Jazz Archives - BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Eh La Bas! Núm. 6

Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot — Wed, 07 Apr 2021 23:32:00 +0000

Butlletí de jazz, blues i soul

NÚM. 6 – PRIMAVERA 2021

SALT PEANUTS

BOYD, Moses

Dark matter
[London?] : Exodus Recordings, 2020

JAZZ / ELECTRÒNICA

Bateria, compositor, productor i presentador de ràdio. El jove Moses Boyd arriba al seu primer elapé en solitari després d’un extens recorregut musical que inclou el duo Binker & Moses, amb el saxofonista Binker Golding, o la banda Moses Boyd Exodus, on l’acompanyen els germans Theon i Nathaniel Cross, Artie Zaitz i el mateix Golding. El músic britànic d’ascendència dominicana i jamaicana ha sumat a Dark Matter les seves inquietuds i influències (inclou elements de rock, funk, grime i dance), amb una gran dosi d’originalitat. Hi col·laboren noms capdavanters de l’escena jazz londinenca com el teclista Joe Armon-Jones, el trombonista Nathaniel Cross (company a Exodus), l’artista nigerià Steven Umoh (Obongjayar) o la cantant Poppy Ajudha.

HIGH, Martha & The Italian Royal Family

Nothing’s going wrong
[Pigneto] : Blind Faith Records, 2020

SOUL / FUNK

Martha Harvin es va unir a principis dels 60 a un grup femení format per companyes d’institut i del cor de l’església, The Jewels. Només van gravar un parell d’èxits i van fer una gira amb James Brown el 1964, abans de separar-se. Però Martha no va voler desaprofitar l’oportunitat, va canviar-se el cognom a High i va continuar acompanyant a James Brown als escenaris durant trenta anys. Tot i haver gravat un debut en solitari el 1979, el seu renaixement artístic va ser amb l’arribada del nou mil·lenni i el revisionisme del soul clàssic, que va situar-la al lloc que es mereixia. Al seu darrer treball compta amb el suport de la banda Italian Royal Family i exuberants arranjaments que evoquen les bandes sonores de Piero Piccioni o Ennio Morricone i el romanticisme soul dels 70.

CASSOWARY

Cassowary
Oxford : Fat Possum Records LLC, [2020]

JAZZ / R&B / ELECTRÒNICA

La passió pel jazz de Miles Shannon ve de la seva adolescència, quan escoltava els discos antics del seu avi i va aprendre a tocar el saxofon. Després d’una temporada aprenent al circuit musical de Nova York i de col·laborar amb el seu amic raper Earl Sweatshirt, aquest jove cantant i compositor de Los Angeles presentava l’any passat el seu debut discogràfic amb el nom artístic de Cassowary. La composició instrumental 114º vertebra aquest àlbum, que fusiona jazz amb electrònica minimalista, R&B contemporani, funk i hip-hop (compta amb la col·laboració del raper Tyler Cole) i a on Shannon toca, a més del saxo, el baix i els teclats.

SANDS, Christian

Be water
Grosse Point Farms, MI : Mack Avenue Records Il LLC , [2020]

JAZZ

Christian Sylvester Sands rebia classes de piano amb quatre anys i als deu ja el tocava professionalment. Amb Billy Taylor de mentor i havent girat amb el trio del baixista Christian McBride, la tècnica i sensibilitat d’aquest pianista aviat li van valdre el reconeixement internacional. La seva música estableix vincles entre la tradició del passat i el present, del swing i el bebop al jazz afrocubà i la fusió. Per al seu darrer treball, el músic de Connecticut s’inspira en les mítiques paraules de Bruce Lee (Be water, my friend) i ens presenta un àlbum sobre el canvi, amb composicions pròpies i la versió Can’t find my way home, de Steve Winwood amb els Blind Faith. Gravat en format de trio amb el contrabaixista Yasushi Nakamura i el bateria Clarence Penn, l’àlbum significa un pas endavant en la brillant carrera d’aquest pianista excepcional.

LAND OF KUSH

Sand enigma
Canada : Constellation, [2019]

JAZZ / MÚSICA ÀRAB / EXPERIMENTAL

Land of Kush és una sort de big band contemporània i multicultural que, amb l’experimentació i la improvisació com a premisses, porta el jazz a terrenys electrònics i orientals. L’artista d’origen egipci Sam Shalabi, compositor i intèrpret de llaüt i guitarra elèctrica, és el cervell d’aquest col·lectiu d’una vintena de músics amb base a Montreal. Les seves composicions no són fàcils, combinen instrumentals i peces vocals, amb estructures complexes i crits tribals. En aquesta ocasió compta amb la col·laboració de dos artistes de l’avantguarda egípcia: la cantant Nadah El Shazly i el músic Maurice Louca.

FANTASTIC NEGRITO

Have you lost your mind yet?
[London] : Cooking Vinyl Limited, [2020]

BLUES-ROCK / R&B

La història de Xavier Amin Dphrepaulezz és la d’una resurrecció musical. Després d’una adolescència difícil i envoltada de drogues, el 1996 va aconseguir publicar el seu debut, The X Factor. Un greu accident de tràfic va truncar la seva incipient carrera, però quinze anys després el músic californià va ressorgir del seu retir, va adoptar el nom artístic de Fantastic Negrito i amb The Last Days of Oakland (2016) va guanyar el Grammy al millor àlbum de blues contemporani. La seva bona ratxa queda confirmada en el seu darrer treball, Have you lost your mind yet?, amb el que ha tornat a guanyar per tercer cop un Grammy. L’àlbum, que compta amb col·laboradors com la banda Tank and the Bangas o el raper E-40, és un remolí enèrgic on s’entrellacen blues, rock, funk, soul o gòspel per crear un so fresc i amb molta personalitat.

Aretha Franklin: apología y martirologio de la Reina del Soul

RITZ, David
[Barcelona] : Libros del Kultrum, octubre de 2020

La publicació el 1999 de From these roots, les memòries censurades d’Aretha Franklin, va ser la culminació d’un procés de confrontació entre la cantant i el seu col·laborador David Ritz. Per això el periodista i escriptor estatunidenc va decidir tornar a abordar la vida de la Reina del Soul d’una forma més honesta i transparent en aquesta biografia no autoritzada, aprofitant els testimonis que ja tenia del cercle familiar de l’artista i d’aquells que van conviure i treballar amb ella.

Django: mano de fuego

RUBIO, Salva; Ricard Efa
Barcelona : Norma Editorial, abril de 2020

El guionista madrileny Salva Rubio i el dibuixant sabadellenc Ricard Efa construeixen aquest magnífic relat centrat en els primers anys de vida de Django Reinhardt. L’obra combina moments personals i musicals del llegendari guitarrista belga d’origen gitano, que va créixer a un poblat de caravanes als afores de París. Una història fascinant d’autosuperació inspirada en els anys més desconeguts del creador del jazz manouche.

BODY AND SOUL

The Stax/Volt Revue

Vol. 1 live in London

Vol. 2 live in Paris

VV.AA.

SOUL

En el seu moment més àlgid de popularitat, la discogràfica Stax/Volt desembarcava el març de 1967 a Europa amb tota l’artilleria pesant per realitzar una de les gires més icòniques de l’època. Als Estats Units, la música soul feia anys que triomfava a les ràdios nacionals, però no s’esperaven una acollida tan gran a l’altra banda de l’Atlàntic. Diuen que els Beatles, fent una parada en la gravació del seu àlbum Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, els van rebre a l’aeroport de Londres amb limusines. A Europa els artistes de Stax/Volt van ser tractats com a estrelles per un públic majoritàriament blanc que va omplir les sales cada nit amb una mitjana de 2000 espectadors.

La companyia havia crescut molt d’ençà que el 1957 els germans Jim Stewart i Estelle Axton van decidir formar una petita discogràfica anomenada Satellite a un garatge de Memphis, Tennessee. Rebatejada amb el nom de Stax, amb el suport d’Atlantic en la distribució, i associada amb el segell germà Volt Records, aviat es convertiria en un dels estendards del Southern Soul. A més de comptar amb artistes com Rufus Thomas, Albert King o Isaac Hayes, la seva banda insígnia, Booker T. & The MG’s, amb la meitat dels seus membres blancs i l’altra meitat negres, esdevingué un símbol d’integració en un entorn de segregació racial.

Del catàleg de Volt provenia Otis Redding, una de les estrelles ascendents de la discogràfica, que el 1966 ja havia actuat en algunes ciutats europees. La bona acollida d’aquesta gira va motivar l’organització l’any següent d’una gira conjunta amb altres artistes companys de segell, la ‘Stax/Volt revue’.

El 17 de març es va iniciar la branca britànica del tour amb algunes nits a la sala londinenca Astoria i seguint per altres ciutats com Leeds, Manchester, Liverpool, Bristol, Glasgow, Birmingham o Cardiff. Saltarien després al continent per actuar a París, Copenhage, Estocolm i Oslo.

L’elenc d’artistes incloïa, a banda de Redding, a artistes emblema del segell com Carla Thomas, Sam & Dave, Eddie Floyd, Arthur Conley i les bandes Booker T. & The MG’s i The Mar-Keys, que s’encarregaven a més de l’acompanyament instrumental dels artistes.
Unes nits increïbles amb interpretacions memorables, a on destaca la interacció dels músics amb un públic lliuradíssim, i que la discogràfica va voler conservar gravant alguns dels concerts.

El material enregistrat s’aprofitaria per a l’edició, el juliol del mateix any, d’aquest àlbum dividit en dos volums: el primer amb una mostra de la primera nit de Londres i el segon amb els concerts a París, amb la producció de Tom Dowd i Jim Stewart. Al concert de Londres, com a curiositat, podem escoltar la veu del discjòquei radiofònic Emperor Rosko (Michael Joseph Pasternak) introduint amb gran entusiasme a Otis Redding abans de la cançó Shake. Les gravacions es van reaprofitar per a altres llançaments discogràfics de la companyia, com el mític Live in Europe, recollint les actuacions de Redding durant la gira.

La televisió noruega va enregistrar l’actuació del 7 d’abril a Oslo, l’únic testimoni visual del mític tour, i quaranta anys després, el 2007, va veure la llum amb la publicació del DVD Stax/Volt Revue Live in Norway 1967.

UNFORGETTABLE

LUCKY PETERSON

(Buffalo 1964 – Dallas 2020)

De nen prodigi a reconegut bluesman, la carrera de Lucky Peterson és la d’un músic virtuós, perseverant i vitalista. Judge Kenneth (el seu nom de naixement) era fill del també músic de blues James Peterson i amb només cinc anys ja tocava l’orgue i el piano al club nocturn propietat del seu pare a Buffalo, Nova York. Aquest nen espavilat i autodidacta va cridar l’atenció de músics com Willie Dixon i d’algunes cadenes televisives, apareixent a programes de l’època com The Ed Sullivan Show. Aprofitant aquest interès mediàtic, el 1969 gravava el seu primer treball, Our Future: 5 Year Old Lucky Peterson, seguit després d’un disc amb el seu pare.
Anys més tard, ja d’adolescent, va decidir formar-se en una acadèmia i va treballar com a guitarrista i teclista d’acompanyament d’artistes com Little Milton, Otis Rush, Bobby ‘Blue’ Band o Etta James.
A finals dels 80 signava amb el famós segell de Chicago Alligator Records, de la mà del productor Bob Greenlee, i publicava dos dels seus millors treballs, Lucky strikes! (1989) i Triple play (1991), engegant ara sí seriosament la seva carrera discogràfica. Continuaria una prolífica etapa amb Verve Records als 90. Des de llavors, mai no va parar de gravar àlbums i girar pels escenaris d’arreu del món.
El seu blues contemporani beu del soul, el R&B, el funk i el rock and roll, combinant la seva habilitat amb els instruments amb una veu plena de sentiment. Nogensmenys, la seva passió pel gòspel també s’evidencia en la seva música i, especialment, en el seu tribut a Mahalia Jackson (Spirituals & Gospel), en col·laboració amb la cantant Mavis Staples.
Des de feia anys s’havia establert a Dallas, Texas, amb la seva dona Tamara Peterson, que també va posar veu a alguns dels seus discos, i els seus quatre fills. El 2019 celebrava el seu 50 aniversari en el món de la música amb un àlbum titulat Just warming up! (Només escalfant), un propòsit que malauradament no va poder complir: ens va deixar un any després.

Discografia seleccionada:

Lucky strikes!

(1989)

Triple play

(1991)

Spirituals & Gospel: dedicated to Mahalia Jackson

(Amb Mavis Staples, 1996)

The son of a bluesman

(2014)

Long nights

(2016)

IN THE MOOD

Òrbita blues: una selecció d’artistes actuals de blues-rock, punk-blues o fortament influenciats per la música blues.

Al perfil Spotify de la biblioteca Vallcarca i els Penitents també trobareu la playlist dedicada a aquest número del butlletí Eh La Bas!

ON THE ROAD AGAIN

52 Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona

Barcelona. Fins al juny

El darrer any ha estat molt difícil per als festivals de música. Un dels que ha pogut resistir aquest escenari incert i de canvi continu de protocols ha estat el Voll-Damm Barcelona Jazz Festival. Tot i els inconvenients, cancel·lacions i ajornament de dates, el veterà festival ha mantingut en la seva 52a edició una programació d’actuacions musicals de primera línia del jazz i músiques afins. Aquesta primavera encara hi som a temps de veure a The Charlie Parker Legacy Band, Rita Payés i Elisabeth Roma, Sílvia Pérez Cruz, Tomatito Sexteto o Brad Mehldau.

Més informació: www.jazz.barcelona

I Cicle de Blues a la Deskomunal

Barcelona. Del 8 al 29 d’abril

Celebrem la primera edició d’aquest cicle de blues organitzat per La Deskomunal, una cooperativa sorgida de la unió entre el Koitton Club i Kop de Mà per oferir una oferta cultural i gastronòmica de qualitat al barri barceloní de Sants.
El cicle se celebra tots els dijous d’abril al vespre i comptarà amb les actuacions de Poyo Moya Trio amb la veu de Carla Sunday, Wax & Boogie, Johnny ‘Big Stone’ & The Blues Workes i Sweet Marta & The Blues Shakers.

Més informació: www.ladeskomunal.coop

Dibuixos: David Pla

Foto de portada: James Zwadlo

The post Eh La Bas! Núm. 6 appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Les dones i l’actitud del blues

Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot — Thu, 04 Mar 2021 00:32:16 +0000

Deia l’escriptor i activista afroamericà Langston Hughes que la tristesa del blues no s’alleuja amb llàgrimes, sinó que s’endureix amb riures. No és estrany, doncs, que en les primeres manifestacions d’aquest gènere les dones utilitzessin el blues com a catarsi del seu patiment, però també amb una actitud desafiant i reivindicativa.

Aprofitant la celebració del Dia Internacional de la Dona el pròxim 8 de març, hem volgut recuperar el llibre de Buzzy Jackson Disfruta de mí si te atreves («A bad woman feeling good» en l’original). En ell parla de com han influït les dones en la història del blues i de com el blues ha influït en la seva manera d’expressar-se musicalment. No espereu una anàlisi purista ni una enumeració detallada d’artistes cabdals del gènere, és simplement una reflexió sobre l’actitud del blues en les dones.

L’autora parteix cronològicament dels orígens del blues a finals del segle XIX i principis del XX, però la seva intenció és aportar una visió transversal en el temps, establint punts en comú per entendre com aquella música del sentiment humà, sorgida dels camps de treball, ha esdevingut per a les dones la forma més pura de transmetre les seves emocions en cada context històric.

JACKSON, Buzzy

Disfruta de mí si te atreves

Bessie Smith, Billie Holiday, Aretha Franklin, Janis Joplin, Tina Turner y las grandes mujeres que marcaron la historia del blues

Barcelona : Alba, 2006

El blues va ser un mitjà d’expressió per a Ophelia Simpson, autora d’una de les primeres composicions del gènere que es coneixen. Ophelia era una dona afroamericana de Kentucky que cantava a fires ambulants i el seu estil era definit com a «coon shouter» (gemec d’ós rentador). El 1898 va anar a la presó després d’una discussió en la qual va matar al seu marit i allà va escriure la balada Black Alfalfa’s jail-house shouting blues:

I ain't got not a friend in dis town,
I ain't got not a friend in dis town,
'Cause my New Orleans partner done turned me down.

Po' gal wishin' for dat jail-house key,
Po' gal wishin' for dat jail-house key,
To open up de door and let herself go free.

Ophelia Simpson

Com ella, moltes dones van trobar en aquella música trista una forma d’expressar els seus problemes quotidians i les seves frustracions. Després de l’aboliment de l’esclavitud, les opcions de futur per a la majoria de dones negres eren treballar de cuinera, serveis de neteja, prostituta… o artista. El blues s’havia traslladat dels camps de treball als bars i prostíbuls del barri de Storyville i la Basin Street, a Nova Orleans, contribuint a la seva vinculació amb la mala reputació.

En aquella ciutat, lloc de pas de viatgers, gent de negocis i aventurers, es va desenvolupar una agitada vida nocturna, a on el joc, l’alcohol i la prostitució es concentraven en un barri vermell que també era destí habitual de músics de l’època com Buddy Bolden. Els bars i cabarets demandaven artistes per amenitzar les vetllades i en aquells escenaris van proliferar dones que havien après a tocar el piano a la seva joventut, un instrument que des de l’era victoriana es considerava més femení que els instruments de vent o de percussió.

El pianista Jelly Roll Morton, explicava a l’historiador Alan Lomax el 1938 que un dels primers blues que va escoltar a la seva vida, al voltant de 1900, va ser de Mamie Desdoumes (o Desdunes). Una dona criolla descendent d’immigrants haitians i filla d’una relació extramatrimonial, que tot i haver perdut dos dits de la seva mà dreta no tenia problema per cantar i tocar blues als pianos dels salons. Va morir de tuberculosi el 1911 amb només trenta-dos anys, sense que es pogués conservar cap gravació, però Morton va enregistrar anys més tard aquella cançó que havia sentit en la seva veu, Mamie’s Blues:

She stood on the corner with her feet just soaking wet
Her feets was wet
Stood on the corner with her feet soaking wet
Begging each and every man that she met

If you can't give a dollar, give me a lousy dime
Can't give a dollar, give me a lousy dime
I wanna feed that that hungry man of mine

Mamie Desdoumes

Altres artistes com Alberta Hunter també van començar cantant a salons i bordells, en el seu cas a Chicago. Les relacions tòxiques, de violència i submissió amb els homes eren una constant a les seves vides i a les seves lletres, com és el cas d’aquest Downhearted blues, compost per Hunter el 1922:

My man mistreated me, and he drove me from his door
Lord he mistreated me, and he drove me from his door
But the Good Book says you've got to reap just what you sow
[...]
Say I ain't never loved but three men in my life
Lord I ain't never loved but three men in my life
It was my father and my brother and a man that wretched my life

Lord it may be a week and it may be a month or two
I said it may be a week and it may be a month or two
All the dirt you're doin' to me sho' comin' home to you

Lord I walked the floor, hang my head and cried
Lord I walked the floor, hang my head and cried
Had the down hearted blues, and I couldn't be satisfied

Alberta Hunter

Les grans dones del blues, com Ma Rainey, Mamie Smith, Sophie Tucker o Bessie Smith, van treure el blues dels bordells de Storyville i el van impulsar com a artistes de vodevil i cabaret i en espectacles ambulants com la Rabbit Foot Minstrels. És interessant veure com les seves vides s’entrecreuen en el temps i, com passa també en les generacions hereves, descobrir punts en comú: les addiccions, els ambients familiars inestables i les relacions tortuoses amb els homes.

Sophie Tucker era una artista d’origen ucraïnès i jueu molt influenciada per la cultura afroamericana. Les seves gravacions van ser un èxit a l’època i el destí va fer que a causa d’una malaltia, Mamie Smith, ocupés el seu lloc en una d’aquestes sessions el 1920. Establerta a Nova York com a reconeguda cantant de cabaret, Mamie Smith es convertia així en la primera dona negra en gravar un disc, amb les cançons That Thing Called Love i You Can’t Keep A Good Man Down.

Una jove Bessie Smith va acompanyar com a ballarina a Ma Rainey en el seu espectacle ambulant. Com a amiga, amant i mentora, Rainey va influir en la carrera de Smith, que es convertiria en una de les cantants de blues de més èxit als anys 20. Sophie Tucker havia popularitzat el 1917 una composició de W.C. Handy, St. Louis Blues. Anys més tard, el 1925, Bessie Smith tornava a fer brillar aquesta cançó en la seva interpretació amb Louis Armstrong a la corneta, i en un posterior curtmetratge de Dudley Murphy, l’única filmació de l’artista que es conserva.

Tres dècades després de la mort de Bessie Smith en un accident de cotxe, el 1937, una altra artista fortament influenciada per ella, Janis Joplin, va pagar la seva làpida, restaurant un deute històric amb Smith, i posant aquesta inscripció: «The Greatest Blues Singer in the World Will Never Stop Singing».

Joplin admirava de Bessie Smith la seva capacitat per transmetre i emocionar. Creia que els blancs reprimien els seus sentiments, que les dones estaven obligades a ser reservades per ser acceptades socialment, i per ella cantar era un alliberament. Però tot i el context de llibertat del San Francisco en plena explosió dels moviments beatnik i hippy, l’artista va patir els prejudicis misògins. I com la seva admirada Smith, l’alcohol i les drogues com a fugida de la realitat van sotmetre la seva carrera.

Una combinació auotodestructiva que també va posar fi a la vida de Billie Holiday. Admiradora de Bessie Smith, però també de Louis Armstrong i el cinema de Hollywood, Aquesta “dona jove amb un gep a la veu”, com algú va definir-la, va fer la transició del vodevil i les big bands a l’intimisme i les emocions crues, cantant jazz amb la intenció del blues.

La seva intensitat va captar l’atenció del productor musical John Hammond, com ja ho havia fet Bessie Smith en el passat i com ho faria Aretha Franklin en el futur. Aretha s’inspira en les seves arrels gòspel i la forma de cantar de Billie Holiday i utilitza el poder del blues per donar veu a noves generacions de dones estatunidenques. I si Holiday havia fet la seva incursió en la reivindicació dels drets civils amb Strange Fruit, Aretha ho faria amb Respect o Think.

Tina Turner i Etta James porten l’herència del blues al rock’n’roll i recuperen la sexualitat de les primeres dones del blues. Cap de les dues encaixava en el model Motown per a artistes de R&B afroamericans de l’època. Etta desafiava la censura amb la cançó Roll with me, Henry, la resposta en clau femenina a un dels himnes eròtics dels anys 50, Work with me, Annie, de Hank Ballard and the Midnighters. Tina, amb la seva intensitat interpretativa, vorejava la frontera entre l’erotisme i la sexualitat explícita (“porno soul”, havien arribat a dir alguns crítics), alhora que la relació nociva amb la seva parella artística i sentimental, Ike Turner, traspassava les lletres de les seves cançons.

A partir d’aquí, l’autora fa un repàs de l’evolució musical nord-americana, cercant el rastre de l’actitud blues en les posteriors generacions d’artistes. No el trobarem en la fornada de noves dives encapçalada per Whitney Houston, Mariah Carey o Celine Dion, suposades hereves d’Aretha Franklin i Etta James, però que només evidencien el triomf de la tècnica i la imatge per sobre de la profunditat emocional. Però sí que s’entreveu en les artistes combatives de hip-hop dels 80 i 90, encarant la imatge misògina i violenta del rap, com Salt-N-Pepa, Monie Love o Queen Latifah, i aquelles que van continuar incorporant aquests missatges feministes al R&B i el soul contemporani, com Lauryn Hill, Missy Elliot o Erykah Badu. També, en el moviment Riot Grrl, en la rebel·lia de Courtney Love amb Hole (aquí hi hauria debat) o en l’art de Lucinda Williams per traduir de forma magistral el sentiment del blues en l’actualitat.

Com diu Buzzy Jackson al seu llibre: «Bessie Smith va començar la seva carrera cantant al carrer acompanyada únicament de talent i actitud, i cent anys més tard, l’actitud segueix sent el llegat més gran de les artistes de blues».

Per acompanyar la lectura hem elaborat aquesta llista a Spotify amb totes les cançons mencionades per l’autora en ordre d’aparició.

The post Les dones i l’actitud del blues appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Eh La Bas! Núm. 5

Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot — Tue, 12 Jan 2021 23:00:15 +0000

Butlletí de jazz, blues i soul

NÚM. 5 – HIVERN 2021

SALT PEANUTS

AKINMUSIRE, Ambrose

On the tender spot of every calloused moment
Hilversum : Blue Note Records , [2020]

JAZZ

El 2016 Ambrose Akinmusire va fer un viatge a la seva ciutat natal, Oakland (Califòrnia), on va veure de primera mà els efectes de la ‘gentrification’ o ennobliment experimentat en els darrers anys. Aquest fenomen i el seu impacte en les comunitats negres li va servir d’inspiració per al seu cinquè treball d’estudi. L’innovador trompetista escull el format de quartet amb els músics que l’han acompanyat els darrers anys: el baixista Harish Raghavan, el pianista Sam Harris i Justin Brown a la bateria. El resultat és un àlbum de composicions pròpies amb olor de blues i melancolia en les quals l’emoció guanya a la provocació.

DAVIS, Miles

Rubberband
[UK] : Warner Records, [2019]

JAZZ / FUNK / R&B

Per fi veu la llum aquest disc perdut de Miles Davis, posterior a la seva entrada a la discogràfica Warner. Gravat entre octubre de 1985 i gener del 1986, Davis es va apropar als sons del carrer, el funk i la música disco, incorporant guitarra elèctrica, sintetitzadors, congues i veus soul, però l’àlbum no va agradar gens al productor Tommy LiPuma, que es va negar a publicar-lo. Ara podem degustar aquest treball, fruit de les inquietuds del genial trompetista, que inclou a músics com Randy Hall, Mike Stern, Arthur Haynes, Attala Zane Giles, Vince Wilburn Jr., Michael Paulo o Steve Raid i les cantants Ledisi i Medina Johnson.

LIMBOOS, The

Baia
Barcelona : Penniman Records, [2019]

RHYTHM AND BLUES / SOUL

La banda d’origen gallec i establerta a Madrid encara el seu tercer treball discogràfic assentant-se com a quintet i acabant d’arrodonir el seu estil personal i únic en el panorama estatal. Amb la veu aspra de Roi Fontoira i una instrumentació que inclou guitarres, percussions, saxo i contrabaix, The Limboos beuen de la tradició del Rhythm and blues sureny i el rock-and-roll afegint influències llatines, en el que ells denominen “exotic Rhythm and blues”, per facturar cançons fresques i ritmes ballables.

CROSS, Theon

Fyah
[London?] : Gearbox Records Ltd, [2019]

JAZZ / FUSIÓ

De la trepidant escena jazz londinenca ens arriba un altre músic disposat a imprimir el seu segell en l’avantguarda del gènere. Després d’haver compartit escenari amb la banda Sons of Kemet, Cross fa un pas endavant amb el seu debut, Fyah, i ho fa amb un instrument oblidat dins del jazz actual com és la tuba. L’artista d’ascendència caribenya insufla energia a aquest instrument de so baix en composicions versàtils i contemporànies, amb la col·laboració del bateria Moses Boyd i la saxofonista Nubya Garcia.

KORWAR, Sarathy

More arriving
[Leeds] : Leaf Label Ltd, [2019]

INDOJAZZ CONTEMPORANI / FUSIÓ

Havent nascut als Estats Units, crescut a l’Índia i vivint actualment a Londres ens podem fer una idea de l’interessant univers musical d’aquest percussionista. Les composicions de Korwar parteixen de l’indojazz, amb instrumentació de jazz i clàssica índia, per incorporar cada cop més influències urbanes. Ho veiem clarament en aquest segon treball, gravat durant dos anys i mig entre l’Índia i el Regne Unit, a on trobem sintetitzadors, spoken word de poetes i escriptors com Zia Ahmed i Deepak Unnikrishnan, i una mostra de l’escena rap de Bombai i Nova Delhi amb MC Mawali o Delhi Sultanate. Un crit multicultural en resposta a la divisió del Brexit.

HILL, Theo

Reality check
Los Angeles: Posi-Tone Records, [2020]

JAZZ

Reality check és el quart treball d’aquest talentós teclista originari d’Albany, Nova York. Hill fa ús del piano, el Fender Rhodes o els sintetitzadors i compon gairebé la totalitat dels temes de l’àlbum. Un treball on deixa anar la seva imaginació i aprofita amb encert les grans possibilitats d’una banda que integra a joves músics, amb els quals ja ha treballat anteriorment -el bateria Mark Whitfield Jr. i el baixista Rashaan Carter-, i incorpora a més a Joel Ross, un dels vibrafonistes més destacats de l’actualitat.

Con las horas cantadas

SCOTT-HERON, Gil
[Barcelona] : Libros del Kultrum, octubre de 2019

Pensat inicialment com un homenatge al seu amic Stevie Wonder, el desaparegut músic, escriptor i activista va acabar furgant en els seus records i escrivint unes memòries que destaquen majoritàriament pel seu optimisme i lluminositat, tot i la seva complicada trajectòria vital. Una bona oportunitat per redescobrir l’obra i la personalitat d’un artista singular.

El pequeño libro de la Black Music

BOURHIS, Hervé; Brüno
Barcelona : Norma editorial, 2019

Els francesos Hervé Bourhis i Brüno ens proposen aquest apassionant recorregut per la història de la música negra nord-americana. Utilitzant el llenguatge del còmic elaboren un relat cronològic d’aquest ampli espectre musical (del blues i el jazz al funk, la música disco o el rap), farcit d’infinitat de dades curioses i anècdotes, amb esperit divulgatiu i sentit de l’humor.

BODY AND SOUL

Hip Harp

ASHBY, Dorothy

JAZZ

Fins a la seva adolescència, Dorothy Jeanne Thompson (1932- 1986), una precoç instrumentista de Detroit, va tocar el piano, el saxofon i el contrabaix, però a principis dels anys cinquanta es va decantar per l’arpa, un instrument poc habitual al món del jazz. D’aquesta manera, Dorothy Ashby, com es va fer conèixer artísticament, té el mèrit d’haver popularitzat l’arpa en un gènere reticent d’entrada al seu ús, per considerar-lo propi de la música clàssica i amb una sonoritat massa etèria.

Un any després del seu debut per la discogràfica Prestige, el 1958 Ashby publicava el seu segon treball Hip Harp. Produït per Bob Weinstock, l’acompanyava en els crèdits de la portada el flautista Frank Wess, habitual de la banda de Count Basie a la dècada dels cinquanta. L’elenc musical el completaven el baixista Herman Wright i el bateria Art Taylor.

Amb una combinació de temes propis (Pawky, Back talk i Jollity) i una revisió d’estàndards, Ashby reivindicava l’arpa com un instrument idoni per al bebop, al nivell del saxofon.

L’arpista i compositora va aconseguir amb els seus següents àlbums -alguns d’ells més orientats al R&B- i el seu treball com a músic d’estudi, cert impacte a l’escena jazzística dels anys seixanta, tot i que també es va centrar en altres projectes com el teatre (el seu marit va fundar la companyia Ashby Players, per a la qual ella componia tota la música).

La reedició que publica ara Essential Jazz Classics inclou l’àlbum del mateix any In a minor groove. Un treball en la mateixa línia del seu antecessor, però en aquesta ocasió amb Roy Haynes a la bateria.

UNFORGETTABLE

AMADEU CASAS

(Barcelona, 1954 – 2020)

El confinament domiciliari ens va privar de la seva darrera visita a la nostra biblioteca. La xerrada en línia Les lletres del blues: la vida cantada va ser l’última vegada que vam poder gaudir de l’ampli coneixement i sensibilitat musical d’aquest gran bluesman català: el passat Sant Esteve ens va deixar a l’edat de seixanta-sis anys. I és que a Biblioteques de Barcelona el recordarem, no només com un magnífic guitarrista, cantant i compositor, sinó també per la seva gran tasca de difusió pedagògica i musical en diferents cicles i activitats al llarg d’aquests anys.

Nascut a Barcelona i llicenciat en Belles Arts, Amadeu Casas aviat es va dedicar al món de la música, demostrant una gran habilitat amb les sis cordes i especialment amb el dobro (guitarra acústica de caixa metàl·lica). La seva dilatada trajectòria compta amb multitud de col·laboracions, projectes paral·lels i una carrera en solitari que, des de diferents vessants -de l’acústic a l’elèctric, passant pel swing i el jazz -, sempre ha pivotat al voltant del gènere blues.

A principis dels anys noranta ja va començar a fer-se un nom en l’escena blues catalana amb la banda Blues Reunion. A aquella formació primerenca compartia escenari amb Víctor Uris, Montserrat Pratdesaba (Big Mama), August Tharrats, Santi Ursul i Caspar St. Charles. La química amb Big Mama va ser immediata i tornarien a coincidir amb la banda The Blues Messengers, a més d’editar un àlbum conjunt amb el mallorquí Víctor Uris (El blues de la inflació, 1994).
August Tharrats i altres músics habituals del seu entorn, com Francesc Capella, Aldo Munari i Dani Nel·lo, el van acompanyar en la gravació del seu debut en solitari Blues a go-go, el 1997. El disc incloïa composicions pròpies, tant instrumentals com cantades en català, amb l’ajuda en les lletres de la seva companya i poeta Josefina Llargués. Això seria una constant en els seus següents treballs, on també hi col·laboren multitud d’artistes com Raynald Colom, Llibert Fortuny, Gorka Benítez, Nono Fernández o Roger Mas.

El 2013 emprèn un dels seus projectes més curiosos, Lo Gaiter de la Muga, on musica poemes de l’autor empordanès Carles Fages de Climent. A més de Pascal Comelade, Enric Casasses o Elena Gadel, hi participava un altre músic amb el qual va tenir una forta vinculació personal i professional: el guitarrista i cantautor Quico Pi de la Serra.

Els darrers anys es va enfilar per la senda del blues-rock, amb gravacions en directe com Early blues moods (2015), acompanyat de la cantant barcelonina Myriam Swanson, o el seu homenatge a B.B. King, The king is gone (2016). Els últims projectes en els quals estava immers són el proper disc de la cantautora ebrenca Montse Castellà i la producció del debut discogràfic de la seva filla Erxart Casas. La seva empremta en l’escena blues del nostre país serà eterna.

Discografia seleccionada:

Blues a go-go

(1997)

Estrictament personal

(2002)

Blue machine

(2007)

Matèria orgànica

(2012)

The King is gone

(2016)

IN THE MOOD

Una selecció de grans figures clàssiques del jazz vocal i cantants que van destacar en aquest gènere.

Al perfil Spotify de la biblioteca també trobareu la playlist dedicada a aquest número del butlletí Eh La Bas!

ON THE ROAD AGAIN

Festival Blues & Ritmes 2021

Badalona. Del 19 al 28 de març

Torna el Blues & Ritmes, un dels cicles musicals més atractius de l’Estat, després de l’obligada cancel·lació la temporada anterior. Del 19 al 28 de març desfilaran per dos escenaris badalonins – el Teatre Zorrilla i el Teatre Margarida Xirgu – reconeguts artistes influenciats pel blues i la música d’arrels nord-americana, com el músic de Michigan Luke Winslow-King, el bluesman britànic Ian Siegal, l’artista californiana Jesca Hoop, la personalíssima veu del Sàhara Occidental Aziza Brahim i la cantautora vigatana Joana Serrat acompanyada per la banda The Great Canyoners.

Més informació: www.bluesiritmes.cat

Dibuixos: David Pla

The post Eh La Bas! Núm. 5 appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Eh La Bas! Núm. 4

Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot — Thu, 15 Oct 2020 22:21:13 +0000

Butlletí de jazz, blues i soul

NÚM. 4 – TARDOR 2020

SALT PEANUTS

HENRY, Ashley

Beautiful Vinyl Hunter
Germany : Sony Music, [2019]

JAZZ / R&B / HIP-HOP

Interessant debut d’aquest talentós pianista londinenc de 28 anys. Un àlbum on flueixen composicions brillants, d’arrels jazz però amb influències diverses i contemporànies, encadenades per interludis instrumentals que construeixen una narrativa sonora coherent. Participen en aquest treball músics com els trompetistes Keyon Harrold i Theo Croker, el bateria Moses Boyd, el raper MC Sparkz i el cantant Milton Suggs, que ajuden a Henry a definir l’amplitud i riquesa del seu so.

ARNOLD, P. P.

The new adventures of…
Germany : Ear Music, [2019]

SOUL / FUNK

La cantant de Los Angeles torna als escenaris després d’un silenci discogràfic de cinc dècades. Als anys seixanta, després d’haver estat corista d’Ike & Tina Turner amb el trio The Ikettes, va encetar una breu carrera en solitari al Regne Unit. Només va publicar dos àlbums, però va continuar compartint aventures musicals amb els Rolling Stones, Small Faces, Eric Clapton o Roger Waters. Retirada a un poble de Granada des de fa vint anys, ara publica aquest àlbum de temes nous i revisions pròpies, sense perdre la màgia de la seva veu.

CROKER, Theo

Star People nation
[New York] : Masterworks, [2019]

JAZZ / FUSIÓ

Theo Crocker presenta el cinquè treball de la seva carrera i un dels més personals. El jove trompetista, productor i compositor nord-americà aglutina totes les seves influències en un disc marcadament jazz, però que transita subtilment a través de l’electrònica o els sons caribenys. Compta amb la producció del guardonat Bob Power i les col·laboracions de la cantant Rose Gold, el pianista ELEW o el músic jamaicà Chronixx.

WILLIAMS, Hannah & The Affirmations

50 foot woman
Milano : Record Kicks, [2019]

SOUL / R&B

Hannah Williams porta des del 2012 sacsejant els escenaris. Si bé compta amb una veu superlativa i una fantàstica banda d’acompanyament, The Affirmations, fa tres anys va saltar a la llum pública quan el raper Jay-Z va ‘samplejar’ la tornada final de Late nights & Heartbreak per crear el seu tema 4:44. Ara la cantant britànica presenta el seu tercer treball, una refrescant ràfega de soul elèctric i funk psicodèlic que l’ha situat en la primera línia de l’escena soul britànica.

THUNDERCAT

It is what it is
[USA] : Brainfeeder , [2020]

R&B / FUNK / EXPERIMENTAL

Stephen Lee Bruner, més conegut com a Thundercat, es consagra amb aquest nou treball, després del sorprenent Drunk (2017). El músic i productor californià és capaç de concentrar tota una amalgama d’influències (funk, jazz, soul psicodèlic, electrònica) en perles musicals de pocs minuts. Passat i present conflueixen en una proposta calidoscòpica, amb l’ajuda en la producció de Flying Lotus i col·laboradors d’avantguarda com Childish Gambino, Ty Dolla Sign, Lil B, Kamasi Washington o BadBadNotGood. L’àlbum està dedicat al desaparegut raper Mac Miller i no falta el gran sentit de l’humor que Bruner ens demostra habitualment als seus vídeos.

ARMON-JONES, Joe

Turn to clear view
[London?] : Brownswood Recordings, [2019]

JAZZ / FUSIÓ

Segon treball en solitari del fundador del quintet Ezra Collective, emblema de la nova escena jazz londinenca. El jove teclista sorprèn amb un ric repertori d’instruments i harmonies desbordants, sempre amb la vocació d’avançar cap a nous terrenys dins del jazz. Les seves composicions omplen l’espai d’atmosferes denses i lluminoses en un treball notable, on el seu teclat comparteix protagonisme amb col·laboradors com la saxofonista Nubya Garcia, el trompetista Dylan Jones o el bateria Moses Boyd.

Tocar la vida: el músico de jazz: vueltas en torno a una especie en extinción

GARCÍA MARTÍNEZ, Chema
Madrid: Alianza Editorial, 2019

El veterà escriptor i periodista Chema García Martínez fa un repàs a la seva llarga trajectòria com a prestigiós crític de jazz amb un recull d’articles i entrevistes. Sonny Rollins, Ornette Coleman, Wayne Shorter, Sun Ra o Tete Montoliu són alguns dels personatges que desfilen en aquestes pàgines, en una clara reivindicació dels jazzmen a la manera antiga.

Miles en París

RUBIO, Salva; Sagar
Barcelona: Norma editorial, 2019

La cantant i actriu Juliette Gréco i Miles Davis van coincidir a París durant una setmana a finals dels anys quaranta. Una trobada que els canviaria la vida. L’escriptor Salva Rubio i el dibuixant Sagar Forniés recreen de forma brillant aquesta intensa i fugaç història d’amor entre el mític trompetista de jazz i la recentment desapareguda diva de la cançó francesa.

BODY AND SOUL

Lady Soul

FRANKLIN, Aretha

SOUL

A l’espera de veure als cinemes Respect, el biopic sobre Aretha, recuperem un dels seus treballs cabdals. La filla del reverend C. L. Franklin, que havia fet el salt del gospel al pop melòdic, no acabava d’arrencar la seva carrera, tot i haver publicat prop d’una desena d’àlbums. El 1966, però, la seva trajectòria canviaria en signar un contracte amb la discogràfica Atlantic de la mà del productor Jerry Wexler. 1967 seria un any intens amb la publicació de dos treballs i èxits que la catapultarien a la fama com Respect, I never loved a man the way I love you o Do right woman, do right man.

A finals d’aquell any, quan es va ficar novament a l’estudi, Aretha ja era una estrella. Així i tot, l’artista donaria forma a un àlbum rodó de Southern soul amb influències blues que li atorgaria un dels seus sobrenoms: Lady soul.

Publicat el gener de 1968, inclou un dels temes més importants de la seva carrera, (You make me feel like) A natural woman, escrit per la parella de compositors Gerry Goffin i Carole King i inspirat pel mateix Wexler.

Aretha demostra un cop més el seu geni interpretatiu amb temes aliens de James Brown, Curtis Mayfield o l’esplèndid Chain of fools de Don Covay – que inicialment havia d’interpretar Otis Redding -, amb el qual va obtenir un Grammy. La cantant també signa dos temes del disc: (Sweet sweet baby) Since you’ve been gone i Good to me as I am to you.

A banda del brillant elenc de coristes, integrat per Cissy Houston (mare de Whitney Houston i líder de les Sweet Inspirations) i les germanes d’Aretha, Erma i Carolyn, el disc compta amb músics de la talla de Bobby Womack i Eric Clapton a la guitarra, el pianista Spooner Oldham o el saxofonista King Curtis.

UNFORGETTABLE

LEE KONITZ

(Chicago, 1927 – Nova York, 2020)

Hi ha moments determinants en la vida d’un músic. Pel saxofonista i compositor Lee Konitz un d’ells va ser acompanyar Miles Davis en la gravació, entre el 1949 i el 1950, de l’àlbum Birth of the Cool. Aquest fet el situaria a la primera línia del cool-jazz, però Konitz ja havia fet les seves primeres passes de la mà del prestigiós pianista i teòric Lennie Tristano. Amb ell va enregistrar les seves primeres sessions, publicades més tard a l’àlbum Subconscious-Lee i que significarien el seu debut discogràfic.

Konitz va destacar per la seva creativitat i versatilitat amb el saxòfon alt, a més d’una gran capacitat d’improvisació. A principis dels cinquanta va formar part de l’orquestra de Stan Kenton, però aviat va centrar-se en la seva faceta de líder. D’aquesta dècada daten col·laboracions molt profitoses, com la del saxo tenor Warne Marsh, el saxo baríton Gerry Mulligan i el també baríton Jimmy Giuffre.

El 1961 va enregistrar l’àlbum Motion amb el bateria Elvin Jones i el baixista Sonny Dallas, reinterpretant estàndards del jazz amb l’estil cool. Ha esdevingut un dels seus treballs més significatius, tot i que al llarg de la seva carrera també es va interessar per l’avantguarda i el free-jazz. El músic nord-americà compta amb una extensíssima discografia, amb més d’un centenar de referències com a líder i amb altres músics. Dave Brubeck, Ornette Coleman, Bill Evans, Charles Mingus, Brad Mehldau o Charlie Haden són alguns dels músics amb els quals va compartir escenaris i estudis de gravació i en els últims anys també va demostrar un gran interès a col·laborar amb artistes molt joves, dels que considerava que encara en podia aprendre molt. El passat mes d’abril ens va deixar amb noranta-dos anys, una víctima més de la maleïda pandèmia.

Discografia seleccionada:

Subconscious-Lee

(Gravat el 1949-1950, publicat el 1955)

Lee Konitz with Warne Marsh

(1955)

Lee Konitz Meets Jimmy Giuffre

(1959)

Motion

(1961)

Alone together

(1996)

IN THE MOOD

Una selecció d’artistes de R&B contemporani amb influències del pop, el soul, el funk, el hip-hop o l’electrònica.

Al perfil Spotify de la biblioteca també trobareu la playlist dedicada a aquest número del butlletí Eh La Bas!

ON THE ROAD AGAIN

XV Cicle L’H Blues & Boogie 2020

Hospitalet de Llobregat. Del 23 d’octubre al 28 de novembre

El divendres 23 d’octubre comença la quinzena edició del Cicle de Blues & Boogie de L’Hospitalet amb la inauguració de l’exposició Vinyetes al compàs, sobre el blues en el còmic, que estarà amenitzada musicalment per la Barcelona Bluegrass Band. Durant els 37 dies següents el cicle acollirà una dotzena de concerts i activitats culturals, entre els quals destaquen actuacions d’artistes com John Primer & Quique Gómez, Mike Sánchez, Giselle Jackson & The Shu Shu’s, The Jawbone i Víctor Puertas & Max Genouel.

Aquesta edició també inclou dues activitats músic-educatives dirigides el públic infantil, a càrrec de Joan Pau Cumellas, Manuel López Poy i David Giorcelli, i com a cloenda el tradicional Boogie Woogie Jubilee, la festa dels pianos, en aquesta ocasió amb l’actuació de grans virtuosos europeus com Frank Muschalle, Paddy Milner i Lluís Coloma Trio.

Més informació: www.ciclobluesboogie.wordpress.com

Dibuixos: David Pla

The post Eh La Bas! Núm. 4 appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Eh La Bas! Núm. 3

Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot — Sun, 26 Jul 2020 22:00:31 +0000

Butlletí de jazz, blues i soul

NÚM. 3 – ESTIU 2020

SALT PEANUTS

JONES, Durand & The Indications

American Love Call
Bloomington: Dead Oceans, 2019

SOUL / R&B

Segon treball d’una de les bandes més prometedores del soul actual, amb un so ple de romanticisme en la línia de Marvin Gaye, Curtis Mayfield o Al Green. Certament, la formació liderada pel saxofonista i cantant Durand Jones domina el soul clàssic, però sempre amb una mirada contemporània i no absenta de crítica social.

SON LITTLE

Aloha
Amsterdam: Anti-, 2020

BLUES-ROCK / R&B / POP

Després de l’esplèndid New magic (2017), el músic de Philadelphia Aaron Earl Livingston, més conegut com a Son Little, torna amb un nou treball on desplega tot el seu potencial estilístic. Del blues-rock reposat marca de la casa, al R&B contemporani i altres terrenys pop, però sempre amb un estil molt personal.

ALLEN, Tony; Hugh Masekela

Rejoice
London: World Circuit, 2020

AFROBEAT

El passat mes d’abril ens va deixar la gran figura de l’afrobeat Tony Allen. Tot just s’acabava de publicar Rejoice, un àlbum que recull les magnífiques gravacions oblidades durant una dècada a un estudi de Londres i recuperades pel productor Nick Gold. Composicions conjuntes del genial bateria nigerià amb el fiscorn sud-africà Hugh Masekela, mort el 2018, i que esdevenen ara un homenatge pòstum per a aquests dos grans músics.

OROZA, Bobby

This love
New York: Big Crown, 2019

SOUL / R&B

El cantant finlandès Bobby Oroza despunta en el seu debut com a ‘baladista’ soul excepcional. Amb formació musical a Cuba, les seves melodies suaus i sensuals i la seva veu de crooner modelen un so envoltant i ple de clarobscurs.

ROSS, Joel

Kingmaker
Baarn, Netherlands: Blue Note Records, 2019

JAZZ

Amb aquest notable debut, i amb només 23 anys, Joel Ross s’ha fet un lloc dins d’una prometedora nova generació de músics de jazz. Amb una habilitat innegable per a la percussió des de la seva infància, i ara acompanyat de la formació Good Vibes, el jove artista de Chicago ha fet del vibràfon la seva senya d’identitat.

BATISTE, Jon

Hollywood Africans
Baarn: Verve Label Group, 2018

JAZZ / BLUES

Famós pel seu activisme social i les seves aparicions televisives, l’estatunidenc Jon Batiste és un músic reconegut al seu país. El 2018 deixava a un costat la seva banda Stay Human per debutar en solitari. Hollywood Africans mostra la seva faceta més íntima com a pianista i cantant amb un repertori propi i aliè que va del jazz al gòspel, el blues o la música clàssica.

The beautiful ones

PRINCE
Barcelona: Reservoir Book, noviembre de 2019

Prince portava només 30 pàgines escrites de les seves memòries quan va morir prematurament l’any 2016. L’editor Dan Piepenbring es va convertir en coautor improvisat d’aquest llibre, completat amb fotografies, retalls i fragments de textos antics, amb el qual el geni de Minneapolis volia aportar una visió general de la seva carrera en primera persona.

Alma vagabunda: la vida de Curtis Mayfield

MAYFIELD, Todd
Madrid: Es Pop Ediciones, febrero 2020

Retrat d’una de les figures més importants i influents de la música negra dels seixanta i setanta, tot i que no va gaudir del merescut reconeixement fins a l’ocàs de la seva carrera. Escrit pel seu fill Todd Mayfield, amb l’ajuda del periodista Travis Atria, el llibre repassa el vessant personal i creatiu d’un músic que, primer amb els Impressions i després en solitari, sempre es va mantenir fidel als seus principis.

BODY AND SOUL

Memories of my trip

BARBER, Chris

JAZZ CLÀSSIC / BLUES

Retrospectiva que celebra sis dècades en la carrera d’un dels músics de jazz tradicional més longeus del Regne Unit. Trobem aquí el so Dixieland dels seus inicis amb la Chris Barber Band. Una big band molt estable en el temps: un dels seus membres era el trompetista Pat Halcox, amb el qual van tocar junts més de cinquanta anys. També va servir de trampolí per la vocalista Ottilie Patterson, parella sentimental de Barber durant vint-i-quatre anys.

Però si aquest nonagenari trombonista ha tingut un paper destacat en la història musical britànica, va ser gràcies a la seva passió pel blues. Ell va ser responsable als anys cinquanta de portar al seu país les primeres gires de músics com Muddy Waters, Brownie McGhee o Sonny Terry. Fins i tot va incorporar el guitarrista de blues John Slaughter com a membre habitual de la seva banda.

Les seves col·laboracions amb Lonnie Donegan i Alexis Korner van ser clau en la popularització del skiffle i el rhythm and blues al Regne Unit. Això tindria una influència determinant en l’aparició d’una nova generació de músics als anys seixanta com The Yardbirds, the Animals o The Rolling Stones.

Aquest recopilatori es divideix en dos discos: Blues, Jazz & Gospel i Blues & Jazz, i compta amb la presència d’altres músics que han acompanyat Barber en algun moment de la seva trajectòria, com Eric Clapton, Van Morrison, Rory Gallagher, Dr. John o Mark Knopfler.

UNFORGETTABLE

BILL WITHERS

(Slab Fork, 1938 – Los Angeles, 2020)

Bill Withers va marxar d’aquest món el passat mes de març amb vuitanta-un anys i ho va fer silenciosament i allunyat dels focus mediàtics, tal com va viure els darrers trenta anys, en companyia de la seva família i amics. Un parell de hits el van convertir en estrella del soul als anys setanta, però ell sempre va defugir d’un estatus que no volia.

D’origen humil, treballant a les forces aèries i després instal·lant lavabos a avions, va començar a compondre les seves primeres cançons, publicades de la mà de Booker T. Jones en el seu debut Just as I am. Soul d’influència gòspel i folk amb un toc de funk, acompanyat de la seva sedosa veu. Ain’t no sunshine va ser un gran èxit i va guanyar el Grammy a la millor cançó de rhythm and blues el 1971. El seu segon treball, Still Bill, confirmaria no només la seva sensibilitat creativa sinó també la seva capacitat per l’èxit (Lean on me és tot un clàssic), però també li faria sorgir els dubtes sobre si estava preparat per la fama i les vicissituds del negoci discogràfic.

A mitjans dels setanta, Columbia, la seva nova discogràfica, provaria de convertir-lo en una figura disco-funk amb la qual, tot i algun èxit notable com Lovely day, ell no s’hi trobava gens a gust. Per això, després de vuit àlbums i divuit anys de carrera, gairebé per sorpresa, Bill es va esfumar de l’escena musical per gaudir tranquil·lament de la vida amb la seva dona i els seus dos fills. Una decisió que ens va privar de futures composicions, però valenta i conseqüent amb la seva manera de ser.

Discografia seleccionada:

Just as I am

(1971)

Still Bill

(1972)

+’Justments

(1974)

Menagerie

(1977)

IN THE MOOD

Una selecció ben actual d’artistes joves i no tan joves (amb un homenatge final) que es mouen entre el soul clàssic i les influències del funk i el R&B.

Al perfil Spotify de la biblioteca també trobareu la playlist dedicada a aquest número del butlletí Eh La Bas!

ON THE ROAD AGAIN

Essències Jazz Festival 2020

Montblanc, Maó (agost) i Barcelona (octubre i novembre)

Montblanc és la seu principal d’aquest festival que, amb el jazz com a fil conductor, pretén lligar la música amb la gastronomia local i l’activisme social. El municipi de la Conca del Barberà acollirà els dies 27, 28 i 29 d’agost la programació central d’estiu, amb figures com Ignasi Terraza, Mayte Martín, Giulia Valle o Marco Mezquida & Chicuelo. Aquests últims faran doblet amb un concert l’1 d’agost a Maó que servirà d’aperitiu al festival. També tindran cabuda altres propostes més enllà del jazz (Cara B), amb la presència d’Albert Pla i El Petit de Cal Eril. Totes les actuacions comptaran amb aforament limitat i mesures de seguretat excepcionals.

En la seva cinquena edició, Essències també aterra a Barcelona amb un cicle de concerts a l’octubre i novembre amb artistes dels corrents més avantguardistes del jazz, com Richard Spaven, Arema Artega o Blue Lab Beats.

Més informació: www.essencies.cat

The post Eh La Bas! Núm. 3 appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

QUI HI HA DARRERE DAPTONE RECORDS?

Javiviramone — Sun, 05 Jul 2020 22:00:53 +0000

A Bushwick, zona d’hispans i afroamericans del districte de Brooklyn, hi destaca un antic edifici de totxana vermella, al número 115. En aquest indret reneix la millor i més remarcable música soul, funk i música negra en general d’aquest segle. Concretament, hi trobem els estudis de la Daptone Records, segell musical independent que funciona des del 2001.

La casa consta de dues plantes: a la part de dalt hi ha les oficines i la cuina; a la part de baix hi ha l’estudi de gravació, on fan servir un “4 pistes”, fabricat el 1971, per pura convicció de tornar a enregistrar en analògic després de dècades en què la tecnologia s’ha apoderat de les produccions musicals. També hi ha un pati interior (es pot veure a la portada del disc I learned the hard way de Sharon Jones) i una petita habitació plena d’instruments. Aquí hi treballen no més de 12 persones.

Sharon Jones & The Dap-Kings
I learned the hard way
New York : Daptone, 2010

Bosco Mann a.k.a. Gabe Roth i Neal Sugarman van fundar el segell sense grans pretensions, sense gaires calers però molts somnis, i amb la idea de crear una llar on la música fos al capdavant, un espai on recrear els sons i la manera d’enregistrar dels segells amb els quals havien crescut escoltant música, i que fos, a més, un lloc de trobada de bons intèrprets, on fer que fossin feliços i crear una família, la “Daptone Family”. Així ha sigut: la majoria d’ells han col·laborat a aixecar o decorar l’edifici.

En Gabriel va néixer a Riverside (California) el 1974 i a part de ser cofundador del segell és el baixista, compositor principal i productor dels Dap-Kings, la banda de la Sharon Jones. També dirigeix els Penrose Studios a la seva localitat natal i va ser el fundador de la millor banda d’afrobeat fora d’Àfrica, els Antibalas.

En Neal, per la seva banda, és de l’àrea de Boston, on va començar a tocar a la banda de punk “Boys Life” durant l’escola secundària. Al 1991 es va traslladar a Nova York, on va formar al 1996 la banda Sugarman 3, de la qual en va ser el saxofonista i flautista líder. Igualment, és membre com a saxofonista dels Dap-Kings de la Sharon Jones.

A part d’haver estat cofundadors de la Daptone Records i companys de la banda de la Sharon Jones als Dap-Kings, han tocat junts a What the World Needs Now, quart disc dels Sugarman 3 de l’any 2012.

Neal Sugarman (dreta) i Gabe Roth (esquerra), cofundadors de la Daptone Records

Podríem dir que el so genuí de la Daptone Records va començar quan en Mark Ronson va col·laborar amb la Sharon Jones i els Dap-Kings en l’enregistrament de l’exitós i supervendes disc de l’Amy Winehouse Back To Black, en què cinc temes, entre els quals Rehab, van ser enregistrats als estudis de la companyia. Fins i tot van fer una gira tots junts, l’Amy i la Sharon i els Dap Kings, pels Estats Units, l’any 2007.

Ara el Grammy que van obtenir per aquell enregistrament guarneix la cambra de bany de l’edifici.

Un gran triomf del segell és haver donat veu a músics desconeguts, com la Sharon Jones, que fins als cinquanta anys no va obrir el seu primer compte corrent, o en Charles Bradley, que va enregistrar el seu primer disc passats els seixanta anys, després d’haver viscut al carrer i haver passat mitja vida mirant de rememorar el seu ídol, en James Brown, del qual es va convertir en el seu imitador. Altres triomfs són haver fet renéixer en Lee Fields, un veterà artista nord-americà de soul, o haver fitxat The Impressions, banda dels anys cinquanta, per esmentar només uns quants artistes.

The post QUI HI HA DARRERE DAPTONE RECORDS? appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Llibres amb banda sonora, també a l’eBiblio

Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot — Thu, 18 Jun 2020 00:40:37 +0000

Llibres amb banda sonora és una col·lecció de llistes de reproducció basades en llibres musicals disponibles a les biblioteques. Aquestes llistes recullen les cançons citades per l’autor en ordre d’aparició i ajuden a aconseguir una experiència més completa del relat.

Els següents títols els trobareu al catàleg eBiblio i podeu acompanyar la seva lectura amb les ‘playlist’ a Spotify elaborades per la biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot.

Fuego eterno : la historia de Jerry Lee Lewis

TOSCHES, Nick
Barcelona: Contra, 2016

La trepidant vida de Jerry Lee Lewis, l’artista que va arribar a ser considerat per alguns com el veritable rei del rock and roll pel seu caràcter indòmit i salvatge. Un autèntic i apassionant relat ple d’escàndols i anècdotes divertides que es llegeix com una novel·la d’aventures.

Ropa música chicos

ALBERTINE, Viv
Barcelona: Anagrama, 2017

L’autobiografia de Viv Albertine, guitarrista del mític grup punk The Slits, ens transporta a una època efervescent, el Londres dels 70. Quan la joventut insatisfeta trobava formes de transformar la societat i fer-la a la seva vida. El punk com actitud.

Blues: la música del Delta del Mississippi

GIOIA, Ted
Madrid: Turner, 2010

El destacat crític i historiador musical Ted Gioia convida el lector a un viatge pels orígens del blues, des de les plantacions del Mississipí fins a Memphis i Chicago, així com la seva influència en el naixement del rock and roll.

Bass culture : la historia del reggae

BRADLEY, Lloyd
Boadilla del Monte: Acuarela Libros [etc.], cop. 2014

Lloyd Bradley explica l’apassionant història de la música jamaicana en el seu context social, polític, econòmic i espiritual, des dels sound systems dels anys cinquanta, passant per l’ska, el rocksteady i el dub, fins a l’èxit internacional de Bob Marley i el posterior naixement del dancehall.

La chica del grupo

GORDON, Kim
Barcelona: Contra, 2015

Kim Gordon reivindica en aquestes pàgines haver estat molt més que la baixista de Sonic Youth, mostrant una faceta artística bastant desconeguda per molts.

Historia del jazz

GIOIA, Ted
México: Fondo de Cultura Económica ; Madrid: Turner, DL 2002

Un recorregut que comença en la prehistòria del gènere i l’africanització remota de la música americana, fins arribar a la fragmentació dels estils més moderns, passant per l’època dels grans intèrprets i compositors.

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat

The post Llibres amb banda sonora, també a l’eBiblio appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Eh La Bas! Núm. 2

Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot — Tue, 21 Apr 2020 23:50:57 +0000

Butlletí de jazz, blues i soul

NÚM. 2 – PRIMAVERA 2020

Versió #JoEmQuedoACasa

SALT PEANUTS

HORN, Jazzmeia

Love & liberation
Los Angeles, CA: Concord Jazz, 2019

JAZZ VOCAL

La prometedora cantant texana ha passat d’interpretar només estàndards en el seu debut (A social call, 2017) a compondre temes propis i ampliar el seu rang estilístic en aquest segon treball, considerat un dels millors àlbums de jazz vocal de 2019.

SOUL REBELS, The

Poetry in motion
Grosse Point Farms: Mack Avenue Records II, 2019

HIP-HOP / FUNK / JAZZ

Aquesta agrupació de 8 músics de Nova Orleans porta prop de trenta anys en actiu. El seu so eclèctic i ballable combina els elements tradicionals d’una brass brand amb el hip-hop, el funk o els sons llatins. El seu darrer àlbum està ple de col·laboradors de renom, com Trombone Shorty, Robert Glasper o Branford Marsalis.

RANDOLPH, Robert & The Family Band

Brighter days
Berkel: Provogue, 2019

BLUES-ROCK / GÒSPEL / FUNK

Nou treball del virtuós músic nord-americà de pedal steel guitar Robert Randolph i la seva Family Band. Un àlbum vibrant i orientat al blues-rock, però amb les seves habituals influències de la música gòspel, el funk i el soul.

Outer Space

Into de unknown
Barcelona: La Cupula Music, 2019

JAZZ FUSIÓ / ETHIO JAZZ / AFROSOUL

Segon treball d’aquest septet barceloní que beu del jazz etíop dels anys 60. Amb un imaginari inspirat en l’espai exterior i la ciència-ficció, Into the unknown ens proposa un trepidant viatge instrumental ple de groove, ritmes afroamericans i harmonies hipnòtiques.

KIWANUKA, Richard

Kiwanuka
Baarn: Polydor Records, 2019

SOUL / POP-ROCK

Després del gran èxit aconseguit amb el seu àlbum Love & hate (2016) —Cold little heart ja és un himne del soul actual—, Michael Kiwanuka torna amb un tercer treball homònim. El músic britànic d’origen ugandès repeteix amb els productors Danger Mouse i Inflo, donant gran importància a l’atmosfera de les cançons.

VIALA, Jaume de

Sonoritat de mil miralls
Barcelona: Jaume de Viala, 2019

JAZZ-ROCK

Projecte conceptual i autoeditat del músic barceloní Jaume de Viala. L’antic guitarrista de Celobert Màgic -banda activa entre 1979 i 1983- reinventa el repertori folk de la formació endinsant-se en altres territoris com el jazz, el rock progressiu i la world music.

Amy Winehouse: stronger than her

MONTEAGUDO, Susana
Barcelona: Lunwerg Editores, octubre 2019

Biografia d’aquesta artista captivadora, que retrata de forma atractiva i molt visual la seva breu i intensa vida i el seu llegat musical.

Deep in a dream : la larga noche de Chet Baker

GAVIN, James
Barcelona: Reservoir Books, 2018

Apassionant repàs a la trajectòria vital del genial trompetista d’Oklahoma, des dels seus inicis professionals als anys 50 fins a la seva mort violenta a Amsterdam el 1988.

BODY AND SOUL

Torrid zone : the Vertigo recordings 1970-1975

Nucleus & Ian Carr

JAZZ-ROCK

El trompetista britànic Ian Carr va ser un autèntic pioner en fusionar el jazz amb les sonoritats de la música rock. El 1969 va formar Nucleus, amb Karl Jenkins als teclats, el bateria John Marshall, el saxofonista Brian Smith, el baixista Jeff Clyne i Chris Speeding a la guitarra. Un any després publiquen el seu debut, Elastic Rock, un treball creatiu i innovador, que va ser aclamat per la crítica de l’època. Nucleus entenia la música com un procés continu i sense límits, una experiència total. Cap al 1971 Jenkins i Marshall marxarien a la banda Soft Machine, i en els següents treballs Ian Carr es va mantenir com l’únic membre estable d’una fluctuant i nombrosa agrupació de músics.

Ara es publica aquesta magnífica edició en format caixa, que recull totes les gravacions remasteritzades de Ian Carr amb Nucleus per al segell Vertigo. Abasta els primers anys de la formació, per a molts el seu període de major influència, i inclou els àlbums Elastic Rock (1970), We’ll Talk About It Later (1970), Solar Plexus (1971), Belladonna (1972), Labyrinth (1973), Roots (1973), Under The Sun (1974), Snakehips Etcetera (1975) i Alleycat (1975), a més d’un complet llibret amb un assaig del crític musical Sid Smith.

UNFORGETTABLE

MCCOY TYNER

(Filadèlfia 1938 – Nova Jersey 2020)

Amb la mort d’Alfred McCoy Tyner, a l’edat de 81 anys, desapareix l’últim membre del mític quartet de Coltrane als 60. El del bateria Elvin Jones i el contrabaixista Jimmy Garrison i el d’obres mestres com A Love Supreme. Però també desapareix un dels pianistes més originals i influents de la història del jazz.

Animat per la seva mare pianista, amb només 11 ja anys aprenia a tocar l’instrument. Al seu barri de Filadèlfia, el noi esquerrà apuntava maneres i practicava amb els seus veïns, els germans Richie i Bud Powell. No va trigar a fer-se un nom com a músic d’acompanyament en directes i gravacions. Al seu amic John Coltrane ja el coneixia feia anys, però va ser el 1960, amb My favorite things, quan el va reclutar oficialment com a pianista del seu quartet. La seva elegància i el toc ornamental de les seves improvisacions el consagrarien com un dels grans pianistes del jazz modal i el hardbop.

Tyner va compaginar el quartet de Coltrane amb el seu debut en solitari al segell Impulse!, abans de ser substituït per Alice McLeod. A finals dels 60, formaria el seu propi trio amb Art Davis i Elvin Jones i gravaria amb Blue Note alguns dels seus millors treballs, com The real McCoy o Expansions. Als 70, amb el segell Milestone, es va apropar a altres estils amb composicions més avantguardistes i espirituals. Va girar en format banda amb reputats músics i no va deixar d’enregistrar àlbums fins fa prop d’una dècada, sempre fidel al seu estil al piano.

Discografia seleccionada:

Nights of ballads & blues

(1963)

The real McCoy

(1967)

Expansions

(1968)

Enlightenment

(1973)

Together

(1979)

IN THE MOOD

Selecció de cantants de jazz actuals. Inclou figures del jazz vocal internacional i nacional que han destacat els darrers anys.

Al perfil Spotify de la biblioteca també trobareu la playlist dedicada a aquest número del butlletí Eh La Bas!

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat

The post Eh La Bas! Núm. 2 appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

TROBA MÚSICA DE TOT TIPUS A L’EBIBLIO

Biblioteca Vapor Vell — Wed, 08 Apr 2020 22:00:47 +0000

Des del Bibarnabloc creiem que és un bon moment per a escoltar música a casa mentre fem teletreball o les tasques domèstiques quotidianes. La música crea estats d’ànim, ens posa de bon humor, ens activa o ens relaxa, segons el que necessitem. Segur que més d’un ha redescobert vells CD, o fins i tot cassettes i vinils que tenia per algun racó de casa i que feia anys que no escoltava.

A les biblioteques tenim molta música i us l’oferim a través de diversos canals, per a triar i remenar:

– Llistes de reproducció de Spotify de diverses biblioteques.
– Naxos Musica Library, un recurs electrònic de música clàssica a què podeu accedir des de l’eBiblio [eBiblio → Música → Naxos (en línia)]
– Arxius de jazz. A l’eBiblio hi trobaràs hores i hores de sessions de programes de radio, concerts i festivals dels grans intèrprets del jazz com Sonny Rollins, Ella Fitzgerald o Nat Adderley, entre molts altres [eBiblio → Música → Jazz]

La música també es llegeix, per a aprofundir coneixements sobre els artistes o estils musicals que més ens agraden. Al nostre catàleg de recursos electrònics hi trobareu llibres i revistes de música per a tots els gustos:

Per a saber més sobre Amy Winehouse o Kurt Cobain, dues de les figures més influents de la música de les darreres dècades, titllats de controvertits, excessius, polèmics, creatius i genials. Teniu disponibles Amy Winehouse Stronger than her, de Susana Monteagudo i Kurt Cobain About a boy de Carlos García Miranda.

Per als fans d’el Boss, que voleu conèixer la seva trajectòria musical i personal a fons, teniu un perfil molt interessant de Bruce Springsteen a Estamos vivos (Colección Endebate) de David Remnick.

Trobeu a faltar la vida nocturna, els clubs i discoteques i les sessions de música electrònica? Podeu llegir Anoche un DJ me salvó la vida. Brevísima historia de los verdaderos innovadores de la música, de Bill Brewster.

La revista Enderrock, especialitzada en l’escena musical catalana, celebra el seu número 300 amb un especial fotogràfic de 4 dècades de concerts.

Però si preferiu interpretar la música vosaltres mateixos, també us podem oferir partitures de clàssica, per anar practicant i tenir els veïns distrets. Hi podeu accedir des d’eBiblio → música → partitures

Trobareu tots aquests recursos digitals sobre música, i molts més, l’eBiblio.

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat

The post TROBA MÚSICA DE TOT TIPUS A L’EBIBLIO appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Eh La Bas!, el nou butlletí musical de Vallcarca i els Penitents

Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot — Wed, 05 Feb 2020 23:00:49 +0000

Eh La Bas! és una cançó tradicional de Nova Orleans, originàriament cantada en llengua criolla (E la ba). S’han fet milers de versions, sobretot en francès i en anglès, sempre amb una estructura basada en la crida (del músic) i la resposta (de l’audiència). A la biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot no se’ns ha acudit un títol millor per al nou butlletí trimestral dedicat a difondre entre el públic el nostre fons d’interès de Jazz i Blues.

Les diferents seccions inclouen una selecció dels sons més actuals del jazz, el blues, el soul i altres músiques afins (Salt peanuts), un àlbum destacat (Body and soul), un monogràfic dedicat a un personatge (Unforgettable), un repàs a algunes de les llistes de Spotify elaborades per nosaltres (In the mood) i alguna recomanació de música en viu (On the road again). També volem agrair les imatges creades expressament pel dibuixant i company de Biblioteques de Barcelona David Pla.

Podeu visualitzar el butlletí complet i amb el disseny original en el fitxer pdf adjunt, però aquí us deixem un resum.

NÚM. 1 HIVERN 2020

SALT PEANUTS

Tank and the Bangas

Green balloon
Baarn: Verve Forecast, 2019

RHYTHM AND BLUES / HIP-HOP

Excitant darrer treball d’aquesta jove banda de Nova Orleans. Amb la carismàtica Tarriona ‘Tank’ Ball al capdavant, barregen sense complexos rock, hip-hop o rythm and blues i, a més a més, els seus directes són una festa.

Cyrille Aimée

Move on: a Sondheim adventure
Grosse Point Farms : Mack Avenue Records II, 2019

JAZZ VOCAL

La cantant d’origen francès i dominicà, una de les grans veus actuals, fa un homenatge al compositor de musicals Stephen Sondheim des d’una perspectiva jazzística i contemporània.

Black Pumas

Black Pumas
New York: ATO Records, 2019

SOUL / FUNK

El duo Black Pumas uneix el talent compositiu del músic i productor texà Adrian Quesada i la veu nascuda pel soul d’Eric Burton, per crear un so ‘sureny’ d’aspecte modern. El seu àlbum homònim ha estat un dels grans debuts del 2019.

Fields, Lee & The Expressions

It rains love
Brooklyn, NY : Big Crown Records, 2019

SOUL / FUNK

El darrer treball de Lee Fields amb The Expressions és un veritable cant a l’amor. El veterà músic nord-americà celebra així els seus cinquanta anys de carrera, demostrant que encara té molt a dir en el món de la música.

Uusitalo, Tuomo

Stories from here and there
Barcelona: Fresh Sound Records 2019

JAZZ

Tercer treball del pianista finlandès resident a Nova York Tuomo Uusitalo. Un elegant repertori de temes clàssics i composicions pròpies, amb l’acompanyament del saxofonista Chris Cheek, el baixista Myles Sloniker i Itay Morchi a la bateria.

Heroes Are Gang Leaders

The Amiri Baraka sessions
Washington?: Flat Langston’s Arkeyes, 2017

JAZZ / FUNK / HIP-HOP

Col·laboració entre el poeta Thomas Sayer Ellis i el saxofonista James Brandon Lewis per homenatjar l’escriptor i activista Amiri Baraka (LeRoi Jones). Un repertori de jazz, funk, hip-hop i spoken word amb l’ajuda d’altres músics i poetes.

El Río de la música : del jazz y blues al rock: desde Memphis a Nueva Orleans a través del Misisipi jazz

Jurado, Miquel
Barcelona: Redbook Ediciones, 2019

Amè recorregut musical per les riberes del riu Mississipí i els artífexs de la música popular als Estats Units.

Los 100 mejores discos: una introducción al jazz moderno 1953-1962

Manrique, Diego A.
Barcelona: Elemental Music Records, 2019

Repàs visual a una de les dècades més prolífiques i apassionants del gènere, amb textos de Diego A. Manrique, Iker Seisdedos i Jordi Soley.

BODY AND SOUL

Nova

Reid, Steve

FREE-JAZZ

Miles Davis, Ornette Coleman, James Brown, Fela Kuti o Sun Ra són alguns dels músics amb els quals va tocar el llegendari bateria Steve Reid (1944-2010). Un currículum impecable per a aquest novaiorquès que ja en la seva adolescència havia treballat com a músic de sessió a la Motown i que mai abandonar les seves inquietuds, com demostren les seves darreres col·laboracions d’electrònica experimental amb Kieran Hebden (Four Tet). Als setanta, després de passar quatre anys a la presó per no voler combatre a Vietnam, va formar la Legendary Master Brotherhood amb els músics Ahmed Abdullah, Joe Rigby, Les Walker i Richard Williams. El 1976 va publicar en una discogràfica independent Nova, que ara reedita Soul Jazz Records. Un àlbum fascinant i una gran oportunitat per descobrir el treball d’un músic innovador i avantguardista.

UNFORGETTABLE

DR. JOHN

(Nova Orleans 1941-2019)
Quan tenia 19 anys, Malcom John Rebennack Jr. va rebre un tret a la mà esquerra que li va inhabilitar el dit índex. Això va provocar que aquell jove guitarrista, que tot just es donava a conèixer amb diverses bandes als clubs de la seva Nova Orleans natal, centrés tot el seu interès en el piano, potser una de les decisions més encertades de la seva vida. Va participar a diverses gravacions com a músic de sessió, abans de debutar amb un àlbum on barrejava les seves influències de Rhythm and blues i la música tradicional de Nova Orleans amb el rock psicodèlic i els ritmes vudús. Gris-Gris (1968) va causar gran impacte a l’època, i Rebennack, que en aquella època es feia dir The Night Tripper, va arreplegar tot el folklore de la seva ciutat i les seves músiques, el jazz, el blues i el cajun, per crear el seu alter ego, Dr. John. A aquesta primera etapa de finals dels 60 i principis dels 70 li seguirien altres treballs no tan experimentals i en una línia de R’n’B més clàssic. Es va allunyar de la mala vida i la seva figura va aconseguir prestigi, gravant més de 30 àlbums al llarg de la seva carrera i guanyant 6 premis Grammy. L’any passat ens va deixar a l’edat de setanta-set anys, convertit ja en tota una icona de la música de Nova Orleans.

Discografia seleccionada:

Gris-Gris

(1968)

Dr. John’s Gumbo

(1972)

In the right place

(1973)

Goin’ back to New Orleans

(1992)

Locked down

(2012)

IN THE MOOD

Playlist basada en el llibre de Miguel Calero i Neus Camaño Black & Tan: un viaje ilustrado a los orígenes del jazz. Inclou les cançons esmentades al llibre en ordre d’aparició.

Al perfil Spotify de la biblioteca també trobareu la playlist dedicada a aquest número del butlletí Eh La Bas!

ON THE ROAD AGAIN

39è Festival Jazz Terrassa

De l’11 al 29 de març

Una cita ineludible pels amants del jazz. Diferents espais de la ciutat de Terrassa, com la Nova Jazz Cava, el Centre Cultural Terrassa i el parc de Vallparadís acolliran diferents actuacions on s’entrecreuaran l’art del duo del jazz europeu, l’escena nord-americana més avançada i algunes perles catalanes. Activitats musicals que aniran acompanyades d’exposicions, cinema, sessions pedagògiques i familiars, swing ballable, concursos i rutes gastronòmiques. Alguns dels artistes convidats a l’edició d’enguany són Avishai Cohen & Big Vicious, Irene Reig, Kika Sprangers, Richie Beirach & Dave Liebman, Trudy Lynn, Ignasi Terraza o Pureum Jin.

Més informació: www.jazzterrassa.org

Blues & Ritmes 2020

Del 13 al 28 de març

Un any més el Teatre Zorrilla de Badalona acull aquest cicle que aplega un seguit de concerts en què el blues i les músiques d’arrels es fusionen amb els corrents més avançats. Els artistes confirmats d’aquesta edició són la veterana cantant P. P. Arnold, els germans anglesos Kitty, Daisy & Lewis, la catalana Joana Serrat amb la seva banda The Great Canyoners i, per primera vegada al nostre país, la novaiorquesa d’origen haitià Leyla McCalla, presentant el seu magnífic treball The Capitalist blues (2019).

Més informació: www.bluesiritmes.cat

També podeu consultar el nostre Google Maps de Festivals i Cicles de Jazz, Blues i Soul a Catalunya.

The post Eh La Bas!, el nou butlletí musical de Vallcarca i els Penitents appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.