cegesqui

el vídeo dels dimecres... Magma

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 18 Jun 2013 15:03:35 PDT

la muntanya crida, plora, riu, és viva, som petits, molt petits...

Néouvielle, ... Fi de la temporada?

noreply@blogger.com (Anna Mesalles) — Mon, 17 Jun 2013 11:21:19 PDT

Divendres arribem puntualment a les vuit tot just per sopar al Hotel-Refugi d'Oredon.
Ha estat una escapada ràpida, però profitosa.
La neu, ... millor del que esperaven, això sí, primavera, primavera, o potser s'hauria de dir d'estiu?
Dissabte feia mandra tornar, si estava molt bé a la terrassa de l'hotelet... però ens esperaven per casa.
i com les imatges valen més de mil paraules...

Desnivell: +/- 1200
Dificultat: S2

Hi vam anar: Carles, Carme, Ferran, Manolo, Oriol, Pep, Roser i Anna

A l'Alba

noreply@blogger.com (Montse) — Thu, 13 Jun 2013 14:58:17 PDT

Per la Coma de Paderna, +/-1400m, 6h30, S3, ***

Tres curtes hores de descans vora el sorollós Ésera que baixa generós d'aigua pel desgel accelerat dels darrers dies. Poc abans de les tres, comencem a caminar des de Plan de l'Espital, buscant el Tub de Paderna amb la única llumeta dels frontals. Just sota el tub trobem una congesta. Intuïm que a partir d'aquí la neu serà contínua, i calcem esquís. Sortim del tub i continuem amunt, seguint traces velles i ubicant-nos amb les grosses siluetes del Pic de Paderna i Tuqueta Blanca de Paderna.

Trenc d'Alba i mar de núvols a Gasconha. I silenci... només trencat per un crit de perdiu blanca que nota la nostra presència.

Amb voltes maria una mica treballades aconseguim remuntar la curta canal sense treure esquís i ja som a la pala somital NO. Deixem esquís i fem a peu els darrers 50 m fins guanyar l'aresta. Els primers raigs de sol apareixen damunt el mar de núvols. El moment més màgic de tots. Tan sols queden uns 30 m d'aresta de roca i neu.

Pic d'Alba (3107 m), el 3000 més occidental del massís de les Maladetes. Gaudim tant com podem de la sortida de sol. Les càmeres de fotos tenen feina a captar la bellesa del paisatge a 360º. Els colors de la roca, la neu i el cel canvien a cada instant. No tenim pressa: les condicions de neu des bon començament no ens han agradat gens. Regel molt pobre, neu molt humida internament, sobretot en els vessants de major pendent. Allaus recents. Tot i la fresca que sentim dalt del cim, avui la temperatura pujarà força, amb la isozero emplaçant-se a 4000 m. La idea era continuar en travessa, però avui les condicions de temps i neu no són adequades.

Abans de les 7h del matí ja iniciem el descens, i notem com la neu en els vessants NE ja comença a estovar-se! Fem una curta parada per esmorzar a la Coma de Paderna, envoltats de muntanyes punxents de roca calcària, molt diferent al granit que domina el massís.

Continuem el descens pels Tubs de Paderna, i amb un parell de "treure i posar esquís" aconseguim arribar fins gairebé l'aparcament.

Vistes les condicions i amb la previsió d'ascens continuat de les temperatures, serà difícil que hi hagi mínim regel durant el cap de setmana.

Bones traces quasi estiuenques!

Edu, Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... no m'agrada el 'catskiing'

noreply@blogger.com (Jaume J) — Thu, 13 Jun 2013 14:57:32 PDT

però aquest vídeo està molt ben fet:

Celebrada la III Trobada d´esquiadors de muntanya

noreply@blogger.com (Ricard Martínez) — Fri, 07 Jun 2013 14:45:47 PDT

Una temporada com aquesta s'havia de celebrar i més quan a finals de maig hi ha plenes condicions per a l'esquí de muntanya gairebé a tot el Pirineu.

Així doncs el 30 de maig vam celebrar la 3a Trobada d'Esquiadors de Muntanya, que va tenir lloc als Lluïsos de Gràcia i va comptar amb 30 participants.

Una novetat d'aquesta edició va ser el "Concurs de Fotos" de les sortides de la temporada. Volíem fomentar la part creativa dels esquiadors de muntanya i donar valor a aquesta activitat que ens ajuda a documentar les sortides. D'altra banda, les fotos premiades seran les que utilitzarem per als materials de difusió del cicle de sortides d'esquí de muntanya 2013/2014.

Les fotos premiades varen ser del Pep Lorca, Carles Perera i Jaume Jubert.

Durant el sopar es van lliurar els obsequis als premiats i es van sortejar diversos obsequis oferts pel CEG.

La tradicional xerrada feta prèviament va ser sobre fotografia d'alta muntanya hivernal. La xerrada va anar a càrrec d'un fotògraf professional, Àlex Gregorio, (http://www.alexgregorio.com/) que va fer un repàs a aspectes bàsics de la fotografia i criteris tècnics a tenir en compte per a la realització de fotos amb condicions de molta neu i llum.

Tot i que la temporada està molt avançada, les condicions continuen bones, segur que cauran més piulades.

Bones Traces

Pic de les Valletes (2793m) , canal N

noreply@blogger.com (xavi f) — Thu, 06 Jun 2013 13:22:34 PDT

Desnivell +/- 900m
Dificultat: PD-, MBEA, S4, ***

Avui torno a aprofitar les excepcionals condicions que tenim al Pirineu. Sense moure'ns del Oriental una infinitat d'itineraris estan en magnifiques condicions. Desprès de passar por fa dos dies en el corredor central del Pic del Port de Fontnegra per baixar-lo massa d'hora (a les 10:30 i desprès d'esperar una hora en el cim) avui surto tard i estic en el pàrquing de Porté-Puymorens a les 10:30.

Dia de calor però no massa així que pinta bé. Tot pujant el corredor vaig mirant el SMCC, el Colomines i també semblen en molt bones condicions, però estan més lluny i potser es massa tard. Així doncs cap al N del Pic de les Valletes. Pujant veig dos alpinistes que baixen ja de no se on i un altre pujant en solo el gran diedre. Gel de baix a dalt, mai l'havia vist tant bé. Segueixo amb el pla tot i la tentació però es tard, no es el dia i a més vull esquiar el corredor N (tot son excuses per evitar un solo en alpinisme). Esquis als peus fins a meitat de canal i al arribar gaire-be a dalt s'obre una variant mes dreta i m'enfilo per allà, gel i punta de grampons, com mola l'esquí-alpinisme.

M'arribo fins al cim i ja de baixada escullo la línia directa del Corredor amb una sortida més ample, però dreta també (uns 50º). La neu inmillorable em far recordar les esquiades a Nova Zelanda al setembre amb el que allà diuen la "corn snow". Així baixada ràpid gaudint en cada viratge i a lluitar en el flanqueig fins a les pistes amb una neu molt transformada però no podrida. Esquis fins a 2 minuts del cotxe. Em sap greu pels que han guardat els esquís, la resta aprofiteu que això trigarà a repetir-se.

Teniu més fotos:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.258585310946176.1073741831.170377119766996&type=1

xavi f.

el vídeo dels dimecres... això s'escalfa!

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 04 Jun 2013 16:14:42 PDT

Malh Planet (2942 m) - Pic d'Estauàs (Punta SO, 2745 m)

noreply@blogger.com (Montse) — Mon, 03 Jun 2013 15:01:43 PDT

Pel Port Vielh (2684 m), entre la Ball de Benás i la Val de Lis

3 de Juny de 2013 (costa de creure però és ben cert!)

8h, +/-1730 m, S3, ***

Després de 5 dies humits i gelats pel senyor Nord, avui dilluns ha de ser el primer dia de sol, sense precipitacions, i vent a la baixa. Condicions tant necessàries com desitjades per sortir a explorar un nou racó per a nosaltres.

És dilluns i és un gran plaer només trobar un altre cotxe al final de la carretera, passat el trencall de Llanos del Hospital. Són 2/4 de 7 i comencem a enfilar a peu el camí d'estiu que remunta el Torrent de Gorgutes en direcció als Ports Vielh i de la Glera. Per sorpresa nostra, al cap de 20 minuts i abans de la cota dels 2000 m, trobem neu suficient per calçar esquís. Primera mirada enrera: emergeix el Pic d'Alba, amb els primers raigs de sol, blanc com un mató. Al seu davant, la "gavatxa" encara es despenja dels Ports de Benás, de la Picada i dels Aranesi. Mirada endavant: ja es veu el Port Vielh, i en aquest costat, el cel és ben serè sense núvols enganxats a les muntanyes.

L'itinerari al Port Vielh és tant evident com obligat: remuntar una primera canal força dreta, seguir pujant per pales menys dretes i finalment una altra canal fins assolir la bretxa. La neu es troba molt dura en superfície, i totes les parets de roca estan recobertes de gel. El sol de seguida es posa a fer feina i comença a provocar purgues de neu i a fer rodolar trossos de gel muntanya avall. Això ens obliga a posar-nos el casc mentre anem pujant per protegir-nos.

Al Port Vielh encara bufa notablement l'aire fred de nord i la neu en orientacions obagues és gel pur en superfície. Baixem amb grampons els primers 50 m i quan el pendent és prou suau i la neu menys gelada seguim esquiant fins l'Estanh deth Port Vielh (2424 m). Posem pells i prenem una pala força dreta en direcció SO que ens dóna accés a una petita vall suspesa. Seguim guanyant metres fins a trobar una barra de pendent molt dret però que podem fer amb esquís (direcció O) fins arribar a un pla amb un estany molt petit (2807 m). El cim és al nostre abast: guanyem els darrers metres novament amb grampons. Impressionants i inèdites vistes pels nostres ulls, 360º al voltant nostre. Resseguim l'itinerari que caldria fer per visitar els veïns Malh Barrat i Pic deth Bom. Terreny salvatge i solitari...

En el descens, desfem l'itinerari fins l'Estanh deth Port Vielh. Posem molt atenció en el tram de la barra, clarament carregada i amb la neu ja molt transformada pel seu pendent i orientació E. Esquiem d'un en un, i esquivem diverses purgues que provoquem nosaltres mateixos. De nou a l'estany, posem pells i ens animem a pujar a fins la punta SO del Pic d'Estauàs, al nord del Port Vielh. Ara la neu ja està més dòcil i no cal posar ganivetes, però els darrers metres són molt drets i els fem amb grampons. Els núvols al vessant nord comencen a dissipar, això fa que des d'aquest cim tinguem vistes intermitents.

Sense entretenir-nos baixem al Port Vielh, i seguim pel mateix itinerari de pujada amb neu primavera encara de prou bona qualitat. Descalcem els esquís i dediquem una estona a contemplar les muntanyes amb un aspecte insòlit per les dates. Quina temporada...

Bones traces de Juny!

Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... Take The Long Way Home

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 28 May 2013 15:05:04 PDT

(Breakfast in SouthAmerica) Amb la clàssica de López a Pampa Linda, Bariloche.

Petite Facha 2.947 mt- 25 i 26 maig

noreply@blogger.com (Rosa Salas) — Tue, 28 May 2013 14:00:40 PDT

Aquest darrer cap de setmana vam fer la última sortida del cicle, que si hem de dir la veritat, quand la vaig possar no tenía molta fe en que en aquesta época del any hi hagués prouta neu per dur-la a terme; pero es veu que com que sempre em tingut molta sort, dons aquest ha sigut l'any de la gran neu.

Vaig triar pujar vía Respomuso per la orientació oest del descens, més apropiat en aquesta época del any en que el sol comence a donar desde molt aviat pel matí, per contra de la ruta Panticosa, on una gran part del itinerari es sud i est. I encara que l'ascensió al refugi de Respomuso ens l'hem de guanyar amb engatjament, vam gaudir d'una neu al descens qu'ens va fer cridar d'alegría.

El dissabte vam fer l'aproximació al refu (1.450mt-2.120 mt.), primer a peu, i després, cap a 1.800 o 1.900 amb esquís, abandonant el camí d'estiu i remuntant pel fons del barranc.

L'endemá, com que les previsións de les temperatures eren de bastant fred, no matinem molt per no trobar tan de gel, sortim a les 8. Tot i així tindrem gel fins a quasi bé la una del migdía. Hem d'anar al coll de la Facha, avançant sempre en direcció est, sortint del refugi cap a l'esquerra superant un petit promontori. Em de fer alguns petits pujar i baixa fins qu'el terreny es torna més regular i ja anem en constant pujada, a prop del mur de la presa i el ibón de las Ranas.

El estat de l'aresta de la Gran Facha de moment es un enigma per nosaltres. Al estiu l'hem fet i no es més que primer o segón grau. Pero ara hi ha neu i amb el fret que fa pot estar gelada.

M'hi posso i veig qu'els pasos que sense neu son com anar per casa ara es converteixen amb un mur vertical de neu dura. Es va avançant pero es molt laboriós i es possible que més amunt hi hagi algún pas insuperable. Així que decidim fer la Petita Fache (2.947 mt.) i disfrutar d'una bòna esquiada. Per guanyar aquest cim hem d'anar primer a l'esquerra del coll i després, sense acabar d'arribar a la part superior, tombar cap a la dreta. Apeu per una sencilla carena acabem d'arribar al cim.

Hem arrivat amb ganivetes i al hòra de baixar, cap a la una, la neu es troba en el seu millor moment. Gaudim d'un llarc descens fin a l'ibón de la Ranas amb una neu increible, ben transformada i sobre la qu'es gira amb una deliciosa suavitat. Anem baixant entre exclamacions.

Recollim les coses al refu i ens relaxem. Carme a la parrilla:

Del refugi en avall el començament es una mica laboriós, pero poc després ja entrem en el barranc i encara gaudim d'un altra esquiada en un territori exòtic i salvatge.

Finalment hem de carregar els esquís ia la motxilla i continuar a peu a prop durant 1h. 45m., per la vall d'Aguas Limpias, que en aquesta época del desgel está exhuberant. Es fa una mica llarg, pero ja se sap que el qui algo vol algo li coste. De totes maneres "que nos quiten lo bailao".

En aquestes altures de la temporada d'esquí molta gent ja ha penjat els esquís, així que només vam ser cuatre insaciables: Carme S., Roger M., Robert R. i Rosa S.

Aneto 3404m per l'Estasen, des de Cabana de Pescadors 25/05/2013

noreply@blogger.com (Jaume J) — Sun, 26 May 2013 01:11:40 PDT

Aneto pel davant i pel darrera!

i es que per l'altra costat hem coincidit amb Carles i Montse, mentre que la volta des de Ballibierna hi hem anat Jordi, Manel, Ricard i Jaume.

Gran dia d'esquí-alpinisme! Divendres pugem amb taxi a la cabana de Pescadors 1950m (realment agosarat sinó s'hi puja en 4x4) amb l'objectiu clar pel dissabte. A quarts de 7 enfilem la vall de Corones, a peu fins la pleta de Corones (2200m, 1h). Des d'aquest punt, la quantitat de neu que hi ha és més pròpia de març que de finals de maig.

Per pales dretes i gelades (ganivetes o grampons) remuntem cap als llacs de Corones de més amunt. El tubet entre el segon (2600m) i el tercer (2715m) és molt bonic i serà una delícia a la baixada.

Pugem per l'Estasen.

i després a l'Aneto.

Continuem pel pas de Mahoma i esquiem fins al Coll de Corones, on cal desgrimpar 10m per després desfer el camí de pujada per una neu que està al punt, ha transformat molt poc. Gran dia!

+/- 1450m; S3, PD+/D, ***; 6 a 8h. Condicions del corredor Estasen: avui, a l'hora que hi hem entrat (just hi començava a tocar el sol) neu dura. La sortida, tant la central com la de l'esquerra està gelada, però no presenta cornisa o resalt més dret. De la sortida al cim, avui estava mixte, amb força neu i entretingut. El coll de Corones es desgrimpa bé, amb bones preses. Neu dura en l'ascens i al punt en el descens. Avui millor meteo a Sud, que pel darrera amb boires i nuvolades. Dia fred i ventós.

Bones traces!!!

el vídeo dels dimecres... Ell sol s’ho ginya i s’ho pasta!

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 21 May 2013 15:09:13 PDT

avui vídeo esgallero!

Pic dels Colells 2744m

noreply@blogger.com (xavi f) — Sun, 19 May 2013 10:49:43 PDT

Pic dels Colells 2744m
Descens de la Canal N
+/- 700m
***,S4,MBEA

Seguim aprofitant la festa de final de temporada i avui amb poc temps tiro cap al Montmalús recordant unes canals en el pic a l'est del coll. La intenció era fer primer Montmalús però estic al coll passades les 10 i les temperatures van pujant així que vaig per feina. Un cop en el pic em miro totes les canals i cap te l'entrada facil doncs encara resten cornises antigues i s'han sumat les d'aquest dies amb vents del W i SW. Així que escullo la que sembla més segura tot i que haig de trencar-la per poder entrar. Amb els esquís en tinc prou per fer baixar un troç del costat E, mes difícil d'entrar però menys carregat que el costat W.

Poca gent pujant, tot i que la neu esta millor que al gener

Pic dels Colells a l'esquerra i Montmalús a la dreta

Cap moto de neu, estrany en aquesta zona

Cornises al Coll del Montmalús

A partir d'aqui fer equilibris per entrar i no caure tot i que no un cop dintre la neu esta bastant estable, petites purgues de la neu superficial. M'ho vaig mirant però puc baixar sense problemes i gaudir de la fantastica neu d'aquesta primavera.

Montmalús des del seu vei P. dels Colells

Inici canal amb les amenaçadores cornises

Teniu un petit video a:

xavi f.

III Trobada d'Esquiadors de Muntanya 30 de maig

noreply@blogger.com (Ricard Martínez) — Fri, 07 Jun 2013 12:33:17 PDT

Per inscriure-us podeu emplenar el següent qüestionari: Inscripcions

Si voleu participar al concurs de fotos, en podeu enviar un màxim de dues a esqui@cegracia.cat, amb un mínim de 1Mega.

Us hi esperem !!

la tonteria dels dimecres... skiing deep water in its frozen state

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 14 May 2013 15:01:00 PDT

(millor fer pràctiques a la piscina)

baildit 12/13 from higaski.at on Vimeo.

Pic de Bassiets i Norís 11 i 12 de maig

noreply@blogger.com (Pasdeguia) — Sun, 12 May 2013 13:36:19 PDT

Baixada de temperatures ideal per anar al Pallars Sobirà i aprofitar la neu que encara és present a les valls obagues.

Dissabte 11 de maig Bassiets 2760

+/- 900m

F+/S3

Neu primavera dura i transformada

El Bassiets forma part del cordal de muntanyes entre el Port de Cabús i el Pic de Salòria, el cim no té la forma de pic del seus veïns i és accessible per la vall de Tor, per una vall ampla i accessible, orientada completament al Nord.

L'accés el farem per la pista que puja de Tor cap al Port de Cabús, fins al punt on la pista arriba al barranc de Borgs i en creua el riu tot fent un revolt molt marcat (1860m). Seguirem la vall en direcció sud mantenint-nos al marge dret del riu. Entre 2300 i 2500m la vall és planera i ens permet accedir sense dificultat a les pales, una mica dretes, que ens porten a la carena i el cim. És possible que haguem de superar la cornisa de la carena.

Diumenge 12 de maig Norís 2820
+/-1100m
F+/S3
Neu primavera dura i transformada

Pic de Norís per l'estany d'Aixeus (ja descrit a Cegesquí) L'accés per la pista de la vall d'Aixeus és obert fins 1720m, punt on hem deixat els vehicles. Una congesta de neu a la pista ens ha permés esquiar de tornada fins els mateixos vehicle.

Carlos M, Lluís F, Júlia R, Jesús C i Ricard M

Bones traces

Feixan o Tuc de la Tallada (2954 m)

noreply@blogger.com (Montse) — Sun, 12 May 2013 13:57:58 PDT

Val d'Aran
11 de Maig de 2013
+/-1350m, 6h45, S4, ***

Quantes vegades ens hem quedat badant amb el Feixan, muntanya imponent de la Val de Molières, però injustament desconeguda o oblidada per tants muntanyencs, i és que no arriba als 3000 m. Sí que atreu al col·lectiu alpinista, tant a l'hivern com a l'estiu, per fer corredors, vies d'escalada o la cresta Feixan - Molières.

Amb esquís no és l'ascensió progressiva i còmode del Tuc de Molières. L'itinerari és directe, dret i exposat, amb una canal N de 150 m i una pala SE de 300 m de pendent dret sostingut com a ingredients a destacar. Però si les condicions de temps i neu són adequades... és una delícia!!

L'entrada d'aire més fred de nord fa que avui, altre cop, ens llevem amb el cel ben tapat a la Val d'Aran. Creuem el túnel de Vielha i al vessant sud el dia es lleva amb el cel ben serè. Deixem el cotxe a l'aparcament al costat del Refugi de Sant Nicolau (tancat) i caminem per la Pleta de Molières fins damunt la primera cascada. Encara seguim a peu fins al fons del pla, abans de la segona cascada, però entretinguts per cal trobar el millor pas per creuar el barranc. Calcem esquís i comencem a guanyar metres seguint el mateix itinerari del Molières (pel vessant NE). Passem per damunt d'uns quants dipòsits de grans allaus.

A cota 2125 m, sota el ressalt més dret abans del refugi el Molières, deixem la traça a la dreta i prenem una canal que ens permet superar la característica barra rocosa. La canal cada cop esdevé més dreta i menys còmode de foquejar per la duresa de la neu i la presència de dipòsits d'allaus de fusió. Posem grampons, deixem la canal a la dreta i remuntem a peu per una pala convexa. Quan el pendent es suavitza, tornem a calçar esquís i progressem fàcilment cap a la morrena frontal i de seguida som als peus de la canal N. Amb la sensació d'estar a dins d'un congelador (per això aquesta canal es manté amb neu tot l'estiu!), posem grampons i enfilem pel centre de la canal per anar a sortir al Coret de la Tallada (2624 m). Tornem a posar esquís i ganivetes per remuntar la característica pala SE fins al cim. Vistes inèdites pels nostres ulls de la val de Molières i vall de Salenques. L'Aran encara sota un mar de núvols, només es deixen veure les puntes dels cims més alts. Ganyipada per recuperar forces mentre gaudim de l'escenari pirinenc que ens envolta.

El descens el fem seguint el mateix itinerari de pujada. La pala SE amb neu primavera de la bona. El nostre dubte és la canal N: afortunadament, en aquestes alçades de temporada, ja hi toca el sol, no directament però suficient per estovar una mica la neu. Així que hi entrem amb esquís i fem viratges curts buscant el costat esquerre amb neu més tova i homogènia. Sortim de la canal i la morrena i continuem per pales menys dretes fins trobar la canal de baix. Esquiem la canal amb neu primavera encara prou bona i saltant alguna que altra esquerda oberta. Fem els darrers viratges ja a la val de Molières i treiem esquís al mateix punt on els hem calçat el matí. El retorn el cotxe amb la fageda llucant i la cascada baixant amb molta força.

Bones traces de primavera!!
Carles i Montse

Pic de Font Freda 2738

noreply@blogger.com (xavi f) — Sun, 12 May 2013 13:37:20 PDT

***, MBEA, S4
Desnivell 900m

El dimarts em vaig acostar però les temperatures, l'hora i tot plegat em va fer desistir, vaig provar senzillament pujar al pic per la vessant nord, però les cornises amenaçadores em van fer recular a 100m del cim. Així que amb la baixada de temperatures he enganyat a l'Andreu per que m'acompanyi avui. No vol provar d'esquiar el corredor però ja li esta bé baixar a peu. Sovint faig aquestes activitats en solitari i ves per on avui tindre un gran cameraman al costat. Així que sortim del parquing a les 8 amb neu dura desprès de les plujes de dijous que han cambiat radicalment el panorama, cap a pitjor clar.

Ja veiem que la neu estarà perfecte pels grampons i així es, fins i tot el ressalt del mig te prou gel com per mirar bé com posem els grampons, no es podrà esquiar el resalt i la resta ja veurem. Fem cim i decidim baixar, em poso els esquis i entro pel lateral de la canal. Neu dura, dura però el cantell agafa. Al ressalt treure esquís i tornar a posar just per sota. Molt derrapatge i pocs viratges fins a la part final .L'Andreu veu clar que la manera més rapida d'arribar al bar es amb els esquís als peus, la propera temporada toca curset. Al sortir de la canal ja la neu s'ha estovat amb la boira que s'ha mantingut per sota 2100m. Bonica sortida i bonic corredor amb trams de 40-45º. Ara per gaudir-lo millor esperar a una nevada d'aquests propers dies... o a l'any vinent.

Andreu C. i Xavi F.

Petit video a

Pic de Mil Menut i la Pala de Jan - 5 de maig

noreply@blogger.com (J. Rafel Alsina) — Sun, 12 May 2013 13:38:01 PDT

A la Vall de Ransol encara queda molta neu, tot i que els darrers dies ha plogut i n'ha fos molta. Avui la previsió del temps era bona però en arribar al final de la carretera de la Vall de Ransol ens hem trobat un panorama diferent del que esperàvem: estava tot tapat i no semblava que hagués de millorar. Ens hem equipat i hem sortit esperant que, si més no, el dia s'aguantaria. L'objectiu era el Pic de Mil Menut i hem iniciat l'ascensió pel bosc, amb poca neu però amb una certa continuïtat fins que hem arribat a les proximitats del refugi dels Coms de Jan, des d'on hi havia ja neu contínua. Entre la boira i sota un cel gris, hem anat pujant fins arribar a la Collada de Jan (2.649 m). Hem pujat una mica més però l'aresta final era tot pedra, de manera que hem deixat els esquís i hem completat l'ascensió a peu. Hem arribat a una gran fita; semblava que érem al cim però el GPS ens indicava que faltava una mica, de manera que hem seguit carenant per un llom nevat amb grans cornises sobre la vessant francesa fins que hem arribat al cim del Pic de Mil Menut (2.779 m). Hem fet una foto i hem retornat a l'avantcim, on ens hem aturat a menjar una mica. Mentre estàvem ganyipant s'ha anat obrint el dia; a estones véiem el cel blau i les muntanyes del voltant. Fins i tot hem pogut fer una foto panoràmica:

Després hem iniciat la baixada fins recuperar els esquís i una curta esquiada ens ha portat novament a la Collada de Jan. Mentra baixàvem véiem al davant la curta aresta que porta al cim veí de la Pala de Jan. Hem dubtat una mica però com que el dia s'anava aguantant i encara era aviat hem decidit pujar-hi. A peu, per l'aresta pedregosa, hem arribat aviat al cim de La Pala de Jan (2.774 m) i hem fet una nova panoràmica circular:

Hem retornat al coll i, ja amb esquís, hem iniciat la baixada. La neu estava una mica pastosa però es deixava esquiar. A més, hem evitat baixar pel bosc i hem baixat pel darrere del Bony de la Pala de Jan. Una bona esquiada encara que una mica curta, que ens ha portat fins al cotxe. Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de la ruta. Finalment, teniu aquí la pel·licula de la jornada:

Milieu(3.130 m.) i Grand Pic de Tapou(3.150 m.) - 5 de maig de 2013

noreply@blogger.com (Pep) — Thu, 09 May 2013 15:14:34 PDT

Un parell de corbes amunt de la pista que des de Gavarnie puja cap a la presa d'Ossoue(1.400 m.)-Coueyla d'Eras Baques(1.800 m.)-llacs de Montferrat(2.430 m.)-pic du Milieu(3.130 m.)-Grand Pic de Tapou(3.150m.)

+1.800 m.(bici: 100 m./1,5 km.; a peu: 300 m.; esquí: 1.400 m.), 10h, S2-S3***

Després d'esmorzar a quarts de cinc de la matinada al refugi Grange de la Holle sortim amb ganes de fer una nocturna bicicletera per la vall d'Ossoue, després de diverses consultes semblava que era un bon mitjà de transport, je, je,... Negra nit, pedalem confiats, ben aviat apareix la primera allau, superable, "això ens assegura que no passarà cap cotxe", diem... de sobte les nostres migrades llums descobreixen un gegant descomunal de neu i pedres que ha decidit fer nit al bell mig de la pista, impressionant!! Com aquest en trobarem tres més, d'altres de més petits, rocs, branques,... vam veure néixer el dia ben distrets.

Quan la vall d'Ossoue s'obre apareix imponent el massís del Vignemale i ben centrat al fons albirem el Tapou tenyit de vermell, que n'és de lluny! Calcem esquís a la Coueyla d'Eras Baques(1.800 m.).

El nostre itinerari és acollidor alhora que enrevessat, és important agafar referències com el pic Rond o el pic Pointu, ambdós els voregem per la dreta. Des dels llacs de Montferrat hem d'anar a superar l'esperó NE del Petit Pic de Tapou que ens amaga una pala prou pendent que penja sobre la vall d'Ossoue, impressiona una mica.

A partir d'aquí flors i violes fins al coll Superior que queda a l'esquerra del Tapou, des d'aquí quines vistes de les parets que defensen el pic de la Cerbillona!

Al Milieu(3.130 m.) s'arriba amb esquís als peus en 5 minuts, fins al Tapou resta una mica més per un llom de bon fer amb roca i neu.

De la baixada que us he de dir, creme de la creme primaveral, matinar té premi!

De tornada haurem de fer alguna petita remuntada, una d'elles amb pells. Arribem al cotxe encara amb salivera dels paisatges viscuts i impressionats per les allaus que de ben segur faran dificil obrir la pista a curt termini i amb ganes de fer d'altres cims de la zona quan la pista sigui més ciclable!

Per molt poc no coincidim amb la colla del Somont que han viscut una experiència semblant.

Bones traces de primavera!

Oriol i Pep

Lustou (3.023 m.) - 4 de maig de 2013

noreply@blogger.com (Pep) — Thu, 09 May 2013 15:14:34 PDT

Tramezaïgues(963 m.)-Frédançon(1.400 m.)-coll de Lustou(2.649 m.)-pic de Lustou(3.023 m.)

+2.100 m.(bici: 550 m.; a peu: 300 m.; esquí+cresta a peu: 1.250 m.), 9h., S3***(rampa final de 45 graus per accedir al pic pel costat N.)

Sense matinar massa, després trobarem la neu que trobarem..., cap a les 7 del matí enfilem amb les bicis la "route barrée" que des de Tramezaïgues puja cap a l'Hospital de Rioumajou, seran 9,6 km. de molt bon fer, el paisatge s'ho val. La carretera està "neta" però de moment els francesos mantenen la ruta tallada. De tornada, a la tarda, hem vist cotxes pujant i entre ells un de la "gendarmerie" o similar.

En una hora arribem a Frédançon on prenem una pista, ja sense asfalt, que per la vall de Péguère ens durà fins a un pontet on haurem de deixar les bicicletes (1.500 m.). Ara toca carretejar esquís resseguint primer la riba esquerra del torrent de Péguère i ben aviat el torrent de Piarre que travessem per guanyar la seva Riba esquerra. Travessem un bosc d'avets, la primavera es deixa entreveure amb molta verdor i algun bolet.
Cap a la cota 1.700 tombem clarament cap a l'E., només resten 100 metres per trobar la neu i amb ella rastres d'animalons a la recerca de menjar. Ja amb esquís anem guanyant alçada per sobre del torrent que resta a l'esquerra ben encaixat. Travessem un punt de petites allaus esteses entre els arbres fins que al voltant dels 2.000 m. el paisatge s'obre definitivament amb un munt de pales ben llamineres que davallen des dels contraforts rocosos que protegeixen el Lustou que encara és lluny.

Ens dirigim cap al coll de Lustou i des d'allà encara progressem amb esquís fins aproximadament els 2.750 m.

A partir d'aquí una mica de trempera, la cresta es va complicant amb els tres dits de neu que han caigut el dia anterior.

Ben aviat decidim desgrimpar una mica per tal de flanquejar el vessant N. fins a trobar una rampa de neu que en fort pendent desemboca directament al cim.

Per aquesta banda la baixada amb esquís es veu prou temptadora, potser algun dia en travessa?

Prop de dues hores i mitja de feina per fer cim i recuperar esquís fan que la neu hagi agafat aquella consistència enganxosa primaveral que t'espatllen una mica el dia, que n'és de bo matinar a la primavera!

Salvem el descens i les allaus, només restarà recuperar les bicicletes per gaudir d'una pista/carretera que ara sí que es farà ben curta. Per recuperar-nos d'aquest gran dia ens esperen més de dues hores de cotxe fins a Gavarnie...i un bon sopar al refugi Grange de la Holle.

Bones traces matineres de primavera!

Oriol i Pep

el vídeo dels dimecres... ghost

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 07 May 2013 15:01:01 PDT

GHOST from Soul Side Project on Vimeo.

Tuc de Mont 2438m i Tuc de Somont 2508m - 4 i 5 de maig de 2013

noreply@blogger.com (Berta) — Thu, 09 May 2013 15:14:34 PDT

Sortida de cicle realitzada el 4-5/05/2013 amb la participació de Carles P, Cesc D, Fina R, Roser R, Rosa S, Francesc P, Robert R, Agustí, Vici, Carme S, Jaume J i Berta A.

Dificultat: F, * (però *** per l'accés avui), S2
Desnivell acumulat: +400 m (1r dia); +1100m/-1500m (2on dia) (hem fet 11km d'anada i 11 de tornada en bici, totalment desaconsellable per l'estat de la pista, plena d'allaus)
Neu: Primavera, contínua a partir de 1450m

El vídeo del Carles:

i el vídeo del Jaume, copiant al Carles ;) ...

Aquest cap de setmana hem fet la penúltima sortida de cicle, havíem programat el Tuc de Somont.....i tot i que els astres no ens eren favorables....ho hem aconseguit!

L'ascenció al tuc de Somont no té gaires dificultats, si la pista que puja al Saut deth Pish és oberta. Aquest any de nevades rècord, la pista està tancada i ben barrada per allaus impressionants.

Gràcies a la informació de primera mà de la Montse B, dissabte tarda pugem en cotxe fins a Vilamòs. Allà el Jaume i jo comencem el nostre petit periple en bicicleta......però anem a esquiar, eh?. La resta del grup, amb més dits de seny, van en cotxe per la pista que surt d'aquest llogarret fins a la primera allau (a uns 4 km, just després del creuament amb la pista asfaltada). Des d'aquí, són 6-7 km de pista que es poden fer un pèl feixucs a peu, amb tendes i altres trastos..... En bicicleta....ni us ho imagineu!!!!! Després de passar 4 allaus de grans dimensions i d'altres més petites, i d'esquivar troncs i rocs arribem a un punt on la pista està nevada i ben nevada.... Quan ens adonem que la pista ja no tornarà a mostrar el seu asfalt, decidim deixar les bicis i pujar a peu els últims 2 km fins a la Cabana des Artiguetes a 1555m (hotelet fantàstic, llar de foc, 1 llit, taula per a 6-8.....que apartant-la ha permès dormir còmodament a 7 persones).

Plantem dues tendes, sopem, gaudim de l'espectacle d'una nit estelada amb l'ajut del ja famós cremat i la fem petar de valent. No fa gaire fred.....

L'endemà, quan ja estem esmorzant, gran sorpresa del cap de setmana!!! Arriba la Carme S, que també ha pujat en bici i ha fet nit allà on vam deixar les altres dues bicis.....no em puc ni imaginar com va poder fer el creuament d'allaus tota sola, sota la llum del frontal.... increïble!!!

L'excursió al Tuc de Somont és bonica i poc concorreguda. Cal trobar la manera de fer drecera per la pista, desdibuixada amb el gruix de neu que presenta.

Després, quan arribem més amunt de la cabana de Mont, ens dirigim per equivocació al Tuc de Mont (ja ho deia en Cesc!!!) i baixem per la carena sud-est fins al coll que sense cap dificultat ens porta al nostre Tuc de Somont.

Pujant al Tuc de Mont, el Somont es veu a l'esquerra...

Boniques vistes.....veiem algú dalt del Pincèla!

Gaudim d'aquests primers metres de descens, baixant per una canaleta que surt orientada a nord. A partir de la cabana de Mont la neu ja està més transformada però ho passem bé fent una mica de bosc.....

Un cop al Plan des Artiguetes, recollim material i cap al cotxe. Els tres ciclistes anem fent, que xulo baixar amb botes d'esquí! (Resulta que la Carme també va pedalar de pujada amb bótes!!!). El Jaume remata la feina i arriba pedalant fins a Vilamòs....i arriba abans que tots els altres, que anem motoritzats.

Genial acabar el cap de setmana fent un bon plat combinat acompanyats del Carles i la Montse a Madronyo oi? hahahaha.... Compartim les anècdotes viscudes i la Montse ens explica que el proper dia podem anar fer bici-esquí per una pista que coneix......però només hi queda una allau, poca aventura per nosaltres.....hehe....

Cal remarcar que ens ha sorprès tanta neu a cota 1500 m, nosaltres que pensàvem plantar tenda a l'herbeta.......som uns pixapins :)

Volta als Besiberris

noreply@blogger.com (Carles Lluch) — Sun, 05 May 2013 16:43:06 PDT

Vall d'Aran i Alta Ribagorça
4 i 5 de maig de 2013

Besiberris i Pic d'Abellers en el descens cap al refugi

Aquesta és una volta que vam idear fa pocs mesos per fer el Besiberri Sud amb esquís tot fent nit al refugi lliure que hi ha a la vall de Besiberri. És una ruta circular que passa per 4 cims, tots fets en travessa, en un ambient genuí d'alta muntanya, envoltats de canals, parets i crestes. Esperàvem un temps estable que finalment ho ha estat a mitges. Avui diumenge els núvols han tapat els cims bona part del matí, amb vent fred de nord.

Dissabte 4 - Valarties (cota 1520m de la pista al Pontet de Rius) - Era Restanca - TOSSAU DE MAR (2750m) - Estanh Tòrt de Rius - TUC DES ESTANHETS (2887m) - Refugi de Besiberri (2220m)
+1800m/-1050, 7h, S3/S4, ***

Grincha cap al Tossau de Mar

Tossau de Mar

Deixem el cotxe on les congestes tallen el pas de la pista. A la cabana de Rius, pugem amb esquís pel camí d'estiu fins a la Restanca (la pala Messilla té neu però està batuda per les allaus). Sense creuar la presa, enfilem la grincha al nord de l'estanh de Mar en direcció al nostre primer cim, el Tossal de Mar. És la ruta més habitual que voreja el cim pel S a mitja alçada per sobre de l'estany, i va a buscar una pala molt dreta orientada a SE que mena a l'aresta somital. Manquen uns pocs metres de grimpada per neu i roca fins el punt més alt del Tossal de Mar. Els darrers metres són molt areris i renunciem a fer-los. Els núvols fan acte de presència i el dia no és tan radiant. Fem el descens per la canal O, amb neu dura i escombrada per purgues de dies anteriors. La canal aviat esdevé una ampla pala que progressivament perd inclinació fins arribar als plans al S de l'estanh Tòrt de Rius.

Entrant a la canal O del Tossau de mar

Vista enrera cap al Tossau, amb la canal de descens a l'esquerra

Posem les pells de nou mentres estudiem la millor ruta per guanyar alçada pel vessant oposat. Per arribar al circ del Tuc des Estanhets, cal superar un primer tram més dret buscant el millor pas (cota 2450m). Arribats al circ, el pendent es suavitza fins encarar la darrera pala (NE), força pendent, fins assolir una marcada bretxa propera al cim. Travessem la bretxa i arribem al cim del Tuc des Estanhets pel vessant ribagorçà amb els esquis als peus. Descens des del cim en direcció SE per una vira suspesa cap a la sortida de l'estanhet del Molar Gran. Seguim per amples pales en direcció sud vorejant el Tossal del Molar Gran. A cota 2375m cal abandonar aquest ample llom per entrar a la coma que baixa del Còth dera Canal de Rius a la nostra esquerra (E). Seguim baixant fins trobar el refugi lliure entre els pins d'una barra rocosa (9 llits, mantes i emisora).

Sortint de la pala NE del Tuc des Estanhets

Vall de Besiberri, amb les Maladetes al fons

Boniques vistes sobre les valls de Salenques i Anglos, amb el Feixan i les Maladetes dominant l'horitzó. Gaudim del sol de tarda i rebem la visita de l'Antoni que l'endemà ens acompanyarà al Besiberri sud.

Diumenge 5 - Refugi de Besiberri (2220m) - BESIBERRI SUD (3023m) - Barranc de Malvesina (cota 2600m) - Bretxa Peyta (2765m) - TUC DERA CANAU DE RIUS (2810m) - Estanh de Mar - Valarties
+1200/-1950, 8h30, S3/S4, ***

El dia es lleva tapat, fins i tot cauen 4 volves. Sortim esperançats de que el cel s'obrirà abans d'arribar al Besiberri sud. Desfem el camí fins a la cota 2300m per seguir el camí d'estiu que fa una llarga diagonal fins al circ entre els Besiberris i el Pic d'Abellers. Arribem a la Collada d'Abellers per una canal que remuntem amb els esquís a la motxil·la. Seguim a peu els darrers 140m fins al cim del Besiberri sud. Cim encapotat, sense vistes, amb vent de nord i una temperatura de -4ºC.

Arribant a la Collada d'Abellers

Canal de descens del Besiberri S

Ens acomiadem de l'Antoni i desgrimpem sense gaire visibilitat la canal inmediatament al nord del cim pel vessant Cavallers. Quan podem calcem els esquis i perdem alçada fins sortir del núvol. Baixem en direcció NE per sota de la barra rocosa que ens separa de la coma del Besiberri nord. Cap a 2700m la podem finalment vorejar i baixem cap al nord fins a un estanyet sota la bretxa Peyta (2600m). Posem pells de nou per remuntar fins a la bretxa, altre cop dins de la boira. Descens sense visibilitat en direcció a l'estany de Mar fins a la cota 2575m.

Estany Negre i Agulles de Travessani

Com més al sud, menys nuvolositat

No volem tornar sense fer el quart i darrer cim de la travessa, el Tuc dera Canau de Rius. Posem pells i anem a buscar la ruta normal d'ascens per la pala E. Al cim trobem el Joan, amb qui farem el descens fins a Valarties. Afortunadement el cel comença a obrir-se i finalment gaudim del paisatge. Ara que tenim visibilitat, decidem fer el descens per la canal N que es troba a uns 30m del cim seguint el llom cap a Estanh de Mar. A mitja canal, aquesta per inclinació i s'orienta en direcció NE cap a l'estany de Mar. A cota 2550m l'abandonem per no esquiar sobre vells dipòsits i purgues i anem a buscar el descens normal del cim. Posem pells per creuar l'Estanh de Mar i seguim baixant cap a la Restanca on retrobem la ruta del primer dia de travessa. Aconseguim esquiar fins al Pont de Rius pel camí, cosa impensable per les dates en que ens trobem. I es que encara queda moooolta neu a les muntanyes.

Tuc dera Canau de Rius, inici del descens

Tornant a l'Estanh de Mar

Besiberri N i Tuc dera Canau de Rius a la dreta, des de l'estany

Us animem a ressiguir aquesta ruta que tants bons records ens ha deixat.
Bones traces.

Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... PERFECT LINE

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 30 Apr 2013 15:01:00 PDT

en record del Jacint i en Pere, que ens van deixar diumenge.

Sincer condol a amics i familiars.