Havia incomplit la Llei de contractes al no publicar-se la proposta de licitació en el Diari Oficial de les Comunitats Europees

Compromís alerta que és la primera sentència per diversos casos denunciats d`irregularitats al PAI més gran d ‘Europa

La secció primera de la sala del Contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia valencià, acaba de notificar l’anul·lació del PAI Marina d’Or Golf (Mundo Ilusión) , al terme municipal de Cabanes.

Tal i com ha informat aquest matí el coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, i regidor a Cabanes, Carles Mulet, el TSJ ha estimat una de les diverses demandes interposades contra l’anomenat PAI més gran d’Europa, i lleva la raó tant  a la Generalitat, l’ajuntament de Cabanes com a l’empresa Marina d’Or, dictant-se la sentència 465/2013, i anul·la la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de data 23 de abril de 2010, per la qual definitivament s’aprovava l’Homologació i el Pla Parcial Marina d’Or Golf a Cabanes, actes anul·lats al ser contraris a dret.

La denuncia presentada al·legava que l’empresa Construcciones Castellón-Marina d’Or havia incomplit la Llei de contractes al no publicar-se la proposta de licitació en el Diari Oficial de les Comunitats Europees així com la falta de classificació de l’empresa adjudicatària, i la jurisprudència del Suprem estimant que aquesta publicació era obligada al tractar-se d’una actuació de més de sis milions d’euros, i per tant l’adjudicació del programa i l’aprovació queden anul·lades.

 Segons Mulet, “ aquesta és la primera sentència de diverses demandes judicials interposades, i tira per terra una de les majors barbaritats urbanístiques del litoral europeu, que pretencia urbanitzar 18 milions de metres quadrats. Ara, cal vore com es trasllada aquesta anul.lació al terme municipal d’Orpesa, ja que si bé la sentència sols anul·la el projecte de Cabanes, cal recordar que en Orpesa, on recaia un 20% del PAI es van seguir exactament els mateixos passos i per tant els mateixos errors, i entenem que l’anul.lació hauria d’afectar-los igualment”

El regidor de Cabanes ha recordat que des d’eixa aprovació provissional, els ajuntaments de Cabanes i Orpesa van paralitzar l’aprovació definitiva, en la qual s’havia d’aprovar un cop tindre el vist i plau del Consell, el Programa, demanar els avals a l’empresa i signar el conveni d’urbanització, i començar a urbanitzar. Els ajuntaments amb connivència amb l’empresa i el Consell, van optar per no fer res, i aguardar a temps millors, mentre Cadastre amb el silenci de l’ajuntament, aplicava una nova ponència de valors al sòl, que ha continuat sent agrícola, però que està ara tributant injustament com urbà a uns preus abusius, que també han de pagar plusvàlues per la nova consideració com urbà .

            Mulet ha remarcat que els efectes d’aquesta anul·lació són demolidors ja fan començar de nou la tramitació del PAI, justament quan l’empresa adjudicatària provissional ha anunciat la seua intenció de renunciar a urbanitzar-lo i sols preten vendre-ho a inversos estrangers, i ara, amb aquesta anul·lació, les possibilitats de venda a tercers es dissipen al perdre valor, “ cal estudiar amb deteniment la transcendència de les repercusions, però en primer terme és una garrotada en tota regla al Consell, els equip de govern de Cabanes del PP amb el suport del PSOE en el seu dia a l’aprovar aquest projectes, i en especial a l’empresa Marina d’Or, ara, l’equip de govern de Cabanes haurà d’explicar què pensa fer amb els cobraments d’un bàrbar IBI que no té ara el més mínim valor de mercat; si pensa retornar el cobrat, si pensa acceptar d’una les nostres insisitents mocions que exigeixen a aplicar correccions i mesures en els cobraments,etc”

            Per al portaveu ecosocialista “ ara és el moment de replantejar-se el model, en PAI anul·lat, l’empresa incapacitada econòmica per tirar endavant el PAI, la quan no pot ni en somnis presentar l’aval necessari per fer-se càrrec, el urbanisme en estat de paràlisi a tot el país… una crisi bestial, no té sentit recomençar de zero el mateix PAI amb les mateixes pretensions urbanístiques de quan la bogeria urbanística estava en el seu punt àlgid, aquesta sentència ha de marcar un punt d’inflexió”

            Ara, les parts tenen 10 dies per presentar un recurs de casació al Tribunal Superior “ esperem que l’ajuntament de Cabanes, part afectada, no continue malgastant els diners dels veïns anant al Suprem, si ho ha de fer algú que siga l’empresa”

El municipi de Barcelona aplega més de la meitat del inscrits a les oficines consulars

Catalunya té 203.250 ciutadans residint habitualment a l’estranger amb data 1 de gener del 2013, el 34,7% dels quals són nascuts a Catalunya, mentre que el grup majoritari (51,2%) és el de persones nascudes al país estranger on actualment resideixen, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

El grup de nascuts al mateix país de residència actual és el que més ha augmentat com a conseqüència de la recent emigració de retorn d’espanyols d’origen estranger, principalment de països d’Amèrica del Sud. Els residents a l’estranger i nadius de Catalunya han tingut un increment més moderat i concentrat majoritàriament en països de la Unió Europea.

El nombre d’inscrits a Barcelona, 106.129 persones, representa el 52,2% del total de Catalunya. A Barcelona la proporció de nascuts a Catalunya (29,5%) és inferior a la mitjana catalana, mentre que el grup de nascuts al mateix país de residència és força més nombrós i representa el 57,3%.

Explotació estadística del Padró d’habitants residents a l’estranger. 2013

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va fer pública la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central de l’any 2010 el passat 21 de maig, complint així amb la Llei 10/2012 de 25 de juliol, de publicació de les balances fiscals.

 

 La balança fiscal mesura l’efecte redistributiu entre territoris de la política fiscal de l’Administració central, és a dir, mostra la diferència entre la despesa que l’Estat realitza en un territori i el volum d’ingressos que en detreu per finançar el conjunt de la despesa pública central.  Existeix dèficit fiscal quan els ingressos detrets en un territori superen les despeses que es destinen als seus ciutadans, és a dir, hi ha una sortida neta de recursos fiscals.

 

 La balança fiscal de Catalunya de l’any 2010 s’ha calculat segons les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la del flux del benefici.  Segons el mètode del flux monetari, Catalunya aporta el 19,4% del total d’ingressos de l’Administració central i rep el 14,2% de la despesa total de l’Estat. Per tant, Catalunya contribueix amb una proporció superior al seu pes en el PIB estatal (18,6% l’any 2010) i, en canvi, rep una fracció de despesa que no arriba al pes de la seva població sobre el conjunt de l’Estat (16%). El mètode del flux monetari és el que millor captura l’impacte d’estímul de la despesa de l’Administració central sobre les economies receptores i esdevé el més rellevant en èpoques de crisi econòmica i taxes d’atur elevades.

 

Segons el mètode del flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2010 va ser de 16.543 milions d’euros, equivalents al 8,5% del PIB de Catalunya.

 

Segons el mètode del flux del benefici el dèficit fiscal català l’any 2010 va ser d’11.258 milions d’euros, que representen un 5,8% del PIB de Catalunya.

 

 

L’impacte de la Seguretat Social

 

 

	% Ingressos aportats per Catalunya	% Despesa rebuda a Catalunya	Diferència %rebut – %aportat
Total	19,4	14,2	-5,2pp
Total sense Seguretat Social	19,5	11,3	-8,2pp
Seguretat Social	19,2	17,1	-2,1pp

 

Si es calcula la balança fiscal sense la Seguretat Social (atur inclòs), la despesa rebuda a Catalunya cau del 14,2% fins a l’11,3%. Això es deu a què la despesa de la Seguretat Social no està subjecte a la discrecionalitat de les polítiques territorials del Govern central. Els ingressos i la despesa de la Seguretat Social estan lligats a uns drets i obligacions adquirits a títol personal.

 

 

Evolució històrica de la balança fiscal

 

La darrera publicació de la balança fiscal de Catalunya va ser el març del 2012 i feia referència al període 2006-2009.  El dèficit fiscal mitjà (mètode del flux monetari) en aquest període va ser una quantitat equivalent al 8,2% del PIB català.

El resultat del càlcul de la balança fiscal és notablement estable en el temps. Catalunya ha estat aportant de mitjana el 19,5% dels ingressos de l’Administració central i els catalans han rebut de mitjana el 14% de tots els recursos des del 1986 fins al 2010, segons el flux monetari. Pel flux del benefici només es disposa de dades des del 2002 al 2010 i, tal com mostra el quadre següent, els resultats també són molt estables.

 

Resultat del càlcul de la balança fiscal de Catalunya

 

 

		Flux Monetari			Flux del benefici
	% ingressos		% despeses	% ingressos		% despeses
1986	18,9		14,2
1987	19,0		14,2
1988	19,0		14,0
1989	19,1		13,9
1990	19,2		13,8
1991	19,3		14,0
1992	19,4		14,1
1993	19,3		13,7
1994	19,3		14,0
1995	19,8		14,8
1996	19,9		14,7
1997	20,0		15,0
1998	19,6		15,0
1999	19,7		14,3
2000	19,7		14,4
2001	19,7		14,6
2002	19,8		13,0	19,5		14,4
2003	19,7		13,4	19,4		14,8
2004	19,6		13,3	19,3		14,6
2005	19,7		13,4	19,4		14,9
2006	19,6		13,7	19,3		15,1
2007	19,5		13,5	19,2		15,0
2008	19,3		13,5	19,0		15,0
2009	19,3		14,1	18,8		15,3
2010	19,4		14,2	18,9		15,4
Mitjana	19,5		14,0	19,2		14,9
Desviació estàndard	0,3		0,5	0,2		0,3
Nota: A partir de l’any 2002, s’introdueixen alguns canvis metodològics en el càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central.

Arxius adjunts

Catalunya segueix patint un dèficit fiscal crònic

Calcula en 70 milions el cost d’aplicar al valencià la Llei Wert que “recondueix a la privada l’opció lingüística dels pares “
L’avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) aprovada divendres passat pel Consell de Ministres recalca que les administracions educatives «garantiran el dret dels alumnes a rebre els ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris ».
Aquesta garantia de la Llei Wert només posa l’èmfasi en l’educació en castellà, ja que assenyala que es podran establir sistemes d’ensenyament en llengua cooficial «sempre que hi haja oferta alternativa sostinguda amb fons públics en què s’utilitzi la llengua castellana com a llengua vehicular en una proporció raonable ».

No obstant això, segons Escola Valenciana, al País Valencià amb prou feines un de cada tres escolars d’Infantil i Primària (el 35%) pot exercir el seu dret a rebre l’ensenyament en la llengua pròpia i aquesta «llibertat» d’elecció es limita gairebé en exclusiva als centres públics, ja que només el 7% de col·legis privats concertats ofereix alguna línia en valencià.

Aquesta oferta asimètrica en una autonomia en teoria bilingüe fa, segons van revelar ahir fonts d’Escola, que el proper curs 2013-2014 «prop de 14.000 famílies que han triat com a primera opció l’ensenyament en valencià per als seus fills de tres anys, es vagin a quedar sense poder estudiar en llengua pròpia per falta de places ». És a dir, que dels 43.000 nens de tres anys que s’estima que han sol · licitat plaça en el procés d’admissió d’alumnat a la pública i concertada “que es va tancar el passat dijous 16″ el 32,5% no ha tingut llibertat d’elecció quant a la seva opció lingüística. La Conselleria d’Educació declinà ahir comentar la discriminació denunciada per Escola perquè encara no disposa de la dada sobre les famílies que han demanat l’ensenyament en valencià com a primera elecció.

Més demanda que oferta
Escola, per la seva banda, sosté que la demanda d’escolarització en la llengua pròpia «continua sent superior a la que l’Administració educativa oferta». En aquest sentit, estima que «per equilibrar i garantir la demanda lingüística actual que fan les famílies caldria que la Generalitat oferís 460 línies més d’ensenyament en valencià» mitjançant el canvi de programes de castellà a la llengua pròpia. Aquesta modificació, en principi, a la xarxa pública no costaria diners ja que totes les places de mestre estan catalogades en valencià.

Des d’Escola afegeixen en un comunicat que amb l’actual concepció de la Llei Wert «en el cas valencià, són les famílies que demanen ensenyament en la llengua pròpia en primera opció les que no tenen garantit el seu dret que els seus fills puguin estudiar en la línia en valencià ».

D’aquesta manera, apunten, «la solució aberrant» que planteja la Lomce de «reconduir cap a l’ensenyament privat l’opció lingüística que han triat les famílies suposaria, en el cas valencià, un cost anual de 70 milions d’euros per al Consell». El càlcul d’Escola es basa en que en el cas de Catalunya es pensa que costarà uns cinc milions a l’any l’obligatorietat d’atendre el dret a escolaritzar els seus fills en castellà que podrien arribar a reclamar fins a un miler de pares.

Pendents de conselleria
D’altra banda, Escola va presentar ahir un informe en què assegura que el 83,2% de les famílies han demanat el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) en els 44 col · legis que estan pendents que la Conselleria d’Educació aprovi el Projecte Lingüístic de Centre (PEC) en el qual reclamen un canvi de línia de castellà a valencià. Segons l’entitat, si Educació aprova aquestes peticions uns 1.320 nens més de 3 anys podran estudiar en valencià el curs 2013-2014.

«Durant aquests dies ens mantenim a l’expectativa de l’aprovació o denegació dels canvis a línia en valencià en els 44 centres que ho van sol · licitar fa uns mesos», assenyala el president d’Escola, Vicent Moreno. Fonts d’Educació expliquen que encara no s’ha pres cap resolució perquè s’està a l’espera de tenir les dades de l’opció lingüística triada pels pares en aquests 44 col · legis. Asseguren que autoritzaran la reconversió de línies en aquells centres on majoritàriament les famílies hagin escollit el valencià com a primera opció.

Vist al Mercantil Valencià

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2013/05/22/catorce-mil-ninos-quedaran-plaza-valenciano-falta-oferta/1000243.html

Orina clara: quan l’orina passa clara, significa que el seu cos està hidratat i són saludables. No obstant això, la diabetis o l’hepatitis també pot fer que l’orina clara.

Orina Groc: Aquest color de l’orina pot indicar molt sobre la seva salut. Si vostè està deshidratat o consumeix un munt de pastilles i aliments de vitamina B, l’orina es concentra i pot tenir un color groguenc o daurat.

Orina Blanc: El color canvia a blanc quan l’orina que es desenvolupen infecció urinària o pateixen de càlculs renals.

Orina de color vermell o rosat: Quan els glòbuls són secretades en l’orina, es torna vermella o de color rosat. El color de l’orina indica que vostè pot ser que pateixi de qualsevol de ronyó, la bufeta urinària o infecció.

Orina te: orina de color te es deu a la diarrea, icterícia, infecció en el fetge, la sang en l’orina, femta de color clar i certs aliments.

Orina tèrbola: L’excés de proteïnes o de la incapacitat dels ronyons per produir l’orina es torna el color a fosc.

Taronja: medicaments utilitzats per tractar problemes urinaris poden canviar el color de l’orina a taronja. Fins i tot el consum excessiu de pastanaga o suc de pastanaga pot provocar orina de color taronja.
Aquests són alguns colors orina que indiquen sobre la seva salut, si no ho veus clar millor anar al metge i fer una analítica.

Esquerra Unida exigeix un pla d’ocupació per als joves de Castelló

Marina Albiol, diputada d’EUPV a Les Corts Valencianes, considera urgent implementar polítiques de potenciació d’ocupació des de les administracions públiques que garanteixen una mínima estabilitat en el treball. “L’actual crisi econòmica ha sigut especialment agressiva per a la joventut, la majoria de la joventut es troba tradicionalment sotmesa a contractes temporals molt precaris, i són els primers en ser acomiadats i engronsar les llistes de l’atur”.

La representant d’esquerres demana a les administracions públiques un pla d’ocupació juvenil específic per a l’ocupació juvenil per a persones menors de 35 anys. “En els últims anys s’ha expulsat a molts joves del sistema laboral i les noves generacions veuen com les portes els son tancades”, i afegeix, “cal fomentar el relleu en les empreses reduint la jubilació als 60 anys, creació d’ocupació pública en sectors com l’economia verda i el medi ambient, una equiparació salarial del contracte en pràctiques i de formació amb la categoria professional, potenciar des de l’administració la xarxa d’economia alternativa i solidaria i las xarxes de comerç just.”.

La diputada d’EUPV, Marina Albiol, assegura que la situació actual de la joventut a Castelló en matèria laboral és terrible, “amb una taxa d’atur juvenil del 54% a les nostres comarques i més de 26000 joves que ja han desistit de trobar treball segons l’EPA”, i afirma que la situació actual “està condemnant a la inactivitat a tota una generació de castellonencs i castellonenques, gent que no haurà conegut res més que l’atur en la seua vida laboral”.

Albiol recalca que aquesta situació genera un cercle viciós perquè la poca ocupació que queda reclama experiència i els joves no la tenen, “si no treballes no pots acumular experiència i si no tens experiència no pots treballar, el pitjor és que abans de la crisi aquesta situació afectava als menors de 25 anys, ara ens podem encontrar a gent de 30 anys sense experiència i que si no es posa remei en uns anys passarà a ser un aturat estructural sense opció a trobar treball”.

La diputada assegura que aquesta situació té responsables amb nom i cognoms, “aquestes mesures neoliberals practicades pel PP estan sent especialment desastroses per la situació laboral de la joventut de Castelló, condemnada a l’atur o a un treball temporal i extremadament precari si tenen molta sort”.

La diputada recorda que molts joves castellonencs han d’abandonar el seu país perquè no tenen cap futur laboral a la vista, “estem vivint un autèntic èxode de professionals qualificats cap a altres països de la Unió Europea, estem perdent la inversió en formació dels nostres joves dels últims anys i en conclusió el nostre futur”.

El director de l’aeroport de Castelló ha estat cobrant 55.000 euros/any, sense contar les hores extres.

*És la filla de l’enginyer de l’aeroport i de l’exsenadora i exdiputada del PP la que assumeix la nova direcció de l’aeroport.

Castelló, a 23 de maig de 2013. Després de l’esperat cessament de Juan
Garcia Salas com director de l’empresa pública AEROCAS i el nomenament com a directora de manera transitòria de Patrícia Llopis Pardo, des de Compromís, la diputada autonòmica Mònica Oltra, ha demanat que per escrit el Consell explique si amb aquest acte es pensa demanar algun tipus de responsabilitat al cessat director per ser un dels responsables de la desastrosa gestió d’aquest projecte.

Garcia Salas, que ha gaudit des de 2004 d’un sou públic desorbitat, de 55.000 euros, ix de l’empresa pública igual que ho va fer l’expresident de l’entitat, Carlos Fabra, sense que ningú li demane cap responsabilitat tot i haver fet d’aquest actuació un objecte d’escarni continu cap a la imatge de Castelló, una tramitació que es va fer d’esquenes a tota lògica, gestionat tard i malament l’obtenció de permisos i autoritzacions, amb monumentals errors de càlculs, i fent el ridícul espantós en cada declaració de cara a la premsa, com és el cas de comparar aquest ruïna d’inversió pública amb el Museu del Louvre.

Igualment Oltra ha demanat saber la preparació tècnica de la
nomenada nova directora d’Aerocas, de la qual sols es coneix que és
llicenciada en dret, i sense coneixements tècnics aeronàutics. Llopis Pardo és precisament la filla de l’ingenyer al qual se li va adjudicar
digitalment el projecte ( projecte com s’ha vist plagat d’errors) i de
l’exsenadora i exdiputada al Congrés pel PP, Carmen Pardo. Precisament
Oltra denunciava feia pocs dies la contractació aparentment digital de
Llopis Pardo des de 2006 al front d’Aerocas, junt a altres familiars de
destacats dirigents del PP.

Per a Compromís, la neteja d’Aerocas es queda curta amb Carlos
Fabra i Garcia Salas, ja que persones vinculades al PP com LLopis Pardo, o Alejandro Borràs,també han format part de l’equip tècnics i directiu, i per tant, són igualment responsables d’una gestió caòtica i vergonyant, i més quan es tracta de gent segurament col·locada pels seus vincles familiars en una empresa pública sense cap procés selectiu ni currículum.

Marina Albiol, diputada d’EUPV a Les Corts Valencianes, critica que aquesta decisió arriba massa tard, “Han fet fora a Garcia-Salas quan el mal ja està fet i pareix ser que s’anirà com Carlos Fabra, sense donar cap explicació de la seua gestió de l’empresa pública”.

Albiol afirma que els dos màxims exponents de la nefasta gestió que ha portat a l’aeroport de Castelló a la situació en què es troba, Carlos Fabra i Juan Garcia-Salas, s’han anat a sa casa sense donar explicacions i sense assumir cap responsabilitat. “Fabra i Garcia-Salas van formar el tàndem del desastre, són els responsables del ridícul més absolut, han posat en els mitjans de mig món les nostres comarques com l’exemple de malbaratament i d’infraestructures inútils”.

La diputada afirma que aquest acomiadament com el de Carlos Fabra com a president d’Aerocas, arriba massa tard, “quan el mal ja està fet, deixen una a les comarques de Castelló una herència enverinada, un aeroport sense avions tremendament deficitari que ningú sap com donar-li eixida”.

Albiol anuncia que el seu grup parlamentari té previst registrar tot un seguit d’iniciatives parlamentaries referides a l’activitat del destituït director i de la seua tasca, “volem transparència i que es sàpiga el que s’ha fet i el que no, volem saber quant ha costat a les arques públiques Garcia-Salas els anys que ha estat com a directiu d’Aerocas”.

La representant d’esquerres espera que aquests cessaments signifiquen un canvi de rumb en la gestió de la infraestructura aeroportuària, “fins ara han sigut continues les decisions arbitràries, l’opacitat més absoluta i una política més centrada en defensar els interessos de l’empresa privada que els dels ciutadans i ciutadanes”, i afegeix, “molt ens temem que només estem assistint al relleu del personal de confiança de Carlos Fabra per gent més afí a la conselleria, però que res canviarà”.

1. Saludables per al cor
Els festucs s’ha demostrat per reduir el colesterol LDL (“colesterol dolent”) i augmenta el colesterol bo HDL després d’un curt període de consum regular. Alt contingut d’antioxidants com les vitamines A i E, que combaten la inflamació, la protecció dels vasos sanguinis i reduir el risc de malalties del cor. Fins i tot un consum moderat de festucs s’ha demostrat que augmenta els nivells de luteïna, un antioxidant ben conegut per a la protecció contra la LDL oxidada, i ajuda a la reducció de les malalties del cor.

2. Ajuda a la Diabetis.
Menjar festucs pot ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. Prop d’un 60 per cent del valor diari recomanat de fòsfor mineral està contingut en una sola tassa de festucs. A més de trencar les proteïnes en aminoàcids, fòsfor ajudes tolerància a la glucosa.

3. Saludable per a la circulació.
Els festucs són una increïble font rica de la vitamina B6. La vitamina B6 és essencial per fer l’hemoglobina, la proteïna responsable de transportar oxigen a través del torrent sanguini a les cèl · lules, i es mostra també per augmentar la quantitat d’oxigen transportat.

4.Bó per al sistema nerviós
La vitamina B6 és abundant en els pistatxos, i té amplis efectes en el sistema nerviós. Les amines requereixen aminoàcids per al desenvolupament, que al seu torn depenen de la vitamina B6 per a la seva creació. A més, B6 té un paper crucial en la formació de la mielina, la beina aïllant al voltant de les fibres nervioses que permet missatgeria òptima entre els nervis. D’altra banda, la vitamina B6 contribueix a la síntesi de la serotonina, la melatonina, l’epinefrina i àcid gamma-aminobutíric, o GABA, un aminoàcid que calma la transmissió dels impulsos nerviosos en el sistema nerviós.

5. Salut per a la vista
Els festucs contenen dos tipus de carotenoides que no es troben en la majoria dels fruits secs. Aquests carotenoides, anomenats luteïna i la zeaxantina, la funció de protecció com antioxidants, la defensa dels teixits dels danys dels radicals lliures. Ells s’han relacionat amb una disminució en el risc de desenvolupar degeneració macular relacionada amb l’edat, que és la causa principal de discapacitat visual i ceguesa adquirida als Estats Units.

6.Sistema Immunològic
Un sistema immunològic saludable requereix la ingesta adequada de vitamina B6, que abunden pistatxos polz Un excés de vitamina B6 pot retardar l’activitat del cervell, així com disminuir l’eficàcia del sistema immunològic per combatre les infeccions. La vitamina B6 es troba en els pistatxos també ajuda al cos a produir glòbuls vermells sans, i ajuda a mantenir la salut dels ganglis limfàtics, com l’estafa, la melsa i els ganglis limfàtics, el que garanteix la producció de glòbuls blancs, que defensen al cos de les infeccions.

7.Salut de la Pell
Els festucs són una gran font de vitamina E, un poderós antioxidant liposoluble essencial per al manteniment de la integritat de les membranes cel · lulars i, sovint es recomana per a la pell sana i bella. La vitamina E té un excel · lent treball protegint la pell dels raigs UV, proporcionant defensa diària contra l’envelliment prematur i càncer de pell.

El fill del delegat del Consell a Castelló i regidor de Nules, Alejandro Borras i la filla de l’exsenadora Pardo estan contractats per l’empresa pública sense que es conega cap prova selectiva.
Castelló 17 de maig de 2013. Després que ahir es fera públic que la filla de l’exdiputada i exsenadora del PP Carmen Pardo, Patricia Llopis Pardo, ocupa des de 2006 un lloc de tècnics en l’empresa pública Aerocas, des de Compromís s’ha exigit per via parlamentària saber el nom de la resta de la plantilla.

Dels set membres que cobren 367.000 euros a l’any, sols es sap el nom de Llopis Pardo, i d’Alejandro Borràs, regidor del PP en Nules i fill de delegat del Consell a Castelló, Ximo Borràs, el qual és cap de Gabinet de Direcció de l’aeroport ( també estaria ocupant el lloc des de 2006 com tècnic), i la tercera persona coneguda és el polèmic director de l’aeroport, Juan Garcia Salas, que cobraria més de 55.000 eruos a l’any .

Es desconeix el nom de l’altre tècnic de grup A que estaria des de 2006 acompanyant a Patricia Llopis i Alejandro Borras, així com a l’administratiu del grup C, i dels dos auxiliars administratius, però vista la vinculació familiar i política de la plantilla d’aquesta empresa pública, tot apunta a que Aerocas ha servit com agencia de col·locació de familiars de dirigents destacats del PP, segons ha valorat avui el coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló, Carles Mulet.

Mulet ha recordat precisament que esta setmana es denunciava que des de maig de 2005 fins novembre de 2011 es va estar pagant 4320 euros al mes a un cosí polític d’Alberto Fabra pel lloguer d’un àtic en la perifèria de Castelló per albergar les oficines d’Aerocas, i que part dels terrenys on es va ubicar l’aeroport eren del pare del vicepresident de la Diputació, Francisco Martínez. “ Ací l’aeroport ha estat una ruina per a tots els valencians, però hi ha qui du anys vivint d’ell o qui s’ha enriquit gràcies a eixa operació, encara que no funcione ni tinga cap possiblitat de fer-ho a mig termini”.

Des de Compromís s’ha exigit saber el nom dels quatre contractats restants i el procés selectiu que van passar per a entrar a formar part de la plantilla de l’empresa pública “ tot ol massa a nepotisme i enxufisme”

El 8 de novembre de 2004, Benavent Vidal va ser nomenat bisbe titular de Rotdon i auxiliar de València. Va rebre l’ordenació episcopal el 8 de gener de 2005. A la Conferència Episcopal Espanyola és membre de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe des de 2008. De l’any 2005 al 2011 va ser membre de la Comissió Episcopal de Seminaris i Universitats. El nou bisbe de Tortosa a cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Diocesà de Montcada (València), assistint a les classes de la Facultat de Teologia «Sant Vicent Ferrer», on va obtenir la Llicenciatura en Teologia (1986). És Doctor en Teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1993). Va ser ordenat sacerdot pel Papa Joan Pau II a València, el 8 de novembre de 1982, durant la seua primera Visita Apostòlica a Espanya. Va començar el seu ministeri sacerdotal a Alcoi (província d’Alacant i arxidiòcesi de València) com a coadjutor de la Parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià, de 1982 a 1985. Aquest últim any va ser nomenat Formador en el Seminari Major de Montcada, on va romandre fins a 1990, quan es va traslladar a Roma per cursar els estudis de doctorat a la Pontifícia Universitat Gregoriana.

Marina Albiol, diputada d’EUPV a Les Corts Valencianes, recorda al Consell que el Partit Popular governa al País Valencià i a l’estat, “no poden reduir la seua oposició a les prospeccions en l’entorn del paratge natural de les Illes Columbretes a un pur artifici verbal, si de veritat estan en contra d’aquest atemptat ecològic que pressionen a Rajoy”.

La diputada recrimina el doble llenguatge del Partit Popular valencià en els darrers temps, “ha quedat demostrat que els furibunds atacs realitzats des del PP valencià durant el govern socialista no eren més que hipocresia i oportunisme polític, ara que tenen l’ocasió de paralitzar el procés, ho redueixen tot a tímides protestes verbals i deixen fer a Madrid, aquesta és la verdadera cara del PP”.

La representant d’esquerres finalitza demanant cordura i seny al govern de l’estat i al PP valencià, “en questa qüestió no pot haver-hi oportunisme polític, estem parlant d’un dels tresors mediambientals més importants de les comarques de Castelló, estem segurs que es pot trobar una solució al problema energètic espanyol que no passe per destruir un paratge natural i una reserva marina com són les Illes Columbretes”.

Albiol acusa al Partit Popular de recolzar una activitat mercantil que solament beneficiarà a les multinacionals del petroli però que comportarà la degradació d’un ecosistema tan fràgil com és el de la Reserva Marina i el Parc Natural de les Illes Columbretes. “No anem a tolerar que és perpetre un autèntic atemptat mediambiental contra un dels símbols de Castelló”.

La parlamentària recorda que és tracta d’una Reserva Marina d’enorme importància i catalogada com a Paratge Natural, per tant, ha de ser protegida des de les administracions públiques i mai degradada en base a criteris econòmics i mercantilistes com és el negoci del petroli, “el nostre govern ens demostra que les figures de protecció mediambiental no són per a ells més que paper mullat, és evident que prefereixen protegir els interessos privats que els interessos dels castellonencs i castellonenques”.

Esquerra Unida exigeix solucions per als pobles que s’han quedat sense oficina bancària

Marina Albiol, diputada d’EUPV a Les Corts Valencianes, assegura que les entitats bancàries que han rebut diners públics de tots els contribuents per poder sobreviure, com és el cas de Bankia, han de tindre en compte criteris socials i no solament criteris econòmics.

La parlamentària d’EUPV critica que aquesta empresa haja tancat 50 oficines en el conjunt de les comarques de Castelló i acomiadat a un centenar de treballadors i treballadores. “Exigim solucions per aquest problema, la proposta d’un bus oficina ens pareix un pegat que no soluciona res”.

La diputada acusa als bancs de continuar mantenint les seues pràctiques d’esquenes a la societat. “Entenem que Bankia no hauria de tindre llibertat absoluta d’acció”, assegura la representant d’esquerres, “des de què va a rebre milions d’euros provinents de les butxaques de tots els espanyols i espanyoles les accions d’aquesta entitat haurien d’estar subjectes a condicions. Les administracions públiques haurien d’estar vigilants i impedir que s’agredira els interessos de la ciutadania com està succeint actualment amb el tancament de les oficines bancàries”.

Albiol assegura que encara que s’han tancat oficines de Bankia en moltes localitats, la majoria es troben ubicades en zones de l’interior de les nostres comarques. “Significa la desaparició d’un servei essencial per a la majoria de la gent i que hagen de traslladar-se molts kilòmetres per accedir a un banc. El tancament de l’única oficina significa que el municipi es queda sense aquest servei, creant molta dificultat a la població, sobretot els més majors”, assegura.

La representant d’esquerres afirma que la Diputació de Castelló hauria de ser més contundent amb els tancaments d’oficines perpetrats per Bankia, “es van anunciar mesures per mantindre aquestes oficines actives per part de Javier Moliner, ara veiem que no han donat cap resultat i que els bancs com sempre, amb diners públics o sense, fan els que els dona la gana”.

Oltra va demanar explicacions al Consell, respecte al lloguer de l’immoble situat al carrer Danubi, 19 6é B de la ciutat de Castelló la Plana, des de quina data el Consell o empreses públiques dependents d’ell ha estat pagant lloguer per l’immoble  i fins quina data s’ha pagat el lloguer i saber  per quins motiu es va optar per llogar aquest espai i no ubicar les empreses públiques en espais públics i  quin procés de contractació del lloguer es va seguir, i altres preguntes sobre el propietari, que ahir es van conèixer amb l’obtenció del contracte de lloguer.

La resposta donada ara pel Conseller d’Hisenda i Administració pública diu que el local va ser emprat com seu d’Aerocas i l’extina Mundo Ilusión ( liquidada en 2010) i diu que per la realització del contracte es van buscar suposadament diverses possibilitats incloses dependències públiques, i es van pre seleccionar huit immobles, si bé finalment es va triar un espai per raó del preu, la ubicació, i les característiques de l’immoble, que eren les que més s’adequaven a la finalitat pretesa.

Des de Compromís es demanarà ara compte de quines van ser les dependències pres seleccionades i els preus que cada una comportava ( ja que els 4320 euros al mes que es va triar són molts diners), la publicitat que es va donar per poder entrar en eixa preselecció, i saber qui va recomanar al Consell o com va conèixer l’existència d’un àtic del cosí polític d’Alberto Fabra, i on estaven ubicades les altres opcions, ja que aquesta triada està en la perifèria de la ciutat, en un àtic de difícil accés,

            Aquest cas pot tractar-se i ol massa a un clar cas de nepotisme amb familiars de l’avui president de la Generalitat