Tornem a la política catalana amb les declaracions a un diari alemany d’Artur Mas, i passem a repassar l’acció de protesta dels autoanomenats iaioflautes.

Tanquem amb el rescat del fill de Nicolas Sarkozy i amb descobertes sorprenents que l’Agència Tributària ha fet sobre la visita del Sant Pare a València i sobre RTVE.

Descarregar

Parlem sobre el cessament d’activitats de Spanair, Pedro J. Ramirez demana subvencions per als mitjans de comunicació deficitaris, parlem de forma general sobre casos de periodisme patètic, en Mourinho espera a l’àrbitre al parking del Camp Nou per a recriminar-lo mentre el comitè de competició al·lega que només actuarà “si a Messi li amputen dits de la mà” i el Madrid aconsegueix posar Teixeira a la nevera només per els seus partits. Finalment, donem una mica de canya a Carme Chacon per desmarcar-se dels interessos de Catalunya i al govern espanyol pel seu possible veto a una Escòcia independent a la UE.

Dediquem bona part del programa d’aquesta setmana a explicar el cas Megaupload des de tots els àmbits, que són molts i bastant complexos. Acabem el programa parlant del nou oligopoli televisiu amb els dos grans grups: Telecinco i Antena 3.

Tot va començar quan el Crespo va enviar aquest mail:

Adrián Crespo

http://www.guardian.co.uk/science/blog/2012/jan/17/scientists-journalism

Carlos Fenollosa

No hi estic d’acord en molts punts (i tampoc estic d’acord en que pel fet de ser periodista et pots permetre certes llicències i “mentir” al titular) però és una lectura interessant i s’hi poden aprendre coses.

Adrián Crespo

Veus com no ens enteneu?

No és qüestió d’estar d’acord, és qüestió d’entendre la tasca del periodista, el seu públic, la seva rutina de treball i, sobre tot, les seves limitacions.

Carlos Fenollosa

No és un tema d’entendre la tasca del periodista, sinó de que el periodista entengui el lector.

M’agrada el model piramidal invers (es diu així?) però el 99% dels lectors es queden amb el titular. Per tant, no em sembla bé que s’agafin frases fora de context, tallades, hiperbòliques o enganyoses, encara que sigui amb l’objectiu d’ “obligar al lector a que llegeixi la notícia”.

El lector no llegeix la notícia, es queda amb la idea equivocada per culpa d’un mal titular, final de la història.

Aquesta és la meva crítica al periodisme.

Adrián Crespo

Ep, una cosa és una exageració i l’altra un engany.

Et repto a que resumeixis en 50 caracters un article científic mínimament rellevant. Et diré si jo personalment ho entenc o no. I crec que no soc un exemple clar de lector gilipolles.

Carlos Fenollosa

Em considero una persona raonable i accepto molts titulars en 50 caràcters sobre temes complexos. “Científicos españoles avanzan en la cura del cáncer”, per exemple. No està malament. No diu res però no està malament.

Ara dediquem més de 2 segons a redactar el titular. Primer, és de mala educació no nombrar els científics de l’estudi. Una excusa habitual és que la gent no els coneix pel nom i, per tant, és inútil. Això és el peix que es mossega la cua: cal dir els noms al titular i prou. “Sanz y González, de la UPF, avanzan en la cura del cáncer”. Això ja és més acceptable. Evidentment no posaran el títol de l’article perquè no l’entendrien ni les seves mares.

Però les meves crítiques no van en la línia científica, ja que entenc la dificultat inherent, malgrat que defenso el periodisme com un segon cicle sobre una base de coneixement específica.

La meva queixa va en una línia més global. Podria posar molts exemples però ahir mateix en vaig veure un. En Xavi, del Barça, va dir “Els àrbitres ens estan perjudicant aquest any, però no passa res, perquè l’any passat ens van afavorir”. Permeteu-me posar un exemple futbolístic de la premsa seriosa, no és el Marca sinò El País, els meus semidéus del periodisme esportiu.

Quin va ser el titular? Evidentment, “Xavi: Els àrbitres ens estan perjudicant”

Quin hauria de ser? Una cosa en la línia de “Xavi reconeix i accepta errors arbitrals com a part del futbol”

Ara em dius la gran diferència entre el primer i el segon per a la gent que només es llegeix el titular.

Ja no entro en diaris gratuits + El Periódico de Catalunya, on només busquen la conyeta al titular.

Que això sigui un producte de la pressió per publicar, la falta de coneixements, errors humans… ho entenc. Que es justifiqui con a pràctica habitual perquè “el periodisme és així”, doncs no.

I sobre el teu repte: potser series capaç de resumir en 50 caracters un article científic si tinguessis una base científica i no només estudis sobre epistemologia del periodisme. No obstant, no és una crítica a la persona o els estudis (que potser són millorables) sinó al sistema. En una redacció mínimament seriosa hi hauria d’haver un assessor científic per ajudar a aquestes tasques

Adrián Crespo

1.- Posar exemples lamentables no val. Estàvem parlant de periodisme científic i tu vas i em poses un exemple de periodisme esportiu que estic d’acord amb que és patètic en termes generalíssims. Feno, és la falàcia de l’home de palla. Òbviament, ni jo ni ningú mínimament crític et defensarà la premsa groga (les característiques de la qual, això t’ho reconec, s’extenen cada cop més com tics en els diaris seriosos).

2.- Un titular és només un titular. Pretendre avaluar un article només pel seu titular és com voler avaluar un article o un llibre científic pel seu títol. I hi ha molt textos acadèmics amb títols enginyosos que busquen exactament el mateix que el titular de premsa: atreure el lector. El rigor és dins del text: contrastació de fonts, profunditat, esperit crític…

3.- Crec que no cal omplir d’”assessors” una redacció, sigui de la mida que sigui i facturi el que facturi el mitjà. La tasca d’un periodista és informar-se, enterar-se… I estic d’acord amb que cal especialització, però després d’un temps dedicant-se a una matèria, un bon periodista és capaç d’explicar una bona història sobre el seu tema millor que un científic, un polític o un jugador de pòquer. Amb aquest darrer tema, com comprendreu, soc especialment sensible. :)

4.- Ja em diràs tu la importància per l’audiència de que els científics que avancen en la cura del càncer es diuen Sanz i Gonzàles. De debò creus que això és rellevant per la notícia? O estem parlant en termes de reconeixement i, ejem, de fama?

Carlos Fenollosa

Ok, ok, m’has pillat. A ningú li agraden aquests titulars i són mala praxis. Si em reconeixes que són mala praxis, t’ho compro. Però que no m’ho intentin justificar com a “és que no cabien més caràcters”. El titular mai pot tergiversar el contingut del text.

[un titular és només un titular]

Estem d’acord. El problema és, quants exemples lamentables hem vist? Jo sé assaborir un bon article i puc reconèixer-ne el mèrit, però la gent està massa acostumada a quedar-se amb el titular.

Cal trobar un equilibri, però la gent és massa mandrosa, no els hi facilitem encara més l’autoengany amb titulars hiperbolejats.

[sobre els assessors]

Deixar l’avaluació del rigor al criteri del periodista és perillós. Alguns sí tenen experiència, però n’hi ha molts que no. He vist massa burrades en premsa seriosa com per a negociar això. Assessors científics (i informàtics, etc), ja.

[sobre la importància dels noms als titulars]

El nom dóna autoritat a l’afirmació. Oi que no és igual “afiliados al PP dicen que ZP es tonto” que “Mariano Rajoy dice que ZP es tonto”? “Periodistas españoles afirman la caída de Rubalcaba” o “Gabilondo afirma la caída de Rubalcaba”. Doncs això. No és una qüestió de fama sinó de rellevància de la notícia.

Avui dia no aporta informació, perquè la gent no coneix els científics “top”, perquè no surten en premsa, perquè no aporta informació, perquè la gent no coneix els científics “top”, perquè no surten en premsa… bucle. Cal saber qui ha afirmat que estem avançant en la cura del càncer, si un becari o un catedràtic, encara que el cos de la notícia ho aclareixi (que molts cops ni ho fa, però again, és mala praxis i sé que no m’ho defensaràs)

Em queda el consol de que hi ha grans periodistes, i et considero un gran periodista tant pels texts com per la metodologia, però en la societat actual hi hassa “titularitis” on es primen els primer 80 caracters per sobre de la notícia. Twitter i facebook i demés no ajuden.

Encara recordo quan la gent es va indignar perquè “Cristiano Ronaldo paga IRPF del 5%” quan al cos de la notícia s’explicava que hi ha legislació del 2010 que ho arregla però que no es va aplicar amb caràcter retroactiu. De res em serveix un titular impactant que obligui a llegir la notícia si la gent no ho fa. És un titular poc adequat.

Crespo, la gent no llegeix més enllà del titular, i la principal responsabilitat de les redaccions d’avui dia hauria de ser la de fer un control exhaustiu dels titulars i el primer paràgraf de cada notícia.

Com veus les meves principals crítiques són als titulars. En general estic molt content amb la qualitat de la premsa d’aquest país i crec que els principals diaris, ràdios i TV són un exemple de com s’ha d’informar a la població. Però intentem aportar el màxim percentatge d’informació en el titular, en comptes d’impactar com una totxana a la cara i passar de llarg.

Comencem amb la decisió d’un sindicat de Mossos de parlar en castellà per “fer enrabiar el Govern”–tot i que poc després se n’han retractat, i acabem parlant sobre els sindicats. Després, s’inicia un judici pel desallotjament de Plaça Catalunya, parlem sobre les pujades de preu de tots els transports i les subvencions a Ryanair, i finalment comentem un reportatge del The Guardian que parla sobre els policies que patrullen les escoles d’EEUU per evitar que els nens llencin papers a terra.

La CEOE proposa traslladar els festius a dilluns, la Generalitat prendrà “accions” contra l’Estat per un deute de 759M€, acaba la cimera de l’Euro amb una proposta de política fiscal comuna, prohibeixen els patrocinis als espais d’actualitat i informatius, i Espanya és dels països amb més sobrequalificació laboral.

Artur Mas amenaça Rajoy amb convocar una consulta popular sobre el pacte fiscal, Esquerra i SI protesten per la censura al Parlament, Boi Ruiz planteja una pòlissa sanitària obligatòria per a les rendes més altes, i finalment comentem les retallades que s’han plantejat per part del Govern i analitzem si els funcionaris tenen privilegis i si els polítics tenen voluntat per a canviar les coses.

Comentem el resultat de les eleccions generals des del punt de vista català, els mercats demanen mesures a Rajoy, Artur Mas anuncia més retallades, i Mònica Terribas anuncia que es deixarà de veure futbol en obert a TV3

Mentre sembla que es confirma l’estudi que demostra que els neutrins viatgen més ràpid que la llum, al teletext de TVE apareixen uns resultats electorials molt curiosos, el Congrés d’EEUU vol augmentar la quantitat de tomàquet que porta una pizza escolar, un professor xinès fabrica un te amb excrements de panda, Chacón envia el seu número dos al debat de 8tv i Cuní el cancel·la i finalment la UE vol que les cigarretes s’apaguin soles per a evitar incendis