Bé, ha arribat l’hora de descansar… quan s’acosta l’estiu les notícies escassegen i els tertulians estan més esverats, i tots necessitem unes vacances! Hem gravat aquest darrer programa de la temporada a la terrassa, aquest cop fent un vermut. Us esperem la segona semana de setembre, no hi falteu!

No patiu, que el blog seguirà actiu durant aquests mesos

Descarregar el programa i altres serveis

Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquí. Recordeu que us podeu apuntar a la nostra pàgina del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.

Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.

La segona és que finalment hem posat mostres de veu perquè sapigueu qui és qui al programa. Podeu escoltar-les aquí.

Aquesta setmana reprenem el tema de la xiulada a l’himne, ja que una fundació ha interposat una querella contra dues associacions nacionalistes. Després abordem la petita polèmica que ha suscitat l’ús d’intèrprets al senat, per una reunió de Chaves amb els representants autonòmics.

Comentem una entrevista on s’afirma que moltes noies escullen la prostitució com a métode de finançament dels estudis universitaris, la denúncia a la ministra Sinde per un problema d’incompatibilitat de càrrecs públics i finalment la decisió de les CUP de no presentar-se a les eleccions a la Generalitat.

Descarregar el programa i altres serveis

Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquí. Recordeu que us podeu apuntar al nostre grup del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.

Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.

No teníem previst fer un programa tant monotemàtic, però ens ha sortit així, i n’estem molt satisfets.

Primer parlem sobre les eleccions europees, però no per a comentar els resultats —cosa que hem fet als articles del blog— sinò per a interessar-nos per unes possibles irregularitats al voltant d’Iniciativa Internacionalista. L’Adrià va anar com a representant estatal a una mesa i ens explica com funciona una jornada electoral des de dintre.

El segon tema del dia són les milícies civils que s’estan organitzant a Itàlia, que obre una discussió sobre qui té el monopoli de la violència, per què, i si hi ha diferències entre bandes d’extrema dreta i extrema esquerra. Malgrat que, normalment, parlem sobre temes recurrents, aquest cop obrim un camp totalment nou que no haviem tractat mai. No us ho perdeu!

Descarregar el programa i altres serveis

Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquí. Recordeu que us podeu apuntar al nostre grup del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.

Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.

Els diaris van plens de portades sobre guanyadors i perdedors, discussions, valoracions i estadístiques, les noticies ensenyen entrevistes, crítiques i felicitacions, la gent està trista de que “ellos” hagin guanyat i l’atmosfera general és la d’unes post-eleccions, si bé unes apàtiques i amb poc èxit.

Just as planned.

Els eurodiputats als que tocarà ocupar els seus llocs duran a terme una nova edició de la tragèdia titulada Unió Europea (o URSE pels amics). El parlament Europeu es l’únic òrgan de la burocràcia europea escollida en votació. La seva funció és poc més que consultiva, requerint-se la seva participació només per casos concrets de directives com assignacions de subvencions i nominaments de nous czars a la Comissió Europea. Els òrgans europeus que tenen el poder d’iniciativa legislativa, bàsicament la Comissió Europea i el Consell Europeu, no són construïts per elecció sinó designats pels seus pars i untats al parlament. L’estructura real de la Unió Europea recorda més a la oligarquia parlamentària d’Iran que a una república o democràcia que considerariem occidental. Però si la gent vol creure que les eleccions europees serveixen per alguna cosa, millor per ells.

Clau estatal

Tot i que les eleccions en sí són totalment irrellevants, les seves repercusions a nivell de cada país no ho són en absolut. Obviament no es poden identificar els resultats de les eleccions europees i unes hipotètiques nacionals (entre altres raons pel “vot útil” i la baixa participació), però sí que es pot fer una valoració general en termes de tendències. I la tendència és clara: Obviant les circumstàncies particulars de cada país, els votants han rebutjat el llenguatge polaritzador i culpabilitzador dels partits d’esquerra, i dels seus plans de subsidis generalitzats, apostant cap a programes fiscalment conservadors (o el que s’entén per fiscalment conservador a Europa), i cada cop més gent veu a Europa més com un problema que una solució i vota en conseqüència. També s’ha vist una polarització general de l’electorat, on els partits comunistes i ecologistes han sortit beneficiats, a més d’alguns partits populistes de caire neo-nazi.

Tot i que en conjunt el resultat d’aquestes eleccions són bones noticies, a la pràctica no es materialitzarà cap canvi fins que no es celebrin les respectives eleccions de cada país. I tot i així, els seus governs continuaran lligats a les tenebres de les directrius europees, així que en la seva major part tot canviarà per quedar-se igual.

L’ascens de Mr. Wilders

Una de les notes més remarcables d’aquestes eleccions és l’ascens estel·lar del Partit per la Llibertat (PVV) del polític holandés Geert Wilders, que ha passat de quedar tercer amb el seu anterior partit, el VVD, a quedar segon i a tant sols 3 punts del primer partit, el democristià CDA. La clau de l’ascens meteòric de Wilders, que fa dos anys comptava amb un suport bastant marginal de l’electorat holandés i al que els sondejos apunten com segona força del país en les pròximes eleccions nacionals, ha sigut el seu programa llibertari, profundament anti-europeu i contrari a la immigració descontrolada en un país escanyat d’impostos, regulacions i psicopatía postmodernista que ha vist com les seves taxes de criminalitat pujaven com l’espuma davant l’arribada de gent d’Europa de l’Est i de països musulmans (La Haya té actualment un 15% de població musulmana, i Amsterdam un 25%). Un partit belga similar, Vlaams Belang, també ha obtingut molts bons resultats, tot i que no tan destacats com els del PVV.

Com era d’esperar, els mitjans de comunicació no s’han fet pregar i des que va començar la campanya han estat insistint en el perill dels partits “d’extrema dreta”, fent honor a la campanya dels seus patrons. El circ va ser especialment divertit quan es van filtrar “accidentalment” els resultats de les eleccions holandeses i es va veure evident que el PVV pasaria a ser la segona força holandesa al Parlament Europeu. Si algú volia una explicació sobre perquè els ràtings de TV3 (i de totes les cadenes en general) s’estan ensorrant, allà la té. Periodisme de primera categoria, així m’agrada. Stay classy, TV3.

Aquesta setmana recordem les protestes de Tiananmen i la recent anècdota on l’autor de la mítica foto de «l’home dels tancs» reconeix que el protagonista li estava espatllant la foto. Després tornem als incidents de la Champions, ja que van apareixent més víctimes de les pilotades, i a més el cas Vilaró es complica. Per a rematar-ho, Barcelona és la ciutat espanyola a on més ha baixat l’ús del cotxe privat.

Passem a parlar de Balears, ja que el seu Parlament ha aprovat una llei que estableix uns mínims de menjar, roba i sostre per als seus ciutadans. Finalment, en un anàlisi sense precedents, debatim des de diversos enfocs si està desapareixent la classe mitja i què s’entén per classe mitja.

Tanquem el programa amb la manifestació a Tossa per a demanar que no es prohibeixi el sexe a la platja.

Descarregar el programa i altres serveis

Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquí. Recordeu que us podeu apuntar al nostre grup del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.

Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.

Doncs avui dijous el company Galceran ha intervingut en el programa Extraradi, de COMRàdio, per a parlar-ne com a politòleg i consultor. N’ha fet una introducció i un breu repàs, que pot ser d’interès també pels oients del DLV, sobretot per aquells més interessats per temes polítics.

Podeu escoltar la seva intervenció on-line a aquest enllaç o descarregar directament l’arxiu mp3 a aquest altre. És una entrevista molt curteta però que val la pena!

Comencem parlant del Barça, però com no podia ser d’una altra manera, el sector no-futbolero ha volgut preguntar-se el perquè de tantes celebracions, i hem acabat parlant del Barça com a motor econòmic de la ciutat i guia de la felicitat dels culers.

La segona notícia és la polèmica mesura de regalar ordinadors a nens de primària. El Crespo i el Carles discuteixen sobre si és una mesura de dretes o d’esquerres, mentre l’Àngel es pregunta què és una mesura d’esquerres. Debatim sobre dos problemes principals: la mala aplicació d’una bona idea i l’adaptació dels docents a aquesta nova tecnologia.

Passem després a analitzar si és correcte donar plusos de productivitat als funcionaris que faltin menys de 150 dies a la feina, tot i ser una mesura més restrictiva que l’estatus anterior. Per acabar, no podia faltar la inexistent secció sobre sexe, on una senyora va tenir relacions sexuals amb amics de la seva filla per a «distreure la seva atenció de la seva filla»

Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.

Us esperem la setmana que ve! Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquí. Recordeu que us podeu apuntar al nostre grup del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.

Obrim el programa parlant del Barça, la tàctica de Guardiola per a la final de la copa, la festa a Canaletes i el pla del Saura per a quan guanyem la lliga. Aleshores comentem el començament de la campanya per a les eleccions europees, les lluites internes a Ciutadans-Ciudadanos i el lamentable cartell del PSC.

Després, l’Eurocambra es gasta 6000 euros en traduir un anunci al valencià, l’estació de Plaça Catalunya es queda a les fosques, l’ordenança de civisme apunta al Bicing, Girona relaxa la normativa per als amos dels gossos i a l’Arboç posen Wifi i Wimax.

Per acabar, fem un monogràfic on expliquem com actuar davant una explosió nuclear. Sí, de debó. És molt interessant i instructiu!

Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.

Us esperem la setmana que ve! Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquí. Recordeu que us podeu apuntar al nostre grup del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.

Em va cridar l’atenció precisament perquè setmanes abans una altra coneguda, d’edat similar, també havia anunciat que es casava, i evidentment també havia acompanyat l’anunci de tota mena de justificacions.

I aquests dos casos, si bé anecdòtics, m’han causat la sensació que hi ha una curiosa inversió pel que fa a determinats valors. El fet de casar-se és vist com estrany, almenys dins una determinada franja d’edat. I no estic parlant de gent molt jove, estic parlant de gent que una generació enrere ja tindrien una familia a mig formar. I no cal anar tant temps enrere, només fixar-se en la major part de la humanitat avui en dia.

En qualsevol cas, així com fa unes dècades el fet de viure en parella sense vincle insititucional de cap mena era mal vist per molta gent avui sembla que hi hagi una tendència a la situació contrària: es desaprova el fet de casar-se. D’acord que no és del tot cert. Es desaprova el fet de casar-se sent relativament jove, i vull subratllar el relativament. Al prolongar-se la durada efectiva de la joventut, donant lloc a allò que alguns anomenen “adultescència”, s’allarga també l’edat a la que es socialment ben vist casar-se, arribat a situacions que no em semblen del tot racionals. Si avui ens sembla una barbaritat que fa 30 o 40 anys es reprovés el fet de conviure en parella sense que hi hagués un enllaç formal, no ens hauria de semblar igualment perversa l’actitud oposada?

Tan sols volia aprofitar aquesta petita tribuna per trencar una llança a favor de la llibertat individual. Igual que una convivència sense vincle legal és una opció perfectament raonable, el matrimoni és una elecció igualment vàlida. Per tant, cada vegada que algun amic o amiga expliqui que es casa, cal felicitar i guardar-se els dubtes per a un mateix (que prou problemes acostuma a haver-hi amb la pròpia vida). Que és molt trist veure una noia que hauria d’estar contenta justificar-se com si fes quelcom mal fet.

Comencem parlant sobre la nova llei d’educació, i com que som així d’imparcials, comentem el punt de vista d’El Mundo i el del Periódico de Catalunya. Després, l’Oriol disfruta explicant-nos els problemes econòmics de California, la necessitat d’un nou bailout per als bancs i la conspiració d l’Air Force One sobre NY.

Després, s’arriba a un acord sobre el traspassament de Rodalies pel 2010, una discoteca munta una subhasta de solteres i finalment l’Iniesta fa gooooooooooooool a Stanford Bridge!

Vols saber quin dels tertulians de Dóna’m la veu ets? Fes el nostre test del Facebook! És semblant als tests estúpids que fan els teus amics, però el nostre mola més. I no t’oblidis de deixar un comentari amb els resultats, si no, no podrem saber qui t’ha sortit.

Us esperem la setmana que ve! Podeu escoltar el programa des del reproductor que hi ha a la secció de la dreta, o bé baixar directament el fitxer mp3 des d’aquí. Recordeu que us podeu apuntar al nostre grup del Facebook y deixar comentaris a l’Itunes, si el feu servir.