Dilluns, 20 d’abril, a les 18.30 h
Biblioteca Sarrià – J. V. Foix
Cal inscripció prèvia

En aquest diàleg, moderat per Núria Juanico, Donatella Di Cesare i Eudald Espluga conversaran a partir dels llibres Tecnofeixisme (Arcàdia, 2026) i Imaginar la fi (Raig Verd, 2026). Dos assaigs que interroguen el present polític i cultural per pensar els reptes del nostre temps: la crisi de la democràcia, l’auge de noves formes d’autoritarisme i la dificultat d’imaginar el futur en un món marcat pel col·lapse i la incertesa.

Hi col·laboren: Arcàdia i Raig Verd

Di Cesare, Donatella

Tecnofeixisme: la suspenció tàcita de la política

Barcelona: Arcàdia, 2026

En aquest assaig l’autora mostra com emergeix un nou paradigma de poder, el tecnofeixisme, que combina la governança dels experts amb l’exclusió per dominar la societat. També analitza com la tecnocràcia pot remodelar la democràcia.

Donatella Di Cesare és professora de Filosofia teòrica al Departament de Filosofia de la Universitat La Sapienza de Roma. Els seus llibres s’han traduït i debatut a gairebé tots els països europeus, als Estats Units i a l’Amèrica Llatina i, ara, per primera vegada, s’editen també en català. És una de les veus filosòfiques més presents en el debat públic, tant acadèmic com mediàtic. Ha examinat la relació amb la figura de l’estrany i de l’estranger fins a arribar a la qüestió de la migració (Stranieri residenti. Una filosofia della migrazione). En la línia divisòria entre biopolítica i teologia política, ha analitzat la sobirania i les formes de domini. Els desafiaments de la violència, visible i invisible, des del totalitarisme fins a les formes contemporànies, l’han empesa a repensar la vida nua i els drets humans. També ha reclamat un retorn de la filosofia a la polis, tot delineant la possibilitat d’un pensament radical, capaç de conjugar existència i comunitat (Sulla vocazione politica della filosofia). Els darrers anys, ha formulat una crítica a la política estatal i ha contribuït a reelaborar el concepte de democràcia a partir de la tradició grega (Democrazia e anarchia. Il potere nella polis).

Espluga, Eudald

Imaginar la fi: horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica

Barcelona: Raig Verd, 2026

A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, s’analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi.

Eudald Espluga és autor dels assaigs Las pasiones ponderadas, Rebeldes, No siguis tu mateix i La veritat en un món impensable. També ha participat en el llibre col·lectiu Humanitats en acció i en l’assaig Neorrancios. Sobre los peligros de la nostalgia. Com a periodista cultural, ha col·laborat en mitjans com El Salto, El País i el diari Ara.

The post Diàlegs de Sant Jordi. Donatella Di Cesare i Eudald Espluga appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Los Asquerosos

Barcelona: Blackie Books, 2018

Gairebé com preveient l’esperit que recorreria el planeta poc després, Santiago Lorenzo publica l’any 2018 Los Asquerosos, una novel·la sobre el retir material i espiritual d’un home que abandona la ciutat per amagar-se en un petit poble de l’Espanya buidada. Un relat que sembla anticipar el redescobriment del medi rural que els urbanites experimentarem quan la pandèmia ens tanqui a tots a les ciutats. Aleshores moltes ànimes sensibles van valorar la possibilitat de traslladar la seva existència al camp i es parlava d’un renaixement social i demogràfic del mateix.

Avui aquest suposat renaixement llangueix. La majoria hem tornat a les nostres tibants dinàmiques urbanes i el camp continua patint els problemes de sempre, vinculats a la despoblació i l’abandó dels seus habitants davant les forces que dominen el món (un fet brillantment narrat per Sergio del Molino en l’assaig La España Vacía). Els pocs que viuen en les vastes àrees semi-buides de l’interior peninsular veuen com si fa quatre dies els grups d’inversió internacionals monopolitzaven les explotacions agrícoles i ramaderes, avui el monte s’omple de molins sense que la ciutadania participi de les principals decisions o beneficis de la transició ecològica. La majoria seguim tancats en el petit espai que queda entre la pantalla i el sofà i abandonem les grans extensions obertes del territori en mans de qui només veu en elles benefici i mai vida.

Situat en l’interludi entre la ciutat i el camp, Los Asquerosos és una novel·la majestuosa i senzilla sobre el desfàs que existeix entre qui viu amb poc i qui viu amb molt; sobre la distància inassumible entre l’excés i el defecte.

La trama està muntada sobre una estructura d’oposició entre Manuel que, fugit i amagat en un poble mig abandonat, va adoptant un estil de vida gairebé ermità, i “els fastigosos”, una família de la ciutat que adquireix l’única casa al poble amb comoditats modernes per passar els caps de setmana i potser fer negoci. Ells representen l’horror que Manuel ha deixat enrere i que ara li persegueix.

Aquesta divisió es fonamenta en una anàlisi materialista dels mitjans de producció, centrada en l’accés a forces productives pre o post industrials. Si la vida de Manuel imita la pròpia d’una economia de subsistència –detallant cadascun dels passos que duu a terme per a organitzar la satisfacció de les necessitats bàsiques- la descripció de les seves nèmesis passa per una crítica feroç al consum i malbaratament de qui disposa de les energies “inesgotables” de la producció industrial capitalista (electricitat, aigua corrent, petroli i gas, televisió, internet, xarxes socials, etc.).

Aleshores aquesta oposició materialista es veu duplicada i traslladada a l’esperit humà en una altra, entre qui no percep l’impacte que genera en el món (els fastigosos) i qui, a cada pas que dona, visualitza la seva petjada (Manuel). Relat ideal per a temps de transició ecològica, observem com Manuel és conscient de cada caloria energètica al seu abast, mentre que els seus veïns malbaraten sense preocupar-se ni adonar-se del rastre “pudent” que van deixant.

Observem com, si Manuel gaudeix d’una existència singular, fuit d’haver adquirit un estat de consciencia i un control en detall sobre els processos que satisfan les seves necessitàs –incloent l’estalvi, la carència i la contemplació com a estats habituals de ser-, els fastigosos pateixen per “gaudir” sense control de totes les energies i luxes de la societat moderna. L’autor inverteix així el paradigma consumista contemporani (més consum=més felicitat), fent de l’estalvi un goig i del malbaratament un patiment.

L’obra és llavors una tragèdia de tints còmics que obté la seva forma de la duplicació: mentre que Manuel és capaç de valorar cada instant de la seva vida (en positiu) i de la vida dels altres (en negatiu), els fastigosos són incapaços d’apreciar la realitat de petits gestos de la vida de Manuel o els excessos de la seva pròpia. Dolorosament, Manuel odia als seus veïns perquè no controlen el seu excés de presència, ni aprecien el valor de l’absència en què ell viu.

Santiago Lorenzo ens ha regalat una tragicomèdia neorural amb forta crítica social i ecològica sostinguda en una serie d’oposicions –entre el material i l’espiritual, entre l’excés i el defecte, entre el saber i la ignorància, entre la pau espiritual i la neurosi, etc.- que mai troben un moment de síntesi o contacte, sinó que fan camins cada vegada mes allunyats.

The post Los Asquerosos, de Santiago Lorenzo appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Altarriba, Antonio; Keko

Yo asesino 

Barcelona: Norma, 2015

Altarriba, Antonio; Keko

Yo loco

Barcelona: Norma, 2018

Altarriba, Antonio; Keko

Yo mentiroso

Barcelona: Norma, 2020

The post La Trilogia Negra, de Keko i Altarriba appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Sobre el tema de l’assetjament s’han publicat molts llibres, ja sigui assaig o novel·la. També alguna pel·lícula s’ha fet denunciant aquest tema. El que vull recomanar ara és aquest còmic:

OIMA, Yoshitoki

A Silent voice

Colombres: Milky Way, 2015

A silent Voice explica la història d’un assetjament: d’una víctima i el seu assetjador. La història comença quan Shôko Nishimiya arriba a la seva nova classe i es presenta de manera diferent: Porta amb ella una petita llibreta on comunica a la classe que és una persona sorda. Shôya Ishida, un noi que afronta el seu avorriment amb proves de valor, troba en la nova companya un motiu per divertir-se. El que no sap és que Nishimiya, ve d’una altra escola on també va patir assetjament escolar i va haver de marxar per aquest motiu.

A partir d’aquí, les situacions de violència fan que tot sigui impossible i Nishiyima acaba deixant l’escola un altre cop. Però, el que fa aquesta història diferent és que una mica abans que passi això, és Ishida qui pateix la marginació i l’exclusió de la resta de companys de classe. I tot canvia perquè la història ara ens permetrà veure les raons que amagaven la conducta del mateix Ishida i que, irremeiablement, anirà acompanyat de la mà de Nishimiya. Junts, i molt a poc a poc, aprendran que tenen moltes més coses en comú de les que són capaces d’admetre.

L’interessant d’aquest manga és veure una història a dues bandes i des de les dues perspectives: assetjador i víctima. Però, tot té dues cares i a vegades, les coses són una mica més complicades del que es veuen a primera vista.

El guió és molt bo perquè retrata perfectament els sentiments i emocions dels protagonistes: solitud, buit, odi, ràbia… i la història arriba a un final que s’intueix si veus els senyals. D’alguna manera els dos protagonistes aconsegueixen superar el passat, acceptar-se a sí mateixos i el més important, perdonar-se.

També un punt a destacar és el dibuix que és molt expressiu i a vegades amb només la imatge ja pots veure la situació dramàtica del moment. La veritat és que és un còmic que m’ha sorprès molt positivament i que te’l recomano perquè no és la típica història d’assetjament i amaga sorpreses. No és únicament una història de redempció i perdó: Té massa matisos a dins que no es poden resumir aquí. És una història molt i molt complexa pel que fa a la seva profunditat.

Yoshitoki Oima, és l’autora d’aquest còmic i gràcies al treball de la seva mare com a intèrpret de llengua de signes, va inspirar-se per crear aquesta història Koe no Katachi (en el japonès original) que va guanyar l’any 2015 el Premi al Nou Creador dins del Premi Cultural Tezuka Osamu. També va ser nominat l’any 2016 als Premis Eisner.

L’èxit del manga va propiciar la seva adaptació a l’anime dirigida per Naoko Yamada i que també va guanyar l’any 2017 el Tokyo Anime Award com a millor pel·lícula d’animació. En qualsevol cas, és una bona adaptació. Hi ha petits detalls que canvien respecte a la història del manga i potser la fan una mica més light. Tot i això, val la pena veure-la.

YAMADA, Naoko

A Silent voice

Barcelona: Selecta Visión, 2018

A silent voice és una bona història i són d’aquestes que semblen una cosa, però que amaguen una altra. I fa pensar… Et recomano sobretot llegir el manga i si vols després, pots veure l’anime i comparar.

The post Una veu silenciosa appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

En aquest seminari es van establir els principis de l’educació ambiental dins del marc dels programes de les Nacions Unides, el resultat va ser la Carta de Belgrad.

Aprofitem aquesta efemèride per recomanar-vos alguns àlbums il·lustrats que tracten sobre aquest tema. Recordeu que a Biblioteques de Barcelona podeu descobrir-ne molts més.

MONTERO GALÁN, Daniel

A la vista

Almería: Libre Albedrío, 2017

En aquest multi premiat àlbum sense mots, sereu lliures per construir una trista història de destrucció mediambiental, de veure com és de fàcil convertir un paradís natural en un desert i de com, a la llarga, la natura sempre reneix.

A les primeres imatges veiem una illa inhòspita on animals i vegetació viuen en harmonia i on sembla que la vida humana es fa complicada, però a mesura que els efectes d’un possible canvi climàtic la converteixen en un lloc més amable per viure, arriben els primers humans. Al principi humanitat i natura conviuen i es relacionen de manera respectuosa i sostenible, però tot canvia amb l’arribada de més població i el descontrol urbanístic acaba convertint l’illa en un lloc inhabitable i de nou inhòspit, per descobrir-nos finalment el poder de la natura.

NORITAKE, Yukiko

El bosc dels germans

Barcelona: Coco Books, 2021

Dos germans hereten un bosc. Cadascun d’ells entén la natura de diferent manera. El primer gaudeix d’ella i s’adapta a tot el que li ofereix, el segon projecta transformar-la.

El bosc dels germans és un àlbum il·lustrat que convida a la reflexió sobre la relació entre la humanitat i l’entorn natural, sobre la necessitat o no de transformar la natura i el retorn que obtenim un cop culminada aquesta transformació.

Aquest àlbum ens proporciona arguments per debatre sobre la importància de la conservació del medi ambient i el respecte vers la natura.

SALOMÓ, Xavier

Off

Barcelona: Flamboyant, 2019

De nou, tenim un espai inhòspit per on es desplaça una persona a sobre d’un animal. De sobte, arriben al que sembla una gran xemeneia que desprèn molta contaminació, entren i l’apaguen. Aquest gest és una metàfora per explicar com de nociva pot arribar a ser la contaminació per a la natura, i alhora demostra que els petits gestos, encara que siguin aïllats i sovint decebedors, també son importants.

Un àlbum sense mots sobre les energies contaminants, l’etern dilema entre els seus beneficis i la seva perillositat i sobre l’ésser humà i el seu poder per canviar el món.

Amb el suport de:

The post Dia Mundial de l’Educació Ambiental, 3 àlbums il·lustrats appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

CARMELO, Anji; COMAS, Luján

¿Existe la muerte?

Barcelona: Plataforma, 2014

Quan algú et parla de la mort, els sentiments que inconscientment et venen al cap són tots negatius, o almenys, quasi tots: por, dolor, buit, solitud, tristesa… almenys a Occident quan es parla de la mort es parla, sobretot, de pèrdua. La primera vegada que vaig escoltar parlar a la Doctora Luján Comas em va sorprendre la manera com tenia d’enfocar un tema tan delicat, com és la mort, des d’un altre punt de vista. És complicat parlar precisament d’aquest “punt de vista” sense que, directament, se li posi aquesta etiqueta de llibre esotèric i més, si tampoc se li dóna una oportunitat.

Luján Comas el que ens diu en aquest llibre és que la mort no és el final: Només és un pas cap a un altre lloc. Oi que això et pot sonar a un argument d’alguna pel·lícula? El cert és que abans de dedicar-se a la medicina integrativa, on aquesta visió de la vida i la mort té molt a veure, la doctora Comas, llicenciada en Medicina i Cirurgia, va treballar durant 32 anys com anestesista, especialitzada en cirurgia cardíaca a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Què significa això? Que ha pogut ser testimoni directe d’experiències de fets que no tenen una explicació lògica… almenys segons el que ens han explicat des de sempre: la mort és el final de la teva existència, de tot. Però què passa quan tot apunta a la mort clínica d’una persona, i totes les proves mèdiques així ho confirmen però després el resultat final és la vida? D’altra banda, hi ha tota una sèrie d’experiències viscudes per persones a qualsevol part del món anomenades ECM (Experiències properes a la mort). Has sentit parlar alguna vegada d’una ECM?

” Una ECM es un estado especial de conciencia que experimentan algunas personas durante un paro cardiorrespiratorio que puede sobrevenir en diversas situaciones próximas a la muerte. (…) Los sucesos que experimentan las personas cuando están clínicamente muertas o cercanas a la muerte se llaman ECM y fueron presentados en 1975 en el libro La vida después de la vida, de Raymond Moody, doctor en filosofía y psicología.”

A tot el món hi ha relats de persones que expliquen alguna mena de trobada amb familiars ja morts o que poden relatar perfectament les converses entre metges i infermeres quan ja estaven clínicament morts, per exemple. Si som energia i sabem que l’energia no es destrueix si no que es transforma, Podria ser aquesta la clau per entendre aquest tipus d’experiències? El que destaca d’aquest llibre precisament és el coneixement d’una doctora que ha canviat la seva forma d’entendre la vida i la mort precisament per la seva experiència personal i laboral.

Luján Comas comparteix l’autoria d’aquest llibre amb Anji Carmelo. Doctora en Metafísica per la University of Metaphysics de Los Ángeles, dedica el seu temps ajudant en processos de dol i enfermetat. En aquest sentit, té molts llibres publicats per poder superar processos com el dol i la pèrdua. A les biblioteques pots llegir alguns d’aquests llibres.

¿Existe la muerte? és un llibre on les dues autores es qüestionen la visió tradicional de la mort: Si la consciència la crea el cervell, quan aquest deixa de funcionar també desapareix l’altra. Però, això és realment així? Les autores ho posen en dubte a causa dels nous descobriments que hi ha hagut en els camps de la medicina i la física quàntica.

“Dice Fritz-Albert Popp, biofísico alemán: Los seres vivos no somos únicamente una reacción química, sino que, además, somos paquetes de energía cuántica y emitimos un campo biofotónico de características electromagnéticas y holográficas que se interrelaciona con nuestro alrededor intercambiando información constantemente, sin que haya en esta información reacciones químicas, dentro de un campo de energía conectado con todo. Este campo hace posible y es el responsable de las funciones más elevadas de nuestra mente y es la fuente de información que guía el crecimiento de nuestros cuerpos.

Estamos vinculados, involucrados y somos inseparables de este campo. Einstein lo llamó “el campo como la única realidad”. El universo es una trama de interconexiones. En el mundo subatómico todo es un campo unificado, una red energética y de interconexión.”

i encara continua…

“En nuestro cerebro, la formación reticular, el córtex cerebral, sobre todo, el frontal, el temporal, el parietal y la vías de conexión entre el córtex y el tronco cerebral a través del tálamo y del hipocampo nos permiten experimentar la conciencia. Pero no son la conciencia.

Para mí, la conciencia es un estado del alma que se manifiesta en el físico a través de una capacidad de autorreflexión, de darse cuenta, de discernir, de decidir. No está en el cuerpo físico.”

Et convido a la seva lectura per fer-te reflexionar sobre el concepte de la mort, però també de la vida. Una no pot estar separada de l’altra perquè, ens agradi o no, van lligades.  I és cert que potser, i sobretot a Occident, la visió de la mort és un concepte més negatiu que a Orient, on el tema de la reencarnació juga un paper important en aquesta manera de veure la mort… o la vida. Són diferents formes de veure el mateix concepte i aquest llibre busca donar-li una altra mirada. És un tema complex però ple de matisos i aquí és on, aquest llibre, et pot donar una altra visió de la realitat.

A continuació, pots veure una entrevista amb les dues autores del llibre:

Si cambiamos nuestra visión sobre la muerte, cambiaremos nuestra manera de vivir.

The post ¿Existe la muerte?, la visió de Luján Comas i Anji Carmelo appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

MAKI, Ebishi

La verdad sobre las brujas

Colombres: Milky Way Ediciones, 2021

La història amaga molts períodes de foscor i, moltes vegades, sembla que la humanitat no acabi d’aprendre del seu passat perquè torna a repetir els mateixos errors. Precisament, un d’aquests episodis, el podem trobar a la persecució de les bruixes que va haver sobretot a Europa entre els segles XV i XVIII. La por sempre adopta una estranya forma quan es converteix en la cerca de la justícia “en nom de Déu”.

És bastant coneguda tota la persecució que, en gran part, van patir sobretot moltes dones per l’acusació de bruixeria. Moltes d’elles van acabar cremades a la foguera quasi sempre condemnades amb una confessió extreta sota tortura. La diferència entre allargar el patiment i la seva condemna només es basava en aquesta confessió de ser l’amant del dimoni, d’haver fet un aquelarre i ser això, una bruixa.

Però… quina és la veritat?

Els còmics també poden ser una font de coneixement i ensenyar-nos una part de la història. En aquest cas, Ebishi Maki l’autora del llibre, ha fet aquest manga després d’investigar un personatge històric real: la vida de Johann Weyer.

Johann Weyer va ser un metge, ocultista i demonòleg holandès deixeble i seguidor del també conegut metge Heinrich Cornelius Agrippa (aquest home està considerat com una figura important del Renaixement i bé mereix un article només per ell). L’interessant d’aquest personatge és que va viure en una època on hi havia la caça de bruixes. A l’Europa del segle XVI la por, la ignorància però també una part de maldat, van causar la persecució de moltes persones a les que se les va condemnar a mort. El còmic es situa justament en aquest període històric i és on veiem l’evolució del protagonista, des de la seva infantesa fins a la seva vellesa, passant per alguns moments històrics com la seva vinculació amb el conegut Cornelius Agrippa.

També és molt interessant veure tota la part que, com a metge, va defensar la naturalesa d’una malaltia darrera de moltes de les acusacions de bruixeria. Va ser un dels primers en escriure i publicar un llibre contra aquesta persecució i, fins i tot, se li pot considerar un avantpassat de la psiquiatria quan va defensar que moltes de les acusades, en realitat, tenien una malaltia mental al darrera que les feia, això sí, les víctimes perfectes davant del dimoni. Al còmic surt perfectament retratat aquesta lluita per defensar i salvar a algunes dones de morir cremades pel que considerava, no un cas de bruixeria, sinó el cas d’una malaltia que es podia curar amb el tractament adequat. Si t’agrada el tema, després de llegir aquest còmic ,et convido a investigar la vida i obra d’aquest personatge.

La verdad sobre las brujas comença quan el doctor Weyer, protagonista de la història, es enviat a un poble per investigar el cas d’un suposat atac d’un home llop a una noia. Aquest cas, fa retrocedir la memòria del jove protagonista cap a la seva infantesa on un incident amb una suposada bruixa el va acabar marcant durant tota la seva vida. A partir d’aquí, les situacions al voltant de les bruixes i dels dimonis es van alternant mentre Weyer va creixent. Tot i que la història enganxa per tota aquesta part històrica, en alguns moments aquests salts de temps entre el Weyer nen, jove, adult i vell són una mica abruptes pel meu gust. Potser la història podia haver-se allargat una mica més en alguns moments. Tot i això, és un còmic molt amè i distret amb un bon dibuix que defineix els moments dramàtics i les emocions dels personatges.

Aquest manga de ficció històrica està format per tres volums que es llegeixen molt ràpid i, encara que barreja una part fantàstica. on el tema ocult i esotèric sempre està present, el fet de plantejar situacions històriques amb personatges reals li dona un afegit molt positiu que et permet tenir una lectura molt amena i instructiva. Tampoc t’has de perdre els epílegs del final de cada volum on l’autora explica algunes curiositats sobre la investigació que va dur a terme per fer aquest còmic.

Així que… no t’ho pensis molt i dona-li un cop d’ull perquè trobaràs història, fantasia, intriga i també una part d’humor. No puc fer res més que recomanar-te la seva lectura. Els bons còmics sempre tenen tresors amagats!

Las personas tienen miedo. Y es porque no ven. Es porque no saben que tienen miedo. No dudes en aprender.

The post Les bruixes, la por i les malalties mentals appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

ESCOFFIER, Michael. La veueta. Madrid: Kókinos, 2012

Sabeu quan feu una malifeta i una veu interior us atabala perquè esmeneu la vostra acció? Això li passa al camaleó protagonista d’aquesta història, quan fa servir una peça de roba que no és seva per netejar-se el cul després de fer caca.
Però ni la seva veu interior serà interior, ni la peça de roba el que ell es pensa, ni tot plegat el que el lector imagina.
Un llibre molt divertit del mateix autor d’El conte de la formigueta que volia moure les muntanyes.

GONZÁLEZ, Alex; CORMAND, Bernat, il. El nen perfecte. Barcelona: SD, 2013
GONZÁLEZ, Alex; CORMAND, Bernat, il. El niño perfecto. Barcelona: SD, 2012

Què vol dir perfecció? És el concepte el mateix per tothom? Què vol dir ser un infant perfecte? Aquell qui es comporta segons els cànons? Qui se surt de la norma? Qui no es rebel·la?
Aquest petit gran llibre escrit per l’Àlex González i delicadament il·lustrat pel Bernat Cormand, reflexiona sobre el que es podria considerar un infant perfecte. Però sovint, el que es veu no és el que realment és, sempre poden haver-hi secrets o vida més enllà de l’aparença.
Un àlbum de petit format, però amb un final imponent.

GONZÁLEZ, Santiago. Cosa de bichos. Sevilla: Tres Tigres Tristes, 2022

Checo col·lecciona bitxos, els rescata quan estan ferits i els cuida fins que es posen bé o fins que moren, aquesta afició li ha portat alguna que altra picadura. Però des de fa un temps un bitxo l’empaita i no sap com treure-s’ho de sobre, se sent estrany, es distreu amb facilitat i fins i tot la seva família li pregunta quin bitxo li ha picat.
Santiago González ens regala un encantador àlbum que evoluciona amb el ritme perfecte, oferint-nos les pistes i els detalls més adients per concloure que hi ha bitxos que ens piquen l’ànima.

LERAY, Marjolaine. Una caputxeta vermella. Barcelona: EntreDos, 2021
LERAY, Marjolaine. Una caperucita roja. Barcelona: Océano, 2009

El més conegut dels contes populars s’ha explicat de mil maneres diferents, la de Marjolaine Leray és divertida i impactant, al final guanya la Caputxeta, com a la versió més tradicional, fent servir el seu enginy que agafa per sorpresa a un llop massa confiat.
Una caperucita roja no deixa indiferent a quasi ningú i és una de les versions amb més èxit a les biblioteques.

WILLIS, Jeanne. La promesa del capgròs. Blanes: EntreDos, 2022
WILLIS, Jeanne. La promesa del renacuajo. Blanes: Serres / RBA, 2007

Poden un capgròs i un cuc enamorar-se?
Una proposta molt original, divertida, didàctica i amb final més impactant que inesperat sobre com poden evolucionar les relacions personals de manera involuntària, de com hi ha fets irremeiables malgrat que intentem que no es produeixin, de com la vida ens porta per un camí empès per les circumstàncies i de com és quasi impossible dominar el destí.

Coneixíeu cap d’aquests contes? Coneixeu cap altre amb final inesperat?

The post Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. 5 àlbums il·lustrats amb final inesperat appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Gyeongsu, Kang

Historias que parecen mentira

Madrid: Lata de Sal, 2020

Que els que vivim a occident ho fem en un món de fantasia es fa evident quan fullegem aquest àlbum que ens obre els ulls sobre les difícils realitats dels infants al món.

La protecció de què gaudeixen els infants occidentals és la que no tenen els nens que treballen a les mines de Kirguistan, o a les fàbriques de catifes a l’Índia, els que no tenen accés als medicaments, els nens sense llar o sense família, els nens de la guerra..

Costa de creure, des de la llunyania i la comoditat del món occidental que encara avui dia, al segle XXI, hi puguin existir aquestes realitats, però així és i és responsabilitat de tots treballar per canviar-ho.

LÓPEZ MOYA, Jesús / AGUIRRE, Zuriñe

El Iglú

Madrid: Bookolia, 2017

Un iglú apareix un dia, del no res, al mig del poble. Tothom se’l mira i es pregunta què fa aquell iglú allà al mig. L’expectació es majúscula, la notícia s’estén com la pólvora, tothom vol sortir a la foto però aviat la novetat es converteix en normalitat malgrat uns pocs segueixin preocupant-se per les raons de tan estranya aparició.

L’iglú d’aquest conte simbolitza a tots aquells col·lectius de la societat que es troben al marge o que estan invisibilitats per la raó que sigui: els sense llar, els que viuen al llindar de la pobresa, els que passen gana, els que no tenen accés a l’educació… De com els més acomodats hem après a conviure-hi, sabem que hi son però ens estimem més continuar amb la nostra vida i no fer-los gaire cas. Els que es troben dins de l’iglú estan atrapats.

Per sort sempre hi haurà qui treballa per obrir portes i fer ponts.

MACRI, Giancarlo / ZANOTTI, Carolina / SACO I VALLARINO, (il)

El Mur

Esplugues de Llobregat: Edicions Llibreria Universitària de Barcelona, 2019

Les societats són tan diverses com els colors, quantes més tonalitats més riquesa.

És difícil aconseguir que els diversos membres de la societat no es barregin entre ells, tot i que continua havent-hi dirigents que pensen que és millor no fer-ho i que fins hi tot volen posar barreres físiques per no tenir contacte amb aquells que no són de la mateixa classe.

Però vigila amb qui deixes a l’altra banda del mur perquè si els deixes a ells i elles, deixes també les seves habilitats. Les habilitats que construeixen societats que evolucionen i creixen.

Valorant-nos i respectant-nos farem que el món sigui un lloc millor on viure.

The post 3 Àlbums infantils amb missatge appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Jo sóc
Barcelona: Thule, 2020

Yo soy
Barcelona: Lumen, 2019

Recordeu que fa un temps vam publicar la ressenya de Jo vaig amb mi de Raquel Díaz Reguera? Un llibre rodó, segons la meva opinió, que combinava a la perfecció il·lustració, text i missatge.

Recordeu qui protagonitzava aquell llibre? Hi havia dos personatges, una nena molt peculiar, a la que l’autora no dotava de nom i que ens robava el cor des de la primera pàgina, i en Martin que potser no ens va caure tan bé.

Però vam arribar a conèixer realment a en Martin? O ens van enganyar els nostres prejudicis.

En aquell primer llibre meravellós crec que ens vam quedar amb la imatge d’en Martin com un estirat incapaç de fixar-se en la nena del conte; una nena amb una forta personalitat que, tot i d’entrada feia cas a tothom i intentava agradar a en Martin, més tard va decidir que era millor agradar-se a si mateixa que canviar per intentar atreure una altra persona. Al final la nostra heroïna “passava” d’en Martin.

Martin era l’estereotip de nen popular que ben poc podia encaixar amb una nena que se sortia dels cànons de la “normalitat”.

Però com se sentia realment Martin? Ens ho vam arribar a preguntar en algun moment? O tots vam donar per suposat que Martin no se sentiria mai atret per una persona en aparença tan diferent d’ell?

Amb Jo sóc, Raquel Díaz Reguera recupera els personatges de Jo vaig amb mi centrant-se, aquest cop, en Martin. I què voleu que us digui? Ens dona una lliçó respecte a no refiar-se mai de les aparences.

Si en el primer llibre la Raquel treballava la reafirmació del jo i la importància de ser fidel a si mateix sense que ens importés el que pensessin els altres, en aquesta segona part ho torna a fer amb una tècnica inversa.

Al primer llibre la nostra protagonista partia d’una imatge molt particular i on el lector podia percebre que es tractava d’una noieta amb força personalitat. La pressió que li anava afegint la societat per a aconseguir el seu objectiu l’anava convertint en una persona diferent fins que ella s’adonava que no valia la pena continuar amb els esforços que la feien renunciar al que realment era.

En aquest segon llibre el protagonista carrega des d’un principi amb les imposicions de la societat que l’empenyen a aparentar el que realment no és i li treuen la llibertat d’expressar-se en tots els sentits. A mesura que avança la història, s’adona que aquestes imposicions li pesen massa i anul·len la seva personalitat i que el que realment necessita és volar lliure sense preocupar-se del que diguin els altres.

Al final, després d’un parell de lectures, ambdós contes tenen el mateix objectiu que, recolzant-se en la tècnica del conte de fórmula – repetició – acumulació, ens deixa molt clara la idea de la importància de la tolerància vers els altres i la fidelitat cap a un mateix.

The post Jo sóc, coneguem al veritable Martín appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.