L’autor de Burjassot és un dels escriptors més prolífics i interessants, per renovador en discurs i estil, de poesia i prosa en llengua catalana. Creiem, per això, merescut que sigui seu el poema escollit per al dia Mundial de la poesia d’enguany i més tenint en compte el centenari del seu naixement aquest 2024.

m’he estimat molt la vida,

no com a plenitud, cosa total,

sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,

ara un pessic d’aquesta salsa,

oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,

què dieu d’aquest lluç,

és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida, aquest got d’aigua,

una jove que passa pel carrer

aquest verd

aquest pètal

allò

una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,

aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés, Horacianes (1974)

Estellés ha transcendit intel·lectual i socialment des de la seva obra compromesa la comunitat lectora i política del país. Compromesa amb la llibertat, amb un lirisme descomunal fruit de la passió per la llengua, per la necessitat d’expressar el que podríem dir la veu d’un poble des de la veu d’un sol home: “Assumiràs la veu d’un poble, / i serà la veu del teu poble, / i seràs, per a sempre, poble”. Compromesa amb la vida, amb la cerca del plaer i la bellesa en la paraula, la taula, l’amor o el sexe: “El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps.”

Versos que han colpit la sensibilitat i la intel·ligència de diferents generacions i que han servit d’inspiració per a moviments socials i artístics: ateneus populars i centres que treballen la memòria històrica han fet servir la poesia d’aquest autor com a punt de partida per a la seva feina als barris: “Allò que val és la consciència /de no ser res si no s’és poble” i al seus projectes. Cantants com Ovidi Montllor, Meritxell Gené, Pau Alabajos i Maria del Mar Bonet entre d’altres han musicat i pujat a l’escenari composicions que podríem dir ja mítiques com “Els amants”, “M’aclame a tu”, “Enyore un temps que no és vingut encara” o la cançó “La flama” d’Obrint Pas que comença amb el text “No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu”.

Premis n’ha rebut molts: el Premi Cantonigròs al 1956 i el que això simbolitza, el Premi Valencià, l’Ausiàs March, el Lletra d’Or, el Serra d’Or dues vegades, al 1975 i al 1978, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi o La Medalla d’Or de les Belles Arts al 1993 a títol pòstum; però amb permís, i des del meu punt de vista, considero que el gran mèrit del Vicent és haver arribat amb la personalitat de la seva obra a joves catalanistes d’aquest segle. Diferenciant-se d’unes dinàmiques ploramiques i màrtirs, i ho deia en Martí Sales a una entrevista a TVC, la causa catalana no arribaria enlloc d’aquesta manera. L’Estellés amb la seva escriptura vital, de lluita (lluitar vol dir estar viu) i de gaudi (gaudir vol dir estar viu), trencant amb aquest tarannà trist i perdedor, ha generat impuls en  aquests moviments nous, alegres i combatius (“si no es pot ballar no és la meva revolució”, es sentia a moltes manifestacions aquests últims temps), i potser deixant llegat, qui ho sap, a possibles noves generacions, confirmant la seva categoria de clàssic de les lletres catalanes.

No m’imagino una millor companyia per xalar a una sobretaula, una feina, una revolta o una lectura que la d’aquest home, poeta, cronista, periodista i referent “perquè com nosaltres en són parits ben pocs”.

A la Xarxa de Biblioteques de Barcelona podeu trobar l’obra de Vicent Andrés Estellés: tant la poesia, com el teatre, ficció, memòries i estudis sobre la seva obra, així com alguns dels discos en format CD dels seus poemes musicats. També trobareu la seva obra a la plataforma Biblio Digital.