Cooperació

Cuidar des del vincle: una experiència de cooperació amb Singa Camerun

Tue, 21 Apr 2026 00:00:00 GMT

Quan pensem en cooperació internacional, sovint ho fem des d’una mirada tècnica o institucional. Però, amb el temps, he après que la cooperació, igual que la infermeria, neix sobretot del vincle. D’un vincle que no entén de fronteres i que es construeix des del respecte, l’escolta i la confiança mútua.

Fa més de vint anys vaig trepitjar per primera vegada el Camerun. Hi vaig anar per feina, amb un projecte vinculat al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. Viatjava per posar en marxa el centre de salut Barcelona-Bakou, una iniciativa que naixia del compromís de col·laboració entre professionals, amb la voluntat, entre d’altres, de millorar l’accés a l’atenció sanitària en aquella regió del país.

Aquella experiència no va ser només un projecte puntual. Va ser l’inici d’un vincle que, amb el temps, s’ha mantingut viu a través de les persones i de les relacions construïdes. És també el que, anys més tard, dona sentit a la creació de l’Associació Singa Camerun: la necessitat de donar continuïtat a aquell compromís, però des d’un model de cooperació basat en el treball conjunt amb entitats locals, reconeixent el seu lideratge i reforçant les seves capacitats.

La cooperació no va de fer per als altres, sinó de fer amb els altres

Actualment, a través de Singa Camerun, desenvolupem projectes centrats en la salut, l’alimentació, l’educació i l’empoderament de les dones en entorns rurals. D’una banda, treballem amb infants que viuen en cases d’acollida, assegurant aspectes tan essencials com una alimentació adequada -per exemple, amb el projecte “Un got de llet al dia”- que ha permès que 90 infants puguin prendre un got de llet cada dia, clau pel seu desenvolupament.

D’altra banda, un dels eixos centrals és el treball amb dones rurals. En molts contextos del Camerun, les dones sostenen la vida quotidiana de les comunitats: produeixen aliments, tenen cura de la salut familiar i generen economia local. Tot i això, sovint tenen un accés limitat a recursos, formació i oportunitats. Per això impulsem projectes de capacitació en agricultura, costura i salut comunitària, amb l’objectiu que siguin elles mateixes agents actives de canvi en els seus entorns.

Des de la mirada infermera, aquesta experiència m’ha reafirmat en la importància de la salut comunitària i de la prevenció. La formació de dones com a agents de salut és un exemple clar de com el coneixement compartit pot transformar realitats: no només millora la salut de les famílies, sinó que enforteix el teixit comunitari i genera autonomia.

Però més enllà dels projectes, si hagués de destacar un aprenentatge clau seria aquest: la cooperació no va de fer per als altres, sinó de fer amb els altres. Tal com he viscut al llarg d’aquests anys, el que realment transforma és el vincle que es construeix amb les persones i amb les comunitats.

La cooperació, igual que la infermeria, ens recorda que cuidar no és només intervenir, sinó estar, escoltar i caminar al costat de l’altre. I és precisament en aquest espai compartit on es generen canvis reals i sostenibles.

Josep París, infermer especialista en geriatria i expert en gestió de projectes sanitaris i innovació social. Treballa actualment com a director de desenvolupament en una fundació, impulsant projectes per humanitzar el final de la vida, i compagina aquesta tasca amb la cooperació internacional a través de Singa Camerun i la divulgació sobre la cultura del cuidar. Va ser gerent del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (2002-2009) i abans director d’una residència assistida i infermer a una hospital comarcal.

Experiència de cooperació: el recorregut de la infermera Núria Carbonell a Guinea Bissau

Tue, 24 Mar 2026 10:12:41 GMT

La meva primera experiència en cooperació va ser el desembre del 2023 amb la ONG Abaraka i quatre companyes infermeres de l’Hospital del Mar. Vam viatjar a Guinea Bissau a l'Hospital regional de Bafatà amb un projecte d'assistència a quiròfan, pediatria i urgències pel matí i per la tarda formació a professionals de la salut sobre RCP, signes vital i via aèria, cures i embenats, EKG i dosificació de medicaments.

Aquella experiència, no només va ser fer realitat un somni, sinò que vaig descobrir una part de mi que donava més sentit a la meva professió i a la meva vida. A nivell professional, compartir, treballar i viure amb totes aquelles persones, va ser un regal. Sempre dic que em vaig emportar molt més que el que jo vaig donar.

Veure tot el que fan amb els pocs recursos, tant materials com professionals, és una lliçó de vida. Es reinventen constantment i fan el millor que poden amb el que tenen i saben. El tema de la formació els hi encanta i estan sempre oberts a coses noves i això és boníssim.

Com a infermeres podem aportar molt valor amb el que fem, però sempre des de l’empatia i l’Amor i no desde l’ego.

No tinc paraules per agraïr a Abaraka que ens facilités poder conèixer de primera mà la cultura i la manera de viure de la seva gent. perquè considero que cooperar és compartir i aprendre de l’altre, però no des d’una visió paternalista, sinó des de l’empatia i el coneixement de la seva cultura costums i realitat dels Guineans. Per mi es molt important no analitzar el que estic vivint amb mentalitat europea sinó buscar la connexió, amb una mirada neta, sense prejudicis.

Àfrica va tocar la meva ànima, i quan passa això ja no hi ha marxa enrere. Així que el passat octubre-novembre del 2025 vaig tornar a la mateixa regió de Bafatà (Guinea Bissau) amb Abaraka.

Vaig fer assistència a Hospital de Bafatà i vàrem fer una missió exploratòria , junt amb ONG Matres-Mundi, per iniciar un projecte en la casa maternal de rehabilitació d’estructures, equipament de material i formació a professionals de la salut.

El Projecte té com a objectiu principal reduir els índex de mortalitat materna de la regió, ja que Guinea Bissau es un dels països amb més mortalitat materna.

En les cases maternals s’ingressen a dones amb parts de risc i se’ls hi fa un seguiment fins el dia del part. Viuen a la casa se’ls hi proporciona 2-3 àpats al dia, allotjament i controls de salut.

La idea principal es aconseguir un bon seguiment de les gestants en els centres de salut de la regió i una bona coordinació per ingressar-les a la casa maternal i donar cobertura a totes les gestants amb parts de risc.

Aquest és el nou projecte, però ara estar aturat per problemes polítics al país. Espero puguem reemprendre’l el més aviat possible.

Per acabar només vull dir que com a infermeres podem aportar molt valor amb el que fem, però sempre des de l’empatia i l’Amor i no desde l’ego.

Núria Carbonell Pujadó, mare de dos nens, treballa des de fa vint-i-cinc anys al Bloc quirúrgic de l’Hospital el Mar. Durant aquests vint-i-cinc anys ha estat la meitat treballant a Unitat de crítics i reanimació i l’altra meitat a quiròfan d'urgències i ORL. Prèviament, havia treballat a Unitats d'Hospitalització i Urgències.

Experiència de cooperació: el recorregut de la infermera quirúrgica d'urologia Juani Parra

Mon, 23 Feb 2026 12:31:12 GMT

La meva passió per la cooperació internacional neix de la relació amb les persones. De mirar als ulls dels qui, fins i tot tenint menys recursos, mostren una fortalesa i una dignitat que transformen per sempre la manera d’entendre la salut i la cura. Tant la salut com el coneixement son un drets universals que, al compartir-los, poden transformar realitats. Com a infermera quirúrgica d’urologia he construït el meu camí professional des de la convicció que la tècnica només cobra sentit quan va acompanyada d’humanitat, empatia i compromís social.

Al 2005 vaig viure la meva primera experiència de cooperació internacional a Bakoo, Camerun; participant durant un mes en un centre de salut local. Aquella experiència va suposar un abans i un després a la meva vida. Treballar amb recursos limitats em va ensenyar a prioritzar, a ser creativa i, sobretot, a comprendre que cuidar va molt més enllà dels mitjans disponibles. En un context amb poques eines, vaig aprendre que l’essència de la cura no resideix únicament en la tècnica, sinó en la capacitat d’adaptació, l’escolta activa i el respecte cap a les realitats culturals de cada comunitat. Aquestes son tan terapèutiques com qualsevol procediment tècnic.

Com a infermera quirúrgica d’urologia he construït el meu camí professional des de la convicció que la tècnica només cobra sentit quan va acompanyada d’humanitat, empatia i compromís social.Al 2017 vaig tornar a Àfrica, aquesta cop a Senegal, per col·laborar en un projecte de l’Hospital Plató a Rufisque enfocat en la renovació d’una sala de maternitat i una escola infantil. L’experiència va reforçar el meu compromís amb projectes que no tan sols atenen necessitats immediates, sinó generar estructures sostenibles, enfortint els sistemes locals de salut i educació.

I per últim, l’any 2024 vaig iniciar una nova etapa col·laborant amb l’ONG SURG FOR ALL a Monrovia, Libèria. Aquest projecte encaixa profundament la meva essència com a professional i com a persona. En un país on l’existència d’uròlegs és mínima, el nostre objectiu és formar i acompanyar al personal de salut local en la creació d’un servei d’urologia, a través de la formació en tècniques quirúrgiques, instrumentació i consultes d’urologia. Hi ha tres equips que es desplacen durant una setmana en diferents mesos, amb un enfocament clarament formatiu i de transferència de coneixement, buscant l’autonomia progressiva del personal local.

La cooperació internacional m’ha ensenyat que la professió és una eina poderosa de canvi social. Cada projecte ha reafirmat el meu compromís amb una atenció en salut més equitativa, accessible i humanitzada, i amb el paper fonamental de les infermeres com a agents de transformació, tant a nivell local com global. Compartir el nostre coneixement és, sense dubte, una de les formes més genuïnes de cuidar.

Juani Parra Estepa, infermera des de 1997 treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona seu Plató. Va començar a l’àrea d’hospitalització, i des de 1999 treballa a l’àrea quirúrgica. Actualment, al quiròfan d’urologia, un entorn que li ha permès créixer, tant professionalment com personalment. Ha complementat la meva trajectòria amb quatre postgraus, un màster i dos articles científics. Una de les seves passions és la cooperació internacional i creu en una professió infermera propera i compromesa.

Manel Vila: "El Districte 11 neix per mantenir viva la solidaritat amb les ciutats palestines"

Tue, 17 Feb 2026 00:00:00 GMT

Quin és l’objectiu del Districte 11?

El Districte 11 neix com una iniciativa pionera de cooperació internacional que avui es reconeix com una experiència d’èxit. El seu objectiu principal és establir una cooperació directa entre ciutats, basada en la solidaritat i el suport mutu, superant models d’ajuda puntual. Es fonamenta en un acord institucional transversal i multidisciplinari, que integra diferents àrees de govern, i compta amb el suport actiu d’una xarxa d’entitats ciutadanes que n’assegura l’arrelament social i la continuïtat.

Com treballa el Districte 11?

El Districte 11 parteix d’un acord institucional sòlid que permet desplegar actuacions concretes sobre el terreny. El treball es desenvolupa de manera transversal, implicant totes les àrees municipals i articulant-se amb la societat civil i les institucions locals. Alhora, es coordina amb organismes multilaterals i xarxes internacionals, fet que facilita la coherència i l’eficàcia de les accions. El Districte 11 també impulsa la recerca de finançament per a les actuacions previstes i col·labora activament en campanyes de solidaritat i sensibilització adreçades a la ciutadania.

Com definiria el valor que aporta Barcelona a les ciutats de Palestina amb aquesta iniciativa?

Barcelona aporta un valor rellevant en tant que contribueix a trencar l’aïllament institucional i polític de les ciutats palestines. L’acompanyament internacional i la incorporació d’aquestes ciutats a una xarxa solidària reforcen la seva visibilitat i legitimitat. El nom i l’experiència de Barcelona en l’àmbit de la cooperació internacional actuen com un element facilitador que obre portes, genera confiança i ajuda a establir aliances estables.

Quines seran les primeres accions que veurem desplegades?

Les primeres accions se centraran en activitats de solidaritat i acompanyament, amb l’objectiu de mantenir viva l’atenció sobre la situació que es viu i evitar l’oblit quan el focus mediàtic disminueixi. Es mantindrà el suport a la ciutat de Gaza i es desplegaran acords de cooperació amb les ciutats de Ramal·lah, Betlem i Nablus. Així mateix, es treballarà conjuntament amb el Fons Català de Cooperació per incrementar el nombre de ciutats agermanades.

Quins àmbits d’actuació es desplegaran al Districte 11?

Els àmbits d’actuació del Districte 11 responen a una visió integral de la cooperació. Inclouen el suport a les ONG que treballen directament sobre el terreny, accions de reconstrucció, intervencions en salut —amb una atenció especial a la salut mental—, així com iniciatives vinculades a la cultura, l’esport i la governança.

Preveu dificultats perquè l’ajuda arribi on més es necessita?

Les dificultats són inherents a qualsevol iniciativa de cooperació en contextos de conflicte, i precisament per això es crea el Districte 11. No es treballa en un escenari de pau consolidada, sinó en el marc d’una aturada tècnica de l’agressor, dins d’una zona geoestratègica complexa que genera pocs acords. Malgrat això, l’experiència acumulada, els bons contactes i una xarxa sòlida permeten anar superant obstacles i adaptar les actuacions a la realitat del moment.

Com es treballa la col·laboració amb entitats i organismes internacionals?

La col·laboració s’articula a partir de diversos nivells. En primer lloc, cal esquivar les dificultats derivades d’aquells actors que no volen una solució real al conflicte. En segon lloc, es dona suport a professionals i entitats que tenen la voluntat de col·laborar i ajudar. Un tercer element fonamental és escoltar i tenir presents les demandes de la població i de les institucions palestines. Finalment, es busquen solucions que permetin trencar amb dinàmiques burocràtiques que sovint perpetuen la idea que “tot és impossible”.

Quin paper poden jugar les infermeres en la cooperació amb Gaza i altres ciutats palestines?

Les infermeres són professionals amb una gran capacitat de treball multidisciplinari i de creació de xarxes. Els àmbits relacionats amb la salut, entesa en el seu sentit més ampli, han de ser abordats des del primer moment en qualsevol procés de cooperació. A més, la infermeria comparteix un llenguatge professional global que facilita la comunicació i l’entesa amb infermeres d’arreu del món, superant barreres culturals i idiomàtiques.

Trencar l'aïllament institucional i polític de les ciutats palestines és clau, i integrar-les en una xarxa internacional reforça la seva visibilitat i legitimitat.

Hi ha previst enfortir la capacitació del personal d’infermeria palestí en àrees específiques?

Es preveu complementar, allà on calgui, la formació tècnica del personal d’infermeria palestí. Estan previstes sessions tècniques de treball vinculades als quatre àmbits prioritaris d’actuació, que es podran realitzar a Palestina, en territoris propers, així com en ciutats com Sarajevo o Barcelona, afavorint l’intercanvi de coneixement i experiències.

Quina és la seva expectativa d’impacte a curt termini?

A curt termini, ja s’ha posat en circulació una idea clara de solidaritat internacional. Alhora, s’han reforçat les relacions amb la comunitat institucional palestina i es desenvoluparan activitats i propostes perquè la ciutadania no oblidi la magnitud del desastre, fins i tot quan deixi de ser un tema central en l’agenda mediàtica.

I a mitjà-llarg termini, com es consoliden iniciatives com el Districte 11?

La consolidació del Districte 11 passa per la creació d’una convocatòria d’ajudes per a entitats que vulguin treballar sobre el terreny, per l’ampliació de la xarxa de solidaritat —amb iniciatives com la Facultat 18 a la Universitat de Barcelona— i pel desplegament efectiu dels acords amb els ajuntaments palestins. L’objectiu és que el pont de solidaritat continuï creixent i faci necessària la creació de nous grups de treball per donar resposta als reptes emergents.

Finalment, aquest projecte s’inspira en el model històric del Districte 11 de Sarajevo. Quines lliçons va extreure d’aquella experiència? I pot una persona ser ciutadana de dues ciutats simultàniament?

La relació i l’amistat entre Barcelona i Sarajevo, així com entre Catalunya i Bòsnia, continuen vives trenta anys després gràcies a entitats, facultats i ciutadania que encara avui treballen conjuntament. La lliçó més important d’aquella experiència va ser constatar que, mentre els acords polítics no arribaven, la ciutadania va saber reaccionar, sempre amb la resiliència de la població local com a element imprescindible per construir un futur millor. En aquest sentit, es pot afirmar que totes les persones podem ser ciutadanes de moltes ciutats i pobles alhora, perquè som d’allà on hi ha una lluita compartida per la igualtat.

La Fundació Infermeres Barcelona trenca amb el silenci i la normalitat que aquests conflictes internacionals pateixen des dels seus inicis i plasmen l'abans i el després dels països implicats, però sobretot l'impacte que ha tingut cadascun dels conflictes en milions de milers de persones i les seves vides.

La Guerra, l’atrocitat que devora drets

Zahida Jiménez: “La cooperació en l’àmbit de la salut només funciona si es fa amb les institucions locals”

Tue, 27 Jan 2026 14:55:09 GMT

Zahida Jiménez remarca que la cooperació en l’àmbit de la salut només és efectiva si es fa de la mà de les institucions locals, com ajuntaments, centres de salut i fundacions del país, que faciliten l’accés a la població més vulnerable. En aquest sentit, destaca la importància que les ONG estiguin registrades oficialment i treballin coordinadament amb el Ministeri de Salut, fet que permet planificar millor les intervencions.

Entre les principals problemàtiques detectades, assenyala la manca de medicaments, l’escassetat de centres de salut i les dificultats d’accés a comunitats remotes, especialment a la selva i zones rurals, on moltes persones no han rebut mai atenció en salut. També alerta del dèficit d’infermeres i defensa que els projectes de cooperació apostin per la formació i l’enfortiment del rol autònom de les infermeres locals.

Finalment, reivindica el paper essencial de les infermeres en la cooperació internacional i reclama més.

Experiència de cooperació: el camí de Reyes Martín i Il·lusions per Gàmbia per transformar vides a Sanyang

Tue, 09 Dec 2025 12:12:17 GMT

Al febrer de l’any 2019 vaig fer un voluntariat a Gàmbia, a la provincial de Sanyang, vam inaugurar una escola-nursery i des d’aquell primer dia vaig sentir que podia ser solidària, jo no era conscient en aquell moment, però en realitat tot l’àmbit infermer és solidari, és un tret que tenim per ajudar i acompanyar al més feble.

Gàmbia m’ha obert una porta a la Cooperació a través de la seva gent, sempre amable, amb un somriure com agraïment i demostrant en tot moment la confiança cap a la infermera.

Junt amb un grup d’amics de diferents àmbits l’any 2021 vam crear l’Associació “Il·lusions per Gàmbia”, sentíem la necessitat de fer la vida una mica més fàcil a qui ho necessita i de comprovar que la nostra ajuda arriba de forma directa.

Il·lusions té un lema: “Ajudar on i quan podem” els nostres projectes es financen a través de donacions i subvencions puntuals. L’entitat no compta amb socis.

Durant aquest temps hem pogut fer realitat diferents projectes, sempre a la provincial de Sanyang, el primer va ser destinat a les dones que conreen les terres, construint un pou alimentat per plaques solars pel subministrament d’aigua i així fer més fàcil el seu treball diari.

També col·laborem amb l’escola del poble on portem material escolar i fem treballs de manteniment. Hem pogut construir un pou per portar aigua a l’escola i al mateix temps a la comunitat. Fem tallers de salut als nens i mestres.

La cooperació a Gàmbia m’ha ensenyat que la solidaritat és part de la nostra professió

En l’àmbit de la salut portem material als hospitals de la zona i a l’única escola pública d’infermeria situada a la població de Soma on fem intercanvi de coneixements en Salut Comunitària.

Actualment, estem en contacte amb l’Ajuntament de Sanyang per a poder instaurar el nostre projecte de Salut Pública “Sanyang Net”.

Ens agradaria implantar un sistema de recollida i incineració controlada de residus sòlids.

Personalment, la Cooperació m’ha donat eines per a la comprensió, aprenentatge i imaginació per poder oferir ajuda a un poble que ho necessita.

És difícil i trist no poder donar tot el que necessiten, no tenim aportacions suficients, però és molt satisfactori rebre un somriure d’agraïment.

La il·lusió de viure és molt gran quan vius la Cooperació dins teu.

Reyes Martin Bertran, infermera jubilada és actualment membre de l'Associació de Cooperació “Il·lusions per Gàmbia“. Durant tretze anys va treballar a l'Hospital Matern-Infantil de la Vall d’Hebron i després trenta anys més a l’ABS del Gorg a Badalona, a la consulta de Pediatria. Va ser referent del programa Vacunes i de Salut i Escola, programa que va iniciar juntament amb la tècnica de salut de l'Ajuntament de Badalona. Va fer tallers de salut a les escoles de la zona, des de Primària fins a l’ESO i va participar als congressos de l’ACIP (Associació Catalana Infermeria Pediàtrica).

Experiència de cooperació: un viatge per reconnectar amb l’essència de cuidar

Mon, 10 Nov 2025 10:56:25 GMT

Si una cosa ens caracteritza a les infermeres és la capacitat de treballar en equip. Ningú millor que nosaltres sap què vol dir identificar, comunicar i resoldre en equip les necessitats que detectem en la persona atesa a qui cuidem.

I justament d’això tracta la cooperació.

Fins aquí, tot és tal com ens expliquen els diccionaris i els llibres.

Però després d’haver fet un viatge de cooperació a Kènia, afegiria que sovint les expectatives poden diferir molt de la realitat que acabes vivint.
Fa uns mesos, i després de molts anys amb la idea al cap, vaig decidir organitzar un viatge amb @AsociaciónIndigo.

Aquesta ONG acull, alimenta i educa més de 200 nens i nenes d’entre 3 i 16 anys en situacions vulnerables. L’associació treballa d’una manera familiar per continuar creixent i oferint cada dia una llar segura a aquests petits.

Després de viure dues setmanes com a voluntària a l’escola-orfanat d’una de les zones rurals més pobres de l’Àfrica tinc molt clar el següent: no cal formar part d’un equip de professionals sanitaris per estar al servei dels altres.

En solitari també tenim molt a oferir, perquè som expertes a cuidar no només el cos físic sinó també l’emocional.

Les infermeres som molt més que “tècniques, assistents o administradores de medicació”. Ens uneix un denominador comú: la humanitat i la empatia. I d’aquí neix la capacitat de cuidar l’altre des de l’amor més profund, aquell que ens sosté en els pitjors escenaris.

I en la majoria de casos, el que ens trobem en un país en procés de desenvolupament és una manca enorme d’aquest amor per qui tens al costat.

Les adversitats els fan viure sota la bandera de la supervivència, i això fa que tenir cura dels altres esdevingui un acte en perill d’extinció, que acaba sent el veritable protagonista de la història.

Cooperar és molt més que treballar en equip amb l’objectiu d’aconseguir un bé comú; cooperar, des del meu punt de vista, és donar i rebre sense esperar res a canvi. És aturar el temps sense aturar-lo, és viure quan sents que la vida t’arrossega, en una societat on les presses i l’estrès gairebé no et deixen agafar aire ni sentir-te viu.

El ritme de vida que portem ens allunya cada cop més de la nostra essència, fent que el pilot automàtic controli les nostres accions sense ser conscients que darrere de cada segon de la nostra vida hi ha un miracle per descobrir.

Després d’un viatge de cooperació, tornes més nodrit, més estimat i més afortunat que mai. Personalment, animo totes aquelles infermeres que sentin curiositat, que els agradi viatjar i sortir de la seva zona de confort, a fer un viatge de cooperació quan sentin que necessiten nodrir la seva ànima.

Aprofito per agrair al COIB, i especialment al departament de Cooperació dirigit per la Meritxell Cascan, per la disponibilitat, l’ajuda i l’assessorament oferts des del primer moment en què vaig contactar per fer realitat aquest viatge.

Virginia Molero, infermera quirúrgica i d’anestèsia viu actualment un període de pausa i aprenentatge, en què ha aprofundit en teràpies integratives com la reflexologia, la fitoteràpia, les flors de Bach, la kinesiologia emocional i el mindfulness.

Inici del formulariFinal del formulari

Experiència de cooperació: una mirada global des de la professió infermera

Tue, 14 Oct 2025 00:00:00 GMT

En Sam i els seus pares, com moltes altres famílies palestines exiliades, van fugir fa anys al camp de refugiats de Yarmuk, als afores de Damasc (Síria).

Avui té 20 anys i ha deixat el camp amb la intenció d’arribar a Europa amb una sola cosa a l’equipatge: el somni de poder estudiar per ser barber professional.

La decisió va estar motivada per la violència, la inestabilitat política i la manca d’oportunitats que aquell país li oferia. Per fer-ho va haver de travessar Líbia, on va ser torturat, esclavitzat i explotat, fins a acabar finalment al Mediterrani.

Allà, una nit de maig amb lluna plena, l’equip de cerca i rescat (SAR Team, en anglès) del vaixell el va recollir, juntament amb altres nou homes, després d’haver estat llançats al mar en aigües internacionals. Aquell mateix dia, el vaixell ja havia començat el primer rescat a les 18:30 hores, amb aproximadament 70 supervivents. Amb prou feines havien tingut temps de guarir les seves cremades, produïdes per la barreja de fuel i aigua salada, quan el Coordinador SAR va avisar per ràdio: “SAR Team, SAR Team, get ready for rescue”.

Els primers supervivents es van arrenglerar en un racó per facilitar-nos continuar amb les tasques de rescat davant el nou Mayday. Així, sense descans, vam sortir novament amb les llanxes per rescatar-los i revertir, al vaixell, la hipotèrmia amb què arribaven.

Però la nit va continuar, i es van rescatar tres embarcacions més, plenes d’homes, dones, nadons i infants. En total, 279 supervivents van ser salvats al Mediterrani en menys de 24 hores, cadascun amb la seva història i els seus somnis particulars.

Com en Sam, s’estima que en els darrers 10 anys més de 500.000 persones han pres aquesta ruta migratòria que travessa el Mediterrani central per arribar a Europa. Actualment, Líbia es troba fragmentada políticament i moltes milícies locals controlen zones costaneres des d’on trafiquen amb persones. Aprofitant la seva ubicació al nord del continent africà i la seva proximitat a Itàlia i Malta, els traficants organitzen sortides en embarcacions sobrecarregades de persones, que paguen pel seu passatge entre 1.000 i 5.000 USD per persona.

Al voltant del 50% aconsegueix arribar a terra. Molts moren a causa de la inseguretat d’aquestes embarcacions; d’altres són interceptats per la Guàrdia Costanera líbia i retornats al país: “a aquell infern”, com ells mateixos relaten.

Mentre això passa davant dels ulls d’Europa, els seus diligents polítics continuen centrant-se en polítiques migratòries que no responen a les necessitats reals de la població. Els tancaments fronterers i els acords internacionals empenyen moltes persones a creuar per rutes cada cop més mortals i a sotmetre’s a una deshumanització inhumana.

“De sempre, les papallones i les orenetes i els flamencs volen fugir del fred… No són lliures, en canvi, els camins de l’èxode humà… Han estat desposseïts de les seves feines i de les seves terres… els nàufrags de la globalització peregrina inventant camins, desitjant casa… Alguns aconsegueixen colar-se. D’altres són cadàvers que la mar lliura a les ribes prohibides, o cossos sense nom que jeuen sota terra en l’altre món on volien arribar” —Eduardo Galeano.**

Marta Navarro Alonso és infermera de Salut Global amb experiència professional en Salut Internacional i Cooperació. Ha col·laborat en la gestió de projectes hospitalaris en zones amb recursos limitats al Camerun, en programes de Salut Comunitària participatius per a dones migrants a la ciutat de Barcelona i en l’atenció d’emergències extrahospitalàries en un vaixell de rescat a la Mediterrània Central.

Experiències de cooperació: Nyano Angalo al Nepal

Tue, 16 Sep 2025 12:14:22 GMT

Fa dos anys i mig que la infermera Gina Shakya viu al Nepal, on el que havia de ser un voluntariat breu es va transformar en l’ONG Nyano Angalo, creada amb una treballadora social per garantir l’accés a la salut infantil a les zones rurals.

El projecte, liderat per una infermera local, impulsa controls de salut a les escoles i ha creat una llibreta sanitària inspirada en la cartilla infantil de Catalunya. Té una durada de sis anys: en els tres primers, infermeres voluntàries internacionals donen suport al personal local i permeten recollir dades; a partir del quart, el govern del Nepal n’assumeix la continuïtat com a programa públic, amb supervisió de l’ONG.

La iniciativa fa una crida a infermeres voluntàries —amb o sense experiència en pediatria comunitària— per sumar-se al projecte. “És una oportunitat de millorar la salut infantil i créixer professionalment i personalment en un entorn completament diferent”, afirma Shakya.

Els Premis Flors Sirera 2025 reconeixen tres projectes transformadors en un any rècord de participació

Tue, 09 Sep 2025 13:10:48 GMT

L’acte va ser inaugurat pel president del COIB, Borja Manzanares, el cap de l’Àrea de Projectes, Lluís Serrat, i la responsable de l’Assessoria de Cooperació, Meritxell Cascan.

En el seu discurs, Borja Manzanares va subratllar que “enguany, el nombre de projectes presentats s’ha duplicat, una mostra inequívoca del compromís creixent amb una cooperació transformadora”, i va recordar que el llegat de Flors Sirera és “una manera de fer” basada en tres principis: humilitat, coratge i constància.

Enguany, la convocatòria ha assolit una fita destacada amb 21 projectes presentats, el doble que en l’edició anterior, que reflecteixen la diversitat, la creativitat i l’impacte de la cooperació liderada per infermeres a escala local i internacional.

La jornada va continuar amb una taula rodona sobre el present de la cooperació internacional, amb la participació de Gerard Graells del Bas, director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD); Josep Antoni Pujante Conesa, director de Relacions Internacionals i Cooperació Sanitària del Departament de Salut; i Jordi Cuadras i Oliva, president del Fons Català de Cooperació. Els ponents van coincidir a destacar la necessitat de construir xarxes de col·laboració sòlides i de reforçar la veu de les infermeres en els espais de decisió.

Posteriorment, es van presentar els projectes i es va dur a terme el lliurament dels guardons, amb la participació especial de l’infermer cooperant Joan Bachero, company de Flors Sirera a Médicos del Mundo.

Projectes premiats

1r premi: Josep París – Formació de dones com a agents de salut comunitàries a Bakou (Camerun).
2n premi: Joaquim Deosdad – Pla de continuïtat i seguiment del Projecte de millora per al centre de salut “Santé pour tous Don Bosco” de Kara (Togo).
3r premi: Zahída Jiménez – Enfortiment comunitari i institucional per al dret a la salut: campanyes sociosanitàries (Equador).

Un llegat que creix

Els Premis Flors Sirera, creats en memòria de la infermera manresana, s’han consolidat com un referent en la visibilització de projectes transformadors de salut. En aquesta edició, el nombre de propostes s’ha duplicat respecte a l’any anterior, una dada que confirma que la cooperació infermera és un camp en clara expansió, amb cada vegada més professionals compromeses a generar impacte global i local.

De Tanzània a Guinea-Bissau, el viatge vital d’una infermera en cooperació

Tue, 02 Sep 2025 00:00:00 GMT

Al 2022 vaig fer un viatge que em va canviar la vida. Vaig anar a veure la meva filla a Tanzània, on viu des de fa temps. Ella em va mostrar que es pot viure plenament amb molt poc i amb una pau que aquí sovint se’ns escapa.

Aquella experiència em va obrir els ulls i, com a infermera compromesa amb la salut, em va colpir profundament veure de prop com la manca de recursos sanitaris afecta vides.

Vaig tornar del viatge amb dubtes i inquietuds sobre com ajudar a millorar l’accés a la salut en comunitats desfavorides, i així ho vaig transmetre al COIB, on em van posar en contacte amb la Meritxell Cascán, assessora en cooperació. Amb ella vaig descobrir tot un món desconegut per a mi: la infermeria en cooperació. No sabia que des del nostre col·lectiu es feien tantes intervencions més enllà del sistema sanitari.

Gràcies a aquesta connexió va néixer un projecte a Bafatà, una zona rural molt empobrida de Guinea-Bissau. La Meritxell em va posar en contacte amb les persones i els recursos necessaris per dur-lo a terme. I així, un any després, havent superat molts entrebancs i incerteses, al desembre de 2023 vaig iniciar-hi un programa assistencial, un programa de formació a professionals i estudiants de medicina i d’infermeria, i l’abastiment de material i equipament sanitari per a l’Hospital. Tot això va ser possible gràcies al compromís, la generositat i l’altruisme de les cinc infermeres que hi vam participar.

Vaig descobrir les dificultats que plantegen la corrupció i les desigualtats estructurals, barreres injustes que, malgrat tot, no són prou fortes com per fer-nos desistir.

Un cop allà, la realitat em va posar davant d’una gran lliçó: sovint els objectius elaborats en origen no s’ajusten a les necessitats reals de destí. Vaig aprendre molt més del que podia imaginar: humilitat, resistència, capacitat d’adaptació i, sobretot, la força d’un somriure com a moneda de canvi enmig de l’escassetat i la pobresa. També vaig descobrir les dificultats que plantegen la corrupció i les desigualtats estructurals, barreres injustes que, malgrat tot, no són prou fortes com per fer-nos desistir, però que sí ens conviden a redibuixar els plans i adequar-los a la realitat.

Decidida a treballar a partir d’aquesta experiència, vaig continuar formant-me, però la vida em va aturar: em van diagnosticar un càncer. Va ser un patiment infinit de cos i d’ànima.

Enmig d’aquella muntanya russa, vaig participar com a pacient al CrossFit Battle Cancer. Amb la necessitat de compartir l’experiència terapèutica de l’exercici, la comunitat i la superació, i amb la voluntat de transformar el viscut en un bé comú, va sorgir —amb el suport de la Meritxell— la proposta de crear un programa de CrossFit adaptat per a supervivents de càncer de mama, liderat per infermeres. Estem en camí de fer-ho realitat.

Estic molt agraïda per l’oportunitat d’explicar aquesta trajectòria, però no em considero especial; només una infermera que ha tingut la sort de creuar-se amb persones que han despertat en mi les ganes de fer més. I si alguna cosa he après en aquest camí és que la professió va molt més enllà de les parets d’un hospital. És una manera de ser, de mirar el món i de cuidar. I, sobretot, de no deixar mai d’aprendre.

Cèlia Clavero és infermera a l’Hospital del Mar amb gairebé quaranta anys de trajectòria entre UCI i bloc quirúrgic. Compromesa amb el treball en equip i la diversitat cultural, combina el rigor i l’empatia amb una formació constant que reflecteix la seva convicció que la professió infermera és un aprenentatge permanent.

Vols fer cooperació aquest estiu? El COIB t’assessora

Thu, 17 Jul 2025 11:56:10 GMT

Des del Servei d’Assessorament en Cooperació del COIB, oferim suport i orientació a totes les col·legiades que tinguin interès a participar en aquest tipus d’experiències.

El nostre equip pot ajudar-vos a identificar les oportunitats més adients en funció del vostre perfil professional, àmbits d’interès, disponibilitat i experiència prèvia, i a posar-vos en contacte amb les entitats que actualment estan cercant infermeres.

El Col·legi actua com a nexe entre col·legiades i les organitzacions que impulsen iniciatives de cooperació, amb l’objectiu de facilitar l’accés a aquestes oportunitats i garantir-ne les condicions mínimes de seguretat i viabilitat.

Si tens interès a fer cooperació aquest estiu o vols més informació sobre com començar aquest camí, et convidem a contactar amb el nostre servei d’assessorament.

Contacta amb l'Àrea de Cooperació

El COIB convoca els Premis Flors Sirera 2025 a la Cooperació Sanitària Local i Internacional

Wed, 25 Jun 2025 12:24:47 GMT

Qui pot optar als premis?

La convocatòria s’adreça a les col·legiades que estiguin desenvolupant o planificant un projecte de cooperació. Es poden presentar tant projectes en fase inicial com iniciatives en marxa.

Com presentar un projecte?

Les propostes s’han de presentar en format PDF, dins dels terminis establerts, enviant-les per correu electrònic a: cooperacio@coib.cat

Inici del termini de presentació: 26 de juny de 2025
(Dia Internacional de les Nacions Unides en suport a les víctimes de la tortura)
Data límit: 19 d’agost de 2025
(Dia Mundial de l’Assistència Humanitària)

L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc el 8 de setembre de 2025, coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Cooperants.

Dotació econòmica

Els projectes guardonats rebran un ajut econòmic destinat íntegrament al finançament de les seves accions:

Primer premi: 2.500 €
Segon premi: 1.500 €
Tercer premi: 1.000 €

Avaluació i criteris

Un jurat especialitzat en cooperació sanitària, format per infermeres i infermers, valorarà les propostes presentades. Es tindran especialment en compte la qualitat argumental del projecte, la coherència amb els objectius i l’impacte esperat. El jurat podrà declarar desert algun premi si considera que cap projecte assoleix el nivell requerit.

Quins requisits ha de tenir el projecte?

Els projectes hauran d’incloure:

Títol i persona/entitat sol·licitant
Lloc de treball del sol·licitant i lloc d’execució del projecte
Descripció de la situació sanitària i població destinatària
Objectius generals i específics
Metodologia, activitats i cronograma
Avaluació i indicadors de seguiment
Pressupost detallat
Dades de contacte i identificació
Durada prevista i relació amb l’entitat, si escau

Per a més informació o consultes, podeu escriure a cooperacio@coib.cat

Consulta les bases.

Els Premis Flors Sirera són molt més que un reconeixement: són una eina per fer créixer la cooperació infermera i posar en valor el compromís social i humanitari de la professió. Si tens un projecte amb ànima i impacte, aquesta convocatòria és per a tu.

Es busquen infermeres per participar en una missió sociosanitària aquest estiu

Wed, 28 May 2025 07:33:08 GMT

Una realitat que demana compromís

L’Equador continua arrossegant greus desigualtats socials i econòmiques, especialment entre les comunitats indígenes, afroecuatorianes i les dones del medi rural. L’accés a serveis bàsics és limitat i el sistema públic de salut pateix una greu manca de personal i recursos. En aquest context, les campanyes de cooperació internacional com la d’AISE esdevenen una eina clau per millorar la qualitat de vida i la salut de les poblacions més desafavorides.

Un projecte intens, transformador i 100% cooperatiu

La campanya consisteix en estades d’un mes, de maig a novembre, amb equips multidisciplinaris formats per: infermeres, metges, farmacèutics, psicòlegs, nutricionistes, treballadors socials i estudiants. Els grups treballen de manera itinerant entre diverses localitats, oferint atenció sanitària bàsica, promoció de la salut i prevenció de malalties, especialment infeccioses, HTA, diabetis i desnutrició infantil.

La jornada de treball és de 8 h a 16 h, cinc o sis dies a la setmana, i inclou la rotació per diferents rols: educació per a la salut, consulta, farmàcia i desparasitació. Els voluntaris hauran d’assumir les despeses del vol, l’assegurança i una quota d’inscripció de 280 €, que inclou el material sanitari i les equipacions. També hauran de recollir medicaments a través de donacions. Les condicions al terreny són senzilles i requereixen flexibilitat, capacitat d’adaptació i un alt sentit del treball en equip.

Com participar-hi

Per participar, cal enviar el CV, un qüestionari personal, un test psicològic en format PDF a Minicampaña AISE i indicar el mes que es vol participar. Les persones candidates faran dues entrevistes telemàtiques amb l’equip d’AISE abans de rebre la carta d’acceptació. La vacunació completa contra la COVID-19 és obligatòria.

Des del COIB animem a les col·legiades a participar en aquest projecte solidari i transformador. Més que una experiència professional, és una oportunitat de creixement personal i de compromís amb la justícia social.

Consulta el document de la Minicampanya

REFUGIATS: deixar una vida enrere

Mon, 26 May 2025 11:51:51 GMT

Volem aprofundir i fer visible les condicions de vida de persones que abandonen el seu país d'origen a causa de conflictes armats, persecució, violacions dels drets humans o altres situacions per què veuen en perill la seva vida o la seva seguretat. Persones per a les quals la partida no és voluntària, sinó forçada per realitats sobrevingudes que afecten la seva protecció, transformant qui eren en tan sols un record.

Ser refugiat és una experiència de difícil adaptació, marcada per la pèrdua de la llar i la incertesa del futur, però també, per la necessitat de mantenir l’esperança i la força per seguir endavant.

Les persones refugiades es veuen exposades a condicions difícils i precàries. En aquest acte, ens proposem apropar-nos a la seva resiliència i a les implicacions reals que implica conviure amb aquesta identitat.

A través del debat, volem sensibilitzar i fomentar la reflexió sobre la situació dels refugiats i refugiades, així com impulsar accions que promoguin la solidaritat i el respecte pels drets humans.

Convidem tothom a participar activament en aquesta trobada, per entendre millor la complexitat de les seves històries i contribuir a construir una societat més acollidora.

Consulta el programa i inscriu-te!

El projecte de l’Asociación Movimiento Mariposa, proposat pel COIB, guardonat als XI Premis Mutualista Solidari

Mon, 10 Feb 2025 00:00:00 GMT

Lliurament dels XI Premis Nacionals Mutualista Solidari amb una dotació de 60.000 euros per a nou projectes solidaris

A.M.A. Assegurances ha celebrat l’acte de lliurament dels XI Premis Nacionals Mutualista Solidari, que enguany han comptat amb una dotació de 60.000 euros, repartits entre nou projectes solidaris proposats pels seus mutualistes.

Els projectes seleccionats havien d’estar vinculats a l’àmbit de la salut, l’atenció sanitària, la cura de pacients i familiars, i la promoció d’hàbits de vida saludables, amb especial atenció als col·lectius en situació o risc d’exclusió social.

Un dels projectes guardonats amb 5 mil euros ha estat "Suport i desenvolupament de la salut comunitària infantil en zones rurals del Nepal", presentat per l'Asociación Movimento Mariposa, i proposat pel Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Aquest projecte, que ja ha estat distingit amb el Premi Flors Sirera del COIB, ha rebut també el 3r premi dels XI Premis Mutualista Solidari pel seu projecte "Continuity in Healthcare in Childhood (CHC)".

L’objectiu principal del projecte és millorar la salut infantil a la municipalitat rural d’Indrawati mitjançant revisions mèdiques escolars i la detecció precoç de problemes de salut.

A les zones rurals del Nepal, el govern ja impulsa una iniciativa anual que inclou una campanya de vacunació i desparasitació a les escoles. No obstant això, el projecte CHC proposa ampliar aquest programa amb controls de salut bàsics i la incorporació d’un llibre de salut infantil com a eina de registre. A més, es pretén promoure el lideratge infermer en les escoles, assegurant una atenció contínua i de qualitat.

La iniciativa té una visió a llarg termini: realitzar controls de salut anuals durant tres anys consecutius amb el suport d’infermeres voluntàries internacionals, que ajudaran a establir el programa i a capacitar les infermeres locals. Després d’aquest període inicial, l'ONG Nyano Angalo continuarà oferint tres anys més de suport i supervisió, sense voluntaris, per garantir la sostenibilitat del programa.

Trenta anys a primera línia de la cooperació. El testimoni de l'infermer Joan Bachero.

Tue, 04 Feb 2025 00:00:00 GMT

L'objectiu d’aquest article és donar visibilitat a les infermeres que dediquen part del seu temps professional a la Cooperació. La majoria d'infermeres probablement combinen aquesta tasca de manera esporàdica o periòdica amb les seves funcions habituals dins de la sanitat catalana. Tanmateix, també hi ha un grup d'infermeres i infermers que dediquem el 100% de la nostra vida professional a la Cooperació.

Permeteu-me compartir-vos la meva experiència de trenta anys dedicats professionalment a la Cooperació, durant els quals he viscut la seva evolució. Actualment, puc dir que la Cooperació s'ha consolidat com una especialització més dins la Infermeria, i això per raons òbvies.

És fonamental destacar que treballem en un país estranger, allunyats de casa, dels nostres espais de confort i dels nostres éssers estimats, amb un desgast psicològic sovint difícil de posar remei, on les cicatrius profundes que ens deixa la nostra feina romanen per sempre. Els riscos són considerables i evidents, com el que va patir la nostra companya Flors, conjuntament amb els catorze cooperants espanyols assassinats en les darreres dues dècades, la majoria dels quals infermeres i metges o persones que treballaven en organitzacions sanitaries.

En conseqüència, ens enfrontem a circumstàncies complexes i precàries, entre les quals es troben un sistema nacional de salut diferent, recursos escassos o inexistents, patologies particulars i protocols adaptats. Així mateix, ens hem de comprometre amb les tradicions i coneixements culturals locals, que de vegades estan en conflicte amb les nostres creences i sensibilitats.

Això fa necessari adquirir coneixements específics en àrees com Salut Internacional, Medicina Tropical, Gestió de Centres i Serveis de Salut, i Antropologia Social. També cal estar preparats per intervenir en situacions com tsunamis, terratrèmols, inundacions i altres catàstrofes naturals. Sense anar més lluny, pensem en la situació bèl·lica que es viu actualment a Gaza, on l’assistència mèdica sovint és castigada per les bombes, exigint un alt nivell de preparació i adaptabilitat.

Fotografia de Joan Bachero

El cas de la Flors

Per parlar de la Flors, permeteu-me que us posi en context. A Catalunya tenim un cas emblemàtic, el de la nostra companya Flors, una infermera assassinada a Ruanda el 18 de gener de 1997. Vaig tenir la sort de conèixer la Flors mentre feia allò que més estimava: la Cooperació. Això va succeir a Rwanda l'any 1994, quan va esclatar el Genocidi més gran des de l'Holocaust Jueu, amb un balanç tràgic d'un miló de morts en sis mesos.

Nosaltres estàvem desplegats en un camp de refugiats anomenat Mugunga, a la República Democràtica del Congo, a la frontera amb Rwanda. Aquest camp acollia dues-centes mil persones i nosaltres vivíem a Goma, una ciutat situada a quinze quilòmetres del camp.

Cada dia, pel camí cap al camp en les nostres camionetes pickup, podíem comptar, al principi de la guerra, quatre-cents cadàvers abandonats a les vores de la carretera, esperant ser recollits per ser enterrats en fosses comunes.

La Flors formava part de Médicos del Mundo i era la responsable del Centre Terapèutic Pediàtric (CTP), el nivell més alt d’assistència mèdica dins d’un camp de refugiats.

La professió infermera en contextos extrems

Les patologies que tractàvem eren devastadores. La desnutrició severa, incloent-hi la malnutrició proteïna-calòrica i el Kwashiorkor, era endèmica a la zona i agreujada per la guerra.

Fotografia de Joan Bachero

A aquesta situació s'hi sumava el paludisme o malària, que podia arribar a consumir fins a 1.500 calories diàries, a més de patologies com salmonel·la, sigel·la, meningitis o xarampió, que resultaven letals.

En el nostre dia a dia, veiem nens en estat extremadament greu, que requerien una atenció mèdica i nutricional constant. Però, malgrat tots els esforços, morien set, vuit, nou o fins a deu infants cada dia. Això suposava un 10% dels nostres ingressats en el CTP.

L'herència de la Flors

Recordo perfectament moments com quan la Flors jugava a pilota amb els nens recuperats, que dies abans estaven en risc de mort. Els somriures, les abraçades i les ganes de jugar eren els millors símptomes de recuperació.

Ara que ja podeu sentir la presència de la Flors tant com la sento jo, és el moment de fer valdre petits moments que guardo en el record. Però abans, permeteu-me insistir en una característica pròpia de la Cooperació, que també defineix la grandesa de la nostra companya Flors: l’anonimat.

En un moment on tothom vol ser influenciador, jo ho considero una virtut de la Flors i de la nostra professió. La Flors actuava des d’una profunda disciplina personal, sense buscar cap altre reconeixement que la seva pròpia satisfacció.

Vam sortir de l’anonimat durant la pandèmia, vam ser aplaudits cada dia, però ben aviat vam tornar a la rutina, amb encara menys temps que abans. La gent oblida de pressa, però l’anonimat en la nostra feina és una constant que acceptem com un valor inherent a la infermeria.

Espero haver aconseguit transmetre amb claredat qui era la Flors com a infermera. Si no ho he aconseguit, us demano disculpes, ja que recordar aquells dies no ha estat fàcil per a mi.

Paraules de l'infermer Joan Bachero.

Cooperació i lideratge: L’experiència de la infermera Susana Navarrete al Senegal

Thu, 23 Jan 2025 00:00:00 GMT

Sobre el projecte i l’experiència al Senegal

Quins són els aprenentatges i els reptes que has afrontat durant el desenvolupament del projecte, tant a nivell personal com professional?

Primer de tot, puc assegurar que m’emporto molt més dins meu del que puc aportar. A poc a poc, prens consciència de les mancances que tenen i et sents molt impotent en no poder fer res en moltes ocasions. Has d’aprendre a reinventar-te i a improvisar per poder ajudar.

També cal aprendre a adaptar les teves capacitats sanitàries a les seves costums i a evitar certes accions que, tot i ser beneficioses per a ells, la seva cultura no permet. Crec que els canvis són possibles, però sempre treballant des del respecte i la calma.

Sobre la professió

Com creus que aquest tipus d'iniciatives contribueixen al desenvolupament de la professió infermera?

Crec que aquest tipus de projectes aporten un gran valor a la nostra professió, ja que ens permeten desenvolupar totes les nostres competències i demostrar la nostra capacitat de lideratge en l’àmbit de la salut i l’atenció sanitària.

La nostra visió global i holística pot transformar un projecte estrictament mèdic en una iniciativa interdisciplinària, integrant àrees com l’educació sanitària, la prevenció i la investigació.

Com ha influït la teva experiència com a infermera pediàtrica a Catalunya en la teva manera d’abordar aquest projecte de cooperació internacional?

Les revisions de salut són el nostre dia a dia a la consulta d’infermeria, una activitat que compaginem amb accions més comunitàries, com xerrades de prevenció, educació sanitària o campanyes de vacunació escolar i de la grip.

Aquesta experiència ha fet que la implementació del projecte fos més fàcil de portar a terme.

Què aporta la visió infermera en projectes de salut comunitària com aquest, en comparació amb altres professions del món de la salut?

Potser la infermera no pensa només en la malaltia com a objectiu de salut, sinó que va més enllà i vol prevenir-la. És aquí on la nostra professió pot aportar més valor i fer una feina significativa.

Els cribratges de salut a les escoles no només serveixen per detectar malalties, sinó que també són una eina per identificar problemes de salut comunitaris. Això permet plantejar projectes d’educació sanitària per treballar tant a les escoles com a la comunitat.

Crec que és d’aquesta manera que podem millorar la qualitat de vida de la població, mitjançant la informació i la prevenció.

Sobre el Premi Flors Sirera i el COIB

Com valores el suport del COIB a iniciatives com aquesta i quina importància creus que tenen aquests reconeixements per donar visibilitat a la professió infermera?

Valoro molt positivament la iniciativa del COIB d’organitzar els Premis Flors Sirera a la cooperació, ja que posa en relleu la tasca de les infermeres en l’àmbit de la cooperació internacional, una feina sovint poc reconeguda.

Aquests premis són imprescindibles per donar visibilitat a la professió i perquè se’ns atorgui el reconeixement social que mereixem.

Futur de la cooperació internacional

Quin missatge donaries a les infermeres que volen iniciar-se en projectes de cooperació internacional?

El missatge que donaria principalment és que no tinguin por de fer-ho. És una gran oportunitat per aprendre d’altres realitats i enriquir-se tant com a persones com a professionals.

Tenim la sort que la nostra formació ens prepara per treballar en molts àmbits diferents. Malgrat que la cooperació no sempre és fàcil, la capacitat d’adaptació que tenim ens facilita molt fer aquesta tasca tan important.

Els diria que no dubtin a implicar-se, perquè la nostra feina com a infermeres pot ajudar a canviar realitats.

Els projectes de Fundación África Directo, Asociación ¿Y tú en África? i de Movimiento Mariposa guanyen els Premis Flors Sirera a la cooperació del COIB

Wed, 20 Nov 2024 15:11:55 GMT

Durant la jornada, organitzada per l’Àrea de Projectes i la de Cooperació, han intervingut el president del COIB, Borja Manzanares, Joan Bachero, company de Flors Sirera en la missió en la qual va perdre la vida, Manel Vila, exdirector de l'Agència Catalana de Cooperació, i Manel Tomàs i Isabel Lorca, promotors dels primers premis Flors Sirera del COIB.

A la cerimònia, també hem tingut l’honor de comptar amb la presència de la família de Flors Sirera, a qui agraïm sincerament la seva generositat i compromís.

Els projectes guanyadors han estat:

1r Premi: Fundación África Directo, pel projecte Clínica mòbil d’atenció prenatal al camp de Bidibidi (Uganda) amb una dotació de 2.500 €
2n Premi: Asociación ¿Y tú en África?, pel projecte Revisiones de salud y educación sanitaria en la infància amb una dotació de 1.500 €.
3r Premi: Movimiento Mariposa, pel projecte Continuity in healthcare in Childhood amb una dotació de 1.000 €.

La sessió ha estat moderada per Meritxell Cascan, assessora de cooperació del COIB, que ha conduït el debat entre els representants dels dotze projectes de cooperació que optaven als premis i que actuen en diversos països com Nepal, Guinea Bissau (Bafatà), Equador, Marroc, Bidibidi (Uganda), Gàmbia, Kara (Togo), Camerun, Abéné (Senegal), Algèria Vietnam.

Sobre Flors Sirera

Flors Sirera va néixer a Tremp (Lleida) el 25 de febrer de 1963, però va viure a Manresa, ciutat amb la que va quedar permanentment vinculada durant tota la seva vida. Aquesta infermera és un referent de la tasca que dia a dia desenvolupen centenars d’infermeres en l’àmbit de cooperació.

Va començar a treballar l’any 1994 per a Metges del Món al camp de refugiats de Mugunga (Zaire) i tres anys més tard, aquesta infermera, que aleshores treballava a un centre de salut de Les Palmes de Gran Canària, es va sumar un nou projecte de cooperació per aquesta ONG a Ruanda.

Sirera va morir assassinada el 18 de gener de 1997, juntament amb els dos cooperants Manuel Ladrazo i Luis Valtueña, mentre treballaven per l’organització Metges del Món a la població ruandesa de Ruhengeri.

El COIB va crear l’any 1999 el Premi Flors Sirera a la Cooperació Sanitària Institucional, com a homenatge a aquesta infermera, per guardonar els millors projectes desenvolupats o en fase de desenvolupament, relacionats amb les actuacions de les infermeres i els infermers en l’àmbit del Tercer i del Quart Món.

El COIB posa en marxa els Premis Flors Sirera per reconèixer projectes de cooperació

Fri, 06 Sep 2024 11:32:24 GMT

Els guardons, que s'atorgaran en tres categories amb diferents dotacions econòmiques, pretenen destacar projectes innovadors i sostenibles liderats per infermeres o equips multidisciplinaris que treballin en projectes de cooperació i solidaritat arreu del món.

La convocatòria està oberta a totes aquelles iniciatives que busquin generar un impacte positiu en comunitats necessitades, tot seguint l'exemple de Flors Sirera, que va dedicar la seva vida a la solidaritat i l'ajuda humanitària.

Amb aquests premis, el COIB reafirma el seu compromís amb la cooperació i la promoció de valors com l'ajuda mútua, la justícia social i la cura global.

Terminis de presentació de projectes:

Inici: 8 de setembre de 2024 (Dia Internacional del Cooperant)
Final: 16 d’octubre de 2024 (Dia Mundial de la Dignitat)

L’acte de lliurament als projectes amb millor avaluació serà el 20 de novembre de 2024. (Dia Internacional del Refugiat)

Dotació dels premis:

Primer premi: 2500 €
Segon premi: 1500 €
Tercer premi: 1000 €

Si vols presentar la teva candidatura, escriu-nos un correu a: cooperacio@coib.cat, incloent-hi tota la documentació necessària i la informació pertinent sobre el teu projecte o iniciativa. Ens posarem en contacte amb tu per confirmar la recepció i proporcionar-te més detalls sobre el procés de selecció.

Consulta les bases de la convocatòria

Un equip de professionals d’emergències viatja al Marroc per ajudar en el rescat

Tue, 12 Sep 2023 08:01:51 GMT

L'Equip de Rescat i Emergències de Catalunya (EREC) envia un equip especialitzat en rescat al Marroc en què viatgen 14 bombers i bomberes, dos sanitaris de l'hospital Clínic Barcelona (un metge i una infermera), un traductor i dos binomis canins. S'emporten 450 kg de material per a tasques de rescat i sanitari en un esforç coordinat amb la companyia aèria Vueling i amb la col·laboració del Col·legi d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

A conseqüència del terratrèmol que hi va haver divendres al Marroc, s'estan mobilitzant diferents equips d'ajuda. Entre aquests, l'Equip de Rescat d'Emergències de Catalunya (EREC) envia un equip de 14 bombers i bomberes especialitzats en rescat al Marroc. Els acompanyen un traductor i dos sanitaris de l'hospital Clínic Barcelona: Meritxell Cascan, infermera d'Urgències del Clínic, membre de l'equip de coordinació de Campus Clínic Solidari Barcelona, i assessora de Cooperació del COIB; i David Curtelin, metge d'Urgències de l'hospital. Amb ells viatgen Argui i Kraken, dos gossos de rescat, claus en situacions com aquesta a l'hora de localitzar supervivents, i 450 kg de material sanitari i d'emergències.

L'equip de voluntaris ha sortit avui des de Barcelona a Marràqueix amb el vol de la companyia Vueling de les 19:05 hores, un cop rebuts tots els permisos oficials necessaris. Davant del devastador terratrèmol que va colpir Marroc, Vueling s'ha posat a disposició d'ONG i institucions per poder conèixer les necessitats davant de l'emergència i facilitar a través dels seus avions el transport dels efectius necessaris.

Està previst que aquest equip especialitzat treballi en la recerca de supervivents del terratrèmol i, per tant, treballaran sobre el terreny fins al proper 15 de setembre, dia en què tornaran a Barcelona amb un vol de la companyia Vueling.

El terratrèmol, de magnitud 6,9 amb epicentre a 60 km de la ciutat de Marràqueix, ha causat, segons les xifres oficials, més 2.100 morts i 2.400 ferits.

El COIB avalua sobre el terreny la necessitat d'infermeres al Marroc

Mon, 11 Sep 2023 06:15:35 GMT

Meritxell Cascán viatja amb l'Equip de Rescat d'Emergències de Catalunya (EREC). Una Organització No Governamental que realitza intervencions en emergències. EREC néix relacionada amb els Bombers de Barcelona i aquesta vinculació sempre ha estat un dels seus trets distintius, tant en la seva composició, com a l'hora de desenvolupar els seus projectes.

El COIB desaconsella a les seves col·legiades, col·legiats i altres viatjar pel seu compte al país nord-africà amb la intenció de prestar ajut humanitari sense l'acompanyament i suport d'una entitat de cooperació responsable. En el cas de les infermeres que marxen a missions de cooperació amb alguna entitat o per compte propi, se'ls hi recorda que han d'avisar al COIB per fer la corresponentment extensió de la seva pòlissa de Responsabilitat Civil.

Foto: Meritxell Cascán preparant ahir el material.

Ucraïna agraeix la solidaritat de les Infermeres de Barcelona

Wed, 06 Sep 2023 10:10:25 GMT

Sota el títol "ADN 100% Infermer, l'Experiència Ucraïnesa" la infermera Meritxell Cascán, tècnica de l'Àrea de Cooperació del COIB, recordarà, a manera d'homenatge, als assistents les prop de 250 col·legiades i col·legiats que van respondre a la crida de voluntariat que va fer l'entitat en començar la guerra. Així com a les infermeres ucraïneses residents a Barcelona que van fer d'intèrprets dels primers refugiats que van arribar al recinte firal de Montjuïc. Les nou infermeres que van col·laborar amb la repatriació de ferits de guerra junt amb la Fundació del Convent de Santa Clara que lidera sor Lucia Caram; i l'infermer que va participar en el comboi dels Voluntaris de Fundació 'la Caixa' que va portar ambulàncies des de Catalunya fins a Ucraïna. O les desenes d'infermeres de diferents centres sanitaris que juntament amb Bombers i altres col·lectius estan recollint i enviant material al poble ucraïnès des de l'inici de la guerra.

Amb l'infermer i responsable de Projectes del COIB; Marc Fortes Bordas, com a moderador, la jornada s'obrirà a partir de les 17 hores a l'Auditori de l'entitat de l'Espai Pujades 350, amb les infermeres de Barcelona, Beatriz Moreiras Abril, Maria Carmen Aranda Martínez, i Zahida Jiménez Prados, cooperants en diferents zones de conflicte o emergències d'Àfrica, Grècia o Equador, entre altres punts. L'acte es convoca en el marc de la celebració del Dia Internacional del Cooperant, l'endemà, divendres 8 de setembre.

Sor Lucia Caram Padilla, religiosa dominica i activista social també participarà en la jornada explicant el trasllat que es va fer de malalts de la Guerra d'Ucraïna amb infermeres voluntàries de Barcelona, reclutades pel COIB. Mentre que el músic Alguer Miquel Bo, també conversarà sobre els diferents projectes que l'ONG Casa Terra desenvolupa a diferents punts del planeta. Fent especial èmfasi en el paper de les infermeres.

Les infermeres cooperants a conflictes i emergències, protagonistes al COIB

Fri, 28 Jul 2023 09:14:58 GMT

Les infermeres de Barcelona, Beatriz Moreiras Abril, Maria Carmen Aranda Martínez, i Zahida Jiménez Prados, cooperants en diferents zones de conflicte o emergències d'Àfrica, Grècia o Equador, entre altres punts, seran les protagonistes de la jornada Infermeres Cooperants en conflictes i emergències que organitza l'Àrea de Cooperació del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona el dijous, dia 7 de setembre, a partir de les 17 hores a l'Auditori de l'entitat de l'Espai Pujades 350. L'acte es convoca amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Cooperant, l'endemà, divendres 8 de setembre.

Sor Lucia Caram Padilla, religiosa dominica i activista social també participarà en la jornada explicant el trasllat que es va fer de malalts de la Guerra d'Ucraïna amb infermeres voluntàries de Barcelona, reclutades pel COIB. Mentre que el músic Alguer Miquel Bo, també conversarà sobre els diferents projectes que l'ONG Casa Terra desenvolupa a diferents punts del planeta. Fent especial èmfasi en el paper de les infermeres.

La presidenta del COIB, Dra. Paola Galbany Estragués; i la infermera Meritxell Cascán Montiel, assessora de cooperació del COIB; donaran la benvinguda a l'acte a partir de les 17 hores. Mentre que, tot seguit, l'infermer i responsable de Projectes del COIB; Marc Fortes Bordas, moderarà la taula d'experiències de les Infermeres Cooperants convidades. Després de la pausa cafè; a les 18.30 hores Cascán dirigirà la conversa amb sor Lucia Caram i Alguer Miquel.

Més informació i inscripcions

Descarrega't el programa!

El COIB i el Departament de Salut es coordinen per donar resposta a la crisi humanitària provocada pel terratrèmol a Turquia, Síria i el Kurdistan

Fri, 10 Feb 2023 08:25:34 GMT

L’Àrea de Cooperació Internacional del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) s’ha posat a disposició de les autoritats catalanes per col·laborar en la resposta humanitària a la crisi provocada pel terratrèmol que va colpejar zones de Turquia, Síria i el Kurdistan el dilluns 6 de febrer a la matinada.

La corporació s’està coordinant amb l’Àrea de Relacions Internacionals i Cooperació Sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que disposa d’una llarga trajectòria en situacions d’emergència, per concretar les actuacions de Catalunya a la regió del Kurdistan sirià, greument afectada pel terratrèmol. S’oferirà material i equipament sanitari al país i es posarà a disposició personal sanitari a partir de peticions concretes que es facin arribar des del terreny.

Les autoritats del Kurdistan han fet arribar al Govern de la Generalitat de Catalunya una crida de material sanitari urgent que s’ha recollit en aquest llistat (en anglès). El COIB resta a l’espera de rebre més informació sobre com es gestionarà la recollida i l’enviament del material i fa una crida a aquelles infermeres i infermers disposats a col·laborar perquè puguin identificar-ne algun i coordinar-se amb els centres de treball que tinguin disponibilitat de material. Un cop feta la gestió, poden comunicar-ho a l’Àrea de Cooperació del COIB mitjançant el correu electrònic cooperacio@coib.cat.

No està previst enviar material o desplaçar professionals sense una petició concreta per part de les autoritats o institucions responsables de Turquía, Siria o Kurdistan.

Llistat de material sanitari urgent (en anglès)

Fotografia: United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA). Ali Haj Suleiman

Meritxell Cascán: “La cooperació m’ha canviat la vida”

Fri, 30 Dec 2022 09:32:41 GMT

El fet de tenir cura de les persones, que és la raó de ser de la professió infermera, forma part de l’essència de la cooperació. La participació de les infermeres en projectes humanitaris és fonamental, tant pels seus coneixements tècnics com, sobretot, per l’actitud pròpia de la professió. Per aquest motiu, son moltes les infermeres que s’adrecen al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) per demanar informació sobre cooperació.

Meritxell Cascán Montiel s’ha incorporat recentment com a nova assessora de Cooperació del COIB, en substitució de Natàlia Mingorance Cruz. Cascán és infermera de l’Hospital Clínic, on treballa a la Unitat d’Urgències i coordina el Fons d’Ajuda Humanitària i de Desenvolupament del centre hospitalari.

Quins objectius t’has fixat a l’àrea de cooperació?

Tinc moltes ganes de fer visible tot el que fan les infermeres en l’àmbit de la cooperació, mostrar experiències que puguin estar fent infermeres que col·laboren amb projectes humanitaris i puguin engrescar d’altres que tenen també aquesta inquietud.

Quines demandes són més habituals al COIB en aquest àmbit?

Moltes companyes volen participar en algun projecte de cooperació, per exemple, durant les vacances. Volen saber si hi ha alguna ONG, alguna associació, on puguin oferir la seva experiència com a infermeres en algun projecte de cooperació. Després hi ha infermeres que tenen molt clar que la seva vocació està destinada a fer cooperació, de manera més professionalitzada.

El teu paper és assessorar aquestes infermeres que volen col·laborar amb projectes humanitaris i també fer d’intermediària amb ONGs. Com és la relació amb aquestes entitats?

Degut al fet que porto diversos anys en l’àmbit de la cooperació, tinc contactes amb diverses organitzacions. Crec que és important fer sinergies i que el Col·legi pogués fer convenis amb entitats per acreditar que són fiables i que tenen una trajectòria. Hi ha ONGs que en realitat estan fent turisme de cooperació, que frivolitzen la cooperació. És important identificar els projectes seriosos dels que no ho són, i aquí el Col·legi té un paper important.

Què poden aportar les infermeres a la cooperació?

Hi ha una vessant molt important, que és la docència, donar formació als països que pateixen crisis humanitàries. Les infermeres catalanes i, en general, les espanyoles, estan molt ben preparades. Potser no hem d’anar nosaltres a atendre gent, sinó a formar professionals, a explicar procediments que nosaltres dominem. Després hi ha una altra vessant de la cooperació, que és la infermeria d’acció. Anar a operar cataractes, per exemple, o a participar en alguna campanya concreta.

I quines coses aporta la cooperació a les infermeres?

A mi la cooperació m’ha enriquit molt com a persona. M’ha fet créixer. Quan vaig començar a fer cooperació era una persona i ara en soc una altra. Et penses que vas allà a salvar-los i, en realitat, són ells els qui et donen una lliçó de vida a tu. Realment, la cooperació em va canviar la vida.

Creus que fa veure la professió d’una altra manera?

La meva vocació és la infermeria. Jo estic feta per cuidar, això ho tinc claríssim. Quan fas cooperació te n’adones que persones que tenen situacions molt difícils són felices i això et fa replantejar moltes coses de la teva vida. Tens una visió més optimista. A mi, fer cooperació encara m’ha fet tenir més ganes d’ajudar. Per a mi, la cooperació és la meva missió a la vida. No parlo només de cooperació internacional. La gent es pensa que la cooperació només es fa fora, i en realitat la cooperació es pot fer a tot arreu. Fins i tot, també cap a dins mateix de la professió, cooperació cap a les mateixes infermeres.

Jo veig tres branques en l’àmbit de la cooperació, la internacional, la local i també el suport cap a les mateixes infermeres, per donar suport a les seves necessitats i donar més visibilitat a la professió.Tradicionalment, la cooperació al COIB s’ha centrat molt en l’àmbit internacional, tens intenció d’obrir la porta a projectes humanitaris que s’estan fent a casa nostra?

Evidentment, la cooperació internacional és important, però cada cop es veu més la necessitat de fer cooperació en l’àmbit local. Entitats com la Fundació Arrels, el Banc d’Aliments o Amics de la Gent Gran estan fent cooperació a casa nostra. Des d’aquí es pot fer molta feina, i hi ha moltes infermeres que tenen ganes d’ajudar però no volen marxar fora. Jo veig tres branques en l’àmbit de la cooperació, la internacional, la local i també el suport cap a les mateixes infermeres, per donar suport a les seves necessitats i donar més visibilitat a la professió.

Al començament de la guerra d’Ucraïna es va fer una crida des del COIB per conèixer quines infermeres volien col·laborar, tant a Catalunya com als països propers a la zona del conflicte. En quin punt es troba aquesta iniciativa?

Jo vaig ser una de les infermeres que es va posar en contacte amb el Col·legi en aquell moment. Des de l’Hospital Clínic vam començar a fer un projecte en què enviàvem material sanitari volia saber si en altres hospitals existia la figura que jo tenia. Quan va esclatar la guerra, van haver moltes accions. Nosaltres vam col·laborar amb la fundació de sor Lucía Caram. Ara que a nivell mediàtic ja no hi ha tanta atenció, no s’està fent cap acció concreta. Si rebem alguna petició, ens hi posarem en contacte per fer coses.

Però hi ha altres casos. Per exemple, hi ha una col·legiada que ha estat a Cuba, on s’està vivint una situació molt dramàtica, de falta de medicaments i de material sanitari. En tots els anys de règim comunista mai havien tingut una situació tan precària com ara. Si, per exemple, una persona s’ha d’operar, s’ha de pagar el material. M’he posat en contacte amb el consolat de Cuba per veure com podem ajudar. Les lleis del medicament són molt estrictes. Ho hem vist a Ucraïna, on no ha estat fàcil enviar medicaments des d’aquí. Sembla que a Cuba la situació és una mica més fàcil. Si podem arribar a un acord, podríem fer una campanya. En qualsevol cas, sempre s’ha de preguntar. Moltes vegades ens imaginem que les necessitats són unes i després no és així. Hem de ser molt humils i preguntar què necessiten. No venim a salvar-vos, sinó a ajudar. La cooperació és això, conèixer les necessitats i oferir solucions.

Què t’ha portat a dedicar-te a la cooperació?

És una cosa que sempre m’havia agradat. Ja fa bastants anys, vaig anar a Myanmar amb una ONG que es diu Colabora Birmania. Em va sortir l’oportunitat d’anar a fer formació de suport vital, ensenyar a la població tècniques de suport vital bàsic. Vaig portat la meva filla, que llavors era petita –ara té 16 anys–, que va poder veure una realitat completament diferent a la del nostre país. Allò li va suposar un creixement personal espectacular a la meva filla.

Després, en plena crisi dels refugiats sirians, vaig anar durant les vacances al camp de refugiats d’Idomeni, al nord de Grècia, tocant a la frontera de Macedònia del Nord, i al d’Eko, que estava enmig d’una benzinera, amb milers de refugiats que no tenien cap servei sanitari. Era el febrer o març del 2016, i les condicions climàtiques eren horribles. A l’hospital vaig començar a mobilitzar tothom. Vaig parlar amb la Direcció i els vaig dir que havíem d’enviar material, que calia enviar infermeres i metges. Vam estar anant-hi durant dos mesos, de manera voluntària. Vaig fer una campanya de recollida de productes d’higiene, de roba... Allà vaig fer de tot, no només d’infermera, tot el que era necessari. Degut al rebombori que vaig muntar a l’Hospital, em van cridar de la direcció perquè els expliqués el que passava. Llavors vam començar un projecte molt bonic, juntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu i el CAPSBE, que es deia S.O.S. Refugiats. Durant un any hi vam estar enviant infermeres i metges. Jo vaig sortir amb el primer equip i, durant tres setmanes, en comptes de treballar al carrer Villarroel, treballava des de l’illa de Chios. En aquest moment, va haver un abans i un després amb la cooperació a l’Hospital Clínic. Des de feia temps, hi havia un fons de cooperació que estava destinat als metges, que feien una aportació i l’Hospital la doblava. Arrel de tot això, l’any 2017 la cooperació es va obrir a tots els professionals. Quan jo vaig anar a Grècia, m’hi vaig endur administratius, personal de neteja, metges..., perquè la cooperació està oberta a tothom.

Set infermeres de Barcelona col·laboren en el trasllat de ferits de la guerra d’Ucraïna

Mon, 30 May 2022 08:28:55 GMT

Set infermeres de Barcelona han acompanyat persones ferides des de la frontera de Polònia amb Ucraïna fins a hospitals de l’Estat espanyol. L’operació s’emmarca en la campanya impulsada per l’Associació de Voluntaris de CaixaBank, la Fundació del Convent de Santa Clara i l’associació Mensajeros de la Paz, que ha comptat amb la col·laboració de l’Àrea de Cooperació Internacional del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

Aquesta iniciativa, que porta com a lema Reto 30x15, té el propòsit principal de recaptar donatius per obtenir 30 ambulàncies medicalitzades, cadascuna de les quals té un cost de 15.000 euros.

El dimecres 18 de maig van sortir de Manresa en direcció a la ciutat ucraïnesa de Lviv deu d’aquestes ambulàncies, destinades a diversos hospitals d’Ucraïna per atendre persones vulnerables i malaltes. En aquesta comitiva ha viatjat l’infermer Borja García Romero, que ha conduït una de les ambulàncies.

El dissabte 21, sis infermeres més van viatjar en avió des de Barcelona fins a Katowice, a Polònia, i es van traslladar fins a la ciutat de Medyca, a la frontera amb Ucraïna. Aquestes sis infermeres són Oxana Akhmetgalina, Montserrat Curtiellas Porras, María Belén Torres Ordóñez, Eugènia Llop Garcia, Ariadna López Rubio i Carolina Enríquez Mellinas. El diumenge 22, juntament amb Borja Garcia, van volar en un avió privat a l’aeroport de Madrid, des d’on van traslladar 25 persones ferides a hospitals de la ciutat.

Les set infermeres de Barcelona que participen en aquesta operació van respondre a la crida que el COIB va fer a l’inici del conflicte per localitzar voluntaris.

Foto: Ambulàncies del Reto 30x15 aparcades a Lviv, Borja García

Consells per donar suport en el conflicte d’Ucraïna

Tue, 22 Mar 2022 08:59:35 GMT

Encara puc ajudar o ja faig tard?

Un conflicte armat comporta conseqüències a molt llarg termini i cal mantenir la solidaritat per un espai de temps ampli. Les accions més efectives són les que tenen un recorregut més llarg. Les nostres ganes d’ajudar són molt lloables i són intrínseques a la professió infermera, però, tot i que ens trobem en un moment d’emergència, no tot serveix. Abans de res, és important cercar informació sobre quines organitzacions hi estan treballant i en quins àmbits. Les fronteres no estan tancades i a Polònia i a altres països propers a Ucraïna, moltes entitats i xarxes de la societat civil més properes ja hi estan donant suport. Recorda que en l’actualitat hi ha 65 conflictes armats en actiu i moltes possibilitats de col·laborar-hi.

Que és millor, fer donació de material i medicaments o fer una donació econòmica?

Cal tenir en compte que tot allò que s’està recollint requereix d’un temps per poder fer-ho fer arribar a la destinació. A més, afegeix un cost de transport, duanes i emmagatzematge que no sempre es tenen en compte i que sovint en dificulten la distribució. A banda, els conflictes evolucionen i canvien en poques hores. Això pot fer que, un cop arribi l’ajuda material, ja no en calgui en aquella zona i les necessitats siguin diferents. Sempre és més eficaç comprar tot el que calgui als països propers al conflicte. Tant per rapidesa com pel cost i l’impacte ambiental que suposa el transport. També cal tenir en compte donar suport a les economies locals que probablement hauran de fer front a un allau de refugiats.

Si vols fer una donació econòmica et recomanem:

Codi IBAN: ES91 0182 6035 4102 0160 8531

Codi IBAN: ES79 2100 3200 9625 0002 9627

Per tal que es destini al conflicte armat a Ucraïna, cal posar com a concepte: Campanya 3699-Crisi Ucraïna

Entitats especialitzades que actuen en països propers al conflicte

Puc anar a Ucraïna a ajudar com a infermera?

Només és recomanable fer-ho si tenim l’empara d’ONG que treballen al terreny i que tenen un ampli coneixement en conflictes armats. En cap cas és recomanable anar-hi per lliure sense referències prèvies.

Si tens previst organitzar una acció particular, posa’t en contacte amb l’Àrea de Cooperació del COIB i t’assessorarem.

Les grans ONG d’acció humanitària s’estan desplegant sobre el terreny. Aquestes organitzacions disposen de plataformes logístiques i magatzems arreu, així com personal amb experiència i formació que ja estan avaluant la situació i la manera com donar-hi resposta. Si vols col·laborar amb una ONG que estigui actuant al terreny, et mostrem una llista perquè hi puguis contactar:

Que hi està fent el COIB?

El COIB ha activat una comissió tècnica que coordina les accions proposades per les col·legiades. Aquesta mateixa comissió també es manté en contacte tant amb el consolat com amb la Generalitat de Catalunya per tal d’adequar les accions a les necessitats de cada moment. S’han creat grups de treball amb infermeres d’origen proper a la zona de conflicte (Ucraïna, Polònia, Romania i Rússia) per tal de detectar necessitats i iniciatives en què el COIB pot participar.

Em cobreix la pòlissa de responsabilitat civil a Ucraïna o països fronterers?

La pòlissa de responsabilitat civil que té contractada el COIB per a les seves col·legiades en exercici professional NO cobreix les zones que estan en conflicte armat. Per tant, dins d’Ucraïna queda fora la cobertura de la pòlissa de responsabilitat civil. D’altra banda, si viatges a un país fora de l’Estat espanyol, ja sigui fronterer o no d’un conflicte armat, ho has de comunicar per tal que el COIB ho faci saber a l’entitat asseguradora. Ho pots fer a través del correu electrònic info@coib.cat.

Vull acollir a persones refugiades, com puc fer-ho?

La Generalitat de Catalunya ofereix tota la informació tant si vols acollir famílies o menors, clica aquí per obtenir tota la informació sobre oferiments residencials o acolliment de menors.

Si tens interès en donar suport als refugiats de la guerra d’Ucraïna, pots omplir aquest formulari i ens posarem en contacte amb tu.

Imatge: Rémi Walle, Unsplash

El COIB col·labora amb la Fundación Recover per lluitar contra la malària a l’Àfrica

Fri, 28 May 2021 00:00:00 GMT

Els dies 5 i 6 de juny, l’entitat Fundación Recover, que treballa per facilitar l’accés a una salut de qualitat i amb futur de totes les persones al continent africà, organitza una edició virtual de la cursa ‘100² km x África’. L’objectiu, aconseguir sumar deu mil quilòmetres entre els participants per recollir fons per lluitar contra la malària al Camerun sense perdre de vista la covid-19.

El Col·legi és una de les entitats col·laboradores i anima a totes les col·legiades i col·legiats a unir-se a la causa, ja sigui sumant quilòmetres (passejant, anant en bici, corrents, anant a comprar...) o fent una donació amb una inscripció mitjançant el “Dorsal 0”.

A través del hashtag #100kmxAfrica, es poden compartir les participacions i animar altres persones a sumar-s’hi a Twitter, Facebook, Instagram o LinkedIn.

Inscriu-te.

Consulta més informació

Natàlia Mingorance: “Ajudar les persones més necessitades ha estat la meva il·lusió des que era petita”

Wed, 19 Aug 2020 16:52:56 GMT

Natàlia Mingorance compagina la seva feina com a infermera al Servei d’Atenció Primària Baix Llobregat Centre de l’Institut Català de la Salut amb la realització de tasques humanitàries en diversos països del món, cosa que era el seu somni des de petita. Fa gairebé deu anys que el va poder fer realitat i ara fa de cooperant amb l’ONG Asociación Cayapa pi chulla kumani (Amigos del Cayapas), a la regió d’Esmeraldas de l’Equador, i amb la Fundació Elena Barraquer, en diversos països africans. Mingorance també és la responsable de l’Àrea de Cooperació del COIB, que assessora les infermeres col·legiades que volen fer tasques humanitàries.

“A mi el que em va enganxar en això era veure que el que fas comporta una millora de salut, que la població surt directament beneficiada de la teva ajuda”, explica Mingorance, que posa com a exemple l’experiència d’operar cataractes a l’Àfrica, amb la Fundació Elena Barraquer, en persones que fa tants anys que les pateixen que s’han quedat cegues. “Operar i que al dia següent comencin a veure de nou em va robar el cor”, afirma.

La responsable de l’Àrea de Cooperació del COIB fa anys que dedica les vacances i els dies de festa a ajudar les persones necessitades. Durant aquests darrers tres anys ha viatjat cada dos mesos a Sud-Amèrica o a Àfrica per treballar en els projectes de les ONG amb què col·labora.

El món ha canviat de cop

L’arribada del coronavirus, però, ha interromput l’activitat humanitària arreu del món. “Això serà un pal”, alerta, perquè ha deixat d’arribar ajuda a moltes zones necessitades, que segueixen tenint els mateixos problemes que tenien i, a més, també estan patint la covid-19.

Mingorance veu el futur amb incertesa: “No sé què passarà, no veig ni com serà el futur aquí. El món ha canviat de cop i potser encara no en som conscients del tot...” La cooperant pateix per l’impacte anímic que tindrà la pandèmia en els professionals. “Jo, per exemple, he estat treballant dotze hores diàries fent PCR i no sé quines forces tindré per seguir fent el que feia.” També li preocupa la mobilitat, si es podrà viatjar amb la mateixa facilitat com fins ara, així com la situació en què quedarà l’economia de les ONG i dels estats, que estan dedicant-hi molts recursos a la pandèmia i potser després no podran fer front a altres crisis humanitàries que existeixen al món i que probablement el coronavirus agreujarà.

Malgrat la suspensió dels viatges i de molts dels projectes humanitaris que estan en marxa, Mingorance destaca que, gràcies a la tecnologia, es poden seguir fent algunes activitats de seguiment, i posa com a exemple un projecte que estan duent a terme amb l’Associació Amigos del Cayapas en què comenten casos i resolen dubtes telemàticament amb professionals sanitaris de l’Equador.

Visió de 360 graus

Per a Mingorance, el paper de les infermeres en l’activitat de cooperació és fonamental. “Formem part d’un equip, en que cadascú té el seu paper, però qui té la visió de 360 graus és la infermera”, afirma. A la capacitat de veure les coses en conjunt, Mingorance afegeix l’empatia, la proximitat i la facultat d’adaptació com a aptituds pròpies de la professió infermera, que “ens ajuda molt a fer cooperació.”

Assessorament a col·legiades

L’Àrea de Cooperació del COIB assessora les persones col·legiades sobre aspectes relacionats amb la cooperació internacional. Dona informació sobre ofertes de treball o de voluntariat d’ONG i d’altres entitats; assessora sobre vacunes i problemes sanitaris dels llocs de destinació; ajuda a preparar la documentació necessària; aconsella sobre aspectes culturals, socials i polítics de la zona; organitza activitats de formació i de divulgació, i promou la cultura de la cooperació i la solidaritat entre les infermeres.

Mingorance destaca que, malgrat la crisi actual, està rebent força trucades de persones que volen formar-se en cooperació.

Dia Mundial de l’Assistència Humanitària

El 19 d’agost se celebra el Dia Mundial de l’Assistència Humanitària, una iniciativa impulsada per Nacions Unides, que vol destacar la tasca que fan els treballadors humanitaris i els professionals de la salut per atendre les persones més vulnerables, arreu del món.

Fotografies cedides per Natàlia Mingorance

Formació per a infermeres en dermatologia general i tropical a Fontilles

Mon, 20 May 2019 00:00:00 GMT

Aquest curs està especialment dirigit a infermeres i infermers que estiguin treballant o vulguin treballar amb poblacions de risc amb patologies dermatològiques i també a aquelles que es dediquin o s’estiguin preparant per accions de voluntariat o cooperació.

La formació, que se celebrarà al Sanatori de Fontilles, situat a la Vall de Laguar (Alacant), té per objectiu capacitar a les infermeres i als infermers en la detecció de signes i símptomes de les possibles patologies dermatològiques per a facilitar la rapidesa en el diagnòstic i instaurar el tractament i cures infermeres.

El preu inclou allotjament en règim de pensió completa, apunts, llibres, manuals, bibliografia i Certificat d’assistència i aprofitament.

El període de preinscripció al curs és del 10 a 27 maig. Per a més informació podeu trucar al telèfon 96.558.33.50 (Marisa Moll) o al correu electrònic marisa@fontilles.org.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel Garcia. Banc d'Imatges Infermeres

Natàlia Mingorance: «La infermera cooperant ha de tenir la ment molt oberta i adaptar-se als imprevistos»

Tue, 10 Apr 2018 00:00:00 GMT

Mingorance és actualment infermera clínica territorial del programa ARES-AP al SAP Baix Llobregat Centre de l’ICS, a Cornellà; coordinadora del grup de treball de diabetis de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) i membre de la Sociedad Española de Diabetes (SED) i del seu grup de treball de Cooperació i Diabetis. En l’àmbit de la cooperació, Mingorance té una àmplia trajectòria sent actualment voluntària en cooperació internacional en clíniques mòbils d’atenció primària amb la ONG Asociación Cayapapichullakumani (Amigos del Cayapas) i amb la Fundació Elena Barraquer, com infermera instrumentista en quiròfan en intervencions de cataractes a l’Àfrica.

Quins objectius t’has marcat a l’àrea de cooperació?

«De moment és important mantenir tota la base de contactes i vincles creats pel Manel Tomàs, que és bàsic, i seguir ajudant a les infermeres que desitgen fer cooperació i que sovint no saben ni per on començar. Entre les feines que fem, per exemple, està ajudar-les a preparar el seu currículum vitae a fi que tinguin una candidatura més adequada al que busquen les ONG i que són característiques molt concretes de personalitat, no només professionals. També és important l’assessorament que fem a les infermeres en relació a temes concrets com ara les vacunes, la seguretat d’un país o si la ONG a la que volen aplicar és seriosa o no.
On volem créixer enguany és en formació, ampliant la que ja oferim des del programa de formació continuada del COIB i oferir aules d’actualització, que són gratuïtes, amb informació pràctica i d’interès.
En general tenim molt interès també, a través de les activitats que organitzem en posar en contacte i fomentar el coneixement entre les infermeres i infermers que tenen interès en la cooperació i trobin en el COIB un punt d’informació i formació sobre la qüestió.»

Quines són les principals demandes que rebeu a l’àrea?

«La principal demanda general ve donada pel fet que quan es desperta l’interès per part de les infermeres sobre la cooperació es troben perdudes i no saben ni per on començar. A més a més, proliferen les ofertes i propostes falses. Això et crea inseguretat sobre amb qui fer-ho, on i si realment aniràs a fer la feina que vols fer. Aquest neguit és el que nosaltres procurem desfer en el moment de l’assessoria ja que tot el que nosaltres proposem i difonem són projectes seriosos.
Bàsicament, se’ns demana assessoria sobre com fer l’entrevista, quina mena de currículum han d’enviar, quines ONG’s són més correctes i una orientació general sobre el que necessiten. També ens arriben demandes sobre què fer amb material sobrant posant en contacte la font del material amb possibles receptors d’aquí o de fora, sempre que no estigui caducat.»

Hi ha certa confusió entre cooperació i voluntariat, ens pots explicar què suposa cada cosa, com la definim pel que fa al rol de les infermeres?

«Per a mi la diferència és que per a la infermera cooperant, aquesta és la seva feina i és remunerada. Després hi ha les infermeres que tenen la seva feina aquí però que dediquen temps al voluntariat gratuït, que es pot fer aquí o fora. És doncs diferent pel que fa a remuneració i també en temps. Les infermeres cooperants acostumen a treballar amb estades llargues, amb mínims de sis mesos, amb ONG’s grans i que et contracten per projectes bé siguin d’urgència, d’educació o d’altres. En canvi el voluntariat sol ser o un intercanvi continu, per exemple infermeres que van un cop al mes o un projecte anual i en el qual participes tres setmanes o un mes, normalment en temps de les teves vacances. En aquest últim cas el perfil també és diferent ja que no sempre necessites tenir un currículum amb experiència en cooperació sinó que amb la teva titulació professional en tens prou per poder fer el voluntariat.»

Com ha de ser una infermera que vol fer cooperació?

«És bàsic tenir una ment oberta i saber adaptar-te als canvis, a les diferents situacions tal i com vinguin. Aquí estem en un entorn de seguretat: coneixes com funciona la teva societat, la teva àrea de salut, com aplicar el que has estudiat, els avenços tecnològics amb els que pots comptar, etc. Però quan marxes a fer cooperació o voluntariat et trobes amb gent que no coneixes de res, en un país desconegut, amb una població de la qual en desconeixes els seus costums. No pots anar sent demandant de res, ni sent inquisitiu ni amb prejudicis de cap mena. Has de saber observar, tenir molta empatia. El concepte d’ajuda aquí és molt important. Què vol dir ajudar? La majoria de comunitats a les que vas no pretenen que els ajudis sinó que els hi solucionis un problema de salut però no volen ser ajudats de cap altra manera, ni en altres àrees. Per això cal tenir la ment molt oberta, per saber acceptar-ho.
Els imprevistos són els més habituals i has de saber adaptar-te. Et pots trobar que, de cop i volta no tinguis aigua o llum, que hi hagi problemes d’infraestructures, que no entenguis el que t’estan explicant perquè aquella comunitat s’expressa d’una manera diferent o que aspectes religiosos afectin als horaris d’intervencions, per exemple. Hi ha moltes situacions possibles i no pots anar-hi amb una altra actitud que no sigui aquesta.»
En l’àmbit professional, sent infermera ja disposes del que necessites però cal informar-se bé del lloc on es va i de quines malalties tenen més prevalença a la zona, de com fer educació per a la salut amb aquelles comunitats on vagis, ja que no es pot fer com la faries aquí. No totes les empreses et fan formació prèvia, moltes ONG’s petites no tenen recursos per això, el que necessiten són mans, així que la infermera ha de tenir l’interès de tenir el màxim d’informació possible.»

Què aporten les infermeres de cooperació a les organitzacions no governamentals o altres entitats que treballen en cooperació?

«La aportació infermera és molt important per la nostra manera de treballar i abordar la salut de les persones amb visió holística. Veiem el tot de cada situació: la persona, la família, de què treballa, on viu.. i això ens fa preveure situacions més enllà de la intervenció de salut. Per exemple, si estem tractant una dona que viu en una comunitat a la seva d’Equador per una Infecció de Transmissió Sexual (ITS), qui s’adona que s’ha de tractar al marit és la infermera, que veu el que la rodeja. Aquella senyora perquè té una ITS si no surt mai de la selva on viu? Aquest context, que afecta la persona que s’està atenent, és la que les infermeres podem processar i actuar en conseqüència.»

Segons el teu coneixement on estan actualment les grans crisis o situacions amb més necessitats pel que fa la cooperació infermera?

«El gran forat és la crisi dels refugiats siris. És com un mar de res, de ningú. Moltes infermeres cooperen o volen anar-hi però hi ha molt poca informació, no hi ha una coordinació clara i qui acaba anant és buscant altres col·legues que ja ho hagin fet. És una situació molt complexa i que no s’atura, ni té visió d’aturar-se.
Hi ha molts altres focus de treball que estan més organitzats però que també pateixen canvis degut a les canviants situacions de seguretat o polítiques que afecten a la feina que es fa sobre el terreny. Però està clar que el gran repte ara el tenim a Europa i amb la rebuda i atenció de l’onada de persones que estan fugint de la zona de conflicte a Síria.»

Imatges de diferents expedicions realitzades recentment per Natàlia Mingorance com a voluntària de cooperació internacional

Com vas arribar a la cooperació? Què et va moure?

«La voluntat ha estat sempre amb mi, de petita ja deia que aniria a l’Africa per construir cases. Sempre he pensat que acabaria marxant fora per ajudar a altres persones. Quan una infermera em va explicar què era per a ella la infermeria vaig comprendre que això era el que volia fer. Quan comences a exercir, però, ni la teva experiència laboral ni la teva maduresa personal són gaire adients com per marxar fora i no vaig prendre la decisió de marxar fins que no vaig solucionar també els meus problemes de salut.
Vaig iniciar-me amb una ONG de les que no et demanen experiència i després de la vivència, vaig tenir clar que era el que volia fer. Més com a voluntària que com a cooperant ja que la feina que faig aquí, des de l’Institut Català de la Salut (ICS) i en l’àmbit de la diabetis, m’apassiona. Tinc el cor dividit però he trobat l’equilibri i he aconseguit poder fer les dues coses i comprometem amb projectes concrets.

Ens quins projectes estàs actualment vinculada?

«Amb l’Asociación Cayapapichullakumani (amigos del Cayapas), treballem a Equador portant clíniques mòbils a la selva. Muntem punts d’atenció primària a cada comunitat i atenem les necessitats, tenint en compte que hi ha patologia tropical. Són 15 dies anant a treballar en canoa i atenent diferents comunitats de la selva. Hi estic molt compromesa i estem valorant també en altres projectes complementaris (latrines, de gestió d’aigua, etc.) que poden millorar la salut de les persones.
D’altra banda, col·laboro amb la Fundació Elena Barraquer, en les estades per a realitzar operacions de cataractes. Acabem de tornar de la República de Cap Verd i a finals d’abril marxem a Guinea.»

Què t’aporta a la teva vida personal i professional?

«Em fa feliç. Ja fa temps que vaig decidir que només faria coses que em fessin feliç, que facin sentir bé. Amb aquestes experiències, sempre guanyes més del que deixesImagineu. En aquesta última sortida amb la Fundació Elena Barraquer, quan vam passar pel passadís per començar les operacions tots els que estaven esperant van començar a aplaudir-nos. Si és que se’t cauen les llàgrimes de felicitat perquè t’estan esperant per poder veure, per poder beneficiar-se de quelcom molt bo que altres ja han tingut. Vam operar un noi sordmut i que al no poder veure estava totalment aïllat del món. Quan de cop va poder veure, veure’l com podia caminar sol va ser una experiència de felicitat per a mi: donar el que pots, el que tens i el que ets a benefici dels altres.»

El Congrés fa un pas endavant perquè es reobri el cas de l'assassinat de Flors Sirera

Mon, 13 Feb 2017 11:25:51 GMT

La Comissió de Justícia del Congrés del Diputats ha aprovat una proposició no de llei d'En Comú Podem per derogar la reforma de la llei de justícia universal aprovada pel Partit Popular i tornar al text previ. La proposició no de Llei aprovada, que ha sortit endavant a la Comissió de Justícia amb l’única oposició del PP, demana al govern que recuperi la justícia universal perquè els tribunals puguin tornar a investigar crims en altres països.

El sobreseïment del cas Flors Sirera, que va morir a trets el 18 de gener del 1997 a Ruhengeri (Ruanda) quan tenia 33 anys i desenvolupava tasques humanitàries per a l'ONG Metges del Món, és resultat de la reforma de la llei de justícia universal aprovada pel PP l’any 2014. La llei havia generat friccions internacionals amb les autoritats de països que, com Ruanda, consideraven una intromissió que la justícia espanyola actués com si tingués jurisdicció sobre fets succeïts en terra ruandesa. Com a resultat de la nova legislació, nombroses causes obertes pels magistrats espanyols per crims comesos en altres països es van haver de tancar.

Sirera va néixer a Tremp (Lleida) el 25 de febrer de 1963, però de ben petita es va traslladar a Manresa, ciutat amb la que va quedar permanentment vinculada durant tota la seva vida. Aquesta infermera és un referent de la tasca que dia a dia desenvolupen centenars d’infermeres en l’àmbit de cooperació.

Sirera va morir assassinada el 18 de gener de 1997, juntament amb els dos cooperants Manuel Ladrazo i Luis Valtueña, mentre treballaven per l’organització Metges del Món—qui coincidint amb els 20 anys dels fets demanava justícia i la reobertura del cas en aquest article –a la població ruandesa de Ruhengeri. L’assassinat de la infermera catalana va despertar la resposta de la societat civil i política de Manresa, on vivia Sirera.

El COIB va crear l’any 1999 el Premi Flors Sirera a la Cooperació Sanitària Institucional, com a homenatge a aquesta infermera, per guardonar els millors projectes desenvolupats o en fase de desenvolupament, relacionats amb les actuacions de les infermeres i els infermers en l’àmbit del Tercer i del Quart Món.

Cinefòrum ‘Temps d’Écoute’: mirada interdisciplinar al gènere i la salut

Fri, 13 Jan 2017 09:16:52 GMT

Com afecta el fet de ser dona o home a la salut que tenim? Con condiciona el gènere a l’accés als serveis sanitaris? Com es relaciona el binomi salut-gènere amb la violència sexual? Com es dóna assistència a les sobrevivents de violència?

Són qüestions que s’abordaran al cinefòrum que acollirà el COFB el proper 19 de gener a les 20h30. A partir de la projecció del film produït per Farmamundi “Temps d’Écoute”, ens aproparem a la realitat de la República Democràtica del Congo -considerada actualment un dels pitjors llocs on ser dona - i s’obrirà la reflexió entorn al gènere com a condicionant de la salut i l’accés a recursos sanitaris.

El debat estarà dinamitzat per Serena Brigidi, Doctora en Antropologia, especialista en antropologia del gènere i de la salut, i Laia Pibernat-Mir, coordinadora del film a Farmamundi. Alhora, es comptarà amb la presència de representants dels col·legis coorganitzadors de l’acte: el Col·legi de Metges de Barcelona, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona.

En què consisteix el documental?

El fil conductor del film són 5 testimonis de violència sexual, de dones, algunes seropositives, acompanyades de l'experiència de més de 10 anys de l’associació de dones congoleses FEPSI- Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale, dedicades a l'atenció mèdica, psicològica, jurídica i socioeconòmica de víctimes de violència sexual, persones seropositives i desplaçades de guerra.

Veure el tràiler Temps d’Écoute: https://www.youtube.com/watch?v=P-l_SlV6uNQ

Consulta la fitxa tècnica del documental.

Les places són limitades. Reserva la teva aquí.

Es busquen sanitaris voluntaris per donar assistència en zones marginals de l’Equador

Mon, 26 Sep 2016 10:15:11 GMT

La Asociación Internacional de Sanitarios en España (AISE) busca voluntaris infermers, metges, farmacèutics, psicòlegs i treballadors socials, amb experiència que vulguin viatjar a l’Equador per donar assistència sanitària a zones rurals marginals de l’Equador.

La formació requerida és tenir estudis universitaris en salut i es valorarà tenir formació complementària en medicina tropical. La intenció és formar 4 o 5 grups que treballaran des del 23 de febrer al 31 de març en projectes sociosanitaris integrals.

El vol va a càrrec del voluntari; l’allotjament, el transport al país i els àpats, a càrrec del soci local; i AISE s'encarrega de l’assegurança mèdica.

AISE fa una crida per a recaptar fons d'ajuda humanitària per a Ecuador

Wed, 20 Apr 2016 00:00:00 GMT

La Asociación Internacional de Sanitarios de España (AISE), Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD) que treballa per a donar suport al sistema sanitari existent a l'Ecuador, amb voluntariat i material, ha fet una crida per a recaptar donatius en motiu del greu terratrèmol de magnitut 7,8 que va sacsejar aquest país dissabte 16 d'abril i que està patint noves rèpliques. Aquest desastre natural ha deixat ja prop de 350 persones mortes i més de 2.000 ferits, segons dades de AISE.

AISE ha habilitat un compte corrent on fer les donacions: B. Santander 0073 0100 57 0503578887 indicant l'assumpte: “Ayudaterremoto”.

La ONGD coordina, a més a més la presència de voluntaris sanitaris amb experiència per a treballar sobre el terreny, a la zona de Los Rios. Una ajuda humanitària indispensable davant la situació d'emergència del país. Segons dades de la pròpia organització, més de 100.000 persones podrien requerir alguna mena d'assistència i prop de 5.000 requeriran allotjament d'emergència.

Si necessites fer una consulta sobre cooperació, contacta amb l'Àrea de cooperació del COIB

Un grup d’infermeres de l’Hospital Clínic impulsen una associació per organitzar el voluntariat del col·lectiu als camps de persones refugiades

Tue, 19 Apr 2016 00:00:00 GMT

La imatge, lamentablement famosa, d’Aylan Kurdi, el nen sirià mort en una platja turca el passat mes de setembre va ser, per a moltes persones, un detonant. Un punt d’inflexió en el que es van adonar que calia fer quelcom per ajudar els milers de refugiats siris, i d’altres nacionalitats, que arriscaven la vida fugint d’una guerra que ja dura cinc anys. Així va ser per a Meritxell Cascán, infermera d’urgències de l’Hospital Clínic, i el seu marit David Estruc, infermer del SEM que van posar-se en marxa per a buscar informació, contactes i possibilitats per a fer realitat el desig d’ajudar amb els seus coneixements professionals. Un esperit que, inevitablement, va acabar contagiant més infermeres i metges del Clínic, bé col·laborant amb material sanitari o de primeres necessitats o bé sumant-se a aquest primer viatge del que acaben de tornar.

Durant quatre dies – quinze en el cas del David- les infermeres Meritxell Cascán, Yolanda Pueyo, Carmen Aranda i Conchi Álvarez (acompanyades també de fills i filles per als que l’experiència ha estat una lliçó de vida) i la doctora Elisenda Gómez, han visitat i ajudat en els camps d’Idomeni, d’Eko i d’altres petits camps satèl·lit a Grècia, a la frontera amb Macedònia, en el que milers de persones que sobreviuen en unes condicions penoses i sense perspectiva de canvi degut al tancament de les fronteres.

Entre tota aquesta situació penosa, dolorosa i incomprensible, les infermeres del Clínic han tornat, però, amb una energia enorme i un projecte: la recent creada associació AJUDEM, AYUDAMOS, HELP que vol articular les inquietuds de totes les infermeres i infermers catalans que desitgen participar i ajudar als refugiats sobre el terreny. “El que volem”, explica Cascán, “és que aquesta associació sigui una plataforma per a organitzar aquests viatges i fer-ne una programació dels mateixos, a fi de coordinar els esforços personals que moltes infermeres i infermers volen aportar en aquesta situació”. Podeu trobar més informació a la seva pàgina de Facebook.

Aquest viatge ha estat, doncs, una avançada a fi de detectar les principals necessitats i espais de treball en el que es pot treballar sobre el terreny. “Hi ha dues qüestions importants”, explica Cascán, “d’una banda està la manca d’organització i d’infraestructura en els camps satèl·lit al voltant d’Idomeini, com és el cas d’Eko, i en els que hi ha atenció unes hores al matí però la resta del dia es queden sols a més de que els productes de primera necessitat pràcticament no arriben”. L’altre qüestió, afegeix Carmen Aranda, “és que hi ha tones de materials de primera necessitat per als refugiats i que estan en magatzems sense que ningú ho faci distribueixi, cal fer grups de treball per a pensar quines solucions es poden aportar.”

“Aquest viatge ens ha servit per entendre les necessitats sanitàries i emocionals d’aquestes persones”, explica Meritxell Cascán, “que són moltíssimes pel grau de patiment que estan vivint”. “En aquest sentit”, afegeix, “les infermeres podem aportar molt fent el que sabem fer: cuidar les persones, procurar que tinguin les necessitats cobertes físiques però també emocionals”.
Aquest grup d’infermeres han fet aquest viatge als camps de refugiats carregats de materials de tota mena, des de fàrmacs a productes per a bebès o fotoprotectors a, fins i tot, roba interior femenina. Les dones del camp estan patint moltes infeccions perquè tenen poca roba interior o se la posen humida, expliquen, per això “vam organitzar una recollida de roba interior femenina, calces i sostenidors, per a poder portar-los-hi ja que aquesta mena de roba no arriba”.

Imatges proporcionades per Ajudem, Ayudamos, Help

Conviure amb problemes respiratoris, infeccions i patiment emocional

En una situació extrema com la que estan experimentant les milers de persones refugiades, els camps d’acollida són brou de cultiu per a tota mena de malalties víriques i infeccioses, com la conjuntivitis o les gastroenteritis; problemes respiratoris agreujats pel clima humit que ha estat fent i per les inhalacions tòxiques de fum produït al cremar tota mena de materials; o infestacions per polls, entre molts altres problemes.

Especialment delicada és la situació de les persones amb malalties cròniques, expliquen les infermeres, ”que no tenen medicació per al seu tractament ni control sobre la seva situació de Salut”, explica Yolanda Pueyo. “Als problemes de salut”, afegeix, ”hem de sumar el fet que sovint pateixen de ferides i crisis d’angoixa, provocats per els enfrontaments amb les autoritats frontereres, que llancen pilotes de goma o gasos lacrimògens”. Aquesta és una de les situacions que aquestes infermeres de l’Hospital Clínic van experimentar en l’enfrontament que es va produir diumenge 10 d’abril i en el que van ajudar en el triatge i atenció dels ferits.

La permanència d’aquesta situació de crisi humanitària i l’arribada de la calor de l’estiu en uns espais, els camps, sense cap mena de protecció, fa preveure un empitjorament constant de les condiciones sanitàries i emocionals d’aquests milers de persones.

El projecte de Quiros ha assolit en només deu dies els km necessaris a iWopi per mantenir la seva activitat a Haití

Mon, 14 Mar 2016 00:00:00 GMT

Els usuaris de la plataforma iWOPI han aportat els 150.000 kilòmetres necessaris ajudar a la ONGD Quiros a mantenir obert el quiròfan de l’Hospital de Sant Jean de Limbé al nord d’Haití. Aquesta iniciativa és un dels tres projectes de cooperació liderats per infermeres, que el COIB ha seleccionat per rebre ajudes aquest 2015.

Només han calgut 21 dels 55 dies previstos per a cobrir la distància necessària per a que el COIB i Premap Seguridad y Salud, en el marc de la Jornada d’Empresa Saludable, col·laborin en aquest projecte amb una aportació de 2.000 euros.

Durant aquests 21 dies els usuaris d’iWOPI han contribuït a la causa al mateix temps que han fet salut. Aportant els kilòmetres recorreguts caminant, corrent, anant en bici o nedant els membres d’aquesta xarxa social han fet possible que Quiros pugui comptar amb més recursos per a la continuïtat de les seves activitats a Haití.

Notícies relacionades:

- Contribueix amb els teus kilòmetres a mantenir obert un quiròfan al nord d’Haití, 14 de març de 2016
- El COIB endegarà tres campanyes col·laboratives per a projectes infermers de cooperació, 29 de juliol de 2015

El Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona obre un registre de professionals sanitaris voluntaris per ajudar a la xarxa de ciutats-refugi

Mon, 21 Sep 2015 00:00:00 GMT

Aquest registre s’adreça molt especialment a les persones que realitzen activitats relacionades amb el tenir cura (auxiliars d’infermeria, cuidadores, etc.) L’objectiu és canalitzar la voluntarietat mostrada pel col·lectiu sanitari, amb especial força a les xarxes socials, a fi de disposar d’un registre de persones que vulguin col·laborar de forma activa, especificant les seves àrees de coneixement i experiència, així com els seus coneixements d’altres llengües.
El registre, que estarà obert també a que entitats o proveïdors sanitaris puguin apuntar-s’hi, tindrà un perfil estrictament professional en matèria sanitària i no de donació de material o cessions d’espais.
La creació d’aquest registre permetrà disposar d’una eina eficient i a l’abast dels municipis de Catalunya per a la gestió i atenció dels refugiats. La iniciativa es traslladarà a la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.
El Col·legi de les Infermeres i Infermers de Barcelona ja va formalitzar el seu oferiment de col·laboració en les necessitats que puguin aparèixer en la creació de la xarxa de ciutats d’acollida de refugiats proposada per l’alcaldessa de Barcelona.

El Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona es posa a disposició de l’Ajuntament de Barcelona per ajudar a la xarxa de ciutats-refugi

Fri, 04 Sep 2015 00:00:00 GMT

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) s’ha ofert formalment a l’Ajuntament de Barcelona per a col·laborar activament en el pla de treball que s’està elaborant per a la creació de la xarxa d’acollida de refugiats proposada per l’alcaldessa Ada Colau.

El president del COIB, Albert Tort i Sisó ha manifestat a través d’una carta institucional a l’alcaldessa, la predisposició del col·legi per col·laborar i aportar en el procés de millora del sistema d’acollida tant de la capital com de les ciutats i pobles de la província de Barcelona que s’adhereixin a la iniciativa.

“El coneixement infermer és essencial per atendre processos d’acollida de refugiats”, explica Albert Tort, “ens trobem en una situació extraordinària a la que cal donar resposta des de tots els àmbits, també des de l’atenció sanitària, i en la que les infermeres del tot el món sempre hi ha estat molt compromeses”. El COIB, que representa a més de 40.000 infermeres i infermers de Barcelona, s’ha ofert per aportar assessorament tècnic, capacitat de convocatòria de personal voluntari i la cessió d’espais de la seva seu col·legial, en cas que aquests fossin necessaris.

El COIB endegarà tres campanyes col·laboratives per a projectes infermers de cooperació

Thu, 30 Jul 2015 00:00:00 GMT

Ser un projecte liderat per infermeres, en l’àmbit de la salut i tenir com a escenari un país de renda baixa. Aquests eren els principals requisits que havien de complir els projectes presentats a la primera convocatòria per a projectes infermers de cooperació endegada pel COIB.

Els tres projectes escollits han estat els presentats per les ONG Insolàfrica, Dorcas i Quiros. Aquestes propostes rebran una ajuda de 2.000 euros cadascuna. Un import que serà donat a parts iguals pel Col·legi i per tres entitats col·laboradores, cadascuna de les quals donarà suport a un dels projectes.
A més, la iniciativa vol aconseguir la implicació de les infermeres i els ciutadans en general, i vol fer-ho a través de la pràctica de l’activitat física i el foment de la salut de les persones. Per això, la iniciativa del COIB comptarà també amb el recolzament de iWOPI, aplicació que permet que els seus usuaris registrats de forma gratuïta puguin convertir en euros els kilòmetres recorreguts a peu o en bicicleta, corrents, caminant, nedant... i destinar-los a una causa solidària. Per fer-ho, només cal registrar els kilòmetres mitjançant una App de registre d’activitat física al telèfon mòbil (com ara Strava o Runkeeper), o bé fer servir un rellotge amb GPS o una polsera d’activitat física; posteriorment es vincula el dispositiu a la web de iWOPI per finalment aportar els kilòmetres recorreguts a la causa escollida.
Així doncs, a partir del proper mes de setembre, a raó d’un projecte per mes, s’activarà una campanya a iWOPI per tal que es puguin fer contribucions als projectes de cooperació i contribuir a assolir els 40.000 kilòmetres que cadascuna de les causes haurà de recollir per obtenir l’ajuda al seu projecte.

Els projectes escollits

Insolàfrica és una ong que des del 2011 treballa al Camerun facilitant material sanitari, millorant les infraestructures sanitàries i formant infermeres. Des del 2012 gestionen una escola d’infermeria a Kirbi, que ells mateixos varen crear. Amb l’ajut podran edificar part de les noves aules que necessiten per ampliar les seves instal·lacions.
Dorcas també treballa al Camerun. La seva missió es millorar les condicions de salut materno infantils i per això també intervenen en projectes de l’àmbit educatiu. Dedicaran els recursos de l’ajuda que han obtingut a continuar les seves tasques de millora d’atenció sanitària, de promoció de la salut, de sensibilització i de distribució de material sanitari.
Quiros és una ONG catalana que des del 2009 treballa en diversos projectes orientats a fer accions directes en comunitats amb una situació de salut molt precària sobre els quals fan accions sobre el terreny, canalitzen professionals de salut formats i formen professionals locals. El projecte que sufragaran en part amb l’ajuda que rebran vol mantenir obert un quiròfan al nord Haití, país on aquesta associació treballa des del 2014.