Emergències

Dani Martínez: “Amb els EPI es fa més difícil el contacte proper que teníem quan assistim gent gran al domicili"

Fri, 07 Aug 2020 00:00:00 GMT

Com ha canviat l’assistència prehospitalària amb la pandèmia?

El principal canvi és l’ús d’EPI per a tots els serveis. Això comporta que s’allarguin en temps d’assistència, augmenti el cansament i canviï la manera de treballar: només accedeix un dels professionals al domicili per reduir el risc d’exposició tant de persones com de material. S’han incrementat unitats assistencials en diferents territoris, creat noves unitats per trasllats interhospitalaris i personal de reforç a la central de coordinació.

I l’atenció amb l’usuari?

Traslladar als pacients sense cap familiar que l’acompanyi està sent de les coses més dures. Quan assistim algú al domicili i valorem que és necessari el trasllat, molts ens diuen que no volen per por, ningú vol estar sol. El moment de marxar i veure com les famílies ploren perquè no saben quan podran tornar-lo a veure és molt dur. També mantenir una distància i reduir el contacte físic. Atenem a moltes persones grans, moltes soles, i el que més agraeixen és que ens asseiem amb elles a casa, parlem, els agafem de la mà i això, ara amb els EPI que fan de barrera física, és molt més difícil.

Quins reptes té treballar en espais com ambulàncies?

El concepte de seguretat és una norma bàsica en l’emergència. En el nostre entorn, comporta estar al màxim d’atenció contínuament donat que treballem en entorns no controlats i espais molt petits com l’ambulància. Un dels aspectes positius és que ha reforçat el treball en equip. Ens cuidem els uns als altres amb el vestit d’EPI, neteja de la unitat, estar pendent de què pot estar contaminat, etc. La majoria passem més hores amb els companys que amb les nostres famílies, molts han decidit aïllar-se per reduir el risc de contagi. S’ha incrementat el sentiment que som una família, amb un objectiu comú i donem el millor de nosaltres.Un dels aspectes positius és que ha reforçat el treball en equip. S’ha incrementat el sentiment que som una família, amb un objectiu comú i donem el millor de nosaltres.

Com pot canviar el futur la pandèmia?

Crec que s’ha demostrat un cop més el valor i la feina que fem les infermeres dia a dia, sempre cuidant de la població. Espero que l’actual reconeixement social i mediàtic als professionals sanitaris es mantingui en el temps, tot i que no amb aquesta intensitat, però espero que hagi calat, es millorin condicions laborals i comencem a veure infermeres en càrrecs de decisió i estratègics del sistema sanitari.

Aquesta entrevista es va publicar originalment al butlletí especial del COIB amb motiu del Dia Internacional de la Infermera del 12/05/2020

Fotografia cedida per Dani Martínez.

Jordi Garcia: «Amb l’estat d'alarma, les infermeres hem fet un acompanyament més intens a les famílies»

Tue, 30 Jun 2020 00:00:00 GMT

Com ha transformat la covid-19 les urgències pediàtriques?

Soc infermer de cirurgia i traumatologia al servei d’urgències pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i amb l’esclat de la crisi sanitària es va suprimir aquesta figura i vaig passar a fer contingència a urgències. Es va remodelar l’organització amb nous torns i nous horaris i es van fer grups per tal que no estiguéssim barrejats i si hi hagués algun contagi es pogués mantenir la plantilla. Des de la pediatria, hem vist com l’assistència sanitària als adults es col·lapsava i estàvem expectants. La nostra càrrega assistencial no tenia res a veure amb la que estàvem veient en els hospitals d’adults i no ens va repercutir el seu col·lapse. Encara que teníem la mateixa preocupació i fèiem servir la mateixa protecció, vèiem que el pacient pediàtric no era igual, era asimptomàtic i no tenia les complicacions del pacient adult. Tot i això, ens hem hagut de reorganitzar perquè teníem la incertesa de què podia passar, havíem de garantir l’assistència als nens i l’organització havia de ser la mateixa. El servei d’urgències s’havia d’organitzar de manera que podríem fer front a un brot pandèmic en nens i nenes. Hem fet simulacions i formacions en entorns de covid-19 tot esperant el que podria arribar. Ens hem hagut d’adaptar encara que la càrrega assistencial no ha sigut tan gran com en adults.

Com afecta emocionalment?

Com a professionals, el context global de pandèmia també ens ha afectat i en l’àmbit de treball es notava l’afectació emocional de l’equip. Hi havia incertesa, por o neguit per la falta d’EPI, perquè hi havia gent que havia caigut malalta o que tenia familiars ingressats. Però entre tots hem pogut tirar endavant i penso que ens n’hem sortit bastant bé.

Quina resposta has vist per part de la professió?

Evidentment, les coses sempre es poden fer millor i una vegada ha passat és molt fàcil fer-se qüestions i pensar què podria haver estat més efectiu. En l’àmbit personal, penso que s’ha fet molt bé perquè hem estat esperant el que podia haver arribat. Per exemple, a l’UCI pediàtrica de l’hospital s’han atès adults per descol·lapsar altres hospitals i molts de nosaltres ens hem ofert per poder col·laborar en altres llocs.

Com a part positiva de l’assistència a urgències, destacaria l’adaptació que hem tingut, el compromís de tot l’equip i la resiliència que hem tingut les infermeres.

Els nens han estat poc afectats per la covid-19. Com ho heu viscut a les urgències?

Encara s’està estudiant de quina manera passen la malaltia els nens i les nenes. En un primer moment només es feien les PCR a aquells nens que ingressaven a l’hospital. S’ha vist que molts d’aquests nens que ingressaven la seva PCR era negativa i realment no ingressaven perquè el coronavirus els estava afectant sinó per altres motius que no tenien a veure amb la covid-19. A mesura que s'han fet més tests PCR, s’ha vist que molts d’aquests nens que arribaven a urgències, se’ls atenia i marxaven a casa perquè no tenien motius d’ingrés i finalment sortien positius però ho passaven de forma totalment asimptomàtica al domicili. Això ha fet que la càrrega assistencial a urgències de pediatria hagi sigut mínima perquè els nens i les nenes, encara que s’hagin contagiat o hagin sigut portadors, no han necessitat ingrés ni tractament. A més, l’hospital va posar un grup d’infermeres que feia atenció telefònica i això va pal·liar molt les visites presencials a urgències, ja que atenien trucades al 061 o de persones que trucaven a l’hospital i en feien una valoració per si calia que vinguessin a l’hospital.

Tenint en compte el poc coneixement d’aquesta malaltia, quins han estat els principals reptes?

Els reptes que ens hem trobat de nou han estat, en primer lloc, haver de reorganitzar el servei i la feina amb nous horaris i torns i amb menys personal per tal de no tenir molta gent treballant alhora al servei i disminuir el risc de contagi. Un altre repte important ha estat l’adaptació constant als canvis de protocols, que canviaven gairebé cada tres dies, i l'adaptació de material i de formació que hem fet de forma bastant intensa. Com a dificultat per a les famílies, destacaria que amb l’estat d’alarma només hi podia haver un acompanyant i al servei de pediatria estem acostumats que els dos pares estiguin amb els nens i les nenes. Per motius de seguretat, en els ingressos només deixaven entrar un pare o una mare i l’acompanyament a les famílies ha hagut de ser més intens. Hem hagut de treballar bastant en aquest aspecte perquè era una mica caòtic per a les famílies. Un altre repte destacat han estat les simulacions. Hem estat fent les simulacions d’emergències habituals però en un entorn covid-19 on ens havíem d’equipar amb EPI i on l’assistència es podia complicar i vèiem on havíem de millorar o què havíem de canviar al servei per fer millor assistència a les persones ateses.

Fotografia cedida per Jordi García.

Elisabet Vives: “Des dels serveis d’emergències hem d’assolir un model de cures centrat en la persona”

Mon, 28 Jan 2019 09:59:21 GMT

Elisabet Vives assegura que «el model de cures infermeres d’emergències només serà viable si les gerències i direccions creuen en ell, però abans d’això, els primers que ens l’hem de creure som les infermeres i infermers del SEM.»
Fa un any arribaves a la direcció infermera del SEM. Com valores l’experiència i els resultats que has obtingut fins ara?

«Molt positivament! Satisfer les expectatives generades per la recuperació de la direcció infermera del SEM és un repte important, que crec estem afrontant cada dia, una mica entre tots. Treballant plegats.

Per a superar-lo és fonamental estar en contacte amb les infermeres, que cada dia es troben al terreny, trepitjant territori. Poder compartir converses amb elles i ells ha fet possible portar les seves preocupacions i prioritats i així complementar-les als objectius de la direcció.

Gràcies a això hem pogut formular en un projecte estratègic de la direcció infermera en el qual hem anat treballant i compartint. És cert que els canvis organitzatius en la gerència del SEM han alentit el procés de difusió i implantació d’aquest projecte estratègic, però seguim endavant per fer-lo una realitat».

L’estació clínica d’infermeria informatitzada i treballar millor la seguretat dels usuaris en el procés assistencial són prioritats de la vostra direcció infermera. S’ha avançat cap a ells?

«Pel que fa a millorar la seguretat d’usuaris i professionals hem avançat molt. Ara comptem amb eines, que donen suport a les infermeres des de la central de coordinació, així com des dels vehicles d’intervenció ràpida desplegats pel territori.

Parlo de recursos com la vídeo-conferència amb la central a través de la tauleta que porten les unitats i que permet veure la persona atesa en la distància, que portem a les unitats, amb la central de coordinació.

Per complementar aquest seguiment des del terreny estem en fase de prova pilot per integrar les telemetries dels monitors que portem a les unitats amb la central de coordinació, que ens permetrà controlar la situació hemodinàmica del pacient i donar suport mèdic si cal, així com suport a l’administració de certs fàrmacs mitjançant un sistema que equivaldria a la prescripció mèdica».

Es parla sovint que el model infermer en el SEM és pioner a l’Estat Espanyol i a Europa. Com descriuries el seu valor afegit?

«Jo encara diria més. Els sistemes de cures que hem anat dissenyant són referent fora de Catalunya i es fan servir a tot l’Estat.

Tenim per davant harmonitzar-los en unes guies de cures infermeres per a emergències que encara estem treballant. Confio que aquest any serà clau i aconseguirem implantar aquesta millora.

De fet, les vaig poder explicar a l’Encuentro de Gestión Enfermera de Servicios de Urgencias y Emergencias organitzat per la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES) el passat mes de gener i van ser molt ben rebudes. Diria que hem creat una expectativa».

Quin model de cures hem d’aspirar a oferir en els serveis d’emergències? Com pot canviar el benestar de les persones que atenem aplicar les cures d’una manera més ambiciosa a l’actual model?

«Des dels serveis d’emergències hem d’assolir un model de cures centrat en la persona que atenem, ja sigui de manera presencial o no presencial. El model de resposta ha de ser el més personalitzat possible.

Hem de ser ambiciosos en aquest tema i liderar un canvi de paradigma en l’atenció a les urgències i emergències prehospitalàries, on són fonamentals a més de les competències tècniques, les competències ètiques i la humanització de tot el procés assistencial prehospitalari.

La humanització és un canvi lent però segur que les infermeres estem portant per tots els àmbits de l’atenció de la salut i les emergències no poden ser una excepció».

Ha estat un any intens per a les infermeres d’emergències. I tu has estat part activa en el procés d’autoregulació que ha portat a establir les directrius per exercici actuacions infermeres en l’àmbit de les emergències a Catalunya.

«És cert i estic segura que representarà un canvi crucial en la manera com es fa l’atenció infermera en les emergències.

El procés d’autoregulació, que ha produït el document de directrius, ha estat un treball en grup fet pels mateixos professionals i fet amb molta il·lusió. Ha servit per establir unes directrius que permeten a infermeres i infermers exercir en el seu àmbit d’acció sense cap dubte sobre la pertinença al camp competencial que li és propi. I aquest és un gran canvi.

Es tracta d’un procés que era molt necessari ja que no existeix una especialitat per les infermers en l’àmbit de les emergències, de manera que a l’hora de definir el què fem i com ho fem, o bé quina formació o perfil professional hem de tenir no teníem uns criteris comuns. Ara sí que els tenim i tots hi estem d’acord».

Com resumiries el que les infermeres del SEM demanen de la seva direcció infermera?

«Aquesta és una pregunta difícil, a la direcció infermera se li demanen infinitat de coses de tot tipus, però jo les resumiria en dues paraules, lideratge i compromís.

Són ingredients essencials per defensar la nostra professió on calgui, especialment en els àmbits de decisió.

Treballem cada dia per a que les infermeres del SEM tinguin aquest lideratge i compromís garantit per una direcció infermera que defensa la professió sempre».

Les infermeres del SEM són pioneres en el seu àmbit i han canviat la manera d’atendre aquí i fora, però quins reptes de futur afronten?

«El futur de les infermeres del SEM serà el que elles mateixes es proposin, jo crec que les infermeres del SEM evolucionaran cap el coneixement clínic avançat, que els permetrà ser líders en l’assistència prehospitalària, personalitzant cada vegada més el model de resposta i les cures de qualitat així com la investigació.

El repte, és portar aquest model allà on li correspon, sense complexos ni pors, sent complementari a la resta de recursos que atenen les emergències, tant al carrer com a la central de coordinació.

El model només serà viable si les gerències i direccions creuen en ell, però els primers que ens l’hem de creure som les infermeres i els infermers del SEM».

Les infermeres catalanes d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari consensuen les directrius per a l’exercici de les seves actuacions

Fri, 26 Oct 2018 11:30:44 GMT

Les infermeres i infermers d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari han consensuat, via norma d’autoregulació, les directrius per a l’exercici de les seves actuacions i a les quals s’haurà d’ajustar l’actuació professional de les infermeres dels dispositius assistencials públics i privats de Catalunya. Aquest acord fa referència a les infermeres que treballen al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Bombers de Barcelona i als equips de Salvament i Rescat del Grup d’Emergències Mèdiques (GEM) però també a les que treballen en espais i equipaments d´ús públic i privat o centres sanitaris, sociosanitaris o residencials que presten serveis d’atenció d’urgències i emergències.

Les infermeres i infermers d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari, amb cada cop més pes i lideratge en els equips multidisciplinaris, treballen majoritàriament a la via pública i en situacions que són crítiques per a la salut de les persones. Es tracta d’un col·lectiu que requereix d’un alt grau d’expertesa professional i d’una formació específica de màster però que no està reconegut com a especialitat sinó que està inclòs en l’especialitat d’infermeria medicoquirúrgica, la única que el Govern Espanyol té pendent de desenvolupar des del 2005.

A causa de la manca de regulació i de les diferents característiques dels serveis públics i privats d’urgències i emergències prehospitalàries, les infermeres catalanes han arribat a un acord professional amb l’objectiu de definir les directrius d’actuació en aquest àmbit en el sí del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC). L’acord, amb un ampli consens professional, se’l considera de caràcter normatiu i s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) a data 24 d’octubre de 2018.

El text defineix i reconeix l’actuació autònoma de la infermera en l’atenció a les urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari, amb l’objectiu de respondre a situacions crítiques o de risc potencial per a la vida o la integritat física de les persones i n’especifica quines són les actuacions en el marc de les competències pròpies en els àmbits de l’assistència, la gestió, la docència i la recerca. En aquest àmbit es treballa en el marc d’equips interdisciplinaris de metges i infermeres, i amb la col·laboració d’altres professionals sanitaris i personal de suport.

El text també recull l’especificitat i la complexitat que suposa l’atenció d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari i s’aconsella que les infermeres i els infermers que hi prestin serveis comptin amb una formació i una experiència especifiques que els permeti afrontar l’exercici professional en aquest àmbit amb plenes garanties de seguretat clínica i qualitat assistencial. Es considera que s’és competent per exercir en aquest àmbit, aquells i aquelles que disposen de formació postgraduada universitària en urgències i emergències (o una experiència professional igual o superior a 5 anys), formació acreditada en Suport Vital Avançat, una experiència professional mínima de 3 anys en serveis d’urgències hospitalàries o unitats de malalt crític o serveis d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari i s’aconsella disposar de formació postgraduada en malalt crític, anestèsia i reanimació i investigació.

La norma reflecteix els requisits i condicions que el CCIIC recomana a l’administració sanitària de Catalunya i proveïdors d’aquests serveis i entre els que s’hi troba, entre d’altres, la necessitat d’habilitat una direcció infermera per a la coordinació de les infermeres i els serveis que aquestes presten o que la pràctica assistencial infermera es basi en protocols i guies de pràctica clínica i assistencial conformes a les disposicions vigents i als criteris de normo-praxi, científicament correctes, actualitzats i consensuats de forma interdisciplinar. El text fa especial èmfasi també en que es garanteixi la monitorització dels indicadors de les actuacions infermeres.

El CIIIC ha creat una comissió de seguiment per a vetllar pel bon compliment del previst en l’acord publicat al DOCG i resoldre dubtes o conflictes interpretatius sobre la pròpia norma.

Aquest és el segon procés d’autoregulació impulsat des de la professió infermera, que va culminar l’autoregulació de la Gestió Infermera de la Demanda el 2016. Després d’aquest procés vinculat a l’àmbit de l’atenció prehospitalària, el CCIIC està treballant en el disseny de processos similars per a qüestions com la sedació, l’anomenat “triatge” o la figura de la infermera gestora de la imatge corporal.

Barcelona acull les 28es Jornades nacionals de sanitaris bombers

Mon, 15 Oct 2018 11:26:25 GMT

Les jornades de l'ASBE tenen una periodicitat anual i suposen tant una oportunitat d'intercanvi d'experiència i coneixements com una actualització de procediments, pensant en la millora de l'assistència tant als bombers com a la resta de la societat.

Es podrà seguir el contingut a través de les xarxes amb el hashtag #sanitariosbomberos.

Les infermeres i infermers interessats es poden inscriure tant a les jornades com als tallers a través de la web de la jornada http://www.asbe2018.es/.

Salut dona a conèixer els resultats de l'avaluació dels centres de salut catalans durant el 2017

Mon, 17 Sep 2018 12:09:20 GMT

Es tracta d’uns estudis únics a tot l’Estat, presentats per setè any consecutiu amb la finalitat d’avaluar els resultats en salut i la qualitat del sistema sanitari de Catalunya per tal de contribuir a millorar la salut de la població. En conjunt, el sistema sanitari rep una bona valoració, però decau en les llistes d’espera i vol millorar la coordinació entre serveis, segons l’agència que l’avalua.

L’informe destaca les següents dades:

Atenció Primària

Els centres d’atenció primària van fer durant el 2017 més de 46 milions de visites, un 1,% més que l’any anterior. De mitjana, les dones fan una mitjana de set consultes l’any, dues més que els homes. Les visites en usuaris menors d’un any representen l’1,7% respecte al total mentre que els majors de 74 anys suposen el 23,9%.

Àmbit hospitalari

Augmenta l’activitat d’hospitalització amb un 2,3% més d’altes respecte del 2016.

Àmbit sociosanitari

Hi ha hagut un augment significatiu del nombre d’ingressos en unitats de subaguts, passant de les 1.257 persones ateses el 2013 als 10.865 el 2017.

Emergències

En l’àmbit d’atenció a les emergències s’ha centrat enguany amb el 061 CatSalut Respon, el telèfon de salut de Catalunya, que durant el 2017 ha atès 2.220.317 alertes. Les dones, de menys de 64 anys i amb alt nivell de formació, perfil d’usuàries del 061 CatSalut Respon.

Àmbit de salut mental i addiccions

A Catalunya, segons l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) els trastorns mentals es troben entre les primeres malalties cròniques que declara patir la població i que afecten greument la qualitat de vida. Segons la Central de Resultats, el 87,6% dels pacients adults atesos l’any 2016 amb un trastorn mental greu (TMG) han continuat visitant-se durant el 2017

Trasplantament d’òrgans

En el capítol dels trasplantaments d’òrgans Catalunya segueix sent líder mundial en trasplantaments d’òrgans. Durant el 2017, el país ha aconseguit un nou rècord amb 1.106 trasplantaments d’òrgans.

Indicadors de bones pràctiques

Es redueix la prescripció de medicaments innecessaris i en conseqüència millora la qualitat de l'atenció sanitària. Malgrat això, continuen ordenant-se proves diagnòstiques i els tractaments que aporten poc valor. Per exemple, 1 de cada 10 homes majors de 50 anys, se’ls fan proves per detectar el càncer de pròstata que són molt agressives i que es podrien evitar.

Tots els informes de la Central de Resultats estan disponibles en format de dades obertes al web observatorisalut.gencat.cat

Finalitza el període de consulta pública sobre el text de l’Acord de les actuacions infermeres en l’atenció a urgències i emergències prehospitalàries

Mon, 30 Jul 2018 10:00:59 GMT

Aquest ha estat un pas indispensable en el procés d’autoregulació endegat pel Consell de Col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya (CCIIC) i que tenia per objectiu facilitar al màxim la participació d’infermeres i infermers de la corporació que no van poder acudir a la jornada de consens celebrada al COIB.

Un cop tots i cadascun dels col·legis professionals catalans i el propi CCIIC hagin finalitzat els seus processos de consulta pública, el text normatiu passarà pel CCICC per assolir un acord final que serà enviat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) per a la seva publicació.

S’obre un període de consulta pública sobre el text de l’acord de les actuacions infermeres en l’atenció a urgències i emergències prehospitalàries

Mon, 23 Jul 2018 08:05:47 GMT

Es tracta d’un pas indispensable en el procés d’autoregulació de l’àmbit les actuacions infermeres en l’àmbit de l’atenció a les urgències i emergències prehospitalàries. En aquest procés d’autoregulació endegat pel Consell de Col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya (CCIIC), un cop finalitzi el període de set dies de consulta pública del text revisat, els següents passos són el consens de tots i cadascun dels col·legis professionals catalans i després, el text normatiu passarà pel CCICC per assolir un acord final que serà enviat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) per a la seva publicació.

Participa a l’enquesta fins el 29 de juliol a les 23.55 hores

Les infermeres de Barcelona consensuen les directrius de les actuacions infermeres en l’atenció a urgències i emergències prehospitalàries

Fri, 20 Jul 2018 11:53:21 GMT

La jornada de consens ha permès revisar al detall cadascun dels articles proposats en el text regulador de les directrius de les actuacions infermeres en l’atenció a urgències i emergències prehospitalàries, debatre’ls i recollir esmenes que seran analitzades pel grup expert que ha elaborat el document. En el procés d’autoregulació endegat pel Consell de Col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya (CCIIC), els següents passos són la publicació online del text revisat per a informació pública durant cinc dies i després, un cop els altres col·legis professionals catalans obtinguin el seu consens, el text normatiu passarà pel CCICC per assolir un acord final que serà enviat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) per a la seva publicació.

La degana del CCIIC, Núria Cuxart, ha recordat en la seva intervenció que «com a col·lectiu professional que som, hem de reclamar el dret d’autoregular-nos però, sobretot, ens hem de responsabilitzar del seu exercici. Crear norma vol dir obligar-se però crear-la tu la norma vol dir que només tu la pots canviar. No podem, no volem estar a l’albir de normes que creen d’altres».

El text normatiu que s’ha sotmès avui a consens ha estat elaborat per un grup d’infermeres i infermers experts en l’àmbit d’urgències i emergències prehospitalàries de Catalunya: Maria Jimenez Herrera, Octavi Rodríguez Blanco, Glòria Clarasó Ruyifernández, Montse Alcoverro Faneca, Montserrat Navarra Llorens, Joan Soler Yebra, Marta Olivé Cavero, Pere Sánchez Valero, M. Elena Castro Naval, Isabel Figueras Oliver, Yolanda Ferreres Ramia, Dani Martínez Millán, Josep Giménez Trilla, Elisabet Vives Vives, Jaime Barreiro López, Rosa Bayot Escardívol i Isabel Pera Fàbregas.

Aquest és el tercer procés d’autoregulació professional impulsat des de la professió després de dels dos relatius a la Gestió Infermera de la Demanda, finalitzats el 2016. El model amb el qual s’està impulsant aquests processos passa sempre pel consens de la professió, establint primer el marc de regulació, l’aspecte o situació a regular, buscant el consens entre les infermeres i infermers de Catalunya, consensuant els textos normatius que es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, finalment, posant en pràctica la norma per garantir l’accés del ciutadà a l’atenció infermera.

Les infermeres de Barcelona cridades a consensuar les directrius de les actuacions infermeres en l’atenció a urgències i emergències prehospitalàries

Tue, 10 Jul 2018 08:11:20 GMT

En el sí del COIB i en el en el context de l’espai comú entre els quatre col·legis catalans que és el Consell de Col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya (CCIIC), diversos professionals infermers experts en aquest àmbit han estat treballant durant l’últim any i mig en la redacció d’un text de caràcter normatiu que defineix, concreta i estableix els requeriments per a l’exercici de les actuacions infermeres en aquest àmbit d’atenció que són les urgències i les emergències prehospitalàries.

Un cop s’ha fet la revisió jurídica necessària i acordat l’esborrany definitiu per tots i cadascun dels col·legis infermers catalans, ha arribat l’hora de sotmetre el contingut d’aquest acord a la consideració de totes les infermeres i els infermers de cada demarcació, que són en definitiva les que tenen la responsabilitat directe d’aquesta atenció.

La jornada de consens del proper 20 de juliol té com objectiu impulsar el consens necessari entre el màxim nombre d’infermeres possibles: infermeres de la pràctica assistencial, responsables d’organitzacions sanitàries i sociosanitàries, associacions científiques, vocalies i delegacions comarcals del COIB, representants dels col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya, escoles i facultats d’Infermeria, etc.

Durant la jornada s'explicarà el procés d’elaboració de la norma, s’analitzarà el seu contingut, article per article, s’aclarirà dubtes, s’hi faran modificacions o s’aprovarà, si s’escau.

La jornada de consens comptarà amb la participació de Núria Cuxart i Ainaud, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya; Octavi Rodríguez Blanco, Coordinador grup Urgències i Emergències del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i Rosa Bayot i Escardívol, adjunta a la Direcció de Programes del COIB.

Aquest és el segon procés d’autoregulació professional impulsat des de la professió després de l’aprovació de la Gestió Infermera de la Demanda, procés finalitzat el 2016. El model amb el qual s’està impulsant aquests processos passa sempre pel consens de la professió, establint primer el marc de regulació, l’aspecte o situació a regular, buscant el consens entre les infermeres i infermers de Catalunya, consensuant els textos normatius que es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, finalment, posant en pràctica la norma per garantir l’accés del ciutadà a l’atenció infermera.

Inscriu-te a la jornada!