal fer-la amb piolet i grampons. És un camí impressionant, pel fil de l'aresta, que ens porta a través dels diversos cims de les Dômes fins al darrer cim, l'Occidental (3.670 m). Baixem uns metres i ens posem els esquís par iniciar la llarga esquiada per la gelera d'Armancete. Els primers metres són molt drets i la neu està una mica dura. Superem el pas, encara que un dels esquiadors cau en el punt més dret de la pala i baixa pendent avall; aconsegueix aturar-se però amb una bona rascada al braç i un parell de cardenals. Seguim per la gelera tot buscant els millors passos fins al pas clau de la baixada, quan cal remuntar una petita pala i passar un collet que ens porta a una vessant més esquiable per on baixem fins al voltant dels 2.100 m on s'acaba definitivament la neu. Només ens queda retornar, seguint un caminet fins al punt de partida, el pàrquing de Le Cougnon (1.180 m), on tenim el cotxe que ens portarà de retorn a casa donant per tancada aquesta magnífica temporada d'esquí de muntanya 2008-09.

Podeu veure l'àlbum de fotos de la sortida clicant sobre qualsevol de les fotos d'aquesta piulada.

Aquí teniu, també, el vídeo oficial de la sortida, cedit per Mountain Films per als seguidors d'aquest blog:

Bishorn 4135m i Brunegghorn 3833m - 30/05 a 1/06/2009

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 30 Jun 2009 22:55:54 PDT

Carme, Rafa, Xavier, Daniel i Jaume

Escapades com aquesta són de les que costen d'oblidar. Tants kilòmetres, tants dubtes amb la meteo, tantes corredisses abans de marxar... dilluns baixàvem del refugi, carregats com rucs, però no ens pesaven les motxilles, no estàvem cansats... érem l'expressió de la felicitat!

1000 km de carretera donen molt per pensar, i sobre la marxa ens anem preparant psicològicament per fer un petit canvi de plans: la vall de Zinal té poca neu i la meteo es presenta millor diumenge així que atacarem el Bishorn des del refugi Turtmanhütte sense fer "escala" al Tracuit. Són molts metres de desnivell però ens surt bé la jugada!

Fotos de Xavier M:

Abans que res, recomanar la descripció de la travessa de l'Oriol Guasch a "Alps amb esquís". També carreguem les guies del CAS "Ski alpin Bas-Valais" i "Scialpinismo in Svizzera", on llegim que el Bishorn el podem pujar directament.

Dissabte 30 de de maig. Pujada al Turtmannhütte 2519m des de Vord.Sänntum 1901m (pista de Gruben i Oberems); 2h; +625m; F; sense neu, plou.

Hi ha diverses rutes per pujar a aquest refugi i avançada la primavera aquest és el camí més curt. Pugem per la pista fins la presa (2174m) on conflueixen les geleres de Brunegg i Turtmann. La creuem per la separació dels dos nivells d'aigua i ens situem sota els fort pendents de roca que cauen del refugi. Diversos senders porten al refugi; optem pel que puja més suaument en direcció a la gelera de Turtmann. Poc abans d'arribar-hi, esquís a l'esquena, la pluja es converteix en neu... serà un regal de mig pam de pols per diumenge.

El refugi Turtmanhütte no està guardat però ens acull amb tota mena de luxes i confort: cuina de llenya, aigua corrent, menjar a disposició, banys nets, estufa d'oli per assecar la roba... Dipositem a la bústia i de bon grat els 21CHF per nit que marca la tarifa.

Diumenge 31 de maig. Bishorn 4135m; 8h de pujada 2-3h de baixada; +/-2100m; PD, ***, S2, excepte els 140m S4 del corredor Barrloch que baixem esquiant, i que pugem amb grampons i després per la roca amb l'ajut de cables. Gran bo, 10-20cm de neu nova per sobre els 3200m. Esquerdes ben cobertes.

Són dues etapes en una que ens deixen més que satisfets. Sortim a quarts de quatre a peu a buscar el corredor que porta a la roca de Gässi. Aquest tram el farem també a la baixada (esquiant, 30-40º) i dos cops més dilluns. Un cop som a la roca de Gässis ja calcem esquís per per creuar la Brunegggletscher. Assolim la cota 3000m per després baixar 200m per un tram exposat a la caiguda de seracs fins a situar-nos al peu de la gelera de Turtmann. La remuntem per la dreta fent el camí que porta al refugi Tracuit, però abans d'arribar-hi, a 3200m girem al S en direcció a les pales que baixen del Bishorn. EN DANIEL OBRE TRAÇA, es nota que juga a casa! Patim i gaudim de diferents nivells d'èxtasi i mal d'alçada, arribant al cim abans de les 11 del matí (30m amb grampons).

El descens és amb neu pols fins als 2900m. No ens ho creiem. Desfem el llarg i entortolligat camí de pujada per arribar a l'hora de dinar al refugi, amb massa temps per recuperar-nos... no hi haurà excusa per aprofitar també el dilluns.

Dilluns 1 de juny. Brunegghorn 3833m; 4h de pujada 1h de baixada, 2h més fins al cotxe; +1310m / -1935m; PD+, ***, S3-S4 (podem sortir i arribar al cim esquís als peus, dret...) Esquerdes ben cobertes.

El camí és el mateix del dia abans fins a la roca de Gässi. Ja a la Brunegggletscher es veu l'ojectiu al sud (la traducció de "Brunnegghorn" ve a voler dir "cim de la cantonada marró"). La part final es va redreçant progressivament, a mesura que ataquem la pala de dreta a esquerra, amb un darrer tram de flanqueig força dret (35º) i exposat, avui tot amb esquís.

La baixada torna a ser memorable.

Bones traces i bon estiu!

el vídeo dels dimecres... The Cold Route

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 26 May 2009 15:28:59 PDT

Per poc que no caiem en la temptació d'agafar un vol lowcost a Oslo, per dibuixar unes traces a les muntanyes dels fiords de Sogn! Hi haurà més primaveres....

(by TorjeTv. I avui que és dia de champions, m'ha fet gràcia veure que en aquestes mateixes muntanyes es va batre el rècord de distància jugant a futbol. Hi ha gent per tot!)

Pels portillons sense paraigua

noreply@blogger.com (Berta) — Sun, 24 May 2009 02:28:02 PDT

Marina, Montse, Lorena, Gemma, Jaume i Berta.
Sortim divendres per anar a dormir a la Renclusa. Les previsions meteorològiques no són òptimes.....estem a 22ºC a Benasc a les 21h :)
Comencem a pujar una mica tard. Aparquem abans de Llanos de l'Hospital. Com ja va dir el Jordi G., la carretera està inundada per l'aigua del llac....anem per la dreta, i ens enfilem per evitar l'aigua i guanyar alçada; creuar el riu no és possible :) Creuat el llac i pujats uns quants metres, posem esquís i anem imaginant-nos el camí fins al refu. El cel s'està obrint i gaudim de l'espectacle dels estels. El Jaume s'ha avançat per arribar abans de les 23h i ha tingut el premi de parlar amb una de les guardes del refu! No poder arribar per sopar i voler sortir abans que donin l'esmorzar no els deu permetre ser sostenibles. Sense comentaris.
Quan sortim ben aviat, plou de forma agradable......un petit xirimiri.....Fa calor i el gore molesta. Al cap d'una estona comença un petit xàfec, fa vent i no sabem si vol anar a més o el sol ens donarà la benvinguda..... De moment, la cosa no para..... Anem ben xops i jo ja en tinc prou.....el grup "m'acompanya" al refu, no fos cas que em perdés! Treient pells, comença a obrir-se i quan arribem a la Renclusa fa un sol espatarrant....ja us podeu imaginar com em sento.....jajaja.....resant perquè plogui a sac com ho feia a dalt i no sentir-me idiota..... El cel em fa cas (faltaria més!) i tot el dia continua fent ruixats forts seguits de clarianes.....primavera!
Bones traces :)

Maladeta i Aneto

noreply@blogger.com (Jordi G) — Sun, 24 May 2009 12:43:24 PDT

Pic Cordier 3263 m - 16/5/2009

Itinerari: Parking de palanca de l'Hospital de Benasc-Vall de Paderna- Glacera de la Maladeta-Pic Cordier
Desnivell: +1600 m / -1123 m

Sortim de l'Hospital de Benasc, als pocs minuts es poden calçar esquís. Remontem la Vall de Paderna.

Deixant el Pic d'Alba a la dreta, flanquegem en lleuger descens cap a la glacera de la Maladeta, passant a tocar de la Torre Cordier, sembla una broma dir que és un tres mil, potser ho deu ser a l'estiu però amb la quantitat de neu que hi ha, cal baixar per posar peu al "cim" de la Torre.

Arribem als pendents finals de la glacera, per un pas dret entre roques que superem amb esquís, ens plantem a la pala somital i arribem al cim amb esquís als peus.

Descens amb esquís des del cim, trobem la pala somital amb bona neu primavera, la pala s'acaba en un replà, després del qual ve un tallat, cal tombar a la dreta, seguint l'itinerari de pujada, per passar pel pas dret entre roques i arribar de nou a la glacera.

Descens fins al refugi de la Renclusa amb neu primavera de la bonaaaaaaaaa, iuju!

Pic d'Aneto 3404 m - 17/5/2009

Itinerari: Renclusa-Portilló Superior- Glacera d'Aneto-Coll de Corones-Pas de Mahoma-Pic d'Aneto.
Desnivells: + 1280 m / -1684 m

I ara ve la baixada, en lloc de baixar per la pala que duu al coll de Corones, agafem una pala més directa, a la qual s'entra per un pas entre roques, com s'ha ennuvolat, la neu no ha transformat i trobem neu dura/compactada. Creuem la glacera cap a l'esquerra per buscar pales menys trillades, avui tenim neu primavera de pitjor qualitat que la de dissabte a la Maladeta i arribem al Pla d'Aigualluts amb neu molt humida.

Només queda el passeig fins al parking de l'Hospital, amb esperes i un company que rescata una raquetera/surfera abandonada.

Per cert, els aiguamolls que hi ha al Plan d'Estañ s'han convertit en un llac i la carretera roman submergida, encara que fongui la neu no sé si podran obrir la carretera.

Pito C, Manel O, Carlos C, Jordi G

el vídeo dels dimecres... No Risk - No Fun!

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 19 May 2009 15:06:56 PDT

Aneto la clàssica

ferranbofill@gmail.com (Ferran B.) — Tue, 19 May 2009 13:51:34 PDT

Aigualluts completament nevat

Vem passar la nit en tendes, Toni, Esther, Alfonso i Ferran
Hola cegesquiadors,

El diumenge vem fer l´Aneto per la Renclusa i baixada per Aigualluts va ser el primer Aneto per alguns, la carretera fins a la Besurta encara no està oberta per la neu, vàrem trobar neu primavera però és deixava esquiar bé, com a curiositat vem saltar alguna esquerda baixant pel glaciar sense mes conseqüències a part de l´ensurt, el pas del portillon superior un pel més tècnic que altres anys però amb les patjades ben marcades no hi havia problema. En general com podeu veure molta neu a la zona ...
Personalment ja he penjat els esquís tot i que encara hi ha neu per qui vulgui, bones traces i fins l´any que ve esperem que al Novembre!

Camí del Portillon amb la Renclusa al fons

El pas de Mahoma amb força Neu
La baixada per Aigualluts com sempre espectacular!

Petita volta al massís del Mont Perdut

noreply@blogger.com (Xavier M.) — Tue, 19 May 2009 13:53:05 PDT

Cada primavera deixem passar de llarg fer una visita al massís del Mont Perdut. Aquest any però, ja no puc resistir més la lectura del llibre d'en Jordi Longàs i d'en Faura i amb una meteo incerta em decideixo a provar sort i dedicar-li una visita.

La tarda del dissabte el poblet de Gavarnie, sempre entranyable, em saluda amb pocs turistes i més núvols que no pas hagués volgut. L'entorn, però, es veu carregat de neu.

La nit, dins del vehicle a l'aparcament de les Especières (1830 m) fou mogudeta: molt de vent que em despertava continuament.

Diumenge 17/05.

Les Especières (1830 m) - Bretxa de Roland (2807 m) - Ref. de Goriz (2160 m)

Desnivell : 1100 m de pujada (aprox)

700 m de baixada

Dificultat : S2 . Dos canvis de pells (evitables si es fan les curtes remuntades al collado del Descargador i del collado de Millaris amb els esquís a l'esquena (aconsellable).

Horari : unes 6 hores sense córrer i fent fotos

A les 6,15 hores de diumenge calço els esquís al costat del vehicle i enfilo amunt. Per sort el vent ha calmat una miqueta i la neu primavera dureta permetia progressar ràpidament.

Al arribar a la bretxa de Roland el cim del Taillon es presenta molt cobert, pel que decideixo baixar directament al refugi abans el temps no empitjori més. Un descens continu sobre neu primavera impecable de 400 metres de desnivell em deixa una mica per sota del collado del Descargador.

Remunto amb els esquís a l'esquena i segueixo sense perdua fins al refugi.

Atenció però per baixar de la faja luenga poc abans del refugi. Cal estar atent: creuem un torrent (tapat per la neu però que es sent precipitar-se cingle avall) i cent metres més enllà un seguit de fites enormes giren decididament a la dreta i permeten arribar a la faja inferior pràcticament a peu pla. Si estem atents és fàcil de trobar i no té pèrdua.

Te molta raó el llibre d'en Jordi Longàs quan parla de l'atractiu dels paratges. Tota la travessa discorre entre cims escarpats i enormes : la bretxa, el Casc, el Perdut... tot dona la sensació d'immensitat.

Al refugi de Goriz el tracte és amable i el menjar molt bé.

Durant la tarda la temperatura no baixa i cau un xàfeg que deixa la neu malparada, pel que decideixo tornar el dia seguent.

Dilluns 18/05.

Ref. de Goriz (2160 m) - Bretxa de Roland (2806 m)- Coll de Sarradets - Descens directe a la vall des Pouey d'Aspé (1900 m) - Col de Tentes - Pic Entre les Ports (2481 m) - Les Especières (1830 m)

Desnivell : 1300 m de pujada

1500 m de baixada

Dificultat : S2 / S3 . Un canvi de pells

Horari : 5'30 hores anant per feina

Surto a les 6 hores del refugi de Goriz amb un temps incert. Passat el collado del Descargador una boira espesa embolcalla tot el circ. trobo com puc la bretxa de Roland i respiro alleujat: tant la visibilitat com la neu del vessant francès milloren radicalment. Pells fora i avall.

Un cop al coll de Sarradets (2590 m) em decideixo a seguir la recomanació del llibre d'en Fréderic Cabot i emprenc el descens magnífic i sostingut fins al fons de la vall des Pouey d'Aspé (700 m de desnivell non stop sobre una neu primavera de manual (S2 -S3). Només per aquesta indicació ja valia la pena comprar el llibre. Per evitat el cingle final, ell recomana girar a l'esquerra a la cota 2150 però jo vaig seguir recte i vaig girar a l'esquerra a la cota 1980. Les dos opcions son igualment bones.

Satisfet poso pells i remunto sense problemes fins al coll de Tentes i d'aquí al Pic Entre les Ports per poder aprofitat la seva bella pala nord. La pala resultà un S2-S3 sobre dos cents metres de desnivell amb neu primavera al punt.

Finalment arribo al vehicle a les 12,30 hores.

Una travessia de les que et deixen ganes de tornar.

Xavier M

Intent al Montsaliente, un Saboredo i,... un rescat

noreply@blogger.com (Miscel·lAnna) — Tue, 19 May 2009 01:59:18 PDT

Dissabte son les 7 del matí i ja estem de camí, hem fet el moviment de cotxes i amb el esquis a l'esquena pugem per la Vall de Cabanes. Objectiu d'avui: fer el Montsaliente i anar a dormir al refugi lliure d'Amitges (l'únic cap de setmana del mes de maig que es troba tancat, aquest, així que toca armari).

Els esquis els carregem uns 400 metres, fins al pont (1900)on travessem el riu, d'allà ens enfilem fins l'estany Negre de Cabanes i travessant per la banda esquerra de l'estany anem pujant fins arribar primer als Clots de Cabanes de Baix i seguim fins a la base del coll que duu al Montsaliente. La calor es fa notar i fem un respir. Part del grup diu que ens espera que ja tenen prou.

La Cris, la Teresa, el Marc, el Manuel i jo ho anem a intentar.

En pujar amb els esquís sense ganivetes i encara no esta ni a mitja pala que un petit allau de fusió el fa lliscar avall, es retira. La Teresa tampoc ho veu clar i també decideix esperar-nos a baix.

La Cris, el Manuel i jo deixem els esquis plantats, alleugerim les motxilles, calcem grampons i enfilem amunt, calculem que es queden uns 270 metres per arribar al cim, mica en mica guanyem alçada, quasi, quasi arribem al coll, però, no ho veiem clar, la neu la trobem més inestable... no ens la volem jugar, en deuen faltar ven bé un 140 metres per arribar el cim, amb les condicions que hi ha decidim recular, de la mateixa manera que hem pujat.

Ens retrobem amb la resta del grup, ara hem de fer el descens fins arribar una altra vegada als Clots de Cabanes de Baix i pujar per anar a buscar el Coll de la Coma de l'Abeller (2751), per travessar-ho ens hem de treure els esquís un tram, baixem per remuntar els últims 100 metres que ens separen del refugi, son quarts de vuit de la tarda.

Una bona jornada amb més de 2000 metres de desnivells, no està gens malament.

Caiem tots rodons amb un son profund.

Diumenge, 9 del matí ja hem deixat el refugi i ens encaminem al coll d'Amitges.

Quan arribem a l'alçada de coll, la meitat del grups ens agradaria fer el Saboredo (2833), el veiem factible, així, que la Cristina, el Pere, la Teresa, la Cris i jo ens posem en marxar. Deixem els esquís i l'últim tram el fem a peu, la neu es tova, però, el tram que ens separa de la cresta és curt i es deixa fer bé. Fem la petita cresta que separa del cim i ho aconseguim: fem cim!!!

No ens entretenim anem a reunir-nos amb la resta del grup, i anem a buscar el coll d'Amitges, la pala la trobem a una neu boníssima per l'època,

però des del Cóth der Lac Glaçat (2587) fins al refugi Mataró, hi ha algun tros que la neu se'n va i hem d'anar en compte, però, ens posem sense problemes al refugi. Pels voltants fem un mos i continuem ja queda poc per arribar al final de l'excursió.

Arribem a la pala que es troba a sobre de l'ermita de Nta. Sra. Ares, hi ha poca neu, però, enfilant per aquí i per allà podrem arribar ben aprop de la carretera i... de cop,..., un crit...

Em giro, veig a la Cris fer una tombarella i que va pendent avall, per un lloc on no hi ha neu, només terra, herba i pedres,... queda asseguda, i aixeca la ma.

Ens acostem,...,sort del casc, veiem que el te abonyegat,...,preguntem,..., els genolls li fan mal, intenta posar-se dreta i caminar, però no pot, no dubtem el Manuel es posa en contacte amb rescats. Expliquem la situació, ens posen en contacte amb l'helicòpter amb 6 - 8 minuts es presenten on estem. Deixem la Cris, amb el Manuel i el Marc i la resta marxem del lloc, no fer nosa.

Tot això passava a quarts de quatre de la tarda, a les 4, la Cris ja estava a l'Hospital de Viella. Servei de rescats perfecte!!

El Manuel i al Marc havien baixat caminant ja que anaven carregats amb els esquis i la motxilla de la Cris, la Teresa i jo van anar a buscar-los després d'acomiadar-se de la Cristina, la Núria, el Raimon i el Pere que tampoc podien fer res. Nosaltres van marxar cap a Viella a recuperar la Cris.

No te res trencat, els genolls a l'espera d'una segona opinió, va sortir amb una cama embenada i l'altra amb un compressiva, sembla que el dret tingui un lligament lateral extern tocat, però a mesura que passaven les hores les dues li feien mal per igual.

De tornada van parar a sopar i van deixar a la Cris a Anglesola, uns companys de la Cris la venien a buscar per dur-la a Tarragona, nosaltres de camí cap a casa, a quarts d'una arribaven.

I van anar: Manuel, Marc, Pere, Raimon, Cris, Cristina, Núria, Teresa i Anna

Tussé de Remuñe (3.041 m) - 17 maig 2009

noreply@blogger.com (SergiB) — Mon, 18 May 2009 15:40:15 PDT

Després de fer nit a Ca la Carme a Sesué (gràcies), decidim a quarts de cinc del matí amb el cafè a les mans dirigir-nos cap a la vall de remuñe a provar aquesta muntanya injustament poc visitada.

Pugem amb les primeres llums per la vall de remuñe, fins a 2000 m aprox. amb els esquís penjant de la motxila. Anem guanyant alçada i va apareixent mig Pirineu als nostres peus: Maladetes, Posets, Aran, Pallars,...

Després d'arribar al portal de remuñe, resseguim al N l'aresta fins al cim. Vistes espectaculars de l'aresta Cabrioules, Rabadá, Navarro, Malpás, Bom.

Baixem directes fins al llac de lliterola i després buscant la desembocadura ens tirem per els pendents de la vall de lliterola fins als 2000 m amb els esquís als peus.

Fantàstic dia d'esquí de muntanya (de primavera...).

+1300/-1450 m, **, molta neu a cotes altes (primavera dura), justa a cotes baixes

Carles Ll, Carme S, Ricard M, Manel C, Sergi B

Cotiella (2.912 m), per Lavasar

jralsinad@gmail.com (J. Rafel Alsina) — Tue, 19 May 2009 22:05:47 PDT

Ahir a migdia vam sortir de casa i vam pujar en cotxe al refugi forestal de Lavasar (1.900 m). Vam aprofitar unes condicions òptimes, ja que la pista estava neta de neu i, en canvi, a la muntanya encara hi havia prou neu per fer l'ascensió al Cotiella amb esquís. Abans de sopar, i aprofitant les darreres llums, ens vam acostar a l'Ibón de la Basa de la Mora, un racó de gran bellesa.

A les cinc del matí, després d'esmorzar, ens hem posat en marxa. Després d'uns vint minuts de caminar amb els esquís a l'esquena hem trobat prou continuïtat de neu per posar-nos els esquís i hem seguit, ja més còmodament, pujant entre el bosc en direcció a la valleta del Lavasar. Hem passat per sota de les Agujas de Lavasar just quan els primers raigs de sol il·luminaven la punta de l'agulla gran. Hem deixat enrere les agulles i hem arribat al Collado de la Ribereta, des d'on hem iniciat un flanquejament una mica precari per anar a buscar el Collado de la Pala del Puerto. Des d'aquí hem baixat uns dos-cent metres per la vall de la Era de las Brujas. En el punt més baix, abans d'iniciar la remuntada final, ens hem aturat a esmorzar. Hem pujat a la Colladeta (2.714 m) i des d'aquí, per la gran pala final, fins al cim del Cotiella. El panorama era extraordinari, encara que algunes muntanyes quedaven tapades pels núvols. Hem fet la panoràmica circular i les tradicionals fotos de cim i hem iniciat la baixada. La neu estava força bé, molt millor del que esperàvem, excepte en algun petit tram on estava més tova. Hem superat el pas clau del Collado de la Pala del Puerto, després de remuntar amb les pells uns dos-cents metres de desnivell, i hem arribat al punt de partida passant novament pel costat de les Agujas de Lavasar.

Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquí teniu, també, el vídeo de la sortida:

Pic de Rulhe 2783m, cara N - 15 i 16/05/2009

noreply@blogger.com (Jaume J) — Mon, 18 May 2009 00:33:14 PDT

Per la Vall de Riutort
Marina i Jaume

I en tenia de ganes de pujar al Rulhe! I les ganes es contagien! I no ens ha defraudat.

(en vermell, per on hem pujat; en blau, la canal de descens)

+700/-50 divendres, + 700/-1350 dissabte; Dificultat ***, AD? PD+? (la pujada directa és de 40º-50º i té ressalts en mixt), S4 (descens més a l'E, tot amb esquís amb tram central més dret, màxim 40º). L'accés al Refugi per Riutort és de 2-3h, F, S2; Del refugi al cim, 2h; Track a GPS wikiloc; Divendres vespre neu dura. Dissabte neu primavera en general, amb moltes purgues i allaus a partir de les 12h. Sol.

Itinerari: L'accés al refugi des del Pla de les Peyres és més curt però el meu cotxe no li agrada haver de superar els socs que hi ha al darrer tram de pista. Ens decidim per la vall de Riutort i hi pugem amb les darreres llums de la tarda. Un GR molt marcat s'enfila ràpidament des de Laparan (1550m) fins als plans que hi ha abans de la cabana de Riutort (tarima de ciment per 4 persones i llar de foc). La vall gira progressivament i agafa marcada direcció S. Baixa molta aigua i tenim problemes per creuar el torrent. Quan ho fem a 1850 ja podem calçar esquís. És millor deixar el fons de la vall i anar pujant, suaument, per una coma suspesa (O) fins al Coll de Riutort (2250m) i d'aquí en lleugera baixada cap al refugi (2185m), on arribem a quarts d'onze (matalassos i mantes per 10, taula a la fresca).

Per anar a la base del cim cal planejar en direcció E fins a un collet en un punt de la cresta de les Calmettes (2318m). Es dóna la volta per darrere i s'entra a una coma, que en direcció SO, ens deixa sota la cara N del cim. La canal de més a l'esquerra es veu evident (és per on acabarem baixant), però seguim les puntades d'un noi que també ha dormit al refugi i que s'enfila pel dret, amb dos piolets però sense grampons. Sortim directes al cim després de superar dos ressalts on hagués calgut la corda per baixar.

Incorporo dos fotos del darrer tram d'ascens que ens va fer Stephane B. Merci per la traça i les fotos!

Busquem millor baixada en el collet que hi ha més a l'E i ens hi llencem, uns amb grampons, altres amb esquís. El tram de major pendent és a mitja baixada, tot i això els viratges es deixen fer bé.

Són prop de 400m i després encara queda una segona pala que porta als plans de davant del refugi. Estem més que satisfets. Hem encertat el dia!
Accés: Ax-les-Thermes-Les Cabannes-Aston-16km asfaltats fins al Barrage de Laparan 1550m-El camí de Riutort (GR) és a mitja presa.
Referències: Vèrtex nº208 (especial Alt Arièja any 2006); piulada d'uns nois que hem trobat i que han pujat pel couloir NO.
Bones traces!

el vídeo dels dimecres... Hotel la Charmette

noreply@blogger.com (Jaume J) — Wed, 13 May 2009 08:16:45 PDT

He recuperat el vídeo de la sortida al Beaufortain del darrer Cap d'Any! El vam editar i veure a Arêches mateix amb vídeos de molts de nosaltres i una tria musical 'especial'... Per la durada, ha quedat a una ressolució mitjana :( Aviat HD!

Hi ha teca... Roche Plane 2166m, Legette du Mirantin 2353m, Roche Pastire 2108m, Mont Coin 2539m, Pointe de Riondet 2357m, La Commanderie 1926m, Grand Mont d'Arêches 2686m, Mont Clocher 1976m, Rocher des Enclaves 2457m, Lavouet 2410m, Grand Journee 2460m...

Bons records, bones traces!

Tuc dera Gerbosa (2841 m)

noreply@blogger.com (Carles Lluch) — Sun, 10 May 2009 08:29:48 PDT

Val d’Aran

El Tuc dera Gerbosa es localitza a l’oest dels Tucs dera Pala deth Pòrt i Cap dera Sèrra, i tots tres formen la serra que tanca pel nord la Val de Molières. Així, l’itinerari d’ascens que sembla més evident és pujar per la Val de Molières i, passat el refugi, anar a cercar un coll (2729 m) en direcció N a l’O del Tuc. Tanmateix, una alternativa és pujar per la vall del riu Nere, passant pel lac deth Hòro i, sense arribar al còth d’Alfred, anar a cercar el mateix coll per darrera (orientació NO). La pala final orientada O-SO és de pendent força sostingut.

Nosaltres hem optat pel segon itinerari, més solitari i obac (N-NE al llarg de la vall del riu Nere). La presència de la impressionant (i temptador...) Malh des Pois (Forcanada) és un al·licient afegit. A més a més, l’accés per la pista de la pleta d’Horno i les allaus velles, permeten calçar esquís de seguida (1500 m). El temps s’ha mostrat insegur i canviant al llarg del matí, amb temperatures ‘estivals’, vent moderat de component diversa, núvols alts i mitjans de tota mena, el sol apareixent i desapareixent, alguna gota d’aigua i una mica de neu granulada dalt del cim. El mantell de neu totalment humit a totes les cotes, però que encara s’ha deixat foquejar i esquiar prou bé. La pala sostinguda del cim, més dura, l’hem trobada amb molt bones condicions per gaudir-la esquiant!

+/- 1350 m

3h30 ascens, 1h30 descens

S3 (S4 si s’esquia des del cim)

Bones traces de primavera!

Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... bona nova

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 05 May 2009 23:57:05 PDT

A la tardor era motiu de polèmica i ara, l'ossa Hvala, ha sortit del seu cau amb sorpresa: dues cries! enhorabona! Al web del país de l'ós hi ha més informació i vídeos. Els muntatges que corren per la xarxa són molt frikis, pels conservacionistes, pels caçadors, pels polítics ...

I fent la cerca també he retrobat aquest del Mount Bear, a Alaska (de trailsmurph). Quina aventura!