El món en un objectiu

Reflexions sobre un centre comercial

2013-10-27T23:22:00.003+01:00

Farà uns 4 anys a Asunción (Paraguai) vam entrar a un centre comercial, i recordo que vaig pensar que no era gaire diferent als centres comercials que tenim aquí, ni a altres centres comercials que he vist en altres països europeus. Avui al veure l'inici del programa Salvados he recordat aquesta idea... No hi ha res més estèril i globalitzat que un centre comercial, que ens ven una realitat que no és la nostra.
A vegades quan entro al Gran Via 2 o a l'Splau imagino, com si fos dins d'una peli de ficció, que al sortir del centre comercial no estic a Barcelona i he tornat a Asunción o qualsevol altre país... Imagino que per algun estrany fenomen he perdut la noció del temps i de l'espai i estic perdut...
I llavors penso, potser no és una peli de ficció... Potser estic perdut en aquest metafòric centre comercial del principi del Salvados i ha arribat el moment de sortir fora... #lavidasigueigual
Paranoies que em venen al cap i tenia ganes d'escriure en algun lloc. I he pensat que aquest bloc era un bon lloc.
Si no has vist el programa, el pot veure aquí

Reflexions POST-maratonianes

2013-05-24T23:18:00.001+02:00

Han passat ja 2 mesos des de que vaig acabar la marató... Sí, sí, sembla mentida però he fet una marató! Un dels reptes que m'havia plantejat per aquest any assolit. I ara què? Doncs ara toca descansar, recuperar-se, agafar forces i tornar a plantejar-se nous reptes de cara a l'any vinent. Avui mateix m'he apuntat a la Behobia, un gran clàssic! Ja em vaig apuntar a la Matagalls i aviat m'apuntaré a la 5 Cims també. Tinc ganes de fer alguna cursa de muntanya abans de l'estiu, i de plantejar escapades muntanyenques per fer alguns cims... Tot això sense estressar-se, gaudint del temps, de la gent, de la natura. Anar fent.

Però tornant a la marató... No faré una crònica de tota la cursa perquè seria molt llarg, recordeu que em vaig passar 5 hores i 24 minuts! Però si que vull fer un recull de sentiments, de sensacions. Des de el moment de llevar-me abans de les 6 del matí per menjar un pastis energètic amb infinits nervis a la panxa, fins el moment de creuar la línia de meta arropat per totes les persones que em animar durant la cursa, amb un nus la panxa i emocionat per la fita aconseguida.

Tinc molt presents tots i cadascun dels moments en que em vaig anar trobant amb vosaltres. Moments esperats amb gent que ja havíem quedat i moments sorpresa que donaven una dosi extra d'energia. Per això vull donar les gràcies al Raül, al Pau i al Marc tot i que no ens vam trobar al principi de la cursa perquè feia tard, us tenia presents per compartir el repte amb mi, cadascú al seu nivell ;-) Gràcies al Jordi Mascarell amb qui casualment vam compartir el primer quilòmetre. Mil gràcies als canpitufleros Paco, Eric, Pili, Glòria que encara em vau veure fresc al km 16. Genial la trobada sorpresa amb el David Codina i en Dani Gadea al principi de la Meridiana on les forces començaven a fer fallida i el cap començava a pensar en una retirada. Sort de la Glòria que em va recollir quan estava a la meitat i em va acompanyar durant el quilòmetres més crítics, dir només gràcies és poc! I sort del Poti, la Eva i el Javi que van ser una altra dosi d'energia arribant a Glòries i cridant el meu nom per megafonia!! jejeje I infinites gràcies a l'Eric que em va fer de llebre els últims 10, on ja caminava i corria a estones. Gran generació del 78 creuant la línia de meta! Enormes tots els que estàveu de nou a la meta esperant i aplaudint!! GRÀCIES a TOTS!

I per últim vull compartir de nou aquest vídeo, que és de la marató del 2012 però m'emociona un munt cada cop que el veig. Suposo que també per la música que barrejada amb les imatges es brutal.

Barcelona Marathon 2012 from Lluís Camell on Vimeo.

Keep your head up! Keep your hard strong!
Keep your mind set. Keep your hair long...

Reflexions pre-maratonianes

2013-03-12T23:51:00.003+01:00

El proper diumenge 17 de març intentaré fer la meva primera marató a Barcelona. Dic intentaré, perquè no les tinc totes amb mi de ser capaç de recórrer el 42 km i 195m però ho intentaré. No he entrenat suficient per varies raons, entre d'altres el constipat que vaig agafar al desembre i que m'ha acompanyat tot l'hivern. Deu ser que m'ha agafat carinyo... I ha anat per diferents fases, afonia, tos, mocs, tos, mocs,... Últimament també he tingut molèsties al tibial posterior i a les lumbars. Vamos, que estic a tope ;-)

Però bueno, les coses són con són i s'acosta el dia de la marató i jo tinc aquestes cartes i decideixo jugar la partida i amb il·lussió. Diuen que una de les qualitats que tinc és el cap, que sóc capaç d'aguantar-ho, que sóc un dièsel que va fent poc a poc. Doncs a veure si això juga al meu favor aquest diumenge.

L'altre dia vaig ser capaç de fer els 30km de la maratest i tampoc estava gaire segur de fer-ho. Ara només cal fer 12km més :-) Com diu l'amic Kilian:

Ningú ens va dir que hi anéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis. Que si no somiem, estem morts...

Per tant, als seus 35 anys aquest noi de Can Pitiflú intentarà fer la 35ena edició de la marató de Barcelona 2013. Així que si estas per Barcelona aquest diumenge i no tens plans... pots sortir a animar! Perquè de ben segur que necessitaré molts ànims!!

Aquest es el recorregut

Fins diumenge!

Feliç any 2013!

2012-12-31T16:00:00.000+01:00

Reptes

2012-10-13T15:12:00.003+02:00

Què és un repte? Segons el diccionari.cat:

	[s. XV; de reptar¹]
	m 1 Reprensió severa.
	2 Acció de provocar algú a un combat, un duel, etc.
	3 Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se'l proposa.

Penso que em quedo amb la tercera definició! Per mi un repte és un objectiu que et marques i que il·lusiona poder assolir-lo, però no és fàcil i suposarà un esforç. I has de ser conscient que és possible que no ho aconsegueixis, però no per això deixaràs de somiar i tornar-ho a intentar més endavant.

Per aquest nou curs, a nivell personal, m'he plantejat 3 reptes:

Fer la Matagalls-Montserrat
Millorar el temps a Behobia-San Sebastian
Fer la Marató de BCN

El primer ja l'he aconseguit. El cap de setmana del 15/16 de setembre vaig aconseguir recórrer els 84 quilòmetres que hi ha des de Coll Formic a Montserrat, després de 21h 40min. No va ser gens fàcil, ja havia recorregut distàncies més llargues a les 2 últimes Trailwalkers, però aquest cop hi havia una diferència, aquest cop no pararíem a descansar per la nit i no tindríem en els punts de control un equip de suport per donar-nos força i energies per continuar. I creieu-me que això és el que més es troba a faltar. Perquè tot i tenir la sort de no patir cap problema físic que no et permeti continuar, arriba un moment que estas cansat i continuar comença a ser més un tema de cap i tenir persones que t'animen a continuar és millor que cap gel de isostar o cap barreta energètica. Però tot i no veure-us durant els recorregut molts em vau trucar o em vau enviar missatges d'ànim que em van ajudar a tirar endavant.

Un altre cosa que també afegia dificultat a la Matagalls en comparació amb la primera Trailwalker, era la última pujada fins al monestir. Quan ja portes 80 quilòmetres a les cames aquesta pujada és matadora. Però si arribes a Monistrol sigui com sigui has de pujar. Ara que ja ho he fet puc dir que tot i que sigui dura aquesta ultima part de pujada, la primera Trailwalker va ser més dura que la Matagalls, més desnivell i més llarga i vaig arribar molt més trinxat que aquest any.

Ara, un cop feta la Matagalls i abans del gran repte que suposa la Marató, el proper és la Behobia. Aquest any serà la quarta vegada que participo en aquest clàssic, i el millor temps el vaig fer l'any 2009 amb 2:03:43. L'objectiu és intentar millorar aquest temps, tot i que no estic entrenant prou i només queda un mes per la cursa! No estic segur d'aconseguir-ho però ho intentaré, això sí, gaudint de la cursa. L'any passat, per la calor i la falta d'aigua ho vaig passar força malament i no vaig poder viure l'ambient. Aquest any espero estar millor!

I Això és tot per ara. Amb aquesta excusa d'explicar el meus reptes intento retornar a escriure en el bloc per enèsima vegada ;-)

Ah! I demà farem la 5 cims 5 horitzons al Montseny. Una marxa de 42 quilòmetres que ja vam fer l'any passat. Per aquesta no em plantejo cap repte, només acabar-la i gaudir del camí i de la companyia :-)

Can Pitiflú existeix! Jo l'he vist!

2012-05-13T13:25:00.000+02:00

Ho hem tornat a fer! Els nois de Can Pitiflú hem aconseguit de nou el repte de caminar 100 quilòmetres en menys de 32 hores a la Intermon Oxfam Trailwalker 2012. Aquest cop des d'Olot a Sant Feliu de Guíxols seguint la via verda del Carrilet, un camí molt més planer que el de l'any passat però mai s'ha de subestimar la distància... 100 quilòmetres són 100 quilòmetres.

L'equip a l'arribada a Sant Feliu de Guíxols

Per tal de fer caliu i començar a fer ambient vam pujar el divendres a dormir al costat d'Olot, a la casa de colònies de Les Preses, juntament amb els GERAC, equip germà. Allà vam compartir la taula tot sopant i les il·lusións i inquietud de cara a l'endemà. Després de dormir en matalàs de viscolatex (loscojones) i compartir un esmorzar amb altres equips que també dormien a la casa, ens vam dirigir cap a Olot per començar l'aventura. Nervis, ganes de començar i una gentada a la sortida. A les 11 sona el tret de sortida i a caminar! Al principi el camí semblava una autèntica romeria i el primer avituallament semblaven les rebaixes amb gent per tot arreu intentant agafar xocolata, fruita o aigua. Poc a por el grup es va estirant i els quilòmetres van caient, més ràpid al principi que no pas al vespre per arribar a a Cassà de la Selva. En resum el camí el vam recórrer tots 4 sense gaires problemes, cames carregades, algunes ampolles i dolors de genolls, però res que no ens permetés arribar força sencers a la meta. Aquí podeu veure el camí i els ritmes que vam portar:

La meta és important, i el camí encarà ho és més, però el més important durant el camí son les persones que vas trobant i el que comparteixes amb elles, i per això vull donar gràcies...

Gràcies Raül, Paco, i Seva per caminar amb mi aquests 100 km. Per les estones que hem rigut (doggy, dameunpitigordo, koala,..), que hem intentat arreglar el món, o quan simplement hem caminant en silenci els uns al costat dels altres.
Gràcies Toni i Eric per cuidar-nos tant, pel vostre servei, per estar sempre atents al que necessitàvem i per les birres fredes ;-)
Gràcies GERAC: Pau, Marc, Reno, Toni, Miki, Edu, Galli, Lenka... per les estones compartides, riures, walkingdead i per ser una mica folls com nosaltres (o potser més) i apuntar-vos a aquesta aventura.
Gràcies Glòria, Isa, Maya per pujar diumenge al matí i caminar una estona amb nosaltres. Ens vau donar energies renovades. I gràcies Pili i Noe per animar-nos des de la distància també!

I un GRÀCIES molt especial al Valerià per venir a veure'ns a Girona i compartir l'estona del sopar amb nosaltres. Va ser un moment una mica màgic quan tot parlant de la cursa vas veure el nom de l'equip al dorsal i a les samarretes: Els nois de Can Pitiflú! i vas dir, el Maine deu estar rient ara mateix... I així el recordo sempre, rient, explicant un acudit, fent alguna broma, dient ei ei o fregant les mans. Perquè Can Pitiflú existeix! Jo l'he vist!

Gràcies a tots!

Música i sentiments

2012-04-11T00:48:00.000+02:00

La música és un llenguatge que ens permet transmetre sentiments d'una manera especial. Hi ha cançons que ens recorden moments de la nostra vida, cançons que ens fan sentir alegres, tristos, emocionats, vius...

Aquests dies he estat a la Pasqua de les Avellanes on la música és un catalitzador de la vivència. Hi ha persones que transmeten molts sentiment al cantar una cançó. És com si s'establis una connexió. Crec que és perquè el llenguatge musical d'alguna manera està més connectat als nostres sentiments. Almenys amb el meu cas, crec que amb la musica no tinc totes les barreres que normalment fiquem quan parlem, o quan intentem expressar els nostres sentiment amb paraules. La música surt més de dins, sense filtres. I això ens fa més autèntics.

Aquests dies de Pasqua pensant en el ARA (Apassionar-se, Resistir, Actuar) veia que em costa veure les coses que m'apassionen. Em costa connectar amb els sentiments, sóc lent. Però ARA penso que la música és una d'elles. I durant uns quants anys he compartit aquesta passió amb moltes persones a Cançó Resposta, Pasqua, Cor Obert,...

Penso que potser hauria de trobar una manera de potenciar aquesta comunicació musical, ja que crec que em fa sentir mes viu... Serà qüestió de comprar un ukelele ;-)

Encara viu aquest bloc...

2012-03-14T00:37:00.000+01:00

Fa temps que aquest bloc està aturat... Em pregunto si val la pena continuar o tancar... Mentre ho reflexiono us deixo un fragment de Walt Whitman:

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco, sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños. No te dejes vencer por el desaliento. No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte, que es casi un deber. No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario. No dejes de creer que las palabras y las poesías sí pueden cambiar el mundo. Pase lo que pase nuestra esencia está intacta. Somos seres llenos de pasión. La vida es desierto y oasis. Nos derriba, nos lastima, nos enseña, nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia. Aunque el viento sople en contra, la poderosa obra continúa: tú puedes aportar una estrofa. No dejes nunca de soñar, porque en sueños es libre el hombre...

Bon Nadal i Feliç 2012

2011-12-25T19:57:00.000+01:00

«No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora»

Quan ens fem petits, quan ens fem senzills és quan som més autèntics i estem més a prop del Déu infant que neix avui als nostres cors. Que siguem capaços de veure el món des dels ulls de l'infant que portem dins nostre. Que ens ajudi a ser feliços i a portar l'alegria als qui ens envolten.

Bon Nadal a totes i tots! Compartiu somriures, abraçades, petons, mirades,... Aprofiteu aquests dies pera agafar energia per començar el nou any 2012 amb moltes ganes. Any que ve carregat de nous projectes i que espero que sigui un gran any per tots nosaltres!

Una abraçada ben forta!

Ruta jove 2011

2011-09-02T08:00:00.000+02:00

Un any més acaba l'estiu amb la Ruta Jove. Ara ja feia un parell d'anys que no es feia i suposo que aquest any en teníem més ganes :-) Setze intrepids rutaires ens vam trobar a l'escola de la Immaculada per anar en cotxe fins a Ribes de Fresser. Allà vam agafar el chucu-tren fins a Latour de Carol i després el tren groc, també anomenat AVE dels pirineus, fins a Thuès. Allà començariem a caminar i començaria també la nostra aventura particular!

Rutaires al cim del Noucreus

Com algú deia és una aventura, un repte, agafar la motxilla i pensar que en tres dies has de viure amb tot el que portes a sobre i creuar els Pirineus des de França fins a Catalunya. Sona emocionant, no? I de fet és genial, una sensació molt bona, quan arribes al teu destí i veus que ets capaç de fer-ho.

El camí començava, com he dit, a Thuès per les gorges de Carançà fins arribar al refugi de Ras de Carançà on teniem pensat plantar tendes el primer dia. El camí feia força pujada i com que vam començar tard al final vam acabar fent l'última part amb frontal i plovent. Tot per sumar-li èpica i fer que ens entrés millor la sopa calenta a l'arribada.

Al dia següent vam continuar remuntant la vall fins arribar als llacs de Carançà. A mig matí ens vam fer un bany reparador a l'estany de les Truites i ja vam pujar fins l'estany negre on vam buscar un lloc per acampar i passar la nit. A remarcar el vent huracanat que vam tenir tota la nit. Semblava que la tenda sortiria volant, impressionant.

El tercer dia ens vam llevar amb unes vistes impressionats. No et despertes tots els dies a 2600 metres d'alçada! Ara ja ens quedava poc. Pujar fins a l'últim llac i fins el coll de Carançà on començaríem a trepitjar l'olla de Núria. D'aquí sense adonar-nos ja estàvem al Noucreus. Moment eufòric, d'alegria, abraçades, fotos, calvos.. Senzillament genial!
Vam continuar per la olla fins el coll de Noufons per on baixa un dels camins cap a Núria. No sense tenir un últim moment aventuril baixant per la cresta amb un vent súper fort. Alguns els hi va encantar i d'altres ho van passar una mica malament... Del coll un bon grup de gent ja va enfilar el camí de baixada. Però uns quants aventurers vam decidir continuar fent l'olla i intentar arribar fins els Puigmal. Cosa que al final no vam poder aconseguir per la meteorologia. Va començar a pedregar just quan ja el veiem a prop, però en un moment va començar a fer-se boira i ja no veiem ni el Puigmal ni res. Tot aconsellava baixar, vam buscar un camí freestyle i cap a Núria. Ja tornarem a fer el Puigmal un altre dia.
Aquí teniu el track de la ruta fins que el Forerunner es va quedar sense bateria aproximadament al coll de Finestrelles:

Vam fer nit a Núria i el dia següent ja vam baixar cap a Queralbs pel camí vell per passar el cap de setmana a la Farga. Temps de relax, de compartir, de riure, jugar, menjar. M'ho vaig passar molt bé i em vaig sentir molt a gust. Gràcies a tots!
En aquest tipus de sortides, quan estem a la natura, quantes menys coses tenim més autèntics som. I suposo que es molt més fàcil fer-nos propers els uns dels altres. No ho creieu així?

Ja hem fet els 100kms i ara que...

2011-05-14T23:58:00.001+02:00

El passat cap de setmana ( 7 i 8 de maig ) Els nois de Can Pitiflú vam aconseguir el repte, vam recórrer tots 4 els 100km (o més) que separen Santa Maria de Palautordera de Monistrol en menys de 36 hores. I personalment puc dir que em sento molt content i orgullós del que hem fet. No ha estat gens fàcil però ens em mantingut suficientment forts tan mentalment com físicament i hem aconseguit arribar a la meta.

Però el més important no és la meta, sinó el camí, un llarg camí ple de infinitat de moments per recordar o per oblidar ;-) Vull donar les gràcies als meus tres companys de camí: Raül, Toni i Paco per tot el viscut i per animar-me a continuar endavant. També vull agrair especialment a l'Eric i al Seva, el super equip de suport, per cuidar-nos tan bé i estar sempre atents a tot el que ens calia. I també agrair als que ens heu donat els vostres ànims abans, durant i després de la cursa. Als que heu vingut a veure'ns durant el camí i a l'arribada. Tots els de la fot i molts més som Els veritables Nois de Can Pitiflú. Gràcies a tots!!!

Aquí podeu veure el track de les 12 primeres hores caminades. Encara no havíem arribat a Sant Llorenç Savall que és on vam dormir, pero la bateria del Forerunner ja no va donar per més.

En aquest punt va ser quan va començar a ploure cada cop més fort fins al nivell de diluvi. Això va fer acabéssim totalment xops i que arribéssim al pavelló de Sant Llorenç bastant tocats d'ànims. El pavelló semblava un camp de refugiats, però suposo que el fet de poder descansar una estona ens va fer agafar forces i refer-nos per continuar caminant al matí. Però cada cop les forces eren més justetes i al final ja era un patiment i ganes d'arribar i que s'acabes.

De tot el que vaig trobar més bestia va ser el desnivell, era un continu pujar i baixar i en alguns moment pendents bastant fortes. Realment crec que era un recorregut molt exigent i personalment jo m'hauria d'haver entrenat més. De tot se n'aprèn, no saps ben com reaccionaràs fins que t'hi trobes.

Ara que ja hem aconseguit aquest repte, tot i jurar i perjurar que no ho tornaríem a repetir en el moment que arribàvem a Monistrol. Ara venen ganes de fer coses, potser alguna cursa de muntanya, excursions,...

Crec que tornarem a sentir parlar dels Nois de Can Pitiflú... :-)

Una abraçada

Algunes dades... via @iescolar

2011-04-29T16:49:00.001+02:00

Realment s'ens pixen a la boca...

Avui que es dona a conèixer la dada que l'atur arriba al 21,29% unes 4.910.200 persones, Ignacio Escolar ha escrit un seguit de piulades al seu twitter (@iescolar). He decidit recopilar-les aquí ja que són dades que ens fan veure que la crisi la paguem els de sempre. Que els rics cada cop són més rics i els pobres cada cop ho són més. Les desigualtats es fan cada cop més grans i tot plegat amb el vist i plau dels nostres polítics.

No tinc massa clar com ho hem de fer per acabar amb aquestes injustícies, però la primera passa és ser conscient. Llegiu vosaltres mateixos:

Trailwalkers per Collserola

2011-04-27T00:15:00.000+02:00

El passat diumenge de rams vam fer l'última caminada llarga abans d'afrontar el repte Trailwalker de Intermon. Queden aproximadament 10 dies per prendre la sortida i el meu "acojone" comença a fer-se notar. Cada dia que passa hi penso i noto dues protuberàncies cada cop més aprop del meu coll...

Ens vam trobar a les 8 del matí el Toni, el Paco, el Raül i un servidor a la parada de metro de Mundet i vam començar a caminar direcció a Sant Cugat. La idea era fer el recorregut de la Marató de Collserola si ens donava temps. Vam començar perdent les senyals de l'itinerari al minut 10... però cap problema, vam improvisar un tram que ens va quedar la mar de maco fins retrobar les marques de la marató aprop de Can Borrell. A partir d'aquí ja vam anar fent sense perdre les senyals.

Al Baixador de Vallvidrera, després d'uns 25 quilometres ens vam trobar amb l'Eric, Poti, Eva, Pili i Glòria que ens acompanyaran fins el final del recorregut novament a Mundet. Vam decidir retallar una mica per tal de no arribar massa tard. Com últimament està de moda això de les retallades, doncs nosaltres no serem menys.

Va ser maco i va fer caliu fer aquesta part amb més gent. D'aquí a uns dies ja tindrem temps de caminar els quatre sols :-) Tot i que sabem que no estem sols, perquè sou molts els que ens heu donat suport per tirar endavant aquesta aventura. Moltes gràcies a totes i tots! Necessitarem els vostres ànims el 7 i 8 de maig!!

Aquest és el recorregut que vam fer:

30 anys

2011-03-31T00:24:00.003+02:00

El diumenge passat ens vam trobar a Llinars per celebrar el 30è aniversari de l'Associació Juvenil Mà Oberta - Cor Obert de Sants - Les Corts. Va ser un dia en el que ens vam ajuntar el passat, el present i el futur de l'associació. Va ser maco retrobar-nos amb els que van ser els nostres animadors, companys de branca, nens i nenes que ara són o van ser animadors. En resum molta vida agrupada en un lloc que també ha estat testimoni de moltes coses.

Jo vaig començar a l'associació a Mà Oberta, corria l'any 90 i al pati de Sants ens trobàvem els diumenges al matí i sempre començàvem amb un partit de futbol, érem tot nois i teníem de monitors al Lluís, David Trepat, Carlos, Jose, Dani i el germà Jordi Lluçà, que va ser el que em va engrescar per apuntar-me i per tant responsable de fer de l'associació un del pilars més importants de la meva vida.

I així van anar passant els anys, mà oberta, cor obert i va arribar el moment de ser animador. Recordo que el David Trepat em va trucar per dir-me si volia ser monitor i també recordo la primera reunió que vam tenir al DEF on em va explicar les implicacions de ser monitor i com funcionaven les coses. I així el meu primer any de monitor, el curs 96-97 vaig compartir aventures amb aquest equipazo d'animadors:

el Rogeli, la Bea, el David Viamonte i l'Alberto. No podria ser un millor començament! Teníem un grup d'uns 30 Ulls Oberts a Les Corts, en el temps en que Sant i Les Corts encara estaven separats. I així van continuar passant els anys, molts dissabtes, excursions, sortides, campaments, camps de treball, Pasqua,.. mil i un moments compartits i mil i una persones que he anat trobant pel camí i ara formen part de la meva vida.

Només puc donar les GRÀCIES a tots i cadascun dels que heu format i formeu part de la història de AJMACOR Sants - Les Cort i per tant formeu també part de la meva història.

Una abraçada ben forta a tots!

Keep on walking

2011-02-17T00:46:00.003+01:00

Caminar, no aturar-se, seguir endavant... són paraules que més d'un cop ens han dit o ens hem hagut de dir a nosaltres mateixos en molts moments de la vida, en molts moments del camí.
Aquest bloc més aviat sembla que estigui aturat i no camini, serà que al blocaire li costa escriure o no troba el moment per fer-ho i passen els dies i les coses van passant també, i no escric gaire. Suposo que hi han moments i ara crec que em ve de gust, doncs s'ha d'aprofitar!!

Tenia pendent escriure alguna cosa sobre l'experiència del camino de Santiago. Hi vaig anar l'octubre passat i vaig anar piulant alguna cosa al twitter i vaig pujar alguna foto amb el twitpic. També vaig anar fent un diari que un dia d'aquests rellegiré per relatar alguna de les vivències al bloc.

Ara el que em te el cap ocupat és una moguda a la que ens hem apuntat amb el Raül, el Toni, el Paco, l'Éric i en Seva: La Intermón Oxfam Trailwalker, una cursa de 100 quilòmetres. Consisteix en caminar 4 persones durant 100 quilòmetres i arribar abans de 36 hores. Per poder fer la cursa cal recaptar un mínim de 1.500€ que es destinaran per projectes d'Intermón. És tot un repte esportiu i solidari. A hores d'ara la recaptació total supera els 130.000€ i el nombre d'equips apuntats supera els 180 i cada dia s'apunta algun nou.

L'equip que hem format es diu Els nois de Can Pitiflú. I per què aquest nom? Molts de vosaltres ja ho sabeu. És un petit homenatge que volem fer a un gran amic i germà, en Maine. Sempre el portarem als nostres cors. Ara toca caminar, seguir caminant i vivint. Només pel nom de l'equip i pel grup que som ja estic segur que serem capaços d'assolir aquest repte i qualsevol que ens proposem.

Ara mateix ja ens falta poc per arribar als mínim de recaptació, però encara ens falta una última empenta... Agrairem infinitament la vostra col·laboració! Només cal que entreu a la pàgina de l'equip i polseu sobre el botó taronja "Dona al equipo", qualsevol aportació per petita que sigui serà genial.

A part si voleu seguir les nostres aventures i desventures podeu anar al nostra pàgina de facebook o seguir el nostre twitter.

Doncs res més per ara.. caminar, tirar endavant... keep on walking :-)

Una abraçada!

Bon Nadal i Feliç any 2011!!!

2010-12-28T00:56:00.002+01:00

Agua linda

2010-10-15T19:18:00.004+02:00

Avui és el blog action day 2010 i el tema proposat per parlar el l'aigua. Molts blogs arreu del fan ressò d'aquest tema. Com ara estic al camino de santiago i volia participar-hi, farè una entrada breu sobre l'aigua...

"Agua Linda", així és com li deia la germana Cristina a l'aigua del pou de Pedro P. Peña. Allà tot i no tenir llum més que tres hores al dia, tenen la sort de tenir un pou d'aigua amb un motor que la puja al diposit durant aquestes 3 hores de llum. I quan s'acaba el diposit, doncs sencillament no hi ha aigua... I encara tenen sort a la comunitat de San Agustín ja que tenen el pou, moltes altres parts del Chaco a Paraguay depenen només de l'aigua de la pluja que van acumulant dels dies que plou que són pocs. Això em va fer pensar que som uns privilegiats per tenir aigua corrent a casa i que hi ha moltes parts del món on no és així. Vivim uns temps en que "la agua linda" es farà cada cop quelcom més escas i preciat...

La tierra sin mal

2010-09-20T18:00:00.002+02:00

Tumpa Tomeë nde opaete ikauigue

Aquestes son les paraules que em va escriure el Pa'i Lino en el llibre que ens va regalar. Volen dir: "Que Deu et beneeixi sempre". En aquest llibre parla de la relació entre la tradició guaraní i la religió cristiana. El Pa'i Lino és el primer sacerdot indígena del Paraguai i amb ell vam tenir la sort de compartir estones de tereré a Pedro P. Peña, parlant de les costums del poble guaraní. Un del conceptes que em cridar l'atenció va ser el de "La Tierra sin mal" - Yvy maraney, que és el lloc que esperen trobar tots els guaraní, un lloc on hi ha menjar en abundància i tothom pot viure en pau. Però aquest lloc no és un mite o un lloc on arribarem a l'altre vida, és un lloc real que ha d'existir en aquest món. És semblant doncs a l'idea de Regne de Déu, de fer d'aquest món un lloc mes just i més humà.

Noticies com aquesta: Pistoleros mantienen como rehenes a indígenas guaraníes, em fan pensar que cada cop ho tenen més difícil els guaraní per trobar "La Tierra sin mal" si són expulsats de les seves terres per terratinents i grans empreses que nomes pensen en els seu beneficis i que no els importa trepitjar a les persones.

Si penso en la situació d'aquesta comunitat i penso en les comunitats indígenes de Pedro P. Peña: els Guaraní, els Nivaclé i els Manjui i els imagino a ells en aquesta situació... se m'encongeix l'estomac i em sento impotent perquè sé que estic molt lluny i no puc fer gaire cosa. El fet d'haver compartit un temps amb ells allà em permet ficar rostre a les persones que pateixen.

Per sort també sé que hi ha moltes persones que lluiten pels drets dels indígenes i que han fet de la seva vida una recerca de "La Tierra sin mal". Persones com las germanetes de Cluny Cristina, Amàlia i Teodora o el Pa'i Lino acompanyant a les comunitats de Peña, o els Oblatos com monsenyor Lucio lluitant pels drets dels indígenes al Chaco. Recordo una conversa a la vora del riu Pilcomayo on ens explicava com van haver de lluitar per aconseguir que les terres de Pedro P. Peña fossin propietat dels indígenes, ja que l'exercit en temps de Stroessner se les volia quedar. Podríem escoltar les seves batalletes durant hores i quedar-nos admirats i sentir-nos petits.

Encara no havia escrit res sobre l'experiència del Paraguai, però llegir aquesta noticia sobre el poble guaraní m'hi ha fet pensar i m'ha fet recordar que encara tinc moltes coses a dins que m'han fet canviar i que d'alguna manera em fan mirar el món i la vida amb uns altres ulls.

L'òliba que no sabia udolar

2010-08-16T19:16:00.007+02:00

Fa uns dies vaig retrobar entre una pila de llibres el de "L'òliba que no sabia udolar", de Robert Fisher, autor també del llibre "El Cavaller de l'armadura rovellada". El llibre de l'òliba era el que llegíem fa uns quants anys al Camp de Treball de Canillo i rellegir-lo m'ha fet recordar les mil i una estones compartides aquells dies... quins records!
La petita òliba és diferent de la resta perquè en comptes de dir "Who" com fan totes les òlibes, a ella li surt dir "Why?"... I es qüestiona, perquè totes les òlibes han de fer "Who"? Hem de fer el que tothom s'espera de nosaltres o el que volem fer?

Us deixo un fragment:

-Com em puc realitzar? Va preguntar la Petita Òliba.
-Aprenent a estimar-te -va contestar Franklin, somrient-. I, en la mesura que t'estimis a tu mateix, podràs estimar els teus veïns, els teus amics i tots els altres ciutadans d'aquesta gran nació.

Tu què vols fer? WHO o WHY? Pren la teva opció i quan la tinguis crida-la ben fort!!!

Per acabar una imatge d'aquest cap de setmana en el que hem fet una bona caminada pel congost de Mont-rebei. Perquè tot i les dificultats cal continuar el camí...

Una abraçada!

El mundial

2010-06-15T08:05:00.006+02:00

Ha començat el mundial de futbol. Durant un més ens bombardejaran amb noticies de "la roja", ens afartarem de sentir la cançó de la Shakira, del Bisbal... I fins el final no sabrem qui guanyarà, però si que podem saber ara mateix tots els que perden. Que el fet que la mirada de tot el món durant un més estigui fixada a Africa també ens serveixi per informar-nos de les injustícies i les desigualtats que hi ha en aquest continent i en tot el món.

Algunes fonts d'informació interessants:

Especial sobre el mundial a Canal Solidari
Blog de Xavier Aldekoa: Corresponsal de la Vanguardia per l'Africa Subsahariana
Jabulani: La pelota del mundial (periodismo humano)
A Sudafrica no sólo llegan futbolistas (periodismo humano)

Actualització del 22/06/10, més links:

Ningú li pararà els peus a Israel?

2010-06-02T00:22:00.004+02:00

Després de seguir l'avanç de la Flotilla per la llibertat en diferents mitjans:

via twitter d'un periodista valencia @davidsegarra
via blog Cròniques des de Gaza

Tots dos en silenci des de l'atac d'Israel...

I continuar el seguiment pels diaris convencionals i altres no tant com Periodismo Humano o Canal Solidari

Només puc sentir indignació, impotència i tristor veient com Israel pot actuar violentament i fora de la legalitat amb total impunitat. Però també sento admiració pel valor de les persones que han seguit endavant creient en la causa que defensen. Creient en les persones, que són més importants que cap bandera o cap estat. I son persones les que han mort injustament en l'atac als vaixells i son persones les que han mort a Palestina. Quan acabarà aquesta espiral de mort que només genera odi i més odi?

Encara hi ha un vaixell que continua la travessia cap a Gaza en solitari, el Rachel Corrie. Vaixell que porta el nom de l'activista nord-americana que va ser assassinada per un buldòzer israelià l'any 2003. Que passarà ara amb aquest vaixell? Que estan fent els nostres governs? Encara hi ha esperança? Un altre món encara és possible?

BCN - Montserrat

2010-05-18T18:05:00.000+02:00

Perquè a vegades cal caminar...
Jo no ho podria explicar millor que el meu company de ruta: http://raulav.blogspot.com/2010/05/montserrat.html

Dia de la bicicleta a la feina

2010-05-11T08:11:00.002+02:00

Un any més es celebra dins de la setmana de la bici el dia de la bicicleta a la feina i es reparteixen esmorzars en diferents punts de Barcelona.

Comença el dia 12 de maig amb energia positiva:

Solidaritat, sostenibilitat, regals i esmorzar

Gaudeix d’un matí diferent anant a treballar amb bicicleta: Fes una parada de camí a la feina per solidaritat amb l’Àfrica a través del projecte Más allá del Dakar, per revisar la bicicleta amb el projecte del Casal dels infants, per esmorzar amb Pacha Mama i aconseguir la bossa del Dia de la Bicicleta a la Feina a Barcelona

Dimecres 12 de maig de 7.30 a 10.30 a 4 punts de la ciutat

Arc de Triomf
Diagonal / Rambla Catalunya
Provença / Padilla
Palau Reial

Mes informació aquí

FELIÇ DIA DE SANT JORDI

2010-04-23T13:03:00.004+02:00

Que tingueu tots una bona diada de Sant Jordi!!!

Un llibre recomanat per avui: "Aturem la crisi, La perversió d'un sistema que és possible canviar", Arcadi Oliveres

El llibre per saber què ha passat amb la crisi, denunciar els culpables i proposar solucions per canviar el sistema.

Vivim immersos en diferents crisis. Una crisi del sistema capitalista financer; una crisi permanent, la del tercer món; una crisi ecològica; una crisi de valors; una crisi de les democràcies… Totes aquestes crisis, però, no s'han produït per generació espontània. I aquest llibre sorgeix de la voluntat de denunciar uns especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars i que ho fan sense que ningú no els posi cap fre. Arcadi Oliveres, líder dels moviments altermundistes, desemmascara els principals culpables d'una crisi que s'hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. El llibre treu a la llum perversions financeres, retrata especuladors sense fre, el frau fiscal, els paradisos fiscals… De nivell mundial a casa nostra, de Bernard Madoff al Palau de la Música passant pels oleoductes d'Afganistan o Santa Coloma de Gramanet.

Fòrum Social Català 2010

2010-01-27T23:30:00.001+01:00

Aquest cap de setmana, del 29 al 31 de gener, se celebrarà a l'edifici de la Universitat de Barcelona el Fòrum Social Català. Un espai on mirar de fer realitat que un altre món ja és possible i que està en les nostres mans construir alternatives perquè així sigui.

Durant tot el dissabte i el matí de diumenge es faran un seguit de tallers, seminaris i d'altres activitats força interessants. Podeu trobar aquí el programa d'activitats.

És un bon espai per somniar, per compartir inquietuds i per créixer. Si tenia una estona lliure aquest cap de setmana i no sabeu que fer, us aconsello que trèieu el cap per l'edifici de la UB de Plaça Universitat.