Em funciona genial, i per això al cap d’un temps vaig pensar que si funciona bé a casa, també a la feina.

Però em vaig quedar amb un pam de nassos perquè en aquell ordinador el disc d’Ubuntu no em donava l’opció automàtica, així que tocava particionar manualment i en haver creat la partició de forma manual, no em permetia utilitzar-la.

On era el Problema?

Els discs durs només permeten un màxim de quatre particions primàries. Així que si tens una partició per al S.O., una altra per al recovery o garantia, una altra per al que sigui i una altra per als documents, ja no en pots tenir cap més. La propera que crearàs s’assignarà com a “espai no utilitzable”.

Ara bé, els discs poden contenir una partició extesa la qual pot subdividir-se en múltiples particions lògiques. És en particions lògiques on tinc els documents i l’Ubuntu.

Sembla que a la majoria de màquines, quan s’han creat tres particions primàties, la quarta s’assigna automàticament com a partició extesa. Però és evident que no en tots els casos

Com crear una partició extesa des de Windows?

Així que vaig intentar crear una partició extesa des de l’administrador de discs de Windows però era com haver arribat a un carreró sense sortida, no hi havia forma de trobar-hi cap opció vàlida.

Però no sóc persona que es rendeixi fàcilment, així que vaig estar cercant a tort i a dret i finalment es va fer la llum amb aquest vídeo tutorial que mostra com fer-ho pas a pas:

1. Des de l’administrador de discs, sobre una partició existent “reduim” al màxim i així aconseguim “espai no assignat”
2. Executem el programa “diskpart” des de terminal
3. Usem “disk list” per veure les unitats del PC. Normalment, sortirà una única unitat de Disc 0.
4. Usem “select disk 0″ per seleccionar-lo
5. Usem “create partition extended” per crear la partició extesa
6. Tornem a l’administrador de discs per donar format ntfs a la part que volem assignar als documents. Deixarem una part lliure per instal·lar-hi Ubuntu.

Ara ja podem instal·lar Ubuntu

Amb el disc Ubuntu, triarem la instal·lació manual i ens portarà a una pantalla on veurem totes les particions del disc i l’espai lliure.

1. Fem clic a l’espai lliure i seleccionem el botó “change”
2. De tot l’espai que ens dóna, agafem una part petita (1 o 2 Gb) i li diem que l’assignem com a “swap”.
3. Quan estarà fet ens retornarà a la pantalla amb les particions. Fem clic a l’espai lliure i seleccionem el botó “change”
4. Agafem tot l’espai que ens dóna (o el que vulguem) i l’assignem com a “ext4” (pot ser que digui “journaling”). Ens demana un “mount point” li diem “/”.
5. Quan ens retorni a la pantalla de les particions, seleccionem la partició “ext4” per instal·lar-hi Ubuntu i continuar amb el wizard.

I bé, ho he aconseguit! Ja tinc Ubuntu. Sóc feliç

Tip extra

A mesura que anem fent upgrades a Ubuntu, el Grub es va omplint de línies. Per eliminar les més antigues, que ja no usem i es converteixen en scrap visual, aquest apunt de how-to geek ens mostra com fer-ho. Per eliminar opcions antigues de kernel, podem fer-ho mitjançant Synaptic. Per eliminar un altre tipus de línies caldrà modificar l’arxiu que hi ha a /etc/grub.d. i seguir les instruccions de how-to geek.

És clar que si de tant en tant el que fem és reinstal·lar Ubuntu manualment, el Grub quedarà net 

Jo també ho faig de tant en tant, cada cop és més habitual. Així que avui, estreno nova funcionalitat al bloc amb un plugin que ens facilita aquesta feina. A partir d’ara, a sota del requadre per escriure els comentaris, trobarem el següent botó:

Si premem aquest botó ens permetrà identificar-nos amb el compte Twitter de forma segura, mitjançant OAuth.

Un cop identificats, quan deixarem el comentari el nostre nom anirà enllaçat al compte Twitter, de forma que qualsevol que ens llegeixi i vulgui seguir-nos a Twitter, podrà fer-ho còmodament.

I a més a més, quan deixarem el comentari al mateix temps també publicarem a Twitter amb la frase “Comentant a <títol de l’apunt> de <nom del bloc> i l’enllaç”.

Espero que us sembli pràctic.

Fundat per Gina Trapani, al setembre de 2005 va acollir dos editors associats i des de llavors s’actualitza cada dia amb apunts de diferents autors.

Per al sharisme sincronitzat, Alfonso ha escollit un apunt tan senzill com potent: Top 10 Tools for a Free Online Education en la versió original en anglès; Ranking de herramientas para el aprendizaje online en la versión que publica Yoriento. Es tracta d’una recopilació de llocs amb recursos d’aprenentatge que poden ser útils en qualsevol moment, també per adquirir aquelles habilitat que detectem que necessitem quan planifiquem la nostra  carrera profesional.

Si he de ser sincera he de dir que encara no he tingut temps de provar totes les eines que recomanem aquí, pero he pogut veure que Kevin ha tingut el detall d’incloure eines diferents per a cada una de les categories, per la qual cosa recomano l’apunt amb la convicció de que trobarem tothom més d’una eina que ens serà útil per al nostre cas.

Encara em cal també advertir que la majoria dels recursos recomanats estan en anglès, pel que caldrà tenir-ne unes nocions bàsiques per poder treure profit de totes les recomanacions.

Espero que us agradi.

Top 10 Eines Gratuïtes per Aprendre Online

Per Kevin Purdy, 

És fàcil oblidar aquests dies que internet va començar com un lloc on els acadèmics i investigadors poder intercanviar dades i coneixement. Captura novament aquest potencial de la web amb aquestes eines gratis per aprendre online per lliure.

10. Aprèn programació

Escriure codi, ja sigui a la web o al teu escriptori, és una d’aquelles aptituds de la que pràcticament mai te’n penediràs. Casualment, la web és plena de gent que vol ensenyar i exhibir, habilitats en programació. Tant si estàs cercant fer una modesta extensió de Firefox o escometre el teu primer llenguatge de programació, no és obligat sortir corrents a comprar el llibre més gruixut que puguis trobar a Barnes & Noble. Google Code University, per exemple, publica un programa complet de CSE amb veritables lliçons sobre codi en el seu interior. Hem assenyalat molts altres recursos sobre programació que hem trobat a la web, amb els que podries començar en quasi qualsevol projecte. Pel que fa als “bugs” (errors) aleatoris, inesperats, aparentement inescrutables, bé… benvingut al grup.

9. Aconsegueix un MBA Personal

“Els programes MBA no tenen el monopoli del coneixement avançat en negocis: pots aprendre per lliure tot el que necessites saber per tenir èxit en la vida i en la feina.” El lloc Personal MBA actualitza ocasionalment els seus llistat de dotzenes de llibres de negoci útils, dissenyats per ensenyar els secrets de la part econòmica i el tipus de pensament que cal per avançar en vendes, marketing o on sigui que resideixin els nostres interessos. Una escola de negocis pot oferir networking, mentoring i altres privilegis, però ningú et pot ensenyar l’entusiasme i l’habilitat en el negoci—excepte tu mateix.

8. Aprèn d’una a usar Ubuntu

Massa sovint, els principiants a Ubuntu, la distribució de Linux realment popular, troben que les seves preguntes sobre qualsevol problema, gran o petit es contesten amb un escarit “Cerca als fòrums”, o “googleja-ho”. Per experiència meva, això és com dir-li a algú que hi ha savia d’auró en algun lloc d’aquell bosc, així que aquí hi ha una petita pista i mou-te. Amb una instal·lació noveta en el teu ordinador, pocs recursos són tan directes i amplis com la Guia Ubuntu, que porta en el mateix paquet temes comuns com la instal·lació de VLC i el reproductor VLC, però s’expandeix a través de temes que inclouen Samba i configuracions remotes d’impressió. Keir Thomas, autor a Lifehacker, va presentar als lectors una petita previsualització del seu Ubuntu Kung Fu i dos extractes (excerpts) que converteixen el nostre sistema en un llançador de dades més ràpid i eficient.

7. Introdueix-te en un nou idioma

Ningú està dient que puguis parlar com una persona nativa sense una experiència d’immersió. Però existeixen molts recursos a la web per perfeccionar una segona llengua ja apresa, o almenys adquirir una mica de vocabulari i matisos. Learn10 et dona 10 constructors de vocabularis que es lliuren cada per per email, via iGoogle, via una pàgina iPhone, o la majoria d’altres vies que t’agraden. One Minute Languages són podcasts amb lliçons i permet als nouvinguts afegir-se al fluxe mitjançant els arxius. I Mango Languages té al voltant de 100 lliçons, que les mostra en estil PowerPoint amb proves intersticials (espacis en blanc), que et permeten recórrer una llengua sense necessitar un llibre. No significa que els llibres siguin dolents, naturalment, però amb aquest material pots profitar el temps d’un descans (coffee break).

6. Comercia amb les teves habilitats, troba un instructor

Tal com Ramit Sethi deia en la nostra entrevista, moltes persones no se n’adonen del valor de les habilitats que tenen, ja sigui alguna consa tan senzilla com un nivell alt d’anglès o lliçons de software per a aquelles persones que ho necessiten. Un lloc que es diu TeachMate capitalitza les disparitats inherents en els nostres interessos, de forma que permet que algú que vol ensenyar alguna cosa de, per exemple, rus pugui obtenir lliçons de cuina a canvi. Si un lloc com TeachMate no acaba de fer-te el pes, prova Craiglist que, especialment en recessió, és ple de gent que cerca comerciar amb habilitats més que diners.

5. Academic Earth i YouTube EDU

Hem d’imaginar que tenir una base de dades gigant i que s’hi pot cercar amb conferències acadèmiques lliures era senzillament una idea massa bona per a que passés per alt a dues empreses diferents de la web. Academic Earth s’ha descrit com un agregador estil Hulu per al contingut de gran quantitat de les majors universitats, i ofereix l’aparença més aconseguida i navegable, així com permet inserir i compartir sense restriccions. YouTube EDU pot tenir un abast més ampli, i el reproductor i format poden ser una mica més familiars per a la majoria. Tots dos llocs ofereixen tant conferències individuals com sèries de cursos complets i definitivament paga la pena donar-hi un bon cop d’ull.

4. Aprèn tots els tipus de fotografia

Llocs com Photojojo i Digital Photography School són recursos que Lifhacker enllaça sovint, i per una bona raó. Permeten als fotògrafs amb més coneixements tècnics tenir llibertat total als fòrums i grups de discussió, però enfoquen la major part dels articles de pàgines frontals a coses que els més novells i fotògrafs que consumeixen càmeres moderades poden comprendre i mesclar amb el treball diaria amb la seva càmera. Per descomptat, hem recollit i seleccionat els nostres propis consells sobre fotografia digital a Lifehacker, i hem inclòs la guia del fotògraf Scott Feldstein per dominar la teva càmera DSLR (Part 1 i Part 2), i la nostra recopilació dels millors trucs de fotografia de David Pogue, a més a més dels nostres. Després està simplement el plaer de publicar a Flickr, pots veure les Fotos de Marcin Wichary.

3. Aprèn una especialitat de forma no oficial

La verdadera disposició per aprendre no acaba el dia que et declares especialista i comences a enviar CVs. Un gran nombre d’universitats ofereixen alguns dels seus únics i fascinants recursos gratis online, amb bases de dades, galeries d’imatges i tota mena de manterial per al que t’hauria agradat tenim temps d’explorar durant els anys d’estudis universitaris. Aprèn tot el que sempre vas voler saber sobre Picasso amb el Projecte Picasso de Texas A & Mâ€s. Dóna satisfacció al teu “geo-geek” interior amb les imatges d’alta resolució de Hirise de la Universitat d’Arizona. Dóna un tomb pels espais 3D del móm amb The World Wide Panorama de la UC Berkeley. Wendy Boswell va descobrir aquests recursos i molt més en el seu descobriment del subsòl .edu, on també podrem trobar molt més.

2. Aprèn a tocar un instrument

Si deixar-te caure per les botigues de música no va ser una part memorable de la teva infantesa, pots indagar els equivalents de l’era digital. Els intèrprets de guitarra en particular tenen un munt de llocs on acudir per trobar vídeos, àudio i eines d’aprenentatge gràfiques. Adam va reunir molts d’aquests llocs en la seva guia per a aprendre a tocar un instrument online. Si vols una fundació per aprendre a tocar un instrument, tanmateix, el Musictheory.net de Ricci Adams té tutorials en Flash que ofereixen un lleuger tour a través de les claus, compassos, modalitats i altres temes clau de les notes i els acords.

1. Aprèn amb cursos universitaris online

Un gran nombre d’acadèmies, universitats i altres facultats universitàries s’estan passant al codi obert actualment—alliberant els secrets dels seus cursos, mentre mantenen el flux d’ingressos concedint títols universitaris només a aquelles persones que paguen. En aquest moment, tanmateix, programació, marketing, disseny i altres habilitats que es poden aprendre per compte propi són molt valuoses, no importa com les hagis adquirit. Tant si estàs buscant com introduir-te en un camp com si només vols ampliar el teu conjunt d’habilitats, explora en la nostra guia per a aconseguir educació universitària gratis online, que la completem una mica amb la llista de Portals d’Educació de deu universitats amb els millors cursos online. Pensa-ho—a casa, amb el teu cafè i la teva còmoda cadira, estàs molt més despert que l’estudiant promig que tenia que haver anat a dormir una mica més aviat la nit anterior.

On fas cap quan has d’aprendre alguna cosa per tu mateix? Quines habilitats o temes t’agradaria que es tractessin més a Lifehacker, o simplement en qualsevol lloc de la web? Ajuda’ns en els comentaris.

Penses que el meu punt favorit és el número 7? Sí, ho has endevinat!

Li vaig contar tots els meus secrets a M@k, pregunta-li a ell

Bé, el punt 5 també m’agrada molt, porto estona donant-hi voltes per allí.

I els teus, quins són els teus favorits?

Google Notebook
will continue to function for current users, but will no longer accept new ones. However, existing users wonâ€t be able to use the browser extension, which makes the service significantly less useful. Among Googleâ€s suggestions for replacements are SearchWiki, Google Docs, Tasks (Gmail), and Google Bookmarks.

Si he de dir la veritat jo només utilitzo Notebook amb el plugin, sense aquesta funcionalitat perd molt d’interès per a mi. Però crec que donada la dimensió de qui ha pres la decisió serà millor que vagi buscant un substitut. És el que estic fent.

Requisits

Abans de començar a buscar decideixo quines són les característiques bàsiques de l’eina que busco, els mínims imprescindibles:

1.- Busco una eina online, que pugui usar-la independentment de l’ordinador o del sistema operatiu utilitzats.

2.- Tambié necessito que tingui disponible un plugin per al navegador, de forma que pugui utilitzar-la sense haver d’abandonar la pantalla, el document o la pàgina de la que vull prendre’n nota.

La primera cosa que ha fet ha estat anar a veure el principal competidor quant a suite ofimàtica, Zoho. Efectivament, he vist que existeix una extensió per aoho Notebook. Tanmateix, l’he instal·lada però no em funciona, pel que he desestimat aquesta opció.

Per sort, aquest estiu passat, els de Mashable van estar investigant quines eren les Top 10 aplicacions online de Note Taking. Després de veure quines puc utilitzar mitjaçant plugin, he decidit provar les següents:

Evernote

El millor: El més visual. Té una interfície molt cuidada i sembla molt senzilla i intuïtiva. Existeix una versió premium en cas de necessitar l’eina per a entorns  business.

El pitjor: El plugin només funciona per prendre tota mena de notes, però no dóna cap enllaç a la pàgina d’accès. La versió desktop noestà disponible per a Linux.

Ãœbernote

El millor: En la línia de Google. Han incorporat un importador de notes de Google Notebook (magnífica estratègia) i funciona de forma bastant similar a Google Notebook.

El pitjor: Moltes opcions a l’hora de prendre una nota. Davant de tantes opcions et pots perdre una mica al principi.

Notefish

El millor: És el més ràpid i àgil. Té un plugin molt pràctic, senzill i amb tot el necessari. Accessible des de la barra superior, la inferior  o el menú contextual.

El pitjor: En principi, sembla que té menys funcionalitats, però em caldria usar més l’eina per poder-ho valorar.

Sembla que les tres ofereixen la possibilitat de compartir o publicar notes i cap d’elles permet bloguejar directament o enviar notes la bloc.  De moment estic provant aquestes aplicacions, aniré fent coses amb les tres, fins que em decideixi per una, la que em resulti més pràctica.

Quina eina utilitzes tu? Me’n recomanes alguna?

Technorati Tags: Google Notebook, Note Taking, Evernote, Ubernote, Notefish

photo credit: jsc.

Aquests dies m’he decidit a posar en una base de dades una sèrie de contactes. Com vull evitar errades i que hi hagi coherència i consistència en les dades, el primer que he cercat és l’estructura de països, una cosa que per lògica es necessita en moltíssimes aplicacions i sembla obvi que serà quelcom molt estandarditzat o com a mínim molt consensuat.

Estructura de països del món

La primera cosa que he fet ha estat cercar el llistat de països del món, amb els respectius codis internacionals (per exemple, sabem que per a Espanya és ES, per a França FR, per a Alemanya DE, etc.). Però volia un llistat que pugués importar directament a una base de dades, sense haver d’entrar-la novament, ja que és més ràpid i evita errades. M’ha agradat trobar aquesta:

• List of Countries in the World (ISO 3166)

Segons diu compleix amb la norma internacional ISO i està disponible en tres formats. Com la meva base de dades és una MySQL, he triat el format csv, que s’importa directament mitjançant phpMyAdmin sense cap problema.

Províncies i municipis de l’Estat

A continuació, per a poder trobar els codis de les diferents províncies i municipis de l’Estat espanyol, podem acudir a la web del Instituto Nacional de Estadística, que cada any actualitza aquesta informació i ens l’ofereix en llistats en format xls:

• Relación de municipios y códigos por provincias

He obert el fitxer amb Open Office i l’he desat en format csv. A continuació l’he importat a MySQL sense cap problema.

En aquest fitxer veiem que tenim els codis i noms dels municipis i el codi de les províncies. Ara ens caldria una taula que relacioni els codis de les províncies amb el nom de cada una; res difícil, ja que no n’hi ha moltes.

Amb això seria suficient segons el que vulguem fer, però a mi personalment també m’interessa tenir la classificació per autonomies. No he pogut trobar cap taula feta, així que l’he creada jo mateixa.

• Taula de regions i codis en format csv
• Taula de províncies i codis en format csv

Els Codis Postals

photo credit: kozumel

Si volem afegir els codis postals haurem de tenir en compte que no podem relacionar-los directament amb els codis dels municipis que tenim. Els codis postals s’assignen a carrers i zones que no tenen per què coïncidir obligatòriament amb un municipi. Així, de vegades tenim un municipi amb un únic codi postal però moltes altres vegades tenim diversos codis postals per a diferents zones d’una mateixa localitat i també podem trobar diversos nuclis de població que comparteixen un mateix codi postal.

Per cercar un llistat de codis postals, la primera cosa que et ve al cap és acudir a la web de Correus, on trobem les taules de les bases de dades amb unes tarifes a preus desorbitats; no guarden cap proporció amb el preu real de mercat.

Res a veure amb la generositat d’Albin, que ens ofereix gratuitament la base de dades completa en 3 formats: txt, xml i MySQL ¡¡Gracias, amigo!!

• Códigos Postales de España : Base de datos

Tanmateix, en el meu cas no ha estat possible utilitzar-la directament perquè la importació de la base de dades em donava un error de “checksum” en el format MySQL, en tots els intents d’importació.

Tampoc semblava tenir èxit amb el format txt (convertit a csv), ja que també donava error grave. Però, a diferència de l’altre format, he pogut accedir a l’arxiu i finalment he trobat l’errada: existeix un carrer a Còrdova, dos a Madrid i un a Las Palmas (Quemadillas, Princesa Juana i Canteras) en les que s’ha inclòs un punt i coma, amb la qual cosa la importació de dades interpreta que en aquells registres existeix un camp de més que no pot processar. Només he hagut de corregir-ho i ja he pogut importar sense problemes.

En aquesta base de dades surten molts més municipis que en el llistat de l’INE, així que he substituït el llistat anterior per aquest altre, més complet.

La resta de països

Com que m’ha costat més del que em pensava aconseguir aquesta estructura, deixo per a més endavant la resta de països.

O podria ser que més endavant compri alguna estructura de base de dades, però a un preu assequible

Actualizació:

Afegeixo també els enllaços que m’ha passat Eqhes. Es tracta de la pàgina GeoNames. Hi ha informació de tota mena que es pot descargar o usar com a servei web gratuitament, tot i que accepten donacions. Realment útil! Moltes gràcies!

Technorati Tags: codis postals, csv, mysql

Poques vegades la televisió ha servit per transmetre les emocions que comporta aprendre.
I avui tenim el plaer de presentar un documental premiat repetidament per la tendresa a l’hora explicar l’aprenentatge en una escola.
És una mena de càntic a la vida i a la manera d’aprendre a viure. Els protagonistes són els alumnes d’una escola pública d’una ciutat d’uns 8.000 habitants del Japó. Els alumnes i evidentment el mestre, Toshiro Kanamori, un enamorat de la seva feina que intenta fer possible l’aprenentatge i la diversió.
Durant un any les càmeres van seguir la seva feina i els conflictes en el si de l’escola. Comprovarem com se’n va sortir de tot plegat; com aconsegueix, amb habilitat, que els nens avancin en l’aprenentatge, però sobretot en l’art de viure.

Joan Salvat

El meu fill està estudiant mòduls d’activitats físicoesportives i paral·lelament també entrena nens de diferents edats. Li dedico aquest post al meu fill i espero que li agradi molt el vídeo.

L’empatia és el més important.
Deixa que la gent visqui en el teu cor.
N’hi cap tanta com vulguis

Toshiro Kanamori

Són activitats molt saludables, que ens posen de peus a terra però que també són molt engrescadores perquè veiem com avancem en el nostre objectiu per difondre el format bloc i la part social de les noves tecnologies.

D’entrada, en aquesta primera experiència per a mi, el primer que he vist són formes diferenciades d’aprendre: hi ha persones que davant d’una interfície intuïtiva no dubten en provar i anar fent, mentre que altres necessiten un acompanyament molt més marcat, necessiten un pas a pas que puguin seguir i els doni seguretat.

Entenc que és important respectar el ritme de cada un per què cada persona pugui treure’n profit i gaudir-ne al màxim. Al mateix temps, però, és evident que el format d’ensenyament tradicional no permet molta diferència de ritmes en un mateix grup, ja que es basa en un espai, un temps i un temari determinats que empenyen cap a l’estandardització i limiten molt la personalització.

En aquest sentit penso que les noves tecnologies ens obren noves possibilitats i ens poden ajudar a superar aquestes limitacions. Per a aquest primer taller de blocs he obert un bloc de suport amb la intenció de que aporti un plus de flexibilitat al curs. En el mateix bloc he posat:

• 1.- Apunts pas a pas per a qui pugui necessitar un recordatori de les coses que hem fet. Aquests apunts tant poden fer de guia com de recordatori.

• 2.- Apunts sobre temes que no s’han donat a classe a tothom però que responen a la inquietud o necessitat d’alguna persona de classe.

• 3.- Notes i enllaços sobre coses que no s’han explicat però que podrien despertar la curiositat d’algú.

• 4.- El bloc com a punt de trobada, node de connexió i intercanvi entre les persones de l’aula.

D’altra banda, i de forma pràcticament paral·lela, s’ha estat preparant i celebrant a Bilbao el 7è taller Aprendices, dedicat aquesta vegada a les presentacions. A distància també he anat seguint les activitats d’aquest taller, que és d’aplicació molt àmplia, més enllà d’ensenyament.

Me l’apunto aquí per tenir a mà l’enllaç a la pàgina del wiki en què hi ha tot d’exemples de presentacions, apunts pràctics, consells, etc. Consulta imprescindible a l’hora de preparar qualsevol presentació que sigui important per a nosaltres.

En el wiki veurem un “abans”, un “durant” i un “després” de la jornada, que es complementen de forma molt enriquidora. Com a mostra, copio aquí les anotacions de la jornada presencial, solament una petita part del que és el conjunt del taller.

• La importancia de la improvisación… y también de la preparación. Como siempre, bienvenidos al mundo de la paradoja.
• Según objetivo, contexto, público, las presentaciones serán diferentes.
• Atención a la importancia de los aspectos no verbales de la comunicación, tanto de la persona como del contexto.
• Según la universidad del tutufú la comunicación no verbal supone más del 50% de la presentación.
• El contenido se convierte en commodity.
• Podría dibujarse un continuo sobre el que situar muy diferentes tipos de presentaciones, combinando diferentes variables.
• Receta del 10-20-30, diapositivas, tiempo, tamaño de letra.
• Presentaciones que pretenden convencer vs. presentaciones que pretenden explicar.
• La pizarra tiene sus ventajas: permite el seguimiento a un ritmo quizá más adecuado para los humanos.
• Podemos estar compitiendo por captar la atención: una carrera por el contenido que mejor lo consigue, pero también una carrera por la persona que comunique mejor.
• Todas somos personas creativas. La escuela te mata la creatividad, te aborrega.
• Pedro Luis Uriarte: analizamos su ejemplo. Opiniones para todos los gustos: ¿transmite o no transmite? Ejemplo de preparación frente a improvisación.
• Contacto directo, visual, miradas, elemento que refuerza comunicación. Cercanía.
• Capacidad de creerse el mensaje y reforzarlo a través del lenguaje no verbal.
• ¿La web 2.0 ha cambiado en algo lo que hacemos las presentaciones?
• ¿Saber antes del contenido de una presentación a través de un blog u otros medios digitales “estropea” o “enriquece” la presentación? Opiniones diversas.
• Presentación como concepto a mitad de camino entre el concepto clásico de interacción en mismo tiempo/mismo espacio y todo lo que proviene del entorno digital. El sentido diacrónico antes-durante-después se modifica ante las nuevas posibilidades.
• Mismo tiempo/mismo espacio como lugar donde pueden generarse los procesos más intensos de influencia.
• Desde el punto de vista de la tecnología: atención a las posibilidades de interacción. Cuidado con la logística porque los lugares donde se hacen las presentaciones la mayor parte de las veces no reúnen las características adecuadas y la situación de la “audiencia” es relativamente incómoda.
• “Con la tecnología actual podemos hacer una mierda mejor, más compacta”.
• “En la educación actual usar un PowerPoint en un Instituto es moderno”. Va a ser que es verdad
• La web 2.0 trae actitudes diferentes, el cambio de concepto es lo fundamental.
• El “probepoint” parece la expresión más utilizada. Innovación para el profe, y ¿para el alumno?
• El espacio condiciona, como el caso del lugar en que estamos.

Technorati Tags: Tallers d’aprenentatge, blocs, Aprendices, Blocaires Ebrencs

Remember the Milk és un gestor de tasques online molt popular. El gestor de tasques s’utilitza en el moment en què sorgeix la necessitat de fer alguna cosa que no la podem enllestir en pocs minuts, potser l’haurem d’emprendre més endavant, posar-la en una llista de coses a fer i no oblidar-nos-en.

En la meva opinió, un dels molts encerts que ha tingut Remember the Milk és que han publicat una API que permet programar aplicacions que interactuen amb RTM, a més a més de les que han creat ells. D’aquesta forma ens trobem amb múltiples opcions de serveis que ens permeten gestionar les nostres tasques des d’un programa que utilitzem normalment (Gmail, iPhone, Netvibes, Twitter, etc.), sense haver de deixar el que estem fent.

En el meu cas, com que el meu gestor de correu principal és Gmail m’ha resultat molt útil la integració RTM+Gmail.

• Quan instal·lem l’extensió per a Firefox apareix, en la pantalla principal de Gmail, a la dreta, un panell de tasques que es pot amagar i mostrar fent clic a la petita fletxa grisa.
• Des d’aquest panell es poden afegir tasques, prioritzar-les, etiquetar-les, canviar el venciment, donar-les per fetes, etc.
• Si volem afegir una tasca relacionada amb un correu rebut, ho podem fer directament en el moment de llegir-lo, mitjançant el desplegable d’accions, opoció “create task”. Quan la llegirem en el panell de RTM, tindrà una icona d’un sobre que ens enllaçarà directament amb el correu.

També existeix el Remember the Milk for Google Calendar (i altres), però no m’ha resultat tan útil. Es tracta d’un tema personal que depèn dels hàbits de cada persona, però l’important és que RTM permet una perfecta sincronització des de diversos programes i podem utilitzar-lo des de diversos llocs alhora.

D’altra banda, via Lifehacker i el seu post Top 10 Calendar Tricks, he descobert un parell d’utilitats per a Google Calendar que m’han agradat molt.

• Les persones acostumades a treballar amb el número de setmanes, ho trobem a faltar molt a Google Calendar, ja que no ho indica enlloc. Però ara tenim aquí una solució molt bona, realitzada per Stefan Sundin: Google Calendar Week Numbers. En realitat es tracta d’un calendari públic, i s’afegeix al nostre calendari de la mateixa forma com ho fem amb els calendaris dels dies festius, per exemple, o el de l’Ebreagenda. Però en el cas del Week Numbers, no es mostra com una cita sinó que ho fa en forma de número encerclat que surt en la barra superior de cada dilluns. Senzill i pràcitc, simplement Genial!!

• Per veure la previsió del temps no cal cap extensió perquè existeix com a opció genuïna de Google Calendar i s’activa mitjançant la pestanya de configuració.

• Google Calendar i Gmail estan prou integrats. Per exemple, a l’hora de posar una convocatòria al Google Calendar, ho podem fer directament des de Gmail. Si es tracta d’un correu rebut, mitjançant el desplegable d’accions, que ens permet afegir un esdeveniment. En el cas d’un correu que enviem nosaltres, quan redactem el missatge podem clicar l’opció d’afegir invitació. D’aquesta manera s’afegirà a Google Calendar, però si la persona que el rep utilitza un altre sistema, ja sigui Outlook o iCal (i qualsevol dels calendaris basats en aquest sistema), la cita s’afegirà també al seu calendari quan l’accepti.

Per cert, ja sabeu que en les jornades Viu la Vida Digital a Amposta hi haurà micro-tallers sobre Gmail i Google Calendar? Són el dissabte, dia 20, al matí.

Technorati Tags: Gmail, Remember the Milk, Google Calendar

• Google Reader
• Feevy
• Combinació Google Reader + Blogger in Draft

De què estem parlant?

A l’hora de llegir notícies, blocs, o qualsevol contingut publicat amb un fil d’actualització (com els rss) podem elegir un lector d’escriptori o un lector online. Si no saps què són, el vídeo RSS clar i català t’ajudarà a entendre-ho.

Google Reader

.

Entre els lectors online que he provat crec que Google Reader és el més complet, potent i amb més opcions. És el que utilitzem per gestionar de forma fàcil i eficient el fil de titulars de tots els blocs de l’Ebresfera. Al menú lateral d’aquest bloc pots veure com queda el giny que els mostra.

Per utilitzar-ho amb la informació que vulguem nosaltres, anirem a les opcions de configuració de Google Reader i dintre de l’apartat d’etiquetes veurem que quan canviem una etiqueta de privada a pública ens apareix l’opció d’afegir un clip al nostre lloc. Fent-hi clic obtindrem un codi per enganxar al nostre bloc. Si tenim un bloc a Blogger, afegirem al menú lateral un element Html i a dintre enganxarem el codi del clip. En cas d’utilitzar un bloc WordPress, afegirem al menú lateral un quadre de text i a dintre enganxarem el codi del clip.

Feevy

.

Una altra forma de fer el mateix però amb un resultat més visual és Feevy. El que ens mostrarà al menú lateral és el títol del bloc i el títol de l’apunt, però també l’avatar de l’autor i una breu introducció de l’apunt amb un enllaç per poder-lo visitar.

Ho podem veure en funcionament al bloc de Julen, Consultoría Artesana en Red.

El servei és gratuït i només cal registrar-se per poder-lo utilitzar. El que menys m’agrada és que resulta lent de configurar i de mantenir, ja que cada bloc que volem afegir l’haurem d’introduir un a un, posant el títol i l’adreça de cada un dels blocs que volem tenir al menú lateral.

Blogger in Draft

.

Finalment, el mètode que millor combina els avantatges que hem vist és la utilització del nou Blogger in Draft + Google Reader. Amb aquest mètode, el menú lateral que obtenim és molt semblant al de Feevy, però enlloc de veure els avatars dels autors, se’ns mostra una icona en cas de plataformes reconegudes. El desavantatge és que només està disponible per a Blogger.

Podem veure un exemple del menú resultant en el bloc de La Marfanta.

Per utilitzar-ho haurem d’anar a l’adreça següent: http://draft.blogger.com/ i entrar-hi amb les dades del nostre compte Google habitual.

Entrarem al nostre bloc i anirem a configurar els elements de la pàgina. En el menú emergent podrem veure una sèrie d’elements nous.

El primer de tots ells, el Blog List, és el que triarem.

Ens apareixerà el menú per Configurar la llista de blocs. Podem triar quants blocs volem que es mostrin i per defecte ve desactivada la casella per mostrar el fragment de l’element més recent.

Activem la casella i a continuació fem clic a l’enllaç que diu Afegeix un bloc a la llista.

Per defecte veiem l’opció d’afegir elements per Url i en aquest cas estaríem fent-ho de la mateixa manera que ho fem amb Feevy. Però també té l’opció d’importar les subscripcions de Google Reader, de forma que serà molt ràpid.

Si tenim les nostres subscripcions identificades amb tags o etiquetes, de forma que les veiem com si estessin en una carpeta, només ens cal triar una carpeta i automàticament s’afegiran tots els elements que hi ha.

Desem tots els canvis i ja tenim el nostre menú al nostre gust.

Mantenir al dia el giny del nostre menú lateral serà molt senzill. Donat que el menú va enllaçat a una etiqueta, per afegir elements al nostre menú només hem d’assignar l’etiqueta en un element del nostre Google Reader. Quan anirem a configurar el nostre bloc podrem veure quins elements d’aquella etiqueta ens queden per afegir.

Així de senzill.

Technorati Tags: RSS, Feedreader, widget, Google Reader, Feevy, Blogger in Draft

Ahir vaig fer el pas a Hardy Heron. Vaig aprofitar que entra el cap de setmana i que hi ha nova versió d’Ubuntu (8.04) per a fer neteja general, còpia de seguretat dels arxius i reinstal·lació de tot plegat.

La veritat és que ara va tot molt bé i és un goig. El nou Firefox 3.0b5 va més ràpid que l’anterior, però també m’he trobat amb alguna incompatibilitat de versions, com és inevitable:

Extensions que ara no em funcionen:

1.- La meva extensió favorita, la primera que instal·lo sempre: Delicious Bookmarks, ja que és la millor sincronització, integració i cerca dels meus favorits que tinc a Del.icio.us. Encara no ha sortit la versió compatible amb Firefox 3, així que ara, mentre espero, n’estic utilitzant dos: shareaholic i del.icio.us IncSearch. La primera per desar els favorits (el mateix botó serveix també per a altres llocs, com Facebook i Twitter entre altres; Shareaholic és semblant a ShareThis). Mentre que la segona extensió és per a cercar; el cercador és rapidíssim i va molt bé, però cal obrir una pestanya i l’altre inconvenient és que la sincronització no és automàtica. Actualització:El dia 30 d’abril ha sortit l’actualització de l’extensió.

2.- Tampoc funciona l’extensió de Cocomment, que l’utilitzo per fer el seguiment de comentaris que deixo en altres blocs. De moment aniré usant el bookmarklet fins que actualitzin.

3.- Una altra extensió que també uso molt és FoxLingo. Com que no funciona, estic provant Quick Translation, que sembla molt pràctic però té menys enllaços i serveis i a més a més no té el català!. La prova serà temporal fins que pugui tornar amb FoxLingo.

4.- Finalment, una altra extensió que ja no tinc és Tag Editor, que la utilitzava per crear etiquetes html (com les de Technorati). Ara n’estic utilitzant una altra que podria substituir-la: BBCode, que també permet aquesta utilitat i moltes altres.

Amb tot, i a pesar del que acabo de comentar, no canvio el nou Firefox perquè realment funciona millor. I a més a més, també he trobat noves extensions meravelloses.

Noves Extensions:

1.- Estic molt feliç amb el PrintPDF. Amb aquesta extensió tinc una opció més a l’hora d’imprimir. Aconseguiré el mateix que quan marcava la casella “print to file”, però amb la diferència que l’arxiu resultant tindrà format pdf. Per a mi, que no tinc impressora a casa, és magnífic. De la mateixa manera que amb OpenOffice podem crear documents en PDF, ara també ho podem fer amb Firefox, gràcies a aquesta extensió.

2.- També estic provant Web Developer, amb eines i enllaços que prometen molt en el món de la creació de webs. Ja us contaré…

3.- Finalment, tot i que no és cap novetat d’ara, a poc a poc vaig descobrint la utilitat de Remember the Milk for Gmail, que les explicaré més endavant perquè estarà millor en un article separat.

Technorati Tags: Ubuntu, Hardy Heron, Firefox, extensions

A nivell visual presenta molt de canvi respecte a les versions anteriors, però les millores quant a funcionalitats són molt interessants. Algunes m’obligaran a revisar algunes de les coses publicades a la secció “Aprenent“, altres són independents.

Aquí van algunes notes sobre el que de moment he anat provant:

• M’encanta l’opció del “one-click plugin upgrade“. És a dir, a partir d’ara, el panell de plugins no només ens avisarà quan hi hagi noves versions disponibles, sinó que permet actualitzar-los automàticament si així ho desitgem. Ho he provat i funciona en qüestió de segons. Una meravella.                                     

• L’editor per escriure nous posts incorpora un botó que ens permet visualitzar a pantalla completa. Comodíssim, sobretot quan escrivim posts una mica llargs. Quan acabem d’escriure tornarem a la visualització normal per afegir categories, annexes, trackbacks, etc. Triem les opcions que volem i a continuació podem desar o publicar.

• Els Avatars venen integrats amb el mateix WordPress. Aquí cal tenir en compte que aquesta opció que funciona correctament amb el tema per defecte, pot variar segons la plantilla. És a dir, la plantilla haurà d’estar preparada per a aquesta opció; en cas contrari n’hi haurà prou amb afegir el plugin “EasyAvatars“.

• La plantilla de Misty Look sembla que no precisarà canvis, ja que veig que funciona correctament. Per tant,, Misty Look 3.5 funcionarà amb WordPress 2.5. L’única cosa que cal tenir en compte és que caldrà afegir el plugin “easyavatars” per tal que funcionin els Avatars. Això és tot.

• Hauré de modificar l’article que vaig escriure sobre com afegir arxius en un post. En aquesta nova versió de WordPress ja no tenim la capseta per “pujar arxius”. En canvi, la nova versió porta un “Add Media” a la part superior de l’editor de text, al costat mateix de les pestanyes “Visual” i “Html”. El “Add Media” porta diverses opcions: imatge, vídeo, àudio o media. Quan pugem el nostre annexe tenim la possibilitat d’afegir-hi informació addicional, com títol i descripció. La novetat rau en què ara tenim una pàgina on poder gestionar tots els annexes i una cosa molt important: una caixeta de cerca que ens permetrà trobar-los, saber l’adreça on els vam desar i el post en què els vam publicar. Bona idea.

• Un altre article de la secció Aprenent que caldrà modificar és el de com afegir vídeos en un post. De la mateixa forma que inserim la resta d’arxius, també inserirem els vídeos. Però en la barra de botons de l’editor del post ara tenim un nou botó que ens permet afegir vídeos que estiguin publicats en format Flash, Quicktime, Shockwave, Windows Media o Real Media. Per tant, la immensa majoria de plataformes de publicació de vídeo estan suportades.

• Per a Slideshare, tanmateix, haurem de continuar utilitzant el plugin com fins ara. El mateix que passa amb l’àudio i els podcasts.

Technorati Tags: WordPress, 2.5, Plugins, Aprenent

Com introducció, dir que la definició del meme fa referència a una unitat teòrica d’informació cultural posant de relleu la capacitat de transmissió d’idees. Però no us espanteu, no és la meva intenció parlar del meme de forma abstracta, teòrica o general, solament deixo aquí l’enllaç a la Wikipedia per a qui tingui curiositat. És molt interessant.

El que pretenc aquí, tanmateix, és donar una orientació molt bàsica a les persones que es trobin per primera vegada amb aquest tipus tan especial, aquesta mena de “mem blogosfèric” i vulguin saber què n’han de fer d’això.

• Com sabré si algú me n’envia algun?

Els blocaires normalment fan seguiment de temes per la xarxa, mirant de conèixer les novetats sobre algun determinat tema i, naturalment, una de les coses que miren és qui parla d’ells. És així com saben si algú els envia un meme. Hi ha diverses formes per fer aquest seguiment. Recomano la lectura d’un article de Genís Roca que es diu “Com saber què es comenta -de tu, dâ€algú, de quelcom- (Introducció per a no iniciats) “. Genís ens referencia eines com Technorati, Blogsearch, BlogPulse i GoogleAlerts que ens permetran fer el seguiment i també ens comenta diversos usos que els hi podem donar.

És a dir, quan una persona escriu un meme i posa el nom d’un blocaire amb l’enllaç al seu bloc, en el moment en què el blocaire vagi a revisar qui l’enllaça veurà que n’hi ha un en un lloc que al títol posa “meme”.

• Com l’he de contestar?

Normalment el meme demana que fem alguna cosa, que aportem alguna informació. No ho hem de fer als comentaris de l’article que llegim, sinó que hem d’escriure un article al nostre bloc.

Farem una introducció, dient qui l’envia i posarem l’enllaç al post que ens l’ha passat. També hem de posar un enllaç a l’article que ha originat el meme i reproduir les instruccions originals.

A continuació respondrem el meme, és a dir, farem el que diu a les instruccions.

• Com ho faig per “passar-lo”?

I finalment el “passarem”, és a dir, posarem el nom dels blocs o blocaires que triem amb un enllaç al bloc. Així ells ho veuran quan vagin a mirar qui els enllaça.

Nota addicional: Algunes plataformes de blocs incorporen automàticament el seguiment d’enllaços i al planell avisen dels enllaços entrants. És més reduït que el que ens ofereixen les eines independents ja que ho restringeix al nostre bloc. A més a més, també hem de dir que és aconsellable complementar la informació del planell del bloc amb alguna de les eines independents per no perdre algun enllaç.

Technorati Tags: meme, howto, tutorial, blogging

Al menú de la dreta d’aquest bloc podreu veure un apartat que es diu “categories“. Es tracta d’una forma de classificar les entrades del bloc. Per exemple, aquesta que estic escrivint ara es trobarà a la categoria Aprenent. Això permet que tinguem junts tots els articles d’una mateixa temàtica. Per exemple, si algú vol saber tot el que s’ha vingut comentant aquí sobre com poder muntar i organitzar el nostre bloc, només ha de clicar a sobre de la paraula Aprenent i de seguida tindrà el llistat de tots els apunts.

És clar que els lectors més observadors saben que en molts blocs s’empren les paraules categories i etiquetes com a coses diferenciades. És veritat, el terme etiquetes (o tags) s’utilitza per a assignar a les entrades una quantitat més gran i oberta de formes de classificació. Així, tot i que la línia que separa les categories i les etiquetes no és gens clara, la veritat és que de moment només he vist núvols d’etiquetes (o tags) però no de categories.

En efecte, entenc el concepte d’etiqueta com a més ampli. Per això, en aquest bloc, he optat per l’opció més oberta que conec.

Recordem que quan parlàvem de les etiquetes dels marcadors socials (tipus del.icio.us) vam explicar que aquest tipus d’etiquetatge ens permet passar de tenir els favorits de forma individual a compartir-los amb altres usuaris i els grans avantatges que suposa a mesura que ho anem utilitzant més i més.

De forma anàloga, quan utilitzem en el nostre bloc una forma d’etiquetatge pròpia del bloc en particular, estarem restringint o limitant l’àmbit de les etiquetes al nostre bloc. Però no és això el que faig en aquest bloc, on utilitzo les etiquetes de Technorati, que aporten una forma d’etiquetatge independent de la plataforma del bloc i que, per tant, es comparteixen molt fàcilment. Per exemple, si cliquem una de les etiquetes technorati que trobem al final d’aquest article, com la que diu “tag”, veurem que fem cap a una pàgina que ens mostra els últims articles que han estat etiquetats amb la mateixa etiqueta, en tots els blocs d’internet. Això ens permet fer el seguiment de temes o de paraules clau de les que ens interessa estar al dia, les novetats… el que diuen els blocs, en definitiva.

D’altra banda, des del moment que inscrivim el nostre bloc a Technorati, tindrem una pàgina per al nostre bloc, amb la informació del que anem publicant. A la part esquerra d’aquesta pàgina veurem el núvol de tags de Technorati per al nostre bloc. Aquí, si fem clic a sobre de qualsevol d’aquestes paraules clau ens retornarà solament els articles del nostre bloc etiquetats amb aquesta paraula. Si volem afegir aquest núvol al nostre bloc, també es pot exportar, seguint unes petites instruccions.

Però si alguna cosa es pot retreure a Technorati és que és imprescindible escriure les etiquetes en format de codi html, la qual cosa no resulta gens còmoda, especialment per a les persones que no hi estan acostumades. En aquest sentit, la forma més pràctica de portar-ho a terme que conec em va arribar de la mà d’una extensió per al navegador Firefox.

Es tracta del Tag Editor i no és exclusiu per a Technorati, tot i que jo només en faig aquest ús. Un cop instal·lada l’extensió, tindrem al menú “eines” del navegador l’opció “Tag Editor” però primer que res anirem a l’opció “add-ons” d’aquest mateix menú “eines” per editar les “preferències” d’aquesta extensió. Allí triarem quin tipus d’etiqueta utilitzarem, quin títol o paraules posarem al davant, etc. Aquestes preferències només cal que les especifiquem una vegada i ja quedaran guardades per a sempre.

Per tant, l’ús en el dia a dia resultarà senzill:

1.- Menú “eines” opció “Tag Editor”

2.- Escrivim les etiquetes que volem, separades amb comes

3.- Cliquem “build” i copiem el codi resultant

4.- Enganxem el codi al post havent triat la pestanya “code” del post

Bon etiquetatge, navegants!

Technorati Tags: Technorati, tags, etiquetes, categories, blogging

Recordo que fa temps jo era una persona que tenia al meu navegador una bona quantitat d’adreces guardades als meus favorits, amb tot un seguit de carpetes per classificar-los i facilitar poder trobar-los després. També recordo l’inconvenient que suposava que de vegades no sabia si una adreça la tenia als favorits de l’ordinador de casa o el de la feina. I no en parlem d’una vegada que amb una reinstal·lació els vaig perdre!

Durant un temps, vaig estar fent còpia de seguretat dels favorits mentre cercava per la xarxa a veure si sortia alguna solució que em permetés solucionar els meus problemes. Em va agradar molt descobrir del.icio.us perquè vaig pensar que era la solució que necessitava… però el que no sabia era que a poc a poc descobriria que del.icio.us és més que això.

Del.icio.us és un servei de marcadors socials que ens permet tenir els nostres favorits a la xarxa, amb els avantatges de disponibilitat ubiqua, sense dependre de l’ordinador.

Una altra característica que trobem és que no utilitza carpetes, sino que el que utilitza són etiquetes (tags). De seguida ens adonem dels avantatges que comporta: Un sol element pot tenir diverses etiquetes sense haver-lo de “doblar”. Per tant, com més etiquetes posem millor i si fem alguna modificació amb una sola vegada és suficient.

Però a del.icio.us no només podem cercar els favorits i les etiquetes nostres, sino que també podem cercar en general les etiquetes de tothom. De fet, a la categoria popular de del.icio.us ben sovint trobem coses interessants.

Sens dubte, el més interessant del marcatge social és trobar altres persones amb interessos semblants als nostres, anar-los afegint al nostre compte i formar el nostre network. Quan contactes amb persones actives que naveguen molt i etiqueten informació interessant, el network de del.icio.us és una font molt rica d’aprenentatge.

Quan trobem informació que sabem que interessarà especialment a alguna persona determinada, és molt útil utilitzar el link for you, que és la forma de recomanar llocs al mateix temps que els guardem als nostres favorits. Així de ràpid, així de senzill i així d’eficient.

Ja ens podem imaginar, que aquesta dinàmica crearà un volum de favorits molt important, que podria complicar la cerca posterior. Per això no puc deixar d’apuntar aquí el TRUQUI que utilitzen tots els usuaris més actius. Es tracta d’una extensió per al navegador Firefox que facilita tot el procés. L’extensió és Delicious Bookmarks i el que fa és integrar els nostres favorits de del.icio.us amb el navegador. En destaco 2 característiques especialment positives:

• podem accedir als favorits des de la barra del navegador, com si fossin els locals, però en realitat són online.
• incorpora una funció de cerca per als favorits que és extremadament eficient i cerca etiquetes, títol, descripció, etc.

Si vols veure els meus favorits, els trobaràs aquí: carmepla.

Technorati Tags: del.icio.us, marcadors socials, social bookmarking, tags

Quan ens dediquem a publicar només en àudio, llavors estem fent Podcasting i possiblement un bon lloc per recomanar en aquest cas és Podcastellano Podcatalà, on trobarem informació extensa amb tots els detalls que cal conèixer. Jo el que faré serà mirar de donar un parell de pinzellades senzilles per a qui vulgui afegir àudio al bloc de forma puntual, només quan ho cregui convenient. Veurem una forma senzilla de preparar l’àudio i a l’hora de publicar-lo, com és habitual, veurem les opcions que tenim amb Blogger i amb WordPress.org.

Enregistrar l’àudio

Per enregistrar l’àudio necessitarem micro i auricular i un programa d’enregistrament i edició. N’hi ha molts, jo utilitzo i recomano Audacity, que l’he utilitzat tant a Windows com a Linux i va molt bé. No és necessari, però amb Ubuntu també tinc un “Sound Converter” que va molt bé per convertir els fitxers de so a altres formats d’àudio.

Un cop tenim l’arxiu de so enllestit, caldrà penjar-lo a la xarxa. El lloc universal per excel·lència és Archive, però hi ha altres formes més ràpides de publicar i és el que veurem a continuació.

Amb Blogger

Blogger no disposa de cap reproductor integrat, pel que haurem de cercar llocs que ens donin un codi html, que el copiarem i l’enganxarem al post mitjançant la pestanya “Edit html”. Hi ha molts llocs, jo en conec dos:

• Clickcaster
• Podomatic

En tots dos llocs disposem d’una plataforma dedicada exclusivament al podcasting. Són plataformes gratuïtes que ens donen tota la feina tècnica feta i nosaltres l’únic que hem de fer és utilitzar-les i posar-hi el contingut. No necessitem cap programa ja que podem enregistrar directament el nostre arxiu simplement amb el botó “rec” de què disposen. Però també podem pujar un fitxer que tinguem nosaltres. Quan tenim publicat el nostre arxiu en una d’aquestes plataformes, trobem un enllaç per tal d’inserir el reproductor en algun altre lloc (embed). És el que haurem de copiar i enganxar al post de Blogger mitjançant la pestanya “Edit html”.

Amb WordPress.org

Podem utilitzar el mateix sistema que hem descrit a Blogger i enganxar el codi al post en la pestanya “code”. Una altra opció és no dependre de la plataforma externa i utilitzar un plugin que permeti fer-ho molt senzill. Jo utilitzo i recomano:

• Podpress

Quan haurem instal·lat el plugin, apareixerà un nou menú en el panel de WordPress, que es diu podPress. En aquest menú podrem configurar com volem que es vegi el reproductor, els enllaços, etc. Després, el dia a dia és molt senzill.

Si tenim el podPress, per inserir un arxiu d’àudio al nostre WordPress els passos a seguir són:

1 .- Enregistrar l’arxiu d’àudio amb Audacity

2.- Anar a escriure una nova entrada i pujar l’arxiu al WordPress mitjançat el quadre de diàleg de Podpress

I això és tot.

Entrevistes

Hi ha podcasts que estan molt bé perquè no parla una sola persona i això els dóna dinamisme i són més entretinguts. Per a poder-los portar a terme podem utilitzar el mateix mètode però necessitarem un programa que ens permeti parlar per internet. El més popular és Skype, però hi ha altres alternatives millors i moltes de programari lliure, com WengoPhone. A més a més, caldrà un programa que permeti enregistrar conferències.

Hi ha, però, una forma més simplificada, que és el que recomano. Es tracta del programa Gizmo, que fa totes dues coses alhora i ens dona l’arxiu de so automàticament, de forma ràpida i senzilla.

Podcast mòbil

Una altra modalitat de podcast és el que podem enregistrar des de la mobilitat, des del carrer, d’on sigui, mitjançant una trucada de telèfon que s’enregistra i el publica automàticament. És tracta literalment de publicar mentre no hi som.

Pel que sé, en aquests moments el més popular i el millor (a més a més de ser gratuït) és

• Snapvine

Per qualsevol cosa, ho comentem. Utilitza els comentaris.

[display_podcast]

Technorati Tags: Aprenent, Podcast, àudio, Blogger, WordPress

Amb Blogger

Quan anem a escriure un apunt amb Blogger, veiem que ens posa, al costat de l’espai per escriure el títol, un espai per a annexes. Tanmateix, l’únic que ens deixa posar són enllaços, però no ens deixa pujar fitxers directament.

Per tal de poder “enllaçar” als fitxers, primer els haurem hagut de desar en un repositori online que permeti compartir-los. He anat recopilant alguns llocs en el Wiki Online Storage. Puc comentar que jo he utilitzat el Box.net i és molt amigable i va molt bé, però de la resta també n’he sentit a parlar bé. Pots donar un cop d’ull al llistat del wiki i si veus que hi ha alguna cosa que cal corregir o si caldria afegir-ne algun, ho pots fer lliurement.

Amb WordPress

Podem inserir els fitxers dels repositoris online posant el codi d’inserció en la pestanya “code” de l’editor. Per tal de pujar-los directament, en el cas de WordPress.org ens trobem que si tenim contractat un hostalatge, dependrà del nostre proveïdor que tinguem espai nostre, però hem de comprimir els arxius per tal que ens els deixi publicar.

Però com és habitual, WordPress disposa de molts plugins, entre ells alguns que ens ajuden a publicar arxius. Fins ara, el més espectacular que he trobat és Vault. Afegeix un nou menú al panell, amb 5 submenús, possibilitat de cerca, etiquetes, etc. Realment impressionant. Això és llibertat!

Què et sembla?

Actualització: Novetats de WordPress 2.5:

En aquesta nova versió de WordPress ja no tenim la capseta per “pujar arxius”. En canvi, la nova versió porta un “Add Media” a la part superior de lâ€editor de text, al costat mateix de les pestanyes “Visual” i “Html”. El “Add Media” porta diverses opcions: imatge, vídeo, àudio o media. Quan pugem el nostre annexe tenim la possibilitat dâ€afegir-hi informació addicional, com títol i descripció. La novetat rau en què ara tenim una pàgina on poder gestionar tots els annexes i una cosa molt important: una caixeta de cerca que ens permetrà trobar-los, saber lâ€adreça on els vam desar i el post en què els vam publicar. Bona idea.

Technorati Tags: Aprenent, WordPress, Blogger

Amb Blogger ens apareix una icona a l’editor visual i ens permet pujar directament del nostre ordinador un vídeo petit, que no superi les 100 Mb.

Si tenim un WordPress.org, necessitarem instal·lar un plugin. Jo estic enamorada del que trobem a la pàgina de Jovelblog i que permet pujar-lo del pc i també integrar els que trobem en els següents llocs:

Local file –> local
YouTube –> youtube
Google Video –> google
Sevenload –> sevenload
Clipfish –> clipfish
MyVideo –> myvideo
Revver –> revver
Metacafé –> metacafe
Yahoo! Video –> yahoo
Myspace Video –> myspace
ifilm –> ifilm
brightcove –> brightcove
aniBOOM –> aniboom
dailymotion –> dailymotion
GUBA –> guba
vimeo –> vimeo
Garage TV –> garagetv
GameVideos –> gamevideo
vSocial –> vsocial
Veoh –> veoh

Però què fem si tenim vídeos més grans o si volem produir amb més qualitat?

El lloc que ens permetrà fer-ho es diu Blip.tv i per integrar els vídeos als nostres blocs donen codis html i també possibilitat de “crossposting”. He trobat un tutorial en anglès que ens mostra com inserir un vídeo de Blip en un bloc de Blogger. A pesar de l’idioma, és molt visual i didàctic.

Atenció: en el cas d’utilitzar un bloc de WordPress, hem de tenir la precaució de desactivar l’editor visual. Trobarem l’opció en una casella del menú Usuaris -> perfil.

Click To Play

Per als amants de Youtube, també he trobat un tutorial en castellà en format de presentació.

Actualització important: Novetats de WordPress 2.5:

En aquesta nova versió hi ha canvis importants en el tema de vídeos. Ara, de la mateixa forma que pugem la resta dâ€arxius, també podem pujar els vídeos. Però en la barra de botons de lâ€editor del post ara tenim un nou botó que ens permet afegir vídeos que estiguin publicats en format Flash, Quicktime, Shockwave, Windows Media o Real Media. Per tant, la immensa majoria de plataformes de publicació de vídeo estan suportades.

Technorati Tags: WordPress, Blogger, Blip, Youtube, Aprenent

• Per al primer pas, el lloc més popular per publicar presentacions és Slideshare. Crearem un compte gratuït i pujarem una presentació nostra que tinguem al nostre ordinador, però també podem enllaçar-ne una que sigui pública. Quan tindrem la presentació a Slideshare, veurem que a la part de la dreta ens dóna diversos codis, un diu “Embed in your blog” i l’altre diu “Embed (wordpress.com)“

• En el cas dels blocs de la plataforma Blogger, copiarem el text del primer requadre i l’enganxarem al nostre apunt però haurem de fer-ho a la pestanya d’edició html. Després desarem i la presentació es visualitzarà directament al bloc, com aquí:

[slideshare id=19153&doc=tutorial-de-slideshare-3744&w=425]

• Si tenim el bloc a WordPress.com haurem d’utilitzar el segon codi i enganxar-lo directament a l’apunt en versió “visual”. Ara bé, si tenim un WordPress.org, primer haurem d’instal·lar i activar un plugin, que en aquest cas el trobarem a la pàgina del plugin Slideshare per a WP-MU o bé a la pàgina del plugin Slideshare per a WP. Els dos funcionen igual.

[slideshare id=128383&doc=how-to-install-a-word-press-plugins3374&w=425]

Technorati Tags: Blogger, WordPress, Slideshare, blogging

Vol ser també una forma d’agrair i contribuir amb les persones que m’ajuden i acompanyen, ja que cada bloc és una persona, els blocs formen part de la nostra identitat i les persones ens ajudem unes a les altres i aprenem només quan pensament, sentiment i voluntat es troben.

[slideshare id=3973&doc=recorda-mestreremember-teachewre-6983&w=425]

Technorati Tags: WordPress, Blogger, blogging, aprenentatge