cegesqui

noreply@blogger.com (Clara) — Sun, 26 Apr 2026 22:02:00 +0200

Sortida de Cicle; Pica d’Estats (3.143 m) Cerdanya, 18 i 19 d’abril de 2026

Com ha passat en diverses ocasions aquest hivern, la previsió de mal temps ens ha obligat a cancel·lar una sortida planificada amb molts ganes i esforç i amb molta gent apuntada. Per sort, el refugi ens va tornar els diners avançats i vam poder trobar una alternativa que va a estar (gairebé) a l’alçada de l’activitat prevista inicialment.

Divendres 17:

Pugem a mitja tarda-vespre cap a Enveig a sopar i començar a parlar dels objectius de l’endemà. Sopar excel·lent i estada millor a casa el Manu L.

Dissabte 19:

Ens llevem bend’horabend’hora per pujar el Pic de Cambre d’Ase (o Cambre d’Aze o Cambradase). Sortim de l’estació d’Eyna (1.784 m); caminem 5 minuts abans de poder posar-nos els esquis. Anem pujant per l’estació sense més problemes fins arribar al final del teleesquí de la Font Freda. Allà, després d’una petita parada per fer un mos, i regalar-nos la vista amb una perdiu blanca, prenem el llom en direcció als diversos cims de Cambre d’Ase (occidental, precim i cim). La poca neu a l’alçada ens obliga a fer una petita aresta i un tros caminant. Finalment fem el cim de Cambre d’Ase (2.750 m) sense més problemes.

Descansem i mengem una mica i ens plantegem el descens; tenim dues opcions; la primera, més emocionant i complexa, per la Canal Central; pujant l’hem inspeccionat i, a part d’una entrada complicada, te molt bona pinta. La segona opció, baixar pel llom que hem pujat i després baixar per la Font freda.

Ens mirem i remirem l’entrada a la canal i la majoria la veiem complicada, hi ha un bon esglaó que ens tira enrere a la majoria....però la Míriam, el Roger i el Manu, baixen els primers metres lliscant amb el piolet a la mà i després els veiem gaudir dels primers girs de l’espectacular canal central de Cambre d’Ase!!! La resta, tot i l’enveja, tirem enrere per on hem pujat i gaudim igualment d’una fantàstica baixada fins la part baixa de l’estació. La caminada dels últims 300 m en deixa botes ben enfangades!!!!).

Distància 10.86 km, Desnivell +/- 1.070 m. Temps total 5:52'45

Ens regalem una cerveseta de tornada cap a casa!!

Diumenge 19:

Ens tornem a llevar bend’horabend’hora amb la intenció de fer el Pic de Fontfreda al fons a l’esquerra de l’estació de Porté-Pimorens.

Ens posem els esquis als peus al mateix aparcament de la Vinyola (1.868 m) i anem pujant per les pistes de la part baixa i mica en mica ens anem desplaçant a l’esquerra per encarar la pujada al Fontfreda. Quan l’encarem ens adonem que la pujada te poquíssima neu.

Decidim pujar la Mina per l’aresta sud, passant per l’estany de l’Orri de la Vinyola. Pujada impressionant, d’anar fent, amb moltíssima neu, amb un flanqueig final una mica exposat però que es deixava fer. Al final grimpada complicadeta amb els esquis a coll fins el cim de la Mina (2.683 m). Pujada impressionant, de nivell!!!!

La baixada la fem per la ruta habitual de la Mina, baixant per la pista negra. Neu molt humida, i en un moment, el pas d’un esquiador fa caure una mica de neu, res greu, però que ens recorda que hem d’anar alerta. Baixada fins als cotxes gaudint del que, per molts, serà l’ultima sortida de la temporada.

Ah!! I sempre cal portar una mica de cinta americana per fer “apanyus” que ens treuen d’un “apuru”!!!!

Distància 10.48 km, Desnivell +/- 821 m. Temps total 4:47'16

Hem participat en aquest magnífic cap de setmana: Eli C, Míriam M, Roger G, Manu L, Quique A, Paco P i el coordinadors Clara V i Lluís A (redactor)

Volem agrair especialment el Manu per cedir-nos casa seva per aquest cap de setmana espectacular.

Andorra: Pic de Sanfonts 2.889m i Pic de la Coma de Varilles 2.759m

noreply@blogger.com (Núria) — Tue, 21 Apr 2026 21:34:00 +0200

Dissabte 17/04/2026: Pic de Sanfonts 2.889m des d'Arinsal +/-1.450m 14km

Cito textualment la introducció respecte a aquest cim que fan en el llibre "50 itineraris d'esquí de muntanya del Pirineu català" en Pito Costa i en Carles Lluch:

"Darrere d'aquest nom s'amaga un cim poc conegut però d'una bellesa sublim. El gegant Coma Pedrosa fa ombra al Sanfonts i, precisament per això, molts esquiadors de muntanya menyspreen la seva ascensió pensant que aquest cim no té prou categoria. Res més lluny de la realitat! Si el Sanfonts restés isolat i solitari es convertiria en un dels cims més concorreguts del principat andorrà. La seva ascensió amb esquís ens deixarà un bon regust de boca. ..."

I així ha estat ...

Tot i que la ruta que podríem anomenar "normal" surt del mateix poble d'Arinsal i puja per la vall del riu Coma Pedrosa, una alternativa en anys de poca inhivació o bé en dates de primavera avançada (com és el cas) és sortir de l'aparcament superior de l'estació d'esquí a més de 1900m que assegura la neu i poder sortir amb esquís als peus des de l'inici.

Arribats a l'estació, veiem que el sol i les altes temperatures de les darreres setmanes "han fet feina" i la neu va minvant, no obstant, queda neu a l'estació suficient per anar pujant per les pistes tancades fins la part superior (Coll de la Botella?).

Seguim en un flanqueig per sota del Pic del Port Vell fins a la Portella de Sanfonts 2.582m. En aquest tram hi ha alguna clapa sense neu que ens obliga a fer alguna traça sobre pedres/matolls. A l'anada no descalçarem però si ho farem de tornada (sense pells) per evitar ratllar els esquís.

Ja a la portella, veiem el Coma Pedrosa al davant i també el Sanfonts amb força neu tot i l'orientació sud i gairebé tot el recorregut a fer. Fem canvi de pells per fer un descens d'uns 250m cap al circ de Coma Pedrosa, intentant perdre el menor desnivell possible. En aquest punt enllacem amb la "ruta normal". La vall és veu molt bonica amb el refugi no massa lluny i comentem que estaria bé fer en una altra ocasió la pujada per allà - però sabem que ara hi hauria hagut força porteig.

Treiem pells i iniciem el segon tram de l'ascensió. La pujada es sostinguda i la temperatura és alta pel que la neu està molt transformada i ens demana més esforç doncs a vegades els esquís ens patinen una mica.

Passat el primer tram, a la dreta hi ha el desviament per anar al Coma Pedrosa. Nosaltres seguim endavant per virar a la nostra dreta més amunt a la cota 2700m on veurem ja la pala summital que ascendirem pel llom dret.

Cito novament el llibre:

"La part final del Sanfonts és una autèntica perla. Ens enlairarem vertiginosament pel "matonet" aparentment inofensiu que conforma la seva part summital per arribar al cim, indefinit i amb unes vistes espectaculars: el Coma Pedrosa, el Salòria, la Pica d'Estats i el circ de Baiau queden als nostres peus. Impressionant! El descens deixarà satisfets tot tipus d'esquiadors. Ni massa tombat, ni massa dret. Perfecte i deliciós per gaudir de la pràctica de l'esquí."

Tot i que en diverses ressenyes es proposa carenejar i descendir fent una circular, no ho veiem senzill i nosaltres desfarem el camí de pujada en un descens que tot i la neu força transformada els tres disfrutem molt (neu crema en alçada i més pesada quan baixem) i en 20mins tornem a ser al punt de posar pells. Ha estat molt millor del que ens imaginàvem a la pujada.

Mengem una mica i anem a fer l'ascens què ens resta del dia, els 250m per tornar a la portella de Sanfonts, fer el flanqueig comentat i gaudir d'un descens per pistes (per nosaltres sols) fins al cotxe.

Gran jornada d'esquí, per recordar! ... gràcies Lorena i Josep per deixar-vos "enredar". Un 8cims mooolt recomanable!

Diumenge 18/04/2026: Pic de la Coma de Varilles 2.759m +/-848m 7,5km

La previsió de temps pel diumenge no es gaire engrescadora i diversos models donen pluja ja partir de les 12h pel que busquem un itinerari no massa llarg i també matinarem molt.

Decidim anar a Ransol i d'allà acabem apuntant al cim de la Coma de Varilles.

Abans de les 8h ja estem en marxa. Sortim en direcció a les bordes i passem pel pont de pedra per creuar el riu. Tenim uns 10 mins de porteig i ben aviat quan ens endinsem a bosc ja podrem calçar tot i que un primer tram haurem d'anar buscant l'ascens per on hi hagi continuïtat.

Anem pujant pel barranc del riu, amb pendent sostinguda fins als Planells de Caraup on deixarem el bosc i tenim les primeres vistes de l'itinerari fins al nostre objectiu així com altres cims propers.

Respecte a aquest pic hi ha la punta oest (que és on porta el track que duem alguns) però el principal és l'est, que és el que farem avui.

Seguim ascendint pels diferents plans i pales en una zona amb diferents possibilitats de recorregut però sempre apuntant al coll a 2.680m. Com anem bastant d'hora, la neu encara no ha transformat i fem els darrers trams amb ganivetes per major seguretat fins al coll.

Deixem els esquís i ja a peu ens enfilem fins al cim.

Tenim l'anècdota de la jornada quan sense els esquís a la Marina li queda un peu ben atrapat en la neu que ens obliga a palejar ... res greu, i tot acaba amb una mica de suada del Xavi.

Solventat l'incident, arribem al cim sense major dificultat. Bones vistes destacant el Serrera amb un pala ben blanca i també alguns núvols que es van apropant.

Per la baixada bàsicament desfem el camí de pujada però en general ens anem més cap a les pales sota el pic oest que és on ha tocat més el sol i la neu està més transformada.

Neu en força bones condicions pel descens però les previsions es compleixen puntualment i acabem fent els darrers metres esquiant sota la pluja ... una nova sensació!.

Podem dir que l'hem encertat i acabem l'activitat just a temps.

Un cap de setmana rodó i molt ben aprofitat!

Vam ser-hi: Josep, Lorena, Roser, Marina, Marta, Xavi i Núria

A manca de Posets , bons són Basalí (2637m) i Font Blanca (2904m)

noreply@blogger.com (Eli) — Mon, 20 Apr 2026 21:37:00 +0200

Al llarg de la setmana anem observant la meteo i en previsió de mal temps diumenge decidim cancel·lar la sortida proposada al Posets.

Decidim canviar el destí per un de més proper i fer activitat només dissabte: pujar divendres a Andorra per fer dissabte el pic de la Font Blanca. Ens allotgem a la casa de colònies Aina, i tenim al cuina a la nostra disposició. Ens escalfem el menjar que cada un de nosaltres portem, decidim l’itinerari i l’hora de sortida i anem a dormir.

L’endemà ens llevem cap a les set del matí. Esmorzem a la cuina, recollim i marxem cap a l’estació d’Ordino Arcalís. La corba del pont del Castellar, des d’on comença la sortida ja és plena de cotxes aparcats i anem amunt amb el cotxe fins al pàrquing de l’estació on trobem lloc. Ens calcem botes i esquís i baixem esquiant per la pista de la carretera vella que està plenament innivada fins a les cabanes del Castellar on comença pròpiament la sortida.

Seguim en direcció est el camí que puja pel bosc per la vora del rierol Comís Vell, un dels molts que vessen aigües llurs al Tristaina. Creuem el rierol per un pontet i a partir d’aquí hi ha moments que l’ascensió demana flanquejos en pendents força inclinats que menen directes a l’aigua. Cal estar atents per no relliscar.

A certa alçada, el camí s’obre i decidim pujar al Basalí (2637m), poc abans d’arribar al cim deixem a la nostra esquerra unes antenes. Treiem pells i per tal de no perdre gaire alçada anem flanquejant en direcció a la pala que puja des de la Portella de Rialb. A meitat de la pala ens tornem a posar pells i anem ascendint cap al Pic de la Font Blanca. Neu no n’hi manca. Podem ascendir sense gaire dificultat fins dalt del cim. El darrer tram és una mica més dret i hem de sortejar algunes roques, però podem arribar al cim amb els esquís posats. La claror del dia, tot i que el cel comença a omplir-se de núvols, ens permet veure el meravellós paisatge muntanyes, entre les quals divisem l’Aneto, la Maladeta, el Turbón, etc.

Tenim la sort de poder baixar per la pala oest amb bona neu primavera, encara no gaire transformada. Quan la pala s’estreny en una canal relativament ampla, la neu ja la trobem força més transformada. Seguim baixant fins endinsar-nos al bosc on seguim un corriol estret amb traces d’esquí i raquetes que ens mena de nou a les cabanes de Castellar.

Ens calcem de nou les pells per ascendir per la pista de la carretera vella que ens mena de nou al pàrquing. És bonic de veure els rierols que desaigüen alegres i generosos al Tristaina, i sentir entre els arbres els cants alegres dels ocells.

Hi hem estat Míriam M., Quique A., Oriol S., Miguel V. I Clara V.

Una cabana al capcir

noreply@blogger.com (Ricard Martínez) — Wed, 15 Apr 2026 18:43:00 +0200

El tempo a l'esquí de muntanya es tan important com a la música, si vas a destemps pringues, si segueixes el metrònom triomfes...

Programem una sortida una mica indòmita,que no difícil: Primavera, Capcir, cabana, travessa... I l'oratge ens regala una nevada la nit de diumenge que celebrem amb un bon vi i bona carn....

Dilluns 13 d'abril Estació de Formigueres - Cabana de la Jaça de la Llosa +800m F/S3 i peus mullats

Sense presa ens plantem a Formigueres per trobar-nos el forn tancat, tanquen els dilluns, sort del super. Amb la mandra pugem fins a l'estació, encara fa vent i el cel rúfol, tot i això decidim que el temps millorarà i podrem fer la ruta prevista.

Efectivament a mesura que pugem el temps millora, poc vent i cel obert. Un plaer remuntar l'estació obrint traça i sense soroll ni gent. Fem temps a una de les casetes de l'estació... el tempo... i un cop a la Serra de Mauri voregem pel vessant nord i baixem cap a la vall secundària tributària de la vall de Galba.

El primer tram es força dret, sort del bosc, sempre, la neu es una barreja de primavera dura i neu ventada. Un cop al fons de la vall la eu millora i gaudim fins trobar el riu de la Galba.

Ens ho mirem amunt i avall, durant molta estona, no hi ha remei, toca travessar el riu a peu i per l'aigua i finalment ens mullem els peus.

La cabana de la jaça de la Llosa està ben equipada, ideal tres persones, estufa de llenya (molta llenya acumulada que reforcem), taula, alguns estris de cuina, plats i coberts. Te un matalàs gran a l'habitació annexa. No hi ha cafè...

Nosaltres ja som a la cabana eixugant els botins a l'estufa, però fora es gira el torb que durarà fins al matí següent, tempo, no hi ha presa.

Dimarts 14 d'abril: Cabana de la Jaça de la Llosa - Formigueres +1000m F/S2

Ens llevem aviat, el vent encara bufa... dubtem, mentrestant esmorzem, xerrem, no prenem cafè perquè no en tenim, fem el te, ordenem, fem la motxilla, tempo, a les 9h encara dubtem, el vent i la neu a fora piquen a la cara...

Finalment a les 9'30h decidim que el dia s'obrirà i mancarà el vent, remuntem la vall en direcció el Pic de Terrers, ara sense mullar-nos al riu que el podem creuar a la cota 1800m. Girem en direcció sud per remuntar la vall que porta al coll de la Muntanyeta, una mica de vent però per l'esquena. Un cop al coll en vent es més potent i fem tot el tram de baixada dels plans circ de Camporrells amb pells per anar a buscar el camí que puja a la serra de Mauri.

Trobem el camí i pugem a la Serra de Mauri, aquí si que pica el vent i la neu, baixant cap a l'ample coll que fa el canvi de vessant trobem tres esquiadors que venen en la nostra direcció, passen de llarg, saluden amb un gest que imaginem es de pomes agres (van amb la cara tapada pel vent), que es fotin, no els hi direm que no hi ha cafè a la cabana.

Ja al coll traiem pells i baixem per l'estació obrint traça amb neu molt bona a la cota alta i més pesada a la cota baixa, gaudim fins el cotxe.

Els músics hem estat: Agus G, Jesús C i Ricard M

Bones traces !!

Traient el cap pels colls de la Bigorra !!

noreply@blogger.com (Ricard Martínez) — Fri, 10 Apr 2026 18:11:00 +0200

Travessa circular per la Bigorra al Parc Nacional de la reserva de Neouvielle

Viatgem cap a la zona que encara neva i amb perill 4 d'allaus, anem fent... La zona de la Bigorra ja la coneixem uns quants, territori de mítiques sortides.

Ara, amb els nous refugis d'Aygues Cluses i Campana de Cloutou, la zona és més accessible, menys feréstega, per compte que els passos són obligats i els cims no els regalen.

La combinació amb tots els refugis de la zona permet força variants d'itineraris: Bastan (quan acabi la reforma), Oule, Oredon, Glère, Aygues Cluses i Campana de Cloutou.

2 d'abril La Mongie - coll del Tourmalet - Bareges +300m -600m F/S2 (no hi ha ciclistes...)

Encara neva feblement i el perill d'allaus es manté en 3, decidim doncs fer la travessa cap a Aygues Cluses de manera conservadora començant per Bareges.

Ens plantem a l'estació de La Mongie, funcionant però amb aspecte de voler tancar ja la temporada, i remuntem per les pistes fins el coll del Tourmalet. Des del coll continuem per pistes en descens fins a la cota baixa de l'estació de Bareges al punt Tournaboup 1600m.

De Tournaboup agafem la navette gratuïta que ens baixa fins el poble. A Bareges hem trobat un apartament, només hi ha un bar obert i cap restaurant, només pizza per emportar... final de temporada.

3 d'abril Bareges (Tournaboup) - Refugi Aygues Cluses i un bony +900m F

La vall d'Aygues Cluses es molt maca, però l'arribada al refugi es fa llarga, 7km. A mesura que pugem la neu es fa mes pesada i notem que es va assentant ràpidament, bon senyal, encara que al refugi hi ha sensació de xafogor.

Un cop al refugi, nova construcció del 2023, descansem una estona i pugem un llom que tenim davant fins a la cota 2350m, l'endemà hi passarem direcció col de Bareges. S'ha ennuvolat tot i la sensació de xafogor es mes alta. Descens al refu amb neu primavera.

4 d'abril: Refugi Aygues cluses - Refugi d'Oule +600m -900m F/S2-3

Sortim del refugi per remuntar el coll de Bareges, ampli i fàcil. Des del coll ens llencem pel vessant sud-est fins a la cota 2200m, la neu encara està prou be, posem pells i remuntem fins el coll de Gourguet 2600m, per allargar la sortida i fer més descens primaveral...

Des del coll vall avall, el descens es fa pesat, la neu tova, fa calor, l'itinerari es llarg i a partir de la cota 2100 la vall es molt planera. Descansem al llac d'Oule, a 2km del destí.

Un cop al refugi 1800m, ple d'esquiadors pisteros, hem d'esperar al darrer cadira de retorn a l'estació de Saint Lary per quedar-nos tranquils. Terrassa, cervesa, sol i bon menjar.

5 d'abril: Refugi d'Oule - Refugi de la Campana de Cloutou +850m F/S2-3

Un altre itinerari llarg, que es fa més llarg per l'estovament de la neu i la calor. Però paga la pena fer-lo per conèixer la zona dels llacs de Bastan i el seu refugi.

Com el dia anterior, hem fet tot el recorregut sols, només ens hem creuat amb un raquetàire i un grup de tres al coll de Bastanet.

Tot l'itinerari es força planer, tret dels darrers 100m de desnivell per pujar al coll de Bastanet, força drets. Del coll enfilem l'ampla vall esquivant els llacs per arribar al refugi de la Campana de Cloutou.

El refugi és de nova construcció, just a sobre de l'antic i emblemàtic refugi, on uns quants de nosaltres havíem estat a la vora de l'estufa. Com a tots els refugis de la zona el sopar molt be, l'esmorzar molt malament.

6 d'abril: Refugi de la Campana de Cloutou - La Mongie +800m F/S3 (sostingut des del coll fins a l'estació)

Des del llac de Cloutou pugem primer a la carena del pic de Cloutou 2500m, per fer un bon descens i, ara si, pujar el collet per accedir a l'ampla, llarga i planera vall que mena fins a la carena dels pics de Contadé i Quatre Termes. Com els dies anteriors l'ascensió es fa lenta per la neu i el sol.

Només els darrers 150m de desnivell tenen un pendent fort que ens porten fins el coll de Contadé, concorregut de grups diversos que, cadascun, va en direcció diferent.

Fa mandra baixar el vessant nord del coll de Contadé amb grampons i piolet. Així que fem el flanqueig sense pells i en lleuger descens per sota del pic dels Quatre Termes fins el coll de Teste Guillem. El flanqueig es fa per dalt de tot d'una pala molt dreta, així que cal fer-lo amb bones condicions.

Des del coll de Teste Guillem baixem enllaçant pales força dretes i sense treva, tot i la neu tova gaudim prou tot l'itinerari. La vall ens porta fins el tram final d'una pista d'esquí que seguim fins a l'estació.

Una ruta tranquil·la en la que hem gaudit dels magnífics paisatges del Parc Nacional, sempre amb el Neouvielle observant.

Hi hem estat: Sancho M i Ricard M

Bones traces !!

Salòria 2789m, aquest cop sí, des d'Os de Civís

noreply@blogger.com (Núria) — Tue, 7 Apr 2026 20:43:00 +0200

Divendres 3/04/2026, +/- 1.248m 13kms

Al Salòria feia temps que li tenia l'ull posat però no hi havia manera: un intent que no va reeixir l'any passat des del Pallars i diversos cops de parlar-ho i no acabar de trobar el bon moment per anar-hi. Amb el Josep ho havíem comentat unes quantes vegades (també per la proximitat geogràfica amb el cim) i ens vam decidir a programar-hi una sortida de cicle pel darrer cap de setmana de març, què també es va anul·lar per la previsió de vent i meteorologia adversa ... es resistia.

Doncs les "supervivents" de la sortida de cicle que podríem sortir per SS, ens vam emplaçar el divendres sant per anar-ho a provar ... no sabem si la data hi té res a veure però aquest cop sí, tornem amb el Salòria a la saca i una sortida ben diversa amb sorpresa a la pujada i una pala que val mooolt la pena.

El punt de partida és l'Hotel Os de Civis, 1,5kms més amunt del poble. El mateix dia abans va nevar pel que el paisatge estava ben bonic i ben blanc i ens va permetre calçar esquís ja a la primera corba després de l'Hotel. Tot i així es tractava de neu efímera que a la tornada ja no hi era pel que llavors vam descalçar als 1700m aprox.

L’ascensió segueix per la pista ben innivada i només vam treure esquís per creuar una baixada d'aigua que va a parar al riu Salòria. Som les primeres en traçar després de la nevada, pel que ens va tocar obrir traça però també veure un paisatge ben verge.

Quan deixem la pista i ens anem enfilant pel bosc per arribar al coll de Conflent 2177m tenim la sorpresa de trobar unes petjades d'os ... està clar que no són d'humà i a més s'hi poden veure les urpes. Les anem trobant amb la curiositat de si l'acabarem veient fins que al coll de Conflent sembla ha tirat cap a l'esquerra mentre que nosaltres seguirem l’ascensió per la nostra dreta.

El primer tram després del coll és ben dret, tot i que la neu no està gelada posem ganivetes per més seguretat i anem seguint les llaçades què ens marca la Rosa. Més amunt la pujada es fa una mica més suau i continuarem pel llom on ja podem veure el que ens resta pel cim.

El llom es prou ample, excepte un punt un pèl més exposat, i segons estava previst encara es dia de vent que ha d'anar amainant i en alçada es va notant. De tant en tant ens arriben algunes ràfegues que no et tiren però que aixequen força neu i ens fa alentir el pas. El darrer tram fins al cim ja més ample no té major dificultat.

Bones vistes des d'un cim amb una ubicació excepcional entre el Pallars, l'Alt Urgell i ben aprop d'Andorra i molt contentes d'haver, a la fi, assolit el cim.

La baixada es fa en l’orientació sudoest on hi ha una llaaarga pala de molt bon fer. La neu està molt bé en alçada i a mesura que perdem metres va estant una mica més humida fins al darrer tram que fem esquí entre matolls (encara que per sort sense pedres) fins al punt més baix on tornarem a posar pells. En el nostre cas a uns 2070m. Depenent de la innivació es pot arribar a fer un descens de 1000m fins les Bordes de Conflent. Quina pala!!!

Fem un mos (ara ja sense vent) i posem pells per fer els 100m que hem de guanyar per arribar altre cop al coll de Conflent on tornarem a treure-les per fer el descens final, desfent el camí de pujada.

Acabem ben satisfetes d’una sortida que a cap ha deixat indiferent.

Vam ser-hi: Rosa S, Sònia C i Núria P

Voltant per Aigües Tortes

noreply@blogger.com (Eli) — Fri, 27 Mar 2026 22:36:00 +0100

Aquets hivern, és un exercici d'adaptació constant a les circumstàncies i la sortida prevista no ha estat una excepció. Primer per la incertesa de la meteorologia, que fins 5 dies abans no ens va deixar veure la seva evolució, i després per, un cop tot reservat, sortejar la sorpresa del fort vent previst per diumenge dia 15. Vent que si es complien les previsions, no feia aconsellable estar creuant colls a més de 2.000m d'alçada.

Dia 1: Banys de Tredós - Refuig Colomers. + 717m - 60m; 9,46km; PD.

Vam arribar el dissabte tarda a Espot a dormir a l'alberg les Daines (molt amables i mejar molt correcte), sabent que no faríem la ruta prevista (Estany de St. Maurici, port de Ratera, ref Colomers) arrel del fort vent.

Ens llevem i les previsions es compleixen: vent i neu. Així que anem a pel pla B: desplaçar-nos en cotxes fins als banys de Tredos per, des de allà, sotaventats, arribar al refugi de Colomers.

El port de la Bonaigua, obert, pistes tancades i el vent que va desplaçant tota la neu que troba, visibilitat justa i carretera blanca. En arribar a Salardú, el paisatge, es ben diferent: sol i sense vent. Enfilem la pista, amb un pam de neu, que ens durà al pàrquing de la Borda de Servat (1.455m), plé de cotxes... no estarem sols allà dalt.

Ens preparem i iniciem la ruta en un entorn hivernal: sol, cel blau i la neu nova recentment caiguda, que cobreix els grans arbres que anem trobant. A la frontera del Pallars, veiem, el fort vent que va bufant i aixeca una barrufa que fa por... ho hem encertat. Nosaltres sense vent.

Arribem al refugi de Colomers, i aquí sí, que es fa sentir el vent. Pèro ja hi som. El refugi, tot modernitzat però encara amb sensació de fred, ens acull.

Dia 2: Ref. Colomers - Tuc de Montardo (2.833m) - Ref. Ventosa i Clavell. +891m -807m; 10,74km; S3.

Avui el dia es lleva amb un cel ben blau, fresquet i amb un vent decididament a la baixa.

Deixem el refugi per la seva part superior en un primers metres en direcció sud, però ràpidament, girem a l'oest donant la volta a la pleta de la Llossa, per anar a buscar la coma del Port de Caldes. Ens la trobem tota traçada i reseguim el seu recorregut suau, guanyant alçada progressivament fins a l'últim "repechon" que ens dur al Port de Caldes (2.567m).

Bones vistes del port cap al Montardo, Estany de Monges i Estany de Mangades i Port de Caldes.

Treiem pells per poder gaudir la mini baixada fins a l'estany del Port de Caldes (2.410m), neu ventada, es on va picar fort el vent el diumenge ;(

Tornem a posar pells i ja acabem de travessar l'estany en direcció Oest, deixant l'estany de Mangades a la nostra esquerra i enfilant-nos per la via directa cap a un petit coll sense nom a una alçada de 2.533m, per sota el port de Rius. Des de aquest pas, ens permet fer un llarg flanqueig per sota les Raspes de Monges fins al Coll del Montardo (2.756,8m).

Des del coll, ens queda únicament, traçar de nou la pala somital fins al cim, on sense vent, fem un petit mos i ens preparem per la llarga baixada fins al Refugi Ventosa i Clavell.

Es comença a fer patent la pujada de les temperatures, ja que la neu, comença a transformar molt ràpidament. A la baixada, passem per uns quants estanys, tots ben coberts de neu: l'estany de Monges el deixem a la nostra dreta, la desembocadura de l'estany de Mangades, el deixem a la nostra esquerra, estany Clot, el deixem a la nostra esquerra i finalment, sota les agulles de Travessani, creuem l'estany pel seu costat Est.

Arribem al refugi que es troba ben envoltat de neu. El menjar, com sempre, molt bó. La única pega, es que tenien l'escalfador d'aigua espatllat i l'esperada dutxa d'aigua calenta, es va convertir amb una vigorosa neteja amb aigua freda. Sort que el sol, escalfa molt.

Dia 3: Ref. Ventosa i Clavell, Port de Colomers (2.603m), Port de Pudo (2.590m), Port de Ratera (2.546m) Ref. Saboredo. + 938m -796m; 12,37km; S2

Ruta totalment en direcció oest. Compartint traça amb els esquiadors que van cap a coll de Contraix fins a la pleta de Colleto. A partir d'aqui, estarem sols, havent d'obrir tota la traça fins al port de Ratera.

Seguim la ruta amb el Bonyet de l'estany de Colleto a la nostra dreta i travessant tot l'estany fins al final de la vall, on enfilem directament cap port de Colomers, amb unes bones Z. Es una orientació ombríbola, on diumenge li va picar fort el vent, calcem ganivetes per assegurar més d'una volta maria. La resta del recorregut, sense més complicacions.

Al port, descansem i gaudim de la vista, en direcció oest, veiem el Lac del Port de Colomers i tota la coma de pujada que ens durà al Llac Gelat, als peus del Pudo.

Treiem pells per gaudir d'una bona baixada, que es fa molt curta, fins al llac del Port de Colomers on tornem a calçar pells, per anar guanyant alçada de nou progressivament, envoltats de les formes curioses que el vent a construït a la neu i veien diferents estanys a la nostra esquerra (Llac Tort, i petits estanys) fins al Coll de Podo, per sobre el Llac Gelat.

Tornem a treure pells per iniciar la baixada "llarga" del dia, sempre en direcció oest. La neu ja està força transformada i entre lo fonda i lo transformada, a excepció d'alguns trams ombrívols on aguanta la neu pols, els esquis costen de lliscar. Comencem amb un flanqueig per sobre el Llac de Podo, deixant-lo a la nostra dreta, per anar a buscar, la cota 2.350, just a l'inici del coll de Ratera.

Recuperem forces i ens preparem per la que serà la pujada més dura del dia, per la calor... molta calor, fins el coll de Ratera.

Al Port, girem a nord-oest, per fer tot el descens, amb bona neu, fins al Refugi de Saboredo.

Dia 4: Refugi de Saboredo - Coll del Tuc Gran del Sendrosa - Banys de Tredós. + 300m - 1.120m; 11,85km; S2

La guarda ens posa en alerta sobre la situació delicada de l'estat de la neu al Coll, hi ha hagut allaus i encara està una gran cornisa.

Sortim del Refugi, amb una neu regelada en direcció oest. Deixem l'estany de Baix de Saboredo a la nostra esquerra i anem guanyant alçada fins a trobar la coma que ens menarà al Port. A mesura ens acostem, observem l'allau i un munt de purges al costat sud de la carena, a la nostra dreta. Enfront, l'accés al coll amb unes enormes cornises, que l'Alex ens obra una traça segura a l'esquerra del coll i uns 100m per sobre. Optem per no fer el Gran Tuc del Sendrosa.

En el descens, altermen tot tipus de neu fins a l'accés del bosc (2.100m) on ens endinsem en una baixada molt distreta amb bona neu fins al pont de la Muntanyeta. Es una baixada, que no es pot fer tots els anys, així que ho aprofitem i gaudim.

Arribem al pàrquing sense més incidències, tot comprovant que el calor que hem passat en alçada, a cota baixa, ha fet molta feina: hem de caminar l'últim kilòmetre per arribar als cotxes.

Hi hem estat: Alex M, Nuria P, Montse S, Manu Ll, Eli C.

Gràcies a l'Alex per la feina feta: obertura de traça inclosa.

Montsent de Pallars, 2883m

noreply@blogger.com (Núria) — Tue, 24 Mar 2026 23:14:00 +0100

Diumenge, 22/03/2026 +/-1130 10,5kms, F, **, S2

Sortida del Centre Excursionista de la Segarra amb l'objectiu de fer aquest cim des de l'Embassament de Sallente.

Sortim de la presa i hi ha neu des del mateix embassament encara que molt dura, tant que acabem posant granpons que es el que resulta més còmode per progressar per la canal de Pigolo.

Un cop dalt, ja en un terreny més obert, calcem esquís però amb ganivetes. Tot i el sol, tota l'ascenció la farem amb neu gelada pel que no les treurem fins al cim.

Seguirem pel marge dret del barranc de Coma Plana mentre anem guanyant alçada. Fem el flanqueig en direcció a les passades del Montsent on ja podem veure el cim.

Busquem la millor opció per fer la darrera pala fins al cim. Està ventada i cal sortejar algunes pedres.

En la baixada la pala cimera segueix gelada però superat aquest primer descens, la neu ha transformat per l'efecte del sol i tenim neu primavera què ens permet fer el descens còmodament, desfent el camí de pujada.

La neu què tenim a la tornada ens deixa baixar amb esquís una part de la canal, fins a un parell de corbes abans de l'aparcament.

La pujada no ha estat fàcil però el descens amb neu primavera ens deixa un bon regust de boca.

Vam anar-hi: Albert, Carla, Josep, Lluís, Dolors, Cristina, Xavi i Núria

Cremeta a Vallcebollera

noreply@blogger.com (Hèctor Alonso) — Tue, 24 Mar 2026 22:07:00 +0100

#8cims

Encara hi ha valls sense malles de licra apretades, on els esquiadors que suem a la pujada podem patir tots els nostres defectes sense preocupar-nos perquè els esquiadors d'altra mena se'n riguin d'aquesta bogeria de pujar lliscant amb les fustes als peus, per boscos solitaris, i baixar per neu de tota mena que et fa tremolar la bossa dels leggins al descens.

Una d'aquestes és la de Vallcebollera, on aquest diumenge, coincidim per casualitat 3 grupets diferents del Gràcia per tenir la vall exclusivament per nosaltres, sense més companyia que alguna rapinyaire.

Puig de Dorria 2.547m +-800 F/S2

Hem pujat per la pista de l'ermita de Sant Bernabé per trobar la cota de neu. D'on aparquem el cotxe fins que calcem esquís només hi ha un parell de corbes.

El bosc de la vessant cerdana ens protegeix de la soleiada en un primer moment, però de seguida cau un patac de sol que ens fa recremar-nos de crema protectora i de l'escalfor que portem.

Veiem un grupet d'esquiadors cap al Duraneu i el Pas dels lladres, i tot i que en reconeixem algun, els altres quatre, que ens hem trobat al còmode refugi del club, optem per tirar fins al Dòrria.

El dia és tan primaveral que pujant anem amb una sola capa i arremangats i encara ens despullaríem més, així que podem picar una mica al cim. N'hi ha que porten un entrepà d'escalivada de la mida dels leggins d'un saltador de trampolí.

Amb la calor, la neu de baixada és cremeta de Sant Josep al punt perfecte per un descens fantàstic.

Genial dia a una vall preciosa, sense la massificació d'altres itineraris, una mica de calor a la pujada, però la baixada ens ha omplert els leggins d'alegria.

El grupet del Dòrria hem estat l'Adrià, la Sandra, la Leti i l'Hèctor

noreply@blogger.com (Cesc) — Tue, 24 Mar 2026 14:00:00 +0100

Pallars (Sortida de cicle de cegesquí)

20, 21 i 22 de març 2026

Tres desvagats (Albert K, Jordi O i Cesc D) avancem la sortida a dijous i ens instal.lem a casa l'Albert a Bernuí per fer algunes feines de bricolatge.

Divendres al matí ens dirigim a l'antiga estació de Llessuí i seguim la pista del coll de Triador fins a trobar la neu a 1.700m.. Amb esquís als peus comencem a foquejar en direcció oest i per lloms i pales suaus arribem al peu del bony dels Altars que assolim sense cap dificultat. Descens fàcil i amb molt bona neu.

A la tarda ens dirigim cap a Isil i explorem l'aproximació al cim de Quanca: La pista està tancada, està en molt mal estat i la cota de neu contínua està molt amunt. Haurem de renunciar al nostre objectiu principal.

Dissabte 21:

Tuc de La Cigalera per les basses de Boscà 2.497m 5,5 km +- 480m.

Deixem els cotxes al petit aparcament situat al km 48 de la C-28 i amb esquís als peus comencem l'ascenció per forts pendents en direcció nord i ràpidament guanyem alçada fins a assolir pendents més suaus. Passem per la Bassa de Boscàs o Pudo i per amplies pales assolim el coll del Muntanyó a 2.428 m. Aqui fem un gir de 180 graus i per forts i exposats pendents (imprescindible portar ganivetes) arribem al cim.

Gaudim de les vistes, traiem pells, fem un mos i iniciem el descens. Una oportuna bretxa a la cornisa ens permet "saltar" a la pala principal i gaudir un fantàstic descens.

https://loc.wiki/t/255268612?h=2m4329vep5&wa=so&la=ca

Diumenge 22:

Bony dels Altars 2.417 m. i Lo Tossal 2.494m. 9.6 km +- 820m.

Sortim de Alòs a les 8,30h i ens dirigim a l'antiga estació d'esquí de LLessui. Remuntem la pista del coll del Triadó fins a trobar la neu a 1.700m. i comencem l'ascensió per amplies pales en direcció oest. Un cop a la carena progressem en direcció sud i després d'un flanqueig delicat assolim el bony del Altars. seguint la carena sempre en direcció sud arribem a Lo Tossal. Traiem pells, gaudim de les Vistes, fotos de rigor i per la pala principal iniciem un gran descens en direcció est, amb molta neu i de molta qualitat. Magnífica esquiada!

https://loc.wiki/t/255511658?h=2m4329vep5&wa=so&la=ca

Hem pernoctat a L'Estudi, refugi bastant bàsic però confortable situal al poble d'Alós d'isil. Molt bons sopars però esmorzars poc contundents.

La Carmela i el Tom ens han regalat un petit concert improvizat amb veus acompanyades de guitarra i ukelele.

Hi Han participat: Albert K, Carmela F, Jordi O, Josep B, Pep L, Tom R, Xavi M, Edu, Joan M, Taïs A, Mercè B i Cesc D.

Volta a Andorra enTravessa (Part I: del 9 al 13 de Març)

noreply@blogger.com (Carles Perera) — Fri, 20 Mar 2026 14:42:00 +0100

Travessar tot un país confiant en un track i en les previsions de la méteo té sempre un punt

d’imprudència civilitzada.
(Oriol): Quan em van fer la proposta de travessar Andorra em va venir al cap l’anunci de Shackelton:

“Es busquen homes per a viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa
foscor. Perill constant. No s'assegura el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d'èxit”

Però aquest repte és una temptació ineludible i amb un bon equip, què pot sortir malament?

10 de Març. La Rabassa - Pic Negre de la Claror(2642m) - Collada Maiana(2426m) - Pic de la Maiana(2519m) - Cabana Estall Serrat (2072m) - Refugi de l'Illa(2474m)

20km, 8h30 +1550m -1100m

Ens calcem els esquís a la Rabassa a cota 2.000 amb aquella il·lusió del qui creu que la

muntanya és una prolongació del jardí de casa. A l’aparcament hi ha l’equip de de rodatge
d’una pel·lícula de terror, però el dia és clar i assolellat, l’aire net i fred i nosaltres no som
supersticiosos.
Enfilem les pistes d’esquí de fons en direcció al Port Negre travessant el bosc fins que poc a
poc ens enlairem i podem començar a veure tots els cims d’Andorra a la nostra esquerra i el
Cadí a la nostra dreta. Alguns esquiadors solitaris enfilen els cims veïns. No trobarem ningú
més en tota la jornada.

Les canals Baridana i del Cristall es retallen com dents de serra sobre un blau nítid, però ja

sabem que quan el cel és massa net és que prepara alguna maldat.
Progressem a bon ritme per pendents suaus i amples fins arribar al Pic Negre de Claror (2.642).
Des d’aquest primer cim podem veure l’itinerari cap el Madriu sota l’indiferent presència del
Munturull i Perafita.
Baixem fins el Port Negre per gaudir com infants de la primera gran baixada del dia per una
neu pols immaculada. L’orientació nord ens l’ha conservada esperant que dibuixem perfectes
corbes simètriques.
L’Andrea té algun problema amb les fixacions noves que ajusta en pocs minuts i s’afegeix al
grup que ja hem arribat als Clots de Port Negre.

Continuem baixant fins els Clots de l’Olla i deixem a l’esquerra el refugi de Claror, on posem

pells.
Superem una curta pujada i arribem a l’Estany de la Nou, des d’on ens dirigim a la Collada de la
Maiana (2.426) on farem la segona baixada del dia.
Abans però, farem una pujada sense motxilles al Pic de la Maiana, (2.520) que resulta ser un
gran encert.

Des d’allà dalt, la Vall del Madriu ens mostra la seva elegància austera, una línia

blanca que sembla allargar-se fins l’infinit.
De nou la baixada des del cim és un joc compartit d’eufòria desfermada que poc a poc ens
exigeix més concentració. Passada la collada, a mida que la vall es va fent més estreta, el bosc
més espès i la neu més complexa, les cames treballen de valent.
Arribem a la Cabana Estall Serrer (2.075) als peus del Madriu on mengem per recuperar forces i tornem a posar pells que ja no traurem fins al refugi.

La tarda, tal i com havíem previst amb un pessimisme informat, es va tancar. Va començar a

caure una nevada fina i persistent, d’aquelles que et conviden a avançar capcot rumiant les
teves coses seguint el fil del riu. Però la meteo és capritxosa: en arribar a les envistes de
l’estany de l’Illa, el cel es va obrir amb una darrera claror de plom i un rosat melancòlic que
banyava les crestes.

L’arribada al refugi sempre té un regust de nàufrag arribant a la platja. Un cop dins, però, la
calidesa de la fusta contrasta amb l’absurda fredor d’una estufa de pellets apagada i que
segons el guarda s’havia avariat.
Allà, mentre celebràvem la fi de l’etapa i comentàvem cada detall de la ruta vàrem
comprendre que la muntanya sempre té la darrera paraula, i que el progrés sol oblidar-se de
les coses més elementals, com és la calidesa d’una llar de foc

11 de Març. Refugi de l'Illa-pic de Pessons-les bordes d'Envalira-pic d'Ortafà-Port Dret-pas de les Vaques-portella del Siscaró-refugi de Juclar

22 kms, 9h30 +1540 m., -1720 m.,S3-S4

Sortim d'hora del refugi de l'Illa i ens dirigim a N vorejant l'estany de l'Illa, aviat arribem a la portella de Pessons i una mica més amunt assolim el pic homònim, grans vistes! Iniciem el descens, retornem a la portella i la travessem NE, fort pendent inicial i després ja podem enllaçar girs, gran descens fins a una cafeteria de l'estació de Grau Roig on fem un beure.

Continuem baixant molt suaument resseguint el costat esquerra de la Valira, primer per pista i després buscant el millor pas pel bosc fins a les bordes d'Envalira, alguns senyals ens ajuden a trobar el camí. Arribem a tocar d'una instal·lació de l'estació d'esquí, a sota trobem un pontet que ens permet travessar la Valira, i a partir d'aquí una llarga pujada NE fins al pic d'Ortafà, el sol pica de valent, a l'inici de la pujada hem hagut de descalçar esquís per travessar la carretera, un dels components llisca per l'asfalt. Just a tocar del pic N tenim el port Dret, cap allà anem, a partir d'aquí farem un llarg flanqueig fins al pas de les Vaques, bones vistes,

travessem el pas en direcció nord, força pendent, al fons de la coma veiem el refugi de Siscaró, el temps es va embolicant, neva. A mitja baixada hem de decidir si anem cap a la portella de Siscaró o no, no hi ha massa visibilitat, el pas no sembla evident, i la tarda va avançant. Apostem per anar amunt cap a la portella, resseguim la valleta NE inicialment sense perdre massa alçada i al final de la valleta enfilem amb facilitat a la carena, allà descalcem per passar un pas exposat sobre herba i neu fins arribar a la portella del Siscaró situada una mica més al N vorejant el pic de Siscaró, aquest flanqueig li ha donat un puntet d'emoció al dia. A l'altra banda el pendent no afluixa, de fet avui totes les baixades són exigents sobretot a la part inicial.

Baixem amb ganes d'arribar ja al refugi, un altre bon descens com tots els d'avui, l'entorn és un circ preciós embolcallat de boires, continua nevant. Aviat arribem a l'estany Primer de Juclar, el refugi queda amagat sobre la sortida d'aigües de l'estany, dos dels components del grup proven d'entrar a l'estany de cap i no aconsegueixen trencar el gel. Sense més incidents arribem en suau pendent de pujada al refugi de Juclar que està en bona part colgat de neu.

El guarda, en Roger, ens tracta d'allò més bé, refugi auster. Un altre gran dia amb tots els al·licients d'una gran travessa, dies inoblidables per a tots nosaltres!

12 de Març. Refugi de Juclar-Collet de Juclar-Coll de Varilles-Coma de Ransol-Collada alta de Meners-Refugi de Sorteny

18,5 kms, 9h15 +1720m -2050m S3

Sortim de nou d'hora del refugi de Juclar i seguint les bones indicacions del guarda Roger, fem una 1era baixada curta per anar enllaçant puja-baixa flanquejant per anar a buscar el Collet de Juclar i evitant baixar al fons de la vall i pujar des del pont de la Baladosa. La baixada des del Collet de Juclar amb una neu execelent++.

Posem pells i encarem la pujada (llarga) fins el Coll de Varilles que queda al sud del pic homónim. Allà tornem a baixar fins la vall de Ransol.

Baixada de nou amb bona neu, pala molt dreta a l’inici i anem buscant el millor pas per arribar mes amunt de la vall. Acabem arribant a una font on aprofitem per menjar i treure roba, el sol apreta!

Afrontem la pujada 1er per la vall i quan aquesta es tanca, agafant diversos tubs fins l’ultim flanqueig que dona a la Collada de Meners.

Descartem pujar al cim de la Serrera, la pala final està plena de pedres i la neu ventada.

Contents d’afrontar la última llarga baixada fins el Refugi de Sorteny. Neu bona, pales amples .. fantàstic! Arribem amb esquis al refugi i ens quedem a la terrassa fem unes birres.

Satisfacció d’haver arribat a la fi de la 3era llaaaarga etapa amb éxit. Dutxes i wifi inclosses. Sopar excelent: escudella, secret a la mostassa, i poma al forn.

Al refu trobem -per 1er cop a la travessa- altres grups.

Gran dia d’esquí de muntanya

13 de Març. Refugi de Sorteny - Planell del Quer - Vall de Rialb - Portella de Rialb - Pic de Font Blanca (2903m) -Ordino-Arcalís

13,4 km 7h30 1360+ -1370

Sortim del refugi Sorteny uns minuts abans de les 9 del matí, pujant cap al Planell del Quer per saltar cap a la vall de Rialb. Fa calor, vessant sud i la poca neu ens obliga a fer 5' a peu pel camí d'estiu. Un cop al planell iniciem la baixada amb neu dura i fort pendent per un bosc de bedolls i avets. 1a part técnica del dia que superem amb destressa i decisió fins arribar al fons de vall de Rialb. Pells i cap amunt.

Remuntarem tota la vall fins a guanyar la Portella de Beixalís, passant pel refugi lliure de Rialb i per un parell de cabanes ben colgades de neu. L'entorn és majestuós, tot molt carregat de neu en un dia clar i diafan. Gran bó.

Un cop al coll treiem pells i fem uns quants girs a la pala de sortida del coll, amb neu encara freda fins a trobar les traces que pugen al Pic de la Fontblanca, a cota 2350.
Avui, la etapa es curta i per tancar aquesta primera part i possar la cirereta al pastís, afegim l'ascenció a un dels cims emblemàtics del país.

Guanyem un primer collet, on ja divisem la piramide final del cim. Molt estétic i bonic. Arribem al cim amb esquis. L'estripagecs està ben colgat de neu! 2905m . Panoràmica i vistes espectaculars.

Fem la baixada per on hem pujat a buscar la continuació del descens de Beixalís. Avui tastem la neu primavera, cremeta i al punt de dalt al cim a baix. Una disfrutada.
Hem esta de sort i hem tastat totes les games de bones neus des de la pols pols a la primavera d'avui. Fantàstic!
Un cop arribats al pont del Baladrar, remuntem fins l'aparcament d'Ordino-Arcalís on tenim la furgo.
Etapa rodona. Una més.

4 etapes, 3 refugis guardats, 5 cims, 10 colls i uns quants canvis de pells...
Les 2/3 etapes restants les deixem per una 2a part. Entra una borrasca atlàntica amb neu, vent fort, baixada de temperatures i torb...
Molt bona ruta. Molt bones condicions i súper equip!!
Ja busquem els dies per tancar-la.
Quina temporada!!!

Hem estat Oriol, Andrea, Jordi L, Agus, Pep, i Carles

Bones Traces!!!

noreply@blogger.com (Cesc) — Mon, 9 Mar 2026 11:14:00 +0100

Grèixer de Cerdanya (Sortida de cicle)

7 i 8 de març 2026

Tot i la incertesa meteorològica mantenim la sortida programada a Grèixer de Cerdanya, prenent com a camp base la casa-refugi de Prattancat, amb la idea de fer dues sortides fàcils per la zona.

Els que ens vam avançar a sortir divendres i que vam anar per la Collada de Tosses vam trobar-nos una sobtada nevada que ens va obligar a posar cadenes però aquesta va ser pràcticament tota la neu que vam veure caure el cap de setmana.

Dissabte 7 :

Cim de La Carabassa 2.738m. 14,5 km +- 1050m.

Sotim de Grèixer a les 9h. i a les 9,30h som al Pla de Camporells amb els esquís als peus. Progressem per la pista del Pla de Matons amb alguna discontinuitat de neu i comencem a guanyar alçada per boscos preciosos amb els arbres carregats amb la neu caiguda durant la nit, que resplendeixen amb les ullades de sol. Passat el torrent Forcat abandonem la pista i tirem amunt amb direcció oest fins al refugi de Fontberenella. A partir d'aquest punt progressem per amples pales molt carregades de neu fins a assolir la carena que seguim en orientació nord fins al cim.

Comencen a produïr-se purgues de neu a la cara sud de la pala principal. Per evitar sorpreses fem el descens seguint la ruta de pujada amb una neu una mica humida però que es deixa fer prou bé.

https://loc.wiki/t/253319730?h=2m4329vep5&wa=so&la=ca

Diumenge 8:

Cim de Puigpedrós 2.915m. 8 km +- 805m.

Novament sotim de Grèixer a les 9h. i a les 10h som al refugi de Malniu i comencem a foquejar.

Avui el temps no és tant bo com ahir i fem bona part de l'ascensió sota la boira. Fem cim a les palpentes però poc a poc es va obrint i acabem fent un descens magnífic amb la neu prou bona.

https://loc.wiki/t/253490584?h=2m4329vep5&wa=so&la=ca

Hi hem participat:

Raquel N, Pili V, Jordi O, Dean K, Roser R, Ignasi R, Jordi L, Carmela F, Xavi M, Cesc D

Travessa circular per la Muga (Sortida de cicle)

noreply@blogger.com (Carles Perera) — Tue, 3 Mar 2026 22:28:00 +0100

28 DE Febrer 2026

rEF. CAP DEL REC -La Muga (2861M) – LA MUGUETA(2773M) - rEFUGI DE L’ILLA

14,3 km +1130 m -560m S2/S3

VIDEO DE LA SORTIDA:

https://www.youtube.com/watch?v=BfrobNtEc-I&pp=ygUMY2FybGVzcGVyZXJh

Iniciem el recorregut al Refugi del Cap del Rec, on encarem el 1er tram seguint la pista principal d'esquí de fons en direcció est i tendint a anar cap al nord posteriorment. Passarem pel torrent de Viliella i altres torrents ja cap el nord fins al riu de la Muga i posteriorment l’estany de la Muga punt on visualitzarem el nostre objectiu.

Des d’aquí per forta pujada fins el Coll de la Muga(2719m) i seguim arribant amb esquis al Tossal de la Muga(2861m).

Al cim canviarem la nostra direcció per seguir la carena direcció oest, però per falta de neu fem aquest tram a peu, per tal de completar el pic de la Mugueta(2773m), i flanquejarem fins a sota del Tossal de Vallcivera on tornem a posar esquís i passant pel Port de Vallcivera(2518m) on continuem el descens fins el Refugi de l’Illa.

Tenim temps per dutxa (fitxa 1€=1minut!) i descansar fins el sopar que és sensacional: Escudella, ratatouille, arròs, botifarra i mousse de plàtan.

1 DE Març 2026

rEFugi de l’illa – Tosseta de Vallcivera (2848m) – Tossa Plana de lles (2905m) - CAP DEL REC

10,5 km +550 m -1080m S2/S3

Farem el recorregut invers d’ahir fins la carena entre la Mugueta i la Tosseta de Vallcivera i aquest cop contiuem per la carena cap l’oest passant per la Tosseta de Vallcivera (2848m), baixem a la Collada de la Portelleta(2763m) i pujem finalment a la Tossa Plana de Lles (2905m).

El descens el fem per la via normal fins al Refugi Cap del Rec arribant amb esquis als peus pràcticament fins al refugi completant la circular.

Hem estat Pep L.,Marcelo, Roser, Rosa S., Eli C., Nuria P., Carmela, Roger, Lorena i Carles

Bones Traces !

Carles

II Trobada de CEGequidors/es a Tavascan el 20-21-22 Febrer 2026

noreply@blogger.com (Roger Gili) — Thu, 26 Feb 2026 00:12:00 +0100

El passat cap de setmana 20-21-22 de Febrer ens vàrem trobar, ni més ni menys que 43 CEGesquiador/es al refugi de la Pleta del Prat !! No cal dir tot un Èxit de convocatòria. L’any passat el límit era de 30 persones, per la capacitat de la casa al costat del santurari de Meritxell, que acabarem essent 24persones. En aquesta ocasió la junta de la secció la va programar de forma encertada tot just després del curs de iniciació per engrescar als nous companys.

Aquesta vegada hem introduït una novetat: Reservar 8 places a nouvinguts de la secció i curs de iniciació, una gran idea de la junta actual que ajuda a la dinamització de la secció.

Les ganes de trobar-nos, ho demostra que les places es van esgotar (inicialment 28+8reservades a part) en menys de 12hores!! Tancant el formulari en temps record, obrint un divendres a la nit i tancant-lo el dissabte al matí.

El nostre veritable objectiu era trobar-nos, independentment del nivell i experiència , per socialitzar, conèixer-nos i gaudir del nostre esport preferit en un ambient inclusiu. Gràcies a la generositat dels voluntaris que es van oferir a coordinar al inscriure’s a la proposta, vam poder oferir itineraris per a tots els nivells: des del nivell avançat del Pic de Ventolau, al pic del Campirme, passant pels Pic de la Cima o el pic de la Coma del Forn. Vàrem fer 6-7 grups per nivells i ritmes.

Aquesta diversitat és la riquesa d’aquest club, i és el que ens permet dir que som un club obert a tothom, independentment de la seva experiència.

Divendres 20:

Ens vàrem trobar al Refugi de la pleta del Prat a sopar i començar a parlar dels objectius de l’endemà.

Dissabte 21:

El cap de setmana ha estat esplèndid en tots els sentits: des de la quantitat i qualitat de neu, fins al temps (sense vent!) i un sol radiant quasi primaveral.

Toc de corneta a les 7:30 per a esmorzar i toc de sortida a les 9:00.

4 grups: el Pic de Coma del Forn (2.683m), i els més assedegats de metres afegint el Campirme (2.632m).
1 grup: Pic de la Cima (2.457m)

Com que a alguns companys havien de fer gana pel sopar, van anar de excursió fins al mirador del Corbiu.

Avui petem el menjador quasi al complet amb tots els inscrits, inclús aquells que tenen allotjament fora del refugi que no volen perdre’s la oportunitat de compartir un agradable sopar en comunitat.

Diumenge 22:

A les 9:00 ens apilotem darrera de la banderola del CEGesqui per immortalitzar la trobada, alguns despistats no hi arriben a temps.

2-3 grups: el Pic de Ventolau. (2.851m)
2-3 grups: Pic de la Cima (2.457m)
1 grup: Pic de Campirme (2.632m)

No us perdeu el vídeo de Carles P.:

Video II Trobada CEGesquiadors/es a Tavascan

Agraïments:

Donar les gràcies al refugi de la Pleta del Prat per acollir-nos i la paciència.

Una menció especial a tots els coordinadors: Héctor A., Àlex M., Cesc D., Oriol S., Quique A., Rosa S., per a portar a terme les diferents sortides. Sense vosaltres no hagués estat possible! També gràcies a tots els que heu ajudat als nostre companys amb menys experiència amb consells i tenir cura en tot moment.

Per últim no podem oblidar que la traça oberta que ara resseguim es gràcies a les persones que ens han precedit i que ara sigui més còmode avançar cap al nostre objectiu. Tots els que ens agrada aquest esport sabem millor que ningú com de dur es obrir traça nova, per tant no podem més que donar gràcies pel camí i el projecte que es va obrir del no-res, i que son tot un referent al país.

Ens veiem a la propera! Però mentrestant, a seguir fent ZzZz de pujada i SsSsS de baixada marcades a la molta neu del Pirineu. Ens veiem aviat!

Text: Roger G.

Fotografies: de Tots els participants

Video: Carles Perera.

el (darrer) vídeo dels dimecres.... Winter in the Woods

noreply@blogger.com (Jaume J) — Wed, 25 Feb 2026 00:01:00 +0100

El gener del 2008 vam començar a publicar “el vídeo dels dimecres…”.

Divuit anys gairebé ininterromputs compartint vídeos que han volgut ser motivadors, divertits, suggerents, punyents, provocadors o, simplement, plens de bones traces. Neu, muntanya, traça i inspiració en petites píndoles setmanals. Han estat més de 900 vídeos publicats —prop de 1.300 si comptem tots aquells que molts de vosaltres heu anat afegint a les piulades al llarg del temps.

Una petita videoteca blanca construïda entre tots!

cegesqui segueix. No podria faltar al mai enrere.

Però els vídeos dels dimecres han anat perdent sentit davant la immediatesa d’altres xarxes i formats. Els temps canvien, i els rituals també. Així que, si ningú no agafa el relleu, aquest serà el darrer...

I quin millor tancament que tornar al primer, aquell “Winter in the Woods” del gener del 2008? On tot va començar. Bones traces!

Montardo 2833m

noreply@blogger.com (Núria) — Tue, 24 Feb 2026 21:37:00 +0100

Sortida del Centre Excursionista de la Segarra amb poc quorum aquest cop, pel que l'organitzador em proposa anar amb uns amics que aniran al Ventosa. Enganxem les 2 darreres places disponibles del refugi i cap allà anem, a aprofitar aquest cap de setmana de bona meteo!

Com suposàvem, la carretera està neta fins a Caldes de Boí i més enllà no es passa - està tota nevada - pel que calcem esquís alguns quilòmetres abans de cavallers.

Un cop a la presa, cal resseguir tot l'estany en un flanqueig algun tram delicat. La neu està gelada però com hi ha una traça feta, el creuem sense ganivetes encara que potser hauríem anat millor posant-les (alguna patinada hi ha hagut ...). Després anem ascendint guanyant desnivell fins arribar al refugi. Hi ha molta neu, que amb el sol que fa va transformant.

En el darrer tram em sento indisposada pel que decideixo quedar-me al refugi, mentre ells se'n van al Montardo.

Poc a poc al refugi van arribant grups - molts francesos - que fan rutes entre refugis majoritàriament. Bon tracte i menjar molt correcte (però que se'l fan pagar).

L'endemà els amics volen anar a la Punta Alta amb la idea de fer circular i baixar directe a Cavallers però aniran bastant a la idea per fer els descens abans no hagi transformat massa la neu i per què tenen llargs trajectes després fins a casa.

Com que la proposta inicial de la sortida apuntava al Montardo, el Xavier s'ofereix a repetir-lo si vull anar-hi i així ho fem.

Estany de Travessany, estany de les Monges i amunt fins al cim. Quin dia!!!

A la baixada la neu ha començat a tranformar i es fa molt bé. Neu gelada amb una capa de cremeta. Intentem no perdre desnivell i amb alguna remada i alguna escaleta, fem un descens ràpid i ben aviat ens plantem a la presa (què depressa es baixa amb el que costa de pujar!).

Posem pells i per recomanació dels guardes aquest cop creuem l'estany al nivell de l'aigua fent una pujada al final. Treiem pells i ens queda al darrer tram d'anar trampejant el terreny i acabem agafant la carretera què, amb la neu, és el més ràpid fins als cotxes.

El Montardo és segurament el cim del Pirineu què més cops he fet. El primer cop ja amb els Escoltes i també va ser el primer cim què vaig fer amb el CEG ... el tenia pendent amb esquís.

Gràcies Xavier!!!

Caldes - Refugi Ventosa: +850m 8kms

Refugi Ventosa - Montardo - Caldes de Boí: +650 - 1500 17kms

Pedraforca, quina il·lusió!

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 22 Feb 2026 21:39:00 +0100

Pujar el Pedraforca ens feia molta il·lusió i aquest any ha pogut ser!

Ens trobem amb la Marina per fer un bon esmorzar a Guardiola i deixem el cotxe a l'Àrea recreativa, camí al mirador de Gresolet.

Agafem el camí que puja recte amunt cap a l'enforcadura. Porteig fins a 1745 m, on deixem les vambes i posem esquís. Neu ja transformant-se, es puja molt bé sense ganivetes. Fa caloreta fins a l'enforcadura! Vistes molt xules, posem grampons per fer el tram final, tot i que hi ha gent per tot, la neu està prou tova i es puja bé de totes les maneres. Foto de cim i cap avall! La baixada està boníssima i val molt la pena. A l'enforcadura parem a menjar i baixada amb neu primavera fins que acaba la neu. Caminada final per assaborir aquest dia magnífic.

Hi hem estat la Marina, l'Oriol i jo.

Bones traces!

Berta

Puigpedrós 2915 m, sostre comarcal :)

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 21 Feb 2026 19:41:00 +0100

Primer cap de setmana de solarro després de caps de setmana d'incertesa.

Dissabte 21 de febrer pugem al Puigpedrós de bon matí. Cotxe fins al refugi de Malniu i amb esquís als peus fem l'itinerari clàssic, amb neu que no requereix ganivetes fins al cim. Un cop dalt, comença a venir gent per totes bandes, fa una mica de ventet i no ens entretenim gaire. El primer tram amb neu més endurida i ventada d'aquests dies; després de l'altiplà ja és una crema boníssima fins al cotxe.

Es pot dir que per fi hem fet una matinal! Mentre baixem seguim l'èpica de l'Oriol Cardona i celebrem el dia a la Pedra Blanca de Sansor, on ens sentim molt ben atesos i ve de gust fer una bona sobretaula al solet.

Hi hem estat en Roger, l'Oriol i jo.

Bones traces!!!

Berta

el vídeo dels dimecres... the Zombie Apocalypse

noreply@blogger.com (Jaume J) — Wed, 18 Feb 2026 00:01:00 +0100

les Suquetes 2.200m, a recer del vent - 14/02/2026

noreply@blogger.com (Jaume J) — Sat, 14 Feb 2026 23:30:00 +0100

Des d'Urús: pel torrent de Canaletes i el Coll de la Miquela

Amb la previsió anunciada de nevada de nord i vent fort, l’elecció de l’itinerari és la clau.

el torrent de Canaletes

El dia es lleva amb núvols de retenció al nord de la Cerdanya, però amb clarianes cap al Cadí i un vent que, finalment, no és res de l’altre món. Penso que el torrent de Canaletes —que diumenge passat vaig esquiar fins a la cota 1.760 m en l’excursió al Puig Sequer— pot ser prou arrecerat i protegit pel bosc.

Doncs cap a Urús! Aquest cop en cotxe, i aparquem a la part alta, a l’aparcament del cementiri. Fem els primers metres a peu, en lleugera baixada fins al pont del torrent de la Font Llebrera (1.300 m), on ja podem calçar esquís.

Repetim el recorregut de diumenge passat fins a deixar la pista al mateix torrent de Canaletes i ens hi enfilem en un paisatge que fa goig. L’orientació és ben nord i tirem amunt obrint traça. El torrent s’enfila decidit i n’anem descobrint passatges cada cop més bonics. A 1.950 m el barranc es bifurca en dos i guanya pendent. Tracem cap al sud-est, en forta inclinació i per un barranc desdibuixat, aplanant la traça entre el bosc.

Més ràpid del que pensàvem arribem a la carena i, sense canviar de vessant, assolim el coll de la Miquela (2.147 m).

Coll de la Miquela i les Suquetes

Les Suquetes són davant per davant i ens hi enfilem en direcció nord-est fins al punt més alt, també emboscat.

L’esquiada és tan bona com esperàvem pel bosc i pel torrent. Fins i tot hi trobem pillows moixerencs —més modestos que els canadencs, però igual de gratificants de saltar. Ja a la pista sembla que el vent apreta, però la feina és feta… i la gana també!

Les Suquetes 2.200m; +/-950m, 13,5km, F, S3-S4, ***; 4-5h

Bones traces!

Pep i Jaume

Intent Balandrau (2585m)

noreply@blogger.com (Carles Perera) — Wed, 11 Feb 2026 17:44:00 +0100

7 DE Febrer 2026

15 km +1000 m. S2/S3

Sortim cap a Vallter però a l’arribar al pont passat Setcases, els mossos ens aturen! Parking ple a quarts de 9! No deixen passar cap cotxe.. canvi de plans: Ens apropem a Tregurà de Dalt a intentar pujar el Balandrau.

No estem sols, al final de la pista s’amunteguen els cotxes. Aparquem on podem i esquís a la motxila, tenim 10min fins la neu.

A mitja pujada el temps canvia,. Boira i sol es van intercalant i la neu s’endureix a llocs on dona el vent.. ens encigalem 1er amb ela ruta que puja al Puig de Fontlletera i la trobem molt glaçada.. reculem i anem a buscar la ruta que puja per la Coma de Fontlletera i s’enfila per Costa Rubí cap el Balandrau.. però s’ens fa tard i a 300m del cim fem mitja volta i baixem per una neu ventada, dura i pols segons el gir!

Al final ens surten 1000m de desnivell!

Bones traces i matineu si aneu a Vallter!

Nuria i Carles

el vídeo dels dimecres... Midi x 4

noreply@blogger.com (Jaume J) — Wed, 11 Feb 2026 00:01:00 +0100

Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya 2026

noreply@blogger.com (Ricard Martínez) — Tue, 10 Feb 2026 20:40:00 +0100

Aquest 2026 el CEG ha ofert novament a socis, no socis i nous socis -en definitiva, a tothom- el curs d’iniciació d’esquí de muntanya. Afortunats!

Ja d’inici, les expectatives eren altes. Una formació extensa i exhaustiva repartida entre el 20 de gener i el 4 de febrer amb 5 sessions teòriques, un manual d’apunts que en diríem canella fina i 2 caps de setmana meteorològicament diversos i ben entretinguts.

Crec que després de tenir la primera trobada i de prendre consciència del material bàsic i necessari, molts vam sortir d’allà amb la sensació que necessitaríem una conversa amb l’Excel de les despeses. I també amb la primera anècdota. Encara avui somiem amb en Quique i els seus pantis.

L’humor, com l’amor per la muntanya, és un llenguatge que genera vincles. Això anirà bé, pensava. Ens alimenten les ganes d’aprendre, d’estar envoltats de nata i de sentir l’emoció de les primeres vegades. També ens amoïnava una mica el Meteoblue amb les previsions de nevada. Encara més?

L’Albert desplega la seva màgia logística i organitzem els cotxes. En el meu cas, primera cita amb la Marisol, en Josep i en Xavi a Sagrada Família. Connectem!

La resta, o gran majoria, en trobem per sopar al restaurant dels “plats impossibles” de la Molina.
Ens instal·lem al refu i escollim llits com quan anàvem de colònies. Qui no corre vola. I cadascú amb la seva pretesa estratègia.

En Xavi González i la Pili ens reben l’endemà al bar. Juntament amb en Roger i els 3kg de coca que ens ha portat per fer-nos salivar. Ens ho prendrem amb calma. Tenim paquetón de nou. Els ànims decauen. Volem jugar i no ens deixen sortir al pati.

Així que aprofitem per ampliar i retenir més coneixements en la matèria mentre mirem de reüll a l’exterior. Encara no? He esmorzat per 3 i em sobren kcal d’energia.

Ja sortim fora! Tenim tanta neu que podem posar-nos les pells des de la porta. No cal complicar-se la vida. En Xavi s’inventa una alternativa que ens farà recuperar la fe i gaudir de valent.

Protocol DVA i primeres traces amb les pells. Alguns amb més elegància que altres. Coordinem i enfilem amunt. Tenim un autònom entusiasmat al grup que se’ns escapa...

I ara que tot just ja començàvem a interioritzar l’arrossegament de peus, en Xavi ens repta amb la volta maria. L’entrenament avui és tot cognitiu. Cop de taló diu...Més aviat veig coces de cavall. Però sembla que funciona.

Toca girar cua i treure pells. Els més ansiosos, entre grits d’eufòria, baixen flotant entre neu pols.

Sopar de senyorets i germanor i fins l’endemà.

Bon dia! Ens llevem amb solazo. Protocol descongelar cotxes i punt al pk d’Alabaus.
Xino xano, treiem capes i la càmera. Quines vistes i quin goig de dia! Fem el nostre “cim” i la foto finish de rigor.

I no avisen però...això era la part fàcil. Ara anem fora pistes. Cap avall i sense fre. Això no era un curs d’iniciació? I aquestes bèsties que baixen com si res? Altres, en canvi, lluiten per sobreviure. Estic convençuda que si poguessin, anirien amb els esquís posats a Barcelona i arribarien abans que nosaltres amb el cotxe. Fi de la jornada. Cap a casa, abraçades i fins la propera. Ja som un equip. Donem les gràcies a en Quique i la Pili pel suport moral i la paciència.

El segon cap de setmana posem rumb a Tavascan de la mà de l’Adrià i l’Eli. Arribem i oh! Sorpresa! Allotjament de categoria i llar de foc de categoria. Petits grans plaers de la vida d’hivern. Plaer també l’esmorzar que ens rep l’endemà.

En Xavi ens refresca memòria d’alguns conceptes i ens avança que anirem a l’antiga o tancada pista de Tavascan i farem pràctiques de grampons, esgrima de motxilles amb esquís, simulacre (sent generosos) d’allau, test de neu i més voltes maria. I més nevada, no fos cas que s’acabi la poca que tenim.

Diumenge toca lliçó d’improvisar plan B davant de l’escenari de risc d’allaus no massa desitjable que es llegeix. Cal aplicar, doncs, el principi de conservació, seguretat i prevenció. Cosa que no impedeix que puguem seguir aprenent, divertint-nos i emocionant-nos amb l’entorn.

Baixadeta disfrutona i dinar sota l’escalf del sol amb regust de comiat, de que la festa s’acaba però amb l’esperança de retrobada i de marcar el curs com un punt de partida a la pràctica d’aquesta disciplina tan excitant com exigent i complexa.

Alguns marxen amb deures, d’altres amb nova data marcada a l’agenda, però tots amb un somriure de orella a orella i la satisfacció de l’assoliment de la formació. I si bé no tenim diploma acreditatiu, sempre en quedaran les fotos, el xat col·lectiu, aquesta crònica i l’empenta del club.

Gràcies a totis per aquest record.

Marta Montes i una colla de cegesquiadors i cegesquiadores novells. Marta M

Jordi C, Paula B, Arnau A, Dean K, Carles X, Montserrat C, Josep F, Marisol G, Sebastiano S, Xavier M

i Roger A.

Salut, cames i piles al DVA.

Trio a la Cerdanya: Puigpedrós, Puigllançada i Cap de Ginebrar

noreply@blogger.com (Eli) — Tue, 10 Feb 2026 20:15:00 +0100

Aprofitem el primer cap de setmana sencer una mica estable. Hem passat d'uns hiverns que havíem de fer malabares per poder fer esqui de muntanya a un any, on tot té neu, tot...

La idea original de la proposta, era anar a la vall d'Aran a fer alguns dels cims clàssics, però amb l'elevat grau d'inestabilitat de la meteorologia, es va plantejar una alternativa més propera, aprofitant que hi ha un bon gruix de neu al pirineu oriental, aquell que fa anys que no podem esquiar.

Ens allotjem al nostre refugi, a La Molina.

Puigpedrós, per Malniu 9,13km, + /- 816m F - S2

Escollim un cim que poc de nosaltres havia fet amb esquis, però gairebé tots sí que l'hem fet a peu.

Durant el sopar vam comprovar els accessos a la web del refugi: passa la màquina lleva neus i calen cadenes. Cost 4€/dia/cotxe.

Durant la nit de divendres a dissabte, van caure uns 5 cm de neu fresca i al llevar-nos, encara tot núvol i nevant, ens fa dubtar sobre el desti: estarà apte la pista? La pista de Meranges al desviament fins al refugi de Malniu, està tota asfaltada, no així la pista pròpia de l'accés al Refu. A totes dues sí que ha passat la màquina lleva neus.

Accedim al refugi envoltats de neu, molta neu... El recorregut és molt suau, sense cap gran desnivell a cobrir, i encarat totalment a cara sud. Un cop superat l'estany sec, ja resseguim tot el camí d'estiu direcció sud, fins anar a trobar la carena que ens portarà al cim. Durant tot el dia, la boira va entrant i sortint.... afectant la qualitat de la neu, que la trobem un xic encostrada en la part baixa, i ventada a la part superior, esquiable tota.

Puigllançada i Cap de Ginebrar, 12,4km, + /- 850m F - S2

Hem modificat fins a 3 vegades el destí, sempre amb l'objectiu de no fer molta cua a la tornada: primer voliem fer el Dòrria per Planòles, però la carretera que arriba al refugi Corral Blanc està tancada per neu, allargant la ruta 10 Km.

Després vam voler anar a Dòrria pel poble de Dòrria. Diumenge matí, ens arriba una filtració que la neu està molt costra... descartat.

Pensem amb el Puigmal, ens havien dit que hi ha molt bona qualitat de neu, però es preveia molt de vent.... i també més lluny. Total, decidim fer un clàssic: Puigllançada des de Alabaus.

Vam estar ventats, amb una neu una mica endurida pel vent, però molt, molt esquiable. Per fer-lo un xic diferent el descens el fem buscant les pales encara verges en direcció el coll de la Creueta. Per no retornar a l'estació per la carretera, vam decidir fer el Cap de Ginebrar, aquell bony de vaques que està devant l'estació i que normalment no el visitem.

Cap de setmana complert amb activitat els dos dies i unes quantes anècdotes: com ara un gos que duia ulleres de ventisca, uns esquiadors que com s'havien oblidat les botes van voler inventar esquiar amb bambes i cinta americana (ja us avancem que no té futur), unes noies que van perdre l'ultim tren, aix no... bus cap a barcelona...

Hi hem estat: Albert, Clara, Hector, Lluis, Quique, Marima. Pili, Sancho, Sonia i Eli

Travessa de 2 dies: Núria–Vallter per Coma de Vaca i Vallter–Núria per Tirapits (7–8/02/2026)

noreply@blogger.com (cegesqui) — Tue, 10 Feb 2026 14:59:00 +0100

Aquest any està sent un maldecap quadrar sortides i, sobretot, travesses: meteo ballarina i el tema allaus fent-nos anar amb el fre posat. Al final ens hi llencem aquest cap de setmana perquè el perill baixa a 2 i la previsió pinta prou bé: dissabte esplèndid i diumenge "una mica més mogut", però, sobre el paper, sense grans ensurts.

Dia 1 — De Queralbs a Vallter, passant per Coma de Vaca

16,5 km +1.230m -1.200m (Moderat)

Quedem a les 8.15 al pàrquing i pugem al cremallera de 8.35. A les 9.00 ja som a Vall de Núria. El tren va rebentat i toca anar drets, però hi arribem bé.

El dia és d'aquells que fan mal: cel blau, sol i la vall amb una nevada d'escàndol. Calcem esquís i pugem cap a l'alberg Pic de l'Àliga. Som 12 i es nota: grup heterogeni, ritme tranquil i reagrupaments constants.

A la pujada surt el primer "detall": algú va sense ganivetes i, en un punt una mica delicat, acabem resolent-ho amb grampons. Per sort, hi ha molta neu i el terreny es deixa fer.

Arribem al collet i encarem la baixada cap al Refugi de Coma de Vaca. El primer tram és dret, però la neu és bona i baixa molt bé. Després, baixada llarga, plena de neu, amb algun lloc on toca remar. El refugi, per sort, és obert i hi fem parada com Déu mana.

Pel camí ens trobem dos americans en "mode manual del que no s'ha de fer": venen sense saber si el refugi és obert, màniga curta… això sí, amb grampons. Intercanvi i aventura, però la muntanya a l'hivern no és un Erasmus.

Després toca la pujada llarga cap al Coll de la Marrana. El grup avança sense presses, paisatge increïble i el temps aguanta. Quan hi arribem, el sol ja va caient. Traiem pells i fem una baixada ràpida amb neu excel·lent. Acabem per pistes fins a l'Hostal Pastuira abans que es faci fosc. Sopar i celebració amb gintònics.

Dia 2 — Vallter–Núria per Tirapits, amb boira i vent (i final de cine)

13,3 km +1.000m -1.030m (Moderat)

A la nit passa un frontet. Mirem meteo: ratxes fins a 40 km/h, sol i núvols. Decidim tirar endavant. Calcem esquís al pàrquing i pugem tranquil·lament cap al coll de la Marrana. El dia no té la postal del dissabte: més núvol i vent a estones.

Des del coll fem una baixadeta per anar a buscar Tirapits. Recomanació clara: aquesta baixada millor sense pells. Amb pells es fa feixuc i, a sobre, hi ha gel. Acabem posant ganivetes i una transició "fàcil" es converteix en una estona pesada.

A partir d'aquí, pells + ganivetes i amunt. I el temps es va tancant: núvols, més vent, i a la carena… boira i vent. No es veu res. És pitjor del que deia la previsió, però girar cua aquí ja és complicat, així que fem la cresta. No és especialment perillosa, però amb 12 persones i visibilitat nul·la, es fa lenta. Dani marca el camí amb el track i anem avançant sense perdre'ns. En algun punt toca baixar "fent escaletes" en un tram una mica delicat. El fred apreta i també surten "coses de principiants": algun guant massa prim.

Arribem al Fossa del Gegant i iniciem la baixada cap a Núria. El primer tram és dret però no difícil; el problema és que amb la boira no es veu i costa més del que tocaria. Quan perdem alçada la boira marxa i el dia canvia de cop: baixada pel Torrent de Noucreus espectacular, neu increïble i posta de sol amb Núria al fons. D'aquelles que et fan dir: "només per això ja valia la pena".

Arribem sense incidències, però una hora més tard del previst. Per sort, el cremallera ens salva igualment i tornem al cotxe contents i cansats.

Ruta (i travessa) molt recomanable!!

Hi hem estat: Àngel B, Rodrigo R, Maria B, Marcelo S, Pep L, Xavier K, Roser R, Daniel D, Sofia G, Jordi R, Paco P, Oriol S.