De tot una mica... encenalls

La Cultura dels Colors.

noreply@blogger.com (Josepb.Menja de bacallà.) — Mon, 21 Feb 2011 18:40:00 +0100

Els colors de les bandes de les barberies.

Banda de colors imposada els anys 40/50.

Colors "primaris" de la banda móbil de les barberies.

No us heu preguntat mai, al entrar a la vostra perruquería de sempre i veure a la façana els colors que si troven; el vermell el blanc i el blau, bé siguin amb frangues en diagonal o dins d’un rètol móbil donant voltes, que signifiquen aquets colors?

Doncs bé, antigament a les barberies, a part de tallar el cabell, també si feient extracsions de queixals i també de sangríes, per tal de fer-ho saber i com a reclam d’avís, si van posar dits colors que signifiquen; El vermell, la sang que s’extreia, en el pacient, el blanc, les venes que eren embolicades les ferides, i el blau –encara que es va implantar més tard aquest color- volía representar el pal utilitzat per l’amplitud que tenía el vendatge -el torniquet-.

Aquets reclams dels dos colors "primaris" –el vermell i el blanc- i hem refereixo a "primaris" perque van ser els dos primers colors que es van pintar a les barberies de l’època, i que presumiblament foren pintats a l’època medieval. El color blau fou imposat al voltant dels anys 40/50 a les barberies americanes, per tal de donar mes color de patriotisma a les seves barberies (Els colors de la bandera americana són; el vermell, el blau i el blanc.
A les facanes de les belles barbaries europees, el color blau no hi era.

Els Els colors dels Taxis de Barcelona.

Taxis de Barcelona.

Uns altres colors per aquest “post”, La Cultura dels Colors, i que he vist també molt curiosa, és la dels taxis de Barcelona i els seus dos colors; el groc i el negre.

El responsable de la regiduría de Barcelona per ERC a l’any 1931, fou Jaume Vachier, el quàl creá un Reglament General de Circulació i com a responsable de l’àrea a l’ajuntament va unificar els taxis amb els colors groc i negre, copiant l’estil d’altres ciutats europees, l’argument exposat fou que la majoría dels cotxes que circulaven eren de color negre i que calía diferenciar els taxis com a servei pùblic del parc móbil que hi havía, quasi tots eren de color negre, el color groc era cridaner per tal que es veiés de molt lluny, aquets dos colors són molt presents a la natura de molts animals i crida l’atenció de forma “natural”.

Curiosament avui en día ciutats com Buenos Aires, Bombai, Santiago de Xile o Montevideo, entre altres ciutats, tenen els mateixos colors dels taxis que Barcelona.

El color groc dels taxis ha anat canviant amb els anys, abans es deia que era groc llimona, avui se’l coneix com a groc taxi.

Els colors del Club Jovetud de Badalona -La Penya-

Molts són els colors dels equips bé siguin de futbol, al igual que d'altres esports i els seus colors que podría anomenar. M'he quedat amb els colors del Joventud de Badalona -La Penya- per ser l'equip de bàsquet de la meva ciutat i coneguda amb el sobrenom de, La Penya, doncs foren una penya d'amics qui la va fundar, però bé són els colors els qui va dedicat aquest "post" i d'ells parlaré.

El primer partit oficial que el Joventud de Badalona va jugar, el va guanyar per 3 a 2... sí, sí... tal com ho sentiu. A l'hora d'anar a buscar una vestimenta per jugar dit partit, i anar a comprar a la botiga i demanar cinc camisetes que fossin iguals, la dependenta que les despetxar, digué que les úniques que tenía iguales i que fossin cinc, eren unes samarretes amb una banda verde i negre, la decisió fou unànime, doncs tots cinc jugadors portaríen els mateixos colors... fa més de 80 anys que el Joventut de Badalona porta els colors verd i negre, amb referència a la compra de les primeres samarretes.

Si coneixeu més Cultures dels Colors, digueu la vostra. Gràcies¡¡

Petita história de la Rosa.

noreply@blogger.com (Josepb.Menja de bacallà.) — Tue, 11 Jan 2011 13:35:00 +0100

   Les roses son apreciades per moltes raons; com a flors d’una bellesa cautivadora, per la seva fragància encisadora, per la seva historia fascinant o senzillament com a símbol de confiança i d’amor.

La Rosa des de temps memorials ha estat la reina de les flors...Babilonia; Siria; Egipte; Roma i Grècia, la Rosa era considerada símbol de bellesa...

A Egipte, la Rosa es va adeptar en el culte a Isis, la deesa de la vertilitat. Fou en el segle I abans de Crist, que la demanda era tant elevada que es convertir en una indústria força important.

S’explica que Cleopatra per tal de conquistar l’amor de Marco Antonio, va anar a buscar-lo en una barcassa daurada, decorada amb roses i impulsada per rems de plata. Es va presentar com a Frodita, coronada i engalanada amb roses, i a més a més va fer engalanar les càmeres del palau, els mobles, els jardins, inclós el llac.

    De Pèrsia existeix l'història de la Rosa i el rossinyol. La flor del Nil, havía sigut la reina de les flors, però com que dormía de nit, va ser destronada, la Rosa Blanca va ser coronada reina. Un rossinyol encisat amb la seva bellesa, s'ha acosta per cantar-li, fou en tanta poca fortuna que, el rossinyol s'ha l'hi va clavar una espina en el pit i la sang va tenyir de color vermellós els pètals. D'aquesta manera va arrivar la rosa vermella a Pèrsia.

El creixement de la vida monàstica, La Rosa va tenir beneficis molt considerables, doncs, la vida tranquila en els monestirs –a part de tenir sempre traballadors cultivant-les- foren estudiades com a finalitats medicinals, culinàries i també cosmètiques.

El poeta índi, Rabindranaz Tagore (1861-1941), abans de morir, escriuría aquets versos;

       Uno a uno caen del jarrón los pètalos de la fugaz rosa.
En el mundo de las flores, no veo ninguna fealdad en la muerte.

Durant la Segona Guerra Mundial, va sufrir força per el foc causat per els bombardeigos de les tropes dels diferents bandols dels atàcs aèris. Tot i aixó es recuperar des de l’arrel i rebrotant de nou, la causa fou que moltes d’aquestes roses, després de les excavacions fetes, a molta profunditat els arqueólecs descubrien antigues fonts que alimentaven les arrels.

De les roses es pot dir;

Creixen a tots els estats, inclóssos Alaska i Hawaii.

És un nom fàcil de pronunciar i es reconeix en totes les llengues occidentals.

És de les poques flors que floreixen des de la primavera fins l'hivern.

El creixament de les roses, es molt versàtil, des de les que són en miniatura, a les roses que s'enfilen fins el 18 metres (trepadores).

Es troba un ventall de varietats tant ampli, que hi a roses per a tots els gustos.

Afegeixen un gran valor a les cases i jardíns amb un cost mínim.

Com en cap altre flor, les roses porten en si mateixes, el seu propi missatge que s'imbolitzen; amor, respecta i valentía.

L'história i llegenda a Catalunya, es diu que al costat de la llegenda de Sant Jordi, trobem versions que afirmen que en el lloc on va morir el drac i on va vessar la seva sang va créixer un roser com a signe d’amor i amistat... altres versions diuen que la tradició de regalar una Rosa va néixer a la Fira dels Enamorats que se celebrava a la Barcelona del segle XV. Amb certesa es pot dir que per aquella època es repartien Roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Ja ho veieu... jo la tinc com a "salvapantalles"...

(blocaires, fins la propera¡¡)

Consells d'un pare a un fill.

noreply@blogger.com (Josepb.Menja de bacallà.) — Mon, 6 Dec 2010 17:09:00 +0100

Diuen que els consells estàn per escoltar-los i després que tothom faci el que cregui mes conveninent... aquests que teniu aquí, fa pocs dies van enviar-me un e-mail, amb unes frases de Jacksom Brown, home sense ser un gran pensador ni tampoc un premi Nobel de Literatura, l´únic que el preocupava era la felicitat del seu fill que marxava de casa seva per anar estudiar a la Universitat. Va donar-li al seu fill un seguit de consells, els quals, un cop a la Universitat, els seu fill va repartir a tots els estudiants. Va ser tant l`èxit obtingut d’aquelles frases que, una editorial va demanar permís a Jackson Brown, per tal de fer un llibre, i continuant amb l’éxit es va convartir amb un “Best Seller” amb el títol de;

“Vivir feliz”, amb cents d’edicions i també amb miles de traduccions fetes. El llibre conté 511 frases o recordatoris, totes elles amb pensaments del dia a dia de totes les coses que ens podem trovar.

Jo he volgut agafar aquestes 12 frases o recordatoris, primera per no fer-ho massa llarc, i segona per fer un “pica pica”del que són aquets recordatoris del llibre “Vivir Feliz”.

Observa l’alba com a mínim un cop l’any.

Tingues un bon equip de música.

Desconfia dels fanfarrons: ningú presumeix del que li sobra.

Evita les persones negatives, sempre tenen un problema per cada solució.

No facis comentaris sobre el pes d'una persona, ni li diguis a algú que està perdent el pèl.

Ja ho sap.

Recorda que s'aconsegueix més de les persones per mitjà de l'estímul que del retret

(digues-li al feble que és fort i el veuràs fer força)

No amanacis, sinó estàs dispost a comprir-ho.

Fes el que sigui correcte, sense importar el que els altres pensin.

Confía amb Nostre Senyó, però tanca el cotxe amb clau.

Mai compris un matalàs barat: ens passem la tercera part de la nostra nostra vida damunt

d'elll.

Mai compris res elèctric en una fira artesanal.

Recorda que la felicitat no és una meta sinó un camí: gaudeix mentre fas el camí.

Veus i Sons del Mon Casteller.-

noreply@blogger.com (Josepb.Menja de bacallà.) — Fri, 19 Nov 2010 21:58:00 +0100

Cant del Poble. Santa María de Lladó.-

Castellers de Badalona. (4 de 7) Camisa color micaco.

Aquest homenatge des de aquest humil blog, a totes les colles castelleres que han fet possible que l’UNESCO declarés Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat, als Castells.

Força equilibri valor i seny

(Lema Tradicional dels Castellers).

Joan Amades ens explica en la seva obra cabdal del Costumari Català, que els primers castells que es van muntar, eren al voltant de les vinyes que hi havia a les afores de la població de Valls. Aquests castells es muntaven un cop acabada la feina de collir el raïm de la vinya, -la verema- i com a senyal de agraïment per donar les gràcies –en aquest cas a la natura- i perquè el següent any fos, tant o millor que l’anterior.

La “carregada” d’aquets castells –continua explicant Joan Amades- es feien en petits grups de gent enfilant-se una al damunt d’un altre sobre de les espatlles, al darrer en pujar obria els braços en senyal de donar les gràcies tot recordant la forma de les vinyes…

Moltes altres veus apunten que aquests orígens dels castellers, venen del Ball dels Valencians –danses de sentit religiós i pagà- que, un cop acabada les processons religioses aixecaven una figura, la qual rebia el mom de; la torre de tres o també de quatre alçades. Amb el temps aquestes torres anaren agafant importància, desfilant-se de les processons i adquirint sentit propi, formant colles per alçar-se cada cop mes amunt i eren convidades a les festes dels pobles. Aquestes processons i danses tradicionals anomenades moixiganges, representaven assumptes religiosos i ja es representaven al segle XV. (Algemesí; –Ribera Alta-).

Amb el temps “s’enfilaren” cap el sud de Catalunya i el primer castell documentat data del 1770 a l’Arboç (Penedès) “castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina”.

La primera colla castellera fou l’anomenada; Colla dels Pagesos, fundada l’any 1801 a Valls (Alt Camp), i una mica més tard la Colla dels Menestrals també a Valls. En l’actualitat es pot afirmar que la Colla dels Pagesos, és la que es coneix com la Vella dels Xiquets de Valls –camisa rosada-, mentre que la Colla dels Menestrals és la que és coneix com la Colla Joves dels Xiquets de Valls –camisa vermella-.

Fou en la dictadura franquista que les dues colles foren fusionades obligatòriament amb el nom de; Xiquets de Valls, anomenada “La Barreja” doncs, actuaven conjuntes i cadascuna amb el seu color de camisa.

L’any 1926 fou fundada la colla Els nens del Vendrell –camisa vermella- La colla Vella dels Xiquets de Valls fou reorganitzada l’any 1947. Els castellers de Vilafranca –camisa verda- coneguda també com els verds, i el seu any de fundació fou el 1948. Els Castellers de Barcelona –camisa vermella- la seva data de fundació fou l’any 1969. La colla Jove dels Xiquets de Valls fou fundada l'any 1971 però hereva de colles que es remunten al segle XIX .

A la dècada dels anys 80 del segle passat es quant es formarien més colles castelleres i és en la actualitat on el nombre de colles en els Països Catalans es de 58; a més de 6 universitàries, i 3 a fora dels Països Catalans: Argentina, Xile i Mèxic.

Quan es forma un castell, es diu que és intent -comença a sonar el “toc de castells” per part de la gralla- quant el pis més baix es fa visible en el castell, comencen a pujar formant el tronc del castell i tot depenent del nombre de pisos, per finalitzar amb l ’intent carregat -enxaneta movent la mà fent l’aleta- per després i tot seguit baixar per a fer l’intent descarregat -sense fer llenya- per acabar amb descarregat -castell desmuntat-. La puntuació varia depenent de la dificultat del castell, es a dir; nombre de pisos i castellers per pis, si porta la folre, si s’enganxen amb les manilles...

Son considerats castells de “gamma alta”, els que pugen a partir de 8 pisos acompanyats amb la folre i/o manilles, encara que també poden ser “nets”. Ho han assolit , per exemple els Capgrossos de Mataró –camisa blau marí-. Amb un 4 de 8 amb agulla, aconseguida en la seva 10ª diada el 6 de novembre de 2005.

Dintre d’aquesta “gamma alta” i amb pisos de 9 ho han aconseguit: Els Castellers de Vilafranca -camisa color verd- amb un 4 de 9 amb la folre i agulla descarregat l’any 1996. Altres castells de 9 que han assolit son: torre de 9 amb la folre, carregat l’any 2005.

També ho han aconseguit aquesta fita els castellers de Sants –camisa brut (gris), coneguts també com a “borinots”- amb un 3 de 9 amb folre, carregat i descarregat i aconseguit en el concurs de Castells de Tarragona, l’any 2008.

En la gamma “extra” si troben poques colles, doncs aquí s’han de equipar amb tot l’argot casteller.

Entre aquestes colles es troba: El Minyons de Terrassa -camisa malva-, i que fou la primera colla en introduir la dona a les colles. Fundada el 21 de juny del 1979. L’any 1999 carregaren per primer cop en la història de la colla el pilar de vuit amb la folre i manilles i el quatre de nou amb la folre i pilar, també van poder carregar tres vegades el tres de nou net.

L’any 2000 en el marc de la diada de la colla, es tornava a carregar el tres de deu, que tornarien a descarregar, per segon cop en la història de la colla i tot el món casteller el dia 17 de novembre de l’any 2002.

Les altres colles que han fet el 3 de 10 amb la folre i les manilles han estat: Castellers de Vilafranca, carregat en 6 ocasions; Colla Vella dels Xiquets de Valls; carregat en 1 ocasió.

Aquest castell és dels més complicats que hi ha en el món casteller, hi no sempre és pot fer, tenim que pensar que per fer un castell d’aquestes dimensions es necessiten al voltant d’uns 800 castellers. Si poguéssim agafar el castell amb tota la seva dimensió i pesar-lo, el pes seria d’unes 6 tones.¡

Per acabar aquestes veus i sons del món casteller, acabaré amb la colla de la meva ciutat: Els Castellers de Badalona -camisa color“micaco”; nespra-. Fundada el 6 de març de 1998. La seva primera actuació fou el 15 de novembre de 1997 ho van fer amb camisa blanca i pantaló del mateix color, aquests colors defineixen, que la colla es principiant en el món casteller. Les actuacions més destacades foren a Badalona en el marc del seu aniversari 13 de novembre de 2005 assolint un 4 de 7 i també un 5 de 7 amb agulla.

Per saber tot l’Argot Casteller, cliqueu aquí.
Per saber més de les colles castelleres de la vostra ciutat o poble, cliqueu aquí.

Aquí a dalt teniu el Cant del Poble, amb lletra de
Josep Maria de Sagarra y música de Amadeu Vives Josep Anselm Clave, escriuria la peça coral; Los Xiquets de Valls, inspirant aquesta peça. Aquesta peça, durant la II República fou l’himne que la República va promocionar, per tal de substituir, Els Segadors. La proposta no va proliferà.

El nom de les colles han estat posats per donar els exemples exposats. Si alguna colla s’ha sentit al-ludida, que ho comuniqui i seran retirats els contingut dels exemples.

Clar de Lluna i Oda a l'Alegria.-

noreply@blogger.com (Josepb.Menja de bacallà.) — Thu, 4 Nov 2010 17:42:00 +0100

Beethoven a l'edat de 31 anys. Pintura de
Trugott Riedel.-

Sense deixar els temes musicals i les anècdotes que s’expliquen al voltant dels músics i les seves obres, no he volgut passar per alt fer aquestes dues peces de Ludvig van Beethoven, (Bonn 1770 – Viena 1827) que potser per les anècdotes que s’expliquen d’aquestes dues obres mestres i, naturalment el talent del Mestre compositor que va ser Beethoven en escriure-les, han arribat allà on són. Encara que les dues anècdotes són diferents, podrien trobar-se perfectament.

La sonata número 14 op. 27 –primer moviment, consta de tres moviments- coneguda per Clar de Lluna. S’explica que Beethoven decebut de la vida, entre altres coses, per la mort del Príncep Kinsky -mecenes que fou durant molt de temps de Beethoven i gran admirador de la seva obra- es trobava en un estat de solitud i també de desesperació que va arribar a la depressió quasi total.... el seu posat -cap baix- que tenia quasi sempre al caminar el va portar per un dels barris més marginals de Bonn amb un amic seu. L’amic va dir-li que sonava una peça d’ell en un d’aquells aldarulls, tal fou la seva admiració que, en arribar molt més a prop i escoltar que tocaven una de les seves peces, va entrar en aquella casa sense trucar i, el veure que la noia que tocava era invident, fou tal la seva admiració/sorpresa, -i un cop va demanar disculpes per la seva intromissió en aquella casa,- va preguntar-li on havia aprés a tocar d’aquella manera... la noia va respondre-li que havia escoltat a la veïna, que era professora de piano, i ella tocava de oïdes aquella meravellosa música... Beethoven va dir-li, -tot obrint la finestra per tal que la claror de la llum de la lluna reflectís a sobre del piano- ... improvisaré una sonata per a tu...amb el clar de lluna... la feble espelma va apagar-se i després, vindria el que fins avui coneixem com a Sonata, Clar de Lluna (1801).

Altres veus diuen que, Beethoven en aquesta peça el tema central de la sonata, la melodia imita i reprodueix els passos lents de gent, possiblement del mateix Beethoven i d’altres persones portant el taüt del príncep alemany. El seu amic, patró i benefactor.

Altres estudiosos diuen que les notes que es reparteixen constantment en el tema central del primer moviment de la sonata podrien ser les síl.labes de la paraula; Warum? Warum? Per què...? per què...? Escoltem-ho...

Anys després de superar la seva angoixa, la seva tristor i el seu dolor, vindria la incomparable “Oda a l'Alegria” de la seva Novena Simfonia (1824). La seva obra magna; la coronació d’un extraordinari compositor. Beethoven va dirigir personalment l’estrena de la seva Novena Simfonia. Un dels músics amablement va girar a Beethoven, perquè pogués veure la sala i els assistents plens d’emoció i alegria... la seva sordera era completa... però va poder veure l’aplaudiment d’un públic emocionat i entregat.Una obra innovadora en el seu moment per posar-hi el cant coral en el seu últim moviment. Amb textos de Frederich Schiller. (1759-1809).

Es diu que “l’Oda a l'Alegria”, expressa la seva gratitud a la vida i a Déu per no haver-se suïcidat.

Goethe va dir de Beethoven: "Ha sabut penetrar fins al fons de les meves intencions amb autèntic talent, digne de la més gran admiració".

Beethoven va dir de Händel; Händel, és el millor compositor de tots els temps, i jo, m'agenollo davant d'ell.

Per acabar dues frases de Beethoven:

Fes tot el bé possible, estima la llibertat sobre totes les coses, i encara que sigui per un tron, mai traicionis la veritat.

Una partitura per més notes que porti, no vol dir que sigui més bonica.

(Blocaires; disfrutem-ho!!)

El Cigne de Pèsaro.-

noreply@blogger.com (Josepb.Menja de bacallà.) — Mon, 18 Oct 2010 22:14:00 +0200

Gioacchino Rossini

Amb aquest nom fou conegut; Gioachino Rossini (Pèsaro 29 de febrer del 1792; París 13 de novembre del 1868). Home de mil facetes hi que va estar descrit pels seus biògrafs, de mil maneres diferents: hipocondríac, colèric i potser també víctima de profundes depressions... i a la vegada hedonista, va saber donar-li a la vida el gust i els plaers que de ben segur el van omplir. Gran amant de la cuina i força bulliciós en les seves converses i dotat d’un gran sentit de l’humor, no dubtava a gastar bromes amb els seus contemporanis tant fossin intèrprets com compositors, en les festes que feia molt sovint a casa seva.

S’han explicat moltes anècdotes de la seva vida, moltes d’aquestes anècdotes, amb el temps, es converteixen amb mites i aquests mites molt sovint, potser, per la grandesa del compositor, passen acompanyar alguna que altra veritat, si és així, aquí en teniu uns quants encenalls d’aquestes anècdotes de la seva vida:

En una de les tertúlies a casa seva, amb els seus coetanis, es va posar a tocar el piano una peça de Richard Wagner (a qui detestava), Rossini de dins d’aquella partitura, tant sols en treia sons cacofònics... Mestre, que heu posat la partitura al revés..?. –l’hi digué un dels seus interlocutors... He intentat posar-la en sentit contrari..., però... encara sonava pitjor... Va contestar Rossini.

La Cenerentola –La Ventafocs- Questo è un nodo avviluppato (sextet) amb; Angelina:Joyce di Donato/D.Magnifico:Bruno de Simone/D.Ramiro: Juan Diego Florez/Alidoro:Simon Orfila/Dandini:David Menendez/Clorinda:Cristina Obregon. Gran Teatre del Liceu 2008.

En un altre ocasió, el Baró Rothschild, l’hi va fer enviar dels seus hivernacles, un impactant carroll de raïms, amb un agradable gust i tacte de tardor. Al cap de pocs dies, el baró va rebre una carta del mestre Rossini tot dient-li; Moltes gràcies, els seus raïms, senyor baró, són una delícia, que em fan recordar aquest entretemps, però... a mi no m’agrada el vi amb pastilles... El baró va entendre la al.lusió i va trobar tant divertit aquest comentari, que, pocs dies després, Rossini va rebre a casa seva unes caixes amb el millor vi del senyor baró; Chateau Lafitte (1854)

El compositor Albert Lavignac que coneixia a la perfecció aquells vicis tant tentadors que tenia Rossini, de tant en tant l’hi regalava una dotzena de delicioses sardines que es pescaven al Golf de Viscaia.

El Mestre li va dir en certa ocasió: “si us plau, no m’envii aquestes meravelles en dissabte. El dissabte, hi ha molta gent a la taula en mi, i jo, quant tinc les sardines voldria menjar-les tot sol... però com que sóc un bon marit, tinc que regalar-ne sempre una a Olimpia. Olimpia era la seva senyora.

2ª part de l’obertura de l’òpera; Guillem Tell, estranada a Roma l’any 1817 i malauradament l’òpera que s’estava representant en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la nit del atentat anarquista. (7 de novembre de 1893).

I per acabar dues cites de Rossini, extretes de aquí;

La música és un art sublim precisament perquè al no posseir maneres de imitar la veritat, s’eleva per sobre i més enllà de la vida diària cap a un món ideal.

Tingueu en compte que l’expressió musical, no és la mateixa que l’expressió en la pintura, i que consisteix no en fer una representació externa de les emocions internes, sinó en despertar aquestes emocions en la persona que escolta.

Blocaires; si us ha agradat, disfruteu-ho¡

Els Perfums

noreply@blogger.com (Josepb.Menja de bacallà.) — Wed, 29 Sep 2010 18:35:00 +0200

Amb aquest nom, vull posar en aquest apartat aquelles, curiositats, anècdotes, frases, de per què es diuen d’aquesta manera, d’on venen ... etc.

Un recull de tot una mica; món, societat, personatges, cuina, literatura, música... petites frases que han dit grans personatges, curiositats de la vida...

He pensat que podría començar, amb aquestes petites partícules que ens arriben i no les veiem, però... sí que les sentim. Els Perfums.

Els fums, l’encens especialment, són l’origen de tos els perfums i el seu nom ve de la paraula llatina per fummum, que vol dir a partir del fum. La seva creació va estar relacionada amb la purificació i la divinització del cos, tot i que també pretenia allunyar-se o amagar-ne les males olors. Com totes les coses, amb l’evolució va pasar d’una aplicació quasi divina a una de molt profana, i de ser minoritària va esdevenir majoritària. Al llarg de la história, el perfum ha tingut diversos moments destacats, però va ser

Caterina de Mèdici a l’inici del Renaixament una de les impulsores en l’ús de les fragàncies. Amb el temps es va generalitzar un producte que havia estat molt exclusiu, fins que la seva industrialització en va permetre una gran difusió. L’escriptor alemany Patrick Süskind va escriure una famosa novel.la el 1985 basada en la importància del perfum (que li donava títol) els anys de la Revolució francesa. Paul Poiret (1879-1944) disenyador francés, va associar la moda amb el perfum, i de la mà de Coco Chanel l’any 1921 va fer el llançament del seu perfum, que es pot considerar que va marcar l’inici de la perfumeria moderna, amb una fragància associada a cada creador.

Extret del llibre; Botigues Històriques de Catalunya. Escrit per; Carles Carreras, Sergio Moreno i Assumpta Ariño amb fotografies de Consol Bancells. Editat per: Angle Editorial.