Música Archives - BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona

Escola de pensament. Sentit: Jordi Oriol

Biblioteques de Barcelona — Thu, 18 Dec 2025 08:00:46 +0000

I si les paraules no sempre diguessin el que sembla que diuen? I si entre la fonètica i la semàntica s’escapés alguna cosa del sentit que podem arribar a captar? Hi ha un ritme del cos i de la paraula que són necessaris per entendre el sentit del que passa i poder-ne participar?

Jordi Oriol és actor, músic i dramaturg. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, ha rebut una àmplia formació tant en l’àmbit musical com teatral. A banda de la seva extensa obra teatral, ha fet de dramaturg de peces de dansa (amb Lali Ayguadé), de circ (amb Circ Cric) o de música (amb la Cobla Sant Jordi, la Banda Municipal de Barcelona, l’Orquestra Simfònica del Vallès, o amb grups com Seward). També ha portat la poesia a escena amb Carles Santos, Enric Casasses, Josep Pedrals o Martí Sales. Ha estat membre fundador de les associacions Heliogàbal (1999), AreaTangent (2003) i Indi Gest (2007), el col•lectiu artístic amb el qual crea actualment els seus projectes.

Pensar una biblioteca amb Jordi Oriol

Umberto Eco diferenciava el diccionari de l’enciclopèdia. Mentre el primer fa referència al significat, el segon es pregunta pel sentit. El diccionari vol ser el més precís possible, es concentra en la denotació de les paraules. L’enciclopèdia obre l’idioma al context, a la connotació i a les relacions circumstancials. Podríem dir, doncs, que pensar una biblioteca compartida és pensar una enciclopèdia oberta, plena de vincles i promiscuïtats, de memòria, crítica i imaginació. Això és el que volem convocar quan convidem els participants de l’Escola de Pensament a Pensar una biblioteca. Una biblioteca que no es conforma amb definicions ni cànons. Que creix, i es modifica, amb l’encontre i la interrupció de la paraula viva.

Recordes la teva primera lectura? Quina va ser, i per què creus que et va marcar?

No sé quina va ser la primera lectura exactament, però de les primeres que recordo és El Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry.

L’has tornat a llegir? Què hi has trobat, una vegada passat el temps?

En el seu moment el vaig rellegir molts cops. I sí, així que el vaig tornar a llegir d’adult hi vaig descobrir al·legories que de petit se m’escapaven.

Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?

El Petit Príncep era un llibre concorregut i comentat, sí. Però el que més recordo de la biblioteca familiar eren els 24 volums verds de
la Gran enciclopèdia catalana d’Edicions 62, que ocupaven bona part de la llibreria del menjador-sala d’estar. Sovint m’hi perdia, explorant la història o
territoris que semblaven fantasia. Imagino que les seves dimensions i pes em frenaren d’endur-me’ls en la meva emancipació. Però vaig tenir coratge de
robar la sisena edició del vermell Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, que encara tinc a mà, tot i ja no consultar-lo. Un altre llibre que mantinc a la meva llibreria particular, però que prové de casa els meus pares és una traducció de Josep M. Corredor de Els mots de Jean Paul Sartre. Tot i que jo sóc més d’Albert Camus.

Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…
La klaxon i el camí de Carles Sindreu. Present de Martí Sales.

L’últim llibre que tu has regalat. I per què?
Sobre l’art de perdre’s de Rebecca Solnit. Per les seves històries i la seva manera de narrar i desgranar les troballes que sovint sorgeixen en el vagar i
divagar.

Quin llibre tens a la tauleta de nit?
Ara mateix: L’Escrita de Perejaume.

Quin llibre tens a la taula de treball?
Càlcul de metàfores de Lluís Nacenta, i El millor dels mons impossibles de Gabriel Ventura.

Tres llibres que hagis llegit, durant el procés de creació d’un projecte, i que expliqui allò que fas…

Previ al procés d’escriptura de Sísif fa no fa ensopegar amb: El mite de Sísif, d’Albert Camus.
La vida imperfecta: una introducció a Montaigne, de Jordi Bayod.
La música invisible, de Stefano Russomanno.

Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb allò que fas, o que no coincideix amb com tu veus el món, i que, tot i així, no has pogut deixar de llegir.
Angélica Liddell.

Un autor o autora per a “pensar a les palpentes”.
Samuel Beckett.

Obres destacades que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona:

Saint-Exupéry, Antoine de

El petit príncep

Barcelona: Vicens Vives, 2025

Fabra, Pompeu

Diccionari general de la llengua catalana

Barcelona: Edhasa, 1982

Sartre, Jean-Paul

Els mots

Barcelona: Proa, 2005

Sindreu i Pons, Carles

La klaxon i el camí

Barcelona: A Contra Vent, 2009

Solnit, Rebecca

Sobre l’art de perdre’s: una guia per vagarejar en cos i esperit

Barcelona: Angle Editorial, 2020

Nacenta, Lluís

Càlcul de metàfores: la confluència de ciència i humanitats al segle XIX

Barcelona: La Magrana, 2024

Ventura, Gabriel

El millor dels mons impossibles: un viatge al multivers del reality shifting

Barcelona: Anagrama, 2025

Camus, Albert

El mite de Sísif: assaig sobre l’absurd

Barcelona: Edicions 62, 2024

Bayod, Jordi

La vida imperfecta: una introducció a Montaigne

Barcelona: Quaderns Crema, 2022

Russomanno, Stefano

La música invisible: en busca de la armonía de las esferas

Madrid: Fórcolas, 2017

Liddell, Angélica

Cuentos atados a la pata de un lobo

Madrid: Malastierras, 2025

Beckett, Samuel

Esperant Godot

Barcelona: Proa, 2020

The post Escola de pensament. Sentit: Jordi Oriol appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

Escola de pensament. Escolta: Ramón Andrés

Biblioteques de Barcelona — Mon, 17 Nov 2025 08:00:37 +0000

Què escapa a la nostra capacitat d’escolta? És l’oïda un sentit clau, però poc valorat del pensament? Aprendre a pensar és aprendre a escoltar? Què passaria si aprenguéssim a escoltar allò que escapa el que som capaços de pensar?

Ramón Andrés és assagista, poeta i estudiós de la música, autor de nombrosos estudis musicals i literaris. Guardonat amb nombrosos premis, com el Premio Nacional de Ensayo 2021, pel seu llibre Filosofía y consuelo de la música (Acantilado) o el Premio de la Crítica 2020 pel llibre de poesia Los árboles que nos quedan (Hiperión), entre d’altres, és autor d’una obra molt extensa. Entre els volums més recents, Despacio el mundo (Acantilado, 2024) o l’antologia poètica Oír las grietas (Hiperión, 2024).

Pensar una biblioteca amb Ramón Andrés

Recordes la teva primera lectura? Quina va ser i per què creus que et va marcar?

Jo era molt petit, recordo de manera especial una Odisea reduïda i amb il·lustracions. Mai hauria imaginat que el llibre m’acompanyés al llarg de la vida.

L’has tornat a llegir? Què li has trobat, un cop passat el temps?

En part ha estat un material de treball per a mi, un material que canvia amb els anys, el metaforitzes, ho fas teu i ho compares amb la teva pròpia “odissea” personal. És més important la Ilíada, però sento gratitud per la Odisea.

Es llegia a casa teva? Quin llibre hi havia llavors a la biblioteca familiar, i ara no podria faltar a la teva llibreria particular?

Sí, es llegia, recordo llibres de Thomas Hardy i també de Stefan Zweig, Émile Zola i André Maurois, entre molts altres. Recordo Pardo Bazán i El Quijote. I llibres de música i de viatges, que m’impressionaven. Ara no trobo a faltar cap dels autors esmentats ―segueix amb mi Cervantes―, encara que he rellegit Zola i la poesia de Hardy.

Un llibre que t’hagi regalat algú que t’importa especialment…

Un bon amic m’ha regalat fa poc les Obras completas de José Jiménez Lozano.

L’últim llibre que tu has regalat. I per què?

N’he regalat dos, El Tao Te Ching i La ruta del silencio, d’Iñaki Preciado Idoeta. Els acostumo a regalar.

Quin llibre tens a la tauleta de nit?

La Correspondencia entre Hannah Arendt i Gershom Scholem, i també Un universo de la nada, de Lawrence M. Krauss, un astrofísic.

Quin llibre tens a la tauleta de feina?

De François Laruelle, Mystique philosophique à l’usage des contemporains.

Tres llibres que hagis llegit, durant el procés de creació d’un projecte, i que expliquin el que fas…

Depèn del que estigui treballant. Per a tres llibres molt diferents, que ara recordi, m’han servit de fonament els Diaris de la guerra d’Ernst Jünger; les Obras alemanas del Mestre Eckhart, i els Ensayos de Montaigne. També els diaris de Käthe Kollwitz.

Una escriptora o escriptor que no té res a veure amb el que fas o que no coincideix amb com tu veus el món i que, no obstant això, no has pogut deixar de llegir.

Agustina Bessa-Luís.

Un autor o autora per “pensar el que s’escapa”.

El sótano, de Thomas Bernhard.

Obres destacades que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona:

Homer

Odissea

Algemesí: Andana, 2018

Homer

Íliada

Barcelona: La casa dels Clàssics, 2022

Cervantes Saavedra, Miguel de

Quijote

Barcelona: Blackie Books, 2023

Zola, Émile

El paradís de les dames

Barcelona: Viena Edicions, 2024

Hardy, Thomas

Antologia poètica

Barcelona: Alba, 2023

Laozi

Tao te ching

Madrid: Alianza Editorial, 2022

Preciado Idoeta, Iñaki

La ruta del silencio: viaje por los libros del Tao

Madrid: Editorial Trotta, 2022

Jünger, Ernst

Diario de guerra: 1914-1918

Barcelona: Tusquets, 2013

Krauss, Lawrence Maxwell

Un universo de la nada: ¿por qué hay algo en vez de nada?

Barcelona: Pasado y Presente, 2013

Luís, Agustina Bessa

Joya de familia

Sevilla: Athenaica, 2022

Montaigne, Michel

Assaigs. Llibre primer

Barcelona: Labutxaca, 2010

Kollwitz, Käthe

Diarios: 1908-1943

Paracuellos de Jarama: Hermida, 2018

The post Escola de pensament. Escolta: Ramón Andrés appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.

No m’agraden els dilluns

Mr Hyde — Wed, 01 Mar 2023 08:00:16 +0000

Què tindran els dilluns per inspirar tantes cançons?

Els dilluns potser és el dia que més sospirs acumula al llarg de la setmana. Després del cap de setmana, es comença la jornada enyorant el temps lliure que ja ha passat i es torna a la rutina diària… que sempre s’associa amb la tristor, la irritabilitat, el mal humor… Però des del Bibarnabloc volem donar-li una volta a aquest tema i posar una banda sonora per canviar-li el color. Si Edith Piaf va posar el color rosa a la vida a la seva coneguda cançó “La vie en rose”… Podem fer el mateix amb els dilluns, Oi?

Comencem pel grup The Boomtown Rats. Aquesta banda originària de Dublín, va tenir molt d’èxit a Irlanda i al Regne Unit a finals dels setanta i els anys vuitanta. La seva cançó “I don’t like mondays” va ser un dels hits de l’estiu de l’any 1979 al Regne Unit i va ser el segon senzill de l’àlbum “The fine art of surfacing“. Tot i que sembla una cançó amb ritme que no t’enganyi: La seva lletra fa referència al tiroteig que va haver-hi el dilluns 29 de gener del 1979 a San Diego, Estats Units. Brenda Ann Spencer, una jove de 16 anys, va disparar al pati d’una escola de primària des del seu apartament. Quan la van detenir, la única explicació que va donar del seu crim va ser justament aquesta “No m’agraden els dilluns. Ho vaig fer només per animar-me el dia“. Aquesta frase va ser la inspiració que va necessitar Bob Geldof, vocalista del grup, per escriure la cançó i, de pas, posar de manifest la violència de les armes i l’absurd de l’explicació del crim. Potser saps de quina cançó et parlo o potser no però, no pateixis que ara et refrescarem la memòria (o potser et descobrirem una nova cançó per estimar o odiar).

A les biblioteques pots trobar un recopilatori amb els seus èxits més destacats:

BOB GELDOF & THE BOOMTOWN RATS. LOUDMOOTH: THE BEST OF. [London]: Phonogram Ltd., [1994]

I continuarem amb més cançons “dilluneres” que també es poden considerar un clàssic. El grup nord-americà Mamas & The Papas, líders als anys 60, van ser els culpables de contagiar-nos amb el seu inoblidable “Monday, Monday”. Aquesta cançó escrita pel “papa” John Phillips l’any 1966 es va incloure al seu àlbum debut “If you can believe your eyes and ears“. Amb aquesta cançó pots relaxar-te i deixar que tot flueixi un dilluns al matí en plena hora punta… “Bah-da bah-da-da-da Bah-da bah-da-da-da“

A les biblioteques pots trobar la seva discografia. Aquí tens alguns dels CDs on pots trobar aquest clàssic:

MAMAS AND THE PAPAS. THE BEST OF MAMAS & PAPAS. [Universal City] : MCA, p. 1995

MAMAS AND THE PAPAS. GOLD. [S.l.] : Geffen, p. 2005

MAMAS AND THE PAPAS. IF YOU CAN BELIEVE YOUR EYES AND EARS. [Universal City] : MCA, cop. 1966

I acabo amb una altra cançó d’un grup molt conegut i que va ser una de les primeres bandes formades exclusivament per dones. Sí, estic parlant de The Bangles. Aquest grup de Los Ángeles, California, es va crear l’any 1981 amb el nom The Supersonic Bangs encara que, finalment, s’arribarien a conèixer per “The Bangles“. Potser una de les seves cançons més conegudes sigui la de “Eternal flame” o també “Walk like an egyptian” però com ara ens interessa els dilluns, no podem passar per alt la cançó “Manic Monday“. Curiosament, aquesta cançó la va compondre Prince i elles la van incloure al seu segon disc “Different light” publicat l’any 1986. Aquesta cançó parla d’una dona que es desperta un dilluns desitjant que sigui diumenge… et sóna, Oi?

Si vols escoltar a The Bangles, a les biblioteques podràs trobar els seus èxits més destacats:

BANGLES. ETERNAL FLAME : THE BEST OF THE BANGLES. [S.l.] : Sony BMG, p. 2009

BANGLES. GREATEST HITS. [USA] : CBS Sony, cop. 1990

BANGLES. GREATEST HITS. [S.l.] : Sony, p. 2005

Aquestes cançons que encara s’escolten a moltes emissores de ràdio perquè sí, ja són clàssics de la història de la música. Però encara hi ha més cançons que parlen dels “dilluns” i, segurament, algú tindrà la inspiració i crearà una nova sintonia que, potser, es converteixi dintre d’uns quants anys en l’himne d’una generació. En tot cas, et convidem a donar una ullada per aquesta selecció musical que trobaràs a continuació i, si alguna cançó et fa “tilín”, a les biblioteques trobaràs un gran fons musical per a descobrir.

… i ara, ja pots canviar la teva sintonia personal i començar la setmana amb un bon ritme als peus!!

The post No m’agraden els dilluns appeared first on BIBARNABLOC - L’aparador cultural de Biblioteques de Barcelona.