cegesqui

Subenuix i Pic del Portarró

jralsinad@gmail.com (J. Rafel Alsina) — Wed, 06 Jan 2010 23:17:47 PST

Amb una mica de retard, hem inaugurat la temporada 2010 d'esquí de muntanya amb una estada d'un parell de dies al refugi Ernest Mallafré, al costat de l'Estany de Sant Maurici. Vam pujar amb un taxi des d'Espot el dia 1 a la tarda.

2 de gener de 2010: Ascensió al Subenuix (2.949 m)

Les previsions eren de bon temps però el dia no ha estat gaire bo. Malgrat tot, vam aconseguit fer cim. La pujada ha estat especialment dura perquè en els darrers dies havia caigut un gruix de neu suficient per esborrar tots els rastres i dificultar la progressió per la neu verge, obligant-nos a obrir traça. La pala final que ens ha portat al coll era força dreta i amb algunes clapes de gel però ha valgut la pena. Des d'allà hem vist un gran panorama per la vessant de la Colomina. El tram final de cresta fins al cim també ha estat complicat perquè estava tot gebrat, especialment l'amuntegament de blocs granítics del cim. Després, una baixada amb la neu relativament bona però amb poca visibilitat perquè mentre pujàvem s'ha anat tapant tot. Hem retornat al refugi, on hem passat la nit.

3 de gener de 2010: Pic del Portarró (2.736 m)

Després d'un bon sopar i de passar la nit al refugi Ernest Mallafré, hem iniciat una nova ascensió per aquestes muntanyes. Avui les previsions del temps eren dolentes i per això hem renunciat a l'ascensió prevista, el pic de Ratera, per intentar el pic del Portarró, més proper i no tan alt, que ja havíem fet l'any 1985. Quan hem sortit semblava que les previsions del temps eren errònies i que faria bon dia però a mesura que anàvem pujant s'ha confirmat el pronòstic i hem arribat al cim amb tot el cel cobert i les muntanyes emboirades. Malgrat tot, encara hem pogut fer una panoràmica circular des del cim, que no ha quedat tan maca com altres vegades a causa de la poca visibilitat. Després hem iniciat, ja sota una nevada fina però persistent, el descens fins al refugi, on hem passat la nit per retornar, ja al matí, cap a casa.

Podeu veure l'àlbum de fotos clicant aquí. També podeu veure aquí el vídeo de la sortida:

el vídeo del dia de reis... la traça en rosa

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 05 Jan 2010 15:01:01 PST

de la sortida del Pic Barbe i Lurtet, voleu un Martini?

Esquí de muntanya St. Antonien ( Nord-Graubünden-Suïssa)

noreply@blogger.com (Rafa) — Sun, 03 Jan 2010 08:09:01 PST

En Claus i jo decidim fer uns dies d'esquí de muntanya a la regió de Graubuinden, i establim el camp bae a un hotel -refugi situat al petit poblet de Sant Antonien, desde on farem totes les sortirdes. La zona és fronterera amb Aústria i té moltes opcions per gaudir. Les fotos les penjaré quan me les passi Claus.

Libre de ressenyes: Skitouren Nord bünden : Pättigau,Surselva,Rheinwald ( by Vital Eggenberger) Edit. SAC

27/12/09 Girenspitx (2369 m) Shafberg (2456 m)

+ 1400m S2 Mapa 238S Montafon

Sortim de l'hotel/refugi de St. Antonien Platz (1420m) amb els esquís i remuntem fins el poble de Partnum ( 1763). Allà remuntem unes pales cap a l'oest per pujar una ampla aresta fins el GIRENSPITX.

Des del cim baixem un pala amb força neu verge i la sortida a 40º que després passa a 30º. És la primera baixada de l'hivern així que els primers girs surten poc destres. Un cop abaix remuntem cap a l'est fins el pic de SHAFBERG i tornem esquiant cap el poble finalitzant una ruta en forma de olla amb Aústria a la vista.

28/12/09 Madrisahorn (intent)(2826m) Rätschenhorn (2703m)

S1 + 1300m Mapa 248s Prattigau

Sortim de St. antonien Litzinitin (1461 m) i pugem per un bosc que ens fa passar per diveses granges colgades per la neu. Ja a "camp obert" continuen fins el circ de Gafia i ens col·loquem a peu de la darrera pala que dona al coll del Madrisahorn. Intuim perill de plaques, girem ca cap a l'est per anat cap al Ratschen que té millor orientació on sí podem fer cim.

29/12/09 Nolan Pitx (2434m); Hasenflueli (2341m)

S2 Mapa 248s +1400 m

Sortim de l'hotel refugi direcció E cap a la cara sud del Ratschenhorn, cim que vem pujar el dia anterior per una altra vessant. Anem a parar a la impressionant paret de roca de la cara sud i remuntem les pales del Nollan Pitx fent una petita grimpada final que ens situa al cim. El temps com els dies anteriors és tapadot, però en general podem gaudir de les vistes. Baixem fins a 2000m i remuntem en sentit contrari el Hasen, baixant per una altra vall diferent a la de pujada que ens porta a un poblet proper al nostre, completant un ruta circular.

30/12/09 Ruti - Gamplflue ( 2390m) ; Riedchorf ( 2552m )
+1300 Mapa 238s-248 s

Agafem el cotxe per apropar-nos al poble de Ruti 1461m ( 5 min.). Ens calcem els esquís i sortim en direcció SE per remuntar el pic de Gampiflue. Hi ha una fàcil aresta carregada de neu que li dona un gust alpí a la pujada. descendim fins a la base del cim i remontem direcció N fins el Riedchorf. Ens manquen 12 m d'aresta però fa mal temps i decidim no fer el cim i tirar cap abaix. Al cap de poc la nevada s'intensifica i no veiem res, pel que anem seguint el GPS d'en Claus on el dia anterior havíem introduit la ruta. A mode d'apunt en Claus té la cartografia suïssa al portatil que s'ha dut al refu, el que ens permet tenir al GPS les rutes que farem al dia següent. Arribem esquiant al poble de Partnun (1763), un poble preciós on només es pot arribar amb esquís (o moto de neu els suïsos ) i on no m'importaria escriure les meves memòries el dia que em toqui el grossa de nadal. Baixem una carretera nevada fins el punt de Sortifa, Ruti.

31/12/09 Chrüx (2195 m) S1 +775 m

El dia anterior a la tarda va començar a nevar i continua durant el dia d'avui. La nevada és d'intensitat mitjana, no fa vent , però no es veu res. Anem cap a un cin que tenim en front del refu/hotel. L'ambient al bosc amb la nevada es genial. Fem cim i baixem amb una neu boníssima i una visibilitat força reduida.

Bones Traces!! Bon any!!! Claus i Rafa

el vídeo dels dimecres... Tibetan Borderlands

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 29 Dec 2009 15:01:00 PST

Una novetat més: 75 itineraris a la Val d'Aran

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 29 Dec 2009 15:00:25 PST

"Val d'Aran. Esquí de montaña y raquetas - 75 itinerarios".

Edita Desnivel i l'autor és Francisco Román (18 euros).

A part dels clàssics, s'hi descriuen itineraris menys concorreguts, per sort, no tots.

Se'ns acumula feina...

Gràcies Carles!

La Tossa d'Alp 2536 m

noreply@blogger.com (Rai) — Tue, 29 Dec 2009 12:46:28 PST

27/12/2009

Imma i Raimon

Desnivell +585 m / -585

Fa dies que volíem fer una ràtzia per treure la pols al material i finalment ens hem hagut de conformar amb pujar a fer un cafè al refugi de Niu d'Àliga. Ha estat bé perque la Imma feia molt temps que no s'hi posava i ha pujat amb solvència tot i la precarietat de la neu.

Hem sortit d'hora amb temperatura sota zero des de l'aparcament de Coma Oriola (2.950) per la pista dels Isards, que es troba tancada i ha acumulat prou neu, entre la ventada i la que ha caigut fa dos dies. La veritat és que a l'entorn hi ha una enfarinada i poca cosa més.

Al cap d'una estona ens enfilem per la pista del Tub que també ha acumulat una mica de gruix, això sí, força gelada, i ens anem acostant cap al vèrtex de la Tosa per una pala vidriosa i amb fort vent en arribar a la carena.

Hem admirat les vistes i hem fet un cafè al refugi. La baixada l'hem fet per les pistes per no trinxar el material més del necessari i cap avall.

Ara toca que nevi al Pirineu Oriental perque els qui estem en plena fase de criança tinguem oportunitat de fer quelcom més engrescador prop de casa.

Res de nou al Bastiments i bona cuina

noreply@blogger.com (Pasdeguia) — Tue, 29 Dec 2009 12:53:15 PST

+/- 890m

3h - neu polç, dura, ventada, gelada i algunes pedres.
Sol i bon temps, vent de N.
Glòria V i Ricard M

El diumenge 27 de desembre hem volgut fer la clàssica Bastiments, tot aprofitant la previsió de bon temps i la feble nevada del dia anterior.

Res de nou: neu justa per pujar i baixar, les condicions de la pala del cim prou acceptables tot i que hi havia zones gelades, molta gent amb esquís i bastanta gent a peu, la meitat de les pistes de Vallter tancades, el que ens ha permés gaudir d'alguna neu trepitjada i en solitari.

Les condicions cap a l'Est són dolentes, gairebé sense neu a cotes baixes i carenes ventades. En canvi les valls de Coma de Vaca i d'accés a Tirapits presenten una innivació acceptable.

Per celebrar-ho hem anat a dinar a Can Jordi a Espinavell, petit restaurant/botiga de només sis taules amb un ambient agradable i de cuina Tradicional: l´Escudella de Pagès, el Timbal de Foie i Poma, la Perdiu a la Col, els Peus de Porc amb Llanegues, especialistes en carn de Poltre, etc.

Pic de Mortiers ( 2605m )

albetga@homail.com (albert) — Mon, 28 Dec 2009 14:09:14 PST

27/12/2009

Carme, Àlvar, Josep Lluís i albert

+/- 1050 m. S2/S3

Ascens: 3h30.

Neu pols a la Vall de Galba i clotades, Ventada a les carenes.

Bona visibilitat, Sol i vent moderat amb freqüents petits bufaruts.

Després d'uns dies d'àpats consistens i tot per estirar les cames, res millor que

una circular amb el Pic de Mortiers com a objectiu. Dissabte a darrera hora ens

decidim per aquest sector del Pirineu, que ens a brindat una bona jornada d'esquí.

El Puig de la Muntanyeta en primer terme

el Pic de Mortiers i el Puig Terrers al fons.

La Pala del Mortiers.

Gairebé a les 9 del matí sortim de l'estació de Formigueres ja oberta, remutant-ne les pistes amb encara pocs esquiadors en direcció a la Serra d'en Mauri; Una vegada al capdamunt de l'estació i ja arribant a la Carena d'aquesta Serra, la neu és escassa però sense arribar a descalçar en cap moment. Un bon Torb ens hi colpeja, tot resseguint el camí al refugi de camporells. Progressem perdent alçada i afortunadament el Torb ens abandona, sense arribar al refugi de Camporells ens anem decantant cap al nord-oest en direcció al Mortiers. A mesura que ens hi aproximem el vent es va afeblint, fent-se més intermitent, però ens brinda un seguit de petits bufaruts que es formen ara aquí ara allà, ens colpegen i ens envolten de tant en tant com si juguessin amb nosaltres.

La Dent d'Orlú.

Poc després del migdia fem cim, gairebé sense vent gaudim de la visió que ens ofereix aquest mirador tot preparant-nos pel descens. Trobem la primera pala amb neu pols dura i d'aquí ens decantem i endinsem cap a la divertida Vall de Galba amb una sèrie de tubets i pales i una neu pols abundant que ens deleïta.

La firma encarant la Vall de Galba.

La mateixa Pala a la llunyania i un petit Bufarut.

Des de la Vall de Galba, amb el Mortiers al fons.

Resseguim la Vall de Galba fins poc després de la Barraca de la Jaceta, a l'arbre marcat amb la diana 38, on retornem a posar pells per remuntar de nou fins a l'estació de Formigueres.

Breu apunt de Material (dedicat a Xavier Martí)

Aprofitant la sortida decidim fer una petita valoració tècnica del nou material per la temporada 2009/2010 . Esquís Hagan tour carve i Dynamic Mountain light, així com les botes Nordica TR9.

Hagan tour carve (Tastador Josep lluís): Molt bon lliscament, una bona adaptabilitat i un pes coherent faciliten un bon comportament d'aquestes fustes. Sense aspectes negatius a destacar, es tracta sens dubte d'un esqui 'd'antaño' per disfrutar d'allò més, comenta en Josep lluís, que fins i tot s'esta plantejant portar-los cap a Gruyere.

Dynamic Mountain light (albert): La lleugeresa personificada sobre tot tipus de neu, unes fustes que us guiaran per si soles.

Botes Nordica TR9 (Àlvar, Josep Lluis i albert) : Pocs aspectes que no s'hagin dit d'aquestes botes tan magnífiques, un material que destaca sobretot per la seva durabilitat i les seves prestacions.

el vídeo dels dimecres... recepta de Nadal

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 22 Dec 2009 23:26:18 PST

bona cuina! bon nadal! bones traces!

20-12-2009 - Le Mongie - Pic de Midi de Bigorra

noreply@blogger.com (Miscel·lAnna) — Tue, 22 Dec 2009 23:28:07 PST

Havia de ser una estada la Campana de Cloutou, per uns de de dos dies, per altres de tres, però, una equivocació en agafar el coll encertat, el temps que es va embolicar i les poques hores de llum que ens dona el desembre ens vam fer canviar d'objectiu.

L'error

És tard, quasi és migdia, després d'una arribada a l'estació de la Mongie amb alguna que altre incidència, ens posem en marxa, agafem el telecabina per tal de guanyar alçada, el sol ens acompanya, malgrat el fred, el dia és radiant, ens calcem els esquís i pugem per les pistes fins la part alta del telecadira.

Quan estem arribant a dalt ens adonem dels nostre error, no és la canal que hem d'agafar. la temperatura ha baixat considerablement, la sensació de fred és important, penetrant i el temps ha canviat, s'ha ennuvolat i neva. i fa molt de fred. Som tossuts, tot i i així arribem dalt de la canal, l'Àlex confirma que l'altre banda no es pot baixar i menys amb el mal temps que se'n ha posat a sobre.

Tornem a les pistes, el tros de pala, se'n fa dificultosa, no veig res, el relleu ha desaparegut, la neu, però deixa fer, malgrat la trobo una mica pesada. Ara quan enganxem les pistes la baixada la gaudim tan com podem, intentem no baixar molt per tal de no haver de remuntat al parquing.

Canvi de plans, del que hauria de ser una nit un refugi gèlid, per la temperatures que hi ha, serà una bona habitació a una Gîte, no puc dir calenta, doncs la casa no ho estava, però comfortable i agradable si.

L'esmena

Després de moltes deliberacions, més pels que es queden que no pas pels que marxem el mateix diumenge, d'on anem i on deixem d'anar

Al final decidim anar al Pic du Midi de Bigorre, a l' hivern cap dels qui hi som l'hem fet .

Encara no han obert les pistes que ja hi estem pujant direcció al port de Turmalet (2115), El dia és magnífic, la vista igual, i el fred del dia anterior ha minvat per tant perfecte.

Des del port de Turmalet anem seguint la pista desapareguda sota un bon tou de neu considerable, anem obrint traça, passant per túnels, salvant murets una veritable ginkana. fins arribar al vell observatori en ruïnes. Des d'aquí podem veure tota la infraestructura que hi ha dalt del cim, impressionant.

Fem una breu parada per hidratant-se i menjar una mica per encarar els darrers centenars de metres que ens separant del cim.

La pala es fa més lenta del que esperaven, se'ns fa llarga, l'últim tram el fem en grampons, la neu està molt dura i gelada en alguns trams, a mesura que anem pujant el fred també va fent-ho. Arribem dalt fem les fotos de rigor i tirem avall.

Que encara ens quedar tornar.

Neu dura, pols, gelada, de tot una mica.

Baixem fins trobar les pistes de la banda Barèges, tornem a posar pells per anar agafar una pista que molt su aument ens durà fins al coll que arribar el telecadira.

Fora pells i baixada, com diu el Dani "for-fait gratis" fins el cotxe.

És un quart de sis de la tarda quan arribem al cotxe, jornada complerta.

Ara toca arribar a casa, encara queda una bona tirada.

Ens acomiadem dels companys i amb Lluís emprenem el camí de tornada.

Un dia magnífic, per una jornada magnífica.

I vam anar: Àlex, Neus, Oriol, Dani, Josep Maria, Lluís, Anna

MÉS FOTOS

Novetats i curiositats bibliogràfiques

noreply@blogger.com (Jaume J) — Mon, 21 Dec 2009 16:28:45 PST

Aquest cap de setmana va ser fàcil caure en la temptació i firar-nos amb el segon volum del llibre de Frédéric Cabot "Ski de randonnée dans les Hautes-Pyrénées", de Rando-Editions, publicat fa pocs dies. Del primer volum són els dos cims del cap de setmana, el Bar be i el Lurtet, i 68 més, i en aquest segon en hi ha 58 de les valls de Campan, Aure i Louron. Destaquen les fotografies amb el itineraris ben marcats, les gradacions i les recomanacions de quan fer cada cim segons orientació i innivació.

El segon llibre és de l'any passat però sembla una relíquia per la seva austeritat, casi fotocopiat... és "Ski de pente raide" de Jacques Le Roux i Goulven Cuzon. Els més de 40 itineraris descrits són a mig camí de l'esquí de muntanya i l'esquí extrem. S'indica l'orientació, inclinació, dificultat,... i una traça casi dibuixada a mà sobre fotos en blanc i negre. N'hi ha que fan por com la cara NE del Petit Gabizos o el Grand couloir de Cerbillona i d'altres que fan ganes d'anar-hi, algun dia amb bones condicions.

Tots dos llibres es poden comprar aquí. Bones traces!

Pic de Barbe (2468m), Pic de Lurtet (2506m)

noreply@blogger.com (Carles Lluch) — Sun, 20 Dec 2009 15:21:59 PST

Aquest cap de setmana migrem a l’oest a comprovar si és veritat que hi ha més neu a prop de l’Atlàntic. La previsió es compleix i arribats a l’estació de Barèges (a prop de Luz St. Sauveur), el cel s’acaba obrint i llueix el sol. Ara bé, estem -10ºC i ja cal que tirem amunt si volem que el sol ens escalfi. Han caigut entre 10 i 20 cm en les darreres hores i l’aspecte és hivernal. Es un pamet de neu pols seca que reposa sobre la base endurida al llarg de les darreres setmanes. Els itineraris que hem seguit comencen a l’aparcament de Tournaboup (1450m), i són senzills, força transitats. Aquest matí érem dotzenes foquejant pista amunt.

Pic de Barbe (2468m)

+/-1000m, S2/S3, 5h

Rápida ascensió a la banda solana de la vall, a l’oest del Midi de Bigorra. Cim sense gaires dificultats, molt visitat, que ofereix un bon descens per pales continues. La part baixa pot estar exposada a caigudes d’allaus, nosaltres seguim el llom en principi segur al marge esquerre del barranc, a partir del pt.1550 del mapa de l’IGN. Les pales sota el llac de la Lahude són més suaus i, en aquest tram, l’itinerari pot ser una mica més confús. Un cop al llac, el cim esdevé ben visible a la nostra esquerra. A la dreta tenim també el Pic de Bédéra, molt esquiable també, i que deixarem per a una futura visita. Descens pel mateix itinerari, amb alguns trams gloriosos i d’altres de més exigents.

Pic de Lurtet (2506m)

+/-1050m, S2/S3, 5h30

Ascensió a la banda obaga que ens ha brindat un descens memorable. Cal resseguir en un inici la vall que duu cap a Aygües Cluses. Al pt. 1741m, ens enfilem primer al sud i després cap a l’oest per entrar en una coma al nord del Pic des Crampetes. Relleu suau fins al peu del coll cota 2317m entre Crampetes i el Soum deth Coucut. Un cop al coll veiem per primer cop el nostre objectiu. Trobem la pala sota el cim molt gelada i acabem l’ascensió amb grampons als peus. Els darrers metres son una grimpada aèria que dona caràcter alpí a l’ascensió. Excel·lent mirador sobre la Mourelle i el Néouvielle.

Descens pel mateix itinerari.

Trobareu més detalls de les ascensions al llibre Ski de Randonnée dans les Hautes-Pyrénées de F. Cabot.

Jaume, Joan Manel, Jordi, Montse i Carles.

Bones traces.

XIII Cronoescalada Nocturna del Pas de la Casa - 12/12/2009

ferranbofill@gmail.com (Ferran B.) — Wed, 16 Dec 2009 14:02:56 PST

El dotze de desembre a la tarda va arrencar la temporada 2009-2010 d'esquí de muntanya, amb temperatures baixes i no massa vent es va celebrar la XIII Cronoescalada Nocturna del Pas de la Casa, superant així tots als pronòstics i fent record de participants, 130 persones van fer les 2 pujades que puntuaven per la Copa d´Andorra i per la V Copa Cronoescalades FEEC.

Un bon paper dels corredors catalans amb un primer lloc d'en Kilian que va fer la segona pujada amb nomes 16' 11" ( record prova) temps total 32' 44", en segona posició Marc Pinsach que també va fer un bon paper amb un temps de 34' 06" i seguits per Wilfrid Jumère amb 35' 54". També lluitaven Oscar Roig en quarta posició i Agustí Roc en cinquena amb només 10" de diferencia, seguits a pocs segons pels corredors andorrans.

En noies la primera posició va ser per Mireia Miró amb un gran temps 40' fent una pujada de 19' 55" i l' altra de 20'05", la segona posició per la corredora d'Andorrà Sophie Dusautoir amb un temps de 41' 49", i la tercera posició per la Gemma Arró amb 42' 46", seguida per Marta Riba amb un temps de 48' 55".

En Veterans domini absolut pels corredors Andorrans primera posició per Mingo Ruiz 40' 21", segona posició Manel Pelegrina 40' 36" i tercera posició per Jaume Estañol amb 41' 40" del C.E. Girona. Un bon paper també dels joves amb una primera posició del Nil Cardona que va fer un temps de 19' 32" seguit per Genis Zapater amb 20' 16" i una tercera posició per Marc Riera 21' 06".

En quant a la participació del Club Excursionista de Gràcia destacar la participació de Joan Nadal amb una meritòria 34 posició de la general, Jose Pérez Marin i Toni Elias que s´estrenaven tots tres en competició com a socis del CEG i el ja habitual Ferran Bofill.

En el següent enllaç teniu tot el calendari de curses d´esquí de muntanya

http://www.skimountaineering.org/ca/calendar-2010

CATEGORIA GENERAL

• 1.- KILIAN JORNET 32’ 44”
• 2.- MARC PINSACH 34’06”
• 3.- WILFRID JUMÈRE 35’54”
• 4.- OSCAR ROIG 36’15”
• 5.- AGUSTÍ ROC 36’25”
• 6.- JOAN ALBOS 36’28”
• 7.- FRANS ANRIGO 37’06”
• 8.- LUDOVIC ALBOS 37’45”
• 9.-JESSED HERNANDEZ 37’58”
• 10.- XAVIER COMAS 38’
• 11.- JOAN VILANA 38’07”
• 12.- JOAN TORNER 38’17”
• 13.- XAVIER CAPDEVILA 38’17”
• 14.- FERRAN VILA 38’35”
• 15.- PAU COSTA 39’22”
• 16.- DAVID ALBOS 39’34”
• 17.- MIREIA MIRO 40’
• 18.- MARC SOLA 40’11”
• 19.- XAVIER GUILLAMO 40’12”
• 20.- TONI CASALS 40’18”
34.- Joan Nadal Soy Club Excta. Gràcia 43´45´´
65.- Josep Pérez Marin Club Excta Gràcia 52´10´´
67.- Ferran Bofill Club Extca Gràcia 53´28´´
69.- Toni Elia Oriol Club Excta Gràcia 55´42 ´´

La propera cursa era la Crono-Escalda d´Ulldeter el dissabte 19 de desembre però s´ha anul.lat per falta de condicions. Així que la propera serà el Kilòmetre Vertical de St. Pierre des Forcats.

Neu a les Terres del Sud

noreply@blogger.com (Jaume J) — Wed, 16 Dec 2009 04:13:43 PST

de meteocat:

el vídeo dels dimecres... mapes 3D

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 15 Dec 2009 15:01:00 PST

Mapes amb un realisme 900 vegades superior al de google-earth i amb itineraris d'esquí de muntanya! En la versió hivernal, de moment només està disponible la zona de l'Ötztal però fa goig de veure, i per rutes d'estiu tant d'alpinisme com de bicicleta hi ha més assortiment. Aquests "mapes" valen uns 40 euros i els podeu trobar a RealityMaps. S'han acabat les sortides sense visibilitat, i no cal sortir de casa!

Una descoberta per la vall d'Horcalh

noreply@blogger.com (Pasdeguia) — Tue, 15 Dec 2009 04:52:39 PST

+/- 800m desnivell, 15'2km.

Neu primavera endurida o crosta segons l'orientació.
Manel C i Ricard M
13 desembre 2009

Teníem ganes de trepitjar neu, passar fred i cremar calories unes quantes hores a la muntanya. Doncs dit i fet, vam anar a Beret i ens vam posar ràpidament a to, -8ºC, boira i cristallets de neu que queien afablement.

La primera idea era anar fins el Malh de Bolart, però les condicions de la neu i la llargada de l'itinerari ens ha fet variar la ruta.

Pla de Beret 1848m, cabana de Parros 1781m, pla confluència dels rius Horcalh i Vernatar 1775m, pales deth cap deth Horcalh 2380m i retorn pel mateix itinerari.

Del Pla de Beret seguim l'itinerari de la pista que va a Montgarri fins la cabana de Parros, des d'on anem intuint el camí d'estiu que va en direcció N per endinsar-se a la vall d'Horcalh. Aquest itinerari és preferible al que diuen algunes guies: arribar a la cabana de Cabau i pujar pel marge esquerre del riu.

L'itinerari pel bosc es fa una mica carregós, puja i baixa constantment i la neu irregular ens ha fet treure els esquís diverses vegades.

Arribats al pla que forma la confluència dels rius Horcalh i Vernatar 1775m, just sota la cabana d'Horcalh 1800m (en bon estat i apta per dormir 6 persones sobre fusta, bona llar de foc i fusta a prop) hem girat a l'oest per remuntar la vall de Vernatar. L'itinerari segueix en flanqueig per les pales del marge dret de la vall, superant els engorjats del riu. (compte zona exposada a allaus).

A la cota 2100m la vall s'obre i ja ens permet escollir l'itinerari que seguim per les pales en direcció N, en clar ascens per anar a buscar una petita carena per sobre les pales d'Horcalh 2380m, punt de retorn de la nostra sortida. Des d'aquí tenim una bona perspectiva dels possibles itineraris cap al cim del Montoliu 2660m, Estany nere deth Horcalh, El llom de la serra de Lastoar 2480m, Tuc der Omè 2703m , un altre Tuc de Colomèrs 2648m i el Malh de Bolard 2752m al Nord.

La varietat de possibles itineraris i la possibilitat de fer una ruta circular des de Bagergue fan d'aquesta àrea una zona molt interessant que em fan pensar que ben aviat farem alguna proposta.

Taillón 3144m.

noreply@blogger.com (Edu) — Mon, 14 Dec 2009 06:41:49 PST

Vídeo piulada...

Salut i bones traces 2009-2010!!

Edu Abad.

Vacances al Tirol Austriac

noreply@blogger.com (Xavier M.) — Tue, 29 Dec 2009 16:10:32 PST

05-12-2009 Viatge BCN - Munich - Aschau (Kitzbühel)

Per fi l'HIVERN ! Com s'ha fet esperar !

Sortim de BCN amb Spanair en tres grups, debut a la disponibilitat de vols, doncs hi ha poques places i és un destí bastant sol.licitat aquestes dates. (costa uns 180 euros contractant amb www.rumbo.es)
De Munich amb vehicle de lloguer fins a Aschau (1.45 - 2.00 hores) on hem llogat una casa per a tots. (132 euros per persona /setmana + taxes (1 euro per persona /dia ) )

Aschau és un nucli de poques cases i una esglèsia al fons de la vall de Spertental., de fet la carretera mor a uns pocs centenars de metres de la nostra casa. Molt tranquil, envoltat de muntanyes i cobert de neu , resulta encantador.

06-12-2009 Stubaital. Ascensió al Pfaffenjoch (3213 m) desde la part superior de l'estació Stubai Gletscher .
Desnivells. Pujada 600 metres / Baixada 2000 metres
Dificultat. S2 / S3. Un canvi de pells
Qualitat de la neu: Pols a la part superior i neu pols trepitjada en el tram coincident amb les pistes

Sortida de prospecció. Decidim assegurar el tret i anem a fer una ascensió en alçada a la Stubaital. Sortida una mica estressada doncs el lloc està lluny i hi ha bastant transit (és diumenge). Tot i axí, quan per fi deixem el domini de l'estació, el massís de l'Stubai es mostra amb tot el seu encant i duresa : és un paisatge de glaceres, arestes, una neu de somni, molt fred i sovint vent.

Arribem al Pffafenjoch on decidim acabar la pujada. El Zückerhuttl quedarà per un altre dia, doncs es fa tard i comença a nevar.

La baixada per la glacera amb una neu pols molt seca fou memorable, i la part comuna amb les pistes es va fer massa llarga sent com som uns adictes a la neu verge.
http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157622876406993/

Gregory V. , Guillem A, Jaume J. , Joan Manel, Josep Luis L, Rosa S i Xavier M

07-12-2009. Zillertal. Ascensió al Gilfert (2506 m) des de Hochfügen
Desnivells. Pujada 1030 metres / Baixada 1030 metres
Dificultat. S2 / S3.
Qualitat de la neu: Neu pols. (un tram coincident amb pistes a la part inferior)

Itinerari amb encant doncs és variat i circular: sortim de l'estació d'esquí de Hochfügen (1474 m) fins a unes cases (Lamark-Hochleger 1985 m). D'aquí tombem a la dreta i remontem la vall evident fins un coll. D'aquí, com tants altres itineraris al Tirol, remuntem l'aresta fins el Spitzlahn i prosseguim amb alguna pujada i baixada amb els esquís als peus fins el cim.

Baixada: Desfem uns doscents metres i trenquem a l'esquerra per un llom a l'Est a peu fins un coll evident.
Tornem a calçar esquís i baixem disfrutant per una valleta sobre neu pols abundant.

http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157622876823185/

Buf, buf. Hem estat:
Gregory V. , Guillem A, Jaume J. , Joan Manel, Josep Luis L, Rosa S i Xavier M

08-12-2009. Zillertal. Ascensió al Sonntagsköpfl (2224 m) des de Hochfügen
Desnivells. Pujada 850 metres / Baixada 850 metres
Dificultat. S2 / S3. Un canvi de pells
Qualitat de la neu: Neu pols recent.

La nit ha estat moguda: ha nevat i continua nevant. Alguns aprofiten per prendre un dia de descans i altres disfruten de la família. Acomiadem a la Berta i en Bernat que tornen a BCN

Els que quedem en actiu ens decidim a tornar a Hochfügen. Aquesta vegada deixem el vehicle a Fügen i agafem el Skibus (gratuit) equipat amb gruixudes cadenes per arribar a l'estació.

Sota una persistent nevada enfilem la pista que porta a la cara nord del nostre objectiu. Poc a poc el dia deixa de ser tant desfavorable: ha deixat de nevar i la visibilitat millora molt.
Aprofitem els coneixements d'en Guillem en el tema d'allaus per traçar un itinerari el més segur possible sobre aquesta massa de neu magnífica recent caiguda. A la pujada en Guillem ens mostra amb interès les plaques de vent formades recentment i procurem evitar-les curosament.

Els primers metres de baixada els ferem amb precaucions doncs havia poca visibilitat però enseguida la cosa millora i ens llencem a disfrutar a fons d'aquest regal del cel.

Memorable, un regal. Hem estat:

http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157622877122311/
Gregory V. , Guillem A i Xavier M

09-12-2009. Zillertal. Ascensió al Seespitze (2360 m) . Itinerari circular
Desnivells. Pujada 1200 metres / Baixada 1200 metres
Dificultat. S2 . Una remuntada per bosc amb els esquís a l'esquena
Qualitat de la neu: Neu pols ****

L'itinerari descrit, fruit en realitat d'una errada inicial, va esdevenir finalment un itinerari variat, en un entorn molt salvatge i això sí, exposat als allaus dels vessants nord del Brandberger Kolm (2700 m)

Sortim de la Kühle Rast (1191 m) en l'accés al Gerlos Pass i prosseguim fins a la Untere Schwarzchalm . Aquí ens adonem del nostre error. Amb les preses no hem agafat la desviació a la dreta del principi de la pista. Descalzem esquís i remontem uns vint minuts a peu per un bosc molt dret (fàcil però cansat). Felicitats per als que varen optar des del primer moment per aquesta opció. La vall s'obre i esdevé magnífica, molt alpina i salvatge. Poc abans d'arribar al Brandberger Joch, en Jaume, en Joan Manel, el Guillem i la Rosa, que volen aquest dia a BCN, ens dieuen adeu per no perdre el vol. Per a ells va aquesta ascensió.

Una mica amoïnats per no poder fer cim amb els companys prosseguim fins el Seespitze (2360 m).

Baixada: Es desenvolupa per una vall ben orientada i per tant una veritable nevera. La neu és abundant i excel.lent.
http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157623001946868/

Gregory V. , Guillem A, Jaume J. , Joan Manel, Josep Luis L, Rosa S i Xavier M

10-12-2009. Alps de Kitzbühel. Exploració de la vall de Kelchsau
Desnivells. Pujada 800 metres / Baixada 800 metres
Dificultat. S2
Qualitat de la neu: Neu pols una mica pesada

Desde la Gasthof Wegscheld (1144 m) remuntem fins a la Bamberger Hütte i d'aquí remuntem la vall en direcció al Salzachgeier (2466 m) però ho deixem córrer: la quantitat de neu és justeta, ens agafa la boira, la temperatura és una mica alta i comença a nevar.

Baixada: Descens prescindible sobre una neu tractable però que està patint la pujada de la temperatura.

Josep Lluis L i Xavier M

11-12-2009. Wattental. Ascensió al Krovenspitze (2650 m) des de LagenWaldren (1410 m)
Desnivells. 1240 m
Dificultat. S2 /S3
Qualitat de la neu: Neu pols una mica pesada

Mentre ens equipem a l'aparcament de les instalacions militars anexes apareix un esquiador de muntanya amb el seu vehicle i aprofitem per preguntar-li algun detall de la sortida.

Poc després, l'home s'acaba d'equipar i ve directament cap a nosaltres i s'atura davant nostre: dret com un pal, cabell curt, pantalons verd fosc i esquís també verds. Ens guaita de dalt a baix i ens indica que ens espera: és evident que ens han reclutat d l'exèrcit austríac.
Es posa al davant i marca un ritme ràpid, molt viu, segurament estem practicant com fugir del foc enemic. Quan, vint llargs minuts més tard s'atura per treure's roba, li pregunto com es diu amb el meu precari alemany: 'Charlie' contesta. Ja sabem com es diu el nostre Kommandant. Més amunt es mostra molt amable : ens alternem obrint traça i s'ofereix a fer-nos fotos. Ens deixa a les cases de Hochlager (2067 m) doncs avui ha de ser a Innsbruck poc més tard.

Nosaltres prosseguim. Hi ha boira, fa vent i neva lleugerament. Ens aturem dos vegades per interpretar el plànol i consensuar el nostre itinerari que acabem encertant. Descalcem els esquís amb més boira, mes fred i més vent al coll (2450 m).
Continuem per l'aresta final, superem una cornisa i uauh! la creu del cim!.

Baixada: recollim els esquís i fem una baixada molt controlada procurant no separar-nos. Progressivament la visibilitat millora i aconsseguim fer alguns bells viratges per unes amplies pales. Llàstima d'alguna pedra.

Avui ens ho han posat difícil

http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157623002237934/

Gregory V, Josep Lluis L i Xavier M

12-12-2009. Weertal. Ascensió al Rosslaufspitze (2248 m) des de Innerst (1283 m)
Desnivells. 1000 m
Dificultat. S2 /S3
Qualitat de la neu: Neu pols seca acabada de posar

Durant la nit ha estat nevant. La cota de neu ha baixat i avui es lleva gris i boirós.
Decidim explorar la Weertal als Alps de Tuxer i ens trobem finalment amb un paratge excel.lent per a l'esquí de muntanya: cims arrodonits, pendents suaus i base d'herba.
Amb dificultats per el glaç a la carretera arribem a Innerst.Comencem a caminar i poc a poc la visibilitat millora molt: el dia s'ha aixecat. Així, com un regal, finalment arribem al cim i ens regalem amb un descens disfrutador: neu abundant acabada de posar: primer pales amples, després bosc i finalment pista.

Un bon punt final per a les ascensions i descensos d'aquesta molt intensa setmana.

http://www.flickr.com/photos/gregvanhoof/sets/72157623004630130/

Gregory V, Josep Lluis L i Xavier M

Montlude (2517m)

noreply@blogger.com (Carles Lluch) — Sun, 13 Dec 2009 14:49:05 PST

12/12/2009
+/-1330m, 6h, S3
Val d'Aran, accés per Vilamòs i Arres.
Rafa i Carles.

Sortida poc coneguda i menys concorreguda encara. Tot i que no falten descensos, cal prendre aquesta jornada com una excursió amb esquís per un massís singular. D'aquesta ruta m'agrada la sensació d'estar suspès, penjat sobre vesants profunds. I les prespectives inusuals de la Vall d'Aran i dels Pirineus, veure Vielha a un costat i Canejan a l'altre.

Condicions de primavera, neu dura, transformant només a la solana, i poc. Ganivetes tot el dia, els descensos amb el soroll dels cantos sobre el gel. La pala del cim es pot esquiar bé, però avui m'han calgut els grampons.

Aproximació des de Vilamós i Arres per pista (4x4) fins a la curva a 1710m. Comencem a peu per la pista agafant alguna drecera per fer via. Calcem les fustes abans de la cabana d'Uishera, i en creuem els plans cap als lloms sota el Tuc de Sacauva. Ens enfilem al Còth de Laurit i fem el cim proper al NE (cota 2280m). Descens de 300m cap al fons de la vall seguint el llom de l'esquerra (descens directe no sembla aconsellable). Posem pells de nou i remuntem per sobre els estanys i cabanes en direcció al Còth der Estanh, tot vorejant pel sud el cim del Montlude. Virem a nord i per l'obaga del cim, guanyem el llom oriental del Montlude. Cim sense més dificultats.

Descens per la pala NE i flanqueig per tornar al Còth der Estanh. La tornada la fem per la Passada de Simonet i seguim el llom a cavall entre la vall de Varradòs i la Vall de Margalida.

Bones traces.

Inici de temporada, 2 cims: Tarbésou i Puig del Pla de Bernat

noreply@blogger.com (Miscel·lAnna) — Wed, 09 Dec 2009 16:01:20 PST

Inici de temporada amb dignitat.

Era dissabte i encara no tenía clar on aniria.

Les notícies de l'estat i el nivell de la neu, no eren molt bones que diguessim.

Ja no sabia si deixar-ho córrer i dedicar-me a una altra activitat aquests dies de pont.

Mirant la meteofrance, la part més bona és la zona de l'Orlú a l'Ariege, bé la que indica que hi ha més neu.

Al final decidim anar a instal·lant-se a la Cerdanya i d'allà anirem fent.

06-12-2009 - Tarbésou Un bon inici de temporada.

Diumenge a primera hora del matí ens calcem els esquís al mateix parquing de l'estació tancada de Mijanes.

La neu encara està dura. hi ha llocs que el glaç encara brilla a la llum del sol.

la neu és continua des de l'inici i millora a mesura que anem pujant.

La quantitat de neu és considerable.

Les darreres pujades ens posem les ganivetes per avançar més tranquil·lament, la neu arribar fins dalt el cim.

El solet ens ha vingut a visitar.

La vista que es contemplar entre sol i núvols és magnífica.

Fem les fotos corresponents i tirem avall.

La pala per on baixem, la neu es troba en el seu punt, els girs s'encadenen un darrera altre fins a baix, la gaudim d'allò més.

Fins i tot ens plantegem de tornar a pujar...,però no, és la primera sortida... no apurem.

Continuem baixant, la neu s'ha transformat, ara ja és humida.

Arribem al cotxe, satisfets per ser l'estrena hem encertat el lloc i la neu.

Assistents: Imanol, Josep Maria, Oriol, Teresa, Anna

08-12-2009 - Puig del Pla de Bernat - Puigvalador.

Puntalment en ve a recollir en Francesc, passem a recollir a l'Oriol i ens posem en marxa.

Avui anirem a l'estació de Puigvalador.

Per que hem vist és la zona que està millor de neu, tan que quantitat com per qualitat.

Les pistes estan tancades. Tot just quan comencen a enfilar-nos per les pistes arriba el personal.

Només començar ens posem les ganivetes, la neu trepitjada de la pista esta dura, malgrat que passem per la vora.

Encara no ha passat una hora ens posem dalt del telecadira.

Traiem pells i pel pla del Escugots ens posem al Clot del Mig on tornem a posar pells i enfilem fins el Puig del Pla de Bernat.

Els núvols ens mig envolten.

Iniciem la baixada, la neu compacta ens deixa lliscar per on volem.

Anem fins una gran pala, amb una bona pendent.

El sol ha deixat la pala amb bones condicions, la baixada és fantàstica.

La neu al clot està transformada els girs costen una mica.

Posem pells fins arribar a les pistes una altra vegada i baixem per una pista on les parts obagues estan molt dures, millor on li toca el sol.

Assistents: Francesc, Oriol i Anna

MÉ S FOTOS

el vídeo dels dimecres... per la carta al reis

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 08 Dec 2009 15:01:02 PST

Ja són al mercat càmeres de vídeo d'aquestes de filmar des del casc amb qualitat HD, alta ressolució, i gran angular. Als nous models de GoPro ara cal afegir els de Twenty20 i en aquest vídeo hi ha una comparativa.
Les prestacions són equivalents: 1080p=1920x1080pixels (16x9), 30 o 60fps, output en codec H.264 (fitxer .mp4), etc. però amb diferents resultats en quan a la lluminositat i sobretot l'estabilització d'imatge. Valoreu vosaltres mateixos ;)

Tuc des Armèros (2528m)

noreply@blogger.com (Carles Lluch) — Wed, 09 Dec 2009 16:02:08 PST

amb descens vers la vall de Varradòs i retorn pera Montanheta
+/-1550m, 7 hores, S3
Lluis, Montse, Jordi, Carles.

Ruta circular amb dos descensos per recordar. Dia variable, sol, boira, fred a dalt, temperatura agradable a baix. Neu dura, estovant-se en superficie durant el dia només a les solanes. A les obagues, sobretot en alçada, la neu està molt endurida, i els grampons poden ser imprescindibles. Vista l'experiència d'avui, més val buscar descensos a sud i evitar les nord.

Sortim d'hora desde era Lana de Bagergue (accés lliure de neu), esquis als peus, cap al Tuc des Armèros. Llarg itinerari normal pel Còth de Varradòs, seguint la pista primer i vorejant per l'est els Malhs dera Tartèra després. Els darrers metres fins el cim son els més drets.

Descens amb esquis des del cim pel fil de l'aresta i per la vall orientada a SO en direcció als Plans de Mont. Trobem la pista a la cota 1910m i la resseguim per tornar al Còth de Varradòs. Abans d'arribar-hi, virem a sud i anem a buscar el coll al SO dera Montanheta. Seguim l'aresta que duu a la Pincèla fins la cota 2430m. Desde aquí, descens a l'est cap als plans de Moredo i retorn a la Lana.

Bones traces i que torni a nevar aviat.

noreply@blogger.com (Carles Lluch) — Wed, 09 Dec 2009 16:02:03 PST

Muntanyó d'Àrreu (2626m)
Tuc de la Cigalera (2502m)
05/12/2009
+/-850m, 5 h amb la calma, S2
Lluis C, Montse B, Jordi G, Jordi O, Carles L

Buscant cotes altes, sortim de la Bonaigua. La pluja de divendres va ser neu per sobre dels 1700/1800. Temps evolucionant a bo, sol a migdia. Temperatura agradable tot i que fa menys calor que no esperàvem. Potser per això trobem la neu òptima per l'esquí.

Pugem primer el Muntanyó i en fem el descens cap a l'estany de Pudo, tot just glaçat. Bona neu, gaudim de valent aquesta primera baixada. Posem pells i remuntem fins la collada del Muntanyó. Fem la Cigalera a peu (el llom està pelat), i tornem al punt d'inici.

Tuc der Òme (2703m)
06/12/2009
+/-1000m, 7h, S2/s3
Montse B, Jordi G, Carles L.

El desnivell modest d'aquesta sortida és enganyós, el Tuc der Òme és una sortida llarga. Però compensa amb escreix el paisatge solitari i salvatge. I recompensa encara més pel descens notable. Base transformada a la solana, de fonda a dura en obagues. No hem trobat crostes, només bona neu.

Sortim d'hora del Pla de Beret. A la cabana de Parros, agafem el camí cap al Horcalh i remuntem la primera vall en direcció al còth de Montoliu. No hi arribem, abans ens enfilem al nord, voregem el Tuc de Montoliu cap a la colhada Nera, i per una darrera pala senzilla fem el cim del Tuc der Òme.

Bones traces.

el vídeo dels dimecres... és l'hora d'encerar els esquís

noreply@blogger.com (Jaume J) — Tue, 01 Dec 2009 15:01:02 PST

... i sinó mireu que passa a partir del minut 0'40'' del vídeo: cames ajudeu-me!

ARVAs - Comparativa 2009

noreply@blogger.com (Jaume J) — Sun, 29 Nov 2009 09:51:47 PST

L'ACNA ha publicat l'enllaç a una comparativa d'ARVAs de la Canadian Ski Guide Association i la Canadian Ski Patrol. L'article és interessant i complementa altres existents, però em quedo amb el recordatori que fa l'ACNA:

"el més important és saber treballar cadascú amb el seu propi ARVA, a part de les prestacions i, sobre tot, practicar sovint"

Enllaç: http://www.acna.cat/tecnica/pdfs/Transceiver_Test_Canada_EN_09.pdf
Enllaç a Test de Panorama-DAV 2008: http://cegesqui.blogspot.com/2008/09/test-arva.html