Si ja has fet servir R alguna vegada, segurament has vist que instal·les un paquet, actualitzes dependències i tot continua funcionant.

Sembla obvi que hagi de ser així, oi? Doncs atura’t. Això que sembla tan normal és en realitat extraordinari i és cosa de CRAN.

Imagina’t per un segon que vols actualitzar una llibreria en el teu projecte i fas una cosa com:

$ pip3 install numpy --upgrade

No funciona i proves:

$ pip3 install numpy --upgrade --ignore-installed

Tampoc. Hi tornes amb:

$ uv lock --upgrade-package "numpy==2.4.0"

A mi em faria por fer-ho a producció sense provar-ho abans. Perquè una actualització mal gestionada pot desencadenar dependències trencades i fer que el projecte falli per canvis en funcions o mètodes de la nova versió.

Quan treballo amb paquets de CRAN a R, tinc la tranquil·litat de saber que la instal·lació de l’última versió de qualsevol dels 23.721 que hi ha a CRAN em funcionarà (a dia 2026-05-21).

No és extraordinari?

Doncs et vull explicar com funciona CRAN per fer-ho possible i reflexionar sobre els seus pros i contres.

Canvi de mentalitat: De repositori a direcció paternalista

CRAN (Comprehensive R Archive Network) va néixer el 1997 amb la mentalitat de servir com a entorn de treball per a estadístics. Un tipus d’usuari a qui preferiries no demanar que resolgui problemes tècnics en sistemes Linux, Windows, macOS, Solaris, etc.

Perl va ser força popular entre 1995 i 2005. El 1995 es va publicar CPAN (Comprehensive Perl Archive Network), un monorepositori inspirat en CTAN (Comprehensive TeX Archive Network). Un altre monorepositori publicat el 1992.

“…Un Anell per manar a tots, Un per trobar-los,
Un Anell per reunir-los i, en les Tenebres
tenir tots lligats a Mórdor on s’estén l’Ombra.”
– La Germandat de l’Anell. Capítol 2: «L’ombra del passat»

Per a scripts personals, eines internes o experiments, plataformes com GitHub, GitLab, Codeberg o similars són perfectes: tens llibertat absoluta, puges el codi i fas un push. Però si tota la seva distribució fos així, seria «la llei de la selva».

En repositoris com PyPI, npm, crates o similar, registrar un paquet no és gaire diferent: et registres, el puges i ja està. L’autor podria esborrar el repositori o canviar les funcions o mètodes sense avisar, o que algun col·laborador li hagi colat un codi maliciós que ningú més hagi revisat. Això és un problema greu si altres paquets l’utilitzaven. I tot fa pensar que amb els assistents de codi d’IA passarà cada vegada més sovint.

Vaig crear un paquet helloworld només amb el propòsit de fer-lo servir en un procés de CI que volia provar. A PyPI o npm ningú pregunta ni revisa. A CRAN, em van rebutjar perquè no aportava valor real als seus usuaris (Tenien raó).

En lloc de tenir un magatzem de paquets aïllats, CRAN tracta tot l’ecosistema com si fos un únic repositori gegant interconnectat.

A CRAN hi ha una revisió per a cada enviament. Aquesta “burocràcia” és un filtre de qualitat. Tot paquet que arriba a la cua d’enviament de CRAN passa per:

• Llistes d’espera (Se’n pot fer seguiment a través de cransays).
• Es fan comprovacions automàtiques en múltiples sistemes operatius i versions de R.
• Revisió manual per part de voluntaris de l’equip de CRAN.
• Verificació de dependències inverses.
• Compliment estricte de la CRAN Repository Policy.
• I segur que em deixo coses.

Aquest procés garanteix que, quan instal·les un paquet de CRAN, sàpigues que algú l’ha mirat abans que tu.

Que CRAN sigui gestionat per un equip de voluntaris principalment via llistes de correu electrònic, té el seu encant.

Gestió de dependències inverses

En altres llenguatges de programació és habitual que cada paquet declari qualsevol rang de versions. Llavors, per resoldre dependències, cal fer malabars per trobar una combinació compatible (i sense garantia que sigui fins i tot possible).

CRAN té regles molt estrictes de compatibilitat cap enrere: els paquets han de funcionar amb la versió actual de R i amb les versions especificades a les seves dependències. La immensa majoria especifiquen límits inferiors (>= x.y.z) i no especifiquen versions estrictes (== x.y.z).

Aquesta mentalitat de direcció paternalista permet a l’usuari d’R actualitzar sense tenir por de trencar res.

• A Debian/Ubuntu hi ha un procés d’auto-removal en el que et poden arxivar el paquet, si detecten que deixa de funcionar per alguna dependència trencada (entre altres coses).
• A CRAN va un pas més enllà. Si el procés “R CMD check” dona algun error (ERROR) o advertència (WARNING), es rebutja automàticament de la cua. Si es detecta una fallada en un tercer, l’actualització es frena. No pots actualitzar el teu paquet per haver trencat l’ús que en fan altres paquets.

Et deus estar preguntant: Com? Què? Eh?

És el que s’anomena la política de dependències inverses, i és el pilar de l’estabilitat de l’ecosistema. Quan un autor vol pujar una actualització, has de comprovar que aquesta nova versió no trenqui cap dels paquets que en depenen.

Això significa que si la teva actualització fa que el paquet d’un senyor d’Andorra, a qui no coneixes de res, deixi de passar els tests, CRAN no acceptarà la teva actualització fins que reverteixis el teu codi per mantenir la compatibilitat cap enrere o bé, contactis amb l’altre autor perquè actualitzi el seu paquet simultàniament.

Aquest procés garanteix que el catàleg actiu estigui 100% funcional. No hi ha paquets «zombis» que es mantinguin a la llista principal malgrat estar trencats.

Ara bé, el mantenidor del paquet paga el preu (en temps, revisions, comunicacions, controls…) perquè l’usuari final tingui un camí lliure d’obstacles.

Un cas concret. Els autors del paquet {glmnet}, molt popular, van haver de coordinar una migració amb més de 150 dependències inverses en una sola actualització.

És una feinada “ser” a CRAN

CRAN funciona com un repositori de desenvolupament continu: quan es publica una nova versió d’un paquet, l’anterior no s’esborra, sinó que es mou a l’àrea d’arxiu. Això té dues conseqüències clau:

• Quan fas `install.packages()` obtens la versió més recent que ha passat tots els controls de CRAN.
• Si tens tots els paquets de CRAN actualitzats i una cosa et deixa de funcionar, és perquè et cal actualitzar el teu codi a les noves versions.

L’historial és accessible: Si necessites una versió antiga per reproductibilitat, pots accedir-hi programàticament via l’arxiu o amb eines com {renv} o {rix}, sigui amb la versió concreta o amb l’última versió publicada en una data “congelada”.

Com pots suposar, en comparació, és una feinada pujar un nou paquet a CRAN. Però no només això, també és una feinada ser-hi. O sigui, mantenir-s’hi.

Sóc contribuïdor d’alguns paquets i recentment em van acceptar un paquet molt petit anomenat {gtakeout}.

Per tant, si ho he fet jo, això demostra que ho pot fer tothom. Tot i que pot ser frustrant, és el que garanteix la qualitat de l’ecosistema. Hi ha coses complicades que s’aprenen fent-les una vegada i una altra.

No tot és CRAN

CRAN té una política molt estricta, gairebé draconiana: està prohibit descarregar fitxers o dependències de tercers d’Internet durant el procés d’instal·lació de l’usuari (tret de casos excepcionals molt pactats). Tot ha d’estar contingut en el paquet.

Això significa que els autors que utilitzen llibreries externes no poden fer que els seus paquets les descarreguin. Per exemple, com que no poden descarregar les llibreries de Rust amb `cargo fetch`, els desenvolupadors es veuen obligats a incloure el codi de les dependències externes dins del mateix paquet d’R i a documentar manualment cada una de les llicències del codi que inclouen.

A més, com que CRAN també imposa límits estrictes de mida, hi ha autors que per distribuir més enllà d’un repositori git, prefereixen publicar els seus paquets en repositoris alternatius.

Si vols que el teu codi sigui una eina fiable per a la comunitat, necessites un repositori més formal. Aquí és on entren CRAN, Bioconductor, Multiverse o, en l’àmbit corporatiu, un repositori privat estil CRAN gestionat internament (Posit Package Manager, drat, etc)

Per acabar, una reflexió i una petició

La reflexió: CRAN és anti-marketing.

Sí, més maldecaps pels desenvolupadors significa uns números menys brillants de volum de paquets disponibles, però trobo que val la pena tenir un espai on es prioritzi la responsabilitat davant l’usuari. Això dona lloc a un ecosistema o entorn de treball que progressa potser més lentament però més col·laborativament.

Diuen que R és un llenguatge peculiar per la seva expressivitat, però potser ho és més per la seva cultura de comunitat pensada pels seus usuaris.

La petició: T’animo a provar R avui mateix.

Instal·la’l i prova’l ara mateix. Encara que només sigui per dir-te el resultat de sumar 1+1. Ja em diràs què tal.

The post Actualitzar més de 23.000 paquets de R a la vegada i que res es trenqui: Així ho fa CRAN appeared first on Jordi Rosell.

process <- function(authorization_header, bearer_token) {
  status <- ""

  if (authorization_header != "") {
    if (length(bearer_token) != 2) {
      status <- "ok"
    } else {
      status <- "invalid bearer token format"
    }
  } else {
    status <- "missing authorization header"
  }

  return(status)
}

process <- function(authorization_header, bearer_token) {
  if (is.null(authorization_header) || authorization_header == "") {
    return("missing authorization header")
  }

  if (length(bearer_token) != 2) {
    return("invalid bearer token format")
  }

  "ok"
}

The post [English] Tip for quick bug finding: Follow the line of sight appeared first on Jordi Rosell.

El que observis, la teva experiencia, i el raonament racional son punts importants per aplicar el pensament crític. Sigui una visualització o sigui el que sigui.

L’article d’avui intentar ajudar-te a interpretar millor les visualitzacions de dades.

Fem una prova

Pots endevinar de què tracta el gràfic? Què s’està mesurant? Com s’està mesurant? Qui va fer el gràfic? D’on prové la informació?

Principals components d’un gràfic

Per llegir bé un gràfic hem de centrar-nos en els seus components. Com es representen les dades i les característiques que envolten el contingut i li donen suport.

Hi ha elements d’un gràfic que donen suport al contingut principal del gàfic. Coses com els títols, subtítols, llegendes, escales, autor, font de les dades, anotacions, etc.

Tota aquesta informació auxiliar és clau per poder interpretar correctament una visualització de dades.

L’element central de la majoria de gràfics són les codificacions visuals que s’utilitzen per representar les dades.

Els gràfics sempre es creen amb capes que tenen alguna mena de propietat estètica o visual relacionada als valors que representen. La codificació visual és la relació entre les propietats que triem i com representem les nostres dades.

Per exemple, en una gràfica de linies, el gruix de la linia pot variar en funció dels números que representa. Com més gran sigui el número, més gruixiuda llarga serà la linia. Quan comparem el gruix d’una linia estem comparant visualment els números de les nostres dades.

Un gràfic pot tenir més d’un mètode de codificació. A més del gruix, hi ha longitud amplada/alçada, la tonalitat del color, la posició, l’àrea, l’angle i molts més.

Com puc interpretar correctament els gràfics?

Fes-te aquestes preguntes:

1. De què tracta el gràfic? Qui va fer el gràfic? D’on prové la informació?
2. Què es mesura i com es mesura?
3. Quines propietats estètiques s’utilitzen per codificar les dades?
4. Què en destaquen els autors?
5. Quins patrons, tendències i relacions hi veig?

Segons Alberto Cairo, un gràfic pot mentir perquè…

• Està mal dissenyat.
• Utilitza dades incorrectes.
• Necessita una quantitat inapropiada de dades (massa poca o massa).
• Amaga o confon la incertesa.
• Suggereix patrons enganyosos.
• Compleix amb les nostres expectatives o prejudicis.

I ara què?

Si vols aprofondir en com un gràfic ens pot mentir, et recomano llegir el seu llibree «How Charts Lie: Getting Smarter about Visual Information«.

Si vols veure un cas curiós, aquí un cas de quan Pablo Casado encara no era candidat del PP en un article on explico si cal o no cal utilitzar 0 en el eix y.

Per acabar, tens algun exemple de visualització enganyosa que vulguis compartir? Tens els comentaris oberts!

The post Que no et prenguin el pel amb una visualització de dades appeared first on Jordi Rosell.

El servidor de correu electrònic que utilitzen per rebre els teus missatges

Es difícil d’assegurar-se que el servidor d’enviament de correu electrònic tingui una bona configuració. Hi ha molts conceptes tècnics complicats (SPF, DKIM, Sender ID, etc). És per això que es recomanable utilitzar serveis que controlin el ratios i temps d’entrega dels correus clau per el negoci.

Els clients tan poden tenir correu web gratuït de de gmail, yahoo o hotmail o correu corporatiu utilitzant Microsoft Outlook, Mozilla Thunderbird, Apple Mail, un altre client de correu electrònic o google C suite (per poder tenir les aplicacions de Google en el domini de la teva empresa des de 4€/mes per usuari). En tots aquests sistemes hem de assegurar-nos que rebin correctament els nostres correus electrònics.

Característiques dels serveis d’externalització del servei d’enviament de correu electrònic

Amb la experiència he aprés que porta menys maldecaps utilitzar serveis especialitzats en la entrega de correu electrònic.

Entre les funcionalitats addicionals que els fan imprescindibles:

• Enviament a través d’un servidor SMTP.
• API REST per poder enviar correus electrònics a través de la programació de la teva web
• Tracking per mesurar els ratios d’obertura, de clic i de recepció dels missatges que envies.
• Panell de control per visualitzar
• Personalització de l’aspecte de plantilles i utilització de variables per adaptar el contingut als segments i persones.
• Registre historic dels emails enviats i del seu estat d’entrega
• Webhook de notificació de l’entrega per poder tenir un control des de la nostra aplicació.
• Mode real i mode test per poder verificar la qualitat dels missatges creats abans de programar l’enviament real.
• Informes per fer un anàlisi profund de les causes de possibles problemes d’entrega.
• Base de dades de contactes amb el registre de la seva qualitat i amb camps personalitzats i registre de «metadata».
• Validació dels comptes de correu electrònic per evitar registres de correus electrònics amb errors tipogràfics.
• «Marketing automation» per a definir els fluxos de automatització d’enviament de missatges segons el comportament dels usuaris.
• A/B testing dels missatges enviats amb diferents segments on optimitzar i analitzar l’atenció i «engagement».
• Gestió de les queixes controlada per evitar entrar a llistes negres.
• Programació de calendaris d’enviament
• IP dedicada i arquitectures i configuracions tècniques que tenen l’objectiu de millorar els ratios d’entrega.

Serveis freemium per externalitzar l’enviament de correu electrónic

Hi ha diversos serveis de pagament que tenen una opció gratuita per començar a utilitzar algunes d’aquestes funcionalitats.

• Sendgrid: 100 emails diaris gratuits, opció de pagament des de $9,95/mes.
• Mailjet: 6,000 emails mensuals gratuits (200 emails diaris), opció de pagament des de $7,49/mes.
  Sendinblue: 9,000 emails mensuals gratuits, opció de pagament des de  5,49€/mes.
• Mailgun: 10,000 emails mensuals gratuits, opció de pagament des de $0.50 per cada 1,000 emails enviats
• Amazon SES: 62,000 emails mensuals gratuits, opció de pagament des de $0,10 per cada 1,000 emails enviats
• Sparkpost: 100,000 emails mensuals gratuits, opció de pagament des de 29€/mes.
• Elasticemail: 150,000 emails mensuals gratuit, opció de pagament des de $0,09 per cada 1,000 emails enviats

Implicacions

Si no vols desaprofitar el moment de motivació del usuari, entre que es subscriuen, es registren o fan una comanda i reben la confirmació per correu electrònic ha de passar poc temps, menys de 5 minuts.

The post Recepció dels correus electrònics importants que envia la web de la teva empresa als teus clients appeared first on Jordi Rosell.

Taiichi Ohno

Impulsar l’eficiència dels negocis a partir de les seves dades és al que ens dediquem a la meva nova empresa. En aquest sentit, Taiichi Ohno és una gran inspiració per mi.

Cercles de qualitat

El significat del concepte de qualitat ha evolucionat al llarg del temps:

• Artesanal: Satisfacció del client.
• Revolució industrial: Satisfer la demanda.
• 2a guerra mundial: Garantir l’aprovisionament.
• Postguerra (Japó): Garantia de qualitat per reduir despesa i reduir errors.
• Postguerra (Altres parts del món): Control de qualitat per reduir productes fora d’especificació.
• Qualitat total: Satisfacció permanent de les expectatives del client (extern o intern).

El toyotisme és un sistema d’organització social del treball que es va originar al Japó després de la Segona Guerra Mundial:

• El treballador ja no era responsable davant del seu supervisor, ho era davant del grup.
• Tot treballador havia de poder fer les diferents tasques de la seva unitat.
• Hi havia reunions regulars dels «Cercles de qualitat».

A l’article «Kaoru Ishikawa i les 7 eines bàsiques per al control de la qualitat» vaig explicar que són els cercles de qualitat:

Els cercles de qualitat són grups formats per persones que fan una feina similar o una activitat conjuntament. Aquests grups organitzen trobades periòdiques en horari laboral per tal d’identificar, analitzar i solucionar problemes relacionats amb una feina o activitat que es fa a l’organització. Es tracta que el grup presenti a la direcció les seves solucions i que implementi aquelles que millorin el rendiment de l’organització.

L’important dels cercles de qualitat és el feedback generat a tots els nivells per facilitar que l’organització incorpori millores en tots els àmbits.

Just in time

Just in time és un sistema de gestió de la producció que permet entregar el producte amb la qualitat exigida, en la quantitat precisa i en el moment exacte. Kanban, és el sistema de gestió visual que s’utilitza per indicar el que cal produir, quan produir-ho i en quina quantitat.

Els conceptes de Just in Time han arribat a altres camps més enllà de la producció industrial. Són útils en l’optimització de processos de vendes, marketing i atenció al client entre d’altres.

10 principis per pensar i actuar

Ohno va fer un llistat de 10 principis en què pensar i en els que cal actuar si es vol «guanyar» en la producció industrial:

• Ets un cost. Redueix ineficiències.
• Primer digues: «Ho puc fer». Intenta-ho abans de res.
• El lloc de treball és un mestre. Pots trobar respostes que només són allà
• Fes-hi alguna cosa immediatament. Començar alguna cosa ara és l’única manera de guanyar.
• Així que comencis, insisteix. No ho deixis estar fins a acabar.
• Explica les coses complicades de forma que sigui fàcil d’entendre. Repeteix el que sigui fàcil d’entendre.
• Les ineficiències s’amaguen. Que no s’amaguin. Fes que els problemes siguin visibles.
• Les operacions sense valor equivalen a una vida més curta.
• Millora el que s’ha millorat per millorar-ho encara més.
• Tothom és igual de savi. La qüestió és si pots fer servir la saviesa.

7 malbarataments

Ohno va influir en la forma en què les organitzacions poden identificar les ineficiències dels seus processos productius:

1. Els temps d’espera o les cues.
2. Sobreproducció o produir més del que es necessita.
3. El processament innecessari dels productes.
4. Els transports innecessaris.
5. Els moviments innecessaris durant la producció.
6. L’inventari innecessari.
7. Els productes defectuosos.

Concretament cal perseguir aquelles accions que no afegeixen valor al producte per aconseguir cap malbaratament o ineficiència.

Per exemple, 5 zeros:  0 defectes, 0 stock, 0 incidències, 0 retards, 0 papers.

Optimització 6 sigma

Un procés previsible és un procés 6 sigma. Es tracta de poder fer una previsió que amb una eficiencia del 99.99966% només trobarás un 0.00033999999% de defectes en el procés. Això significa poder dir que només trobaràs 3.4 deficiències en cada milió d’observacions.

El nivell d’eficiència el podem mesurar de la següent manera:

• 1 sigma= 690.000 DPMO = 32% d’eficiència
• 2 sigma= 308.538 DPMO = 69% d’eficiència
• 3 sigma= 66.807 DPMO = 93,3% d’eficiència
• 4 sigma= 6.210 DPMO = 99,38% d’eficiència
• 5 sigma= 233 DPMO = 99,977% d’eficiència
• 6 sigma= 3,4 DPMO = 99,99966% d’eficiència

El mètode d’optimització DMAIC consisteix en:

• Definir el repte.
• Mesurar el rendiment.
• Analitzar possibles causes.
• Dissenyar experiments/pilots per millorar el rendiment.
• Controlar el rendiment futur.

Per exemple:

• Com ets de bo ets en publicitat i captant nous interessats?
• Com ets de bo ets online i convertint visitants en clients?
• Com ets de bo ets comercialment i tancant nous clients?
• Com ets de bo ets en atenció al client i resolent problemes?
• Com ets de bo ets fidelitzant els teus clients?
• etc

Els processos anteriors, no seran 6 sigma, però podem aplicar el mateix mètode per aconseguir processos 1 sigma i després passar de 1 sigma a 2 sigma i anar fent.

Pensa i actua

Els «cercles de qualitat» són una metodologia molt concreta que institucionalitza l’aportació de solucions i millores als problemes existents a l’empresa. Ara bé, cal adaptar-se a la cultura de cada empresa i veure la millor manera de buscar l’eficiència de cada empresa.

Val la pena que els equips reflexionin sobre com treballen. Es tracta de recopilar dades per poder resoldre problemes de productivitat, de qualitat i sobre l’eficiència de la manera de treballar de tots els equips de l’empresa (No només en marketing online!)

Estic molt content de ser un dels socis d’una empresa que impulsa aquesta cultura de decisions basades en dades.

Qualsevol dubte, suggeriment o experiència pròpia és benvinguda. Tens els comentaris oberts.

The post Taiichi Ohno: Toyotisme, pensar i actuar appeared first on Jordi Rosell.

Visualització de la despesa social

Pablo Casado, representant del PP en el debat a set de TVE, mostra un gràfic (1:08:20) que pretén indicar l’evolució de la despesa social en els governs de Mariano Rajoy fins al 2016 però la dada del 2013 és més alta que la 2014 però a la infografia mostrada el 2014 sembla més gran.

Mirem el detall, les mides no corresponen als números

Al compte oficial de twitter del PP veiem que no s’indica quin és el valor per on comença l’eix «y»:

Fer-lo començar per un valor diferent de zero no és tan barroer com l’error anterior. Es pot considerar, com diria Gabriel Rufián, candidat d’ERC també present en el debat, «primero de manipulación».

El llibre «Lie with statistics» de Darrell Huff va popularitzar el perill de no mostrar per quin valor comença l’eix «y».

Agafant les mateixes dades, he vist gent que hi ha qui ha compartit gràfics començant l’eix «y» per 0 similar a aquest:

Si l’eix «y» no comença per 0, hi ha qui es queixa immediatament, però com veieu, el gràfic no distingeix gran cosa.

[Actualització]

Les xifres no són correctes. La despesa social hauria d’incloure «Educación» i «Sanidad» però només inclouen la despesa de «Protección social».

I caldria puntualitzar que de dades oficials confirmades només tenim fins al 2013. Les del 2014 són provisionals i les del 2015 i 2016 són estimacions pròpies del ministeri.

Podeu veure les dades aquí http://elboenuestrodecadadia.com/2016/06/21/el-pp-no-solo-manipulo-el-grafico-mintio-el-gasto-social-no-ha-subido/

[Fi de l’actualització]

Com mostrem en un gràfic l’evolució de la despesa social amb quantitats altes?

«A por ello»

El que és d’interès en les de dades és fer veure que el 2014 baixa i el 2016 puja. Hem vist que si l’eix «y» no comença per 0, no es distingeix si puja o baixa.

Us proposo 2 maneres per resoldre-ho:

• Mostrar amb quin valor comença l’eix «y» (el que prefereixo jo)
• Si insistiu a començar per valor 0, també es poden mostrar percentatges de canvi en comptes dels valors absoluts.

Intentem primer aquesta segona opció: Mostrar percentatges de canvi

Com veieu, si indiquem les variacions de canvi, no es pot saber quin és l’increment absolut que representa cada canvi percentual (Bé, es podria utilitzar etiquetes o un segon eix «y» a la dreta).

Intentem ara la primera opció: Mostrar el valor on comença l’eix «y»

Ara, amb el gràfic anterior tenim més informació. Com veieu, si comences l’eix «y» per un valor diferent de 0 i el mostres, no hi ha problema.

I si em pregunteu, com és un gràfic temporal, jo utilitzaria un gràfic de línies.

Quan les dades no visualitzen la història, el gràfic diu poc. Per tant, no tots els gràfics han de començar amb un 0 a l’eix «y». L’important és que les dades puguin interpretar-se correctament. Si comences amb un eix «y» diferent de 0, cal indicar-ho.

Comunicar el que és rellevant

Conversant amb Ivan Serrano (@ivoserrano) , dissenyador a TV3, m’ha fet notar que hauríem de qüestionar-nos si és correcte que mostrin un gràfic d’una cartolina. En 2 segons només veus les barres.

Jordi Graupera (@JordiGraupera): «Els polítics haurien de poder dur gràfics digitals als debats que se sobreimpressionessin o que hi hagués una pantalla gegant.»

Per resumir, si només tens 2 segons per explicar-lo, millor explica-ho i no ensenyis res. Però en altre cas, tingues en compte que no sempre cal començar l’eix «y» per 0. Si mostres per on comença l’eix «y», no hi ha problema.

Si discrepes, comenta-ho. Si saps d’algú que discrepa o que pot ajudar-lo, comparteix-li l’article.

Per acabar, un «divertimento».

Què en penseu d’aquest gràfic en «perspectiva»? L’eix «y» comença pel valor del 2011.

Per més informació, us recomano el llibre de Edward Tufte, The Visual Display of Quantitative Information:

The post Valor per on comença l’eix «y» en la visualització de dades appeared first on Jordi Rosell.

A continuació us explico com identificar URLs amb poc contingut i de manera que ho puguis fer tu mateix (DIY).

1. Obté el llistat del que ocupen les URLs

Baixa, instal·la i executa Xenu pel teu lloc web. Un cop has executat un informe, extreu els resultats en .csv.

Es tracta d’exportar el resultat com a fitxer separat per comes i utilitzar l’extensió .csv enlloc de .txt

2. Importa a full de càlcul

Per exemple, a LibreOffice només cal que seleccionis el Tabulador com a separador.

Guarda en .xls el fitxer per poder-hi treballar millor

3. Obté les URLs amb poc contingut

Ordena per Size de forma decreixent

Filtra per Status-Code = 200

La manera més fàcil de detectar contingut curt es saber què ocupa una pàgina curta i extreure el llistat de pàgines que ocupin menys d’això.

Si mires quines pàgines no tenen continguts, ja tens els resultats

El que no mata cura

Ningú vol que li afecti una baixada de tràfic i per això cal prevenció, no només actuar quan sigui necessari recuperar-se.

Vaja, tothom pendent dels «algorithm update» de Google Panda 1, 2, 3, 4… I fins i tot de la 5 i 6.

Crea contingut únic i rellevant pels usuaris i Google ja ho valorarà. En altre cas, tu tries «susto o muerte».

Comparteix aquest link bit.ly/poc-contingut si t’ha agradat l’article

PD: Si necessites més detall d’un pas, utilitza els comentaris o twitter i miraré d’actualitzar l’article.

The post Google Panda: Exemple pràctic per detectar URLs amb poc contingut appeared first on Jordi Rosell.

Quins són els segments de negoci de ecommerce més interessants que coneixes avui en dia?

A veure, tenim botigues de tot tipus, algunes de molt curioses, però com a negoci viable i rentable podríem destacar-ne dos:

1. El nínxol dels còmics funciona per molts factors: perquè és un producte amb venda recurrent, el públic que compra és molt fidel i dedica una part del seu sou a la venda de còmics mensualment i després perquè online poques empreses el treballen bé, per això les que ho fan bé destaquen i funcionen.  Et sorprendries de veure comandes de 300 o 400 euros en còmics… fins i tot he vist comandes de 1000 euros xD
2. Un altre negoci o nínxol interessant que funciona és el sector infantil. Normalment tot lo relacionat amb joguets, roba o merchandising per nens sembla que funciona. Per posar-te un exemple: tenim un client de Jaén que ven motxilles, calçat i joguets tematitzats amb els personatges infantils de moda. Doncs va obrir el novembre passat, i segons ens ha explicat només ha fet una petita inversió en Facebook Ads i res més: a dia d’avui ja porta més de 700 comandes…

Quins creus que tindran més èxit a curt-mig termini? Els generalistes o els més especialitzats?

Jo crec que els especialitzats sense cap dubte. Els emprenedors han de donar valor afegit, productes exclusius, servei pre i post venda, i especialització. Aquesta hauria de ser l’aposta clara per poder quedar-se amb un trosset, molt petit això si, del pastís de l’ecommerce.

Hi ha qui diu que Amazon, Walmart i les grans corporacions acabaran fent tancar a totes les botigues petites però jo no ho crec pas. Mai podran oferir el que les botigues petites poden oferir.

Parlant sobre segmentació de clients, quin creus que seria la millor política per classificar-los?

M’agrada que en parlem de segmentació, d’intel·ligència de client i de creació de perfils perquè és un dels punts que treballem al laboratori d’Oleo per incorporar-ho de forma nativa a la nostre eina de creació de botigues online Oleoshop.

La segmentació de clients és un dels conceptes més interessants i menys treballats i explotats per les botigues online actualment. Crec que hi ha una explicació, i és que encara està tot molt verd: els botiguers digitals encara son molt novells, les eines i plataformes no estan preparades o pensades per explotar-ho i en general tampoc es té una idea clara i precisa de què fer-ne un cop segmentats.

Fa pocs anys vaig treballar en un projecte amb els supermercats Caprabo on ens va tocar fer un kiosk que l’usuari selecciona i s’imprimeix descomptes a partir de la targeta client, és a dir, en funció del seu perfil. Si voleu fer un cop d’ull podeu trobar les màquines instal·lades en un munt de supermercats Caprabo. De l’experiència allà vaig treure que un dels punts més importants eren les decisions finals traduïdes en compres, és a dir, el ticket de compra. A partir d’aquí girava tota l’oferta de descomptes i accions de màrqueting cap al client. I té tot el sentit del mòn sota el meu punt de vista que sigui un dels punts amb més pes.

Per tant, per contestar a la teva pregunta, crec que el que té més impacte al final alhora de classificar i prendre decisions és l’històric de vendes.

D’altra banda, com que en el món online podem guardar i analitzar el comportament de l’usuari dins el lloc web, les visites que fa, el temps que està, etc… aquest seria el segon factor que faria servir per la creació de perfils.

D’altra banda també val la pena parlar d’un concepte que crec que serà important per avançar en l’automatització i personalització de l’experiència de compra i del que no en sento a parlar: dotar de semàntica al catàleg de productes.

Si tenir uns perfils de clients molt acurats i treballats però els nostres catàlegs de productes son simples bases de dades d’informació, crec que ens falta una peça per acabar de fer-ho bé. Aquí entraríem en la definició dels productes per tipologies, adjectivar-los per games i nivells, tipus d’ús, vida útil, etc.. i en la creació de relacions entre productes complementaris, substitutius, compatibles… bé, podríem estar-hi hores per fer perfils de productes i dotar-los de semàntica que ens ajudi a establir patrons.

Al final, amb la informació del perfil humà, la seva navegació, les dades de l’entorn, el seu comportament històric, les tendències actuals, les compres anteriors, el catàleg semàntic i finalment creuant les regles de negoci establertes pel botiguer dins el seu panell de control, hauríem de ser capaços de donar al nostre client l’experiència personalitzada desitjada.

Una dels meus reptes és que Oleoshop en un futur sigui capaç de gestionar, analitzar i comportar-se a partir de tota aquesta informació per donar respostes comercials adequades i guanyadores. Però no serà cosa de dos dies

Quines accions podem fer un cop tenim segmentats a aquests clients? 

Doncs un munt d’accions, des de recomanacions personalitzades, ofertes i descomptes que s’ajustin a les teves necessitats, enviament d’emails i avisos amb productes dins les teves preferències o necessitats, publicitat dins el web però segmentada per perfil de client…

Moltes gràcies!

The post Entrevista sobre l’especialització en Ecommerce i la segmentació de clients appeared first on Jordi Rosell.

Una manera ràpida de visualitzar models de predicció és utilitzar eines com Tableau Desktop o Tableau Public.

Aquí teniu la predicció de disminució de parats:

Amb el botó contextual podeu veure la descripció del model:

Té significança estadística (p-value  menor de 0,05) i és un model representatiu (R-squared=0,987).

L’altre exemple era la predicció d’enllaços que explicarien 2 milions de visites. En aquest cas us mostro 3 possibles models:

Una explicació amb un model lineal

Una explicació amb un model logarítmic

I una explicació amb un model exponencial:

Comparació de R-Squared:

• Lineal: 0,899515
• Logarítmic: 0,734304
• Exponencial: 0,786793

Amb aquestes dades, el model que més ens quadra és el model lineal.

  Tornem a la situació. Què us diu el sentit comú?

Data is the new science. To get answers big data is not enough. You need total population or you need to focus on representative data sets.

— Jordi Rosell (@jrosell) September 22, 2015

Hem d’assumir que hi ha diferents punts de vista.

Bona sort i feliç anàlisi de dades!

The post Comparació ràpida de models de predicció amb Tableau Public appeared first on Jordi Rosell.

Per un gestor PPC es bona senyal veure un compte on:

• Totes les paraules clau del compte tenen un QS elevat
• Utilització de paraules clau negativa per reduir despesa no rendible.
• Percentatge d’impressions elevat
• CTR de més de 2 dígits amb un percentatge de clics esperats per sobre dels competidors.
• Utilització de keywords específiques amb una longitud de més de 3 paraules.
• Es fan tests de textos d’anuncis alternatius en els grups d’anuncis que reben més impressions.
• Actualitzacions constants del compte i automatització.

Un bon gestor de marketing online et dirà que has de reduir el Cost per conversió.

El «manual» sobre Quality Score

El QS d’adwords afecta directament en el teu cost per clic (CPC). Per tant, la deducció lògica seria que millorant el QS, es redueix el CPC i per tant es redueix el Cost per conversió.

A: Millorem el QS

B: Millorant  el QS es redueix el CPC

C: Reduint el CPC es redueix el CPA

A => B => C

Ara mirem si és cert que «millorant el QS es redueix el cost per conversió».

Per tant no està tan clara la hipòtesi. En aquest cas, sembla que el Cost per conversió més baix està amb QS 7, no pas de 8 i que QS 1 té més bon Cost per conversió que QS 6.

Dades sobre Quality Score i Cost per conversió

Tinc més dades:

Sorpresa, QS 10 té el major cost per conversió i QS1 el menor!

Un altre exemple:

Més enllà del cost per conversió

Imagina’t que ja has reduït el cost per conversió. Pots estar content?

En realitat es tracta de millorar els ingressos (si vols volum) o els guanys (si vols benefici), no només reduir el CPA o augmentar el percentatge de conversió (et recomano llegir el post al blog del Ricardo Tayar).

The post Relació entre Quality Score i Cost per conversió a Google Adwords (QS 10 té el menor CPA?) appeared first on Jordi Rosell.

Aquest abril del 2015 fa 3 anys del llançament del 2013 d’Internet Explorer 10. En quin moment podem deixar de donar suport a navegadors antics com Internet Explorer 8? 

Internet Explorer 8 va néixer el 2009, segons dades d’us d’Internet Explorer de w3schools del 2015 té un 1% d’utilització als seus 6 anys de vida.

Suport a navegadors antics

El 1999 Jackob Nielsen va predir que l’any 2003 no caldria donar suport a Internet Explorer 4 i Netscape 4.

No n’hi va haver prou amb la recomanació de 3 anys de suport, ja que al 2003 encara hi havia un 2% d’usuaris que els continuaven utilitzant.

Temps d’utilització d’Internet Explorer

Si mirem les versions anteriors a Internet Explorer 8:

• Internet Explorer 7 ha viscut durant 8 anys, del 2006 al 2014*
• Internet Explorer 6 ha viscut durant 11 anys, des del 2001 al 2012*
• Internet Explorer 5 ha viscut durant 9 anys, des del 1999 al 2008*

Amb les dades anteriors, sembla que cada 4 anys podem canviar la versió.

* La meva norma és que no cal donar suport si té menys de 0’5% durant 3 mesos seguits.

Internet Explorer 8 està viu

Es dóna el cas que avui en dia es reparteixen el 3,4% dels usuaris entre les versions IE10, IE9 i IE8.

Si Microsoft no hi fa res, sembla que podrem estar donant suport a Internet Explorer 8 fins al 2018. Internet Explorer 8 és la versió més moderna que admet Windows XP.

Si necessites provar navegadors antics, pots utilitzar màquines virtuals que ofereix microsoft.

La importància del dispositiu

Avui en dia no només hem de donar suport a versions de navegadors antics, hem de donar suport a dispositius antics.

Amb Google Analytics podeu buscar quins dispositius tenen un rebot superior a la mitjana de rebot en dispositius mòbils.

Pots compartir o importar el panell amb l’enllaç: j.mp/ga-jr-audience

HTML5 a IE8

El codi que utilitzo per fer que html5 es visualitzi a Internet Explorer 8 el poso al «head» de la pàgina:

<meta http-equiv="X-UA-Compatible" content="IE=EDGE" />
<style>
article,aside,details,figcaption,figure,footer,header,hgroup,menu,nav,section{display: block;}
img {border:0}
</style>
<!--[if lt IE 9]>
<script type="text/javascript">
 document.createElement("nav");
 document.createElement("header");
 document.createElement("footer");
 document.createElement("section");
 document.createElement("article");
 document.createElement("aside");
 document.createElement("hgroup");
</script>
<script src="http://html5shim.googlecode.com/svn/trunk/html5.js">
<![endif]-->

La teva opinió

Actualització: Magento 2 per tal de poder utiltizar css3 donarà suport a Internet Explorer 9, però no a Internet Explorer 8.  El 2016 serà l’any de la mort de Internet Explorer 8?

Quins navegadors utilitzes per verificar el funcionament de les webs?

The post Suport a navegadors antics #IE8mustdie, llarga vida a CSS3 appeared first on Jordi Rosell.

De forma similar a l’article previsió d’enllaços necessaris, em plantejo la següent pregunta: Quants anys explicarien una reducció a 2 milions de parats en un 95% dels casos?

M’ho plantejo a mode didàctic, ja que res diu que s’hagi de mantenir aquest ritme.

En aquest cas, partim d’aquestes dades de l’enquesta de població activa (EPA):

id,periodes,parats,dato
2015T1,9,5444.6,epa
2014T4,8,5457.7,epa
2014T3,7,5427.7,epa
2014T2,6,5622.9,epa
2014T1,5,5933.3,epa
2013T4,4,5935.6,epa
2013T3,3,5943.4,epa
2013T2,2,6047.3,epa
2013T1,1,6278.2,epa

Com veieu, s’havia arribat a tenir només 2 milions d’aturats i es va arribar a 6’2 milions.

Aquests són els coeficients del model de regressió lineal:

            Estimate Std. Error t value Pr(>|t|)    
(Intercept)  6325.13      70.48   89.75 5.62e-12 ***
periodes     -107.45      12.52   -8.58 5.82e-05 ***

Calculem el t-statistic per poder calcular els intervals de confiança per trimestre i després fer la previsió per aconseguir l’objectiu de 2 milions.

t_statistic <- qt(0.025, df=length(y)-2)
ci_slope <- c(estimate_avg-t_statistic*estimate_se, estimate_avg, estimate_avg+t_statistic*estimate_se)
ci_periode <- c((objetivo - intercept)/ci_slope[1], (objetivo - intercept)/ci_slope[2], (objetivo - intercept)/ci_slope[3])

El resultat és de 13’89 anys a 7’88 anys. Si comptem des del 2013, la mitjana de 10 anys preveu l’últim trimestre de 2022.

The post Inferència en regressions lineals, els anys i els parats appeared first on Jordi Rosell.

Val la pena acabar contractant el servei? Si, si fas més 5 compres a Amazon durant tot l’any. El servei Amazon Premium té un cost de 19,95€, menys del que costarien 4 enviaments.

Trobo que és una gran jugada. Acostumar al client a rebre al dia següent i, com que ja ha contractat el servei anual, preferirà comprar a Amazon. Fins i tot, pot fer que la gent no compari tant els preus.

Segons un informe de Millward Brown Digital:

• 12% de no membres de Premium comparen a Amazon i Walmart.com mentre que només es un 0,9% pels membres de Premium.

• A target.com comparen el 8% de no membres de Premium i 0,7% pels que si que son membres

• A BestBuy.com comparen el 5% de no membres de Premium i 0,6% pels que si que son membres

• A HomeDepot.com comparen el 4% de no membres de Premium i 0,5% pels que si que son membres

• A Lowes.com comparen el 3% de no membres de Premium i 0,3% pels que si que son membres

• A ToysRUs.com comparen el 2% de no membres de Premium i 0,2% pels que si que son membres

Els altres ecommerce, a posar-se les piles.

The post Amazon premia els compradors fidels amb Amazon Premium appeared first on Jordi Rosell.

Se n’ha cansat i ja no podrem utilitzar Grooveshark:

Dear music fans,

Today we are shutting down Grooveshark.

We started out nearly ten years ago with the goal of helping fans share and discover music. But despite [the] best of intentions, we made very serious mistakes. We failed to secure licenses from rights holders for the vast amount of music on the service.

That was wrong. We apologize. Without reservation.

As part of a settlement agreement with the major record companies, we have agreed to cease operations immediately, wipe clean all the data on our servers and hand over ownership of this website, our mobile apps and intellectual property, including our patents and copyrights.

At that time of our launch, few music services provided the experience we wanted to offer ­and think you deserve. Fortunately, that’s no longer the case. There are now hundreds of fan friendly, affordable services available for you to choose from, including Spotify, Deezer, Google Play, Beats Music, Rhapsody and Rdio, among many others.

If you love music and respect the artists, songwriters and everyone else who makes great music possible, use a licensed service that compensates artists and other rights holders. You can find out more about the many great services available where you live here: http://whymusicmatters.com/find-music.

It has been a privilege getting to know so many of you and enjoying great music together. Thank you for being such passionate fans.

Yours in music,
Your friends at Grooveshark

Spotify encara està viu.

Us deixo una de les meves llistes més populars: «1h de fons per currar»

The post Adèu a Grooveshark, Spotify encara està viu appeared first on Jordi Rosell.

Elements essencials de les pàgines d’entrada

Les pàgines de destí que converteixen tenen aquests elements clau:

• Logo per reconèixer que estan on volien estar. Per coherència amb la imatge corporativa, hi haurà elements gràfics comuns durant tot el procés persuasiu.
• La proposta de valor única que  fas als anuncis, «title», «meta description» o enllaços entrants, és una promesa que s’han de mantenir en el titular i han de ser coherents amb el model mental de l’usuari en el moment que rep l’estímul.
• La presentació del producte amb prou context per saber que compleix el que necessiten i prou evocadora perquè vegin que ofereix allò que volen.
• L’oferta és el tracte que presentes al visitant. Ha de ser de més valor que la competència. No és l’acció que ha de fer sinó l’explicació del que obtindrà si actua. Podria ser una frase o necessitar un paràgraf descriptiu o un llistat de beneficis explicatiu.
• La zona d’acció, es tracta d’aquella zona en què hi ha els enllaços, formularis i botons que necessitem facilitar que hi interaccionin.
• Els elements de confiança poden servir tant per demostrar el valor de l’oferta com per reduir l’ansietat d’actuar en aquell moment. Habitualment voldrem tenir propers l’oferta, l’acció i els elements de confiança.
• No és prioritari però si necessari mostrar dades de contacte o enllaços per obtenir més informació abans de comprar

Checklist de 6 preguntes crítiques

Cada un d’aquests elements tindrà certa rellevància, qualitat, posició, proximitat i mida. Element per element, podem preguntar-nos:

• Existeix l’element?
• Podem personalitzar-lo més i fer-lo més rellevant a qui l’acaba veient?
• Pot tenir més qualitat?
• Té un flux visual efectiu?
• Són adequats els elements propers?
• La mida correspon a la seva importància?

Exemple d’anàlisi: ‘portátiles ssd’

En cercar m’han aparegut aquests resultats per ‘portátiles ssd’:

Cap dels 3 sembla que em porti a un llistat de portàtils ssd per comprar. Almenys el de ElCorteingles.es sembla que podria ser un llistat que podria arribar a filtrar per SSD.

Doncs no, no puc filtrar per SSD i en el llistat no diu si són portàtils SSD o no.

Analitzem element per element:

• Estem a ElCorteInglés tal com promet l’anunci i veiem el logo i el color verd de la marca. Tot i que és una marca coneguda, es podria provar de posar un tagline. Online també «si no quedas satisfecho te devolvemos el dinero»?
• L’anunci que apareix per la paraula clau ‘portatiles ssd’ ens porta a una pàgina amb el titular «Portátiles». El que voldríem és que ens portés a un llistat amb els de portàtils ssd.
• La pàgina presenta els productes més venuts a la categoria de portàtils amb les fotos de producte. Totes les imatges tenen un format diferent.
• Com a primer element del llistat ens estan oferint en descompte només del 5% (Ni tan sols del 10%) en un portàtil HP que no té disc SSD.
• El noms dels productes no estan subratllats i no hi ha un enllaç a veure els detalls. Només si et poses per sobre. L’acció que estaria bé fer es la de filtrar per disc SSD, però no és possible. Filtrar per marca és un símptoma de classificació interna de la informació. Si no coneixes «el mundillo» o no estàs segur del que vols, no estaràs preparat per filtrar per marca.
• Utilitza algun element de confiança, però de forma incoherent. Per exemple, la icona d’Intel no està en el primer element però també té Intel. Apareix el logo de HP però no de Lenovo o de Acer.
• Hi ha l’enllaç de «Nuestros centros» i de «Buscar un centro».

Aquest és el heatmap predictiu d’atenció:

A continuació cal fer la proposta de millora. Caldria personalitzar-ho més i millorar element per element. La proposta ha de millorar-ne la seva percepció,  localitzant millor les coses i tenint en compte la grandària i proximitat de tots els elements.

El valor del CRO i de LPO (Landing Page Optimization)

En realitat, les preguntes anteriors són més pertinents quan estem en amb pàgines d’entrada amb formularis de sol·licitud d’informació, descàrrega d’estudis, subscripció, etc.

Per optimitzar la conversió cal molt més que millorar les pàgines de destí amb formularis. Cal un procés amb estratègia, investigació competitiva, estudis qualitatius i analítica web.

El més curiós (i contradictori!) és que per fer l’esquema de pàgina de destí, utilitzo una eina que no utilitza pàgines de destí com aquesta. Moqups mostra directament l’aplicació sense demanar-te dades, genial!

Per què demanar les dades si pots tenir identificat l’usuari? Més sobre això a User identification and psychology dels grans Xavier Colomés i Natzir Turrado.

Això és «CRO del bueno»

En definitiva, la pàgina d’entrada de ElCorteIngles.es no és només una pàgina d’entrada, és també una pàgina de categoria d’un comerç electrònic. A l’exemple aplicarien més de 30 «millors pràctiques» de l’informe E-Commerce User Experience de NNgroup.

Dit això, en CRO es prioritzen les iniciatives més econòmiques, amb més impacte en el negoci i les més ràpides en obtenir resultats. L’optimització de les pàgines de destí més crítiques, solen ser una de les iniciatives més prioritàries.

La importància del test mensual

Només demano un test mensual.

Tal com s’interpreta del nom del llibre Always Be Testing, hauríem de tenir sempre un test actiu. Per exemple, un test mensual.

Les pàgines d’entrada prioritàries són aquelles amb més visitants únics i amb un major impacte pel negoci. Per construir una hipòtesi «potent», cal fer una anàlisi «in-page» de la pàgina a millorar. Es tracta d’obtenir dades d’enquestes, gravacions de visites i mapes de calor i llavors analitzar-les.

No cal fer tests de les correccions dels errors evidents, però sí que cal posar a prova aquelles hipòtesis de coses que voldries aprendre dels teus visitants.

Si no requereixen (quasi) desenvolupament, cada mes podràs saber si els usuaris reaccionen o no reaccionen a les diferents variacions que proposes. És qüestió d’aplicar el que suma conversions i d’aprendre del que en resta.

Si tens una pàgina amb més de 15.000 visitants mensuals, val la pena. Amb menys visitants el procés s’allarga.

Ara et toca a tu optimitzar les pàgines d’entrada. Si ho necessites, ofereixo assessorament  i  formació, recorda que hi ha coses de CRO que un blog no t’ensenyarà.

The post Pàgines d’entrada: 6 preguntes crítiques per millorar-les, un exemple d’anàlisi i la importància del testing appeared first on Jordi Rosell.

Vaig participar al «User Web Analytics» anomenat «Welcome to the Funnel». L’esdeveniment es va centrar en la creació, mesurament i millora de resultats en els embuts. Així que, «benvingut a l’embut» és el meu post de resum.

Tipus d’embuts

Sobre la presentació «Un mundo de funnels» d’Iñaqui Huerta:

• Un embut és una representació visual de passos consecutius fins a un objectiu.
• Enamoren perquè són fàcils d’entendre i es relacionen amb el negoci.
• Els passos intermedis són el més important perquè és el que hi ha entremig el que mesurem. El que es mesura, s’optimitza.
• Els embuts tradicionals són lineals però hi ha altres tipus d’embuts:
  • Definir per cada pas un url o una expressió regular per cada etapa. Si no hi ha urls per mesurar el que vols, pots utilitzar pàgines virtuals.
  • Definir un objectiu de conversió per cada un dels passos.

Persones i escenaris

Yandex

Sobre la presentació de «Yandex Métrica» de Miguel Pascual:

• És una alternativa per tenir una altra font de dades quantitatives més enllà de Google Analytics.
• Pots tenir Click heatmap segmentat amb la beta de yandex metrica.
• Permet la gravació de sessió de les visites i té analítica de formularis.

Persuasió

Sobre la presentació de «Persuadiendo a tus usuarios durante su proceso de decisión» de Natzir Turrado:

• Els usuaris no s’informen per un sol canal, hem d’aprofitar que l’online és la intersecció.
• Persuadir no es vendre en el primer contacte. Hi ha aspectes a tenir en compte en el moment de consideració:
  • Confiança (ex: Efecte halo, simpatia, aprovació social, autoritat)
  • Relació (ex: amb una estratègia d’identificació de problemes, estudiar solucions, atacar amb «WOW, Registre, Conversió» en comptes de «Registre, WOW, Conversió»)
  • Aprenentatge (ex: comprensió, velocitat i satisfacció en la lectura)
  • Avaluació (ex: fer que no sigui necessari el botó d’enrere als llistats, adequació de les accions disponible a les intencions actuals dels usuaris, facilitar l’elecció entre opcions)
  • Emoció (ex: augmentar l’experiència venent de dins cap enfora (1. pq, 2. com, 3. què).

Model mental

Sobre la presentació de «Más allá del embudo de conversión» de Ricardo Tayar:

• Els models mentals van més enllà de les persones i dels escenaris i tenen un paper clarificador dins del disseny d’interacció.
• Un model mental representa el conjunt d’espais mentals que una persona pot tenir en aquell pas en el camí per aconseguir el seu objectiu.

Conclusions

• Amb l’analítica quantitativa es pot saber qui és l’usuari (filtres de públic i canals d’adquisició) i què fa (mètriques de comportament d’usuari, sessió i d’interacció). Diferents tipus de funnels ens poden indicar qui té problemes i on però el «per qué» cal buscar-lo amb analítica qualitativa o amb estudis qualitatius.
• Una estratègia per persuadir és la de satisfer el 100% dels usuaris i per fer-ho hi ha mètodes i tècniques per entendre qui són i què intenten fer, per què i com ho volen fer. Calen embuts d’usuari per modelar els escenaris d’experiència d’usuari.
• A yandex metrica hi ha mètriques calculades de forma molt diferent de Google Analytics, però sigui com sigui és una eina gratuïta que permet tenir dades quan Google Analytics falla. Ho he buscat i rebuscat i veig que Yandex Métrica no té mouse movement heatmaps. Trobo imprescindible tenir una eina de mouse movement heatmaps per poder avaluar on centren l’atenció els usuaris, no només on fan clic. Segons diferents estudis, hi ha aproximadament una relació del 80% entre el ratolí i l’ull.
• Cal resoldre necessitats en l’etapa de consideració, hi haurà escenaris en què la venda sigui més complexa pel risc, pel desconeixement, pels temps o per l’acceptació. En tots els casos començar la relació adaptant-se al seu model mental ens ajudarà a persuadir.
• Al fer escenaris trobaràs conflictes entre diferents Personas (basades en objectius), els models mentals et poden ajudar a compatibilitzar diferents Personas en cada pas de la seva experiència (basades en rols). Indi Young explica la relació entre Customer Journey i Mental models al seu blog. Don Norman parla sovint de la diferència entre el model conceptual del dissenyador i el model mental de l’usuari. La representació del sistema és l’única eina que té el dissenyador per comunicar-se.

Com a premi per arribar fins aquí, et deixo amb Guns N’ Roses 

The post Benvinguts a l’embut appeared first on Jordi Rosell.

The post Elecció de Magento com a plataforma E-commerce appeared first on Jordi Rosell.

Cesar Aparicio s’ha plantejat a mode didàctic un exercici de regressió lineal. Es pregunta en el post: ¿Qué número de backlinks necesito para alcanzar un tráfico de 2 millones de visitas?

Em plantejo una altre pregunta: Quin nombre d’enllaços explicarien 2 millons de visites en un 95% dels casos?

M’ho plantejo a mode didàctic, ja que primer caldria tenir dades obtingudes de forma aleatòria i no serà el cas.

En aquest cas, partim d’aquestes dades de tràfic de Semrush i d’enllaços de Majestic:

id,trafic,links
2,10.8,7.99
3,14.5,13.19
4,2.70,4.48
5,0.478,1.43
6,0.779,2.18
7,4.50,1.86
8,10.8,11.16
9,0.641,1.45
10,1.80,3.54
11,2.10,3.33
12,2.50,3.62

Utilitzant R-studio, veiem que amb aquestes dades tenim un 77% de les visites explicades pel nombre d’enllaços.

En canvi, si traiem el valor més elevat, el 88% de les visites estarien explicades pel nombre d’enllaços.

            Estimate Std. Error t value Pr(>|t|)    
(Intercept)  -1.0119     0.8071  -1.254    0.242    
links         1.1567     0.1289   8.976 8.73e-06 ***

Partir d’aquestes 11 observacions, estimo l’interval amb un 95% de confiança:

Estimate ci = (Estimate avg - t statistic * SE, Estimate + t statistic * SE)
t statistic = qt(0.025, df=11-2) = 2.262157
1.1567+2.262157*0.1289=1.448292 
1.1567-2.262157*0.1289=0.865108
Estimate ci = (0.865108,1.448292)

Ara calculo l’interval d’enllaços necessaris per obtenir 2 milions de visites en funció de l’estimació anterior.

trafic = intercept + estimate*links
(trafic - intercept)/estimate =  links
(2000000 + 1.0119)/0.865108 = 2311851
(2000000 + 1.0119)/1.448292 = 1380938
(1380938,2311851)

Per tant, amb un model que explica el 88% de les visites podem saber que necessitarem entre 1,3 milions  i 2,3 milions d’enllaços en el 95% dels casos.

Evidentment, si tornem a fer aquest estudi amb dades diferents tindrem intervals diferents. L’interessant aquí es veure la gran amplitud de l’interval de confiança (Llibre recomanat: «Understanding The New Statistics» de Geoff Cumming).

Podria haver entrat més en detall, però l’objectiu del post era el de conscienciar sobre els intervals de confiança.

Si voleu més detall o voleu un anàlisi com aquest. Comenteu el post,  escriviu-me a twitter o contacteu amb mi.

The post Inferència en regressions lineals, les visites i els enllaços appeared first on Jordi Rosell.

«Si no pots descriure el que estàs fent com un procés, no saps que estàs fent”
Edward Demming

Anàlisi de dades per estudiar «el que hi ha».

Quan optimitzes, utilitzes un procés. Un procés té defectes que cal corregir.
La seqüència de l’anàlisi de dades és la la d’anar trobant defectes i verificar la seva correcció.

«La millor manera de predir el futur és dissenyar-lo.»

Insatisfacció creativa

En processos d’optimització no només t’has de preocupar de les correccions, tens el repte de trobar la millor solució.

Hem d’admetre que en sistemes de gran incertesa hi ha solucions més enllà dels defectes. Per tant, per trobar la millor solució no només ens hem de preocupar de corregir defectes. Ens hem d’ocupar de trobar la millor solució.

En el procés d’optimització hi ha moment en que en comptes de discutir si «Aquesta idea és millor» cal tenir l’actitud de «No deu ser la millor manera».

Lògica en retrospectiva

La creativitat té una necessitat lògica en sistemes complexos. A nivell pràctic, no ens podem limitar amb la seqüència de l’anàlisi de dades. Cal trobar les millors solucions lògiques en retrospectiva.

La tècnica del pensament lateral consisteix a explorar activament la «millor ruta» partint d’un punt diferent.

– Si estiguéssim casats posaria verí al café.
– Em veuria el café.
Wistom Churchill i Lady Asquith

L’esforç creatiu ens permet trobar idees lògiques en retrospectiva que un anàlisi de dades podria perdre’s.

Avaluació racional

No facis l’hipopòtam:

Per molta creativitat que tinguis, la teva idea ha de tenir valor pràctic.  Et cal un model per «intuir-lo».

I evidentment, no canviïs sense validar amb testing.

Posa-ho en pràctica

Exemple:

• Dada: «Les sorpreses inesperades causen una major satisfacció en ecommerce». Com podem superar les seves expectatives? Com podem introduir sorpreses en el procés?
• Idea: Regalem mostres sense avisar abans.
• Hipòtesi: Donat que les sorpreses inesperades causen una major satisfacció en ecommerce, si regalem mostres sense avisar, en comptes d’avisar en el moment de compra,  recurrent trimestral augmentarà.
• Test A/B: Comparar ingressos per visitant trimestral de «Regalant mostres avisant» vs «Regalant mostres sense avisar».

Ara tú:

• Fixa el teu punt d’atenció i llista direccions de la teva optimització
• Llista, alternatives i extreu una idea específica que sigui practica en retrospectiva
• No ho canviïs sense validar la teva hipòtesi en un test.

 
Llegeix més sobre el servei de CRO (optimització de la conversió) en castellà o en anglès.

The post Necessitat d’esforç creatiu en processos d’optimització appeared first on Jordi Rosell.

La presentació en castellà: Utensilios e ingredientes clave para cocinar unas páginas de aterrizaje persuasivas y que convierten.

The post Páginas de aterrizaje que convierten #EcommCafe Barcelona appeared first on Jordi Rosell.

El primer pas és crear un informe personalitzat amb Google Analytics. També el podeu importar de JR: Sessions by Hour and Day of Week.

El següent pas és configurar una taula dinàmica amb les hores i el nom del dia de la setmana.

Llavors pots ordenar del 0 al 24 i ja tens les visites. Per veure-les totes et pots moure entre columnes i files.

Si vols facilitar-ne la visualització, et recomano exportar a Google Spreadsheets. Així si utilitzes un format condicional, pots veure quines hores dels dies de la setmana tenen més o menys visites.

Creus que dilluns o dimecres de 7h a 9h seria un moment adequat per fer algun manteniment?

A mi m’agrada mirar també les transaccions.

Dilluns i dimecres de 7h a 9h continuen sent bones hores.

Si creus que pot ser útil, comparteix!

The post Com saber amb Google Analytics quin és el millor moment per aturar la teva web appeared first on Jordi Rosell.

El coneixement per poder decidir i actuar de forma informada es pot obtenir puntualment estructurant, interpretant i avaluant la informació.

La classificació, va més enllà de transformar dades en coneixement:

• Dades: captura d’un fenomen.
• Informació: classificació de dades en categories.
• Coneixement: relacions entre la informació.
• Saviesa: capacitat per aplicar coneixement rellevant a la situació.

No n’hi ha prou amb fer anàlisis de dades puntual per saber com estem en un moment concret. El coneixement es transforma en saviesa quan pots sintetitzar-lo i teixir-lo com per aplicar-lo en altres situacions.

La memòria és la intel·ligència dels tontos. Llegir un per què d’un altre no es el mateix que arribar a una conclusió un mateix tenint el coneixement del teu context.

Hem de pasar del Big Data puntual al Big Wisdom continuo.

Si coneixes els mètodes d’investigació, sabràs que observant tindràs nous interrogants i només experimentant podràs arribar a conclusions.

The post Big Data? Always Big Wisdom appeared first on Jordi Rosell.

Qui és Kaoru Ishikawa?

El 13 de juliol de 1915 a Tokyo va nèixer Kaoru Ishikawa. Celebrem ja el 99 aniversari del seu naixement.

Kaoru Ishikawa va ser un enginyer i científic japonès que va concebre els «cercles de qualitat» i les 7 eines bàsiques per al control de la qualitat.

Sabeu per què en sóc tan fan? Va agafar principis d’altres gurús de la qualitat i els va adaptar.  Per exemple, va convertir el model de 4 pasos Plan-Do-Check-Act de W. Edwards Deming en un de 6:

1. Determina els objectius i les metes.
2. Determina els mètodes per aconseguir els objectius.
3. Facilita la educació i la formació.
4. Implementa la feina.
5. Comprova els efectes de la implementació.
6. Fes les accions apropiades.

Cercle de qualitat

Els treballadors especialitzats tenen unes responsabilitats en projectes o tecnologies molt concretes. És difícil que tinguin una visió completa de la feina que fan.

Els cercles de qualitat són grups formats per persones que fan una feina similar o una activitat conjuntament. Aquests grups organitzen trobades periòdiques en horari laboral per tal de identificar, analitzar i solucionar problemes relacionats amb una feina o activitat que es fa a l’organització. Es tracta de que el grup presenti a la direcció les seves solucions i que implementi aquelles que millorin el rendiment de la organització.

Qui hi participa en aquests cercles de qualitat? Voluntàriament hi van profesionals experimentats, empleats en pràctiques i facilitadors del procés.  Això enriqueix la feina realitzada i facilita una autogestió en la que la direcció de la organització hi pot confiar.

 7 eines bàsiques per al control de la qualitat

Els cercles de qualitat estaven formats per persones amb poca formació en estadística i necessitaven eines gràfiques simples que facilitessin el procés de diagnòstic de problemes de qualitat. Kaoru Ishikawa va potenciar l’ús de  7 eines simples i útils.

1. Diagrames causa-efecte

Una tècnica per investigar relacions causa efectes és la de fer mapes mentals preguntant-se fins a 5 nivells de «per què».

Els diagrames de Ishikawa són diagrames amb aspecte de peix que mostren visualment les relacions causa-efecte.

El funcionament és el següent:

1. Fes un diagrama indicant primer el problema a analitzar o efecte indesitjable.
2. Dibuixa varies espines. Una espina pels diferents origens de les causes que vulguis considerar (Producció, Marketing, Serveis, etc)
3. Fes un brainstorming de possibles causes i posa-les a la categoria corresponent (Cinc W)
4. Pregunta’t el motiu d’aquella causa almenys 3  vegades de forma seguida (5 WHY).
5.  Prioritza aquelles causes amb major impacte que es puguin solucionar de forma ràpida i fàcil.

Un exemple d’anàlisi de causa-efecte tradicional:

Un exemple de màrqueting:

Un exemple que agradarà a analistes:

En Producció pots utilitzar:

• Tecnologia
• Mètode
• Material
• Persones
• Mesurament
• Entorn
• A vegades si afegeix Gestió i  Manteniment.

En Marketing pots utilitzar:

• Producte/Servei
• Preu
• Distribució/Canal
• Promoció
• Persones
• Posicionament de la marca/producte/servei
• Empaquetat/Tangibles

En Serveis pots utilitzar:

• Entorn
• Proveïdors
• Sistemes
• Habilitats
• Seguretat

2. Registres de recollida de dades

Els registres tenen un format preparat per tal de recollir dades i habilitar-ne el posterior anàlisis.

Per exemple, dia a dia es recullen dades del procés que es vol millorar per quantificar les deficiències per tipus, per localització o per causa i poder veure quina forma té la distribució de probabilitat d’aquestes.

Els defectes trobats en una inspecció o verificació definida es poden registrar de forma manual en una llista de verificació:

També es poden registrar així que succeeixen:

També es poden consultar els que els registres en el moment de revisió:

3. Gràfics de control de variables

Gràfics utilitzats per estudiar com un procés canvia al llarg del temps.

Aquest tipus de gràfic facilita la visualització de si un procés està funcionant dins dels paràmetres de qualitat habituals i facilita la detecció de canvis de qualitat que van més enllà de la casualitat.

En el gràfic de control es dibuixen les dades en el temps i es mostren almenys 3 línies:

• Línia central amb la mitjana.
• Límit superior i límit inferior (típicament 3 desviacions estàndard,  99.7% de les mostres)
• Podria tenir línies d’avisos superiors i també inferiors (Per exemple 2 desviacions estàndard, 95.45% de les mostres)
• També es poden afegir comentaris dels moments d’interès.

Si no hi haguessin aquestes línies de control només mostraria el rendiment al llarg del temps i per tant seria simplement un gràfic d’execució.

4. Histogrames

Un histograma és una representació gràfica d’una distribució de dades.

Mostra una estimació de la distribució de probabilitat d’una variable continua a partir de les seves ocurrències. Es construeix a partir del número d’ocurrències dels resultats que pren la variable.

Per exemple, la freqüència dels imports de les comandes realitzades:

En aquest exemple pots veure els histogrames d’un test A/B en que es vol optimitzar la conversió demostrant que la versió B (1,1%) té millor conversió que la versió A (1%).

5. Diagrames de Pareto

Mostren quins factors son més significants en la ocurrència de efectes o problemes.

Els diagrames de Pareto que també es coneixen com a distribució A-B-C, facilita l’estudi comparatiu de la importància de nombres possibles causes de problemes.

Es visualitzen gràficament les dades de manera que es pugin establir prioritats en la millora de la qualitat seguin el principi de Pareto: Et pots centrar primer en el 20% dels elements que provoquen el 80% dels problemes, sense ignorar el 20% dels problemes del 80% de causes restant.

Es posa la mètrica a l’eix vertical esquerra i la dimensió al eix horitzontal. Per completar-lo es posa el percentatge acumulatiu a l’eix vertical dret.

Per exemple, es pot utilitzar per destacar les respostes més freqüents d’una enquesta o de motius d’incidència:

6. Diagrama de dispersió i la estratificació

El diagrama de dispersió és un gràfic que emparella 2 mètriques i que facilita la visualització de possibles relacions entre elles.

Per exemple, si les dues mètriques estan correlacionades els punts estarien a prop d’una línia o d’una corba. A major correlació, més a prop de la línia estaran els punts.

Un error molt habitual de la nostra intuïció és la generalització. Ignorem els percentatges de de representativitat de les agrupacions que fem.

La estratificació és una tècnica que separa les mostres obtingudes des de diferents fonts de dades. La estratificació consisteix en la divisió prèvia de la població d’estudi en grups o classes que se suposen homogenis amb respecte a alguna característica de les que es van a estudiar i tenint en compte la quantitat d’elements de la mostra que s’han d’elegir de cadascun dels estrats.

Per exemple, aquí tens la visualització en gràfic de dispersió de la puresa del alumini segons el reactor utilitzat:

Si estudiem tota la mostra sencera no es veu cap relació, però amb d’utilització de estrats es descobreixen les relacions per cada font de dades.

Cal tenir en compte que la estratificació és diferent de la segmentació:

• La segmentació es fa sobre una mostra existent, sigui o no proporcional a la realitat. En canvi en la estratificació es prepara la mostra prèviament segons les proporcions reals.
• En la estratificació un individuo no pot estar en més d’un estrat, en canvi en la segmentació si.

7. Diagrama de flux

Hi ha llistes en que es posen els diagrames de flux com a setena eina i n’hi ha d’altres que posen la estratificació.

Un diagrama de flux mostra el funcionament d’un procés tal com és. Sempre té un únic punt d’inici i un únic punt de finalització. A més, tot camí d’execució ha de permetre arribar des de l’inici fins al final.

Exemple detallant des de la recepció duna comanda fins a la facturació final:

Funcionament:

1. Treballar amb els responsables del procés i persones relacionades amb l’activitat que s’està estudiant i es vol millorar o corregir per identificar les idees principals que cal incloure en el diagrama de flux i amb quins objectius i límits.
2. Fixar el començament i el final del procés.
3. Llistar cronològicament les activitats o tasques que estan incloses en el procés en el nivell de detall necessari adequat per l’ús que se n’espera.
4. Identificar els punts de decisió.
5. Dibuixar el diagrama i verificar que estigui tot correcte i complet.

Al mostrar-lo visualment, s’afavoreix la comprensió del procés per part de tothom sense necessitat de llegir un munt de pàgines. Això facilita la creativitat per la millora del procés i la correcció dels seus problemes (redundància, conflictes, colls d’ampolla, relacions client-proveïdor, percepció, etc).

Exemple de flux funcional d’un eCommerce:

Hi ha casos complexos en què el flux no és lineal, per exemple en escenaris de persuasió es va des del «funnel point» al «conversion point» passant per diferents «waypoints» i «points of resolution»

Evolució del concepte de qualitat

Però i tot això és per mi? En diferents èpoques s’ha tractat diferent el concepte de qualitat.

Aquesta n’és la evolució:

Saber-ne més

El llibre The Quality Toolbox és el més complet que conec sobre eines de qualitat.

Els llibres que recomano per CRO estan a l’article de optimització de la conversió.

Per acabar una cita de W. Edwards Deming

Don’t blame the individual, fix the system for them.

Referències utilitzades: Wikipedia, BBC, Asq.org, Datanalytics.com, Zeepedia, gestiopolis.

The post Kaoru Ishikawa i les 7 eines bàsiques per al control de la qualitat appeared first on Jordi Rosell.

Susan Weinschenk a Neuro Web Design:What Makes Them Click? Parla de «3 cervells» segons la teoria del «cervell triúnic» de MacLean. És una teoria que ja s’ha vist superada i és millor parlar de diferents sistemes que de «3 cervells», ja que les diferents parts del cervell treballen juntes.

Al llibre Thinking, Fast and Slow Daniel-Kahneman ens parla de 2 sistemes del nostre cervell:

• Les funcions «reptiliana» i límbica serien pel sistema 1. Inconscient, ràpid i emocional.  Genera impulsos reflexos, i proporciona una «energia» emocional per decisions intuïtives.
• El sistema 2, utilitza el neocòrtex. Si pot, s’atura a avaluar els impulsos del sistema 1 i es dedica a l’esforç mental conscient.

Aquests anuncis estan dirigits al sistema 1.

Fisiològicament seria incorrecte parlar de «cervell reptilià» o «cervell emocional». A Things That Make Us Smart Donald A. Norman diferencia la cognició «experiencial» de la cognició «reflexiva».

La cognició «experiencial» fa treballar diferents estructures del sistema límbic amb diverses connexions i funcions, no només l’emocional i no només el «nucli reptilià» del cervell.

El sistema 1, té relació amb el treball en mode «experiencial», un mode en què reaccionem sense necessitat de reflexió.

Parlar directament al «cervell reptilià»

Criteris d’una publicitat en mode «experiencial»:

1. A l’inici i al final de la comunicació és quan el «cervell reptilià» està més alerta.
2. A major diferència entre el que s’espera i el que es diu, s’obté un contrast que genera més sorpresa o curiositat
3. La comprensió visual és molt més directa.
4. Demostrar que actuant hi haurà un resultat tangible per a tu en el teu entorn.
5. Les emocions poden ser complexes. La reacció intuïtiva es frena amb control del «cervell racional». Mala percepció, confusió, …
6. Tu, tu i tu.

T’han tocat on et fa mal, el contrast t’ha creat una visió emocional i has entès que hi ha un resultat tangible.

Emocions de la decisió

No és que l’emoció sigui més primitiva que el raonament. Es tracta de decidir millor sent conscient de les emocions que hi ha darrere les nostres decisions.

Pregunta’t quins factors emocionals et fan preferir una opció o una altra.

Quan et parlin des de l’emoció, almenys en seràs una mica més conscient. Oi?

The post Publicitat dirigida al teu «cervell reptilià» appeared first on Jordi Rosell.

Hi diferents mètodes d’investigació d’experiència d’usuari que es fan servir tant per l’atracció de visitants o la conversió de clients.

Quan n’haig de parlar a classe, mostro aquesta gràfica:

I també aquesta taula:

En definitiva, de la mateixa manera que el SEO no només són links el CRO no només és testing.

Fa temps vaig dir per twitter això:

4 coses que m’agradaria a tots els projectes: Grup d’investigació, enquestes als clients, eina de testing, sesions d’usabilitat #cro #ux

— Jordi Rosell | #CRO (@jrosell) January 29, 2014

Hem de tenir una visió global i no quedar-nos amb una recepta que et digui un blog.

The post 4 mètodes d’investigació per a l’optimització web appeared first on Jordi Rosell.

Què ha passat aquí? Doncs que hi ha coses d’optimització de la conversió que els blogs no et poden ensenyar.

He fet un llistat i ho hem comentat amb Fernando Beneitez,  Natzir Turrado, Xavier Colomés i Ricardo Tayar. Moltes gràcies per la vostra opinió!

D’optimització de la conversió un blog no et pot ensenyar:

• El teu context és diferent, cal pensar el model de comportament que tenen els usuaris amb la teva oferta. Tenir en compte el model mental dels usuaris et permetrà optimitzar el procés de compra.
• Només el 10% dels tests best practices  funcionen. Pots aprendre a recollir dades i analitzar-les, però els insights i les conclusions són pròpies de cada web i empresa i no les trobaràs en infografies. Quin sentit té provar el mateix per British airways que per Ryanair?
  
• Saber com aplicar, correctament i de manera pràctica, els principis de persuasió en el teu lloc i negoci.
• No pots saber si els canvis són correctes fins que no fas un experiment i veus el resultat del test.
• Quins tipus de mètode d’investigació aplicar en cada cas. Per exemple, té més sentit una sessió d’usabilitat que un test multi-variant en un procés de finalització de compra amb poques visites.
• Tots els coneixements i experiència que necessites per saber prioritzar quins tests poden ser més ràpids d’executar, fàcils d’implementar i amb més impacte.
• El valor de les mètriques i les dades és diferent segons el teu model de negoci i això condiciona la interpretació i els resultats. En definitiva, haurem de saber com inferir que tindrem resultats construint una bona hipòtesi.
• Pensament creatiu i saviesa per trobar punts òptims globals i no només locals. La intuïció de saber quines bones pràctiques funcionen a cada sector i context.

Els comentaris són benvinguts tant aquí com a twitter.

The post Hi ha coses d’optimització de la conversió que els blogs no et poden ensenyar appeared first on Jordi Rosell.

En una classe sobre usabilitat i experiència d’usuari vaig demanar un voluntari per ensenyar als alumnes com era un test d’usabilitat informal. Durant la teoria vaig fer centrar-me en aquests punts:

• Enfocament UX: Es tracta de la persona, no del lloc web. Cal centrar-se en el comportament i model mental dels usuaris i no en com ens agrada o l’aspecte a nosaltres.
• Mètodes d’investigació UX: No es tracta de canviar el que no ens agrada, es tracta d’investigar quins problemes es troben. Cal basar-se en el que fan, per què ho fan i qüestionar-se el que pensem i el que es diu.
• Models de comportament: Cal capturar el context i la complexitat: Els models de decisió de compra poden reduir complicacions però no han de simplificar la complexitat. Què ha motivat la visita? Com es comporten quan arriben? Hem satisfet la seva necessitat?

La teoria està molt bé, però quan veus un test d’usabilitat en viu és quan sorgeix la màgia. El test d’usabilitat va anar així:

• Per començar li vaig dir: “No pots fer res malament, és el lloc web que no s’ha ajusta al que necessites i per tant és el lloc web el que ha fallat i no tú. Mira durant 5 segons aquest lloc web i després et faré unes preguntes. Els altres alumnes t’estaran observant i apuntant els principals problemes que trobis al lloc web.”
• Llavors va veure el lloc web durant 5 segons i en acabat li vaig preguntar: “Què és el que recordes?”. Després: “A què es dediquen”.
• A continuació li vaig proposar un escenari per a que fes una tasca representativa: “Imagina que t’acabes de canviar de casa i vols comprar-te un cadira nova per menys de 200€. Intenta comprar-ne una i ves dient en veu alta tot el que vas intentant fer i el que esperes que faci.”
• Un cop vaig considerar que havia acabat vaig preguntar alumne per alumne quins problemes més importants havien observat en l’ús del lloc web per part del voluntari.

En conclusió, ràpidament varem veure els problemes més importants i varem proposar solucions ràpides per corregir-los. Aquestes són les conclusions del test d’usabilitat de “guerrilla” per el Ecommerce que varem provar:

• En el test de 5 segons no va veure que en aquell lloc hi poguessin vendre cadires. Solució proposada: Posar un llistat de categories on es vegi clarament l’amplitud de productes del que es disposa.
• Quan el cercador té la funció d’autocompletat, si no mostra tots els productes semble que no hi siguin. Solució proposada: Deshabilitar la funció o afegir un enllaços de més resultats.
• Al afegir el producte a la cistella hi havia una animació i no s’estava segur de si s’havia afegit o no el producte. Solució proposada: En comptes de tenir una animació, portar directament a la cistella.
• Al intentar treure un producte de la cistella es podria fer clic a “Editar” si no s’interpreta la paperera de reciclatge com a botó de “treure”. Solució proposada: Fer que el botó de treure sigui una “x” i que en comptes de tenir l’enllaç que diu “Editar” canviar-lo per “Configurar”.
• Quan s’intenta indicar la Regió només en surten d’USA i si no es el teu cal anar més avall per canviar el País. Solució proposada: Posar el camp País abans del de Regió per a no tenir que anar amunt i avall.
• Genera confusió tenir un botó de finalitzar la comanda diu “Continuar amb la compra” i un de tornar al llistat de productes diu “Continuar comprant. Solució proposada: Canviar el nom del botó per “Finalitzar la compra”.

Com veieu, tot un èxit amb només 15 minuts. Hi ha eines que graven les visites i pots veure què fan els visitants. En aquest cas tu no els hi proposes la tasca i cal deduir quina tasca estaven intentant fer per poder saber per què fan el que fan. Us hi animeu?

The post Conclusions ràpides amb un test d’usabilitat de “guerrilla” per un Ecommerce appeared first on Jordi Rosell.

A vegades tradueixen SEO consultant per consultor de posicionament en buscadors, però això no és del tot exacte. Ja que una cosa es assegurar-se que un lloc està dissenyat segons els requisits dels motors de cerca i l’altre es intentar manipular els resultats de cerca de forma il·lícita. Google ens avisa que ens penalitzarà si utilitzem trucs destinats a millorar la nostra posició en els resultats de cerca. Mireu aquest exemple de SEO que ens ve de Madrid:

“Oye, pon un link con mi blog! No te pido tanto”. Això es el que va demanar Esperanza Aguirre, presidenta del PP de Madrid, a Montserrat Domínguez, directora de El Huffington Post.

Esperanza Aguirre es del Real Madrid. Jo sóc un consultor de marketing que va néixer a Barcelona, que viu a la província de Barcelona i que és del Barça. Vaig començar amb titles i meta description’s al 1997, fins i tot abans de la fundació de Google i tot això a canviat molt. Ja no es pot ser “blackhat” com Esperanza Aguirre.

Què és un consultor SEO?

Un consultor SEO es un professional expert en optimització de motors de cerca que aconsella en totes les àrees de millora de la visibilitat d’un lloc web en els resultats orgànics dels diferents buscadors. Per mi també n’ha de saber de Ecommerce o del sector on treballa. Per què? Seguiu llegint.

En quines àrees participen els consultors SEO?

Disseny del lloc i optimització de continguts pels cercadors Un consultor SEO hauria d’ajudar a:

• Facilitar una navegació amb una jerarquia clara i accessible.
• Proporcionar una multitud de contingut rellevant, descriptiu, clar i exacte.
• Utilització de fragments enriquits i d’integració de dades.

Com veieu, no és només feina d’un perfil “digital”. S’hi ha d’implicar algú que es responsabilitzi de la comunicació i del marketing.

Aspectes tècnics dels motors de cerca Un consultor SEO hauria d’ajudar a:

• Facilitar el rastreig per navegadors de text.
• Controlar la indexació.
• Evitar errors de pàgines no trobades o duplicades.
• Velocitat del temps de càrrega del lloc web en diferents navegadors.

Aquestes tasques un bon tècnic de sistemes i desenvolupador també les hauria de saber fer.

Directius de qualitat o anti-spam Un consultor SEO hauria d’ajudar a:

• Valorar accions útils pels usuaris i que no tindries problemes d’explicar a un empleat de Google.
• Fer llocs únics, valuosos o interessants pels usuaris.
• Eliminació de spam o contingut piratejat.

La qualitat es cosa de la experiència de compra. Per tant hi té molt a dir el gestor de producte i el departament comercial.

Quines tasques fa un SEO?

• Estudi de requeriments i elaboració d’un pla de projecte adequat a l’entorn, al sector,  a les paraules clau i volum de cerques de l’audiència potencial, etc
• Audita o informa sobre l’arquitectura de la informació, els continguts existents, els aspectes tècnics i la qualitat del lloc web.
• Fa el seguiment de les accions recomanades i revisa els resultats de les realitzades (Per exemple: la programació o configuració del lloc web, elaboració i distribució dels continguts, etc)
• Control periòdic (Per exemple: els enllaços rebuts, el volum de cerques mensuals, les visites des de cerques orgàniques, les posicions, el CTR, el percentatge de rebot, el percentatge de conversió, etc)

Opinions d’altres consultors

No tinc clar és si un SEO ha de “Facilitar una navegació amb una jerarquia clara i accessible.” Jo això ho veig més d’un perfil d’UX que d’un SEO, tot i que està clar que un SEO també hi ha de participar per tal d’organitzar la informació perquè es rastregi de la millor manera possible.
Oriol Farré

Para mi el SEO propone una arquitectura basada en oportunidades de atracción. El CRO la organiza junto al analista en base a negocio y UX (findability, behaviour patterns, usability…), eso sí, no sin antes consultar con el SEO
Natzir Turrado

Veig clar que la figura SEO no mor, sino que es transforma, evoluciona. On és el límit?  Les empreses et demanen que el sigui SEO sigui un SUPERMAN. Jo per sobre de tot defenso el SEO Pur , és a dir , el SEO tècnic, que ja dona prou feina.
Xavier Casas

Un bon SEO es un tècnic que fa que WebmasterTools vagi com la seda, amb números verds a les parts que interessen per convertir i també segueix bones pràctiques. Primer de tot, és una persona collonuda per dipositar confiança, després, programador, metòdic, creatiu, del Barça, analític, … La cirurgia no es un secret, però no tothom es cirurgià.
Sergi de Anta

Més sobre SEO, SEM, UX, CRO i Ecommerce

El SEO pur per mi és el SEO tècnic. La diciplina SEO s’ha d’anar incorporant als departaments de marketing, comercial i de comunicació i així s’ha anat fent.

Moltes de les activitats que fa un SEO no s’haurien de dir SEO. En aquesta presentació sobre CRO a l’esdeveniment sobre SEO anomenat ClinicSEO podeu veure per què el SEO no és millorar posicions, és millorar l’experiència d’usuari del qui busca tant a la nostra pàgina com en d’altres.

Informarse, evaluar, convertir, recomanar. La web està feta de verbs. Les empreses no haurien de demanar l’estrategia de marketing o de producte a un SEO. Un bon analista ha de saber informar sobre el comportament dels usuaris a partir de totes les fonts de dades possibles.

Tens en compte les etapes de la presa de desisió en la teva estrategia de márketing? Afiliació, paid search, display i email marketing son canals a tenir molt molt en compte en el marketing online. Fins i tot els mitjans de comunicació s’hi posen en altres canals diferents al orgànic.

Si mires la “presentació SEO en Ecommerce” en un dels primers ClinicSEO, no només es parla de SEO (onpage, linkbuilding, penalitzacions, scraping), es parla de categorització, utilitat i persuabilitat. Això val tan per ecommerce a mida amb Magento o dropshipings amb prestashop.

Per mi la navegació i cateogirtzació és tant important que no es pot deixar de mans d’una sola persona. Un SEO investigarà paraules clau per proposar una estructura interna d’enllaços segons necessitats tot assegurant que sigui accessible. Un consultor UX farà entrevistes, card sorting, i tests d’usabilitat per ordenar & validar la navegació. Un analista web investigarà el comportament per detectar possibles problemes i proposar experiments. Hi ha tasques compartides vistes des de punts de vista diferents (A alguns es consulta a d’altres s’informa, un se n’encarregua i n’hi ha un que té l’última paraula)

Per estar al dia, hi ha diferents hashtags interesants #conversionthursday #clinicseo #eshow #uwabcn #measurebcn i també altres esdeveniments a Barcelona sobre analítica web, optimització, mesurament en mitjans de comunicació, etc

Si en comptes de «posicionar paraules clau» necessites planificar el teu marketing o optimitzar la teva inversió online coneixem-nos,  contacta amb mi i en parlem.

The post Consultor SEO de Barcelona, català i del Barça appeared first on Jordi Rosell.

Segons un estudi de Standish Group del 1994, només un 16,2% dels projectes informàtics té èxit. La resta té problemes o fracassen.  Un procés que per mi és clau és el desenvolupament guiat per tests. De fet, gràcies a una millor gestió de projectes, el 2004 aquesta xifra va millorar fins el 24% d’èxit.

Aquest article no és per tothom, està dirigit a programadors, tècnics, consultors i propietaris de llocs web.

No té res a veure amb els tests A/B o tests multivariants, sinó que té a veure amb la importància de la validació del funcionament. Validar el funcionament és la base de la piràmide d’optimització de la conversió.

Producte tancat sense canvis

Quan es fa un pressupost es pensa en el producte acabat i per tant es vol tenir la descripció final d’aquest per poder fixar el cost de desenvolupament en un preu tancat. Això funciona bé si no s’admet cap imprevist i no hi ha canvis durant el procés de desenvolupament. Amb l’enfocament en cascada, un cop enviat el disseny, tindràs el producte que vas dissenyar.  Habitualment en programació no és així i hi ha canvis durant el desenvolupament o al finalitzar aquest (en hardware és més difícil, oi?)

Per tenir en compte els canvis durant el desenvolupament, cal poder canviar el disseny inicial i saber modificar la programació en curs. L’enfocament «en cascada» no funciona bé i cal tenir una aproximació més «àgil».

Depurar o validar el funcionament

Quan es programa, cal anar veient si el que fem està ben fet i per això a mesura que es va desenvolupant es provant si el que hem programat està bé. Si no coneixem el desenvolupament guiat per tests (TDD), el que es fa és programar i provar si funciona. Si no funciona, es depura fins que funcioni.

En TDD el que es fa primer és dissenyar el test, després es programa el codi per fer que el test estigui bé i al final es refà el codi per assegurar-nos que és més fàcil de llegir i que tot està bé.

La definició del problema és part de la solució del problema

No t’ha passat mai que has hagut de depurar un codi una vegada i la pròxima vegada que falla et veus repetint algunes accions?

El test és part del desenvolupament final. El test ens ajudarà a validar que el que hem programat compleix amb el disseny. Les ganes d’acabar un desenvolupament fa que tinguem ganes de desenvolupar el codi directament quan encara no hem pensat com validarem que el que construïm estigui bé.

Cicle iteratiu de desenvolupament

Per utilitzar un enfocament àgil, trobo que és molt útil el concepte de iteració. El desenvolupament consisteix en una seria d’iteracions. Es tracta de que en una o poques setmanes es finalitzi la programació de parts del producte i així mostrar aquestes parts acabades al responsable final del producte abans d’acabar de desenvolupar-lo completament.

Al principi de cada iteració, cal saber quines parts del producte es faran i entendre les funcionalitats i escenaris d’us. Gràcies a dissenyar primer aquests tests, tindrem el coneixement de que el que hem programat compleix el que ens havíem proposat.

Experiència amb la validació del funcionament

Fer TDD amb phpunit o qualsevol eina de «tests unitaris» sembla ser molta feina, però es troba a faltar en tot projecte en el que no hi ha una manera de verificar el funcionament del les coses.

No n’hi ha prou en mirar si hi ha pàgines amb error. Val més tenir algun executable simple que no pas no tenir res. Per exemple un pàgina que executi totes les classes, mètodes  funcions, etc i s’asseguri que facin el que han de fer (puja/elimina fitxer, consultar/crear/modificar/eliminar, etc). I això no ho dic com a programador, ho dic com a tècnic de sistemes i com a responsable de llocs web.

Estaré encantat de llegir les vostres experiències en validació de funcionament o disseny guiat per tests en els comentaris d’aquest article.

Si en voleu saber més, us recomano el llibre Test Driven Development (By Example) de Kent Beck.

The post Desenvolupament guiat per tests: Test-driven development (TDD) appeared first on Jordi Rosell.

Scott Page ha fet una presentació en que classifica dades, informació, coneixement i saviesa de la següent manera:

• Dades: captura d’un fenomen.
• Informació: classificació de dades en categories.
• Coneixement: relacions entre la informació.
• Saviesa: capacitat per aplicar coneixement rellevant a la situació.

Parla de moltes més coses interessants.En breu tornaran a fer el curs de Model Thinking a coursera, una de les plataformes educatives gratuïtes , massives i online més famoses del món (MOOC). Si no sabeu que és un MOOC, mireu Estudie gratis en Harvard o Stanford a la secció de elpais.com. Em van entrevistar i només n’ha sortit una frase. Típic, oi?

Les màquines no ens tornen tontos, les podem fer servir per ser més llestos. Si voleu aprofundir en millora de la interacció home-computadora (HCI), us recomano un llibre que m’he llegit: Things That Make Us Smart: Defending Human Attributes in the Age of the Machine de Don Norman (avui per 11,74€ a Amazon) .

The post Saviesa: Més enllà de transformar dades en coneixement appeared first on Jordi Rosell.

Com veuràs, ‘Accountability’ és una paraula molt actual i que crec que hauríem d’incloure al nostre vocabulari, i potser així, aplicar-la més.

Una matriu RACI no és res més que una taula d’assignació de responsabilitats per les diferents tasques que són activitats d’un projecte o servei.

• Responsible (R): És qui es responsabilitza de completar la tasca. Pot fer-la sol o tenir altres que li donin suport en la seva realització (matriu RASCI)
• Accountable (A): És qui delega la realització de la tasca i qui respon sobre la seva finalització i correctesa. En altres paraules, és el propietari dels resultats i l’únic amb l’autoritat per aprovar o no la seva finalització en condicions.
• Consulted (C): Acostumen a ser experts o persones importants dels que es necessita col·laboració per la realització de la tasca.
• Informed (I): Són aquells als qui cal notificar de les decisions preses i de les accions realitzades i no només de la finalització de la tasca o de l’entrega del resultat final.

La persona ‘Accountable’ (A)  és la que reconeix i assumeix la responsabilitat final de les seves decisions. Té l’obligació d’informar, explicar i respondre sobre les conseqüències resultants del seu exercici.

El concepte d’Accountability és molt útil en gestió de projectes i també s’aplica en governança política i pública. L’article «Conceptualizing Accountability»  de Andreas Schedler escrit el 1999 parla de la rendició de comptes política ha de incloure les 2 connotacions d’Accountability:

• Answerability: com a obligació que tenen els responsables finals d’informar i justificar les seves accions.
• Enforcement: al·ludeix a la capacitat de sanció a la que poden ser sotmesos els responsables finals que no compleixen amb les seves funcions.

Fixa’t molt bé en la diferencia entre el Responsible (R) i l’Accountable (A).  El Responsible (R) és l’encarregat de finalitzar la tasca, i el Accountable (A) és el qui n’aprova el resultat final i qui n’assumeix les conseqüències si va malament.

Les paraules que tenim per Responsible (R) i Accountable(A) podrien ser Encarregat (R) i Propietari (A) i no crec que representin aquesta diferència amb prou fidelitat.

Per acabar crec que es podrien dir moltes coses, però prefereix-ho que les diguis tu. Els teus comentaris seran benvinguts.

The post ‘Accountability’ és una paraula que hauríem de conèixer appeared first on Jordi Rosell.

Tothom hauria de saber HTML a nivell bàsic.

El meu objectiu és que amb menys d’una hora tinguis coneixements bàsics de HTML, el llenguatge utilitzat per escriure tots els continguts de les pàgines web.

Què és això del HTML?

HTML significa «llenguatge d’etiquetes d’hipertext» i és el llenguatge que s’utilitza per definir l’estructura i el contingut de les pàgines web. Això vol dir que totes les pàgines web estan creades utilitzant etiquetes d’elements HTML. 

Els navegadors són els programes amb els que navegues per Internet i que interpreten el codi HTML de les pàgines web. Ara mateix podries estar utilitzant Internet Explorer, Google Chrome o Mozilla Firefox, oi?

La manera més ràpida de veure el HTML que forma una pàgina web en aquests navegadors és mirar el codi polsant la tecla F12. Això et permet veure immediatament els elements HTML de la pàgina que estàs visualitzant.

Cada etiqueta del llenguatge HTML està formada pels caràcters <, > i /. Un element HTML pot contenir altres elements HTML.

Els elements HTML comencen per una etiqueta amb el caràcter inicial < i amb el caràcter final >. Les etiquetes de finalització acaben amb etiqueta amb els caràcters inicials </ i el caràcter final  >.

Per exemple, pel titular més important de la pàgina s’utilitza el següent codi:
<h1>Titular de la pàgina</h1>.

Hi ha elements com les imatges a les que no els hi cal indicar contingut entre les etiquetes inicials i finals. En aquest cas s’escriuria el següent:
<img alt=»Això és una imatge» src=»imatge.jpg» />

Cada element té atributs que defineixen les característiques del contingut. En el cas anterior, l’atribut «alt» s’utilitza per escriure un text que descriu la imatge i l’atribut «src» s’utilitza per indicar la ubicació del fitxer de la imatge.

Com hem vist en l’exemple anterior, els atributs es defineixen a partir del nom i de l’assignació del seu valor. S’utilitza el símbol = i es posa el valor entre cometes. Per exemple src=»imatge.jpg».

Resumint, l’estructura d’un element HTML és la següent:
<etiqueta atribut=»valor de l’atribut»>Contingut de l’element</etiqueta>
o
<etiqueta atribut=»valor de l’atribut» />

Alguns exemples:

<h1>Coneixements bàsics d'HTML per a tot usuari d'Internet</h1>
<p><strong>Tothom hauria de saber HTML a nivell bàsic.</strong> Si no saps HTML continua llegint, i si ja en saps pots compartir-ho o guardar-ho a favorits.</p>
<a href="http://elnostreraco.com/blog/coneixements-basics-html-per-tot-usuari-dinternet/>Enllaç a aquest article</a>
<img alt="Imatge del logo de HTML5 d'aquest article" src="http://elnostreraco.com/blog/wp-content/uploads/HTML5.png" />

Crea la teva primera pàgina web amb un fitxer HTML

1. Obre un editor de textos. En aquest exemple utilitzaré el bloc de notes, pero jo et recomanaria instal·lar-te l’última versió de notepad++ (També hi ha TextWrangler per Mac o gedit per Linux).

2. Copia aquesta estructura bàsica i enganxa-la en un nou fitxer. Consisteix en seleccionar el text que apareix a continuació, polsar CONTROL C i després, un cop al editor de textos, CONTROL V.

<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
  <title>Títol que apareix als buscadors i favorits</title>
</head>
<body>
  <h1>Titular de la pàgina</h1>
  <p>Paràgraf de text i una <strong>text destacat</strong></p>
  <img alt="Això és una imatge" src="imatge.jpg" />
  <ul> 
    <li>Primer element d'un llistat</li>
    <li>Segon element d'un llistat amb un <a href="http://elnostreraco.com/blog/">enllaç</a></li>
  </ul>
</body>
</html>

3. Guarda el fitxer amb l’extensió .html i amb codificació UTF-8. Si ho fas amb el programa del bloc de notes des de Windows vigila de no guardar-lo com a fitxer de text i no utilitzis la codificació ANSI. En aquest cas ho guardo a l’escriptori.

A l’escriptori hauries de veure el fitxer que acabes de guardar.

4. Com que el fitxer ‘imatge.jpg’ no existeix, guarda un imatge (l’anterior o qualsevol altre) a l’escriptori amb el nom imatge.jpg.

5. Obre el fitxer HTML fent doble clic sobre l’icona del nou fitxer que apareix a l’escriptori. En aquest cas, com que jo tinc Google Chrome instal·lat per defecte, se m’obrirà amb Google Chrome. Depenent de la configuració del teu ordinador, podria tenir una icona diferent i se’t podria obrir amb el navegador Mozilla Firefox o Internet Explorer, etc.

Hauries de tenir un resultat similar a aquest:

Què hauries d’haver après sobre el llenguatge HTML?

Aquestes serien les coses bàsiques que hauries d’haver après un cop llegit aquest article:

• Les pàgines web estan construïdes utilitzant el llenguatge HTML i el llenguatge HTML està format per etiquetes. Amb la tecla F12 pots veure els elements HTML de qualsevol pàgina web.
• Les etiquetes més bàsiques són:
  <h1> pels titulars (h2, h3, etc indiquen la importància de cada subapartat)
  <p> pels paràgrafs.
  <strong> pels textos destacats.
  <img src=»URL«> per les imatges.
  <a href=»URL«> pels enllaços.
  <ul> pels llistats.
  <li> pels elements dels llistats.
• Les URL identifiquen les pàgines i els fitxers. Les imatges (img src) necessiten una URL poder accedir als fitxers de les imatges i els enllaços (a href) necessiten una pàgina per poder dirigir l’usuari cap a una nova pàgina.
  Les rutes absolutes com <img src=»http://elnostreraco.com/blog/wp-content/uploads/exemple-pagina-html.jpg»> poden funcionar millor que les rutes relatives com <img src=»exemple-pagina-html.jpg»>. Per exemple, millor enllaçar a <a href=»http://elnostreraco.com/blog/calendari-sexy-2013/>Calendari 2013</a> en comptes de <a href=»calendari-sexy-2013/»>Calendari 2013</a>.
• El llenguatge CSS s’utilitza per canviar l’aspecte d’una pàgina web (colors, disposició, tipografia, etc)
• El llenguatge JavaScript s’utilitza per canviar el comportament d’una pàgina web (formularis, animacions, aplicacions, etc)

Truc extra:

Molts serveis a Internet et deixen inserir el seu contingut a les teves pàgines web. De vegades només es tracta de copiar el codi HTML que et doneen youtube, facebook, twitter, etc i enganxar-lo a la teva pàgina web.

Exemple: Inserir un vídeo de Youtube:

1. Ves al vídeo que vulguis i copia el codi HTML que hauràs d’inserir a la teva pàgina.

2. Enganxa’l a la teva pàgina. En aquest cas, al fitxer index.html

<!doctype html>
<html lang="ca">
<head>
  <title>Títol que apareix als buscadors i favorits</title>
</head>
<body>
  <h1>Titular de la pàgina</h1>
  <p>Paràgraf de text i una <strong>text destacat</strong></p>
  <img alt="Això és una imatge" src="imatge.jpg" />
  <ul> 
    <li>Primer element d'un llistat</li>
    <li>Segon element d'un llistat amb un <a href="http://elnostreraco.com/blog/">enllaç</a></li>
  </ul>
<iframe width="420" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Jzm-ZOCCxRE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
</body>
</html>

3. Visualitza el contingut actualitzant la pàgina.

Comentaris: Creieu que es pot exigir com a mínims de primària el que he exposat aquí o sóc massa dràstic? Tenir un ebook gratuït en català sobre HTML i CSS hi ajudaria?

Actualització 11/03/2013: Un campanya publicitaria per a que s’ensenyi a programar a les escoles.

The post Coneixements bàsics d’HTML per a tot usuari d’Internet appeared first on Jordi Rosell.

És llicenciat en Psicologia i doctor en Pedagogia, ha estat director del Col·legi Claret de Barcelona, on ara és professor, i des del 2011 és membre de prestigi del Consell Escolar de Catalunya. L’any 1991, quan feia el doctorat, va començar a investigar el perquè dels bons resultats acadèmics del sistema educatiu de Finlàndia. Una recerca en la que hi ha dedicat 15 anys de treball.

Reivindica una revalorització del paper i consideració social dels mestres, i insisteix que educar ha de ser una barreja a parts iguals d’afecte, exigència i responsabilitat.

El vídeo:

La presentació:

Opinions a la xarxa:

• Excel·lència i prestigi de Jordi Roca.
• Singulars amb Xavier Melgarejo. Millorar l’educació per millorar la societat. El model finlandès. d’Albert Baranguer.
• Xavier Melgarejo a «Singulars» de TV3 de Xavier Ureta.
• Wert contra l’escola de Josep Bargalló (Sobre la reforma educativa, no de Finlàndia)

Us faig un resum dels punts que considero essencials d’aquest programa Singulars:

• Els mateixos que diuen que invertir en educació és invertir en futur, han reduït els pressupostos anuals en educació més de 6300 milions d’euros des del 2010.
• La reforma de Wert és una reforma sobre la qualitat. Per tant està pensada per que els estudiants vagin a diferents velocitats sense pensar gaire en els que es queden pel camí.
• Tots els estudis diuen que conèixer bé una altre llengua ajuda a conèixer millor la pròpia.
• Durant 9 anys mai he tingut cap problema amb l’idioma. De fet moltes families vingudes de fora agraïen l’immersió lingüística en català com una manera per integrar-se bé a la societat.
• A Finlàndia gairebé no hi ha alumnes amb el pitjor nivell de les proves de competències bàsiques. Més de la meitat obtenen excel·lents i notables.

• Suècia té uns nivells de competència molt semblants a Espanya però hi dediquen molts més esforços. Pel que Finlàndia és un cas excepcional.
• Hi ha 3 teories sobre sistemes educatius:
  1. És impossible dir com és un sistema educatiu per què és molt complexe.
  2. El sistema educatiu és només el sistema escolar. Aquesta teoria és la que fa servir la major part de ministeris i és el que té consciència la major part de població.
  3. El sistema està format per totes aquelles estructures que ajuden en el procés educatiu de les persones: comunitat, estructures socials, sistema familiar, etc. El sistema educatiu finlandès funciona perquè la família, l’escola i l’entorn social funcionen de manera coordinada. En el nostre cas, el que passa és que aquests tres engranatges no estan ben coordinats i es frenen entre ells.
• La família finlandesa és la primera responsable de l’educació dels fills. Hi ha estructures de protecció social que ajuden a les dones i als infants. Llibertat per treballar o quedar-se amb la criatura. Es compatibilitza la vida laboral i la vida familiar.
• L’entorn sociocultural ajuda en l’educació. És el país que té més llibres per habitant del món, gràcies a un gran xarxa de biblioteques públiques d’accés lliure. El 80% de la població va cada setmana va a la biblioteca a llegir. Com que les pel·lícules són amb versió original i gairebé tot està subtitulat, s’ajuda a les criatures en la lectura. El model educatiu està pactat tant per la dreta com per l’esquerra i fa més de 20 anys que no es canvia.
• Sistema escolar totalment gratuït per les families. L’escolarització obligatòria comença als 7, i tot i que comencen més tard aprenen molt més ràpid. El material educatiu es gratuït. Garanteixen una bona alimentació, ja que tots els nens tenen el dinar gratuït. És de titularitat municipal. El municipi contracta el director de l’escola i el director contracta els professors. En el model finlandès les decisions es prenen principalment a nivell municipal i a nivell de cada centre (En el cas d’Espanya, el 57% de les decisions educatives les pren l’administració central). Els alumnes són els bons de futur, per tant ser mestre està considerat un honor. Habitualment hi ha 15 alumnes per classe. Si hi ha necessitats educatives es podrien tenir 10 alumnes per classe i hi ha serveis d’orientació psicopedagoga, psicologia i logopèdia en els centres. En el cas finlandès no és tant un tema de número de professors o de hores dedicades. per arribar a ser professor de primària, hi ha 2 fases de selecció (la primera amb notes de tall de més de 9 i la segona per valorar la vocació) i cal fer un màster i pràctiques de qualitat.

Comparació dels models educatius 

• Burocràtic: Tot s’ha de fer a l’escola de forma guiada per l’estat (Com el que ha anat canviant a Espanya).
• Mercat: Basat en la qualitat de diferents velocitats (Com el que impulsa Wert)
• Col·lectivitat: L’escola és un centre social important per la comunitat.
• Aprenentatge: És una estructura per crear coneixement dins de la societat del coneixement.
• Model en xarxa.
• Desintegració: En el cas espanyol, al canviar de model contínuament són els professors els que han evitat el fracàs total del sistema.

Propostes de Xavier Melgarejo per millorar l’educació des de la societat

Àmbit familiar:

• Polítiques de conciliació.
• Potenciar relació família-escola. Responsabilitat final de la família: Què puc fer jo per a l’educació?
• Fomentar ajudes a les dones amb fills. Llibertat per les dones a escollir què volen fer.

Àmbit sociocultural:

• Veure programes en versió original i subtítols.
• Potenciar us de biblioteques (també accessibles les de les universitats, institucions, etc)

Àmbit escolar:

• Reforma de la formació inicial del professorat i la formació contínua.
• Prioritzar recursos pels alumnes amb més necessitats. Que no retallin en recursos pels alumnes que més necessitats tinguin.
• Fomentar l’orientació psicopedagògica en els mateixos centres per acompanyar en el procés educatiu.

Moltes gràcies Singulars, TV3, Xavier Melgarejo i Jaume Barberà per fer possible programes com aquest.

Jaume Barberà: Ara els espectadors saben que hi ha un país que ho fa millor.

Xavier Melgarejo: Nosaltres també ho podem fer molt bé. A la meva escola quan estava de director, en 9 anys varem aconseguir baixar el fracàs escolar del nostre centre del 20% al 2%. Si ens organitzem i tenim clar que hem de fer podem baixar-lo molt.

The post Aprendre de Finlàndia per millorar l’educació d’aquí appeared first on Jordi Rosell.

Arriba un Calendari 2013 que segur que voldràs.  Un calendari suggerent i «sexy» per col·laborar amb el grup de xou gran del Club de Patinatge Artístic de Tona (CPA Tona).

• Més de 20 noies del Xou gran del CPA Tona… i també un noi, he?
• Hi trobaràs un temàtica corresponent a cada mes.
• No tens ganes de descobrir les 12 fotos restants?

Per 10€ el podràs comprar al Pavelló d’Esports de Tona i botigues de Tona.
No es pot comprar comprar online. Tu el voldries i no pots anar a Tona? Comenta’m-ho aquí o al meu twitter.

Per més informació pregunta al facebook del CPA Tona o al twitter @cpatona.

Aniré actualitzant aquesta pàgina amb totes les novetats que hi hagi sobre el calendari del CPA Tona d’aquest any, de fet el primer any que s’ha fet.

Actualització 1: Han organitzat un sorteix al facebook.

Actualització 2: Ja està la venda a botigues de Tona!

The post Calendari sexy 2013 appeared first on Jordi Rosell.

Convergència i Unió (CIU): Programa Electoral 2012. Entrevista al candidat de CiU Artur Mas.

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Programa Electoral Eleccions al Parlament de Catalunya 2012. Entrevista al candidat del PSC Pere Navarro

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Programa electoral eleccions al pparlament de Catalunya. Entrevista al candidat de ERC Oriol Junqueras

Partit Popular de Catalunya (PPC): Programa Electoral elecciones al Parlamento de Cataluña 2012 (castellà). Entrevista a la candidata PPC Alicia Sánchez-Camacho

Iniciativa per Cataluna Verds (ICV-EUIA): Proposta de programa marc eleccions al parlament de Catalunya. Entrevista al candidat ICV-EUIA Joan Herrera

Ciutadans (C’s): Programa electoral 2012. Entrevista al candidat C’s Albert Rivera

Solidaritat Catalana per la Independència (SI): Programa electoral eleccions #25N 2012 al Parlament de Catalunya. Entrevista al candidat SI Alfons López Tena

Diagrama de paraules paraules utilitzades als programes

Aquests diagrames s’han fet traient la paraula catalunya.

Altres partits:

• Candidatura d’Unitat Popular (CUP), David Fernàndez (Apareix enquesta del CIO)
• Pirates de Catalunya, Joan Rovira
• Escons en blanc, Ricard Blancafort
• UPyD, Ramon de Veciana
• Pacma, Toni Valle

Bona lectura, i feliç #25N

Si vols, guarda’t aquesta pàgina, aniré actualitzant-la.

Actualització 1: Pel que acabo de descobrir, en aquest artícle a la web de TVE també han fet al mateix que jo i han utilitzat el  mateix ordre i han inclós els mateixos partits.

Actualització 2: Si tens alguna pregunta, els de el periodico et permeten enviar dubtes a cada candidat.

Actualització 3: He corregit un error amb CUP i hi afegeixo partits que no surten a les enquestes i que es presenten a la demarcació de Barcelona. En molts partits minoritaris no hi he trobat un PDF amb el programa complet i específic per les eleccions al parlament de Catalunya 2012 (11/11/2012).

Actualització 4: Les imatges dels resultats de les enquestes són d’un article de Vilaweb.

Actualització 5: Podeu veure un resum visual fet amb Wordle en aquest article del blog de Oriol Farré. Una diagrama amb totes les paraules i l’altre imatge extraient la paraula «Catalunya» per poder identificar millor les temàtiques destacades.

Actualització 6: A la wikipedia en català també han fet recull de candidatures i programes.

Actualització 7: Aquest article s’ha posicionat força bé als buscadors i hi apareix el meu perfil de Google+ com a autor.

Actualització 8: He afegit enllaços als vídeos de les entrevistes als candidats que ha realitzat Mònica Terribas al diari Ara (Requereix ser usuari de l’Ara i consumir contingut premium limitat diàriament si no ets subscriptor). També actualitzat amb el PDF definitiu del partit pirata.

Actualització 9: Com que ja hi ha hagut 2 lectors que han fet diagrames de paraules dels PDF, hi afegeixo una imatge amb tots els diagrames de paraules utilitzades de l’article d’Oriol Farré agrupats en 1.

Actualització 10: Sobre el vot útil s’ha dit molt. Si us plau, llegeix això que potser és diferent la que pensaves. He tingut temps de fer el diagrama pels altres partits que dels que tenia el PDF:

The post Programes electorals eleccions catalanes 2012 al parlament de Catalunya appeared first on Jordi Rosell.

La optimització del percentatge de conversió (CRO) és un procés que busca augmentar el percentatge d’usuaris que fan una acció satisfactòria pel propietari d’un lloc web (subscriure’s, demanar informació per contractar un servei, comprar en un comerç electrònic, fer una reserva, etc).

…conversion [rate] optimization is the science and art of creating an experience for a website visitor with the goal of converting the visitor into a customer.

-Wikipedia

Optimització de la conversió, clar i català

Escolta aquesta entrevista al programa CONNECTATS de La SER on vaig explicar el percentatge de conversió (tot un repte, fer-ho en menys de 3min!):

• Tota pàgina web ha de convertir.
• Certs visitants acaben fent l’acció desitjada de la web.
• Si de 100 visites aconsegueixo 1 conversió, tens el 1% de conversió
• Amb la optimització de la conversió es tracta d’augmentar el percentatge de conversió.

Percentatge de conversió

El percentatge de conversió es defineix d’aquesta manera:

• Conversion Rate = Outcomes / Unique Visitors

Hem de tenir en compte que cada eina pot utilitzar altres definicions:

• Percentatge de conversions dels objectius de Google Analytics =  Objectius completats / Visites
• Percentatge de conversions de comerç electrònic de Google Analytics = Visites que han fet una transacció / Visites
• Percentatge de conversió de Google Adwords =  Objectius completats / Clicks

Disciplines a tenir en compte per optimitzar la conversió

Ja que la el procés d’optimizació de la conversió és art i ciencia, quines disciplines cal tenir en compte? Quins coneixaments i habilitats serien desitjables?

• Estadística: El CRO és un procés guiat per les dades. Moltes dades que s’utilitzen són percentatges, hi ha marges de confiança,  identificació de variables, etc. Com a mínim cal tenir uns coneixaments basics d’estadística.
• Matemàtiques: Per prioritzar CRO cal fer càlculs com per exemple estimar quan duraran els experiments que volem fer, saber quin impacte econòmic tindrà un canvi, estimar els beneficis que comportarà una millora de conversió, etc.
• Programació: Si vols fer CRO el codi no t’ha de fer por. No cal que siguis un programador, pero cal que sàpigues com funciona una web per administrar els experiments, tests i proves que vulguis fer.
• Analítica web i testing: Si vols fer un canvi o programar un test cal que agafis primer una eina com Google Analytics i comencis a extreure anomalies, tendències, segments i patrons a partir de les dades. Així no et quedaràs només amb els informes,  podràs fer decisions amb coneixament.
• Usabilitat: És tota una ciència amb els seus procesos i metodologies.
• Gestor de projectes: La coordinació d’accions entre interlocutors i responsables és una cosa continua. Prioritzar, evitar riscos i desbloquejar problemes és una de les claus de l’èxit.
• Verificacions al detall: Cal tenir en compte que els canvis, per petits que siguin poden tenir un efecte important. A vegades fas un experiment amb poques variables però s’introdueixen variables que no havies tingut en compte.
• Disseny web: El que fa que un disseny sigui bo és que influeixi en el comportament de l’usuari. Si el disseny aconsegueix crear un cert estat d’ànim al usuari, això facilita les coses.
• Escriure: T’ha d’agradar escriure, revisar textos i millorar-los. Una persona que està visitant la teva web té una motivació.
• Màrqueting i vendes: Tot i que cal saber que es mou en el màrqueting online, hi ha els mètodes de tota la vida que han servit, serveixen i serviràn per vendre. Saber conceptes de màrqueting i vendes t’ajudarà a escriure textos més persuasius.
• Psicologia i neuromàrqueting: Una cosa és el que les persones diuen que fan i l’altre és el que fan realment. L’imporant són les motivacions reals del moment. Fins i tot analitzant les dades es fa molt difícil entendre quins són els factors emocionals que influeixen al comportament de l’usuari.
• Empatia: Fins i tot si penses en un arquetipus del teu visitant a vegades es fa difícil a la gent posar-se en el lloc de l’altre. No és qüestió de dissenyar el que et convenç a tu, cal dissenyar el que convenç a cadascú.
• Creativitat:  Aplicar les millors pràctiques d’usabilitat i experiència d’usuari per facilitar l’aprenentatge, ús i eficiència dels llocs webs, es requereix molta mà dreta. Cal ser prou atrevit per trencar-les.
• Imaginació: A vegades els resultats d’un test contradiuen les hipòtesis. Cal imaginar-se molt bé la situació per comprendre que pot estar pasant.

Usabilitat vs Conversió

Llibres que poden ajudar en l’optimització de la conversió

Don’t Make Me Think!: A Common Sense Approach to Web Usability
Bones pràctiques en Usabilitat web.

Web Analytics: An Hour a Day
Introducció a l’Analítica web.

Designing Web Usability: The Practice of Simplicity
Introducció al Disseny web usable

Jakob Nielsen’s 50 Websites: Real World Usability Deconstructed: 50 Websites Deconstructed (Voices That Matter)
L’usabilitat a les pàgines inicials

Usability Engineering (Interactive Technologies)
Els procesos i métodes de la Usabilitat

Web Analytics 2.0: The Art of Online Accountability and Science of Customer Centricity
Un model per a l’Analítica web.

Call to Action: Secret Formulas to Improve Online Results
Introducció a l’optimització de la conversió.

Waiting for Your Cat to Bark?: Persuading Customers When They Ignore Marketing
Un model per a millora la conversió.

Landing Page Optimization: The Definitive Guide to Testing and Tuning for Conversions
L’optimització de la conversió de les pàgines d’entrada

Neuro Web Design: What Makes Them Click?
Conceptes de “neuro-marketing” aplicats al disseny web.

Convert!: Designing Web Sites to Increase Traffic and Conversion
Disseny de pàgines web persuasives

Buyology: Truth and Lies about Why We Buy: Truth and Lies about Why We Buy
Resultats d’un estudi de neuromarketing per coneixer que influeix les nostres desicions.

Altres articles d’aquest blog que et podrien interesar

• Usabilitat i problemes de la navegació de Vilaweb
• Internet pot ser millor que el paper
• Informació, coneixement i saviesa
• Tagline, la frase que diu qui ets
• Test multivariant amb Google Website Optimizer

Pots subscriure’t per RSS si vols estar alerta de nous articles o contactar amb mi si necessites ajuda o vols que faci alguna xerrada.

The post Optimització de la conversió: Què és, què cal saber i llibres appeared first on Jordi Rosell.

Us deixo els materials extres del curs de Model Thinking així com també els vídeos del temari.

Jo l’he fet i l’he trobat molt interessant.

Llàstima que aquí no hi hagi prou transparència com per aplicar-ho en el cas dels horaris de Rodalies.

Recursos sobre Model Thinking

Llibres de sistemes complexos:

• Melanie Mitchell: Complexity a Guided Tour
• Miller, John, and Scott E Page Complex Adaptive Social Systems
• Mitchell Waldrop Complexity: the emerging science at the edge of order and chaos
• Newman, Mark «Complex Systems: A Survey’ Am. J. Phys. 79, 800-810 (2011)

Vídeos de sistemes complexos:

• Scott E Page Understanding Complexity – The Great Courses: http://www.thegreatcourses.com/tgc/courses/course_detail.aspx?cid=5181
• Geoff West: Scaling Laws: http://www.youtube.com/watch?v=uEB4p9qbliE
• Deborah Gordon: Ants: http://www.youtube.com/watch?v=uEB4p9qbliE

The post Model Thinking, modelar per pensar de forma efectiva appeared first on Jordi Rosell.

Disseny web sensible al dispositiu (Responsive web design)

The control which designers know in the print medium, and often desire in the web medium, is simply a function of the limitation of the printed page. We should embrace the fact that the web doesn’t have the same constraints, and design for this flexibility. But first, we must “accept the web and flow of things.”

John Allsopp, “A Dao of Web Design”

A vegades també anomenat «disseny web responsiu», el 2012 ha sigut l’any del Responsive web design. La seva idea és la de poder tenir una única web que permeti navegar des d’escriptori, tablet o mòbil tot adaptant el disseny a cada dispositiu.

Per això van saltar les alarmes quan Jackob Nielsen va publicar Mobile Site vs. Full Site on deia que es tingués una versió web mòbil apart i on es podien reduir les funcionalitats de la web mòbil.

Web mòbil a part o Responsive web design?

Josh Clark va replicar explicant que no s’hauria de fer una versió de web mòbil apart.

Davant les crítiques, aquesta entrevista a Jackob Nielsen va explicar millor el per què de la seva opinió.

Context, context, context

La meva conclusió és que tots 2 tenen raó. Cada pressupost i cada situació és diferent. Comences de zero el teu projecte o ja tens milers de pàgines i funcionalitats? Tens recursos gairebé il·limitats o no en tens?

Dit això, hi ha funcionalitats que només tenen sentit des del mòbil i n’hi ha d’altres que només tenen sentit des de l’escriptori.

Si encara no tens web i tens pressupost, crec que et pots plantejar una web amb una arquitectura SaaS, amb una API que et permeti tenir diferents visualitzacions sense limitar-se a escollir entre versió web, versió mòbil, versió sensible a dispositiu i podent anar més enllà més endavant amb HTML5, Android, iPhone, Flex, Flash, etc.

Haver de copiar i substituir no és la manera de tenir una bona web mòbil, cal tenir un bon gestor de continguts com WordPress, Drupal o una plataforma de comerç electrònic com Magento que t’eviti el copiar i enganxar. Aquest prerequisit no tothom el compleix i fins i tot hi ha qui ni tan sols no sap si el compleix o no.

Actualització: Jackob Nielsen explica millor el seu anlàlisi a Repurposing vs. Optimized Design. El resum:

It’s okay to repurpose a single design for multiple platforms in two cases:

• When the platforms are very similar, so that small adaptations will suffice to make the same design work well in both places.
• When you expect to get very little business value from a platform or you simply cannot afford to create a second design. As long as you realize that you’re giving some customers a substandard user experience (and can live with the associated drop in conversion rates), this is a rational — if unpleasant — business decision.

Conversely, you should create different designs optimized for each platform in these two cases:

• When the platforms are very different and require different interaction techniques, features, IA, and content, or dramatically different layouts that are too hard to achieve through responsive design.
• When you expect to generate so much business from users on a certain platform that you want to drive conversion rates to their absolute max. Even when platforms are relatively similar, distinct user interfaces are a smart choice when the stakes are high.

Actualització: Exemple de web mòbil pensada per experiència mòbil.

The post Responsive web design: Els dispositius mòbils en el disseny web i la seva sensibilitat al dispositu appeared first on Jordi Rosell.

Estic aprenent SaaS, Ruby i Ruby on Rails i entre alguns recursos que he volgut fer servir hi ha AWS, el núvol de Amazon, i també a Github, un lloc on compartir i guardar el teu codi.

Vaig començar un curs gratuit de Software Engineering for Software as a Service. Els professors són Armando Fox i, el molt conegut, David A. Patterson.

Aquest curs está dins de Coursera, una inciativa de formació universitaria gratuita de Daphne Koller and Andrew Ng.

Només registrar-te a AWS, fan una verificació telefónica i també una verificació de la tarjeta de crédit. A tal efecte et truquen i has entrar un pin, i et carreguen aproximadament 1,03€ a la tarjeta de crédit.

Estamos activando tu cuenta para que puedas empezar a utilizar AWS.

Le enviaremos un mensaje de correo electrónico una vez completada la verificación. A partir de ese momento, podrá empezar a utilizar todos los servicios de infraestructura de AWS. Para la mayoría de los clientes, este proceso solo tarda apenas un par de minutos, aunque en ocasiones puede tardar unas horas si se requiere verificación adicional de la cuenta. Dentro del proceso de activación de la cuenta, se incluirá una autorización valorada en $1 en el método de pago (suele ser una tarjeta de débito o de crédito) para comprobar que el método de pago elegido es válido. Esta autorización no es un cargo a la cuenta, pero el banco puede retener los fondos autorizados para que no estén disponibles hasta que venza el plazo de la autorización.

A Github pots tenir projectes públics ílimitats, però si vols colaborar en privat un equip de 2 persones ja costa uns $7 al mes.

S’utilitza el gestor de versions Git.

Cursos universitaris gratuits online

De fet hi ha altres iniciatives a part de Coursera amb el mateix model.

• Udacity amb Sebastian Thrun com a cara més coneguda. Un professor de  Stanford que dirigeix el projecte de Google de cotxe sense conductor. Ara mateix s’està fent un curs que amb l’excusa que aprenguis a programar en Python, programes un cercador ‘tipus google’ component per component.
• MITx del MIT i dirigit per Provost L. Rafael Reif.

Qué en penseu de la educació universitària gratuita online?

Jo trobo que cal temps i un bon material de referència. Anar saltant pàgina per pagina per aprendre Ruby no es efectiu. Finalment m’he comprat el llibre Software Engineering for Software as a Service tot i estar en borrador per part dels autors,  Armando Fox i David A. Patterson.

I vosaltres, hi teniu experiències negatives?

The post Aprenent SaaS amb Amazon Web Services i Github, en un curs universitari gratuït appeared first on Jordi Rosell.

Posa’t per cas que aquesta tarda vols anar amb el Rodalies de Catalunya (Línia R3 de Renfe) que surt a les 19:26 de Plaça Catalunya direcció a Aiguafreda, St. Martí de Centelles, els Hostalets de Balenyà, Centelles, St. Miquel de Balenyà, Taradell, Tona o Seva.

Has perdut el tren. Es veu que has hagut de deixar passar trens plens en el transbord per obres a la linia de Av. Tibidabo de FGC.

Què fas?

Si el que vols és arribar el més aviat possible no hauries d’esperar el següent tren que para a la teva estació, el que hauries de fer és passar-la de llarg agafant el pròxim semidirecte a Vic. Llavors, un cop a Vic, faries transbord per agafar el tren que et tornaria cap a la teva estació.

Veiem-ho en el cas de Sant Martí de Centelles.

Aquests són els horaris de Barcelona a St. Martí de Centelles:

He marcat 2 trens. Com pots veure, si perds el tren que surt a les 19:26 hauries d’esperar 1h 42 minuts, fins a les 21:08, per sortir amb el següent tren que arriba a les 22:11 a St. Martí de Centelles.

D’acord, memoritza aquesta hora: Arribaries a les 22:11 a St. Martí de Centelles.

Ara imagina’t que un amic et proposa d’anar fins a Vic i llavors fer transbord per tornar a la teva estació.

Què li dius?

Aquests són els horaris de Barcelona a Vic:

He marcat 3 trens. Et diu d’agafar el tren semidirecte que surt a les 20:17 de Barcelona i arriba a Vic a les 21:24.

Aquests són els horaris de Vic a St. Martí de Centelles.

Fixa’t en el tren que he marcat.

Li dius que sí? A quina hora haviem dit que arribaves si esperaves el següent tren que para a la teva estació?

Doncs bé, anant fins a Vic i agafant-ne un de tornada cap a St. Martí de Centelles arribaries a les 22:00.

Com? Doncs sí, d’aquesta manera arribaries 11 minuts abans.

Quan el 2008 el tripartit, amb Joan Saura d’Iniciativa i Quim Nadal de PSC, va anunciar que la limitació variable a l’entrada de les autopistes de Barcelona podria arribar per sota dels 60 quilòmetres per hora, se’m va quedar gravada al cervell una frase que van dir des de Convergència i Unió:

«Per anar tan ‘a pas de tortuga’, molts preferiran agafar el patinet abans que el cotxe.»
Artur Mas

Dit això, fem un petit càlcul de quilòmetres per hora en el cas exposat:

• Entre l’estació de St. Martí de Centelles i Plaça Catalunya hi ha aproximadament una distància de 50,2 km per carretera.
• Si són les 19:27 i esperes el següent tren, el teu viatge en transport públic fins a St. Martí de Centelles duraria 2h 45min.
• 50,20 Km / 2h 45min = Velocitat de 18,255 km/h.

La conclusió seria que qualsevol transport que et permeti viatjar 50,20 km a més de 18,255 km/h seria una alternativa més eficaç que esperar el següent tren.

Crec que hi hem de fer alguna cosa.

Jo he enviat aquest escrit al formulari de suggerències del Ministeri de Foment i al formulari de consultes, queixes i suggeriments del departament de Territori i Sostenibilitat:

Benvolguts:

Escric en resposta a una situació sorprenent en els horaris de Rodalies de Catalunya. El cas fa referència a les estacions on no paren els trens semidirectes de les zones 4 i 5 de la línia R3 de Renfe.

Es veu que és més ràpid anar fins a Vic i agafar un tren de tornada que no pas esperar el següent tren que para en aquestes estacions. (El cas està detallat a http://elnostreraco.com/blog/horaris-rodalies-catalunya-increibles)

Fent càlculs, qualsevol transport que vagi a més de 18,255 km/h seria més eficaç que esperar el següent tren fins a aquestes estacions.

Vull fer notar que en els horaris anteriors aquesta situació era una mica millor, i que aquesta situació ha empitjorat amb els actuals horaris.

Considero que això no és un servei de prou qualitat i demanaria que en féssiu alguna cosa al respecte.

En tot cas, m’agradaria que tinguéssiu en compte aquesta situació a l’hora de fixar els horaris i me’n informéssiu degudament.

Moltes gràcies,

Jordi Rosell

Espero que ho llegeixin els senyors i senyores del Departament de Territori i Sostenibilitat: Lluís Recoder (Conseller), Ricard Font Hereu (Direcció General de Transports i Mobilitat), Francesc Damià Calvet (Secretari de Territori i Mobilitat i President Executiu ATM) , etc. Com també els senyors i senyores del Ministeri de Foment: Ana Pastor (Ministra), Manuel Niño González (Director general de Ferrocarrils), Julio Gómez-Pomar Rodríguez (President de RENFE-Operadora), Enrique Verdeguer Puig (President de ADIF), etc.

I tu qué els hi diràs?

Actualització 24 febrer:

• En els horaris de la #rod3 he vist que això encara és pitjor. Fent això s’arriba 1min abans al figaró anant amb semidirecte fins a Vic i tornant que no pasesperant el seguent tren que para a el Figaró.
• A la #rod4 direcció Manresa les estacions on no paren els semidirectes tenen 1 tren aproximadament cada hora fins a les 20:25. Llavors només poden esperar 1h 30min per agafar l’últim tren que para a la seva estació ja que no hi ha més trens per tornar enrrere.

Actualització 4 de març

• Em contesten a 18/04/2012.
  

  Benvolgut senyor Rosell,

  De primer, us comuniquem que s’ha notificat la vostra queixa al responsable de la línia.Pel que fa al tema que ens plantegeu, us fem avinent que la programació dels horaris de trens la realitza personal tècnic atenent a diferents estudis, i tenint en compte factors com són l’afluència de viatgers, el trànsit que hi ha a la línia, els recursos disponibles, la infraestructura, etc.. La finalitat és programar els horaris que poden proporcionar el millor servei a un major nombre d’usuaris.

  D’altra banda, qualsevol plantejament de millora dels temps de viatge en la línia R3 he de passar per la necessitat de millorar la infraestructura per poder superar les limitacions que imposa la gestió de la circulació en el tram de via única.

  En aquest sentit, dins del conjunt d’accions que preveu el Pla de Rodalies per a Barcelona en el període 2012-2016, es contempla la duplicació de la via en el tram Montcada-Bifurcació-la Garriga i la substitució del sistema de senyalització (ERTMS) a la línia. Des de la Generalitat de Catalunya s’estan fent gestions per aconseguir que el Ministeri de Foment faci les inversions necessàries.

  Atentament,

   

• He obert una nova sol·licitud 04/05/2012:
  

  M’agradaria poder tenir accés als estudis realitzats per a la programació dels horaris de trens.Voldria saber les dades concretes d’afluència de viatgers, de trànsit que hi ha a la línia, de recursos disponibles, de infraestructura, etc.

  Necessitaria saber que significa «el millor servei a un major nombre d’usuaris» en forma d’indicadors com podrien ser la relació frecuencia per euros/passatger etc

  Moltes gràcies,

   

• La seva resposta a 15/06/2012:
  

  Benvolgut/da Senyor/a,Us fem avinent que lamentablement no us podem facilitar la informació que ens sol·liciteu.

  Atentament,

Actualització 2015: Curiositat que m’he trobat

És més econòmic canviar-se el nom que corregir-lo en un bitllet d’avió http://t.co/kl16pl2tle

— Jordi Rosell (@jrosell) June 8, 2015

The post Sorpresa als horaris de Rodalies: És més ràpid anar més lluny i tornar appeared first on Jordi Rosell.

Entre les maneres d’optimitzar la conversió hi ha la millora de la usabilitat, la persuasió i fer experiments. Aquí es tracta de demostrar que els canvis signifiquen una millora. En definitiva, que amb el mateix tràfic aconseguiràs més vendes.

En aquest exemple es parla de Google Website Optimizer, un producte que Google ha tancat. Hi ha alternatives en la que es pot fer el mateix de forma similar a la que aquí s’explica.

Google Website Optimizer

Ja que GWO només et deixa posar una única pàgina de prova en els tests multivariants (MVT), he volgut fer públic un experiment que demostra com funcionaria això de fer un test d’un canvi en un disseny que tenen multiples pàgines, com poden ser les fitxes de producte d’un ecommerce (Magento incorpora GWO a les pàgines de producte), i no només en una única pàgina.

Quan començem amb GWO, ja ens mostra en quins casos s’utilitza MVT i quins pasos hem de tenir clars:

Experiment de Multivariate Tests (MVT)

Només dir que això és una prova de concepte, no un test real.  Si vols provar-ho, fes-ho i comenta aquest post per compartir-ho amb tots nosaltres.

Aquesta és la idea:

• Quina és la situació inicial? Tenim 3 fitxes amb titulars, descripcions i crida a l’acció i també una pàgina de gràcies. (n’he posat 3, però podrien ser les que necessitis)
• Quin serà l’objectiu d’aquest experiment? Volem millorar el percentatge de conversió del disseny de les 3 fitxes almenys en un 10%. (totalment inventat, la qüestió és estimar-ne un)
• Quina hipòtesi tenim? Les variacions en la mida i el tipus de lletra tenen afectació en el percentatge de conversió. (en un tes real hauriem de buscar les variables amb més impacte: estil del titular, posició i tamany de imatges, productes relacionats, etc)
• Quines variables tindrem? Tamany de lletra habitual i gran, i tipus de lletra habitual i verdana. (quines variacions tindran les seccions)
• Quina serà la conversió? Volem que arribin a la pàgina de gràcies. (aquest es el cas més fàcil, podria ser molt més complexe)
• Quins seran els resultats? Podrem saber l’impacte de cada variable i podrem saber la combinació guanyadora. (en aquest cas no ens interesa tant el resultat com la validació del procediment técnic)

Sabent tot això…

Pasos per la creació d’un MVT a múltiples pàgines

1. Identifiques / crees les pàgines del test i la de conversió.

2. Comences la configuració de l’experiment amb 1 pàgina de test. Quina pàgina de test hi poses? Ara no et preocupis d’això, posa’n qualsevol.

3. Poses el Google Website Optimizer Control Script i el Google Analytics Tracking Script a totes les fitxes, no només a la test page que has configurat en el experiment del GWO.

4. Poses la secció MidaLletra i TipusLletra a totes les fitxes. Quan un usuari entri en alguna d’aquestes ja se li fixarà la configuració (combinació MidaLletra i TipusLletra) que veurà en totes les fitxes. (pots veure el codi font de les pàgines a la prova que he fet)

5. Ara que tens llestes les pàgines de test, poses el script de conversió a la pàgina de conversió i comproves des del Google Website Optimize que tot sigui vàlid (a vegades cal fer una validació offline).

6. Defineixes les noves variacions addicionals de les 2 seccions. (Hi he posat un font-size gran per la variació Gran de MidaLletra i la font-family verdana per la variació Verdana de TipusLletra.)

7. Abans de confirmar la creació del experiment pots veure si realment s’apliquen els canvis que vols a les combinacions (preview). No et preocupis que aquí només s’indiqui un test page, ja has posat els scripts a totes les fitxes oi?

Validació

No tinc l’objectiu de que aquest experiment sigui estadísticament significatiu. Només us mostro aquests 2 informes a mode de validació del procediment

En una hi podeu veure les conversions/visitants que veu GWO i en l’altre les pàgines vistes úniques (És el número total de visitants únics que rep una página determinada.) que veu GA.

Aquest és l’estat del report de combinacions: (La pestanya Page sections és molt interessant per saber quin impacte té cada variable, però amb poques dades no té gaire sentit.)

Aquest és un informe personalitzat incluint només les pàgines del experiment i mostrant les seves pàgines vistes úniques:

D’aquest conjunt de pàgines diu que hi ha 9 visitants exclusius, aquest número concorda amb els visitants que veu GWO.

Més informació

A la prova que he fet (podeu veure’n el codi font si voleu)

Article d’ajuda de GWO sobre tests de canvis site-wide (explica el procediment aplicat aquí)

«Although the reports will not offer any definitive conclusions for a while, you should check your reports after a few hours to make sure that impressions and conversions are being recorded and that the traffic recorded in the experiment is consistent with the traffic measured by your web analytics tools. Zero impressions and conversions, or serious discrepancies, may indicate that the experiment tags were not installed correctly.»

Calculadora de duració dels experiments (per saber el temps que tardaràs a tenir resultats estadísticament significatis et caldrà saber els visitants, la conversió actual i la millora que n’esperes de la teva hipotesi)

Google Adwords (en molts casos no tindràs prou visites per fer experiments estadisticament significatius i Google Adwords et pot ajudar a tenir tot el trafic que necessites en pagament per click)

Google Analytics (per veure informes estándard d’estadístiques de la teva web i fer informes personalitzats)

Google Website Optimizer (per fer tests A/B i experiments multivariants com aquest, necessites administrar un compte de Google Analytics)

Em pots contractar a einnova 

The post Com fer un test multivariant a varies pàgines amb Google Website Optimizer appeared first on Jordi Rosell.

Les estimacions de Google ens deien que no podríem saber un 2% de les keywords. Però bé, dir la mitjana d’impacte no sembla molt transparent. Quin és l’impacte del 5% més afectat?

La realitat ha sigut que amb Google+ i la nostra dependència als productes de Google hi ha llocs que veuen un (not provided) en més del 20% de les seves visites des de buscadors. Podeu veure una conversa molt interessant entre @mattcutts i @randfish en referència a un article que valora l’impacte d’eliminació de keywords.

Si no tenies pressupost ni per SEO ni per fer una campanya d’adwords, almenys podies veure el rebot i el temps de pàgina del 100% de les teves paraules clau. Ara només veuràs les keywords dels que no han iniciat sessió ni a Gmail, ni a Google+ ni a cap producte de Google… i, bé, cada vegada hi haurà més usuaris a Google.

Vols saber el 100% d’estadístiques de les teves keywords? Només hi ha una alternativa: Google Adwords.

Bryan Eisenberg: Pay to play now! So much for free analytics.

Senyors de Google, tinc una solució molt fàcil! Podríeu etiquetar com a orgànic les visites provinents dels resultats de cerca. Si no voleu activar-ho per defecte només cal que habiliteu l’opció des de Google Webmaster Tools.

Què me’n dieu?

PD: Amb un dels adwords scripts que he desenvolupat recentment, es poden volcar a google docs els termes de cerca exactes que han utilitzat i que han activat paraules clau dels teus anuncis d’adwords.

The post Pay to Play: Google et farà pagar Adwords si vols analitzar paraules clau com cal appeared first on Jordi Rosell.

Steve Jobs va tenir una visió: la tecnologia ha d’estar a l’abast de les persones.

Va dotar Apple d’una missió: fer tecnologia per a les persones. L’iPod, n’és l’exemple més clar. Amb aquest dispositiu, pots disposar de tota la teva biblioteca musical a la teva butxaca. Això, apropa clarament la tecnologia a les persones.

Va promoure uns valors. Si tenim una imatge al cap a on volem anar i de quina manera actuarem per aconseguir-ho, ja tenim mig camí fet.

«Tenim un ambient on pots fer que les coses passin ràpid. Un munt d’espais oberts i ments obertes. Col·laboració i per descomptat, innovació. Obsessió compartida per aconseguir que fins l’últim detall sigui correcte.»

Va dirigir Apple, prenent la iniciativa i establint els reptes de futur. Sent coherent amb una visió, una missió i uns valors clars. Va imaginar productes, els va crear i es va esforçar en petits detalls que marcaven la diferencia.

De Steve Jobs pots aprendre que no es suficient esforçar-se en millorar productes, cal imaginar-se com hauria de ser el millor producte i treballar per aconseguir-lo de forma persistent com si sempre fossis jove.

Forever Young de Bob Dylan interpretat per Norah Jones en el recordatori a Steve Jobs:

Un apunt final, Dennis Ritchie també ha mort recentment. Un dels impulsors de Unix i del llenguatge de programació C. Sense ell, Linus Torvalds no hagués creat GNU/Linux.

L’important no és si s’està d’acord o no amb la visió de Steve Jobs, sino que cal tenir una visió pròpia.

The post Lliçons apreses en la direcció estratègica de Steve Jobs, «Forever Young» appeared first on Jordi Rosell.

Baixeu de la parra, hi molts usuaris que han creat usuaris falsos del facebook i estan organitzats. Facebook ho sap i per això prohibeix els concursos de m’agrada.

La manera més fàcil de guanyar seguidors en una pàgina de Facebook és organitzar un concurs de premi pel que té més m’agrades. És molt viral, però aquells que ho fan no s’han llegit les bases dels concursos de Facebook. El que en realitat aconsegueixen és un alt percentatge d’usuaris falsos, cosa que facebook vol evitar, per això ho prohibeix.

Estrategies que utilitzen els usuaris per guanyar concursos de vots:

• Vota’m, jo et voto.
• Et voto 10, vota’m 10, et voto 20, vota’m 20, etc
• 500 vots per 30€, 2000 vots per 80€, etc
• Vaig creant usuaris falsos i vaig votant amb ells.

Ah, només dir que tots els que van enviar fotos van tenir una regalet per les molèsties 

The post Concursos de vots a facebook, una presa de pèl? appeared first on Jordi Rosell.

Hi ha situacions en que et falta informació per poder dir el preu. En aquests casos el millor és poder donar un preu de referència, un preu «ganxo». Un preu amb el que ens puguin comparar amb altres ofertes i ser els més competitius.

En els productes amb preus ganxo hi ha qui està venent a un preu menor que el cost. S’han tornat bojos? Jo crec que no. No creieu que ara estareu més disposats a tornar-hi i a comprar productes relacionats? Esperareu rebre la mateixa relació qualitat-preu?

Hi ha casos que no s’indica i s’hauria d’indicar? Hi ha casos en que s’indica i no s’hauria d’indicar? Ara us toca a vosaltres. Que en penseu?

The post El preu s’ha d’indicar sempre? appeared first on Jordi Rosell.

The post Twitter clar i català appeared first on Jordi Rosell.

L’objectiu? Impulsar la gent a escriure una novel·la de com a mínim 50.000 paraules en 30 dies. Aquesta idea va començar amb anglès, però s’ha internacionalitzat i es pot escriure en català.

Des del 1 de novembre fins al 30 de novembre escriuré la meva primera novel·la de ficció. La idea és poder portar un ritme d’escriptura de com a mínim 1667 paraules cada dia.

Aniré actualitzant el comptador afegint les paraules que vagi escrivint cada dia.

Desitgeu-me sort!

The post NaNoWriMo: Escriure una novel·la de 50.000 paraules en 30 dies appeared first on Jordi Rosell.

Anteriorment us vaig explicar que amb Groovshark es pot escoltar música a Internet gratis i sense talls publicitaris.

Doncs aquest mes m’he fet VIP de Grooveshark per escoltar música des del mòbil (això val $30 anuals). Pel que he vist, actualment no hi ha disponible l’aplicació mòbil per versions d’Android anteriors a la 1.6. He contactat amb suport i encara no he tingut resposta.

La solució que he trobat jo és buscar el fitxer d’instal·lació als forums de suport. Us el deixo aquí el fitxer: GSmobile.apk

Només cal baixar-lo des del mòbil i després instal·lar-lo habilitant orígens desconeguts.

Aquesta és una versió antiga, així que estic a l’espera de resposta oficial per part de Groovshark.

Així que tingui resposta, ampliaré a geeks.cat com m’he decidit per Grooveshark.

The post Aplicació mòbil de Grooveshark per Android 1.6 appeared first on Jordi Rosell.

El març Miley Cyrus ja ens advertia en una entrevista al US Weekly que ja s’ha cansat de ser Hannah Montana i va confesar que s’alegrarà molt quan es distanci del personatge que la va portar la fama (La Miley Cyrus també es va distanciar del twitter per por a caure’n addicte).

Miley Cyrus i Disney han creat un producte, una identitat anomenada Hannah Montana. Però de fet, ella, l’actriu, ja és una adolescent de 17 anys que li costa escapar del seu personatge. «Ja sóc gran. Tinc la meva propia opinió, els meus propis gustos»

L’any passat ja va aparèixer a «Sexo en Nueva York» . Els adolescents és fan grans i ella s’ha de fer gran amb ells. D’una manera ja s’està creant la seva propia marca.

Rock in Rio, juny 2010
Aquest any 2010 ja ha mostrat quina és la seva identitat més allunyada de Hannah Montana. La Miley Cyrus adolescent s’obre pas com la Miley Cyrus adulta. Al Rock in Rio de Madrid, Miley Cyrus vol provocar el canvi. Va apareixer fa amb un body meitat banyador dels anys 60, meitat cotilla i botins sandàlia amb taló fi.

Miley Cyrus encara no és adulta. Per mi ara mateix és una adolescent atrapada en el personatge d’una Hannah Montana adolescent.

La Hannah Montana se’ns fa gran i li costarà el seu temps independitzar-se.

The post Miley Cyrus vol tenir una identitat pròpia appeared first on Jordi Rosell.

Twittejar tota la teva vida

Llegir tweets en comptes d’escoltar

Ho sento, si us sentiu identificats en alguna situació sou addictes al twitter.

The post Comportaments (evidents) que ha d’evitar un addicte al Twitter appeared first on Jordi Rosell.

javisantos @jrosell es como un coitus interruptus #searchtwitter
jrosell La cerca del twitter sembla la Dory de Buscant a Nemo. Només apareixen twitts d’avui i d’ahir!

Hi ha coses que ja no les trobarem ni buscant-les, aquesta és la meva conclusió.

The post Persistència del temps real en temes que mereixen dedicació appeared first on Jordi Rosell.

Em faig ressò de la publicació del llibre Aturem la crisi per Acradi Oliveres el dimecres 31 de març. Aquest economista no Neolibral president de Justícia i Pau ens explica coses que potser hauriem de saber per entendre i per aturar la crisi.

Jo que he tingut la sort de tenir-lo de professor, m’inclino a pensar que contindrà multituds de històries que no conec.

A continuació us deixo més informació sobre la presentació del llibre:

Aturem la crisi, d’Arcadi Oliveres

El llibre per saber què ha passat amb la crisi, denunciar els culpables i proposar solucions per canviar el sistema

Arcadi Oliveres desemmascara en aquest llibre els principals culpables d’una crisi que s’hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices

Vivim immersos en diferents crisis. Una crisi del sistema capitalista financer; una crisi permanent, la del tercer món; una crisi ecològica; una crisi de valors; una crisi de les democràcies… Totes aquestes crisis, però, no s’han produït per generació espontània. I aquest llibre sorgeix de la voluntat de denunciar uns especuladors que mouen bilions i bilions de dòlars i que ho fan sense que ningú no els posi cap fre. A Aturem la crisi, Arcadi Oliveres, líder dels moviments altermundistes, desemmascara els principals culpables d’una crisi que s’hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. El llibre treu a la llum perversions financeres, retrata especuladors sense fre, el frau fiscal, els paradisos fiscals… De nivell mundial a casa nostra, de Bernard Madoff al Palau de la Música passant pels oleoductes d’Afganistan o Santa Coloma de Gramanet.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:Tindrà lloc el dimecres 31 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Bertrand (Rambla de Catalunya, 37). Acompanyaran l’autor Muriel Casals, professora d’economia i presidenta d’Òmnium Cultural, Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau i Iolanda Fresnillo, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització.

ARCADI OLIVERES Barcelona (1945), és doctor en Ciències Econòmiques, professor del departament d’Economia Aplicada de la UAB i president de Justícia i Pau. És president del Consell Català del Foment de la Pau, de la Fundació Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, de FOCIR i de l’Associació Lectura Fàcil. És membre actiu de la Societat Catalana d’Economia, d’ATTAC i del patronat del Casal d’Europa de Sabadell. En el terreny editorial, ha col·laborat a ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa (Barcelona, 2003), Aldea Global, Justícia Parcial (Barcelona, 2003), El ciclo armamentista en España (Barcelona, 2000) i Nord- sud, diagnòstic i perspectives (Barcelona, 1988). En solitari ha publicat Contra la fam i la guerra (2004), Un altre món (2006) i El meu camí cap a la utopia (2008), tots tres a Angle Editorial.

The post Arcadi Oliveres publica ‘Aturem la crisi’ aquest 31 de març appeared first on Jordi Rosell.

Aquesta és la història del que em va passar divendres 26 de febrer al vespre en un tren de la Renfe direcció Vic. En aquest apunt també he volgut incloure els resultats del Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió sobre els principals problemes que té actualment Catalunya.

El Baròmetre d’Opinió Política (BOP) és una enquesta telefònica a la població catalana de 18 i més anys resident a Catalunya. A la enquesta realitzada aquest Febrer de 2010, el resultats a la pregunta «En la seva opinió, quins creu que són els principals problemes que té actualment Catalunya?» han sigut:

Aquestes dades tenen un marge d’error per al conjunt de la mostra de ± 2’74%, per a un nivell de
confiança del 95’5%.

– Chico, tu crees que estas son maneras. Vete de aquí que estas molestando. – Deia «protagonista» amb una expressió agressiva, mentre jo pensava «ja la tenim liada».

– A mi no me dices nada – Responia «extranjero» endavant i enrere ben espès.

– Escucha no puedes venir aquí y molestar a la gente. – Continuava «protagonista» amb voluntat d’arreglar la situació. Ara ja m’havia ensumat cap on aniria la cosa.

– ¡Jodeme! Yo voy por dónde quiero. – Desafiava el «extranjero» adonant-se de que anava la cosa.

– Estas de broma, eso es de muy mal gusto… – El noi es queda perplex, però la «protagonista» continua i aquí es quan comença la festa – Tenias que ser extranjero.

– Esto pasa por que vienen aquí y la gente los apoya. – Comenta la «protagonista».
– Además siempre tienen que ser extranjeros. – Continua una dona.
– No se debe generalizar – Interrompeix afegint-se una dona estrangera i jo mentrestant callo i escolto.
– Los extranjeros tienen ayudas cuando los de aquí las necesitan más. – Diu l’home ignorant l’anterior comentari, mentre la «protagonista» gesticula afirmativament.
– Después te dicen que eres racista – Remata «protagonista» responent als 2 companys de discurs i que tothom pot sentir.

Situació al vagó

La resta del vagó callat. Els 3 continuen una estona més xerrant amb afirmacions del mateix estil.

La «protagonista» no volia resoldre un problema, volia desfogar-se i va explotar, tenia ganes de guerra i que tothom estigues amb ella. Va exagerar les coses i amb el seu petit grup van continuar «afegint llenya al foc».

Resultat de la història

Finalment, he saltat. Viatjar molt i tenir i haver tingut amics i familiars a l’estranger em fa veure les coses d’una certa manera.

– Extranjero no es un insulto. – Replico jo als 3 guerrers.
– ¿Tu has visto lo que le ha dicho? – Em replica l’home.
– Cómo si no hubiera gente de aquí que molesta. Se puede criticar a las personas no hace falta criticar a los extranjeros. – Confirmo jo.
– Tu no sabes ni de que hablamos, estamos hablando los 3 – Em fa notar «protagonista» la meva falta de comportament.
– Perdona pero con lo que habéis dicho estoy indignado. Si fueras extrangero en otro país no te gustaria que te pusieran en el mismo saco. – Remato jo.

A partir d’aquí, continuen parlant entre ells en el mateix to i jo em canvio de vagó per no sentir-los. Curiosament, em trobo «extranjero» al vagó on sóc i tot i que li dic «Podrías disculparte» resta assegut totalment absort de tot.

Jo començo a escriure aquest apunt al portàtil i quan arribo a casa el paso aquí, avui el reviso i hi afegeixo el vídeo de «Dona estrangera» del grup Manel.

De fet penso que els hi podria haver dit que Messi i Cristiano Ronaldo també són «extranjeros».

I tu, quins creus que són els principals problemes que té actualment Catalunya? Comenta.

Nota: La foto que he posat a l’inici es per mostrar una de les coses que realment avui en dia no serveixen de gaire: Les muralles medievals. Gràcies a Blai Server.

The post «Extranjero» no és un insult i la immigració no ha de ser un problema (Històries de la renfe) appeared first on Jordi Rosell.

Per què Firefox o Google Chrome?

Sembla que encara hi ha qui no s’ha cansat d’Internet Explorer i encara continua utilitzant-lo. Pel que fa als estàndars de desenvolupament web, semblava que amb Internet Explorer 8 començaven a anar pel bon camí, però ara els governs Italià i Alemany recomanen no utilitzar Internet Explorer sobretot per motius de seguretat.

Cal oferir navegadors alternatius als usuaris d’Internet Explorer i per mi les més òptimes a nivell de rendiment i de funcionalitats són Firefox i Google Chrome.

Passant de Mozilla Firefox a Google Chrome

Corrector ortogràfic
Tant Firefox com Chrome tenen incorporada la funció de correcció per defecte.
De tota manera, a Firefox preferia disposar de l’extensió SpellBound.

Correcció d’errors en URLs
La barra de direccions de Chrome funciona com un buscador, per tant si t’equivoques de URL realitza una cerca a Google. A Firefox utilitzava URL Fixer

Sincronització de favorits
Tant a Firefox com a Chrome disposes de Xmarks. Aquesta extensió permet la sincronització de marcadors de favorits entre diferents ordinadors i navegadors. Google ho ha incorporat per defecte en el navegador, però jo prefereixo utilitzar Xmarks, ja que està disponible per tots els navegadors.

Botó per compartir
En comptes de ShareThis, m’hi he posat Google Share Button.

Checklist diari
L’extensió de Firefox Morning coffee obre en pestanyes aquelles pàgines web que vols veure diàriament. Per Chrome existeix Session Manager que permet guardar l’estat de les pestanyes obertes en un moment per tornar-les a obrir en l’estat en que les havies guardat.

Lectura posterior
L’extensió Read it later et permet guardar pàgines per la seva lectura posterior. Està disponible tant per Firefox com per Chrome.

Gestió de contrasenyes
Firefox disposa d’un dispositiu de seguretat amb contrasenya mestre. Això vol dir que pots guardar les teves contrasenyes i protegir-les amb una contrasenya. Chrome no disposa de contrasenyes mestres i no xifra les contrasenyes que guarda. Una opció és el servei de LastPass, però jo sóc desconfiat d’aquest tipus de serveis i per tant ara mateix procuro recordar totes les contrasenyes que utilitzo.

Eines de desenvolupament
A Firefox es disposa de Web Developer. A Chrome he trobat l’extensió Pendule que no és tant extensa, però té funcions molt interesants que substitueixen extensions com ColorZilla i Total Validator.
Firebug no està disponible a Chrome, però Firebug lite i View Selection Source son un bon complement.
A Firefox hi ha YSlow i a Chrome i ha Speed Tracer.

Mode Offline de Google
És una funcionalitat que permet utilitzar el mode offline de serveis de google. A Firefox cal instal·lar-se l’addon, en canvi a Chrome està disponible sense instal·lar-se res.

Restaurar pestanya tancada
Mentre que a Firefox utilitzava l’extensió Undo Close Tabs buton, a Chrome només cal que obri una nova pestanya i seleccioni la pàgina dels que apareixen a «Tancats recentment»

Subscripcions RSS
Firefox té per defecte una funcionalitat de subscripció RSS, en canvi a Chrome cal instal·lar l’extensió RSS Subscription Extension.

Edició imatges
Tant Firefox com Chrome disposen de picnick. Aquesta extensió permet capturar o editar tota la pàgina o una imatge en concret.

Personalització amb scripts d’usuari
Greasemonkey és una extensió de Firefox que ho permet, en Chrome cal habilitar els scripts al moment d’iniciar-lo. Aquí tens alguns scripts útils. No he provat de substituir Leechblock amb el script d’usuari Invisibility Cloak, aquestes són extensions que bloquegen llocs web limitant el seu temps de navegació.

Showcase de pestanyes
Per mostrar totes les pestanyes obertes a Firefox hi ha la Firefox showcase mentre que a Chrome hi ha la Chrome showcase.

Prendre mides
Measureit és la mateixa extensió a Firefox i Chrome per mesurar l’alçada i l’amplada. Ara mateix em falla amb Ubuntu.

Informació del domini
A Firefox hi ha WOT per verificar la reputació, FlagFox per verificar el país on s’allotja la pàgina web i d’altres per verificar Alexa i el PageRank de Google. Chrome uneix aquestes extensions en una mitjançant Ultimate Chrome Flag

Sobre el canvi de Firefox a Google Chrome

Firefox té una extensió anomenada NoScript. Aquesta extensió permet fer una llista blanca dels llocs webs dels que permets l’utilització de javascript. A Chrome no hi ha res semblant, ja que Chrome no té el que es necessari per la deshabilitació selectiva i bloqueig d’objectes.

Chrome no té extensions que utilitzo Firefox:

• Funcions addicionals a les pàgines d’error amb ErrorZilla plus
• Gestió de baixades amb un petit botó a la barra d’estat amb Download statusbar
• Ordenació de les icones de la barra d’estat amb Organize statusbar.
• Enviament i visualització capçaleres HTTP/HTTPS personalitzades amb Tamper Data.
• Copia de seguretat de Firefox amb FEBE

De tota manera a Chrome he trobat extensions que no estaven a Firefox i que trobo força útils:

• Docs PDF/PowerPoint Viewer: Vista previa de PDFs, presentacions i altres tipus de documents amb Google Docs Viewer.
• Google Quick Scroll:Et permet saltar directament als punts rellevants de la cerca realitzada a Google.

Alguna proposta? Quina ha sigut la teva experiència?

The post Google Chrome sense trobar a faltar els complements de Firefox appeared first on Jordi Rosell.

Roy Littlesun ens recomanava, a la contra de la vanguardia, la següent alimentació:

• 50% de cereals integrals
• 25% de verdures de temporada
• 20% de llegums
• 5% de fruites de temporada

Aquesta recomanació trenca amb els hàbits que tenim. De tota manera els estudis demostren que els cereals redueixen el risc de patir i malalties cardiovasculars.

Productes rics en fibra

Cal tenir en compte que hi ha productes que diuen el seu percentatge en fibra i en proves de laboratori s’registra un menor percentatge del que proclamen. Per tant, tot i que un producte s’etiqueti amb un «alt contingut en fibra», tal tenir en compte els productes l’aporten de forma natural, ja que són aliments de consum comú.

Aliments amb font de fibra

– Soluble de cacau Cola-cao (33,2% de fibra)
– cereals Kellog’s (19,8%)
– Cereals Pascual (13,7%)
– Pa torrat Recondo (9,2%)
– Galetes Cuétara (8,6%)
– Olives La Española (7,7%)
– Macarrons Ardilla (7,2%)
– Pa de motlle Bimbo (6,6%)
– Pa de motlle Panrico (6,1%)
– Iogurt Danone (6,1%)
– Galetes Flora (4,6%)
(Font productes rics en fibra, revista consumer 2007)

Rics en fibra de forma natural

– fesols (28,2% de fibra)
– ametlles fregides i salades (12,5%)
– farina de blat amb llevat integral (10,7%)
– pèsols (8,2%)
– pasta integral (6,4%)
– arròs integral (5,7%)
– bledes (2,1%)
– plàtans (1,6%)

Tipus de fibra

Hi ha 2 tipus de fibra la soluble i la insoluble.

La Food and Drug Administration (FDA) recomienda que una dieta equilibrada debe tener el 70-75% de fibra insoluble y el 25-30% de soluble.
Font http://www.alimentacion-sana.com.ar/Informaciones/novedades/fibra1.htm

Fibra insoluble

«Fa cagar» més tou i facilita el transit intestinal, prevenint el restrenyiment i el càncer.
– Farina de blat
– Segol
– Pèsols
– cereals integrals i derivats
– Fruites madures (pomes, cítrics)
– Pa

Fibra soluble

«Fa cagar» amb més quantitat i accelera el transit intestinal, regulant els nivells de glucosa i colesterol.
– Fruites i verdures com la civada, les prunes, la pastanaga, els cítrics
– civada
– mongetes seques i altres llegums

Tot no poden ser avantatges

S’aconsella no abusar d’aliments integrals o enriquits en fibra, ja que un excés pot causar molèsties intestinals (gasos, flatulència, inflor,»), dolor abdominal i diarrea. A més, la fibra insoluble sol anar unida a un compost, l’àcid fític, capaç de fixar minerals com el calci, el ferro i el zinc, i impedir-ne l’absorció per part del nostre organisme.

Cereals integrals tot l’any: 50%

arròs
blat
civada
mill
blat de moro
sègol
melca
ordi

Verdures de temporada: 25%

1. Verdures del gener

   Bledes
   Carxofes
   Api
   Berros
   Carbasses
   Canonges
   Cards
   Cebes
   Cols de Brussel
   Coliflor
   Endívies
   Escarola
   Espinacs
   Enciams
   Lombarda
   Naps
   Porros
   Remolatxes
   Cabdell
   Pastanagues

2. Verdures del febrer

   Bledes
   Xicoira
   Alls tendres
   Carxofes
   Api
   Carbassa
   Cardo
   Ceba
   Cebes tendres
   Cols de Brussel
   Coliflor
   Xirivies
   Endívies
   Escarola
   Espinacs
   Grelos
   Pèsols
   Faves
   Mongetes verdes
   Enciams
   Lombarda
   Naps
   Porros
   Remolatxes
   Cabdell
   Pastanagues

3. Verdures del març

   Bledes
   Carxofes
   Api
   Carbassa
   Ceba
   Cebes tendres
   Cols de Brussel
   Coliflor
   Endívies
   Espàrrecs de marge
   Pèsols
   Faves
   Mongetes verdes
   Enciams
   Lombarda
   Naps
   Pebrots verds
   Porros
   Remolatxes
   Cabdell
   Tomàquets
   Pastanagues

4. Verdures de l’abril

   Bledes
   Carxofes
   Api
   Carbassa
   Cebes
   Cebes tendres
   Cols de Brussel
   Coliflor
   Endívies
   Espàrrecs de marge
   Espàrrecs
   Espinacs
   Pèsols
   Faves
   Mongetes verdes
   Enciams
   Naps
   Pebrots verds
   Porros
   Remolatxa
   Cabdell
   Tomàquets
   Pastanagues

5. Verdures del maig

   Bledes
   Carxofes
   Api
   Albergínies
   Carbassa
   Carbassó
   Cebes
   Cebes tendres
   Espàrrecs
   Espinacs
   Pèsols
   Faves
   Mongetes verdes
   Enciams
   Naps
   Pebrots verds
   Porros
   Remolatxa
   Bolets
   Tomàquets
   Pastanagues

6. Verdures del juny

   Bledes
   Albergínies
   Carbassa
   Carbassons
   Cebes
   Mongetes verdes
   Enciams
   Cogombres
   Porros
   Cabdell
   Remolatxa
   Tomàquets
   Pastanagues

7. Verdures del juliol

   Bledes
   Albergínies
   Carbassa
   Carbassons
   Cebes
   Mongetes verdes
   Enciams .. especialment «cabdells»
   Cogombres … ideal pel seu alt contingut en aigua
   Pebrots verds
   Porros
   Remolatxa
   Tomàquets
   Pastanagues

8. Verdura de l’agost

   Bleda
   Albergínia (*)
   Berro (+)
   Carbassa
   Carbassó
   Ceba
   Ceba vermella (*)
   Mongeta verda
   Enciam
   Cogombre
   Patates noves (*)
   Pebrot verd
   Porro
   Remolatxa
   Tomàquets
   Pastanagues

9. Verdura de septembre

   Bleda
   Albergínia
   Carbassa
   Carbassó
   Ceba
   Mongeta verda
   Enciam
   Cogombre
   Pebrot verd
   Pebrots vermells
   Porro
   Remolatxa
   Tomàquets
   Pastanagues

10. Verdura de l’octubre

    Carxofes
    Bledes
    Api
    Albergínies
    Moniato
    Carbassons
    Carbasses
    Cebes
    Coliflor
    Endívies
    Espinacs
    Mongetes verdes
    Enciams
    Lombarda
    Pebrots verds
    Pebrots vermells
    Porros
    Remolatxa
    Cabdell
    Sèsam
    Bolets
    Tomàquets
    Pastanagues

11. Verdures del novembre

    Carxofes
    Bledes
    Api
    Albergínies
    Moniato
    Carbassa
    Cards
    Cebes
    Cols de Brussel
    Coliflor
    Endívies
    Escarola
    Espinacs
    Grelos
    Enciams
    Lombarda
    Naps
    Patata
    Pebrots verds
    Pebrots vermells
    Porros
    Remolatxa
    Cabdell
    Bolets – Rovellons
    Tomàquets
    Pastanagues

12. Fruita del desembre

    Carxofes
    Bledes
    Api
    Bròquil o bròquil
    Carbassa
    Cardo
    Cebes
    Cols de Brussel
    Coliflor
    Endívies
    Escarola
    Espinacs
    Grelos
    Enciams
    Lombarda
    Naps
    Pebrots vermells
    Porros
    Remolatxa
    Cabdell
    Pastanagues

Llegums: 20%

Faves
Mongetes o fesols (o mongetes o fesols verds)
Cigrons
Llenties
Guixa
Pèsols
Tramussos
Cacauet
Soja

Fruites de temporada: 5%

1. Fruites del gener

   Alvocats
   Castanyes
   Xirimoia
   Llimes
   Kiwis
   Mandarines
   Pomes
   Taronges
   Peres (d’aigua, grogues …)
   Pinya
   Pomelos
   Raïm (d’Aledo)

2. Fruita del febrer

   Alvocats
   Castanyes
   Xirimoia
   Maduixot (de Palos)
   Llimes
   Kiwis
   Pomes (especialment poma reineta)
   Taronges
   Peres (d’aigua, grogues …)
   Pinya
   Plàtans
   Pomelos

3. Fruites del març

   Alvocats
   Freses
   Maduixots
   Llimes
   Kiwis
   Pomes
   Taronges
   Peres (d’aigua, grogues …)
   Pinya
   Plàtans
   Pomelos

4. Fruites del l’abril

   Alvocats
   Freses
   Maduixots
   Llimes
   Kiwis
   Pomes
   Taronges
   Peres (d’aigua, grogues …)
   Pinya
   Plàtans
   Pomelos

5. Fruites del maig

   Alvocats
   Albercocs
   Bacores
   Cireres
   Prunes
   Groselles
   Gerds
   Freses
   Maduixots
   Llimes
   Kiwis
   Pomes
   Préssecs
   Taronges
   Nespres
   Peres grogues i d’aigua
   Pinya
   Plàtans
   Pomelos
   Síndria

6. Fruita del juny

   Alvocat
   Albercoc
   Bacores
   Cirera
   Pruna
   Grosella
   Gerd
   Maduixa
   Maduixot
   Kiwi
   Poma
   Préssec
   Meló
   Nespres
   Pera groga
   Pinya
   Plàtan
   Síndria

7. Fruita del juliol

   Alvocat
   Prunes
   Figues
   Kiwi
   Poma
   Préssec
   Meló
   Nectarina
   Pera groga i de Sant Joan –
   Pinya
   Plàtan
   Síndria
   Raïms

8. Fruita de l’agost

   Alvocat
   Pruna
   Figues
   Kiwi
   Mango
   Poma
   Préssec
   Meló
   Pera groga i d’aigua (*)
   Pinya
   Plàtan
   Síndria (*)
   Raïm

9. Fruita de septembre

   Alvocat
   Pruna
   Figues
   Kiwi
   Llimona
   Poma
   Préssec
   Meló
   Taronja
   Pera groga i d’aigua
   Pinya
   Plàtan
   Aranja
   Raïm

10. Fruita de l’octubre

    Alvocats
    Prunes
    Xirimoia
    Dàtils
    Kiwis
    Llimes
    Mandarianas
    Pomes
    Codonys
    Meló
    Taronges
    Pera groga i d’aigua
    Pinyes
    Plàtans
    Pomelos
    Raïms

11. Fruita del novembre

    Alvocats
    Castanyes
    Xirimoia
    Caquis
    Kiwis
    Llimes
    Mandarines
    Mango
    Pomes
    Codonys
    Meló
    Taronges
    Pera groga i d’aigua
    Pinyes
    Plàtans
    Pomelos
    Raïms

12. Fruita del desembre

    Alvocats
    Ametlles
    Castanyes
    Xirimoia
    Granadas
    Llimes
    Arxius
    Mandarines
    Pomes
    Taronges
    Nous
    Pera groga i d’aigua
    Pinya
    Plàtans
    Pomelos
    Raïms

De conèixer això, a comprar el que cal i menjar com cal, n’hi ha un bon camí.

The post Alimentació amb cereals integrals, verdures de temporada i llegums appeared first on Jordi Rosell.

P: HOYGAN ESTO ES HOTMAIL? NO ME VA EL MESSENGER PARA HABLAR CON MI HIJO.
jrosell: No esto no es hotmail. No tienen teléfono de soporte los de hotmail, prueba de resetear tu contraseña de hotmail.

En el centre de suport de Windows Live de Microsoft diuen:

P: Com puc contactar amb algú a Microsoft directament?
Microsoft: Nosaltres no oferim cap tipus de telèfon directe o de suport per correu electrònic Windows Live Hotmail. Els nostres moderadors i ambaixadors estan sempre disponibles per a enviar a través de la WLHSC és la millor manera de contactar directament amb nosaltres.

Potser fa riure a algú, però té un gran impacte no tenir accés a dues de les eines bàsiques d’Internet: Correu electrònic i missatgeria instantània.

Què fer si perds l’accés al teu compte de hotmail?

No te’n recordes de la contrasenya? Altres vegades, un compte és compromès, perquè un lloc web maliciós va enviar un missatge de correu electrònic, o un altre lloc web que demana que introdueixis el teu nom d’usuari i contrasenya. Si recordes el lloc o enllaç en el que s’ha produït aquesta situació, si us plau contacteu amb nosaltres perquè puguem treballar per que el lloc desapareixi tan aviat com sigui possible.

L’important a destacar aquí és que si encara tens accés al teu compte, llavors has de canviar la contrasenya i la informació de seguretat immediatament mitjançant l’accés als següents enllaços:
> Canvia la contrasenya.
> Actualitzar o canviar la  resposta secreta.
> Actualitzar o canviar el e-mail alternatiu.

Si ja no tens accés al teu correu electrònic de hotmail, pots provar els suggeriments de restabliment bàsic de contrasenya. Això es una guia a través d’alguns elements bàsics de restablir contrasenya i per ajudar a recuperar accés al seu compte.

També hi ha una pàgina de validació de Windows Live que han creat per tractar de validar la propietat d’un compte en casos en què el restabliment de contrasenya mesures bàsiques no funcionin. La validació de Windows Live ID ha estat creada per formular preguntes clau sobre el teu compte (només tu seràs capaç de proporcionar aquestes dades) en crear o actualitzar el vostre compte. Com més informació proporcionis, millor per als nostres agents d’assistència per a validar la teva identitat. Nosaltres no li proporcionarem una confirmació de que les respostes que hem rebut siguin correctes o incorrectes. Això és per a la seguretat de tots i la teva privacitat. Agraïm la seva comprensió en aquest assumpte tan delicat. L’enllaç directe a la pàgina de validació és: https://support.live.com/eform.aspx?productKey=wlidvalidation

En aquests casos és impossible restablir una compte de Windows Live Hotmail:
1. No proporciones informació acurada sobre la data de la seva creació.
2. No s’ha donat cap informació sobre la seva creació.
3. És incapaç de recordar algun detall en el seu compte.
4. La informació sobre el compte no es correspon amb el que has proporcionat.
5. No has proporcionat informació suficient per a validar la propietat.
a. Abans de completar la pàgina de validació, has de tractar de proporcionar la major informació abans d’enviar-la.
b. Nom i adreça de correu electrònic mai no és suficient per a la validació.

Cal deixar transcorre 24 hores per a rebre una resposta del equip de suport.
Versió en anglès de l’article d’ajuda

Ni amb això has pogut recuperar l’accés al hotmail i al messenger?
Doncs potser ets un afortunat que pot obrir un compte nou a gmail i utilitzar pidgin per parlar tant amb els teus amics del Messenger com  també amb els que tenen Google Talk.

The post No hi ha telefon de Hotmail per recuperar el correu electrònic appeared first on Jordi Rosell.

Amb un dispositiu com aquest, serà posible desconnectar tal com ho fem amb un diari amb paper. Què més volem? La felxibilitat del paper, la grandaria d’un diari convencional,  una setmana d’autonomia.

Tindrem les aventatges d’Internet, ja que es permetrà descarregar diaris, revistes, llibres i blogs.

The post Skiff Reader: La premsa tindrà llibre electrònic appeared first on Jordi Rosell.

Explicació de com funciona la tecnologia de subscripció als fils d’actualització

Amb la subscripció als fils d’actualització són els continguts els que “venen cap a nosaltres”. No hem d’estar pendent de quan es publiquen nous continguts, sino que sempre que mirem el nostre lector veurem totes les novetats sense haver de visitar la pàgina contínuament.

Característiques de Google Reader

Fes el seguiment dels vostres llocs web preferits

• Estigues al dia: Google Reader visita constantment els teus llocs web i blocs preferits a la recerca de contingut nou.
• Comparteix amb els teus amics: Amb la pàgina pública integrada de Google Reader podràs compartir tot el que t’interessa amb la teva família i amics.
• Utilitza-ho gratuïts des d’on sigui que estiguis: Google Reader és un producte totalment nou que funciona amb la majoria dels navegadors actuals sense necessitat d’instal lar cap software.

Compartiu amb els teus amics

• Recomana articles als teus amics: Amb la pàgina pública de Google Reader, pots compartir les teves elements preferits amb els teus amics amb només enviar-los a els enllaços corresponents.
• Compartiu amb un sol clic:  Fes clic a la icona de compartir a qualsevol element i aquest apareixerà instantàniament a la teva pàgina pública
• Dóna-li gust al teu lloc: Tens un lloc web o un blog? Afegeix un clip personalitzable que mostri els teus elements compartits més recents a la columna lateral del lloc.

Llegeix en qualsevol lloc i en qualsevol moment

• Llegeix en els teus desplaçaments: Google Reader funciona en tots els navegadors per a mòbils. Encara que estiguis en una cua o que viatja en tren, Google Reader us manté connectat.
• Utilitza Google Reader a qualsevol equip: Amb l’accés en línia podràs accedir al teu compte de Google Reader des de qualsevol equip. Les teves subscripcions van amb tu encara que estiguis a casa, a la feina oa l’estranger.
• Aconsegueix totes les notícies i blocs en una mateixa ubicació amb Google Reader: Amb Google Reader, estar al dia dels teus llocs web preferits és tan fàcil com consultar el correu.

Com em subscric a un fil d’actualització?

1. Cal trobar el fil d’actualització del blog o la pàgina a la que em vull subscriure. Hi ha vegades que l’anomenen RSS o Atom.

Hi ha diferents icones per representar-lo: 

També hi ha navegadors com que hi ajuden posant una icona a la barra de direccions:  

2. Subscripció amb feedburner. Hi ha pagines que et deixen triar Google Reader o la pàgina inicial de Google.

3. Entrar a google reader amb la regularitat que et vagi bé i amb totes les actualitzacions, en comptes de anar de pàgina en pàgina per si trobes novetats. Pensa que no és només per blogs, fins i tot podries posar actualitzacions de twitter, facebook i youtube al teu Google Reader.

Google Reader és útil i Google Wave és «guai»

Google va predir que google wave no tindria èxit el 2010.

Google Wave won’t become successful, but its features will be used in other Google products

Això fa pensar que veurem noves millores a Google Reader. Google reader sempre ha anat millorant i google wave és un producte molt nou. La gent encara no utilitza de forma habitual software wiki.

Més informació sobre Google Reader

Google Reader encara no està disponible en català, però disposes de Google Reader en castellà o Google reader en Anglès.

Post trobar novetats i més informació al blog de google reader [anglès]

The post Google Reader: subscripció als fils d’actualització, clar i català appeared first on Jordi Rosell.

The post Després d’una crisi, ve una recuperació appeared first on Jordi Rosell.

El propòsit d’aquest article és el d’explicar els serveis de música a Internet que utilitzo i les raons de la meva preferència per Grooveshark.

De Last.fm a Spotify passant per blip.fm

Last.fm m’era molt útil per descobrir grups nous. Spotify ha fet ombra a Last.fm ja que permet escoltar les cançons completes de forma gratuïta.

Spotify ha tingut molt èxit i s’ha propagat ràpidament amb el model member get member que ja va fer servir google amb gmail. La gent volia invitacions de Spotify per provar d’escoltar música gratis online.

El catàleg de Spotify és força ampli ja que ha pogut posar-se d’acord amb moltes discogràfiques, no hi són tots els que voldríem però n’hi ha molts. Els acords amb les discogràfiques hi ha vegades que són lents i això fa que no hi ha aquella cançó que nosaltres volem.

No m’agrada com es comparteixen les cançons de Spotify. Les playlist col·laboratives és la manera que tens a Spotify per compartir les cançons. Crees una llista de reproducció amb les cançons que vols compartir i quan comparteixes la llista els altres usuaris podrien afegir altres cançons. Els usuaris poden posar cançons a les playlists i compartir-la amb d’altres usuaris enviant-li l’enllaç. Tothom ha d’estar registrat per poder escoltar música i tothom ha d’utilitzar les aplicacions oficials.

Els qui coneixeu twitter, trobaríeu que blip.fm és una millor manera per compartir-hi cançons concretes. Per compartir no cal instal·lar-se res i per visualitzar la cançó no cal estar registrat. El seu catàleg es compon d’una agrupació de diferents llocs de música i el seu funcionament és semblant a twitter. Comentes les cançons, converses amb altres usuaris i en pots dir que t’agrada o marcar les preferides.

La publicitat a Spotify és molt intrusiva. Tallen la llista de reproducció i posen un anunci amb so com si fos una radio. Si ho vols evitar l’accés VIP costa 9′99€ mensuals, això és el triple que altres serveis similars. El que també permet es poder escoltar música sense star connectat a internt i des de terminals mòbils.

De Spotify a Grooveshark

Spotify només es pot instal·lar a Linux utilitzant Wine. En canvi amb Grooveshark pots escoltar música sense descarregar-se ni instal·lar-se res i sense registrar-se. A més amés, el catàleg de Grooveshark és molt més ampli que el de Spotify.

Gràcies a la gran difusió de Spotify, Grooveshark s’està fent molt popular entre els seus insatisfets. En comptes de reproduir anuncis entre cançons (que pots treure per 9.99€ mensuals), simplement posa banners (que pots treure per 3€ mensuals).

La primera vegada que vaig provar Grooveshark no em va convèncer. Jo no volia tenir una pestanya del navegador sempre oberta. Això s’ha solucionat gracies a Mozilla Prism. Prism s’ha dissenyat per executar aplicacions web de la millor manera possible. Portar les aplicacions web a l’escriptori i no haver de tenir una pestanya del navegador sempre oberta (Linux, Windows, Mac).

Per tenir una aplicació d’escriptori, s’instal·la Mozilla Prism i es configura Grooveshark posant com a URL http://listen.grooveshark.com/

Jo m’he creat un usuari i així puc crear-me i compartir llistes de reproducció, posar cançons com a favorites o saber quines són les que he escoltat més. De Grooveshark tampoc m’acaba d’agradar la manera com envia els enllaços a twitter i per això encara utilitzo blip.fm.

A Grooveshark el catàleg musical no està controlat del tot per les discogràfiques. A Spotify no pots trobar segons quins artistes i a Grooveshark no estas tant subjecte a la voluntat de la casa discogràfica.

La reproducció de música es fa a través d’streaming. Això vol dir que necessites una connexió a Internet i que no cal que esperis a que es descarregui la música abans d’escoltar-la. En modalitat VIP hi ha l’opció de descarregar-se música per tal de escoltar-les desconnectat.

Organització:

• A la part superior hi ha el cercador i les opcions de configuració.
• Al panell esquerra hi ha les seccions, les llistes de reproducció i al panell dret hi posen la publicitat.
• A la part inferior hi ha ekls botons de play, pausa, volum, etc i la llista de reproducció actual.

Cercador i llistes de reproducció:

1. Hi ha un cercador on poses el que vols escoltar. Pots fer clic sobre una cançó, un àlbum o un artista.
2. Apretes «Play All» o fas la selecció que vols i apretes «Play»
3. Si vols afegir cançons a la llista de reproducció tens el botó «Add»
4. Pots guardar la llista de reproducció actual seleccionant dins del desplegable de «Add» la opció «Add to Playlist».

Altres funcionalitats:

• Vols escoltar música semblant a la actual? Apreta el botó «Radio» i automàticament et recomanarà cançons al més pur estil last.fm.
• En una cerca tens la pestanya artistes o àlbums per afegir-hi tota la discografia o àlbum concret  a la llista de reproducció a més de la opció de fer-te admirador de l’artista o guardar l’àlbum com a favorit.
• En unca cerca tens les pestanya playlists on trobaràs les llistes de reproducció que s’han compartit i que pots afegir a la llista de reproducció actual, compartir i guardar com a favorit.
• En unca cerca tens les pestanya people on hi ha els usuaris que s’han fet admiradors dels artistes i que pots seguir o mirar quines llistes de reproducció tenen.
• La gracia de marcar música com a «favorite» amb el cor es la secció «Favorites». Allà pots recuperar les cançons, àlbums, artistes, playlists i altres usuaris que vas guardar.
• Pujar la música des del nostre disc dur

Extres VIP per 3€ mensuals:

• Aplicació amb Adobe Air.
• Aplicació mòbil per  iPhone, Android i BlackBerry
• Sincronització dispositiu mòbil i mode offline

Spotify vs Grooveshark: Comparació detall per detall

• Tant a l’Spotify com al Grooveshark hi ha una gran quantitat de cançons. Grooveshark més ampli, Spotify més acurat.
• Spotify escoltes les cançons que cedeixen les discogràfiques. A Grooveshark pots pujar les teves cançons des de el teu disc dur (ens fem responsables de la llicencia en la que es puja)
• Spotify necessites estar registrat per escoltar música. A Grooveshark no cal estar registrat per escoltar música, tot i que es molt recomanable ja que així tens més funcionalitats addicionals.
• Spotify permet compartir llistes de reproducció. Grooveshark et permet fer-te admirador, afegir contactes, veure els seus favorits i compartir playlists directament a Twitter, Facebook i amb un widget personalitzable.
• No és necessari descarregar les cançons.
• L’Spotify necessita una aplicació d’escriptori que funciona en Windows (Wine per tenir-lo a Linux) i Mac. Grooveshark pot funcionar des del navegador.
• Spotify utilitza tecnologia P2P amb un molt bon temps de resposta per carregar les cançons. Grooveshark es streaming pur amb un temps bo.
• L’Spotify posa anuncis entre cançons. Grooveshark té un banner.
• El compte premium de l’Spotify val uns 10€. El compte premium del Grooveshark val uns 3€.
• Spotify té integració amb Last.fm i a Grooveshark es pot integrar utilitzant rumpus

Sobre Grooveshark, alguns diuen…

Oriol Farré (oriolfb) a Grooveshark, alternativa a Spotify

De moment em quedaré un temps amb el Grooveshark, la publicitat d’Spotify m’ha cansat moltíssim.

Angel Custodio (ancude) a Grooveshark, mucho mejor que Spotify:

Pero en esas que descubrí Grooveshark. Y así de claro; es mucho mejor servicio que Spotify.
Empezando por que puedes utilizarlo desde cualquier sistema al ser accesible desde cualquier navegador que tenga instalado el plugin de Flash, no hace falta crearse una cuenta de usuario para escuchar música. Si te registras, podrás guardar canciones en una espécie de librería, crear listas de reproducción, favoritear canciones, buscar listas de otra gente, ver las canciones y listas más populares o recientes… Además de poder agregar contactos, pudiendo así ver sus listas o canciones favoritas y seguirlas. Y atención, que hay más: Puedes subir música de tu ordenador para así tenerla en la nube y escucharla desde donde sea.

Josep Mª Rosell (batega) a batega.cat

Grooveshark és un pas més en la música per internet. La principal millora respecte Spotify és que no obliga a instal•lar cap aplicació i la seva públicitat no intrusiva. Tant per usabilitat com per nombre de cançons i qualitat, supera als seus competidors. Les seves possibilitats per compartir cançons i la seva integració amb Twitter i Facebook també fan que el recomani especialment.

Més sobre Grooveshark

Tens més informació al blog de Grooveshark

Extensió per Chrome

Si utilitzes el navegador Chrome, et pots insta·lar una extensió per integrar Grooveshark al teu navegador.

Plugin per wordpress

Si tens un blog amb wordpress, et pots instal·lar un plugin per integrar Grooveshark al teu blog

Example: He afegit  «I Want To Break Free» a aquest post.

The post Escoltar música a Internet gratuïtament i sense talls appeared first on Jordi Rosell.

10 millors gols del Barça

Per mi el #11 és per Don Andrés Iniesta

The post 11 millors gols del Barça (actualització 2009) appeared first on Jordi Rosell.

Definició d’usabilitat

Què és la usabilitat? La usabilitat és un indicador de qualitat de interfícies d’usuari i de la seva facilitat d’ús. La paraula «usabilitat» també s’utilitza per referir-se als mètodes que s’utilitzen per millorar la facilitat d’ús en el procés de disseny.

5 indicadors per mesurar la usabilitat

• Fàcil aprenentatge de com  dur a terme les tasques bàsiques en la primera vegada que es troba un disseny
• Rapidesa en que es poden realitzar les tasques un cop ja han après el disseny
• Perdurable, facilitat de tornar-lo a utilitzar passat un període de temps sense utilitzar-lo.
• Errors que fan en les seves tasques i amb quina facilitat se’n recuperen.
• Grau de satisfacció en l’utilització del disseny.

Usabilitat de les pàgines d’inici

Hi ha un llibre de Jakob Nielsen mot interessant que es diu Homepage Usability: 50 Websites Deconstructed. En aquest llibre explica quines coses funcionen i quines no funcionen en el disseny d’una pàgina inicial.

Hi ha directrius que ajuden a entendre quines coses funcionen i quines és més probable que no funcionin. Les proves d’usabilitat serveixen per confirmar problemes a millorar i les directrius ens ajuden a evitar-los. Trobo particularment útil el recull de 113 directrius d’usabilitat de pàgines inicials [en] que Jakob Nielsen ens mostra a la seva pàgina.

10 directrius més habitualment trencades en les pàgines d’inici

1. Fer èmfasi en el que el seu lloc ofereix és de valor per als usuaris dels seus serveis i com difereixen dels dels seus principals competidors
2. Utilitzar un disseny flexible que permet als usuaris ajustar la mida de la pàgina principal
3. Utilitzar color per distingir enllaços visitats i no visitats
4. Utilitzar gràfics per mostrar el contingut real, no només per decorar la teva pàgina d’inici
5. Incloure una tagline que explícitament es resumeix el que el lloc o l’empresa
6. Fer més fàcil l’accés a qualsevol cosa que recentment va aparèixer a la seva pàgina d’inici
7. Incloure una breu descripció del lloc en el títol de la finestra
8. No utilitzar una capçalera a l’àrea de recerca, sinó utilitzar un botó «Cerca» a la dreta del quadre de text
9. Amb el percentatges de canvi, no només mostrar els punts absoluts
10. No incloure un enllaç actiu a la pàgina principal des de la pàgina principal

VilaWeb hauria de canviar el menú, no es pot utilitzar en pantalles petites ni es presenta la informació que els usuaris necessiten. Què posar-hi? 15 usuaris usuaris ho podrien dir en un card sorting.

Feu-vos aquestes preguntes:

• En que hi ha enfasi?
• És flexible?
• Sé quines pàgines he visitat pel seu color?
• Una persona que no coneix vilaweb pot saber a a què es dedica en una frase?
• S’utilitza el títol de pàgina per explicar el lloc web?
• Hi ha cerca?
• Saps on vas si fas click al logo?

3/10 és molt mala nota per només aquests 10 aspectes.

A més de l’usabilitat, la persuasió també és un dels aspectes clau per millorar la conversió web.

The post Vilaweb té problemes d’usabilitat a la nova pàgina inicial appeared first on Jordi Rosell.

Internet no és com el paper

A Internet llegir paraula per paraula no és un comportament habitual, només ho fa un 16% dels usuaris; en canvi un 79% busquen paraules o frases que cridin l’atenció per saber quins blocs els interessen. De mitjana tarden 4’4 segons per llegir 100 paraules de més, pel que és de molta ajuda reduir a la meitat de paraules de les que s’utilitzen en un escrit tradicional.

Escriure a Internet és diferent

Hi ha hagut cert debat parlant del suport paper i el suport digital a twitter.

Jo mateix vaig escriure que hi ha textos que s’han escrit per ser llegits en paper, i afirmo que alguns textos s’han posat a Internet sense pensar amb els usuaris fent impossible la seva lectura en línia.

Descontaminant la informació

La contaminació de la informació és l’excés de la informació portada a l’extrem.La informació deixa de ser útil i es torna un impediment per acabar la feina.
Jakob Nielsen

Hi ha llocs web que ens fan perdre temps mentre estem intentant fer una tasca important (en general totes les tasques que fem nosaltres sempre són importants). Això és deu a què moltes coses s’han escrit en un document de text d’una pàgina sencera sense pensar en les tasques que hem de fer. A més informació més necessitat de filtrar i de prioritzar (les dades no són coneixement). Un flux incontrolat d’informació ens serveix per perdre el temps, no sabem a priori què ens trobarem ni amb quin objectiu estem mirant allò.

Més no és sempre millor. Tothom vol ser productiu i es saltarà tots els blah blah blah que tu penses que són importants.  Si esculls un bon títol i fas un bon resum com a primer paràgraf no els faràs perdre el temps llegint.

Facilitat de lectura

El contingut a Internet és una interfície i s’utilitza amb una finalitat:  llegir, comparar, recopilar, comprar o inclús per crear «mal rollo».

Es recomana utilitzar:

• Capçaleres descriptives
• 1 idea per paràgraf (les primeres paraules del paràgraf han de ser informatives, molts salten al pròxim paràgraf)
• Destacat de punts clau (serveixen els enllaços, negretes o cursives, etc)
• Llistats
• Conclusions al principi (una frase que ho resumeix, un paràgraf que ho introdueix, un títol informatiu…)

Una manera d’escriure és la de contemplar els diferents nivells d’interès:

1. Llegeix només el títol, resum i capçaleres. Hauries de donar una visió general del tema
2. Mira ara els punts clau que has destacat de cada paràgraf. Hauries de tenir les idees sense el que és especific.
3. Finalment llegeix-ho amb profunditat.

R/evolució de la informació

Aprofitar Internet com a nou format:

• L’usuari pot consultar sense esperar-nos
• Els llocs web es poden adaptar a les necessitats de cada usuari
• Es pot continuar on es va deixar una «conversa»
• Permet la privacitat
• Els enllaços detallen i amplien informació
• Els llocs web no es limiten a fer les coses d’una única manera
• És més fàcil tractar amb unitats més petites
• Hi ha models gratuïts i de pagament per serveis addicionals
• No és important on estàs, pot accedir en qualsevol lloc en qualsevol moment.

[Vídeo molt recomanable de 5 minuts]

El valor de les visites

És molt maco tenir moltes pàgines vistes a la teva pàgina. Hi ha anunciants que paguen per pàgina vista i no per clic i tothom mira el ranking «no prou representatiu» d’alexa. Pensa que amb una penalització de google el trafic des de cercadors cau un 90%-95% (assegura’t si és això mirant a les teves estadístiques web el percentatge de google). Tràfic Directe, des de paraules clau del teu nom, que no són d’un contingut especific i subscriptors es consideren usuaris interessats. En canvi els que busquen un contingut concret o venen d’una altra web no han demostrat el seu interès.

Amb major rellavancia del contingut s’aconsegueix optimitzar la persuasió d’una web.

Primeres visites

Són visites que venen d’un cercador o d’una altre pàgina per aprofundir en un tema o resoldre un problema o dubte que tenen. No et coneixen ni tenen cap opinió formada del teu contingut. Aquests son els que marxen si no troben el que cerquen immediatament. Acostumen a mirar poques pàgines i no s’estan tanta estona com els lectors habituals. Tenen ganes de fer clic a l’enllaç que creuen que els hi donarà la resposta del que cerquen.

No és cert que es tardi uns mesos a aparèixer en els cercadors. En un sol dia pots aparèixer primer per alguna expressió, tot és qüestió de que t’ho mereixis. Has de rebre el reconeixement del treu treball en altres pàgines web.

No només això, cal entendre com s’indexen les pàgines en els resultats de cerca i facilitar la feina als cercadors.

Si ets famós tindràs visites directes, si no tens aquesta sort et trobaran utilitzant cercadors o via recomanació (xarxes socials, enllaços, correu).

Els que et visitin per primer cop tindran una experiència de descobriment i avaluaran si val la pena ser un lector habitual.

Usuaris que tornen

Són els lectors fidels del blog, han tingut una bona experiència amb tu. Ja coneixen el que publiques i et visiten amb freqüència, la recomanen als coneguts i l’enllacen des d’altres pàgines. Són visites directes, dels favorits o que s’ha subscrit al fil d’actualització o per correu electrònic.

Poc a poc van tornant i van descobrint el contingut i la seva qualitat fins que visitar-te de forma regular esdevé un costum. Quan no creix vol dir que no ho fem bé.

El que ajuda és ser una referencia en una temàtica determinada. Pensa en com elaborar continguts de qualitat, com pot ser cobrir novetats del teu sector, tractar coses amb profunditat, anticipar-se al que serà popular, tenir una freqüència de publicació regular, etc

Com escollim tornar a un lloc?

1. Descobrim el nostre objectiu. Fixem l’objectiu i decidim: «Que vull?» en base a el que esperem que hi ha d’haver per ser útil. Un cop hem tingut l’experiència la nostre elecció serè en base al que la utilitat que recordem. Això vol dir que saps el que vols i saps que et serà útil. El psicòleg Daniel Kahneman i altres companys van demostrar que recordem la qualitat de les nostres experiències en base a 2 factors: com va ser quan va arribar al límit i com va final?

2. Determinem la importància. Daniel Kahneman i Amos Tversky van estudiar com es prenen decisions i van trobar certes patrons que a vegades ens deixen «extraviats». Hi ha gent que dona un pes substancial a coses anecdòtiques, potser tant que deixem de tenir en compte altres coses que ens importarien com a experts. Assumim que quan més fàcilment recordem una informació més recurrentment la coneixem anteriorment. Això influeix en el pes que li donem a la informació.

3. Llistat d’opcions. Kahneman and Tversky van trobar que raons psicològiques personals produiran un efecte en reduir opcions i determinant quines serien les candidates per a prendre una decisió. Anar a un concert per «anar a lligar» o com a «coses que puc fer el divendres».

4. De les candidates, determinem el grau en que compleixen els objectius. Schwartz veu com la majoria maquillem els resultats segons el nostre equilibri psicològic.

5. Decidim quina és la opció escollida. Schwartz es queixa que les opcions s’adjunten segons l’elecció que es fa. Quan no s’adjunten les opcions, i no formen part del proces, escollir-les es percep com un benefici.

6. Canvi d’objectius. Aprofitem les conseqüències del que hem escollit per canviar d’objectius, tornem a avaluar la importància que li hem assignat i les possibilitats que ens ofereix. Era el que havia de fer?

Consideracions sobre la productivitat individual

• Rebem molts correus electrònics que en realitat no requereixen la nostre atenció i ens passem més d’una hora diària llegint, contestant i escrivint correus electrònics.
• Es perden com a mínim 48 hores anuals per no saber com funciona una cosa o per no trobar el que es necessita
• Les preguntes més freqüents no són les que han de ser i les seves respostes no resolen cap problema.
• Es perden subscripcions interessants i notificacions importants entre altres correus inútils.

Reduir interrupcions per ser més productiu

Una de les bases de la productivitat és la de assegurar-se en que dediques la majoria del teu temps a les tasques que et porten al resultat que vols.

En aquest sentit, cal reduir les interrupcions.

1. Mira’t el correu amb la freqüència que necessites: que no s’et queixin de lent i que no deixis que una interrupció freni el que estaves fent.

Google Talk i Micosoft Messenger són aplicacions que van en direcció contraria, no et deixen continuar, cada conversa és una interrupció de tasques més importants.

2. No facis un «Respon a tothom» i posa en copia utilitzant el principi de «que ho rebi qui ho necessita», aquells que realment en treguin profit de la teva resposta.

3. Redacta títols informatius en els teus correus electrònics. Fes com si el qui ho rep no tingui temps per llegir ni un «hola».

4. Filtra el correu o utilitza una correu electrònic alternatiu per que puguis mirar els correus personals i les llistes de correu que t’interessin un cop al dia.

5. Escriu curt i sigues clar.

6. Quan interromps algú ni que sigui un minut, fas perdre uns 10 minuts als teus companys per tornar a restablir el context. Només un 1% dels missatges podrien justificar aquestes interrupcions.

Conclusió: Les «galletas de la fortuna» són de mal gust.

The post Internet pot ser millor que el paper appeared first on Jordi Rosell.

«Precio que se paga por el uso del dinero. Generalmente se expresa como un tanto por ciento anual sobre la suma prestada, aunque dicho porcentaje puede definirse también para otros períodos más breves, como un mes o una semana, por ejemplo. Al porcentaje mencionado se le denomina tasa de interés. Desde el punto de vista macroeconómico, la tasa de interés queda determinada tanto por la demanda de dinero como por su oferta. Dado que la oferta monetaria depende de las emisiones que realizan los bancos centrales, éstos pueden, según las circunstancias, alterar en mayor o menor medida la tasa de interés (es decir, subir o bajar el precio del dinero).»
Consumer.es

Aprofitant uns tipus baixos els bancs t’atrapaven amb un Euribor (tipus d’interès aplicat a les operacions entre bancs Europeus) a 40 anys dient que no pujarien (responsable d’oficina del bbvva dixit) i d’altres que els preus dels immobles no baixen mai i que l’abril de 2009 encara insistien en que els preus dels pisos a Barcelona no baixarien

El 2006, la llavors secretaria d’Economia del PSOE el 2006, Inmaculada Rodríguez-Piñero deia que en aquell moment una pujada dels tipus d’interès era bona, per que frenarien el creixement expansiu de la demanda i reduir d’inflació.

Poden pujar els tipus d’interès?

L’agost de 2009 els bancs van decidir no pujar els tipus d’interès, ves a saber si quan «los brotes verdes» (cambra de comerç sobre l’economia catalana, novembre 2009) floreixin no s’ho repensin.

José García Montalvo diu que «El sector inmobiliario e hipotecario español es un auténtico disparate»
i en comptes de baixar preus es construeix menys. Si ens fixem en un anàlisi dels preus d’un immoble segons els costos de lloguer, encara surten cars.

Una pujada dels tipus d’interès pot tenir efectes i ara poden ser més negatius que positius. No crec que s’atreveixin a pujar-los, la situació encara és fràgil i delicada. La taxa d’atur augmenta i hem passat del millor sistema bancari del món a necessitar reestructurar el sistema bancari.
En resum, no som eficients, hi ha més capacitat de producció que no estem fent servir.

Si només es creix un 1% del PIB una pujada de tipus d’interès seria mortal per una economia endeutada. Els bancs centrals han de garantir la estabilitat i si els volen pujar ho hauran de fer de forma coordinada i el 1r que hauria de pujar ha de ser el que tingui la moneda més fluixa (2009.11.13 21:21:10, $1 = 0.67€).

Només per acabar dir que el 2007 va augmentar la morositat per un agument dels tipus.

The post Pujar els tipus d’interès tindria efectes en la morositat appeared first on Jordi Rosell.

La teoria de complexitat computacional forma part de la teoria de la computació, que estudia els recursos necessaris durant el càlcul per resoldre un problema donat. Els recursos més habituals són temps (quantes instruccions calen per resoldre el problema) i espai (quanta capacitat es necessita per resoldre el problema).

Un problema de molta complexitat de computació i que s’ha estudiat molt la seva optimització és el del viatjant de comerç

Donat un conjunt de llocs o ciutats, es tracta de trobar l’ordre a seguir per tal de tal que el camí fet pel viatjant de comerç des del punt de partida fins al punt d’arribada sigu el més curt possible.

Un problema de decisió és un problema que agafa com a entrada una cadena i dóna com a sortida una resposta de tipus SI o NO. Si existeix un algorisme que és capaç de donar la resposta correcta per qualsevol cadena d’entrada de longitud n en com a màxim c*nk passes, on k i c són constants independents de la longitud de la cadena, llavors diem que el problema es pot resoldre en temps polinòmic i per tant pertany a la classe P.

Exemples de càlcul de complexitat

• Extreure qualsevol element d’un vector. La indexació d’un vector o array porta el mateix temps sigui quin sigui l’índex que es vulgui buscar. Per tant és una operació de complexitat constant O(1).
• Buscar en un diccionari té una complexitat logarítmica. Es pot iniciar la cerca d’una paraula per la meitat del diccionari. Immediatament, se sap si s’ha trobat la paraula o, en cas contrari, en quina de les dues mitats s’ha de repetir el procés (és un procés recursiu) fins a trobar el resultat. A cada (sub)cerca, el problema (les pàgines on pot estar la paraula) s’ha reduït a la mitat, lo que es correspon amb la funció logarítmica. Aquest procediment de cerca (conegut com cerca binaria en una estructura ordenada té una complexitat logarítmica O(ln n).
• El procés més habitual per ordenar conjunts d’elements té complexitat quadràtica. El procediment consisteix a crear una col·lecció buida d’elements. Se li afegeix, en ordre, el menor element del conjunt original que encara no s’hagi triat, el que implica fer un recorregut complet del conjunt original (O(n), essent n el nombre d’elements del conjunt). Aquest recorregut sobre el conjunt original es realitza fins que tots els seus elements estan a la seqüència de resultat. Es pot veure que s’ha de fer n seleccions (s’ordena tot el conjunt) cada una amb un cost n d’execució: el procediment és d’orde quadràtica O(n²). De tota manera hi ha diversos algorismes d’ordenació amb millors resultats.

Turing va construir un model formal de computador, la màquina de Turing, i va demostrar que existien problemes que una màquina no podia resoldre.

La màquina de Turing (MTD) consta d’un capçal lector/escriptor i una cinta infinita en la que el capçal llegix el contingut, esborra el contingut anterior i escriu un nou valor. Les operacions que es poden realitzar en aquesta màquina es limiten a:  avançar el capçal lector/escriptor cap a la dreta o cap a l’esquerra;
El còmput és determinat a partir d’una taula d’estats de la forma:

(estat, valor) => (nou estat, nou valor, direcció)

La classe P consisteix en els problemes en que les seves solucions poden ser trobades en un temps polinòmic en una màquina de Turing.

On una màquina de Turing té un sol «camí de computació» a seguir, una màquina no determinista té un «arbre de computació». En les màquines no deterministes la funció de transició és una funció multivaluada sobre els estats i els símbols. Aquí caldria imaginar-se que la màquina «es divideix» en diverses còpies, i cada una segueix una de les possibles transicions.

La classe NP consisteix en els problemes en que les seves solucions poden ser trobades en un temps polinòmic en una màquina no determinista, i per els quals la seva solució positiva es pot verificar en relació a la mida de l’entrada del problema en una màquina de Turing.

La dificultat dels problemes NP és trobar la resposta de forma eficient, donada una forma eficient (en temps polinòmic) de verificar-la un cop trobada.

Es creu que P ≠ NP
En informàtica es parteix de la base que P ≠ NP, ja que no s’ha trobat un algorisme de temps polinomial per un problema NP-complet. A demés si P = NP implicaria conseqüències que es creuen falses. Intenta demostrar que P és igual a NP. L’institut Clay et donaria 1 mil·lió de dòlars.

Problemes «intractables» i NP-Complets
Tot i que el processament de les màquines de Turing són més simples que les no Deterministes no vol dir que, per la mateixa entrada, un problema de la classe P tardi menys que un de la classe NP. Exemple: Un problema que requereix 10^1000n en temps i és a la classe P és polinòmic en el temps, però intractable a la pràctica. En canvi hi ha problemes que tot i tenir un temps en funció exponencial (NP) són tractables a la pràctica si l’entrada es prou petita.

Els problemes que tenen solucions en temps polinòmics són solubles per més que uns quants valors. Els problemes poc escalables son els «EXPTIME-complet». Assumint P ≠ NP, els problemes NP-Complet són intractables.

The post Problemes que una màquina no pot resoldre (P ≠ NP => NP-Complets) appeared first on Jordi Rosell.

Avui m’he trobat una declaració de Pau Vallvé (Estanislau Verdet) en contra dels trolls del seu blog:

La mala fe és l’única cosa que m’indigna de debò

Des d’avui en aquest blog ja no s’hi poden deixar comentaris. M’he cansat d’aguantar els repetits intents de desmoralitzar i atacar mitjançant comentaris anònims d’algun/s imbècils que no tenen res més a fer que venir a tocar els collons. A mi hi ha moltes coses que no m’agraden i les ignoro, però aquesta gent no. Tanta enveja, tanta rancúnia, tanta amargor no les entenc i menys amb mentides. El projecte Estanislau Verdet em surt deficitari, és un petit hobby que faig en hores extra-laborals. M’hi gasto més del que genera el projecte, m’hi deixo un munt d’hores i la marodia de caps de setmana, així que prou feina tinc intentant de que tot funcioni i de dedicar-me a compartir-ho a les webs, blogs, facebooks i myspaces, com per aguantar a amargats amb mala fe. Em sap greu, però tanco la possibilitat de comentar en aquest blog (ja bastant mort des de fa temps). Qui vulgui dir algo pot fer-ho de les següents maneres: Missatge al MySpace, comentaris al grup de Facebook, a la pàgina de Facebook o enviant un mail a estanislau.verdet@gmail.com. Prou feina tinc com per aguantar tanta tonteria. A prendre pel sac.

Pau.

Ha fet bé, si no pots dedicar-hi temps no admetis comentaris i deixa que es comenti a les xarxes socials. Personalment no m’agrada que es faci:

• Utilitzar noms falsos o diferents per la mateixa persona o anònims
• Auto-elogiar els productes propis en TOTS els llocs de la competència.
• Criticar la competència on pugui crear més debat i més conflicte.
• Manipular, mentir controlar l’opinió de comunitats.
  
• Actuar de mala fe en un ecosistema o blogosfera pròpia amb el que no et relacionin com a entitat o persona.

No m’agrada la mala fe anònima.  Els diaris online no moderen prou bé, tenen un filtratge automàtic que no funciona, i deixen declaracions que serien de jutjat de guàrdia sense que ningú hi posi el seu nom.Que les xarxes socials no protegeixen la intimitat? Quan es diu una cosa s’ha de firmar. Mireu sinó que va dir Guardiola en un roda de premsa el 6 de novembre de 2009 :

– Periodista: La gente dice que…

– Guardiola: Això m’ho dius tu amb noms i cognoms.

Què en penseu?
Sempre hi ha la opció d’obligar que els que comenten s’identifiquin amb el seu blog (amb OpenID). Si voleu saber més de com posar-ho al vostre blog, hi ha un plugin per wordress de OpenID o comenteu-m’ho aquí.

Actualització: Disculpes, deia que els diaris no moderen i que era una entrevista a Guardiola.

The post Estanislau Verdet tanca els comentaris i Guardiola demana noms appeared first on Jordi Rosell.

Cal relaxar-se quan no hi ha temps per fer-ho
Sydney J. Harris

Les millors idees no acostumen a sorgir en hores de feina. És més difícil tenir-ne quan estàs dedicat al 100% en una tasca, fixant l’atenció en allò. Les estones de relaxació, són estones de «no fer res», són moments que el que es fa és desconnectar i lliurar-se de la pressió. Desconnectar és important (thinkwasabi), en aquestes situacions podem pensar més lliurement i tenir idees, formar-se la pròpia opinió.

Sí, estic al dia amb el meu twitter i llegeixo i comparteixo contingut amb google reader. Les subscripcions a google reader m’agrada llegir-les davant d’un ordinador, ademés també hi tinc algun diari. En canvi per un article o llibre de més de 10 pàgines, no suporto llegir-les davant de l’ordinador, ha d’estar en paper o en un e-reader (LG amb energia solar).

Anar amb tren cada dia et dona estones per desconnectar, pensar, tenir idees, opinar, millorar… i llegir. No només hi ha aquest moment. També pots tenir el teu temps d’abans d’entrar a treballar, l’esmorzar, abans d’anar a dormir (ni que siguin 15 minuts). Potser és una sort que el tren sigui més lent avui que fa 161 anys i només que plogui ja vaig tard…

Si hi ha deflació, els diaris ja poden anar baixant de preu o buscar alternatives de negoci. Que pensin en cobrar pels reportatges en profunditat tant online com offline i que deixin d’intentar cobrar per articles curts online.

Les dades per si soles no són coneixament. Les idees són la la base de la teoria del  creixement econòmic actual. Si no es creix algunes empreses utilitzen el màrqueting de la por o d’altres intenten influir  l‘opinió pública (els immobles no baixen mai de preu).

The post Publicacions en paper per desconnectar, explicat amb 5 imatges i 2 cites appeared first on Jordi Rosell.

És un manual que han anat fent els mateixos usuaris de google wave (disclaimer: si hi ha errors es solucionaran al mateix wave).

No tens invitació i fas dentetes? Si tampoc tens usuari de twitter comença avui a utilitzar Twitter.

Reprodueixo l’estat del manual de google wave ara mateix:

Asumint que un wave és un conjunt de blips…

Navegació

• Per saltar de blip a blip no llegit tecleja ESPAI
• Per baixar o pujar un blip pots utilitzar el scroll o teclajar els AMUNT/AVALL o INICI/FI per moure’s al inici o final del wave.
• Per enllaçar una wave dins una altra wave, l’arrosseguem des de l’inbox (a l’esquerra) fins a la zona d’edició (a la dreta) i l’enllaç es crea automàticament
• Per enllaçar a una wave en qualsevol altre lloc (un correu, un tweet, etc.) fem el pas anterior, després sel·leccionem «done». Un cop fet ens posem damunt l’enllaç recent creat i fem botó dret < copia l’enllaç
• Es poden obrir tantes Waves com vulguis a la finestra d’edició, com si fossin pestanyes, clicant la tecla cmd (Safari) o Ctrl (Firefox, IE, Chrome) més la Wave que vulguis obrir, de la mateixa manera que obrim un link en una pestanya nova.

Comandes

• Per respondre a un blip concret apretar doble click i seleccionar Reply, també pot fes click sobre ell i teclejar ENTER.
• Per editar un blip apretar doble click i seleccionar Edit, també pots teclejar CTL+E. La data del blip té un menú desplegable on hi ha la opció editar.
• Es pot respondre a un blip de forma privada, amb el menú de la data del blip hi ha la opció «private reply» i només veurà la resposta el creador del blip, no la resta d’usuaris del wave.
• Per respondre al final del wave apreta el boto Reply
• Per marcar tots els blips del wave com a llegits apreta Read
• Per fer una wave públic (i la podrà veure qualsevol persona que tingui un compte wave): cal afegir l’usuari public.a@appspot.com a la wave
• Pots asignar la gent que vulgis que el vegi aprenant al botó amb el simbol + o arrastrar-la des del panell de Contacts
• Podeu tenir una conversa privada feu un Ping a un usuari seleccionant-lo o apretant el botó «Ping X». Llavors farà una espècie de xat (que també és un blip dins d’una wave).
• A l’inbox es poden seleccionar més d’un Wave mantenint apretat shift, d’aquesta manera podem marcar-ne com a llegits molts de cop (és molt bàsic, però no per això intuïtiu)
• Elmininar un wave es pot fer fent click sobre ell desde unpanell de navegació (inbox) i apretant Trash
• Per imprimir existeix la seguent ajuda http://www.googlewaveinfo.com/200910/how-to-print-from-google-wave/

En mode edició

• Acabar d’editar tecleja SHIFT+ENTER(o apreta Done= o per descartarlo tecleja ESC (o apreta Cancel)
• Borrar un blip, a la dreta adalt on hi ha la data s’obre un menú contextual on pots seleccionar Delete.
• Crear un enllaç (la manera que he trobat jo) Arrossegar-lo! No trobeu dificil buscar l’id?
• Edició simultània: Es pot editar un blip alhora per part de diversos usuaris (em refereixo al mateix instant). Actualment és una opció una mica inestable, si ho feu procureu escriure en paràgrgafs diferents. Veureu on escriu un altre usuari perquè apareixerà el seu nom allà on ell/a tingui el cursor. El wave es pot penjar també al entrar a editar el mateix blip un altre usuari.
• Incrustar un vídeo de YouTube:enganxar la URL de youtube: http://www.youtube.com/watch?v=gwIZ8Y7y_0E, apareix una bombeta a la dreta de l’adreça, clicant-hi només hi ha una opció i és «embed video», mirar el video

Extensions i robots

• Per facilitar traduccions afegeix l’usuari aunt-rosie@appspot.com al wave i llavors automàticament generarà respostes traduides al blip que escriguis. Per treure el traductor només s’ha d’anar les persones afegides a la Wave, buscar a l’aunt-rosie@appspot.com i fer-la fora (clic sobre el seu avatar i després al botó «Remove aunt-rosie@appspot.com»).
• Enllaçar waves desde fora de google wave: mywaveid@appspot.com (alternativament mireu la url i agafeu la part on diu #restored:wave:googlewave.com!codisraros fins al final i poseu-la després de https://wave.google.com/wave/ )
• Podeu proposar votacions amb l’extensió «Yes/No/Maybe»
• Twitter: tweety-wave@appspot.com
• Favorits: starifybot@appspot.com
• Emoticons: agreguen a emoticonbot@appspot.com
• Escacs, Agregar Gadget (by url) http://gerculanum.appspot.com/gadgets/com.example.chessgadget.client.ChessGadget.gadget.xml Exemples: http://wave-samples-gallery.appspot.com/
• Mapes on els usuaris poden dir ubicacions: Reditar el mapa q esta al blip, incloure la ubicació i desar-la al mapa
• La pàgina htp://avesandbox.com es per a poder desenvolupar aplicacions per al wave

Resolució de problemes

• Si hi ha un contacte que afegiu però que quan torneu a entrar a Wave us ha desaparegut heu d’editar el contacte a Google i heu de posar com a primera adreça l’adreça de google amb la que el contacte s’ha registrat a Wave.
• Els videos amb vimeo no funcionen
• Per treure a un usuari si cliques sobre l’icona apareix «Remove X» pero no funciona.

En el mateix wave hi ha vídeos i enllaços i si voleu podeu posar-hi contingut per al qui vulgui aprofundir.

Ah! que no se t’oblidi!

Agrega a qui interesi al wave o si vols comparteix el següent enllaç públic https://wave.google.com/wave/?#restored:wave:googlewave.com!w%252BhPkwXB7-A.9

Un cop dins, si vols contactar amb mi, crea un wave i agrega jroselln@googlewave.com com a usuari.

The post Usuaris de wave han col·laborat per fer un manual de wave appeared first on Jordi Rosell.

En comentaris anteriors en aquest blog sobre aquest tema varem veure aquestes opcions:

• Ingressar 7 d’IRPF i 3 d’Impost de Successions.
• Ingressar 10 d’IRPF i 0 d’Impost de Sucessions
• Rebaixo la despesa a 7, però aleshores cal decidir quina despesa eliminem
• Rebaixo la despesa a 9, ingresar 8  d’IRPF, 2 d’impostos especials i 0 d’Impost de Successions

Com a tot debat pot haver-hi mala educació (a tele5 sempre es pitjormés), potser és per la militància en una opinió ferma. La gent sempre és díficil de convèncer. El millor és fer veure que no sabem res i tornar a mirar-nos tots els arguments per formar-se altre cop la nostra opinió.

Veiem aspecte per aspecte els punts pel manteniment o no de l’impost de successions amb les diferents opinions (tal i com es van escriure) de cadascú:

1. És l’impost de la mort?

@donaire: En realitat, morir-se és la forma més efectiva de deixar de pagar impostos. Es poden deixar de pagar també si tens una caixa B o si tens un compte a les Bahames, però això té els seus riscos. En canvi, si et mors mai més pagaràs impostos. Perdonin la cruesa, però és que la denominació de l’impost de la mort és equivocada. Qui paga els impostos són els vius, no pas el morts. Si el paguessin els morts, l’Iker Jiménez faria un programa especial. Me l’imagino: «Buenas noches amigos de lo oculto. Hoy vamos a ver un caso que nos pondrá los pelos como escarpias. El caso de Felipe Morón, muerto hace tres años, pero que acude fielmente a su cita con el Fisco para espanto de los empleados de Hacienda»

Respostes
@jrosell: El terme no és adecuat, pero és molt gràfic. L’impost de successions és un impost sobre un canvi patrimonial i sobre els hereus. Un patrimoni o es construeix en vida o es rep per herència. L’impost de successions l’estat cobra per un canvi patrimonial: d’un mort a un viu. És per això que queda molt gràfic dir: «Impost de la mort».
Per poder ser hereu d’un patrimoni cal pagar en volum al patrimoni que es rep i no en funció de les possibiltiats que es tenen.
En aquest sentit si sóc un hereu d’una herencia molt grosa i soc pobre hauré de malvendre part de l’herencia o demanar un crédit.
telenieko: «Tal i com planteges, en tot cas sembla que es demani la supressió de l’IVA pel nínxol, la caixa o la làpida.»
Espero que com a mínim sigui al 4%, però no, no en demano la supressió. He dit «impost *per els* morts» no per enterrar-los.

2. La família és un subjecte passiu?

@donaire: Aquest és un punt interessant del debat. Argument: «Si un fill rep una casa del pare, en realitat és casa seva perquè tot allò que és d’una persona també ho és dels seus fills». De manera, que l’objecte passiu seria la família i no pas l’hereu. Es diria que els hereus d’una persona traspassada haurien de poder gaudir dels béns tal i com ho feien abans de la mort, ja que les famílies són un tot des del punt de vista patrimonial.

Deixant de banda que els hereus poden ser amics, coneguts, parents, saludats o un oncle de Puerto Rico, els subjectes passius de les sucessions són els individus. I em sembla lògic. La prova que les propietats del pare són seves i no dels seus fills és l’escassa incidència de les donacions en vida. Com saben, la Llei de mesures fiscals 17/2007 va obrir les portes a aquesta possibilitat, amb un règim fiscal molt favorable, ja que marca un tipus màxim del 9%. En canvi, aquesta opció no ha tingut a penes repercussió. Per què?. Perquè els propietaris en vida consideren que ells són propietaris, que els béns són seus i no tenen perquè cedir-los als futurs hereus.

O un cas encara més escandalós. Per què una parella que viu junta des de fa trenta anys no comparteix la titularitat dels seus béns?. De manera que en la pràctica, les famílies no es comporten com a subjectes passius.

Respostes
@jrosell: No és un argument solid dir que si no té exit és que consideren que ells son els propietaris. Pagar un 9% de donacions ara és més que no pagar res ara.
Si una parella comperteix bens se l’està treient una part del seu patrimoni (que no és compartit?). Els fills no comparteixen bens, pero en vida poden gaudir-ne.
Francesc:Sempre es parla de l’herència entre generacions i en aquest supòsit compartiria en bona part els teus arguments, però avui per avui, en aquest país, és un impost contra les dones, contra les vídues. Com que en els anys 60 els pisos anaven a nom dels marits, si es mor la dona, l’home no hereta; però si es mor l’home la vídua ho hereta tot i li toca pagar, per seguir visquent a casa seva.
Conec una dona de fer feines (com es deia abans)ja jubilada que fa tres anys va haver de pagar 30.000 euros per conservar les propietats que ella havia contribuit a aconseguir amb el seu esforç però que estaven a nom del marit. Després caldrà que se l’ajudi amb serveis socials…
@donaire: Tot depèn del valor de l’immoble. Fins a 500.000 euros està exempt, de manera que el mite de la àvia desnonada és només un mite.
I en tot cas hauríem de reflexionar com a societat el tema de la separació de béns. Si el volem mantenir, hem d’assumir que diem explícitament que el meu patrimoni és meu i el teu és teu. Volem corregir una vegada morts el que en vida no es va corregir.
En resum, si la pobre àvia viu en un habitatge que està valorat fins a 500.000 euros, no paga res.
telenieko: «És molt més difícil encara que la meitat de l’habitatge tingui un valor de 500.000 euros.»
Primera i segona residència…
Albert: Donacions. Actualment no sé com està la llei, perdoneu la meva ignorància. A mi em va tocar, amb la llei d’abans del 2007, pagar dues vegades: la primera perquè el meu pare em va fer donació d’un immoble (que jo hipotecaria per poder-lo rehabilitar per viure-hi), sobre el que vaig pagar l’impost de donacions. Al morir ell però, al cap de menys de 5 anys, vaig haver de tornar-lo a pagar a l’herència. Entenc que estigui així regulat perquè d’aquesta manera s’evita que, al veure’s la mort al damunt, es facin donacions per evitar pagar-ho a l’herència, que té, o tenia, un cost més elevat. Però quan no es fa expressament, és una putada de nassos. Bé és cert que no acabo d’entendre perquè la gent no fa més donacions. Potser perquè és un tema prou delicat a tractar en família? No ho sé…

3. És una injustícia si el comparem amb la resta de CCAA?

@donaire: És normal que algunes persones utilitzin aquest argument. Però sincerament em sembla vergonyós que aquest sigui l’argument que empra el cap de l’oposició, l’ex conseller d’economia Artur Mas i Gavarró. Portem molts anys batallant per assolir capacitat normativa en molts impostos. Això vol dir que Catalunya té la capacitat de fixar els seus propis trams en molts impostos, de decidir de forma autònoma la nostra política fiscal. Com és que ara utilitzem com a argument que a Castella i Lleó, a Astúries o a Madrid l’impost és molt més baix?. És això un argument?. Per això volem l’autonomia fiscal?. Per a reclamar una equiparació amb la resta de comunitats autònomes?.

Respostes
@jrosell: No per que estigui cedit no vol dir que no et pugis queixar. Si s’està en contra de l’impost és normal que es compari amb qui no l’aplica. Jo trobo aquest argument com qui es queixa a Vodafone de que Orange li fa un preu millor. No per ser de Vodafone no vol dir que no pugui demanar preus més econòmics.
Albert: Si no ho he entès malament, el teu contraargument és que no és just que ens comparem a la resta de CCAA? Així doncs no és valid comparar-se a altres CCAA mentre no tinguem autonomia fiscal? I per què no? Mentre no gaudim de plena autonomia fiscal, no entenc perquè no és just que ens hi comparem, ho sento.

4. És un greuge pels catalans?

@donaire: Aquest és un argument gairebé unànim: Quina sort que tenen els madrilenys. Si et mors a Lavapiés no pagues impostos i si et mors a Badalona has de contribuir. És una forma de veure el sistema tributari. Però hi ha una altra: A Madrid disposen de menys recursos públics per a portar a terme les seves polítiques socials.

L’impost de successions va permetre ingressar a les arques del país 1.000 milions d’euros. Mil milions d’euros són 250 escoles, 650 escoles bressol o 350 centres d’assistència primària. És tot el que dediquem a Universitats. Qui demana la supressió de l’impost ha de proposar al mateix temps (a) quin altre impost pugem per a compensar o (b) quines despeses reduïm per valor de mil milions d’euros anuals.

Ara ja podem tornar a l’enunciat inicial. Tenen sort els madrilenys?. Si mirem l’estat deplorable de la sanitat pública de la Comunitat de Madrid, francament ja els hi regalo. El meu model és el d’un estat del benestar que garanteixi una prestació de serveis de qualitat, que és el mateix que dir que accepto un sistema fiscal redistributiu.

Respostes
@jrosell: Mantenir la despesa en educació, sanitat, seguretat, infraestructures i innovació, reduir la resta. Augmentar l’impost sobre els beneficis i IRPF a les rentes riques. el que proposo també és un sistema fiscal redistributiu.
Jordi Bonet: I no em facis riure, dius que si amb els 1.000 milions feu o manteniu tants col·legis, escoles bressol, etc. Mira, a Badalona el 2006 vareu prometre 11 equipaments socials que havíen d’estar ja enllestits, hores d’ara només un es una realitat, i d’un altre tot just s’han començat les obres.
@donaire: 4. JO et dic que amb 1.000 milions es fan les escoles que es fan. No parlo de governs. El govern que governi ara i en el futur disposarà dels recursos per a fer escoles. Si a tu no t’agrada aquest govern, votes per un canvi i ja està.
Però el que em resulta incomprensible és aquest argument, («no em facis riure» em dius): Com jo considero que no invertiu bé els recursos, proposo reduir els recursos de la Generalitat. No et smebla més lògic demanar que s’inverteixin bé els recursos?
Jordi Bonet: 4. I jo et dic de que el que diuen els governs que faràn, aqui a Badalona no hem vist ni un 10%, per tant com voleu que em cregui els discursos oficials vostres (perque aquest discurs ja l’hem llegit i sentit d’altres).
Albert: És un greuge comparatiu per Catalunya? Jo crec que sí. Un percentatge important dels impostos pagats pels catalans no torna a Catalunya, no? Llavors, com que aquí ens calen més calers, hem de tornar a pagar. No és un greuge, això? Les altres comunitats no tenen un sistema sanitari com el nostre? Doncs per què no fem pagar 1 € per cada visita a la sanitat pública? Que és injust per qui hi ha d’anar molt sovint? Sí, però també és injust actualment per qui té la sort de no anar-hi. 1 € per cada visita són moooooolts calers al llarg de l’any eh? I crec que no es tractaria de cap quantitat exagerada, que en general el ciutadà es podria permetre. També s’hi podrien establir excepcions segons certs criteris, per tal d’evitar greuges en segons quines situacions.

5. Ja paguem molts impostos?

@donaire: Ara fa uns dies, la Comissió de Cooperació i Solidariat del Parlament de Catalunya va acollir una delegació d’organitzacions colombianes. Ells envegen el nostre sistema fiscal. Ho repeteixo. Ells consideren modèlic el model fiscal europeu. Perquè saben que només és possible construir una societat moderna, amb igualtat d’oportunitats, si hi ha un sistema fiscal potent i efectiu. De fet, la pressió fiscal a Catalunya o Espanya continua essent una de les més baixes d’Europa. Tenim, per exemple, l’IVA més baix de la Unió Europea i uns nivells d’exempcions de l’IRPF molt alt per a les classes mitjanes. Concretament, la pressió fiscal a Suècia és de 51, a Dinamarca de 50, a Bèlgica de 48, a la França de Sarkozy de 46, a l’Alemanya de Merkel de 42, a Grècia de 38… I a Espanya, de 36.

Respostes
@jrosell: La pressió fiscal de l’Alemanya de Merkel (42) es reduirà, la d’Espanya (36) augmentarà. Que hi hagi marge per augmentar la pressió fiscal a Catalunya o Espanya no vol dir que s’hagui de fer. Potser per millorar l’economia encara s’hagi de reduir encara més.
No cal amagar que el principal augment presupostari és en prestacions per desocupació.
En sanitat s’inverteix en prevenció per estalviar despeses. No creieu que si es facilita l’ocupació caldrà pagar menys en prestacions per desocupació?
Amb un IVA baix sóm més competitius, si fem que les classes mitjanes paguin més d’IRPF el consum baixarà encara més.
Oscar: Els colombians admiran el sistema fiscal EUROPEU, tant de bo aquest impost estés homologat amb Europa.
@donaire: Jo parlava en termes genèrics de fiscalitat, de pressió fiscal. A Espanya tenim una pressió fiscal baixa i vosaltres demaneu que la reduïm encara més. L’única cosa que vull comentar és que a Europa es paguen més impostos que a Espanya i aquesta és una de les raons per les quals tenen un sistema de serveis públics més fort.
Cada vegada que demanem eliminar un impost, demanem reduir les despeses socials.
UPC: Es cierto que España tiene uno de los modelos de presión fiscal más bajo de Europa y que las posibilidades de equipararnos a los estándares europeos exigen incrementar las tasas e impuestos y no bajarlos. Y mucho menos eliminarlos.
Albert: La pressió fiscal és més alta a la resta d’Europa. Bé, segurament sí, però caldria veure també com es gasten els diners recaptats. No dic ni que ho facin millor ni pitjor, perquè no tinc un coneixement prou bo com per poder-ho comparar, i aquí en sabeu molt, o almenys ho sembla.

6. És l’únic país del món amb aquest impost?

@donaire: L’impost de sucessions és un impost generalitzat a la major part dels països de l’OCDE. El paguen, per exemple, als Estats Units, a França, als països escandinaus, a Bèlgica, a Alemanya (l’acord de liberals i conservadors a Alemanya ha mantingut aquest impost)… De fet, és molt més ràpid explicar on no es tributa. Dels països de l’Europa dels 15 només n’hi ha un que l’ha suprimit: La Itàlia de Berlusconi. Sincerament, no és aquest el meu model de societat ideal.

Respostes
@jrosell: Evidentment que no és l’únic, tampoc és l’únic on s’ha obert el debat. Pel que jo sé, a Estats Units el conjugue no el paga si es que el patrimoni no supera els 1.500.000 USD i Bush el volia treure. No conec els altres casos.
Jordi Bonet: Dius que l’impost existeix a la majoría de paisos, però no dius que com a mínim en quasi tots ells EL CONJUGE N’ESTA EXEMPT.
@donaire: 1. Dic que existeix a la major part de països d’Europa i ho mantinc. De fet, tu també ho dius.
Jordi Bonet: Els de noimpostsuccessions: No discutim la existència en si de l’impost, el que discutim es la manera que hi ha d’aplicarlo, tornem-hi a Europa ja que al honorable conseller li agrada anomenar-ho en totes les seves intervencions, sentiu-ho tots ben fort CONJUGE EXEMPT, aixó com a mínim, qui vulgui saber mes detalls, a la nostra super lletja web ho trobarà.
1. Be, jo torno a dir que a la majoría de paisos Europeus com a mínim el cónjuge queda exempt, sembla talment que aixó es vulgui amagar, si fem comparacions, s’han de fer ben fetes.
Oscar:
A europa, el pais paradigma de bebestar social, Suecia no te aquest impost.
A França el cònjuge està exempt i els descendents fins a 156.359 € (a Catalunya 18.000 €).
A Alemanya el cònjuge té exempts fins a 500.000 € i els descendents fins a 400.000 €.
A Noruega, Dinamarca i Luxemburg, entre altres, estan exempts de pagar l’impost tant el cònjuge com els descendents.
En Regne Unit el cònjuge exempt i els descendents fins a 312.000€ exempts.
A Suècia, no existeix aquest impost.
En Suïssa exempts, cònjuge i descendents, excepte al Cantó de Ginebra: 3.265 € exempts, resta entre el 0% i el 6%.
I en EE.UU. que també ha nomenat, el cònjuge està exempt, i els descendents tenen una exempció de fins a 3.500.000 $.
Aquests són només alguns exemples, hi ha mes.
@donaire:
A Suècia tenen un IVA astronòmic, un IRPF molt més alt i mantenen l’IP. Hi ha altres països que mantenen un model extraordinari de societat del benestar i el mantenen.
A França el cònjuge està exempt i els descendents fins a 156.359 € (a Catalunya 18.000 €).
A Alemanya el cònjuge té exempts fins a 500.000 € i els descendents fins a 400.000 €.(…)
Gràcies. Jo també m’he mirat la pàgina de No successions. Però, no li sembla a vostè que m’està donant la raó. Vostè està dient que hi és a tots aquests països, amb variacions respecte al nostre model, però que hi és, oi?.
Anònim:
Efectivamente, don-aire, la mayoría de países europeos tienen impuesto de sucesiones, pero ese no es precisamente un argumento para no modificar el I.S. en Catalunya, ya que si quieres comparaciones con Europa tendrás que decir que la mayoría de países europeos tienen mayores exenciones en el impuesto que nosotros. Y esta coletilla tú no quieres que se diga.
UPC:
Me permito contestar al señor Jordi Bonet y al resto de participantes, con el fin de corregir algunos errores.
Soy investigador en fiscalidad europea y me permito hacer algunos apuntes sobre las cuestiones planteadas.
1. Efectivamente, el señor Donaire tiene razón cuando dice que el impuesto de sucesiones es común en la OCDE, aunque también es cierto que hay países como Israel, Nueva Zelanda o Suecia donde este impuesto ha sido anulado.
Lo más importante es no generalizar, porque cada modelo tributario tiene sus particularidades que responen a las singularidades fiscales de los países y a su tradición. Pero le voy a detallar algunos errores:
– Italia sí tiene una «tassa di successione», que fue reintroducida en el país a finales de 2006 ante los problemas financieros del país. Nueva Zelanda también se plantea la recuperación y en Suecia dependerá del color del futuro gobierno.
– En Estados Unidos, la competencia es de los estados y en varios de ellos está asentada el impuesto, como en Indiana, Maryland, Kentacky…
– En la casi totalidad de los modelos impositivos por donaciones se incluyen los cónyuges, aunque con exenciones normalmente fijadas sobre umbrales de valoración catastral corregidas. En Gran Bretaña y en Irlanda las «inheritance taxes» sí afectan a los cónyuges.
Albert:
Ja que es parla de comparacions amb la resta de països europeus, valdria la pena tenir en compte les diferències salarials entre aquests països també. Com podem estar parlant de les quantitats que estem parlant, amb sous que, amb sort, arriben a 1000 €… I amb uns salaris mínims oficials com els que tenim?

7. És un impost que no paguen els rics?

@donaire: Si prenem les dades de 2008, arribem a la següent conclusió. El 85% de la recaptació total de l’impost de successions el va pagar un 15% dels contribuents. Repetim-ho. Dels 110.000 declarants de 2008, 17.000 van aportar el 85% del milió d’euros que es va recaptar aquest exercici. En altres paraules, aquest és un impost que paguen essencialment, en la seva immensa majoria, els qui més tenen. Els rics molt rics. Que són els qui no volen pagar. Una altra dada que manllevo del diputat Comín. Més de la meitat dels contribuents (més de 8.000 dels 17.000) van pagar menys de 300 euros.

Respostes
@jrosell: Fem-ho al revés. El 85% del les herències només han aportat el 15%.
Una persona que potser està a l’atur, potser ingresa 0€, ha tingut que pagar un impost de 300€ (funeral, advocat, etc).
Quines despeses hi ha per atendre tota aquesta gent?
Oscar: Tota la gent sap molt bé que els rics no paguen aquest impost perquè les empreses tenen una reducció en aquest impost del 95%. I quin ric no té tot el seu patrimoni dins d’aquestes empreses, o sinó crea una per a això directament? Anem, home…
@donaire: Depèn del cas. En primer lloc, vostè i jo estaríem d’acord que les empreses heretades tinguin un règim diferent. Si el que m’està proposant és que desaparegui aquesta bonificació per les empreses, llavors crec que ens equivocaríem.
En segon lloc, aquestes famoses empreses que gestionen el patrimoni tenen pros i contres. Li diré que si jo fos milionari no ho faria pas. No conec massa milionaris, però sí que li puc comentar el cas d’un (de fet, d’una). I em consta directament que va pagar una morterada per IDS.
telenieko: «Un model en el que el 85% paga el 15% té pinta de progressiu.»
No dic que no sigui progressiu, dic que la part alta de la progressió s’en cuida molt de no aparèixer, i que els 17000 que dius no son els «més més rics» o «tota tota la seva riquesa».
Anónims: Els rics estan empadronats a Navarra o forman societats patrimonials que no pagan. Així, és clar qui paga el peatge de la mort. És això justícia social?
Albert: Digueu-me ignorant, o mal pensat, com preferiu, però m’agradaria tenir la certesa que els realment rics paguen en la mateixa proporció que la resta. Em sap greu, però em costa de creure que paguin quantitats que els representin els problemes que representen a la resta. No perquè l’estat els ho faciliti, sinó perquè tenen mitjans i recursos per saber com fer-ho. Aquí qui rep garrotades de tots costats és la classe mitjana, la mateixa que crec acabarà desapareixent per deixar lloc als rics i als pobres, i prou.

8. Les famílies s’han d’endeutar per pagar l’impost?

@donaire: Circulen per la xarxa milers de casos de famílies que gairebé han hagut de malvendre les joies de la mare per a fer front els pagaments. I una dotzena de llegendes urbanes. Per això, els hi proposo anar a la font original, que és la Llei 17/2007 en la que es modifica l’impost de successions i donacions per primera vegada. Els casos anteriors a 2007 s’han de llegir amb el model fiscal que es va heretar del Govern de CiU, qui durant 23 anys no van tocar l’impost i ara reclamen la seva supressió. Què ens diu la nova Llei?.

Des de la reforma de desembre de 2007, les famílies que hereten un habitatge amb un valor inferior a 500.000 euros paguen zero euros. Només tributen aquells habitatges amb un valor superior a mig milió d’euros que em fa l’efecte que no estan situats en els barris de les classes mitjanes. Mirin. Un hereu a Catalunya que ha rebut un patrimoni d’un milió d’euros tributa amb uns 7.000 euros, el que representa un 0,7% del seu valor. Què s’ha d’endeutar per pagar 7.000 euros?. Bé, què hi farem.

Els repto públicament. Agafem la taula de contribucions que preveu la llei i presentin el seu cas. Analitzem públicament, amb llums i taquígrafs, aquest suposat escàndol. Expliqui’m el cas d’aquesta veïna desnonada, que ha hagut d’anar a viure sota un pont. De veritat. La majoria dels casos que corren per Internet són simplement falsos, pures llegendes urbanes.

Respostes
@jrosell: Quan una persona està a l’atur s’ha d’endeutar per pagar 7.000€  i els bancs hi fan negoci. Jo creia que el 0’7% era pel tercer món.
@sociata: […] Jo tinc la sort de tenir pares encara joves i amb bona salut. Però el dia que em faltin , que espero que sigui el més tard possible, tindré dos cases, la de la meva mare i la del meu pare, de manera que si fos egoista, com tu, diria que se suprimís aquest impost.
Jo no baso la meva vida en el capital immobiliari dels meus pares. Els he demanat mil vegades que es venguin una de les cases i que es pategin els diners i que l’altra casa la mantinguin per viure-hi, però a mi no m’interessa la seva casa. Tinc la meva feina modesta i m’he guanyat el que tinc a pols, no necessito el patrimoni dels pares per a res. I si algun dia he de pagar l’impost ho faré absolutament convençut de què és juts i necessari.
M’estàs dient que si no l’he de pagar llavors em sembla bé i si l’he de pagar llavors m’ha de semblar malament?
Jordi Bonet: Dius que no es paga res per l’habitatge habitual, aixó ES FALS, hi-ha una reducció del 95%, però el 5% restant s’afegeix a la resta de bens. I que em dius si el difunt s’ha vist obligat a passar mes de dos anys vivint a una residència, trobes just que es perdi la reducció?, mira, a Bélgica com a mínim la lletra petita contempla la causa de força major, aqui ni aixó.
Una cosa mes, dius que una herència de quasi un milió d’euros tributa uns 7.000 d’impost, suposo que t’has basat en un estudi de la REAF que es incorrecte, si es fa be el càlcul, nomes el vidu/vidua hauría de pagar mes de 15.000 €, i els fills, dependrá de quants en tingui, pero per el 25% de legítima, podríen arribar a pagarne entre 6.000 y 14.000 € mes.
@donaire: Torna a llegir-te la llei, si us plau, perquè estàs totalment equivocat. I és curiós perquè aquest error teu s’ha escampat. Per favor llegeix l’article 12 de la Llei 17/2007.
Jordi Bonet: Ja m’he rellegit l’article 12 de la llei 17/2007 i no veig en que estic equivocat, es una modificació de l’article 2 de la llei 21/2001 en la que está fixada la reducció en un 95%, per tant l’afirmació de que un pis de menys de 500.000 euros no paga que hem sentit dir a l’horable conseller Castells, no es certa, un 5% del valor del pis, si que paga.
Oscar: En quant a la «bonificació» del pis amb valor inferor a 500.000€, convindría que excpliqués tota la lletrta petita que, en els casos més punyents invalidan aquesta bonificació. En quant a les donacions en vida també hauries d’explicar las càrregues afegides tant en IRPF com en plusvalues i, ademés, els condicionants de temporalitat existents
8.- Si algú a Catalunya hereta un milió d’euros, encara tenint en compte que la residència habitual té una reducció (amb condicions, que tampoc no explica) del 95%, fins a un import màxim de 500.000€, l’import que haurà de pagar per aquests 500.000€, a part de la residència habitual, serà de més de 100.000 €. Agafi, agafi, la taula de contribucions que preveu la llei:
Base liquidable
(fins a euros) 400.000,00
Quota íntegra
(euros) 78.548,80
Resta base
liquidable
(fins a euros) 400.000,00
Tipus aplicable
(percentatge) 28,87
D’on treu Vostè Aquesta xifra de 7.000 €? D’on si us plau? Ja està bé d’enganyar al personal.
I després diu que existeixen llegendes urbanes. Les llegendes urbanes són aquestes que Vostè ha exposat aquí..
@donaire: Expliqui-la vostè si és tan amable. Amb la llei a la mà
Tots els gestors coincideixen en destacar que la millor opció per a la transmissió és la donació en vida. Vostè ho nega?. La meva pregunta és:                 Si és la millor opció, per què tants pocs adeptes?.
Aquest era un cas específic, que va sortir a l’Avui. Allà veurà les condicions de la persona que es va veure afectada per aquesta situació i entendrà el perquè.
Albert: Jo crec que és just que hi hagi un impost de successions, però no com l’actual, que des del meu modest punt de vista, em sembla exagerat. Diria que la majoria estareu d’acord amb mi que actualment és desproporcionat, però també que és just que d’alguna manera calgui pagar un impost. No estic a favor de l’eliminació, però sí que es reguli d’una manera lògica i justa. Em costa d’entendre la lògica de com una propietat, immoble o bé que ha pagat tots els seus impostos corresponents, n’hagi de pagar un altre de tan elevat al passar d’un pare/mare a un fill/a. Ho sento, però no ho entenc. Si algú m’ho pot explicar, ho agrairé.
Penso que pagar un impost d’aquestes característiques, actualment pot suposar problemes per a molts hereters, ja que en molts casos es tracta de quantitats molt importants a pagar en un període molt curt de temps, en el que sovint cal arreglar moltes altres coses, i amb un estat anímic, diguem-ne, poc còmode. Per què no es permet allargar el període de pagament en proporció a la quantitat a pagar, a la nòmina de l’hereter i/o a altres criteris, i es posen facilitats de veritat per tal que allò guanyat amb l’esforç d’anys d’una família pugui ser dels seus hereus? O és que els pares no treballen per poder deixar els seus fills en la millor situació possible? És greu fer això? Perquè en alguns comentaris, perdoneu-me, però ho sembla.
I en la línia d’allargar el període de pagament, una reflexió que no ve al cas, però m’ha vingut ara al cap. Me la rebatreu molt ràpidament, però ja que hi som, posem més llenya al foc: l’estat quan recapta, recapta, i s’ha acabat, no es pot anar tard i si hi vas, interessos. Si en lloc de diners fossin aliments, semblaria l’edat mitjana. Cada any, a pagar i callar, i pobre de tu que vinguis un dia tard. I si vols viure on vivien els teus pares, ara morts, a pagar i callar, i de nou no facis tard! (Ja sé que em direu que el que el país recapta ho reinverteix al país, territori, societat o com vulgueu dir-li…ja ho sé, i no pretenc dir el contrari, però no està de més fer-hi una reflexió i veure quines coses potser no han canviat tant en 1000 anys, salvant-ne molt les distàncies. No em mal interpreteu sisplau).
També amb la llei d’abans del 2007, sobre el domicili habitual es reduïa un 90% l’impost, això sí, no te’l podies vendre abans de 5 anys, sinó, havies d’aportar aquest 90% que t’havies estalviat. Així doncs, si a algú l’hi cal vendre per poder pagar, em sembla que és una mica difícil amb el domicili habitual, no? Actualment no sé si això es manté o ha variat. A més, aquí calia sumar-hi l’aixovar (fins ara només he sentit parlar de continents, i no de continguts), que malgrat es pugui tractar de quantitats menys rellevants… tot suma.
Em sembla d’una falta de coherència i de rigor polític que un partit que ha estat 23 anys al poder, mantenint l’impost, ara, per ser a l’oposició i ser el “protagonista bo” del debat, n’exigeixi la supressió. No ho entenc. Em sembla d’una baixesa política extraordinària. Això ho extrapolo a tots els partits polítics, que fan el mateix amb el que els convé.

9. És injust?

@donaire: Anem a l’essència del debat. Cal pagar per rebre uns béns que eren propietat del teu pare?. Els hi proposo dos situacions reals que conec, a les que he canviat el nom per motius obvis. Jutgin vostès.

En Miquel Cantalozella és doctor en un hospital públic, al que hi dedica moltes hores. A més, es crema les pestanyes fent guàrdies, fent hores extraordinàries i acudint als seminaris de formació. Aquest any ha obtingut un sou molt arrecladet. L’Agència Tributària s’ha emportat més del 30% dels seus ingressos, aconseguit a base de nits d’insomni.

En Joan Capella esquia molt bé i és un apassionat de les motos, però la seva màxima afició és el paracaigudisme. El seu pare és el director general de dos empreses de transport i ha intentat inútilment que en Joan acabés la carrera d’econòmiques. Un infart ha acabat amv la vida del senyor Capella i en Joan és ara hereu d’una fortuna, que equival a unes 50 vegades el sou d’en Miquel Cantalozella.

Exercici. Explicar de forma raonada a en Miquel els motius pels quals l’IRPF és un impost just i l’ISD no ho és, és a dir, que ell sí ha de pagar un terç de la seva nòmina i en Joan res de res.

Respostes
@jrosell: Miquel el pare d’en Joan pagava un 42% dIRPF, un 14% més que tú. En Miquel no ha de pagar l’ISD ja que amb lo inepte que és encara malvendrà l’empresa de transports que utilitzes i aleshores et costarà més car anar a treballar. Amb els diners que s’estalvia en l’impost en Miquel consumeix més, cosa que genera llocs de feina en empreses privades que es dediquen a les motos i al paraigudisme. Com que hi ha molts Miquels, podràs anar fer esports d’aventura a un preu raonable.
Jordi Bonet: Ep, i saps de sobres que les grans fortunes de veritat se n’escapoleixen de mil maneres, el día que tu en Herrera i cia. aconseguiu que paguin, potser em callaré.
@donaire: Les grans fortunes sí tributen. Moltes d’elles. En tot cas, una situació similar es dóna amb l’IRPF i a mi no se m’acut proposar eliminar l’IRPF.
Jordi Bonet: I que me’n dius de les SICAV’S amb els seus Mariachis i altres mandangues, si els mateixos inspectors fiscals estàn que trinen, però el govern central està protegint les grans fortunes fins a convertirles en pràcticamente intocables.
telenieko:
«Ara no sé si demanes retirar també l’IRPF»
No, dic que no pots argumentar la justa mesura de tots dos impostos com ho fas. No li pots dir al Miquel «El IRPF és just: tu pagues el doble que el pare del Joan, però es compensarà quan mori». No pots pretendre vendre la moto que el IDS compensa la diferència entre el IRPF de un i l’altre; Aleshroes tampoc els pots lligar.
I el debat del IRPF és un altre tema també ben complicat, soc de la opinió que s’ha de pagar *pel que es gasta* i no *pel que es guanya*. Ara pagues en els dos casos: IRPF + IVA. Però insisteixo: és un altre debat.
Anònim:
Però vostè pensa de veritat que els Lara, els Millet, els Godó, els Serra Farré, els Núñez, els Gaspart, els Reina, els Thyssen, etc… paguen aquest impost ?
LES GRANS FORTUNES NO PAGUEN IMPOST DE SUCCESSIONS.
Les empreses y societats tenen unes reduccions del 95%.
UPC:
– No es fácil eludir el pago del impuesto mediante el cambio de domicilio. El sujeto pasivo del impuesto no es el causante, sino el causahabiente de manera que quien tendría que cambiar de residencia es el futuro perceptor de la herencia. Como saben, el cambio de domicilio fiscal se hace efectivo a partir de un número determinado de meses (normalmente 24) y tiene muchas desventajas de gestión que casi obligan al futuro perceptor de la herencia a trasladar de hecho su residencia habitual a esa comunidad.
– Creo que es un error banalizar sobre las sicav y deberíamos ser un poco más precisos. En realidad, incrementar la fiscalidad sobre las sicav del 1% actual al, pongamos por caso, un 15% iríamos en contra de la Ley de Instituciones de Inversión Colectiva de 2005, que tiene como objeto la creación de empresas de capital español en suelo español. Un incremento del 15% provocaría que los fondos de inversión españoles serían un 15% menos ventajosos que los irlandeses y pondría en peligro el maltrecho sistema de inversión en capital productivo.
Muchas personas creen que las sicav evaden los impuestos y eso no es cierto. Lo que hacen es aplazar el pago. En el momento en que uno de los miembros de la sicav vende su participación debe tributar en el impuesto sobre la renta el capital devengado.
Albert:
En Miquel Cantalozella, que té les celles cremades de tan treballar, segurament haurà de fer servir tots els seus estalvis quan hereti. Paga un 30 % d’IRPF perquè té un sou considerable, diguem que no és “mileurista”. Si a més els seus pares, amb les celles també cremades, després de treballar 40 anys han aconseguit comprar un apartamentet com a segona residència (un luxe, sí, però aconseguit amb esforç), que en el seu moment els va costar 8 milions de pessetes (els estalvis d’una vida), però que ara resulta que val 250.000 €. Llavors sí que en Miquel Cantalozella s’haurà d’endeutar, i ves a demanar un crèdit o hipoteca, ara. Sort que en Miquel té un contracte fix, que si no… I ves a saber si té 35 anys i encara viu a casa dels seus pares, perquè està clar que si viu a casa és perquè vol, ja que accedir a una vivenda pròpia està xupat!
En Joan Capella ha viscut de gorra tota la vida, quina sort, no?. Però aquest és l’argument pel que no té dret a heretar la fortuna del seu pare, que també l’ha adquirit pagant el 30 % d’IRPF dels seus ingressos durant tota la vida, d’una manera justa? Doncs molt bé, d’acord.
I el fill d’en Miquel Cantalozella? Podrà heretar el que s’ha guanyat tan justament el seu pare, cremant-se les celles? O potser no seria just perquè resulta que és tan penques com en Joan Capella?

10. Només proposem una reforma?

@donaire: L’impost s’ha reformat fa només un any i mig. I es pot tornar a reformar per a corregir les situacions injustes que es puguin donar. Però que quedi clar que el que reclama Convergència i Unió i el Partit Popular és la supressió de l’impost. El senyor Mas diu explícitament que eliminarà completament l’impost de successions. Reclamen que ningú no pagui. Reclamen que els molt rics no paguin res. Zero coma zero. No expliquen, però, que això vol dir reduir les prestacions socials per afavorir els qui tenen molts recursos.

Jo defenso que la supressió (no la modificació) de l’impost seria un pas enrera en la construcció d’una societat més justa i un cop de pèndul més que ens allunya de Dinamarca i ens apropa a l’Itàlia de Berlusconi.

Respostes
@jrosell: No dubto que l’impost de successions sigui un instrument per l’equitat. El que m’agradaria es que els que estan per mantenir l’impost dubtessin
de com afecta aquest impost sobre l’eficiencia economica en un moment com aquest.
Jordi Bonet: I que me’n dius de l’incompliment del vostre propi programa electoral de les eleccions generals 2008, vareu posar clar i català que endegarieu la reforma al govern estatal, em podeu dir que heu fet fins ara?
@donaire: Em parles moltes coses que sortiran en premsa. Aquesta bitàcola està oberta a tots els comentaris, no cal que t’esperis. L’argument: «Jo sé una cosa que ara no et puc dir, però si te la digués quedaries mort i veuries que jo tinc raó» no em deixa possibilitat de rèplica.
Jordi Bonet: El que sortirà en premsa, no crec que sigui cap secret, la nostra web es pública, i el fòrum també. Be, en esencia aprofitarem per aclarir coses que en la nostra opinió s’expliquen a mitges.
Albert: En Miquel Cantalozella, que té les celles cremades de tan treballar, segurament haurà de fer servir tots els seus estalvis quan hereti. Paga un 30 % d’IRPF perquè té un sou considerable, diguem que no és “mileurista”. Si a més els seus pares, amb les celles també cremades, després de treballar 40 anys han aconseguit comprar un apartamentet com a segona residència (un luxe, sí, però aconseguit amb esforç), que en el seu moment els va costar 8 milions de pessetes (els estalvis d’una vida), però que ara resulta que val 250.000 €. Llavors sí que en Miquel Cantalozella s’haurà d’endeutar, i ves a demanar un crèdit o hipoteca, ara. Sort que en Miquel té un contracte fix, que si no… I ves a saber si té 35 anys i encara viu a casa dels seus pares, perquè està clar que si viu a casa és perquè vol, ja que accedir a una vivenda pròpia està xupat!
En Joan Capella ha viscut de gorra tota la vida, quina sort, no?. Però aquest és l’argument pel que no té dret a heretar la fortuna del seu pare, que també l’ha adquirit pagant el 30 % d’IRPF dels seus ingressos durant tota la vida, d’una manera justa? Doncs molt bé, d’acord.
I el fill d’en Miquel Cantalozella? Podrà heretar el que s’ha guanyat tan justament el seu pare, cremant-se les celles? O potser no seria just perquè resulta que és tan penques com en Joan Capella?
El que vull dir és que si ens mirem l’impost de successions per sí sol, és una cosa, però si el posem en el context de la societat actual, potser canvia una mica. I si al damunt et toca heretar de ben jove i sense haver tingut encara la possibilitat d’obtenir una feina consolidada, flipa!
Jo no sóc partidari de suprimir-lo, però si de rebaixar-lo i força, no per sota d’un 50%. Si la Generalitat té problemes de finançament, que en té, potser aniria bé girar als ulls cap a la plena autonomia financera i no cap als hereters de qui s’acaba de morir. No estaria de més, també, controlar millor la despesa i fer-la més austera, en lloc d’ostentosa; fer pagar despeses mínimes per alguns serveis (com he proposat amb les visites metges); per què no una “taxe de séjour” encara que sigui molt petita (França, el primer país receptor de turisme del món, la té des de fa un segle…, i no passa res.); mà dura contra la corrupció i no fer-la pagar a caps de turc i “si te he visto no me acuerdo”; i també més sinceritat política i no gastar tanta saliva, temps i diners en discussions, duels i rivalitats, en certs casos, indignants entre partits (i no em refereixo a aquest debat, precisament), i no pas per discutir, d’una manera seriosa, els problemes que veritablement amoïnen. Darrerament sembla que és més important el partit, que no pas la col•lectivitat de votants a qui representen. O almenys a mi m’ho sembla, potser m’equivoco, tan de bo.
Per acabar (ja era hora, no?): Estic d’acord en què el to d’en Jordi Bonet no és el més correcte. Però em sembla pobre, sense conèixer-lo, contraargumentar la seva, i segurament també meva i de molts, ignorància sobre lleis, amb les seves faltes d’ortografia, malgrat puguin fer mal d’ulls, o amb l’estructura de la seva web. Tampoc m’ha agradat que en molts casos es desprenguin tics tan polititzats, afavorint l’enfrontament, segmentant en grups i enfotent-se del que un col•lectiu de gent creuen, amb tot el seu dret, com és el cas dels de No Successions, en un sentit i altre.
José Antonio, felicitats pel text i per la moguda que has aconseguit crear.

Que en penseu d’aquests 10 punts? Comenta en aquest blog o al blog de don-aire

The post Opinions sobre l’impost de successions appeared first on Jordi Rosell.

Primer parlo de la Política Agrària Comuna a Catalunya, la situació mundial, la intervenció en els preus demanada pels pagesos, el que paga als pagesos catalans, també sobre el conflicte entre distribuïdores i pagesos i els reptes que afronta el sector alimentari català.

Després indico les dades sobre tendències mundials que dona l’observatori de preus la UE, així com les causes que dona la UE per la reducció dels preus dels aliments i les seves corresponents propostes.

Per acabar explico la difícil situació pagesia catalana el 2009 i dono la meva opinió sobre com afrontar temes com la competència, el medi ambient i el desenvolupament rural.

Sabem més sobre el moviment dels cossos celestes que del sòl que trepitgem. Leonardo da Vinci

La PAC (Política Agrària Comuna) a Catalunya

L’agricultura té un paper molt important en la conservació del món rural i dins dels objectius de la política agraria comuna precisament hi ha que els pagesos pugin guanyar-se la la vida dignament. D’altres objectius, definits a nivell de la UE (Unió Europea) i aplicats pels estats membres, són animar a conseguir productes d’alta qualitat a reu raonable i facilitar noves oportunitats de desenvolupament rural.

Distribució de la producció europea | Font: UE

Situació mundial

• 70% població índia desnodrida
• 1 vol d’arròs em va costar 0’10€ (en un restaurant turístic de la Xina)
• Creixament de la població ha sigut dels 5.000 milions al 1990 als 8.000 milions estimats al 2020
• La PAC ha fet d’Europa el 2n exportador i el 1r importador mundial.

Intervenció en els preus demanada pels pagesos

Unió de Pagesos demana la intervenció de l’Administració en els preus amb la fixació dels marges de les distribuïdores. Ho justifiquen per la posició de domini del mercat per part de la distribució.

Quot ade mercat de les principals 5 distribuïdores de cada estat membre | Font: Unió de Pagesos

Quant es paga als pagesos catalans?

Segons declaracions de membres d’Unió de Pagesos a «el Periodico»:

• «Nos pagan a 35 céntimos el kilo de aceite, menos que 20 años atrás»
• «Unos 150 euros por 150 cajas de calabacines»
• «20 céntimos el kilo de manzanas»
• «A menos de 6 euros el kilo de avellana y a 42 lo vi en el Corte Inglés»

Val la pena dedicar-s’hi?«Es imposible, no da. Las grandes empresas se lo comen todo».
Productes que s’importen a la UE | Font: UE

Conflicte: Distribuïdores i Pagesos

• Unió de Pagesos defensa els interessos dels productors locals
• Els supermercats i grans superfícies són els qui tenen més poder alhora de fixar els preus dels aliments, per volum de vendes i superfície comercial.
• El mercat de menjars preparats i precuinats ha crescut.
• Els pagesos majoritàriament venen el seu producte a les grans distribuïdores
• Ni pagesos ni distribuïdores defensen els interessos dels consumidors.

Reptes que afronta el sector alimentari català

• Han augmentat els costos de producció
• Carrefour, Caprabo (Eroski) y Mercadona suposen el 56% de la distribució catalana
• Demanda de preus per sota del cost de producció local
• Falta transparència en el mercat: Hi importacions massives amb etiquetatge deficient que no indiquen ni que són ni d’on venen.

Tendències mundials segons l’Observatori de preus la UE

La tendència que marca l’observatori de preus de la UE és que augmentin els preus la següent dècada. Hi ha hagut 30 anys de descens dels preus, trencats per un increment ràpid al 2007 i posterior reducció ràpida al Abril de 2008.

Factors estructurals evolució del preu

• Població mundial
• PIB països emergents
• Incorporació de nous mercats

Factors temporals fixació del preu

• Clima (per mi és estructural)
• Facilitat o restriccions comercials
• Preus energètics
• Canvis de divisa
• Especulació
  

Causes d’increment dels preus

• Creixement de la demanda mundial
• Estacionalitat de la producció
• Augment dels preus del petroli
• Clima desfavorable per la producció
• Restriccions als països exportadors
• Canvi de divises desfavorable
• Especulació en mercats de futurs (exemple bio-combustibles)

Causes de reducció dels preus

• Reducció del preu en productes derivats
• Clima favorable per la producció
• Reducció dels preus del petroli
• Eliminació de restriccions als països exportadors
• Eliminació de quotes de producció

Problemes identificats des de la UE i les seves propostes

Tensions contractuals entre els diferents actors per la provisió alimentaria. Des de la falta de transparència fins a l’increment de volatilitat dels preus, passant per la poca integració dels mercats. Per això proposa:

• Millorar les relacions contractuals entre els actors de la provisió alimentaria per incrementar la competència.
• Incrementar la transparència entre els preus dels estats membres.
• Millora la competència del mercat europeu per evitar pressions dels distribuïdors locals

Font: UE

Sector Agroalimentari Català el 2009

• Vendes netes 2008: 18.000 milions d’euros.
• La indústria agroalimentària catalana té un pes primordial en el complex industrial català:15,7%.
• 71.900 llocs de treball.
• 3.000 establiments amb assalariats.
• El 22% del conjunt de la indústria agroalimentària d’Espanya.
• Catalunya és el primer clúster agroalimentari dins de les regions d’Europa.

(font Tastum 2009)

Jo crec que la intervenció en els marges de les distribuïdores no afavoriria ni a consumidors ni a distribuïdors

Un blog diu que amb la pagesia tothom s’hi veu amb cor: expropiacions de terres de conreu sense tenir en compte la productivitat, restriccions d’aigua de rec, restriccions de quotes de producció, imposició de la distribució, etc… Un altre diu que la societat no fa cas i ja esta cansada de les demandes pagueses (Reus no es el camí).

Dones de 3 detinguts en una manifestació pagesa aquest Octubre de 2009 a Reus. Anna Maria, era la més emocionada, va plorar però va parar i va cridar, «Visca la terra» i la gent la va aplaudir molt | Font: delcamp.cat

Preu de venta i cost de producció

El preu de venta al consumidor final no informa del preu de producció.. Com qualsevol empresa, les distribuïdores s’intentaran comprar al preu de producció mínim i vendre al preu màxim al que estigui disposat el client.

Quan la diferencia entre aquest dos preus (preu de producció mínim i preu de venta màxim) és molt gran pot indicar una falta de competència. La solució és augmentar-la, facilitar-la, ajudar a competir amb els que posen uns preus elevats.

Els agricultors tenen un paper important com a productors propers que són. Això no els lliura del repte d’haver de lluitar contra preus econòmics. Això almenys hauria de passar siguis del sector que siguis, en cas contrari parlaríem de rentes monopolistes. Consumim segons les nostres preferències i escollim entre les opcions que tenim. Per exemple: comprar un cava famós, anar a comprar fruita i verdura fresca al mercat, comprar-ho tot al supermercat.

Roma no es va construir en 1 dia. Quan les coses es fan de cop poden haver-hi problemes. Ja n’hi van haver amb els bio-combustibles i el preu del blat per tal d’ajustar la oferta i la demanda, com també l’especulació financera en el mercat de futurs.

Quan es frenen les importacions d’un sector amb un aranzel s’està penalitzant les exportacions d’un altre. Les importacions deixen sortir els euros que es fan servir per pagar el que exportem fora de la zona euro. Cap estat fora de la UE podria exporta-nos res si no ens ha importat res que pugi fer servir per pagar les nostres exportacions. Les opcions que queden son: devaluar moneda, incrementar deute públic, reduir despeses.

La competència entre sectors es veu distorsionada amb les aranzels. Els consumidors només poden escollir la opció més cara i els exportadors tindran més dificultat per vendre a fora.

Competència pel preu més baix

Com a consumidors hem d’estar informats i poder escollir productes de proximitat a tot arreu: bars, restaurants, botigues, centres comercials… Europa ha posat aquest 28/10/2009 a disposició de tothom un observatori de preus d’actualització diària.

Tot i haver-hi concentració de distribuïdors hi ha una competència en preus que beneficia el consumidor (Veure imatges de com Carrefour ataca en preus a Mercadona en el seu propi supermercats). Si els productors es poguessin apropar més als consumidors, probablement no es podria competir amb els seus preus. Si valgues la pena, ja ho haguessin fet i els consumidors triarien el que els hi valgues més la pena, escollint si volen qualitat, proximitat o preu.

Comparació de preus amb altres supermercats | Font: @alejandrosuarez

És clau que apareixin distribuïdors o marques que tinguin en compte el comportament del consum, utilitzin les tendències en distribució i vegin el producte local com a oportunitat.El Tastum 2009, fórum agroalimentari de Catalunya, es va cel·lebrar el 26 d’octubre i en el debat es va tractar: comportament del consum, les tendències en distribució i el producte local com a oportunitat.

Hi ha casos com Llet Nostra que han pogut introduir marques pròximes de proximitat dins de les cadenes de distribució alimentaria a un preu més elevat que les marques blanques.

L’objectiu ha de ser que el consumidor tingui més informació per saber quin producte és bo i quin és dolent. La creació de marques pot introduir la confiança suficient al consumidor que els productes que consumeixen son de proximitat. Això no garanteix que els productors cobrin més, el distribuïdor sempre voldrà pagar menys i cobrar més. Ha de ser el consumidor que esculli pagar més al productor per productes que valori (per proximitat o qualitat).

És molt fàcil dir que cal millorar els canals de distribució directa del camp al rebost, però és més difícil fer-ho. Si el consumidor no valora la qualitat i només vol preu, no hi ha «gairebé» res a fer. Per molt segell de qualitat si els «veïns» produeixen molt i els consumidors compren, els preus cauran.

Àrtic descongelat en 20 anys i pla de… 40 anys?

Hi ha poc suport al petit agricultor. La PAC representava un 43% del pressupost de la UE al 2004 i s’espera que es redueixi a un 33% al 2013. Les subvencions que permeten una agricultura amb alts percentatges d’utilització de fertilitzants. Els beneficiaris ara mateix son els grans terratinents (el 5,33% acapara el 56’56% de l’ajuda). Amb el pla de desenvolupament rural i la reducció de les ajudes directes ara l’objectiu es la qualitat i no la quantitat de producció.

Evolució del pressupost de la PAC | Font: Unió de pagesos

El pla de desenvolupament rural és el que ha de garantir la vertebració de les comunitats rurals i beneficiar directament el petit productor per a l’estratègia agricultor propi de cada regió. Cal invertir aquests diners en els petits agricultors i ramaders més sensibles amb el desenvolupament rural. Alguns que no s’ha invertit el presupostat: es van deixar d’utilitzar 55 milions del Programa de Desenvolupament Rural que tenia finançament europeu i estatal i que aquest any 2009 es poden perdre 70 milions més per manca de co-finançament de la Generalitat de programes que tenen suport europeu o estatal.

Lluitar pel teixit de les comunitats rurals també és una lluita contra el canvi climàtic. Per reduir el CO2 cal tornar la matèria orgànica al sòl i no és possible si continuen les actuals tendències a una major concentració de la terra i a la homogeneïtzació del sistema alimentari. Amb els pesticides i fertilitzants no s’ajuda a reduir el CO2,  introdueixen toxines en els ecosistemes on s’utilitzen.

Desenvolupament rural amb transparència medi-ambiental

Ja fa uns anys que han aparegut casos de «mobbing rural», aquesta es la presió en les zones rurals que es fa sobre pagesos i ramaders, que van disminuint, a causa de la construcció de noves carreteres, del creixement urbanístic, les persones que es compren segones residències en localitats, etc.

És un mal negoci subvencionar per a que el consumidor pagui menys que el preu de producció. Per ser justos amb altres sectors del mercat, la UC esta traient a poc a poc les ajudes de la PAC. La competència a nivell europeu i internacional es dura.

Quan els preus reflexin el costos les emisions de CO2 realitzades els productors locals seran els més eficients. Si això es fa els productes importats seràn menys atractius per als distribuidors i faria més competetius als productors locals. Un impost sobre les emisions de CO2 hauria de posar a tothom al seu lloc i els beneficiaria particularment. M’explico. El consumidor té la raó si el mercat li dona tota la informació que necesita per escollir. Ara mateix això no pasa i l’enfocament que s’està aplicant és l’invers: subvencionar per ser ecològics en comptes de penalitzar els que no ho śon. Caldria una política impositiva medioambiental per tots els sectors i a nivell europeu.

• A les fronteres de la UE caldria cobrar un impost segons la ruta realitzada i l’emissió de CO2 del mitjà de transport utilitzat.
• Dins de la UE, es pagaria per l’emissió de CO2 en els kilòmetres realitzats en TOTS els mitjans de transport.
• Tothom (transportistes, pagesos, distribuïdores i consumidors) l’hauria de pagar.

L’IVA el controla l’estat i el puja, l’impost de successions el controla la Generalitat i el manté, el de emissions de CO2 s’hauria d’aplicar a nivell europeu (i en fronteres). Anem molt lents afrontant el canvi climàtic i les importacions hi tenen part de culpa.

Els partits polítics s’han de prendre seriosament el medi ambient. No tenen por per pujar l’IVA o mantenir l’impost de successions en canvi tenen por als impostos ecològics que benificiarien els productors locals i al medi ambient.

The post Alimentació 2009: Reclamacions i propostes appeared first on Jordi Rosell.

El que diu l’expert de SUN

”This is very hard, requires detailed inside knowledge of how SAN addresses and volume manager layouts fit together with Oracle tables. Finally, they need to start up the database on top of the assembled puzzle, and Oracle will do its own clean up to get into a consistent state. »
“The next thing you do is a fresh backup (several days), before you allow any users access to it. So it’s not surprising that this would take over a week, even after it was possible to say that the data is recoverable.”

Traducció curta: Estan fent un puzzle entre 2!

Acords de nivell de servei
Segons Mobile Crunch, l’acord de nivell de servei amb T-Mobile especifiquen penalitzacions al voltant de $0.87 per dia i usuari, qualsevol disponibilitat per sota del 99.5% menys de dos dies de parades no planificades en un any). Quan hi ha un milió d’usuaris de Sidekick, això serien uns $870,000 al dia per les setmanes que ha estat indisponible, sense tenir en compte la pèrdua de ventes i de reputació com a proveïdor.

CNET es manté actualitzat amb noves notícies sobre el desastre Sidekick amb T-Mobile, Microsoft, Danger, Oracle i Sun com a protagonistes.

The post Experts de Sun recuperen dades perdudes per T-Mobile en el servei Sidekick de Microsoft appeared first on Jordi Rosell.

Al Gore va rebre un nobel i l’ONU reitera
Obama ha rebut aquest 2009 el nobel de la pau pel seu futur, no pel seu present. Al Gore el va rebre
per fer una campanya de conscienciació, que no ha acabat de tenir l’impacte en fets tangibles que hauria d’haver tingut.

Triangle de la veritat
Per saber si una cosa és realment certa i hi hi ha un compromís clar jo utilitzo el triangle de la veritat. El triangle de la veritat consisteix en analitzar 3 aspectes per avaluar si una cosa és certa.
Els factors son Fer, dir i pensar. De manera que «Penso llavors existeixo» en aquest triangle no hi té cabuda. Per que una cosa certa cal també que es digui i es faci.

Canvi de comportament massa lent
No n’hi ha prou. Podem dir que hem de fer-hi alguna cosa i podem pensar realment que ens afectarà greument. No anem prou ràpid en frenar el calentament global. Les coses no poden canviar lentament.
Per canvis ràpids els governs han de ser dràstics. No poden cometre l’error de dir quina és la solució amb subvencions.
Avançar de fer de forma decidida vol dir no tenir por d’eliminar totes les subvencions als cotxes dièsel i gasolina i, sí,  augmentar l’impost sobre els combustibles fòssils.
En una situació de pressió fiscal a la contaminació, les empreses s’adaptarien ràpid a trobar solucions a aquests obstacle que els governs li posin. Hi ha cotxes elèctrics per 12.000€ a altres països i aquí el més econòmic que he trobat costa 25.000€. Es deixarien de fabricar cotxes que contaminin si passessin a costar 30.000€ i les alternatives serien molt més atractives i cada cop es tornarien més eficients al aparèixer nova competència poc a poc.

Renovar els monopolis dels fòssils
És molt fàcil viure del que sempre has viscut sense invertir. El cas d’insolvència de General Motors és un exemple de fracàs que cal tenir molt en compte per no caure en errors de subvencionar empreses que tard o d’hora o es renoven o tanquen.
Les estratègies són diverses:

• Dedicar els seus recursos a nous productes i noves zones estratègiques
• Vendre nous productes o serveis a nous segments del mercat
• Augmentar la productivitat dels recursos propis amb la creació de nous projectes i millora dels existents
• Veure les despeses com a inversions que generen valor i rendibilitat (VOI != ROI)
• Optimitzar nous canals de venta i ampliar zones de les oficines/concessionaris.

Eficiència dels cotxes elèctrics
1€ és menys que 6€. Actualment el cost per 100KM d’un cotxe petit i consum baix pot ser 6€, mentre que per un cotxe elèctric costa 1€ en preu d’hora vall.
2475€ és la diferencia de preu de consum entre les dues opcions el realitzar un trajecte de 33KM per 300 dies l’any durant 5 anys.
Surt a compte comprar-se un cotxe elèctric de 12.000€ que un cotxe de gasolina de 9525€. Al lloro quan arribin.

Premiar el risc d’innovar
Cal tenir idees, provar-les i expandir-les. No sé si recordeu el programa de tv3 «emprenadors» on hi va haver 8 projectes emprenedors finalistes.
Per mi hauria d’haver guanyat el projecte del cotxe elèctric de luxe, tot i que tingués més risc. Fins i tot encara que es demostrés la viabilitat del projecte que va guanyar de venta d’embotits de peix.

A la llarga no es pagaria molt per un cotxe elèctric que es diferencies per tenir 8 hores d’autonomia?

A vegades és més important el valor de les coses que no la rendibilitat que en podem treure.
El PIB no és un indicador perfecte i per mi el ROI tampoc ho és.
Que no hi ha demanda de cotxes elèctrics de luxe? Doncs no seran molt rentables.
Els governs volen que creixi el PIB o que s’enfonsin ciutats i es desertifiqui mig món?
Cal ser productius. Productius en valor. Eliminar l’impost de successions seria un senyal de que les institucions valoren la productivitat del que ens deixin en herència i apujar els impostos especials un senyal que es preocupen d’evitar mals majors.

Som-hi!
Espero el teu comentari.

The post Cataclisme climàtic 2030. Pels canvis innovadors al 2009 appeared first on Jordi Rosell.

Pots veure aquest cas dramàtic que no afecta a ningú de classe alta.

Valorar l’eficàcia i l’eficiència
Imaginem que la propietat que s’hereta és una PYME Familiar Emprenedora que té una rendibilitat del 20% anual.
Per heretar es pagaria el corresponent impost de successió i es deixaria de tenir la rendibilitat d’aquestes accions.
Perfecte ara se n’aprofiten els nous accionistes en comptes de la família que s’ha «currat» la idea i que ha treballat dur.

Distribuir amb IRPF i impostos especials
Tornant a la Duquessa de Alba. Què ens molesta d’ella? Què és rica? Que té terres no productives? Què utilitzen fertilitzants?
En comptes de posar un impost als seus hereus crec que seria més just utilitzar els fons Europeus per altres coses i intentar gravar allò que ens molesta.
L’IRPF és un impost que serveix per redistribuir i que ha d’ajudar a cobrir el preu just dels serveis públics.
No és un xec en blanc. Les classes mitges no poden pagar uns serveis d’una qualitat més elevada del valor que realment tenen per la societat.

Quan s’ho queda tot l’Estat
Xina és eficient. Quan nacionalitzes el 100% d’una herència, no la parteixes per la meitat, conserves la seva productivitat intacte.
En l’exemple de la PYME emprenedora, les accions passarien a mans de l’estat i tindria d’empleats la família.
L’estat gaudiria d’una rendibilitat del 20% anual.

No partim l’herència
Cal que les institucions valorin l’esforç en crear beneficis. Que no es penalitzin les inversions de tota una vida que beneficien a tots mitjançant altres impostos.
Quan ens fa «ràbia» una «família-lobby-megarica» ens em de preguntar com és que tenen tans beneficis i posar-nos a treballar per que tinguin competència que els benefici al consumidor i a les classes mitges-baixes.

No paguem més del que pertoca
Quin preu té la nostra seguretat? Que val per nosaltres estar sà? Com valorem l’educació dels joves?
Les preferències en el consum ens poden ajudar a revelar quin valor tenen per la societat aquestes coses.
Tampoc podem pagar per uns serveis public més cars del que realment valorem.

Premi polític 2.0 a @donaire
Ho diem @ebenach, @soniola, @riki_kampru, @npini, @afontcu i jo mateix, @jrosell.
Pots veure el debat que hem intercanviat per twitter

Més sobre la rebaixa de l’impost de successions
No us perdeu el podcast de Carlos Torrecilla explicant l’impost de successions a RAC1

Necessites més motius?
No a l’impost de successions

The post Herències partides amb l’inadequat impost de successions appeared first on Jordi Rosell.

Què ha de tenir un informe per ser (im)perfecte?

• La primera lletra de cada paràgraf ha de ser un 400% més gran que la resta i de color blau cel.
• Tipografia Comic Sans MS.
• Com a mínim a Interlineat 3.
• Posar molt marge, que sinó costa llegir.
• S’ha d’utilitzar paper fotogràfic i imprès a una sola cara.
• Cal deixar 2 papers en blanc entre apartat i apartat.
• Encuadernat amb clip, que fa més maco, mai de la vida folrat.
• El títol de l’informe, amb lletra 12pt, ha de tenir, com a mínim, 5 paraules amb més de 8 lletres (disciplinari, comparació, interacció, desenvolupament, interdepartamental, atribucions…).
• Ha de començar amb la frase » aquest document és un document que documenta…» informe perfecte
• Ha d’acabar amb la frase «crec que ja estic».
• Preu estimat de 100.000€, com a mínim 600€ per paràgraf.
• També es cobrarà per fer un informe sobre l’informe de l’informe previ de l’informe provisional (aka L’elaboració de l’acta de la presentació d’un informe sobre un anàlisis).
• Ha d’anar firmat amb Nom, cognom i correu (que obligatòriament serà @hotmail.com).
• Una vegada creat cal enviar un SMS o tweet a la gent que els interessa i que algun/a fotògraf obtingui la prova del crim de que hi ha un informe nou.

Baixa’t el document de mostra en PDF

Nota: Aquesta és una entrada conjunta elaborada per @jrosell, @afontcu, @batega, @lluiski i serà publicada als següents blocs:

• jrosell
• afontcu
• batega
• lluiski

The post Informe (im)perfecte appeared first on Jordi Rosell.

• Cost de producció: 100.000€
• Cost amb 16% IVA: 116.000€
• Cost amb 18% IVA: 118.000€
• Disposició de compra: 117.000€
• Recaptació amb 16% IVA: 16.000€
• Recaptació amb 18% IVA: 0€

Exemple de fer-ho el reves, baixar l’IVA del 16% al 14%

• Cost de producció: 114€
• Cost amb 14% IVA: 129
• Cost amb 16% IVA: 132
• Disposició de compra: 130€
• Recaptació amb 14% IVA: 15€
• Recaptació amb 16% IVA: 0€

Proposta d’un mètode impositiu més eficient

1. Escollir un tipus impositiu prudents on no canvii la disposició de compra, que no distorsioni el mercat.
2. Incrementar el impostos especials per aquells que siguin insensibles al preu de l’increment (per exemple el del combustible).
3. Realitzar subsidis a qui sigui sensible a aquell increment.

Això igualment comporta uns riscos. Els impostos especials poden frenar l’activitat. D’aquesta manera s’incentiva al consumidor per seleccioni altres alternatives del mercat i que el mercat s’adapti (Nissan vendrà cotxes elèctrics al Japó).

Pagar les prestacions d’atur

Cal veure els sectors on hi marges elevats, cosa que indica que hi falta competència, es podria pensar en llicències de producció o facilitar la introducció d’alternatives i nous competidors al mercat.

Referent a la proposta de pressupostos del 2010 presentats per Salgado, potser l’estat està lligat de mans, i es fixa en qui ja està acostumat a pagar, però a veure… Qui té els marges més elevats?

The post Demostració: Pujar l’IVA és ineficient appeared first on Jordi Rosell.

• L’all ho és tot pels anglesos

• Un que de tan llest és tonto i que un que de tan tonto és llest

En el bloc de Pau Vallvé ens ensenya música que li agrada i projectes musicals que fa com  u_mä i cançons de sèries com per exemple la falca d’una de les series més allargades artificialment, la «Dallas» catalana.

Ni crisis ni pujada d’impostos
Es parla de crisis i de la pujada d’impostos, però hi ha moltes coses de les que queixar-se.
…  per si no ho sabíeu «som tots som uns desgraciats»

Jo ja l’he votat com a millor lletra de de cançó 2009

No hi ha tinta a l’impressora.
Em pica l’etiqueta del jersei
i el meu bicing sempre esta buit.
Les preguntes del meu grup de trivial són més difícils
i el Joan s’ha acabat els crispies bons.
El meu peix sempre té espines
i el carro del súper mai em va recte
i no veig be la pissarra, profe,
la fruitera em diu senyor i la veina em diu nen.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Putos mosquits que sempre em piquen a mi
i amb aquest pastitxo i no hi ha paper de vater (puta llei de Murfy).
Quan em queixo d’algo els altres sempre ho tenen molt pitjor
i quan explico algo bo ells sempre molt millor.
He tornat a sortir amb l’inalambric en comptes del mobil.
Quan suco galetes es desfan i cauen just abans d’arribar a la boca
i el meu DVD no llegeix res.

Són coses de les que ens solem queixar.
I és que sempre falla tot p’algun costat.

I és que som tots uns desgraciats, tot ens passa a nosaltres i als demés no tant.

Estanislau Verdet

El van entrevistar als Matins

The post Som tots uns desgraciats: Estanislau Verdet, ni crisis ni pujada d’impostos appeared first on Jordi Rosell.

Què llegeixes habitualment?

Molta gent llegeix blogs, diaris generalistes o esportius de tant en tant. Diguem de 2 a 5 llocs webs a seguir.

El temps que hauríem de dedicar per llegir les notícies és molt elevat. Jo utilitzo Google Reader i d’aquesta manera puc llegir molts més llocs amb molt poc temps. Només llegeixo els titulars que realment m’interessen dels temes que m’interessen.

A la xarxa no només hi ets tu

Hi ha gent que no llegeix diaris en línia. Si utilitzes twitter no et quedes parat llegint, interactues amb els teus companys (aquells que tinguin els mateixos gustos que tu, els mateixos interessos, etc.) et poden avisar de continguts interessants o podeu debatre notícies, opinions, fer recomanacions i tot el que vulguis.

Si ja n’has sentit prou. Comença avui a utilitzar Twitter

Si en vols saber més…

Unir interessos
Per què twitter t’enganxi has d’identificar qui té els mateixos interessos que tu.
D’aquesta manera accedeixes a notícies i pots deixar-hi anar la teva.
Serveix per socialitzar-se, conèixer gent, intercanviar-hi experiències.
Et pots tornar addicte, friki o fins i tot «cotilla».

Aprendre a compartir
A twitter els usuaris difonen informació, sigui autopromoció o no, que vol compartir i també coneix el que altres volen compartir.
Coneixements, opinions, sugerències, idees, gustos, estudis, dubtes, feines, experiències, cursos, blogs, noticies, etc.
Son missatges amb menys de 140 caràcters que poden tenir enllaços.
La informació més valuosa es comparteix més ràpidament: enllaços interessants, temes de debat, activitats populars, etc

Ser productiu
Comunicació a temps real de disponibilitat des des tot arreu amb dispositius mòbils
Què s’està fent en aquest moment? Que ha passat al lloc on estic?
Es pot accedir a la informació tant formal com informal filtrada per la gent, a la qual nosaltres i confiem, sigui més o menys.
Hi ha eines com TweetDeck que ho faciliten molt.

Entrar a la conversa
Tenim llibertat d’escollir amb qui ens relacionem, les relacions no són d’amistat, són d’afinitat.
En un principi pot ser difícil començar. Si no ens relacionem amb les persones adequades twitter no serà útil ni tindrà cap valor.
Si ens interessa la actualitat no hem de seguir només als periodistes, hem de conversar amb els que opinen d’actualitat.

Ells
Darrere de cada usuari hi ha persones. Aquestes persones també es diverteixen, van a concerts, conferencies, congressos i festes majors. Inclús hi ha moviments de desvirtualització com somdelstwitts o twitbarna i events de màrqueting com cavaandtwitts.

Jo i tu
Els 140 caràcters fan que siguem ràpids per explicar coses com:

• Què faig?
• Què han de saber?
• Què haurien de llegir?
• Què haig de dir?
• Què em passa pel cap?
• Què vull fer?
• Què vull aprendre?
• Què m’ha passat?

D’aquesta manera tu em pots explicar:

• Què fas?
• Què vols que sàpiga?
• Què em recomanes llegir?
• Què em vols dir?
• Què et passa pel cap?
• Què vols fer?
• Què em vols ensenyar?
• Què t’ha passat?

No tens usuari? Comença avui a utilitzar Twitter

Un cop estiguis dins, si vols contactar amb mi, només cal que posis @jrosell en el quadre de text que et pregunta «What are you doing?»

The post Comença avui a utilitzar Twitter appeared first on Jordi Rosell.

Linus Torvalds, que inventó el sistema operativo Linux hace ahora 18 años, considera que su propia criatura se ha convertido en un producto ‘enorme e hinchado’, muy alejado del sistema optimizado, compacto e hipereficiente que concibió en 1991. Según Torvalds, la incorporación incesante de nuevas funciones al kernel de Linux –el núcleo básico del sistema operativo, que gestiona la interacción entre las aplicaciones y el ordenador– ha hecho que éste haya perdido alrededor de un 2% de su rendimiento con cada nueva versión, siendo ahora un 12% menos eficiente que hace diez versiones.

Entre el MIT i la universitat de Berkeley, hi va haver un debat obert en l’enfocament a l’hora de portar un projecte de sistemes operatius.

D’un cantó el pensament del MIT defensava la correctesa,  fer les coses com cal, «correctament, porti el temps que porti i seguint principis com la simplicitat, correcció, consistència i exhaustivitat, de l’altre, la gent de Berkeley era més pragmàtica i el seu objectiu era fer un producte «suficientment bo» en un temps raonable i a partir de llavors anar corregint els errors que pugin anar apareixent.

Les conseqüències són importants. Per un cantó un producte podria estar millor dissenyat i seria més robust, de l’altre podrien haver-hi més errors i requeriria una ràpida correcció d’errors o un complet redisseny.

El gran guanyador ha seguit la filosofa de Berkeley, inclús en Unix i C.

Fer-ho sempre bé pot ser un problema
En el codi lliure, el més fàcil es anar afegint, evolucionant i corregint pedaç a pedaç. Cada pedaç s’avalua per que sigui «correcte, porti el temps que porti i seguint principis com la simplicitat, correcció, consistència i exhaustivitat»
Això permet estar sempre al dia si l’arquitectura s’ha pensat bé.

Les grans armes comercials de Windows 7 i de OS X Snow Leopard són la optimització del rendiment i la reducció d’espai en disc del que eren les seves respectives versions anteriors. Per ejemple, s’ha reescrit el 80% del codi de OS X Snow Leopard i s’han generat multiples errors.
Innovació disruptiva

Quan la tecnologia del hardward (maquinari pels de termcat) té una innovació disruptiva, potser cal començar pensant en un projecte de Linux Kernel començant de 0.

The post Linux vs Windows/Mac: Fer-ho sempre bé pot ser un problema appeared first on Jordi Rosell.

@jrosell Pq tan rebombori per una consulta d’una entitat privada? No ho entenc. L’únic que han conseguit és que sigui + representativa d’Arenys.

@jrosell De fet no entenc com es que poden il·legalitzar una consulta privada i no el prostíbul de la Boqueria.

@aniol @jrosell no volen regular la prostitució per la mateixa raó que fins fa uns anys era l’Estat mateix el que venia tabac.

@jrosell Hagués tingut més impacte un matins.SI matins.NO que no pas una consulta d’una entitat privada a Arenys.

@mgarrigap Segurament! RT @jrosell: Hagués tingut més impacte un matins.SI matins.NO que no pas una consulta d’una entitat privada a Arenys.

@polgoide @jrosell El ressó ha sigut més per les manifestacions en contra i pel suport d’algunes entitats que no pas pel referèndum en si.

Actualització: Al 2007 als Matins TV3  hi va haver una votació preguntant Catalunya pot arribar a ser independent?

The post Les consultes de les entitats privades són privades appeared first on Jordi Rosell.

Amb l’èxit que estan tenint les xarxes socials cada cop més el contingut es genera a les pròpies xarxes socials. A més a més, l’usuari no necessita saber que és un RSS o un feed.

No saps que és Google Reader? Aquí tens un vídeo on s’explica que són els RSS clar i català

Camí a Google Wave

La clau de les xarxes socials és que els usuaris comparteixen el que troben interessant o útil, i que durant dies seguits setmanes seguides pugui ser Michael Jackson.

Google va sorprendre tothom amb l’anunci de Google Wave. Un producte creat amb l’objectiu de representar una conversa i un document al mateix temps. El servei seria com una combinació del correu de Gmail i dels documents de Google Docs com una forma de col·laboració en temps real. D’expectació no és viu i amb l’anunci recent d’un nou sistema operatiu, sembla que Google tornava a crear expectació sense oferir res tangible.

Google Reader més social

El 15 de juliol de 2009 es publica al blog official de google reader unes millores importants per fer que Google Reader sigui més social.

Segons mashable, ho havien de fer per competir amb les xarxes socials. De fet a error500 diuen que només l’utilitzen els usuaris avançats de la web i que cada cop s’assembla més a tumblr.

Juguem a les diferències?

Google Reader al 2006:

Google Reader al juliol de 2009

Hi ha hagut 4 aspectes claus per fer de Google Reader una eina social:

• Pots configurar els teus contactes com a amics (per defecte els de google talk ho són)
• Tens elements compartits i pots crear notes compartides.
• Pots comentar el que has llegit
• Es poden subscriure als elements que comparteixes.
• Pos buscar amics que tinguin perfils de Google.
• Pots dir que t’agrada (com ja fan friendfeed i facebook)

Ho comenten al blog no oficial de google.

L’evolució cap a Google Wave

El producte estrella de Google és el correu de Gmail. Qui ha provat gmail no l’ha deixat i l’ha estimat? Si o si?

Google Reader i Google Docs són bons productes, però Google Wave està cridat a ser el «superglue» que aconseguirà el que recomanen a ZenHabits minimitzar les safates d’entrada.

Una única safata d’entrada per buidar: correus, documents, blogs, comentaris, etc…

The post Evolució de Google Reader i camí cap a Google Wave appeared first on Jordi Rosell.