El món en un objectiu

Bon Nadal i Feliç 2012

2011-12-25T19:57:00.000+01:00

«No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora»

Quan ens fem petits, quan ens fem senzills és quan som més autèntics i estem més a prop del Déu infant que neix avui als nostres cors. Que siguem capaços de veure el món des dels ulls de l'infant que portem dins nostre. Que ens ajudi a ser feliços i a portar l'alegria als qui ens envolten.

Bon Nadal a totes i tots! Compartiu somriures, abraçades, petons, mirades,... Aprofiteu aquests dies pera agafar energia per començar el nou any 2012 amb moltes ganes. Any que ve carregat de nous projectes i que espero que sigui un gran any per tots nosaltres!

Una abraçada ben forta!

Ruta jove 2011

2011-09-02T08:00:00.000+02:00

Un any més acaba l'estiu amb la Ruta Jove. Ara ja feia un parell d'anys que no es feia i suposo que aquest any en teníem més ganes :-) Setze intrepids rutaires ens vam trobar a l'escola de la Immaculada per anar en cotxe fins a Ribes de Fresser. Allà vam agafar el chucu-tren fins a Latour de Carol i després el tren groc, també anomenat AVE dels pirineus, fins a Thuès. Allà començariem a caminar i començaria també la nostra aventura particular!

Rutaires al cim del Noucreus

Com algú deia és una aventura, un repte, agafar la motxilla i pensar que en tres dies has de viure amb tot el que portes a sobre i creuar els Pirineus des de França fins a Catalunya. Sona emocionant, no? I de fet és genial, una sensació molt bona, quan arribes al teu destí i veus que ets capaç de fer-ho.

El camí començava, com he dit, a Thuès per les gorges de Carançà fins arribar al refugi de Ras de Carançà on teniem pensat plantar tendes el primer dia. El camí feia força pujada i com que vam començar tard al final vam acabar fent l'última part amb frontal i plovent. Tot per sumar-li èpica i fer que ens entrés millor la sopa calenta a l'arribada.

Al dia següent vam continuar remuntant la vall fins arribar als llacs de Carançà. A mig matí ens vam fer un bany reparador a l'estany de les Truites i ja vam pujar fins l'estany negre on vam buscar un lloc per acampar i passar la nit. A remarcar el vent huracanat que vam tenir tota la nit. Semblava que la tenda sortiria volant, impressionant.

El tercer dia ens vam llevar amb unes vistes impressionats. No et despertes tots els dies a 2600 metres d'alçada! Ara ja ens quedava poc. Pujar fins a l'últim llac i fins el coll de Carançà on començaríem a trepitjar l'olla de Núria. D'aquí sense adonar-nos ja estàvem al Noucreus. Moment eufòric, d'alegria, abraçades, fotos, calvos.. Senzillament genial!
Vam continuar per la olla fins el coll de Noufons per on baixa un dels camins cap a Núria. No sense tenir un últim moment aventuril baixant per la cresta amb un vent súper fort. Alguns els hi va encantar i d'altres ho van passar una mica malament... Del coll un bon grup de gent ja va enfilar el camí de baixada. Però uns quants aventurers vam decidir continuar fent l'olla i intentar arribar fins els Puigmal. Cosa que al final no vam poder aconseguir per la meteorologia. Va començar a pedregar just quan ja el veiem a prop, però en un moment va començar a fer-se boira i ja no veiem ni el Puigmal ni res. Tot aconsellava baixar, vam buscar un camí freestyle i cap a Núria. Ja tornarem a fer el Puigmal un altre dia.
Aquí teniu el track de la ruta fins que el Forerunner es va quedar sense bateria aproximadament al coll de Finestrelles:

Vam fer nit a Núria i el dia següent ja vam baixar cap a Queralbs pel camí vell per passar el cap de setmana a la Farga. Temps de relax, de compartir, de riure, jugar, menjar. M'ho vaig passar molt bé i em vaig sentir molt a gust. Gràcies a tots!
En aquest tipus de sortides, quan estem a la natura, quantes menys coses tenim més autèntics som. I suposo que es molt més fàcil fer-nos propers els uns dels altres. No ho creieu així?

Ja hem fet els 100kms i ara que...

2011-05-14T23:58:00.001+02:00

El passat cap de setmana ( 7 i 8 de maig ) Els nois de Can Pitiflú vam aconseguir el repte, vam recórrer tots 4 els 100km (o més) que separen Santa Maria de Palautordera de Monistrol en menys de 36 hores. I personalment puc dir que em sento molt content i orgullós del que hem fet. No ha estat gens fàcil però ens em mantingut suficientment forts tan mentalment com físicament i hem aconseguit arribar a la meta.

Però el més important no és la meta, sinó el camí, un llarg camí ple de infinitat de moments per recordar o per oblidar ;-) Vull donar les gràcies als meus tres companys de camí: Raül, Toni i Paco per tot el viscut i per animar-me a continuar endavant. També vull agrair especialment a l'Eric i al Seva, el super equip de suport, per cuidar-nos tan bé i estar sempre atents a tot el que ens calia. I també agrair als que ens heu donat els vostres ànims abans, durant i després de la cursa. Als que heu vingut a veure'ns durant el camí i a l'arribada. Tots els de la fot i molts més som Els veritables Nois de Can Pitiflú. Gràcies a tots!!!

Aquí podeu veure el track de les 12 primeres hores caminades. Encara no havíem arribat a Sant Llorenç Savall que és on vam dormir, pero la bateria del Forerunner ja no va donar per més.

En aquest punt va ser quan va començar a ploure cada cop més fort fins al nivell de diluvi. Això va fer acabéssim totalment xops i que arribéssim al pavelló de Sant Llorenç bastant tocats d'ànims. El pavelló semblava un camp de refugiats, però suposo que el fet de poder descansar una estona ens va fer agafar forces i refer-nos per continuar caminant al matí. Però cada cop les forces eren més justetes i al final ja era un patiment i ganes d'arribar i que s'acabes.

De tot el que vaig trobar més bestia va ser el desnivell, era un continu pujar i baixar i en alguns moment pendents bastant fortes. Realment crec que era un recorregut molt exigent i personalment jo m'hauria d'haver entrenat més. De tot se n'aprèn, no saps ben com reaccionaràs fins que t'hi trobes.

Ara que ja hem aconseguit aquest repte, tot i jurar i perjurar que no ho tornaríem a repetir en el moment que arribàvem a Monistrol. Ara venen ganes de fer coses, potser alguna cursa de muntanya, excursions,...

Crec que tornarem a sentir parlar dels Nois de Can Pitiflú... :-)

Una abraçada

Algunes dades... via @iescolar

2011-04-29T16:49:00.001+02:00

Realment s'ens pixen a la boca...

Avui que es dona a conèixer la dada que l'atur arriba al 21,29% unes 4.910.200 persones, Ignacio Escolar ha escrit un seguit de piulades al seu twitter (@iescolar). He decidit recopilar-les aquí ja que són dades que ens fan veure que la crisi la paguem els de sempre. Que els rics cada cop són més rics i els pobres cada cop ho són més. Les desigualtats es fan cada cop més grans i tot plegat amb el vist i plau dels nostres polítics.

No tinc massa clar com ho hem de fer per acabar amb aquestes injustícies, però la primera passa és ser conscient. Llegiu vosaltres mateixos:

Trailwalkers per Collserola

2011-04-27T00:15:00.000+02:00

El passat diumenge de rams vam fer l'última caminada llarga abans d'afrontar el repte Trailwalker de Intermon. Queden aproximadament 10 dies per prendre la sortida i el meu "acojone" comença a fer-se notar. Cada dia que passa hi penso i noto dues protuberàncies cada cop més aprop del meu coll...

Ens vam trobar a les 8 del matí el Toni, el Paco, el Raül i un servidor a la parada de metro de Mundet i vam començar a caminar direcció a Sant Cugat. La idea era fer el recorregut de la Marató de Collserola si ens donava temps. Vam començar perdent les senyals de l'itinerari al minut 10... però cap problema, vam improvisar un tram que ens va quedar la mar de maco fins retrobar les marques de la marató aprop de Can Borrell. A partir d'aquí ja vam anar fent sense perdre les senyals.

Al Baixador de Vallvidrera, després d'uns 25 quilometres ens vam trobar amb l'Eric, Poti, Eva, Pili i Glòria que ens acompanyaran fins el final del recorregut novament a Mundet. Vam decidir retallar una mica per tal de no arribar massa tard. Com últimament està de moda això de les retallades, doncs nosaltres no serem menys.

Va ser maco i va fer caliu fer aquesta part amb més gent. D'aquí a uns dies ja tindrem temps de caminar els quatre sols :-) Tot i que sabem que no estem sols, perquè sou molts els que ens heu donat suport per tirar endavant aquesta aventura. Moltes gràcies a totes i tots! Necessitarem els vostres ànims el 7 i 8 de maig!!

Aquest és el recorregut que vam fer:

30 anys

2011-03-31T00:24:00.003+02:00

El diumenge passat ens vam trobar a Llinars per celebrar el 30è aniversari de l'Associació Juvenil Mà Oberta - Cor Obert de Sants - Les Corts. Va ser un dia en el que ens vam ajuntar el passat, el present i el futur de l'associació. Va ser maco retrobar-nos amb els que van ser els nostres animadors, companys de branca, nens i nenes que ara són o van ser animadors. En resum molta vida agrupada en un lloc que també ha estat testimoni de moltes coses.

Jo vaig començar a l'associació a Mà Oberta, corria l'any 90 i al pati de Sants ens trobàvem els diumenges al matí i sempre començàvem amb un partit de futbol, érem tot nois i teníem de monitors al Lluís, David Trepat, Carlos, Jose, Dani i el germà Jordi Lluçà, que va ser el que em va engrescar per apuntar-me i per tant responsable de fer de l'associació un del pilars més importants de la meva vida.

I així van anar passant els anys, mà oberta, cor obert i va arribar el moment de ser animador. Recordo que el David Trepat em va trucar per dir-me si volia ser monitor i també recordo la primera reunió que vam tenir al DEF on em va explicar les implicacions de ser monitor i com funcionaven les coses. I així el meu primer any de monitor, el curs 96-97 vaig compartir aventures amb aquest equipazo d'animadors:

el Rogeli, la Bea, el David Viamonte i l'Alberto. No podria ser un millor començament! Teníem un grup d'uns 30 Ulls Oberts a Les Corts, en el temps en que Sant i Les Corts encara estaven separats. I així van continuar passant els anys, molts dissabtes, excursions, sortides, campaments, camps de treball, Pasqua,.. mil i un moments compartits i mil i una persones que he anat trobant pel camí i ara formen part de la meva vida.

Només puc donar les GRÀCIES a tots i cadascun dels que heu format i formeu part de la història de AJMACOR Sants - Les Cort i per tant formeu també part de la meva història.

Una abraçada ben forta a tots!

Keep on walking

2011-02-17T00:46:00.003+01:00

Caminar, no aturar-se, seguir endavant... són paraules que més d'un cop ens han dit o ens hem hagut de dir a nosaltres mateixos en molts moments de la vida, en molts moments del camí.
Aquest bloc més aviat sembla que estigui aturat i no camini, serà que al blocaire li costa escriure o no troba el moment per fer-ho i passen els dies i les coses van passant també, i no escric gaire. Suposo que hi han moments i ara crec que em ve de gust, doncs s'ha d'aprofitar!!

Tenia pendent escriure alguna cosa sobre l'experiència del camino de Santiago. Hi vaig anar l'octubre passat i vaig anar piulant alguna cosa al twitter i vaig pujar alguna foto amb el twitpic. També vaig anar fent un diari que un dia d'aquests rellegiré per relatar alguna de les vivències al bloc.

Ara el que em te el cap ocupat és una moguda a la que ens hem apuntat amb el Raül, el Toni, el Paco, l'Éric i en Seva: La Intermón Oxfam Trailwalker, una cursa de 100 quilòmetres. Consisteix en caminar 4 persones durant 100 quilòmetres i arribar abans de 36 hores. Per poder fer la cursa cal recaptar un mínim de 1.500€ que es destinaran per projectes d'Intermón. És tot un repte esportiu i solidari. A hores d'ara la recaptació total supera els 130.000€ i el nombre d'equips apuntats supera els 180 i cada dia s'apunta algun nou.

L'equip que hem format es diu Els nois de Can Pitiflú. I per què aquest nom? Molts de vosaltres ja ho sabeu. És un petit homenatge que volem fer a un gran amic i germà, en Maine. Sempre el portarem als nostres cors. Ara toca caminar, seguir caminant i vivint. Només pel nom de l'equip i pel grup que som ja estic segur que serem capaços d'assolir aquest repte i qualsevol que ens proposem.

Ara mateix ja ens falta poc per arribar als mínim de recaptació, però encara ens falta una última empenta... Agrairem infinitament la vostra col·laboració! Només cal que entreu a la pàgina de l'equip i polseu sobre el botó taronja "Dona al equipo", qualsevol aportació per petita que sigui serà genial.

A part si voleu seguir les nostres aventures i desventures podeu anar al nostra pàgina de facebook o seguir el nostre twitter.

Doncs res més per ara.. caminar, tirar endavant... keep on walking :-)

Una abraçada!

Bon Nadal i Feliç any 2011!!!

2010-12-28T00:56:00.002+01:00

Agua linda

2010-10-15T19:18:00.004+02:00

Avui és el blog action day 2010 i el tema proposat per parlar el l'aigua. Molts blogs arreu del fan ressò d'aquest tema. Com ara estic al camino de santiago i volia participar-hi, farè una entrada breu sobre l'aigua...

"Agua Linda", així és com li deia la germana Cristina a l'aigua del pou de Pedro P. Peña. Allà tot i no tenir llum més que tres hores al dia, tenen la sort de tenir un pou d'aigua amb un motor que la puja al diposit durant aquestes 3 hores de llum. I quan s'acaba el diposit, doncs sencillament no hi ha aigua... I encara tenen sort a la comunitat de San Agustín ja que tenen el pou, moltes altres parts del Chaco a Paraguay depenen només de l'aigua de la pluja que van acumulant dels dies que plou que són pocs. Això em va fer pensar que som uns privilegiats per tenir aigua corrent a casa i que hi ha moltes parts del món on no és així. Vivim uns temps en que "la agua linda" es farà cada cop quelcom més escas i preciat...

La tierra sin mal

2010-09-20T18:00:00.002+02:00

Tumpa Tomeë nde opaete ikauigue

Aquestes son les paraules que em va escriure el Pa'i Lino en el llibre que ens va regalar. Volen dir: "Que Deu et beneeixi sempre". En aquest llibre parla de la relació entre la tradició guaraní i la religió cristiana. El Pa'i Lino és el primer sacerdot indígena del Paraguai i amb ell vam tenir la sort de compartir estones de tereré a Pedro P. Peña, parlant de les costums del poble guaraní. Un del conceptes que em cridar l'atenció va ser el de "La Tierra sin mal" - Yvy maraney, que és el lloc que esperen trobar tots els guaraní, un lloc on hi ha menjar en abundància i tothom pot viure en pau. Però aquest lloc no és un mite o un lloc on arribarem a l'altre vida, és un lloc real que ha d'existir en aquest món. És semblant doncs a l'idea de Regne de Déu, de fer d'aquest món un lloc mes just i més humà.

Noticies com aquesta: Pistoleros mantienen como rehenes a indígenas guaraníes, em fan pensar que cada cop ho tenen més difícil els guaraní per trobar "La Tierra sin mal" si són expulsats de les seves terres per terratinents i grans empreses que nomes pensen en els seu beneficis i que no els importa trepitjar a les persones.

Si penso en la situació d'aquesta comunitat i penso en les comunitats indígenes de Pedro P. Peña: els Guaraní, els Nivaclé i els Manjui i els imagino a ells en aquesta situació... se m'encongeix l'estomac i em sento impotent perquè sé que estic molt lluny i no puc fer gaire cosa. El fet d'haver compartit un temps amb ells allà em permet ficar rostre a les persones que pateixen.

Per sort també sé que hi ha moltes persones que lluiten pels drets dels indígenes i que han fet de la seva vida una recerca de "La Tierra sin mal". Persones com las germanetes de Cluny Cristina, Amàlia i Teodora o el Pa'i Lino acompanyant a les comunitats de Peña, o els Oblatos com monsenyor Lucio lluitant pels drets dels indígenes al Chaco. Recordo una conversa a la vora del riu Pilcomayo on ens explicava com van haver de lluitar per aconseguir que les terres de Pedro P. Peña fossin propietat dels indígenes, ja que l'exercit en temps de Stroessner se les volia quedar. Podríem escoltar les seves batalletes durant hores i quedar-nos admirats i sentir-nos petits.

Encara no havia escrit res sobre l'experiència del Paraguai, però llegir aquesta noticia sobre el poble guaraní m'hi ha fet pensar i m'ha fet recordar que encara tinc moltes coses a dins que m'han fet canviar i que d'alguna manera em fan mirar el món i la vida amb uns altres ulls.

L'òliba que no sabia udolar

2010-08-16T19:16:00.007+02:00

Fa uns dies vaig retrobar entre una pila de llibres el de "L'òliba que no sabia udolar", de Robert Fisher, autor també del llibre "El Cavaller de l'armadura rovellada". El llibre de l'òliba era el que llegíem fa uns quants anys al Camp de Treball de Canillo i rellegir-lo m'ha fet recordar les mil i una estones compartides aquells dies... quins records!
La petita òliba és diferent de la resta perquè en comptes de dir "Who" com fan totes les òlibes, a ella li surt dir "Why?"... I es qüestiona, perquè totes les òlibes han de fer "Who"? Hem de fer el que tothom s'espera de nosaltres o el que volem fer?

Us deixo un fragment:

-Com em puc realitzar? Va preguntar la Petita Òliba.
-Aprenent a estimar-te -va contestar Franklin, somrient-. I, en la mesura que t'estimis a tu mateix, podràs estimar els teus veïns, els teus amics i tots els altres ciutadans d'aquesta gran nació.

Tu què vols fer? WHO o WHY? Pren la teva opció i quan la tinguis crida-la ben fort!!!

Per acabar una imatge d'aquest cap de setmana en el que hem fet una bona caminada pel congost de Mont-rebei. Perquè tot i les dificultats cal continuar el camí...

Una abraçada!

El mundial

2010-06-15T08:05:00.006+02:00

Ha començat el mundial de futbol. Durant un més ens bombardejaran amb noticies de "la roja", ens afartarem de sentir la cançó de la Shakira, del Bisbal... I fins el final no sabrem qui guanyarà, però si que podem saber ara mateix tots els que perden. Que el fet que la mirada de tot el món durant un més estigui fixada a Africa també ens serveixi per informar-nos de les injustícies i les desigualtats que hi ha en aquest continent i en tot el món.

Algunes fonts d'informació interessants:

Especial sobre el mundial a Canal Solidari
Blog de Xavier Aldekoa: Corresponsal de la Vanguardia per l'Africa Subsahariana
Jabulani: La pelota del mundial (periodismo humano)
A Sudafrica no sólo llegan futbolistas (periodismo humano)

Actualització del 22/06/10, més links:

Ningú li pararà els peus a Israel?

2010-06-02T00:22:00.004+02:00

Després de seguir l'avanç de la Flotilla per la llibertat en diferents mitjans:

via twitter d'un periodista valencia @davidsegarra
via blog Cròniques des de Gaza

Tots dos en silenci des de l'atac d'Israel...

I continuar el seguiment pels diaris convencionals i altres no tant com Periodismo Humano o Canal Solidari

Només puc sentir indignació, impotència i tristor veient com Israel pot actuar violentament i fora de la legalitat amb total impunitat. Però també sento admiració pel valor de les persones que han seguit endavant creient en la causa que defensen. Creient en les persones, que són més importants que cap bandera o cap estat. I son persones les que han mort injustament en l'atac als vaixells i son persones les que han mort a Palestina. Quan acabarà aquesta espiral de mort que només genera odi i més odi?

Encara hi ha un vaixell que continua la travessia cap a Gaza en solitari, el Rachel Corrie. Vaixell que porta el nom de l'activista nord-americana que va ser assassinada per un buldòzer israelià l'any 2003. Que passarà ara amb aquest vaixell? Que estan fent els nostres governs? Encara hi ha esperança? Un altre món encara és possible?

BCN - Montserrat

2010-05-18T18:05:00.000+02:00

Perquè a vegades cal caminar...
Jo no ho podria explicar millor que el meu company de ruta: http://raulav.blogspot.com/2010/05/montserrat.html

Dia de la bicicleta a la feina

2010-05-11T08:11:00.002+02:00

Un any més es celebra dins de la setmana de la bici el dia de la bicicleta a la feina i es reparteixen esmorzars en diferents punts de Barcelona.

Comença el dia 12 de maig amb energia positiva:

Solidaritat, sostenibilitat, regals i esmorzar

Gaudeix d’un matí diferent anant a treballar amb bicicleta: Fes una parada de camí a la feina per solidaritat amb l’Àfrica a través del projecte Más allá del Dakar, per revisar la bicicleta amb el projecte del Casal dels infants, per esmorzar amb Pacha Mama i aconseguir la bossa del Dia de la Bicicleta a la Feina a Barcelona

Dimecres 12 de maig de 7.30 a 10.30 a 4 punts de la ciutat

Arc de Triomf
Diagonal / Rambla Catalunya
Provença / Padilla
Palau Reial

Mes informació aquí

FELIÇ DIA DE SANT JORDI

2010-04-23T13:03:00.004+02:00

Que tingueu tots una bona diada de Sant Jordi!!!

Un llibre recomanat per avui: "Aturem la crisi, La perversió d'un sistema que és possible canviar", Arcadi Oliveres

El llibre per saber què ha passat amb la crisi, denunciar els culpables i proposar solucions per canviar el sistema.

Vivim immersos en diferents crisis. Una crisi del sistema capitalista financer; una crisi permanent, la del tercer món; una crisi ecològica; una crisi de valors; una crisi de les democràcies… Totes aquestes crisis, però, no s'han produït per generació espontània. I aquest llibre sorgeix de la voluntat de denunciar uns especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars i que ho fan sense que ningú no els posi cap fre. Arcadi Oliveres, líder dels moviments altermundistes, desemmascara els principals culpables d'una crisi que s'hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. El llibre treu a la llum perversions financeres, retrata especuladors sense fre, el frau fiscal, els paradisos fiscals… De nivell mundial a casa nostra, de Bernard Madoff al Palau de la Música passant pels oleoductes d'Afganistan o Santa Coloma de Gramanet.

Fòrum Social Català 2010

2010-01-27T23:30:00.001+01:00

Aquest cap de setmana, del 29 al 31 de gener, se celebrarà a l'edifici de la Universitat de Barcelona el Fòrum Social Català. Un espai on mirar de fer realitat que un altre món ja és possible i que està en les nostres mans construir alternatives perquè així sigui.

Durant tot el dissabte i el matí de diumenge es faran un seguit de tallers, seminaris i d'altres activitats força interessants. Podeu trobar aquí el programa d'activitats.

És un bon espai per somniar, per compartir inquietuds i per créixer. Si tenia una estona lliure aquest cap de setmana i no sabeu que fer, us aconsello que trèieu el cap per l'edifici de la UB de Plaça Universitat.

Bon Nadal i Feliç any 2010!!!

2009-12-30T15:56:00.002+01:00

Que aquest nou any que està a punt d'arribar continuem compartint vida!!!

Petons!

Accions Quotidianes - Blog Action Day 09

2009-10-15T08:01:00.001+02:00

Avui 15 d'octubre es el Blog Action Day 2009, una iniciativa que promou que milers de bloggers parlin sobre un tema concret als seus blocs. Aquest any el tema escollit és el canvi climàtic, un problema global que requereix solucions a nivell local, és el moment de la revolució del petits gestos, les accions quotidianes que estan a l'abast de la nostre mà i que sumades en total poden provocar un gran canvi.

És el moment també del decreixement, de que el mal anomenat primer món deixi de créixer i de consumir més recursos del compte. D'aquesta manera podran créixer el països en vies de desenvolupament sense que facin falta 3 planetes terra per tal que tot el món tingui el mateix nivell de vida, en tenim només un. Hem de caminar cap a un món més local i més sostenible.

Hem de procurar que quedi alguna cosa "para los hijos de nuestro hijos" com diu l'anunci televisiu d'Endesa...

EPHTH
por tvspot

...que els hi expliquin al fills dels fills dels Mapuches desterrats dels seus territoris per la mateixa Endesa a la república de Chile, per poder construir la presa Ralco i així guanyar més diners para los hijos de sus hijos... Això es pot veure al documental Apaga y Vámonos, molt recomanable.

El canvi està en les nostres mans, què penses fer tu?

Escòcia (XI) Edinburgh - Glasgow

2009-10-12T02:40:00.001+02:00

Per fi el tan esperat desenllaç del viatge a Escòcia. Sembla la història interminable... Amb aquesta entrada posarem punt i final a aquest relat i desvetllarem algunes de les incògnites que van quedar sense resoldre com la història de la guarida de PHM i la bossa robada/perduda amb el primer pot del viatge :)

Ens llevem al yonki alberg d'Edinburg i esmorzem tranquil·lament mentre fem temps per agafar l'autobús de tornada a Glasgow. Ara ja anem de tranquis després de totes les aventures viscudes durant aquests dies a terres celtes. I el plan és fer una passejada per la ciutat sense estressar-se gaire.

L'autobús ens deixa a l'estació de Glasgow i d'allà anem caminant fins la residencia d'estudiants en la que dormirem la nostra última nit abans de tornar. En principi teniem reservat per anar a l'alberg de PHM, però després de la mala experiencia vam decidir buscar un nou allotjament i la vam encertar.

Després de instal·lar-nos ens dividim. La Glòria i jo decidim tornar a la guarida per mirar de trobar la bossa perduda. Arribem a l'alberg i parlem amb un noi que no sabem si estava sota els efectes de l'alcohol, alguna droga o simplement es que estava fet caldo... El tema es que no era capaç de articular mes de 3 paraules amb sentit i no ens sabia dir que passava. Sembla ser que si que havia aparegut la bossa pero ja no sabien on estava... No enteniem res. Intentem parlar amb PHM i els seus pantalons caiguts ensenyat el gallumbos... última moda? NO: angustia! Però el cabrò no ens dirigeix ni la mirada, diu que és el nostre problema.

Després de tanta frustració i indiferència decidim anar a la policia i a objectes perdut. Ens passem varies hores d'un lloc a un altre i finalment donem amb un policia super simpàtic que per aquelles coses de la vida parlava quatre paraules en espanyol. Ell ens va escoltar i va decidir fer alguna cosa. Va cridar a dos companys policies també super amables que ens van acompanyar amb el cotxe de policia fins l'alberg per parlar amb ells. Es veu que ja tenien varies queixes d'aquest alberg i també volien veure el panorama. Quina diferència en la conversa, ara sembla que si que sabien parlar, la gent de l'alberg. Llàstima que el PHM va fugir o es va amagar i no va sortir a parlar amb els policies. Finalment no vam aconseguir recuperar la bossa però ens vam quedar descansats perquè havíem fet tot el que estava en les nostres mans.

Intentem oblidar aquest incident i anem amb la resta del grup a voltar per la ciutat. Per descobrir que realment Glasgow també té racons macos de veure...

I així ja cansats dormim la nostra última nit a Escòcia. Demà agafarem un avio de tornada a casa. Deixarem enrere molts moments viscuts, moment molt bons i d'altres no tan bons però que ens han ensenyat a viure.

Tornarem a casa sense saber res de la bossa perduda... Però aproximadament un més després rebrem una trucada al mòbil d'un noi que havia trobat la bossa a l'alberg de Glasgow, que no va veure clar que la gent d'aquell alberg s'en fes càrrec de la bossa i menys dels diners que hi havia dins. I va decidir emportar-se-la i va continuar el seu viatge per anar a veure el Papa a una trobada internacional no recordo a on... En definitiva, que tenia la bossa amb tota la documentació de la Glòria i tots els diners del pot!!! Ens va demanar una adreça d'on enviar-ho i en poc temps ja la teníem. Això et fa pensar que realment et poden passar coses dolentes, però per sort encara hi ha bona gent pel món i podem donar gràcies que gairebé sempre ens la hem trobat allà on hem anat.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos...

Luar Na Lubre a la Mercè 2009

2009-09-25T08:00:00.001+02:00

Terra dos meus avós onde naceron meus pais
terra dos meus avós Galicia do verde chan.
Terra dos meus avós onde naceron meus pais
terra dos meus avos non quero de aquí marchar

Luar Na Lubre, un dels grups més coneguts de la música celta de Galícia, toca avui a les 23:30 a la plaça de Sant Jaume dins dels actes de la Mercè 2009.
Luar significa en gallec llum de la lluna i Lubre era el nom que rebia el bosc màgic on els druides celtes feien els seus encanteris. Per tant Luar Na Lubre vol dir alguna cosa com Llum de la lluna al bosc màgic dels celtes. Sona bé, oi? Doncs no us ho perdeu en directe perquè sona encara millor!

Tornem...

2009-09-06T21:55:00.005+02:00

El sufí Bayazid diu sobre si mateix:
De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu:
«Senyor, dóna'm forces per a canviar el món.»
A mesura que vaig ser adult i vaig caure en el compte que m'havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:
«Senyor, dóna'm la gràcia de transformar tots els qui entren en contacte amb mi. Encara que només sigui la meva família i els meus amics. Amb això estaré satisfet.»
Ara, que sóc gran i tinc els dies comptats, he començat a comprendre l'estúpid que he estat. Ara la meva pregària és la següent:
«Senyor, dóna'm la gràcia de canviar-me a mi mateix»
Si jo hagués fet sempre aquesta pregària, no hauria malgastat la meva vida.

Anthony de Mello

Para qué?

2009-07-18T02:43:00.004+02:00

Paraguai...
Diuen que la intenció és el que compta.. I la meva intenció era escriure més sovint, però almenys durant 6 setmanes no em serà possible ja que marxo al Paraguai. Us desitjo a tots els que m'heu llegit, em llegiu i em llegireu, un molt bon estiu!!! Espero que ens veiem a la tornada!

Una abraçada!

Bicia't a la feina

2009-05-29T15:36:00.001+02:00

El proper 11 de juny serà el DIA DE LA BICICLETA A LA FEINA... Jo últimament m'estic engrescant a anar a treballar amb la bici, tinc uns 25 minutets i no fa gaire pujada, el que em permet no suar massa. Almenys fins ara que no apretava gaire la calor. No ho faig tots els dies, per temes de logística, però els dies que ho puc fer arribo amb una mica més de bon rotllu a kurrar. Per tant el dia 11 ho faré! No sé si em motivaré per anar a buscar un esmorzar d'aquests perquè no em pilla gaire de pas, però si a vosaltres us pilla aprofiteu. Aquí podeu trobar més infomació: Esmorçar bicia't

Això està dins de les activitats de la setmana de la bicicleta que s'organitza a Barcelona per vuitena vegada. Durant la setmana del 8 al 14 es fan tot un seguit d'activitats que podeu trobar al programa d'activitats.

Salut i pedalades!

Caminar...

2009-05-24T14:00:00.001+02:00

...sense trepitjar camins ja fets altres vegades.
Nous horitzons desitjaràs.
I estimar, sempre estimar, allò viscut, sense nostàlgia,
i amb un somriure despertar...
JO HE DE MIRAR CAP ENDAVANT...

Després de sis mesos de inactivitat ja és hora de tornar a escriure en aquest bloc!!! I caminar, tornar a caminar, com diu la cançó de kairoi, mirar cap endavant amb fortalesa. Nous horitzons s'obren últimament... 2009, any de grans canvis i de començar nous camins plegats.

D'entrada canviem el look del bloc, renovem per fora i renovarem per dintre... Últimament tinc una mica oblidat el tema fotogràfic i m'agradaria retrobar-lo... Caldrà trobar temps.

Encara queden entrades per escriure del ja antològic viatge a escòcia. Altres viatges hem fet també últimament i nous viatges ens esperen, sobretot aquest estiu...

Excursions hem fet també i en farem! Sense anar més lluny no fa gaire vam escalfar motors pujant al Matagalls des de Sant Marçal.

Curses.. hem baixat una mica la motivació però ja tenim un nou objectiu vista: Behobia 2009!! La millor cursa de 20 km amb els seu previ Petritegui, pintxos,.. una clàsica ja pels CAPUYs... Avui hem fet la cursa del tall anglès per anar agafant empenta, cal entrenar companys!

Doncs res més per ara! Intentaré escriure més sovint...
Una abraçada i gràcies a tots els que en aquests ultims mesos m'heu fet molt feliç! Va por ustedes! :)