Diari Maresme | Opini�

Porcel: molt m�s que un escriptor en catal�

Tue, 07 Jul 2009 19:22:15 +0100

Baltasar Porcel ha estat un dels grans narradors de la literatura catalana. Cronista del seu temps, amant de la cultura mediterrània, va abastar una extensa obra de 17 novel·les, 7 llibres de relats, cinc volums de viatges, articles periodístics, entrevistes, guions de televisió, obres teatrals i diversos assaigs, entre els quals sobresurten els seus textos dedicats a pintors espanyols i italians. De la seva literatura destaquen Cavalls cap a la fosca, Les primaveres i les tardors, El cor del senglar o L'Emperador o l'ull del vent.

Benvinguts al circ

Tue, 23 Jun 2009 11:23:00 +0100

Més de 700 mossos d’esquadra i desenes de mitjans de comunicació van participar a la macro-operació contra els tallers il·legals de les màfies xineses a Mataró. Dos dies després resulta que la majoria dels tallers investigats eren legals i tenien tots els permisos en regla. Tot una mica sospitós. A mi en fa olor a publicitat o actuar per actuar de cara a la galeria per part de la Conselleria d’Interior i els mossos. De bones fonts tinc la informació de que fins i tot els mateixos inspectors dels mossos feien trucades a la premsa i televisió per a comunicar el proper taller on anirien a actuar. Tant perillosos eren per a destinar més de 700 agents de policia i desenes de vehicles per a que 48 hores després tots els acusats estiguin en llibertat amb i sense càrrecs ? Tanta mobilització mediàtica per tot això ? No sé quines eren les intencions de la Conselleria però tot fa pudor a rentat de cara d’un cos policial que darrerament només eren coneguts per notícies no del tot bones. Espero que darrera d’aquesta operació segueixin investigant i vagin estirant de la corda fins arribar a les grans marques que donen feina als tallers il·legals, que son els responsables finals de tot. Si, per què no tot el que es fa als taller xinesos es ven a les seves botigues de qualitat discutible, sinó que molts d’aquests orientals que ara s’han quedat sense feina, eren ciutadans legals que treballaven a tallers legals i per a marques nacionals molt conegudes que trobem a la majoria del centres comercials. Però tot això no us resulta una mica familiar ? Moltes persones del nostre país han treballat, anys enrere, en tallers d’aquest estil però regentats per persones d’aquí. Molts d’aquests tallers treballaven per a les grans marques catalanes de l’època. Tot s’ha tornat a repetir però amb diferents actors. Ara si fas un volt per Mataró et trobaràs desenes de xinesos voltant pels carrers sense saber que fer. Molts s’han quedat sense feina i sense lloc on passar la nit. L’Ajuntament diu que no estava avisat i s’han vist desbordats els seus serveis socials. Qui diu la veritat en tot aquest afer ? No ho sabrem mai, sobretot si les declaracions estan fetes pels nostres polítics. Penso que no cal organitzar tot aquest circ, sobretot si no saben quines conseqüències tindrà a posteriori. Ara que passarà ? Qui serà el responsable de tancar tallers legals ? Qui assumirà el cost de no produir mentre romanguin tancats els tallers ? Com sempre, les errades fetes pels nostres polítics les pagarem entre tots, com bon ciutadans. per Xavier Trigo (mailto:xtrigo@diarimaresme.com)

El m�n per un forat

Tue, 23 Jun 2009 11:15:00 +0100

Pobra i trista manifestació anticatalanista a Maó. Les armes dels repressors i dels colonitzadors s'han anat fent més subtils cada vegada fins arribar a confondre els termes, tal com tot el recull d'entitats que van convocar la manifestació anticatalanista disfressada de petició de llibertat de dijous passat a Maó deixa ben clar. La lògica però, va donar els resultats lògics: un fiasco en el resultat d'una acció que enlloc de ser en positiu i per algun objectiu bo per a la majoria, provenia d'un ressabi de pocs cap a la majoria. Resultat doncs, zero.

Defensem la llengua i el pa�s, perqu� encara �s cosa nostra

Fri, 05 Jun 2009 18:03:44 +0100

Tal com afirma molt encertadament l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i en relació a un article (http://www.jordipujol.cat/files/Victoria_Prego.pdf) al meu entendre molt dissortat i ple de ràbia i d'odi que no té altra justificació que la del fet xenòfob, publicat per Victoria Prego a El Mundo el dia 19 d'abril passat (encara que molt bo pel que diu i pel com precisa el que diu), ja fa més de dos anys que es veu a venir que les coses aniran per on diu el redactat d'aquest article. I si és així el resultat final de tot el procés haurà estat negatiu per a Catalunya. Però podria ser ben bé que la mentalitat dominant a Espanya –centralista, uniformitzadora i a la qual la diferència catalana sempre ha irritat especialment– no en tingui prou amb això i decidís que ara és el moment d’acabar amb aquesta estranya circumstància lingüística, cultural, política i de mentalitat que és Catalunya, i també del país com a nació diferent de l'espanyola o castellana. Això passaria per accentuar el mal tracte econòmic que rep Catalunya, per fer encara més que en aquests moments més políticament provincial la Generalitat; per dificultar la política d’integració al nostre país de la immigració i d'adaptació i comprensió cultural d'aquesta. Però també, i molt especialment, per posar en marxa una política d’ofec del català com a llengua que agrada a molts dels nouvinguts, que es posiciona i que és utilitzada per moltes persones cada dia. I aquest avanç i normalitat, que té la base en l'escolarització i en la immersió lingüística en català, és el que no suporta, de cap manera, la caverna.

Territoris, conceptes i reivindicacions ling��stiques

Fri, 29 May 2009 18:53:11 +0100

Mentre a llocs com al País Valencià es qüestiona la unitat de la llengua, i a les Illes Balears els senyorets facultatius forans, recolzats absolutament per formacions espanyolistes com Ciudadanos, PP i UPyD, ens neguen la possibilitat de poder-nos dirigir a ells en la llengua pròpia del país per no voler-se esforçar a aconseguir un certificat de nivell graduat escolar en dos anys, al Principat els professors surten de polleguera perquè les hores de català a les escoles són reduides de manera constant, malgrat les moltes reivindicacions populars i sectorials. La reducció d’hores de català a les escoles ha indignat el professorat d’aquesta matèria. Ara fa uns mesos més de cent escriptors van signar un manifest en defensa del català al Batxillerat, i avui, quan sembla que la LEC passa pels darrers trams parlamentaris, els professors tornen a les reivindicacions amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. La reducció d’hores lectives de català que propugna la nova LEC ha posat en peu de guerra el professorat català de secundària. Tant és així que des del Sindicat de Professors de Secundària (SPS) (http://sindicat.info/) s'ha constituït una plataforma per denunciar aquest fet i pressionar la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya per tal que se’n retracti. La Plataforma de professors en defensa del català (http://www.aspepc.es/displayarticle1091.html) és un òrgan que conjuntament amb Plataforma per la Llengua (http://www.plataforma-llengua.cat/) i Òmnium Cultural (http://www.omnium.cat/www/omnium/ca/) posa sobre la taula les reivindicacions del professorat respecte d'aquest aspecte del nou pla d’educació, per a poder aconseguir recuperar el tracte de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes com a matèria troncal. Els professors es queixen que fins ara cada setmana impartien tres hores de català, i que ara els obligaran a fer-ne només dues sense modificar el programa ni canviar els llibres. Asseguren que menys temps no els permet d’explicar-ho tot, cosa que fa que els alumnes puguin arribar mal preparats a la selectivitat. El problema és que l’única manera que hi haurà de fer-los aprovar l’assignatura de català serà posant exàmens massa fàcils. Passar de tres a dues hores a la setmana representa una pèrdua anual d’unes cent hores de docència de llengua cada curs tenint en compte els dies festius i d'exàmens.

A Barcelona no hi ha cap carrer "Avign�"

Sat, 16 May 2009 11:57:03 +0100

El senyor Juan J. Gomila Félix escriu un article d'opinió a la pàgina 20 del Diari Menorca, edició del dia 7 de maig passat i titulat Calle Avignó, Barcelona (http://www.menorca.info/menorca_info/v4_1_2/indexh.php?tsx=noticia vi=20090507 elx=26672 idnx=1121635) , en el qual i entre altres aspectes que no tenen desperdici, es refereix al suposat carrer Avignó de Barcelona. A fi i efecte de pal·liar el seu desconeixement, dir-li que a Barcelona no hi ha cap carrer que s'anomeni Avignó , i que en canvi sí que n'hi ha un que es diu Avinyó, normalitzat en la llengua pròpia de Catalunya després de molts anys d'obscurantisme franquista i d'imposicions castellanes, no solament de llengua sinó de molts altres valors i conceptes, en el context de un gran seguit de desproposits que va durar quatre dècades. També assabentar el senyor Gomila Félix que jo també vaig ser alumne dels Escolapis de Sarrià, una escola d'èlit on anar-hi costava molts diners, que la classe popular sovint no tenia. Però el que encara costava més era que se sentís el Virolai o cap altre cant en català, en cap d'aquelles aules grises que un dia van servir de promoció franquista i falangista. I potser el senyor Gomila Fèlix i jo hi vam ser en èpoques distintes, però jo allà el Virolai (al contrari del que assegura el senyor Gomila Félix), no el vaig sentir maí ni als oficis. De fet el que jo hi havia cantat a diari allà, més que cap altra melodia propia de la terra o dels minyons escoltes, era el Cara al Sol i el Prietas las Filas, de manera obligada és clar. I els que veníem de famílies tradicionals catalanes de tota la vida, érem sistemàticament immergits en els valors del règim d'aleshores, que a banda de no haver estat mai sancionat a les urnes ens prohibia de facto que a classe parléssim en català, ja que fer-ho era una falta de respeto para los profesores que no lo entienden , ens deien.

Euskadi: menys llibertat, menys pluralitat, m�s uniformitat

Sat, 09 May 2009 20:07:34 +0100

Avui l'estat espanyol és menys plural i més uniforme. Les tendències, malgrat els invents autonòmics que van donar el cafè para todos , sempre estiren cap al costum més arrelat. I a Espanya, no ho oblidem, és el centralisme recalcitrant. Ara ja s’ha materialitzat el pacte entre socialistes i PP a Euskadi. Aquesta, de fet, és de les poques concrecions que es van poder sentir al Parlament de Vitòria. Això és del poc que va deixar clar el nou lehendakari, Patxi López, a qui no li calia res més i va optar per fer un discurs ple d’inconcrecions, bàsicament, perquè concretar no podrà fer-ho pas gaire més enllà del que li deixi fer el PP. Però aquesta és la seva aposta. Aquesta és l’aposta de José Luis Rodríguez Zapatero. L’aposta del PSOE: més Espanya, menys pluralitat política a les institucions d’arreu de l’estat. Aquest era l’objectiu i és ben cert que ho estan aconseguint, val a dir que amb l’ajut exòtic de certes formacions polítiques nacionalistes o fins i tot independentistes que, com en el cas de Catalunya, s’hi posen bé.El mapa polític d’Espanya ja té des d’ahir una opció política menys, la del PNB a Euskadi. El vermell socialista també s'ha imposat en aquell país, com ho ha fet a Catalunya, Andalusia, Castella-La Manxa, Extremadura, Les Balears i l’Aragó.

Desinformacions i presses de darrera hora del Pla Bolonya

Fri, 01 May 2009 22:19:42 +0100

Fa pocs dies vaig tenir la satisfacció de poder entrevistar al programa de ràdio Fet a Menorca d'IB3 Ràdio Pere Alzina, que va ser director de l'IES Josep Miquel i Guàrdia d'Alaior, i que és mebre de l'Institut Menorquí d'Estudis i professor de la Universitat de les Illes Balears. Amb Alzina vam conversar en atena sobre el tan dissortadament famós Pla Bolonya, i em va aportar informacions interessants que potser jo ja coneixia perquè per elaborar informació la documentació prèvia és bàsica, però en canvi d'altres coses em vaig quedar absolutament sobtat. Una d'aquestes incidències específiques és que el Pla Bolonya ja fa una dècada que es va començar a aplicar a molts estats de la Unió Europea, ja que en definitiva és un pla de convergència amb Europa, que es va gestar a Bolonya com a ciutat emblemàtica de la cultura i dels ensenyaments universitàris, i que ara, a cuita corrent com gairebé sempre passa amb les coses que s'han d'adaptar i tenen un termini, a l'estat espanyol hem tornat a arribar tard. Això passa molt sovint, i un altre dels exemples n'és l'adaptació de les llars a la TDT: n'estic segur que malgrat tots els anuncis i advertiments des de les administracions i els mitjans de comunicació des de fa mesos i mesos, arribarà el dia TDT i hi haurà qui es quedarà a fosques. I llavors, vinga les presses! Però tornem al Pla Bolonya i a la meva anàlisi del document. He de dir que jo no el trobo tan malvat i dolent com es vol donar a entendre des de certs sectors, encara que respecto totes les opinions, punts de vista i situacions, però precisament un dels avantatges que jo veig en el Pla Bolonya, és que a partir de la seva aplicació el treball dels estudiants es comptarà per un sistema transportable de crèdits europeus (ECTS) corresponents a 25 hores de treball dels estudiants. I que els títols seran “legibles”: s’hi farà constar quines matèries ha treballat l’estudiant. Això d'una banda.

El "pay per view" de la sang: jo tamb� s�c antitaur�

Mon, 27 Apr 2009 20:11:51 +0100

La cadena de televisió CNN+, que es manifesta obertament antipepera, prosocialista y vol tenir un caire progressista que, sincerament i al meu entendre no aconsegueix de cap de les maneres perquè és d'un tarannà informatiu més aviat barroer i agressiu amb el rival (tal com passa en cas contrari amb Intereconomía per exemple, que aquí no se salva ningú), posarà pròximament en funcionament un sistema de poder visualitzar les curses de braus a través del sistema de pagament o pay per view a un mòdic preu de sis euros. Que bé. Amb només sis euros doncs, tots podrem comprovar el genocidi exercit pels executors d'una cultura retrogada en usos i costums esdevinguts tradicions de la nación española, que també va exportar en el seu dia a altres països d'ultramar, no precisament capdavanters en ciència, cultura, indústria o recerca. La Fiesta Nacional doncs, torna a la càrrega amb més força, recolzada per mitjans audiovisuals que lluny de tenir vergonya aliena dels que surten al cós a executar de manera salvatge uns pobres animals que haurien d'estar pasturant tranquilament, encara els incentiven amb les càmeres per donar a conèixer amb més detall i profunditat el fons primitiu d'aquests homenets efeminats que surten a la plaça, cenyits com a ballarines de clàssica, amb una capa i una espasa, que ben mirat potser són en definitiva els valors principals d'aquest espanyolisme ranci i canyí que el franquisme ens fa fer empassar a cop de passodoble i pandereta durant quatre dècades, sense que, com ara als del CNN+ caigues als seus responsables la cara de vergonya davant els observadors de més enllà dels Pirineus. Mentre a París s'esdevenia el Maig del 68, a las Ventas i a la Monumental anaven matant toros i negant la intel·ligència, tal com un dia va fer aquell literat destacat del règim davant la mort, que la va ovacionar i darrere del visca va cridar que morís la inte·ligència, em refereixo al falangista José Millán Astray, el novio de la muerte . Mentre aquí els grisos entraven a les aules universitàries porra en mà, i alguns les passaven ben putes a les cel·les de la Via Laietana de Barcelona pel sol fet de tenir inquituds que anaven més enllà del que aquell obscurantisme polític i social oferia, altres vivien profundament i a cor obert aquella Espanya del que inventen ellos , de les tornades de Juanita Reina, Manolo Caracol o la Lola d'España i el Cordobés im les curses de braus. I avui, després de tants esforços per esborrar aquella imatge africana de l'estat en que ens ha tocat viure, una empresa que neix als EUA i una altra que ho fa a les terres del Maig del 68, en fusió empresarial de comunicació, promouen la cafrada en viu i en directe, i a més ho fan pay per view. Com s'entèn això? No estem anant enrere?

TDT

Mon, 20 Apr 2009 20:53:17 +0100

Ara que s’acosta la famosa apagada analògica a la nostra comarca, els hàbits de consum audiovisual de les noves generacions estan canviant dia a dia. Per primera vegada la màquina principal de l’oci juvenil és l’ordinador, en detriment de la pantalla de televisió de tota la vida. Amb això no vull dir que es vegi menys televisió, sinó que ara la veuen, sobretot els joves, mitjançant altre pantalla com és la de l’ordinador. Ara veuen una programació més personalitzada, és a dir, veuen el que volen i al moment que volen. Els interessa més el contingut que no la qualitat. Però també per primera vegada la majoria de la població pot veure a les seves televisions més de 30 canals gratuïts. Tothom es pensava que la TDT canviaria el panorama televisiu i que afegiria més varietat i qualitat a la programació existent. La Televisió Digital s’havia venut com la televisió personal i a la carta. Però no ha estat així. Tenim molta més quantitat de canals i millor qualitat d’imatge però no tenim ni més varietat ni més qualitat de programació. La majoria de cadenes de televisió mantenen el seu canal genèric i afegeixen d’altres amb les repeticions de sèries dels anys 80 i 90. Però el que més m’emprenya és que el Govern hagi concedit tantes llicències per a que hi hagin canals dedicats majoritàriament a “teletienda” o a concursos que no deixen de ser un engany per al telespectador. Jo tenia l’esperança de que la nova oferta televisiva inclogués com a mínim canals de tipus educatiu, cultural o de servei públic, però vista la situació actual el que queda clar és que el panorama de la TDT morirà en detriment d’internet i del telefòn. No ho dic jo, ho diuen les estadístiques d’hàbits de consum. Comprenc que les limitacions d’una oferta televisiva de qualitat és el seu pressupost i que la publicitat és qui mana. Però això passa per què la televisió és gratuïta i per tant l’única forma de finançament és la publicitat i els fons públics. La televisió és l’únic caprici que és gratuït i per tant no podem demanar més del que tenim. En canvi per tenir el caprici d’internet hem de pagar i per tant hom pot escollir el que vol veure i quan ho vol veure. Aquesta és la principal diferència amb la TDT. Però això no s’acaba. El telèfon mòbil també està entrant en la batalla dels dispositius que oferiran continguts audiovisuals i també serà de pagament. Per tant queda clar que si volem qualitat ens haurem de posar la mà a la butxaca. El futur ja ha arribat i, com sempre ha passat a la nostra història, fins que no comencin a sorgir els problemes associats a la dolenta utilització d’internet i dels nous hàbits de consum audiovisual, ningú pensarà com poder controlar tot aquest desgavell que ja ha entrat a les nostres llars. Només em queda una solució a tot això. Educació. Hem d’apostar abans de tot per una bona educació en la nova cultura audiovisual sinó volem que tot plegat se’ns en vagi de les mans. per Xavier Trigo (mailto:xtrigo@diarimaresme.com)