Ciutat de Girona

Sant Narcís, per error

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Mon, 17 Dec 2007 10:32:00 +0000

L'avui patró de Girona, sant Narcís, era totalment desconegut i la història d'aquest bisbe de Jerusalem en el segle II no va arribar a contrades gironines fins a l'any 1000. Fonts històriques assenyalen, segons Josep Maria Marquès, que no va morir màrtir. El 1002 hi ha la primera referència de les relíquies de sant Narcís a Girona en una butlla del papa Silvestre. Marquès assenyala que tot plegat pot ser degut a un error per la semblança en llatí entre les abreviatures Hier(usalem) i Ier(unda). La veneració al sant no s'estén fins al final del segle XIII i al XIV s'atribueix la llegenda de foragitar les tropes franceses. La Santa Seu el feia patró de la diòcesi el 1868.

Notícia: La diòcesi de Girona té documentades 167 parròquies que són mil·lenàries

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Mon, 17 Dec 2007 10:27:00 +0000

L'obra de Josep M. Marquès repassa exhaustivament la història del bisbat des de l'any 300 fins a l'actualitat. La diòcesi de Girona té documentades fins a 167 parròquies mil·lenàries, segons s'explica en el llibre Una història de la diòcesi de Girona, obra pòstuma de Josep Maria Marquès, que va morir al novembre i que es va presentar en societat la setmana passada. L'exhaustiva anàlisi de Marquès en el llibre permet conèixer de manera detallada i minuciosa l'evolució del bisbat. El llibre constata que de les 469 esglésies que han format part de la diòcesi, en 55 casos hi ha testimonis escrits que existien al segle IX i 112 més acrediten que tenen una història de més de mil anys. La publicació recull també tota la història de la diòcesi des de l'any 300 fins avui dia. També s'hi deixa constància que sant Bartomeu, Caterina i Magdalena són els preferits per als gironins.

La minuciosa obra de Josep Maria Marquès, la primera que recull tota la història sencera del bisbat, subratlla la «rellevància teològica i social» que tenien les parròquies. L'obra recull que la parròquia documentada més antiga és la d'Ultramort, que data del 816, seguida per la parròquia de Borrassà i la de Sant Feliu de Girona, amb referències escrites des del 817. La implantació de les parròquies tenia com a principal objectiu controlar uns territoris i que els habitants paguessin delmes a l'església.

Un fet significatiu que recull Marquès és que l'extensió ràpida de la distribució parroquial permet afirmar que l'any 1050 «no hi ha a la diòcesi cap peça de terra o de bosc que no estigui adscrita a cap parròquia.» La història de la diòcesi es remunta però molts segles abans, i es considera que des de l'any 300 hi havia comunitats cristianes en territori gironí. La romanització va ajudar a la penetració del cristianisme, com va ser el cas de Fèlix, que en el segle IV va patir el martiri a Girona, lloc on segons l'historiador es van donar nombrosos casos de màrtirs.

El martiri de sant Fèlix està documentat i va ser l'origen més tard de la veneració del sant, amb la construcció de l'església que porta el seu nom.

No serà fins al 404, quan es troba la primera constància que Girona era seu episcopal i el primer bisbe de Girona del qual coneixem el nom és Frontinià, actiu el 516, un any abans que la capital gironina fos la seu d'un concili amb set bisbes. L'obra repassa amb detall l'arribada d'ordes eclesials, la creació dels primers monestirs en època carolíngia o el major pes de la diòcesi amb la cort pontifícia a Avinyó.

Extret del Punt 17-12-2007

Notícia: Potenciar el Museu d´Art i el del Cinema seran les prioritats del Consell Local de Patrimoni

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Wed, 12 Dec 2007 17:45:00 +0000

La Generalitat i l'Ajuntament de Girona han constituït aquest matí el Consell Local de Patrimoni Cultural de Girona, que s'ha fixat com a principals objectius redimensionar el Museu d'Art de Girona i el Museu del Cinema. Aquest nou òrgan té com a objectiu coordinar els esforços de les administracions i guanyar eficiència i celeritat en la gestió dels temes relacionats amb el patrimoni cultural de la ciutat de Girona. Segons ha indicat el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Manuel Tresserras, que ha presidit el consell, aquest òrgan es reunirà dos cops l'any per posar sobre la taula les prioritats de la ciutat. Pel què fa al Museu d'Art, segons ha explicat el conseller, s'ha plantejat la possibilitat de flexibilitzar les condicions del contracte de lloguer del local que el Bisbat té amb l'ajuntament o, fins i tot, plantejar una gestió diferent per al museu. Altres objectius són, segons ha detallat Tresserras, potenciar la col·lecció, intentar incorporar altres col·leccions a part de la diocesana per millorar la posició d'aquest museu en el conjunt dels museus de la ciutat i millorar els mecanismes de gestió. D'altra banda, els integrants del consell han avaluat com fer més activa la participació de la Generalitat en el Museu del Cinema. 'Tot i ser un museu situat a Girona es tracta d'un museu de referència nacional ja que és l'únic d'aquestes característiques', ha afirmat el conseller. Tresserras ha dit que s'ha de replantejar el paper de la cultura de masses a Catalunya 'perquè està poc endreçada' i ha dit que aquí el museu del Cinema hi ha de participar. Altres temes que ha tractat el consell han estat la millora dels sistemes antiincendis per assegurar la preservació dels arxius, s'ha plantejat la possibilitat d'adquirir noves peces de patrimoni i també com minimitzar els efectes de les declaracions de protecció patrimonial. 'Són un conjunt de temes que és difícil que tinguin cabuda fora d'aquest consell', ha justificat Tresserras qui ha dit que la reunió d'aquest dimecres 'ja mostra l'eficàcia que aquest consell pot tenir'. El conseller ha justificat la necessitat de crear aquest consell local perquè així s'aconsegueix que les administracions es trobin dues vegades l'any i posin sobre la taula les necessitats i les actuacions prioritàries en matèria cultural que hi ha a la ciutat. 'És un òrgan que permet millorar la coordinació entre les administracions i que ja funciona molt bé a Lleida i Tortosa', ha destacat Tresserras. Extret de Diari de Girona 12.12.2007

Notícia: Temporada Alta toca sostre i ja només li queda fer el pas a gran festival europeu

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Wed, 12 Dec 2007 17:42:00 +0000

La 16a edició del festival ha rebut un total de 33.590 espectadors amb una ocupació del 91,83 per cent que ha estat valorada molt positivament pel director, Salvador Sunyer. L'espiral de creixement del festival de teatre Temporada Alta de Girona s'ha corroborat amb una 16a edició que ha tingut 33.590 espectadors. Segons el director, Salvador Sunyer, ara ja només es pot fer un pas endavant: esdevenir un dels gran festivals europeus. La 16a edició de Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt, ha tingut una ocupació del 91,83%, la millor de les últimes edicions i, segons el seu director, Salvador Sunyer, ha arribat al límit del que es pot fer a aquest nivell, de manera que l'aposta ara passa per convertir-se en un dels grans festivals europeus. Sunyer va explicar ahir en roda de premsa que amb el plantejament actual Temporada Alta no pot créixer més i que, encara que l'any que ve es continuarà en la mateixa línia, cal obrir un període de reflexió per decidir si s'amplien els espais i els pressupostos econòmics per anar a buscar la fórmula que el situï entre els grans festivals europeus. El pressupost d'aquest any de Temporada Alta ha estat d'1,8 milions d'euros, molt lluny encara del festival d'estiu Grec de Barcelona, que és de 4,4 milions d'euros. Sunyer es va mostrar partidari de mantenir el festival a l'àrea de Girona i anar creixent «amb una mica d'imaginació per obrir espais no teatrals per a activitats teatrals», com ja ha passat aquest any amb l'aparador de la botiga Cal Rei del carrer Nou. Temporada Alta 2007 ha comptat amb un total de 108 funcions d'una setantena d'espectacles. Del total de 30.525 entrades que es van posar a la venda, es van vendre 28.030, fet que suposa una ocupació del 91,83%. Això no obstant, el nombre d'assistents a les diverses activitats programades pel Festival han estat de 33.590, entre els que s'inclouen els aproximadament 3.000 que han presenciat la novetat del teatre de text realitzat al carrer i els més de 2.500 dels espectacles d'activitats complementàries. Respecte a la procedència del públic, encara que segueix sent majoritàriament de l'àrea urbana de Girona, cada vegada hi ha més presència de gent procedent de la resta de Catalunya, Madrid, del sud de França i molt especialment també s'ha notat en aquesta edició la presència de programadors internacionals, sobretot en les estrenes i en els espectacles estrangers. Sunyer es va comprometre a continuar impulsant les creacions gironines amb el sistema que ell anomena de «discriminació positiva». D'altra banda, entre els millors espectacles d'aquesta 16a edició va situar Les étourdis, Maeterlinck, Fragments, Kalkwerk i les quatre obres del cicle teatral argentí. Entre les produccions catalanes va destacar 2666, L'aigua i Coral romput. Aquest darrer serà «un dels espectacles que funcionaran a Barcelona», va dir. Extret de Diari de Girona 12.12.2007

Desembre: Nadal

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Thu, 06 Dec 2007 17:20:00 +0000

Nadal

Moltes i molt variades són les activitats que s’organitzen per aquestes dates a la ciutat de Girona. Cantades de nadales al carrer, Mostres de pessebres, Fira Nadal –de productes de Nadal i artesans -, quines, ... i pels infants: concurs de fanalets, el caga tió, lleuresport, tallers de cuina,... sense oblidar-nos dels ‘Pastorets’

Cagatió La vigília de Nadal és tradició fer cagar el tió. El tió és una soca o un tronc que, durant uns quants dies abans de Nadal, els nens de la casa l’han tingut ben abrigat amb una manta i li han donat menjar. Si es porten bé, el tió es menja el que li han posat. Acabat el sopar de la nit de Nadal, la mainada després de resar una petita oració, prenen un bastó i piquen el tió tot cantant una cançó. N’hi ha moltes depenent de la població:

Tió, tió, caga torró, pel naixement del Nostre Senyor, si no en tens més, caga diners

Tió, tió, caga torró, d'avellana i de pinyó, si no vols cagar, garrotada ve, garrotada va

Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners, si no tens prou caga un ou.

Després aixequen la manta que cobreix el tió per veure els regals que ha ‘cagat’. Antigament el tió solia ‘cagar’ torrons, neules i figuretes de massapà.

Els Pastorets

Amb l’arribada del Nadal, arriben també les representacions dels Pastorets. Des de l’any 1981 el Grup Proscenium, dirigit per Joan Ribas, dimonis, àngels i pastors ens fan reviure el misteri del Nadal.

http://www.elspastoretsdegirona.net

Del 27 d'Octubre al 5 de Novembre: Fires i Festes de Sant Narcís

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Thu, 06 Dec 2007 17:18:00 +0000

Les fires de Girona se celebren a l’octubre coincidint amb la festivitat de Sant Narcís, 29 d’octubre, patró de Girona. La festa comença el dia anterior amb la lectura del pregó des del balcó de l’Ajuntament. El dia de Sant Narcís se celebra una missa solemne a l’església de Sant Feliu, on es troba la capella amb les restes del Sant. Al Parc de la Devesa s’instal·len les atraccions i les barraques, on tenen lloc diferents actuacions musicals. El dia 1 de novembre, festivitat de Tots Sants, té lloc la tradicional fira de brocanters així com la fira del dibuix, que omple la ciutat a vessar de visitants. Les festes conclouen, el primer diumenge de novembre, amb els tradicionals focs d’artifici.

Notícia: El 70% de l´aigua del Ter va a Barcelona mentre Girona en projecta restriccions

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sun, 02 Dec 2007 23:34:00 +0000

Girona projecta instaurar restriccions d´aigua mentre que la regió de Barcelona continua emportant-se el 70% que s´extreu del riu Ter. Diverses institucions, de diferents sectors, coincideixen en què és necessari modificar les actuals condicions del transvasament. La Generalitat de Catalunya va preveure que la creació de la dessaladora situada al Prat de Llobregat, l´ampliació de la de la Tordera -entre Blanes i Malgrat-, amb funcionament previst inicialment al 2008, i la millora dels aquífers, l´àrea metropolitana de Barcelona no necessitaria tanta aigua del Ter. Segons diferents fonts, la quantitat d´aigua trasvassada se situa, actualment, entre els 230 i 250 hectòmetres cúbics a l´any. L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) assegura que la futura aportació baixarà fins els 130 o 160. La conca del Ter ha tingut més pes hídric que la del Llobregat -veure gràfic-. L´empresa pública Aigües Ter Llobregat, creada al 1990, és l´encarregada del transvasament. En referència al riu gironí, i segons ha explicat l´empresa, l´aigua és extreta i transportada mitjançant un túnel de 56 quilòmetres que surt del Pasteral i arriba fins a la Planta del Ter, als termes municipals de Cardedeu, la Roca del Vallès i Llinars del Vallès. L´aigua és potabilitzada i distribuïda als dipòsits municipals abans d´arribar als consumidors. Des de Girona, s´ha reclamat una aportació més racional d´aigua a Barcelona. Fruit del transvasament d´aigua a la regió metropolitana, el cabal del Ter a Girona és significativament més baix i té implicacions, entre d´altres, en la fauna i flora. S´ha arribat a titllar de crítica la situació de pas del Ter per la ciutat de Girona i la desembocadura (l´Estartit). També s´ha comparat amb què passaria si, en comptes del Ter, es trasvassés aigua de l´Ebre cap a Barcelona. Amb conseqüències menys significatives a causa del major cabal. L´ACA ha reconegut que el trasvasament és excessiu. Hi ha factors, com els demogràfics i els efectes del canvi climàtic, que són de més difícil previsió per a la gestió de l´aigua. Cabal mínim La ciutat de Girona ha de tenir un cabal mínim de tres metres cúbics per segon, expressa una llei de 1959. S´ha de registrar al Pont de la Barca. En una comissió de desembassament del riu Ter celebrada a finals del passat mes de març, el representant de l´Ajuntament de Girona, Miquel Poch (ERC), es va queixar que la regió de Barcelona s´emporti tanta aigua, alhora que a Girona no arriba el mínim exigit. Va demanar mesures a fi de «no estressar» més el riu. Amb la situació actual, és interpretable que es prioritzen els interessos de Barcelona i va sol.licitar un «replantejament». En la mateixa reunió, el representant de la comunitat de regants de Cervià, Sant Jordi i Colomers, Narcís Illa, va subratllar la fragilitat del sistema d´abastament d´aigües. I el representant del Consorci Costa Brava, Manel Serra, va sol·licitar l´execució d´unes accions que garantitzin els transvasament de menys aigua a Barcelona. Abans d´aquesta reunió, l´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista, amb seu a Girona, havia explicat que, durant la major part de l´any, no hi ha el cabal mínim exigible per llei. L´ACA ha acabat admetent, en una reunió amb naturalistes de Girona (juliol de 2007), que la derivació d´aigua del Ter cap a Barcelona és «exagerada» i preveu accions per esmenar-ho que no seran efectives fins el 2010. El diputat de CiU al Parlament de Catalunya, Xavier Dilmé, va explicar, la setmana passada, que el transvassament d´aigua del Ter a Barcelona «ha superat els límits tolerables». És del parer que Girona ha estat «més que solidària». Ha presentat vint preguntes al conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, a fi que aclareixi allò que la Generalitat considera com a «límit» en el transvassament d´aigua del Ter a Barcelona. Dilmé va remarcar les conseqüències de l´actual sistema per la zona del Baix Ter. Va posar com a exemple l´augment del fitoplàcton, que «afecta» la fauna i la flora. El diputat va recordar que l´Ajuntament de Torroella de Montgrí s´havia adreçat a Medi Ambient a fi de mostrar preocupació pel fet que la desembocadura del riu pogués acabar tancada per manca de cabal. La darrera aportació ha estat la del diputat gironí del PPC, Josep Enric Millo, que ha demanat, a través d´una proposta de resolució, que el Govern de la Generalitat «garanteixi els cabals mínims i el subministrament d´aigua de la ciutat de Girona per tal d´evitar les restriccions anunciades pel mes de gener». Millo ha recordat que el PP va preguntar per escrit al govern autonòmic quin era el cabal d´aigua del Ter al seu pas per l´estació 10 a fi de conèixer la «situació real» a propòsit que es creu que la llei que regula el cabal és «incomplida reiteradament». Millo ha explicat que, durant aquesta setmana, el govern ha demanat una pròrroga per contestar la petició del PP. Segons el diputat popular, això és una mostra que la llei que ara és vigent «segueix sense complir-se». Extret de Diari de Girona 2.12.2007

Del 6 d'Octubre al 6 de Desembre: Festival Internacional de Teatre "Temporada Alta"

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sun, 02 Dec 2007 20:21:00 +0000

Des de 1992 Girona i Salt acullen, a la tardor, sota la direcció de Salvador Sunyer, el Festival Internacional de Teatre ‘Temporada Alta’, un festival que vol ser la porta d’entrada a Catalunya de les millors produccions estrangeres o de la resta d’Espanya així com poder oferir propostes per un públic minoritari.

A més de teatre i dansa, el festival també compta amb una àmplia programació musical internacional.

Espais com el Teatre Municipal, l’Auditori o el Centre d’Arts Escèniques Coma-Cros de Salt han fet possible l’augment de l’aforament.

http://www.temporada-alta.net

Del 1 al 8 de Juliol: Festival de Músiques Religioses del Món

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sun, 02 Dec 2007 20:18:00 +0000

Del 1 al 8 de juliol, Girona acull el Festival de Músiques Religioses del Món. Un variat programa ofereix durant aquests dies una selecció de músiques religioses, espirituals o rituals que provenen de persones d’orígens, costums o signes religiosos diferents. Els diferents concerts tenen lloc a les escales de la Catedral i a l’interior d’aquesta, a l’església de Sant Feliu, a l’església de Sant Domènec, a la plaça dels Jurats i també a l’Auditori. Les músiques del món així com la seva gastronomia ens descobreix una realitat cultural molt rica i diversa.

http://www.ajuntament.gi/musiquesreligioses/

21 de Juny: Dia Internacional de la Música

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sun, 02 Dec 2007 20:16:00 +0000

El dia 21 de juny es celebra a Girona el dia internacional de la música. Set hores de música en directe en diferents escenaris al centre de la ciutat i a l’Auditori.

Del 12 al 20 de Maig: Girona, Temps de Flors

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sun, 02 Dec 2007 20:14:00 +0000

‘Girona, temps de flors’, és una exposició de flors que es va fer per primera vegada l’any 1955 a l’església de Sant Domènec organitzada per la Secció Femenina de la FET i de les JONS. A mitjans dels anys 90, l’Ajuntament, sent alcalde Joaquim Nadal, va decidir ampliar l’exposició per tota la ciutat. Les creacions florals, de particulars o professionals, omplen els monuments de la ciutat sobretot del Barri Vell. Des de fa uns quants anys també s’ha ampliat als patis de les cases senyorials que durant aquests dies els seus propietaris obren les seves portes perquè es puguin visitar.

http://www.gironatempsdeflors.net

23 d-Abril: Diada de Sant Jordi

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sun, 02 Dec 2007 20:13:00 +0000

Sant Jordi, patró de Catalunya, és un personatge a cavall de la realitat i la llegenda.

La tradició diu que va ser un màrtir cristià que havia nascut a la Capadòcia entre els anys 275 i 280, fill d’una família de la noblesa rural i que va morir el 23 d’abril de 303 possiblement a Palestina.

A Sant Jordi se li han atribuït fets llegendaris com el de l’alliberament de la princesa de les urpes del drac a la vila de Montblanc.

El culte a Sant Jordi (Jordi significa pagès, en grec) es va estendre ràpidament per tot l’Orient i es va fixar la data de celebració el 23 d’abril. El fet que la data escaigués a la primavera i el significat del seu nom, va fer que Sant Jordi fos el protector de les collites.

A Catalunya es remunta el seu culte al segle X. A l’any 1022, l’abat Oliva va erigir un altar a Ripoll en honor seu.

L’extensió del culte a Sant Jordi arreu d’Europa es va produir a partir del segle XI amb les Creuades, doncs el sant era invocat pels guerrers en la seva lluita contra els musulmans per recuperar Terra Santa.

El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al Rei Pere I a l’any 1094, quan aquest va guanyar una batalla contra els sarraïns després que hagués invocat al sant. Com a mostra d’agraïment el va anomenar patró de la cavalleria i també de la noblesa catalana.

A partir del segle XIII, els reis catalans van mostrar-li gran devoció. A l’any 1202, Pere el Catòlic va autoritzar la creació de l’Ordre de Sant Jordi d’Alfama, que venerava Sant Jordi i lluïen la seva bandera a Catalunya i Europa.

Al segle XV ja es celebrava la festa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat coincidint amb la fira de les roses que es feia al pati. Sant Jordi és patró de Catalunya des de principis del segle XIX.

La llegenda

La llegenda per la qual Sant Jordi és més conegut és la del cavaller que mata el drac per salvar a una donzella. Joan Amades, recull en el Costumari Català aquesta versió:

"Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li servia de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui se sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge, i tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig de tots els veïns de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així va fer-se durant molt temps, i la fera se’n devia sentir satisfeta, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

I heus aquí que un dia va voler la sort que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al catau de la fer, mentre tot el veïnat, desconsolat i alacaigut, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixines. El cavaller li va dir que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre. I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot mansoi i estemorit. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb els braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet, amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia i desaparegué misteriosament com havia aparegut".

La tradició: Per Sant Jordi, una rosa i un llibre

Sant Jordi és el patró dels enamorats a Catalunya en record a la gesta del sant en salvar a la princesa del drac. La tradició de regalar una rosa a la noia que s’estima sembla que es remunta al segle XV amb la ‘Fira dels Enamorats’ que es celebrava a Barcelona. El que si és cert és que en aquest mateix segle, es regalava una rosa a totes les noies que assistien a la missa que es celebrava a la capella dedicada a Sant Jordi en el Palau de la Generalitat.

Altres diuen que per festejar el Sant, a Barcelona, la noblesa celebrava al Born, torneigs, justes i altres jocs d'armes, i on les dames eren obsequiades amb roses i flors. El costum d’obsequiar a l’estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ser com el que coneixem en l’actualitat.

D’altra banda el 23 d’abril coincideix amb la festa del ‘Dia del Llibre’. Aquesta festa va començar a celebrar-se el 7 d’octubre de 1926, a instàncies de l’escriptor i editor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, per commemorar el naixement de Cervantes. El president del govern espanyol, Primo de Rivera, ho va acceptar i el Rei Alfons XIII va firmar el decret instituint la ‘Festa del Llibre Espanyol’. A l’any 1930 es va traslladar al dia 23 d’abril, data de la mort de Cervantes. Al 1995, la Unesco declarar aquesta data, en què també varen morir William Shakespeare i Josep Pla, "Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor".

Girona, com tot Catalunya, el 23 d’abril omple de roses i llibres la Rambla i la Plaça Catalunya.

Del 6 al 9 d-Abril: Setmana Santa

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sun, 02 Dec 2007 20:09:00 +0000

Dimecres Sant

Els Manaies recorren els carrers de Girona per fer el lliurament del Penó fins al domicili del Penoner on es fa la tramesa de la insígnia de l’associació que queda custodiada a casa seva fins el dia de la Processó del Divendres Sant.

Processó de Divendres Sant. La Processó del Sant Enterrament El Divendres Sant, el Maniple de Manaies va a buscar el Penoner i l’acompanya a la seu de la Confraria per esperar l’inici de la Processó del Sant Enterrament. A les deu de la nit Vestes i Manaies es dirigeixen a la Catedral. Al toc de les campanes surten els primers Manaies per la portalada principal donant inici a la Processó amb la baixada de les escales a marxa lenta i les llances picant acompanyades per la música dels timbals, bombos i pifes de la banda. Els segueixen les Vestes, amb hàbit gris i capa grana, que acompanyen els dos Misteris de la Confraria de Jesús Crucificat a la que pertanyen els Manaies. Són especialment espectaculars els dos moments en què els Manaies executen l´Estrella i la Roda, on els diferents grups que composen el Maniple s´entrecreuen entre ells.

També participen en la Processó altres Confraries com les de la Puríssima Sang, Jesús i els nens, Sant Sepulcre, Santa Faç, Silenci,...

Passada la mitjanit la Processó arriba de nou a la Catedral on els Manaies, col·locats a banda i banda de les escales, obren pas a les diferents Confraries i passos. Conclou la Processó del Sant Enterrament amb la baixada del Maniple dels Manaies per les escales de la Catedral.

http://www.juntaconfrariesdegirona.org http://manaies.girona.com/

5 de Gener: Cavalcada de Reis

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sun, 02 Dec 2007 20:07:00 +0000

A mitja tarda del dia 5 de gener els Tres Reis de l´Orient arriben al Campament dels jardins Fóra Muralla, al costat de la Pujada de les Pedreres. Músics, malabaristes, escaladors i equilibristes salten i ballen esperant que comenci a desfilar la comitiva pels carrers de la ciutat, on els esperen els nens i nenes amb els seus fanalets cantant-los la cançó de benvinguda, fins arribar a la Plaça del Vi, on els espera l’alcaldessa. Allà el Rei Ros ofereix als gironins un tall de coca i el Rei Blanc deixa anar un colom blanc, símbol de la pau. Finalment, el Rei Negre adreça als que s’han convocat a la plaça unes paraules d’agraïment tot esperant que s'hagin portat bé i que vagin a dormir aviat per facilitar-los la seva tasca de repartir els regals en aquesta nit tan màgica.

Cançó dels Tres Reis:

Versió Actual

Versió Antiga

Visca els tres Reis de l'Orient; que porten coses a tota la gent: Una botifarra per a la meva mare, un got de vi pel meu padrí, un tall de coca per la meva boca, un tros de pa pel meu germà; torrons dels fins, dels bons, dels quatre cantons.

Visca els tres Reis de l’Orient que porten torrons a tota la gent, i una botifarra per la meva dent. Dels fins, dels bons, dels ‘ Quatre Cantons’, d’aquells de can Ganso (1) que són tan bons.

(1) En ‘Ganso’ era un afamat confiter que estava establert als ‘Quatre Cantons’. Més tard es va substituir ‘de Can Ganso’ per de Xixona.

Visca els tres Reis de l’Orient que porten torrons a tota la gent, i una botifarra per la meva dent. Dels fins, dels bons, pels nois bons minyons, dels negres, pudents pels que són dolents.

Museu d'Arqueologia de Catalunya

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sat, 01 Dec 2007 10:54:00 +0000

MUSEU ARQUEOLÒGIC

El Museu arqueològic està situat a l’antic monestir de Sant Pere de Galligants. Utilitzat com a magatzem de les excavacions arqueològiques de l’Empordà des de 1846, el museu provincial es va instal·lar al 1857. Al 1992 es va portar a terme el projecte de modernització de les instal·lacions així com una secció del Museu d’Arqueologia de Catalunya. En aquest museu podrà conèixer la història més antiga de l’home, des de la prehistòria fins a l’època medieval, en les comarques gironines.

El seu interès es centra principalment en l’explicació de l’activitat humana des de l’aparició de l’home en el Paleolític Inferior fins l’època Tardo-Romana, a través de les restes arqueològiques trobades en les excavacions dels jaciments de l’àrea compresa per les comarques gironines del Baix Empordà, el Gironès i la Selva.

El museu reuneix una sèrie de materials procedents de la vida quotidiana des d’instruments rudimentaris que fabricava l’home primitiu fins els més sofisticats objectes de luxe de l’època romana. En les galeries del claustre, s’exposa una col·lecció d’esteles (monuments megalítics), i làpides hebrees quasi totes sepulcrals, procedents del cementiri que la comunitat jueva tenia a Montjuïc, corresponen als segles XII i XV i constitueixen una de les més importants col·leccions d’Europa en aquesta matèria.

També s’exposen una col·lecció d’urnes funeràries i làpides gòtiques, quasi totes del segle XIV, una part de les quals procedeixen de l’enderrocat castell de Sant Francesc de Paula. En l’angle NE de la columnata es troba la lauda de Rotland de 1.154 i, en front, en el mur de l’església, la de Bernat Aguiló, mort l’any 1.273, ambdós abats de Sant Pere de Galligans.

PALEOLÍTIC INFERIOR (ENTRE 1.000.000 I 100.000 ANYS)

L’home prehistòric va arribar a Europa, potser des d’Àfrica, fa més de 1.000.000 d’anys. Era el Homo Erectus. Vivia en coves i campaments a l’aire lliure. En la nostra comarca només es conserva la indústria que tallava en pedra entre la que abunden útils fets damunt de pedra o còdols.

Materials d’aquesta època que podem veure són: pics, còdols tallats uniformement, discs (jaciments de Montjuïc, sobre Pedret). Talladores, làmines corticals (jaciments Sant Julià de Ramis: Pedra dreta, prop del Ter). Buris, resquills, rascadors denticulats (jaciment de Sant Aniol de Finestres, La Barroca). Pics trièdrics, còdols tallats bifacialment, poliedres, rascadors denticulats (jaciment de Torroella de Montgrí, Cau del Duc).

PALEOLÍTIC MITJÀ (ENTRE 100.000 I 33.000 ANYS)

Correspon a aquest període l’home del Neanderthal, amb la cultura musteriense.

A l’any 1.887, Pere Alsius va descobrir la mandíbula de Banyoles, que pertanyia a un home d’aquest període o del pre-Neanderthal. De l’època musteriense es coneixen les coves de Mollet, d’Abrera i els Ermitons (datada aquesta última per mitjà del carboni 14 el 34.480 1.800). Hi ha també jaciments a l’aire lliure en la comarca de la Selva.

Restes trobades d’aquesta època: mitja mandíbula d’un ós de les cavernes, percussors, burís, puntes i rascadors (jaciment de Montagut, cova dels Ermitons, Sudernes). Ossos treballats, punxons, buris, raspadors, perforadors (jaciment Sant Aniol de Finestres, El roc de la Melca).

PALEOLÍTIC SUPERIOR I MESOLÍTIC (ENTRE 33.000 I 6.000 ANYS)

Amb el paleolític superior apareix l’home de Cromanyó, caçador, pescador i recol·lector. Les tècniques de fabricació dels seus utensilis experimenten un considerable avenç. Es distingeixen varies tradicions en el treball de la pedra i l’os, les quals relacionen els habitants de les nostres comarques amb les cultures del Paleolític Superior d’Europa Occidental. Aquestes cultures van de les més antigues a les més modernes : Aurinyaciense (33.000-24.000), Gravetiense (24.000-18.000), Solutiense (18.000-15.000), Magdaleniense (15.000-8.000) i Achilense (8.00-7.000).

La millora progressiva del clima després de l’última glaciació i potser també la creixent pressió demogràfica van portar a l’home de Cromanyó a una crisis en la seva manera de viure i el va obligar a dedicar-se cada vegada més a la recol·lecció i a introduir i acceptar l’agricultura.

Amb els seus enterraments i amb el seu art, l’home de Cromanyó ha donat repetides mostres d’espiritualitat. Són molts els jaciments d’aquesta època. Els materials que pertanyen a aquesta època són: diversos tipus de buris, raspadors perforats, varilles semi circulars, agulles, arpons, punyals, punxons i restes d’animals carnívors (jaciment de Serinyà, Bora Gran d’en Carreras) i restes semblants en els jaciments següents: “Coma d’infern” Les Planes, “Sant Bebet” Sant Feliu de Guíxols, “Puig de les ànimes” Caldes de Malavella, “Cova de les Gorgues” Sant Julià de Ramis i “El cau de les guilles” a Roses.

NEOLÍTIC

S’ha denominat també aquest era amb els noms de “Pedra nova” o “Pedra polida”.

L’home descobreix els mitjans de producció per adquirir aliments: la domesticació i el cultiu. L’agricultura i la ramaderia l’obliguen a viure més temps en un lloc fix, construeix cases permanents o de llarga durada i abandona la vida nòmada. La producció d’excedents permet un augment de la població.

Apareixen els primers vaixells i carros amb rodes.

També sorgeixen noves idees religioses derivades del moviment de l’agricultura i de la reproducció femenina com la Deessa Mare. El centre originari del Neolític és el Proper Orient, entre el 8.000-9.000 aC. Aquí va arribar sobre el 6.000-4.000 i les primeres manifestacions ceràmiques corresponen a les cardials (decorades amb la petxina cardium edule).

El ritus de l’enterrament és la inhumació individual. En el Puig d’en Roca (Girona) i a Sant Julià de Ramis s’han trobat dos necròpolis de sepulcres fosa. S’ha trobat vasos ceràmics, puntes, ganivets de sílex, punxons i indústria lítica (jaciment Sant Julià de Ramis i Puig d’en Roca).

MEGALISME

Cap el 2500 aC. a Catalunya la gent s’enterra col·lectivament en grans osaris, dòlmens, sepulcres megalítics o coves sepulcrals.

El fenomen megalític català només va afectar a la Catalunya vella, al nord del riu Llobregat i, va conviure amb la utilització de coves artificials o naturals d’enterrament. En la Catalunya nova només es van utilitzar les coves naturals i els enterraments eren col·lectius.

S’inicia al final del Neolític, pels complexos culturals campaniformes, primers introductors de la metal·lúrgia del coure a Catalunya (2.500-1.800 aC.).

EDAT DEL BRONZE

Enllaça amb la problemàtica del megalitisme i amb l’aparició d’una nova tècnica metal·lúrgica: l’obtenció de bronze, material format per l’aliatge del coure i l’estany principalment. S’inicia des de l’any 1.800 aC. i perdura fins als voltants del 600 aC. amb l’aparició d’una nova tècnica, la metal·lúrgica del ferro.

L’Edat del bronze a Catalunya està marcada per una estabilitat relativa i per una penetració d’influències del Llenguadoc i italianes.

Hi ha una notable densitat de població. S’aprofiten coves per viure i també s’estableixen poblats a l’aire lliure més freqüents en la zona interior que en la litoral. Coves d’enterrament col·lectiu d’inhumació.

Materials d’aquest període són: penjolls de curculles, collarets de dentalium, destrals de pedra polides, de bronze, objectes d’ornamentació, brasers de bronze, sepultures (jaciments d’Agullana i d’Anglès).

LA TRANSICIÓ DE L’EDAT DEL BRONZE A LA DEL FERRO (1.000-600 aC)

A finals del segon mileni hi ha una sèrie de moviments de pobles, motivats per l’augment de la població, l’esgotament dels recursos naturals i com a conseqüència l’ocupació de nous territoris, el canvi de clima, la regressió marina i la vulgarització del ferro com mineral i metall.

Els pobles indo-europeus que van interferir a través de diverses penetracions han estat denominats de diverses formes: camps d’urnes, camps de túmuls i Hallstat i les vies de penetració més freqüents van ser la transpirinenca i la marítima. Els dos primers grups se situen dins del Bronze final perquè va donar a conèixer a Catalunya la vertadera metal·lúrgia del Bronze i el tercer va influir en el canvi metal·lúrgic més important de la prehistòria, el coneixement del ferro.

El ritus més usual per enterrar els morts és la incineració.

Es dóna lloc a l’establiment dels primers poblats urbans.

LES COLONITZACIONS I LA FORMACIÓ DE LA CULTURA IBÈRICA (PRINCIPIS DEL SEGLE VI FINS MITJANS DEL SEGLE V a.C.)

Cap a l’any 600 aC. arriben a les nostres costes els primers pobles colonitzadors històrics: fenicis, grecs, jònics i etruscs. La seva actuació en la cultura indígena produeix a mitjans de la sexta centúria la fase inicial de la cultura ibèrica a les nostres terres.

Cap el 550 aC. apareixen una sèrie de canvis importants. En el pla urbanístic es passa dels poblats construïts per cases de planta més o menys circular fetes amb materials destructibles a cases de pedra de planta rectangular arrenglerades en carrers.

La fabricació de ceràmica experimenta un canvi important amb l’adaptació del torn ràpid.

Les formes econòmiques de vida continuen igual però es van intensificant els contactes comercials. Els grecs van fundar les colònies d’Empúries i Roses.

LA CULTURA IBÈRICA (MITJANS DEL SEGLE V A PRINCIPIS DEL II a.C.)

En la segona meitat del segle V aC. s’estableix una sèrie de ciutats fortificades, oppidum, que ens demostren unes condicions generals d’inseguretat. Aquest també és el cas de la ciutat de Girona, doncs les seves muralles, de les que encara es poden veure algunes restes, van ser iniciades pels ibers. La característica principal d’aquestes és la d’estar construïdes per grans blocs (alguns de més d’un metre de longitud per 60 o 70 cm. d’alçada igualment que de gruix); aquestes grans masses de pedra apareixen superposades sense ciment de cap mena que les fixi. La seva antiguitat es podria remuntar al segle V o IV aC. encara que sembla que el més probable és que sigui menys, potser del III aC. Aquestes muralles denoten una menor perfecció constructiva que les d’Empúries i les de Tarragona.

Prop de Girona s’han trobat restes de poblats a Sant Julià de Ramis i a la Creueta, troballes que reforcen la hipòtesis que Girona pot haver estat centre de tots ells.

La influència comercial d’Empúries és cada vegada més forta en el terreny dels voltants mentre que Roses fa notar la seva presència sobre tot al sud de les Gàl·lies.

Apareix gran quantitat de ceràmica de fabricació àtica.

El comerç segueix sent prioritàriament l’intercanvi però a finals del segle IV aC. apareixen les primeres monedes. Les primeres de la península ibèrica es van fer precisament en les ciutats colonials del golf de Roses. Apareix també per primera vegada l’escriptura en llengua ibèrica.

D’aquest període s’han trobat dracmes, denaris ibèrics, àmfores, ceràmica fabricada a mà i urnes.

GIRONA ROMANA

A jutjar per algunes restes de muralles romanes descobertes (portal de Sobreportes, Torre Gironella, baixos d’una torre romana del carrer de les Ballesteries, tros de muralla en Escola Pia i torre romana a l’extrem superior del carrer dels Alemanys), el perímetre de la ciutat romana devia estar comprès entre el ja anomenat portal de Sobreportes (llavors porta de les Gàl·lies), l’antiga plaça de correus (avui entrada sud del carrer de la Força) i la Torre Gironella, seguia doncs per la muralla del carrer dels Alemanys fins el que avui és el carrer de les Ballesteries, continuava paral·lelament al riu Onyar, undarius, per remuntar llavors per la part est fins arribar als quarters dels Alemanys.

D’aquesta època s’han trobat làpides romanes, fragments d’escultures trobades en el segle XIX durant unes obres que es van realitzar en el casc antic especialment en el carrer de la Força i escales de la Catedral, pedres mil·liàries que marcaven l’entrada de la ciutat, ceràmiques àtiques com peces de vidre, mosaics com el de la vila de Bell lloc del Pla, sepulcres trobats en pedra sauló com els procedents del cementiri del Mercadal. Aquestes peces poden admirar-se en el Museu Arqueològic de la Ciutat.

Una pedra mil·liària trobada prop de Sarrià al 1876 portava una inscripció que va interpretar i traduir l’historiador P. Fita i la va atribuir a l’any 238 dC. En aquesta inscripció es consignava que en aquesta època es van restaurar els ponts i camins arruïnats de vells i que va controlar les obres “Quintus Decius”.

Pertanyen al segle IV els sarcòfags romanopagans encastats en els murs de l’altar major de l’església de San Feliu i al segle III el gran mosaic romà descobert el 1876 al mas “Pau Birol” a 3 quilòmetres de la ciutat.

A Palau Sacosta es van trobar al 1931 dues grans pedres mil·liàries una de les quals corresponia a la Via Augusta que tenia el seu origen al Pertús i seguia fins a Tarragona i l’altra, devia indicar el començament d’algun camí secundari.

Dels indicis de la romanització s’han trobat làmpades republicanes i Kalathos ibèrics de final del segle I aC. (Casa Pastor, Girona).

I de l’etapa de la romanització plena s’han trobat amulets, claus, objectes d’ornamentació personal com anells, fíbules, arracades,...objectes per a jocs com daus, miralls, objectes de tocador, accessoris per mobles, instrumental mèdic, ceràmica...

Per a més informació sobre l'època romana a Girona veure en l'apartat d'història.

GIRONA VISIGÒTICA Girona va encunyà monedes d’or amb els noms de varis reis visigòtics com Viteric (603-610), Sisenand (631-636), Khíntila (636-640), Ègica (687-701), Vítiza (701-709) el que prova també que Girona, en aquella època, era una població important.

En les de Vítiza figura un cap que probablement representava al rei i la inscripció “Wittiza R.X.” en l’anvers i la inscripció “Gerunda pivs” en el revers. Sembla ser que la seca gironina va assolir la seva major activitat en la segona meitat del segle VII i principis del VIII que segons alguns historiadors creuen que aquesta vitalitat és precedent per la restauració cristiana carolíngia, operada a Girona com a ciutat de la “Marca Hispànica”.

L’art visigòtic va ser pel que fa a la construcció, un art modest i auster, els seus motius monumentals van ser singularment de tendència geomètrica, van fer servir l’arc de ferradura i van sobresortir en l’execució de joies i obres d’orfebreria.

A Girona s’hi troben poques restes visigòtiques, s’endevinen alguns en el recinte emmurallat. En la província en trobem alguns a Sant Julià de Boada, poblats de Ruig Rom a Roses, algunes restes en edificacions romanes molt antigues,...

S’han trobat làmpades paleocristianes i fíbules a Sarrià de Dalt, ceràmica vermella i gris paleocristiana, sivelles de cinturó hispano-visigòtiques i romanes, estris per cosir (agulles i tisores), hams, eines agrícoles, utensilis de fuster com claus, martells...

Per a més informació sobre l'època visigòtica a Girona veure en l'apartat d'història.

Plaça Santa Llúcia, s/n. 17007 Girona Telèfon: 972.202.632 Fax: 972.210.454 Correu electrònic: girona@mac.es Web: www.mac.es

Museu Capitular - Tresor de la Catedral de Girona

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sat, 01 Dec 2007 10:52:00 +0000

Museu dedicat a les relíquies i objectes de valor acumulats pel Capítol de la Catedral de Girona. Es poden contemplar col·leccions dedicades a l’art sacre, objectes litúrgics i obres d’orfebreria.

Es troba en les tres primeres Sales Capitulars. El riquíssim Tresor està constituït per donacions de reis, bisbes, abats, canonges i altres donants, per restes de retaules i per altres objectes de culte reunits durant més d’un mil·leni.

D’entre les valuoses peces sobresurten la ‘Creu dels Esmalts’ notable joia del segle XIV obra atribuïda per uns a Berneç i segons altres a Andreu. El nom es deu a la gran quantitat d’esmalts que té. Hi ha representacions del Naixement, l’Adoració dels Reis, l’Ascensió i la Vinguda de l’Esperit Sant. Hi ha figures de sants, àngels i altres escenes. Té un bonic crucifix en l’anvers del Pantocrator.

Hi trobem també l’arqueta àrab del segle X de Hixem II. És de plata amb ornamentacions de palmetes que arrenquen de la mateixa tija. Té un valor artístic i històric important i es considera com l’exemplar més antic de l’orfebreria hispano-àrab.

Altres peces són calzes romànics de plom dels segles XII i XIII, una arqueta àrab de marfil del segle XIII, un reliquiari de la Vera-Cruz amb esmalts del segle XIV, uns evangelis del segle XIV, una Bíblia de Carles V, joia bibliogràfica donada pel rei de França al bisbe Dalmaci de Mur que conté un autògraf del mateix rei del segle XVI,...

El Beatus o Llibre de l’Apocalipsi, escrit pel Beat de Liébana contra l'adopcionisme, còpia realitzada en el monestir de Tàvara (Zamora) al 975. Les miniatures són d’Eude, serva de Déu, i del prevere Emeteri. El color emprat proporciona una policromia impressionant influenciada pels estils mossàrab i bizantí i potser una mica persa, egipci i fins i tot indi. La seva escriptura és visigòtica i les miniatures són extremadament estilitzades amb àngels d’ales aguditzades i grans ulls. D’aquest exemplar, considerat com la còpia més important i perfecte, es va servir una editorial suïssa per imprimir un determinat nombre per a bibliòfils, biblioteques i universitats.

El Tapís de la Creació és una obra romànica del segle XI. És la més valuosa joia del Tresor. Mesura 4,15 metres d’ample per 3,65 metres d’alçada, encara que originalment tenia dimensions més amples doncs està retallat per la part inferior i pel costat dret. El dibuix està brodat damunt la tela i tot fa suposar que es va realitzar en la mateixa ciutat de Girona. La seva disposició és com segueix: en la part central un cercle gran dividit en 8 franges convergents amb representacions de l’Esperit Sant en forma de colom, àngels de la llum i de les tenebres, separació de les aigües de la terra, creació del sol i de les estrelles i la lluna, creació de les aus, peixos i resta d’animals i per acabar, Adam i Eva.

En el centre de l’esmentat cercle, un altre menor i concèntric talla les franges convergents i rodeja la figura del Pantocràtor en actitud de beneir amb la mà dreta, sostenint amb l’altra mà un llibre obert amb aquesta inscripció: S(AN) C(TUS)D(EV)S. REX FORTIS

En els quatre angles exteriors apareixen figurats els quatre vents: Septentrion (nord), Subsolanus (llevant), Cephirus (ponent) i Auster (migdia).

A les sanefes exteriors, que es troben senceres, en compartiments, s’observen personatges amb túniques curtes, Samsó, l’any simbolitzat per una figura barbuda, al·legories dels mesos amb treballs agrícoles propis de la iconografia romànica i, en els angles les estacions de l’any.

En les franges desaparegudes hi havia escenes de la Invenció de la Santa Creu i els quatre rius del Paradís dels que només queda el Geró.

El tapís representa una espècie de síntesi cosmogònica medieval influenciada per cert aire hel·lenístic.

És una obra de gran valor única en el món.

Plaça de la Catedral, s/n. 17004 Girona Telèfon: 972.214.426 Fax: 972.215.814 Correu electrònic: Web: www.lacatedraldegirona.com/

Museu d'Història de la Ciutat

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sat, 01 Dec 2007 10:50:00 +0000

El Museu d’Història de la Ciutat està situat en el centre del Barri Vell, en l’antic convent de Sant Antoni, de frares caputxins, del segle XVIII que després, a l’any 1845, es va convertir en l’institut provincial fins l’any 1968. El museu repassa la història de la ciutat, des dels primers pobladors fins arribar als nostres dies. Les col·leccions comprenen fons arqueològics, objectes històrics, i il·lustracions de l’època, amb mapes i maquetes explicatives. També es pot visitar el claustre i el cementiri de l’antic convent. En l’edifici s'hi troba també l’Arxiu històric Municipal. Col·lecció permanent: Carrer de la Força, 27. Sala d'exposicions: Placeta de l'Institut Vell, 1. Sala carbonera i cisterna: Pujada de Sant Feliu, 2. 17004 Girona Telèfon: 972.222.229 Fax: 972.206.989 Correu electònic: museuciutat@ajgirona.org Web: www. ajuntament.gi/museu_ciutat

Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sat, 01 Dec 2007 10:48:00 +0000

El Museu del cinema va ser inaugurat el 1998 a partir de la donació dels fons particulars de Tomàs Mallol, una col·lecció d’aparells cinematogràfics i precinematogràfics reconeguts a nivell internacional. És un dels pocs museus del món on podrà fer un viatge a través de 500 anys d'història de les imatges coneixent des dels antecedents i orígens del cinema fins l’arribada de la televisió.

Carrer Sèquia, 1 17001 Girona Telèfon: 972.412.777 Fax: 972.413.047 Correu electrònic: museu_cinema@ajgirona.org Web: www.museudelcinema.org

Museu d’Història dels Jueus a Catalunya - Centre Bonastruc Ça Porta

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sat, 01 Dec 2007 10:46:00 +0000

Museu dedicat a la història de la comunitat jueva de Girona des de l’època medieval del segle XI fins a la seva expulsió en el segle XV. Podrà contemplar objectes de la cultura jueva així com làpides procedents del cementiri jueu de Montjuïc. El Centre Bonastruc Ça Porta gestiona la rehabilitació del Call Jueu i acull exposicions temporals relacionades amb la cultura jueva. L’Institut d’estudis Nahmànides és un centre de documentació i recerca del món jueu que disposa d’una biblioteca amb bibliografia especialitzada.

SALES DEL MUSEU:

Poden trobar objectes d’ús quotidià i joies, datats tots entre els segles XI i XIV, que varen ser trobats en les excavacions a l’antic call gironí.

Podem veure els ganivets rituals amb que s’efectuaven les circumcisions.

Poden veure en alguns dels documents hebreus que s’exposen a la vitrina els noms dels propietaris dels bancs de la sinagoga de Perpinyà al segle XIV.

Podem veure la reproducció de la gran porta d’entrada a la última sinagoga de Girona.

Podem veure les làpides de l’antic cementiri que els jueus a la muntanya de Montjuïc.

C. Força, 8 17004 Girona Telèfon: 972.216.761 Fax: 972.214.618 Correu electrònic: callgirona@ajgirona.org Web: http://www.ajuntament.gi/call

Museu d'Art de Girona

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Sat, 01 Dec 2007 10:44:00 +0000

Fundat l’any 1976, el Museu d’Art de Girona està situat en l’antic palau episcopal al costat de la Catedral. El Museu d’Art de Girona té una important col·lecció d’art que va des del període pre-romànic fins al segle XX. Les seves col·leccions de romànic i gòtic són de les millors de Catalunya, de fet està considerat el tercer museu català pel que fa a obres d’aquest període. Les peces exposades van des de l’art sacre a les arts decoratives. Les principals col·leccions són les medievals, entre les que destaca l’altar del Monestir de Sant Pere de Rodes.

També podem considerar el Museu d’Art de Girona com el museu català, després del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que presenta una col·lecció d’art català diacrònica mes completa.

El Museu d’Art de Girona és una infrastructura bàsica del teixit cultural de la regió de Girona, pel dinamisme i qualitat de les seves exposicions temporals i perquè es l’única que té capacitat per donar una visió de conjunt i al llarg del temps, del que és una de les principals manifestacions de creativitat humana: l’art.

UN EDIFICI EXCEPCIONAL: EL PALAU EPISCOPAL

El Museu d’Art de Girona està instal·lat al palau episcopal, considerat un dels edificis més nobles de la ciutat. El conjunt és una edificació complexa i heterogènia bastida en diferents èpoques. Les primeres notícies del palau són del segle X i fan referència a un edifici del comte Borrell que fou cedit, a finals de segle, al bisbe de Girona. Són d’aquesta època unes estances que es conserven a la zona dels jardins, que alguns documents anomenen Palau Vell. Les ampliacions i les modificacions són freqüents al llarg dels segles. Hi ha constància documental de la construcció d’un palau al segle XII. A començament del segle XIV hom construeix el saló del Tron i la torre de la façana i la de la presó, que donaran a l’edifici caràcter de fortificació.

L’estructura bàsica que se’n conserva actualment correspon a les obres d’estil renaixentista fetes al segle XVI; són d’aquesta època l’escut de la façana principal i les obertures de la façana i del pati. Al segle XVII s’edifica una ala lateral que dóna a la plaça dels Lledoners, i al segle XVIII es construeix una nova capella i es traslladen els arcs romànics d’una galeria interior a la façana.

LA UBICACIÓ

El Museu d’Art de Girona es troba al bell mig del barri vell, embolcallat d’edificis tant significatius per la ciutat com la Catedral, la Pia Almoina, l’edifici de les Àligues (seu de l’antiga i actual Universitat de Girona), l’església de Sant Domènech o els Banys Àrabs. Al seus peus comença l’estructura retrencada i angosta del Call jueu.

EL ROMÀNIC

La primera secció del Museu acull les col·leccions d’art romànic. A la sala 1 s’exposen obres tan significatives com les majestats de Sant Miquel de Cruïlles i de Sant Joan les Fonts (s.XII), les arquetes de Sant Feliu de Girona (s. XIII) i de Sant Pere de Rodes (s.IX-X), l’anomenada Capsa de Lledó (s.XI) i, com a peça excepcional, l’Ara de Sant Pere de Rodes (s.X). La sala 2 conté un conjunt de talles policromades (s. XII al XIV) i una notable col·lecció de capitells, entre els quals destaquen els de Sant Pere de Rodes i els de Sant Vicenç de Besalú. De les talles i dels objectes litúrgics que s’exhibeixen a la sala 3 són destacables la Mare de Déu d’Alp (s. XIII-XIV), el Vas de Sant Vicenç de Besalú (s. IX-X), el Sagramentari de Sant Feliu de Girona (s. XII), l’Homiliari de Beda (s. XI) i, especialment, la Biga de Sant Miquel de Cruïlles (s. XII-XIII). La sala 4 acull una mostra d’escultura monumental procedent d’edificacions de la ciutat. Són rellevants un relleu d’una casa del carrer del Llop, la Columna de la Lleona i especialment, per la seva ornamentació, un dels capitells de la canonja de Girona (s. XII-XIII). S’hi troben també exposats l’Altar de Sant Pere de Juïgues (s. X-XI) i les importants pintures de l’àbsis de Pedrinyà (s. XII).

Com a darrera mostra de l’art romànic, a la sala 5 s’hi exhibeix una col·lecció de capitells (s. XII i XIII).

EL GÒTIC

La sala 5 acull també les primeres col·leccions d’art gòtic formades, entre altres obres, pel sepulcre de Jofre Gilabert de Cruïlles (s. XIV), el conjunt escultòric del calvari de la catedral de Girona (s. XIII), i, com a obra més extraordinària, el Martirologi de Poblet (s. XV). A la sala 6 hi ha exposades una mostra de capitells (s. XIII al XV) i una col·lecció d’imatges d’alabastre (s. XIV i XV), entre les quals cal fer constar la de la Mare de Déu de Palera (s. XV). La sala 7 aplega una notable mostra de talles de fusta del segle XIV, objectes d’orfebreria i les claus de volta de l’edifici de la Pia Almoina de Girona (s. XV). També hi són exposades la Mare de Déu de Besalú i la Mare de Déu de Pontós (s. XV) i les excepcionals taules de vitraller (s. XIV), amb croquis d’un dels vitralls de la seu de Girona. El saló del Tron, sala 8, reuneix un dels més importants conjunts de retaules gòtics del segle XV, com el de Sant Miquel de Cruïlles de Lluís Borrassà, el de la Mare de Déu de la Llet de Sant Esteve de Canapost, el de Sant Miquel de Castelló d’Empúries i el retaule de Sant Pere de Púbol, una de les obres més representatives de Bernat Martorell.

EL RENAIXEMENT I EL BARROC

A la sala 9 s’inicia la secció dedicada a l’art del segle XVI amb el conjunt d’elements que formen el Retaule de Sant Feliu de Girona, fet per diferents autors. Són especialment rellevants les taules pintades per Perris Fontaines i Joan de Burgunya. La sala 10 acull les col·leccions d’orfebreria i d’indumentària religioses. Entre la pintura exposada a la sala 11 cal destacar les obres de Joan de Burgunya i el Retaule del Priorat de Sant Joan les Fonts. Com a cloenda de l’art del segle XVI, a la sala 12 s’exposa l’obra pictòrica de Pere Mates: els retaules de Sant Pere i Sant Pau, de Sant Pere de Montagut i el de Segueró. La sala 13 és un punt de descoberta amb una mostra de materials i procediments pictòrics.

A la sala 14 s’inicia el recorregut per les col·leccions dels segles XVII i XVIII amb una nombrosa mostra de pintura, escultura i objectes litúrgics d’estil barroc. En escultura hi destaca la imatge de Sant Roc de Sant Feliu de Guíxols (s. XVII). A la sala 15 s’hi exhibeixen les col·leccions de ceràmica i vidre (s. XVII i XVIII). La mostra està formada pels conjunts de pots de farmàcia i de plats de l’anomenada ceràmica blava, i per una selecció d’objectes de vidre bufat.

ELS SEGLES XIX I XX

La sala 16 aplega la col·lecció de pintura romàntica catalana (s. XIX) amb obres com L’era cristiana de Joaquim Espalter, Colom a la Ràbida, de Benet Mercader, i El setge de Girona de 1809, de Ramon Martí Alsina. La pintura catalana de finals del segle XIX i dels inicis del XX és representada a la sala 17 amb obres del corrent realista, del paisatgisme, de l’escola d’Olot i del modernisme. Hi són presents pintures de Marià Vayreda, Josep Berga i Boix, Joaquim Vayreda i Santiago Rusiñol. La sala 18 mostra la pintura del segle XX, amb obres, entre altres artistes de Prudenci Bertrana i Josep Aguilera, de les quals cal destacar Cap de dona, de Fidel Aguilar, i L’Onyar a Girona, de Mela Muttermilch.

SALES MONOGRÀFIQUES

La visita del Museu continua a les sales monogràfiques. A la primera s’exhibeix una mostra del mobiliari que engloba peces des del segle XV fins al XIX. Les sales següents acullen la col·lecció de ceràmica formada per rajoles gòtiques, renaixentistes i barroques i per rajoles d’oficis; per plats de reflexos metàl·lics (s. XII i XIV) i de ceràmica blava (s. XVII i XVIII) i per una sèrie d’atuells de terrissa negra de Quart i de ceràmica de Girona. Així mateix s’hi exhibeix una nombrosa col·lecció d’objectes de vidre bufat. La darrera de les sales monogràfiques és la dedicada a orfebreria i a vestuari litúrgic. De tot el conjunt es destaca la Lipsanoteca de Sant Andreu de Bestracà (s. XII).

Pujada de la Catedral, 12. 17004 Girona Telèfon: 972.203.834 Fax: 972.227.595 Correu electrònic: museuart@ddgi.es Web: www.museuart.com

Notícia: Girona té 28.275 habitants que no hi estan empadronats i que ocupen 10.282 habitatges

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Fri, 30 Nov 2007 23:40:00 +0000

Un estudi fet per la Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) de l'Ajuntament de Girona reflecteix que la ciutat té 28.275 persones que viuen a la ciutat i que no hi estan empadronades, les quals ocupen 10.282 habitatges. L'estudi, amb dades de l'abril passat, xifra el padró municipal en 92.568 habitants però eleva fins a 120.843 la població real, comptant les persones que hi viuen sense estar-hi empadronades. El treball, que revela que hi ha 190 habitatges buits menys que fa quatre anys, destaca també la tendència a mantenir-se el nombre d'habitants per habitatge, que situa en 2,75. Una enquesta dins l'estudi revela que un 40% dels residents a Girona sense estar-hi empadronats són de fora de la comarca i, sobretot, de la ciutat de Barcelona.

L'estudi posa de manifest també que a l'abril d'aquest any va detectar 468 habitatges en desús a la ciutat, la qual cosa suposa un 1,05% del total d'habitatges a Girona, que situa en 44.447. El 2003 i el 2004 es van detectar 658 habitatges buits, 190 menys que aquest 2007.

L'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, va considerar positiva la reducció del percentatge de l'habitatge buit, encara que va reconèixer que és un descens «lent». Va qualificar d'«important» la tendència dels residents a empadronar-se, i va argumentar que en dades actuals el padró ja supera les 95.000 persones, i també el manteniment de la mitjana d'habitants per habitatges, que és de 2,75 persones.

La segona part de l'estudi consisteix en una enquesta feta a la població resident a la ciutat i que no hi està empadronada. En aquest sentit, la UMAT va enquestar 469 persones entre el febrer i el juliol passat, partint dels habitatges on viu gent que no hi està empadronada, amb l'objectiu de detectar la tipologia d'aquests habitants. Així, la UMAT detecta que, dels enquestats, n'hi ha un 16% que són estudiants, un 67% són treballadors i la resta són persones jubilades o a l'atur. Per sectors, els no empadronats es concentren bàsicament a l'eixample sud i a l'eixample nord en un 27% i 24%, respectivament, i en un 8% al Barri Vell.

Aquestes xifres estan relacionades amb el fet que els percentatges més alts de lloguer tenen lloc a la zona de Montilivi, en un 84%, amb majoria d'estudiants per la proximitat amb el campus universitari, seguit del barri de Palau, en un 14%. Quant a l'ocupació dels habitatges en règim de propietat i de lloguer, les xifres se situen en un 44% i un 55%, respectivament.

Un 43% dels habitatges de lloguer estan ocupats per famílies; un 37%, per grups d'amics, i un 8%, per persones que viuen soles.

Quant al lloc de naixement, el treball reflecteix que un 31,6% són persones que han nascut a Girona, i un 40,51%, residents que han nascut a Barcelona i que estan empadronats majoritàriament en aquesta ciutat o a l'àrea metropolitana. Així mateix, el cost de lloguer se situa entre els 500 i els 700 euros.

Nombre d'habitants - 91.285 (2006) - 92.568 (2007) Nombre d'habitatges - 43.904 (2006)

- 44.447(2007)

Nombre d'habitatges buits

- 491 (2006)

- 468 (2007)

Habitatges ocupats sense empadronament

- 10.550 (2006)

- 10.282 (2007)

Habitants en habitatges ocupats sense empadronar

- 29.223 (2006)

- 28.275 (2007)

Habitants reals de la ciutat

- 120.508 (2006)

- 120.843 (2007)

Percentatge d'habitatges buits respecte al total d'habitatges

- 1,12 (2006)

-1,05 (2007)

Habitants per domicili

- 2,77 (2006)

- 2,75 (2007)

Sectors sense empadronaments

- Barri Vell (8%)

- Eixample nord (24%)

- Eixample sud (27%)

- Can Gibert (4%)

Motiu pel qual no s'està empadronat

- Situació temporal (29,00%)

- Falta de temps (24,09%)

- Empadronament en un altre pis de propietat (10,23%)

- Arrelament al seu poble (7,68%)

- Desconeixença (3,20%)

Extret Diari El Punt 30/11/2007

Notícia: Prop de 70.000 persones han passat per les exposicions de l´Any Masó

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Fri, 30 Nov 2007 23:28:00 +0000

Més de 69.000 persones han visitat exposicions dedicades a la vida i obra de l'arquitecte noucentista gironí Rafael Masó. Des del setembre del 2006 fins a aquest novembre, s'ha celebrat l'Any Masó, que commemora el centenari de l'obtenció del títol d'arquitecte per part de l'artista gironí. En concret, 43.408 persones han passat per les nou exposicions que la ciutat de Girona ha dedicat a Masó i 26.072 han visitat les tres exposicions itinerants per les comarques de Girona. De totes, la més visitada ha estat la mostra 'Rafael Masó, arquitecte', amb 35.316 visitants. L'alcaldessa de Girona ha destacat en la cloenda de l'Any Masó la implicació de la societat gironina en els actes organitzats. Un paper important l'han tingut les escoles, ja que 1.995 alumnes han seguit l'itinerari urbà que resseguia l'obra de Masó a Girona, 56 escoles han participat en activitats programades per la comissió de l'Any Masó i 5.500 nens han participat en el concurs de dibuix. Tot i que l'acte d'aquest divendres posa el punt final a l'Any Masó, la comissió ha decidit deixar en actiu el web per deixar testimoni de totes les activitats fetes al llarg d'aquests mesos. L'alcaldessa de Girona ha destacat que aquesta commemoració ha servir per posar en valor el patrimoni de l'arquitecte, protegir-ne les seves construccions i donar a conèixer la vida i història de l'artista. 'No poden tornar a passar disbarats com l'enderroc de les cases del carrer Santa Eugènia', ha lamentat l'alcaldessa Pagans qui ha recollit l'opinió d'altres administracions i ha dit que aquesta commemoració ha servit per 'unir esforços per protegir l'obra de Masó'. A més, Pagans ha destacat que la constitució de la Fundació Rafael Masó i la donació per part de la família de la seva casa natal –on està projectat un museu- són arguments que permeten la continuïtat dels actes entorn de la figura de l'arquitecte més enllà de la celebració de l'Any Masó. Durant aquests mesos, s'han editat deu llibres que repassen les diverses facetes del personatge i s'han fet 101 visites guiades als edificis dissenyats per Masó, en què hi ha participat 645 persones. L'Any Masó va arrencar el 6 de setembre a l'Auditori-Palau de Congressos, en un acte on hi van assistir 1.200 persones. Amb l'acte d'aquest divendres, es dona per clos l'any dedicat a l'arquitecte gironí en commemoració del centenari de la obtenció del seu títol professional d'arquitecte. Extret Diari de Girona 30/11/2007

Vegetació

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Fri, 30 Nov 2007 23:12:00 +0000

Els paisatges del Ripollès comprenen des dels que són propis del domini mediterrani de roure (Quercus humilis) i grèvol (Ilex aquifolium) fins els prats alpins. La vegetació en el límit de la comarca és variada: el costat de la Garrotxa humida i temperada, i amb predomini dels boscos caducifolis; a la part del Ripollès més continental i fred, les fagedes (Fagus sylvatica) ocupen les parts més altes de les muntanyes, sense endinsar-se molt. Tot el territori correspon al domini del roure (Quercus humilis) i el grèvol (Ilex aquifolium). El Ripollès, considerat en conjunt és una zona submediterrània amb predomini dels roures (Quercus humilis) i de les pinedes (Pinus sp.).

El paisatge de la comarca del Ripollès ofereix diferents tipus de vegetació: fins als 1300-1600 metres, hi ha pinedes originàries d'aquesta comarca, des dels 1600 metres, el pi negre (Pinus uncinata) forma boscos subalpins fins als 2300 metres; a partir d'aquí cedeix el pi negre (Pinus uncinata) i dóna lloc als rostolls naturals de la zona alpina. A la comarca distingim varis sectors: un sector de caràcter mediterrani més acusat, que s'estén per l'alta Garrotxa; un altre de caràcter submediterrani i en alguns llocs, totalment atlàntic, corresponent a restes del territori d'Olot. En el sector ja mencionat, hi ha grans extensions de boscos d'alzines (Quercus ilex) de tipus muntanyós amb el subsòl molt característic de grèvol (Ilex aquifolium) i arbustos mediterranis. Al llarg dels rius la humitat permet l'existència de pollancres (Populus sp.). En els llocs humits trobem roures (Quercus humilis), pollancres (Populus sp.) i avellaners (Corylus avellana), i en els solcs silícics, que es formen on l'aigua ha dissolt el contingut calcari, apareixen: l'alzina (Quercus ilex), el castanyer (Castanea sativa), i bruguerola (Calluna vulgaris). En els cims més alts pot haver-hi boscos de roure (Quercus humilis) i de pi roig (Pinus sylvestris), en aquesta zona hi ha varies classes de roures. La desaparició del roure (Quercus humilis) dóna lloc a la formació de prats de brolla. En aquesta zona existeixen diferents classes de vegetació: hi ha una primera zona d'alzines (Quercus ilex) als 400-700 metres a les muntanyes d'Olot i fins els 900-1000 metres a l'alta Garrotxa. Hi ha una segona zona de roure (Quercus humilis) des dels 400-700-1000 metres (segons les zones) fins als 1000-1200 metres. Per últim, hi ha una zona de fageda (Fagus sylvatica) a partir dels 1000-1200 metres. La densitat i la varietat dels boscos fan de les terres d'Olot una comarca amb uns recursos forestals importants.

Pel que fa a l'Empordà, existeix en aquesta comarca un contrast important entre les zones de muntanya cobertes de boscos o degradades en forma d'aiguamolls, i les planes litorals envoltades d'un mantell vegetal extremadament halòfil. Els massissos de granit de l'Albera i la Serra de Roda han estat totalment coberts d'alzines sureres (Quercus suber). Pel que fa al seu domini ha quedat destruït per l'home que ha talat els boscos per plantar-hi vinya (Vitis vinifera) i després ha estat substituït per matolls. En el massís de Begur el suro va deixant pas al pi bord (Pinus pinaster) o al pi pinyer (Pinus pinea), que s'adapten millor a la sorra o les dunes que han envaït les muntanyes litorals de Begur a Empúries. En les planes, els cultius arriben prop del mar, però deixen un espai variable de domini a les plantes de camí.

Pel que fa a l'última comarca, la Selva, el paisatge varia considerablement segons l'altura. El contrast del relleu queda més pal·liat donada la uniformitat dels materials geològics de la comarca. El pla de la Selva presenta una vegetació de tipus mediterrani humit molt especial. El bosc de roure (Quercus humilis) i pi pinyer amb subsòl de matolls de bruc (Erica sp.) densos, ocupa la major part del territori. Els sòls humits sostenen vernedes ufanoses riques en espècies de l'Europa mitjana.

Es crea un microclima, lleugerament més fred i sobretot més humit que el que correspondria per l'altura. L'arbre mediterrani s'enriqueix amb espècies del centre d'Europa. En el paisatge agrícola hi ha productes típicament mediterranis com la vinya (Vitis vinifera) i l'oliva (Olea europaea).

Cap a la costa el paisatge és més sec. La densitat dels boscos tendeix a disminuir. El bruc d'escombres (Erica scoparia) cedeix terreny al bruc boal (Erica arborea) que aguanta el clima més sec. El bosc de pins i alzines cobreix tota la muntanya litoral amb un to típicament mediterrani.

En les muntanyes prelitorals, la vegetació pateix transformacions amb l'altura. Més enllà del nivell de les sureres ocupen grans extensions les alzines (Quercus ilex) de muntanya alternades amb els castanyers (Castanea sativa). A partir dels 1000 metres, els boscos de faigs tornen a dominar un paisatge que no té caràcter mediterrani. Boscos caducifolis, prats verds de pastura ens fan pensar més en un país atlàntic que no pas en una comarca situada a poques desenes de quilòmetres del Mediterrani.

Hidrografia i inundacions

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Fri, 30 Nov 2007 23:11:00 +0000

Ter: Neix a Ulldeter, en els Pirineus Orientals, té un recorregut de 209 quilòmetres. Baixa pels abruptes relleus pirenaics fins a Camprodon, després travessa la Serra Caballera, pren la direcció Sud-Oest; i discorre des de Sant Pau de Segúries fins a Ripoll. Passa per Sant Quirze de Besora i segueix, a partir d'aquí, una direcció Nord-Sud. Origina uns amples meandres en les margues toves eocèniques, a la plana de Vic. Entre Sant Hipòlit de Voltregà i Manlleu gira bruscament cap a l'Est per dirigir-se cap a l'Empordà a través de la gola epigènica del massís de les Guilleries. En aquest tram es troben els embassaments de Sau (177 milions de m3) del que es deriva aigua per l'abastament de Barcelona, el de Susqueda (233 milions de m3) i el del Pasteral (2 milions de m3) a la sortida de la gola. Entra a la comarca del Gironès i passa per Girona, la qual li deu bona part de les seves inundacions. Pren la direcció Sur-Nord, s'encaixa de nou a Sant Julià de Ramis i finalment entra en el Baix Empordà en direcció Oest-Est per desembocar finalment a Torroella de Montgrí.

Güell: Afluent en el marge esquerre del riu Onyar, que desemboca a Girona, procedent d'Aiguaviva i rega el pla de Santa Eugènia, Salt, etc.

Galligants: Afluent del marge dret del riu Onyar, que neix a les carenes septentrionals de les Gavarres. Desemboca en el col·lector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants, prop del lloc on s'ajunten el riu Ter i l'Onyar. Rega la vall de Sant Daniel.

Onyar: Creua la ciutat de Girona de Nord a Sud, que la divideix en dues parts desiguals, la major de les quals , la més antiga, està a la riba dreta; i la menor, la més moderna, en continu creixement, situada tota en el pla i en la mencionada Mercadal, a la riba esquerra. L'Onyar recull dins de Girona, les aigües que provenen de la sèquia Monar o Condal, que provenen del Ter, que travessa el Mercadal i regava els horts que hi havia. Més al Nord s'hi uneixen les aigües del Güell al costat del Ferrocarril, i quasi enfront de la seva confluència amb aquest s'hi uneixen les del Galligans. A uns 300 metres, l'Onyar desemboca en el Ter, en el Barri de Pedret. Les inundacions de l'Onyar han fet molts estralls a la ciutat. S'ha procurat defensar-se dels seus perills i per altra part també embellir-lo. La Divisió Hidràulica del Pirineu Oriental, a petició de l'Ajuntament, va proposar quatre solucions basades en la desviació del curs del riu i del seu recorregut. Al final es va aprovar el projecte consistent en la construcció de sòlids murs laterals, les superfícies superiors dels quals van donar lloc a dues noves vies urbanes. Aquest projecte va ser considerat com el més econòmic i que, a més a més, no privava a Girona de la gràcia i l'encant que té sempre una via fluvial.

Inundacions:

Els rius Ter, Onyar, Güell i Galligans històricament han competit amb la seva força destructora. En les inundacions, sovint, els ponts i les cases properes als rius eren arrossegades fins a la mar. A l'Edat Mitjana les inundacions tenien com a conseqüència una epidèmia o una gran mortalitat.

La primera inundació de la qual hi ha indicis és la de 1367. Aquesta s'endugué el pont de fusta del carrer de la Cort Reial. Van ser també molt greus les que la ciutat va patir el 1421, 1425 i 1445. En la de 1421 va quedar molt malmès el pont de pedra que existia a la meitat del carrer de Pedret. En la de 1425 les aigües van acabar d'enrunar aquell pont. En la de 1445, l'Onyar es va emportar un pont que hi havia en el portal anomenat de Bonaventura en el Mercadal i algunes cases del barri.

També van ser molt importats les inundacions de 1519, 1552, 1579 i 1599. En la inundació de 1599, l'Onyar destruí cinc cases i arribà a dotze pams d'alçada en el carrer de la Cort Reial. Al final del carrer de Pedret, existeix una làpida en la qual es fa constar que l'aigua va arribar deu pams per sobre del nivell del carrer. Cinc anys més tard, 1604, el Ter va trencar un tros de muralla i va fer caure el portal de la Barca.

En el segle XVII, les inundacions més importants les va patir la ciutat en els anys: 1617, 1623 i 1678. En la inundació de 1623, es parla d'unes mesures, propietat de l'Ajuntament, que estaven instal·lades en un local, a l'extrem de la plaça de les Cols, a la cantonada amb el carrer de l'Argenteria i de Besadó. Més tard aquelles mesures van ser instal·lades als baixos de l'actual Casa Consistorial, on van estar fins a mitjans del segle XIX. Actualment estan dipositades en el Museu.

Les majors inundacions registrades en el segle XVIII van ser les dels anys: 1716, 1732 i 1763. De la primera, 1716, quedava una casa en el carrer de Pedret, consistent en una làpida que la recordava. En la de 1732, la força de l'Onyar va destruir 8 cases i es va endur el pont de Sant Agustí que s'estava a punt d'acabar. Per altra banda, el Galligans destrueix una casa i part de la muralla. En la tercera, 1763, el nivell de les aigües va pujar molt, però afortunadament no va ocasionar grans desgràcies. Quedà el record d'aquesta última inundació, que s'anomenà de Santa Teresa pel fet d'haver succeït en el dia què se celebrava la festivitat d'aquesta santa.

En el segle XIX, el setembre de l'any 1843, va tenir lloc una de les més importants. A conseqüència del desbordament del Galligans, es va produir una gran inundació al barri de Sant Pere. La força de les aigües arranca l'angle Sud i Est del Monestir i l'enfonsa 22 pams, enruna varis edificis que s'havien construït sobre les voltes aixecades sobre el Galligans, aquells esfondraments i les aigües inundaren tot aquell barri, ocasionant més d'un centenar de morts i nombrosos danys en aquell sector.

Durant la primera meitat del segle XX, la més important va ser la del 18 d'Octubre de 1940. El Ter procedent de la comarca del Ripollès, a causa del desglaç dels Pirineus i les intenses pluges de llevant, segons els geòlegs, després d'inundar la plana de Vic causant grans estralls, entrà a la comarca del Gironès; i degut a la seva gran crescuda obstruí les sortides dels rius Onyar, Güell i Galligans, morint a Girona 8 persones, entre elles l'Alferes Huarte, en enrunar-se el pont que creuava el riu Güell entre la Devesa i la Ronda Ferran Puig, en intentar rescatar a altres persones infructuosament. També es va endur per endavant el pont de fusta que hi havia entre el carrer del Carme i la plaça del Mercat sobre el riu Onyar. Aquest pont reconstruït, porta el nom d'Alferes Huarte en record del seu gest heroic. Les aigües van arribar a més de 3 metres a la Devesa, i en alguns punts de la ciutat com la Rambla, Argenteria, Ballesteries, Cort Reial, etc. va arribar als 2 metres o més de nivell. En anys posteriors hi ha hagut altres inundacions, però no amb l'ímpetu i la destrucció d'aquesta.

Clima

noreply@blogger.com (Jo mateix) — Fri, 30 Nov 2007 23:11:00 +0000

El clima és clarament continental. Girona està dins de la zona temperada. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 13ºC i els 17ºC. La província és més freda en comparació al Nord i a l'Oest, mentre que les zones més càlides es localitzen a la costa (influenciat per l'aigua tèbia del Mediterrani). La temperatura a la muntanya, és sempre més baixa que a la plana. La costa, en canvi sempre és més càlida. Relacionat amb les baixes temperatures hi ha el perill de les glaçades. A Girona, només la franja costanera està quasi exempta d'aquests fenòmens.

La freqüència de pluges és més gran a l'Est i a la muntanya, i menor en les terres de la plana.

- Temperatura anual: Mitjana: 14ºC; Màxima: 36ºC, Mínima: - 3ºC. Els canvis de temperatura són freqüents i s'acostuma a observar canvis de temperatura marcats entre la nit i el dia.

- Pressió baromètrica anual: Mitjana: 753,5 mmHg; Màxima: 766,4 mmHg; Mínima: 738,5 mmHg.

- Humitat relativa: Mitjana: 65,1%.

- Vents freqüents: Nord-Est, Sud-Est i Sud; menys freqüents: Est, Sud-Oest i Nord; rars: Nord-Oest i Oest.

- Pluges: Varien molt d'un any a l'altre, amb una mitjana de 800 litres/m2.

- A la tardor i a l'hivern són freqüents les boires, ocasionalment de gran densitat i els dies ennuvolats.