CIENCIAS SOCIALES

L'ALIMENTACIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA. Mireia Fortuny (1er C)

2012-01-22T11:18:00.000-08:00

L'alimentació a l’Antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat,el vi, oli d’oliva porc, i els embotits, l'ús d' herbes aromàtiques i la cuina del peix. Menjaven asseguts en bancs d' on deriva el nom de banquet. El mateix pa podia servir de plat però amb més freqüència utilitzaven estris de terrissa o de metall. No coneixien ni utilitzaven la forquilla, però si el ganivet i la cullera, ja que els feia més servei. Els cuiners grecs eren famosos i gaudien d'alta posició social, ja que no tothom podia, ni sabia cuinar.

La base de l’alimentació grega, eren els cereals, que eren molt comuns en el seu conreu, sobretot el blat. Altres cereals també comuns a Grècia, eren l’ ordi, el sègol i l’ espelta, entre d’altres.

Per acompanyar els cereals, normalment ho feien amb verdures, com ara cols, cebes, llenties... i peix.

Els postres eren molt nutritius, normalment fruits secs i fruita, com ara figues, mangranes, ametlles i avellanes...

Tot i que tenien una nutrició molt sana, també tenien els seus dolços, principalment galetes en forma de lluna.

La principal beguda dels grecs era el vi, perquè ells van introduir el cultiu de raïm a la península Ibèrica. El vi es bevia durant la segona part dels banquets, és a dir, quan es conversava, i quan ja s’havia acabat de menjar.

També era obvi, que la gent més important tingués una alimentació diferent a la gent més pobre, ja que podien tenir coses més bones que altra gent, o assistir a banquets més importants que altres. Llavors, l’alimentació variava segons l’estil de vida que portessin les persones en aquella època.

Què es podia comprar i vendre als mercats de l'antiga Grècia? Magda Guinovart (1er C)

2012-01-22T11:10:00.000-08:00

Als mercats de l'antiga Grècia es compraven i venien diferentes coses. A mi el que més m’ha extranyat ha sigut la venda dels esclaus i el canviador de moneda perquè no ho havia sentit mai.

En el mercat de Grècia s’hi realitzava venda de gerros de ceràmica especialment per anar a buscar aigua al riu. Aquestes gerres a més a més també serveixen per emmagatzemar l’aigua.

En el mercat també s’hi podia comprar verdures, com l’enciam, la coliflor, pastanagues, etc. Així com la verdura hi podia haver molts tipus de fruita: poma, el raïm, la pera, el prèssec, la cirera, la sindria i per últim el meló.

També era possible comprar mantes.

El que a mi més m’ha estranyat ha sigut la venda d'esclaus, consisteix en tu firmes un document en que aquest esclau és teu i pagues per ell, tot seguit te'l emportaves cap a casa i a partir d’aquell moment l’esclau ha d'obeïr les teves ordres.

El segon que més m’ha estanyat ha sigut el canvi de moneda: consisteix en que tu a casa tens un objecte que ja no et serveix llavors el que feien les persones era donar aquestos objectes als canviadors de moneda i ells segons l'estat de l'objecte et donava una quantitat molt alta de diners o molt baixa (el que ell cregui).

En el mercat de Grècia també era possible comprar el pa i alguns tipus de carn: ànec, porc etc.

http://www.ediciona.com/agora_ateniense-dirpi-20246.htm

L'ALIMENTACIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA. Júlia Calderó (1er C)

2012-01-22T10:51:00.000-08:00

La base de l’alimentació de l’antiga Grècia estava formada principalment pel cereal.

El comerç de cereals ocupava una part molt important de la ciutat. A les residències privades hi havia sitges d'emmagatzematge, que pertanyien els mercaders. El sistema comercial del cereal era molt insegur, ja que tenien unes condicions molt competitives que feien pujar i baixar els preus.

L'alimentació estava formada principalment pel pa de blat, el vi, l’oli d’oliva, el porc i els embotits. També es feien servir herbes aromàtiques per conservar i adobar el menjar. El pa podia servir de plat, però també utilitzaven estris de terrissa o de metall, ja coneixien el ganivet i la cullera.

Tenien la deessa Demèter a la que li oferien els pans acabats de fer.

Pastaven majoritàriament les dones.

Després de la sardina i el seitó, espècies més barates, el peix més consumit era la tonyina, però també s'utilitzaven els mol·luscs, el pop i els calamars.

La carn que menys consumien era la de bou, i la que més, el xai.

Per conservar carns i peixos, es cobria de sal o es fumava.

El llegum que es conreava més eren les llenties.

La espècia més popular era el julivert, però també s'utilitzava el llorer, la farigola, l’orenga, la sàlvia i el coriandre.

La llet era d'ovella o de cabra ja que la de les vaques amb prou feines podien alletar els seus vedells. La mantega era coneguda, però també poc empleada.

Les verdures fresques es cultivaven poc ja que eren molt cares, però la col i el bròquil eren les verdures per depurar la sang.

Les fruites, tant fresques o seques, es menjavende postres. Són principalment figues, magranes, castanyes, nous i avellanes.

LES DONES GREGUES. Lorena Arjona (1er B)

2012-01-14T11:39:00.000-08:00

Antigament, les dones gregues estaven sota el seu marit, és a dir, que elles no podien participar en res. Era una societat masclista. Vivien recloses dins d'un espai de la casa destinat a elles, anomenat gineceu. Els hi ensenyaven a cuinar, a treballar la llana i el teixit i a porta la casa.

http://lisiasyeufileto.blogspot.com/2008/12/la-mujer-griega-2-parte.html

Quan arribaven a l'edat de casar-se, 14 o 15 anys, el pare decideix amb qui es casa, normalment sense que els nuvis es coneguessin d'abans. Els pares de les noies acorden amb el seu consogre una quantitat de diners perque es produeixi la cerimònia entre els seus fills. La dona no participa en res del seu casament, es tractada com un ésser dependent, com un esclau.

Un cop casada, la noia viu amb el seu marit, també reclosa, i es com si portessin vides independents. L'home passa tot el dia fora de casa amb els amics, al gimnàs...mentre que la dona està a casa amb la resta de dones de la família, tenint cura dels esclaus que facin la feina i dels seus fills.

http://sitibiterralevis.wordpress.com/2011/10/30/breve-apunte-sobre-la-valoracion-de-la-mujer-en-la-grecia-arcaica/

No obstant, els homes pobres no es podien permetre el luxe de mantenir les dones tancades a casa, ja que aquestes havien de fer la feia que a les cases riques feien els esclaus, com per exemple anar a buscar aigua a la font.

LES DONES A GRÈCIA. Itziar Borrellas (1er B)

2012-01-14T11:28:00.000-08:00

Les dones vivien recloses dins del gineceu, sense poder sortir. A casa rebien, de la mare o de l'àvia, tota la seva educació: cuinar, treballar la llana, portar la casa. Algunes, podien aprendre una miqueta de lectura i música. Únicament sortien de casa per assistir a les festes religioses, i de vegades participaven en les processons que es feien amb motiu d'aquestes festes.

http://es.wikipedia.org/wiki/La_mujer_en_la_Antigua_Grecia

Quan arribaven a l'edat de casar-se, entre els 14 o 15 anys, el cap de família decidia amb qui, normalment sense que els nuvis es coneguessin. El futur sogre acordava amb el nuvi donar-li amb la seva filla, el dot, que era una quantitat de diners. A la núvia no se li demanava en cap moment el seu consentiment. De fet, la dona es tratada per la llei d'Atenes igual que un esclau o un menor d'edat. Passava de la potestat del seu pare a la del seu marit. Si enviudava, podia quedar sota la potestat del seu fill. Un cop casada mantenía la seva reclussió d'abans

http://lanaveva.wordpress.com/2010/07/05/la-primera-mujer-de-la-historia-que-se-puede-considerar-como-libre-hiparquia/

A la societat atenesa hi havia una doble moral per a l'home i per a la dona. Mentre que l'adulteri de la dona rebia la condemna social més severa, el marit gaudia de la més gran llibertat sexual.

LA DONA GREGA. Judith Delgado (1er B)

2012-01-14T11:10:00.000-08:00

Les dones vivien tancades dins de casa, sense poder sortir ni al pati. Sempre era considerada com una menor d'edat o com un esclau, que no posseïa ni drets jurídics ni polítics. Tota la seva vida, havia de fer cas, primer al seu pare, després al seu marit o al seu fill si era vídua o al seu parent més pròxim.

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/atenes/bios4.htm

Les dones a l'antiga Grècia es casaven als 14 o 15 anys i el cap de família decidia amb qui es casava.

Un cop casada, la noia vivia a casa del marit en la mateixa situació que abans del matrimoni. Fins i tot, és el marit qui va a comprar al mercat si no hi van els esclaus. La dona i l'home tenien vides totalment separades. L'home es passava el temps fora de casa: a l'Assemblea o l'àgora, participant en la política de la ciutat, o en el gimnàs trobant-se amb els amics, mentre que la dona restava a casa, sense més companyia que les altres dones de la família. Aquí tenía vigilava dels esclaus.

http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/atenes/bios4.htm

Un marit tenia dret de rebutjat la seva dona, però havia de retornar el dot al seu sogre. El motiu més habitual per rebutjar l'esposa eren l'adulteri o l'esterilitat. En canvi, una dona només podia esperar aconseguir el divorci en cas extrem, normalment per maltractaments i, en aquest cas, l'Arcont, després d'una investigació permetia, o no, el divorci.

ELS VESTITS A GRÈCIA. Adriana Gimeno (1er C)

2012-01-14T10:45:00.000-08:00

El vestit grec, solia ser un tros de tela de forma triangular aguantat per un cinturó, o fins i tot amb alguns punts de cosir.

Els materials que utilitzaven els grecs per fer els seus vestits eren cotó, lli, seda i també la pell d'animals, encara que la pell d'animals també es pot fer servir per fer mantes, cabanyes...o coses similars.

La túnica es lligava a les espatlles amb cintes, i s'ajustava a través d'un cinturó. Totes les persones portaven túnica però els nens portaven unes túniques més petites i sense cinturó.

Les peces de roba del vestit dels homes i de les dones es designaven per els noms, chitón o himatión, que si es tradueix significa "túnica" i "capa".

El chitón era una espècie de blusa llarga, sense mànigues, recollida a la cintura per un cinturó. Arribava al genoll i moltes vegades als peus.

El himatión era un drap de tela de llana de forma quadrangular que es posava enrotllat, deixant el braç dret lliure i l'esquerre tapat. La clàmide, era dels soldats, més oberta. Aquesta capa quasi sempre la utilitzaven els joves perquè facilitava el moviment dels braços.

El vestit femení

És molt semblant al masculí; només es diferent en el color i en la forma d'ajustar la tela.

Les dones normalment vestien amb tres peces de roba: una espècie de camisa sobre la pell, una túnica llarga fins els peus i una capa. A l'hivern es porta un chal sobre les espatlles.

http://aliso.pntic.mec.es/agalle17/cultura_clasica/aseo_vestido/aseo_vestido_grecia.htm

El chitón de les dones, com a conseqüència de la seva llargada, era una vertadera faldilla, que queia formant grans doblegats. Per sortir, la dona s'enrotllava un himatión, més ampli i de tela més flexible.

El peplo era un chal de llana, propi de les espartanes, lligat a les espatlles amb una fíbula, que podía ser tancat o totalment obert per un dels seus costats.

http://www.absolutgrecia.com/el-vestido-del-hombre-de-la-antigua-grecia/

El vestit femení no va ser ni més uniforme ni més immutable que el dels nostres dies. La moda va tindre els seus capritxos fins i tot a l'antiga Grècia.

El vestit masculí

El vestit d'un home gairebé sempre consistia en dues parts: una interior que era el quitón i una exterior, l'himatión.

Els homes no solien portar roba interior sota la túnica, ja que la túnica feia de camisa durant el dia i per poder domir els hi servia coma pijama.

L'ESCLAVITUD A GRÈCIA. Kamila Villada (1er C)

2012-01-14T10:08:00.000-08:00

Els grecs consideraven l'esclavitud com una llei natural.

Els estrangers i els esclaus mai tingueren cap dret polític. Alguns intel·lectuals i filòsofs denunciaven a vegades els abusos del sistema esclavista, però mai el sistema mateix. "Un esclau és un instrument animat", declarava Aristòtil. "Els bàrbars han nascut per a ser esclaus dels grecs", deia Eurípides. Ho veien com una cosa natural.

Però van ser els presoners de guerra els que van proporcionar un nombre major d'esclaus.

El valor dels esclaus al mercat era molt variable. Més o menys un esclau domèstic valia entre 150 i 300 dracmes.

Els propietaris del sesclaus tenien dret a pergar-los, però no ho feien garire sovint ja que això no tenia cap interès: si l'esclau moria, era l'amo qui hi sortia perdent. En alguna ciutat, com a Atenes, si l'esclau era massa maltractat podia trobar refugir al temples. A tota Grècia, l'única pena que s'imposava a un home lliure per matar un esclau era una petita multa.

ELS DÉUS GRECS. Marta Valera, Patricia Gomis, Marina Sánchez (1er C)

2012-01-14T09:42:00.000-08:00

La religió dels grecs era politeista, és a dir, creien en molts déus. Alguns dels déus més importants que vivien a l'Olimp eren:

.- ZEUS: Era el déu més important de tots els que vivien a l'Olimp.

.- HERA: Era l'esposa de Zeus i la protectora del matrimoni i de les dones casades.

.- HADES: Germà de Zeus i déu dels morts.

.- POSIDÓ: Germà de Zeus i també el déu del mar.

.- DEMÈTER: Va ser la germana de Zeus i deessa de l'agricultura.

.- HESTIA: També germana de Zeus i deessa de la llar.

.- ATENA: Era la filla de Zeus i Hera. Va ser deessa de les arts, de la guerra i de la intel·ligència.

.- APOL·LO: Fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina.

.- ARTEMIS: Filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça.

.- AFRODITA: Deessa de l'amor i la bellesa.

.- HEFEST: Fill d'Hera. Déu del foc i de l'artesania.

.- ARES: Fill de Zeus i déu de la guerra.

.- HERMES: Un altre fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers.

.- PERSÈFONE: També filla de Zeus i Hera, esposa d'Hades.

Monuments funeraris egipcis. Chema Gimeno (1er B)

2011-12-17T08:03:00.000-08:00

La manifestació artística més important a Egipte va ser l'arquitectura. Els egipcis van construir molts edificis (la majoria funeraris). També és molt important la pintura, l'escultura i l'escriptura. Els egipcis creien en la vida després de la mort, i per aquest motiu construïen monuments funeraris.

Les piràmides eren monuments funeraris on dipositaven el cos del faraó un cop mort. Els egipcis creien que conservant el cos i els òrgans del faraó, li proporcionaven un lloc per viure a la vida després de la mort.

Piràmides. http://es.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A1mides_de_Egipto

En la construcció de les piràmides hi participaven els esclaus i camperols, en èpoques d'inundació del riu Nil.

Hi havia altres monuments funeraris, com per exemple, les mastabes. Eren edificis més petits que les piràmides. Els hipogeus eren, igualment, tombes excavades a la roca. El faraó Tutankamon va ser enterrat en un d'ells.

Mastaba. http://sobrehistoria.com/la-aparicion-de-las-piramides-de-egipto/

Hipogeu. http://quhist.com/hipogeos-egipcios-tumbas-imperios-medio-nuevo-antiguo-egipto/

En quant als temples, estaven ricament decorats i servien per fer ofrenes als déus.

Les pintures que podem trobar en molts d'aquests temples egipcis, representen escenes de la vida quotidiana i motius religiosos.

Jocs sobre Grècia, Roma, Egipte, Víkings i els maies. Per Rubén Gallardo (1er C)

2011-12-17T04:28:00.000-08:00

El Rubén Gallardo (1er C) ens recomana aquesta pàgina web. És un recorregut per civilitzacions com la grega, romana, vikinga, egípcia i maia. Si aneu a l'apartat "Mapa de les Grans Civilitzacions" podreu jugar a respondre unes quantes preguntes sobre aquests pobles.

http://www.petitaxarxa.cat/sapsquejoc/mapa/
http://www.petitaxarxa.cat/sapsquejoc/grecia/index.html
http://www.petitaxarxa.cat/saps_que/interior.php?id=470948

EL CODI D'HAMMURABI. Júlia Calderó (1er C)

2011-12-17T04:12:00.000-08:00

El Codi d'Hammurabi és un gran bloc de pedra, de dos metres d’alçada, sobre la que es van escriure les primeres lleis amb escriptura cuneïforme (a Mesopotàmia). també els hi servia per saber quins eren els delits més freqüents.

http://clio.rediris.es/clionet/fichas/hammurabi.htm

El codi, està escrit en accadi, també s’hi parla sobre els impostos, el matrimoni i el divorci, etc...

Es diu codi d’hammurabi, perquè, Hammurabi va ser el sisè rei de la dinastia I de Babilònia.

AQUÍ HI HA TRES LLEIS

-Si un senyor acusa un altre senyor i presenta contra ell denúncia d’assassinat, però no ho pot provar, el seu acusador serà condemnat a mort.

-Si un senyor presenta un fals testimoni en una causa, i no prova el que diu, si la causa és de vida o mort, el senyor serà condemnat a mort

-Si un senyor obre un forat en una casa, el mataran davant del forat i l’emparedaran a dintre.

http://www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/obras/21637.htm

EL RIU NIL. Chema Gimeno (1er B)

2011-12-16T08:43:00.000-08:00

El riu Nil neix al llac Victòria i desemboca al mar Mediterràni. La seva longitud és de 6671 quilòmetres. Al llarg del seu recorregut, el Nil passa pel costat de molts monuments diferents, però els més importants són: Tebes, Luxor, la Vall dels Reis, Abu Simbel, Gizeh.

http://www.taringa.net/posts/info/10103328/Historia-del-Antiguo-Egipto---El-Ojo-de-Horus---El-Origen.html

http://cityguidesblog.com/tesoros_de_egipto_abu_simbel

El Nil tenia era molt important per a la vida dels antics egipcis, ja que utilitzaven la seva aigua per a l'agricultura, per pescar, com a via de comunicació i d'intercanvi de mercaderies, soldats, etc.

L'època d'inundació era de mitjans de juny fins a mitjans d'octubre. Aquesta època s'anomena AKHET. Des de l'octubre fins al febrer era l'època de sembrar. Es deia PERET. L'època de la collita era de març a juny. Es deia SHEMU.

Khunm era el déu encarregat d'obrir les portes de les cataractes per fer créixer les aigües del riu. Satis era la dona del déu Khunm, encarregada de fer que l'aigua pugés. Anukis, filla de Khunm, era l'encarregada de fer baixar les aigües del riu.

http://www.egiptoforo.com/antiguo/Khnum

Egipte. Diferències entre privilegiats i no privilegiats. José Antonio Serrano (1er D)

2011-12-16T08:24:00.000-08:00

Els privilegiats

A Egipte, els privilegiats eren els que tenien un nivell de vida més alt, com el faraó, els escribes, els nobles (propietaris de grans territoris).

http://www.egiptologia.com/egipto-para-ninos/48-faraones/219-el-faraon-de-egipto.html

Els no privilegiats.

Els no privilegiats eren la majoria de la població, els pagesos, mercaders, etc. Aquests no privilegiats, no tenien unes bones condicions de vida. Els seus fills no anaven a l'escola i molts ni tan sols tenien una casa digna. Treballaven deu o dotze hores diàries.

http://historiadelartedmp.blogspot.com/2011/03/egipto.html

LA ISLA DE EL HIERRO. Janira Bustamante, Nerea Orive i Marta Virgili (1er D)

2011-12-16T08:11:00.000-08:00

El volcán que ha erosionado cerca de la isla de El Hierro aún no le han puesto un nombre popular, así que de momento aún lo llaman con su nombre científico que es 1803-02.

http://es.wikipedia.org/wiki/El_Hierro

A partir del 10 de octubre del 2011, desde la playa de El hierro se podía ver que un volcán que en teoría estaba inactivo, empezó a escupir lava.

Los vulcanólogos creen que cuando pare de echar lava y magma se creará una isla nueva, una isla volcánica.

http://blogs.lavanguardia.com/elecciones-20n/2011/11/04/el-volcan-podria-condicionar-las-elecciones-en-el-hierro/

Las islas Canarias, son volcánicas, nacieron a la erupción de los volcanes.

Este pasado mes de noviembre, el volcán había soltado tanto magma, que ya se empezaba a ver una pequeña isla.

http://www.lavanguardia.com/mobi/vida/20111102/54236727055/el-hierro-cronologia-de-un-volcan-en-erupcion.html

Los volcanes submarinos son fisuras en la superficie de la tierra que se encuentra bajo el nivel del mar. Las Islas Canarias nacieron a partir de estos volcanes. Sus rocas son negras, Y las temperaturas son regulares; en invierno no hace mucho frío y en verano hace calor.

MATRIMONI I CONFARREATIO by Mónica Guerra

2011-12-15T03:20:00.000-08:00

El matrimoni

El matrimoni era un acte privat i no escrit. Això vol dir que l’Estat no intervenia de cap manera. El matrimoni era una institució important en la vida dels romans però sobretot dels romans patricis. Un matrimoni per amor (una cosa normal en els nostres dies) en aquella època solament es donava entre els pobres. Normalment entre les classes socials més riques el matrimoni era concertat. El pare buscava un bon marit per la seva filla i que satisfés els seus interessos econòmics i polítics.

Emilio Vasarri. Boda romana. Imatge extreta de: http://www.artnet.com/artists/lotdetailpage.aspx?lot_id=98841678249EAD3F

Segons la legalitat (iustae nuptiae) hi havia quatre requisits que s’havien d’acomplir per poder casar-se:

Els contraents han de ser puberes: és a dir, el noi ha de tindre com a mínim 14 anys i la noia 12 anys. Per tant, no poden ser infants
El consentiment del paterfamilias o els pares (homes) dels contraents. Els pares han d’estar d’acord en que es casin.
Els contraents no poden estar ja casats.
Els contraents no poden ser parents entre ells (ni polítics ni de sang). No es permet tampoc entre adúlters ni entre raptor i raptada.

El motiu principal per casar-se era tenir descendents legítims. És a dir, que un home volia tenir un hereu que portés la seva sang i el seu nom en el futur. A la mort del pare, un hereu seria el propietari de tot el seu patrimoni.

Hi havia tres fórmules possibles per casar-se cum manu: confarreatio, coemptio i usus. Aquestes tres formes sempre volien dir que la dona passava de mans del pare a mans de l’espòs i amb ella una dot. La fórmula de la coemptio era més pròpia dels plebeus i simulava la compra de la dona per part del futur espòs davant de cinc testimonis. La fórmula de l’usus consistia en que l’home i la dona visquessin junts un any sencer.

La confarreatio

Era una de les cerimònies possibles per poder casar-se en època romana i era exclusiva dels patricis. Aquesta cerimònia tenia un caràcter sagrat ja que hi participaven dos sacerdots i li donava un caràcter, a més a més, oficial.

Anell d’or romà. Segle II- III dC. La imatge mostra dues mans encaixant-se com a símbol de matrimoni. Museu Britànic, Londres. Crèdits: Barbara McManus, 2010

http://www.vroma.org/images/mcmanus_images/index5.html

El dia de la cerimònia es triava acuradament. Els romans eren molt supersticiosos i volien que fos un dia propici, és a dir, que els auguris per aquell dia fossin bons. La nit anterior a la cerimònia la núvia consagrava a una divinitat les seves joguines, tancant així la seva infància. També es decoraven les cases dels nuvis amb molta cura: garlandes, tapissos i flors ocupaven totes les estances. Es preparava la roba de la núvia que era especial: ella portaria una túnica llarga blanca amb un cinturó (cingulum) amb un doble nus i un vel de color vermell o taronja (flammeum) que li cobriria el cap i una palla o capa per tapar-li el cos. També portaria flors al cap en forma de corona i joies.

La cerimònia de la confarreatio s’iniciava a la casa de la núvia. Abans de tot les dues families es reunien i fixaven la dot. El nuvi li donava a la nuvia un anell. Es realitzava la firma d’una mena de contracte o tabulae nuptiales. Hi hauria un intercanvi de paraules: Ubi tu Gaius, ego Gaia (On tú estàs Gaius, jo sóc Gaia). A continuació la madrina o pronuba unia les mans del futur matrimoni com a símbol del contracte matrimonial. A més a més representava la leialtat i respecte mutu.

A continuació començava la cerimònia religiosa.

El pare de la núvia acompanyat de deu testimonis ciutadans romans (és a dir, homes), el nuvi, familiars i els dos sacerdots que presidiran la cerimònia. Un d’ells és el Pontífex maximus o el sacerdot més important de tots i el Flamen dialis o el sacerdot principal del déu Júpiter.

A continuació, la núvia i el nuvi estan asseguts a unes cadires cobertes amb la pell d’un animal que s’ha sacrificat per aquest motiu. Tots dos junts s’aixecaven i donaven una volta a l’altar. Després agafen un pa de farina d’espelta (panis farreus) i mentre pronunciaven oracions compartien el pa i se’l menjaven. Així estaven en paus amb el déu Júpiter.

Quan ja vesprejava s’iniciava el banquet nupcial a casa del pare de la núvia. A continuació es produïa la deductio o el rapte de la núvia. Aquest rapte era simbòlic i enllaçava amb el famós capítol del Rapte de les Sabines. La núvia era arrencada dels braços de la seva mare i es produïa una certa resistència, plorava i es lamentava.

A continuació s'iniciava la processó en direcció a la casa del nuvi. Hi participaven tots els presents a la casa de la núvia i acompanyant la núvia tres nens i nenes que tinguessin els seus pares vius. S’encenen torxes per il·luminar el camí i per donar bons auguris al matrimoni, es cridava (talasse). El nuvi llençava pel terra nous i monedes per obtenir bona fecunditat. La ja esposa, portava un fus i una filosa com a símbol dels seus nous deures com a esposa.

Imatge extreta de : http://www.comicartfans.com/gallerypiece.asp?piece=682435&gsub=104283

Quan arribaven a la nova casa, el llindar de la porta estava especialment decorat per l’entrada de la nova parella. S’han posat cintes de llana i flors per decorar-la i li han posat oli en honor a la deesa Ceres. Dos amics del nuvi agafaven a la núvia cadascun per un costat i l’aixecaven en braços per ajudar-la a entrar per la porta de la casa sense caure. Si entrés ella pel seu propi peu i caigués, això seria el símbol d’un mal auguri. Per evitar-ho, la ajudaven a entrar.

El pas següent era consumar el matrimoni.

Més informació:

http://historia-doremih7.blogspot.com/

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc335ca6.php#tx01

J.Espinós, P.Masiá, D.Sánchez, M.Vilar. Así vivían los romanos.

TEMA 11. EL MÓN GREC.

2011-11-30T11:08:00.000-08:00

Introducció.

La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre per una bona part del litoral mediterrani.

Els grecs s’organitzaven en petites ciutats independents: les polis.

Tot i que eren autònomes, totes les polis gregues estaven unides per llaços culturals: una mateixa llengua i una mateixa religió.

http://contenidos.educarex.es/mci/2003/47/html/tema7.htm

1.- El naixement del món grec.

1.1.- Espai físic.

La civilització grega es va originar a la Península Balcànica i a les costes i les illes del mar Egeu.

El clima era càlid i sec.

Es dedicaven principalment a l’agricultura de l’olivera, la vinya i el blat, a la ramaderia i la pesca. Comerciaven al llarg de tot el Mediterrani.

http://desarrollodelarte.blogspot.com/2010/07/la-cultura-griega.html

1.2.- Una mateixa civilització.

Tot i que vivien en ciutats independents (polis), tenien lligams en comú (llengua, religió...) i se sentien membres d’una mateixa cultura: l’Hèl·lade.

http://otraclasedehistoria.blogspot.com/2010/09/la-polis.html

Eren politeistes, és a dir, hi havia molts déus.

Creien que Zeus era el pare de tots els déus. Creien que els déus habitaven al cim del mont Olimp.

http://jariverareyes.blogspot.com/2011/05/los-dioses-griegos.html

1.3.- Els primers grecs.

Els grecs són el resultat d’una barreja de pobles que es van instal·lar a Grècia, per exemple, als aqueus, el poble micènic, els doris...

2.- Les polis gregues.

Les polis gregues eren formades per una ciutat principal i els pobles i camps del voltant. Totes tenien govern, lleis, moneda i exèrcit propis.

http://www.escuelapedia.com/polis-griega/

Les ciutats tenien una part alta (acròpolis) i una de baixa on se situaven els habitatges i la gran plaça (àgora).

http://historia1-42.blogspot.com/2011/09/las-polis-griegas.html

Les primeres polis tenien un govern oligàrquic, compost per un grup reduït d’aristòcrates (propietaris de terres rics).

El desenvolupament de l’agricultura, el comerç i l’artesania va permetre a molts ciutadans poder comprar un equipament militar i participar en la defensa de la ciutat (HOPLITES)

http://alianzabst.blogspot.com/

Durant el segle VI a.C. reformadors com Soló i Clístenes van anular l’esclavitud per deutes i van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i a tenir la protecció de la llei (democràcia).

3.- Les colonitzacions gregues.

3.1.- Causes de les colonitzacions.

Entre els segles VIII i VI a.C. molts habitants de Grècia emigraren cap a les costes mediterrànies i el mar Negre.

http://apuntes.quijost.com/telocuento_old/web/grecia/colonias.htm

Les causes d’aquestes migracions van ser l’escassetat de terres, la misèria de molts pagesos i la possibilitat de ser esclavitzats pels deutes.

http://bo.kalipedia.com/historia-universal/tema/edad-antigua/graficos-barco-saliendo-puerto.html?x1=20070717klphisuni_24.Ges&x=20070717klphisuni_52.Kes

3.2.- L'expansió grega.

Les noves ciutats o polis que es van fundar eren colònies de la ciutat d’origen (metròpolis). Eren independents però tenien forts lligams comercials i culturals amb la metròpolis.

http://apuntes.quijost.com/edad-antigua/

3.3.- Els grecs de la península Ibèrica.

A la Península Ibèrica els grecs fundaren algunes colònies a la costa: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion i Mainake.

El contacte amb els grecs va representar grans avenços per als indígenes: difusió de la vinya i de l’olivera, introducció de la moneda i de l’escriptura, etc.

http://62.15.133.114/mateua/index.php/entorno.html

4.- La democràcia a Atenes.

4.1.- Les institucions democràtiques.

Al segle V a.C. Atenes es va convertir en una democràcia. És a dir, tots els ciutadans participen en la política i estaven protegits per la llei; a canvi, pagaven impostos i defensaven la ciutat.

http://kmila0077myblog.wordpress.com/2010/05/05/democracia-ateniense/

Les institucions principals de la democràcia atenesa eren:

a.- L’assemblea de ciutadans: votava les lleis i la guerra.

b.- Els magistrats: dirigien l'exèrcit, aplicaven les lleis i presidien tribunals i actes religiosos.

c.- Els tribunals de justícia: jutjaven delictes comuns i de sang.

http://aljarafeblogdeclasicas.wordpress.com/2010/11/08/705/

4.2.- Una democràcia limitada.

Només eren ciutadans els homes lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i mare atenesa. Eren els únics que podien participar en la política.

Les dones i els estrangers (metecs) no tenien drets; tampoc no en tenien els esclaus.

http://invitacionalahistoria.blogspot.com/2008/10/las-polis-griegas-y-el-camino-hacia-la.html

5.- L'esplendor d'Atenes.

5.1.- La victòria sobre els perses.

Al segle V a.C., Atenes va vèncer els perses en les guerres mèdiques. Aquesta victòria li va donar el domini sobre la resta de les polis gregues, de les quals recaptava els impostos.

http://www.satrapa1.com/articulos/antiguedad/memnon/Memnon.htm

5.2.- Atenes domina Grècia.

Amb la riquesa acumulada, Atenes es va convertir en una gran ciutat, amb una important activitat cultural, científica i artística.

El dirigent més famós va ser Pèricles.

http://historiamundo.com/?p=2243

5.3.- L'Acròpolis d'Atenes.

L’Acròpolis era un turó on es va construir la primitiva ciutat d’Atenes. Després de les guerres mèdiques, aquest espai es va convertir en un centre religiós.

http://www.guiadegrecia.com/atenas/acropolis.html

http://www.bfotos.com/viajes/acropolis-atenas-imagen.jpg.php

La vida quotidiana a Atenes.

Atenes, com moltes ciutats gregues, estava emmurallada. Els carrers eren estrets i pudents; no hi havia clavegueres ni sistema de recollida d’escombraries, i l’aigua era escassa.

http://lisiasyeufileto.blogspot.com/2011/06/vida-diaria-en-atenas-la-casa-griega.html

La vida al carrer era molt activa. Els atenesos feien les compres, es trobaven amb els amics o parlaven de política als carrers de la ciutat.

http://perso.wanadoo.es/arielmercader/esparta_y_atenas.htm

Els habitatges podien tenir una o dues plantes. Es construïen amb materials lleugers, com el maó o la tova, reforçats amb bigues de fusta.

http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm

La casa atenesa s’organitzava al voltant d’un pati central al qual donaven les diverses habitacions.

http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm

A les cases hi havia una zona reservada a les dones (gineceu) i una altra als homes (andrón).

http://www.sofiaoriginals.com/jun626casasy2.htm

La família.

Els homes eren ciutadans, acudien a l’escola, a l’Àgora i feien, per tant, una vida pública.

Les dones no eren ciutadanes, es quedaven a casa realitzant les tasques domèstiques.

http://www.guiadegrecia.com/atenas/agora.html

L'alimentació i el vestit.

La majoria de la població s’alimentava de cereals i pa, i també de formatge, verdures, ous, olives, figues i fruita. Els rics també menjaven carn i peix.

http://www.sofiaoriginals.com/jul617sociedadgriegay7.htm

6.- La Grècia hel·lenística.

6.1.- El regne de Macedònia.

Filip II, rei de Macedònia, dominà al segle V a.C. totes les ciutats gregues, gràcies, entre altres coses, a l’organització del seu exèrcit en falanges, una formació militar de diverses files de soldats a peu amb llances llargues i escuts.

http://www.32rumbos.com/alejandro/ejercito.htm

El seu fill, Alexandre el Gran, el va succeir el 336 a.C. amb tan sols 20 anys, i aconseguí unificar totes les polis per conquerir l’Imperi persa, el gran enemic de Grècia.

http://es.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Magno

6.2.- L'Imperi d'Alexandre.

Entre els anys 334 i 323 a.C., Alexandre va vèncer els perses i va crear un gran Imperi que s’estenia fins a l’Índia.

http://eltamiz.com/elcedazo/2010/09/17/las-conquistas-de-alejandro-magno-ii/

6.3.- Els regnes hel·lenístics: Alexandria.

Quan va morir Alexandre el Gran, als 33 anys, l’Imperi es va dividir en els anomenats regnes hel·lenístics.

La ciutat d’Alexandria, fundada al delta del Nil l’any 331 a.C., es va convertir en el símbol de la civilització hel·lenística. Tingué una gran biblioteca i un far considerat com una de les meravelles de l’antiguitat.

TEMA 3. LES FORMES DE LA TERRA

2011-11-26T10:36:00.000-08:00

Introducció

Habitualment dividim la Terra en sis continents:

Àfrica.
Amèrica.
Àsia.
Europa.
Oceania.
Antàrtida.

La superfície dels continents presenta relleus variats com planes, altiplans, serralades, valls i depressions. Els oceans banyen els continents i en modelen les costes, amb platges, espadats, golfs... I en mig d’aquestes masses d’aigua hi sorgeixen els arxipèlags o conjunts d’illes.

http://www.e-mapas.com/mapa/Mapamundi/221.htm

1.- La capa externa de la Terra.

1.1.- L'estructura de la Terra.

La Terra es divideix en tres grans capes:

El nucli, és la part més interna de la Terra i es divideix en dues parts: el nucli intern i el nucli extern.

El mantell, envolta el nucli terrestre. És la capa més gruixuda.

L’escorça és la capa externa de la Terra. És molt prima. A l’escorça hi ha els continents i els fons de mars i oceans.

http://www.astrosafor.net/Huygens/2004/50/Planetologia.htm

1.2.- L'escorça terrestre.

A l’escorça es distingeixen les diverses formes del relleu: muntanyes, valls, depressions, planes.

L’Everest és el pic més elevat del nostre planeta, am 8848 metres d’altitud, mentre que la profunditat màxima, d’11022 metres es troba a la fossa de les Mariannes, a l’Oceà Pacífic.

http://www.taringa.net/posts/info/6425968.R/10-Cosas-interesantes-sobre-el-planeta-Tierra-_.html

http://bitacoradecora.galiciae.com/?p=5626

http://geonopia.com/2011/01/24/morfologia-de-la-cara-norte-del-everest/

1.3.- La deriva dels continents.

Les plaques tectòniques són grans blocs de terra que formen l’escorça terrestre.

Les zones de contacte de dues plaques són llocs de gran activitat sísmica, i donen lloc als moviments interns de la Terra: els terratrèmols i els volcans.

2.- Agents interns de la formació del relleu.

El relleu de la Terra canvia contínuament. Els elements que provoquen aquests canvis reben el nom d’agents.

Els agents interns de la formació del relleu provenen de l’interior de la Terra i causen terratrèmols i volcans.

Un terratrèmol és una sacsejada de l’escorça terrestre. Els punts del terratrèmol són:

a.- L’hipocentre, que és la zona interior de la Terra on s’origina el terratrèmol.

b.- L’epicentre, que és la zona de la superfície terrestre més propera a l’hipocentre.

http://www.azulambientalistas.org/terremotos.html

Les ones sísmiques són les vibracions que produeixen els terratrèmols.

http://www.portalciencia.net/geoloter.html

Un volcà és una esquerda de l’escorça terrestre per la qual puja roca fosa de l’interior de la Terra fins a l’exterior.

http://profeblog.es/blog/mcjr/2011/11/09/volcanes/

http://geografia.laguia2000.com/relieve/el-relieve-volcanico

3.- Agents externs de formació del relleu.

Els agents externs de formació del relleu són: l’aigua, el vent i la vegetació.

L’aigua és el principal agent extern modelador del relleu i actua de maneres diferents:

Quan plou amb força, l’aigua desgasta les muntanyes.
L’aigua dels torrents i dels rius arrenca i transporta roques i terres, i obre així barrancs i valls.
Quan les aigües perden força dipositen els materials, que formen planes i deltes.
Quan l’aigua es filtra entre les roques i es glaça, por arribar a trencar-les.

http://teo-geoteo.blogspot.com/

http://sdelbiombo.blogia.com/2008/111601-fotos-para-entender-el-relieve-y-la-erosion.php

Les onades, els corrents marins i les marees actuen sobre el litoral desgastant les roques. Els corrents marins acumulen sorres en platges i golfs.

El vent, per la seva part, també modifica el relleu perquè:

Desgasta les roques.

Transporta petits materials que quan xoquen contra les roques les erosionen.

http://www.dforceblog.com/2008/12/11/que-es-la-erosion-eolica/

La vegetació contribueix a variar el relleu, perquè els arrels, en penetrar al sòl, poden ajudar a trencar les roques.

La vegetació impedeix que l’aigua discorri amb força pels vessants de les muntanyes.

4.- Els continents.

Els continents són grans extensions de terres emergides i separades per les aigües i mars. Al món hi ha sis continents:

ÀFRICA. Està separada d’Europa pel Mediterrani i d’Àsia pel mar Roig.
AMÈRICA. Es divideix en dos subcontinents: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Aquests dos subcontinents estan units per l’istme d’Amèrica Central.
ÀSIA. Forma part d’un gran conjunt de terres que es coneix amb el nom d’Euràsia.
EUROPA. És situada a la part occidental d’Euràsia; en realitat, Europa és una gran península d’Àsia.
OCEANIA. Està formada per més de deu mil illes repartides per l’oceà Pacífic.
ANTÀRTIDA. És un continent glaçat situat al Pol Sud.

http://holak.blogspot.com/2011/02/geografia-divertida.html

5.- El relleu d'Europa.

Europa està envoltada d’oceans i mars. Al nord, l’oceà Glacial Àrtic; al sud, el Mediterrani i a l’oest, l’Atlàntic.

Per l’est els límits d’Europa són difícils de traçar: s’acostuma a dir que els monts Urals i el Caucas separen Europa d’Àsia.

http://contenidos.educarex.es/sama/2010/csociales_geografia_historia/primeroeso/tema5/mapa_fisico_europa.html

En el relleu d’Europa destaquen tres grans conjunts: la Gran Plana Europea, els altiplans i massissos muntanyosos antics i les cadenes de muntanyes joves.

Les costes són retallades amb gran varietat de penínsules i illes.

6.- El relleu d'Espanya.

La Península Ibèrica és situada a l’extrem sud-occidental d’Europa i està delimitada pel mar Cantàbric, l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani.

Les costes peninsulars són altes i poc accidentades, i estan interrompudes per golfs, com el del Lleó el de València i el de Cadis.

Només a les ries gallegues les costes són retallades.

El relleu peninsular es caracteritza per una altitud mitjana elevada, pel fet que una part del seu territori està ocupat per un gran altiplà, la Meseta.

El relleu de les illes Balears és molt semblant al de la Península, mentre que el relleu de les illes Canàries és molt accidentat i d’origen volcànic.

http://www.turismoporespana.com.ar/mapa-fisico-de-espana/

ELS PENTINATS EGIPCIS. Betlem Robles (1er C)

2011-11-25T11:32:00.000-08:00

La referència més antiga que es té sobre l'ús de perruques ens remet a l'Antic Egipte, la cultura egípcia donava molta importància a la cura del cabell.

http://www.viajaraegipto.es/foro/showthread.php/peinados-y-pelucas-en-el-antiguo-egipto-4252.html

Va ser en aquesta civilització en la qual es van començar a realitzar els canvis més significatius en quant a la cosmètica capil·lar.

Un gran aportació dels egipcis va ser la coloració del pèl, ja que van descobrir la utilitat de la Henna.Els pentinats, les perruques, els banys de llet, les estilitzades siluetes, tot formava part d'una cultura en què l'espiritual, l'art, la religió i la ciència tenien una importància fonamental.

http://www.egiptoforo.com/forums/showthread.php?t=14060

Els pintes, miralls i navalles d'afaitar eren eines de perruqueria comuns.

El pèl dels egipcis s'aniria fent més arrissat com més al sud, a la zona de Núbia, on ja seria del tipus de cabell fortament arrissat de la raça negra.

Per tant cal suposar que els habitants d'Egipte tindrien en la seva majoria, cabells negres, o almenys bastant foscos. I també que la qualitat del seu pèl era bona, ja que el cabell en les races mediterrànies sol ser abundant i forta.

http://lanuridelospeines.blogspot.com/2010/11/vamos-con-un-poco-de-historia-parte-1.html

Font text: http://www.egiptoforo.com/forums/showthread.php?t=14060

PIRÀMIDE DE KEFREN. Adriana Gimeno (1er C)

2011-11-17T03:18:00.000-08:00

Aquest és un article que l'Adriana Gimeno ha trobat a la Wikipèdia.

La piràmide de Jafra (Kefrén, nom hel·lenitzat), és una piràmide d'Egipte, pertanyent a la Necròpolis de Gizeh. Va ser erigida, al costat de la del seu "germà" Kheops (segons Herodot). Es data al segle XXVI a.C.

En èpoques antigues va ser denominada la Gran Piràmide, a causa que semblava ser més alta que la piràmide de Kheops. Aquest efecte és degut al fet que es troba situada en un nivell més alt de l'altiplà, i presenta un angle més inclinat en les seves cares, l'angle sagrat egipci, utilitzat en algunes piràmides posteriors. Actualment, la piràmide de Kefren és més alta que la piràmide de Kheops pel fet que la cúspide d'aquesta s'ha erosionat.

http://es.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A1mide_de_Kefr%C3%A9n

Té dues entrades situades a la cara nord, una a dotze metres d'altura, entre les filades de la piràmide, i una altra just a la base, amb un llarg passatge interior. Aquesta segona entrada va trigar a ser trobada, només va ser descoberta en temps relativament recents. Està situada a uns trenta metres de la piràmide.

La càmera del sarcòfag està tallada a la roca, encara que el sostre està conformat amb lloses de granit col·locades obliquament, a dues aigües, el revestiment dels murs també és obra de pedra picada. A l'interior de la cambra funerària es troba el sarcòfag de granit negre, pràcticament al nivell del sòl, però buit des de fa molt temps. Belzoni, quan va entrar en 1818, només va trobar en el sarcòfag uns ossos de vaca.

Dimensions:

Alçada total original: 143,49 m, 275 colzes.

Alçada actual: 143,49 m.

Costat de la base: 215,25 m, 412 colzes.

Pendent, angle: 53º 07' 48'' 21dits/colze.

Volum: 2.216.240 m cúbics 15.509.027 colzes cúbics.

És la primera piràmide que es va construir basant-se en el triangle sagrat egipci de proporcions 3-4-5.

Mesopotàmia. Javier Miranda (1er D)

2011-11-17T02:47:00.000-08:00

Mesopotàmia. L'antiga Mesopotàmia era a l'actual Iraq. Tenia una terra molt fèrtil gràcies als rius Tigris i Eufrates que desemboquen al Golf Pèrsic. És un territori que està envoltat de deserts. Aquestes terres van ser ocupades fa més de 5000 anys pels sumeris, que van construir les primeres ciutats com Ur i Lagash. Cada ciutat es governada per si mateixa; eren estats independents.

http://www.crystalinks.com/mesopotamia.html

La història de Mesopotàmia és documentada del 10000 a.C. fins al 637 d.C. El període més important se situa, però, entre el 3100 i el 538 a.C., durant el qual fou bressol de tres civilitzacions: sumèria, babilònica i assíria. Es va dividir en dues regions: Alta Mesopotàmia o Assíria i Baixa Mesopotàmia o Caldea.

Les primeres ciutats principals són: Kish, Nippur, Adab, Umma, Lagash, Uruk, Ur, Eridu, etc.

Les cultures mesopotàmiques van ser pioneres de moltes de les branques de coneixement. Van crear l'escriptura que es diu cuneïforme, al començament pictogràfica i més endavant fonètica. Van crear els primers codis de lleis, van desenvolupar importants avenços com la volta i l'arc, van crear un calendari de 12 mesos i 360 dies i van inventar un sistema de numeració sexagesimal.

http://primerassociedadeshumanas.wikispaces.com/Mesopotamia

Literatura. Abans de aparèixer la literatura, el llenguatge escrit es feia servir per portar els comptes administratius de la comunitat.

http://www.monografias.com/trabajos35/mesopotamia/mesopotamia.shtml

Religió. Els mesopotàmics eren politeístes; a cada ciutat s'adorava a uns quants déus, encara que hi havia alguns de comuns.

Alimentación en el Antiguo Egipto

2011-11-14T11:13:00.000-08:00

Como todos sabemos, la alimentación es de crucial importancia para el ser humano. En el caso del Antiguo Egipto, contamos con infinidad de representaciones que nos permiten conocer y hacernos una idea sobre qué comían y bebían los habitantes del país africano. Existen cientos de pinturas, relieves, maquetas de madera y estatuillas de piedra que reproducen el quehacer diario, la vida cotidiana de las gentes del país del Nilo. Además contamos con centenares de textos e incluso cerámicas y utensilios de cocina. En muchos museos incluso se conservan restos de comida (como aves, pan, frutos secos, etc.).

http://www.arqueoegipto.net/articulos/egipto_tematico/cerveza.htm

Probablemente, las clases privilegiadas comían dos o tres veces al día: una comida ligera al amanecer, luego una gran comida y la cena. Las clases más pobres, sin embargo, seguramente tomaban un simple desayuno a base de pan con cebollas y luego una comida al mediodía.

Por lo tanto, la dieta varía mucho dependiendo de la clase social de los individuos. Una familia de clase social elevada podría desayunar pan, cerveza, algún trozo de carne e incluso algún pastel.

http://dulceisis.blogspot.com/2008/09/bebida-ancestral.html

La alimentación básica era el pan y la cerveza. Comían pescado y carne (oveja, cerdo, aves, carne de vaca). Estos alimentos podían secarse al sol o asarse e incluso podían conservarse en salazón.

Ajo, cebolla, legumbres (como las habas, los guisantes, las lentejas), verduras (como la col, el pepino, la lechuga, los puerros y los rábanos) y plantas de agua (como el loto) eran muy consumidos y completaban la dieta de la población del Antiguo Egipto.

http://egiptomaniacos.top-forum.net/t232-la-alimentacion-en-el-antiguo-egipto

Las frutas, escasas, eran consumidas sobre todo por las clases altas de la sociedad. Se consumían dátiles, uvas, granadas, sandía y melón. Y muy importante en esta dieta, el consumo de miel, que servía a su vez para la elaboración de postres.

En cuanto a la bebida, vino para la población privilegiada y cerveza para todos. La cerveza, barata y abundante era de uso común y diario entre toda la población.

LAMASSU. Toro alado.

2011-11-09T10:10:00.000-08:00

Los Lamassu o toros alados eran los genios protectores del palacio (Asiria, siglos IX-VII a.C.). Se encontraban flanqueado las puertas de entrada del recinto palacial. Estos toros alados colosales están representados de frente y de perfil, por ese motivo presentan cinco patas: de frente los vemos quietos, inmóbiles y de perfil están en movimiento.

http://www.bloganavazquez.com/2009/07/06/lamassu-toro-antropocefalo-alado-protector-asirio/

La cabeza es humana. Presentan largas barbas y melena rizada, un tocado y cuernos. La cola es de león y las alas de águila. Todo en él es simbolismo: las alas representan el aire; la cola de león representa el fuego; los cuernos de toro representan la tierra y, el ser humano aparece representado en forma de cabeza de hombre.

http://www.metmuseum.org/toah/works-of-art/32.143.2

Estos cuatro elementos, siglos más tarde serán utilizados por el cristianismo (tetramorfos cristiano) en el Antiguo Testamento. El profeta Ezequiel, en una de sus visiones describió cuatro criaturas con rostro humano y cuerpo de animal. En la Edad Media, se establecerá una relación entre los cuatro evangelistas (Mateo, Marcos, Lucas y Juan) y el tetramorfos:

http://locutus-blog.blogspot.com/2010/01/tetramorfos.html

.- El ángel (hombre alado) se asocia a Mateo.
.- El león se asocia con Marcos.
.- El toro se identifica con Lucas.
.- El águila (alas) se asocia con Juan.

La representación del tetramorfos en el arte cristiano medieval será una constante.

http://foros.hispavista.com/msgi/1896041/

RÍO NILO

2011-11-07T10:03:00.000-08:00

El río Nilo presenta una longitud de algo más de 6700 kilómetros. La palabra "Nilo" procede del árabe 'nil. Dicho término procede, a su vez, del griego Neilos, que significa "Valle del río".

Cada año, durante la época de las lluvias, se producía un aumento del caudal del río hasta que se desbordaba (sobre el mes de julio). Esta inundación, tan esperada por los habitantes de Egipto, cubría con un limo negro las tierras próximas al río, aportándole ricos nutrientes.

http://www.aventurayviajes.es/egipto/el-rio-nilo

El trabajo en el campo, dependía directamente de estas inundaciones periódicas. En septiembre empezaba el tiempo de la siembra y la germinación y, entre finales de abril y junio se recolectaba.

http://es.wikipedia.org/wiki/Nilo

LES MÒMIES EGÍPCIES. TOT BEN EMBOLICAT

2011-11-05T11:50:00.000-07:00

Així és com un cos es preparava per a la momificació.

Tot aquest procés de momificació durava uns 70 dies. Durant aquest temps els òrgans interns i el cervell s'extreien i es guaraven en uns contenidors especials anomenats vasos canopis. El cos era llavors dissecat, rentat amb vi i perfumat. Més endavant el cos es cobria amb natró (una sal que es trobava a la riba dels llacs) i es deixava 40 dies.Llavors s'embolicava amb cura amb unes venes de lli i es ficava en una sèrie de sarcòfags.

Els quatre vasos canopis representen els fills d'Horus. Cadascun tenia un paper important en aquest procés:

a.- Imsety. Era un home que guardava el fetge.
b.- Duamutef. Era un xacal que guardava l'estómac.
c.- Qebehsenuef. Era un falcó que guardava els intestins.
d.- Hapi. Era un babui que guardava els pulmons.

http://www.culturegipcia.es/pagina/culturaegipcia/momificacion/momificacion.htm