DAU APPS BLOG

Preparant les vacances

2014-07-15T23:28:00.001+02:00

Serem més

2014-07-02T00:09:00.001+02:00

La setmana q ve s'incorporen reforços a Dau Apps.

PUBLIQUEM NOVA APP: GOLDBEX

2014-06-25T12:50:00.002+02:00

Ja hem acabat l'aplicació per a iPhone i Android de Goldbex.

Una mica de marketing d'apps

2014-06-13T12:31:00.000+02:00

Rendiment de la inversió, cost per instal·lació, conversió, cost per usuari, lifetime value, etc... els conceptes i mètriques per valorar les aplicacions mòbils i el seu rendiment cada vegada són més sofisticats.

En aquest magnífic article de Julien Runge, s'explica el lifetime value, és a dir, com valorar el temps que un usuari passa a la nostra app i què pot fer això per a tu.

Un cop més, la conclusió és que les mètriques són molt important i que han de marcar les actualitzacions i millores de la nostra app.

APPDICA : una app per a votar

2014-06-05T12:58:00.000+02:00

A DAU Apps estem d'enhorabona, hem publicat APPDICA, una aplicació per a què els ciutadans que ho vulguin puguin votar entre República o Monarquía.

Ah, i de moment ja hem sigut l'app de la semana a RAC1.

Aquest és el primer test d'un projecte molt més ambiciós en el que estem treballant: vote99.org

2014-05-22T10:40:00.004+02:00

Estem preparant l'stand al BizBarcelona!

DAU Apps, junt amb altres membres de la Xarxa Onion, estarem en un stand a aquesta important Fira d'Emprenedors i PIMES.

Esperem veure'us per allà!

Una altra mostra de la diferència entre UX i UI

2014-05-06T15:27:00.003+02:00

Per ajudar a entendre la diferència entre el producte, l'experiència d'usuari (UX) i l'interfície de l'usuari (UI) no hi ha res millor que un bon exemple.

Wheris, llegeix codis invisibles!

2014-04-01T16:05:00.002+02:00

Aquests dies a DAU Apps estem desenvolupant una app molt interessant: Wheris, una app que permet llegir codis invisibles!!! Molt més enllà dels lletjos codisQR (que també llegeix), només que enfoquem en una foto tractada adequadament, i sense que hi veiem cap marca, l'aplicació reconeix un codi que en pot aportar molta més informació o un link a una promoció.

I a més a més, ara incorporem també la lectura de codis sonors, que es poden incertar en qualsevol cançó o document sonor i que tampoc són detectats per l'oïda humana.

Sens dubte Wheris obra la porta a un món de possibilitats pel què fa a nous sistemes de promoció i interacció amb diferents formats. Una idea i aplicació per a JCVDisseny.

Vols ser programador?

2014-02-18T13:48:00.002+01:00

Aquí recoperem un parell de vídeos promocionals que mostren clarament la diferència de suport i impuls als programadors a Espanya i als Estats Units i que van sortir al blog Yonkis.com ara fa uns mesos.

Primer mireu aquest vídeo que ens vol convèncer de ser programadors a FP. Important el detall de que el què surt a la pantalla no té cap mena de sentit, mostra de que a qui va fer i va aprobar el vídeo li importava ben poc.

Simplement "espeluznante". Si vols ser cool mai seràs programador oi?

Ara comparem amb la versió americano-hollywoodiense que intenta convèncer de lo xulo que pot ser programar i de que tothom n'hauria d'aprendre

Ara sí que mola ser programador!!!

Posts i parella

2014-02-16T23:51:00.001+01:00

Les conclusions són evidents!

EMOJI: les rares icones de Whatsapp

2014-02-10T23:07:00.002+01:00

No us heu sorprès mai de lo rares que són les icones del Whatsapp? Bé, és que no són del whatsapp i tenen una història força curiosa.

Com no costa gaire d'imaginar, les icones Emoji provenen del Japó (Emoji vol dir pictograma en japonès) i es van inventar al 1998 per Shigetaka Kurita com a complement dels missatges sms del mòbil i per reduir el creixent enviament de fotos que havien detactat.

Posteriorment es van anar afegint emojis i 722 es van acabar incorporant a Unicode (sistema de codificació estandard per a diferents idiomes) arribant així a un públic molt més àmpli que el japonès i més enllà dels telèfons mòbils, tan Apple com Microsoft els van incorporar als seus sistemes operatius i fins i tot Google en va crear de nous pel seu Gmail (que no han tingut gaire èxit).

Aquesta és la història, però potser ha arribat el moment de posar-se seriosos amb els Emoji i repensar-los? Si són tan útils i universals, potser també hauríem de repensar-les per a una audiència mundial?

Crec que hi ha motius més que suficients per a plantejar si no caldria repensar els emojis, però per altra banda, som uns romàntics i ja els hi hem agafat carinyo.

De fet, tot i que disten de ser òptims, els Emojis, com a eïna de llenguatge han demostrat ser molt útils, com mostra l'ús massiu que s'en fa, i el llenguatge humà és tan plàstic i ric que els ha sabut adaptar de forma molt creativa. Una bona mostra és el típic joc de les películes:

Finalment cal dir que els emojis també poden ser una forma d'art, portant la creativitat fins als límits:

Claus d'èxit de Telegram

2014-02-07T19:23:00.002+01:00

Encara és dhora per assegurar res, però ja es pot considerar un èxit l'espectacular ritme d'instal·lacions (200.000 al dia) de Telegram a Espanya que supera els ritmes de Line, Woowos i altres en el passat i fa perillar l'hegemonia de Whatsapp.

Però quines són les causes d'aquest èxit?

El primer que hem de veure és que la campanya de marketing de Telegram és diferent que les altres. Res de famosos, anuncis de TV, etc... només una aposta per la comunicació i artícles i entrevistes en revistes i diaris de prestigi.

Estèticament les diferències amb Whatsapp no són gaires, però el disseny de Woowos i Line (amb aquells ossos i icones tan rares) eren molt pitjors. En canvi Telegram, amb el blau, l'avió de paper, el mateix nom retro l'ha clavat. Ah, i a més a més, el soroll de l'avís també el trobo adequat.

A nivell de funcionalitats també trobem alguns petits avantatges però que poden ser determinants. Grups de xat més grans, amb capacitat de convidar compartida i sobretot el polèmic xat secret amb missatges de destrucció programada (sens dubte un cop d'ull a l'èxit del sexting).

Però és més enllà de l'experiència de l'usuari on Telegram aporta més innovacions. Telegram aposta per la seguretat (tan abandonada per Whatsapp), per la gratuitat (i no a jugar a pagar si, però no, com ho fa Whatsapp), per una API oberta, etc.

Però són realment aquestes les claus de l'èxit de Telegram. Explica això el fracàs relatiu de Line, Woowos?

Enrique Dans ens dona algunes claus més en el seu post. Cal destacar el sistema d'autopromoció de la pròpia app que ha trobat un difícil equilibri entre l'spam i la notificació.

¿Qué hace que Telegram obtenga esa pujanza en su proceso de difusión? En primer lugar, un planteamiento que está próximo al spam, pero por alguna razón, parece ser considerado aceptable: a partir del momento en que te instalas la aplicación, esta pasa a notificar a tus contactos de que lo has hecho, y comienza a notificarte a ti cuando cualquiera de ellos la instala a su vez. Este proceso conlleva, además de oportunidades ocasionales para saludar a alguien, un goteo constante que te lleva a mantener la aplicación en un primer plano privilegiado de tu memoria: durante un tiempo, no solo leeremos artículos como este y muchos otros sobre Telegram, sino que además recibiremos notificaciones a lo largo del día que nos avisan de que este y aquel contacto ya se lo ha instalado. Una forma de apalancar la parte social del proceso, de buscar la reafirmación del argumento en base a un principio de proximidad – a veces incluso de “autoridad” en función de quién sea el que se lo ha instalado – que pretende facilitar o influir nuestra decisión de adopción.

També és significatiu que la principal forma de distribució i propaganda de Telegram sigui precisament el Whatsapp, ja que els usuaris que es passen a Telegram el recomanen als usuaris de Whatsapp via l'aplicació.

Ara cal veure si Telegram aconseguirá no només descàrregues sinó també un us intensiu i podrà acabar destronant a Whatsapp a diferència dels intents anteriors.

Jan Chipchase sobre com usem els mòbils

2014-02-04T13:32:00.002+01:00

L'investigador de Nokia Jan Chipchase fa recerca sobre com interactuem amb la tecnologia. Això l'ha portat des dels pobles de Uganda a l'interior de les nostres butxaques. Ha fet uns descobriments inesperats al llarg d'aquest camí.

UX is not UI

2014-02-03T13:13:00.001+01:00

Sovint el disseny de l'experiència d'usuari és mal o poc entès pels clients, tot i que és una part que pot ser molt important d'una app que vulgui ser creativa, divertida o innovadora. És més, sovint el disseny d'UX es confon amb el disseny d'interfícies (UI) fent encara més complicat que es valori la seva feina.

Quadre resum de com voldríen ser vistos i com acostumen a ser considerats els dissenyadors d'UX (user experience) i com encara no estan prou valorats per a molts clients.

BlackBerry: és el marketing, estúpid!

2014-01-28T11:52:00.001+01:00

És un fet que BlackBerry està en crisis, ha fet nombrosos errors i actualment ha perdut la confiança dels seus clients i l'ha convertit en un sistema marginal en tots els mercats i quasi inexistent ja a Espanya.

És cert que té menys apps disponible, i que en falten algunes de les importants. També és cert que van fer errors amb el tema teclats, arriban tard a tot, oferint dissenys de terminals no prou atractius, errors de conexió del servei, etc.. I a més a més, a Espanya van acabar carregant-se la seva imatge de telèfon de negocis quan van apostar per vendre terminals a teenagers amb l'esquer de la missatgeria gratis (època pretèrita anterior a Whatsapp).

Però si ho mirem objectivament els seus telèfons, sistema operatiu, interfície etc. no estan tan malament. Ahir vam tenir la oportunitat de fer-ne servir un tota la tarda i no va parar de sorprendre-ns. De fet el seu sistema operatiu és molt ràpid i el multitasking impecable, d'apps important no en falten tantes (Netflix, Instagram, etc) i tenien un mercat i prestigi important. I sobretot, continuen tenint un dels millors serveis de privacitat, cosa que hauría d'interessar a empreses i que és una preocupació creixent entre els joves.

Però com diu Dusan Belic a What's Wrong With BlackBerry?

Simply put – they need to invest more in marketing. And design. And PR. The blogosphere doesn’t like BlackBerry and that’s a big problem for the company. So they’re turning to enterprise and government customers, hoping BlackBerry’s intrinsic security will be enough to convince these client to jump on board.

Resumint, segons Dusan Belic, el problema actualment és de marketing i disseny. Han perdut el favor dels experts, dels usuaris més intensius, dels early adopters i la comunitat virtual de fanberrys no deixa de disminuir.

Però també cal preguntar-se si BB no ha sigut víctima de la pròpia maduresa del mercat de telèfons mòbils que potser ha evolucionat cap a una situació semblant al software per a PCs: un gran, un elitista i un per a geeks.

Quins telèfons pugen més fotos a flickr?

2014-01-26T20:33:00.001+01:00

El rànquing de telèfons amb càmera (albert Cuesta diari Ara)

Si ens centrem exclusivament en els telèfons amb càmera, el rànquing de popularitat a Flickr segueix encapçalat pels mateixos quatre models d'iPhone, però en la cinquena posició apareix un Android de Samsung, el Galaxy SIII.

1. Apple iPhone 5
2. Apple iPhone 4S
3. Apple iPhone 4
4. Apple iPhone 5s
5. Samsung Galaxy SI

No hi ha color!

Marketing d'Apps by Vanessa Estorach

2014-01-23T17:11:00.000+01:00

La nostra amiga Vanessa Estorach fa avui una xerrada sobre Màrqueting d'Apps. Aquí teniu el resum de les slides:

Mobile Marketing: Why you aren't done when you finish the app from vestorach

POPULETIC APP ja disponible per Android i iPhone

2014-01-23T09:56:00.001+01:00

Ja estan disponibles per a Android i iPhone l'app de Populetic per a poder tramitar les queixes a les empreses amb tot el poder d'una xarxa social.

PRINCIPALS USOS DEL TELÈFON

2014-01-23T09:00:00.000+01:00

Fa uns anys el títol d'aquest post hauria semblat surrelista. "Usos del telèfon"? Doncs trucar no? Però actualment aquest títol té un sentit molt diferent, i és que amb l'arribada dels smartphones els telèfons han passat a servir per moltes altres coses.

Ara amb un telèfon fem fotos, escoltem música, naveguem la web, mirem la previsio del temps, llegim el diari, fem un vídeo, el fem servir de GPS, mapa, llanterna, agenda, consola de jocs, etc i cada vegada serà més avitual fer-lo servir de targeta de crèdit.

Potser aviat hauríem de canviar-li el nom i dir-ne d'una altra manera d'aquesta navalla suïssa digital.

A més a més, un estudi recent de Tuenti mostra que els joves fan servir el mòbil més per fer fotos, per enviar whatsapp, per conectar-se a les xarxes socials i per jugar, que per fer trucades.

Algunes altres conclusions de l'estudi de twenti és que la Seguretat i Privacitat preocupa a molta al joves, o això diuen, ja que alhora de la veritat caldria veure si prenen les mesures suficients. Que fan servir les xarxes socials i watsapp per lligar, que durant les vacances el fan servir més però pensen que l'hauríen de poder portar a classe i que saben molt millor què és 1GB que la mitjana de la població.

http://corporate.tuenti.com/es/communication/download/98 http://corporate.tuenti.com/es/communication/download/99

APP NATIVA, APP HTML5 O WEB RESPONSIVE?

2014-01-21T11:25:00.004+01:00

Cada empresa i startup és un món, però a DAU Apps algunes vegades ens hem trobat clients que ens demanaben una app nativa però que després de pensar-ho una mica han vist que realment no la necessitaben, o que amb una web responsive (adaptada per a mòbils ja feien).

De vegades ha passat el contrari, empreses que volen una app amb html5 (compatible en diferents plataformes i per tan més barata) però que per les característiques de l'app era molt més recomanable fer-la nativa. A continuació intentem donar algunes pistes general per a poder escollir millor;

WEB RESPONSIVE? SEMPRE

Una opció que actualment no et pot faltar és que la teva web sigui responsive, és a dir, que estigui adaptada per a dispositius mòbils, ja que el volum de tràfic web mitjançant aquests dispositius s'està disparant. Tot i això, i com en el cas d'una app, cal tenir en compte que potser a la web per a mòbils no cal que hi hagi totes les possibilitats i característiques de la web normal.

Sovint, una major simplificació centrada en aquells elements que busca l'usuari de la teva web des del mòbil millorarà molt l'experiència d'usuari. Exemple, els usuaris mòbils segurament no cal que puguin modificar el seu perfil personal en una xarxa social, o escriure textos llargs, o formularis extensos... al mateix temps però segur que s'ha de potenciar la visualització de la informació perquè sigui fàcil de llegir en pantalles més petites.

APP HTML5? PER A POTENCIAR L'ACCIÓ MÒBIL I GUANYAR VISIBILITAT ALS MARKETS

N'hi ha prou amb una web responsive? Depèn, si el nombre d'usuaris mòbils que tenim o esperem és important val la pena invertir en fer una app html5 com a mínim. Un app així ens aporta molt visibilitat ja que els clients ens trobaràn al market i també fa que sigui més fàcil que el client entri més sovint. A més a més, podem fer algunes integracions millors que amb la web responsive. Per a apps basades en contingut, sobretot si és text, pot ser una bona opció.

APP NATIVA? PER A PROJECTES QUE VOLEN TREURE EL SUC DEL TELÈFON MÒBIL

Si no has de treure profit de les particularitats del telèfon mòbil (GPS, giroscopi, notificacions, contactes, etc...) potser no necessites una App nativa, però si vols integrar-hi com a part escencial algunes d'aquestes eïnes fer una app nativa és encara escencial.

A més a més, continua essent cert que les apps natives funcionen encara molt millor que les app en html5, que sobretot en dispositius vells acostumen a anar lentes. Així doncs, si la teva aposta és per a tenir molta presència mòbil (o que aquesta sigui més prioritària que la web), val la pena invertir en una app nativa per a donar una millor experiència d'usuari als teus clients. Així l'app guanya en rapidesa, millora la navegació.

I si teniu més dubtes sobre quin és el millor enfoc per a la vostra empresa, no dubteu en contactar amb nosaltres!

JA TORNEM A SER AQUÍ

2014-01-17T21:37:00.000+01:00

Després d'unes merescudes vacances nadalenques amb moltes noves notícies DAU Apps ja tornem a estar plenament operatius.

I tornem amb canvis: amb noves socies, programadors i nous projectes il·lusionants dels quals us anirem informat les pròximes setmanes.

I sobretot, tornem amb molta il·lusió i amb les piles ben carregades!

BONES FESTES

2013-12-20T16:31:00.002+01:00

A DAU Apps ens agafem uns dies de festa per reflexionar i agafar energies de cara l'any que ve, que segur que portarà molts canvis!

Abrigueu bé els vostres mòbils, envieu molts Whatsapps de felicitacions i que els Reis us portin moltes apps per compartir amb bona companyia

Bones festes a tots i totes!

POPULETIC A L'APP CIRCUS DE BARCELONA

2013-11-18T11:22:00.002+01:00

Hem presentat POPULETIC, l'app que estem acabant aquests dies per a gestionar reclamacions a empreses, a l'AppCircus de Barcelona.

L'APP DE POPULETIC, EL NOSTRE NOU PROJECTE

2013-11-07T17:52:00.002+01:00

Hem començat un nou projecte amb els companys de Mercadigital.

Els farem l'app de POPULETIC una start-up per a poder gestionar les queixes dels consumidors a les empreses mitjançant una xarxa social.

Ja us mantindrem informats!

APP CADA VEGADA MÉS BARATES I GRATUÏTES. HI HA NEGOCI DONCS?

2013-10-03T11:14:00.001+02:00

Bon article, a TechCrunch.

THE SHIFT TO FREE
Going back a few months, analytics firm Flurry reported this July what the shift toward free applications looked like at the time. From 2010 to 2012, the proportion of free apps on the App Store ranged from 80% to 84%, but by early 2013, that had grown to 90%. And 6% of paid apps fell into the 99 cents price point.

At the time of the original report, Flurry noted that it seemed like people wanted free content more than they wanted to avoid ads, or have the highest quality experience possible.
According to Flurry’s Director of Research, Mary Ellen Gordon, PhD., the most compelling piece of evidence to support the shift to free was Flurry’s observations of developer A/B testing. They watched as developers experimented with different price points over the past months, finally resolving themselves to free apps, often supported by in-app purchases.
“It suggests that developers are not just moving to free apps because everyone else is or it seems like the thing to do. Many of them have actually tested different price points,” she tells TechCrunch. “Based on the trends, I would guess that by next year the (weighted) percentage of apps that are free will be somewhere between 91% and 93% — greater than it is now, but not 100% because there will probably always be certain specialized apps that are able to charge for downloads.”

Sens dubte això dificulta el negoci de les apps si hi pensem com a commodity, però ja fa temps que molts tenim clar que el negoci de les apps per la majoría d'empreses va per un altre cantó. Des de l'explotació via propaganda (menys eficient del que molts creuen) fins a enfocar l'app com una plataforma per potenciar i donar nous serveis de negocis ja existents.