Des d’Atictes busquem aquelles persones que estan disposades a marcar el futur d’Internet a les Terres de l’Ebre.

Ets dels que els hi va fer ràbia no ser el primer que va fer el bloc del seu poble? Haguessis volgut entrar a Facebook abans que les teves amistats? Ara tens l’oportunitat d’ajudar a canviar en gran manera els hàbits i costums de les Terres de l’Ebre des de fora de les xarxes socials d’Internet.

Com és habitual, Atictes prepara una nova activitat per difondre les TIC, i perquè enganyar-nos, per passar-ho bé!!!

Aquest cap de setmana fem l’Ebre Lan Party a Santa Bàrbara que durarà tot un dia sencer. Els que sou seguidors/es ja ho sabeu, l’esdeveniment reuneix un grup de persones amb els seus ordinadors per jugar, compartir i intercanviar informació.

L’edició d’enguany dedicarà la tarda del dissabte als programadors i programadores amb un interessant taller per fer aplicacions per a Android. Si una empresa es vol dedicar a la programació, el seu gran futur passa per les aplicacions mòbils. Ho aprendrem de la mà d’EbreAndroid i TarracoDroid

Però la gent menys tècnica també tindrà oportunitat d’aprendre coses, concretament el diumenge al matí ens parlaran de guifi.net. Ens explicaran com podem compartir d’una forma molt innovadora l’Internet de casa col·laborant en una xarxa oberta, lliure i neutral (a la xerrada ens donaran detalls de què significa tot això).

Amb l’Ebre LAN Party, Atictes pretén col·laborar en el descobriment de futurs pioners i pioneres de la Internet a les Terres de l’Ebre i és per això que esperem que la gent del territori s’engresqui amb nosaltres i ens ajudi a difondre aquesta activitat.

Més informació i inscripcions a ebrelanparty.cat

Article inspirat en un de Jesús Ferré.

Em funciona genial, i per això al cap d’un temps vaig pensar que si funciona bé a casa, també a la feina.

Però em vaig quedar amb un pam de nassos perquè en aquell ordinador el disc d’Ubuntu no em donava l’opció automàtica, així que tocava particionar manualment i en haver creat la partició de forma manual, no em permetia utilitzar-la.

On era el Problema?

Els discs durs només permeten un màxim de quatre particions primàries. Així que si tens una partició per al S.O., una altra per al recovery o garantia, una altra per al que sigui i una altra per als documents, ja no en pots tenir cap més. La propera que crearàs s’assignarà com a “espai no utilitzable”.

Ara bé, els discs poden contenir una partició extesa la qual pot subdividir-se en múltiples particions lògiques. És en particions lògiques on tinc els documents i l’Ubuntu.

Sembla que a la majoria de màquines, quan s’han creat tres particions primàties, la quarta s’assigna automàticament com a partició extesa. Però és evident que no en tots els casos

Com crear una partició extesa des de Windows?

Així que vaig intentar crear una partició extesa des de l’administrador de discs de Windows però era com haver arribat a un carreró sense sortida, no hi havia forma de trobar-hi cap opció vàlida.

Però no sóc persona que es rendeixi fàcilment, així que vaig estar cercant a tort i a dret i finalment es va fer la llum amb aquest vídeo tutorial que mostra com fer-ho pas a pas:

1. Des de l’administrador de discs, sobre una partició existent “reduim” al màxim i així aconseguim “espai no assignat”
2. Executem el programa “diskpart” des de terminal
3. Usem “disk list” per veure les unitats del PC. Normalment, sortirà una única unitat de Disc 0.
4. Usem “select disk 0″ per seleccionar-lo
5. Usem “create partition extended” per crear la partició extesa
6. Tornem a l’administrador de discs per donar format ntfs a la part que volem assignar als documents. Deixarem una part lliure per instal·lar-hi Ubuntu.

Ara ja podem instal·lar Ubuntu

Amb el disc Ubuntu, triarem la instal·lació manual i ens portarà a una pantalla on veurem totes les particions del disc i l’espai lliure.

1. Fem clic a l’espai lliure i seleccionem el botó “change”
2. De tot l’espai que ens dóna, agafem una part petita (1 o 2 Gb) i li diem que l’assignem com a “swap”.
3. Quan estarà fet ens retornarà a la pantalla amb les particions. Fem clic a l’espai lliure i seleccionem el botó “change”
4. Agafem tot l’espai que ens dóna (o el que vulguem) i l’assignem com a “ext4″ (pot ser que digui “journaling”). Ens demana un “mount point” li diem “/”.
5. Quan ens retorni a la pantalla de les particions, seleccionem la partició “ext4″ per instal·lar-hi Ubuntu i continuar amb el wizard.

I bé, ho he aconseguit! Ja tinc Ubuntu. Sóc feliç

Tip extra

A mesura que anem fent upgrades a Ubuntu, el Grub es va omplint de línies. Per eliminar les més antigues, que ja no usem i es converteixen en scrap visual, aquest apunt de how-to geek ens mostra com fer-ho. Per eliminar opcions antigues de kernel, podem fer-ho mitjançant Synaptic. Per eliminar un altre tipus de línies caldrà modificar l’arxiu que hi ha a /etc/grub.d. i seguir les instruccions de how-to geek.

És clar que si de tant en tant el que fem és reinstal·lar Ubuntu manualment, el Grub quedarà net 

A aquella edat suposava que el meu pare ho sabia tot, tot i tot. Així que tan aviat com vaig arribar a casa li vaig dir: “Papa, dis-me com se fa per aprendre les coses de memòria” i ell em va dir que calia repetir-ho diverses vegades. Als cinc minuts havia tornat perquè la cosa no anava bé. El meu pare em va maldar perquè no m’estava esforçant i jo contestant-li que no, que allò no funcionava. Ell va començar a posar-se nerviós. Jo també em vaig posar nerviosa. I ja em tenia plorant quan se li va ocórrer explicar-me el significat de les frases. Això ho va canviar tot, jo em vaig calmar i l’esforç del meu pare em va donar seguretat i em va convèncer totalment.

M’arriben aquests records en veure el programa 64 de Redes: La revolución educativa, que cerca en la ciència algunes propostes per millorar l’educació i cap al minut 12 ens explica que es poden aprendre habilitats fonamentals per a l’aprenentatge i millorar la memòria i la capacitat d’atenció.

L’atenció, la reina del ball a la web, l’única que no creix en entorns d’abundància. En realitat sembla que l’abundància i velocitat ens porten al mínim esforç, a reflexionar menys i posar menys atenció. O això ens pensàvem. Caldrà veure què passa si algun dia s’avança en l’aplicació de les investigacions científiques.

A continuació copio i enganxo la nota de premsa. Inscriviu-vos-hi:

Enguany, l’associació Atictes i la Universitat Rovira i Virgili organitzen les VII Jornades “àtic 2a” sobre TIC. Aquest cop, analitzaran l’evolució que estem fent els usuaris des del món analògic al digital i explicaran com ens comportem en ambdós entorns. L’esdeveniment tindrà lloc l’1 de Juliol a Tarragona i la inscripció és gratuïta.

En aquesta edició de les “àtic 2a” comptaran amb la presència de Richard Stallman, reconegut mundialment per ser el fundador del Moviment del software lliure i del projecte GNU. El Sr. Stallman explicarà quina és la clau per disposar d’una societat digital lliure tot fomentant la inclusió de les persones en un món digital bo.

Les jornades es completaran amb les ponències “Pares analògics i fills digitals” de la Doctora Mar Camacho i “Protegir (o no) la nostra identitat a internet” de David Comuñas. Els ponents analitzaran al llarg de tot el dia la importància de l’evolució social des d’un món analògic cap a un model digital on tothom està connectat, de manera gairebé immediata i constant, amb tot allò que l’envolta. Per tant, les ponències esdevindran interessants tant per a empreses com per a particulars de qualsevol àmbit i edat, donat que la inclusió digital afecta a tothom per igual. A més a més, totes les ponències tindran un marcat caràcter didàctic i social, per la qual cosa no caldrà disposar de coneixements previs sobre Internet o qualsevol aspecte tècnic relacionat amb la informàtica.

Com sempre, les “àtic 2a” es podran seguir en directe per Internet a través dels següents mitjans:

• Twitter
• Vídeo i xat

Els membres d’Atictes Jesús Ferré i Xavier Miró han preparat el següent vídeo que explica el grafisme triat en aquesta ocasió i la filosofia que es desprèn del programa de les jornades:

Per inscriure-us i obtenir més informació visiteu http://atic2.cat/.

Que passeu un bon dia, amics, salut, frikisme i bon humor!

La quarta trobada de Blocaires Ebrencs tractarà enguany el podcast en català, la protecció de les dades personals a la xarxa i l’ús d’internet per part d’entitats culturals i moviments socials. A banda, Ernest Benach presentarà #Política 2.0
La quarta trobada de Blocaires Ebrencs mou les dates per coincidir amb la diada d’Internet

L’Ebrebloc serà enguany els dies 15 i 19 de maig, amb l’objectiu d’apropar la quarta edició de la trobada de l’associació Blocaires Ebrencs amb el Dia Mundial de les Telecomunicacons i la Societat de la Informació. En aquest sentit, la diada d’Internet se celebrarà arreu del planeta el proper dilluns, 17 de maig.

La primera jornada, aquest dissabte, tindrà lloc a la sala polivalent de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, a partir de les 9.45 hores. Enguany, la primera de les xerrades temàtiques anirà a càrrec de l’editor Jaume Llambrich, que pronunciarà la conferència El podcast en català (10.00 hores). Tot seguit, després d’una pausa, David Comuñas serà l’encarregat de pronunciar la segona de les xerrades temàtiques, titulada Protegir (o no) la nostra informació a la xarxa (11.15 hores).

La jornada de dissabte es tancarà amb una taula rodona sobre blocs, entitats i culturals i moviments socials, amb la participació de Jordi Jordan (president d’Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa); Guillem Arguelich (responsable de la Casa de l’Aigua de Tortosa i membre de la coordinadora L’Ebre Decideix); Josep Boldó (Plataforma en Defensa de l’Ebre) i Lluc Ulldemolins (Casal Aixumara). La taula rodona, que començarà a les 12.00 hores, estarà moderada pel periodista i blocaire Gustau Moreno.

Ernest Benach presenta el llibre #Política 2.0

D’altra banda, la segona jornada de l’Ebrebloc tindrà lloc el dimecres 19 de maig, a partir de les 20.00 hores, a la seu de la Cambra de Comerç de Tortosa. L’acte central d’aquesta jornada serà la presentació del llibre #Política 2.0, que acaba de publicar el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. La presentació anirà a càrrec del videoblocaire Jesús Ferré, i comparà amb la presència del president de la Cambra de Tortosa, José Luis Mora; del delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, i del mateix autor del llibre, Ernest Benach. Aquest acte està organitzat per Blocaires Ebrencs, Atictes i la Cambra de Comerç de Tortosa, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa.

Més informació a www.ebresfera.cat
Cartell en pdf : Cartell Ebrebloc 2010

Joan Antoni va començar parlant dels problemes que ens afecten a tots i el que estem anomenant “crisi”. Ho va fer amb un enfocament que em va recordar una mica el post de fa uns mesos sobre la tècnica de judo davant la crisi. Va presentar els diferents poders i institucions no com a “culpables” sinó que tenen part de responsabilitat, són en part responsables de la situació actual, com també tots i cada un de nosaltres de forma individual.

Els seus arguments no només van sacsejar les consciències dels que érem presents, amb exemples del que impliquen algunes de les nostres decisions i el que molt probablement financien els nostres diners. La part més interessant va ser que també ens va presentar propostes per actuar cada un de nosaltres dintre de les nostres possibilitats i iniciar un canvi. M’agrada aquest enfocament perquè, la veritat, encara que els canvis per part dels més poderosos tinguin més repercussió, també són més difícils perquè han de superar més obstacles que impedeixen portar-los a terme, mentre que les accions individuals només depenen de cada un de nosaltres i la nostra determinació per fer allò que cal fer.

També ens va parlar de l’entitat que dirigeix, Triodos Bank, que es defineix com una “banca ètica” i que realitza la seva aportació en els següents aspectes entre altres:

• Transparència garantida en les seves inversions, totes publicades a la seva web
• Inversions en projectes amb marcat enfocament social i ecològic
• Model organitzatiu que dificulta un canvi de principis i evita l’adquisició per part de tercers
• Especial atenció als empleats i els seus valors i ètica

D’altra banda, em va cridar l’atenció que ens digués que Catalunya s’ha frenat molt més que la resta d’Espanya, pel que els està costant trobar projectes en els que invertir i de fet en aquests moments els estan cercant activament.

Per suposat, entre els diferents projectes poden estar els relacionats amb ecoturisme, turisme sostenible, turisme responsable, turisme just, etc.

photo credit: jModus

Fa uns dies, Julen ens presentava una situació (i una enquesta) en la que una persona que es deia Ángel treballava en una empresa i portava una màquina. Durant la setmana la màquina es va espatllar i Àngel havia intentat arreglar-la en va. Però el dissabte al matí, que havia sortit al bosc per gaudir de la natura, va descobrir finalment com arreglar definitivament la màquina.

En l’enquesta, Julen preguntava si Àngel estava treballant aquell dissabte al matí a la muntanya o no. Amb els resultats de l’enquesta a la mà, totalment dividits, sembla evident que portem força malament la inclusió del treball intel·lectual en el nostre sistema.

En un altre apunt de Raúl Hernández, en què pregunta si de forma general el coneixement és de l’empresa, trobem una posició força definida. Parteix de la presa de que algunes empreses “pretenden gestionar el conocimiento de los trabajadores como si fuera una propiedad exclusiva de la compañía” i posa com a exemple una clàusula de contracte habitual.

Tanmateix no es pot portar a terme tal com ho enfoquen ja que, “No se puede controlar la mente de un empleado para saber qué ideas está desarrollando, cuáles nos cuenta, cuáles se guarda, cuáles tienen un origen en la empresa y cuáles tienen un origen en el libro que venía leyendo en el metro“.

En els comentaris de l’apunt trobem la idea de que en realitat l’única forma de medir el treball intel·lectual és el resultat. I Raúl sostè que l’única forma de fomentar-lo és donar més llibertat als treballadors del coneixement, donar-los totes les facilitats i el màxim suport en la seva creativitat.

Em sembla que té total la lògica del món. M’agradaria trobar un exemple. La setmana passada a FITUR vaig tenir la sort de conèixer moltes persones interessants. No crec equivocar-me si dic que totes són treballadors del coneixement. Algunes amb ocupacions especialment creatives, com Gaby Castellanos, CEO de Sr.Burns i una persona amb molta simpatia i bon humor, que els contagia al seu voltant. Juan Sobejano li va fer una entrevista en MindProject de lectura molt recomanable. En relació amb el que estem comentant, porto el següent paràgraf:

Pregunta: ¿por qué es tan importante el humor en vuestro trabajo y en vuestros proyectos?

Respuesta: Porque seríamos muy infelices si SrBurns fuese una empresa rígida, seria y sin buen rollo. La mejor forma de hacer nacer la creatividad es en un entorno amable, divertido, donde se pueda jugar y aprender. Y esto sin buen humor es imposible.

Podem pensar que el control i la gestió tradicionals han donat molt bons resultats amb el treball físic, mesurat en hores i esforç aplicat. Però el treball intel·lectual és diferent i no solament no es pot mesurar igual sino que no es pot motivar de la mateixa forma.

Tanmateix, tornant al post de Julen amb l’enquesta sobre la feina d’Àngel, ens adonem que en realitat és molt difícil de trobar exemples de treball en què només calgui esforç físic. En qualsevol feina cal resoldre situacions, problemes relacionats amb el dia a dia en què les persones apliquem el nostre coneixement. Únic i personal.

Aquesta setmana m’he trobat amb diversos blocs parlant sobre la forma de superar les crítiques que reps sobre el teu negoci. Es tracta d’una foto de Ivan en el bloc The Art of Nonconformity, un post convidat en el bloc de David Risley, escrit per Frank Angelone, fundador de Social Tech Zone i un article de Pamela Slim, autora de Escape from Cubicle Nation: From Corporate Prisoner to Thriving Entrepreneur.

Anem a fer un decàleg am el millor dels tres i el publiquem en sharisme sincronitzat amb Yoriento, però aquesta vegada amb versions diferents, així que et recomano que també llegeixis la versió d’Alfonso: Emprendedores, 10 ideas para aprovechar las críticas a tu negocio.

Per cert, les crítiques en aquest apunts són benvingudes

Nous emprenedors

Si treballes per a una gran empresa i algú odia el producte de la teva empresa, potser que no t’agradi gaire, però probablement no t’alterarà el son. Però la primera vegada que rebis una crítica dura com emprenedor, pot ser com una estomacada. Qualsevol crítica pot sentar com un atac personal. Et destruirà si ho permets.

Pot arribar d’un client que està molt insatisfet amb el teu servei. O d’un empleat que et diu el que realment pensa de les teves habilitats directives. O d’algú que fa una revisió integral del teu produccte. O un comentari en el bloc de destrossa les teves idees i diu que tens un nas massa gros.

La majoria de la gent té una d’aquestes dues reaccions: enfadar-se o replegar-se en posició fetal. Cap de les dues ajudarà perquè cal donar la benvinguda als comentaris i les crítiques si vols desenvolupar un negoci viable. Aquesta foto ens donarà una idea del que estem parlant:

Hi ha moltíssima gent allà fora que et diran que no ho pots fer. El que has de fer és girar-te i dir “mireu-me”.

Vaja tècnica de judo, no? Aquesta és l’actitud, oi?

Et presentem deu idees per ajudar-te a aconseguir-la:

1. No et deixis influenciar pels extrems. Intenta no entusiasmar-te excessivament quan la gent et doni elogis desmesurats. De la mateixa forma, intenta no alterar-te quan rebis crítiques brutals. Has de tenir una idea clara de tu mateix@ i mantenir l’enfocament en el que és el teu negoci i la forma en què ofereixes valor als teus clients. Si tractes de complaure a fans envalentonats, pots ser víctima de la paràlisi intentant ascendir a un estàndard impossible. Si tractes de complaure als teus detractors i “corregir” el que ells creuen que està malament, no seràs tu mateix@.
2. Apren a seleccionar. Agafa un comentari difícil, selecciona les parts que poden ser útils o que contenen alguna veritat i rebutja la resta. La forma més fàcil de fer-ho és preguntar-te, “Quina part d’aquest comentari em farà millor, em posiciona millor en el mercat i em donarà més orgull pel que faig si l’aplico?” Queda’t amb aquesta part del comentari i oblida la resta.
3. No matis al missatger. Els lectors de blocs poden ser extraordinàriament directes amb els seus comentaris. Algunes persones són sezillament mesquines i fan atacs personals a més a més de criticar les teves idees. Si alguna vegada reps un d’aquests comentaris, el teu primer impuls pot ser donar una resposta mordaç, carregada de renecs. No ho facis. No resoldrà res que engeguis algú que és obvi que intenta provocar-te. Podries fins i tot animar-lo a que continui publicant atacs personals. Punxa un coixí, escriu una resposta lletja per esborrar-la a continuació, o imprimeix el comentari que has rebut i crema’l a mode de cerimònia.
4. Formula preguntes. Quan algú intenti desmuntar-te la teva filosofia per créixer i fer diners del teu negoci, no et desanimis. Tot i que no coneguis la resposta el millor que pots fer és PREGUNTAR! Jo sempre pregunto a la gent quse ha portat a terme alguna cosa com ho puc implementar en el meu negoci. Sempre mostren bona voluntat per ajudar i t’ajudaran a superar les crítiques.
5. Concentra’t en els teus clients. Els crítics no desapareixeran de la teva vida ni tan sols quan la teva empresa hagi reeixit fins al punt que esperaves, però si tu i els teus clients esteu feliços i satisfets amb el que ofereixes, aquesta és la clau! No pots complaure a tothom i de vegades els crítics del que fas no estaran mai satisfets i no poden manar en el teu negoci… manen els teus clients i tu portes el vaixell.
6. Aporta valor des del primer dia. Confia en tu mateix@ amb qualsevol cosa que emprenguis. Si vols treure’t de sobre els crítics, has de tenir certesa i saber que el que fa el teu negoci marcarà la diferència o solucionarà algun problema. La gent vol resultats i tot i que els resultats ambiciosos no són immediats, hauràs de donar-los alguna cosa bona des del començament que faci que en vulguin més.
7. Vigila les teves finances. Tracta de recordar que la majoria de crítics s’autodenominen “realistes”. Des de quan muntar el teu propi negoci no és quelcom real! La majoria de la gent està acostumada a treballar per a algú i que els paguin cada mes. No comprenen que aquesta vida no és per a tothom. No visquis per als crítics, viu per a tu mateix@. Has de ser feliç, però fes-ho raonablement de forma que puguis pagar les teves factures!
8. Accepta el risc. Els crítics són els que et diuen que evitis arriscar-te. No creuen que sigui possible, per tant sota el seu punt de vista, no es pot fer. No els creguis ni per un segon. Has de posar tot el teu cor i tot el teu esforç en alguna cosa si vols veure com el teu negoci reeix.Tracta el teu negoci com tractaries qualsevol altra feina per fer diners. Has de dedicar-hi temps per veure resultats. Sí, portar el teu propi negoci comporta riscos, però ofereix una major recompensa! Si no penses assumir riscos amb el teu propi negoci mai no podràs reeixir realment.
9. Apren la importància de les crítiques. En realitat VOLS crítiques! Les crítiques mostren que la gent vol comentar el que estàs fent per què ho vegi tothom. Si no tinguessis crítiques, el teu negoci seria inexistent. Així que no sempre són quelcom dolent i has de considerar als crítics com a quelcom positiu del teu negoci. Fann que vulguis fer-ho millor i demostrar-los que estaven equivocats.
10. Tu ets el pitjor crític. Tots nosaltres tenim un crític interior que ens ens xiuxiueja quan intentem coses noves, “Qui t’has cregut que ets per gestionar un negoci?” “Tu et fas dis escriptor@?” Sigui el que sigui el que facis en la teva vida, tu sempre seràs dur@ am tu mateix@. Això és especialment cert per a les persones que són el seu propi cap. Tu sempre esperaràs més de tu mateix@, i això és bo. Has d’apuntar sempre al més alt. Però de vegades, és o retrocedir una passa i mirar el que has aconseguit juntament amb la persona que tens al teu costat. Quan creus que li manca alguna cosa al teu producte pot ser que als teus clients els encanti i és aquí on no has de permetre que les teves pròpies críttiques s’enduguin el millor de tu mateix@. Queda’t amb el que funciona i endavant. Creu en tu mateix@ i el que fas i el teu negoci reeixirà.

Com més ambiciós sigui el teu negoci, més crítiques negatives rebràs. Si aprens a portar-ho amb desimboltura i elegància, res t’impedirà aconseguir els teus objectius.

Fa uns dies em va enviar Alfonso un post del blog OpenAds amb el títol 137 Trucos para la pequeña empresa en Twitter, amb un llistat d’estratègies recollides en un PDF en anglès, Collection of 137 Small Business Twitter Tips, i ens va semblar que seria bona idea compartir-ho en sharisme sincronitzat. Així que ho publiquem alhora aquí i a Yoriento: Trucos para las empresas 2.0 en Twitter.

No us preocupeu, no anem a traduir el llibre sencer amb els 137 consells, només farem un petit resum i destacarem alguns petits trucs que hem triat.

El llistat s’ha realitzat de forma col·laborativa mitjançant sis preguntes fetes a diversos usuaris Twitter amb empresa.

photo credit: monkeyworks illustration

Pregunta #1 – Com aconsellaries a altres empreses començar a Twitter?

No hi ha consens sobre si cal enfocar-se exclusivament en temes del negoci o si cal posar-hi també altres temes, afegir coses personals o evitar-les, les opinions estan dividides.

Però si una cosa té clara tothom és que no hem de seguir de forma massiva ni reciprocar sense més, sinó que cal triar als que seguim.

Pregunta #2 – Quina és la forma correcta (o la incorrecta) de promocionar l’empresa a Twitter?

No queda clar que sigui bona idea començar promocionant l’empresa a Twitter i, tot i que alguns diuen que fer concursos pot ser magnífic, hi ha moltes veus que adverteixen que abans que res cal participar, resultar d’ajuda i ser útils per als altres i fins i tot hi ha qui ens recorda que estem parlant d’una xarxa social, no comercial. La regla d’or: no parlar només de nosaltres i els nostres productes.

Pregunta #3 – Quien és el teu consell #1 en etiqueta Twitter per a propietaris de petits negocis?

Heus aquí els dos consells més repetits i reiterats. Un vàlid en qualsevol context i situació: posar  als altres primer y nosaltres en segon pla (que no ens hagin de dir allò de “l’ase al davant per què no escapi   “). A més a més, si només parlem de nosaltres ens podrien classificar com a spammers.

I el consell número 1 és específic per a Twitter: oblidar-nos dels missatges automatitzats, ja que la gent finalment se n’adona i algunes persones ho poden veure malament.

Pregunta #4 – Quin és el teu millor consell per a que ens repiulin?

No queda clar si és bona idea o no demanar el RT. Hi ha qui diu que funciona com els clàssics “call to action” mentre altres desaconsellen demanar-lo directament perquè per a alguns està mal vist. On sí que hi ha unanimitat és en la necessitat d’escriure coses que paguin la pena i que la gent vulgui repetir-les.

Pregunta #5 – Com gestiones el temps a Twitter?

Podem veure dos tendències en les respostes: les que destaquen eines digitals i les que aconsellen metodologia. En les eines, els reis indiscutibles són els “clients de Twitter” com Tweetdeck, Hootsuite, etc. En les metodologies, el més aconsellat és crear el teu propi “horari” definit per dedicar-lo a Twitter.

Pregunta #6 – Quin és el teu secret millor guardat (alguna cosa que no sap tothom) per usar Twitter en negocis?

A continuació anem a traduir alguns dels millors secrets compartits en aquest llistat, tant els que responen a la pregunta 6 com a totes les anteriors.

Per començar:

Matt McGee, Small Business Search Marketing
Web: http://smallbusinesssem.com
Twitter: @mattmcgee

“Moltes petites empreses depenen de clients locals, així que és imperatiu que trobin i connecten amb usuaris de Twitter locals. Poden trobar-los gràcies a la cerca avançada de Twitter:
Twitter Advanced Search – http://search.twitter.com/advanced
Nearby Tweets – http://nearbytweets.com
Consell extra: Ja que bàsicament estarem intentant connectar amb complets desconeguts, abans de començar a contactar de forma aleatòria amb persones de la zona, m’assegura de que la meva última piulada digui quelcom semblant a “Vaig a cercar altres persones de les Terres de l’Ebre i seguir-les a Twitter.” D’aquesta forma, quan els segueixo i van a veure el meu perfil, el missatge els explica per què una persona completament estranya els està seguint.”

Rhonda Bartlett, RB Design Studio LLC
Web: http://qvinci.wordpress.com/
Twitter: @RhondaBartlett

“Segueix als líders del teu camp! Dedica un temps cada dia (o tan sovint com sigui possible) a estar all dia de les novetats de la teva indústria. Dedica temps al desenvolupament professional utilitzant enllaços piulats pels líders nacionals en la teva línia de treball.”

Linda Roeder
Web: http://lin.roeder.googlepages.com/home
“La primera vegada que l’empresa comença a Twitter, cercar altres empreses que siguin similars o que ofereixen alguna cosa que agradi als nostres clients, cal seguir-los. Els seus clients començaran a seguir-nos i podrem aconseguir tota una nova clientela d’aquesta forma.”

Marketing:

Travis Campbell, Marketing Professor
Web: www.marketingprofessor.com
Twitter: @mpdotcom
“Un dels plantejaments que m’ha resultat efectiu: en trobar un post valuós referenciat a Twitter, deixar un comentari en el post mateix, i a continuació repiular-lo. Això t’implica més amb l’autor i, al mateix temps generes una connexió més significativa amb els teus followers.”

Noah Parsons, Palo Alto Software
Web: www.paloalto.com
Twitter: @noahparsons
“A Palo Alto Software, solem usar Tweetdeck per a monitoritzar el que la gent diu sobre els nostres productes, la nostra empresa, i temes que són el fonament del nostre negoci. Nosaltres ens enfoquem principalment en la planificació empresarial, però no espemegen a cada persona que piula alguna cosa sobre escriure un pla de negoci. Això seria massa intrusiu.
Enlloc d’això, solament contactarem amb persones que fan preguntes i ens esforcem al màxim per donar bones respostes i no simplement promocionar els nostres productes.”

Daria Steigman, Independent Marketing
Web: www.steigmancommunications.com
Twitter: @dariasteigman
“La forma intel·ligent d’arribar al mercat a Twitter: No fer-ho. Enlloc d’això, dóna valor als altres. Les persones fan negocis amb persones que coneixen, que els agraden, i que respecten, i Twitter és una eina fabulosa per crear aquestes relacions.”

Etiqueta:

Robert Brady, Righteous Marketing
Web: http://righteousmarketing.com
Twitter: @robert_brady
“No enviar DMs automatitzats. Si no penses invertir uns pocs segons en escriure un missatge de 140 caràcters, jo no invertiré 5 segons ens llegir-lo.”

Lori Bourne, Montessori for Everyone
Web: www.montessoriforeveryone.com
Twitter: @loribourne
“Promociona als altres més que a tu mateix. La bona voluntat que es crea és impressionant i dóna lloc a grans oportunitats.”

Jeff White, BrightWhite
Web: http://brightwhite.ca/
Twitter: @brightwhite
“Ajuda als altres abans que qualsevol altra cosa.”

Difusió:

Vicky H, Remarkable Parents
Web: http://remarkableparents.com/
Twitter: @RemarkbleParent
“Si demanes un RT (repiulada) deixa com a mínim 15 caràcters per què la gent que repiula el teu missatge tingui espai i no hagin d’escurçar el teu missatge. Moltes vegades això pot ser la diferència entre un RT i un no RT.”

Mark Dixon
Web: http://blogs.sun.com/identity/
Twitter: @mgd
“Tres paraules: Original, Pertinent, Succint.”

Productivitat:

Martin Lindeskog, EGO
Web: http://egoist.blogspot.com/
Twitter: @lyceum
“El meu consell de gestió del temps és crear el teu propi hashtag meme o començar a seguir-ne un d’existent. Jo vaig començar amb la intenció d’escriure tres piulades de #CosesBones cada dia. No vull que es converteixi en una obligació diària, però és un bon recordatori per enfocar-me en les coses positives del dia i escriure-ho.”

Chris
“Desfes-te de la sensació de que has de llegir totes les piulades. No ho has de fer. Si vols saber què s’ha dit d’un tema determinat mentre no hi eres, fes una cerca a twitter usant hashtags o frases pertinents amb el tema per llegir les piulades relacionades.”

Sharon Trombly, RainShadow Virtual Assistance
Web: www.rainshadowva.com
Twitter: @RainShadowVA
“Per evitar que les piulades t’ocupin tot el dia, piula amb el cafè al matí, durant el descans i després breument amb el dinar. Per a algunes persones els pot ajudar un termporitzador per adherir-se a un pla. Piula al final de la jornada de treball i finalment a la nit si es vol. Quan anem a fer el llistat de coses per fer per al dia següent, incloure una nota amb recursos últils per compartir a Twitter al dia següent.”

Trucs avançats:

Bradford Shimp, All Biz Answers
Web: http://allbizanswers.com/
Twitter: @bradfordshimp
“Una de  les tàctiques avançades que uso és tenir oberta una columna de cerca a Tweetdeck (però també es pot usar Twitter Search) amb la cerca d’un terme relacionat amb la meva feina. Per exemple, tinc una columna de cerca de la frase “ajuda wordpress”. Això em permet veure piulades de gent que estan cercant ajuda amb WordPress, i si puc ajudar-los, els envio una resposta ràpida. Aquesta és una bona forma de servir d’ajuda, aconseguir nous negocis, i/o conèixer gent meravellosa amb interessos similars (que et permet construir la xarxa del teu negoci). Pot ser que et calgui intentar-ho diversos cops fins trobar el terme de cerca que millor s’adapta al teu negoci, però quan ho aconsegueixis tindràs accés a un fllux continuat de geent que estarà interessada en el que tens per dir o que necessitarà la teva ajuda.”

Michael Hartzell
Web: http://rejuvenateyourrestaurant.com/
Twitter: @michaelhartzell
“Crear una “landing page” especial per a twitter amb una benvinguda, serveis i presentació. Ofereix un missatge únic als que arriben via twitter i ajuda a resseguir als que ens visiten la ‘pàgina secreta que només els twitters coneixen’.”

Paula Belyeu, Integrity Virtual Solutions
Web: http://integrityvirtual.com/
Twitter: @pbelyeu
“Els propietaris de negocis i els seus representatns haurien de pensar en Twitter com si es tractés d’assistir a un event de networking local. Quan assisteixen a un event d’aquesta mena, per què sigui efectiu, crees relacions, escoltant-los un a un, parlant sobre els seus negocis i vice versa i després, en cas d’interessar, compres els seus productes o serveis i/o els ajudes a connectar amb partners que crearan sinergies. Usa el mateix concepte amb  Twitter:

• Acostuma’t a llegir piulades i perfils
• Construeix relacions
• Interactua i involucra’t per saber més dels followers
• Ajuda a que altres connectin amb el seu mercat objectiu o els seus partners de sinergia

A més a més, de la mateixa manera que el networking local, també precisa el seu temps, així que no hem d’usar Twitter pensant que una piulada ens farà rics… no passarà! Es tracta de construir relacions i networking!”

Si us interessa el tema, trobareu el llistat complet en el bloc original: Small Business Trends.

Jo també ho faig de tant en tant, cada cop és més habitual. Així que avui, estreno nova funcionalitat al bloc amb un plugin que ens facilita aquesta feina. A partir d’ara, a sota del requadre per escriure els comentaris, trobarem el següent botó:

Si premem aquest botó ens permetrà identificar-nos amb el compte Twitter de forma segura, mitjançant OAuth.

Un cop identificats, quan deixarem el comentari el nostre nom anirà enllaçat al compte Twitter, de forma que qualsevol que ens llegeixi i vulgui seguir-nos a Twitter, podrà fer-ho còmodament.

I a més a més, quan deixarem el comentari al mateix temps també publicarem a Twitter amb la frase “Comentant a <títol de l’apunt> de <nom del bloc> i l’enllaç”.

Espero que us sembli pràctic.

En tot aquest temps -va concloure- és la primera vegada que assisteix al curs una secretària de direcció. Em va mirar i em va dir “Ja pots felicitar el teu superior”.

I així ho vaig fer, és clar. El seu nom: Emilio Mestres.

Més recentment, al gener del 2009, vam rebre una visita d’una persona de la nostra organització que venia d’Estats Units i estava auditant les pantes europees. Ens havien dit que era una persona amb una experiència de 50 anys dirigint plantes de manufactura i que es fixava en qualsevol petit detall que veia al taller.

Va arribar a casa nostra acompanyat d’una altra persona, però va ser ell qui més preguntes va fer. Va insistir molt en la nostra relació amb el client i van ser enginyeria i logística els que més li ho van explicar. En un moment donat, va parlar pensant en veu alta: “aquest tipus d’acords no són habituals”. Em vaig somriure en aquest moment en què vaig saber que aquesta persona havia entès la nostra singularitat. Vaig pensar que era una bona oportunitat per aprendre coses i vaig esperar amb ganes les conclusions.

Arribat el moment, va començar per explicar-nos que havia estat dirigint plantes durant 50 anys, la seva relació amb el nostre president i l’objectiu de la seva visita. A continuació ens va explicar la metodologia emprada en les seves visites: portava un bloc on anava escrivint les coses que veia i en el moment de les conclusions anava repassant els apunts del bloc i feia recomanacions de millores que es podien fer. Però en aquesta ocasió no tenia el bloc a les seves mans, estava fent les conclusions amb les mans buides i la raó era perquè no tenia recomanacions de millores per a nosaltres.

Al capdavant de la planta, des del primer dia fins a l’últim: Emilio Mestres.

Gràcies de tot cor. Ha estat un veritable honor haver format part de l’equip.

Les sisenes Jornades àtic 2a estaran dedicades enguany a la Internet mòbil i, com a novetat especial, tindran tres seus simultànies: Tortosa, Tarragona i Cornellà de Llobregat.

Dates: 28 i 29 de novembre de 2009.

Coordinades per Atictes i organitzades per Blocaires Ebrencs, TIC Tarragona, Citilab i Eutopia Interactiva, amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, la Coordinació territorial de Joventut a les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa. Volen explorar les oportunitats que ofereix la Internet mòbil en l’educació, l’administració pública i el periodisme, però també en aplicacions més lúdiques, com els viatges o els videojocs.

L’esdeveniment és una iniciativa en xarxa, no només per la seva distribució geogràfica, sinó també perquè connecta amb d’altres propostes similars: compartirà públic a Cornellà amb la clausura del IV Congrés de la Cibersocietat i a Tarragona amb el primer Cava&Twitts amb multiseu i retransmissió.

El públic podrà intervenir des dels tres espais a 100 km de distància i també des d’Internet, on novament s’emetran en directe les ponències i debats, tot amb la intenció de fer arribar el debat sobre la innovació tecnològica allà on estigui la persona interessada.

(Nota de premsa)

A més a més, s’ha iniciat una campanya viral des del web mobilitat.atic2.cat on es convida als usuaris a explicar el tema de les jornades fent “vídeo respostes” a un vídeo publicat per Atictes al seu canal de Youtube.

En concret, l’article de la revista dóna un lleuger repàs a les opcions que tenen les empreses per realitzar videoconferències i reunions a la web, estalviant-se el viatge corresponent.

photo credit: edans

Entre les opcions exclusivament de pagament distingeix en primer lloc entre sistemes de telepresència per hardware, els més cars i complets, dels sistemes sobre VoIP.

En el segon cas, l’oferta a empreses amb funcions com mostrar presentacions sobre idees o projectes treballats, ensenyar l’escriptori o un dels programes oberts, programar la reunió, encriptació de dades, etc., està liderada per GoToMeeting (que només ofereix trucades d’àudio) i WebEx, que és el servei que conec.

La revista tambié repassa altres alternatives que ofereixen versions gratuïtes i plans de pagament com Huddle, Connect, Dimdim, Team Apart.

Els temes proposats són molt interessants, pel que me’n faig ressò des d’aquí:

• Empreses obertes

Por qué y como abrir una empresa. Seminario con Julen Iturbe-Ormaetxe, Genís Roca y Tíscar Lara from EOI Escuela de Negocios on Vimeo.

• Orientació a la Glocalitat

• Innovació disruptiva

• Gestió del Coneixement

• Intel·ligència col·lectiva

photo credit: tomsun

Les agències de viatges de negoci es dirigeixen a empreses amb empleats que han de realitzar viatges per motius professionals, viatges de feina. Els serveis d’aquestes agències cobreixen les necessitats de tots dos, l’empresa i el viatger, pel que l’anàlisi del mercat comprèn tots dos enfocaments.

Tendències relacionades amb les empreses:

• Triple enfocament en el compte de resultats. Ajudar a les empreses en els seus objectius de sostenibilitat. A mesura que més empreses estan adoptant un enfocament de sostenibilitat basat en un equilibri entre resultats econòmics, conscienciació social i mediambiental, serà important oferir la despesa de viatges sota la mateixa perspectiva. Cal tenir en compte que, segons l’informe de PhoCusWright, el compte de viatges representa la segona major despesa controlable de les empreses.

• Gestió integral de despeses i viatges. Visió integrada del conjunt abasn-durant-després. Les empreses porten molts anys cercant una solució integrada que permeti reconciliar reserves versus emissions versus pre-viatge versus realitzats versus reconciliats (post-viatge). Però la novetat ha estat que a partir de la0ny 2008 ha passat a ser exigència estratègica de les empreses clients i ha donat lloc a una amalgama que caldrà integrar.

• Vídeo conferència. Menys viatges. Les teconologies que faciliten reunions a distància es venen desenvolupant des de fa anys. Els avenços tecnològics juntament amb la situació econòmica actual estan fent que la vídeoconferència s’estigui posicionant com una alternativa viable als viatges de negoci.

• Entrada de les PIMEs en el mercat. Podria ser una conseqüència del punt anterior? Tradicionalment, les agències de viatges de negoci s’han enfocat més a les grans empreses ja que les PIMEs de forma individual els han resultat difícils d’abastar i monetitzar. La situació econòmica actual pressiona per dues bandes: les PIMEs es veuen obligades a vigilar la seva despesa en viatges i per a les agències de viatges de negoci el conjunt de PIMEs representa un mercat no desdenyable.

• Gestió integrada de la cadena de subministrament. Que ve a ser l’altra cara de la moneda del punt anterior.

Tendències relacionades amb els viatgers:

• Enfocament centrat en el viatger. Tradicionalment, les agències de viatges de negoci han organitzat els seus processos centrant-se en cada viatge. La tecnologia actual, tanmateix, permet introduir perfils dels viatges i anar incorporant-hi un històric de les seves preferències. Una tendència que es va afiançant.

• Mobilitat. Connexió amb el viatger mitjançant el seu smartphone. Segons l’informe de PhoCusWright, set de cada deu viatgers de negocis d’USA viatja amb el seu mòbil amb accès a internet. La ràpida integració de les capacitats mòbils per planificar itineraris, fer seguiment de vols, rebre ofertes de viatge i aprovacions i servir com a targeta d’embarcament, està fent dels dispositius mòbils quelcom indispensable per als viatgers de negoci i les seves empreses. Amb el temps, la propera generació de tecnologia mòbil permetrà que les transmissions multimèdia facilitin decisions informades, permetrà l’auto-servei i compres de viatges tot prescindint del paper i opcions de pagament a través del mòbil. La comoditat dels serveis mòbils permetrà als viatgers ser més productius per tenir al seu abats les dades just a temps segons les circumstàncies situacionals o la localització geogràfica.

Coincideixo amb Hosteltur, crec que la mobilitat és la més prometedora de totes les tendències d’aquest mercat.

Ho he vist a la pàgina 15 de La Veu de l’Ebre del 4 de setembre i surt la imatge que annexo, on es comenta que ha estat una cerimònia especial perquè es va realitzar en una pontona, una embarcació típica i tradicional del delta de l’Ebre.

Va ser una bona sorpresa perquè no en sabíem res ningú, s’ho van portar molt amagat i no ho sospitàvem ningú, però la veritat és que ens va encantar a tots: una cerimònia molt bonica, amb música molt adient i en un ambient molt familiar i agradable.

Va ser a la Casa de Fusta, al Restaurant de l’Estany, i després de la cerimònia vam sopar a la barraca tradicional, on vam estar molt a gust.

Serà a l’edifici Betània del Campus Terres de l’Ebre de la URV a Tortosa el proper divendres 4 de setembre a les 20,45h. (Camí Betània 5, 43500 Tortosa).

També pots seguir l’activitat a:

• Twitter: un micro-bloc només de text.
• AtictesTV: connexió de vídeo en directe + xat.
• Web mòbil.

Tota la informació la trobarem al web oficial de les jornades: http://atic2.cat

Organitzen l’activitat Atictes i col·labora la Universitat Rovira i Virgili.

Suggerència semàntica en imatges, a congestiondepersonas.com

En ple mes d’agost, trobem la web repleta de viatges preciosos i experiències meravelloses.

Però hi ha molta gent que no surt fora encara que tingui vacances; és la tendència de les staycations, al més pur estil minimalista. Si sols viatjar buscant de provar coses noves, connectar amb la natura, interactuar amb altres cultures, millorar la teva vida o reflexionar profundament, pensa que tot això ho pots aconseguir de forma molt efectiva sense recórrer tants kilòmetres.

Així de suggeridor és el nou sharisme que compartim amb Yoriento i que en la seva versió ens preguntem: ¿Es productivo viajar? Trobarem algunes claus basant-nos en la traducció d’un apunt de Penélope Trunk, a qui no li agrada viatjar però n’aconsegueix tots els beneficis per altres mitjans:

4 motius pels que viatjar és una pèrdua de temps

Per Penélope Trunk

Cada dia sento més amargor per viatjar. Sempre m’ha desagradat. Quan era una nena els meus pares ens van portar per tota Europa i el Carib, i realment em va esgotar. Ara que sóc adulta, puc articular millor per què crec que viatjar és una pèrdua de temps. Aquí hi ha quatre raons per les quals penso que els beneficis de viatjar són altament il·lusoris:

1. Hi ha altres formes més efectives de provar coses noves.

Si bé és cert que aprendre i expandir la nostra experiència és important, fer-ho una sola vegada és força diferent d’integrar regularment alguna cosa nova en la nostra vida. Representa molt poc risc provar alguna cosa durant una setmana. Què tindrà més impacte en la nostra vida: anar a Àfrica durant una setmana i veure la fauna silvestre i la vida en la jungla, o remodelar l’agenda de la setmana per tal de poder caminar pel Parc Natural local una vegada a la setmana? Tindràs una major connexió amb el Parc Natural local que amb la jungla, i tindràs una percepció més profunda de com creix i canvia i com respons tu. Així que si esperes que viatjar canvii com veus el món, fer alguna cosa cada setmana per veure el món de forma diferent tindrà més impacte que fer-ho una sola vegada, set dies seguits.

2. Les diferències culturals són superficials. Les diferències econòmiques marquen.

No t’enganyis dient que viatges per aprendre sobre cultures diferents. Perquè no aprens necessàriament de la gent en altres cultures. I no et cal sortir d’USA per trobar cultures diferents de la teva.

Frans Johansson escriu sobre diversitat, i diu que la raça ja no és un indicador de diversitat—el context ho és. I els contextos més diversos es donen en la disparitat econòmica. Així que una persona blanca rica i una persona blanca pobra són més diferents que una persona blanca rica i una persona negra rica.

Penso que això també és cert entre cultures. Vaig tenir una companya de Sud-Àfrica a l’institut. Però era exactament com jo: rica, blanca, jueva. Però quan vaig viure a una granja francesa un estiu, la gran diferència entre jo i la família rural no era que ells fossin francesos. Era que ells estaven vivint en una granja. Ho sé perquè quan van veure que era infeliç, em van enviar a viure amb el seus cosins a Lyon—una gran ciutat a França—i els cosins eren com jo.

3. Les persones que estan encantades amb a seva vida no se’n van.

Imagina que t’entusiamés llevar-te cada dia perquè tinguessis una vida estructurada de tal forma que cada dia consistís en fer el que sempre has somiat fer. I estessis enamorada del teu xicot, i de la teva feina, i del teu nou hadstand de ioga. Ho adores tot—imagina-t’ho. Voldries anar-te’n i deixar-ho durant 2 setmanes? Quin sentit tindria? Et divertiries més a casa que fora de casa. Així que enlloc de viatjar on sigui, què tal si averigües què t’agradaria fer amb el teu temps, i fer-ho? En el dia-a-dia real de la teva vida.

4. Un viatge no és el moment de reflexionar profundament.

Les persones que necessiten escapar per poder pensar profundament, en realitat necessiten incorporar-ho a la seva vida diària. Què tal si busquem temps per pensar profundament cada pocs dies? Sam Adams suggereix en el seu article del New York magazine que la meditació és tan important que les persones començaran a dedicar-hi temps de la mateixa forma que ara ho fem amb l’exercici físic. Així que la necessitat de viatjar que sents podria ser en realitat una necessitat de dóna’m-espai-per-al-cap, i si penses que només ho necessites durant un parell de setmanes, t’equivoques. Necessites temps per a pensar cada dia. Refés els teus dies per fer honor a aquesta necessitat, enlloc de sortir corrents durant el que només pot ser un respir temporal.

Intueixo que les coses que intenteu aconseguir quan viatgeu són per regla general coses que podríeu aconseguir de forma més profunda si quedant-vos a casa féssiu canvis a la vostra vida enlloc de sortir corrents. La rutina i la pràctica són claus per donar un significat més profund a la vostra vida. És clar que trencar amb la rutina és important per obtenir perspectiva. Però certament no necessiteu viatjar a un altre país. Hi ha moltes coses noves en el que hi som ara. Només cal mirar-hi més detingudament.

A pesar de que a Penélope no li agradi viatjar, crec que després de llegir el seu apunt resulta evident que en el seu cas no va ser una pèrdua de temps. Intentaré explicar-ho amb una anècdota, una experiència personal.

Quan vaig nàixer, bona part de la meva família era a Suïssa. De fet, jo vaig nàixer a Ginebra tot i que als dos anys vam venir a viure aquí. Des de llavors, la meva primera visita va ser als vuit anys, en què vaig acompanyar la meva àvia en un dels seus viatges.

Portàvem allí un parell de setmanes quan un dia la meva àvia em va demanar que anés a un centre comercial a comprar-li les quatre coses concretes que solia comprar ella. Com sempre era el mateix, jo ja sabia què era exactament i on ho havia de comprar: les begudes en una bodegueta i la resta en al súper (les dues coses juntes, una al costat de l’altra dintre del centre comercial). Hi havia moltes caixeres, quasi totes estrangeres i sempre n’hi havia alguna d’espanyola… sempre llevat d’aquell dia, perquè les coses passen així
A la bodegueta cap problema. Però al súper em volien cobrar les begudes que ja havia pagat a la bodegueta. I jo no parlava cap idioma, i cap caixera, ni cap client, ningú parlava castellà (ni català). I jo petiteta i sola.

Vaig tornar a casa amb tot aclarit i bé, però molt contrariada. I per més que l’àvia intentés fer-me veure que podia anar a qualsevol lloc perquè va veure que sabia fer-me entendre, només va aconseguir que m’enfadés més i vaig prometre que quan tornaria parlaria francès.

Tot el que sé de francès ho vaig aprendre a classe a Tortosa, però sempre he cregut que la meva anècdota amb l’àvia va tenir molt a veure en què realment ho aprofités com ho vaig fer. Encara que em vaig enfadar amb l’àvia i em vaig disgustar, en realitat el seu impacte sobre mi va ser molt positiu quan el valoro al cap del temps.

D’aquesta forma, en llegir l’apunt de Penélope amb els viatges que va fer de petita i el seu punt de vista actual, veig a algú que no solament va estar en contacte amb  la natura sinó que va aprendre a connectar-hi; en contacte amb diferents cultures ha sabut comprendre tot el que ens uneix profundament en la diversitat; la importància d’incorporar en la vida allò que ens agrada fer, més enllà de la diversió esporàdica; i la necessitat de reflexionar molt més del que solem fer-ho.

Jo diria que no va ser una pèrdua de temps.

Continuem amb el nostre apartat de sharisme sincronitzat que  compartim amb Yoriento, un dels millors blocs sobre productivitat personal que trobem actualment a la blocosfera. La versió d’aquest apunt a Yoriento s’anomena La productividad del menos i en aquesta ocasió ens hem basat en un apunt del bloc de Zen Habits:

El principi minimalista: omet tot allò innecessari.

La definició que trobem en aquest títol no podia ser més concisa i d’acord amb la pròpia filosofia. Però davant de quelcom tan genèric, per on començar? La proposta és que ho apliquem a diversos aspectes de la nostra vida com els següents:

• Possessions: Mira al teu voltant, a la feina i a casa. Tot el que posseeixes és important? Pots desfer-te de coses i quedar-te només amb allò que importa? Revisa amb vigor, i redueix gradualment fins el necessari per a la vida que vols portar.

Pensem per exemple en quan marxem de viatge i fem el nostre equipatge. Hi ha diversos llocs que en parlen, però el més complet que conec és OneBag.com. Els avantatges de viatjar amb poc equipatge van des de la seguretat, flexibilitat, serenitat i fins i tot l’ecologia. Trobarem consells per alleugerir l’equipatge mitjançant la realització del llistat de coses a empaquetar, l’elecció de la maleta o la bossa, etc.

• Comprar: Reducir les teves possessions serà una pèrdua de temps si després en compres un munt més. El que importa és estar satisfets amb la vida, no les coses, i en conseqüència reduir les teves necessitats. Si no utilitzes les teves compres per satisfer altres aspiracions, només compraràs allò que realment necessites.

Com les persones que estan satisfetes amb la seva vida i no necessiten ni volen “desconnectar” un mes seguit per descansar.  Reparteixen les vacances en períodes curts durant l’any, una tendència que es va afiançant.

• Menjar: Quant necesites per menjar? Necessitat el plat enorme de patates fregides amb formatge? Els natxos a vessar? Totes aquelles porcions de pastissos? Tots aquells carfès amb crema? Ben sovint la resposta és no. Omet el menjar innecessari i fes que tot el que menges compti — fent que el teu menujar sigui ric en nutrients, fibra, saludable i saciant.
• Fer: Fes menys. Centra’t en que tot el que facis compti. Mira el teu llistat to-do i identifica allò que és realment important. O millor, examina la teva vida a la feina en general i mira si estàs fent realment que cada dia compti. Omet l’activitat innecessària.

Recentment ens deia Alfonso que “la gestión eficiente de la existencia tiene más que ver con dejar de hacer y de perseguir lo que NO queremos que con organizarnos mejor para conseguirlo“.

• Objectius: Realment necessitem 101 objectius? Podem manegar-nos-ho amb només uns pocs, o fins i tot un? Si t’enfoques en menys, pots abocar-t’hi realment.

Tornem a recordar quelcom que ja vam comentar abans per aquí: Si reduïm objectius aconseguirem més amb menys.

• El que produeixes: Si produeixes alguna cosa, ja sigui escriure o música o programació o roba, observa si pots simplificar i mantenir-ho més enfocat. Si crees una pàgina web, pots donar-li un sol enfocament, amb una única crida a l’acció? Pors fer-ho amb el teu escrit o música? Averigua quin propòsit és i modifica sense pietat per què tot el que quedi compti.

Per exemple, mira el teu bloc. El meu no. No miris el meu perquè es un exemple del que no és un bloc minimalista

• La resta de la teva vida: En tot el que facis, observa si pots aplicar aquests principis. No ens hem d’obsedir, naturalment, però sempre és útil examinar el que estem fent, com ho fem i si realment cal fer-ho.

De ben segur que no ens agafarà per sorpresa la pregunta:


Què desitjaries que passés al final del dia? D’aquest dia; d’avui.

Fifty People, One Question: New York from Fifty People, One Question on Vimeo.