De jardí

Un altre Rhipsalis

2012-01-23T17:30:00.001+01:00

L'any passat parlava d'un curiós "helecho" del Brasil i este toca parlar d'un altre. Este té les tiges més grosses, un creiximent més compacte i una major resistència a l'excés/falta d'humitat.Precisament ara és quan està en flor, cosa interessant sols a nivell botànic, ja que el seu tamany és realment insignificant. Però si ens fixem en ell des de lluny la cosa canvia, tant si el deixem en terra

Germinació de llavors per flotació en aigua.

2012-01-11T16:29:00.000+01:00

Encara que totes les llavors que coneixem, per fer-les germinar, simplement s'escampen sobre el terra o es sembren en clots o solcs, hi ha d'altres que necessiten altres mètodes. Millor dit, múltiples maneres de fer-s'ho un a casa, ja que la natura ja sap com buscar-se la vida. Un d'ells és el mètode de germinació per flotació en aigua, molt útil per fer creixer les llavors seques i alades de

Estadístiques 2011

2012-01-04T16:48:00.000+01:00

Com ja va siguent costum, el primer missatge de l'any per a les estadístiques. Comence per les pàgines més visitades (llevant la d'inici):Mespilus germánica. NespresAndragóGladiolus tristis var concolor. ManacoríPoda de l'hortènsiaJardí de l'AlbardaCova de la GargantaSedum sediforme. Raïm de pastorGladiolus tristis. Gladiol de Sant ValentíBruixetes, comença la calorLapiedra martinezii. Flor de

Planter d'hivern.

2011-12-29T20:38:00.001+01:00

Normalment sols faig planter a l'estiu per a les plantes de temporada, però este hivern no sé com m'he trobat "forçat" a fer una barbaritat de planters de "cebetes" diverses. Primer vaig començar amb unes llavors d' Sparaxis sp. (devant) i d'un híbrid entre Tritonia crocata i T. deusta (darrere), que vaig comprar per internet.Després vaig arreplegar unes quantes de Lapiedra martinezii, que no

Cyrtanthus mackenii roig.

2011-12-15T21:18:00.000+01:00

Hi ha que vore, tan menudes i quina gràcia tenen per florir.De Hong Kong va vindre esta primavera este C. mackenii de color roig.Encara que realment és més d'un taronja-roig amb un toc rosat a l'interior.Cris, en primavera ...

Per les altures de Benissa (II) - L'Arc

2011-12-12T16:26:00.000+01:00

Continue el relat de l'excursioneta de l'altre dia. Com que segur que heu vist el video de Vicent, ja tindreu una idea del que toca ara. Ahí va la meua versió.Tornem a passar ajupits pel forat, i en eixir, tornem un poc cap enrere per la senda fins trobar el desviament cap a l'Arc, que es troba en el punt més oriental de la querena de Bèrnia. Tot el camí estarem bén "florejats" amb la companyia

Per les altures de Benissa (I) - El Forat

2011-12-09T00:58:00.001+01:00

Agermanats este divendres passat, per acabar amb una visita pendent, Vicent (el meu cosí), Jaume i Manolo (amics) i un servidor, prenim des de la Font de Bérnia o de Cabanes la senda del Forat. La pendent i l'altura ens permet vore amb tot detall Berdiola (esquerre) i la famosa Casa del Cantal (dreta), recolzada sobre una enorme roca.Hi ha moltes plantes que ens acompanyaran pel camí, però la més

Arisarum vulgare. Rapa.

2011-12-05T17:29:00.001+01:00

Ara és el moment de la rapa (Arisarum vulgare) un dels pocs representants autòctons de la família de les Aràcies, de la qual el membre més conegut per la "forera" cala (Zantedeschia aethiopica). De creixeiment tardorenc-hivernal, sempre la trobareu buscant llocs ombriencs i/o humits formant rodals de fulles sempre verdes i, de vegades, tacades de blanc. Estes de baix, per exemple, estan totes

Cotyledon macrantha.

2011-11-25T16:25:00.000+01:00

El Cotyledon més conegut a les nostres terres segur que és el C. macrantha i darrere el C. orbiculata , que ja vegerem fa temps. Per sí mateix, sense flor, ja és una planta atractiva amb eixes fulles ben verdes i carnoses. I més escara quan es fan majors i, posats en un lloc on pugen penjar, cauen buscant el terra. Desgraciadament la foto que tocaria ara per descriure açò en este moment és

Vanessa alata.

2011-11-17T01:02:00.001+01:00

Estava jo fa uns dies fent "nyenya" (llenya) i de tant en tant pensava en allò que diuen de "que el que fa nyena s'escalfa dos voltes". I de com, encara que els refranys són molt savis per vindre de l'experiència popular, este pareix prou errat, ja que en realitat un s'escalfa normalment tres o quatre voltes. Allí estava jo amb el cap calent quan em vaig vore una cosa que revolotejava al meu

Montgó - Cova de l'Aigua i Racó de l'Ull de Bou.

2011-11-11T16:22:00.001+01:00

Este diumenge aprofitant una visita guiada de l'Ajuntament de Dénia férem la ruta de la Cova de l'Aigua i Racó de l'Ull de Bou, és la número 3 (línia de color groc), de 3 hores de recorregut, 4 km de distància i entre 200-350 m de desnivell (la cosa no està clara). En este cas es recorre l'ombria de la muntanya situada tota ella al terme de Dénia. Ah, si no pose cap foto de les vistes des d'allí

Camí Real de València i Font de la Mata.

2011-11-08T11:45:00.002+01:00

Per a este divendres les previsions senyalaven possibilitats de pluja, però com que el camí que seguien els nostres avantpassats per anar a València i Dénia és prou bo, no em vaig preocupar. Ací vos deixe la meua visió personal d'una caminada per l'antic Camí Real de València, part del PR-CV 388 o Ruta dels Riberers.Abans d'abandonar els territoris del pla la Torreta de Canor, amagada darrere

Nerine sarniensis.

2011-10-31T16:12:00.001+01:00

Des de que me'l vaig comprar, farà uns tres anys, que no l'havia tornat a vore florir. I tot per cabuderia (d'ell i meua)! La cosa és que, sabent que té una floració erratica, el vaig plantar a l'ombra de la palmera i de la yucca (massa ombra), no els donava ni una gota d'aigua a l'estiu (massa secs) i ni li vaig posar cendres a l'estiu (simulant incendis, encara que no estic molt convençut del

Arc de Sant Martí de dos rovells.

2011-10-24T20:38:00.001+02:00

Igual que els ous bons tenen dos rovells, l'Arc de San Martí també pot ser doble."L'Arc de Sant Martí pel matí, la pluja ja està ací. L'Arc de Sant Martí per la vesprà(da), la pluja ja està passà(da)".Com que la foto és d'esta vesprada deduisc que... ja s'acabat l'aigua de moment.

Pujada al Montgó.

2011-10-15T18:14:00.001+02:00

Ja feia temps que ténia l'espina clavada de no haver pujat mai al Montgó i el moment de solucionar-ho va ser este diumenge, nou d'Octubre, gràcies a una ruta guiada que organitzava l'Ajuntament de Xàbia.Es tracta de la ruta 6 amb inici a La Plana de Xàbia, uns 3,5 km/2 hores (en cada sentit) i 550 m de desnivell. Això, mig kilometre, tota eixa mola de roca.El camí d'accés al cim està a l'esquerre

Stapelia variegata.

2011-10-13T09:56:00.001+02:00

El més destacat d'esta setmana passada, després d'unes vacances "off-line", ha sigut trobar-me la Stapelia variegata en flor. Cosa que, es cert, sempre passa per estes dates, però mai certament d'any en any. Per això he anat plantant brots ací i allà per augmentar els individus i al mateix temps les probabilitats. Esta volta pareixia que anava a obrir tres flors una darrere l'altra, cosa que ara

Pel Passeig Litoral de Benissa.

2011-09-30T08:12:00.001+02:00

No, no m'he enganyat, ja sé que l'ajuntament l'anomena "ecològic". Però que voleu que vos diga ... Si fora de de capital o "urbanita" m'ho tragaria, però a un de camp no li passa. Tots sabem que este distintiu queda molt bé de cara al públic, però davant d'un bon camí (qui sap quanta terra s'haurà remogut) cobert de grava (ara escampada damunt de tot els voltants del trajecte) i que al seu pas no

Lapiedra martinezii. Flor de l'estrela.

2011-09-25T22:10:00.000+02:00

En esta zona costera de la mediterrània ibèrica creixen de forma natural varios gèneres de la família Amaryllidaceae, una de les meues preferides com haureu observat. El més comú, vistós i inclús conreat és el de les nadaletes (Narcissus sp.), seguint-lo en abundància un únic representant del gènere Pancratium, el lliri de mar (P. maritimum). Millor dit en vistositat, perquè l'abundancia amb tot

Morrut roig.

2011-09-15T16:20:00.000+02:00

Entre esta fotoi esta altrano tan sols han passat 3 anys, sinò que també ho ha fet el bitxo de baix i bona part de la seua família.És guapet, no? I fins i tot pareix simpàtic. No vos deixeu enganyar esteu davant del morrut roig (Rnynchophorus ferrugineus), en castellà "picudo rojo", una verdadera plaga mortal aplegada amb palmeres vingudes de l'Egipte, pas intermedi en el seu recorregut des de la

Ophiopogon jaburan.

2011-09-11T22:20:00.000+02:00

L'any passat comentava que també hi han Liriope muscari blancs. Ehem!! Segons pareix açò és cert, però també ho és que el que jo em pensava tenir resulta que pertany a un gènere pròxim: Ophiopogon. Per diferenciar-los haurem d'obsevar les flors, ja que les fulles són molt semblants en els dos gèneres, les dels primer sempre seran verticals, mentre que les del segon pengen. Estes diferències vene

Tercer aniversari

2011-09-03T08:00:00.001+02:00

En este tercer aniversari la col·laboradora principal d'este bloc m'ha demanat que ... Millor dit, m'ha amenaçat dient-me que si no eixia ja d'una, que no la buscara més. I realment, té tota la raó del món, perquè si en altres pàgines el més important és la paraula, en estes de natura una imatge és sempre millor que totes les descripcions possibles. Per tot això vos presente, per a que se li

Buganvilla

2011-08-27T17:41:00.001+02:00

La buganvilla (Bougainvillea glabra) és una enfiladissa que ens alegra tot l'estiu, i part de la tardor i hivern si les temperatures li ho permitixen. Oríginaria de Brazil, el nom li ve en honor de l'Almirall Louis Antoine (1729-1811), Compte de Bougainville, qui va fer la volta al món. I segons pareix eixe va ser mèrit suficient per dedicar-li una planta, segur que hi ha alguna altra raó. Les

Bajoques de careta i palometes.

2011-08-11T16:38:00.000+02:00

Este diumenge estava jo fent de manobre, mirant d'arreglar uns xicotets desperfectes al mur que rodeja el xalet, i en girar el cap vaig vore que hi havia molt de moviment a les bajoqueres de careta (Vigna unguiculata) que tenia al costat. Estes, com la majoria sabreu, tenen el costum de pujar cargolant-se per les canyes que els servixen de suport, formant una xicoteta bardissa. No cal que diga

Pink Diamond.

2011-08-06T16:05:00.004+02:00

No vos preocupeu, que el bloc no ha canviat de temàtica i ara es dedica a la joieria. Continueu llegint i voreu:"A la tercera va la vencida" diu la dita castellana, i així ha sigut en este cas. Sí, perquè des dels seus primers passos fins a hui ja ha passat, quasi, tres estius. La veritat és que l'any passat va fer un intent, però no va aplegar a res. Però, també és veritat que este any he hagut

Andragó negre

2011-07-28T16:38:00.001+02:00

Este estiu s'ha afegit un nou personatge a la fauna insectivora que ronda al voltant del farol de l'entrada. parle d'un andragó negre (Tarentola mauritanica) que em té intimidats els altres andragons i això que tenen el mateix tamany. Però com es veu el seu aspecte no és molt amistós.Encara que pareguts, les dos espècies tenen comportaments i aspectes que els distinguixen. El nostre protagonista