dcapelca.bloc

Gat de Schrödinger

noreply@blogger.com (David) — Wed, 11 Nov 2009 20:13:00 +0000

La setmana passada em va assetjar una teoria que proposaven a "Flash Forward". Avui, diguem-li per casualitat, mentre llegia "Auxili, Perdó" m'ha tornat a assetjar. Abans de comentar-la, he de confessar que sóc un apassionat de teories de Mecànica Quàntica, tot i que potser per falta de pràctica cada cop em costa més imaginar-les. La paradoxa diu així:

L'experiment original es basa en posar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger, i una certa quantitat d'una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de què almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de què no se'n desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d'àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d'un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el Principi d'incertesa que s'aplica a la interpretació de Copenhague, mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d'obrir la caixa, el propi fet de l'observació modifica l'estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.

Crec que aquest cop l'he entès, sense pegar-li moltes voltes. És com l'esquelet de la mecànica quàntica. No em pregunteu perquè ho comparteixo amb vosaltres. A mi, m'ha resultat molt interessant, i he trobat que potser a algú de vosaltres també. Si voleu, podem comentar-ho. Si no voleu, no.

Espart Namorat

noreply@blogger.com (David) — Sun, 08 Nov 2009 22:59:00 +0000

Els vaig conèixer ahir a la nit, abans de dormir mirant el 33. Inexplicablement, em transporten a l'època "Porca Misèria". Rieu si voleu, però crec que m'estic fent jove com més m'apropo als 24! És com si el futur s'allargués, sabeu què vull dir? Que passeu una gran nit, i somieu de valent!

Imprescindibles

noreply@blogger.com (David) — Thu, 29 Oct 2009 15:25:00 +0000

Vull dedicar les següents línies a aquelles persones que em demostren que valen milions. A aquelles persones que tenen el luxe de ser imprescindibles, almenys per a mi. Ja sabeu qui sou. Us estimo!

Quiero que me oigas, sin juzgarme.
Quiero que opines, sin aconsejarme.
Quiero que confíes en mi, sin exigirme.
Quiero que me ayudes, sin intentar decidir por mi.
Quiero que me cuides, sin anularme.
Quiero que me mires, sin proyectar tus cosas en mi.
Quiero que me abraces, sin asfixiarme.
Quiero que me animes, sin empujarme.
Quiero que me sostengas, sin hacerte cargo de mi.
Quiero que me protejas, sin mentiras.
Quiero que te acerques, sin invadirme.
Quiero que conozcas las cosas mías que más te disgusten,
que las aceptes y no pretendas cambiarlas.
Quiero que sepas, que hoy,
hoy podés contar conmigo.
Sin condiciones.

Jorge Bucay

Estrenem bloc de linux. http://linux.ebre.cat

noreply@blogger.com (David) — Thu, 29 Oct 2009 12:47:00 +0000

Faig un copy/paste d'un article d'un bloc que en sóc col·laborador. M'ha semblat molt interessant, i m'agradaria compartir amb vosaltres.

Quan tenim un problema amb el sistema operatiu Linux la majoria de gent busca solucions per Internet. Però trobar el que necessitem ens pot costar molt de temps, ja que la informació és infinita i s'ha d'agafar en pinces. Ja que som concients que el temps és or, hem decidit crear un bloc/fòrum on podrem compartir les nostres experiències. http://linux.ebre.cat és un punt de reunió per tots els usuaris de linux, on podrem trobar solucions als problemes informàtics que a vegades ens trobem i alhora compartir coneixements. Som un equip amb experiència pel que fa a programari lliure, i ens agradaria molt poder ajudar-vos i, per què no, aprendre de vosaltres. Esperem la vostra participació!

Desintoxicació

noreply@blogger.com (David) — Fri, 04 Sep 2009 16:39:00 +0000

La setmana que ve s'acaba la bona vida. Ha estat un estiu agradable, regnat pel descans i la poca feina (i també per bogeries nocturnes). De ben segur que el recordaré, però avui no escric per això. Avui escric per "ordenar" una mica el que serà el meu quart any de carrera.

El curs 2008-2009 ha estat, per dir-ho d'alguna manera, una mica desastre en respecte als altres anys. Per qüestions que no venen al cas no he donat el tant per cent requerit per estar orgullós de mi mateix, del nivell obtingut. El deixarem com un any de canvi, de transició (per dir-ho d'alguna manera). Ara miraré al futur curs amb il·lusió i desafiament, i com diria un mestre que vaig tenir, "anem a buscar-li suc a aquesta pell de taronja". I ho farem amb l'ajut d'una eina que fa temps que no utilitzo però que crec no em fallarà: una agenda.

Un horari, si senyors. Mon pare sempre m'ho ha dit i mai li he fet molt de cas. "El hábito hace al monje" i, tot i que Dèu men guard de pertànyer al clergat, vull tenir present aquesta frase durant els propers mesos. El senyor Joan Antoni Samaranch i Torelló, home al qual admiro tot i no compartir idees polítiques, ha estat sempre un home de hàbits i així ho ha explicat en diverses ocasions. Aquest home cada dia fa el mateix quan es desperta. Són unes hores que mai canvien (en cap cas tot el dia, inaguantable per ningú) i que voleu que us digui, no li ha anat gens malament. Mon pare sempre me l'ha posat com un exemple i aquest any, jo faré el mateix. Però anem al quid de l'assumpte:

A partir d'ara, restringiré les meves estances tant a Facebook com a Messenger. De retruc, segurament també a Twitter, però ja què l'ús que en faig d'aquest últim no és tant exagerat, no prometo res. Reservaré una hora o una mica més per a aquestes activitats, segurament nocturnes. No estic dient que "estaré incomunicat i no vull que se'm molesti", gairebé tothom sap el meu mòbil i també que estic disponible les 24 hores del dia (inclús no tinc mal despertar). Tampoc estic dient que no em veureu el pel. Simplement que me'l veureu menys i abans de que algú em digui si em passa alguna cosa... més val prevenir que curar!

La raó dels meus actes són que he comprovat que en faig un ús excessiu (sobretot del primer) i no aprofito per fer altres coses, diguem, més rendibles. I pel que fa al Messenger rentaré una mica la meva imatge, ja que sóc considerat per la comunitat com "la persona que mai contesta".

Quan tingui ordenat el meu horari (ja avanço ara que podrà ser una mica flexible) sereu els primers en saber-ho. Ho penjaré al meu bloc, sempre dins de la franja on l'hagi ubicat ;)

Gràcies per la lectura!
Una abraçada a tothom!

ElectroBike Project #2

noreply@blogger.com (David) — Mon, 24 Aug 2009 11:11:00 +0000

Vaig pel segon dia de l'ElectroBike Project, i espero continuar molts més dies. Quan dic molts, volen dir molts. I m'he proposat un repte animal: recórrer virtualment la Gran Muralla Xinesa. Aquí baix podreu veure la distància que porto acumulada i quin tant per cent he completat del total de 8851,8 Km. Una animalada? Efectivament. Però si no em poso reptes grans, no em motivaré mai. Tot i què a Barcelona no disposo de bicicleta estàtica, ja m'inventaré alguna cosa per poder seguir els meus entrenaments de resistència, com ara l'ElecrtoWalk, qui sap...

Pel que fa a l'àlbum d'avui és diu "Oi oi oi", i és de Boys Noize. Els vaig descobrir mitjançant un suggeriment de Last.fm i, com faré sempre, aquí teniu un enllaç a l'àlbum complet de Spotify i una cançó del Daylimotion.

Enllaç a l'àlbum sencer a l'Spotify
Enllaç a la cançó "Arcade Robot" al Dailymotion

Fins la propera!

Recorregut total: 36,3 km
0,41% de la Gran Muralla Xinesa

ElectroBike Project #1

noreply@blogger.com (David) — Sun, 23 Aug 2009 19:11:00 +0000

Com és de costum en mi, avui he tingut ganes de canvi. He canviat l'aparença del meu bloc, tot i què estarà uns dies en fase de proves per comprovar si me'l quedo definitivament. I per altra banda, com ja he explicat al Twitter, he començat l'ElectroBike Project.

L'ElectroBike Project no és més que fer bicicleta estàtica escoltant de cap a peus un àlbum de música electrònica. Perquè ha de ser electrònica? Doncs per què m'agrada, em motiva i fa que l'estona passi més de pressa. Avuí he decidit començar amb un que ja he escoltat des de fa molt de temps. És diu † (Cross), i és de Justice. Aquí teniu un enllaç a l'Spotify i una song per si voleu saber de què va el rotllo.

Enllaç a l'àlbum sencer a l'Spotify
Enllaç a la cançó "DVNO" al Dailymotion

Ens veiem demà amb el ElectroBike Project #2!

Recorregut total: 15,7 km
0,17% de la Gran Muralla Xinesa

Donar i rebre

noreply@blogger.com (David) — Tue, 14 Jul 2009 21:07:00 +0000

Avui actualitzo perquè m'ho ha recordat una amiga, una bona amiga. La veritat, estic passant uns dies estranys, uns dies on gairebé els meus pensaments s'estan personificant. Em desperto amb els meus pensaments, vaig a pixar amb els meus pensaments, passo el matí amb ells... Gairebé és pot dir que estem portant una relació seriosa. I lo fotut és que aquesta vegada no sé com dir-li que ja no l'estimo.

Per explicar com em sento, empraré un Spoiler. Així que si ets d'aquests que només sentir la paraula ja corren, ara mateix ho hauries d'estar fent. Si t'has quedat, almenys tindré la decència d'explicar-te que és un video que dura un minut i mig, amb imatges variades de la pel·lícula RocknRolla. Pegueu-li una ullada:

Bàsicament, el que vull fer és donar-ne i rebre'n unes quantes d'aquestes. Tot i que aquells que em coneixen saben que no sóc violent, en donaria a vàries persones que m'han decebut. I les donaria de les que fan mal, de les que no surten al vídeo. Galtades verbals, galtades emocionals. Galtades que diuen adéu. I ben donades, les donaria...

I jo en vull rebre una, una de ben donada. Posats a demanar, la triaré i tot. No cal que sigui d'aquelles què diuen "au, aquí et quedes" o bé "aquí tens el que has sembrat". No pas pas, que diu un amic meu. En vull una d'aquelles que et deixa un "espavila't" a la galta. Una d'aquelles que et trau les ulleres, que et vesteix de torero. Una d'aquelles que un cop te la donen les coses canvien de color, de forma. I vull que me la donin aquells que realment és preocupen per mi, els veritables amics. Les dels enemics o les dels que s'equivoquen piquen però no arreglen res.

Si aquests dies em voleu fer un regal, busqueu la manera de donar-me una galtada, siusplau. Però assegureu-vos de que sigui de les que vull, que no sóc masoquista!

Pd: Tot i això, estic bé, eh!

Pd2: Estaria malament si estigués ferit. El que realment estic ara és brut!

Vull jugar a la 6èna Fantasy League de Lost!

noreply@blogger.com (David) — Mon, 15 Jun 2009 14:10:00 +0000

Avui he entès en què consisteix la Fantasy League de Lost, i ho trobo interessantíssim. Deixa'm explicar-te com funciona la cosa:

La Fantasy League de Lost és un joc que depèn dels capítols de la sèrie. Consisteix en que cada jugador duu un grup de personatges que ell mateix ha elegit i, depenent de les accions que aquests facin, aconsegueixes punts o en perds. Lògicament, guanya aquell que després de l'últim capítol obté més punts.

Els personatges a elegir estan distribuits en 7 grups, dels quals tansols en pots triar-ne un. Els grups són aquests:

I el sistema de puntuació és aquest:

Així doncs, el joc funcionaria de la següent manera: si en John Locke es troba un ós polar, 50 puntets per a tots aquells que en el seu grup tinguin a en John Locke. I així amb totes les altres accions i personatges. Sona divertit, no?

Jo encara no se qui seran els meus 7 herois, tot i que Jack no podrà faltar. Si us hi voleu registrar, aquí teniu el formulari. Poca broma, que qui guanyi s'endurà Un Pack de DVD's de la 6èna temporada o bé la Banda Sonora de la sèrie. Digues la teva!

Hunting American TV Shows

noreply@blogger.com (David) — Mon, 08 Jun 2009 20:59:00 +0000

O el que és el mateix, caçant Sèries Americanes. Per tots és sabut (o no) que una de les meves aficions són les sèries americanes. I ara que s'apropa l'estiu i he de patir, com molts, la parada de les sèries que més segueixo, desenfundo l'escopeta de caçar sèries i me'n vaig de Safari. Deixeu-me fer-vos 5 centimets de les sèries que segueixo fins ara:

Lost - La segueixo al ritme dels Estats Units.
House MD - La segueixo al ritme dels Estats Units.
How I met your mother - La segueixo al ritme dels Estats Units.
Dexter - La segueixo al ritme dels Estats Units.

Heroes - Vaig pel capítol 3x16.
Chuck - L'he començat fa poc, vaig pel capítol 6 de la primera temporada.
The Big Bang Theory - He acabat la primera temporada.
Prison Break - Vaig per algun capítol de la quarta temporada. fa temps que no la miro i he perdut el compte.
My Name is Earl - Em passa el mateix que amb Prison Break. La vaig deixar fa temps i no se quin capítol he de mirar.
Californication - Vaig pel capítol 2x01. Fa molt que no la miro també.
Lie to me - Vaig pel capítol 1x05.
Fringe - Tot just l'he començat. Vaig pel tercer capítol

Tinc la sensació que em deixo alguna, però més o menys és el que heu llegit. Una animalada, ho sé. Però hi estic enganxat, hi ho tinc assumit. I si ho escric aquí és per compartir-ho amb vosaltres, per a que em donéssiu consells sobre quina mirar i quina no fer-ho. Digueu la vostra, que jo apunto amb l'escopeta!

I love TMB

noreply@blogger.com (David) — Thu, 28 May 2009 18:01:00 +0000

Avui baixo al poble. El meu bus sortia a les 19:30h. Una mica més i el perdo. El culpable? Els transports metropolitans de Barcelona. A l'estació de Verdaguer (L5) i amb motiu de la celebració blaugrana al camp Nou, gairebé ha estat impossible agafar un tren, ja que anaven tots a petar (rollo això) i passaven cada 6 o 7 minuts. Quan he vist que o bé agafava un o bé perdia el bus, he decidit fer-me el valent i tirar endavant. Ha estat un calvari, cops per tots cantons i un ventall d'olors que gairebé no es poden descriure. Suposo que amb això no entendràs el títol de la entrada. Tot té una explicació:

How I "probably" met your mother - S01E01

Kids, hi han situacions desastroses que t'agradaria tornar a viure. Imagineu-me a mi, dins aquell tren, amb persones espentejant-me per tots cantons i amb el maletí del portàtil a les mans. Gent suant la gota grossa i unes olors, com ja he dit, indescriptibles. En una situació així, et poses a maleir-ho tot. Em cago en TMB, em cago en la gent que no ha sabut prevenir això i em cago amb la veu que diu "cedir el pas és un acte de civisme" típica del metro. Tot això entre Verdaguer i Diagonal. Mentre vas maleint, ja que veus que l'estació torna a estar plena i saps que arriba nova gent, el tren s'atura i puja més gent. Aquí arriben les trepitjades. I entre cops de colze i giravoltes, Paula fa cap davant de mi. Efectivament, ella és diu Paula i jo encara no ho se. Estem molt a prop, potser lo més aprop que he estat mai a la vida d'un desconegut. I mentre penso això, ella em mira i m'ho diu.

—És el primer cop que estic tant aprop d'algú —jo somric. En aquest fugaç moment és quan m'hi fixo físicament amb ella. És maca, senzilla, d'uns 25 anys, l'estil de noia que m'agrada.

—Almenys fas bona oloreta —prosegueix—. I m'agrada la teva camisa.

Com podeu imaginar, em quedo tonto, com de costum. Agraeixo als gels de dutxa i desodorants AXE la seva col·laboració en part d'aquesta història. Intento deixar la mirada perduda, pensant una cosa enginyosa per a dir-li. El meu capet ja deu anar a 200km/h. Li dic:

—Te lo seu. Suposo que són les sanefes que fa —però que collons estic dient?—. No havia vist mai tant ple el metro. És increïble.

—Almenys coneixes gent nova que s'hi fixa en les teves camises —touché, aquesta ha sigut ràpida i bona—. Em dic Paula, i tu?

—Jo em dic David —dos petons seria el més normal, no? Doncs si, em solta un "molt de gust" i em dona dos petons. Esclatem a riure, sabem que la situació és d'allò més estranya.

—Amb lo guapo que vas suposo que tu no vas al camp, no?
—Que va, marxo cap al meu poble d'aquí 30 minuts —afegeixo.
—Que d'on ets? Uix uix uix...

I el metro torna a frenar. Prego per uns moments que no ens separéssim. Seria bastant trist acabar la conversa aquí. Però aquest cop pregar no ha servit de res. Una onada humana se l'emporta davant la meva cara de pàmfil. Llàstima, aquí acaba tot. Ha sigut semi/bonic. El tren torna a arrancar.

—David, estàs per aquí? —crida ella. Quins collons te, la tia. Han passat 3 minuts i ja m'encanta—. Aquesta conversa no pot acabar així. A la propera, mirem d'ajuntar-nos un altre cop.

—Tens raó —crido jo—. Intentem fer cap a les barres aquestes que hi han al mig del vago!

Tinc la sensació de que la gent em mira. Dues noies que estan a prop de la porta em miren i s'en riuen com volent dir: noi, aprofita que això no se veu tots els dies. Vinga, que ja falta menys per a Hospital Clínic.

El tren para, les portes s'obren. Només tinc com a objectiu el pal del mig del vago. la gent m'espenteja de nou cap endins. I mentre se m'escapa un "merda!" la torno a tenir davant. Somriure. Em precipito i li dic—: em pensava que no et veuria mai més.

Ella somriu, ha entès la broma. En aquests moments em diu alguna cosa però no hi paro massa atenció. Em fixo més en els seus ulls, la forma dels llavis quan parlen. Li contesto el que m'ha dit amb un somriure. Li pregunto que on baixa, i em diu que fins passat Collblanc res. L'aviso de que en breu baixaré jo. I llavors fa acte de presència aquell servei que a partir d'ara tractaré amb més cura: el Facebook.

—Tens facebook? —em pregunta mentre ja estava preparant mentalment el meu número de mòbil.
—Qui no? —afegeixo—. Busca'm per David Capel. A la foto surto estirat a la gespa d'un parc.
—De ben segur que no se m'oblida, David Capel. Aquesta nit t'afegeixo.

I ja està, un cop arribo a Sants Estació m'acomiado subtilment d'ella i baixo del tren (encara no recordo com). Al baixar, miro enrere de nou i em regala un comiat amb la mà i un somriure. Pensareu que és una rucada, i potser ho és. Pot arribar a ser la cosa més absurda del món, però de moment no ho és, perquè des que m'ha passat això no puc esborrar el somriure que m'ha quedat a la cara. Així doncs, i a partir d'ara, m'encanta el TMB quan va ple. M'encanta que el Barça hagués guanyat ahir la Champions i m'encanta la gent que espenteja i no mira res ni ningú. I així es com vaig conèixer a la vostra tieta Paula. ;)

Pd: Paula, eis, que fins ara no ho he pensat. Però existeix la possibilitat de que acabis llegint això. Si és així, espero que et faci tanta gràcia com m'ha fet a mi escriure-ho. Encantat d'haver-te conegut!

Jo vaig volar amb l'equip de BFN

noreply@blogger.com (David) — Tue, 26 May 2009 17:06:00 +0000

Hi ha gent que ho sap. Hi ha gent que no. El dijous dia 21 vaig tenir el plaer de fer un viatge molt interessant, d'aquells que potser no es repeteixen mai més. Un vol peculiar per la seva destinació, BCN-BCN, i pel fet de que s'hi enregistrava el primer Late Night a més de 10.000 peus d'altura. Efectivament, jo vaig assistir al programa "BFN desde el aire".

Si, jo surto fatal, però som Sandra i un servidor.

No m'esplaiaré massa en com van anar les 4 hores de vol i totes les anècdotes viscudes durant el transcurs del dia. Simplement diré que va superar les meves expectatives, molt més les de fora de càmera que les enregistrades, i pera tots aquells que són incrèduls dir que l'avió si que va volar. Va volar i es va moure molt, moltíssim. Per primera vegada vaig viure l'efecte "turbulències" i n'estic prou ben servit per una temporada llarga.

Ara bé, el motiu pel qual avui penjo això és bàsicament perquè una quantitat indeterminada de gent m'ha dit: "Què cabró, com t'ho montes per enterar-te d'aquestes coses?". Si, si, un 70% dels que m'ho pregunten coincideixen amb lo de cabró. Doncs per assabentar-te de coses així necessites dues coses: bons amics i una mica de curiositat per les coses. M'explico.

No hagués pogut ser part de la tripulació d'aquest vol sense una de les millors persones que conec i millor amiga, la senyoreta Andrea. De veritat, no és peloteo, sense ella res d'això hagués estat possible. I ja ho sap, però li estaré molt agraït sempre tot i que no va poder venir. I sobre lo de la curiositat, em refereixo a una gran eina que jau a l'ombra d'una altra gegant. Em refereixo a Twitter, aquest servei de microbloc on només pots penjar posts de 140 caràcters. No se quantes mil vegades us ho he recomanat, però ara ho tornaré a fer. Useu twitter, així potser un altre dia podreu viatjar vosaltres en un vol d'aquestes característiques. L'explicació de com la gent del Terrat va trobar els 60 passatgers que aquell dia vam viure l'experiència no us la diré jo. Aquí us penjo una entrevista que fan als responsables del compte Twitter del @ElTerrat on ho expliquen de luxe. A veure si així us animeu d'una, ja...

Tot i això, properament faré una entrada on explicaré com dur de mode compatible el vostre compte Facebook i el de Twitter, per a treure-li molt més suquet a l'assumpte. I ara, deixo de molestar-vos. He d'anar a la gravació d'un programa del Sardà que és fa a un submarí... ;)

Espai gratuït de publicitat Twitterística:
@Amuriaga // @Dcapelca // @ElTerrat

Neix una nova Televisió a les Terres de l'Ebre

noreply@blogger.com (David) — Tue, 26 May 2009 09:07:00 +0000

Neix una nova televisió on line a les terres de l'Ebre http://www.tdebre.com . La nova televisió, consta de un seguit de reportatges tots relacionats en les terres de l'Ebre. Activitats, paisatges, humor, són algunes de les seccions en les que ens podem trobar. Una fantàstica iniciativa de dos joves estudiants a la qual esperem que tingui molt èxit.

Aquest estiu toca!

noreply@blogger.com (David) — Thu, 21 May 2009 14:23:00 +0000

Ens veiem allí?
Aquí teniu una petita píndola

I'll miss you!

noreply@blogger.com (David) — Thu, 14 May 2009 08:37:00 +0000

Ens veiem d'aquí 9 mesos. Merci per tot!

Porca Misèria...

noreply@blogger.com (David) — Mon, 04 May 2009 18:30:00 +0000

Per tu, per mi, i per tot el que em viscut.
Porca misèria, que la vida va com va.
Porca misèria, el que tenim ho aprofitem
Tant si es bo, com sí es dolent.

Escolta el disc a Spotify

Avui recordo...

noreply@blogger.com (David) — Sat, 02 May 2009 14:21:00 +0000

Jo sóc jo, tu ets tu,
Jo no estic en aquest món per omplir totes les teves expectatives i
Se que tu no estàs en aquest món per omplir totes les meves,
Perquè jo sóc jo i tu ets tu
I quan tu i jo ens trobem, és meravellós
I quan trobant-nos, no ens trobem, no hi ha res a fer.

Oració Gestàltica de Fritz Perls

Microrelat #9

noreply@blogger.com (David) — Thu, 30 Apr 2009 12:16:00 +0000

Va decidir anar a buscar una mica d'egoisme. En volia perquè n'estava fart de patir els seus problemes i els dels demés. I caminant per un carrer, va trobar una porta amb un cartell ben gran on es podia llegir "Pensa en tu mateix, sigues egoista i entra". Va obrir el pany, va entrar-hi i la porta es va tancar al seu darrera. Sumit en la foscor més absoluta, va sentir que alguna cosa es movia per dins seu i de sobte es va sentir molt tranquil, molt més lleuger. Entrar en aquella habitació li havia anat molt bé.

Final interactiu. Escull una de les dues opcions:

Final 1: Al cap d'una estona va decidir sortir d'allà on estava. I quan va sortir per la porta els problemes van venir de nou, com míssils directes al seu cos. Va voler tornar a entrar-hi dins, però en girar-se la porta ja no hi era.

Final 2: Al cap d'una estona va decidir sortir d'allà on estava. Però era tot molt fosc, no trobava la sortida. Va caminar, va córrer intentant topar amb alguna paret per poder, més tard, trobar la porta a palpentes. I no ho va aconseguir mai. El món havia perdut un amic.

Samarretes Delta Dharma

noreply@blogger.com (David) — Thu, 30 Apr 2009 10:25:00 +0000

Salut gent!

Des del grup Delta Dharma, grup d'ebrencs fans de Lost (Perdidos), hem llençat una proposta per tal de fer unes samarretes amb el logo Delta Dharma. Valdran entre 5 i 10 euros, i més avall us deixo unes imatges de com quedaran, més o menys.

Si tu també ets un fan de Lost, ets de les Terres de l'Ebre i encara no en sabies res sobre Delta Dharma, et convido a que et sumis al projecte fent clic aquí. I si vols samarretes, només cal que ho deixis comentat al grup o et posis en contacte amb mi (Messenger, Facebook, Email...).

Qualsevol dubte, no cal dir-ho, ja sabeu on estic. Namasté ;)

Samarreta Verda Delta Dharma
Samarreta Color "Mono de Treball" Delta Dharma

Pd: Si no ets seguidor de Lost però coneixes a algú que ho sigui, estaríem agraïts que li ho facis saber. Gràcies!

Tarantino Mixtape

noreply@blogger.com (David) — Wed, 29 Apr 2009 12:30:00 +0000

Eclectic Method - The Tarantino Mixtape from Eclectic Method on Vimeo
Un mix de les pel·líclues del meu director preferit, amb molt de ritme.

Microrelat #8

noreply@blogger.com (David) — Mon, 13 Apr 2009 17:15:00 +0000

Ja tenia la mosca al nas. Feia molta estona que esperava davant d'aquell taulell d'escacs, esperant que ella fes algun moviment per continuar la partida. Ell la mirava als ulls, i se'n sorprenia de la seva tranquil·litat. No va poder aguantar més, i tot enfadat va llençar enlaire totes les peces d'escacs. Acte seguit, es va aixecar i va exclamar que n'estava fart. Però de sobte se'n va adonar que ell era el culpable: estava capficat en jugar als escacs amb una jugadora que no en sabia. Després d'això, ella se'n va anar a jugar a cartes mentre ell recollia les peces del terra.

Microrelat #7

noreply@blogger.com (David) — Mon, 13 Apr 2009 15:20:00 +0000

A l'uníson, els seus amics i ell miren el rellotge i se n'adonen que ha passat el temps. Aprofitat o no, no els ha perdonat. Però ell no vol gaudir del viatge, fer-se gran sense més. Ell vol córrer més que ningú. No vol quedar-se enrere, no senyor. Així doncs, per a ell, ara és moment de paciència activa, d'introspecció i de superació. És moment de cultivar l'hortet on hi ha plantat el seu futur, la seva bona sort. És moment de treballar molt molt dur. I us necessita molt a tots, de debò.

I'm Ted Mosby

noreply@blogger.com (David) — Sat, 04 Apr 2009 10:07:00 +0000

Theodore "Ted" Evelyn Mosby és el protagonista de "How I meet your mother", arquitecte de professió. Un dels aspectes més característics de la seva personalitat és el fet que pensa massa, cosa que li recriminen els seus amics una vegada i una altra. Va ser company de Marshall i Lily en la universitat. Desitja imitar la vida de Marshall, el seu millor amic: tenir una relació seriosa i duradora.

Tranquils, no m'he tornat boig encara.
Aquest post continuarà prompte.

David Ford - Go To Hell

noreply@blogger.com (David) — Sun, 29 Mar 2009 19:29:00 +0000

I never treated you so mean
Like that's a reason to be proud
My love I know its been so long
But I thought that I'd just call around
And with that smile that says
Yeah well I knew you'd wait for me
I can hear you say
The day I fall down at your feet

Go to hell
Go to hell

Well I'll thank you for your understanding
I won't be long
And for the things around the house you left unthrown
And hey I know it's been so long but I thought I'd call
I just come crawling back in time to hear to you say

Go to hell
Just go to hell

Go to hell
My sweet indecision
Do you think I'd wait around for you?

Just go to hell
Cause I don't deserve you
You don't deserve this
And tell me

Go to hell
Go to hell
Go to hell
Go to hell

Per a tu, i per les teves incansables
ganes de fer-me mal. Ens veiem allí.

I de sobte, un bon dia...

noreply@blogger.com (David) — Thu, 12 Mar 2009 15:09:00 +0000

... te'n dones compte de que has fet el:

CORRECTE!

Ho saps, no cal que ningú t'ho digui. I que ningú t'enganyi, ho has fet lo millor que has sabut. I amb això ja en tens de sobra. Ara que has descobert que s'ha acabat, ara que ho tens tant assimilat i no esperes res més del que hi ha, és moment de fer un petit balanç. Agafa les coses bones i rebutja allò que et fa mal. I acte seguit, obre la porta i mira com et brilla el sol. Menja't el món, xaval! Que tens 23 anys, cony! I encara no els has començat a viure! És moment d'estar amb aquells que t'estimen de debò, que durant aquests dies s'han preocupat tant per tu. Més que tu mateix! Fes-lis un regal, un bon somriure, omple'ls la vida com tu saps. I a qui no li agradi, que s'hi posi flors. Que ets un crack, que vals la pena! Que és moment de ser feliç, ja has perdut prou temps maxacant el teu cap per una situació que, per més inri, sabies que passaria. Així que, sense fer mal a ningú, viu la vida! Ànims Jo!