http://www.olotcultura.cat/les-beques-ciutat-dolot-destinen-9000-euros-a-la-investigacio/
]]>
Els nous neorurals
www.ara.cat
La població es trasllada a viure d’un lloc a l’altre molt més del que a vegades ens imaginem. Els censos oficials no ho reflecteixen amb la finor ...]]>
• L’inventari s’ha impulsat per part de la Xarxa de Custòdia del Territori
• La seva actualització permetrà disposar de dades actualitzades en relació a aquesta eina de conservació
Des del Consorci estem treballant, juntament amb les altres entitats de custòdia del país, per actualitzar l’inventari d’iniciatives de custòdia a Catalunya per al 2015.
L’objectiu d’aquest inventari és conèixer i difondre aquestes iniciatives arreu del territori, estudiar-ne l’evolució al llarg dels anys així com la implantació territorial.
La custòdia del territori són un conjunt d’estratègies i instruments que pretenen implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i que el Consorci, gairebé des de la seva creació, ha utilitzat per desenvolupar projectes dins l’espai.
A data d’avui, el Consorci té signats a l’entorn de 30 acords amb propietaris, sigui per desenvolupar el projecte de recuperació d’espais oberts, per realitzar actuacions per la conservació de les teixedes de l’espai, per dur a terme intervencions per al control de flora invasora, i fins i tot per realitzar mesures de prevenció d’incendis.
Aquesta eina ens ha permès establir sinèrgies amb els propietaris de l’espai i anar enllaçant diferents projectes d’interès en diferents àmbits.
Es preveu que l’Inventari sigui publicat properament, però fins aleshores us deixem l’enllaç de la darrera actualització, de 2012
xct: custòdia del territori
www.xct.cat
A l’Estat espanyol, la Plataforma de Custodia del Territorio elabora un inventari d’iniciatives de custòdia del territori , que ofereix una bona imatge del grau d’implantació d’aquesta estratègia arreu de l’Estat.]]>
• Els convenis s’han signat amb els Amics de l’Alta Garrotxa i els Amics de Sant Aniol
• L’objectiu dels convenis és la preservació de dos elements emblemàtics de l’espai, Sant Valentí de Salarça i la Rectoria de Sant Aniol
Recentment, el Consorci ha signat dos convenis amb dues entitats de l’espai, concretament els Amics de l’Alta Garrotxa i els Amics de Sant Aniol.
Aquestes dues entitats, que treballen per recuperar el patrimoni cultural i arquitectònic de l’espai, estan impulsant projectes per a la consolidació d’elements emblemàtics, en aquest cas, Sant Valentí de Salarça i la Rectoria de Sant Aniol d’Aguja.
En el cas de Sant Valentí de Salarça, el conveni també s’ha signat amb l’Ajuntament de Camprodon, a fi i efecte de garantir la finalització de la Fase II de les obres de consolidació de l’ermita, finançades en un 80% per la Diputació de Girona.
Pel que fa a la Rectoria de Sant Aniol, el conveni ha de permetre la cerca de finançament conjunt per a la realització de la Fase IV de les obres de consolidació de l’edifici, que correspon amb el forjat de la planta primera.
La col•laboració amb entitats de l’espai permet optimitzar recursos i establir sinèrgies per a la conservació de l’ampli patrimoni arquitectònic de l’espai, i garanteix l’establiment de relacions a mig i llarg termini per seguir vetllant pels valors del territori.
]]>
• La segona fase és possible, tal i com ja va passar a la primera fase, gràcies a la convocatòria d’ajuts per actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya
• S’espera arribar a consolidar el camí fins a la gorga del Citró
Tal i com ja va fer el 2013, aquest any passat el Consorci es va presentar de nou a la convocatòria d’Ajuts per al finançament d’actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya per al 2014-2015, per tal de poder executar intervencions de conservació i millora del camí d’accés a Sant Aniol a partir del Gomarell.
A finals de 2014, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va resoldre favorablement la nostra sol•licitud, obtenint així gran part del finançament necessari per tal de realitzar les actuacions prioritàries per tal de conservar el camí.
Bàsicament es tracta de realitzar actuacions, totes realitzades manualment, d’empedrat i repicat de la plataforma, així com actuacions de consolidació de l’esplanada de terres en els punts més crítics. En aquesta fase esperem arribar fins a la gorga del Citró.
Aquesta actuació, realitzada a cavall entre el Programa d’ordenació d’activitats de lleure i del Programa de conservació del patrimoni cultural, pretén recuperar i condicionar els punts més crítics del camí, tant pel seu valor històric com per la seva importància estratègica en relació a l’ordenació de l’ús públic de l’espai.
]]>
· Els dos trams formigonats corresponen amb la rampa ubicada just després del nucli de Sadernes i el pont dels Aures
· L’actuació ha permès la millora dels accessos a aquesta zona i la consolidació a mig i llarg termini d’aquests trams
All llarg de la setmana passada, el Consorci va dur a terme el formigonat de dos trams de la pista que enllaça Sadernes amb la vall de Riu, actuació que es contempla dins del manteniment de la xarxa viària, previst a l’àmbit de desenvolupament socio-econòmic del Programa d’Actuacions del Consorci.
Aquesta intervenció de millora s’ha centrat en dos dels trams més crítics d’aquest pista de la xarxa viària, concretament, a la rampa localitzada just després del nucli de Sadernes i que correspon amb l’inici de la pista de Riu, i de l’altra, el pont dels Aures, just al límit de terme entre Sales de Llierca i Montagut i Oix.
L’objectiu de l’actuació és millorar els accessos a la zona per part de veïns i usuaris en general, en el marc de l’ordenació d’aquesta zona, una de les més freqüentades de tot l’espai. D’altra banda, la consolidació a mig i llarg termini d’aquests trams de pista, evitaran intervencions més costoses en un futur, com ja va succeir al 2013 amb l’esllavissada de la pista a l’alçada de pont de Valentí.
]]>
La convivència a l'alta Garrotxa. Pagesos autòctons i neorurals
www.ccma.cat
Telenotícies comarques TOTS ELS VÍDEOS WEB DEL PROGRAMA La convivència a l'alta Garrotxa. Pagesos autòctons i neorurals 16/03/2015 AQUEST CLIP ÉS DE: Telenotícies Barcelona 16/03/2015]]>
ARA Paisatge - Ara.cat
mirades.ara.cat
Catalunya en 52 paisatges]]>
La regulació estarà vigent fins a finals de setembre.]]>
· La franja de protecció per prevenció incendis s’ha executat durant els mesos de febrer i març
· L’actuació ha estat possible gràcies a la col•laboració dels propietaris de la finca objecte d’intervenció
En el marc del Pla de prevenció i extinció d’incendis de l’Alta Garrotxa es contemplen tota una sèrie d’actuacions per garantir la prevenció d’incendis a l’espai. Entre aquestes actuacions hi figuren una sèrie franges de seguretat/protecció.
Durant 2014, i d’acord amb el DAAM, es va prioritzat una actuació al terme municipal de la Vall de Bianya, concretament a la carretera de la vall del Bac, en tractar-se d’un dels principals eixos viaris de l’espai.
Els treballs forestals realitzats han consistit en l’aclarida de 20m a banda i banda de la xarxa viària, garantint així la discontinuïtat vertical i horitzontal de l’estrat arbori. En aquest cas, s’han eliminat principalment els peus més decrèpits i malformats. D’altra banda, s’han podat els arbres que han quedat en peu a la zona. Finalment s’han fet una estassada generalitzada del sotabosc, a excepció dels peus aïllats que tenien un bon port.
Aquestes franges, un cop finalitzats els treballs, permetran reduir la càrrega de combustible i millorar així la seguretat de circulació en cas d’emergència.
Finalment, esmentar que aquesta actuació ha estat possible gràcies a la col•laboració dels propietaris de la finca on s’ha executat l’actuació, amb els quals s’ha signat un acord de custòdia per poder dur a terme els treballs forestals.
]]>
Com bé sabeu, un de les Unitat del paisatge, correspon amb l'Alta Garrotxa.
El podeu consultar en paper a les nostres oficines i si voleu digitalment a l'enllaç que us adjuntem.
http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documentacio/02_territori_i_mobilitat/paisatge/publicacions/cataleg-de-paisatge-de-les-comarques-gironines/
]]>
· Les prospeccions se centren a les cingleres de més interès per a la nidificació d’aus
· El seguiment comença aquest mes de març i s’allargarà fins el mes de juliol
Tal i com ja s’ha fet en temporades anteriors, durant aquest mes de març ha començat els seguiment d’avifauna a l’espai, principalment centrat en espècies rapinyaires,. Aquest seguiment, que comença ara i s’allarga fins al mes de juliol, pretén cobrir els períodes de nidificació i poder fer així el seguiment de l’èxit reproductiu de determinades espècies.
El seguiment se centra en les cingleres de més interès per aquestes espècies, ubicades en diferents punts de l’espai i que en alguns casos coincideixen amb sectors d’escalada, com poden ser Guitarriu o el Castellot.
Les principals espècies objecte de seguiment són, entre altres, l’àguila daurada, el falcó pelegrí o l’aufrany. Tanmateix, en edicions anteriors del seguiment s’han trobat altres espècies, com és el cas del voltor.
Aquest seguiment, és clau per a l’ordenació i regulació d’activitats a l’espai, especialment tenint en compte que l’Alta Garrotxa és Zona d’Especial Protecció per les Aus i que la conservació d’aquestes espècies ha esdevingut un imperatiu legal a nivell europeu.
]]>
· El període de regulació de la temporada 2015 començarà a partir del 16 de març de 2015
· Enguany el tancament serà permanent fins el 30 de setembre
Tal i com ja es va fer el 2014 i en temporades anteriors, el Consorci de l’Alta Garrotxa, juntament amb els Ajuntaments de Sales de Llierca i de Montagut i Oix, han aprovat un sistema de regulació de l’accés motoritzat per poder seguir vetllant per la seguretat i la reducció de la pressió ocasionada per la gran afluència de persones a la zona de Sadernes i Sant Aniol.
La restricció de l’accés motoritzat es durà a terme de manera permanent durant les 24 hores, des del 16 de març al 30 de setembre, i no es disposarà de personal que gestioni l’accés dels vehicles autoritzats, sinó que es farà efectiva mitjançant senyalització.
Aquest sistema respon a l’aplicació del Decret 166/98 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. En base a aquest Decret, només podran accedir a la zona els vehicles autoritzats, mentre que la resta d’usuaris hauran d’estacionar el vehicle a l’aparcament de Sadernes.
]]>
• Aquest mes de gener comencen els treballs per millorar fagedes calcícoles a l’Alta Garrotxa. Quinze persones amb risc d’exclusió tindran accés al món laboral mitjançant aquesta iniciativa.
• L’acció afecta 2,63 hectàrees, ubicades a la Serra Llarga de Monars, a Camprodon. Els treballs que es realitzaran suposen una inversió de 8.285 €.
• La iniciativa s’emmarca dins el conveni de col•laboració entre l’Obra Social “la Caixa” i la Diputació de Girona per a la millora dels espais naturals i la inserció de persones amb risc d’exclusió.
Camprodon. La Diputació de Girona, l’Obra Social “la Caixa” i el Consorci de l’Alta Garrotxa realitzen, per primera vegada, una actuació per millorar fagedes calcícoles xerotermòfiles a l’Alta Garrotxa. L’actuació, que ha començat aquest mes de gener, es localitza a la Serra Llarga de Monars, a la zona del Comanegra, al terme municipal de Camprodon, i permetrà la millora d’un total de 2,63 hectàrees de fagedes calcícoles. Tots els treballs els executen quinze persones de La Fageda Fundació, entitat dedicada a la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió social. El cost total de l’actuació ascendeix a 8.285 €.
L’objectiu de l’actuació és potenciar els arbres grossos de faig de llavor mitjançant l’eliminació dels que els fan competència al seu voltant per tal que puguin esdevenir arbres pare. Per assolir aquest objectiu es realitzarà una estassada de sotabosc prèvia i una selecció de tanys amb la intenció de triar els millors rebrots i eliminar els que tenen menys futur.
L’Alta Garrotxa, des del 2006, forma part de Natura 2000, una xarxa europea d’espais protegits. En aquest context, la gestió i protecció dels hàbitats de l’espai va esdevenir prioritària. Entre els hàbitats destacats d’aquest acord, hi figura la fageda calcícola xerotermòfila (HIC 9150), hàbitat d’interès objecte d’intervenció en el marc d’aquest projecte. És per aquests motius que el Consorci ha anat desplegant les seves responsabilitats amb l’objectiu de preservar precisament els hàbitats representats a l’Espai d’Interès Natural (EIN), i en aquest cas ha cercat marcs de col•laboració per tal de dur a terme actuacions per gestionar i preservar aquests hàbitats.
]]>
• Els treballs s’estan realitzant durant aquesta tardor i hivern
• Els punts d’aigua objecte d’intervenció són el de Colldecarrera, el de Principi i el de Monars
Durant aquest hivern hem realitzat el manteniment d’alguns dels punts d’aigua més estratègics de l’espai, en aquest cas el de Colldecarrera, al terme de Vall de Bianya, el de Principi, al terme d’Albanyà i el de Monars, al terme de Montagut i Oix.
En el cas de Colldecarrera, es va revisar tot el sistema després d’haver constatat que el dipòsit no s’estava emplenant com habitualment, fet que posava en risc la disponibilitat d’aigua i conseqüentment la seva funcionalitat en cas d’incendi. Per solucionar la incidència es van revisar les connexions des de la font de Mas Cogul, que alimenta el dipòsit, i es va constatar que hi havia un problema amb la boia que garanteix la distribució d’aigua. Un cop es va resoldre aquesta incidència amb la instal•lació d’un repartidor associat al dipòsit de la font, l’alimentació del dipòsit va tornar a la normalitat.
Pel que fa a Principi, les tasques van consistir en el buidatge de la bassa de colmatació i la neteja de sediments per mitjans manuals, garantint així la disponibilitat d’aigua a la bassa principal. Aquesta bassa alimenta alhora l’abeurador que es va construir al 2009 per al ramat de vaques que pastura a la zona i un hidrant per garantir aigua en aquest sector en cas d’incendi forestal.
Finalment, durant el primer trimestre de 2015 es preveu una actuació de millora a la bassa de Monars. Aquesta bassa permet, juntament amb un altre punt, l’abastament d’aigua per al ramat de més de cent caps que pastura a tota la Serra Llarga de Monars. Les actuacions previstes són la millora de l’accés perimetral de la bassa i l’arranjament de la lona per garantir la impermeabilització en determinats punts, reduint les filtracions i augmentant el volum de retenció.
Aquestes actuacions, incloses dins l’àmbit de desenvolupament socio-econòmic del programa d’actuacions del Consorci, permeten mantenir en bon estat els punts d’aigua de l’espai, que esdevenen clau tant des d’un punt de vista ramader com des del punt de vista de la prevenció d’incendis.
]]>
• Aquest mes de desembre s’han iniciat els treballs de conservació i millora d’hàbitats a l’Alta Garrotxa. Aquest projecte inclou la recuperació d'espais oberts a l'Alta Garrotxa per sisè any consecutiu i, per primer cop, actuacions de control sobre flora al•lòctona invasora.
• Pel que fa als espais oberts s’intervindrà sobre un total de 6,8 ha, distribuïdes entre el terme de Camprodon i el de Montagut i Oix, i s’arribarà a gairebé 90 ha recuperades des de 2009.
• El control de flora invasora el portarà a terme una empresa especialitzada, i 15 persones en risc d’exclusió de La Fageda Fundació realitzaran les tasques.
• El projecte s’emmarca dins del conveni de col•laboració entre la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa”, el qual té un doble objectiu: conservar i millorar els espais naturals de la demarcació de Girona i fomentar, alhora, la inserció laboral de col•lectius amb risc d’exclusió social.
Girona, 19 de desembre de 2014. Per sisè any consecutiu la Diputació de Girona, l'Obra Social ”la Caixa” i el Consorci de l'Alta Garrotxa donen continuïtat a un projecte per a la conservació i millora dels valors de l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa. El projecte, que s'ha iniciat aquest mes de desembre i tindrà continuïtat fins al mes de juny, té dues línies d’acció: la recuperació dels espais oberts i els treballs d’eliminació d’un arbre invasor. El projecte té un cost de 40.000 €.
Respecte als espais oberts, s’intervindrà sobre un total de 6,8 ha, distribuïdes entre els termes municipals de Camprodon i de Montagut i Oix, i s’arribarà a gairebé 90 ha recuperades des de 2009. Els treballs consisteixen en l’estassada de peus arbustius (principalment aranyoners, esbarzers, càdecs, etc) i la tala puntual de peus arboris de mida petita en zones potencials de pastura, i que antigament havien format part de l’estructura d’espais oberts de l’Alta Garrotxa.
Aquesta intervenció permetrà mantenir o ampliar l’activitat ramadera actual en aquestes zones. De la mateixa manera, la pastura d'aquest bestiar en els nous espais oberts permetrà mantenir les intervencions realitzades per a l’obertura d'espais oberts, però en qualsevol cas, tal com ja feien els ramaders fa 100 anys, és imprescindible la mà de l’home per gestionar i conservar aquests espais.
Respecte a l’eliminació d’un arbre invasor, aquesta actuació va adreçada a controlar l’espècie Ailanthus altíssima, un arbre ornamental que ha esdevingut invasor pel seu ràpid creixement i la seva capacitat per prosperar, que ha creat denses arbredes als marges de les carreteres i els rius. El treball afectarà estrictament els rodals amb presència d’aquesta espècie, el que representa una superfície aproximada de 16.635 m2, ubicada principalment a l’entorn del veïnat de la carrera i el nucli d’Oix.
Les actuacions consisteixen principalment a fer una sèrie de desbrossades selectives prèvies per tal d’individualitzar i facilitar l’accés a cada peu d’ailant a tractar, així com a realitzar un tractament químic específic peu per peu. Uns mesos després, per les especificitats del mateix tractament, es durà a terme el tractament de les restes vegetals per tal d’eliminar els peus d’ailant.
Beneficis múltiples del projecte
Els espais oberts i les pastures de l'Alta Garrotxa són hàbitats de gran interès per la seva diversitat florística i faunística. Aquest patrimoni biològic i productiu està patint actualment els efectes negatius de l'abandonament de les pastures, en bona part ocupades actualment per zones forestals recents, matollars i falguerars.
Els beneficis d'aquest tipus d'intervenció són múltiples per a un territori de muntanya com el de l'Alta Garrotxa. Per una banda, es pretén recuperar un paisatge agroforestal actualment en retrocés, i mantenir o recuperar l'activitat ramadera tradicional d'aquesta zona. A la vegada, també permetrà incrementar les zones estratègiques de gestió per a la prevenció d'incendis forestals mitjançant l'establiment d'espais oberts aptes com a punts segurs i de recer, i l'augment de la diversitat faunística i florística associada a aquests hàbitats.
Pel que fa al control i eliminació de rodals d’Ailanthus altissima, aquesta actuació pretén salvaguardar els hàbitats d’interès comunitari associats a boscos de ribera, com és el cas d’alberedes, salzedes i vernedes que hi ha a l’espai natural protegit. En aquest sentit, s’ha de destacar que si bé no totes les intervencions es faran sobre l’hàbitat d’interès en qüestió, el seu control permetrà evitar possibles afectacions potencials sobre aquests hàbitats, afectació que s’ha constatat a la perifèria de l’Alta Garrotxa. D’altra banda, aquesta espècie també ha causat molts danys materials en altres països, on ha afectat considerablement infraestructures com la xarxa viària i fins i tot edificacions.
Cal tenir en compte també que l’ocupació d’aquesta espècie a l’espai és molt incipient, de manera que una intervenció com la planificada en aquest moment pot reduir considerablement els costos a mitjà i llarg termini.
Intervenció de persones en risc d'exclusió social
Tots els treballs s’estan duent a terme amb 15 persones de La Fageda Fundació, entitat dedicada a la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social. La finalització de tots aquests treballs es preveu per al mes de juny.
]]>
• L’actuació s’ha fet de forma conjunta l’Ajuntament d’Albanyà
• L’actuació ha consistit en refer les escales d’accés i consolidar les parets de pedra seca de l’entorn
Durant aquest tardor hem millorat els accessos a Sant Andreu de Lliurona en col•laboració amb el mateix Ajuntament d’Albanyà.
Bàsicament els treballs han consistit en l’adequació i millora del tram de camí que porta a l’església de Sant Andreu. En aquest sentit, s’ha realitzat una neteja i extracció del material lliure no necessari i s’han s’anivellat les bases dels esglaons. Al lateral s’ha adequat una rampa que a més facilitarà el desguàs de l’aigua de pluja en cas d’episodis de precipitacions. Finalment s’ha arranjat part de la paret del camí i s’ha instal•lat una barana per qüestions de seguretat.
Aquesta actuació, a part de millorar l’accés a l’església també ha permès adequar l’accés a les altre edificacions i habitatges que hi ha al seu entorn.
Aquesta actuació complementa altres actuacions anteriors de conservació del patrimoni cultural en aquesta zona de l’espai i alhora permet contribuir a la fixació de població a l’espai.
]]>
• La passera es va instal•lar al 2007 per facilitar l’accés a Sant Aniol d’Aguja
• El Consorci cercarà recursos per garantir la seva restitució
La llevantada del passat 29 i 30 de novembre, que va registrar més de 250 l/m2 en alguns punts de l’Alta Garrotxa, ha malmès diverses infraestructures de l’espai.
Entre els casos més destacats, hi ha la passera que creua la gorga del Citró i que va ser engolida per la riera el passat dia 29 de novembre.
Aquesta passera forma part del camí que porta a Sant Aniol d’Aguja, que correspon amb un dels itineraris del Consorci i forma part de la Xarxa de camins d’Itinerànnia. En aquest sentit, aquest camí és clau en l’ordenació de l’ús públic de l’espai, en esdevenir un dels més freqüentats de tot l’espai, amb una xifra de 25.000 visitants anuals. D’altra banda, en les darrers mesos, la passera ha facilitat l’accés i el transport de material en el marc de les obres de consolidació de la Rectoria de Sant Aniol d’Aguja.
La passera es va instal•lar al 2007 per substituir els dos passos preexistents. Un d’ells travessava el riu a nivell de la llera i quedava inutilitzat en cas d’episodis de pluja, i l’altre el travessava en alçada a través d’una altra passera que estava en condicions molt precàries i sense cap garantia de seguretat.
A partir d’ara el Consorci buscarà, amb ajuda d’altres institucions i entitats, fonts de finançament per tal de poder restituir la passera amb la major brevetat possible, vista la seva importància en la gestió i gaudi de l’espai.
]]>