Ciutats

Lisboa

2009-02-16T11:33:00.004+01:00

Rutes

- Bairro Alto Cais do Sodré

- Baixa Chiado

- Mouraria Castelo Alfama

Ciutats > Lisboa

Tarragona

2009-01-17T16:25:00.004+01:00

Veure Calendari d'activitats de Tarragona (queferatarragona.blogspot.com)

Rutes

Ruta Tarragona Romana (Tarraco)
Ruta modernista de Tarragona

Cultura
Programació d'anima't)
Pùblics (agenda cultural de l'Ajuntament de Tarragona)
Agenda cultural URV

Llocs d'interès fora del centre ciutat
Torre dels Escipions
Cantera romana del Mèdol
Festes de Tarragona
Carnaval (febrer)
Festivitat del Corpus (juny)
Sant Joan (23 de juny)
Sant Magí (del 15 al 19 d'agost)
Santa Tecla (del 14 al 24 de setembre)
Diada Nacional del 11 de Setembre (11 de setembre)
Concurs Internacional de Focs Artificials (juliol)
Concurs de Castells (anys parells el primer diumenge d'octubre)

Enllaços de turisme
http://www.costadaurada.org/ Patronat de Turisme de la Costa Daurada
http://www.tarragonaturisme.cat/ Patronat de Turisme de Tarragona

Ciutats > Tarragona

Morocco

2009-01-02T15:51:00.000+01:00

Ruta de 12 dies pel Morrocco

Marroc (المغرب al-Magrib) és un país de l'Àfrica del Nord que té una costa sobre l'Oceà Atlàntic Nord i el mar Mediterrani. Té fronteres amb Mauritània cap al sud, Algèria a l'est i l'espanyol del nord d'Àfrica els territoris de Ceuta i Melilla a la costa mediterrània al nord. És just a l'altre costat de l'Estret de Gibraltar des de Gibraltar.

Marroc de la llarga lluita per la independència de França va acabar el 1956. La internacionalització de la ciutat de Tànger es va convertir en el nou país aquest mateix any. Marroc pràcticament annex al Sàhara Occidental durant finals del decenni de 1970, i encara que la situació del territori segueix sense resoldre, el govern està tractant d'ocultar això, per exemple, en tots els mapes al Marroc, el Sàhara Occidental s'assenyala com una part integrada del país.

Gradual de reformes polítiques en el decenni de 1990 va donar lloc a la creació d'una legislatura bicameral el 1997, encara que el rei encara té el poder polític real. La premsa és relativament lliure, encara que clampdowns s'han produït després de les crítiques de les autoritats o els articles relatius a la situació del Sàhara Occidental

Ciutats

Rabat - La capital del Marroc, molt relaxat i sense complicacions, inclouen-12 d'una torre del segle i el minaret.

Casablanca - Aquesta ciutat moderna pel mar és un punt de partida per als visitants de vol al país. Si teniu temps, tant la històrica medina i la mesquita contemporània (el segon més gran del món) bé valen una tarda

Fes - Fes és l'antiga capital del Marroc i un dels més grans i ciutats medievals en el món.

Marrakech - Marrakech és una perfecta combinació d'allò antic i allò nou Marroc. Pla de passar al menys un dia errant pocs l'enorme laberint de socs i ruïnes a la medina. La gran plaça de Djeema El Fna al capvespre és que no s'ha de perdre's.
MEKNES - Un, ha establert de nou la ciutat que ofereix una benvinguda ruptura amb el turisme dels països veïns aixafar Fes.

Ouarzazate - considerada la capital del Sud, Ouarzazate és un gran exemple de la preservació i el turisme que no ha destruït la sensació d'una fantàstica i antiga ciutat.

Tànger - Tànger és el punt de partida per la majoria dels visitants que arriben en ferry des d'Espanya. Un enigmàtic encant que històricament ha atret nombrosos artistes (Matisse), músics (Hendrix), polítics (Churchill), escriptors (Burroughs) i altres (Malcolm Forbes).

Taroudannt - Un mercat sud de la ciutat.

Tétouan - Boniques platges i és la porta d'entrada a les muntanyes de Rif.

Agadir - Agadir és ben coneguda per les seves platges. La ciutat és un bon exemple del Marroc modern, amb menys èmfasi en la història i la cultura. Tome el autobús local per uns centaus i anar 2 o 3 pobles del Nord, on hi ha més platges.

Amizmiz - Amb un dels majors socs berber a l'Alt Atlas tots els dimarts, Amizmiz és una destinació popular per a viatgers a la recerca d'un viatge d'un dia que és fàcilment accessible (al voltant d'una hora) de Marràqueix.

Chefchaouen - Una ciutat de muntanya només a l'interior de Tànger ple de blancs carrerons serpentejants, blau portes, i oliveres, Chefchaouen està net com una postal i una benvinguda a escapar de Tànger, que evoquen la sensació d'una illa grega

Essaouira - Un antic mar del costat de la ciutat recent redescoberta pels turistes. Des de mitjans de juny a agost les platges estan plenes, però qualsevol altre moment i vostè és l'única persona allà. Bona música i gran poble. Costa més propera de Marràqueix

Merzuga i M'Hamid - Des de qualsevol d'aquests dos assentaments a la vora del Sàhara, un passeig en camell o 4x4 en el desert per una nit (o una setmana) entre les dunes i sota les estrelles

Tinerhir - Aquesta ciutat és el perfecte punt d'accés a la impressionant Garganta de Todra.

Reportatges:

- Marroc: Comunicació berber

- El Rif: la descoberta del Marroc més proper

London

2008-12-17T16:34:00.000+01:00

Reportatges: Deptford, el barri de moda

Barcelona

2008-12-17T16:28:00.000+01:00

Articles: Prova Barcelona!

Berlin

2008-12-17T10:51:00.000+01:00

Imprescindibles en qualsevol visita; la mítica Porta de Brandemburg, la Postdamer Platz (el nou centre de la ciutat i antic punt d’unió de les dues meitats de la ...

+ info

New York

2008-11-26T21:00:00.000+01:00

Articles
Esdeveniments a New York
New York - Jazz
A New York, la capital del món

Tarragona - Ruta Modernista

2008-10-01T09:45:00.001+01:00

RUTA MODERNISTA

INTRODUCCIÓ

Aquesta guia pretén acostar-nos a una part del llegat modernista repartit per la ciutat que requereix la complicitat del visitant per revelar tota la seva poètica i bellesa. A través d’aquest itinerari es poden entreveure les línies, les preferències i la societat que va acollir l’estètica modernista per guarnir, entre d’altres coses, les seves cases, els seus llocs d’oci o de treball o els seus objectes de culte.

TARRAGONA EN ELS ANYS DEL MODERNISME

La ciutat que va viure els anys del modernisme era una capital econòmicament i socialment força tancada. L’any 1896 tenia uns vint mil habitants, que el 1923 arribarien a uns vint-i-set mil, aproximadament. A finals del segle xix, els pagesos dels pobles que envoltaven la ciutat s’afanyaven a arrencar les vinyes afectades per la fil•loxera i a plantar de nou ametllers i avellaners, que potser els retornarien l’estabilitat econòmica perduda per aquella plaga. A Tarragona ciutat, però, les estadístiques sobre indústria de les primeres dècades del segle xx parlen del baix nombre de fàbriques que hi havia davant de l’empenta que registraven altres nuclis propers com Reus o Valls. A la capital l’activitat econòmica tenia un ritme força diferent; Tarragona depenia bàsicament del comerç portuari, que es consolidaria i es faria més viu gràcies a l’activació del ferrocarril. Cap a la segona dècada del 1900 la capital continuava lliurada al moviment del seu port i de l’exportació agrícola, en concret de l’oli, del vi i de les avellanes. L’any 1922 Tarragona va viure una greu crisi econòmica: els productes que enviava el port no es podien vendre als mercats estrangers, problema que va ofegar les destil•leries, una de les principals indústries que ocupaven la mà d’obra i els seus primers productors. El port sempre seria, dècades després, el principal motor de desenvolupament tarragoní i el nexe entre camp i ciutat.
El modernisme que es va gestar a Tarragona va ser mesurat, senyorívol, refinat, poc amant de transgressions estètiques, i va manifestar un eclecticisme també força suau; l’art traspuava el clima econòmic i social dels seus comitents. Les pautes estètiques nascudes a finals del segle xix s’allargarien a la capital molts més anys que en altres nuclis propers. Pel que fa a l’urbanisme, Tarragona necessitava nou espai per edificar; entre els anys 1860 i 1890 es construeixen la Rambla i el carrer Unió, que unia el nucli antic de la ciutat i la zona del port. La Rambla va funcionar per a molts vianants com a passarel•la de contemplació d’un bon grapat d’edificis modernistes que s’hi bastien. Des de finals del segle xix fins a principis de la dècada de 1920 la ciutat va ser objecte de tres plans d’eixample que són els traçats que defineixen el dibuix dels carrers principals de Tarragona. La llista dels arquitectes, forans o naturals de Tarragona, que van treballar a la ciutat en aquelles dècades va ser llarga, sòlida i selecta: destaquen Antoni Gaudí i Cornet, Josep Maria Jujol i Gibert, Lluís Domènech i Montaner, Ramon Salas i Ricomà, Josep Maria Pujol i de Barberà, Pau Monguió i Segura, Alfons Barba Miracle, Bernadí Martorell i Puig o Juli Maria Fossas i Martínez, entre altres. La vida artística, malgrat certs problemes econòmics o polítics que es visqueren en aquelles dècades, no s’aturà; Tarragona pot parlar amb orgull d’escultors com Julio Antonio, Carles Mani i Roig, Andreu Aleu i Teixidor, Feliu Ferrer i Galceran, Josep Verderol Espoy o Fèlix Ribas. En pintura també s’ha de reconèixer l’obra d’Hermenegild Vallvé Virgili, Antoni Torres Fuster, Ignasi Mallol i Casanovas, etc. Els tarragonins disposaven de diversos teatres com el Teatre Principal, el Coliseu Mundial o l’Ateneu Tarragoní de la Classe Obrera, tot i que tampoc no faltaven altres societats recreatives com el Centre Català, Foment de Tarragona, Renaixement, etc. que aviat es rendirien als encants de les primeres representacions cinematogràfiques. Tarragona, a les dècades del modernisme, no va deixar mai d’agermanar-se culturalment i artísticament amb les altres ciutats de Catalunya.

Text extret de: www.tarragonaturisme.cat

Ciutats > Tarragona > Ruta Modernista

Tarragona - Ruta Romana

2008-10-01T09:16:00.000+01:00

RUTA ROMANA

Introducció

L’objectiu d’aquesta ruta romana és donar a conèixer la història de Tarragona mitjançant els seus monuments principals conservats d’aquella època, moment d’esplendor màxima de la ciutat, que va aconseguir el desembre de l’any 2000 la declaració de Patrimoni Mundial per la UNESCO pel conjunt arqueològic romà de Tàrraco.

Història

Tarragona entra a la història amb els romans, tot i que al segle V a. C. ja existia un poblat ibèric. En el marc de la segona guerra púnica, l’any 218 a. C., Cneu Corneli Escipió va desembarcar a Tarragona i va establir una guarnició que acabaria esdevenint, amb el temps, la principal base militar de la Hispània. Des d’allí es va conquerir la Península Ibèrica durant els 200 anys següents i la civilització llatina va penetrar per tota la Hispània.
Al segle II a. C. s’estructurà també la ciutat, amb la construcció de la muralla i la definició de la xarxa de carrers. La seva importància va anar creixent durant els segles II i I a. C., amb l’arribada de nous pobladors. Va rebre el títol de colònia de mans de Juli Cèsar, probablement l’any 45 a. C. Els anys 26-25 a. C. l’emperador August hi va residir, va dirigir les lluites contra càntabres i asturs i va governar l’Imperi, per primera vegada, des de fora de la mateixa Roma. En aquesta època es produeixen noves transformacions urbanístiques, entre les quals destaquen la reforma de la xarxa viària, la construcció del teatre i l’erecció de l’altar testimoniat per les fonts clàssiques. Als segles I i II d. C. Tàrraco, com a capital de la província de la Hispània citerior -la més gran de l’Imperi, que comprenia més de mitja Península Ibèrica-, va assolir una gran importància i la màxima expansió urbana. La ciutat es va omplir de monuments: el fòrum fou ampliat, es construïren termes públiques i l’amfiteatre. A més, a l’acròpoli es va edificar el complex arquitectònic grandiós del fòrum provincial i del circ. També es va construir el famós temple d’August, del qual parla Tàcit, que va servir d’exemple per a totes les províncies de l’Imperi i que fou restaurat per l’emperador Adrià en la visita que va fer els anys 122/123 d. C.
L’any 259 foren martiritzats a l’amfiteatre el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Consta que ja existia una comunitat cristiana ben organitzada. La crisi del segle III va afectar Tàrraco i es constaten incendis, tant a la capital com a algunes vil·les del camp. La ciutat es va recuperar lentament durant els segles IV i V, però algunes zones van quedar definitivament abandonades. D’aquesta època hi ha monuments notables, com la vil·la tardoromana de Centcelles i la necròpolis paleocristiana amb les dues basíliques. És un moment en què el poder del bisbe de Tarragona, com a primat d’Hispània, assoleix un paper predominant.
La importància de Tàrraco ha quedat reflectida en els monuments que la història ha llegat. El temps, i sobretot l’evolució de la pròpia Tarragona, n’han propiciat la desaparició de molts. En els darrers anys, però, es treballa en la seva revalorització per mostrar-los al públic, conscients de la seva importància.

Text extret de: www.tarragonaturisme.cat

Ciutats > Tarragona > Ruta Romana

Lisboa - Bairro Alto Cais do Sodré

2008-09-27T16:43:00.004+01:00

Al límit del Elevador da Gloria (1) està al jardí i mirador de S. Pedro de Alcântara (2) i, pujant per la Rua D. Pedro V, amb nombrosos antiquaris, arriba al Jardim do Principe Real (3), sota el qual es troba el dipòsit d'aigua de la patriarcal, de 1864, que es pot visitar de dilluns a dissabte. Més al capdavant, estan els Museus d'Història Natural i de la Ciència (4) i el Jardí Botànic (5). Pels carrers Miguel Pais i Monte do Carmo arriba a la Rua Cecília de Sousa i, per una escala, torna al Jardim do Príncep Reial, que va a travessar per baixar la Rua do Século i virar en ella a la dreta per la Rua da Academia das Ciências, on hi ha l'Acadèmia i el Museu Geològic. Per la Rua de S. Marçal pugi fins a la romàntica Praça das Flores (6), amb els seus excel lents restaurants. Descendint per la Rua de S. Bento troba diversos antiquaris i, a l'esquerra, el Espaço per Timor (7), creat per donar suport al dret del poble maubere a l'autodeterminació ia la seva indoblegable resistència davant l'ocupació d'Indonèsia. De l'altra banda, aquesta el Palau de S. Bento que alberga la Assembleia da República (8). Continueu per l'avinguda D. Carlos I i veurà la Font Monumental de l'Esperança (Chafariz Monumental da Esperança (9), l'arquitecte Carlos Mardel, i després, pujant per la Rua do Poço dos Negros i Calçada do Combro troba l'Església de Santa Catarina (10) i el magnífic Mirador (11) amb el mateix nom. Descendeix per el típic Elevador da Bica (12) que el condueix a la Rua i al Llarg de S. Paulo , de 1849, ia la Font de la Plaça i Església de S . Paulo . A la Travessa do Carvalho apareix l'edifici dels antics banys termals, els banho de S. Paulo, i més al front, cap a l'est, passant per la Praça D. Luís I, el Mercat Municipal de 24 de Julho, construït el 1876. A la plaça de Cais do Sodré troba una important connexió de transports, on s'inicia la línia ferroviària de Cascais i existeixen accessos al Metro i als transports fluvials. Al bell passeig costat del Riu (Passeio Ribeirinho) aprofiteu per provar peix fresc rostit al carbó i després pugi per la Rua do Alecrim fins al Llarg Luís de Camoes i l'església de S. Roque (13). Entre llavors en el Bairro Alto , una zona popular i amb animada vida nocturna, on pot escoltar el fado genuí i passar una nit divertida i sense problemes amb la seva seguretat personal.

Ciutats > Lisboa > Bairro Alto Cais do Sodré

Edinburgh

2008-08-17T10:19:00.003+01:00

L’antiga capital d’Escòcia està plena de cultura i és cosmopolita. Situada a un lloc estratègic, limitada per la costa a una banda i rodejada de volcans per l’altra. ...

+ info

Calendari d'activitats de Tarragona

2008-08-10T17:41:00.001+01:00

queferatarragona.blogspot.com

Ciutats: Tarragona > Calendari

Oslo

2008-08-10T12:38:00.001+01:00

Guia: Descubre Cataluña Per Michelin

2008-07-27T14:15:00.000+01:00

København - Copenhague

2008-07-26T22:15:00.000+01:00

Prova Barcelona!

2008-07-24T22:54:00.000+01:00

PROVA BARCELONA!

Orientar-te a la barcelonina

Aquí no hi ha nord-sud-est-oest, sinó mar-muntanya-Besòs-Llobregat. Si algú et diu de quedar a Mallorca/Pau Claris “a la cantonada de baix”, no te’n refiïs ni un pèl.

Saber el perquè del bikini

Per què anomenem així l’entrepà de pernil i formatge? Pregunteu-ho a la sala Bikini: ells van adaptar el famós croque-monsieur francès. Tant d’èxit va tenir el sandvitx a la Barcelona dels cinquanta i seixanta que la gent volia a tot arreu “un entrepà com els que fan al Bikini”. D’aquí a demanar “un bikini” no hi havia més que un pas. Sala Bikini (Diagonal, 547; entrada: 15 €, consumició inclosa)

Quedar al Zurich

...i trobar-se si la gentada t’ho permet. És la cantonada més sol·licitada, especialment en època turística; és a dir, sempre. Davant del Zurich, estàtues vivents esperen el noviet o el col·lega que les retorni a la vida.
Zurich (Pl. Catalunya, 1).

Flors després d’una guerra

Res millor per a la vida de parella que una bona baralla seguida d’una fogosa reconciliació. Però el kit de supervivència del cònjuge penedit inclou un ram de flors. Si les paus arriben de matinada, no tindràs cap més opció que acostar-te al mercat de la Concepció, on un florista de guàrdia t’espera disposat a salvar la teva relació. Flors Navarro (València, 320), T. 93 207 36 61. Web: floristeriasnavarro.com

Reokupar el parc Güell

El pobre drac del parc Güell ha quedat ocult sota un núvol de turistes . És de bon barceloní reokupar el parc Güell i parlar en català una estoneta al drac, no fos cas que s’oblidés a quina ciutat viu.

Comprar un caganer

Per Nadal, posaràs un pessebre a casa teva… encara que només sigui per poder-hi plantificar el caganer que has comprat a la Fira de Santa Llúcia. Vés pensant com expliques una tradició tan escatològica a l’amic guiri que t’ha vingut a veure aquests dies. Fira de Santa Llúcia (pl. Nova, de primers de desembre a uns dies abans de Nadal).

Comptar oques

Les oques de la catedral són les inquilines permanents de la seu barcelonina. Com diu la tradició, són tretze, l’edat que tenia santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, quan va ser sotmesa a martiri.
Catedral de Barcelona (pla de la Seu, s/n). T. 93 315 15 54.

Presumir de platja

…però no acostar-se gaire al mar. I és que Barcelona vivia d’esquena al mar fins als noranta, però avui les platges són un dels seus principals orgulls. Tot i això, és ben barceloní no acostar-s’hi mentre dius que no pots viure lluny del mar. Platges de Barcelona. Accessibles en metro: Barceloneta i Ciutadella-Vila Olímpica (L4).

Comprar música al carrer Tallers

Ni les descàrregues per Internet ni la FNAC han pogut amb un carrer que sembla fet per comprar-hi música. Si fa una pila d’anys els preus de Discos Castelló eren un reclam indiscutible, ara són les petites botigues que venen vinils de col·leccionista les que han donat nova vida al carrer.

Fer una ruta pels mercats

Una ruta pel mercat de l’Abaceria, el de Santa Caterina, el de la Barceloneta o el nou mercat de Sarrià (amb permís de la Boqueria) és imprescindible per conèixer la Barcelona més viva… i més fresca! Mercats de Barcelona.
Més informació: bcn.cat/mercatsmunicipals

Fes-te el gai

Gelosos del Chueca madrileny, aquí també vam inventar el nostre barrigayfriendly. Al Gaixample conviuen veïns de tota la vida i comerços dedicats al públic homosexual. Al barri burgès per excel·lència, ja fa temps que el gai ha deixat de ser el “raret” de l’escala.

Discutir una dada a Lluís Permanyer

...i sortir-hi perdent. Admirem el cervell d’aquest cronista i el seu posat de senyor de Barcelona quan te’l creues passejant per la ciutat.

Una òpera a la vida

...i al Liceu, per descomptat. Qui diu que és car? Compreu una entrada de cinquè pis on, abans de l’incendi, hi havia la millor acústica. Els experts diuen que, ara, la zona central del primer amfiteatre és ideal per percebre cada matís musical.
Gran Teatre del Liceu (la Rambla, 51-59). T. 93 485 99 00.

Fer un rap a Cal Pinxo

La Barceloneta és el nostre paradís del bronzo i la sobretaula. Vés a Cal Pinxo a menjar-te un d’aquells raps que Marisa Paredes recomanava aTodo sobre mi madre, d’Almodóvar. A tocar de la sorra de la platja, podem seguir enyorant els bars preolímpics.
Cal Pinxo-Platja (Baluard, 124). T. 93 221 50 28.

Diumenge a Sant Antoni

Lletraferits, xavals que es venen els còmics i bojos dels cromos s’apleguen els diumenges al mercat de Sant Antoni. Si encara teniu una col·lecció incompleta d’El porqué de las cosas, aquí us solucionaran la vida.
Mercat de Sant Antoni (Comte d’Urgell, 1). Diumenges, de 8 a 14 h.

Fer una orxata a Sirvent

L’orxateria Sirvent del carrer Parlament té una aureola mítica que fa que, cada estiu, s’ompli de gent que va a beure un got d’orxata o a comprar el fresquíssim líquid a litres. La casa va néixer els anys vint al costat del mercat de Santa Caterina, però es va traslladar el 1943.
Orxateria Sirvent (Parlament, 56). T. 93 441 27 20.

Baixar a la Rambla a comprar llibres per Sant Jordi

…i penedir-se’n als deu minuts. Fer un tomb per la Rambla el dia del llibre i la rosa és una activitat tan imprescindible com esgotadora. L’any vinent, et dius, compraràs la rosa a Internet.
Sant Jordi (23 d’abril).

Esmorzar al Pinotxo

Si aconsegueixes travessar el núvol de turistes que fan fotos a l’entrada de la Boqueria i tens sort, potser aconseguiràs un dels mítics tamborets del Pinotxo, el bar més sol·licitat (amb perdó del Quim de la Boqueria) de tot el mercat de Sant Josep. No dubtis si el dia que hi aneu el Juanito Pinotxo té capipota.
Mercat de la Boqueria, parades 466-470. T. 93 317 17 31.

Guardar un record del 92

…però amagar-lo i negar que el tens. Conserves un trosset de la bandera olímpica o una corbata amb dibuixos de la Petra, però mai no reconeixeràs la teva condició de nostàlgic del 92 perquè fa més cool donar poca importància a aquell estiu en què vam ser el centre de món. Si la nostàlgia et pesa, et pots escapar al nou Museu Olímpic de Montjuïc.
Museu Olímpic i de l’Esport (av. de l’Estadi, 60). T. 93 292 53 79.

Inspira’t al Palau

Les inquilines més conegudes del Palau de la Música, les muses que hi ha a l’hemicicle, estrenen vestuari: acabades de restaurar, els seus vestits han perdut el color xocolata que se’ls havia imposat per criteris presumptament estètics.
Palau de la Música Catalana (Palau de la Música, 4-6). T. 902 442 882.

Anar de concert a l’Apolo

Antics salons de ball, com La Paloma, la Cibeles i la sala Apolo, es van reconvertir fa uns anys en modernes sales de concerts. De totes tres, però, només una, la sala Apolo, encara té les portes obertes amb sessions setmanals i una programació protagonitzada per l’electrònica, el pop i el rock independents.
Sala Apolo (Nou de la Rambla, 113). T. 93 441 40 01.

Saber on és la plaça del Tripi

George Orwell va ser a Barcelona durant la guerra civil, fent guàrdia a l’observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, a la Rambla, (llegiu Homenatge a Barcelona). La ciutat, agraïda, li va dedicar una plaça de Ciutat Vella, però, ai las, ningú no la coneix com la plaça George Orwell sinó com la plaça “del Tripi” en homenatge a l’extravagant escultura de Leandre Cristòfol.

Una v. o. als Verdi

Sabates Camper, ulleres de pasta, bossa creuada, una samarreta maca i, d’ofici, dj., dissenyador, periodista, professor universitari o freak del cinema. No és que tots els espectadors vagin d’uniforme, però entre gent de tota mena, a la cua d’aquests cinemes trobareu uns quants personatges que coincidiran amb aquesta descripció i que han declarat la guerra al cinema doblat.
Verdi (Verdi, 32) / Verdi Park (Torrijos, 49). T. 93 238 79 90.

Trobar una ganga als Encants

Els Encants Vells són un dels mercats més antics d’Europa i algunes fonts el daten al segle xiv. Sempre a punt de ser traslladat, però eternament ancorat a les Glòries, el mercat de les puces barceloní és una caixa de tresors on podreu trobar una cadira Tonet o un interruptor de porcellana.
Mercat Fira de Bellcaire-Encants Vells (pl. de les Glòries).
Dilluns, dimecres, divendres i dissabtes, a partir de les 9 h. T. 93 246 30 30.

Perdre’s pel Laberint d’Horta

No s’hi val, a fer-se guiar des de la tribuna que hi ha al capdamunt de les escales. El parc del Laberint d’Horta és el resultat de l’enjardinament que va començar el 1791 Joan Antoni Desvalls, marquès de Llupià i Alfarràs. Els seus descendents van continuar el projecte i van crear un jardí romàntic. Deliciós.
Parc del Laberint (Germans Desvalls / pg. Castanyers).
Web: bcn.cat/parcsijardins

Saber-se de memòria la quadrícula de l’Eixample

Còrsega, Rosselló, Provença, Mallorca, València, Aragó… I després? Si no ho sabeu, ja podeu agafar la Guia del ciutadà. I, si encara així, us quedeu en blanc, cues de pansa. Pau Claris, Roger de Llúria, Bruc, Girona… I després?

Anar a Canaletes a celebrar una victòria del Barça

La passió pel FC Barcelona arriba al deliri en les ocasions en què l’equip ens dóna una alegria en un partit decisiu. En aquests moments, mitja ciutat es troba a la font de Canaletes. És aleshores quan més que un club, el Barça és un sentiment ciutadà que, de vegades, també et trenca el cor.

Escoltar Edith Piaf al Pastís

Avui, la ciutat ja no parla francès, però encara queden alguns reductes de francofonia canalla com el Pastís, un local tan minúscul com veterà (seixanta anys), on el seu actual propietari, José Antonio de la Villa, s’encarrega de fer sonar Edith Piaf i altres veus de la chanson.
Pastís (Santa Mònica, 4). T. 93 318 79 80.

Fer una absenta

La nit barcelonina reuneix els locals més moderns i els més antics. Entre aquests últims, hi ha L’Almirall, el London i el Marsella. Tots tres són a Ciutat Vella i ofereixen la possibilitat de prendre’s una absenta mentre es deixa passejar la mirada per una decoració que també es van mirar els nostres avis.
L’Almirall (Joaquim Costa, 33), London bar (Nou de la Rambla, 34), Marsella (Sant Pau, 65).

Compartir barra amb en Flavià

El Raval Bar és un dels escenaris preferits dels teatreros d’aquesta ciutat. Si hi aneu, no serà estrany que acabeu compartint barra amb Carles Flavià, Pepe Rubianes (si para a Barcelona) o altra gent de vida bohèmia.
Raval (Doctor Dou, 19). T. 93 302 41 33.

Una nit al Teatre Grec

És un dels recintes teatrals amb més màgia, encara que sovint un avió despistat interfereixi en un monòleg dramàtic. Al voltant d’aquest teatre ha nascut i crescut tot un senyor festival.
Teatre Grec (pg. de Santa Madrona, 36)

El primer pet a L’Ovella Negra

És una taberna en el sentit més clàssic de la paraula: s’hi pot fer un pica-pica o menjar-s’hi unes torrades, però l’especialitat de la casa són els gerres de sangria que, aquí, corren com l’aigua. El duro i altres jocs que tenen com a objectiu últim transitar els camins del coma etílic es practiquen amb profusió en un local on no hi ha ni disseny ni higiene hospitalària.
L’Ovella Negra (Sitges, 5). T. 93 317 10 87.

Fer-se el cinèfil a Video Instan

Encara que no s’hi trobi absolutament tot com diu la llegenda, aquest videoclub té una selecció de cinema que va des de les novetats dels darrers anys als clàssics de sempre. Si poses a prova el personal demanant-los una raresa cinèfila, et sorprendran.
Video Instan (Enric Granados, 30). T. 93 453 00 00 i 93 323 40 04.

Mites de Barcelona

Corre al teu videoclub i revisa títols barcelonins cent per cent: Ocaña, retrat intermitent i El gran Gato, totes dues de Ventura Pons, i La Moños, de Mireia Ros. És la millor manera d’acostar-te a tres personatges fonamentals en la mitologia de la Barcelona del segle xx i a dos cineastes que han fet de la ciutat el seu plató.

Anar a veure Pepe Rubianes

Ja fa anys que l’actor galaicocatalà és una presència habitual al Club Capitol de la Rambla amb el seu mític Rubianes, solamente. Ara, acaba de tornar-hi amb La sonrisa etíope.
La sonrisa etíope. Club Capitol (la Rambla, 138). T. 93 412 20 38.

El cel de Barcelona

Camil Fabra, marquès d’Alella, va fer construir un observatori astronòmic que, des que es va inaugurar el 1904, és part de l’skyline de la ciutat. Els mesos d’estiu s’hi organitzen sopars i s’hi observen les estrelles, i els diumenges, s’hi fan visites guiades.
Observatori Fabra (ctra. de l’Observatori Fabra, 1).
Web: observatorifabra.com

Seguir el rastre de l’antic ‘Xino’

Si encara rambleges, t’hauràs fixat en els profunds forats que tenen els llindars de pedra de les porteries número 22 i 24. Allà hi havia hagut uns populars meublés, on les prostitutes de la zona es plantaven a la porteria i, amb els seus monumentals talons, anaven creant d’any en any aquesta mena de modestos monuments a l’amor furtiu.
La Rambla, 22 i 24

Demanar un favor al Santet

Al cementeri més antic de tota la ciutat, el del Poblenou, hi ha una tomba on mai no hi falten les flors: la de Francesc Canals i Ambrós, altrament dit el Santet. Aquest jove mort a finals del segle xix va dedicar la vida a ajudar els altres i la seva desaparició va causar tal commoció que els seus veïns van començar a demanar-li favors, un costum que encara segueix viu.
Cementiri del Poblenou (Taulat, 2). T. 93 484 19 99.

Baixar a les clavegueres

Una claveguera preparada per rebre visites et permet fer-se una idea de com és el subsòl sense haver de calçar-te unes botes altes ni trobar-te amb una rata a mig camí. Vés-hi amb amics (o enemics) perquè només accepten grups.
Museu del Clavegueram (pg. de Sant Joan, 98). T. 93 291 40 51 (cal reservar, trucant de dilluns a divendres, de 13 a 14.30 h.).

Olorar els roserars de la Diagonal

En un extrem de la Diagonal, hi ha un paradís botànic on, quan és temporada, s’hi troben els nassos més fins de tota la ciutat. I és que allà es poden olorar i veure una pila de varietats de roses dels cinc continents.
Parc de Cervantes (av. Diagonal, 706).

Fer un suïs al Petritxol

El carrer més dolç de la ciutat fa olor de xocolata desfeta. Va ser el primer carrer de vianants de la ciutat. A més, aquí va viure el dramaturg Àngel Guimerà i la soprano Montserrat Caballé hi havia tingut un estudi per assajar.

Asseure’s a la trompa d’un mamut

Una foto a la trompa de pedra del mamut del parc de la Ciutadella és imprescindible a qualsevol àlbum familiar. El mamut, obra de Miquel Dalmau, es va instal·lar al seu emplaçament el 1907, però mai no es va arribar a esculpir la bestiola que havia de fer-li companyia: un diplodocus.
Mamut (parc de la Ciutadella).

Comptar els ossos de la balena

L’esquelet més famós de la ciutat és al sostre de del Museu de Ciències Naturals. És d’aquesta barcelonina honorària que va quedar varada a la platja de Llançà el 1863 i va estar en dipòsit a la Universitat de Barcelona, fins que va ser donada al Museu el 1917. Museu de Ciències Naturals (parc de la Ciutadella, s/n). T. 93 319 69 12.

Pujar al tren de l’Oreneta

Un tren dins d’un parc. Túnels, ponts, una autèntica estació i una col·lecció de màquines que van de les de vapor a les elèctriques, formen part d’una experiència de la qual, sovint, els mateixos pares gaudeixen tant o més que els nens.
Tren del Parc de l’Oreneta (Montevideo, 45).
Informació i reserves: T. 629 64 23 48.

Caramels per Sant Medir

La festa més dolça del calendari omple els carrers de Gràcia de cavalls i carrosses des de les quals els membres de les colles llencen una pluja de caramels. És imprescindible tornar a casa amb les butxaques plenes de dolços, encara que després els deixis oblidats i no en tastis ni un.
Sant Medir (barri de Gràcia). 3 de març.

Baixar a la cripta de Santa Eulàlia

Sota l’altar major de la catedral, hi ha la cripta amb el sepulcre de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Les seves restes estaven dipositades a Santa Maria del Mar, però el 1339 van ser traslladades a la seu i se’ls hi va esculpir un sepulcre amb escenes de la seva vida i martiri.
Cripta de Santa Eulàlia. Catedral de Barcelona (pla de la Seu, s/n). T 93 315 15 54.

Viatjar en l’avió del Tibidabo.

El primer viatge en avió d’un bon barceloní no el porta enlloc, però li proporciona una experiència que, diuen, marca caràcter i manté la fama davant d’altres atraccions més modernes. El poder de la nostàlgia.
Parc d’Atraccions del Tibidabo (pl. del Tibidabo, 3-4). T. 93 211 79 42.
Web: tibidabo.es

Tenir el mapa del metro al cap

Saps dir, sense mirar, amb quines altres línies té connexió la L3 a la Diagonal? Quina línia de metro arriba a Badalona? Quantes línies passen per la Sagrada Família? Si has contestat les tres preguntes sense pensar-t’ho gaire, ets barceloní de soca-rel. Si no, corre a aconseguir un mapa que, en el futur, si les obres ho permeten, s’ampliarà amb la L9 i la L10.

Novel·lar la ciutat

La ciutat també és matèria narrativa, des d’alguns capítols del Quixot alDiari d’un lladre, de Jean Genet, passant, és clar, per Vida privada, de Sagarra, i La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, totes dues recentment reeditades.

Veure néixer el Cacaolat

El popular batut de llet i cacau va néixer al cor de Ciutat Vella, a una granja de tota la vida on encara serveixen Cacaolat, a més d’altres moltes i delicioses especialitats. Els Viader també van servir per primera vegada a la ciutat productes com el iogurt o la llet condensada. Granja Viader (Xuclà, 4-6). T. 93 318 34 86.

Santificar Gaudí…

…sobre totes les coses, si més no perquè el bon home ens ha fet guanyar una pila de duros gràcies als turisme. Sense Gaudí, no hi hauria japonesos al carrer i un cafè a la Rambla valdria els vuitanta cèntims de ZP.
Casa-Museu Gaudí (parc Güell). T. 93 219 38 11

De còctel al Boadas

Un gran clàssic. Mireu la carta, deixeu-vos aconsellar per la Maria Dolors Boadas i extasieu-vos veient el professional de torn fent anar la coctelera i recordant els temps en què Antonio Machín freqüentava la casa. Boadas (Tallers, 1). T. 93 318 88 26.

Nit de Reis a la Gran Via

Els qui s’han passat els dies previs a la nit de Reis treballant intensament (que no són pocs) tenen una última oportunitat per comprar regals a la Fira de Reis de la Gran Via, que obre tota la nit, com si fos una mena de botiga de conveniència per a ús exclusiu de Melcior, Gaspar i Baltasar.
Fira de Reis (Gran Via, entre Entença i Muntaner). Primers de gener.

Fer les corbes de la Rabassada

Un dels esports més habituals entre els adolescents ha estat durant molt de temps aconseguir una moto, com més sorollosa millor, i fer les corbes de la carretera que porta fins al Tibidabo i Sant Cugat. No és un costum innocent, només cal veure les xifres d’accidents, però encara són molts els motoristes que troben en aquesta carretera l’espai adient per provar una moto nova. Sigueu prudents.

La vista de Muntaner

Lleva’t d’hora un dia clar, diumenge si pot ser, i gaudeix de l’experiència de mirar el mar des de la part superior de Muntaner, veient com l’asfalt traça un camí que comunica mar i muntanya.

Visitar la ‘Dama del Paraigua’

Deu ser l’única dona de la ciutat que porta la pluja incorporada, ja que, en aquesta font, l’aigua raja de les barnilles del paraigua. Fa uns anys, era un símbol de Barcelona, però les noves generacions tiren més cap a la torre Agbar. Per desgràcia, l’única manera de veure la Dama és entrar al Zoo pagant l’entrada.
Dama del Paraigua (recinte del Parc Zoològic. Parc de la Ciutadella)

Fer una truita al Flash Flash

Aquesta truiteria es conserva igual que quan va obrir, als anys setanta. La decoració, més pop que el dormitori d’Andy Warhol, ha sobreviscut als anys admirablement. Fa temps, va ser punt de trobada de la gauche divine, però avui dia la segueixen visitant un munt d’anònims que es deleixen per les truites i per l’hamburguesa de la casa, la recepta de la qual, ho sentim, és secreta. Flash Flash (la Granada del Penedès, 25). T. 93 237 09 90

Fer la creu al carrer de les Mosques

Al Born hi ha un carrer que passa per ser el més estret de la ciutat. De fet, es pot tocar a la vegada les cases de tots dos costats amb els braços oberts. El nom, que s’utilitzava ja el 1441, és d’origen popular i es creu que es referia a l’acumulació d’escombraries.

Passar-se per Casa Leopoldo

Fundada el 1929 i amb una decoració farcida de rajoles, quadres i fotografies dedicades, Casa Leopoldo està gestionada per la néta del fundador, Rosa Gil, que va créixer immersa en la cultura taurina i es va enamorar d’un torero portuguès que, anys després, va morir a la plaça. Imprescindibles la cua de bou, el pa amb tomàquet i les tertúlies. Casa Leopoldo (Sant Rafael, 24). T. 93 441 30 14.

Nadal passat per aigua

Cada any per Nadal, un munt de valents es troben al final de la Rambla per participar en la Copa Nadal, una travessia nedant per les aigües del port. Les aigües no conviden gaire al bany, però això no ha espantat els participants d’una prova que ja ha arribat a l’edició número 98. Travessia Nedant del Port de Barcelona.

Nadal passat per aigua

…i viure la ciutat amb la màxima passió.

Barcelona > Prova Barcelona!

Lisboa - Bairro Alto

2008-07-24T12:49:00.001+01:00

Mapa general de Lisboa

Tarragona: Part Alta

2008-07-17T17:53:00.002+01:00

Ciutats: Tarragona > Part Alta

Tarragona: Part Baixa i Serralo

2008-07-17T17:50:00.001+01:00

Ciutats: Tarragona > Part Baixa i Serrallo

Tarragona: Eixample

2008-07-17T17:45:00.001+01:00

Ciutats: Tarragona > Eixample

Bar: London Bar

2008-07-17T16:16:00.000+01:00

Nou de La Rambla, 34
Metro: Liceu, (Línia Verda, L3) 5 minuts a peu
Dimarts-Diumenge 19:00 - 01:00

El London Bar bàsicament és una taverna, però una taverna que ha estat funcionant des de 1910 i la qual solien freqüentar Dalí, Picasso i Hemingway. La decoració ha estat conservada, donant-li un glamour de la vella escola. També serveix com a punt de reunió; totes les nits té música en viu a l'escenari que es troba just darrere del bar.

Pots anar al bar i demanar alguna cosa, però també tenen un servei a la taula molt eficient i amigable, amb el qual hauràs de pagar tot just rebis les teves begudes.

Bar: Schilling

2008-07-17T15:53:00.000+01:00

Ferran 23
08002 Barcelona
www.cafeschilling.com

Metro: Liceu, (Línia Verda, L3) 10 minuts a peu
Tots els dies 10:00 - 03:00

Schilling té un bon esmorzar i és un lloc ideal per prendre un cafè mentre observes les persones el dia, però en la nit és quan el lloc cobra vida.

El Bar Schilling usualment hi ha una bona mescla de persones de totes les edats i orientacions.

The Borderline

2008-06-24T12:57:00.001+01:00

"Sala de concerts i discoteca"

The Borderline
Orange Yard off Manette Street, London, W1D4JB
www.meanfiddler.com
mapa

Aint nothin but.....The Blues Bar

2008-06-24T12:54:00.000+01:00

Petit PUB de Jazz amb música amb viu cada nit.
Molt acollidor.

Aint nothin but.....The Blues Bar
20 Kingly St, Soho, W1B5PZ London
web
Mapa

Tate Britain

2008-05-31T18:29:00.002+01:00

La Tate Britain és un museu de Londres especialitzat en art britànic. Es va inaugurar l'any 1897 i en la seva actual situació, és una branca del grup de museus Tate.

Galeria nacional d'art britànic desde 1500 fins l'actualitat.
L'entrada és gratuïta

Història

La història de la Tate comença amb controvèrsia. Henry Tate, el magnat del sucre del segle XVIII, va encapçalar un moviment popular demanant una mostra de l'art britànic. El mateix Tate va oferir a la nació la seva col·lecció de pintures victorianes i diners per a les despeses del muntatge. El govern va dubtar abans d'acceptar l'oferta de Tate. Llavors va tenir lloc un gran debat sobre el seu emplaçament: South Kensington, Blackfriars o Millbank, el terreny del qual va ser el primer disponible. Els diners de Tate van finançar l'edifici de Sidney Smith. La nova galeria substituïa la Millbank Prison, un edifici proposat per Jeremy Bentham, projectat per Robert Smirke i construït entre 1812 i 1821.

La façana neoclàssica de Smith, el vestíbul i la rotonda es van acabar a temps per a la inauguració. Van seguir moltes ampliacions. Les més significatives van ser nou galeries afegides el 1899, la cúpula central i les galeries d'escultures, cedides pel marxant d'art Joseph Duveen i el seu fill, el 1937. Una altra preciosa incorporació de 1983 va ser el restaurant Whistler, on el mural paisatgístic de Rex Whistler, Expedició a la recerca de carns estranyes (1926-1927), reflecteix l'harmonia entre l'art i el menjar.

Tate Britain
Millbank London SW1P 4RG
web
mapa

Pots visitar-la a la xarxa:

Explore Tate Britain

ciutats: London > Centre i Southwark > Tate Modern