Feia temps que m’anava pel cap i finalment m’he decidit: he instal·lat l’Ubuntu Netbook Remix al meu Asus. De fet, ja me’l vaig comprar amb la idea d’instal·lar-hi l’Ubuntu, però com que el que portava per defecte era suficient per a l’ús que li dóno, no el vaig tocar. Tanmateix, ara ja es notava la manca d’actualització del programari, així que ja he trobat l’excusa per passar a Ubuntu

Què he fet

1. M’he descarregat l’última versió del UNR
2. He instal·lat l’ImageWriter (directament dels repositoris)
3. He buidat un pendrive d’1GB per posar-hi l’UNR
4. El pendrive funciona com un Live CD i es pot testejar o instal·lar normalment

Altres Detalls

En aquest model, excepte la webcam, la resta funciona tot correctament a la primera (WiFi, connexió 3G, so, programes, etc.).

Tot i així, trobarem detalls que cal ajustar com  l’escriptori netbook que va ralentit, però només cal executar gconf-editor i marcar l’opció /apps/netbook-launcher/force_low_graphics (jo ho he fet amb Gnome-Do, que em resulta molt pràctic per a tot). També cal treure el mute del micro. Per tant, aquí apunto el resum d’altres detalls que he configurat:

1. Instal·lar Gnome-Do, Gnome Alsa Mixer, Ubuntu restricted extras
2. Amb Gnome-Do, executar gconf-editor i marcar l’opció /apps/netbook-launcher/force_low_graphics
3. Amb Gnome Alsa Mixer, treure el mute del micro i ajustar el so
4. Afegir els repositoris de Medibuntu
5. Amb Synaptic, instal·lar skype-static-oss

Pendent

Ara ja em funciona tot el que utilitzo normalment, però em queda pendent ampliar la capacitat i recuperar la webcam.

1. Aconseguir una targeta de més memòria
2. Trobar la marca i software linux de la webcam original o els drivers ubuntu compatibles

Finalment, no puc deixar de dir que en aquest model un inconvenient és la pantalla petita perquè és massa petita per a algunes finestres d’opcions, que no dimensionen bé.

Compartir

Se tracta d’una intervenció d’un vint minuts i unes 35 diapositives de presentació. A continuació n’extrac el contingut de quatre.

Comença destacant sis característiques que distingeixen l’entorn actual per a TUI (una gran multinacional de viatges que inclou tour-operació, serveis de destinacions online, aerolínies, agències de cotxes de lloguer i hotels):

• Recessió
• Pèrdua de seguretat i sentit de la vulnerabilitat
• Creixent cinisme
• Retorn dels valors tradicionals
• Facebook vs Twitter? (¿una moda?)
• Wolfram Alpha.com? el nou Google? (tendències de la web semàntica)

Impactes:

• El negoci arriba més tard (amb menys antel·lació)
• Els paquets guanyaran popularitat perquè els clients cerquen seguretat
• S’incrementaran les vacances “tot inclòs” per no caure en despeses extra (fora de pressupost)
• Increment en destinacions no-Euro (altres monedes)
• Els paquets online vendran molt
• Tornen les cerques de vacances a l’estranger i productes de luxe

Enfocament TUI Online:

• Marca
• Enfocament al client: Comunicació, Contingut i Context
• Creixement en mercats emergents

Resum final:

• Sabem clarament que els nostres clients estan interconnectats mitjançant les tecnologies web 2.o. Volem enfortir més encara la comunicació amb els nostres clients i entre els clients.
• Oferint contingut rellevant i específic en el lloc i en la forma en què als usuaris els agrada usar-lo i reduir encara més el cost d’adqusició.
• Creixement en mercats emergents i fer a mida propostes online per a satisfer les necessitats dels usuaris.
• Continuarem enfocant-nos en el PRODUCTE, PRODUCTE, PRODUCTE – Els mitjans socials ens permeten desplegar la nostra major arma – ELS CLIENTS FELIÇOS!

En la presentació completa s’observa el protagonisme de les tecnologies socials per l’espai que se’ls ha dedicat. Una empresa enfocada al client observa que estan interactuant utilitzant aquestes eines i s’adapta als clients.

Una forma d’apropar-s’hi és mitjançant la creació de contingut específic i amb un extra de mobilitat, per tal que l’usuari no es vegi obligat a la forma de presentar-ho a la web de TUI sinó que pugui emportar-se’l on vulgui i llegir-lo i usar-lo com vulgui i on vulgui.

Observo, també, que com es lògic les empreses continúen apropant-se a les tecnologies amb un marcat enfocament als clients, per la part del client. El pas següent seria, potser, obrir-se a les destinacions locals, enfocar-se més a les persones, siguin o no siguin turistes i/o clients. Els límits s’estan difuminant en tots els àmbits ¡com no ho ha de fer en un sector tan heterogeni i multidisciplicar com el turístic!

Compartir

Així que dit i fet: m’he baixat el Ubuntu Netbook Remix, el tinc en un llapis i tot a punt per a poder portar el meu a la propera Ebre Lan Party a Alcanar!

Un any més és aquí la Ebre LAN Party, la party més gran de les Terres de l’Ebre.

L’associació sense ànim de lucre Atictes, juntament amb lo Casal Aixumara i l’ajuntament d’Alcanar, organitzen els dies 3, 4 i 5 de juliol la tercera edició de la Ebre LAN Party. Aquest esdeveniment reunirà al centre cívic d’Alcanar tant a afeccionats de la informàtica i les noves tecnologies, com a curiosos. Molts d’ells portaran els seus propis ordinadors, per tal de gaudir in situ de tres dies de competicions en xarxa, compartició de coneixements i grans dosis de contacte amb gent amb interessos comuns.

Al llarg dels tres dies tindran lloc tallers, concursos, xerrades i competicions al voltant de temes com el programari lliure, els videojocs, els codis bidimensionals, la robòtica, la fotografia i, fins i tot, el tunning.

L’accés a la party serà gratuït tant per a qui es vulgui instal·lar amb el seu ordinador com per qui només vingui a veure l’ambient o assistir a les activitats. Només es pagaran el càtering i el material dels tallers que així ho requereixin. Els únics que estaran obligats a inscriure’s i notificar la seva arribada i sortida de la party seran aquells que vinguin amb els seus ordinadors.

Tampoc caldrà assistir els 3 dies de manera continuada; cadascú pot decidir la combinació de dies i horaris que millor li sembli, així que no hi ha excuses per no venir.

Per saber més sobre la Ebre LAN Party es pot acudir al web oficial, http://ebrelanparty.cat, o bé a qualsevol dels nostres canals de comunicació: http://ebrelanparty.cat/contacte

Nota resum:

Qui?

• Atictes, Casal Aixumara, Ajuntament d’Alcanar

Què?

• Ebre LAN Party
  • Inscripció gratuïta per a accés amb ordinador, sense càtering.
  • Sense inscripció per a accés sense ordinador.

Quan?

• 3, 4 i 5 de Juliol de 2009

On?

• Centre Cívic d’Alcanar

Més informació

• http://ebrelanparty.cat/contacte
• cartell
• logo
• escut

EbreLanParty Alcanar2009 on PhotoPeach

Compartir

M’avisa la companya Mireia que ja està programada la piraguada d’enguany i mirarem a veure si ens ho podem combinar per apuntar-nos.

Aquesta és la informació que m’ha enviat:

IX PIRAGUADA POPULAR EN DEFENSA DE L’EBRE

DIUMENGE 12 DE JULIOL 2009, XERTA – ALDOVER – TORTOSA

Hem preparat una nova edició de la piraguada popular pel proper diumenge 12 de juliol. Ja hem arribat a la novena. Per enguany tenim moltes novetats!

Volem apropar el màxim de persones al nostre riu Ebre perquè cada vegada en siguin més els defensors. Volem transmetre les agressions que pateix, però també volem que la gent passi un dia agradable, que gaudeixi del paisatge i que xali a l’aigua. Pensem que la millor manera que la gent s’estimi el riu i vulgui defensar-lo, és coneixent a fons els seus problemes i vivint-los. Per aquest motiu us proposem navegar arran d’aigua, com ho permeten de fer les piragües.

Aquest acte està emmarcat dins de la campanya Big Jump 2005-2015 de la xarxa “European River Network”. Aquest dia es realitzaran actes conjuntament a moltes ciutats europees per reivindicar la millora de la qualitat dels rius.

Ens concentrarem a Xerta, davant de l’embarcador a les 9:30 del matí del diumenge 12 de juliol. Al camp de futbol d’Aldover farem una parada per esmorzar, on es podran comprar entrepans i begudes. Al migdia arribarem a Tortosa. Tenim preparada una sorpresa per donar un ambient festiu a la jornada. Després ens desplaçarem al pavelló Firal de Remolins on disposarem de dutxes i vestuaris. A continuació tenim preparat un dinar popular a base de fideuà. També gaudirem de l’actuació musical del grup “Riu en so”. Tot preparat per a passar un bon dia d’estiu en família o amb els amics.

Your browser may not support display of this image.La quota d’inscripció és de 15 € per persona per a embarcacions a rem, 20 € per a motor i 10€ pel dinar. Qui vulgui també podrà endur-se el menjar de casa i disposarà de taules i cadires. La venda de tiquets serà del 6 al 11 de juliol al mercat i a l’oficina de turisme (edifici del Carrilet) a Tortosa. Cal recordar que les places són limitades i regalarem samarretes només als primers inscrits!

Mireia Palos i Jovani (Tortosa)

Plataforma en Defensa de l’Ebre

Compartir

Abans que res, agrair profundament Hosteltur i en particular a Carlos l’oportunitat d’assistir el passat 18 de juny al Fòrum Hosteltur que es va celebrar magníficament a l’hotel Meliá Madrid Princesa.

Amb un impressionant programa, com veiem a continuació:

Programa del Foro Hosteltur 2009 (clic para ampliar la imagen)

Es tractava del fòrum sobre economia i turisme on es va parlar dels efectes de la crisi i perspectives de futur. En primer lloc, el principal efecte de l’actual crisi mundial és que les entitats financeres manifesten aversió al risc, pel qual es fa necessari que altres entitats assumeixin el possible risc.

A la vegada, en el sector turístic, aquest efecte repercuteix de forma més acusada en l’aeri, on s’han reduït considerablement el nombre de vols, amb una oferta molt conservadora. Tanmateix, la planta hotelera en general no compta avui en dia amb la mateixa flexibilitat. Aquesta situació afecta particularment a destinacions com Canàries, per la gran dependència en l’aeri. Per fer-nos una idea, una ocuapció del 100% de l’actual oferta aèria a aquesta destinació cobriria el 70% de les places hoteleres canàries.

Davant d’aquest escenari, es fa evident la necessitat d’innovar. Si bé és cert que históricament, en turisme costa més temps per sortir de les crisis, també cal tenir en compte que mai fins ara s’havia democratitzat tant aquesta activitat, de forma que ara ja es consideren les vacances com quelcom irrenunciable. Tot i així, no serà fàcil que el comportament del sector sigui diferent en aquesta ocasió.

No sé si en un futur, quan les futures generacions repassaran aquests temps, potser es veurà que en aquesta època la innovació en qualsevol camp va acompanyada inexorablement d’innovació lingüística (l’amic Yoriento en diu consultolabia ), amb paraules boniques, com per exemple inteligència de mercats. D’aquesta forma em resulta fàcil citar-ho aquí, per exemple, encara que no sàpigue exactament què és.

Finalment, em quedo amb tres idees centrals que va comentar Escarrer: Competitivitat, Sostenible i Integral. Va comentar que l’estratègia espanyola és la mobilitat sostenible, amb adaptabilitat al canvi climàtic. Em sembla que és d’allò més sensat. Però tot i que afecta directament al sector turístic, també afecta d’igual forma a altres sectors, pel que crec que el debat hauria de donar-se entre diversos sector i el turístic ser-ne un més.

Per part meva, m’apunto la idea per anar descobrint possibilitats en aquesta línia i aportar-hi enguany el meu granet de sorra.

Actualització: Magdalena Camps ha editat i publicat la recopilació de cròniques i referències sobre el V Foro Hosteltur. Bona feina!

Compartir

Em sembla particularment interessant la xerrada que hi ha per al divendres, en col·laboració amb el Parc Natural: una ponència sobre el canvi climàtic i els impactes a les Terres de l’Ebre, a càrrec del Dr. Javier Sigró, Centre de Recerca en Canvi Climàtic de la URV.

¡No m’ho perdré!

DIVENDRES 5 juny. Dia Mundial del Medi Ambient.

Lloc: Pavelló Firal Sant Carles de la Ràpita

17.30h Inauguració de la Festa del Mar- Jornades de Portes obertes de l’Estació Nàutica

17.45h Presentació del Compromís pel Turisme Sostenible de l’Estació Nàutica

18.00h Taula rodona sobre medi ambient, sostenibilitat i turisme i signatura del Compromís pel Turisme Sostenible de l’Estació Nàutica

18.30h Ponència inaugural: Passat i Futur del Canvi Climàtic: una aproximació als impactes a les Terres de l’Ebre a càrrec del Dr. Javier Sigró, Centre de Recerca en Canvi Climàtic de la URV.

19.30h Vi d’honor, amb vins de la DO Terra Alta.

I a més… Tots els assistents d’aquest dia i la resta de dies de la Festa del Mar, podran participar en el sorteig de:

• Un cap de setmana per 2 persones, gentilesa de: HOTEL DEL PORT, HOTEL LA RÀPITA, HOTEL CARLOS III, BUNGALOWS CAMPING ALFACS i HOSTAL AGUSTÍ
• Cursos d’iniciació al Kitesurf, gentilesa de RADICALSURFEX
• Un dia de lloguer d’embarcació sense necessitat de titulació, per navegar per la Badia, gentilesa d’EMBARCACIONS BADIA ALFACS
• Un curs de Patró de Navegació Bàsica, gentilesa de FOCUS SERVEIS NÀUTICS
• Una sortida en barca per aprendre de la pesca tradicional, gentilesa de TURIMAR
• Dos sortides per a 2 persones en caiac a la Punta de la Banya (anada i tornada), gentilesa de l’Escarabat Verd
• Dos sortides per a 2 persones per realitzar el Descens del Barranc del Canaletes (Nivell 1, iniciació), gentilesa de l’Escarabat Verd
• Quatre packs aquàtics per 2 persones de caiac, canoa i perxar , gentilesa de Deltaventur

Compartir

Abans de l’any 2009 ningú no ho hauria imaginat.

Va ser llavors que es va descobrir l’evidència: l’economia del país, que fins llavors havia tingut en el turisme un dels grans motors, havia caigut al mateix temps que la internacional, víctima dels noms creatius utilitzats en els paquets de productes financers.

Les xifres d’ocupació turística van començar a descendir tímidament però de forma sostinguda al llarg dels anys següents. Ningú sabia què se n’havia fet dels turistes! Quina força fosca se’ls havia pogut empassar?

Molts poquets sabien que en realitat aquell any havien nascut els turistes digitals, un naixement amb força, que va representar la desil·lusió d’alguns evangelitzadors.  No n’hi havia per menys: els turistes havien aparegut a la xarxa amb una manifesta intenció colonitzadora, sense cap respecte ni pels nadius ni pels immigrants.

Però vet aquí que va ser llavors precisament quan el costat fosc, i el bon rotllo de la unitat friki, va agafar tot el poder necessari per conquerir el món que en el futur es coneixeria com món freak.

Compartir

He descobert un lloc dedicat als treballadors independents: FreelanceSwitch. La pàgina principal és un blod, amb apunts diaris sobre temes escrits des de la perspectiva del freelance. Però també compta amb un tauler d’anuncis de feina, recursos, fòrums, podcast… Pel que veig, si algú necessita un professional pot deixar la seva demanda gratuitament i si ets un professional que ofereixes els teus serveis, hauràs de pagar 7 dòlars al mes per publicitar-te. Però si se’t dóna bé escriure, et poden pagar 60 dòlars pels teus apunts. No està malament la idea, tat?

He de donar les gràcies al bon amic Albert, que m’ha enviat pel delicious un apunt del bloc amb consells per organitzar-se millor els professionals independents, aconseguir feina i també consells amb algunes formes d’utilitzar bé les eines que ens ofereix la xarxa; ja que de la mateixa forma que qualsevol altra eina, poden portar a la decepció si s’usen malament, però amb un ús correcte són un gran avantatge competitiu, es especial per a la microempresa.

En llegir l’apunt una segona vegada, però, m’he adonat de que són consells molt sensats i d’aplicació àmplia, així que li he proposat a Yoriento un nou sharisme sincronitzat i traduit a continuació l’apunt de FreelanceSwitch:

10 Senzilles Passes per Aconseguir Més Feina

per Brian Casel a FreelanceSwitch – The Freelance Blog 5/2/09

Ja coneixem totes les gratificacions del treballador independent (freelancer). Horaris flexibles, varietat de projectes, pocs desplaçaments (o cap). Però aquest estil de vida no s’aconsegueix fàcilment.

Reeixis com a treballador independent requereix un fluxe continuat de feines pagades. Aconseguir noves feines mitjançant recomanacions és fantàtic, però les recomanacions soles no ompliran el teu horari amb feines pagades, sobretot quan estàs començant.

Els llistats de classificats a la xarxa com Craigslist i el tauler d’anuncis de feina de FreelanceSwitch són llocs magnífics per generar oportunitats de nous negocis. En aquesta economia, la competència per la feina és ferotge. Per mantenir-te al capdavant, has de combinar dos elements en el teu enfocament:

• Quantitat: Com més feines responguis, més oportunitats potencials estaràs creant.
• Qualitat: Presenta’t bé i sobresurt d’entre la multitud.

Aquí tenim algunes eines i consells que t’ajudaran a aconseguir més feina “freelance”:

1. Has de mantenir acuradament el currículum i la cartera

Assegura’t de que el teu currículum està actualitzat i perfecte. Crea una versió PDF per adjuntar a les teves cartes de presentació per (més info més endavant). Si tens una pàgina web (que l’hauries de tenir), assegura’t de que està actualitzada i presentable. Mostra la teva atenció pels detalls creant una presència web ben dissenyada i professional.

2. Escriu emails efectius

Dóna’t el temps de crear un email-carta de presentació ben escrit i concís per usar com a resposta a les demandes de feina online. Hauria d’incloure una petita introducció sobre tu (semblant al teu “elevator pitch“), com també un enllaç a la teva pàgina web o la teva cartera online.

Prueva diversos enfocaments i estils. Comprova quins emails generen més respostres. Un caop hagis perfeccionat el teu email-carta de presentació, utilitza’l com a plantilla per a futurs emails. Això ens porta al següent consell.

3. Usa la característica de Gmail denominada “Canned Responses”

Si uses Gmail, activa la característica “Canned Responses”. A Gmail, ves a Settings > Labs > Canned Responses, i fes clic a “Enable”. “Canned Responses” et permet desar el cos d’un email com a plantilla de forma que pots inserir ràpidament el teu missatge en futurs emails. Si no uses Gmail, pots senzillament desar el teu email enn un arxiu de text que sigui fàcil de copiar i enganxar.

No enviïs la mateixa resposta genèrica per email a les demandes de feina. El demandant de la feina ho veurà immediatament i ho enviarà a la paperera. Anem a veure què hem de fer a continuació:

4. Personalitza el teu missatge i fes-lo a mida per a cada feina

Llegeix cada demanda de feina en la seva totalitat per aconsseguir el màxim d’informació possible. Extreu tanta informació sobre la feina i el demandan com puguis. Llavors utilitza aquesta informació per millorar el teu email-carta de presentació. Modifica o afegeix a la teva plantilla d’email una anotació sobre per què encaixes perfectament i cobreixes la seva necessitat concreta.

Per exemple, si la demanda de feina és d’un venedor de samarretes que necessita una pàgina web, podrien mensionar que t’has especialitzat en el desenvolupament web per a comerç electrònic. També pots propocionar alguns enllaços a botigues online que hagis realitzat per a altres clients.

Però no et quedis aquí.

5. La importància de la línia del tema de l’email

Un sol missatge en un tauler d’anuncis de feina popular pot generar centenars de respostes en solament qüestió de dies o fins i tot hores! És fàcil que el teu email es perdi en la confusió. Pot ser que no arribir a obrir-se. Sobresurt de la multitud creant títols del tema que siguin pertinents i que parlin de la seva necessitat concreta.

Si la feina demana un redactor que pugui treballar presencailment a Nova York, pots usar un títol com: Redactor resident a Nova York.

Si es tracta d’un blogger que cerca un dissenyador web per a crear un tema de WordPress personalitzat, pots intentar-ho amb un títol com: Dissenyador Web (Expert en WordPress!).

6. Maximiza la teva cerca de feina amb RSS

Molts taulers d’anuncis de feina ofereixen fils RSS per als resultats de les cerques. Aquesta pot ser una eina potent en el teu arsenal de cerca de feina. Cerca una paraula clau que t’apliqui a tu, com per exemple “compositor”, “HTML”, o “dissenyador”.  Llavors afegeix el fil RSS d’aquesta cerca al teu lector de feeds que hagis triat. El meu és Google Reader.

Amb Google Reader, pots veure multitud de fils de feeds alhora si els agrupes en una mateixa carpeta. Això et permet cercar en diversos taulers d’anuncis simultàniament. Aquesta és la millor forma de mantenir-te al dia de la majoria de demandes de feina a través d’internet, cosa que et dóna un avantatge respecte als teus competidors.

7. Expandeix la teva cerca més enllà de les demandes locals

Molts treballadors independents tenen la possibilitat de treballar remotament via email i a través de la web. Així que, per què limitar la teva cerca de feina a una ciutat local? Expandeix el teu abast mitjanánt la cerca de feina en altres mercats, fins i tot internacionalment.

Els fils (feeds) RSS aquí són molt útils, especialment per a la cerca de feina a Craiglist. A Craiglist, no pots cercar en múltiples ciutats amb una sola cerca. Però pots combinar els fils de cerca de Craiglist si uses un lector de feeds. Tria 10ciutats grans i visita la sub-pàgina corresponent a Craiglist per a cada una d’aquestes ciutats. Cerca en la secció de “curros” la teva paraula clau o sector. A continuació recull el fil RSS per a cada una de les cerques de les 10 ciutats. Agrupa aquests 10 fils en una carpeta a Google Reader. Ara pots veure les demandes de feina a Craiglist de les 10 ciutats en un sol cop d’ull!

Aquí tenim la meva cerca de feina per a tot USA a Craigslist:

8. Fes un seguiment dels emails de forma persistent, però respectuosa

Un cop que has entrat en diàleg amb el teu potencial client, voldràs mantenir la discussió viva amb l’esperança de tancar un tracte. Si no et responen als pocs dies o una setmana, envia un email escuet de seguiment a mode de recordatori, tot dient que estàs disponible per tractar qualsevol tema o preocupació que puguin tenir. Els clients nous sovint necessiten una mica de motivació extra per llençar-s’hi. Amb una mica de sort el teu esforç extra redundarà en nous negocis.

Si continues sense obtenir resposta, no insisteixis. Passa a una altra cosa. No enviïs més emails. No els afegeixis al teu butlletí de notícies (newsletter) sense el seu permís. Això només els enutjarà i pots tenir per segur que no comptaran amb tu per a futurs projectes. Només és una forma de malversar el teu valuós temps.

9. No deixis de cercar la teva propera feina

La clau per a mantenir-te ocupat a llarg termini és estar cercant continuadament la teva propera feina. Això implica mantenir els teus esforços en la cerca de feina fins i tot quan la teva actual parrilla de feina està completa.

No deixis la teva cerca de feina només perquè aquest mes estàs a tope. Si ho fas, et podries trobar ràpidament en un període baix. Evita-ho mantenint sempre actives noves oportunitats de negoci i movent-te per endavant.

Recorda-ho, sovint costa algunes setmanes (si no mesos) tancar un acord. Has d’equilibrar el teu temps entre projectes actuals i perseguir nous negocis.

10. Professionalitat, Honestedat i Confiança

Professionalitat – Comunica’t de forma clara. Respon cada email i cada trucada amb promptitud. Escriu emails amb correcció ortogràfica i gramàtica. Mostra sempre una actitud positiva i constructiva.

Honestedat – No facis promeses que pots complir. Mostra les teves habilitats allí on siguin aplicables. Si no coneixes la resposta a una pregunta, no improvisis. Assegura’ls-hi que et poses a cercar-la i que els contestaràs. Llavors fer-ho. Sigues tu mateix@ i guanya’t la seva confiança.

Confiança – Parla de forma clara i definitiva quan conversis amb potencials clients. Refereix-te a la teva experiència anterior, i tracta cada una de les preguntes amb respostes directes i informatives. Mostra’ls-hi que tens el que cal per cobrir totes les seves necessitats. Llavors supera les seves expectatives.

Brian Casel és un dissenyador web i músic compositor que treballa de forma independent (freelance). Escriu a Serve The Song, un bloc sobre la creació de cançons, producció de música i promoció online. El podem seguir a Twitter @CasJam.

Compartir

A casa, ens ha fet molta gràcia l’explicació de Polet en l’apartat del Delta de l’Ebre al mateix temps que hem pogut apreciar la qualitat de les imatges i la bellesa del paisatge. Però també m’ha recordat un article que m’ha descobert la professió del paisatgista. Ho explicava la setmana passada Horacio a la Comunitat Hosteltur i ens presentava l’Associació de Paisatgistes:

Definición de Paisajista: “El Paisajista planifica y diseña paisajes urbanos y rurales en el tiempo y en el espacio, basándose en las características naturales y en los valores históricos y culturales del lugar. Para conseguir este fin, utiliza técnicas apropiadas y materiales naturales y/o artificiales, guiándose de principios estéticos, funcionales, científicos y de planificación.” (definición de la Fundación Europea de Arquitectura del Paisaje-EFLA).

Cuando se construyen barrios, urbanizaciones, infraestructuras, complejos de ocio y deporte, parques, polígonos industriales, etc. se modifican los paisajes preexistentes. La escala y el impacto de dicho desarrollo puede ser una amenaza para el entorno, pero una cuidada ubicación y un diseño acertado del paisaje que logre integrar los elementos introducidos con los existentes puede crear un nuevo paisaje de calidad e interés visual.

Més detall a la pàgina de l’associació de paisatgistes.

Compartir

L’última Nit a l’àtic, es realitzarà el 29 de maig de 2009 al Consell Comarcal del Montsià d’Amposta, amb la presència de Carles Basteiro, que realitzarà la xerrada “Continguts lliures, innovació distribuïda”

Continuarà la taula rodona casos d’exit empresarial amb llicències lliures:

• Bernadette Farriol, Vila-seca, http://www.enraona.com
• David Romaní, Amposta, http://www.gruasromani.com

Organitzada per Atictes. Com és habitual, es preveu poder seguir-la per internet a tv.atic2.cat.

Compartir

He recordat el que ens comentava el mes passat Jordi Jordan, president dels Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, quan reflexionava sobre les dades d’ocupació turística a Tortosa i suggeria que la ciutat podria adquirir uns quants llaguts i lligar el turisme cultural amb el de natura. Crec que, com diu Jordi, ens hem de creure més que el turisme pot ser una oportunitat econòmica important per al conjunt de les Terres de l’Ebre.

Aquests dies, per exemple, hem estat debatent a can Bauen sobre l’anunci d’un nou projecte editorial: la Història de les Terres de l’Ebre, una enciclopèdia en 7 volums, de i per a les Terres de l’Ebre, i redactada per una cinquantena d’investigadors i científics del territori. Dani Gil posa sobre la taula la possibilitat que s’estigui perdent una autèntica ocasió d’or per omplir internet de continguts científics i culturals de qualitat sobre les Terres de l’Ebre.

Cal recordar també que la importància d’internet en turisme és una tendència que s’està afiançant a passes gegants. Segons l’anàlisi que van fer de la radiografia del turisme europeu a Clan-destinos, i basat en l’Eurobaròmetre dedicat als viatges dels europeus, la major font d’informació sobre les pautes dels turistes del nostre continent:

Internet es ya la segunda fuente de información de los turistas europeos. Para un 22% de los casos es la principal fuente, sólo superada por las recomendaciones de amigos y familiares. Por cierto, ¿cómo computaríamos una recomendación de un amigo en facebook?

Em sembla evident que una forta aposta de la Generalitat pel turisme identitari a l’Ebre, com comentava al principi, ha d’anar forçosament lligada a la digitalització de les fonts documentals sobre les nostres terres, pensades per què puguin ser de màxima utilitat i fiabilitat per a tota la societat ebrenca. En els comentaris de can Bauen, Gamoia ho expressa molt bé:

[Una enciclopèdia directament pensada en versió digital, ben feta]
Això sí que val la pena de subvencionar-ho. I exigir que es faci ben feta. I que serveixi de model per aprendre, tant dels errors com dels encerts. O quan esperem a aprendre? Quan els del Nord ja ho hagin inventat tot? Si no aprenen ràpid les editorials actuals, d’aquí poc vindran d’altres empreses i faran la feina. @bauen ho ha dit ben clar: “Totes les obres de referència a nivell mundial han migrat a suports digitals” (potser no totes, però sí una bona part, les que saben que els hi va la supervivència).

En els comentaris a can Bauen es deia que la versió digital ben feta, amb total solvència i apta per poder-la no només consultar sinó també enllaçar i reutilitzar, suposaria un cost econòmic important. Però si de debò ens creiem el potencial econòmic que té el nostre turisme, i realment fem una aposta seriosa, estarem d’acord en què seria una inversió més que justificada que ens ha de donar no només prestigi sinó també un important rendiment econòmic.


Reproducció de la notícia del llagut a TeveOn:

El primer llagut turístic de les Terres de l’Ebre estarà apunt per navegar l’any 2010, un any més tard del previst. Així ho ha explicat el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, que aquest dilluns ha detallat a Tortosa les característiques tècniques d’aquest nou producte turístic de navegació fluvial del riu Ebre. Es tracta d’una embarcació moderna dissenyada per tal d’assemblar-se el màxim possible als llaguts tradicionals. El departament d’Innovació, Universitats i Empresa ja té previst construir un segon llagut turístic que es posaria en funcionament al 2011.

El projecte s’emmarca dintre del Pla Estratègic de Turisme de les Terres de l’Ebre i té per objectiu crear una oferta de navegació fluvial en el tram central de l’Ebre català, en concret, de Móra d’Ebre a Tortosa. Vilalta però, ha assenyalat que amb aquest projecte s’ha  volgut recuperar la memòria i la singularitat de la navegació en llaguts pel riu Ebre i que aquesta activitat es pugui unir amb l’oferta turística cultural, esportiva i de natura que té el riu al seu voltant. El llagut tindrà 15 metres d’eslora, 3,80 metres de màniga, dos motors, podrà navegar a una velocitat màxima de 9 nusos,  i tindrà capacitat per 40 passatgers, per 36 si s’utilitzen les places adaptades. El casc de l’embarcació es realitzarà amb fibra de vidre però els seus acabats seran de fusta i integrarà un sistema de pals i veles com els llaguts tradicionals. A més, l’embarcació comptarà amb un seguit d’elements museogràfics amb la voluntat d’explicar al visitant com era la navegació tradicional per l’Ebre. Vilalta ha destacat que la singularitat d’aquesta embarcació serà un dels grans atractius turístics del territori.

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, ha recordat que actualment existeix una oferta de navegació al tram de Riba-roja d’Ebre i al Delta de l’Ebre, però mancava al tram central. Salvadó però afirma que la posada en funcionament d’aquest llagut, que tindrà la seva base al voltant de Miravet, permetrà no només activar l’oferta sinó també la demanda tot destacant que es tracta d’un projecte “emblemàtic” que ha de demostrar la viabilitat de la navegació pel riu Ebre.

La previsió del Departament és construir aquest primer llagut al llarg del 2009 i treure a concurs la seva explotació a finals d’any o principis del 2010, mentre que el segon llagut es posaria en funcionament l’any 2011.

La construcció del primer llagut turístic de les Terres de l’Ebre i la seva museïtzació suposarà una inversió de 250.000 euros. A més, el Departament ja ha avançat que té previst dur a terme una intensa campanya de promoció dins i fora de Catalunya.

Compartir

Xerrada de Nits a l’Àtic sobre Drets d’Autor

Ho he vist al blog de Gamoia i ho copio per fer-ne difusió:

Tornen les Nits a l’àtic amb “Drets d’Autor i Propietat Intel·lectual en entorns digitals“, realitzada per Jaume Llambrich, filòleg en Llengua Catalana, editor de la Universitat Rovira i Virgili, i membre d’atictes.

La xerrada es farà el 15 de maig de 2009 de 21:30 a 22:30, a la Ebre Sud Lan Party, que es realitza a l’IES de Ebre de Tortosa.

Què són els drets d’autor? Quines lleis el regulen? Com influeixen estes lleis en el nostre dia a dia a la xarxa? I a la nostra butxaca? Existeix alguna alternativa a l’actual regulació? A la propera Nit a l’Àtic farem un breu repàs als drets d’autor i a la legislació vigent per tal de comprendre alguns dels aspectes polèmics de l’actual situació: és delicte utilitzar les xarxes P2P? perquè he de pagar un cànon digital per comprar un cd buit? Tindrà raó la SGAE quan diu que sóc un pirata?

Organitzada per Atictes, IES de l’Ebre i Universitat Rovira i Virgili

Com és habitual, es preveu poder seguir-la per internet a tv.atic2.cat.

Què és l’Ebre Sud Lan Party?

(Extret de La Marfanta)

Compartir

Al 1997, l’emprenedor autodidacta Simon Woodroffe va crear “YO! Sushi“, el primer restaurant de Sushi que va funcionar a Londres. Deu anys més tard surt per agitar la indústria hotelera amb mini-hotels de luxe de baix cost situats als aeroports. El següent pas és “YO! Zone“, spas de luxe per a gent amb poc pressupost.

A Infonomia van conversar amb Simon Woodroffe i m’han agradat diversos detalls:

• Encara que Simon Woodroffe és qui desenvolupa les idees, ha hagut de trobar les persones adequades per què fessin realitat els proyectes. Crec que les idees tradicionalment s’han sobrevalorat, però en realitat només són valioses quan s’executen.
• Tot i que la idea del Yotel sembla molt senzilla, no se li va acudir d’un dia per a un altre, sinó que en realitat va passar mesos amb alguna cosa més o menys abstracta en ment fins que a poc a poc va anar fent retocs, canvis, fins que es va materialitzar en una idea molt més concreta. És a dir, que quan t’arribi la insipiració t’haurà d’agafar treballar i que la improvització és un altre mite: allò més senzill és allò que amaga més hores al darrera.
• M’agrada el que respon en la pregunta sobre l’estudi de mercat i em recorda un tuit de Jaime Roca, amb una cita de Henri Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què volien, m’haurien dit que un cavall més ràpid.”

Però si amb l’anglès no et trobes còmode, també tenim la transcripció, que tradueixo a continuació:

Com va sorgir la idea de minihotels de diseny de baix cost?

Em vaig posar a cercar noves opcions que encaixessin amb el concepte cool de YO!, i em vaig fixar en els hotels càpsula de Japó, però vaig pensar que ningú voldria hostatjar-se en un lloc com aquell. Així que em vaig passar mesos intentant crear un espai petit però luxós. Un dia, en un vol de tornada des de Kuwait, em va sorgir l’oportunitat d’anar en primera classe amb British Airways, on tenen aquells seients que es converteixen en llits plans. Recordo que em vaig despertar pensant: «Ha de ser una cosa així!». Tan aviat com vaig baixar de l’avió, em vaig posar en contacte amb la gent que havia dissenyat l’interior de la cabina. Així que per a YOTEL empleem dissenyadors d’interiors d’avions.

I la idea inicial era ubicar-los en els aeroports?

Vam construir prototipus i vam estar donant-hi voltes fins que un dia la companyia British Airport Authority, que de fet ara és propietat espanyola, ens va trucar i ens va dir que creien que hauríem d’obrir en els aeroports. De fet, mai ens havíem plantejat construir hotels en els aeroports, sinó en els centres urbans. Però ens vam adonar de que podíem llogar les habitacions no només per una nit, sinó per blocs d’hores. Els millors hotels del món es vanen de tenir una ocupació del 98 % a l’any, però nosaltres la tenim del 180 %, i el nostre objectiu és arribar al 250 %, lo que significaria que cada habitació s’ocupa més de dos vegades al dia. Això ens permet mantenir els preus a un nivell raonable.

Quin és el paquet més venut?

L’estància més habitual és la tradicional de tota la nit, excepte pel fet que els clients tendeixen a agafar l’habitació molt tard i deixar-la molt aviat. El segon paquet més venut és per a les persones que entren a les 8, les 9 o les 10 del matí i s’agafen 3, 4 ó 5 hores per a dormit una mica abans d’anar-se’n. Però aquest tipus d’estància la venem al llarg de tot el dia: és un oasi en un món estressant.

Com va saber que hi havia mercat per a habitacions d’hotel de 7 m²?

Si hagués fet una investigació de mercat preguntat a la gent sobre si els agradaria dormir en una habitació de 7 m² sense llum natural, m’haurien contestat que de cap manera! La qüestió és que no es pot realitzar una investigació de mercat sobre un mercat que no existeix. Fer alguna cosa nova representa milers que malsdecap, perquè primer has de convèncer a la gent perquè ho vegin a la teva manera. Aquest és el motiu pel qual la creativitat i la innovació acostumena venir de la mà dels emprenedors, i no de les grans empreses. Si haguessim tingut una reunió això en una gran empresa, se m’haurien tancat en banda, m’haurien dit que necessitava finestres, perquè això és el que tenen els hotels, així com un gran bany. Però la veritat és que en un espai tan petit com aquest hi ha de tot. Per descomptat, no ha esta fàcil, però hem aconseguit triunfar. La frase més repetida de tots els que entren en una habitació com aquesta és: «Però si saltava a la vista! Com no se li havia acudit a ningú abans?».

Cobreu poc pel servei bàsic i afegiu costos addicional per altres serveis complementaris, com fan les aerolínies de baix cost?

YOTEL es mantindrà fidel a la seva filosofia: nosaltres venem son, però de luxe: uns bons matalassos, cotó de gran qualitat, silenci, aire condicionat, bany propi… Es poden fer moltes coses aquí: comprar menjar, veure la tele, treballar… Totes les habitacions tenen Internet. Però la majoria de la gent que ve, tanca la cortina, apaga els lums i es posa a dormir.

Ara ens trobem en una habitació premium; a la porta del costat tenim una habitació estàndard. També estem treballant en habitacions econòmiques i quan anirem a Amèrica farem suites. Serà com si dissenyéssim una stretch limousine amb un Mini! Tindrem suites que seran més petites que qualsevol altra habitació, però tot i així en direm suites!

Quina expansió es preveu per a YOTEL?

Crec que ens mourem molt ràpid, però de moment no hem fet res públic. Aviat obrirem un YOTEL a Alemanya, tot i que estem estudiant tot el món. Segurament que també ens instal·larem a Espanya.

Sembla ser que avalues les teves idees de negoci basant-te molt en la intuició…

Començo el procés pensant «és una bona idea?», i l’acabo dient «és una bona idea?», i finalment dic «sí, és una bona idea!» [risses]. Quan se’m va ocórrer la idea de YOTEL, no vaig tenir cap necessitat d’avaluar el concepte, era tan evident! Ara bé, com pots convèncer a la gent d’aquesta evidència? La majoria dirien: «Molt bé, escriu-me un informe de 20 pàgines i estudia el mercat». Però les coses no funcionen així, i tothom ho sap. Enlloc d’això, vam construir prototipus a escala real i els vam mostrar en exposicions de disseny. Tothom que els veia quedava meravellat; vam sortir a les notícies de tot el país, als periòdics, a les publicacions d’arquitectura… De sobte estavem en boca de tots, i la gent ens preguntava que quants en teníem. Va ser llavors quan es va començar a creure en el projecte, i això és molt millor que un pla de negoci!

Tu ets el creador de la idea YO!, però un cop el projecte està en marxa, no t’impliques en la gestió del dia a dia, oi?

Una de les grans lliçons que he après en aquesta vida és: descobreix en què ets bo, i passa tot el temps fent exactament això. Jo sóc bo tenint idees, i en posar en marxa projectes i construir prototipus. Els meus socies, ja sigui Robin Rowland a YO!Sushi o Gerard Greene, que porta el negoci de YOTEL, són bons en fer que les coses funcionin y passin. La meva propera idea és el YO!SPA. Tots els spas del món estan pensats per a senyores molt riques, i jo estic preparant un spa per a tot tipus de gent; serà una barreja entre una discoteca i un spa, on podràs ballar al costat de les piscines.

Fer el luxe accessible al mercar de masses…

Crec que aquesta és una gran fórmula: portar a tothom el que tenen els rics.

¿Què us sembla això de la discoteca-spa? Això de ballar al costat de les piscines? Jo no he pogut evitar recordar la mítica Contacto a les nostres terres. Us en recordeu? Cada cop que passem per allí, li explico al meu fill com era i ell al·lucina!!

Compartir

Podrem escoltar a Tibau aquest cap de setmana, amb l’aproximació i la lectura de l’obra de poesia A la Barana dels teus Dits, a l’Hotel Corona, dintre de l’especial Sant Jordi, Pétalos de Cultura.

Avui, però, li dedico el Viatge a Ítaca, de Lluís Llach:

VIATGE a ÍTACA

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.

Has d’arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l’illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t’ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca

t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,

sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d’anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l’avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s’acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l’amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences.

Compartir

Tan importants, que per a aquest exerici de sharisme sincronitzat amb Yoriento hem decidit parlar de l’ emprenedoria social i el que es cou a l’altre costat de l’Atlàntic, amb exemples d’èxit social i econòmic al mateix temps. Així que, com diu Alfonso en el seu apunt, pren nota.

Aquesta setmana passada, Business Week va obrir les votacions per a triar els 5 Emprenedors Socials més Prometedors d’USA. A continuació anem a veure qui són i què fan cada un dels 25 finalistes, quines són les vies de suport internacions per a aquesta mena d’iniciatives, la diferència entre emprenedors i emprenedors socials i quina és la meva opinió.

Aquí tenim els 25 finalistes:

America’s Most Promising Social Entrepreneurs

1.

• Academic Earth (Richard Ludlow, 23 – New York City) Academic Earth, un lloc amb vídeos de conferències universitàries i altres continguts educatius (ja el vam comentar en un apunt anterior sobre recursos per a l’auto-aprenentatge). La missió de Ludlow és expandir l’accès a formació d’alta qualitat de forma gratuïta online i finalment fer l’operació sostenible econòmicament mitjançant publicitat i marketing d’afiliats.

2.

• Better World Books (Xavier Helgesen, 30, Christopher “Kreece” Fuchs, 29 – Mishawaka, Ind.) Better World Books recull i ven llibres online per finançar iniciatives d’alfabetització en tot el món. Amb més de dos milions de títols nous i usats en estoc, són una empresa auto-suficient, que crea un valor social, económic i mediambiental per a tots els stakeholders. L’empresa fa diners amb la venda de llibres que obté de forma gratuïta a través d’una xarxa d’individus i institucions.

3.

• BigBelly Solar (Jim Poss, 36 – Needham, Mass.) BigBelly Solar està canviat el concepte de la gestió de residus sòlids amb un sistema solar de compactació. Redueix la freqüència de la recollida, disminueix els costos i asssegura un medi ambient més net i més verd.

4.

• CleanFish (Tim O’Shea, 59, Dale Sims, 61 – San Francisco, Calif.) L’empresa connecta proveïdors de peix de petita escala amb distribuïdors per què arribi peix sostenible a les cuines de restaurants i als supermercats en un esforç per construir un mercat per a l’acuicultura sostenible i pesca que no danyen el medi ambient.

5.

• CraftNetwork (Christopher Benz, 31 – New York, N.Y. and Bali, Indonesia) Connecta productors artesans del món en desenvolupament amb majoristes i clients de les nacions riques. Emplea artesans locals de comunitats marginades sota una marca unificada, CraftNetwork, i els ajuda a aconseguir els estàndards de qualitat i a respondre a les demandes del mercat, tot impulsant la feina i les vendes.

6.

• Cyber-Rain (Diana Schulz, CEO, 44, and Reza Pourzia, founder, 58 – Westlake Village, Calif.) El Sistema Cyber-Rain XCI de l’ empresa usa una connexió inalàmbrica per comprovar el temps a Internet, i controlar els aspersors de reg en conseqüència. És un win-win: s’evita una despesa d’aigua, es protegeix el medi ambient i s’estalvia als consumidors despeses d’aigua innecessàries.

7.

• D.Light Design (Sam Goldman, 29, Ned Tozun, 29 – San Francisco, New Delhi, y Shenzhen, China) 1 de 4 persones no té electricitat i viu en la foscor. Altres milions més pateix de talls diaris. A D.Light creuen que tot el món es mereix una iluminació moderna. Proporcionen solucions innovadores per a clients que viuen en un món limitat quant a recursos energètics.

8.

• Fair Trade Sports (Scott James, 37 – Bainbridge Island, Wash.) L’empresa va començar com a fabricant de pilotes de bàsquet de comerç just per al mercat nord-americà. Les pilotes es fabriquen a Pakistan amb mà d’obra de centenars de persones a qui es paga sous justos i pertanyen a sindicats adults. La goma que s’usa en les pilotes prové de fabricants amb treballadors que també reben sous justos a Índia i Sri Lanka.

9.

• Green Coast Enterprises (Will Bradshaw, 32, and Reuben Teague, 33 – New Orleans, La.) Una empresa que fabrica edificis més resistents i flexibles a New Orleans amb dues missions: provar el seu concepte d’edificis resistents als temporals, i desenvolupar pràctiques que es poden adaptar per a realitzar estructures resistents en zones similars al voltant del món.

10.

• Ground Report (Rachel Sterne, 25 – New York, N.Y.) Un lloc Web que permet a qualsevol publicar notícies i articles d’opinió, així com vídeo-reportatges. Els ingressos per publicitat i les quotes d’associats cobreixen els costos operatius i paguen als seus 4,000 contribuïdors globals (les retribucions es basen en el tràfic de la notícia; poden guanyar des d’uns pocs cèntims fina als $250 per notícia).

11.

• Heatspring Learning Institute (Brian Hayden, 30, Duncan Miller, 29 – Cambridge, Mass.) Preocupats per l’escaufament global i la dependència d’USA en el petroli estranger, Brian Hayden i Duncan Miller van fundar, en graduar-se, el Heatspring Learning Institute el 2007 per ensenyar als contractistes en general, enginyers, arquitectes i altres professionals de la construcció a USA, com instal·lar els sistemes de refrigeració geotermals.

12.

• Ice Stone (Miranda Magagnini, 48, Peter Strugatz, 53 – Brooklyn, N.Y.) L’objectiu de Strugatz i Magagnini és crear materials de superfícies reciclats per a llars i comerços mitjançant l’eliminació de residus i deixalles del fluxe de producció i fer-ho de forma no contaminant y eficient en l’ùs energètic. Ice Stone està aconseguint els seus objectius. L’empresa usa energia eòlica i recicla el 85% de l’aigua utilitzada en la producció, de forma que estalvia prop de 20 milions de metres cúbics a l’any.

13.

• Impact Makers (Michael Pirron, 38 – Richmond, Va.) Una nova forma de negocis per a un món de negocis amb consciència social. Impact Makers és una venture social que no cotitza dirigida per executius consultors amb experiència, dedicats i preparats per fer les coses de forma diferent. Impact Makers competeix cara a cara per contractes amb el món altament competitiu dels serveis de consultoria i es guanya la seva justa part gràcies al seu superior rendiment i competència. Però hi ha una gran diferència: Els beneficis d’Impact Makers en la seva part corporativa, van directament a la seva comunitat d’associats sense ànim de lucre. Encara que la idea no sigui novedosa, els exemples que s’han portat a terme en la realitat són realment escassos.

14.

• Innova Materials (Alex Mittal, 24 – Philadelphia, Pa.) “Un dels majors problemes del món en desenvolupament no és només l’accès a l’aigua, sinó la qualitat de l’aigua,” comenta Mittal. Ell i un grup de companys estudiants d’enginyeria van enfocar la tesi del seu projecte a desenvolupar una tuberia d’aigua low-cost que mata els bacteris de born d’aigua mitjançant equipaments comercials. L’empresa de 6 empleats (dels quals 3 a temps complet) crea productes antimicrobians per a fabricants d’automòbils de luxe, el govern USA i empreses d’alta tecnologia. El cinc per cent dels ingressos que genera Ion Armour s’usa per a continuar desenvolupant la tecnologia de purificació de l’aigua.

15.

• Interrupcion Fair Trade (Rafael Goldberg, 28 – Brooklyn, N.Y.) Interrupcion treballa amb unes 250 granges familiars i 2,400 treballadors rurals per assegurar-se de que aconsegueixen sous del que puguin viure i accès a la sanitat i l’educació. Per aconseguir-ho, l’empresa carrega el que ha anomenat un social premium en cada article que ven—productes que inclouen cireres de la Patagònia, oli d’oliva organic, i mel de mil-flors. L’empresa de 3 empleats va obtenir prop de $2 milions d’ingressos el 2008, i Goldberg diu que va aconseguir $140,000 per a assegurances de salut, educació i altres iniciatives per a la qualitat de vida dels grangers i la seva xarxa. Una part d’aquests diners també va contribuir a una fundació per a emergències de la salut.

16.

• Lumni (Felipe Vergara, 40 – San Francisco, Calif.) Un nou sistema d’inversió que usa capital privat per a  finançar carreres universitàries. Lumni crea els fons amb diners de grups com l’Intra-American Development Bank, fundacions, universitats i donants rics per ajudar a estudiants a Mèxic, Colòmbia, Xile i els USA per pagar els seus estudis. Lumni aconsegueix ingressos de quotes basades en la creació i gestió d’aquests fons. Un cop s’han graduat, els estudiants paguen un percentatge fixe dels seus intressos (mai superior al 15%) per a tornar els diners a l’organització durant un determinat període de temps.

17.

• Microfinance International Group (Atsumasa Tochisako, 55 – Washington, D.C.) Tochisako va començar Microfinance International com una forma per a que poguessin entrar els immigrants pobres Latino Americans, que envien uns $300 mil milions a les seves llars natives anualment, en el sistema financer mundial. Les MFI (Institucions de Micro Finances) ofereixen al mercat els serveis d’enviament, liquidació de xecs, microcrèdits i altres serveis per a persones a USA, i els ajuda a aconseguir coneixement financer i una situació creditícia dels deutes.

18.

• Peaceworks Holdings (Daniel Lubetzky, 40 – New York, N.Y.) Poden els negocis de joint ventures acabar amb la violència i el fonamentalisme a Orient Mitjà i altres punts conflictius del món? Daniel Lubetzky, graduat de la Stanford Law School, està demostrant que poden. Treballa amb la idea del seu model de negoci no-només-per-lucre a partir d’una beca a Israel el 1993. Un any més tard, va llançar una joint venture entre israelians i palestins, una línia de tapenades (condiment típic provençal a base d’oliva i tàperes) i condiments per a untar, tot natural, sota les etiquetes de Moshe & Ali’s i Meditalia, sobre els que ja va escriure BW l’any passat. Més recentment, PeaceWorks va presentar Bali Spice, una línia de salses d’Àsia produïdes per dones en cooperatives amb musulmanes, cristianes i budistes a Indonèsia y Sri Lanka. “Intento crear negocis i models que funcionen intrínsecament bé conjuntament on el propi negoci fa que avanci la causa social ivice versa,” diu Lubetzky.

19.

• PharmaJet (Kathy Callender, 67 – Golden, Colo.) Després de 12 anys de negoci, PharmaJet potser pugui finalment vendre el seu producte: un simple aparell d’injecció sense agulla amb una xeringa d’un sol ús dissenyada per ser utilitzada en els països del tercer món i que pot ajudar a evitar la ferida i el contagi de malalties.

20.

• PhilanTech (Dahna Goldstein, 35 – Washington, D.C.) El 13% de cada cèntim subvencionat es gasta en l’administració de subvencions. Això significa 13 cèntims de cada dòlar lliurat a les organitzacions sense ànim de lucre – més de $5 mil milions a l’any – no s’empren en el lliurament del servei. L’impacte total és un munt d’oportunitats perdudes. PhilanTrack és un sistema online de gestió de subvencions dissenyat per a atacar aquesta ineficiència i ajudar a les organitzacions del sector social a obtenir el màxim impacte social.

21.

• Restore Products (Laurie Brown, 55 – Minneapolis, Minn.) Trobem dos conceptes a la botiga. El primer: una marca de productes de neteja natural Restore. El segon és l’estació Restore Refilling: un patentat quiosc que permet als consumidors retornar ampolles de productes buides i reomplir-les. Una màquina llegeix un codi de barres, barreja el producte, reomple l’ampolla i imprimeix un cupó de descompte. El sistema de quiosc ajuda a reduir costos de fabricants, comerciants i consumidors al mateix temps que a mantenir el plàstic fora dels abocadors i a reduir el consum d’aigua.

22.

• Revolution Foods (Kirsten Tobey, 31, Kristin Richmond, 33 – Oakland, Calif.) Revolution Foods va començar amb un equip fundador que creia que els estudiants haurien de tenir accès a  menjar fresc i sa diàriament. Els co-fundadors, Kristin Richmond i Kirsten Tobey, es van trobar en l’Escola de Negocis Haas School a la UC Berkeley i van compartir la visió de crear una venture social que faria d’aquesta idea una realitat diària en les escoles de tot el país. No va anar malament que a tots dos els agradés també el bon menjar!

23.

• Social Venture Technology Group (Brett Galimidi, 35, Sara Olsen, 37 – San Francisco, Calif.) L’empresa consultora estratègica aconsella a organitzacions amb ànim de lucre o sense ànim de lucre per igual sobre formes d’aconseguir els seus objectius mediambientals i socials. Per portar-ho a terme, té com a suport un software creat internament que mesura com d’efectius són els projectes d’una organització. El software inclou coses com una calculadora del retorn social d’una inversió, que ajuda a les empreses a mesurar l’impacte real dels projectes que volen realitzar. SVT tambén realitza serveis de consultoria.

24.

• Stonyfield Farm (Gary Hirshberg, 54 – Londonderry, N.H.) Fa 26 anys, Hirshberg, llavors un activista mediambiental i aspirant a emprenedor, es va capficar  en demostrar que els negocis poden ser rendibles i sostenibles al mateix temps. L’empresa de lactis vol arribar al següent nivell, diu Hirshberg, creant envasos sostenibles, com ara tasses comestible, tot utilitzant al 100% energies renovables en les seves instal·lacions, i invertint en programes nutricionals que redueixin la petjada de carboni de les vaques al mateix temps que produeixen llet més nutritiva.
  

  “I have spent the last two decades trying to prove that our business was commercially viable and competitive, and at the same time committed to the environment and sustainability,” says Hirshberg. “Now, the most satisfying thing is the fact that I can reach people I never would have reached as a nonprofit incarnation.”

25.

• TOMS Shoes (Blake Mycoskie, 32 – Venice, Calif.) Mycoskie, un emprenedor experimentat, va viatjar a Argentina al gener de 2006. Allí, afectat pels problemes de salut i pobresa del país, va descobrir nombrosos nens que no tenien calçat apropiat. Al capde poc se li va acudir la idea de crear un calçat per al mercat USA basat en la tradicional alpargata argentina, de material lleuger i colors i motius vibrants. Cinc mesos més tard va llançar TOMS amb $300,000 dels seus propis diners. Va vendre 10,000 parells en el primer any de negoci. Per cada parell de TOMS venuts, l’empresa dona un parell a un nen que ho necessiti. Des del seu llançament, Mycoskie ha donat més de 140,000 sabates a nens que els necessiten en tot el món mitjançant una sèrie de gires anomenades “Shoe Drop”. L’empresa té contractades 45 persones i s’estima que ha guanyat uns $4.6 milions des del seu llançament.

Podem votar el que més ens agrada aquí; hi ha temps fins al 26 d’abril .

Vies de suport a aquestes iniciatives

En l’article-reportatge de Business Week es menciona les entitats que més han contribuit a que el moviment de l’emprenedoria social estigui adquirit protagonisme, interessant tant al sector públic com al privat: Ashoka Foundation i Skoll Foundation, com a suport en múltiples àrees.

Quant a organitzacions que financien aquest tipus d’iniciatives, Business Week ha elaborat un llistat que inclou: Acumen Fund, Commons Capital, Community Development Venture Capital Alliance, Investors’ Circle, Good Capital, Social Investment Forum, SJF Ventures, TBL Capital.

Emprenedoria Social vs. Emprenedoria

Tot i que no es cita directament en el reportatge, Schwab Foundation és una altra entitat dedicada a donar suport a l’emprenedoria social mitjançant plataformes locals, nacionals i globals per a iniciatives emprenedores que plantegen solucions a problemes socials i ecològics de forma innovadora, sostenible i efectiva. Pamela Hartigan, co-autora del llibre The Power of Unreasonable People, va ser directora executiva de la fundació.

Avui en dia parlem d’emprenedoria social i parlem d’emprenedoria. Sembla que estem distingitn entre allò amb què obrem bé i allò amb què fem diners. En realitat crec que abans del 2017 deixarem de tenir el teme emprenedoria social i emprenedoria perquè de fet el que haurà passat és que tots els emprenedors hauran hagut de convertir-se en emprenedors socials i la distinció s’haurà esborrat. Crec que ja no és defensable pensar que només pots fer diners i no incolucrar-te realment amb temes de sostenibilitat al voltant de l’equitat social, al voltant de la preservació del medi ambient. En realitat crec verdaderament que les persones se’n faran conscients en veure-ho en tota una generació de canvi amb gent jove que surt de les escoles de negocis que ja no volen només fer molts de diners sinó que volen deixar un llegat i això no té a veure amb prendre molta quantitat de diners sinó que es tracta de fer quelcom bé. Així que veig molt clarament que aviat tots els emprenedors seran emprenedors socials.

És probable que un terme com emprendedor social tan ampli i difícil de diferencia de simplement emprendedor, acabi per caure en desús. De fet, el reportatge de Business Week, acaba així:

One can’t advance a social mission if the business model doesn’t sell. You can’t just sell a social mission. You still have to come up with the best product with the best prices.

Un no pot avançar en una missió social si el model de negoci no ven. No pots vendre solament una missió social. A més a més has de portar el millor producte amb els millors preus.

Quina iniciativa t’agrada? Qué afegiries?

M’agrades pràcticament totes les propostes. Totes les que tenen a veure amb el medi ambient i la integritat i l’ètica en tot el procés em semblen imprescindibles. Però algunes idees m’han sorprès especialment: El model de TOMS Shoes és genial: converteix el producte en via d’intercanvi de doble sentit i es tracta de quelcom concret, visible, amb un missatge directe i inequívoc. D’altra banda, Ground Report és un model diferent i atractiu quant a que apareix el prosumer i el repartiment de beneficis en totes direccions.

Sobra dir que en el llistat de Business Week trobo a faltar una iniciativa en el sector turístic, alguna cosa de l’estil del que proposava aquests dies Rafael Martínez: Un modelo distinto de organización de eventos.

Compartir

Compartir lectures a l’hora d’internet

dins a la III FIRA DEL LLIBRE JOAN CID I MULET
JESÚS (Baix Ebre) 17, 18 i 19 D’ABRIL DE 2009

Hora de la xerrada 21h.

Taula rodona enfocada al gust per compartir lectures i com la xarxa dóna noves eines per fer-ho. Organitzat per l’Associació Atictes i amb la col·laboració de la URV

Dia 17 d’abril

• 21hoo Xerrada: Del prestatge de casa a la lleixa virtual: la biblioteca personal a la xarxa a càrrec de Núria Gallart, cap de la Biblioteca Universitària de Sabadell
  
  
• A continuació la taula rodona: Compartir lectures a l’hora d’internet, amb la participació de:
  • Rafa Santiago, del club de lectura de Tarragona
  • Jesús Tibau, del club lectura de Tortosa.
  • Joana Serret, del club de lectura d’Amposta




• Cloenda: tertúlia acompanyada amb copa de cava a peu dret

Com sempre, es podrà seguir per vídeo i xat a través de la web d’àtic2.

A més a més, la Fira Literària Joan Cid i Mulet, a Jesús, acollirà multitud d’actes durant els dies 17, 18 i 19 d’abril:

• taules rodones
• macropresentacions de llibres d’autors ebrencs
• presentació de les obres completes de Joan Cid i Mulet
• el concert del fantàstic músic Jesús Fusté el dia 18 a les 23.00
• sorteig de lots de llibres
• activitats per als més petits
• sessió del Club de Lectura de Jesús per comentar el llibre Carrer de només un, de Manuel Pérez Bonfill
• representació teatral de l’obra Blat d’Orió, a càrrec del Grup de Teatre Planer basada en textos d’Artur Bladé, el dia 17 a les 23.15
• …i moltes altres coses

Compartir

Fundat per Gina Trapani, al setembre de 2005 va acollir dos editors associats i des de llavors s’actualitza cada dia amb apunts de diferents autors.

Per al sharisme sincronitzat, Alfonso ha escollit un apunt tan senzill com potent: Top 10 Tools for a Free Online Education en la versió original en anglès; Ranking de herramientas para el aprendizaje online en la versión que publica Yoriento. Es tracta d’una recopilació de llocs amb recursos d’aprenentatge que poden ser útils en qualsevol moment, també per adquirir aquelles habilitat que detectem que necessitem quan planifiquem la nostra  carrera profesional.

Si he de ser sincera he de dir que encara no he tingut temps de provar totes les eines que recomanem aquí, pero he pogut veure que Kevin ha tingut el detall d’incloure eines diferents per a cada una de les categories, per la qual cosa recomano l’apunt amb la convicció de que trobarem tothom més d’una eina que ens serà útil per al nostre cas.

Encara em cal també advertir que la majoria dels recursos recomanats estan en anglès, pel que caldrà tenir-ne unes nocions bàsiques per poder treure profit de totes les recomanacions.

Espero que us agradi.

Top 10 Eines Gratuïtes per Aprendre Online

Per Kevin Purdy, 

És fàcil oblidar aquests dies que internet va començar com un lloc on els acadèmics i investigadors poder intercanviar dades i coneixement. Captura novament aquest potencial de la web amb aquestes eines gratis per aprendre online per lliure.

10. Aprèn programació

Escriure codi, ja sigui a la web o al teu escriptori, és una d’aquelles aptituds de la que pràcticament mai te’n penediràs. Casualment, la web és plena de gent que vol ensenyar i exhibir, habilitats en programació. Tant si estàs cercant fer una modesta extensió de Firefox o escometre el teu primer llenguatge de programació, no és obligat sortir corrents a comprar el llibre més gruixut que puguis trobar a Barnes & Noble. Google Code University, per exemple, publica un programa complet de CSE amb veritables lliçons sobre codi en el seu interior. Hem assenyalat molts altres recursos sobre programació que hem trobat a la web, amb els que podries començar en quasi qualsevol projecte. Pel que fa als “bugs” (errors) aleatoris, inesperats, aparentement inescrutables, bé… benvingut al grup.

9. Aconsegueix un MBA Personal

“Els programes MBA no tenen el monopoli del coneixement avançat en negocis: pots aprendre per lliure tot el que necessites saber per tenir èxit en la vida i en la feina.” El lloc Personal MBA actualitza ocasionalment els seus llistat de dotzenes de llibres de negoci útils, dissenyats per ensenyar els secrets de la part econòmica i el tipus de pensament que cal per avançar en vendes, marketing o on sigui que resideixin els nostres interessos. Una escola de negocis pot oferir networking, mentoring i altres privilegis, però ningú et pot ensenyar l’entusiasme i l’habilitat en el negoci—excepte tu mateix.

8. Aprèn d’una a usar Ubuntu

Massa sovint, els principiants a Ubuntu, la distribució de Linux realment popular, troben que les seves preguntes sobre qualsevol problema, gran o petit es contesten amb un escarit “Cerca als fòrums”, o “googleja-ho”. Per experiència meva, això és com dir-li a algú que hi ha savia d’auró en algun lloc d’aquell bosc, així que aquí hi ha una petita pista i mou-te. Amb una instal·lació noveta en el teu ordinador, pocs recursos són tan directes i amplis com la Guia Ubuntu, que porta en el mateix paquet temes comuns com la instal·lació de VLC i el reproductor VLC, però s’expandeix a través de temes que inclouen Samba i configuracions remotes d’impressió. Keir Thomas, autor a Lifehacker, va presentar als lectors una petita previsualització del seu Ubuntu Kung Fu i dos extractes (excerpts) que converteixen el nostre sistema en un llançador de dades més ràpid i eficient.

7. Introdueix-te en un nou idioma

Ningú està dient que puguis parlar com una persona nativa sense una experiència d’immersió. Però existeixen molts recursos a la web per perfeccionar una segona llengua ja apresa, o almenys adquirir una mica de vocabulari i matisos. Learn10 et dona 10 constructors de vocabularis que es lliuren cada per per email, via iGoogle, via una pàgina iPhone, o la majoria d’altres vies que t’agraden. One Minute Languages són podcasts amb lliçons i permet als nouvinguts afegir-se al fluxe mitjançant els arxius. I Mango Languages té al voltant de 100 lliçons, que les mostra en estil PowerPoint amb proves intersticials (espacis en blanc), que et permeten recórrer una llengua sense necessitar un llibre. No significa que els llibres siguin dolents, naturalment, però amb aquest material pots profitar el temps d’un descans (coffee break).

6. Comercia amb les teves habilitats, troba un instructor

Tal com Ramit Sethi deia en la nostra entrevista, moltes persones no se n’adonen del valor de les habilitats que tenen, ja sigui alguna consa tan senzilla com un nivell alt d’anglès o lliçons de software per a aquelles persones que ho necessiten. Un lloc que es diu TeachMate capitalitza les disparitats inherents en els nostres interessos, de forma que permet que algú que vol ensenyar alguna cosa de, per exemple, rus pugui obtenir lliçons de cuina a canvi. Si un lloc com TeachMate no acaba de fer-te el pes, prova Craiglist que, especialment en recessió, és ple de gent que cerca comerciar amb habilitats més que diners.

5. Academic Earth i YouTube EDU

Hem d’imaginar que tenir una base de dades gigant i que s’hi pot cercar amb conferències acadèmiques lliures era senzillament una idea massa bona per a que passés per alt a dues empreses diferents de la web. Academic Earth s’ha descrit com un agregador estil Hulu per al contingut de gran quantitat de les majors universitats, i ofereix l’aparença més aconseguida i navegable, així com permet inserir i compartir sense restriccions. YouTube EDU pot tenir un abast més ampli, i el reproductor i format poden ser una mica més familiars per a la majoria. Tots dos llocs ofereixen tant conferències individuals com sèries de cursos complets i definitivament paga la pena donar-hi un bon cop d’ull.

4. Aprèn tots els tipus de fotografia

Llocs com Photojojo i Digital Photography School són recursos que Lifhacker enllaça sovint, i per una bona raó. Permeten als fotògrafs amb més coneixements tècnics tenir llibertat total als fòrums i grups de discussió, però enfoquen la major part dels articles de pàgines frontals a coses que els més novells i fotògrafs que consumeixen càmeres moderades poden comprendre i mesclar amb el treball diaria amb la seva càmera. Per descomptat, hem recollit i seleccionat els nostres propis consells sobre fotografia digital a Lifehacker, i hem inclòs la guia del fotògraf Scott Feldstein per dominar la teva càmera DSLR (Part 1 i Part 2), i la nostra recopilació dels millors trucs de fotografia de David Pogue, a més a més dels nostres. Després està simplement el plaer de publicar a Flickr, pots veure les Fotos de Marcin Wichary.

3. Aprèn una especialitat de forma no oficial

La verdadera disposició per aprendre no acaba el dia que et declares especialista i comences a enviar CVs. Un gran nombre d’universitats ofereixen alguns dels seus únics i fascinants recursos gratis online, amb bases de dades, galeries d’imatges i tota mena de manterial per al que t’hauria agradat tenim temps d’explorar durant els anys d’estudis universitaris. Aprèn tot el que sempre vas voler saber sobre Picasso amb el Projecte Picasso de Texas A & M’s. Dóna satisfacció al teu “geo-geek” interior amb les imatges d’alta resolució de Hirise de la Universitat d’Arizona. Dóna un tomb pels espais 3D del móm amb The World Wide Panorama de la UC Berkeley. Wendy Boswell va descobrir aquests recursos i molt més en el seu descobriment del subsòl .edu, on també podrem trobar molt més.

2. Aprèn a tocar un instrument

Si deixar-te caure per les botigues de música no va ser una part memorable de la teva infantesa, pots indagar els equivalents de l’era digital. Els intèrprets de guitarra en particular tenen un munt de llocs on acudir per trobar vídeos, àudio i eines d’aprenentatge gràfiques. Adam va reunir molts d’aquests llocs en la seva guia per a aprendre a tocar un instrument online. Si vols una fundació per aprendre a tocar un instrument, tanmateix, el Musictheory.net de Ricci Adams té tutorials en Flash que ofereixen un lleuger tour a través de les claus, compassos, modalitats i altres temes clau de les notes i els acords.

1. Aprèn amb cursos universitaris online

Un gran nombre d’acadèmies, universitats i altres facultats universitàries s’estan passant al codi obert actualment—alliberant els secrets dels seus cursos, mentre mantenen el flux d’ingressos concedint títols universitaris només a aquelles persones que paguen. En aquest moment, tanmateix, programació, marketing, disseny i altres habilitats que es poden aprendre per compte propi són molt valuoses, no importa com les hagis adquirit. Tant si estàs buscant com introduir-te en un camp com si només vols ampliar el teu conjunt d’habilitats, explora en la nostra guia per a aconseguir educació universitària gratis online, que la completem una mica amb la llista de Portals d’Educació de deu universitats amb els millors cursos online. Pensa-ho—a casa, amb el teu cafè i la teva còmoda cadira, estàs molt més despert que l’estudiant promig que tenia que haver anat a dormir una mica més aviat la nit anterior.

On fas cap quan has d’aprendre alguna cosa per tu mateix? Quines habilitats o temes t’agradaria que es tractessin més a Lifehacker, o simplement en qualsevol lloc de la web? Ajuda’ns en els comentaris.

Penses que el meu punt favorit és el número 7? Sí, ho has endevinat!

Li vaig contar tots els meus secrets a M@k, pregunta-li a ell

Bé, el punt 5 també m’agrada molt, porto estona donant-hi voltes per allí.

I els teus, quins són els teus favorits?

Compartir

He descobert blocs i llibres que no coneixia, m’he trobat amb altres participants del joc amb una simpatia meravellosa… en fi, que m’ho he passat d’allò més bé!!

El meu apunt contenia el fragment inicial i 2 pistes:  una imatge amb uns ulls (per al títol)  i el nom de “Clarita” en el segon paràgraf. A més a més, en els comentaris vaig afegir una altra pista: l’autora va nàixer a Alcoi. La solució, que espero que l’haureu encertat tots:

• • • • El títol del llibre: Els ulls de Clídice
      • El nom de l’autor/a: Isabel-Clara Simó

Enhorabona als participants i a Jesús M. Tibau!

Sabeu que la literatura desperta més neurones que cap videojoc?

A partir d’ara, ja ho puc dir amb coneixement de causa.

Compartir

L’objectiu principal de l’apunt és trobar vies per enfrontar-nos a la recessió, com a individus, de forma positiva; un exercici per a “pensar fora de la caixa” (think out of the box). Chris Guillebeau, l’autor del bloc, comença per confirmar la realitat de la recessió amb xifres com la taxa d’atur, reducció del consum o les tasses d’interès  federal d’USA, però tot temes amb efectes globals. A l’hora de cercar punts positius derivats de la recessió, Chris distingeix entre efectes obvis i temes fonamentals. Finalment, conclou amb la seva proposta per passar a l’acció.

La veritat és que a mi els efectes obvis no em semblen tan obvis. Crec que Chris es basa en la idea de l’autoregulació dels mercats, és a dir mercat liberalitzat. Tanmateix, ni tan sols a USA han aplicat mai al 100% allò que han defensat a nivell teòric, és a dir no ha existit en la realitat, mai s’ha materialitzat, només és una teoria. Després d’escoltar Hunter Lovins (en el torn de preguntes), interpreto que això és així en part com a conseqüència del control de la informació i la manca d’una major transparència i a més a més també per l’existència de barreres (derivades d’accions que faciliten unes opcions en detriment d’unes altres) de les que no hem estat conscients i per tant no es qüestionen, no es debateixen, no s’acorden.

En realitat tot es veu afectat pels “temes fonamentals” que comenta Chris. Ens parla de creences profundament arrelades, la majoria al voltant de la seguretat. Estem, per tant, davant del que José Miguel anomena paradigmes; tot i que també podríem referir-nos als models mentals que utilitza Juan Palacios. Aquest concepte també l’inclou Julen a la llista de 27 preguntes relacionades amb les empreses i el treball, generant converses en diversos blocs, como el de Nacho Muñoz o el de Juan Palacios. Per la meva banda vull aportar 5 aspectes de caràcter general.

En paraules de Chris, algunes de las creences que es desafiaran obertament durant aquests temps difícils inclouen:

1.- Podem tenir tot el que volem alhora. No em malinterpreteu — crec que normalment podem fer tot o tenir tot el que vulguem… només que no crec que puguem tenir-ho tot alhora. El disseny de l’estil de vida consisteix en triar de forma deliberada i moltes d’aquestes eleccions impliquen perdre alguna cosa per rebre’n una altra a canvi.

2.- Tot el que cal fer és estalviar regularment durant 40 anys i després podrem retirar-nos. Això pot funcionar encara per a algunes persones, però per a altres no. Les persones que van invertir fort a la borsa o a Bernie Madoff han vist els seus estalvis aniquilats. Naturalment, podem culpabilitzar-los per haver triat malament, però les opcions no és que fossin fora del comú. El mercat borsari va funcionar durant molt de temps. Fiques diners i més endavant en treus més. Fins i tot les carteres que es van diversificar “adequadament” han sofert fortes pèrdues recentment.

(Nota al marge: Sempre he vist un problema en aquesta creença en particular, fins i tot quan semblava certa. La meva objecció és “Això és el millor que podem fer? Dedicar els anys més productius de les nostres vides treballant dur amb l’esperança de divertir-nos en els últims anys?” Ara que ja no és un pla de seguretat garantit, encara ho crec menys.)

3.- Endeutar-se és normal i saludable. Fins no fa gaire, tenir una gran quantitat de deutas era socialment acceptable, de vegades fins i tot en boga. Si em pegava per parlar sobre com el deute és una cadena en els nostres colls que ens arrossega a fons de l’oceà, el silenci ocupava la sala i vaig aprendre a guardar-me la meva opinió per a mi mateix. Ara no em cal dir-ho perquè per a la majora de la gent la creença de que el deute no és sa ara ja s’ha extès força.

4.- La feina tradicional és segura. Treballar per compte aliè pot continuar sent convencional, però ja no es pot dir que sigui segur. Novament, sé que hi haurà persones que es sentiran incòmodes amb això, però intento ajudar. No estic dient que tothom hagi de sortir i deixar la seva feina (tot i no ser mala idea per a alguns). Crec que existeix almenys el mateix risc quan treballes com a assalariat que quan treballes per compte propi. Tal com estan les coses ara, no veig com algú pot continuar defensant una correlació entre col·locació i seguretat. Per aquest motiu és fins i tot més importat que mai que ens creem la nostra pròpia seguretat i independència.

5.- Sempre hi haurà algú (un altre) que ens hi treurà. Molta població d’USA, i per extensió molta població del món en general, està aparentment esperant amb l’esperança de que algú en algun lloc resoldrà el problema i s’ocuparà de nosaltres. Això és un error. No hi fa res qui és el culpable d’aquesta situació, ens n’hem de sortir nosaltres mateixos… la qual cosa ens porta a la part més important de la conversa d’avui.

El primer punt m’ha recordat una de les metàfores de Yoriento sobre la presa de decisions i el pagament de peatge que hi ha implícit. Però quan més he recordat a Yoriento ha estat en la part final de l’apunt de Chris, el pas a l’acció, relacionat amb la paradoxa de les queises i el famós creu el que vulguis però fes el que cal.

La Resposta

Si ens trobem davant d’un desafiament important de la nostra visió del món, com hauríem de respondre? Independentment de les nostres situacions individuals, existeixen essencialment dos possibles respostes. Pots veure la primera, la més comú, desplegant-se per tot el món en aquest moment. La segona, tanmateix, és l’única que ens ajudarà a superar-ho.

Resposta #1: Queixa’t de les Altres Persones

Si vols enbogir amb algú, tens molts objectius als que apuntar. Aquí n’hi ha uns pocs que han aparegut recentment:

• Aquells maleïts prestadors de subprimes
• La gent que va comprar cases que no podien permetre’s
• Bernie Madoff
• Alan Greenspan
• L’Administració Bush (+ Gordon Brown, Stephen Harper, etc.)
• El rescat dels demòcrates
• CNBC, James Cramer, et al
• Les empreses de targetes de crèdit

Queixar-se d’aquestes persones o entitats és una opció acceptable socialment. Podràs trobar manifestacions i grups de Facebook per a cada un d’ells. A més a més, cap de les queixes està realment injustificada. Sí, els executius de la AIG són magnats avariciosos que no es mereixen bonus milionares per aprofitar-se de la seva empresa. Però… què hi té a veure amb tu i amb mi?

Mira, pots agafar un cap de turc, però al final de dia, la forma en què et faci sentir qualsevol d’ells no millorarà la teva vida en absolut. Queixar-se no farà que tornin els diners a 401 mil comptes o que es tornin a crear els 4.4 milions de llocs de treball que s’han perdut per ara al 2009.

Ho sento. Però alegra’t, perquè trobaràs opcions millors a la Resposta #2.

Resposta #2: Canvia i Adapta’t

Dedica un dia o el temps que sigui que et porti queixarte del cap de turc que hagis triat. Després, supera-ho. Deixa-ho i pensa en la vida que vols per a tu mateix@. Els caps de turc són part de la teva vida ideal? Suposo que el més probable és que no, llavors per què portar-los-hi?

En comptes d’això, reconeix que el món és diferent ara. Reconeix que algunes de les coses en els que hi vam creure no eren verdaderes. Les regles han canviat. Però pots compondre-te-les i sortiràs guanyant respecte de la situació anterior.

El canvi principal que hem de fer molts de nosaltres durant aquest temps és canviar la posició del nostre enfocament. És extern o intern?

Quan tries donar-li un enfocament extern, penses en totes les persones que ho han espifiat tot i ens han ficat on som ara. (Mira’t la llista de caps de turc i tria el teu favorit). Pregunta’t què passarà a continuació. Es recuperarà el mercat? Funcionarà el pla d’Obama?

Quan tries donar-li un enfocament intern, penses en allò que pots fer per crear la teva pròpia independència i posar fil a l’agulla per què es faci realitat. En lloc de preguntar, tu decideixes el que passarà a continuacó. Què faràs independentment de les condicions del mercat? Com aconseguiràs el que realment vols?

Una de les millors coses de la recessió és l’oportunitat radical de canvi i creixement. Pots usar aquest temps per començar un negoci molt petit. Pots descobrir en què ets realment bo i usar aquestes debilitats per ajudar als altres. Pots ser extraordinari en un treball ordinari, i trobar el motiu per llevar-te cada matí.

Pots canviar completament la trajectòria de la teva vida, i quan després la gent et pregunti quan va passar, podràs dir, “Bé, va passar durant la pitjor crisi econòmica de la meva vida…”

El procés de canvi sol ser dolorós. Però res de por: el mateix tipus de dolor produeix creixement i canvi, si n’estem disposats.

Com a Resum

Escolta, sé que la cosa està difícil. No he obert l’ampolla de cava aquí a les Oficines Centrals de la Dominació Mundial. Però també crec profundament que aquest és un moment d’unn impressionant creixement personal. Moltes persones es queixaran i esperaran que els altres els ajudin. La resta de nosaltres anem a canviar, adaptar-nos i tenir èxit en la nova terra de l’oportunitat.

Vull que tu siguis un dels que canvien, s’adapten i tenen èxit. Vull que ho facis. Quiero que tú seas uno de los que cambian, se adaptan y tienen éxito. Quiero que lo hagas. Si hi combregues, aquí tenim quelcom en què pensar:

Dintre d’un any, on seràs?

La meva teoria sobre on seré dintre d’im amu mp té res a veure amb AIG, Barack Obama, James Cramer, o el preu de tancament de les S&P 500.

TÉ A VEURE AMB LES OPCIONS QUE TRIARÉ ENTRE ARA I LLAVORS

No m’entusiasma perdre el 40% dels meus estalvis, però si això és el que cal per créixer i canviar a millor, considero que és un preu raonable amb el que pagar per la llibertat.

Què significa la llibertat per a tu? On seràs dintre d’un any?

I si creus que et caldrà més d’un any, no et preocupis, ja que el normal és que et costi més temps. Jo crec que un any és optimista 

Yoriento planteja una pregunta per al debat:  ens està canviant la crisi o quan acabi tornarem a ser-hi?

Per la meva banda vaig a plantejar-ho des d’una altra perspectiva:  Serà la teconologia la que ens empoderi o ho farem perquè no ens quedarà més remei?

Compartir

Com a part de les segones jornades de la Catosfera, participarem en un debat amb altres xarxes catosfèriques a partir de les 11 del matí. Pots veure’n l’agenda i inscriure-t’hi.
DIUMENGE 29
11H. XARXES CATOSFERIQUES

Ponents de totes les xarxes

12H. EL PODER DE LES XARXES

Antonio Fumero (UPM)

Toni Mascaró (eMascaró)

Bernat Guitart (Infonomia)

13H. POPULARITAT I WEB 2.0

Javier Capitán (Javiercapitan.com)

Roger Roca (Sputnik)

Albert Murillo (Generació Digital)

Lluís Marquina (Info-K)

Ferran Morón (Temps de Neu)

A la tarda tindrà lloc una iniciativa molt original i bonica a les nostres terres, al terme de Paüls.

La jornada s’inspira en la tradició japonesa del Hanami i tenim tota l’explicació al bloc de Shinkansen a la Petja.

Es tracta d’una iniciativa sorgida de forma espontània a l’Ebresfera que la podríem repetir cada any per aquestes dates.

De la mà dels nostres companys Jordi Arrufat, Oriol Gracià i l’establiment La Remulla, presentem:

A la fotografia no es veu però hi ha una font just al costat de l’hort. Penseu que aquesta fotografia no serà la mateixa d’aquí una setmana quan els cirerers hauran florit.

Compartir