cegesqui

Pic de Tarbesou (2.364 m.) +900 m. S2/S3

noreply@blogger.com (Rosa Salas) — Wed, 25 Jan 2012 10:31:14 PST

Diumenge passat ensumant la neu ens arrivem fins al Tarbesou, endinsat a França a la regió de l'Arièja.

Pel matí perllonguem un plaenter esmorçar per tal que la neu, tan endurida darrerament, es vagi possant a punt.

Sortim amb els esquís desde la estació de Mijanés (1.463 m.) i ja no ens els treurem fins al cim, encara que passarem per sobre la herba en alguns moment i també sobre grans tolls glaçats.

Avancem primer uns 50 m. de desnivell per pistes i després ja ens desviem cap a la dreta en direcció sudoest entrant pel bosc. Arrivem a una clariana i seguim uns cartells indicadors de ruta de raquetes. Travessem el riu per sobre un pont fet de troncs i seguim els indicadors fins a una cabana qu'es trobe en un pla (1.720 m).

Desd'aquí en direcció al Tarbesou, que ja s'aviste, tenim a la dreta una ampla canal. Avui la canal la trobem força glaçada i pujem pel petit espai on li dòne el sol.

Superada la canal es trobe un altre

pla desd'on ens podem dirigir al Tar-

besou, bé per un olla a la dreta i a guanyar la lloma norest, bé per l'esquerra per assolir el coll sudest.

Per arrivar a aquest darrer coll podem anar pel fons de la vall a l'esquerra o més directament per la dreta avançant a mitja alçada. L'Amalia i jo ens ho parlem i decidim anar cada una per una banda i retrobans al coll. Jo vaig pel flanqueig de la dreta i em dono compte que avui no es el més apropiat i al final m'haig de treure els esquís i calçam els grampons ja que les gani- l vetes no poden amb el dur gel.

L'Amalia lluitant durament amb el gel

Del coll al cim passem també per trams fortament gelats qu'ens obliguen a avançar amb molta cura.

Dalt del cim el día está preciós i hi han boniques vistes, veiem estre altres la Dent d'Orlú i els estanys de Bauzeille.

Finalment baixem per on hem pujat. Baixem primer uns 100 m. amb grampons. Després, ja esquiant, estave dur pero el gel ere granulat i s'esquiave disfrutant. Hem passat del esquí "toc-toc-toc-toc" del Tuc dera Salana al esquí "schrrrschrrrrrgssch". No obstant,

a la part final ens trobem a dos amb els qu'hem

coincidit al cim qu'ens diuen qu'han baixat per la

pala central i que no estave molt gelada; probable

ment aquesta ere la millor opció.

Ha estat un bonic día i ho hem passat molt bé, encara que hi hagués gel. Hi em estat: Amalia i Rosa.

Felices esquiades a tots

el vídeo dels dimecres... Val des Dix

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 24 Jan 2012 15:01:00 PST

Sembla un bon lloc per fer-hi una escapada, al Valais Suïs (autor Gilles Sierro):

Malh de Fishabarrat (2.502m)

noreply@blogger.com (Montse) — Sun, 22 Jan 2012 09:48:55 PST

Val d'Aran
21 de gener de 2012
+/- 1.225 m, 6h, S3, ***

Les condicions de neu dura i gel viu segueixen dominant als Pirineus. Per tant, seguim buscant solanes on la neu pugui estovar-se mínimament per poder-hi esquiar amb seguretat.

Avui triem el Malh de Fishabarrat, un pic rocós visible des de la carretera del túnel i que domina la feréstega vall del riu Nere. Per pujar-lo, cal donar-li tota la volta pel sud. Aquesta zona és molt solitària i demana bones condicions de neu i mantell estable, tant l'entrada de la vall, molt tancada i exposada a allaus importants i freqüents, com les pales suspeses i de pendent dret del darrer tram de l'ascensió. Per cert, la toponímia que apareix als mapes ICC és força confusa, errònia al nostre entendre.

Prenem la pista d'Horno que ens endinsa cap a la vall de l'arriu Nere. Deixem el cotxe a cota 1.430 m, ja que avançar seria una temeritat pel glaç transparent que cobreix la pista. Iniciem la sortida a peu per la pista fins el Huelh d'Horno i tot seguit pel camí d'estiu. Calcem esquís a cota 1700 m i seguim remuntant l'ombrívola vall del Nere. El terreny és ben rugós, amb grans blocs de pedra i arbusts que amb la poca innivació d'aquest hivern encara no han quedat coberts. Això fa que haguem de caminar uns metres poc abans de trobar l'estanh deth Hòro.

Per fi ens toca el sol i podem contemplar l'enorme Malh des Pois i la resta de muntanyes que tanquen el circ del Nere. Però la nostra fita per avui són les muntanyes amb orientació sud situades al nord de l'estany. Remuntem la Pala deth Hòro amb neu ja primavera, i guanyem la Passada des Neres, un pas molt salvatge, jo diria que només per isards, cap a l'Artiga de Lin. Seguim pujant uns metres per l'aresta en direcció nord-est fins que entrem de ple a la pala sud. Aquí trobem una neu força encrostada amb gel per sota, gens còmode. Calcem grampons i amb el piolet a la mà seguim pujant sense massa complicació fins a un primer cim de 2.510 m, sense topònim al mapa. Aquest cim és el punt més meridional de la Sèrra d'Auba.

Entre la Sèrra d'Auba i el Malh de Fishabarrat descobrim una valleta suspesa i protegida del vent, on la feble nevada de divendres hi ha deixat uns pocs cm de neu fresca (i pols!) que conviden a esquiar. Ens llancem avall poc més de 100 m de desnivell i ràpidament tornem a posar pells per enfilar cap al punt més alt del Malh de Fishabarrat que tanca la valleta per l'est. Els darrers metres els fem amb grampons, el cim és aeri i no s'hi val a badar!

Retornem a un collet entre el Malh de Fishabarrat i el primer cim, i fem un cop d'ull a la pala sud. No és la mateixa de l'ascens però aquí la neu fa millor pinta, més tova i llisa. Iniciem el descens per aquesta pala però amb tendència a la nostra dreta (aquesta pala queda tallada per una barra rocosa!) per rependre la Pala d'Horno i baixar fins l'estany. Desfem l'itinerari de pujada, amb neu crosta que a estones fa encarrilar els esquís i més avall amb neu dura però que deixa clavar els cantells. Descalcem esquís, sorprenentment, al mateix indret que a la pujada i caminem fins el cotxe tot evitant el perillós gel.

Malh des Pois. Remuntant la Pala d'Horno. L'Aneto ben a prop.

Tots dos al primer cim. Capçalera de la vall del Nere. Breu descens, Tuc de Coma-Salies al fons.

Darrers metres del Malh de Fishabarrat. Insòlites vistes del Tuc deth Pòrt de Vielha.
Malh de Fishabarrat a la dreta, vist des dels prats d'Horno.

Bones traces!!

Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... una clàssica de la BC

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 17 Jan 2012 16:51:36 PST

Si us van agradar els dolços somnis de Kari Medig, no us perdeu aquest vídeo, i anem buscant dates al calendari...

dolços somnis, bones traces!!!

Curs PIEPS sobre "seguretat en muntanya hivernal"

noreply@blogger.com (Ricard Martínez) — Tue, 17 Jan 2012 15:10:34 PST

Aquí teniu una valoració sobre el curs promocionat per PIEPS sobre "seguretat en muntanya hivernal" del passat 14 i 15 de gener, dut a terme per l'escola de muntanya Dablam amb seu a la base del refugi La Pleta del Prat, a peu de pistes de l'estació d'esquí de Tavascan.

A aquest curs ha estat convidat tothom que ha comprat algun aparell DVA PIEPS els darrers mesos.

· Dissabte 14, de 18:00 a 20:00, al refugi La Pleta del Prat.

o Presentació del material de seguretat, és a dir, DVA ’s (dispositius de víctimes d'allaus), pales i sondes. Va consistir en poder veure i tocar físicament diferents models per poder apreciar els avantatges o no de cada un d'ells, diferenciant entre aspectes de tecnologia i de material. Pel que fa a DVA 's, varem veure d'una, dues i tres antenes. Pel que fa a pales, diferenciació entre les de metall i les de plàstic. Pel que fa a sondes, de diferents consistències i longituds. Molt útil per tenir criteri a l'hora de comprar aquest tipus de material.

o En el mateix sentit, explicació teòrica sobre el funcionament del material i el protocol d'actuació, pas a pas, en cas d'estar en un accident d'allau. Tot això amb el suport d'una útil presentació PowerPoint.

· Diumenge 15, de 9:30 a 14:30, en el camp de DVA 's que tenen al marge de l'estació d'esquí. Repàs dels conceptes teòrics tractats el dia anterior, per passar ràpidament a fer les pràctiques.

o Sonda: Explicació de com portar-la a la motxilla. Pràctica de la forma de desplegament ràpid. Posicionament del cos per a la seva utilització i interessant pràctica en la qual varem tenir l'oportunitat de sondejar a cegues diferents objectes, per tenir consciència de les diferents sensacions que s'experimenten.

o Pala: Un cop identificada la víctima, lloc on començar a palejar, tècnica de com palejar, de com trencar la neu i de la construcció de la terrassa que et permet acostar-te a la víctima.

o DVA: Explicació de com portar-la a sobre i repàs dels aspectes tècnics del seu funcionament, per poder entendre millor el que està passant quan l'estem utilitzant. Repàs del protocol de recerca. És important dir que l'estació d'esquí de Tavascan és de les poques que a Catalunya té un camp de DVA 's. És a dir, és una zona gran delimitada que simula l'escenari de recerca de víctimes en una allau, on hi ha enterrats a certa profunditat uns dispositius en forma de placa que simulen víctimes emetent les necessàries senyals per a poder trobar-les. La pràctica consisteix en realitzar per torns la recerca d'una víctima. Després passem a fer recerques de diverses víctimes, que resulta molt interessant ja que pots posar en pràctica la funcionalitat de discriminació de senyals del teu DVA, en cas de tenir-la.

Valoració: Excel·lent! A destacar la professionalitat dels professors de l'escola de muntanya Dablam, així com la seva amabilitat i atenció. Curs molt complet, 100% útil i 100% recomanable. De fet, hauria de ser obligatori. D'altra banda, el refugi La Pleta del Prat està en un entorn bonic i alpí i les persones que el regenten molt amables. Crec que a febrer està previst realitzar un altre curs, així que ja sabeu! I si hi ha bona neu, hi ha recorreguts interessants per realitzar allà mateix, com varem fer nosaltres.

Gonzalo C.

Pic de Roca Blanca (2766m)

noreply@blogger.com (Carles Lluch) — Sun, 15 Jan 2012 11:59:49 PST

Pallars Sobirà
14 de gener de 2012
+/-1075m, 4h45, S4*** (S3** sense la canal de la part baixa)

Ja fa dies que la neu molt dura impera arreu dels Pirineus. Busquem remei localitzant sobre el mapa cims orientats a llevant i migdia, que puguin estovar-se i estar en condicions per esquiar sense jugar-s'hi la pell. La cota de neu també limita la tria, aquests dies s'apropa o supera la cota 2000m a les solanes. Aquest és un d'aquells caps de setmana en que val la pena dedicar una mica de temps a preparar bé la sortida malgat, l'estabilitat general del mantell.

Triem el Roca Blanca (Pic de Moredo), sobre el poble d'Alós. Aprofitem la pista solana per pujar fins els 1690m ( 4x4 indispensable). Ni Kankkunen ni Vatanen, deixem el cotxe abans d'endinsar-nos a l'obaga de Pago. Ja tenim el nostre cim al davant, i la seva pala al sol ens enlluerna. És un cim atractiu que ens promet un descens sostingut. Amb els esquís a la motxil·la, creuem el barranc de Moredo i fem dreçera fins el viratge a cota 1916m en que els podem calçar. Sense anar a buscar el barranc de Portiero, ens enfilem per pales a est, millor innivades, i arribem directament a la coma de Gireny (2125m).

Aquí estudiem la ruta a seguir. La part baixa de l'itinerari que ens separa del cim presenta un ressalt més dret i més just de neu. Hi han 2 canals que superen aquest primer tram (a més d'una molt més llarga i sugerent encara més a la dreta). Mig amb esquís, mig a peu, guanyem alçada fent un flanqueig ascendent d'esquerra a dreta que ens deixa sobre la canal de més a l'esquerra. La neu ja s'ha estovat superficialment, i la caiguda en cas de relliscar serà lletja. Per prudència, calcem grampons i superem el segon ressalt fins trobar-nos ja en terreny més fàcil (2325m). Queden ara 450m fins al cim oriental del Roca Blanca, enllaçant pales progressivament més suaus. Ho fem amb ganivetes, però la veritat és que no fa fred i el sol apreta de debò, deixant la neu com una moqueta -tal com dieun els francesos- . Al cim principal s'hi arriba després de crestejar fàcilment per neu i roca, altre cop amb grampons als peus.

Aquest cim és el més alt de tot el massís entre la Noguera Pallaresa i el Port de la Bonaigua. Gaudim de les sensacionals vistes sobre els molts racons d'aquest Pallars tan salvatge. Com sempre, tornarem a casa amb unes quantes entrades noves a la llista de rutes imaginades que esperen el dia per que les puguem anar a descobrir. El descens el farem sense dificultats i guadint de la neu, mig ventada mig transformada, que vist el panorama, ens sap a glòria. El ressalt el superem per la canal que observàvem a la dreta (esquerra pel descens).

Dues vistes del cim Roca Blanca, la segona amb el ressalt a superar. El Montroig al fons.

Pales de bon esquiar sota el cim, i cercant vells coneguts a l'horitzó.

Descens amb neu d'abril. Les Bordes de Lapre.

Bones traces.

Montse i Carles

Pic de la Pala de Jan (2774) - 08 de gener de 2012

noreply@blogger.com (Miscel·lAnna) — Fri, 13 Jan 2012 01:38:25 PST

cinc màquines i una reserva (jo)

Compte amb la neu! està molt gelada!!

Aprofitant que el vent minvava el diumenge, l'Oriol proposa fer una escapada llampec a Andorra, el lloc triat la Vall de Ransol. El cim, el Pic de la Pala de Jan.

Son les nou, hem arribat a la Tour de Querol on ens trobem tot el grup i continuem camí.

(... i esmorzar? que no esmorza aquesta gent?, només he pres un cafè amb llet abans de sortir de casa!!...)

No podem arribar al final de la vall, però quedem a prop. Deixem el cotxe prop d'un camp que és un llac de glaç. Compte relliscar!

Un contratemps, en Francesc s'ha equivocat de bossa de botes i ha agafat les de pista, intentem si amb el material que porten els del grup, però, no pot ser. Mentre espera que li portin (hi ha que tenen sort, bé la sort és també està aprop per poder-les portar).

La resta anem fent camí, en Francesc, segur que ens agafa.

(prenc un tros de kit-kat, com a mínim menjar alguna cosa...)

Travessem el pont en molt de compte està gelat i ens enfilem pel bosc buscant trams de neu continua que ens permeti avançar cadascú avançar per on troba pas.

Arribem a l'alçada del refugi, però nos ens hi arribem sinó que anem tirant cap a la dreta per agafar la pala per aquest costat.

(i jo que penso: aquesta gent no esmorza?)

... i esmorzar?! Què començo a defallir!

El canvi de temperatura ha format una capa de gel superficial dur, gel dur que inclús, en ocasions, les ganivetes costaven de clavar. I sobre tot les parts que quedaven a les parts obagues...

Necessito menjar una mica,... decidim aturar-nos en uns roques per fer un mos...

Mentre, veiem que el Francesc ja ha sortit del bosc i amb poc temps estarà amb nosaltres.

Ens posem en marxa, enfilem la pala per la dreta, la neu està durà, compacte, s'ha d'anar en compte.

La vista dalt del cim és magnífica, pel quatre costats.

Baixem per on hem pujat. La part alta està bé. Gaudim aquesta part.

Anem a buscar el pas de pujada i ens adonem que ens l'hem passat i ens toca desgrimpar un tros, per poder continuar.

Per evitar el bosc de pujada, anem direcció cap a la vall del Sarrera, mentre uns flanquegen cap a la vall, on trobem la neu molt gelada, uns altres descalcem els esquís i baixem, a peu, a buscar el pont.

Un bon dinar preparat per la Neus ens espera a casa del Francesc, (per fi! Un àpat decent.) posa fi a la sortida llampec a Andorra

els agosarats: Oriol, Jaume, Pere, Aniol, Francesc, Anna

Tuc dera Salana, 2.483 mt, diumenge 8 de gener

noreply@blogger.com (Rosa Salas) — Thu, 12 Jan 2012 14:05:22 PST

Aquest diumenge passar vam pujar al Tuc dera Salana (vall d'Arán), desd'els banys de Tredós.

Arribem en cotxe fins als parking (1.700 mt), desd'allí mateix calcem els esquís. Seguim una estona la pista tallant alguns revolts pels prats i després ja ens dirigim en direcció oest cap al Pletiu de la Salana.

La pluja i el vent han fet la seva feina i el cim está com un polo de gel, així que calcem grampons per guanya'l; a la baixada esquí "toc-toc-toc-toc". Més endevant ens curtim en tècnica gel-costra i només a la última tercera part ens deixe esquíar com a persones.

Per la tarde i per estirar una mica més les cames pujo al llac de Bessiverri (1.955 mt.) a guaitar com está per aquí de neu i a gaudir d'aquest preciós racó del Pirineu. Amb gran sorpresa em trobo amb gran quantitat de gel al camí, a la part superior, tan es així que m'haig de calçar els grampons per puguer proseguir. I aquí os envío una foto tècnicament imperfecta pero que reflexe la bellesa del lloc.

Molt gel i poca neu, els esquís per calça'ls més amunt del llac. La magnífica travessa vall de Bessiberi- Tossal del Molar Gran- Conangles aurá d'esperar. Pero no desespero.

Activitat realitzada per Rosa amb els amics Agustí i Andreu del Centre Excursionista de Lleida.

el vídeo dels dimecres... la Lauziere

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 10 Jan 2012 15:18:22 PST

by Carles Perera, i que la força us acompanyi! (piulada)

Circular al Pic de Rosari (2608 m)

noreply@blogger.com (Jordi G) — Sun, 15 Jan 2012 15:34:38 PST

Val d'Aran, 7 de gener de 2012
5h30, +/- 948 m, S2, **

Sortim de l'Orri (1860, -5ºC) en direcció al Circ de Baciver gairebé entre multituds, diversos grups d'entre 6 i 10 persones seguim la mateixa direcció però amb objectius diversos. Un cop deixem enrere el bosc trobem una neu molt glaçada amb clapes de neu ventada.

Arribats al circ enfilem cap el Pic del Rosari remuntant la Collada dels Estanys del Rosari, a la pujada no posem ganivetes, el grup que ens precedeix ha deixat traces a la neu dura. Al coll calcem grampons i carreguem esquís fins el cim.

Iniciem el descens cap a l'estany de Gabarrea amb neu ventada prou bona, més avall neu dura i després comença l'esquí sobre gel, afortunadament trobem clapes de neu ventada en les que podem fer girs amb més seguretat.

En el darrer replà abans de l'estany (2200), ganyipem i posem pells i ganivetes per remuntar fins la Forqueta d'Àrreu. Cal superar un curt ressalt més pendent on hi trobem glaç de fusió en estat pur, la meitat del grup calça grampons i segueix així fins la Forqueta, la resta ho fa amb ganivetes i sense alces, per poder clavar la ganiveta sencera. Arribem plegats a la Forqueta (2400), alguns baixen pel costat oposat amb grampons, la resta posen esquís, la neu és com un vidre en la diagonal per retornar al circ de Baciver. Baixem una pala amb neu no tan dura i flanquegem en direcció a les traces de pujada. Descens fins a l'Orri per les traces amb neu tan trillada que es deixa esquiar prou bé.

Algú diu: La única neu dolenta és la que no hi és.

Montse, Neus, Blai, Kike, Bernat i Jordi G.

Bones traces, quan arribi la bona neu!

Cap des Cròdos (2327 m)

noreply@blogger.com (Jordi G) — Sun, 15 Jan 2012 15:34:23 PST

Val d'Aran, 5 de gener de 2012

4h30, +/- 927 m, S2, **

Deixem el vehicle a la cota 1400 (dipòsit d'agua) de la pista que surt del poble de Mont. Carreguem esquís uns 300 m de desnivell, els calcem just a sota de la cabana deth Plan de Naut i tirem amunt pel bosc amb pasos estrets entre arbres i blocs de pedra. Sortim del bosc gaudint d'impressionants vistes de Vielha, tot el sud de l'Aran, Aneto, Maladetes i Pirineu francés. El pendent d'orientació sud és ben gelat i ens obliga a calçar ganivetes. Tal i com deia la previsió, comença a bufar el vent amb força, en alguns moments ens desquilibra. Arribem als plans de sota del cim i enfilem la darrera pala que mena a la carena a l'est del cim. Assolim el primer cim del dia, que serà l'últim donada la força amb la que bufa el vent.

Treiem pells asseguts a terra i davallem per la carena per uns metres cal a l'oest fins entrar a la pala NE, la neu és força dura i el vent segueix fort, més avall trobem restes de neu ventada sobre la neu encara més dura i sobre la cota 2000 fa aparició la neu crosta, en Carles s'ensurt prou bé amb esquís més amples, l'autor de la piulada fa el que pot. Seguim l'arriu dera Solana pel marge dret, sense entrar al llit del riu, fins tombar la carena que baixa del cim, canviant de orientació NE a S i SE, la neu ha transformat i es deixa esquiar prou bé, tot i que el mantell és força prim, sort que a sota hi ha herba! Sobre cota 1800 descalcem esquís i seguim la pista fins arribar al cotxe.

Llàstima de vent i de neu, però almenys he viscut en directe aquella sorpresa que tots experimentem quan llegim piulades d'en Carles i la Montse de racons inèdits de l'Aran.

Carles i Jordi G

Bones traces, si podeu!

el vídeo dels dimecres... bivac

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 03 Jan 2012 15:43:55 PST

No tot és desar somnis pels calaixos rodejats d’enemics o bé d’objectes que subtilment i astuta ens empresonen. Perquè viure és combatre la peresa de cada instant i restablir la fonda dimensió de tota cosa dita, podem amb cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acréixer l’esperança. Serem allò que vulguem ser. Pels vidres del ponent encrespat, la llum esclata. (Miquel Martí i Pol)

Piulada dolçamargant de la Lauziere, 26 a 1/01/2012

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 10 Jan 2012 15:27:38 PST

no tot són flors i violes a les sortides de cegesqui

Alba, Martí, Toni, Laia, Alba R, Berta R, Núria, Carles, Marina, Joan Manuel, Manel,Ricard M,Pep, Roser, Fina, Anna, Xènia, Laura, Greg, Jordi, Montse, Ricard E, Pili, Aina, Joana, Bernat, Berta i Jaume

El vídeo del Carles:

En una setmana hem passat del gran bo a la gran nevada, rècord de molts anys a la zona, sobre la molta neu que ja hi havia, a la pluja del darrer dia... Moltes emocions amb boniques sortides el primer dia, culminades el segon dia amb el Grand Pic de la Lauziere, i un tercer dia més agredolç amb la lesió una cama del grup. I després més neu, i més neu, fins i tot massa com per no deixar-nos fer activitat. Tot plegat a la Savoia, al massís de la la Lauziere, en el poblet de Celliers, en un petit gran hotel on no sempre la dutxa era calenta però de menjar hem estat més que ben servits.

Dimarts 27/12/2011
Grand Plan 2127m
+/- 800m; F, S2, *; 3-4h amb la calma; calor i tempesta de cel blau, amb neu transformant-se.

De Celliers hem pres la vall de Bridan fins la cota 1600 on hem entrat al bosc en direcció N per enfilar-nos al llom, que per suaus pales ens porta a aquest cim ben arrodonit. Vistes en 360º a les possibilitats de la zona, amb l'omnipresent MontBlanc al nord. Bona baixada, alguns ben ràpida per pujar al migdia amb els nens a les pistes de Valmorel (connexió del poble mateix amb un teleou)

Les Frettes, Portes de Montmélian 2528m
+/-1200m; F, S2-S3,**; 4-5h

Sobre el mateix itinerari anterior fins la cota 1600m, part del grup ha fet l'excursió més llarga remuntant tota la Combe de Bridan fins el coll de les Portes de Montmélian, i després aresta N fins els cims de les Frettes.

Dimecres 28/12/2011
Grand Pic de la Lauziere 2829m
+/-1600m; PD+, S3, ***; 6-7h; Gran bo, amb neu pols a obagues, cares N, i cotes altes.
Coneixedors que és el darrer dia de bo, ens arrisquem amb la perla del massís. L'itinerari és llarg, variat i preciós!

De Celliers marxem amb esquís a Celliers-Dessus, i continuem una estona per la carretera colgada de neu que puja al Col de la Madeleine fins la cota 1550, on entrem a la Combe des Plans, paral·lela a la de Bridan, més al sud. Aquesta vall s'enfila amb més ganes i ens obre les portes a molts cims que seran per un altre any (el Rognolet, el Pointe de la Balme,...).
Cap els 1900m deixem el fons de vall per enfilar per pales nord en direcció al col de la Valette, Pas de la Balme i Col des Aiguillons, d'on ja veiem de front la suggerent gelera del Grand Pic. És ben agraïda de remuntar i arribem al final sense saber per on atacar al cim.

Per l'esquerra fallem, i acabem encertant la ruta seguint dos alpinistes locals que ens obren traça fins dalt per uns 100m d'aresta nevada, amb algun tram mixt i passos drets, sempre força exposats.

Dalt la satisfacció és màxima. La baixada memorable, i a alguns ens acaben falten cames...

Dijous 29/12/2011
Pointe de Glais-Rouge 2163m (cota 1950)
+/- 800m; F,S2-S3,*** (per la dificultat de trobar la sortida del bosc). Dia tapat, aclarint-se. Neu en general pesada, però amb algun tram de bosc on era pols.

El temps ha canviat, amb dia tapat i petita enfarinada. Baixem amb cotxes al poblet de Bonneval (1180m) per fer un itinerari de bosc i instrospecció... Aconseguim trobar el camí per sortir del bosc, però l'accés a les pales superiors està marcat per grans allaus de placa de fons, i acabem reculant. Baixada molt divertida fins que en Pep té una estrebada a la cama. Baixem com podem, sense el somriure dels primers viratges.
Al vespre cau la gran nevada i els següents dos dies no passem de fer séries pels volts del poble, el risc és 5.

La situació empitjora el matí de dissabte amb la pujada de temperatura i convertir-se la nevada en pluja.
Allotjament: Hôtel ** Le Grand Pic
Bibliografia:
"Toponeige Beaufortain-Lauziere" de Christophe Hagenmuller i André Dugit. Ed. Volopress

"52 Balades à skis autour d'Albertville" de Laurent Chardin. Ed. Didier Richard

"Ski de Randonnée - Savoie". Ed. Olizane

Per sort, bon ambient, bona teca, i bona revetlla, desitjant també molt bones traces pel 2012!

Tuc Blanc (2879m) i Pic de la Tallada Llarga (2753m)

noreply@blogger.com (Carles Lluch) — Sun, 08 Jan 2012 11:27:45 PST

Circ de Colomers, Val d'Aran
Dissabte 31: aproximació al refugi, 2h45, +670m
Diumenge 1: 9h30, +1220m/-1890m, S3, ***

Mira si n'hi ha de gent a la vall aquests dies. Però ningú va pujar ahir al refugi de Colomers i tampoc avui hem vist ningú de sol a sol. I això que el dia ha estat radiant. Les muntanyes s'han vestit de diumenge per donar entrada a l'any nou, blanques de dalt a baix. Realment feia goig mirar cap a totes bandes, tot era preciós sota l'horitzó. Però les condicions tampoc no eren fàcils. Fred i vent, i molt gel en superfície en vessants obacs, especialment en cotes altes. Avui no, no hem estat capaços de fer una tria de fotos i n'hem penjat un grapat més del compte.

Pugem la nit de cap d'any al refugi de Colomers sota una pluja persistent. Desde l'aparcament de la borda de Servat posant en remull les pells i les caputxes, amb ben poques treves. Cal tenir fe, demà farà un gran dia. Revetlla a la fresca, la bossa de cotillón i el confeti s'han quedat a casa. Això sí, el whisky és del bo, un Jura Supersition. I segueix nevant.

Dia ú. Cel ras. Sortim amb les primeres llums. Ens dirigim a les muntanyes de l'extrem sud del circ. Entre el Gran Tuc i la Creu de Colomers hi ha dos cims, el Tuc Blanc n'és el més oriental. Navegem entre els estanys de Cabidornats i deth Pòrt per trobar el camí més curt, o el que menys menys metres ens fa perdre a cada barranc. A 2400m comencem a virar cap al sudest en direcció al Tuc de Pòdo. Abans, tornem a virar a sud per trobar l'aresta al nord del Tuc Blanc. La fem íntegrament a peu, passejant els esquís a l'esquena en va. Hi ha molt gel a la muntanya i els trams esquiables avui són un perill. Magnífiques vistes sobre el Gran Tuc de Colomers. Desfem el tram d'aresta i esquiem amb neu entre dura i pols fins l'estanh deth Pòrt de Colomers.

Posem les pells i guanyen fàcilment el Pòrt de Colomers. Pel vessant ribagorçà, iniciem un flanqueig sense perdre alçada per les pales a sud que menen al Pic de la Tallada Llarga. Amb un parell de marrades arribem al coll al sudest del cim (2700m). Fem els darrers metres amb grampons. Triem el descens directe fins al refugi pel vessant NE de la muntanya. Des del coll cal primer baixar una canal més obligada i dreta per després continuar enllaçant les pales properes al característic espadat rocòs. Recollim les coses que hem deixat al refugi i seguim el descens fins a la Bòrda de Servat. Afortunadament la pista està ben ràpida i fem via.

Sortint del refugi i premers llums.

Cim del Tuc Blanc, Gran Tuc de Colomers, i pas obligat a l'aresta nord del cim.

Vistes cap Aiguamog. Imatges del descens, no sempre fàcil.

Remuntant el Pòrt de Colomèrs. Flanqueig vessant ribagorçà. Tuc Llucià i Tallada Llarga al centre.

Gran Tuc de Colomers, Tuc Blanc, Creu de Colomers, Contraix, Punta Alta, Bessiberris.

Pic de la Tallada llarga. Descens cara NE. Llums de tarda sobre el Tuc de Ratèra.

El Pic de la Tallada Llarga apareix a la guia num.2 de l'Oriol Guasch (Proa) amb el nom de Tuc de la Balaguera.

Bones traces en aquest nou any 2012.

Montse i Carles

el vídeo dels dimecres... una bòbila al paradís

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 27 Dec 2011 15:01:00 PST

(autor Sooli Entertaiment; música (imprescindible!): Al-Berto & The Fried Bikinis)

Tuc de Gurièr (2536m)

noreply@blogger.com (Montse) — Sun, 08 Jan 2012 11:28:22 PST

24/12/2011, Val d’Aran

6h, +/-1225m, S2, **

El Tuc de Gurièr és d’aquells “petits” cims a l’ombra de dos “grans” veïns: el Tuc d’Òrla i el Tuc de Milh. Després de les nevades importants seguides per pluja abundant i calorada fins a cotes altes, el mantell de neu ha quedat molt dur, encrostat per gel que en les orientacions més obagues és ben viu. Per sort, durant la matinada de dissabte, passa un front que rasca les muntanyes més septentrionals de l’Aran i Pallars, deixant-nos una mica de polseta molt agraïda en l’ascens i prou disfrutona en el descens.

Des del Pla de Beret (1.850m), sortim esquiant cap a Montgarri per la pista de la solana. Els darrers 500m fins al Santuari (1.650m) els fem caminant. Continuem a peu pel camí d’estiu cap a l’entrada de la vall de l’arriu Porquèr. Posem pells, tornem a calçar els esquís i comencem a pujar pels prats a la dreta del riu. De seguida trobem el barranc que baixa del nord del Tuc de Bandolèrs, el qual travessem sense dificultats. Remuntem una zona boscosa de pins amb terreny més pendent i continuem flanquejant per vires de prats prou còmodes. Entrem a la valleta de l’arriu de Bandolèrs encapçalada pel Tuc d’Òrla i el Tuc de Gurièr (deixem enrere els barrancs de Lèsca, Barlonguèra i Milh). Seguim guanyant metres, buscant el terreny més suau i les clapes de neu ventada que ens salven d’haver de posar ganivetes. El vent cada vegada bufa amb més força i la sensació de fred és més intensa però continuem avançant ja que el cim no queda massa lluny. Arribem sota la carena sud del cim: és un llom ample de terreny dret. Vistes les condicions, deixem els esquís ben clavats a la neu, guanyem el llom amb grampons i assolim el Tuc de Gurièr (2.536m), amb relativa facilitat però amb força compte pels cops de vent. Per sort, just a dalt del cim, és on fa menys vent i podem gaudir de les vistes al Couserans (nord), Pallars (est i sud) i Aran (oest). Retornem al punt on hem deixat els esquís i fem el descens seguint el rastre de la traça de pujada. Arribem esquiant fins prop de l’aiguabarreig de l’arriu Porquèr amb l’arriu Noguera Pallaresa, que creuem pel pont deth Porquèr (1.625m) a l'alçada del Pòble de Montgarri. Ara prenem la pista de l’obaga, amb força millors condicions, per retornar al Pla de Beret.

L'impressionant Tuc de Milh. Apareix el Tuc de Gurièr. Mantell glaçat.

Darrers metres, Tuc d'Òrla i Malh de Bolard a darrera. El veí Tuc de Milh. Descens per la vall de l'arriu de Bandolèrs, amb el Tuc de Gurièr al fons.

Bones traces i BON NADAL a tots!!

Carles i Montse

Neu també a la vessant sud

noreply@blogger.com (Rosa Salas) — Thu, 22 Dec 2011 13:13:29 PST

Diumenge passat vaig estar a la vall de Riueno, vall que surt a nivell del extrem sud de la embassada de Senet, pujant a má esquerra (Ribagorça). Jo anava amb el taranná de resignació que predominave fins fa molt poquet degut a la manca de neu, i no em vaig endur els esquís.

Em vaig trobar amb una sorpresa, dons la borrasca va traspassar les muntanyes del túnel de Viella i havíe una magnífica nevada. Això vol dir que valls com la de Bessiberri, Mulleres i altres están aptes per transitar amb esquís, i fer per exemple una magnífica travessa com la del Tossal del Molar Gran, pujant per la vall de Bessiberri i baixant cap a Conangles.

La fotos están preses a cotes entre 1.700 mt i 1.800 mts.. A nivell de la carretera hi havíen 15-10 cm. ¡¡A gaudir....!!

el vídeo dels dimecres... silence, il neige

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 20 Dec 2011 15:49:36 PST

Aquesta setmana la xarxa va plena de vídeos de nevades d'aquí i d'allà. M'ha agradat aquest del Pirineu, o aquest altre del que copio el títol pel post. I el que penjo és un de Leysin que ressegueix les traces de quan vam pujar a la Berneuse el 5 de desembre de l'any passat, sense extridències ni dificultats... és el plaer de cabussar-se a una bona nevada. Bones traces i Bon Nadal!

Pic del port de Pereguils 2703m

noreply@blogger.com (xavi f) — Tue, 20 Dec 2011 14:36:37 PST

S2,** 600m desnivell

Aquest cap de setmana hem canviat les sortides en solitari o en petit comitè, per participar en el primer curs de traçadors d’esqui de muntanya de competició organitzat per la fedme. Com en tot curs de muntanya, per molt interessant que sigui la part teòrica, tots estàvem frissant per sortir amb els esquis. Dissabte varem fer el que varem poder a l’entorn d’Arcalís doncs el vent superava a les carenes els 100km/h. Avui diumenge amb mes o menys mig metro de neu distribuït d’aquella manera pel vent, ens hem acostat tot traçant a un cim a l’est del Port de Creussans. Bona neu, nevava o sigui que bon temps, bons companys i tot bé, sense oblidar-nos del profe també bo, el traçador “oficial” a Andorra, Carlo Ferrari.

Teniu més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/CursTracadorsDEsquiDeMuntanyaDeCompeticio

I algun vídeo a:

http://www.youtube.com/watch?v=_HulbL6tnas&feature=youtu.be

http://www.youtube.com/watch?v=tIyj0eQRS6w

Curs d'iniciació a l'Esquí de Muntanya

noreply@blogger.com (Pasdeguia) — Tue, 13 Dec 2011 15:44:20 PST

La secció d'esquí del CEG convoca un Curs d'iniciació a l'esquí de muntanya, que tindrà lloc a principis de març. Es treballaran nocions bàsiques de progressió, material tècnic, meteorologia, allaus, seguretat, preparació de sortides. Amb l'objectiu de tenir les nocions mínimes per a la pràctica de l'esquí de muntanya de forma autònoma i amb seguretat.

Calendari:

Dimarts 28 de febrer, 20'30h: Presentació curs / material i equipament 1
Dijous 1 de març, 19'30h: Coneixement del Medi de l'Alta muntanya hivernal i equipament 2
Dissabte i diumenge 3/4 de març: sortida pràctiques a La Molina i ascensió a cims de la zona. Xerrada de seguretat a la muntanya.
Dimarts 6 de març, 20'30h: primers auxilis.
Dijous 8 de març, 19'30h: Preparació de sortides. Orientació, mapes i gps.
Dissabte i diumenge 10/11 de març: sortida pràctiques al Pirineu Occidental / Treball sobre prevenció d'Allaus i rescat.
Dimarts 13 de març, 20'30h: Meteorologia i casos pràctics, cloenda.
Dissabte i Diumenge 17/18 de març, sortida opcional Cicle d'esquí de Muntanya del CEG.

Lloc:

Les xerrades es faran a la seu social del Club Excursionista de Gràcia, passatge Mulet, 4 de Barcelona.

Els indrets de pràctiques poden èsser modificats en funció de l'estat de la neu, la climatologia i la seguretat.

Hi haurà una part del contingut teòric del curs que es lliurarà i es treballarà telemàticament.

Preu:

La inscripció per als socis del CEG és de 120€ i de 200€ per als no-socis.

El preu no inclou els desplaçaments, allotjaments a refugis ni àpats.

Normativa:

Per accedir al curs cal estar federat amb la modalitat d'assegurança D o equivalent (no s'accepten les assegurances temporals per la limitació geogràfica que tenen).

Per a les pràctiques cal tenir tot el material obligatori des del primer dia: esquís amb fixacions de muntanya, botes, pells de foca, ganivetes, piolet, grampons, ARVA, pala i sonda.

Cal tenir un nivell mínim d'esquí que permeti el descens amb seguretat i agilitat per pistes vermelles.

Els responsables del curs podran descartar la participació al curs d'alguna persona que no acompleixi aquests mínims, o bé no tingui el nivell físic adequat, o si no segueix les normatives i directrius del curs.

Les places són limitades i es reserven per estricte ordre d'inscripció.

El termini màxim per a les inscripcions és el dijous 15 de febrer.

Per més informació i inscripcions podeu adreçar-vos a la secció d'esquí de muntanya del CEG: esqui@cegracia.cat o bé a la secretaria del Club per telèfon o personalment de dilluns a dijous de 18 a 22 h. al Passatge Mulet 4 de Barcelona, tel: 932378659.

el vídeo dels dimecres... renovar la cola

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 13 Dec 2011 15:43:35 PST

Des d'anayetvertical ens expliquen com treure la cola vella de les pells de foca i posar-ne de nova. Compte amb les CT40 de colltex on la neteja es fa amb un drap humit.

Piulada del tren a Valle di Bellino - 4 a 10/12/2011

noreply@blogger.com (Jaume J) — Sun, 11 Dec 2011 11:41:16 PST

"la vida NO! és una rentadora"
Pep, Yann, Anna, Ricard, Manel, JoanManuel, Roger G, Mariancel·la, Samuel, Gemma, Angèlica, Xavier, Roger B, Sergi, Albert, Rosa i Jaume.

La falta de neu a Davos ens va obligar a canviar de destinació i de tren. Enlloc de Zürich+Davos, cap a Torí i bus al capdemunt de Valle Varaita, a Valle di Bellino, al Rifugio Melezè. En aquesta vall del piemont italià, paral·lela a la Valle Maira, però més al nord, les mateixes nevades que van innivar el pirineu oriental van deixar-hi un gruix suficient i des de cota 1900.

Han estat 5 dies d'activitat molt ben aprofitats amb cims i condicions exigents (il vento!).

Resum:

Diumenge 4 de desembre: 19:38pm Estació de França de Barcelona. Nit en tren "Salvador Dalí" en lliteres.

Dilluns 5 de desembre: 8:05 am arribada a Torí i minibús a Vall di Bellino Rifugio Melezè 1812m, on arribem a les 11am. Ascensió al Mont Maurel (2605m).

Dimarts 6 de desembre: Rocca La Marchisa (3074m), en bucle.

Dimecres 7 de desembre: Mont Faraut (3042m)

Dijous 8 de desembre: Testa di Malacosta (3216m)

Divendres 9 de desembre: Intent a la Tête de l'Autaret (cota 2500m). Minibús a Torí. A les 21:18 tren a Barcelona.

Dissabte 10 de desembre: arribada a Barcelona a les 9:45.

Activitat realitzada:

Dilluns 5/12/2011 - Mont Maurel 2605m

+/- 800m; F, *, S2-S3; 3-4h amb la calma; pala final orientada a O, ideal per a una cuita al sol, que hem superat amb avantatge. Temperatura baixa, vent fort d 'oest que ha anat afluixant i cel que ha quedat blau impol·lut només amb núvols a la frontera francesa. Neu a 1850m a cares nord, però molt vella i reciclada, amb trams de tots tipus, fàcil per pujar i de no tant plaer en el descens.

el Mont Viso treu el nas rere el Mont Maurel

Sant tornem-hi! Per a molts la primera de la temporada i desfer i refer motxilles amb la pressa que es té a les 11 del matí ha estat un bon retrobament.

Sortim crec que no massa convençuts ja que sembla que fa massa vent... Cal fer menys de 10 minuts a peu per poder calçar els esquís, a la Borgata de Santa Anna. L'ambient, el paisatge, les construccions,... recorden a la veïna Val Mairo, que tenim al sud, just darrera les muntanyes. Prenem en aquesta direcció la Vall di Traversagn, ara per la riba dreta i per l'altra quan baixarem.

En poca estona, quan la vall sembla que es tanca al sud hem girat a l'esquerra per pujar per pales i comes, en un terreny no massa definit, clapat de petites i autèntiques cabanes de pastors.

Més amunt ja ens sembla veure la creu del cim i hi accedim en un gir d'esquerre a dreta, amb esquís als peus fins dalt. Baixada pel mateix camí, evitant els trams de neu més endurida o treballada. Finalment, ja al fons hem passat a l'altra riba del riu i per una pista gelada rapidíssima hem arribat a Santa Anna.

Dimarts 6/12/2011 - Rocca La Marchisa W 3074m i E 3072m, en bucle del Col de Vers a la canal E

+/- 1250m; PD, ***, S3 sostingut a la part alta, S2 després; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Méteo: tot el dia força sota zero, amb sol (tot i que l'orientació només deixa veure'l a la part alta) i bandes de núvols que en algun moment han deixat caure 2 o 3 volves. Ratxes de vent molt fortes a la part alta. Neu dura a la pujada, i dura o transformada a la baixada.

Rocca La Marchisa des de la Granja de Rui, baixant del Malacosta

Llàstima de la qualitat de la neu perquè la travessa d'avui és de categoria, en bucle pujant per una vall, fent un 3000 ben enlairat i anant a buscar un coll a l'altra banda ben dret i que ha permès millors viratges que el dia anterior.

Prudentment hem separat el grup però tots 17 hem arribat al cim i pràcticament hem baixat junts, un èxit!

La primera part de l'itinerari repeteix el recorregut del dia anterior, fins als 2000m on hem seguit en clara direcció SE per un pendent més dret fins al PIano di Traversagn, farcit de bucòliques cabanes colgades de neu.

Llavors, en direcció S, cap al Col di Vers 2862m, que hem superat per passar al vessant de Val Mairo baixant 50m i girant a l'esquerra (E). Davant nostre i ja en cara sud, sols amb el vent..., hem resseguit amunt per fort pendent, uns amb ganivetes i altres amb grampons fins els dos cims de la Rocca La Marchisa.

Del cim es veuen els dos possibles colls de baixada, més a l'est, i el Pic de Sagneres que ens provoca... L'entrada al pendent, lleugerament acornisada, la fem sense problemes i ens llencem per amples pales amb neu transformada que després passa a dura, fins a trobar el camí de pujada i fer en carrera el descens per la pista gelada per trobar aigua calenta a la dutxa ;)

Patés, cerveses, vins, wifi, cartes.... fent temps pel sopar i ceŀlebrar uns 45+1 dia.

Dimecres 7/12/2011 - Mont Faraut 3042m

+/- 1250m; PD+ (exposat a la Barricate), ***, S3 sostingut; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Mateixa méteo del dia anterior però amb vent més fort. Neu: hem gaudit de valent amb bona neu transformada i algunes acumulacions de pols que acumulava al vent. Plaques molt petites en l'orientació N del cim.

A la fi hem anat a buscar la Barricate! Sortim del refugi 10 min a peu com la resta de dies fins a Santa Anna. Passem. Llarg la vall de Traversagn i anem a buscar una vall paral·lela que tanca la vall de Bellino al fons. Passem pel pla Celoi i prenem direcció sud cap a l'engorjat pas de la Barricate. Amb més neu es pot passar pel fons, però a principi de temporada cal passar amb molt de compte pel sender d'estiu que el creua 50m més amunt. Passem amb grampons amb atenció però sense més dificultat que parar compte amb les ràfagues de vent.

Superat el pas i de nou sobre els esquís tirem amunt per una vall preciosa amb el nostre objectiu al fons i l'alicient de ser un itinerari que si enfila directament...

Al coll (E) el vent ho fa tot molt difícil però uns quants fem els pocs metres que falten fins al cim, grampons als peus i piolet en mà per neu fàcil i amb el vent fent de les seves. Grandíssimes vistes.

El millor ens ho depara el descens! Sostingut, llarg, i amb bona neu.

De nou la Barricate i després rapidíssima baixada per neu ben dura... Gran dia d'esquí alpinisme!

Dijous 8/12/2011 - Testa di Malacosta 3216m

+/- 1400m; F, ***, S3, però es poden anar a trobar molts trams S4; 6-7h; GPS wikiloc (Ricard). Gran bo, amb només vent al cim. Neu bona a la part alta, dura ventada i algun tram primavera a la part baixa.

Avuí hem apostat per una cara sud i l'hem encertat de ple! Patíem per si s'havia de caminar massa, però només han estat sense neu 15' al principi i 15' després entre els 2000 i 2100m. De seguida hem calçat esquís i no ens els hem tret fins el cim.

De Santa Anna enlloc d'anar cap a Plan Ceiol hem continuat cap al llogarret de Crusset, just sota la Rocca Senghi. D'aquest punt es gira cap al N (100m a peu) i amunt ben directament tot passant cabanes.

Vora els 2500 es gira a l'oest per una vall molt marcada que poc a poc, amb algun pas exposat, gira al nord, alhora que s'obre i ens mostra al fons el Coll de Malacosta (3064m) i el cim a la seva dreta, més al nord.

El descens del cim i del coll han estat memorables. Més avall la neu l'hem trobada més dura i ventada, però trepidantment hem fet el camí de tornada al refugi, de nou més que satisfets.

Divendres 9/12/2011 - Intent a la Tête de l'Autaret

+/- 700m; PD+ (exposat a la Barricate), ***, S2-S3. Vendaval quan sortim a les 7, que tot i anar afluixant fa incòmode el dia. Neu més dura i ventada que dies enrera. En el vessant NE de la vall d'Autaret, sota el M.Bellino i Buc Faraut, a uns 2500m just sota el coll tres esquiadors italians provoquen just davant nostre una allau de placa de mida mitjana (mida 2-3, entre 200m d'amplada i 75m de recorregut en un pendent d'uns 30º on féiem el flanqueig). Restem observant per on progressen els tres esquiadors locals, que finalment reculen pel risc de la resta del vessant. De fet, fan caure una altra placa (petita) en la seva retirada.

Són quarts d'onze del matí i veient les condicions decidim tornar al refugi on recuperem forces amb embotits, formatges locals i més birres. El minibus ens recull a les 15h i a Torí ens resta temps per fer un darrer mos italià abans d'agafar el tren on exhaurim algunes de les existències del bar.

El refugi: www.rifugiomeleze.it

Ha estat una gran descoberta visitar-lo. La seva situació, alçada (1812m) i accés per carretera fan que sigui ideal per passar-hi tant un parell de dies com una setmana sencera. El tracte del Bruno i la seva ajudant exquisit, amb bones recomenacions per l'activitat a fer cada dia, i ens han fet recordar el bon tracte que també vam rebre a Val Mairo. Els esmorzars no són de pa amb tomaquet com ens agradaria però el plat de pasta del migdia i els sopars ens han donat les forces necessaries per l'aperitiu de tres mils que ens hem cruspit... o han estat les cereveses? Grazie Bruno!

Com arribar-hi

Nosaltres hi hem arribat en tren+minibus. L'accés en cotxe des de Barcelona és de prop de 9h i 900km, tant si s'hi accedeix pel nord, pel Tunel del Fréjus, com pel sud, per Cuneo.

Mapes

El mapa "Sciare in Val Maira" 1:20.000 de Bruno Rosano cobreix els itineraris orientats a N (tret del punt de sortida).

De la série del IGC italià hi ha el 106 (MONVISO), 1:25.000, i algun més.

Hi ha alguna guia d'itineraris local en italià, i es poden consultar descripcions d'itineraris i condicions recens a www.gulliver.it.

Agrair especialment a Elipsos (www.elipsos.com) les facilitats en els canvis de bitllets de tren a Zürich pels de Torí, al CEG i a l'oficina de turisme de Suïssa a Barcelona per les gestions ens els trens interiors de Suïssa i a l'alberg de Davos per l'acceptació de l'anulació de la reserva. Lo de Davos resta pendent!

Un record pels que a darrera hora van ser baixa per lesió i hi ha ganes de #trencegesqui pel 2012. Gràcies a tots i bones traces!

Tuc des Crabes (2.620 m) i Tuc de Montoliu (avantcim, 2.642 m)

noreply@blogger.com (Montse) — Sat, 10 Dec 2011 11:59:57 PST

Val d'Aran, 8 de desembre del 2011
5h45min, +/-900m, S3/S4, ***

Tuc des Crabes (esquerre) i Tuc de Maubèrme, sentinelles de l'estanh de Montoliu.

Enguany la tardor sembla que vol esgotar els dies que li pertoquen segons calendari astronòmic. Així, des de la nevada d'inicis de novembre, hem anat esquiant pràcticament amb la mateixa neu d'aquella nevada i amb temps força anticiclònic.

Dilluns però es va "colar" un front càlid fent incrementar la temperatura bruscament (per primer cop!) i pujar la cota de neu fins a cotes ben altes durant unes hores. A partir de dimarts, l'aire fred ens ha tornat a abraçar amb un parell de fronts atlàntics rascant les muntanyes del límit nord de l'Aran però també amb vent de nord bufant moderat (també per primer cop!)

Avui dijous, després de tot aquest desgavell meteorològic, hem aprofitat la disponibilitat d'un vehicle tot-terreny, per endinsar-nos per la vall de l'arriu Unhòla fins el trencall de la pista a l'estanh de Montoliu, on hem aparcat (2.050 m).

Després de 15 minuts a peu, calcem esquís i seguim la pista tot fent alguna drecera fins l'estanh de Montoliu (2.373 m), avui ja mig glaçat. El nostre primer objectiu del dia és el Tuc des Crabes, una muntanya que viu eclipsada pel superb Maubèrme però que ens atreu per la seva preciosa pala pendent i sostinguda orientada a l'est. Per això cal anar-hi a primera hora, ja que és sempre acariciada pels primers rajos de sol. Avui però sembla que no és un factor tant important, ja que la neu a totes les orientacions (fins a la cota 2.450 m aprox) es troba encrostada amb una capa de vidre i obrir traça s'assembla més a una feina de vaixell trencagel. Però per sort, podem anar esquivant aquesta crosta de vidre per neu fresca ventada acumulada en les concavitats i anem progressant i remuntant la pala, que cada cop es posa més dreta. A uns 30 m de l'aresta, posem grampons per guanyar l'aresta i caminar els darrers metres fins el cim (2.620 m). El dia és sensacional i les vistes cap al Maubèrme són realment impressionants.

Tornem caminant al punt on hem guanyat l'aresta i ens animem a fer tot el descens de la pala esquiant amb condicions prou bones, sobretot en la seva part més dreta (~40º). Davallem fins l'estanh de Montoliu i creuem el barranc de l'arriu des Calhaus. En aquest punt, posem pells de nou per afrontar el segon repte del dia: el Tuc de Montoliu. Per guanyar aquest cim, cal fer-ho bé per la seva alpina aresta nord des de la Colhada Nera o bé per la seva cara est per la vall d'Horcalh. Vistes les condicions d'avui, el més adequat és intentar-ho pel sud buscant la neu més transformada possible. Voregem l'estanh i reprenem el rumb de la pista fins el Còth de Montoliu (2.491 m). Aquí deixem els esquís, posem grampons i guanyem metres cap al cim per una canal orientada a l'oest. Assolim l'aresta que només ens permet atansar fins a un avant-cim (2.642 m), ja que per aquest itinerari caldria superar una bretxa i un ressalt rocós. Bé, no ha estat una sorpresa i ja ens fèiem a la idea que haurem de tornar-hi per assolir ben bé el cim.

Desfem el camí fins el coll amb molt de compte ja que les condicions no permeten ni una relliscada. Posem esquís i fem el descens encaixonant-nos voluntàriament per un barranc secundari a l'arriu des Calhaus on hi trobem la neu més bona del dia per encadenar uns quants viratges sense haver de sentir trencar vidre. Al pla de la conflucència dels barrancs treiem esquís per fer una curta remuntada fins a la pista que ens torna a l'indret on tenim el cotxe.

Paisatge durant l'ascens al Tuc des Crabes. Som al cim. L'herba coberta de caramels de vidre

Descens cap a l'estanh de Montoliu. Mirada enrera al Crabes. Progressant cap al Tuc de Montoliu

Aresta del Tuc de Montoliu. Vistes al Tuc de Parros. Ei! La "polseta" és allà!!

Amb condicions de neu rares... sortides encara més particulars.
Bones traces!!

Jordi, Patxi, Xavi, Lluís, Carles i Montse

el vídeo dels dimecres... A Life Ascending

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 06 Dec 2011 15:01:02 PST

Trailer de la pel·lícula http://alifeascending.com/, que relata sense les extridències típiques dels vídeos d'heliesquí, la història del guia Ruedi Beglinger durant els anys posteriors a una allau. Venen ganes de veure-la sencera!

Pic de coma d'Or

noreply@blogger.com (xavi f) — Sat, 10 Dec 2011 11:59:30 PST

4-12-2011 **/S2

Avui es un d’aquells dies en que estic content de que sigui hivern. Desprès de treballar al matí, enlloc d’anar al gimnàs o amb la bici pots agafar els esquís i aprofitar la tarda. Així a les 4 sortia del final de la pista que surt del Coll de Puymorens cap a la Portella d'En Garcia. A 2140m aparcar i posar esquís fins al coma d'OR. A les 5 i mitja s’amagava el sol i a les 6 era al cotxe de nou amb les darreres llums. No ens podem queixar de la neu, bona base, poques pedres i de quan en quan una miiiica pols. Sort que el dia es curt i durarà per que lo que es nevar no se fins quan haurem d’esperar.

Podeu veure més fotos a:

https://picasaweb.google.com/110876417149029637632/PicDeComaDOr