Calvo, Guiomar

Geólogas: historia de las pioneras de las ciencias de la tierra

Córdoba: Guadalmazán, 2022

Amb motiu del dia 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Ciència, volem destacar l’existència de dones científiques en l’actualitat, però també al llarg de la història, i reivindicar les seves aportacions, ja que elles també han contribuït, i contribueixen, al desenvolupament científic de la humanitat.
Visibilitzar-les, a més a més, permet que les nenes i les noies trobin en elles referents que fomentin l’elecció d’estudis en aquest camp, però també cal garantir polítiques per fomentar el seu accés als estudis i igualtat d’oportunitats així com intentar eliminar tots els obstacles socials i culturals que van trobar les seves predecessores.
Per aquesta raó, en aquest article us volem recomanar el llibre Geólogas: historia de las pioneras de las ciencias de la tierra de la geòloga Guiomar Calvo, en el que descobrirem els noms, les vides i les aportacions de les primeres dones que van estar relacionades amb aquesta branca de la ciència.
No és un llibre adreçat només a geòlogues o a un públic especialitzat, sinó que és un llibre molt interessant i recomanable per a tothom (Premio Prismas Casa de las Ciencias a la Divulgación 2021), perquè tot i que inclou alguns fragments més tècnics (descobriments), és molt amè de llegir i inclou moltes il·lustracions (dibuixos, retrats, portades de llibres, etc.).

Ha estructurat el text en 7 capítols:
En el primer capítol, “Pioneras”, l’autora ens presenta la relació de 4 dones amb la geologia:
-L’abadessa, escriptora, científica i compositora Hildegarda de Bingen (1098-1179) que en el seu Liber simplicis medicinae, un dels dos llibres del seu tractat de medicina Liber subtililatum diversarum naturarum creaturarumen, tracta de les propietats medicinals i físiques de les plantes, arbres i animals, però també de les roques (minerals) i dels metalls.
–Barbara Uthmann (1514-1575), empresària en els Monts Metàl·lics, que es va fer càrrec dels negocis de les mines de coure, fàbriques i fundacions a la mort del seu marit.
–Martine de Bertereau Châtelet (1590- c. 1642), que junt amb el seu marit, van viatjar per gran part d’Europa descobrint i explorant mines i jaciments. Va escriure, entre d’altres, Véritable déclaration de la descouverte des mines et minières de France.
–Mary Teresa Herbert (1686-1775), experta minera que es va encarregar d’algunes mines quan en una de les propietats del seu pare es va descobrir una veta molt rica en plom.

En el segon capítol, “Divulgadoras”, l’autora ens parla de dones que ja en els segles XVIII-XIX van escriure obres amb coneixements de geologia, tan divulgatives sobre ciència en general (amb algun apartat específic relacionat amb la geologia) com Almira Hart (1793-1884) o també dedicats únicament a la matèria com Haldimand Marcet (1769-1858), María Barton Hack (1777–1844) o Jane kilby (1783-1853), però també d’altres que ja es van dirigir a un públic més tècnic com Delvalle Lowry (1800-1859), Agnes Giberne (1845-1939) o la il·lustradora i escriptora de llibres infantils i de viatges, Maria Dundas Graham (1785- 1842), testimoni del terratrèmol del 19.11.1822 de Xile, del que va escriure el que seria un dels primers articles detallats sobre un terratrèmol i que es va publicar al Transactions of the Geological Society of London (1823), el primer de la revista escrit per una dona.

En el tercer capítol “Detrás de un gran hombre hay una gran mujer”, tracta d’algunes dones de qui ha quedat constància la seva participació (fent il·lustracions, ajudant a la recol·lecció i identificació de mostres, fent aportacions notables, etc.) en l’obra dels seus marits que són els que es van endur tots els mèrits. Però, tot i que hi ha alguns casos en els quals els marits sí que els van reconèixer el seu treball, com és el cas de l’escriptora i il·lustradora científica Orra White Hitchcock (1796-1863) casada amb Edward Hitchcock o el de la naturalista Elizabeth Cabot Agassiz (1822- 1907) casada amb Louis Agassiz; normalment, la majoria de les dones no van rebre un reconeixement adequat, o cap, per a les seves aportacions com és el cas de la geòloga Charlotte Hugonin Murchison (1788-1869) casada amb Roderick Impey Murchison, la paleontòloga i il·lustradora Mary Morland (1797-1857) casada amb William Buckland, la geòloga Mary Horner Lyell (1808-1873) casada amb Charles Lyell o, com el de la il·lustradora Mary Ann Woodhouse (1795-1869), casada amb Gideon Mantell, que van descobrir els primers fòssils d’iguanodon i, que a més, el seu marit va demanar en el prefaci de l’obra The fossils of the South Downs, indulgència per les il·lustracions de la seva dona, ja que eren les primeres que feia.

En el quart capítol, “Recolectoras de fósiles”, l’autora ens explica la vida de dones que van ser més que simplement “recol·lectores”:
-la paleontòloga Mary Anning (1799-1843) com feia el seu pare, va començar a recollir fòssils per a vendre’ls. El seu germà va descobrir el crani d’un ictiosaure i Mary va descobrir la resta de l’esquelet un any després. Va fer altres troballes importants.
– la paleontòloga Maria Matilda Gordon ( 1864-1939), que fou la primera dona a la qui es va atorgar el títol de doctor de Ciència de la Universitat de Londres i la primera dona que va rebre un doctorat a la Universitat de Munich. Tot i els seus descobriments i publicacions, molts homes científics no van reconèixer la seva feina.
-La paleontòloga Mignon Talbot (1869 – 1950) que es va descobrir l’esquelet gairebé complet del dinosaure Podokesaurus holyokensis.
Altres dones que apareixen en aquest capítol són: la que alguns consideren la primera dona geòloga, Etheldred Anna Maria Benett (1776-1845), la paleontòloga i il·lustradora Lady Eliza Maria Gordon-Cumming (1795-1842) que va recollir i estudiar fòssils aconseguint una reconeguda col·lecció que va il·lustrar junt amb la seva filla, Lady Anne Sieymour, Barbara Yelverton (1810 -1858) o Elizabeth Anderson Gray (1831-1924).

En el cinquè capítol, “A caballo entre el s. XIX y XX”, l’autora ens explica com, a partir d’aquesta època, les dones van poder començar a dedicar-se a l’estudi de disciplines relacionades amb la geologia sense superar tantes dificultats (o, almenys, aparentment). Les dones no només dibuixaran, recol·lectaran i col·leccionaran fòssils, sinó que també destacaran en altres disciplines i algunes començaran a tenir reconeixement com:
-La geòloga Florence Bascom (1862- 1945) molt coneguda per les seves aportacions a la petrografia (especialment a l’estudi de les roques cristal·lines).
-La geofísica i sismòloga Inge Lehmann (1888-1993) coneguda per descobrir que la Terra té un nucli intern sòlid a l’interior del nucli líquid més extern i per publicar articles (el més famós, el que va titular “P“) a partir de l’anàlisi dels resultats dels sismògrafs de Dinamarca i Groenlàndia.
Altres dones que apareixen al capítol són: la divulgadora i missionera Luella Miner (1861-1935), en minerologia destaca Catherine Alice Raisin (1855-1945) i les paleontòlogues Margaret Chorley Crosfield (1859-1952) i Gertrude Lilian Elles (1872-1960).

En el sisè capítol “Otras mujeres dignas de mención”, l’autora ens explica la tasca d’altres dones pioneres relacionades amb la geologia:
-La cristal·lògrafa Mary Winearls Porter (1886-1980) que fou una de mentores de Dorothy Hodgkin (1910-1994), guardonada amb el Premi Nobel de Química (1964).
-La paleontòloga Winifred Goldring (1888-1971), la primera dona presidenta de la Societat Paleontològica i vicepresidenta de la Societat Geològica Americana.
-L’experta en metal·lúrgica i cristal·lografia Constance Tipper (1894-1995) que va ser la primera persona a utilitzar el microscopi electrònic per a investigar l’origen de les fractures en els metalls.
-la geòloga Marguerite Thomas Williams (1895-1991), la primera afroamericana en guanyar un doctorat en geologia a EUA.
-l’oceanògrafa i cartògrafa Marie Tharp (1920-2006) que, conjuntament amb Bruce Heezen, va crear el primer mapa científic de tot el sòl oceànic, revelant l’existència de la dorsal mesoatlàntica i confirmant la teoria de la deriva continental.
-la geòloga Janet Vida Watson (1923-1985), la primera dona presidenta de la Societat Geològica de Londres.
Altres dones de qui es parla en aquest capítol són:
les paleontòlogues Maria Gortynskaia (1854-1938) i Carlotta Joaquina Maury (1874-1938); l’espeleòloga i geòloga Luella Agnes Owen (1852-1932); la paleobotànica Marie Carmichael Stopes (1880-1958); la primera geòloga canadenca Alice Evelyn Wilson (1881-1964) i la naturalista Marjorie Courtenay-Latimer (1907-2004).

En el setè capítol, “¿Y en España, qué?”, l’autora comença el capítol explicant el desenvolupament d’aquesta disciplina a Espanya, especialment pel que fa al seu ensenyament i a la creació de les societats científiques. Pel que fa a les pioneres, a Espanya trobaríem:
–Felipa Máxima de Cabeza que va escriure La señorita instruida, o sea, Manual del bello sexo (1854) a la que va incloure coneixements sobre diferents ciències entre les quals trobem també de geologia i mineralogia.
-La barcelonina Carmina Virgili Rodón (1927-2014), que va estudiar Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona on també després treballaria de professora, i que va ser la tercera dona catedràtica d’universitat a Espanya (a la Universidad de Oviedo) i una de les primeres deganes, la primera a l’àrea de Geologia (a la Facultad de Ciencias geológicas de la Universidad de Madrid).
Les altres dones que apareixen en aquest capítol són: la il·lustradora Teresa Madasú Celestino (1848-1917), la geòloga Maria Domínguez Astudillo (1895-1985), en fotogeologia destaca Concepción Bonet Muñoz (1916-2014), la cristal·lògrafa Purificación Fenoll (1935-), les paleontòlogues Maria Teresa Rodríguez Mellado (1921-1985) i Asunción Linares (1921-2005) i, en minerologia, Constanza Fernández-Nieto Fernández (1943-2007) i Josefina Besteiro Ráfales (1944-1994). Al final del capítol l’autora inclou una doble crítica: d’una banda, i tot i que, actualment, moltes dones estudien i treballen en el camp de la geologia, com passa a tota la resta, no s’ha arribat a la igualtat entre homes i dones; i, d’altra banda, fa una reivindicació de la importància d’aquesta ciència que ha quedat relegada a un segon pla de la geologia en l’educació secundària.
Al final de tot del llibre, apareix un llistat de dones relacionades amb la geologia on s’especifica el seu país d’origen i la seva especialitat.

Trobareu aquest i altres llibres sobre dones científiques a les Biblioteques de Barcelona.

The post Les dones també fem ciència appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Murrugarra Retamozo, Brenda Isabel

Violencia digital hacia mujeres y niñas: una vulneración a sus derechos

A Coruña: Colex, 2023

L’advocada peruana Brenda Isabel Murrugarra fa una anàlisi dels diferents tipus de violències digitals que pateixen dones i nenes en el ciberespai i dels drets afectats per aquestes violències. Analitza la situació actual del tema especialment a les legislacions de l’Argentina, Colòmbia, Espanya i Perú, oferint accions i mesures de protecció i educació digital que des del sector públic i privat es podrien realitzar per a fer-li front.

Penny, Laurie

Cibersexismo: sexo, poder y género en internet

Madrid: Continta Me Tienes, 2017

La periodista britànica Laurie Penny explica en aquest breu assaig què significa ser una dona amb activitat dinàmica a Internet. Reflexiona sobre com a la Xarxa es reprodueixen els mateixos patrons masclistes i la vigilància patriarcal per a concloure que cal una remodelació del sistema.

García Collantes, Ángel

Violencia y ciberviolencia de género

Valencia: Tirant lo Blanch, 2021

Els autors tracten el tema de la violència de gènere en l’àmbit digital (enfront de la violència fora de línia) des del dret penal i la criminologia analitzant casos concrets de ciberviolència i expliquen com el dret penal nacional i europeu dona resposta a aquests nous delictes (ciberassetjament, control tecnològic, pornografia no consentida…), però a més fan propostes de prevenció. També, tracten el tema de les víctimes i de les conseqüències psicològiques que pateixen.

Violencias de género en entornos virtuales 

Barcelona: Octaedro, 2018

Aquest llibre, en el que participen un gran grup de docents, exposa indicadors de la violència de gènere en entorns virtuals, identifica manifestacions d’aquesta violència de gènere que es produeixen en aquests entorns (ciberassetjament, violència de control o violència sexual a les xarxes) i ofereix propostes d’actuació i iniciatives que es desenvolupen per respondre a les necessitats que aquesta planteja com són la prevenció i la sensibilització (competències, recursos i propostes).

Adolescencia, redes sociales y violencia de género digital 

Valencia: Tirant Humanidades, 2023

Aquesta obra reuneix aportacions d’investigadores de diferents àrees del coneixement per donar eines per a la detecció i la prevenció de la violència a través de les xarxes socials en l’adolescència, especialment del ciberassetjament sexista, i inclou apunts i materials per a treballar a les aules dels centres educatius per a utilitzar com a eines de sensibilització.

Mujeres jóvenes y acoso en redes sociales

Madrid: Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades, 2022

Text complet

Estudi per conèixer quines són les situacions a què s’enfronten les dones joves a les xarxes socials i aprofundir en les conseqüències que comporta l’assetjament cibernètic (tipologies i característiques) per tal de visibilitzar el problema i que s’estableixin les mesures pertinents, ja que les dones, ja només pel fet de ser-ho, es troben en una situació de més vulnerabilitat.

Autopercepción de la imagen de las mujeres en los nuevos entornos digitales

Madrid: Instituto de las Mujeres, 2025

Text complet

Estudi que pretén visibilitzar l’autopercepció de les dones joves a partir de la representació en continguts de l’entorn digital (conèixer quins continguts digitals es consumeixen, per quins canals, si els missatges transmeten respecte per les dones i als referents femenins o si hi ha un canvi en la percepció dels estereotips que es transmeten) per detectar els reptes que es plantegen i assenyalar les possibles línies d’actuació, amb una perspectiva feminista, des del sector digital i des de les institucions públiques per a fer front a aquesta situació.

Bates, Laura

Los hombres que odian a las mujeres: incels, artistas de la seducción y otras subculturas misóginas online

Madrid: Capitán Swing, 2023

Biblio Digital

L’escriptora feminista Laura Bates identifica les xarxes d’incels i altres comunitats de la masclosfera com un problema al qual cal donar importància, ja que tot i que les considerem “ridícules” o “inofensives”, no ho són. Aquestes comunitats que difonen idees misògines mitjançant webs, fòrums, blogs o xarxes socials; on trols i altres personatges com els activistes pels drets dels homes, actuen sense censura i molts cops des de l’anonimat, han convertit el món virtual en un espai d’adoctrinament on el que el seu discurs, especialment, ha arribat i ha calat entre molts joves.

Violencias digitales: reflexiones, propuestas y alternativas para lograr que el mundo virtual sea un espacio libre de violencias machistas

Bilbao: Pikara Magazine, 2019

Monogràfic de la revista Pikara amb articles que tracten sobre els perills que representen la reproducció de les pràctiques i violències masclistes en el món virtual i propostes que reivindiquen i defensen un espai virtual segur per a les dones, lliure de violències masclistes i que condueixin cap a un internet cada cop més feminista.

Vergés Bosch, Núria

Gènere i TIC: fent i desfent gèneres i tecnologies

València: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2023

La politòloga Núria Vergés analitza la relació entre gènere i tecnologia. Reivindica feminitzar tecnologies i societats digitals destacant la importància d’augmentar la presència de les dones i persones LGTBIQ+  al món digital per tal d’aconseguir que aquest es torni més inclusiu així com la necessitat d’aconseguir una Internet i xarxes socials feministes i lliures de violències masclistes, proposant diferents estratègies.

Beltrán Pardo, Marta

Mr. Internet: cómo se relacionan la tecnología y el género y cómo te afecta a ti

Pamplona: Next Door Publishers, 2023

Biblio Digital

Marta Beltrán, doctora en Informàtica i Modelització Matemàtica, ha escrit aquest llibre per denunciar que la manera que existeix d’utilitzar la tecnologia maltracta a les dones, ja que aquesta no és neutra. Mr. Internet ha exiliat a les dones i en aquest també podem trobar bretxa de gènere, discriminació, misogínia, assetjament i violència.

Peris Hernández, Montserrat

Sexting, sextorsión y grooming: identificación y prevención

Madrid: Pirámide, 2018

Les autores identifiquen els riscos eròtics en l’ús de les xarxes socials i Internet (especialment el sèxting, la sextorsió i el grooming) al que estan exposats els i les adolescents i ofereixen un instrument d’avaluació per a detectar-los i avaluar-los, donant recursos i orientacions preventives a mestres, famílies i a la mateixa joventut.

The post 25N-2025: Prou a les violències masclistes digitals appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Marie la Roja…: comèdia-reportatge en set quadres

Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2024

Film & soda: articles feministes 

Barcelona: Comanegra, 2022

Quaranta anys perduts: una novel·la d’alta costura, República i estraperlo

Barcelona: Comanegra, 2016

Prostitució: des d’allò de la poma fins als nostres dies 

Barcelona: Comanegra, 2017

The post Rosa Maria Arquimbau, periodista, escriptora i activista barcelonina appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

The post Ets una exagerada: biaix de gènere i sexe en salut appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

L’obra

Un viatge autobiogràfic a l’encontre de referents intersex per iniciar una revolució. Els relats dels protagonistes ens mostren la construcció d’una identitat col·lectiva a la recerca d’un present/futur de llibertat i amb drets.

Castelló, 2016. Neix Lola. L’actriu protagonista. Surt a escena. I va trencant, a poc a poc, el seu silenci. Viatja, en cerca de referents. La primera hermafrodita a cavall està allà, esperant a Barcelona. A la vora del Mediterrani n’apareix una altra: la Melero. Una sobtada trucada a la porta a Galícia, juntament amb la saltadora de tanques del COI. Ansiosa, emigra. Instal·lada a València es troba, inesperadament, amb una xiqueta del Cabanyal. Viu les seves catarsis. A Logronyo, balla amb una altra de las “machorras”. Perd el rumb. Descobreix una brúixola intersexual situada en  un punt de Mèxic. Següent destí: País Basc. Al pupitre del costat hi seu la Kollontai del segle XXI. Des de Madrid, irromp amb força la veu de la senyora “bien y fetén”. Mentrestant, una au fènix extrabinària travessa el cel gris de Biscaia. I, llavors, posa cara a l’holograma del documental “No box for me”. Què falta? Descobrir “un notes” del districte sud de Sevilla. Tornar a casa. Conversar amb les dues que faltaven. Parar. A Salamanca, escriu i performa. Lola s’empodera i Mer es desarmaritza. Per fi, ha trobat una família intersex. Toca defensar-se, cloquejar ben alt. T’uneixes a la rebel·lió de les hienes?

i d’intersex o d’invisibles?

La intersexualitat és una de les lletres del col·lectiu LGTBIAQ+ més invisibilitzada. Tot i que s’estima que entre el 0,05% i l’1,7% de la població són persones intersexuals i que a Espanya naixen entorn de 400 persones intersex a l’any (número similar al de persones pèl-roges). El seu desconeixement, molts cops, afecta també el de les mateixes persones afectades.  A la gran majoria se les intervé acabades de néixer, ja que presenten un desenvolupament genital divers (cromosomes, gònades, genitals, hormones, etcètera) a la majoria, però no per uns criteris mèdics de salut sinó segons unes normes socials sobre què significa ser home o dona i segons les funcionalitats que se suposa que han de tenir cada òrgan segon el gènere. Les famílies són poc informades i de manera esbiaixada i sota uns criteris. I, un cop acaben els processos, se’ls recomana que no en parlin massa, provocant un aïllament total i fent-les sentir que els seus cossos són un error, no que l’error és a la societat i als ulls de qui les mira. Arribant a confondre’s amb la transsexualitat, però sent una realitat molt més complexa. “Lo principal es que nos vean. Que no nos oculten, ni nos invisibilicen, ni nos callen, ni nos corrijan, ni adapten para su comidad nuestros cuerpos a lo que consideran permissible y normativo”.

Tot i que la gran part de la violència que pateixen és mèdica, les persones intersex són vistes per l’heterocispatriarcat com un perill, ja que trenquen els esquemes binaris sobre els quals s’ha construït i a partir dels quals es mantenen algunes opressions, i això sovint genera malestar per no encaixar en caps dels gèneres. “Si nuestros cuerpos son marginados por romper con la heternorma y el binarismo sexual, deberíamos seguri cuestionando las lógicas que nos han relegado ahí”.

Llibres com aquest són importants per fer visibles realitats corporals diverses i així poder-se reconèixer, per posar en valor sofriments ocults, tant per a les persones que les han hagut de viure, com de les seves famílies, com de la resta, per tal de corregir la mirada, donar per suposat que tothom és d’una manera o una altra, per entendre i empatitzar amb diferents identitats i corporalitats. I, entre totes, desconstruir-nos i fer un món més lliure de cotilles, normes i prejudicis.

GÓMEZ, MER

La Rebelión de las hienas: relatos corporales de personas intersex 

Manresa: Edicions Bellaterra, 2022

Sobre l’autoria 

Mer Gómez. “Bicha rara. Escric des de l’encreuament, sóc una hiena”. Autora i activista intersex. Graduada en periodisme. Especialitzada en Estudis internacionals de pau, conflictes i desenvolupament i en estudis feministes i de gènere. Ha escrit i protagonitzat els monòlegs per a microteatre “La revolución de Lola” i “Solo apto para bichas raras”, així com el curt documental “Se receta silencio”. Ha publicat articles com “Soy Lola y soy Intersexual” o “La i está empezando a salir del armario” a Pikara magazine. Des del 2020, coordina el col·lectiu ”i d’intersex” juntament amb Laura Vila Kremer. Un espai de sensibilització des del que formen i informen sobre intersexualitat i diversitat corporal. Actualment, treballa en la seva tesi doctoral dins del programa d’estudis feministes i de gènere, de la Universitat del País Basc. El seu objectiu és posar al centre les experiències de vida inteserx per tal de generar nous enunciats, encarnats i situats, sobre la intersexualitat.

Missé i Sánchez, Miquel

A la conquista del cuerpo equivocado

Barcelona: Egales, 2019

Mérida Jiménez, Rafael M

Cuerpos desordenados 

Barcelona: UOC, 2009

Fausto-Sterling, Anne

La Cuerpos sexuados: la política de género y la construcción de la sexualidad

Santa Cruz de Tenerife: Editorial Melusina, 2020

Abiétar, Daniel G.

¿Sólo dos?: la medicina ante la ficción política del binarismo sexo-género 

Oviedo: Cambalache, 2019

The post Club de lectura LGTBIAQ+: ‘La rebelión de las hienas’, de Mer Gómez appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

The post Aliades: les nenes de Xatila desafien les regles de joc, de Txell Feixas Torras appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Alianzas rebeldes: un feminismo más allá de la identidad

Manresa: Bellaterra Edicions, 2021

Leonas y zorras: estrategias políticas feministas

Madrid: Catarata, 2018

The post Interior Maconda. Clara Serra appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

 Madres oscuras

Mares, Alicia

Cocodrilario 

Canosa, Flor

Pulpa

Escoria, Juliet

  Desquiciada       

Elliott, Julia

Lo Salvaje 

The post Invisibles. Episodi 6: Editorial Horror Vacui appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Josefa Tolrà

Figura amb mantó brodat Fundació Josefa Tolrà-Art Visionari © Josefa Tolrà-Art Visionari

Magde Gill

Sense títol London Borough of Newham © Newham Heritage and Archives

Però la Josefa Tolrà sí va tenir relació amb Joan Brossa.

A veure, és veritat que Joan Brossa va tenir una certa relació amb ella i que la va visitar en diverses ocasions a Cabrils perquè es va interessar per la seva obra. Jo mateixa he entrevistat el Brossa parlant d’ella. I aquí hi ha el perill, que és un perill que patim totes les dones en general, al final faran cas de Josefa Tolrà perquè era amiga de Joan Brossa. O perquè l’esmenten els de Dau al set. Ha de quedar clar que va ser a l’inrevés, ells es van interessar per l’obra d’ella.

I a la tercera fase, trobes com vehicular el que vols transmetre amb aquesta exposició…

Sí. Un cop passades les dues primeres fases, em veig ja capaç de decidir unes línies i fer una tria. Pel que hem parlat fins ara ja es veu que és una exposició gens habitual. El MNAC ha estat molt valent, com a museu, com a institució, ha assumit un repte. I la relació i col·laboració amb totes les persones implicades ha estat molt bona. Em van entendre quan, a l’hora de presentar l’exposició, vaig dir, a veure, com convertir un cub blanc en un espai més domèstic? Perquè elles treballaven a casa, no tenien taller. Un dels paradigmes que l’art és art és quan l’artista té un taller, i aquí també cau. Elles no tenen un atelier, la figura clàssica romàntica de l’artista, que sempre és un home, treballant lluny de la família, lluny de les seves responsabilitats o dels seus afectes, treballant sol al taller, no és veritat. Tant una com l’altra, i com elles moltes altres, treballen a casa i treballen amb materials que tenen per casa. El material tècnic no els interessa especialment, igual que conèixer una tècnica o un recurs tampoc. I jo volia transmetre aquesta atmosfera més íntima, domèstica però no a força de mobles, i els dissenyadors ho van copsar molt bé. Tot el museu, els de premsa, els d’activitats, els de visites guiades, els de publicitat, tothom va empatitzar i van interioritzar molt aquestes dones i sembla ser que el mateix està passant amb el públic.  Aquest és el valor de l’art de la Josefa Tolrà i la Madge Gill.

Pilar, has estat la impulsora d’un grup de recerca, Visionary Women in Art, del que formen part no sols la Vivienne Roberts, sinó també la Maria José González que estudia la Remedios Varo o la Maia Creus que estudia la Fina Miralles, per esmentar alguns exemples. Incidiu totes en aquest aspecte visionari de l’art, però més enllà, podríem dir que us inscriviu en aquest corrent de recuperació de dones artistes, de donar visibilitat al paper de les dones en l’art?

Sí. No és un problema o un conflicte només de gènere quan parlem d’art. Sempre hi ha hagut alguns subalterns que ho fan i tampoc mai han constat. I si és una dona, menys remordiment tens perquè ja no surten mai, a la Història. Val a dir que en l’art contemporani això s’ha anat corregint, n’estic convençuda. Ara es fan moltes obres en col·laboració o bé obres de grans formats o complexes, en que hi ha un equip tècnic i es fa constar.

Quant al que deies de la recuperació del paper de les dones en l’art, jo ara tinc ganes d’estudiar produccions fetes de dones, però en tinc ganes per la mancança que ha suposat durant tots els meus estudis universitaris, que ningú em va ensenyar a cap dona. Ara ja hi ha molta bibliografia, així com una altra sensibilitat envers el tema.

Per tancar l’entrevista, em podries recomanar alguns llibres de divulgació en aquest sentit?

Per acabar, et puc preguntar quin llibre estàs llegint ara o quins has llegit darrerament que ens recomanis?

 

La Mèdium i el poeta : una conversa astral entre Josefa Tolrà i Joan Brossa

Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Fundació Joan Brossa, 2021

Natures: una travessa per l’art contemporani

Barcelona: MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2000

Salvat-Papasseit, poetavantguardistacatalà

Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes : Arts Santa Mònica : Edicions62, 2010.

Méndez, Begoña

Heridas abiertas

Terrades (Girona): Wunderkammer, 2020

Marín Silvestre, Dolors

Espiritistes i lliurepensadores: dones pioneres en la lluita pels drets civils

Barcelona: Angle, 2018

Rivera, Mapi

El Sentido numinoso de la luz: aproximaciones entre creación y experiencia visionaria

Barcelona: Herder Editorial, 2018

García, Graciela

Arte outsider: la pulsión creativa al desnudo

Barcelona: Sans Soleil, 2015

Remedios Varo: caminos del conocimiento, la creación y el exilio

Madrid: Eutelequia, 2013

The post La mà guiada, la mirada peculiar de la Pilar Bonet sobre les dones visionàries en l’art appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

La novel·la

Akin és el primer mascle constructe, fill de la humana Lilith i de la seva família oankali, mascle, femella i ooloi, nascut a una colònia mixta a la superfície d’una Terra recuperada ja de la guerra nuclear. Oankalis i humans tenen posades les seves esperances de futur, tot i que per raons diferents, en Akin, però una partida de malfactors assalten al Tino, el pare humà adoptiu, i segresten l’Akin per vendre’l a alguna de les colònies exclusivament humanes, que malfien dels oankalis per haver-los modificat genèticament sense el seu consentiment, donant-los longevitat i esterilitzant-los.
Akin, acostumat a l’esperit comunal i la comunicació mitjançant els sentits oankali, es veurà empès a tractar de comprendre les comunitats humanes, la seva violència inherent, els seus anhels, les seves reivindicacions i les seves pors, alhora que patirà les conseqüències de passar la infància en un entorn estrany i privat del contacte dels infants de la seva comunitat. Tot plegat el farà l’interlocutor ideal entre les comunitats humana i oankali de cara a un futur encara incert.

 

Okorafor, Nnedi

Ritus  de l’edat adulta

Girona: Mai Més, 2021

CHAMBERS, BECKY

EL LARGO VIAJE A UN PEQUEÑO PLANETA IRACUNDO

Barcelona: Insólita, 2018

Una space movie amb la tripulació multiespecimen d’una nau tuneladora (que fa túnels a l’hiperespai), a mig camí entre Els joves, Firefly i Star Trek.

DELANY, SAMUEL R.

DHALGREN

Barcelona: Ultramar, 1987

Bellona és una ciutat desconectada de la realitat, com si fos un estat mental o un mal viatge de LSD. És una ciutat postapocalíptica immersa als Estats Units que coneixem, a on arriba un jove que no recorda el seu nom i que és testimoni de com actuen les bandes, com una noia es converteix en un arbre o de la presència d’éssers mitològics.

ROANHORSE, REBECCA

EL RASTRE DEL LLAMP

Barcelona: Mai Més, 2019

Déus, herois i monstres caminen entre els humans en un món devastat per una apocalipsi climàtica. La Maggie Hoskie és una matamonstres de Dinétah, la nació navajo, que, amb l’ajuda d’en Kai Arviso, un xaman gens convencional, han d’enfrontar-se amb una amenaça esgarrifosa.

The post Club de lectura: Ritus de l’edat adulta, d’Octavia E. Butler appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.