El blog d'en Pere Nieto

Sèries i pelis que m'han agradat el 2023

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Sat, 30 Dec 2023 09:21:00 +0000

L’altre dia us recomanava llibres que he llegit durant el 2023. Feia una selecció de 10 de la cinquantena que he llegit. I us deia que les recomanacions de llibres són fàcils de recuperar, en canvi teatre i concerts no tant. I avui m’he decidit a fer alguna recomanació de sèries i pel·lícules que he vist a diferents plataformes. En aquest cas si que us demano que em feu recomanacions vosaltres.

M’acostumen a agradar sèries breus, diferents, que impactin. I no sempre és fàcil.

“La Mesías” Movistar + Una de les sorpreses reals. Interessant, intensa, arriscada i estèticament molt bonica. Grans interpretacions. Moments surrealistes...i a mi el final m’agrada.

“Somewhere Boy” Filmin. Boníssima. La història d’un noi aïllat que ha viscut una gran mentida.

“Alquila como puedas” Filmin. Per riure. Molt boja.

“Endeavou” Filmin. Detectiu Oxford anys 80. Estètica, bona música,guió treballat. Possiblement la més llarga que us poso.

“Cormoran Strike” HBO Detectiu diferent. Molt humana.

“Last of Us” HBO. Qui m’anava a dir que seguiria així una sèrie apocalíptica?

“We ara lady parts” Filmin. Tinc dubtes. Un grup punk musulmà femenins. Coses que em van agradar i coses que no tant.

“El otro lado” Movistar +. No és la millor però m’ha distret. Sense grans pretensions una sèrie distreta.

“El encargado” Disney Comèdia argentina sobre el porter d’una finca de luxe.

“Babylon Berlín” TV3 Carta. Sols he vist 2 temporades. He de seguir. Molt bona.

I també us recomano algunes pel·lícules vist per plataformes, vaig poc al cinema, ho confesso.

“As Bestas” Movistar+ Poca cosa a dir. Boníssima.

“20.000 especies de abejas” Movistar +. Transsexualitat infantil. Recomanable.

“8 montañas” Filmin. Bona. Història d’amistat dalt les muntanyes.

“La maravillosa historia de Henry Sugar” Filmin. Surrealista i molt interessant.

“Maixabel” Netflix. Seguim acostant-nos al dolor d’Euskadi.

“Agua” Filmin. Noia jove a Llevant, llegendes.

“Infiesto” Netflix. Thriller a Astúries durant pandèmia. Segur que eem va agradar?

“Érase una vez en Euskadi” Netflix. Més Euskadi, més visions obertes.

“Pacifiction” Filmin. Albert Serra em va fer entrar al seu món.

“Creatura” Filmin. Dolor de no poder afrontar el desig.

Llibres que he llegit el 2023 i us recomano

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Wed, 27 Dec 2023 17:58:00 +0000

Habitualment quan arriba desembre faig un repàs de la meva “vida cultural” de l’any i aprofito per fer recomanacions. Enguany, com deveu saber per la meva situació de salut, he hagut de reduir una mica l’activitat de concerts, sobretot quan no podia garantir seure i no he pogut preveure amb tant temps si agafava entrades o no. Una llàstima, perquè la música en viu, sobretot rock, blues...em segueix omplint molt. Dic això i he comptat 16 concerts durant l’any, molt per sota de la meva mitjana però alhora sense perdre del tot aquest món. I alguns concerts tan bons com Elliot Murphy, Pokey Lafarge, Antònia Font, Kanka, Marah...

També he baixat el teatre una mica, prop de 25 obres, una xifra igualment prou destacable però sempre tinc la sensació que en vull més. Igualment obres tan destacades com “Una niña es una cosa a medio formar”, “Els encantats”, “Udul”, “Boja” “Romeu i Julieta” ...

Però la llista la faig de llibres. Primer perquè he llegit una mica més de 50 i en segon lloc perquè us pot servir de recomanació. De poc serveix que us digui que un concert o un teatre que ja no es fa està molt bé, però en canvi potser us ve de gust seguir alguna recomanació literària meva. He triat 10 per ser tòpic però no estan ordenats. I recordeu, no sempre són novetats, el criteri és que els he llegit aquest any. I per cert més autores que autors.

“La paret” Marlene Haushofer. Una sorpresa. Distopia relaxada, reflexiva. Natura i superació.

“Poeta chileno” Alejandro Zamba. Molt ben redactat. Un llibre ric, molt complet.

“Terra inestable” Claire Fuller. Pobresa rural al segle XXI. Impactant i ben escrit.

“El mar terra endins” Naridé Abgarian. Històries de dones armènies. Molt bonic.

“Demà, demà i demà” Gabrielle Zevin. Històries de videojocs i freakies. Un llibre molt diferent del que acostumo a llegir.

“Nuestra parte de la noche” Mariana Enríquez. Gran redacció. Novel·la dura, un estil que cada cop m’agrada més.

“El retrat de matrimoni” Maggie O’Farrell. Una nova mostra del gran talent d’aquesta autora.

“A dalt tot està tranquil” Gerbrand Bakker. Món rural americà. Renúncies. Trist i bo.

“Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres” Irene Solà. Llegendes, mort, bruixeria. Quina gran autora.

“Laetitia o la fi dels homes” Ivan Jablonka. Molt dur. Basat en fets reals. Violència vers les dones.

VOTARÉ ADA COLAU

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Tue, 16 May 2023 08:00:00 +0000

El proper 28 de maig votaré Barcelona en Comú a les eleccions municipals. Suposo que la majoria de gent que em coneix no es sorprendrà per aquest posicionament, però igualment tenia ganes de compartir algunes idees sobre aquest vot.

Després de 8 anys de govern d’Ada Colau he vist llums i ombres, però sobretot he vist, i la campanya electoral ho està demostrant, una onada conservadora per tal de frenar i revertir aquells aspectes que jo valoro més positivament de la gestió del govern actual. Votaré a Ada Colau per garantir que hi hagi un urbanisme que posi en el centre a les persones, que afavoreixi la mobilitat sostenible, que redueixi el turisme a la ciutat, que impulsi habitatge públic especialment de lloguer, que limiti l’espai de terrasses a l’espai públic, que afavoreixi la participació ciutadana...

I tot això ho ha fet el govern municipal com jo voldria? La veritat és que no prou. Crec que ha faltat contundència. En alguns casos és evident que la responsabilitat socialista s’ha notat, en negatiu. Com a veí i activista de Sant Martí m’he sentit molt decebut. El PSC a Barcelona està fent una regressió realment preocupant. S’ha notat durant el mandat però encara més durant la campanya. I això em preocupa molt.

Votaré Barcelona en Comú perquè crec que sols des d’una nova alcaldia d’Ada Colau es pot avançar en el model de Barcelona que jo defenso. Podria optar per un vot més ideològic i menys pragmàtic, que garantís una veu crítica permanent en contra de totes les decisions que no ens fan avançar prou. Però decideixo votar per l’opció que ens pot fer avançar i a més seguir treballant des dels moviments socials per construir una Barcelona més justa, sostenible i solidària.

PORRA ELECTORAL

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Tue, 09 May 2023 07:10:00 +0000

Recupero la tradició de la porra electoral per les eleccions municipals de Barcelona. Sols recordar dues coses. En primer lloc, la faig però no en tinc ni idea, mai he encertat. Segona, no és el resultat que vull, sinó una aposta que en aquests moments em surt.

Cada moment canviarira la porra. Em condicionen molt els resultats de les formacions que estan a la franja d'entrar o no a l'Ajuntament. I això sí, el tema no sols serà veure les regidories que obté cada formació sinó qui pot assolir formar govern i com.

Us animo a participar, a deixar la vostra porra i després del 28M ja ho comentem. Recordeu, 41 regidories.

Barcelona en Comú 10

Trias per Barcelona 9

PSC 8

ERC 7

PP 3

CUP 2

VOX 2

S'apropen les municipals

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Mon, 10 Apr 2023 10:03:00 +0000

En primer lloc comentar que tinc intenció de recuperar la meva porra electoral al blog. Durant molts anys les vaig fer i fins i tot després feia convocatòria per comentar els resultats i prendre alguna cosa, però aquesta segona part no la tinc clara. La faré sobre els resultats de regidors i regidores a Barcelona. Encara no tinc prou confiança ni prou gent que pugui participar d’una porra al meu blog sobre el Prat de Llobregat, però tampoc ho descarto.

Però de moment no la publico. Les eleccions municipals a Barcelona realment han agafat una força brutal i ja fa temps que es segueix amb molt interès polític com evolucionen totes les noticies relacionades. D’entrada hi ha un aspecte que és més rellevant que en altres ocasions que és el de tothom contra la Colau. Però aquest pot ser un factor que els Comuns puguin girar a favor seu. A vegades aquestes campanyes desmesurades de focalitzar tots els problemes en una persona o una formació política generen l’efecte contrari, la gent que acaba pensant que no és per tant i que si tothom ho critica d’una manera tan contundent potser és que alguna cosa s’està fent. Crec que Barcelona en Comú arriba a la campanya electoral desgastada per aquesta soledat i per un acord amb el PSC que ha generat força moments de tensió en aspectes bàsics per a la formació de Colau (turisme, terrasses, grans esdeveniments...). Tampoc crec que es pugui posar molt en valor la feina de proximitat a la majoria de districtes. Però també crec que la gent comuna pot exhibir múscul en temes com la mobilitat, la pacificació dels entorns escolars o la defensa de drets bàsics (salut, educació, llibertats...). I a més crec que fer una campanya posant en valor l’alegria pot anar a favor.

Però aquest cop, més que mai, no sols serà important qui guanyarà les municipals a Barcelona, sinó que serà fonamental veure qui podrà governar. Dubto que es pugui repetir alguna operació sorpresa i poc clara com el darrer cop. Avui no parlaré de què votaré jo i perquè, però no amago que la meva opció preferida d'acord de govern crec que és totalment impossible. Jo voldria un govern de Comuns, ERC i CUP. Però crec que això és impossible per diferents motius. El primer és la dificultat de sumar prou regidors i regidores, tenint en compte les dificultats objectives que la CUP tindrà per superar el 5% i la tendència a la baixa d'ERC. I per altra banda no sé si fos possible si hi hauria possibilitat d'acord. Comuns i CUP tenen una frontera de votants i força punts que podrien compartir però també és evident que la convivència no és gens fàcil. En política ja fa temps que vaig descobrir que allò que jo desitjo sovint pot estar lluny de la realitat.

Però és que la possibilitat d'un acord de govern entre Comuns i PSC em fa realment por. Aquest darrer mandat i sobretot en els darrers temps crec que el gir del PSC de Barcelona cap a la dreta ha estat molt exagerat. El seu posicionament en temes com el turisme, les terrasses, el comerç, els grans esdeveniments, el lloguer de pisos...no tan sols marca un perfil propi molt més conservador de l'habitual sinó que implica un fre clar a moltes polítiques que en principi volen desenvolupar els Comuns. Ja no es tracta d'un govern de coalició amb sensibilitats diferents sinó cada cop més oposades.

La campanya està sent dura, intensa. Es parlarà molt de les municipals a Barcelona. Jo intentaré també dir alguna cosa i, com deia al principi, proposar-vos jugar a la porra electoral.

URGÈNCIES PRECÀRIES

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Tue, 24 Jan 2023 16:25:00 +0000

Fa molt temps que defenso la importància dels serveis públics i la necessitat de dotar-los del recursos necessaris. En aquest cas parlo de Salut perquè ho he viscut directament, però evidentment podria parlar d'Educació o Serveis Socials. Parteixo de la meva situació personal i ho escric la setmana on hi ha previstes mobilitzacions professionals del món sanitari. I ho escric havent presentat queixa a l'Hospital del Mar.

El passat 16 de desembre vaig anar a Urgències de l'Hospital del Mar derivat pel meu metge del CAP per una icterícia. Resumeixo al màxim la meva vivència. Vaig entrar a un petit espai i em vaig veure rodejat totalment per gent asseguda en cadires i que feia hores (en alguns casos unes 8) que esperaven ser ateses. Tothom acumulat en un espai molt petit, persones amb problemes respiratoris, sense una mínima comoditat si has d'estar hores... a mi em van atendre enseguida per la previsió de gravetat del cas, però són indignes aquestes esperes. Sé que la solució no passa només per més recursos a Urgències sinó per un model que tingui en compte altres serveis i també que cal una millor organització del servei, però és indignant.

Un cop al box d'urgències la situació és molt dura. Vaig estar 4 dies a urgències (2 a box i 2 a sala de tractaments). Gent per tots els passadissos, crits i sorolls constants, manca de capacitat del personal d'atendre a tothom, manca de material (els dos dies a box no tenia ni cadira, ni taula i havia de menjar amb la safata sobre el llit). Un espai on és impossible descansar i on em van tenir 4 dies perquè els caps de setmana no es fan TAC i per tant el meu diagnòstic no es podia confirmar fins el dilluns que em fessin prova. Realment ens podem permetre un sistema en que proves tan importants no es facin durant els caps de setmana?

Em van comunicar el diagnòstic (tumor a vesícula biliar) a sala de tractaments. Un espai on no es veu la llum natural, on estava rodejat de gent, on no podia tenir ni una certa intimitat per assumir la situació. Podria seguir, però també vull destacar la qualitat de tot el personal sanitari i auxiliar que fa que com a mínim hi hagi humanitat en un servei que no està a l'alçada de la nostra societat. Per a mi és molt important destacar que vetllar per unes bones condicions laborals del personal sanitari no és tan sols una qüestió de justícia davant d'uns professionals que durant la pandèmia vam tractar
d'herois i vam aplaudir. La necessitat de garantir unes bones condicions salarials ha de ser una exigència per tots els col·lectius laborals. Però en aquest cas disposar del personal necessari i en bones condicions garanteix un millor servei als pacients. Quan les infermeres van saturades de feina no tan sols s'ho passen malament sinó que augmentem, per exemple, el risc de que hi hagi errors.

Avui sols parlo de les urgències perquè la meva experiència va ser molt bèstia i em va afectar psicològicament. Ara encara hi ha la negociació pel tancament del pressupost del govern de la Generalitat. Fa molt temps que reivindico més recursos per la salut pública d'aquest país, però ara he viscut la pel·lícula des de dins i encara estic més convençut. No ens podem permetre seguir desmuntant un sistema públic de salut que és una de les claus principals d'una societat justa, democràtica i solidària. Tenim molta feina a fer.

4 ANYS DE PRESIDENT DE L'AVV DEL POBLENOU

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Fri, 04 Nov 2022 16:47:00 +0000

Dimecres vam celebrar l’assemblea de l’AVV del Poblenou. Un dels punts que tocava era la renovació de la junta de l’entitat. Després de 4 anys, vaig deixar de ser president de l’AVV del Poblenou per passar a ser...vicepresident. Ja ho veieu, dient això ja veieu que en cap cas es tracta d’una marxa de l’entitat, al revés, és el compromís de seguir aportant coses a un projecte que enguany celebra el seu 50è aniversari. Plego perquè he acabat un mandat i hi ha dos motius que són importants. El primer és que crec que és bo afavorir renovacions i buscar models diferents de lideratge i el segon motiu és que la meva vida és intensa en tots els àmbits i baixar una mica el ritme en un dels meus àmbits no és cap mala decisió.

Parlava de noves maneres de fer i nous lideratges. I en aquest sentit confesso que estic molt content que la Teresa Nuñez hagi assumit la responsabilitat de ser la nova presidenta de l’entitat. Pel que em sembla la segona presidenta després de la Marta Continente ara ja fa uns quants anys. La Teresa és veïna del barri, però no fa molts anys que hi viu, mestra i per sona molt inquieta social i culturalment. Estic convençut que farà una molt bona feina i que aportarà una visió diferent a l’entitat.

Tot i que com deia la meva vida personal i social és força intensa vull continuar compromès amb l’AVV del Poblenou. No puc entendre una vida sense prendre partit per intentar millorar la nostra societat. I en aquest sentit crec que l’AVV, amb totes les seves limitacions, ha estat al llarg d’aquests 50 anys un referent per construir un barri millor. Dimecres vam escollir una junta amb 14 membres i amb algunes persones col·laboradores que afrontarà projectes tan importants com el pla comunitari Apropem-nos, el seguiment de projectes urbanístics tan importants com el 22@ o Glòries, comissions de dones, salut o medi ambient, l’edició de la revista que acaba de guanyar un Premi Sant Martí, el treball dins la Taula d’Equipaments, l’organització d’activitats culturals, xerrades... Al Poblenou l’AVV no ho fa tot, ni fa res sols, però sí que és una peça fonamental en la construcció d’un barri molt ric en moviments associatius i reivindicacions. Aquesta diversitat d’experiències és fonamental, perquè tothom trobi l’espai on es sent més còmode lluitant pel Poblenou, i també és important aconseguir consensos per poder tirar endavant projectes que podem compartir.

Demà dissabte compartirem el sopar de celebració dels 50 anys de l’AVV i després seguiré intentant aportar una mica de feina a aquest projecte que crec necessari. I per cert si us animeu a participar, ja ho sabeu, us esperem.

Intent de diari d'un fals pratenc (4). Espais naturals i aeroport.

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Tue, 01 Nov 2022 12:49:00 +0000

Després d'unes quantes setmanes trepitjant ciutat del Prat, avui, aprofitant el dia de festa, he anat a passejar per una part dels espais naturals del Delta. El darrer cop que hi havia anat va ser en plena pandèmia, llavors ni tan sols hi havia avions creuant cada dos per tres el cel. Avui hi he tornat i a més ben guiat i m'ha agradat molt.

Per una ciutat com el Prat que ha de conviure amb l'Aeroport, el Port, una zona industrial destacada i infraestructures viàries importants, poder tenir espais naturals on poder caminar, córrer, anar en bicicleta i gaudir de la natura és fonamental. He passejat per camins tranquils, he vist ocells i ocellots (aquí podeu intuir la meva preparació com a ornitòleg), he gaudit d'un primer dia de novembre primaveral per no dir gairebé estiuenc. I encara em queda per descobrir més a fons la platja i altres espais naturals i patrimonials com per exemple l'entorn de la caserna dels carrabiners.

Una cosa que m'ha semblat força a clara al Prat és que la immensa majoria de la gent està en contra de la possible ampliació de l'aeroport. I no m'estranya. Tot i que una bona part de la població treballa a l'aeroport o en serveis relacionats, la gent és conscient de la barbaritat ecològica que suposa la pèrdua d'espais naturals. I ningú es creu que l'ampliació pot ser compatible amb la preservació natural. I defensar aquests espais naturals és defensar la qualitat de vida, la necessitat d'espais naturals al nostre entorn, la importància de la biodiversitat.

I a més l'ampliació de l'aeroport sols es basa en una lògica decreixement il·limitat que tothom sap que ja ha quedat obsoleta. No és tan sols que és bo canviar la dinàmica econòmica de la nostra societat, és que ara ja és imprescindible fer-ho. La defensa de l'ampliació de l'aeroport és com arribar a la festa d'algú amb una ampolla de vi a la ma i descobrir que la festa ha acabat fa hores i tothom ja està a casa. El futur de Catalunya no es pot basar en criteris econòmics expansionistes. La sostenibilitat no ha estat un valor que la societat ha incorporat com un aspecte positiu, la sostenibilitat ha esdevingut una necessitat de pervivència.

I al Prat de Llobregat ho tenen clar, ni un pam més. I jo encantat de la vida de donar-hi suport i de passejar més sovint per aquests espais tan necessaris.

Intent de diari d'un fals pratenc (3) Identitat i diversitat.

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Sun, 30 Oct 2022 10:23:00 +0000

Ara ja he fet 4 mesos de treball al Prat de Llobregat i com heu vist si em seguiu a les xarxes amb una vida intensa coneixent la realitat especialment cultural i educativa de la ciutat. I és cert que el Prat té alguns elements que són curiosos. En primer lloc la seva configuració. És una ciutat enmig de la metròpoli urbana de Barcelona i de la densitat del Baix Llobregat, però en canvi és una localitat sense continuïtat amb la trama urbana d'altres ciutats. És a dir no passa com a la resta de ciutats que la frontera amb els municipis de l'entorn es dilueix, estan separades per un mateix carrer. En el cas del Prat la platja, els equipaments, els espais naturals...configuren un espai més aïllat, i us asseguro que això marca caràcter. I també està configurat per grans infraestructures com són sobretot l'aeroport i el port.

Un altre element que m'ha sorprès del Prat és la seva marcada identitat. El “pratiotisme” és profund. Crec que ha estat una defensa davant de la tendència a no conèixer el Prat des de fora, al fet d'estar estigmatitzat en molts casos per una imatge de conflictivitat especialment vinculada a Sant Cosme. Ara però la gent del Prat sent orgull de ser d'aquí, són pota blava. I això es nota quan aconsegueixen estendre la idea de la carxofa del Prat, comuna a altres localitats de la comarca o quan posen en valor el pollastre pota blava com a marca de la ciutat. Aquest sentit de pertinença al Prat és fonamental per impulsar projectes, per millorar la vida del barri. I aquí, sens dubte, la gent ha tingut un paper molt important, però també un Ajuntament que s'ha caracteritzat per la seva estabilitat i per apostar realment per la transformació de la ciutat i de la vida de les persones, amb tots els “però” que vulguem parlar.

I en aquest article deixeu-me que us parli d'una altra de les característiques que m'estan seduint del Prat. La seva profunda diversitat i com es posa en valor. Començant pel fet que ha estat una ciutat agrícola i industrial alhora, o que posa en valor les seves arrels i en canvi té una història molt recent. Però també hi ha diversitat cultural però viscuda de forma natural. Les activitats de la Festa Major comencen amb la sardana del Prat (en versions molt diferents), però alhora les activitats de les entitats i les municipals són molt diverses. Conviuen les festes tradicionals catalanes i el flamenc, les jotes pel dia del Pilar i les sardanes. I aquesta és la realitat que a mi m'agrada. La barreja, la diversitat i la convivència em donen molta vida. I al Prat veig que aniré ben servit.

Intent de diari d'un fals pratenc (2) Los Diablos.

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Thu, 29 Sep 2022 14:06:00 +0000

Cada any vaig a uns 40 concerts, molt diferents (a l’aire lliure, a recintes grans, a sales petites, de rock, jazz, blues...) però mai hagués pensat que un dels concerts més especials que he viscut seria el de Los Diablos a la Festa Major del Prat. Vaig arribar a la plaça una estona abans de que hagués de començar el concert, però plovia, i estava convençut que es suspendria. Però arribant a la plaça ja vaig veure que alguna cosa fallava. Hi havia força gent esperant pel concert, gent de mitjana d’edat alta, força alta, siguem clars. Vaig entrar a l’espai de backstage (és a dir a la zona on es troben artistes i tècnics) per veure com estava el tema. I allà tampoc em va quadrar tot. L’equip de cultura, que havia de prendre la decisió, estava tranquil, intentant tenir-ho tot a punt i garantint que si s’actuava fos segur. I un tercer element que també em va sorprendre, els músics comentaven que calia actuar, que no es podia deixar al públic sense la música. Ja ho veieu, un públic entusiasta, un equip molt capacitat i uns músics motivats. I seguia plovent. Però això és el Prat.

Finalment l’actuació va començar. La gent gran del públic cantava totes les cançons, ballava sota els paraigües i gaudia molt. Els músics durant els 45 minuts que van poder actuar van demostrar qualitat però sobretot ganes de seguir sent músics 50 anys després de començar. I l’equip de cultura, també sota la pluja, feia que allò fos possible, traient, per exemple, amb escombres l’aigua que queia a la part de davant de l’escenari. I el concert va acabar amb el cantant fent la conga amb el públic, també sota la pluja i fent que aquella tarda la plaça Louis Braille es convertís en una festa.

Vaig descobrir la importància de la Festa Major al Prat, les ganes que té la gent de divertir-se, la gran capacitat professional de l’equip de cultura. Però vaig recordar perquè ens vam inventar la música en viu. La necessitat d’expressar sentiments, de sentir-nos vius, de compartir emocions. No tinc previst seguir la carrera musical de los Diablos, però em trec el barret. Gaudeixen de tocar, però sobretot tenen clar quina importància té el públic. Hi ha moments que no t’ho esperes i acaben sent màgics.

Intent de diari d'un fals pratenc 1 (Festa Major)

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Tue, 27 Sep 2022 10:09:00 +0000

Com ja vaig explicar, el passat 1 de juliol em vaig incorporar com a nou Director d’Educació i Cultura a l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Aquest nou repte professional és també un bon motiu per començar a escriure sobre coses que em passen i que observo. Evidentment tot està escrit amb clau exclusivament personal. La idea és compartir, si us ve de gust, una mirada amb carinyo sobre el Prat i la vida municipal.

I començo parlant de la Festa Major que hem celebrat del 22 al 26 de setembre. D’entrada la Festa Major forma part d’aquesta àrea i per tant, tot i no haver viscut gairebé la preparació, volia conèixer a fons com funcionava i per tant he mirat d’anar a uns quants actes i sobretot veure activitats diverses a espais diferents de la ciutat. I us faig spoiler, m’ha encantat com es programa, organitza i es du a terme la Festa Major del Prat de Llobregat.

La programació és diversa en tots els sentits. Diferents estils, adreçat a diferents edats, a diferents llocs de la ciutat... i això no és tan obvi com sembla. Cal capacitat tècnica i voluntat política clara per fer que la festa major sigui no tan sols un espai festiu a la ciutat que permeti la gresca (fet fonamental), sinó que també la Festa Major formi part del model de ciutat que es vol construir. Igual que el treball a educació, l’acció de serveis socials o l’actuació del urbanisme configuren un model de ciutat, com es planteja la festa major també. I per fer això cal un molt bon equip que garanteixi aquest model de festa diversa ajustant-se als pressupostos previstos. I a sobre una programació compartint dates amb les festes de la Mercè i després d’una etapa de saturació de festivals i concerts.

Una programació que sobretot permeti gaudir de la festa (s’ha demostrat la importància d’aquest fet especialment després de la pandèmia) amb propostes de qualitat i per a tothom. Una programació tan diversa que aposta per la cultura popular (correfocs, ball de bastons, gegants...) i per una programació de circ d’una qualitat extraordinària. Uns concerts que ens permeten passar de Azúcar Moreno a Ladilla Rusa, de los Diablos a Javiera Mena, de los hermanos Cubero al tribut a Raffaella Carrá. Una aposta per música de molta qualitat de gent del Prat com, entre d’altres, Elena Grueso, Chivo Chivato, Poncelam o Pigmy (una descoberta musical que m’ha agradat molt).

I és fonamental que passin coses bones i diverses a la Plaça de la Vila o a Fons d’en Peixo, però també a Sant Jordi o a Sant Cosme. La diversitat ha de ser clau a la nostra societat. I això sols es pot fer amb propostes molt diferents i alhora creuades. El Prat té aquest punt de mestís, de crear identitat i orgull pratenc a partir del que és, un delta, un espai d’arribada de vivències diverses, algunes de més lluny i d’altres més properes. Seguiré amb aquest “diari” i parlaré més de la Festa Major, però de moment per ara ja hi ha prou.

BUROCRÀCIA

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Sat, 30 Jul 2022 08:36:00 +0000

Ara fa un mes que em vaig incorporar a l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Com ja deveu saber vaig tenir una altra etapa professional al districte d'Horta-Guinardó entre els anys 2003 i 2011. En totes dues etapes he vist algunes coincidències.

Per una banda m'he trobat amb un alt nivell i un fort compromís de la majoria del personal que treballa a l'Ajuntament. No tan sols són persones capacitades per dur a terme la seva feina, sinó que segueixen plantejant com a objectiu el servei públic, la millora per la ciutadania. Això en una àrea com la meva, Educació i Cultura, té una importància cabdal. És evident que aquesta no és una realitat plenament homogènia entre tot el personal, però us asseguro que és molt compartit. També va ser una realitat que em va sorprendre agradablement quan vaig estar a Horta-Guinardó.

Però per altra banda també he pogut constatar una realitat que em preocupa i que no tan sols he viscut des de la perspectiva de càrrec a l'Ajuntament sinó també com a persona vinculada als moviments socials i veïnals, en aquest cas com a president de l'AVV del Poblenou. Hi ha un nivell de burocratització i control que dificulta els objectius fonamentals d'una administració que vulgui ser propera i transformadora. És evident que cal que s'estableixin les màximes garanties que assegurar la transparència de l'administració pública, és fonamental. Però el control no és l'objectiu. Una administració té com a principal objectiu l'acció pública per donar resposta als reptes de la ciutadania. I aquesta acció ha d'anar acompanyada del rigor en el respecte a la legalitat i el bon ús dels fons públics. Però estem arribant a situacions en les que el control dificulten o impossibiliten bona part de les accions que cal dur a terme. I en el cas de les entitats o petites empreses socials exactament el mateix. L'exigència burocràtica està posant en risc, constantment, projectes socials i fins i tot la pervivència d'algunes entitats.

Sempre he tingut la sensació que les persones, empreses o institucions que fan corrupció, tenen alhora unes eines molt potents per tal de garantir saltar-se aquests controls. Per tant a vegades veig amb impotència com les eines que es creen per garantir la transparència al final són trampes per aquells que actuen de forma ètica i compromesa. Per tant cal pensar en com es pot canviar això.

No sé quines propostes es podrien fer. Possiblement incrementar molt més la inspecció abans que condicions prèvies que paralitzen molta activitat. Potser caldria establir més eines de suport al personal de les institucions i a les entitats per tal de poder fer front a aquests mecanismes de control. I segur que també ajudaria a que tots plegats tinguéssim una actitud molt més exigent amb qui hagi comès delictes de corrupció i que a més les conseqüències fossin legalment més dures.

Ja veieu, començo vacances i li vaig donant voltes a allò que cada dia em vaig trobant al meu nou projecte laboral.

Un nou repte, ara al Prat de Llobregat.

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Wed, 29 Jun 2022 17:32:00 +0000

Divendres 1 de juliol començo un nou repte. M'han nomenat Director d'Educació i Cultura a l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Substituiré a la Fina Rifà que es jubila i sé que no serà senzill perquè és una gran professional. L'he conegut ara preparant el traspàs, però crec que ha deixat una gran empremta al Prat.

El primer que vull dir que és que em fa molta il·lusió. L'altre dia explicava que sóc mestre, que ho seré sempre i que tornaré a exercir. Però ara em ve molt de gust fer aquest canvi. D'entrada he de reconèixer que és un luxe que quan estic a punt de complir els 55 anys encara em pugui plantejar què seré quan seré gran. Poder engegar un nou repte em dona vida, fa que em senti afortunat de veritat. I espero estar a l'alçada.

Vull agrair la confiança del Ricard per pensar en mi. I vull donar també les gràcies a tota la família dels Comuns del Prat que em fan confiança, amb l'Alcalde Lluís Mijoler al capdavant i amb tot l'equip de govern, però sobretot amb la Pilar Eslava amb qui em fa molta il·lusió tota la feina que tenim per compartir.

I de moment els pocs dies que m'he acostat al Prat per situar-me han estat molt bonics. Per exemple dimecres vaig poder viure una escola d'estiu del projecte Interseccions extraordinària. Gent del món de l'educació i del món de la cultura compartint un espai de qualitat, de voluntat de compartir i de debat profund. No ha estat el típic espai institucional, ha estat una aposta de complicitat amb tothom que treballa al Prat per l'educació i la cultura. Hem vist la representació de “El mar: una visió d'uns nens que no l'han vist mai” de Xavier Bobés i Alberto Conejero. Un emotiu i magnífic espectacle que ens recorda la figura del mestre republicà Antoni Benaiges. I després un debat breu però molt profund entre Moisés Esteban-Guitart, Xavier Fina i Albert Lladó. I del debat ja en parlaré més en dies propers.

I la jornada m'ha servit per dues coses més. Comprovar que l'equip humà d'Educació i Cultura (que també inclou joventut i memòria) és molt potent i compromès. I també comprovar que també al Prat em vaig trobant gent amb la que he compartit moltes altres etapes de la meva vida i que em ve de gust retrobar.

No és el primer cop que tinc un càrrec de confiança a l'administració. Vaig ser Conseller Tècnic d'Horta-Guinardó entre el 2003 i el 2011. D'aquella època tinc el record d'haver après moltes coses, d'haver-me divertit molt i de treballar molt intensament. La veritat és que espero que ara ho pugui repetir. Potser serà un any, potser serà més temps, no ho sé, però és genial poder engegar ara mateix un repte tan apassionant com aquest, ja us aniré explicant.

Tot crema, i no perquè sigui Sant Joan

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Sun, 26 Jun 2022 09:02:00 +0000

El solstici d'estiu representa el moment de cremar-ho tot per reviure, de començar de nou, de fer esclatar la vida. Però la realitat és molt més crua que això.

La massacre a la gent que volia entrar a Melilla és una notícia d'extrema gravetat. Ho és perquè el nombre de persones mortes ens hauria de fer caure la cara de vergonya, ens hauria de fer canvi com a societat. Però també és una notícia d'extrema gravetat per la justificació per part del govern espanyol. Quin és el límit de morts que podem tolerar per acceptar que les solucions no passen per la repressió brutal de la gent que seguirà intentant trobar un futur millor?

Però també hi sumem altres notícies. Hi hagut nous atacs a Ucraïna, agressions a persones sense llar, atacs homòfobs a casa nostra i a Oslo...O la greu decisió als Estats Units que pot representar una pèrdua del dret a l'avortament.

Cal la valentia d'expressar amb claredat que el canvi de model que necessitem és d'una gran radicalitat. No serveixen les fórmules per seguir inflant una bombolla econòmica de creixement il·limitat que és impossible i injust. Es preveu una crisi econòmica de gran abast per la propera tardor, comencem a plantejar com ho farem per garantir un model basat en el decreixement econòmic de les societats més “desenvolupades” i en mesures reals de redistribució de la riquesa i equitat.

L'extrema dreta creix sense límits. I les esquerres no saben respondre davant la situació actual, és cert. Però que les esquerres no en sàpiguen o no puguin més no és el seu problema, és el meu. Però jo tampoc sé del tot què cal fer.

I ara, a descansar una mica de la Gravi.

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Fri, 24 Jun 2022 12:01:00 +0000

Ja hem acabat un nou curs escolar, i aquest final per a mi té un sabor especial. El dia 1 de juliol començo una excedència de l'escola Gravi per iniciar un nou projecte laboral. Pot ser que estigui un any fora de l'escola o més temps, però tornaré. La setmana vinent ja explicaré quin és aquest nou projecte, però avui volia parlar de la sensació de deixar temporalment, un cop més, la docència.

Acabo amb sensacions contradictòries. Per una banda acabo amb una sensació de cansament molt gran. La pandèmia ha suposat viure tant a nivell laboral com personal una sensació permanent de pèrdua. Segur que alguna cosa bona ens ha deixat, però sóc radicalment contrari a l'enganyifa del tot anirà bé o en sortirem més forts. La pandèmia ens ha obligat a canviar massa coses a les escoles, a deixar de ser tan lliures i a haver d'estar adaptant-nos constantment. I quan el teu paper és el de Cap d'Estudis aquesta adaptació permanent és un esforç considerable. No em fa por la feina, m'agrada engegar projectes i canviar, però mai havia d'haver estat permanent canviant coses no per millorar sinó tan sols per adaptar-nos a protocols i situacions extraordinàries. I a més l'administració no ha ajudat. Cal tenir comprensió en els moments de pandèmia, però el menyspreu i les decisions unilaterals i equivocades que està prenent el conseller creen molta més crispació a les escoles. Per tant una època tensa a les escoles que també fa emergir totes les nostres mancances. No vull tampoc ignorar que ha estat un curs complicat a nivell personal on per exemple m'han operat de despreniment de retina i sobretot s'ha mort la meva mare.

Però us deia que tenia sensacions contraposades. Per una banda un terrible cansament que em fa tenir ganes de poder descansar un temps del món escolar. Però per altra banda un curs on m'ho he passat molt bé fent classes. He fet classes de llengua castellana a 4rt, 5è i 6è i la veritat és que m'ho he seguit passant molt bé. Ja he consolidat una metodologia de treball on no hi ha llibre, quadern d'ortografia, deures o exàmens. I crec que em funciona. Em permet gaudir de les classes, estar sempre obert a veure què passarà a les classes i a no deixar-me portar per la monotonia. I la resposta dels alumnes ha estat genial, a 6è, sobretot, entrava a classe conscient que aquell seria un bon moment del dia. Una mare l'altre dia em va dir que a casa em deien “el mago” perquè de qualsevol cosa en podia fer una classe interessant. És una de les coses més maques que m'han dit a nivell professional. Fer classes, programar, preparar activitats, corregir, avaluar...sens dubte és cansat i més quan ho sumes a fer de Cap d'Estudis i a una vida personal prou intensa. Però ser mestre és un luxe. I, no us ho perdeu, fins i tot tinc un record global de la meva relació amb les famílies. Tot i ... m'he sentit respectat i valorat.

Per tant vull tornar a Gravi. Ara m'anirà molt bé un descans, un nou repte i carregar piles. Però ser mestre, malgrat tot, em fa sentir molt bé.

Sèries i pelis per passar una baixa.

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Wed, 11 May 2022 14:22:00 +0000

He estat prop de dos mesos de baixa per un despreniment de retina. Demà em reincorporo a la feina. Mai havia estat 52 dies sense anar a treballar des de que vaig sortir de la universitat. Els primers dies van ser dur, repòs absolut i boca abaix. Vaig complir molt bé i m'he anat recuperant segons el previst. Això ha fet que tot i no poder fer esforços i descansar molt, podia llegir, mirar la tele o anar al teatre. Sí, és així, he fet cas del metge, no de segons qui que creu que en sap més sobre què podia fer i que no durant la baixa. Però és igual, us parlaré de sèries i pel·lícules que he vist.

És curiós, d'entrada el valor de la realitat. Hi ha 3 pel·lícules que m'han agradat molt. Dues al cinema (Sis dies corrents de Neus Ballús i Alcarràs de Carla Simon) i una a Filmin (Jane by Charlotte). “Sis dies corrents” i “Alcarràs” coincideixen en retratar la vida a partir d'experiències molt reals. En el primer cas tres lampistes, en el segon cas gent del camp. Però a partir de les seves experiències ens sentim reflectits. Pel·lícules plenes de tendresa, amb una mirada intel·ligent, plenes de detalls...dues joies. I “Jane By Charlotte” m'ha encantat. Un retrat nu de la Jane Birkin per la seva filla. Molt bonic i sobretot intens. Hi ha reflexions sobre la maduresa, el sexe, les relacions, la vida, la família...molt recomanable.

I he vist sèries i pel·lícules de diferents plataformes. Però la que més m'ha impactat possiblement és “In my skin” a Filmin. Una minisèrie sobre una jove anglesa que viu un drama a casa i inventa una vida al institut. Crua, brillant, commovedora. Retrat social de joves que lluiten i que no sempre entenem. Brillant. I una interpretació protagonista extraordinària.Però hi ha altres sèries que també m'han agradat com per exemple “Someone, somewhere” a HBO amb el retrat de gent molt peculiar i adorable a Kansas, o el món de la justícia i els abusos a “Anatomía de un escándalo” a Netflix, o la distòpia shakespereana de Estación Once” a HBO, o la reflexió sobre la fama, l'economia i les xarxes de “Quien es Anna” a Netflix, la sèrie negra a Almería de “Mar de plástico” a Netflix, o la boja recerca sobre l'assassinat d'Olof Palme a “Una conspiración sueca” a Filmin.

I de pel·lícules a les plataformes també he vist unes quantes, algunes estranyes, altres interessants, algunes prescindibles. Però recomano dues d'actualitat a Filmin “Drive my car”, pel·lícula japonesa sensual i interessant i “El poder del perro” un western diferent.

I no poso tot el que he vist, perquè és molt i potser no cal. Però si voleu parlar-ne, ja sabeu.

ELS MEUS LLIBRES 2021

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Wed, 29 Dec 2021 12:08:00 +0000

Hi ha gent que em pregunta com és possible que llegeixi tant. Suposo que llegeixo ràpid i que aprofito els moments que puc, començant pels viatges diaris en bus. Però us asseguro que conec gent que llegeix més, però són més discrets. Aquest any a més us explico una anècdota. Un amic em va parlar de la diferència que encara hi havia entre nombre llibres publicats per homes i dones i les dificultats d'aquests darrers per tenir difusió. I no ho tenia clar a nivell personal, dubtava. Com que m'ho apunto tot va ser fàcil. Vaig mirar els 10 darrers llibres llegits i estava clar, 7 homes i 3 dones. Vaig mirar els 20 darrers per si de cas i passava a ser 6 a 4, però igualment em va quedar clar. I per això he potenciat molt més la lectura de llibres escrits per dones, i m'ha anat molt bé.

No és senzill triar llibres que m'han agradat d'aquest any, n'he llegit 47 i la immensa majoria m'han agradat. Però vinga fem una doble selecció. 8 impactes que he tingut i després unes recomanacions més. I ho sento per si no us agraden. Són la majoria obres dures o molt dures, és així!

1 No diguis res. Patrick Radden Keefe. Impressionat. Novel·la que ens explica el conflicte d'Irlanda amb cruesa i una narració magistral. Sense apriorismes, amb contundència. Atrapa i a vegades pensa que és trist que no sigui ficció.

2 Claus i Lucas. Agota Kristof. Increïble. Molt ben narrat. Dur. De fet a vegades cal apartar el llibre i deixar-lo una estona. La mentira, la guerra, el dolor. Intens.

3 Lluvia fina. Luis Landero. És un gran escriptor i aquí crea una història de relacions familiars molt dures i complexes. Segur que reconeixereu actituds. També impactant.

4 Hamnet. Maggie O'Farrell. Gran novel·la d'època. La família de Shakespeare però sobretot un retrat d'una època amb el paper de les dones, la pobresa, els drames.

5 Jo que no he conegut els homes. Jaqueline Harpan. Brutal. Una distòpia molt interessant. Una reflexió sobre relacions humanes i sobre la nostra societat.

6 Els dics. Irene Solà. De fet va ser el primer llibre que vaig llegir aquest any. Poesia pura. Un llibre tendre, màgic que ens parla de la vida.

7 La loca de la puerta del lado. Alda Merini. Potser no és objectivament dels que més m'han agradat. Però em va impactar molt per com es pot escriure a partir de la manca de salut mental duna manera tan nua i apssionada.

8 Benedicció. Ken Maruf. He posat el darrer de la trilogia però és igual. Quina bellesa tots els seus llibres. Com ens sacseja sempre, com ens emociona i ens fa reflexionar.

Us deia que és difícil seleccionar i per tant us deixo altres recomanacions del que he llegit aquest 2021:

Impossible. Enri da Luca. La lluita política i el compromís.

Las doce tribus de Hattie. Ayana Mathis. Històries de dones a Amèrica.

Terres mortes. Núria Bendicho. Drama rural, històries de dones.

No vine a ser carne. Gata Cattana. Creativitat i reflexió d'una artista especial.

Mi hermano. Daniel Pennac. No havia llegit res d'ell, però ho canviaré.

L'anomalia. Hervé Le Tellier. Molt interessant plantejament però després irregular.

Napalm al cor. Pol Guasch. Inquietant, poètic, suggerent.

El olvido que seremos. Héctor Abad. La necessitat de la memòria.

Els records perfectes. Susanna Batalla. Llibre de contes molt bons entorn dones.

Panza de burro. Andrea Abreu. Llibre diferent, a un poble de Tenerife. Sorprenent.

El càstig. Guillem Sala. Llenguatge oral, intens. Bon llibre.

La madrina. Hannelore Cayre. Novel·la negra. Salut mental.

LES MEVES SÈRIES 2021

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Tue, 28 Dec 2021 11:16:00 +0000

L'any passat vaig comentar que havia consolidat la meva afició a les sèries. Aquest 2021 ha estat encara una consolidació més gran, no direm addicció encara, però els confinaments i la situació que vivim m'hi convida. I perquè no dir-ho la qualitat d'algunes de les sèries que he vist. Per cert, podeu fer-me recomanacions, de fet la majoria que estan aquí me les heu recomanat gent del meu entorn. M'agraden sobretot sèries breus, diferents, amb intensitat, humor negre i al límit. Però veig sèries força diferents. Us poso les que més destaco, com sempre no m'atreveixo a fer-ho per ordre de preferència, ho faré per ordre invers a que les he vist. Evidentment no han de ser sèries d'aquest any, són sèries que jo he vist aquest 2021. I començo per una que ara he acabat.

1 Goliat. Amazon Prime. 4 temporades i 4 casos diferents per aquest advocat peculiar, que lluita contra els grans poders amb mètodes peculiars. Ambient cada cop més surrealista i oníric. Personatges molt aconseguits. Diferent però mol potent.

2 El juego del calamar. Netflix. Polèmic que la posi, oi que sí? És una sèrie interessant que parla dels dubtes morals amb els que ens podem trobar, res original, però crec que la sèrie té bons moments. Per infància o adolescència? En cap cas, però gens malament.

3 Katla. Netflix. Una de les grans sorpreses. Islàndia i un volcà on passen coses. Estètica gris i paisatges desolats. Interessant, bon guió.

4 Unbelievable. Netflix. Una gran sèrie sobre la violència sexual i les violacions. I una reflexió sobre com les dones ho viuen i com els homes ho vivim. Dura i necessària.

5 Fragile. Filmin. Meravella. Tendre i punyent alhora. Relacions complicades i vides difícils. Molt rec

6 State of the union. HBO. Stephen Frears crea una sèrie molt interessant. Capítols de 10 minuts que passen quan una parella cada setmana fa una copa a un bar abans d'entrar a sessió de teràpia de parella. Es poden fer coses diferents.

7 Mare of Easttown. HBO. Molt bona. Gran interpretació. Sèrie sempre al límit que ens fa entrar dins d'un personatge femení molt complex i ric.

8 This country. Filmin. Un fals reportatge d ela BBC gamberro i divertit però que alhora ens fa pensar sobre moltes coses de la nostra societat. Molt divertit i irreverent.

També vull destacar sèries que he seguit veient. He acabat La Casa de Papel (Netflix) i a veritat és que m'ha agradat més el final que temporades del mig, igual que You (Netflix) que millora la tercera temporada, tenint en compte que la segona no em va agradar gens. Igual que acaba amb qualitat El cuento de la criada (HBO). També destaco dues sèries de Movistar+ que han fet una molt bona 2a temporada Hierro amb Candela Peña i Vida Perfecta de Leticia Dolera. No m'ha agradat en canvi continuació de Bonding o Sex Education de Netflix.

I no les he posat entre les 8 destacades però podria afegir Hipòcrates, El pequeño Quinquin, Young and promising o Vernon Subutex de Filmin. O Shtisel i Los asesinatos de Valhalla de Netflix.

I no és una sèrie, però acabo de veure a Netflix Don't look up No us la perdeu! I tampoc les dues escenes després dels crèdits.

Segur que teniu coses a dir !!!!

EL MEU TEATRE 2021

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Sat, 25 Dec 2021 18:03:00 +0000

Aquest any he recuperat una mica de teatre, però com ja vaig explicar a l'article sobre música, el darrer trimestre he baixat molt el ritme per diferents circumstàncies. 27 obres de teatre, com sempre amb preferència per la Beckett o amb seguiment intens al festival Escena Poblenou o el Pàrquing Shakespeare. He de dir que he tingut poques sorpreses. M'han agradat espectacles que tenien una bona crítica ien canvi no he tingut gaire sorpreses.

Breument aquest és el meu recull. Recordeu que no és per ordre que m'hagin agradat, seria massa difícil.

1 Canto jo i la muntanya balla. Extraordinària. Molt rica en tots els sentits. Interpretacions, escenografia, música,ambient...brillant a Biblioteca Catalunya.

2 De què parlem mentre no parlem d'aquesta merda. La Calòrica com sempre ens fa riure i ens fa pensar. Quin fart de riure a partir d'un vàter. Poliorama.

3 Heisenberg. A mi em va agradar el text, em va sorprendre tot i que sé que no és unànime. Sílvia Bel em va agradar molt. Beckett.

4 Sandra. De Daniela Feixas, amb Josep Julien i Elena Tarrats. He vist unes quantes sobre violència, violència masclista...i aquesta és de les que més m'ha impactat. Beckett.

5 Mare de sucre. Poques coses més a dir d'un dels gran èxits de la temporada. La diversitat funcional damunt escenari. Tendresa. TNC.

6 Malditas plumas. Potser seria la que m'ha agradat més sense tenir referències prèvies. Sol Picó barreja autobiografia i ficció però demostra la seva gran qualitat. Beckett.

7 Las canciones. Un espectacle diferent que posa en evidència la capacitat que té la música d'emocionar-nos, de fer-nos sentir. Molt bona i la mitja part millor que he vist mai. Teatre Lliure.

8 Història d'un senglar. La interpretació de Joan Carreras és inoblidable. Teatre pur, quina capacitat de transmetre. Teatre Lliure.

MÚSICA EN VIU 2021

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Sat, 25 Dec 2021 10:12:00 +0000

Cada any m'agrada compartir amb vosaltres la meva vida cultural al llarg de l'any. A les xarxes vaig publicant cada cop que vaig al teatre, a un concert o llegeixo un llibre, però ara m'agrada fer-ne resum per si algú té ganes de llegir-ho o de comentar-ho. Ha estat un any especialment atípic. No cal dir que la merda de pandèmia ha seguit marcant la nostra vida i també la nostra activitat social i cultural. I ha fet més complicada la feina a les escoles i per tant m'ha suposat més tensió laboral. Però a més aquest any, a principis de novembre, va morir la meva mare. Però tampoc puc oblidar que ha estat un any amb molt bons moments. Complicitats, moments especials, enamorament, nous reptes...

Començo pels concerts. Tot i que encara no hem acabat l'any crec que ja no en veuré més. No em puc queixar, he anat a veure 41 concerts. Altres que hagués volgut no he pogut per confinaments, anul·lacions...i els darrers mesos no he pogut anar tan sovint pels motius que ja he explicat. Però com sempre dic no és una competició, sinó intentar viure el màxim de moments màgics a la meva vida i molt sovint als concerts m'ho passo molt bé. Aquesta seria la tria d'alguns dels millors i començo amb 4 gires que estava esperant.

1 Maika Mavoski. A la sala petita del TNC. Un dels concerts terapèutics. Havent acabat el trimestre, enmig de la bogeria de la COVID, amb dubtes de tota mena...Un concert a més que van haver de modificar pel positiu d'un dels músics i del tècnic de so. Però quan una artista és tan bèstia com al Maika aconsegueix que l'energia es desbordi des del primer minut. Qualitat vocal, cançons bones i molt ben treballades, ganes de gaudir i la música per guarir-ho tot. I a sobre amb la participació d'un convidat de luxe, Ovidi Tormo guitarrista de Zigarros.

2 Clara Peya. Dos cops l'he pogut veure amb la gira Perifèria. El primer cop al Casino l'Aliança del Poblenou i el segon al concert de la Mercè al Grec amb els concerts previs de Toti Soler i Judit Nedderman. Clara Peya és, al meu entendre, l'artista més creativa que tenim a casa nostra. Si l'art és compromís ella està al davant. Si l'art t'ha de sacsejar, ella ho fa constantment. Quina qualitat, sensibilitat i missatge. La seva producció és tan gran que no és difícil veure-la actuar. Si podeu no us la perdeu.

3 Travis Birds. Vaig descobrir-la durant el confinament i em va agradar. Vaig escoltar cançons seves, vaig veure actuacions online des de casa seva i em va anar agradant cada cop més. Quan va venir al Coliseum no vaig dubtar i vaig anar-hi. I em va confirmar que és una gran artista. Que darrera la seva timidesa hi ha molt a explicar, que sap fer cançons íntimes i que sap transmetre en els directes. I no sols canta les seves cançons, no us perdeu la versió de “Ya no me acuerdo” dels Estopa.

4 Coque Malla. No podia faltar a la llista. Un artista que he anat descobrint. Cançons magnífiques, directes molt treballats i ganes de fer música.

I aquest any també he anat a molts concerts de jazz i blues. Perquè m'agrada i perquè a més hi ha tres programacions on em sento com a casa. El cicle de jazz a Montbau, el dels Lluïsos d'Horta i el Festival de Blues de Barcelona a Nou Barris. I això em permet anar coneixent més aquest món i anar a altres concerts. Aquests són alguns dels més destacats:

5 Tail Dragger. Un clàssic i veterà bluesman de Chicago a la sala Bóveda. Molt bo. I poder seguir a la gent del Rocksound.

6 Marian Barahona. Ja ho sabeu una de les meves artistes especials per la seva qualitat musical i la seva sensibilitat personal. Molt bo el seu disc “Big Little Dream”.

7 Ignasi Terraza Trio. Un dels pianistes més extraordinaris del jazz de casa nostra. Aquest cop al Jamboree.

8 Txell Sust i August Tharrats. Feia molt temps que no veia en viu a aquesta magnífica cantant. Un bon concert.

9 Rambalaya Pura energia. Aneu als seus concerts, alt voltatge. Dos cops aquest any, al Festival de Blues de Barcelona i a la sala Upload.

10 Balkan Paradise Orquestra. Festa, festa i festa. Bona música i teràpia col·lectiva.

I vull acabar amb dos festivals. El Cruïlla sempre em permet descobrir alguns artistes i començar l'estiu amb molta música. Aquest any per culpa de la COVID sols vaig poder estar un dia però vaig gaudir sobretot amb l'energia i el compromís de Ana Tijoux i al festival Blues&Ritmes de Badalona vaig descobrir a Ian Siegal i vaig tornar a veure un dels artistes que més m'agraden en viu, Luke Winslow-King.

Però altres concerts també els recordaré per molts motius, com el de la cantautora Lidia Uve, els 50 anys de la Locomotora Negra o el de Spencer Evoy.

Visca la música en viu !!!

SÈRIES I PELIS 2020

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Mon, 28 Dec 2020 16:18:00 +0000

Sèries i Pelis 2020

L'any 2019 va significar la meva estrena a veure algunes sèries. Quan sols teníem televisió convencional mai seguia les sèries a excepció de Plats Bruts. Sí que havia vist capítols d'Allo, Allo o l'Escurçó Negre, per exemple, però no tenia cap interès en fer seguiment. El 2019 vaig veure les meves primeres sèries a les noves plataformes, però encara sense molt entusiasme. El 2020 ha representat el meu salt definitiu a aquest món, lògicament afavorit per passar moltes més hores a casa i per les recomanacions d'algunes persones. D'entrada diré que m'agraden les sèries breus, més aviat esbojarrades i políticament incorrectes. Però també m'agraden altres sèries. Però accepto altres models, confesso que després de tantes recomanacions acabo l'any començant la sèrie The Crown.

I aquest és possiblement l'article on puc rebre més comentaris i recomanacions, per tant endavant... Les que jo recomano més, evidentment segons el meu criteri personal.

“Derek” És el meu model de sèrie. Absolutament provocadora, gens llarga, humor negre. Alhora tendresa i detalls molt cuidats. Una sèrie irrepetible pel meu gust. També em va agradar “After Life”, però no tant.

“Unorthodox” Una sèrie molt ben treballada. Amb una gran interpretació i donant-me a conèixer un món que desconec. Molt interessant.

“The new Pope” Igual que la primera una joia. Bellesa sols per la bellesa. Surrealisme i una atmòsfera que em sedueix.

“Con los gatos no te metas” Sorpresa. Hi ha un moment que no t'acabes de creure que tot això pugui ser real. Un documental molt ben construït i que t'atrapa.

“Quan la pols es torni cendra” Una sèrie sueca que parteix d'un atemptat per entrar a les vides de diferents protagonistes. Molt ben narrada i amb personatges brutals.

“Amor y anarquía” Una de les meves darreres descobertes. Humor irreverent, personatges diferents i molt bon rotllo.

“Fleabag” Una altra sèrie diferent, que et desconcerta i t'atrapa. Personatge femení gens convencional. Una sèrie amable i interessant.

“La casa de papel” Reconec que em va enganxar i que l'he vist esperant els nous episodis i les noves temporades. Pel meu gust va perdent, però globalment em va agradar força.

“Patria” El llibre em va agradar molt i això sempre resulta un repte. Però la veritat crec que la sèrie sap tranmetre molt bé el que ens vol transmetre aquesta novel·la. També he completa amb altres sèries d'ETA, sobretot recomanable “El desafío, ETA”.

Però també en podria destacar d'altres: “Sex Education”, “Foodie Love”, “Utopia”, “The night of”, “Antidisturbios”, “El colapso”...

I també he vist algunes pel·lícules, especialment a Filmin. És un dels aspectes que em plantejo ampliar de cara al proper any. A vegades és més fàcil tenir recomanacions de sèries i en canvi costa una mica més de pelis, però hi ha autèntiques joies.

“Diecisiete”, “Columbus”, “Zoran, mi sobrino tonto”, “1985”, “Border”, “Parásitos”, “Mientras dure la guerra” o el documental sobre Nina Simone “”What happened Miss Simone?”...

LLIBRES 2020

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Mon, 28 Dec 2020 16:15:00 +0000

Tinc el costum o la mania d'anar apuntant tot allò que faig i que té a veure amb la cultura (concerts, teatre, llibres...) i ho faig des del 2013, per tant és una bona manera de veure com ha anat l'any en un aspecte tan important com és per a mi viure aquestes experiències. L'any 2020 ha estat l'any de la COVID, de la pandèmia i del confinament i per tant això s'ha vist reflectit en la meva vida cultural i social. He anat a menys concerts i a menys teatre i en canvi he llegit més llibres i sobretot ha esclatat la meva febre per les sèries. És evident he disminuït la cultura en viu i he augmentat la lectura i tot allò que ens ofereixen les diverses plataformes (sèries i pel·lícules). I a més les activitats presencials han estat de major proximitat i petit format. En teatre he anat sobretot a la Beckett, per la magnífica programació però també perquè és a prop de casa i a concerts he anat sobretot a Rocksound, al jazz de Montbau...i he perdut experiències com el Festival Cruïlla o concerts que tenia previstos com la Maika Makovski, Lucinda Williams o Texas. Però també diré que aquest any he estat més conscient de la importància de la cultura i sobretot de la cultura en viu. Necessito sentir, emocionar-me, que em sacsegin. Per tant en la mesura del possible estic fent i em comprometo a anar més enllà del discurs i mirar de donar suport a la cultura en viu, assistint o donant suport a experiències interessants que necessiten del nostre finançament.

Llibres

Possiblement és l'any que he llegit més llibres, si no m'he equivocat 56. El confinament i la meva recuperació de l'operació del desembre han ajudat. He llegit llibres diversos, he aprofitat per recuperar llibres que tenia per casa i que no havia llegit, al costat d'algunes novetats. Faig una breu selecció d'alguns que més m'han marcat, no necessàriament per ordre de qualitat.

“Un amor” Sara Mesa. Una història diferent, que sorprèn. Una narració impecable. Un ambient tancat i una acceptació que a vegades el destí ens porta on no sospitàvem.

“Y llovieron pájaros” Jocelyn Saucier. Un història tendre i brillant sobre persones grans perdudes enmig de la natura. Text brillant que em va impactar.

“Quality Land” Marc-Uwe Kling. Una distopia molt còmica però alhora angoixant pel que representa del nostre futur. Un llibre intel·ligent.

“Boulder” Eva Baltasar. Una autora realment imprescindible. Un llibre tendre i dur alhora. Amor, sol·litud, maternitat...

“Coratge” Laura López Granell. No puc ser objectiu, la Laura és una persona a la que m'estimo molt, però de veritat que els poemes d'aquest llibre són magnífics i així ho acredita la gran acollida que ha tingut.

“La passió” Jeanette Winterson. Unllibre molt diferent però apassionant. A partir de la figura de Napoleó. Un llibre sobre les passions.

“la novia gitana” “La red púrpura” “La nena” Carmen Mola. Aquesta trilogia de novel·la negra crua i que t'atrapa també ha marcat aquest any de lectura.

“Gent normal” Sally Rooney. Un llibre molt ben escrit que ens parla de les dificultats de relació, de la solitud, de la dependència. Molt recomanable.

“El hijo del chófer” Jordi Amat. Una història que si no fos certa seria fantàstica. La realitat supera a la ficció. Les clavegueres de Catalunya i un personatge que realment es fa odiós.

I podria fer la llista molt més llarga amb Ignot (Manuel Baixaulí), El manantial (Catherine Chanter), Algo en lo que creer (Nicholas Butler), A plena luz (JR Moehringer), Un cor massa gran (Eider Rodríguez), La pira al port (Boris Pahor) o Quan arriba la penombra (Jaume Cabré).

MÚSICA EN VIU I TEATRE 2020

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Mon, 28 Dec 2020 16:07:00 +0000

Música en viu

Ha estat un any molt dur per la gent que ens agrada la música en viu. Però sobretot ha estat un any molt bèstia per tota la gent que es mou professionalment a l'entorn de la música. Grans artistes han anul·lat gires però se'n sortiran, però hi ha milers de persones (artistes, tècnics, gent que treballa a les sales de concert...) que patiran molt. Vivim a un país que no es creu la cultura i la cultura en viu. La pandèmia ha posat damunt la taula aquest drama. Intentaré anar a molts més concerts el proper any, serà un bon senyal de que es poden anar normalitzant les coses. És cert que he anat a 30 concerts aquest 2020 però ha estat aprofitant qualsevol ocasió, concerts de petit format, sales petites, alguns concerts a l'aire lliure. Per exemple un any on agrair un cop més el miracle del bon jazz a Montbau gràcies al Xavier, el Jaume i companyia.

Musicalment també vull destacar el que ha estat el tancament de la sala Rocksound, derivada dels plans urbanístics del Poblenou més que de la COVID. Una sala imprescindible pel rock de la ciutat, una sala que s'havia convertit en un referent. I sobretot una sala on em sentia a gust i que em permetia descobrir molta música. Espero que el 2021 també representi la tornada del projecte Rocksound.

Finalment comentar que el confinament va suposar un gran nombre d'experiències de música online (concerts en streaming, col·laboracions online, reversions de clàssics...) cal valorar la capacitat que alguns músics han tingut per generar uns espais de proximitat. Un format que em va permetre descobrir, per exemple a Travis Birds, però en general un format que no ha acabat de funcionar. També és l'any que he escoltat més Spotify.

Aquests són alguns dels artistes que més he gaudit aquest 2021 en viu:

Coque Malla (Razzmatazz)
Morgan (Sala Apolo)
Dan Brothers i Dewolff (Sala Wolf)
Bywater Call (Rocksound)
Maruja Limón (Poble Espanyol)
Lluís Coloma (Festival de Blues de Barcelona)
Bob Wayne (Rocksound)
Marc Ferrer Trio amb Marian Barahona (Montbau)

Teatre

L'any passat vaig viure molt el teatre, aquest any no ha estat igual, evidentment. No he pogut anar a obres que ja tenia previst com Pedro Páramo o El gran combat,. En total he vist 14 obres. I la majoria d'elles a la Beckett. És un luxe una sala que programa obres de qualitat, a un preu molt econòmic i a sobre al costat de casa meva! De fet just la meitat de les obres les he vist a la Beckett. D'aquesta sala vull destacar algunes de les obres dins del cicle de la mort: “Aquest país no descobert...” magnífica reflexió sobre la mort del pare, “Celebraré mi muerte” text personal sobre l'eutanàsia o “Karaoke Elusia” una obra sobre el suïcidi juvenil que m'ha impactat i més tenint en compte la joventut dels intèrprets. De la resta em va agradar molt “El romancero gitano” al Goya amb la Núria Espert, “Winnipeg” al teatre Akadèmia “Excalibur...” i “Roges” dins Festival Escena Poblenou i “Solitud” al TNC. Espero que el 2021 em permeti molt més teatre.

BON 2021

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Mon, 28 Dec 2020 16:00:00 +0000

Segurament poques vegades hi ha tan consens en dir que el 2020 no ha estat bo. Un any en el que hem descobert que érem vulnerables. La COVID podia canviar les nostres rutines, podia fer que ens haguéssim d'acomiadar de massa gent, podia obrir moltes incerteses de futur en molts persones...Aquest any ens hem abraçat menys, hem tingut més por, hem compartit menys moments. He viscut en una mena de muntanya russa emocional, amb moments de serenitat i de pensar que no passava res, que ja era bo una etapa més tranquil·la i amb moments d'ansietat de maleir tot el que m'estava perdent. Un any per ser conscients de les nostres febleses.

Però també és cert que he descobert més a la gent del meu voltant i en la majoria dels casos m'han ofert la seva cara més bonica. He estat més hores sol que mai però també m'he sentit molt acompanyat, molt estimat. Tinc més clar la gent que és imprescindible per a mi i m'agrada quan les relacions es basen en mostrar-nos com som, amb les nostres pors, les nostres mancances, les nostres debilitats. He valorat més els moments màgics que he viscut. He mirat molt més el cel. He passejat, he llegit, he enyorat. I fins i tot m'han operat. He tornat a veure la màgia de la meva feina de mestre, però de mestre a l'escola, al costat dels nens i nenes. He dormit pitjor, he somniat molts cops que podia tornar a més concerts, a sopar, a prendre una copa de vi plena de complicitat. He somniat que podia tornar a relacionar-me sense prudència, que oblidava les mascaretes, que la distància era tan sols la que volíem.

I pel 2021 us desitjo el que he posat a la fotografia. Els darrers anys havia mirat de ser original (vaixells de paper, scrabble, sopes de lletres...). Aquest any no, he buscat una de les primeres fotos que vaig fer quan ja vam poder tornar a sortir després del confinament més dur. Perquè també he gaudit de viure a un barri com el Poblenou que m'ha permès escapar-me a la platja i deixar-me enamorar per sortides de sol com aquesta o per postes de sol. He vist tots els colors al cel i al mar. I aquest 2021 espero que visquis moments d'aquests i que si vols en compartim.

Una abraçada tan real com pugui ser!

Mirant per la finestra. Impressions d'un confinament. 3

noreply@blogger.com (Pere Nieto) — Mon, 13 Apr 2020 08:19:00 +0000

Un dels temes que també serà interessant de valorar és com canvia tot el tema de les relacions. Li he donat moltes voltes a això. El confinament ha trencat moltes rutines de relació, de parella per exemple. S’ha parlat molt d’un tema que realment és dramàtic, la convivència amb una parella maltractadora. L’infern que molts dones han de patir es torna més insuportable en una situació de confinament com aquesta. És un tema que em provoca molta angoixa. Però també posa a prova relacions estables de parella on la convivència permanent esdevé una prova de foc. O bé al revés, parelles que viuen el confinament separades. S’han fet enquestes i tot sobre què dificulta més la continuïtat d’una parella després del confinament, si haver estat convivint junts o per separat. No ho tinc clar, no són expert en parelles...I el que també canvia, i molt, són les relacions familiars.

Hi ha famílies que gairebé s’estan descobrint ara. Mares i pares han de fer un nou paper que fins ara sols havien tastat en moltes ocasions. Vivim en una societat molt especialitzada i hi ha personal i recursos per tot allò que necessitem. De cop i volta moltes persones han hagut de fer teletreball a casa, estar pendents de les criatures, fer de «mestres» a temps parcial, fer la feina de la casa, fer de parella...i fer-ho, a vegades amb situacions de pressió importants per aspectes econòmics, de salut o de relacions. És realment un repte. No m’agrada ser reduccionista. És cert que molta gent ha descobert el que és jugar més amb els seus fills i filles, fer un pastís junts o entendre com s’ho fan a l’escola amb les matemàtiques manipulatives. Però la part bona que té això no pot amagar la situació estressant per a molta gent. Les famílies es coneixeran molt més, és cert, hauran après fortaleses i debilitats, hauran compartit moltes més coses, però sovint a base d’unes tensions que possiblement ara intentem no fer aflorar perquè la situació no ho permet, però que després poden sortir.

I finalment han canviat les relacions d’amistat. Aquí potser és la part més positiva de totes. Crec, en primer lloc, que la situació actual ens permet veure més qui és per a nosaltres imprescindible. La gent ha preguntat molt més, s’ha acostat més a la gent tot i que la distància física hagi estat superior. Per a mi, les amistats són una peça clau de la meva vida, i aquests dies encara he estat més conscient. Hem buscat les maneres per sentir-nos a prop amb missatges, trucades, videotrucades...he compartit poemes, fotos, jocs, memes, cançons...he parlat amb calma. He estat més conscient que mai de la importància que tenen per a mi algunes persones. He recordat amb carinyo anècdotes i moments. He pensat què tinc ganes de fer quan acabi aquesta situació. I hem creat maneres d’estar a prop curioses. Per exemple seguint les sessions al Instagram Live de DJ Favàritx, bon amic. Sols el vèiem a ell però jo agafo una cervesa, em poso a ballar i vaig comentant i llegint els comentaris d’amigues i amics i em sento una mica més a prop. Que quedi clar, quan pugui recuperar la normalitat tornaré a abraçar, a emocionar-me al costat d’algú, a mirar de veritat als ulls, a brindar fent xocar les copes, a compartir cançons...saber que hi ha altres maneres de relacionar-te amb la gent que estimes no vol dir que no segueixi tenint clar que la millor manera de relacionar-me és en viu.

Sobretot enyoro sentir-me a prop de la gent que estimo i que ara tinc més lluny. Veure a la meva mare, poder estar amb els meus alumnes, compartir un concert, xerrar i xerrar al costat del mar, brindar amb vi i mirant-nos als ulls...perquè ara, més que mai, veig que sóc una persona molt afortunada amb molta gent amb la que m’estimo.