The post Laia Geli Junco guanya el IX Premi de recerca en Informació i Documentació appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

Sanahuja ha estat directora de la Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona. A partir d’ara substituirà a Josep Vives, que des de juliol és el nou director general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Li desitgem molts èxits en aquesta nova etapa professional.

The post Sílvia Sanahuja nova cap en funcions del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

Per esmenar aquesta mancança, s’ha engegat la campanya «Cap biblioteca sense foto», amb l’objectiu d’aconseguir fotografies de biblioteques, amb llicència lliure, a partir de l’octubre del 2021 i de manera permanent.

The post Viquipèdia: cap biblioteca sense foto! appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

La Generalitat de Catalunya ha publicat les estadístiques sobre les biblioteques escolars relatives al curs 2019-20. Aquestes són les dades que destaquen:

• S’ha obtingut informació del 77,5% del total de centres de Catalunya (el 81,4% dels centres públics i el 67% dels privats).
• Un 56,8% dels centres disposen de biblioteca escolar en les seves instal·lacions. Pel que fa als centres públics, el percentatge és del 58,8%, mentre que per als centres privats és del 50,3%. El tipus de centre que amb més freqüència disposa de biblioteca és el d’educació primària complet, que exclou les zones d’escoles rurals.
• A Catalunya, la mitjana de temps d’obertura amb atenció del personal de les biblioteques escolars és de 9,4 hores.
• Les activitats més freqüents que organitzen les biblioteques són les destinades a l’ensenyament i l’aprenentatge.
• Un 81,1% de les biblioteques escolars estan adaptades per a les persones amb discapacitat. En el cas dels centres públics el percentatge és del 83,4%, mentre que per als centres privats és del 72,2%.

Podeu consultar els informes complets i la metodologia al web de la Generalitat.

The post Estadístiques sobre les biblioteques escolars del curs 2019-20 appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

El programa, ambiciós, es va organitzar a l’entorn de diferents àmbits (dret a la informació, biblioteques comunitàries, biblioteques escolars, serveis bibliotecaris mòbils, ficció digital o literatura infantil i juvenil) i es va articular a través de diverses taules rodones amb la presència tant física com virtual dels convidats.

Les taules anaven precedides, literalment, d’una sessió de cuina, on els convidats ens van oferir les seves «receptes» per exercir i lluitar pels drets informatius, exemplificar serveis d’extensió bibliotecària a comunitats desateses o reivindicar el rol de la poesia a les biblioteques. Lliçons magistrals mentre ens cuinaven (en directe!) un esgarraet valencià, una sopa freda de remolatxa o un mole mexicà.

Les tres sessions es van completar amb el visionat d’algunes experiències de bones pràctiques, on van destacar el programa WelcomeBIB per a l’atenció a persones migrades, del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, o el servei de Bibliolancha, de Quemchi (Xile). Igualment interessants van ser l’experiència de la biblioteca de la Casa Amèrica al programa Redial o el programa d’intercanvi de Biblioteques de Barcelona amb ciutats d’Iberoamèrica a través dels clubs de lectura.

Programa dens, jornades intenses i experiències enriquidores són el pòsit que resta de tres dies de seminari on algunes idees es repetien (i repetien) en totes les taules: biblioteques comunitàries, nous rols, empoderament de la professió, obertura dels serveis bibliotecaris fora de les institucions físiques, dret de la informació, bretxa digital, noves lectures, oralitat, etc.

Totes aquestes idees —inspiradores— posen de manifest que en el món professional s’estan coent —torna la retòrica culinària— noves pràctiques per assolir horitzons de servei que fins fa poc ni es contemplaven en determinats programes o plans d’acció bibliotecària, aquí i allà.

El gran valor de «La Biblioteca Transoceánica» no ha estat, doncs, el de constatar que arreu s’estan duent experiències replicables en altres indrets o geografies, sinó que ha servit per posar de manifest que les societats, les comunitats, en definitiva, s’estan fent seva la biblioteca com a espai de creixement i de cohesió social dels seus col·lectius, a través de la cultura, dels programes d’alfabetització informacional, de serveis d’extensió, etc. Potser una de les millors conclusions de la Transoceánica va ser la que va postular Nuno Marçal, bibliotecari mòbil al municipi portuguès de Proença-a-Nova, quan va afirmar que «biblioteques són la darrera utopia».

I de ben cert que ho són, perquè la majoria d’experiències o de projectes que es van exposar al seminari tenien com a fil conductor el rol de les biblioteques com a espais de somnis per a bastir societats més informades, més justes i, en definitiva, més lliures. El seminari, per tant, el llegim com un èxit, amb una mitjana diària de prop de 1.000 professionals entre assistents presencials i virtuals, i mostra la importància de tenir un COBDC fort, potent i actiu, que sigui capaç de representar i donar sortida a les tendències i debats més actuals per tal d’empoderar a tothom que formi part de l’àmbit de les biblioteques i unitats d’informació.

Francesc Xavier González
President
Junta COBDC 2020-2024

The post La Biblioteca Transoceànica i un COBDC potent appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) es va crear fa 25 anys amb l’objectiu inicial de posar en marxa el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Avui, aquest consorci està integrat dins del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

A principis de la dècada de 1990 el CBUC va treballar per facilitar els serveis bibliotecaris i va apostar per la cooperació. Aquest fet va potenciar engegar diverses iniciatives, com el préstec interbibliotecari, la compra conjunta, la formació o el benchmarking. Algunes de les propostes que s’han dut a terme durant aquests anys són la creació de la Biblioteca Digital de Catalunya, el magatzem cooperatiu GEPA, el Portal de la Recerca de Catalunya o el Repositori de Dades per a la Recerca.

The post El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) celebra 25 anys appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

Reproduïm a continuació (i íntegrament) el contingut de la carta:

Benvolguts companys i col·legues d’El Profesional de la información,

El motiu de la present és informar-vos que el passat divendres 29 d’octubre vam tenir l’oportunitat de llegir «Carta: Reflexiones sobre posibles razones de una minorización profesional excesiva y propuestas para su reversión» de Lluís Anglada, publicada a l’últim número de la vostra publicació.

Primerament, us felicitem per publicar contribucions que convidin a la reflexió sobre la nostra professió. En segon lloc, volem aportar algunes consideracions que seran del vostre interès —i dels lectors— tant per al·lusions al nostre col·legi, com per aclarir i completar afirmacions exposades que, sens dubte, permetran conclusions més argumentades.

Partint d’un objectiu clarificador, hem preferit mantenir l’estructura de la carta esmentada per completar, com a addenda, aquelles qüestions poc desenvolupades i, en alguns casos, inexactes.

En aquest sentit, quan l’autor afirma —al capítol 1, Somos una profesión minorizada, p. 2— que:

«Una profesión normal —no disminuida—, con un pleno reconocimiento de su función, debería ser una profesión consultada cuando la Administración trata temas que caen dentro de su competencia. Los episodios recientes de la crisis sanitaria y económica provocada por la Covid-19 han dado sobradas muestras de que esto no es así en nuestro caso. Por ejemplo, la profesión ha estado ausente de la reunión que mantuvo el Presidente de la Generalitat de Cataluña con el sector de la cultura a la que asistieron 18 entidades, como ausente estuvo también del acto que reunió a dieciséis representantes de los agentes culturales barceloneses organizado por el diario La Vanguardia»

posa de manifest que desconeix les gestions que ha realitzat el Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (d’ara endavant COBDC) des del novembre del 2020 fins al juny del 2021 amb el Departament de Cultura i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en qüestions relacionades amb:

– l’essencialitat de les biblioteques, amb l’adhesió i la defensa del Manifest #BibliotequesVisibles;
– la interpel·lació al Departament de Salut per tal de prioritzar, a raó d’aquesta essencialitat, la vacunació de les professionals i els professionals de les biblioteques, tant de titularitat pública com privada; i
– el seguiment de la campanya de vacunació de les bibliotecàries escolars.

Més endavant, al capítol 2, Sobre las profesiones, p. 4, l’autor considera:

«Visto retrospectivamente, creo que nos hemos descrito pensando demasiado en lo que hacemos en relación con la información o la documentación (la facilitamos, la organizamos, la gestionamos…) y menos de lo que hubiéramos debido en lo que aporta la información facilitada, organizada y gestionada. La ‘informacionalidad’ —si se me permite el palabro— es el resultado de todas estas actividades y significa un estado de vida enriquecida (a nivel personal, formativo y laboral) por el uso de la información.»

En aquest cas concret, sorprèn que l’autor desconegui l’intens i fructífer treball que han fet associacions i col·legis professionals, com el nostre, en aquest sentit.

La Junta anterior del COBDC, 2016-2020, i l’actual han desenvolupat un profund estudi (en continua revisió) dels perfils professionals que van concloure al Catàleg de perfils professionals, que inclou 15 perfils que van des del content curator fins al bibliotecari especialitzat en patrimoni bibliogràfic, o de consultora digital a bibliotecària escolar.

15 perfils, descrits amb múltiples exemples i que són exercits per persones reals, que desmenteixen aquesta idea que «nos hemos descrito pensando […] menos de lo que hubiéramos debido en lo que aporta la información facilitada, organizada y gestionada.»

Sobre aquest projecte de perfils professionals, també està previst que una part del Catàleg sigui utilitzat per alumnes de la FIMA com a tema per al seu TFG amb l’objectiu d’aprofundir en les habilitats, potencialitats i les sortides professionals dels perfils seleccionats.

Finalment, i com a mostra del valor que atorguem a aquesta qüestió, el número 72 (primavera-estiu 2022) de la revista Item estarà dedicat als perfils professionals.

En el capítol 3, Motivos propios de la minorización de la profesión en España, p. 5, Anglada sosté que:

«La defensa de la profesión (así lo llamábamos entonces) comportó muchas veces la oposición a decisiones de la administración y enfrentamientos institucionales fuertes y continuados. Puedo entender que, a partir de un momento dado, las asociaciones, ya fuera por cansancio, ya fuera por entender que tendría mejores resultados el apaciguamiento, rehuyeran la confrontación con las administraciones. Una lástima».

Sobre aquesta darrera afirmació, coincidim amb l’autor que certament és una llàstima que (ell) desconegui els esforços i les polítiques que s’estan duent a terme en algunes associacions, i en aquest cas al COBDC, sobre aquesta i altres qüestions relacionades amb la reivindicació i dignificació dels professionals a Catalunya.

Des del minut 0, la Junta actual (2020-2024) s’ha compromès amb aquesta missió i ha dut a terme les accions següents:
– Reunions amb els diferents gestors públics/administracions amb competències a l’àmbit de biblioteques, altres associacions professionals i el món acadèmic, i més concretament amb:

a) Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
b) Consorci de Biblioteques de Barcelona.
c) Secretària General del Departament de Cultura.
d) Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
e) Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (UB).
f) Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.
g) Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de España.
h) Consell assessor del COBDC.
i) Etc.

Reunions que han suposat avenços i compromisos significatius per afrontar qüestions que fins fa pocs mesos semblaven quimeres.

Desconeixem l’abast que té per a l’autor el concepte de reivindicació i lluita per la dignitat professional i salarial dels professionals. Allò que sí és públic i notori (perquè així figura a les actes de les assemblees del COBDC, com a l’actual programa de Junta 2020-2024) és que aquest caràcter reivindicatiu es troba indissolublement unit a la genètica d’acció del Col·legi.

Seguint amb la resta de la carta, Anglada —al capítol 4, ¿Se puede reducir el grado de minorización de la profesión?, p. 6— afirma que:

«me atrevo a proponer tres caminos para minorizar la minorización:
– formarnos,
– politizarnos, y
– agruparnos.»

Val a dir que en aquest fragment estem molt d’acord amb l’autor. De fet, fins i tot, podem exemplificar aquests suggeriments o camins amb les polítiques que ja estem duent a terme des del COBDC.

En l’àmbit formatiu, oferim un catàleg d’ampli espectre i multidisciplinari, que moltes vegades s’ofereix a les administracions per formar els seus professionals. En molts casos, els programes formatius es pacten o fan a mida per oferir aquells continguts i aquells docents que millor s’adaptin a les necessitats.

El programa formatiu del COBDC té el gran avantatge, d’altra banda, de comptar amb els suggeriments i les línies a desenvolupar que —sovint— es marquen des dels diferents grups de treball professionals del propi Col·legi. Grups de treball formats per especialistes i expertes que, gràcies al desenvolupament de les seves tasques professionals, coneixen de primera mà les necessitats formatives dels especialistes en el seu àmbit.

Aquesta tasca d’assessorament permet al nostre Col·legi bastir uns programes formatius que compleixen amb les expectatives de col·legiades i col·legiats (i dels no-col·legiats), que veuen en aquesta tasca i funció un dels principals actius de la nostra institució.

Pel que fa a la politització, o l’adopció d’una línia activa de defensa de la professió, des del Col·legi, només durant els deu primers mesos del 2021, hem mantingut:

a) Contacte actiu i reivindicació política davant de tots els agents/gestors públics per abordar:
– Situació anòmala dels professionals en les categories de l’Administració Pública (equiparació A2-A1).
– Futur del personal interí i/o laboral.
– Greus deficiències a les biblioteques escolars, amb absència de personal qualificat, i un preocupant futur per a aquestes biblioteques durant (i després) els pitjors moments de la pandèmia.

b) Encàrrec d’un informe jurídic sobre les possibilitats de revertir l’anomalia sobre l’equiparació A2-A1, en col·laboració amb FESABID.
c) Participació i implicació absoluta a l’Observatorio de la Profesión de FESABID per a la defensa de la professió.
d) Denúncia i suport juntament amb FESABID en casos de mala praxi en la contractació de professionals, com l’últim cas de la Biblioteca Regional de Murcia —i que l’autor oblida esmentar a la nota 10, p. 7—.
e) Més denúncies i suport públic al COBDCV i FESABID, com en el cas de la censura d’obres de temàtica LGTBIQ+ a diferents biblioteques escolars de la província de Castelló.
f) Comunicacions a ajuntaments per cessaments poc o gens justificats al tancament d’instal·lacions bibliotecàries, com va ser el cas de la biblioteca pública del barri de Santa Eulàlia a l’Hospitalet de Llobregat.
g) Recursos a provisions de personal (concursos) que vulneraven la legislació vigent, sobretot a biblioteques públiques de Catalunya.

Finalment, i per concloure, des de la Junta actual del COBDC considerem que tot article, carta o manifest que serveixi per posar sobre la taula l’actual situació minoritzada de la professió, així com possibles solucions, no sols és necessària, sinó benvinguda. Tot i això, també creiem imprescindible que si l’anàlisi ha de ser fidel amb la realitat descrita, aquest ha de contenir una visió més àmplia i generosa amb les dades, a més d’informació totalment completa i contrastada. En cas contrari, es pot incórrer en un diagnòstic incomplet, que és el que hem detectat en determinats fragments i així ho hem fet notar per rectificar o ampliar-lo quan ho hem considerat necessari.

Per últim, us agrairíem que donéssiu publicitat a la nostra posició i us convidem que contacteu amb nosaltres si voleu conèixer més en profunditat l’intens treball de la nostra Junta en pro de la professió.

Estarem encantats de donar-vos una visió més completa del nostre programa, així com del pla d’acció, en favor de la professió a Catalunya —i de tota la ciutadania del país— en el format que desitgeu: entrevista, article o estudi particular sobre un tema.

Us saluda cordialment,

F. Xavier González Cuadra
President COBDC

The post Addenda a “Carta: Reflexiones sobre posibles razones de una minorización profesional excesiva y propuestas para su reversión” appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

Des del COBDC estem preparant la propera edició de les Jornades Catalanes d’Informació i Documentació amb el lema ESSENCIALS: Lideratge professional, comunitats actives i recursos de primera necessitat. Se celebraran els dies 25, 26 i 27 de maig del 2022, els dos primers dies a Barcelona i el tercer i últim dia a Girona. La Junta ha considerat important descentralitzar l’acte per tal d’estendre’s a altres parts del territori on els nostres professionals també són actius.

Com sempre, creiem imprescindible donar veu a tots i totes les professionals que treballeu dia a dia per millorar els serveis, espais i usos dels equipaments relacionats amb la informació, la documentació, la recerca i la biblioteconomia. Us convidem, doncs, a participar amb les vostres aportacions al voltant de les següents línies temàtiques que pretenen ser el màxim d’exhaustives perquè les 16JCID post-pandèmia siguin tot un èxit:

Lideratge i rol professional: perfils professionals, formació, gestió d’equips, recursos humans, lideratge, el futur de la professió, reivindicació i defensa dels drets professionals, adaptació al canvi i qualsevol altre tema relacionat amb les persones que treballen a les diferents unitats d’informació.

Comunitats actives: treball en xarxa, creació de comunitats, laboratoris ciutadans, ciència ciutadana, lectura digital i qualsevol altre tema relacionat amb la relació entre unitats d’informació i la comunitat que l’envolta.

Gestió, planificació i difusió dels recursos: màrqueting, gestió i planificació econòmica, plans de comunicació, gestió de la col•lecció, serveis bibliotecaris, xarxes de finançament, preservació, renovació i sostenibilitat d’edificis i qualsevol altre tema relacionat amb els recursos materials, financers, tecnològics, etc.

Podeu veure les instruccions de participació en aquest PDF.

The post Crida a la participació #16JCID appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

La biblioteca de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals organitza la setena edició de la Viquimarató per ajudar a incrementar el nombre i la qualitat dels continguts de la Viquipèdia.

Així doncs, qui estigui disponible i ho desitgi pot presentar-se directament a l’aula 3F3 de la Facultat el pròxim dimecres dia 3 de novembre, a les 10 h. Seria millor que us hi inscrivíssiu, per preveure l’assistència. Si veniu, podeu portar el vostre portàtil per si hi hagués manca d’equips.

La sessió començarà a les 10 h, amb un taller per aprendre a editar articles de la Viquipèdia, que es retransmetrà en directe via Zoom.

Si us falten idees, en aquesta pàgina trobareu suggeriments d’articles per crear, editar i/o traduir.

The post Participa a la VII Viquimarató d’Informació i Comunicació appeared first on Document - Butlletí del COBDC.

Com cada any, acaba de difondre l’informe sobre l’Observatorio de la piratería y hábitos de consumo de contenidos digitales de l’any 2020, elaborat per la consultora independent GfK. Els resultats es basen en les respostes rebudes en 3022 entrevistes.

El sumari del resum executiu inclou aquests apartats:

• Motivos por los que se dice acceder a contenidos ilícitos
• Oferta de contenidos culturales y entretenimiento
• ¿Cómo se accede a los contenidos ilícitos?
• ¿Cómo se financian los portales ilícitos? (I): Obtención de datos personales
• ¿Cómo se financian los portales ilícitos? (II): Publicidad y medios de pago
• Uso de tutoriales para aprender a descargar contenidos
• Efectividad de las medidas contra los accesos ilícitos
• Acceso a contenidos: música, películas y series, videojuegos, libros, fútbol, periódicos y revistas, partituras
• Piratería en España y lucro cesante para todas las industrias
• Repercusión en las arcas públicas y el empleo

The post Observatori 2020 de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals appeared first on Document - Butlletí del COBDC.